#101 - La Penya del Morro del 12/7/2012

Sí, una cosa més divertida que la malagria, pues mira. Para ejemplo, momentos míticos en Twitter. Por supuesto, cuando Forlan subió esa foto, sin saber lo que había detrás, después de la Copa América, cuando van guanyar, acaba, pica una foto al Twitter, on les podia veure càceres totalment nu. Tenim momentos míticos en Twitter, com diu el gran tuit de Garaï i su mujer, que va dir Garaï va dir al seu Twitter, bueno, después de una buena comida de mi mujer, a hora descansant, saludó molt gran de todos. Clar, però parlava del menjar, no? Sí. Ja hem fet per dinar i tal. Això se suposa? Sí, sí, clar, clar. Tu veig que ets un mal pensat, Edu. També, per exemple, un altre, un que diu el dia en què no havia un solo trending topic de Justin Bieber, eh? Sí, que se van a veure molts de Justin Bieber. Per acabar l'últim, diuen momentos míticos en Twitter. Diu, està pot llegar i será cuando Rajoy nos recorte los 140 carácteres. Això de les batallades, sí, sí, que la setmana passen. Més val prendre sol en conya, en fi. Moltes gràcies, que vagi bé. Fins demà, disfrutem. Sí, fins demà. Fins demà, adéu. Bona tarda, adéu. Tens en tu la vida, és com menjar sense l'incipida i a usted, com un conya fronarà. És com si l'existència s'hagués tornat un fort tràmit. Quan miro el calendari, vull que els dies passin ràpid. Sí, ja ho sé, que no s'acaba pas al món. Qui més qui menja això ho ha sentit tothom. Autocompassió com a remei per la derrota. Dic que estic de puta mare, somrient com un idiota. I ferma el port, el mascle dominant. El que se es posa a la pena i continua treballant. Aquell tòpic suat, la tragèdia dels ballassos, riu per fora i per dins plora, ocultant els seus bacassos de no foscars. Que em veguessis trencat, s'oblid canta de genoll i una altra oportunitat. No hi ha res més petit que oblidar la dignitat. Així que no t'esperis amb mi. Que no puc viure sense tu. Sóc un tín-tín sense viro. No tinc ningú que em sabia el cul i et posa d'anar-me a xacant. Et pesa viure sense tu. Sóc un tín-tín sense viro. Et tinc ningú que em sabia el cul i et posa d'anar-me a xacant. Et pesa viure sense tu. Sense tu la vida és avorrida de collons, com aquells dies de pluja sense llams i trons. Sóc un mare xut, en calma, per petua. Sóc una peliporn, que no ensenya ni una teta amb por mort funcionant a relatir. Com paralitzat per la por de tornar a patir. No esperant el dia en què es capdi la tempesta i manadona i que he deixat descendir. Que no puc viure sense tu. Sóc un tín-tín sense viro. No tinc ningú que em sabia el cul i et posa d'anar-me a xacant. Et pesa viure sense tu. Sóc un tín-tín sense viro. No tinc ningú que em sabia el cul i et posa d'anar-me a xacant. Et pesa viure sense tu. Que hauria pensat que això de viure sense tu seria tan difícil. Viure sense tu. És gairebé impossible. Viure sense tu. Absurdament ridícul. Viure sense tu. Que hauria pensat que això de viure sense tu. Ells són els catarres, ja que temen a tín-tín 5 i 33 de la tarda. Continuem tot seris amb el Martí Figueres. La vida és un festival amb Martí Figueres. Com cada setmana, Martí, bona tarda. Hola, bona tarda, Martí. Què et prova l'estiu? Fas bona cara. Fas bona cara. Fas bona cara. Fas bona cara. Fas bona cara. Fas bona cara. Fas bona cara. Fas bona cara. Fas bona cara. Fas bona cara. Has anat a la platja? Una miquena. Sí, sí, t'estàs com vermellet. Aquina platja has anat? Sí, sí. A quina platja has anat, Martí? No t'ho diré. Si llavors ho dic... Tu penses que jo sóc una eminència. I llavors la gent començarà... Estic una platja tranquil·la. L'altre dia em van fer bronca. Vaig dir que jo havia anat a una platja que està molt bé, per cert. A la platja llobregat. I em van dir, no ho diguis, perquè allà hi ha poca gent, i si no vindran molta gent. I dic, bueno, si hi vaig anar, quina platja et tinc? I quan hi vas tornar, n'estava plena. Estava a tope, perquè són de milions d'ullens a penya del Morro. Senties que et miraven, no? Sí, sí, sentia que em miraven molt. Et compren, et compren. Entre estrelles de la ràdio, no, Martí, com som tu i jo, sentim aquestes coses. Estrelles, vostre i ets, no ho sabem mai. Sí, Martí, abans de fer més ràbia, ja els ullens. Així, doncs, vas anar a un festival aquest cap a setmana? Eh! On vas anar, Martí? El fòrum. El fòrum de les cultures. De fet, és el millor lloc per fer grans festivals a la mateixa Catalunya, no? Què hi feien allà? Doncs feien uns concerts, uns concerts de grups molt variats, i sense cap unitat estilística que marqui el seu llei propi del festival del que parlarem. Ah, i de quin festival parlarem? Doncs parlem del Cruïlla. Ah, sí, amb el Cruïlla que vam sortar ja dos abonaments, eh. Vaig anar amb 87 euros, no? 87 piquis d'euros als ullens. Vasta bé o què? Molt bé, molt bé, molt bé, molt bé. I, realment, espero el que comentàvem, que els nostres ullens que hi van anar superessin molt bé, eh. Sí, sí, home, segur, segur que sí, segur que sí. En fi, quins concerts hi havia? Doncs mira, jo vaig gaudir de jo més amb els concerts, per exemple, d'Aiguipop, brutal, Julieta Venegas, La Pegatina, Despèxels, o, mi, ha perdut alguns noms. Caram, tu, Martí, m'ho expliques d'aquí una estona, com va anar el Cruïlla a Barcelona? Abans obrim l'agenda de festival, et sembla? Vinga, va, molt bé. Ah, anem, anem. Quins presentes avui, Martí? Doncs avui us presento un nou festival que neix i ho fa a la costa del Maresme. De fet, el Maresme és la senya identitària d'aquest festival. Estic parlant del festival d'estiu del Maresme. El Fem? El Fem, exacte. Estiu Maresme Fem. Mira que fàcil, eh. No celebra de mai dissabte reis de mar. Molt bé, exacte. És un festival de música principalment encarat al públic jove, català. Per exemple, podríem parlar d'un públic esí dolpapar, o que els agradarà els grups de rock i índia que és a nostre més nové. Oh, molt bé. Per tant, neix amb la voluntat d'afegir-se el fara de jo el popar? I amb molts altres d'aquest estil. Però és un festival també molt econòmic. Perquè demà, per sols, 12 euros, igual dissabte, només 12 euros, podeu gaudir dels concerts del Dirac Rocher, Albert Freixas, Isch, Siward, Espirit, Éric Fuentes, o la banda municipal del Polo Norte. La banda municipal del Polo Norte. Polo Norte, sí, que és la de l'Òscar Andreu. Què? Que m'ha entrevistat aquí fa un temps, no? I a què parles de gent que m'ha entrevistat aquí? Atenció, eh? Digues, digues, digues. Perquè gairebé la penya del mor podíem dir que fa el ple. De fet, podria ser un festival que