#842 - La Penya del Morro del 19/1/2016

L'últim on l'artista va treballar, dissenyat per l'arquitecte Josep Llull, és cert, amic personal del pintor. Joan Puñet Miró, net de l'artista, ha assessorat la mostra, són declaracions a la CNA. T'has estudiat Miró, al centre de la capital anglèsa. És un punt d'inflexió per entendre que avui, el segle XXI, hem de canviar el concepte de galeria. Podem trobar l'ànima de Miró, l'esperit de Miró, també el procés creatiu de Miró, i sembla que quan estàs aquí, el mateix Miró ha d'entrar en qualsevol moment per la porta, per començar a treballar el seu estudi. Esports Montserraia. Pendents avui del canvi de propietaris de l'Espanyol, David Ovaig. Bona tarda. Bona tarda, la reunió d'urgència del Consell d'Administració de l'Espanyol, encapçalat per Joan Puñet i la seva conseqüent dimissió en bloc, queden ajornats, finalment, per demà. El motiu d'aquest ajornament és que la firma pels traspars de poders, Joan Quiblau, cap a Xèng-Yang-Xèng, el magnat de Raster Group, sense perillant i de bon tros, s'estan darrerint només unes hores més del previst. Sigui com sigui, avui s'accellerà el traspàs del 56% de les accions cap al magnat xinès, que serà el nou propietari de l'Espanyol, i també el president, tan bon punt, dimiteixin de macollet i la resta del Consell, David Ovaig, Catalunya Radio Barcelona. I de mal matí, Lluís Enrique Desbalarà, si l'Eo Messi viatjarà amb el Barça a Vilvao per jugar al vespre a la Copa, el tècnic blaurana, no molt a risca, s'ha de saber com es nota de mal argentí de les molèsties que té. Lluís Enrique, considera estrany que González González sigui l'árbitre demà a Sant Mamès, després dels incidents, al derbi de Copa, que ell va a Xula. A Madrid, Zidane, Perc, Gareth Bale, per 3 setmanes, acabes d'un trencament al sol i de la Camadreta, i a l'Europèu de Batarpolo, Femení, Espanya, ha perdut contra Itàlia 9-8 i, en quarts de final, jugarà contra Rússia. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Cinema sense condicions. Els dimarts d'avui de 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quim Tana. Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral, més de 1.000 anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quim Tana. Fins aquí, les notícies. La penya del Morro. Un programa amb més morro que penya. Què tal? Bona tarda, Sant Justi. Gent de l'Estrenger, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de ràdio. Després parlem de Jordi Domenas. Fins la set del vespre, això és la penya del Morro. Avui, programa número 1-667. D'aquí, al moment, repassem les notícies de Sant Justo amb la Cristina Vargas. Avui, el programa amb l'Anna Rovira de Villar, que anirem endavant. La Roa Carmona, amb els viatges voluntaris... Els dimarts són molt de viatjar, ens agraden molt, perquè amb intercambis europeus, per això. I a la segona hora, avui, el David amb la televisió, ens portarà un convidat... És una miqueta famosa, una miqueta, que és l'Àngel Llàcer. Home! ¡S fuerte! ¡Aquí el Llàcer! Sí, dins d'aquí una estona. També tindrem l'Edu Martínez Amunt, padre napurós, a la seva secció, que explica com ser pare. Avui explicarà les vicis i tutes, vergüences i desventures del part. I després acabarem el programa, com sempre, parlant de cosetes, diverses, sí. Bueno, no sé per què està perdut la habitàbila, també, o sigui... Es quedarà, no? Segur? Sí. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esber. Bé, parlem ara d'una iniciativa s'enjustenca... Que diu així. Consell municipal de les dones del 2016. De fet, serà la primera vegada que reunirà. I tindrà lloc a les 8 del vespre avui a l'Ajuntament de Sant Jordi. Està prevista en aquest consell municipal de les dones, l'aprovació de les propostes de treball per aquest any i la preparació de les activitats del voltant del dia de la dona, que, com sabeu, és el dia 8 de març. Cristina, què és el que es prepararà? Què és el que es parlarà? I què és això del consell municipal de les dones? Doncs avui, precisament, es celebra aquest consell municipal de les dones. Abans de res, feu una visió i és que hi havia un horari, que era dos quarts d'avui del vespre, finalment aquest horari s'ha hagut de modificar i és a les 8. Per tothom, que no s'equivoqui, qui vulgui anar-hi, que ho tingui present, que començarà a partir de les 8 del vespre. Llavors, doncs, se celebrarà, precisament, avui, com deies, a la casa de la vila, precisament aquest consell, que comptarà amb l'electura i l'aprovació de l'acte anterior, i preveu també l'aval·lació de les polítiques de gènere, que s'ha endut a terme durant l'any que acabem de deixar enrere, és a dir, el 2015, com comentaves també, a l'ordre del dia està contemplada l'aprovació de les propostes de treball, de cara al 2016, i també la preparació de les activitats al voltant del 8 de març, que és el dia internacional de la dona, com en cada consell municipal, doncs en aquest cas, en el consell municipal de les dones, també hi haurà torno oberta paraula al final. De fet, cal recordar, però, que no és l'únic consell que ha llegut al llarg de l'any, és el primer, però recordem que el darrer consell que va celebrar, va ser, en aquest cas, el consell de medi ambient i sostenibilitat, va ser el passat mes de novembre, i va ser el primer del nou mandat de govern. De fet, els temes que es van tractar van ser els compromisos del govern, perdó de terme, el procés participatiu sobre el sistema de recollida de residus del municipi, també les obres de millorar el camí de la muntanya, els resultats de consums energètics durant el 2015, i també l'aprovació del pla local de prevenció de residus, i l'aprovació del projecte de prevenció del malbaritament alimentari amb l'escola Montserrat, que recordem que es va sumar a final de l'any 2015, a les escoles Montseny i Marrex. Per tant, tothom qui vulgui conèixer que hi hauran de cara a aquest 2016, i també de cara a aquest dia 8 de març, i a l'internacional de la dona que vagin avui a les 8 del vespre, a l'Ajuntament de Sant Just, perquè se celebrarà aquest consell municipal de les dones. Bé, canviem de qüestió. A la centra d'estudis Sant Just Tengs, perquè publicaran en guany un seguit de 7 contes sobre el municipi de Sant Just. Però no se n'anons contes qualsevol, no? Perquè el seu protagonista es dirà Just, i explicarà diferents capítols de la història de Sant Just. De fet, ja estem ja expectants per saber quins contes seran i quins part de la història de Sant Just explicarà el Just. Sí, en aquest cas el que sabem ara per ara és que el centre d'estudis Sant Just Tengs publicarà en guany per a visiblement uns contes que tindran com a tema central la història del municipi. És un projecte que ja està posat en marxa, i on el protagonista serà present, com deies, un nen que es dirà Just, i que explicarà la història de Sant Just. La idea va sorgir arran d'una trobada que va haver-hi a Vilafranca, dels centres d'estudis. L'any passat, on presentament una entitat va presentar uns contes i el centre d'estudis Sant Just Tengs es va semblar una idea molt meca i molt original que podíem fer. De fet, la Maria Quintana, president del centre d'estudis Sant Just Tengs, li va proposar, en aquest cas, a la Palmyra Batell, i es van posar a l'elaboració d'aquests contes, que sabem que seran un total de set que ja estan elaborats, i que cadascun tenen títol propi. Ara el que estem fent des del centre d'estudis Sant Just Tengs doncs és buscar sassurament en un editorial per tal de saber de quina manera ho faran aquesta publicació. És a dir, si ho faran un únic llibret que recolli aquestes set històries, o, per contrari, ho faran de manera separada. És a dir, set llibrets diferents. Estan estudiant la manera de com ho podran fer. Ho faran història des dels hipers, no? Just? Potser una mica allò com... No han volgut desballar cap cosa. És a dir, no ens han volgut dir ni els títols dels set contes, però... Just, Just, Justus. Justus, no? Justus, el romà, per exemple, no? Sí. Passeu-te que això em recordo una mica a tothom, història de Catalunya, amb el Draghi. Potser tot és molt petit, eh? Ah, i ara no? No m'adonio. Sí, era un drag de color rosa, que explicava... Mira. Era Draghi, història de Catalunya. Era un drag que explicava... La història de Catalunya. Ah. Era una sèrie de buixos animats, eh? Però hi haurà buixos en aquest llibre? Sí, sí, sí, sí. De fet, el nen podria dir que ja té cara, fins i tot, almenys, ni que sigui, a l'aliment de la creadora, que en aquest cas és la Palmyra Badella, ja s'imagina la cara del nen, i per tot plegat, un cop al centre de l'estuïse, ha parlat, precisament, amb aquesta editorial, i hagin destilit una mica quina serà la manera de publicar aquests contes, doncs el que faran és una convocatòria amb il·lustradores, en aquest cas, totes dones, de Sant Just, perquè llegeixin els contes i facin una proposta de dibuix que s'ha d'acollir amb l'imatge del nen, que en aquest sentit té la Palmyra Badella, que és la creadora de tots aquests contes. El cap de fet, doncs, serà, precisament, un nen que es diu Just, com veia Jordi, que tira... No, no sabem algun nom, en principis, Just a Seques. Ha parlat del protagonista. Sí, el protagonista, el protagonista. Però no serà l'únic personatge, perquè en aquest cas, la Maria Quintana va deixar caure alguna cosa, com que tindria més amics. Podria ser alguna cosa semblant aquesta del drac, però amb més gent explicant la història de Sant Just. El senyor Ginestar, per exemple, el Jett Walden... Bueno, una miqueta... Podria anar per aquí, la cosa. De fet, el que podem avançar és que, dels continguts, ja sabem que ja hi haurà fets recents de la història de Sant Just i també d'altres de més antics, perquè tothom que sigui tant del municipi com de fora, doncs, quan llegeixin aquests contes, sàpiguen una miqueta del que va passar aquí. Molt bé. Va, que anem a un moment de qüestió, i acabem parlant d'un altre tema de Sant Just. I és que hem de parlar del centre civil Joan Maragall, que organitza... Atenció, molt important, aquesta notícia. Aquest dissabte, una sortida dins dels itineraris culturals de l'equipament per conèixer el passat jueu de Barcelona. Serà aquest dissabte, a partir de 2.4.11, i que la descripció prèvia. No, Cristina? Sí, de fet, avui hem tingut amb nosaltres la ràdio a l'ICIS Barrio, que és la coordinadora de l'equipament del centre civil Joan Maragall. En aquest cas, hem pogut parlar amb ella, i precisament ens ha avançat que aquest cap de setmana dissabte, precisament, esperar, doncs, aquesta sortida. De fet, l'equipament, com cada any, té un seguit de cursos i també d'activitats culturals, i en quan els culturals, doncs, aquest dissabte, a Mulegué Vieté, es donarà conèixer, precisament, la petjada jueva a Barcelona. De fet, així és el títol del recorregut, i el que es farà és anar per Barcelona, conèixer diferents històries sobre els jueus a Barcelona. Després d'aquesta primera sortida, però ja ens han avançat que el mes de febrer, el dia 13, es farà un recorregut per l'arquitectura d'Ernric Segnier, i a banda d'aquestes sortides culturals, l'equipament recordem que ja ha començat amb gran part dels cursos de formació dels quals disposa, en aquest cas es divideixen en quatre grans àmbits d'interès, i encara, de fet, queden places disponibles per apuntar-s'hi. Per exemple, recordem que tenim el curs d'anglès conversat a nivell lluny, en el qual tothom qui vulgui, tot i que ja ha començat a espot apuntar, es farà de 5 a 2 quals