haguéssim organitzat nosaltres. Oh! Perquè el dissabte, atenció. Què? Va, Martí, que m'estàs curiós. A veure, digues. En Iset, la veu drama? Aquesta veu l'ha entrevistat? Aquest no. No es conec encara, a veure. Els primers, els taloners, els que primer comencen, són els que encara estan per sortir de la ulla. Qui haurà, qui haurà? Però després, està, Joan Colombo. Joan Colombo, però si l'hem entrevistat moltes vegades. L'hem tingut aquí l'estudi. Sí, l'hem tingut i va tocar-hi cantar. Rai di bau! Rai di bau! Però si també vam venir, quan ningú els coneixia, ningú donava uns parets, vam venir aquí... Ja d'abraven quatre passetes, no? D'abraven per ells, eh? Vam venir aquí, va ser un trampolí, va ser un trampolí. I tant! Inspira! Inspira, amb el Jordi i la Núza. Que també el vam tenir aquí. Escolti, si aquest festival el podíem patrocinar nosaltres. I tant, no és que no és que va... Amics del Bosch, que també el vam tenir aquí. No confondrem els amics de les arts, que també els hem tingut aquí. Ja, ja, ja. Els amics del Bosch també els vam tenir aquí, toquant en directe. Sí, sí, també. Que foc, que foc. I surti en sigla. L'Apenya... És una mica el festival de l'Apenya del Morro. Absentament. Que guapo, que guapo. I tant. En fi, ens apuntem aquesta data. De mai demà ha passat el Festival d'Estiu del Maresme, el fem per a tothom qui vulgui, arrenys de mar. Bé, dit això, Martí, ara sí, parlem de l'estat d'una posa musical. T'ha agradat o que aquesta pausa? Tenim pensiós, és que és aquesta noia. Doncs aquesta noia de canta és la Marcia Bola, amb el tema de Party is still going on. Més a dir, la festa continua. Oh, ja. Què passa? Oh! La festa continua la festa, sí? Sí, sí. I tant, continua, tu. Ja! Escolta, no serà Iggy Pop, aquest. I tant. Oh, que va venir el Cruïlla, no? Bua! Bua! Estan molt l'alt o no? Baixeu una mica la música, estan molt altos. Ara sí, no és tan tard. Digues, Martí, digues. No, res. Què volia dir? És que realment aquest Cruïlla ha sigut la hòstia amb vinagre, i que sense dubte... No podem dir vinagre, ja ho saps. Perdó. Serà l'hòstia en patinet, que sense dubte serà recordat com el Cruïlla de l'Iggy Pop. Ah, sí? Quin concert, quin concertar-s'ho? Què vols, ja està aquest tio? Però quanta energia, no? No, jo et dic, aquest home es va llançar al públic. Oh! Ei, amb el mig despullat de cintura cap amunt. I sense drogues, això no ho sabem. Jo diria que sense drogues, perquè... Ja s'ha suposat que fa bastants anys que el tio està rehabilitat. Ah, va, va, va. Llavors no, home, no. Ja ho has portat totes pel cos, i, bueno... Ara vas estar suant encara. Però el tio es va tirar al públic, i em va sortir amb el llavi partit, eh? Què dius, ara?Sí. Això hi ha vídeos, a YouTube. I ho va ensenyar, dius, mira, més saknado. Bé, ràpidament a la banc cura i va tornar a pujar a la senyora. Sí senyor, Íggy Pop. Bé, què és el Cruïlla? Doncs és el Cruïlla. Aquestes són algunes de les preguntes que li vas fer el Jordi R.Ruella, que ja és com amb el programa. Sí, ja ho vam entrevistar fa un parell de tres anys. Perquè és el director del festival, i de fet ja en porta uns quants dirigint el Cruïlla. Exacte, de fet el Cruïlla va néixer a Mataró, com a Cruïlla de Cultures, però des del 2008 s'ha fingat el fòrum de Barcelona, on ha cruzcut moltíssim, competint directament en festivals a nivell europeu. Xica, amb l'importància i la consolidació que té el festival, és lícid preguntar-se. Llavors, quin és la clau de l'èxit? Quin és el Segei propi del Cruïlla? El Segei propi del Cruïlla és que no té Segei, precisament la gran majoria de festivals de Catalunya, de Barcelona i de tot el territori nacional. Es caracteritzen per una explicació molt clara d'una sola escena musical. L'indioclament, caldràs, l'electrònica... El Cruïlla, precisament, és un festival sense etiquetes per gent que no li agrada la etiqueta. És a dir, que el Cruïlla et pots trobar una mica de tot, no, Martí? Doncs sí. Escolta, des de música balcànica fins a Folk, passant pel rap americà més jengüí o a l'esca més barbenero. Clar, diuen els que en tenen d'això, que a més es porta molt en aquest objectiu, perdó, que és molt eclectic. Sí, és un objectiu que el defineix bastant, però no... Com la penya del Morro. La penya del Morro, què és? Eclèctica. Absolutament. Eclèctica, sense dubte. I calent tots. Sí, sí, sí. I sigui eclèctic o sigui com sigui, per mi sí que té un Segei propi, aquest festival, i de fet va ser fins i tot el propi Jordi que ho va deixar caure. Per mi el Cruïlla és un festival amable. I per què és amable? Perquè és un festival de format mig d'unes 15.000 persones. És un Sant Jordi, eh? Bueno, sí, però no és que ens estem parlant del fòrum. No és un primavera-sound. Clar, clar. Ni és tampoc un sonar. Ni és un pop-up, que seria més poca cosa. Sí, sí, sí. Ni és les nits d'estiu de Can Ginestar, de Sant Jordes Bern. Exacte, que també l'ho peten, perdó. Molt, que estan gansant el que no ho fan, però molt. Vaja. Sí, sí. És un festival on no t'agòvies per la gent i no has de fer unes coses interminables. A més, el cartell està molt ben equilibrat que dura en un hora i quart, amb desplaçaments, curs, escenari, escenari, un festival amable i també amb un altre fet diferencial. Nosaltres acostumem a dir que el cruel, a part, és un festival amable, és un festival amànima. I ho és perquè... Perquè ja hi ha bé tots els artistes que participen en el festival, tenen un discurs de transformació social amb la seva gent de tras. És el que tenim en compte a l'hora del programa, i que es veu acompanyat per la participació de les entitats, d'enlistia, d'intermón, d'intervida... Bé, tota aquesta part, no? Jo m'imagino que darrere d'un festival com aquest, hi ha molta feina. A més, ho hem comentat moltes vegades, quan parlem directors de festivals d'aquest tipus, durant tot l'any. Hi ha moltes empreses que estan visibles, fins a l'estiu, en aquest cas. Són diverses empreses, les que col·laboren en l'organització del Cruïlla, però, permanentment, només hi ha una empresa mare que s'encarrega de tot, no? Doncs darrere hi ha una empresa que està vinculada a la gestió del dany de la Sala Club, del projecte socio-musical de les cases de la música, i que el Cruïlla de la Salona és com el seu acte més mediàtic, com és important, però fa molta feina de formigueta, al voltant del que és el suport als joves criadors musicals. Bé, com hem comentat, fa un moment, aquestes que estem escoltant són del Jordi Riruela, el director del Cruïlla, que explicava qui són els que treballen