de 7 del vespre, cada i migres a l'equipament, amb l'encà del barri, i l'objectiu, doncs, és millorar l'anglès parlat, posant en pràctica no vocabulari també noves expressions, un altre dels cursos dels quals es poden apuntar, són glúteis a dominar-li cames, i també, per exemple, a pilates. Són diferents cursos que ja han començat, altres que no, però que tothom qui vulgui es pot apuntar. En aquest sàntit, qui vulgui tenir més informació, pot adreçar-se al centre cívic Joan Maragall, a través del 93-470-330, o ve al correu electrònic C.C. Joan Maragall a robasenjurs.cat. Bé, Cristina, moltes gràcies. De res. Ja sabeu que tenim més informació de les coses que passen a Senjurs, ara mateix, a radiodesvert.com. A partir de les 7, els senjurs, notícies, edició, vespre, que vagi molt bé. Bona tarda. Cristina, fem una pausa per la publicitat, i tornem d'aquí uns moments amb l'Anna Rubira, a l'espai de carretera i manta. Avui, on viatgem... Mira, avui viatjarem fins a una ciutat bastant diferent de tot el que coneixem, i se sol dir que és una ciutat molt caòtica. Està a l'Asia, i bastant lluny d'aquí, però hi ha molta gent que hi ha estat. Ràdio Desper, durante 8.1 Ràdio Desper, durante 8.1 Ràdio Desper, durante 8.1 Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. La feina del morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio Desver. Bé, avui com comentàvem fa un moment, ja tenim l'Anna Rubira aquí a l'Estudio Humor de la Ràdio, en aquest altre, bona tarda. Bona tarda. Què? No entrat, no? De mi t'havia la bona tarda. Què passa? Està enrajant de tu, Jordi. De mi, eh? S'ha sentit allò que hem dit. Jordi, sembla tret de Brock Mockmont. No. Podrem la vesa camisa, vull tu. És la sintonia? Vés amb compte amb el que dius, perquè ho jugues així. És el que es portarà, camisa de llenyador. L'habitament porta, eh? És el que està a mi. Tu no ho sabies, però me'l vaig emportar. Però ja, va. El ticadero de Torolló. Aquest és el tema. Avui diu l'Anna que marxem molt lluny a una ciutat bastant diferent de tot el que coneixem, i se sol dir que és una ciutat molt caótica. Estem parlant de Delhi a l'Índia. ction血 blood blood GOTGOTGED Situada al nord del país si tu la veди és la seva capital. Quan em vas dir que volies creixir més que no fossin tant d'aquí, dius que llarguessis... Anem, Adeli, anem, Adeli. És un lloc que vull anar, per tant, ja m'ha anat bé. Molt bé, adéu. A veure... Que... El pròxim sopar de la penya al Morro a Adeli. Què podem dir a Adeli, a veure. A veure, avui us explicarem, més o menys, que és el que no ens podem perdre si viatgem a Adeli. I per començar, jo crec que el més imprescindible és la ciutat Vella. Sí. Perdona, això és un clàssic, eh, tot arreu. Estiguis a Adeli o estiguis a l'hospitalet? No, és la ciutat Vella. És un lloc que no cal de perdre. El cas que et dic... Les igleses i el costat de la pastisseria... Què tenen barri gòtic, Adeli? Bé, no és la ciutat Vella, no? Sí. No tenen barri, no t'ho explicaré, més o menys. A veure, la ciutat Vella està arrodat per muralles, i és un laverint de carrarons, de masquites, de bassars, tendes... I com que no he estat, no us puc recomanar que us deixeu perdre, perquè no sé si us trobareu. Ja. Normalment... Jo crec que jo m'imagino... Jo m'imagino que és com la medina de les ciutats musulmanes, que són carrarons així, com l'abarí íntics, però jo m'arraqueix, em vaig deixar perdre i em vaig trobar. Diuen que no trobes, jo em vaig trobar, però a FED, per exemple, és més complicat trobar-te. Per tant, Adeli no sé com serà. No us ho puc dir. És un clàssic sempre, el fet de dir... Deixeu-vos perdre per les ciutats, i l'encant, i l'aulò, ojo, eh? L'aulò de la Índia i de dèlis. En fi, què més hi ha? Perquè, per exemple, un punt de referència a aquesta ciutat, tu dius que és el carrer principal. L'altra d'antiga, de l'all-town, és el carrer principal, que es diu, a veure, si ho dic bé, no sé si es pronuncii, eh? Chandni Chowk. No, però per què no llegeixes? Chandni Chowk. Chandni Chowk. A veure, sembla com un joc d'aquest remòbil. És com l'espina d'Orsalt de la ciutat d'ella, és el carrer principal, i, a veure, el tipic d'imatge que tenim d'un carrer gran a la Índia, és un carrer caòtic, pedagènic, de cotxe, que tothom va per on vol, no? Diguem-ne que pot ser perfectament aquest carrer. L'espina d'Orsalt, com a sonata que amb ella li van conviar els estudis, i a mi no. No, no, és veritat, David, és clar, és com si tu ho hagués dit, tens el carrer important. El punt neuràlgic, és un clàssic. No, el punt neuràlgic, o l'efnac de... L'efnac. L'efnac de dèlis, sí. Sí, sí. A partir d'aquest carrer... És on surten els carrerons que veiem abans, més o menys, pel que ell ha dit, aquests carrers, o aquestes zones de la ciutat vella, es separen per dir-ho de manera amb barris, de diferents articles que es poden complar, com, per exemple, les espècies, els alfritxecs, les teles... Potser no hi ha barri gòtic, però hi ha el barri de les espècies. Saps que et tenia abans? Doncs això. Llavors, a una punta d'aquest carrer principal, el Chandni Chnoff, aquest, jo ho pronunciaré mai bé. Chandni Chnoff. Hi ha l'Al Quila o el fort vermell. Sí. A dia d'avui queden un parell de edificis del segle XVII, que abans eren la residència de l'emparador. Ah, o sigui, el fort vermell, aquest apatxer, de dèl·li, és on vivia l'emparador. Sí. Era la decoració de les estàncies interiors, per les imatges que he vist. Xoca amb l'estil exterior del fort i de les muralles, que és com molt senzill, normalment una muralla no està gaire decorada, no? Doncs l'interior dels palaus, en aquest cas, sí. I, com a curiositat, dic que una de les seves portes d'aquest fort és la porta la Hore, o no sé si es pronuncia així, jo us donaré a dir. Ara, avui en dia, és un símbol de la lluita del país per la independència, com ha estat propi, per dir-ho d'una forma. Dependència com a colònia, que no volia ser colònia. Si a vosaltres de dèl·li, que us truquis... Que ens expliqui millor que jo. Que ens digui els noms, com es pronuncia. Ens anirà molt bé la seva opinió i l'experiència. El telèfon de la ràdio, 93, 372, 361, 93, 372, 36... Aquesta música que sona és com més china, no? Més china japonès. Perdona, posa-li el senyor Spotify, perquè he posat India Music. A mi em sona com un ball, tio. A veure, treu. No, no, però és maco, és maco, fa... Sí, però no és gaire indi, no? Perdona, posa-li India Music, eh? Potser se em plas més de meditació. Què? Més meditació, aquesta música. La cançó, eh? Jo et veig més relaxada. A mi, com a India, m'agrada aquesta música, eh? Sí, això sí. Podem fer totes les seccions amb aquesta música? No. Per cert, que continuem prejant per dèl·li, que és molt bonic, i passem ara a parlar d'una cosa que jo havia escoltat. No sé si tu comparteixes, que és la masquita... Ja m'ha marxit. M'ha marxit. És la més gran del país. I hi ha un pati enorme entre la zona d'oració, que aquest pati està rodejat per uns porxos amarcades, i el centre és molt enorme, eh? He vist unes imatges, i al centre hi ha una fonda aigua. Hi ha imatges que, quan deuen ser uns dies molt puntuals, que la gent va a arrasar a fora del pati, i realment és impressionant. Veure com tot de caps de gent allà sentada a terra, i no veus el terra, però és un lloc inmenys. I llavors, la masquita aquesta té dos minyarets, que complementa una arquitectura, que és una barreja entre el món àrab, i els palaus índies, més o menys. No és ben bé àrab tot amb aquesta decoració tant que tenen així de talista, però és així com les formes són més índies, més rodones. No sé si... explicar-me. Ara sí que t'haurà de mirar aquesta cançó. A veure. Sí... Això fa menys també més de dèlis. Sí, més d'Índia, no? Un moment, un moment, perquè en un d'aquests minarets que he dit, un està obert als visitants i es pot pujar a les 122 d'escales, que hi ha per veure les vistes des de les altures. 122 graons, ara. Sí. Que no són gaire, serà veritat. No, que per si són escales de 4 graons, hi ha 122. No ho sabem. No, no, no, no. No són gaire, és la veritat. Dos glaons pel dany, dos glaons pel dany. D'aquí a la lliga, es veu el front vermell, aquest que he dit abans. El pati aquest que hi ha abans de la Mesquita. I ho fem molt xula, les vistes. Bé, parlem ara de... Ara m'has recordat... Parlem ara... Del carrer més important de la ciutat Vella. No, no, no, no. Hem parlat del carrer principal. Però ara parlem... Ara parlem sobre la vinguda més important de... Vinguda d'Orsal, de Novedeli. Que és el... Raghpat. Això crec que sí que ho he dit bé. I al seu voltant hi ha els edificis més imponents i més importants, com pot ser la Residencia Presidencial, que es diu Paxtrapi Bafban. I antigament aquesta Residencia Presidencial era la Residencia del Virei. Tot i això, tenir una gran història darrere aquest palau, no es fa visitar l'edifici, però els jardins estan oberts a tothom. Només febri i març. Dius, per què eren dos mesos? No ho sé. Perquè deu ser ella coincideix amb l'època calorosa i no t'apluges. I llavors no es tenen dades... Potser són més macros. Dic jo, eh? No ho sé, no ho sé. Llavors, a una punta aquesta vinguda que dèiem abans, el Raghpat, ens trobem a la porta de l'Índia. Perdona, m'està marejant aquesta música, eh? Canvia, canvia. No es mareja, això. A mi em té bastant... Sí, relaxat. Posa's una mica d'encens, perquè ja és superquai. Aquest tema es diu Ganges, que és el riu. El riu. Però no passa per dèl·lic, riu. No, no passa per dèl·lic, però és el riu més important de l'Índia. És el més important de l'Índia. Doncs, com dèiem, a una punta del Raghpat, hi ha la porta de l'Índia, que és un arc de triomf, imaginem-nos, és com una porta, i és com un memorial a la tomba dels soldats que van morir pel país. Durant les guerres... La primera guerra mundial, he llegit, però no sé jo, eh? Per tant, és un monument bastant nou, per dir-me d'una forma. Llavors... Si parlem de l'Índia, tothom pensa en el... Tachmahal. Tensió perquè el Tachmahal no està dèl·li. No, no, no. Frensi, Frensi, que fort. Què se'n va, que darrere del Tachmahal? No, i la qüestió és per què tots tenim pensat que el Tachmahal està dèl·li? I per què està tan lluny el Tachmahal? Home, és que dèl·li està molt al nord, eh? Ja, però per què tots l'hem situat allà? Suposo que és la capital. És la ciutat, perquè és famosa, també, en un bai. Tu al situes a dèl·li, eh, Tachmahal, perquè jo... Busquen, està? Ara busquen. Ara sí que està a dèl·li, no he cagat. No, però és que el Tachmahal has d'anar expressament i són un paio de dies de viatge per anar a veure'l, eh? No està prou de cap ciutat. No és el que dius, vull, agafaré el 62. D'això, un tuc-tuc d'aquests, no, no, no. No, no, no, no, no. Es agafa un trenco, a mi. Un trenco, a mi. A veure, busquem-ho. Quin desastre de tan baix, per desert? De què? De tan baix. Què té a veure, això, ara? Que hi ha tan... Que hi ha tan... tan baix, allà, de dir? Sí, també. Que hi ha tan trambaix, avui, a la radio. Que hi ha tan trambaix, avui. Perquè parlen del Tachmahal. A veure, a Delhi hi ha la tomba de... Per què? Està Agra Uttar Pradej. Però això, exactament, a prop no està. Això està Agra. Agra és un poble... Crec que està com el centre de la Índia, pot ser, més o menys. Sí, no perquè hi ha... Perdona, tu estàs parlant de Delhi, de Nova Delhi, eh? Delhi, Delhi. És que el Tachmahal està més a prop de Nova Delhi, que no pas... Però verà, sí, Delhi és la centre antiga, per dir-ho d'una forma. Nova Delhi és com la de fora, la part més nova, diria jo, eh? Però queda per allà tot, no? Nova Delhi, Delhi, queda a prop, tu dius? Jo crec que sí. La que has investigat sobre la secció. D'acord, d'acord. No, no, està lluny, eh, vull dir. No és per anar així, a un dia, a anar i tornar. No, això està, mira, això està... A uns... Un moment, per què ho mires al mòbil? Perquè, si no, aquest ordinador un dia patarà. Sí, és d'uns 200 quilòmetres, eh? De Nova Delhi, ara a Delhi no ho veig al mapa. Ah, amigo. No, perquè no sortirà com a Delhi, surts Nova Delhi. Ah, d'acord. El Tachmahal està a 200 quilòmetres. Doncs és tan lluny, eh? Però potser amb caràteres d'allà i veig que els d'allà potser trigues més. Torelló Barcelona? Torelló Barcelona són 100 quilòmetres... Més, més, més. Doncs anar i tornar, Torelló Barcelona. Però no són les caràteres, eh? No és la C17, això. Deu fer voltes, deu passar pel Vals, dones muntanyes... Puja l'Everest, torna a baixar, llavors. Clar, clar, clar. Per això vull dir que són un paell de dies ben bons, o un dia amb tren, una estona llarga amb tren, també. Aquests trens que no val ningú. 5 o 6 hores amb tren, clar, de 3 buits, eh? Comfortables i molt ventilats. Ara, això. No estan entrenant tan poques ganes d'anar-hi. Ah, no, és una experiència, segur que és molt xulo. No, què més? Doncs això. Estan entrenant el Tachmahal. I veiem que a Dèlis hi ha la tomba de Cumayun, que és el segon empalador mongol. Ah. I aquesta tomba és la precursora... de monument mèstic del país, del Tachmahal, que s'assembla... Bueno, per dir d'alguna forma, és com que van agafar la idea, van primer fer el Tachmahal, la que és tomba, després van fer el Tachmahal. Perdona, perdona, el Tachmahal és... El nom era Humayun? No, el Tachmahal és el nom de la dona de la donació que s'ha de morir. I la tomba del Cumayun és una tomba... del segon empalador mongol del país, que hi havia en aquell moment. Tens informació del Tachmahal? No. Ho dic perquè jo he trobat. Diu que el Tachmahal és un gran mausoleu a la ciutat d'Agra, a l'Índia, a la vora del riu Yamuna. Hòstia, amb aquesta música m'estic adormint. El va fer construir l'emperador mongol Shah Jahan en honor a la seva difunt esposa. L'emperadriu Arjujuan Banu Bekum, més coneguda com a muntat mahal, l'escollida del Palau, escollida per ell, la qual va morir a endonar llum el seu 14 fill. Pobre dona, ojo, ojo, ojo! Jo ja no hi era. Jo hauria de veure una pelvis... Una pelvis de què no és la pelvis. Entrenada, sí. És considerat el més vell exemple... d'arquitectura mongola. O aquí d'un mongola. Deu ser un error de la biquipèdia. Que sol combinar elements estils islàmics, persa, indi i turc. És una barreja... d'elements importants. Se n'ha destacat especialment el caràcter romàntic... romàntic, perdó, de l'edifici. També, eh?Sí. Quan dius que... Pots les grecs homes han animat això. Quan diríeu que es va trigar a fer el tex mahal? Sí, perdó, treu això.Molt. M'estic... Una mica més al·legre.Més de 100 anys, va. Ara. Ara. Estem parlant d'un monument punerari... en amor a les seves podes i ens posem aquesta cançó de regles. La veritat, la veritat. Tornem-hi. Va ser regit entre... va ser el segle XVII. Quants anys dieu que...100 anys. No, molt menys. Sí, entre el 1631 i el 1654. Ah, però ràpid. Molt bé, més ràpid que a la família. Es calcula quants anys creieu... Quantes persones creieu que es van caldre per construir el tex mahal? Com les piràmides. Un 30... 30 persones? 40?Sí. L'emparador sol ho va fer, perquè en queda molt. La seva esposa ho va fer sol. 20.000 homes per construir-lo. Tot i que la part més coneguda del tex mahal per una cúpula de marbre blanc. De fet, es tracta d'un conjunt de edificis integrats. El 7 de juliol del 2007, per cert, que m'agrada, porto aquí a la tardòlia, el tex mahal va ser reconegut com una de les 7 noves maravelles del món, una iniciativa privada sense el suport de la UNESCO. Faig bo que ho he de documentar, l'emparador xeja Gant. Va ser un prolífic messenes amb recursos pràcticament il·limitats. Però això has de posar... Això ho has de fer amb aquests todaveu tipus. No, no, això no és música. Però un moment, estàvem parlant... Aquesta setmana deixem les destinacions més properes i marxem bastant lluny, a una ciutat bastant... Amb aquests tons de documental del Canal 33 de dissabte a l'esquadra de la tarda... No sé per què estem parlant del tex mahal. El tex mahal és molt important, el tex mahal. Ja ho hem dit que és molt important, però estàvem parlant de la tomba del Humayun. Ara entra una historiadora... Hi ha una historiadora o una geògrafa que enrenyarà. Segurament. Muntatx mahal va donar als teus pos 14 fills, però va morir en l'últim part i l'emparador desconsolat va iniciar gairebé de seguida la construcció d'altar, com a oferent apòstoma. A continuació, m'ho haurem el documental de les llenes que mengen els lleons. Volem seguir parlant de la tomba del Humayun? Sí, va, prou, ja. Prou, ja. Prou, ja. Prou, ja, va. És el parlant de la tomba del Humayun, perquè és el preu... La tomba del Humayun. La tomba de la tomba de Jordi. Una de les tombes més esperades de la india. Doncs a veure. Aquesta nit, 3 a 33. Va, va, total. A veure, la tomba aquesta, si la vols veure ben vista, ha necessitat bastant de... un matí, per dir-ho d'una forma. I no es pot seguir... De saber, amb calma. No et perdis cap racó, perquè n'hi ha anat a tome principal, però n'hi ha tomes més petites. I, fins i tot, hi ha jardins a l'exterior. Per tant, amb calma, sense pressa. Això sí, t'està descalçant, eh? Sí, home. I ha anat a pat. Tampoc calen estallant-t'ho tot. Alguna cosa més? D'aquí és un arquitectura amb un gole. Com a si t'avancis, com el tambahal, barreja els colors, en aquest cas, no és blanc, barreja els colors terra, ocres, vermells i blanc, i el primoni de l'humanitat. També, molt bé. I ja per acabar, ja sabem que et dius moltes coses, Anna, perquè és un mes d'això. La setmana que ve parlem d'Alta Xmahal. No. Ens vols parlar sobre el temple... La setmana que ve ho parlà de mosco. Sí, ara, però per acabar, ens vols parlar del temple de l'OTUS o la casa de l'horació Bahai? Sí. A mi em fèiem molta gràcia, a veure les fotos, perquè primer la vista em va recordar molt que era una foto de València. A veure, la gent... Diu que, si no, no sol comparar amb l'òpera de Stigney. Però perquè per la forma blanca, i així és com rodonet, la senta de les senyes i les arts de València, més o menys, també és blanca i rodonet, no? Doncs... Em fan tant coses, però bueno, és igual, no passa res. Aquest temple representa... És una florada de l'OTUS gegant, i a l'interior... L'horació Bahai, el que representa... L'únic que fa és... arribar a una gis d'arribar a Oran, però pot durar com vulguis, pot trasarar com vulguis. No diuen a quina forma cero, per tant, ja no ho portes, ja com no ho estan ces diferents, i cada una representa una forma diferent d'arribar a l'OTUS, digue-li com vulguis, no? Al Nirvana, no? Al Nirvana. I llavors, per això... Com regeu vosaltres? Jo no reso. No feu meditació? No, de vegades, quan esteu una mica així... una respiració profunda. Jo, quan estic estressada, em vaig a caminar per la muntanya. Això és una mica resalla, eh? A nosaltres tenim una... Me'n vaig a la penya del Moro, m'ho sento, miro tot, i em relaxo. No heu escoltat el programa de Carme Verdó i els Matins, el Divendres del Matí, que hi ha una secció d'un noi que fa un llogue per ràdio? Sempre, sempre l'escoltem. Però així fa, ara... respireu. I farem uns sumats atrevant mentales. Escolta, hola. La Verdó hi juga fort, eh? Això és competència del vester i la t'arribes, eh? Sí, per això. Jo els agradaria la vester i la t'arribes. Jo, al directe. Això estàs una mica a Rajoy. Aquest vídeo he manipulat. Los chuches. Escolta, sí, és veritat. Moltes tardes, molt bones, no? Però era fals. No m'ho vaig voler creure. No m'ho vaig voler creure. No m'ho vaig voler creure. Podria ser possible. Podria ser, però no ho és. I és un vídeo que jo també sé que estava manipulat. Aquí algú de poder moltes hauria de ser, no? No sabem. Bueno, fi. Això, que t'havia del temple de l'Otus, aquest. Doncs pot entrar qualsevol persona d'escalsa, també. D'escalsa s'ha de tapar ombros, no pots anar amb pantalons curts. No. I allà dintre pots redar com el doni la gana, sense molestar l'arrista. No pots anar com els turistes, per exemple, que venen a Barcelona. Amb els mitjons i les sangues. No, no. I això sí, es veu que aquí, depèn del dia, hi ha moltes escoles d'allà que van a visitar-lo. Bé, doncs Anna Rovira, una plaer en parlant, perquè s'ha entrat. Moltes gràcies. Tornem d'aquí una estona, perquè hem de fer una posa per la publicitat, amb la... Avui el programa és molt viatger, perquè després hi ha una noia que tracta de viatges. És que ara jo venim amb pac. I després, a les... No ho sé, és que... Mentre t'ho penses, anem a la publicitat. Anem amb algú que viatja amb un altre planet, amb una estoroida. L'Àngel Llàcer ens entrevistarem. Ràdio T'esperen, 98.1, Ràdio T'esperen, 98.1. Ràdio T'esperen, 98.1. Ràdio T'esperen, 98.1. Aquest i març, a les 10 del vespre, la música choral, més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Ràdio T'esperen, 98.1. Ràdio T'esperen, 98.1. Ràdio T'esperen, 98.1. Ràdio T'esperen, 98.1. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat i informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, al teu ordinador, al dispositiu.mob. informatiucomercal.com Desperta't, corrent, esmorzan, comprant, passejant, quedant, treballant, celebrant, sortir, conduint, vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Ràdio T'esperen, 98.1. Ui, mama, ràdio d'Esber! Ràdio d'Esber! La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esber! 3, 4, 6 de la tarda, continuem en directe a la penya del Morro, aquí, el 98.ufm, i jo tenim amb nosaltres l'Aroa Carmona, Aroa, bona tarda! Bona tarda! No sé si Aroa Carmona o Anna Gabriel. Hola! Home, ho dius, fa el patinat! Un moment! Ho dius, fa el patinat que portes! No! Bueno, perdona! Abans, abans em dius... Buenorra, Apple Fiction? No, no, no, no, Buenorra, o estàs tu? Apple Fiction? I de mi, com es diu aquella? L'Humazurman, no? L'Humazurman. L'Humazurman, també? No, no, no, sí. Ai... Perquè Anna Gabriel no t'agrada. No és l'hàstil que jo buscava fer-me l'Humazurman. Però aquest any hi té alguns, ja? O no? Eh? Sóc el primer que t'ho diu? No. Ja ho pensava, ja ho pensava, però bueno... Sí, és veritat, un Masurman, sí, sí. Total, total, és claríssim. Si tu vols que tinguis un Masurman o un Masurman. A veure, va, Huma Carmonasurman, que hem de parlar de viatge voluntari. Com sempre, cada setmana comentem alguns dels viatges que es poden fer a través dels diners que dona el Parlament europeu. No estem dient mentides. La gent pot viatjar per Europa, si és menor, acostumant a ser de 30 anys, amb molts projectes europeus, intercambis, etcètera. Avui vols parlar del mobilitat? Sí. I, a més, t'he portat a Arroa, perdona, aquí, un noi, que és el David Ávila, no el coneixes? No, no ens coneixíem. David, David Arroa. Hola, què tal, com estàs? L'hi he dit que és com l'Anna Gabriel, s'han fet. M'agrada més... Com l'Huma Turman. Sí, és més un Masurman... Sí, veus? Has vist el Jordi? David, és un triomfador. T'has de ser les lenties a casar? Sí, segurament, segurament. No, més l'Anna Gabriel sembla com si se l'hagués tallat amb l'esquisiós de la Cristina. Sí, amb un cotet, no? M'ho han fet amb l'estil. El presento