per fer el festival cada any. Martí, et va comentar alguna cosa amb mi? Deixi d'interès? Doncs, en aquell moment, precisament, vam entrar en un tema conflictiu. Què dius? Vam estar en un tema polèmic. Sí, sí. Però un tema conflictiu que va sortir per una pregunta tan simple, sobre l'afectació de la crisi, el Jordi va aprofitar, precisament, per apuntar una crítica sobre alguns promotors. Els promotors són els que organitzen els concerts, no? Exacte. Escolta'm què diu. A veure. És un moment difícil per tothom, i la música en directe no queda al marge. Els promotors de música en directe, i en concret, les sales, sempre han tingut un punt ocasional. És realment complicat fer-ne l'activitat de música en directe, una activitat empresarial. És un moment difícil, però també tinc la sensació que la gent, els promotors, no estan acabant de ser transparents. Molts promotors estan ficant o venen poques entrades, està passant malament. I tots ells continuen transmetent que tot és fantàstic, i continuen fent records de gent, i tot això s'acosta de convidar la gent de regalar entrades, de fer descomptes, i crec que hem de començar a ser transparents en tot això, i explicar les coses tal com són. Oh! Què vol dir, que regala massa entrades? Bueno... Perquè nosaltres ens hem endonat d'hora, el Clujilla, precisament, no? Sí.No s'ha de dir jo, eh? Hem de pensar una mica en aquesta reflexió, però... De fet, si el Jordi era regulat, de totes les maneres no es talla, però és molt interessant el que diu. Ha sigut rejant, Martí, o què? Home, Jordi, tu ja saps que jo... jo tinc una petita i quasi indissimulada basant de periodista del cor. Ah, sí, eh? Sí, ho diuen abans. Mira, Martí, la Carmela i l'Apenya del Morro. Sí, sí, m'ho diuen molt, això. I ja saps que jo, quan oloro alguna rejada, m'he emitit un planxador així, tregant encara més morgons. Xemassí, allà, eh? Farida oberta. Taca, taca, Martí, ataca. Exacte. S'ha de generar notícies. Molt de la roda i el local. Està bé, està bé. De generar notícies. Aquest és l'esperit, molt bé, Martí. Tampoc ets de què en diem, eh? Que això tampoc no té res de sens de sionalisme. Perquè el director del Clujilla apunta... La veritat és que... pot acabar, sencer. I el que ve a dir és que... És que ens som molts i tots no hi podem estar. Sí, jo crec que en algun moment comencem a acceptar que segurament no hi ha acabuda per tota aquesta oferta, no? I que també hem viscut, en certa manera, una petita bombolla al voltant de la música en directe. Sembla que havia de ser el gran salvador de tota la indústria musical. Les discogràfiques demanaven cobrar els grups part dels ingressos del directe. Sembla que era com el flotador de tota una indústria. I avui en dia ja s'ha demostrat que no, que això no és cap flotador. I que prou feines podrà sobreviure aquesta part de l'entitiat musical. Potser estan a hora, per teixir fan por, Potser estan a hora, Allà que ho calo cantor. Martí, si ho entenc bé, hi ha massa festivals actualment a Catalunya i no podran sobreviure a tots. Jo crec que la capunta és, no només pels festivals, tanta oferta a quanta demanda hi ha, quanta demanda pot assolir, no? Jo ho converteixo, en certa manera, la secció que estem fent aquí no deixa de demostrar-ho. Vull dir que hi ha molts festivals, molts festivals que, en el fons, s'assemen molt. Vull dir, a vegades, em pregunto quina diferència hi ha perquè a un festival de equis, amb un festival de equis, un quadrat, quan tenen els mateixos artistes, ho repeteixen molt a artistes, i el concepte és... Sembla que estiguis parlant de la professió teatral catalana, també, una mica. Sí? Perquè tot això es pot aplicar també en molts àmbits, és a dir, només a la música. És un debat interessant, aquests, que sempre són els mateixos a tot arreu, com allò, la típica frase. A la sèrie de TV3 sempre són els mateixos, no? O a la TV sempre... Sí, sí, és un debat per reflexionar-hi. En fi, desanima bastant, perquè no negar-ho, en general, com pinta aquestes prediccions una mica nefastes. Mira, escolta, més en el moment en què vivim, de tota manera, s'ha d'agaudir aquest moment. Sí, senyor. Hi ha una cultura musical, hi ha molt talent, i de moment, fins que no rebenti la bombó i envia el Jordi, intentem disfrutar... Sí, sobretot tu, eh? No, sobretot tu, Martí. En fi, alguna cosa més del Cruïlla, o què? Sí, sí, bastantes coses més... Simplement dic que el Cruïlleta té una oferta molt bona d'artistes reconeguts a casa nostra, no? Precisament. I que ofereix concert d'artistes consegrats, en cas de, per exemple, el Kimi Portet, de la Pagatina, amb el de Noves Promeses, com la magnífica Joana Serrat, que hem vingut per aquí, o d'un projecte nou, que és el Prats, el capitaneja, el Marc Prats, i, bueno, el Jordi Rejuelal, li vam preguntar sobre tot aquest cartei català, no? I ho té molt clar, que és el que vull oferir el Cruïlla. Nosaltres creiem que vivim un moment únic de la música catalana amb una salut excepcional, però que és excepcional no perquè hi hagi 4 o 5 grups, que siguin capaços de rosa gàgenica que en tinc poc en català, sinó que és excepcional, i especialment rica la quantitat de propostes i de varietat de les propostes que tenim actualment, i això és el que vol transmetre el Cruïllem quan a la música de casa, exactament, 40 passen de la programació de casa. I es vençut pel davant i pel darrere... El Quimi Portet, aquest. Ah, sí, amb els homes i dones del cap dret. M'agradaria. Bé, Martí, jo sé que vas voler dir dels Cruics Catalans, què tal el concert de la Joan Serrat, o del mateix Quimi Portet, que es volten de fons. Genial, molt bé, molt bé, per mi. Realment dos dels meus concerts del festival, encara que no fossin caps de cartei, però, vaja, molt, molt, molt uns grups en tot el Cruïlla. Vaig content, eh, Martí? No, no, és que l'està molt bé. La veritat, vaig gaudir molt. I ja que el director parlava del moment de la música feta Catalunya, precisament, vull que escoltem l'opinió d'un mestre entre mestres, que, a més, també va tocar el pop-up, i que ell mateix va poder descobrir grups, que tot i ser d'una altra generació, ben bé es podrien sentir d'audors de la seva música, és a dir, de la música del Quimi Portet. Com es entrevista? No pares, eh? Tens un panorama molt bonic. També té una cosa que no hi ha una unitat estètica. Això és molt trist, que els grups són inigual. A mi sempre ho he trobat trist. Els grups són molt diferents, cada hotel la seva sonoritat, busquen experimenten en la seva pròpia pedrada, i en aquest aspecte jo hi quadrem nosaltres. Una mica sumagís. Nosaltres hem anat tota la vida a la nostra bola, d'una manera absolutament fins a les últimes conseqüències. I sembla que ara tots els grups toquen molt bé, fan material molt bo, però tots van a la seva bola. No hi ha una unitat estètica. Per més que se'n digui indi i tot el que vulguis, no se senten res un producte o l'altre. Quimi Portet, he començat a dada. Per cert, també vam entrevistar fa un parell d'anys... Bueno, jo ho heu dit abans, no? Sí, sí, sí. Perquè el vam entrevistar fa un parell d'anys. Exacte, escolta, un gran, un grandíssim, no? I recomano molt l'últimisme, el My Love, o el My Love, perquè és magnífic. I encara recomano més sentir-lo en directe, perquè és que realment no de fraude gens i mica. A més, sempre m'agraden molt ben acompanyats per dos guitarristes magnífics. I, bueno, ja està, no? Quimi Portet, no cal dir res més. Però els grans, grans, grans consells per a mi... van ser uns altres, també. Per exemple, el volat que vam fer, aquesta gent que sentim de fons, el Lisztat de la nit. And join yourself and have lots of fun. Somebody with my brother, they're both done. Són de specials, no? Magnífics. It's based on everything. Vas pinta d'haver-ho ballat molt, això. Molt. Sí o no? Molt. Que també et vas tirar entre el públic, com a l'equipop. No, no, no. No, perquè aquest estil de música no és la tirassa pública. Era xocar-se, concretament, no? És de xocar-se. Sobretot és de moure's i de moure els genolls. Jo, al final, ja, amb aquest tema, en jo i jo, sap que era l'últim tema del disc, els meus genolls tenien vida pròpia. Ah, sí? Que anaven ja sols, i... M'agrada, tu. Els havia de parar, com podia. Això era increïble, aquest concert. Però no va ser l'únic concert, que va valdre molt la pena. Ja que també vaig veure molt amb l'equipop o amb una grup de música alcànica. El nord-curturica, eh? Una mica? Eh, sí, sí. No sé si els coneixes. A veure, escoltem-los. És molt curiositat d'aquest grup, però és que no són, no, d'origen alcànic. Realment no són d'Europa de l'escom el costurica o Gran Bregovics, per exemple. No, no, no. Són un grup de Nova York. De Nova York! El que es diu, bueno, Jipsy Punk, la música alcànica. Jipsy Punk. No concepte, no l'heu escoltat mai, aquest. Sí, sí. Jipsy Punk, aquest caràcter com molt... Sí, fes tio i... Machacón, no? Molt bé. I si així són realmente canyeros, és que ho recomano, eh? Si algun cop tornen aquí, aneu-hi, perquè és un bon festival, eh? Vas acabar xop de so, Martí. No, no, no, és que hi ha olor des d'aquí. M'he dutxat, eh, m'he dutxat. Doncs això és el que ha donat el cruïlla a Barcelona aquest any. Martí, tenim algun tall dels camarades a mi de salutacions? Sí, tenim, sí, sí. En tenim unes quantes salutacions d'artistes... Oh, de l'equipop, també o no? Home, no. L'equipop està d'ajudar-lo per el Premio Mouro. Jo crec que ho fas molt bé, ja podríem gravar com a hipòpio col·laborador. Sí, podríem fer-ho així, que es dejaia en Nikol Skicch, i dir-ho així per el Premio Mouro. Molt bé. Sí, però jo soc més de... Hola, soc el Miquel, del carrer Bona Vista del Forn, una salutació del peny del Marru. Bona nit. En fi, Martí, acabem amb les salutacions. Moltíssimes gràcies i fins la setmana que ve, Martí, ficaràs. Apa, adéu. Bona nit a tots els agents, és l'Àxel, som de la Pegatina, i una salutació per la gent de la penya del Morro, de Ràdio Dosverd. I... Tots et trobem la música, escoltem i disfruten. Vinga, posem salut a tots els oients de Ràdio Dosverd, ho hi haurà moltes fins ara. Sóc Marc Prats, del grup Prats, i us enviem una salutació molt especial a Ràdio Sánchez Dosverd, i a tota la penya del Morro. 3, 2, 1... Hola, sóc Kimiportet, i vull saludar molt cordialment a la penya del Morro a Ràdio Dosverd. Salut. La millor del morro. 2, 7, Ràdio Dosverd. Dos minuts hi arribem al punt de les 6 de la tarda, amb aquest tema de Elliot Murphy, A Touch of Kindness. Per cert, a la segona hora, després d'escoltar el bolletí de com ràdio i també dels Sánchez Notícies, rebrem el Dani i el Joan. L'Èrica, avui el tindrem al telèfon, a la secció dels berenars de la penya del Morro, ja sabeu que tenen 12 anys, i van preparar la setmana passada la festa jove, una festa dedicada als menors, entre 12 i 16 anys, al casal de joves de Sánchez. Avui han portat, perquè ja fa dies que els he deia, aquestes accions diuen, el berenar de la penya del Morro i no porteu mai menjar. Doncs han portat, aquí veig, un bagudes, un pastís, patates, ganchi i tot, a la taula número 1 de Ràdio Dosverd. Jo recomano que, per un dia, amb els berenars de la penya del Morro, ja menjar aquí el programa, si algú vol picar alguna cosa, pot acostar-se fins a la ràdio. Teniu, sí, 10 minuts i podeu picar amb nosaltres i nosaltres, això que ens han portat el Joan i el Dani, tan amablement, i que, a més a més, també podeu veure a través de la webcam, ara mateix, de RàdioDesverd.com. Em parlem de tot això i més coses a la segona hora de la penya del Morro, fins ara mateix. ... Bona tarda, són les 6, us parlem, Laia Casasús i Marta Patrició. L'Ajuntament de Sant Joan de les Abadeses, el Riu Pullers, reuneix aquesta tarda per decretar l'oficial per la mort de l'alpinista Esteve Martínez, de 38 anys, que ha perdut avui la vida, s'ha voltat per un allau de neu al massís del món blanca, França. En declaracions a Comradiu, el regidor d'esports de Sant Joan de les Abadeses, Jordi Caparrós, ha destacat que la víctima estava molt implicada en el món de l'excursionisme. En l'accident ha perdut la vida d'un altre espanyol, un bomber de la comunitat de Madrid. La lleu de neu ha fet almenys 9 morts i 11 aferits, entre els que es troba també un altre muntany en català. Però 4 persones segueixen encara desaparegudes i l'operació de rescats s'ha suspès fins a demà, segons les autoritats franceses. Esquerra Republicana de Catalunya ha expressat la seva consternació a conèixer la detenció de l'ex conseller de la Generalitat, el república Jordi Ausàs, detingut en una operació contra el contraband de Tabac, en d'Orra. En un comunicat el partit demana que respecti la presumció d'innocència i que s'aclareixin els fets el més aviat possible. Esquerra també qualifica d'adignar el comportament d'Ausàs dintre del partit. I aquesta hora continua a Madrid la reunió del Consell de Política Fiscal i Finància, on es preveu que el Govern central sigui inflexible amb les comunitats autònomes pel que fa al compliment del déficit, el Consell d'Economia, Andreu Masculell, que assisteix a la reunió, ja