ara, perdona, el David, perquè el David és un noi que no sé què fer amb ell. M'agradaria enviar-lo lluny. David, t'ho t'anirà bé escoltar. Quines propostes pots fer per Europa aquests dies? Els de la ràdio del meu poble tampoc s'havien de fer a mi, per això em van enviar aquí. Anem passant la pilota calenta a tots els de la ràdio locals. Moltes gràcies. Avui tenim més hores, no? Què és mobilitat? Mobilitat és un projecte que està portant la Generalitat de Catalunya amb el tema de la garantia juvenil. De fet, l'està portant l'estat espanyol. I què vol dir això? Tu saps el que és la garantia juvenil? No. La Unió Europea dona diners a l'estat espanyol per aquells xavals que no estan estudiant ni treballant de fa més de tres mesos i que tenen fins a 24 anys. Ni estudiant ni treballant, això em sona. Ni de tres mesos. O sigui, mínim han de portar tres mesos que no reben ni formació, ni estan a una feina. I mínim, si em porten més pavaletes i si em porten menys no entrem. I han de tenir entre 16 i 24 anys. Quan tens aquest perfil, tu pots demanar... En aquest cas, que he vist que teniu el cartell penjat al suro, al llas, és qui ho porta Sant Just, la Sara, i pots venir al casal i directament t'enviem a la Sara. Llavors, aquí pots demanar... que a través del SOC, sí, fer cursos de qualsevol cosa, hi ha moltes coses, i després fer pràctiques remunerades. I suposament, això dona aquella formació que tu necessites per començar a indinsar-te en el món laboral. Però aquest programa de garantia juvenil, a més a més, té una història que es diu Mobilitat, que és que subvenciona projectes, perquè aquests mateixos nens o noies puguin marxar a fer aquestes pràctiques a l'extranger. Llavors, això té molts quartos, i no totes les organitzacions ho gestionen. Ho gestionen, crec, que el municipi de Barcelona, crec que són... ara potser molt inventos, però entre 3 o 4. I a Catalunya, en total, s'anomenen 10 organitzacions que ho porten. Això del projecte en concret de fer les pràctiques fora, no garanties juvenil, que ho tenen tots els municipis teòricament. Llavors, aquest Mobilitat, el que fa és que durant 3 mesos, aquests noies que demanen, o ve a Portugal o ve a Itàlia, ha de tenir una feina, que els paguen per això, i els paguen el pis, els dinar, els àpats, els vols... I els hi donen uns ides de butxaca. Molt bé, tot això és molt interessant. Segons estàs escoltant que té entre 6 i 24 anys i vol anar, què és el que ha de fer? Que es dirigeixi el casal, si de cas. El casal de joves. Nosaltres el dirigirem a la Sara, perquè la Sara de la Cooperativa enllà és qui porta tot això. Que et fa el casal de joves? Sí, sí, sí. Us ho coneixem per a poc, no? Sí. Està bé, està bé. Segureu, Josep Josep, una estona... És bastant descorpina. La persiana, aquí de la ràdia. Molt, molt, molt. Molt bé, doncs això és... Això que vinguin al casal els arribem a la Sara, i aquí que comença el procés, perquè és un procés. Primer s'han d'inscriure a la garantia juvenil. Molt bé. Bé, més coses, parlem ara del programa Europe for Citizens. Ui. Era a Europa pels seus ciutadans. Sí. Què és això d'Europe for Citizens? Tu des que sempre parlem d'aquest famós Erasmus Plus, no sé quantos, que tenen els Youth Exchange i tenen... Doncs un dels programes que entra dins de l'Erasmus Plus és el que es diu Europe for Citizens, però que té tota una altra estructura que no els intercanvi juvenils. En fet, aquest no hi ha dat. Poden participar persones de qualsevol tipus d'edat. I té com dos objectius principals, que és contribuir a que s'entengui la diversitat de la ciutadania de l'Europa, i recordar, de manera positiva, la seva història, tot el que va passar. Són com els dos eixos. Llavors, dintre aquests eixos, el que es fa són unes activitats adorades de dos i tres anys, que no paguen... Clar, és que és complicat, perquè el que paguen són els demaniments en concret. És a dir, estem treballant. Aviam si m'explico bé. Tu imagina't que ets d'Itàlia, t'ha tocat. Jo soc d'Itàlia? Tu ets d'Itàlia. Jo parlo italiano. Perfecte. Perfecte. Jo soc d'Itàlia, la pizza, la massa i el restaurant. A l'hora, no me va, i no me va, i jo, no me va, i jo, no me va, i jo, u tu. Doncs no sé, és que ho sento.Som d'Itàlia, el que sí. No, no gaire, eh. Invesio. Jo soc d'Itàlia, i el David, què dius que és? La França.La França. Vols que et posi una música?Va, sí, sí. De parlar amb la França és, David, una mica. Bonjour, s'ho vulgui... Excusez-moi. Jo m'apeldo, David. És que tu vulguis pujar. Ja ho veus?Cruzant, baguets. Ja ho veus, sí, no? Ai, que ets filina. Bé, total, a l'hora, a l'hora, i jo soc d'Itàlia, no? I qua, ara qua. Eh, alhora? Sí, fuera. No, que rafaela, eh. Està mantenint el teu accent.Sí, clar, clar. Jo soc català, no? Jo soc català, no?Què? Així, una mica de... De la cosa d'Ei, aquella. La cosa d'Ei, la nena i xerri, no? No, la que va ser... La Carla Bruni. La Carla Bruni. La nòvia del Sarkozy. Encara teniu una, no? Suposo que s'han casat, però no van tenir descendència a Bruni. Crec que sí.Molt alta. Aquesta vida s'ha vist de tot. Va córrer un rumor d'una parella que era José María Aznar i que hi ha d'anar a Guillén Cuervo. Que ella va haver de sortir desmentint-ho dient, sisplau, no. Per favor, no? Bueno, eh, total, que a veure si ja no... Va tenir un accent de francès, eh?Ah, sí? Avui?No. Avui vol dir sí. Jo parlo de França, petit peu. Sí, petit peu. Per què?Per què? Perquè he estudiat l'Ecole de França.Ah, sí? Sí, sí, sí. Si no t'ho di a l'Ecole. Avui també parlarem d'un llibre francès. Oh, les petites... Jo, clar, em tracta d'anar colant les meves seccions. Si us plau, David. Xerrat. Per favor. Silencio, por favor. Està posant en francès, d'acord?Sí. Vale, acabo?Bé. Per favor. Ah, sí, molt. El tema és, si tu ets itàlia... Ah, no, hem dit, si tu ets francès i el Jordi és itàlia, i jo sóc catalana, i el que volem fer és recordar... No sé, estem treballant sobre la nostra memòria històrica, i li donem aquest toc virtual. Sí. I nosaltres fem un esdeveniment per trobar-nos i posar en conclusió tots els petits esdeveniments que hem anat fent en el nostre territori, doncs això està pagat. El que no està pagat és que tu al teu territori amb la teva organització vagis fent coses. Clar, clar, clar. Òbviament aquest esdeveniment té molts diners, llavors la manera de distribuir-ho és qüestió teva. Però... De què riu Jordi? No, riu perquè aquí entra la gent com Pedro por su casa. És una mica Pedro por su casa. Ja ho veig. Jo, de veritat, no puc continuar. Si ara que l'heu d'overtir... I hem de fer 3 o 2 més de programes fins i tot. Bé, escolta, total. Ara alguna cosa més ja per acabar-te això? Bé, bàsicament que per fer un projecte d'aquest tipus s'ha de tenir en compte que per cada any han donat uns objectius específics. Que no és a dir, jo vull treballar a Segona Guerra Mundial. No, perquè el 2016 no entra. Què entra per treballar? El 2016 entra la guerra civil espanyola. Ah, molt bé. Political and social mobilisation in Central Europe. Sí, la gent que vulgui procurar cursos i rescar una mica d'aquí, del programa Europe for Citizens. Ui, el tema de la Guerra i Oslària. Ah, molt bé. I la convenció de les Nacions Unides sobre l'estatut dels refugiats després de la segona... És a dir, de la segona situació de refugiats a Europa. Escolta, però podíem haver entrat al 15 de la CUP i tot plegat. I això seria donar-hi més soquill i segur que tothom s'apendria. Espera, perquè no són les uniques. Allò és més del tema de la història? Això és tipus de selectivitat, no? Tenies història que podies escollir tot aquest pamari, després filosofia, que trobaves nits, nits, can... Ui, ui, ui, ui, tu penses que... Sí, ho podem veure com s'ha perdut. T'ha matat un examen de Francesc? Ui. I com ho portes? T'he pregut d'anar. Sí, tenim un membre més a la taula. L'Edu Martínez, Edu, què tal, bona tarda. No funciona. Quan jo et guia, funciona. Quan jo avui? Amb l'Aró, es coneixeu? Sí. I amb el David David, els coneixeu? Molt de gust. Però sí que hem parlat, sovint, tres setmanes, parlant. David, sóc el de la tele. Ell fa un padre napuros. Sóc el que et molesto. Avui parlarem del part, no? Avui parlarem del part, un padre napuros. Ah, que interessant. Tot i que abans hem d'entrevistar... Que has estat pare? He estat i seré una altra cosa. Ah, sí? Ja estem trigant a fer un grup de WhatsApp tots per fer-li un regal com es mereix, com a tots. Mira, molt bé, David. És un pilota que ho sàpiga. Sos de la tele, eh? Alguna vegada. Mira, pot dir-ho, que és com estic fent a sobre. M'han prohibit que ho digui, però jo ho dic. El dia 1 surt amb un programa que hi ha un plató on hi ha forats. La de Caigo. Hola, Caigo. I com és que surts? Has anat a concursant? No, no, no, he anat a fer la crònica d'una festa que fa anys. Escolteu un moment, Edu, estic fent un programa de ràdio. No vayis fent converses paraleles. Això no és puntòpeler, eh? Tu qui ets, aquí? El que tovam ja et toca el micro. Per cert que no anava a dir que... I a la Tigo? Fas. A la Tona parlarem amb l'Àngel Llàcer. Oh! En directe o és... No, no, no, és en directe. Oh! No, no, tu ets fora. A l'entrevista ets fora, Edu. Eh, clar, perquè... Home, és clar, l'Àngel Llàcer. T'han posat moltes condicions especials? No, cap. T'ha patat alguna pregunta? Mai que podíem posar el focus d'atenció, qualsevol pregunta, que no hi havia cap problema. Que maco, eh? Molt maco. Has vist? Ah, focus d'atenció. Es porta molt bé amb el productor de teatral, no? Aquí era estar finet. Escolta, quan no està finet s'ha de dir. Esperem una por per escoltar el guanyatí de Catalunya. No, no, però un moment, aquesta noia s'ha preparat. Un il·lustrator. Unes grelles. I no l'hem de sentir res. M'agrada que valori la mà feina, eh? Home, a tots ens agrada que valori la mà feina. Ja és, Jordi. I ara tu fas una feina excepcional. David Ávila, tu també. I Edu Martínez, també. Oh! I per això allarguem fins a les 9. No, no, hem de connectar amb Catalunya Ràdio. Ja veig molt bé. I, si us plau, la setmana que ve ens haurà de durar-te a tenir. Perquè si no et tenim, no et podem veure. Quan vegi el David Fernández, digue'l què tal. Què tal? És que ja no visc allà, eh? No, m'he endependitzat, però ja li direm... 1515 veïns. Perdona, jo pensava que ho des, perquè hem dit que semblava l'Anna Gabriel. Ah, va, va, va, no, no, no, perquè no... I a nosaltres coneixem des de... de fet, m'ha vist creixer. Ah, sí, molt bé. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 6. Bona tarda, us informa qui li en sabria. Podem ha decidit registrar-se el Congrés espanyol un sol grup parlamentari, en què s'integraran també els diputats catalans, valencians i gallecs. En el nou grup parlamentari, aquests diputats diuen tindran llibertat de vot. Madrid, Albert Calatrava. Bona tarda, s'estan tancant el serrellge de la proposta que es presenta al llarg de la tarda. En principi hi haurà un únic grup, dins del qual en comú crearé una agrupació parlamentària amb veu i capacitat per presentar initiatives legislatives. Segons fons de la formació Podem i les seves confluències territorials, la llibertat de vot es repartida als temps i també als recursos que els facilita el Congrés dels Diputats. Albert Calatrava, Catalunya, Ràdio i Madrid. Notícies greus, Montse Cuadran. La CUP celebra que el govern revisi la seva participació en diversos procediments judicials oberts, però hauria preferit que també ho fes amb el de canvies. Ho acaba d'explicar el diputat de la CUP, Albert Botran. Ens agradaria que també retiressim d'aquest cas que ho han fet els altres, en aquests casos en el que hi ha darrere són implicacions polítiques i el que reflecteixen aquests actes que es jutgen són actes de reivindicació política. Ens agradaria que la Generalitat no es personés com a acusació particular. El govern apujarà un 1% al sou dels funcionaris. És una de les primeres mesures anunciades pel nou govern. Neus Monté, portaveu. Una decisió que permetrà que tot i l'important limitació de despesa per part del govern central, el personal de l'administració pública catalana, es pugui beneficiar de les mateixes millores salarials que la resta d'ampliats públics. Aquesta mesura té efectes a partir de l'Udegenè de 2016. Els grups municipals d'Esquerra i la CUP de Girona presentaran una emoció per demanar un canvi de nom de la Fundació Princesa de Girona. Volem que es canviï pel del periodista fosallat pel franquisme Carles Raola. Girona, Maria Rovira. Bona tarda. Els impulsors d'aquesta emoció creuen que s'ha d'anunciar sobre el títol de princesa de Girona i sobre la fundació que porta el seu nom. Entenen que la Fundació és una entitat privada amb una tasca que no té cap relació amb la institució monàrquica i els valors que encarna. Des d'aquest punt de vista, consideren que la ciutat agrairia el patronat que canvies el nom de la Fundació per un nom que s'avigui més amb els valors que vol impulsar com podria ser el de Carles Raola, republicà Gironia fosallat pel regim franquista. Maria Rovira, Catalunya Ràdio Girona. Gràcies. El consell executiu ha anomenat aquest professor de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra com a màxim responsable de la planificació de les polítiques universitàries del nou govern. Finlandia investiga 15 casos d'agressions sexuals a dones que haurien passat a Helsinki durant la nit de cap d'any. Segons la policia, els responsables van ser homes estrangers, alguns dels quals refugats. L'episodi és similar als ocorreguts a Suecia a la ciutat alemanya de Colònia, on l'escàndol ha endurit les polítiques de deportació dels refugats. A l'informe de la policia finlandesa es detalla que han rebut denúncies d'una violació, de dos intents de violació i d'una dutzena de casos de abusos sexuals. Tots haurien ocorregut el centre de la capital del país i els haurien comès grups d'individus en faccions estrangeres que avolaven per la ciutat durant les celebracions de l'any nou. La policia és segura que en tres dels casos s'han identificat sospitosos que són refugats. La ciutat de Milàndia, governada per una coalició de dretes que inclou els populistes, va rebre el 2015 a 32.000 persones que sol·litzaven esil vuit vegades més que l'any anterior. L'Arxiu Nacional de Catalunya conservarà provisionalment el fons fotogràfic de Manel Armangol, fotopriodista autor d'una de les imatges més icòniques de la transició, aquella de la policia carregant contra els manifestants en una protesta a Barcelona al 1976 a favor de la llibertat, l'amnistia, i l'estatut d'autonomia estelvedet. El fons de Manel Armangol ingressarà aquesta setmana a les dependències de Sant Cogat del Vallès de l'Arxiu Nacional de Catalunya que n'assumeix la salvaguarda i la conservació. Serà un dipòsit provisional i preventiu que impedeix la dispersió d'aquestes fotografies. Com explica la revista Digital Report.cat, el fotògraf està a punt de ser desnonat de casa seva i t'acaben adatant el maresme o no hi ha espai per al seu arxiu que està format per 150.000 fotos. Esports, Oriol Monès. Bona tarda, cadeta, jornada, fins demà a la reunió extraordinària del Consell d'Administració de l'Espanyol a causa del retard en la firma d'altres pas d'accions de Daniel Sánchez Llibre i Ramon Condal a Raster Group. Aquesta mateixa tarda es confirmarà el canvi de propietaris de l'Espanyol en un acte que es fan una notaria de Barcelona. Per cert, els Mossos han identificatges sis aficionats de la curva jove de l'Espanyol, acusats d'agradir altres seguidors. Fins demà el Matí Lluís Enrique no decidirà si li demés si viatja amb el Barça Bilbao per jugar a l'anada dels quarts de Copa. El tècnic blaurant no vol arriscar i espera saber com es nota l'Argentí. Lluís Enrique considera estrany que González González sigui l'arbitre demà després dels incidents que es van produint el derbi de Copa Cavàxiola. El rei el Madrid girant Pert Gareth Bale per tres setmanes sol i de la cama dreta. Els uïns de la BBC Radio 4 podran saber aquest vespre més detalls del cas dels sovorms, el tenis, de l'IT, ja que l'emissora de radio ematran un documental que fa públiques les dades d'alguns dels tenistes implicats. El documental, l'estitula, tenis, joc, set i partit arreglat. Tien batterpolo femení, l'Espanya ha perdut contra l'Itàlia no avui, i en quarts a final jugarà contra Rússia. Tornarem a la set d'aquí a 54 minuts, el Catalunya vespre amb tota l'actualitat. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 6 minuts us parla Cristina Vargas. Sant Just entra a formar part de la comissió de seguiment de la reta estatal de ciutadans educadores durant els pròxims dos anys. Aquest cap de setmana es celebrat a Madrid la trobada de conclusions del projecte de Sant Just. S'extreu quan existeix una única interpretació d'un lloc i del seu passat. També que hi ha una falta de programes o d'accions integrals per la gestió del patrimoni i que hi ha la necessitat de compartir amb els experts del treball i la metodologia a desenvolupar aquests projectes. Més coses, el bar del centre cívic Joan Maragall ha deixat de prestar servei per finalització de contracte amb l'empresa concessionari a banda d'aquest properament que està prevista l'obertura del bar Terrassa del Milenari. Per últim destaca que aquelles persones usuaries del bar de la vacuneta no podran gaudir d'aquest servei fins al dia 11 de febreix que arromandre tancat per vacances. I una punt més del Sant Justenc Marcebrià en deixa l'atlètic. El tècnic serà el nou encarregat de dirigir l'escola del Barça Sant Domingo amb 500 jugadors al seu carreg després de cintemporades al club. I d'avego ha aconseguit l'adonòstic apagat al 2014 en aquesta temporada l'esperava al repte de mantenir la primera divisió del Benjamia. Ara en aquesta tasca el substituirà en Bernat Vila. I fins aquí la informació local. Nosaltres tornem amb menys d'una hora a partir de la set de la tardama. Gràcies a tots i a tot el que passi al Barça Sant Justenc Marcebrià. Gràcies a tots i a tot el que passi al Barça Sant Justenc Marcebrià. Gràcies a tots i a tot el que passi al Barça Sant Justenc Marcebrià. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el xilalt, l'esmultjàs, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Malt, malalt, esmultjàs, club. T'hi esperem. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts d'avui de 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Bona tarda, són les 6 i 11. Benvinguts a la segona hora de la penya del marrú. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jordi. Que jo us pregunto quantes coses seríeu capaços de prendre en una hora i 20 minuts? Dependran-los. Hi ha arribat a 5 i 4. I cada cap de setmana i fins al 31 de gener, el teatre Barts amb el petit príncep, podreu aprendre que l'essencial és invisible als ulls. Una de les frases mítiques del llibre d'Antoine Saint-Exupery. Avui, a la penya del marrú, tenim un dels protagonistes d'aquest musical. Ell és l'Àngel Llàcer. Bona tarda. Hola, què tal? Gràcies per atendre'ns. Benvingut al programa. Bona tarda. Heu tornat a la sala Barts. Ho estan molt bé moltes vegades. Heu penjat el cartell ja d'entrades exhorides. Vau guanyar un butaca. No sé si aquesta és l'obra que has dirigit de la qual estàs més content. La veritat és que és una de les més difícils que he fet, perquè tot i sé per nens, en principi. Clar, aquest llibre té tantes lectures i és així com... Té moltes capes i, aleshores, tu has d'intentar agafar una cosa que s'entengui per a tota la família. És a dir, que el nen de 4 s'ha de distreure, el desit d'entendre unes coses, el de 10. Ara voleu unes coses i després el gran ha de disfrutar-ho. Jo crec que aquest espectacle ha estat l'èxit que ha estat, perquè a la gent gran li ha agradat tant. Tant? Sí, sí. Aquest espectacle, els nens, n'hi ha molts. Però els grans, no sé, cadascú ha connectat amb el nen que té dins, no sé, de cop i volta... Jo penso que el nen sempre va acompanyat del gran. Si tu fas una cosa i el gran no li agrada, doncs un rotllo a totes aquelles carnes lluminales de la gent a la platia, mirant el mòbil, enlloc de estar mirant l'obra de teatre. Clar, tu vas haver de connectar molt amb el teu nen interior o què? Sí, però la veritat és que sí. Jo soc bastant nen, eh, vull dir, exterior, també. Però vull dir que jo tinc una manera de ser bastant infantil. Bueno, jo crec que no, eh, Angel, jo crec que tu no ens coneixem, eh, tampoc. Jo, com que no em coneixes, tampoc. Vinga, vinga, saps què? Ja no puc dir reia. Vinga, no, perquè ets molt intel·ligent, ets molt conscient, també, de les coses que fas, no? Què vols dir ara? Que a vegades els nens no són conscients. Bé, doncs que jo, moltes coses les faig inconscientment, eh. Vull dir, doncs... Va ser que no sé... Jo sempre dic que jo faig les coses i després les penso. Jo soc valent, tu és que soc intel·ligent, això ho dius, no ho sé, però jo soc més valent. Jo m'atreveixo a fer les coses. I el que passa és que la gent no s'atreveix, la gent està cagada de por i no fa les coses, jo ho faig totes. Escolta, David, tu vas anar a veure l'obra al passat dissabte, què et va semblar? Sí, a mi em va agradar moltíssim. Vaig sortir i hi ha moments fins i tot de caure la llagrimeta. Una cosa que deia l'Àngel, els pares no miren el mòbil, és cert, vas a veure vegades obres de teatre i veus les cares il·luminades i els pares no... Hi ha nens i pares recitar algunes de les cançons, com la de l'aviador, que està cantant ara de fons l'Àngel. Àngel, tinc la sensació... Tampoc ens coneixem, però tinc la sensació que aquesta obra... pot ser una de les obres més... que més t'està marcant en la teva carrera professional artística. Pots ser o no? Doncs no ho sé. No, de fet, no. A veure, com actor és una de les que més m'ha agradat fer, perquè és veritat que m'ha obligat a connectar-me a un lloc que feia temps que no em connectava, que és aquesta emoció... com aquest tornar a descobrir les coses. Aquesta inocència... Aquesta capacitat de sorpresa. Aquesta obra cada vegada que la faig, arriba un moment que aprengue a mirar les coses d'una altra manera. Això cada cop m'emociona. Actualment és veritat que m'ha demanat unes coses. Estic parlant com un actor parant d'aquest que guanya un premi. No. Àngel, hi ha un moment de l'obra sense fer massa spoilers, perquè fins al dia 31, encara hi sou a la sala de bars... Si vols dir spoilers, us en conec el petit príncep. Sí, però hi ha un moment de l'obra molt, molt tendre, que el públic està a punt de plorar. I em va fer pensar... O plorant. No, en tractes sobre les estrelles. Jordi, perquè jo tinc la sensació que tots tenim una estrella a dalt que ens fa riure. I l'obra de teatre també et fa recordar aquestes estrelles que ja no hi són, però que en certa manera hi són. Pots ser o no, Àngel? Sí, això és una d'aquestes coses emotives. Jo sempre penso que al teatre l'has de fer, per voler explicar alguna cosa, i has de deixar alguna cosa teva. Jo, aleshores, amb tot l'equip del petit príncep, el programa de mà a darrere, ja hem posat una estrella molt gran. Aleshores dediquem l'espectacle a cadascú les estrelles, que són les persones que ens falten. I cada vegada es mirem el cel i que hi són, no? I aleshores el petit príncep diu, jo ara marxaré, i jo seré una d'aquestes estrelles. Això, home, és bonic. Perquè és bonic. Perquè, bueno, però has de tenir... Has de tenir morts, que sempre dic jo, que crec que t'has d'haver morto, perquè per això... La gent gran s'emociona per això i per altres coses. Els nens, això no ho han entès, no ho acaben de veure. Però he viscut tantes històries boniques amb aquesta obra. És a dir, ha vingut gent que ha perdut els seus fills, malauradament, o... o s'ha mort algú de la família, la mare, no sé què, moltes vegades ens envien mels que venen, no? Perquè el petit príncep ha estat molt present, perquè és tal... I, mira, aquesta obra és la primera vegada que la gent em dona les gràcies. O sigui, que m'abrassa, quan acaba, i em diuen, gràcies, o sigui, gràcies. Això et reconcilia molt amb la feina, perquè moltes vegades... Aquesta ceina d'actor d'artista, no sé què, t'oblides perquè ho fas. No és el meu cas, jo no me n'ho vull mai. Però és com els polítics, que s'obliden que la seva ceina és per un bé social, que ells han de treballar per a la gent. I això, moltes vegades, s'oblida. Es fa ràbia aquests comentaris de... Ostres, l'Àngel, què vull que canta, com si... Que bé que ho fa.Sí, perquè les teves facetes... Home, sí, és això que diguéssim que malament que ho fa. Però vull dir que...