dit que demanarà que sigui més flexible. Més ha dit que calcula que amb la pujada d'Aliva, anunciada per Mariano Rajoy, el Govern central hauria d'ingressar 100 milions d'euros a la Generalitat. Mentrestant a Catalunya el president de la Generalitat, Artur Mas, ha entregat a la resta de partits polítics la proposta de pacte fiscal, un document que preveu una agència tributària pròpia de Catalunya i una quota de solidaritat amb l'Estat tot i que establint límits. La reacció dels partits ha estat diversa. Els socialistes no han volgut valorar el document perquè han dit Arriba tard. Esquerra veu positiva la proposta. Iniciativa per Catalunya Vers considera que és poca ambiciosa. El Partit Popular es planteja presentar la proposta de pacte fiscal al ple del Parlament Ciutadans. El debat s'hauria de produir d'aquí a dos anys i solidaritat considera que el Govern ha presentat una proposta rebaixada. Devan de la delegació del Govern de Barcelona, funcionaris de totes les administracions es concentren a aquesta hora protestant per les retallades que es van anunciar al Congrés dels Diputats. Barcelona, Joan Porta, bona tarda. Així és. Així és. El secretari d'acció política de l'UGT, Carlos Villalante, ha qualificat de gravíssimes unes mesures que afirmaran el conjunt de la ciutat i el país. El president de la Generalitat de Barcelona, ha fet un creixement del dèficit i generarà una qüestió que tota la societat patirem dels dels desocupats, que cada vegada seran més pobres amb la desocupació. Els pensionistes a la seva expansió. La gent en busca d'ocupació que no troba d'ocupació. I aquells que tenim la sort de l'ocupació, són els que tenen el dèficit i el dèficit. Connequem ara si hi ha cap incidència a la xarxa de transport públic de l'àrea metropolitana de Barcelona. Connequem amb el servei d'informació transmet. Marta Franco, bona tarda. Hola, bona tarda. En aquests moments podem parlar de situació de tranquil·litat perquè fa el funcionament de metro, autobusos, tramvies, ferrocarrils de la Generalitat i a Rodalies de Catalunya. Així ens indiquen aquests operadors, com a part de l'esport. Bona tarda, us parla Oriol Sautó, el ciclista francès de l'Europa Cartier-Roland, s'ha adjudicat l'11a etapa del tour de França, la General Neoncambis, i Bradley Wiggins continuarà una jornada més amb el mallor groc d'Àlida. Aquesta tarda hem sabut que el Força Lloida de Vázquez jugarà a la propera temporada de la Lliga Le Plata, després que la Federació hagi aprovat el projecte del conjunt Llaida. La Le Plata, com taran guanya amb 14 equips i donarà inici el 4 d'octubre. Aquest matí, les catalanes, el va cas a Nova Iclaramat, han catal·liminades i no han pogut classificar-se per la final dels 400 metres. Com ràdio. Notícies. Tots seguint, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5 minuts. El Consellí d'Interior Feliputs i l'alcalde Josep Arpinyán signat aquest migdia a l'adació al Pla Rascat de Radio Comunicacions d'Emergències i Seguretat de Catalunya. La xarxa pretén arribar a tots els indrets on siguin necessàries les comunicacions, tant en núcleis de població com en municipis rurals, per garantir la disponibilitat del servei en tot moment, especialment en situacions d'emergència. En el cas de la policia local de Sant Just d'Esvern, també permetrà més coordinació i immediatesa entre els cossos de seguretat. La xarxa està especialment dissenyada perquè sigui més robusta i fiable, ja que no s'assetura per trucades de mòbils, té més cobertura que els telèfons convencionals i garantés la confidencialitat de les dades. Per pinjar recordar que en els darrers anys ja s'han viscut problemes de comunicació en situacions de risc, com les navades de l'any passat. Els mesos d'estiu no són les navades el que preocupa més, sinó els incendis, el conseller d'Interior Feliputs, alertat que l'entorn del parc de Collserola també és una zona de risc. Collserola va ser decretat parc natural l'any 2010 i a les hores es va fixar un termini de dos anys per elaborar un pla especial que reguli els usos del parc natural. Oleguer Ferraz, membre de la Plataforma Cívica en defensa del parc de Collserola, afirma que només fa tres mesos que s'ha començat a redactar el pla. La elaboració del pla ha de començar per un estudi científic que permeti decidir quins aspectes s'han de regular. D'altra banda, Ferraz opina que el pla especial és imprescindible perquè hi ha un abús de l'espai natural. La Plataforma Cívica en defensa del Collserola organitza un debat sobre l'estat del parc de la Plataforma Cívica. Aquesta tarda, a partir de la seta, la teneu de Barcelona. La liberalització dels regis comercials afectarà poc els comersos de Sant Just. Segons assegurat Júlia Durant, presidenta de la Unió de Boticers i Comerciants de Sant Just. Júlia Durant opina que els clients del petit comerç podrien fer-ho. El model comercial de Sant Just ha resistit la crisi ja que es basa en la proximitat entre el client i el venador. La Unió de Boticers i Comerciants està plenaixant noves campanyes per incentivar que els Sant Just Tengs es queden a Sant Just a l'hora de comprar. Júlia Durant no maga que una rebassa de la pressió fiscal ajudaria molt el petit comerç. Initiatives com el mercat de Nadal han estat molt positives per les botigues locals. El mercat de Nadal ha estat molt positiu. El mercat de Nadal ha estat molt positiu. El mercat de Nadal ha estat molt positiu. Aquesta és tota la informació. A partir de les set, el Sant Just notícies edició vespre podreu seguir la informació local a través de les nostres sources socials, a Facebook i a Twitter. Que facin una bona tarda. Fem una nit clara i tranquil·la. Hi ha la lluna que fa llum. Els convidats van arribant i van omplint tot el que fa. Fem una nit clara i tranquil·la. Hi ha la lluna que fa llum. Els convidats van arribant i van omplint tot el que fa. De colors i de perfums, neus aquí, en blanc aneu, en pulgarcito, els tres porquets, el gos es nupi el seu secretari, de mil i en cinc porc. L'aigua va llengut i creu. On hem vingut, passeu, passeu, de les tristors, se'n farem fum. Ves a casa meva, és casa vostra, si és que hi ha cases d'algú. Sí, sí, 10 de la tarda. Benvingut a la segona hora de la penya del Morro. La veritat és que aquest tema, no podria haver estat millor escollit, perquè fa una estona, tota la gent de la ràdio ha anat passant per aquest locutori número de ràdio d'Esvern, i com diu Joan Massisa, a la cançó que estem escoltant, qualsevol nit pot sortir el sol, passeu, passeu, o benvinguts, no