És tan pitjor. Clar, aquesta gent que no sabia que no coneixia aquesta faceta. Potser és més culpa millor que la seva, que no ho sàpiga. T'agradaria fer més continuar per aquí, a partir d'ara, o què? Bueno, jo seguiré... No ho sé, és que jo... Tot trobem moltes coses, no? La meva feina fa tantes coses que moltes vegades penso. Doncs mira, fas televisió i fas unes coses... La meva satisfacció personal, a nivell laboral, ja la trobo. A mi el que pensi la gent, mira, escolta'm, que vols que et digui. A mi el que vull és que, quan em vegin fent alguna cosa, no puguin dir que malament ho fa. Que puguin dir que no m'agrada, doncs molt bé. Però que no puguin dir mai que malament ho fa. Jo ofereixo moltes coses, si tu em segueixes a mi, seguiràs algú que fa moltes coses i que és de moltes maneres. Però cadascú em conegirà per el que em coneix. Àngel, amb aquest retorn al Teatre Varts, que veu tornar al passat mes de desembre, i ell seréu fins al 31 de gener, en aquesta vegada, als escenaris, hi ha hagut alguns canvis, com, per exemple, l'Ivan Lavanda, que algunes vegades substituïgeix a l'aviador, que ets tu, i el... Però no el substituïgeix, ho fa. Sí, també, també. Els repartim. Els repartim. I el Josep Palau, que fa de Quineu, i un altre petit príncep. Com han estat aquesta adaptació dels nous actors? Doncs mira, l'Ivan va venir perquè jo vaig estrenar molt sol per no resoldre el Teatre Nacional, i jo vaig estar... Teníem la gira del petit príncep i a Tancada, i jo estava assajant el Nacional i estava fent funcions. Per tant, no podia fer la gira del petit príncep per Catalunya. Llavors, l'Ivan ho va fer, i aleshores, clar, jo no li podia tampoc dir a l'Ivan, posar la gira, però després, quan volem el barri, ho faré jo. Ell també li ha agradat molt, i realment, si parla amb l'Ivan, sempre dius que aquesta obra és la que més m'ha agradat de fer, no? Perquè realment, aquest personatge és molt bonic. I aquest... Digues, digues. És una cosa que formes amb el Manoguís, que ja heu treballat, expresseu molt, i heu fet molt espectacle, i tal. Què us voler convertir en una nova productora de musicals catalana, si pos la nova de Goll de Gom, alguna cosa? Per ser la de Goll de Gom, hauríem de tenir més subvencions a les que tenim, que no en tenim cap. No he tingut cap subvenció? No, hem tingut un reintegrable. Un reintegrable és una cosa que jo trobo que està molt bé, la veritat. És que et donen uns diners, i quan el recuperes, els tornes. I si no ho recuperes i l'espectacle no et surt bé, doncs es transformen en una subvenció a un tant per cent. M'entens? No, l'has de tornar a tot, l'has de tornar a una part. Però s'ha anat molt bé, ho heu pogut tornar a tot. Sí, de seguida ho heu pogut tornar a tot, sí. De fet, ho heu pogut haver fet sense el reintegrable. Però ho hem fet per por, també, una mica, no? Perquè som 3, o com ho hem fet la Perla, 29. El Manoguís i jo, els 3 de cop i l'altre, hem dit que si amb això fes una mica gros, encara que no ho semblis, gros, i la veritat és que ens ha anat molt bé. No penso en el futur, no... Home, tenim ganes de fer més espectacles, però això, com tots, que cada any tinguem els espectacles. I no tens cap algun per aquest trimestre, el següent? Jo començo ja a plantejar-ho. Bueno, ara, ara de teatre, no, ara de canseu una mica. És que treballo molt, m'adoro que treballo molt la temporada de la Beremma. I tot el que és de partir de l'estiu fins de reis, no paro de treballar. Però, mira, per exemple, l'any que ve m'he adonat, o sigui que ara pensava que l'any que ve... Ara faré alguna cosa a la televisió, que això ja us apreu aviat. Quina?Una altra cosa que faré. Jo tinc un zaire. Aviam si em pots dir que sí o que no. Aviam si veig bé o no. Corre un rumor, que és que... Hi ha un programa que vas fer a TV3 la temporada passada, i no parlo de les campanades. Jo començo per colla i acabo per mig. Una segona temporada. Però que aquesta vegada seria un xou més en directe o de més de gran format... Bueno, de més de gran format, en dissabte la nit del còmics. Però còmics actuals i una miqueta recuperar aquest xou que... A veure què diu. Vaig bé o no?Deu saber més que jo. Podria ser, eh? Podria ser, però és que saps més... Totes les coses que has dit saps més que jo, tot això que has vist. Però pots fer alguna cosa bé. I en teatre també m'ha arribat que esteu preparant una cosa molt, molt, molt xula de cara a la temporada que ve. De què?De teatre. Un musical molt xulo. I quin és, ho pots dir, eh? Eh? Ajutem. Ah, no és que jo no ho sé.No ho sé. No veig que t'he arribat. No, digue-m'ho. No passa res. No t'ho faré arribar, t'ho faré arribar. No, digue-m'ho. És el típic que pregunta que sap una cosa, però a veure si l'entrevistat t'ho dona tot, no? No, no, no, però digue-m'ho perquè ja m'està bé. És igual, si hagués dit que t'ho ha sigut mentida. No, és perquè tu ho vas comentar en una entrevista, Àngel, que estaràs parlant una cosa que parlen que bé, que t'agradaria i tal. I llavors era per veure... que ens tenies aquí una mica amb mi, no? A veure si ens ho diu i ens ho comenta. No, no, però segurament... segurament no hem desestimat, perquè crec que el petit príncep encara té vida. Ah, sí? Prosrogareu? No ho sé si prosrogarem aquí Barcelona, però sí que anirem... ara estem pendents de anar-nos a Sud-Amèrica, estem amb el mercat asiàtic, i després també hi agraverà el cinema. Sí, sí, la veritat és que em donaran moltes alegries. S'havien fet musicals del petit príncep arreu del món? S'havia fet un musical del petit príncep. On?Sí, però a Londres. I el vas anar a veure?No. No. O sigui, el que veiem al Teatre Vats és original vostre. No és una inspiració, una franquícia... No, bueno, us ha agafat el llibre, no? Clar, clar. El senyor del petit príncep, el de la fundació del petit príncep, el nebot, la veu de tots els drets del petit príncep, van venir a veure aquest espectacle i van quedar entusiasmats. I llavors ells volen, des de la fundació del petit príncep, que aquest sigui el musical que vagi arreu. Ara hem fet una pel·lícula del petit príncep, que no sé si és estrany, encara no s'ha estrenat aquí. Però la van estrenar, la van estrenar... No sé qui no s'ha estrenat encara, amb una devoció animada per l'estatina, no ho sé. Bueno, doncs, ara han fet la pel·lícula, i llavors aquest espectacle, aquest musical és el que ells volen, que vagi per tot el món. Per tant, tenim el reculsament dels drets del petit príncep. Home, doncs escoltem això. És un filon, això és un filon. Cuida-ho, eh. No, per això t'ho dic. Vull dir que és una mica com l'Esteig Català. Escolta, una altra cosa. Sí, que ja per acabar amb el tema teatre, que han vingut algú, ara que deies que han vingut gent i tal, que han vingut algú de focus, a veure't. No, és que no som amics. Ah, això. No, no va dir perquè... Home, els premis botaca, vas fer un sasca, que sigui el cor i la butxaca i tal. Ah, sí. Bueno, és que no, la veritat és que no som... Vaig treballar amb ell i la veritat és que no veig el caballari de bé. Però per això que explico, vull dir que jo tinc... No em sap greu, parlar bé o malament de la gent. És la meva opinió, tampoc la gent li diré igual. La gent li diu que parlis malament, que parlis. Sí, va, és igual, va, escolta. Ràpidament, que hem d'anar acabant, veure que l'Àngel l'han de fer segur, la setmana que ve, a més del comè del petit príncep, també s'acabarà la quarta edició de tocar a més suena. Contra tot pronòstic, ha estat tot un èxit, això que heu escrit, però... Què vol dir, contra tot pronòstic? Això se la va dir, perquè dius, us explico. Però si ja es veia a venir... No, no, no. Per què em fas llegir aquestes coses? Us explico una cosa. Àngel, sigues sincer, quan es va estrenar el tocar a més suena, tothom us la fotreu contra el salve, m'heu deluc. Sí o no? Ah. No? No, no, no, no. Doncs, bueno, hi havia com aquesta sensació de diostres que s'enfronten contra un gran drac i heu sortit guanyadors. Sí, clar, però això ho vam fer, eh. Quan tens aquest tipus d'ecidió, suposo que ja saps el que fas. Quan vulguem, el primer dia, suposo, perquè preparats per canviar-ho, si no funcionava, però va funcionar. Però, a veure, evidentment, si tu fas tocar a més suena, que deu ser el programa més car d'Antena 3, suposo que ho fas, perquè saps si serà un èxit, si no, no el fas. I quina valoració en fas, d'aquesta edició? Posar-se a tar la millor, la millor a tots els sentits. La millor a nivell d'audiència, la millor a nivell de qualitat del programa, la millor a nivell de concursant... I la millor, perquè és la que m'han pagat millor de tot. Ah, mira, clar, per això és el problema més car d'Antena 3, clar. No, no serà però que em paguen aquí. Ah, bueno, pots dir. I ja tens guanyador, o no? Tens un guanyador, ja o no? No, no sé què guanyarà. Qui creus que guanyarà? Qui creus que guanyarà? Qui voldries que tu guanyés? Ah, ho hem vist igual. Ah, t'és igual, també. Sí, és igual. I qui creus que guanyarà? No ho sé, suposo que la Ruta guanyarà, o l'Edu, no, o... No ho sé, és que votarà la gent de casa. Ara hi ha un finalista, després n'hi haurà d'aquesta setmana, n'hi haurà quatre més, si és l'altra setmana hi haurà cinc finalistes, i des de 10 jo se'n votarà, i el que tingui més vots és el que guanyarà, pot guanyar. Doncs si és col a Sílvia Abril, pot guanyar a Sílvia Abril, perquè la gent li agrada tant i la voten, o igual no, i guanyaré d'un Soto, o guanyaré Pablo Pujol, perquè vota moltes noies, perquè ho fa molt bé, o guanyaré a Ruta. No ho sé, potser vols a la por. Continuràs tu a la cinquena edició? Això volen. I tu què vols? Ai, noi, que vull. No ho sé. Ai, que vull. Que no t'agrada? Estàs cansat, ja de tocaré més suena. No, bueno, l'altre dia feien broma amb els concursants, i pensava, quantes valoracions he fet jo? Me teniu una calculadora? Sí. Va, després treu la calculadora. Espera, ara haurà d'obrir el mòbil. Aplicacions... Ja està, ja està, ja està. Digues, digues. Ja està, ja està. Ja he fet tres, o sigui, has de multiplicar, tres de programes, que són els que hem fet. Mira, la segona edició... Posen 15, perquè aquest any en farem 18. Mira, la set de memòria, la primera edició em van ser 10. La segona edició em van ser 10. La segona edició... La tercera edició em van ser 19. La tercera edició posem uns 15, d'uns 17. 