us quedeu fora. I per què ha passat això? Perquè el Dani i el Joan, el que ha passat és que el informe de la ràdio, bona tarda, nois. Bona tarda! També tenim el L'Èric, el telèfon, bona tarda. Bona tarda. Avui, Joan i Dani, heu portat un munt de menjar de branar. Veig que hi ha ganchitos. Hi ha un pastís boníssim que ha fet el Joan. Que està, bueno... Bo, bo, bo, eh? La gent que vegi a Camírias Radio de Svern.com podrà veure tot el que, de fet, també, Éric. Em segueu per tu, que t'estàs perdent, avui? Bueno, però, home, és que també ho vam dir, o no? Que l'últim dia de la secció, que siguessin tots... És veritat, és veritat. ...faria amb el brenado. La setmana que ve el Dani no hi és, perquè se'n va de vacances. Sí. Com que la setmana que ve també sigui home i jo que ho facin avui, que no és el Dani. Ja et guardarem alguna cosa amb un tàper. Home, més us val, més us val. Escolta, a més, Joan, deixa'm dir una cosa, aquest pastís que has fet. L'has fet tu, no? Sí. Està boníssim, escolta, i com... Ens pots explicar com l'has fet o no? Doncs sí. Va, explica'ns-hi, més o menys. Doncs porta 3 ous, 1 llogur, 3 quarts de farina, 2 de sucre, i 1... 1 hora de levadura. I tot això ho poses al forn? Sí. Quant d'estona? 3, 4 hores i 80 graus. I et quedes així, de moda? Sí. Ja, directament? Sí. Això, s'ha de molt bé. Un aplaudiment, sisenya, oi? No passaràs gana, tu, eh, no? Si saps fer aquests pastís tan bons... En fi, tothom qui vulgui veure... Ha canviat una mica, eh? La webcam de ràdiodesberg.com... Si veieu, a través de la webcam, l'estudi ha canviat una mica, avui les he fet autonomia amb tot aquestes patates, que estan molt bé, que no sé si és el que va sobrar a la festa jove la setmana passada. No, no, no. Molt bé, molt bé, molt bé. En fi... Si voleu venir a menjar, 2 euros l'entrada. Ah, 2 euros l'entrada, fem? Sí. Ah, va, doncs mira, encara que faré una primera pel·lena. No, Dani, Dani, Dani, 2 euros el ganchito. Ah, 2 euros el ganchito. El mega ganchito. Sí, oi? Doncs el mega ganchito. No, bueno, si és mega, se la dubla, llavors són 4 euros el mega ganchito. Sí, ja estan fent... Una mica car, eh? Una mica, també. Bueno, va, fem oferta. 2 ganchitos per 1. Va, va, 2 ganchitos a 4 euros. No sé si vindrà algú, amb aquests preus, però vaja... Bueno, és molt bé, molt bé. I com que ara feu festes, no, els lleu a vents... Estem acostumats a tocar diner, que es diu. Bueno, en fi, d'aquest parlaeu avui, com ho teniu, això? Doncs mira, avui portem togugans. Jo, en algunes vegades, vinc... Has anat a la illa Fantasia? No, però me n'agradaria anar-hi, eh? Diuen que és molt divertit. Sí. Sí, sí, sí, molt bé. Doncs regalat un dia a la illa Fantasia i disfruta l'Averín Pirata, les piscines donades, el riu Salvatge... i 20 atracions més. Tot, humul... Tot i plen i... Un munt de sorpreses per a tu i la teva família. Ah, molt bé. Avui el que recomaneu és anar a la illa Fantasia. Sí, sí. Molt bé. Hi havíem d'anir els preus, els tents... Sí, em sembla que sí. Jo, com avui, no m'he fet la secció, perquè no hi estic. Però te l'he fet jo. Bueno, ja, però és que m'has pillat a les 6 i 8 que estava tornant d'un lloc. D'on, d'on? De... Morella. Morella, això. Però què hi ha a Morella? A Castellón. A Castellón, està. I què estàs molt moren, Úeric? Bueno, moltíssim, no. És molt maco. Sí, no? Què hi ha a Morella? Molt maco. El castell molt maco. El castell que amb la Morella que sembla nova, i tu hi passa i amb el cotxe entres per dintre, i, bueno, és molt maco. Sí, sí. És una laïda fantasia, eh, que diem que... Ah, ja, ja. Joan, quins són els preus? Doncs per a sopes gratuïts amb el carnet, però per no sopes adults, de 15 a 20 h o amb 50 euros. Molt bé. I l'horari. Del 2 de juny, a l'11, i l'horari és de 10 a 7 de la tarda. I Dani, on es fa aquesta activitat? Aquesta activitat és localitzada a... finca Masmasó. Sí. Vilassadadal. Vilassadadal. Molt bé. Joan, hi ha algun telèfon on la gent pugui contactar? Sí. El telèfon per qualsevol consulta és 93, 751, 45, 53. Molt bé. I la pàgina web? Sí. Doncs abans de... Podria dir una cosa, abans de començar la festa jove, voldria... recordar la gent als ullens, que demà, a les 10, hi ha una sortida de bolos a Casal de Joves. És veritat, és veritat. Per 10 euros, una sortida... amb un petit berenar i dos... dos partides. Anireu vosaltres o no? Sí, sí, sí. I tu també aniràs? Jo diria que aquí no eres Dani. A les 10 o al Casal? A les 10 no hi estaré aquí. Doncs no, no, no. A les 10 no hi estaré. Torno demà però no hi estaré. Ah, tornes demà. Penseu que estaves baixant-ho. No, no. Amb una mena de bungalow molt maco. Ah, sí? I molt gran, sí, en un càmping, amb piscina i això. I, bueno, abans hem anat amb la meva tieta... aquí a veure... Com és que hi ha Dani? Morella. Morella, sí. Ara tornem. I el càmping, hi havia una piscina? Hi havia activitat o què? Sí, hi ha una piscina a l'orma, hi ha dues piscines. I què has fet, voler i piscina? No, no. Voler i aigua. Els càmpings es fan molt, això, que hi ha l'animadora que diu... Ara farem jocs, eh! I llavors l'animadora, no? No, no, això és un càmping entre cometes darrere. És molt tranquil. És molt tranquil, eh. I no és tan bé a dintre. Perquè tu, Ari, portes una estressa a sobre de tot l'any, no? Bueno, sí. I ara has anat a relaxar-te on estàs? Ara m'he anat a relaxar, és una mena de càmping banderari. Fas una mica de ràbia, ara, Eric. Ai, és que està molt bé. A les piscinates amb les bufes que te surten... Oh, quina ràbia! Quina ràbia! En fi, per cent. Ara per feina. Jo volia comentar-vos això de la festa jove, que va fer la setmana passada. Va organitzar-ho vosaltres. I que és la segona festa jove que feia després d'un mes i mig i tal, la primera. Com va anar, aquest? I va entrar en càrrecs. D'assistència? Sí. A veure, Joan, explica'ns una miqueta. Doncs, segons la nostra opinió, la festa va ser un gran èxit amb la quantitat de 100 persones... O què dius, sempre? 