36. 36, jo sense calculadora. I aquesta em porteu ja uns... Em pren 18. Ah, mira, d'uns 18. 50. I em falta la les nens. Ah, sí, que em van ser 12. 12. Més de 60 programes et tocarà més suena. Assumat, ja. 76. El 76 multiplica-ho... 76 multiplica-ho... per... Posa unes 9. Per 9, 9 valoracions. 86 per 9... 684 valoracions... Oh, oh, oh, oh. Són voltes valoracions, eh? Això, jo tinc una plantilla. Jo tinc una plantilla. Tinc coses diferents. Home, doncs... Dims que estic cansat, doncs, home, igual... A veure, no és que estigui cansat, però és que penso que més vols viure, si heu dit tot. I no tens com una síndrome de l'home jurat, que va pel carrer a la seva vida, va dient coses... No, no. La veritat és que tinc una capacitat molt gran per oblidar-me'n de tot, eh? De la feina en general. O sigui, del teatre, de la tele... Ja per acabar, eh? Última pregunta, perquè no volem molestar més. Però com ho fas per aïllar-te de tot això? De tot això. És la pregunta com així més reflexiva. Com ho fas per aïllar-te de tot aquest estrès, dels canvis de ritme, amb un al teatre, de la tele, amb un llavall... Doncs mira, aquest cap de setmana que has estat el meu aniversari, he vingut un amic meu de Sevilla, i... Ah, què ha sigut el teu... Sí, sí, he fet 42 anys, no passa res. Escolta, home, doncs, escolta. Angel, felicitats, tu, oi? Molt bé. A més, vas veure un moment especial amb el petit príncep amb consta, també, no? Exacte. Va pujar un nen a l'escenari, i jo m'agradaria fer-te una pregunta que és... Et vas emocionar aquell dia en especial, perquè a mi em va donar la sensació que estaves molt emocionat al teatre. No, però vull dir que amb una senya en concret estaves molt emocionat. Sí, no, sempre estic igual d'emocionat. Oh... Sí, sí, és veritat, és que... Per això et dic que és com un viatge molt estrany. No era pel dia meu, l'aniversari, no, no. I què vas fer per allar-te, una mica, amb el teu amic? No, vaig venir aquí i em va dir que no puc més, m'ho vull tornar a Sevilla perquè vaig dir que treballo tot el rato hores de venir a mi, no? Llavors, venia a mi i dius que no puc més, no sé com marxar, el teu ritme que et portes, o sigui, va arribar a dir vendres al matí, vaig estar treballant, vaig anar a la tarda i vaig anar a la tele. Sí. Vaig fer el programa, una de la matinada, les dues, perquè estava tot ple de pastís, perquè m'entri a un pastís per la cara, de merengue. Aquesta ja va anir, això, eh? El matí, a les 9 i nit ja estava treballant, perquè havia de fer les classes, vaig anar a dinar, després de dinar, me'l vaig anar al teatre, vaig fer el petit trínsit, i a l'anisme em vaig anar a celebració del meu aniversari. No és que no pares, Angel, prene alguna cosa, no et prenguis el tron. No, perquè no prenguis res, eh? Jo crec que m'hauria de tenir alguna cosa. Un complexe vitamínic o alguna cosa d'aquestes, no? No, no. Jo crec que la cosa és oblidar-te de la feina, o sigui, no endur-te la casa i dormir, jo és que el que facis és dormir. Jo dormo molt. És que el dormir és senador, és recuperador. En fi, Angel, ho deixem aquí. Moltíssimes gràcies per haver-nos atès. Enhorabona, perquè estàs en estat de gràcia, i ens ha agradat molt tenir-te... Tant de gràcia. Per què fas això ara? Però vull dir que sí, que estàs en estat de gràcia. Demà, Angel, tot va molt bé, i quan van bé les coses també s'han de dir, ens agraden molt, que hagis tot un moment per parlar amb nosaltres. Que vagi molt bé, i sobretot que tinguis molta sort. Sí, sí. Amb el que és possible retornar a la televisió, TV3... A veure... No ho heu dit, però s'ha de llegir entre línies sempre. I al teatre amb futurs projectes. Angel, que vagi bé, gràcies. Ja m'havia quedat. No digues, digues, digues. No, ja està. Silenci, silenci, silenci el programa. Ai. Angel, digues, digues. El pròxim m'ho heu fet callar. No, no. Ara hem parat de la música i tot el programa, perquè diguis la última frase en alto, ja. La frase estigueu molt feliç. Molt bé. Que vagi bé, un petó, cuida't. Adeu. I el va ensenyar amor... com ningú. Canta bé, l'Angel Llàcer, eh? Molt bé. I allà vaig aprendre... que tot depèn... Un demí... Hi ha molta gent que no l'ha escoltat mai cantant. Jo sóc un d'ells, perdó. Jo el vaig veure a dissabte. I també l'havien vist al molt sobre ell per no res. I el petit príncep estàs plèndid, i ho dic de debò, eh? Escolta, és un musical que emociona i que et fa tocar una mica la fibra, perquè recuperes el nen que hem perdut... Que has matat. I que també recordes una mica... I també recordes una mica els que ja no hi són. Les estrelles, que d'una certa manera ja et fan riure. Increïble. Fem una pausa... M'acollo de serà, eh? Ja te dic que m'acagui millor. M'acagui millor, vull? No em cau gaire bé. Si no el coneixes... Ja, són d'aquestes persones que hi jutges. Sou de por. Fem una pausa per la... Tio Sincer. És molt sincer i va molt de cara, sempre. Fem una pausa per la publicitat, i d'aquí uns moments tornem a més coses. Cobertament, Lledo Martínez, un padre napures que avui ens parlarà del part. I jo ja tremolo. Potser el podràs portar d'aquí uns anys al petit príncer. Sí, que l'enfant, sí. A l'esdeu del vespre, aquest i març, a l'esdeu del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Realitzat i presentat per Pep Quintana. Despertanta, corrent, esmorzant, comprant, passejant, cadant, treballant, celebrant, sortint, conduint. Vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Ràdio d'esper, Durant de 8.1, Ràdio d'esper, Durant de 8.1. I la tarda acabem ja el programa. Val les millorns. Fa 20 minuts, encara. Va, anem a la qüestió, perquè, David, tu algun dia, si la natura sàvia, seràs pare. No, no ho sé. No sabem, és que no se'n mai, això. No se'n mai, ningú ho ha escrit. Llavors, per això... Tu segur que no. Tot pinta que no, eh, perquè no, jo, o sigui... Tu segur que no. Però per què no, jo podria ser pare, també. Bueno, no em comença ja a cuivir. Atenció, perquè t'interessarà, David, escoltar el testimoni, l'experiència de l'Edu Martínez. Edu Martínez, un padre en apuros, que ja es va uns dies que estàvem nosaltres, i que va ja, m'han d'explicar les seves experiències. Tercera setmana. Sí, tot. Tu, què vas dir a la primera, David? Tu te'n recordes de què vas dir a la primera? Que jo no aguantaria ni dos. Ni un mes, ni un mes, ni un mes. Queda una. No, queda una, per això. Queda una. No, però, a més, vas arribar abans de... de reis. Per tant, calculant-li... S'ha de... S'ha de... Deus setmanes més. Deus setmanes de la primera temporada. Avui ens vols parlar del part. El part que jo no he perit mai, eh? No he perit mai. Fes una experiència religiosa totalment. Diuen que... Com sempre, donar petonets a la meva senyora. Sí, clar, jo petó. Cada dia, dient-li un petó, perquè... Té-la, aguantar un part, nano. No, a pensar bé de aguantar-te'n tu. De vegades, els parts diuen que són les coses més boniques i motius que hi ha al... Realment és l'experiència més natural per no l'animal que pots tenir a la teva vida. I, a menys quan vas a l'alabo, a fer caca. Per què t'han explicat l'entendet de la vida i molt? Gràcies. Gràcies, eh? M'ho estem parlant, aquí, de vida. Sí, de vida, clar. Perquè hi hagi vida i molt. Estan parlant de parts. A veure, Edu, com ha funcionat això? Com vas viure-t'ho al teu part? El teu? Bueno, sí, en realitat, no deixes... Jo me'l sento molt meu. Tot i que jo no vaig estar aparent, vaig donar una dada, una data. Important que és que... una dada. Una dada, que s'està pensant una dada. Una dada important és el 13 de gener de fa dos anys, que és el part de la meva parella. Sí. És la sensació de binossos trencats, binossos trencats de cop. No t'ho imagines, que trenquen binossos de cop? Hòstia. Això és la sensació d'un part, eh? Però que no hi ha l'apidural i aquestes coses, que pots sentir menys. Sí, sí, ara parlem d'apidural. Pots canviar la música, no amb molta gent. Ah, no t'agrada. No m'agrada. És la motiva. Recorda un capítol de la mort del part del Jack, no? Ai... El part del Jack... Tothom ja sap que, des del primer capítol, que el part del Jack és mort, de l'Hosp, no es capa a escol·les. Sisplau, no ens hi persem. Després de la secció de l'Edo és molt dispersa, m'han dit. A veure, sisplau, si ens podem centrar, i he d'ocumar mínim, sisplau... Arribes les primeres hores del part. No, que ja ja, perquè si vols que no ho podrà... A veure, sí. Primeres hores del part, arribes a l'hospital. Nosaltres vam arribar en plan... Això és un hotel. Sintonia de l'hospital central. Ràpid. Vam arribar pensant-nos que era un hotel. En plan, demà a París. Ens vam citar una hora de la nit. I nosaltres vam arribar. I es van dir... L'hi van dir a la meva parella. Després et posa't aquest camí i seu en aquesta camia que vas a París. Això s'ha de saber. I això, quan ets pare o seràs pare, comences a entendre aquestes terminologies rares de... Et provoca en parts. Jo tota la vida havia pensat que els parts... Arriben, arriben, però es poden provocar. Es poden provocar, mira, per exemple... Ha de tenir una maleta sempre feta. No, però fa dos mesos. Jo ja la tinc feta, però sí que hauria. No, però per exemple, si no, t'explico. Si una dona està a punt de perill i li queden per ell de setmana, és tot plegat... Si va amb un fisioterepeuta, li fa un missatge... Li pot provocar el part. Dic perquè la meva cosina tenia problemes d'esquena... Doctor Ávila. I el seu germà, que és fisioterepeuta, li va dir... Si te'l faig, aniràs de part en qüestió d'hores o l'1 o 2 dies. I li va provocar amb un missatge. I li va provocar, sí. Ara m'ha entrat com un calfret. No, perquè no és una cosa que no es pensin. A veure si fem un missatge o no toqueu molt. I aquestes teòries, que si es posen i s'ajupen, i es posen a rentar el terra amb un drap, també es pot fer dir... Sí, però això ja no ho sentia bé. No, sí, en teòries, en teòries... Però sense olor-te, sense olor-te. Et provoques el part, diguéssim. I l'altre teòria... I l'altre teòria és que... Has acabat de fregar el penjatòria i ha nascut el nen. I l'altre teòria és que aquesta llan costa més de creure, que és que els nens neixen per llunes, o sigui que... Doncs mira, amb aquí no et dones raó, David. La llan costa de creure, eh? Perdona, a tu tampoc. Nosaltres, el dia que vam anar a París, resulta que estava a tope, perquè va haver-hi una lluna, no sé si és plena o no hi ha lluna, no me'n recordo. Però era aquesta teòria i ens vam dir... Mira, és que fa poc va haver-hi una plena, em sembla que era. Aleshores, està a tope, el peritori. Tots els peritoris plens. No, però ara el que digués també és de debò. Les llunes... Les llunes afecten a les aigües, afecten al mar. Nosaltres, el nostre cost també té un tant per cent d'aigua. És normal que el nostre caràcter també afecti amb els canvis de llunes. I tot plegat, o sigui que també pot ser normal que les llunes afectin al parc, no ho sé, eh? Suposo. Bé, doncs ja veurem què és el que passa. Total, total. Posa't aquí, que et posem la... No li vam fer un massatge, li vam posar una espècie com de... de suero, no me'n recordo com es diu ara mateix. I aquest suero va