70, 95, 95, eh. De 70 cent, eh. Tampoc hi ha tanta diferència. De 70 cap a dalt. A Rodonín cap a 200, no? Sí, bueno, sí, i tant. Oh, d'on descolta, molt enhorabona, eh. Tot un egri, tu. I una recollida de diners força gran, molt... Això no és el que més t'interessa. Hem recollit més diners que l'altra festa. I la gent s'ha divertit molt i tal. I què fareu amb aquests diners, pregunto. Doncs, per la següent festa. Com? Per la següent festa. A la guardiola? No, sí. Si no cobro, ni em duro jo. No, però la guardiola, perquè és el casal. Ah, bueno, sí, la guardiola, el casal, sí. A la guardiola, allà... Per la següent festa, no? Sí. Per una porta bancària. Jo ja ho vaig dir la setmana passada, i ho veurem, és la felicitat dels nens que venen, i de la felicitat de nosaltres, del plaer que estan passant aquells nens. Oh, un aplaudiment pel Dani. Aquesta, vull recordar, és la festa jove que vam fer la setmana passada, el casal de joves de Sant Jos, organitzada pel Dani, que el tenim aquí, el Joan, que també és aquí, i l'Eric, que el tenim al telèfon. Per tant, aquests diners que veu, doncs, recauda, els guardeu per gastar-los a la propera festa. Sí. La propera festa, per tant, ja es veu que serà espectacular. El sol el setembre, volem fer un altre. Ja el setembre, ja. La festa jove ha edició tardor, perdó. O sigui, que esteu... esteu un malalt de festa, ja, eh? Sí, bueno, un malaltíssim. Sí, sí, no ja ho veig. Cada dia faríeu una festa, ja ho veig, no? Oiran, sí. Poder cada dia, no, però cada dos setmanes, sí. Cada dos setmanes, eh? O sigui, com pugeu, tu? M'agraeixo. Més coses, Joan. Bueno, a veure. Segons el nostre regal que vam fer, és que vam regalar... un gotet d'acaba per nens a l'altor dels espectadors. Com allò de la sorpresa. Sí. No, no, no. Era el que va per nens. Sí. Però, Dani, a mi m'agrada, sincerament, m'agrada molt més el... El xampín. El pinky. El pinky, sí, també és molt pinky, però el xampín no estava malament. Bueno, però el xampín té usa cereza. Home, clar. No, però és que, de veritat, el pinky té usa boba. Sí, és veritat. També és bo. Jo, el dia de la festa, ja vaig donar les gràcies, però ara voldria donar-li les gràcies. Ara que estem en antena. Sí. A tots els organitzadors, jo, el Joan, l'Èric, els del casal, l'equip directiu del casal i tal. I, bueno, també unes quantes empreses que també ho vam dir, que ens van donar els globus gratis. Gratis, eh? Gratis, que ens van deixar els globus gratuïts. És veritat, aquests globus d'Eli, no? Sí. Al final, què vau fer amb els globurs d'Eli? Encara els tinc. Tres dies, i ja és el setè d'edat. Com que no ens arribava el pressupost, els de la empresa dels globus ens es van regalar. Oh, que bé, no? 6 globus. Qui els va regalar? Qui no els va regalar? Ho podem saber? Es va bumb puncat. Com, com dius, Èric? Va bumb puncat. Va bumb puncat? Sí. I són de Sant Just, no? Sí. Ah, doncs escolta, va bumb puncat. Queda dit. Fixa't. També voldria agrair a la peixateria Enriqueta, que és el pare del Joan, que ens va facilitar la nevera per als calipós. Ah, ostres, molt bé. Tothom col·laborant, eh, en aquesta nota jove. També voldria agrair a l'Ajuntament... Molt bé. Això que no falti, que aquí hi ha... A l'Ajuntament i al Casal, per facilitar-nos els diners. A la ràdio d'Esben, per haver sonat tot aquests dies la publicitat, i al Cinesatri, un cerandeu de la barca, per donar-nos tots els premis dels sortets. Moltes gràcies. A tots. Moltes gràcies. Quin rotllo que tens, eh, Dani. Mira'l, mira'l, mira'l, mira'l. Però, escolta, esta ha de ser agraït, sí senyor, molt ben fet. Joan, tu tens més coses apuntades sobre la festa o no? Bueno, alguna coseta més. Alguna coseta que jo l'has d'anar al Dani. Jo voldria que el Joan expliqués més o menys la seva ubicació de la festa i tal, el que vam tenir ubicat tot al seu lloc. A veure, a la part de fora del casal de Joves, teníem la terrasseta del bar, el bàsquet, el futbol, i a dintre teníem l'escenari amb l'Espiker, que era el Daniel. Sí senyor, he vist algunes fotos, eh? Sí, guapo, eh? Guapo. Sí, guapo. Però què deies tu, Dani, què deies? Doncs jo era com una petita gent d'anar informant. Quan vam fer el sorteig, vaig ser el que anava dient el que estava passant, qui va tocar i tal, va tocar, si no m'equivoco, el número 175. Oh, quina memòria! Número 175. Un nen, me'n sembla, que es deia Joan. Joan? Sí, Joan. Juanito. Sí, sí. Un nen que estava sorprès que li havia tocat aquell premi, maravallat amb els ulls de peix, i tothom, perseguint-lo, jo el vaig tenir que entrar al bar, perquè pogués mirar el seu premi amb tranquil·litat i tal. Molt bé, ostres, que bo, que bo. En fi, això és el que va donar una mica de sí, eh? La festa jove, crec que us ho va passar millor que la primera. Sí, bastant, bastant, molt bé, molt bé. Eric, tu què destacaries de la festa jove? Perquè tu vas ser el DJ, no? Sí. DJ, poma. I bé, si li posem problemes tècnics. No, no, no, no m'ho diguis. No m'ho fem a la faca. Com, com? Res, res, res. No, digui que l'heu d'anar d'anar d'anar. Joan, Joan. Vols que tradueixis? Vols que tradueixis, fes-ho. Els problemes tècnics de muntar l'acenari als altaveus, Eric. Ah, sí, allò que ens va passar, que no ens has escoltat. Sí, això mateix. Què va passar, Eric? No en sabíem que nosaltres volíem posar un altaveu a l'acenari. Sí, un baflesi. els dos altaveus que anirien cap al públic, i l'altre altaveu que enfoqueix cap a fora. Però, clar, tenia de ser un volum diferent, el que hi havia de moni tot a escenari, qui anda fora, qui ha de ser... bueno, el públic. Sí, sí, sí. I, clar, jo ho tenia pensatut fer d'una manera de treure, perquè amb la meva tola de so es pot treure des de tres sortides diferents. Sí. Però vam arribar ja i no ens anaven. Hòstia, no em diguis això. Tothom, que vam tindre de treure. Tothom, què vam tindre de treure? L'altaveu de l'escenari, tant a l'altre, com al de fora, que queïsos eren els meus per la mateixa sortida. I, com són automplificats, ens poden regular el volum per l'altaveu. Però al final, per tant, dedueixo que no ve... El final va sortir bé. Va, va sortir bé, va. Sí, va sortir bé, Eric, està bé. Ja està. La vida el cap i la fi d'això, solucionar els problemes que van apareixent, no, Eric? Exacte. Sí senyora. Bé, tu que volies dir alguna cosa, fan estona de nit, què volies dir? Jo crec que a part d'aquest problema tècnic va veure alguna amb la música. Ah, sí? Perquè al principi va gustar una mica, va posar una música... una mica rara, com el títol que he dit abans. Quin títol? Gemma Lafaca, millor davant la transició. No cal, no cal. Jo aquesta no la vaig posar per pròpia volum. Qui t'ha de dir? Alberto Ruiz, el Alberto Ruiz. No, a l'altre. A l'altre. Amendilla. Amendilla. Oi, mare meva. Qui és el buen dia? L'Alberto Amendilla és un nen que va venir a la festa jove. Vale, vale. I què va voler aquesta cançó? La va posar. És bona persona l'Èrit, no? Sí, però la cançó no és tan bona persona. Ja. De seguida que la vaig escoltar, la vaig treure. Oye, tira a dir. Et va posar una mica, eh? Perquè em sembla que es va acabar i la vas treure. No, no, no. No, no, no. Home, tampoc em