provocar el parc de la meva nòvia. Ah, sí? Sí, que es va passar tota la nit amb mas d'esquena. Más d'esquena, mas d'esquena, de veritat. Això també... No tens mal d'esquena, que et penses... No, no, no. Mals d'esquena. I això és veritat, cadascú viu al parc, cada dona viu al parc d'una manera diferent. Ah, això sempre ho diem en aquesta secció. Sempre pots trucar i dir com va ser el teu parc. Jo no dic per això, ho dic perquè cadascú viu al seu parc, no? Les dones viuen al parc cadascú a la seva manera. Una fa una cosa, l'altre li passa una altra cosa, l'altre té... Des de la vaixem pare, jo vaig passar-me tota la nit, la Claudi va tenir tot mas d'esquena, i jo vaig passar-me tota la nit roncant. Ah, molt bé. Aquesta és la vaixem pare. El pedrazo. Ara aquest maridazo. A aquest moment, a les 11 et criden, baixen el peritori, li posen... Jo parlo com si jo també estigués perint, cosa que no ho vaig fer. Jo no en tinc ni idea del que és perir. Baixen, li posen, ni ho sabrem. Correcte. Per sort i per desgràcia. Tens aquell punt de dir...No sabem. Per sort i per desgràcia. Perquè és molt maco, perquè és molt maco. És realment maco, eh? Això s'ha de dir. Arribes al peritori, i tens la sort de que al costat, al peritori del costat, tens una dona xisclant, i no us exagero, xisclant com una, i em sap molt de graudir això, perquè ara em direu...Una llena. No ho sé, moltíssim. Però molt, molt que espantava i tot. Espantava. Però què li està passant aquesta vegada? La consulta del doctor Frankenstein. Però el xisclava moltíssim. Feia una por tremenda. Va, tu vases allà, comptes això... Estaves cagat. Cagat. Jo sí, jo estava cagat. Clar, ja no tant, però jo estava cagat, perquè no tenia ni temps d'això. El mal que li estava fent, pobre. Arriba la anesthesista. La anesthesista, que era una persona nova a l'hospital, que feia potser una setmana que havia arribat... No va, Cari, perquè ho ha fet fantàsticament bé. T'ha de reconèixer, això, sempre, en aquest... Des d'aquesta secció, recolzament total a la sanitat pública i els professionals de sanitat pública, perquè sí, i xapo. Però va arribar i va dir... D'on estan els gestris de l'anestèsia? Perquè feia una setmana que estava allà. I no havia entrat en el box, encara. Una història. La punxen, aleshores, a partir d'aquí, com una sera, tot. Tot com una sera, fantàstic. Sort a la criatura. Clar, tu, en aquell moment, no saps què cony fer. Perquè jo fins i tot vaig tenir... Saps aquells típics moments de pel·li que la pare es desmaia? Sí. Et pot arribar a passar. Jo vaig estar al costat que em va entrar un moment de... Ai, que m'he caigut. Mentre la teva parella està parint, la criatura. És normal, també es barregen entre les situacions dels nervis... Sí, sí. Una situació totalment nova... A veure també el patinet i tot plegat. I que arriba al final de 9 mesos d'espectació, que arriba el nen... I que tothom et va dir... I a partir d'aquí, tu i el pare, ja, sí, segur, en aquell moment, t'adones que tens una criatura. I t'arriba els braços... I allò és brutal. Però brutal, no us imagina... És que no puc descriure la ràdio. T'anava a comentar precisament això. Si podries descriure, quines sensacions vas tenir? És que no pots descriure. Ara, adéu, que bonic que és aquest nen. Que bonic que és, et posen els braços... I després ja no t'adones, perquè surt la placenta, que la placenta és una cosa gegant, que no t'imagines... Com pot ser que jo estigui dins d'una persona, però... Tothom no t'adones, perquè tens el teu nen... Acabat de parir una coseta petita, plorant... Bueno, m'heig plorant, perquè en aquell moment no plores. I te'l posen a sobre... I a partir d'aquell moment ja saps que sí, ha arribat el moment... Ser pare, ser mare... Totes les planificacions que havies tingut abans, arriba... És una cosa espectacular, espectacular. I vas aprenent, poc a poc, i els paritoris, que és, ja us dic, la cosa més... Potser més animal i més natural, que et connecta més amb la naturalesa, que he viscut... M'he pogut viure mai. Ostres. Sí, sí, sí. És una sensació que jo, en el meu cas, no he viscut, i que difícilment visqui, però bé, escolta... No, no, jo ho recomano... I quants anys fa, d'aquestes sents? Dos anys. M'agradaria, i tornem a repetir ara. Sí, que tornarem a repetir aquesta sensació. Tornarem a repetir tot aquest percat de la anesthesista. A la gira, a la gira, tu! Ho veuràs d'una manera diferent, perquè ja la novetat ja no hi és, hi haurà moltes emocions, evidentment, però l'emoció de la primera vegada no hi serà. Bé, no, sí, sí. No, no, no, aquí t'equivoques, David, perdona. No ho sé, no ho sé. Però tornes de la mateixa emoció. Tornes a tenir totes d'aquestes expectatives, totes d'aquestes ganes de què arribi. Ara, sí que és veritat, que el parc no podia saltar. És que parlo de su posició. No podia saltar-te a la meitat del parc, aquests males que tenen, l'arribar a l'hospital, etcètera, t'ho podia saltar, i que arribés el nen. És que parlo de su posició, perquè evidentment no he sigut pare, i no en seré, vull dir que... No salt mai, però ara. Escoltes, escoltes. Però bueno, la cosa és que, per un pare, també és una emoció espectacular, brutalment brutal, és una... és fantàstic. Va durar molt el parc, no? Va durar 12 hores. 12? Crec. En aquests petits detalls em perdo, jo. Això no ho entenc, jo. Des de fora, un cos per entendre, que una cosa que pots imaginar que pot durar una hora, com és que triga tant, unes 12 hores? No, no, no ho veig bacana. El nen s'encaixa, ha de sortir... Tu van explicant tot... És una cosa que jo trobo a faltar molt, amb els cursos. Sí, trobo a faltar pels pares, també. Però n'hi ha, eh? Sí, n'hi ha, i tu et pots informar. Jo et reconeixen, em vaig informar... Ah, coneixes com... Però això és com el periodisme i l'universitat. Sí, però els cursos prepar. Les mares que les obliguen a anar, que em sembla fantàstic. Sí. A les mares les informen més. Perquè les obliguen a anar. Els pares no t'obliguen a anar. Sí, però això són com el periodisme i l'universitat. El periodisme real és quan tu vas... i el pal pes el carrer fent la pràctica i no tant a la classe. I suposo que obteniu un fill també és el mateix. Tu no saps ben bé com és, fins que no hi ets a mig de... Però jo he trobat una miqueta de cursos prepar per pares. No, però n'hi ha, eh, tu. Aquí s'enjust? Sí, a Sant Juni, de fet, vam tenir l'Anna Ferre, que és de Mami Fit, que ells també fan coses de Papi Fit. També fa una vegada. Ah, té! Si un busca, troba't, també. Bueno, en fi, doncs escolta... Fasca. Fasca, m'han vat amb un platí? No, no, no, no. Sembla com l'enllaç, ara, no? No, no, no, no, no. L'enllaç o no? Què? No, eh. En fi, doncs he dit-ho, moltes gràcies. Escolta, que et diuen algú pel mòbil. Que et diuen pel mòbil. A mi també és que sí. Jo tinc notícies de tele. Estava pagant focs. T'ha quedat... Ah, sí? A veure, mira... Grana neina pels pares, la tele, perdó. Amar? No, és veritat. És la veritat, és la veritat. És així, és així, deixem-ho estar. Divendres, 29, a la padrera, vindrà un gran directiu d'una gran... d'un gran hobby. A Paolo Basile. Ha fet una conferència que es diu La Tele, el millor amic de l'home. Perdó. Paolo Basile, de què es menja les caques de golf? No, que és Leo Basi, home. No, però Paolo Basile és molt important. Paolo Basile és el conseller delegat de Mediacet, Telefinco, 4... El director de Telefinco? Sí. I amb això de les caques, fa molts anys, va anar a la Pantoja i li va demanar una visita amb ell. I ell li va dir... Perdona, molt bé. A veure, perdona. La Pantoja va anar amb el Leo Basi? Amb el Paolo Basile. Ah, vale, vale, vale. I li va dir, i això és una cosa... Aquestes són les coses que tens aquí. Això és un rumor que m'ha robat d'altres... Per tant, rumore rumore. La vida és una mica rumore rumore. Però deixa'm explicar. Li va dir el Paolo, li va dir... Escucha, li diu la Pantoja, tu no has vist que tots aquests programes de la teva creïlla, fins i llavors només era Telefinco, com es fiquen amb mi, i no parla d'encarnisar-se. I ell li diu... Tu, quan vas al vàter, mires el que haces, jo tampoc. Oh! Perdona, perdona. Bravo. Li va dir mierda, li va dir mierda. No, no, jo crec que ell mateix va dir mierda d'altres programes. Això és un rumor. És que només cal mirar la Telefinco 10 minuts. Aniràs a la conferència del Paolo Vasselli a preguntar-li si això és veritat o no? Vols que li pregunti? Sí, grava-ho, grava-ho, grava-ho. Porta-ho del programa. Tinc més notícies de teva. Dos minuts, dos minuts, dos minuts. Com que costa plegar-ho? Dos minuts, perquè m'he convocat amb les sintonies del començament de l'entrevista de l'Àngel Lleser. Perquè veig que aquí som legals. Doncs mira, acaba a tocar a més suena i... Ara ho deiem abans. Sí, acaba a tocar a més suena. Aquesta setmana, o l'altra, hi haurà un convidat... Bonafuente. No, el bonafuente, perquè hi ha participat. Tantamentet. I hi haurà un convidat que ja ha estat com a concursant altres vegades. Santiago Segura. Arturo Valls. Ai, què t'he dit? Hi ha una altra notícia de Tele. És que... José Corbacho... ha fitxat per aquest nou canal de Movistar, que es diu Cero, i farà Spoilers. Enert Spoilers. Spoilers es carregarà coses. Comentarà sobre sèries... No, treballarà a Movistar, però el canal és canal plus sèries. I deixem dir donar una fort abraçada a Matias Parat, que està de baixa per uns sistemes oculats, porta temps de baixa i no seria un bon moment. Molt bé. Doncs escolteu, hem de deixar aquí. Moltíssimes gràcies a tota la gent que em posa la penya. No, és que sé com m'he d'anir, David. Que allò que et vaig dir del trencadís... Ja s'ha fet efectiu. S'ha empatat, s'ha empatat aquí. Ens han traslladat a plugges... Podem fer el titular de... Com que és plugges? S'han anat a plugges? S'han anat de Sant Justa a plugges. Però què vol dir això que se'n van a plugges? Això vol dir que ha acabat. S'ha fet trencadis al trencadís? De moment... Sí, però del dia en si d'ahir. Aquests s'han anat a plugges. Gràcies a tu. No tinc res a dir, però s'han anat a plugges. No es pot parlar d'aquest programa. No, tu no. Gràcies a tothom per haver fet possible la penya del Morro d'avui. A la Cristina Vargas, de les notícies de Sant Just. Alana Rovira, caractere i manda. A la Dua Carmona, viatge a Voluntavi. Al David Avila, amb les acció de televisió David. Moltes gràcies. Anem a posar la cançó de la viador, o el petit Prince. Una altra vegada, sí. A l'Alana Rosa. Aquesta és la que tenim. I després, també, a l'Àngel Llàcer, que ens ho entreguem. I després, també, amb l'Edu Martínez, un padre napurós, que la setmana que ve farà l'últim capítol i vindrà. No ho sabem. No ho sabem. Què us ha parlat Jordi Romena? Corrent demà, a partir de la cinc de la tarda. Adeu-siau. I com vegi molt bé, la vida, i com jo l'Àngel Llàcer, que sigui molt feliç. A l'Àngel Llàcer, que sigui molt feliç. A l'Àngel Llàcer, que sigui molt feliç. A l'Àngel Llàcer, que sigui molt feliç. A l'Àngel Llàcer, que sigui molt feliç. A l'Àngel Llàcer, que sigui molt feliç. A l'Àngel Llàcer, que sigui molt feliç. A l'Àngel Llàcer, que sigui molt feliç. A l'Àngel Llàcer, que sigui molt feliç. A l'Àngel Llàcer, que sigui molt feliç. A l'Àngel Llàcer, que sigui molt feliç. A l'Àngel Llàcer, que sigui molt feliç. A l'Àngel Llàcer, que sigui molt feliç. A l'Àngel Llàcer, que sigui molt feliç. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. A l'Àngel Llàcer, que sigui molt feliç. A l'Àngel Llàcer, que sigui molt feliç.