deixis en ridícul, perquè si jo també he de començar a parlar de l'udal... És píker? Em va quedar superbé. Sí, bueno, bueno. És solo primero, eh? Què va passar, Èric? Havia... que en Dani, clar, s'ho va currar molt i em gana, saps? Mentida. Això sí que és veritat, però... Lo que diràs ara, mentida. Deixa'm aquí d'explicar, Dani. Quanta, quanta, quanta, us. Doncs que, ei, quan anava aquí les coses, que ja ens havien preparat això, hi havien els típics, s'havien, com tu dic, els repetits aquells... Què? Aquells que, el segon o tercer és, o que es creuen guais, i això... Vam? I que ells començaven a butxar. Oh... M'ho ima la gent. I quan vaig fer el sorteix, la que em van fer... Tenia la corbata, una corbata ben maca, que ficava sigla, una molt gran, bla, va i tal. Me la vaig posar ben maca i tal, perquè em quedés preciosa, va llenar, i a la que em vaig fer-se, me la van arrancar. Ai... Però esculteu, de tot se'n pren, no? Dani, conclusió, la pròxima vegada, porta la corbata enganxada amb superglú. Per exemple. I llavors no te la petran. O amb l'Octite. Aquell que s'enganxa les parets amb el teu. Mira, això teniu tota la raó al món. Però per molta energia, per moltes ganes que tingueu il·lusió, que li podeu sempre veure 3, 4 tontos, amb els nassos i tocan la pera i donant la nota. No els heu de fer cas. En fi, Eric, alguna cosa més sobre aquest tema de la festa jove? No, no. Hi volen dir algú, volen dir algú més? Sí, mira, m'agradaria agrair a la nostra main, la Maria José, que moltes gràcies per col·laborar. Qui és la Maria José? Maria José García. Bueno, és una noia de primer A. Bueno, ara ja no ho sé, perquè ara canviem a segon. Primer A. Que guapa. Bueno... És una amiga nostra que va venir amb nosaltres, també era el Montserrat. Epa. Un moment, un moment que... Joan, tu volies agrair-li especialment a ella, no? Sí. Que gràcies, Joan. Prou, prou, molt. Tia, molt. De fet, de totes les persones que hi havia a la festa, Joan, tot va fixar amb ella, no? No, no, no. Va obrir la porta, i es va creuar i la va mirar. Sí, no t'he mirat, Daniel, res millor a fer. Tia, molt, vés-se'm, eh? Jo crec que molta gent de la festa es va fixar amb una noia que era molt pintada. Ah, sí? Qui? Qui? Dia el nombre. La Julia. No, la Julia. Ai, no, no viuen les d'ella. Sí, és la íntima del Daniel. Tot s'ho ha de dir, eh? Tot s'ho ha de dir que és la íntima del Daniel. Si no em cau bé. Dani, qui, és la Julia? No em cau bé. Que no, que és la de Joan. No, és la seva. I la foto és que tens penjat al Facebook? Quines fotos? A la altra festa. No, jo no tinc ni una foto. És el Dani. Jo, quan era petit, deien, que era la Julia, seria, seria, seria. Sí, però... I que no... Ara, ara, ara. Mira, l'Arnau Macià des de la Índia, que està a Bombay, que n'estan escoltant acudits a la Índia. Imagineu-vos. Sí, sí, sí. I Domènec va per mi aquesta, a veure què em dirà ara. Diu, vas ser tu el que la va liar a la festa dels xavals. Diu, n'aves disfressat... Diu, n'aves disfressat de quin senyor. Gràcies, gràcies, gràcies. No, però que no vaig ser jo, que no vaig ser jo, de veritat. Que sí, que eres tu, tu. Un que ens entén, una persona que ens entén. Visca. L'Arnau Macià, que està a la... Una blau primera, el va fer ell. Molt bé, Arnau. Com que em feu boicots? Bueno, haig de confessar una cosa. Eh... sí, era jo, era jo. No, era jo, era jo, era jo, perquè em va fer ràbia que no em va tocar el sortet, saps? El Doraim no et va aixar una crema rejuvenescedora. Exacte, em vaig aixar. Jo vaig pensar, per aquest premi, que no m'agrada aquest premi, no vull una crema rejuvenescedora, perquè jo sóc jova, vaig pensar que n'hi hauré volcutejant a la festa, i em vaig posar uns pantalons així com guais i una gorra del revés, i feia, eh, què passa, col·legui? Doncs en recordeu, no? Sí, sí, sí, és aquella. Era jo, era jo, era jo. En fi, Joan, tens alguna altra missatge d'amor? Vull dir, tens alguna altra missatge per a alguna altra noia? A ningú, a ningú, a ningú més. I te'n vols un d'amor, eh? Ah, no? El sol, Daniel, pregunta-li a ell què ell té més conquistadores. Home, és que són guapo, això de salir i mirar. Mira, mira, mira com es passa. Mira la càmera, Dani. Escolta, has fet una mirada a Martínia aquí important, eh? Martíni, no, Martíner. Daniel Martíner, Martíner. Molt bé, escolta, mira, me n'alegro molt que anés bé la festa. Ara, en sèrio, jo crec que us maregeu, i deus dir la veritat, que us anés bé la festa, us maregeu que us vagi bé la següent, i també us maregeu que es passin coses molt bones, perquè teniu molt bona energia, i jo ja acabo amb això, però estic molt content que ens hi haguem conegut, ja que heu vingut aquestes últimes setmanes a la penya del Morro. I jo crec que et mereixes un tros de pastís. Joan, talla un tros de pastís. Sí, gràcies, gràcies. Sí, va, doncs ara en portem el pastís. Nosaltres ho deixem aquí. Eric, moltes gràcies. Que vagi bé per Morella. Adéu, Eric, adéu. Vos que et guardem alguna cosa, el pastís o no? Més us val. Bueno, ja guardem alguna cosa. Adéu, Eric. Sí, Eric, el pastís no és meu. Joan, porta'l jo. A veure si concretes-ho del sopar, Eric. Sí, Eric, és un estafador, eh? Es va dir un dia i ara un altre. Què passa amb el sopar? L'Eric va fer un sopar, i ens va dir un dia, i va dir que no li anava bé, perquè se n'anava de vacances. Ens va dir un altre i tampoc li anava bé. Com que estic amb a bé. Bueno, Eric, concret un dia, perquè hi ha molta gent diu que no vindrà, perquè no poden canviar els dies. Però quanta gent sobra el sopar? 15 o així. 15 persones. Ja sobra i fa portar el menjar. Quina barra? 15 persones, que es trobin els juliologos, quan tothom se'n va de vacances, que aquí no és fàcil, a vegades, també. Ja teníem un dia, però l'Eric l'ha canviat. Perquè estava de vacances. Que me'n veien a la vacances. El dia que vam acabar de la festa, ells no la va la meva mare. Surafola i m'ho diu. Veieu l'organització, Eric, que portes? Jo li portava dient mesos a la meva mare que digou... Castigat. No estàs castigat. Hola. Ja ho resoldreu, ja ho resoldreu. Ara... No perdreu la vostra amistat per la tutoria com aquesta. Eric, moltes gràcies, que vagi bé. Bona tarda. Adéu, adéu. Bé, nosaltres el resoldreixem aquí, perquè ara d'entrar al David Padrós, que no sé si coneixeu, ara es la presentaré. Que menji una mica d'aquí, perquè si no... Sí, home, sí, ja. La Supermega Ganchit. Una mica que fa els esports... I els anells i tant. I fa els esports extrems, el David Padrós. Sí, ja us agradarà. Ara us el presento, fem una pausa musical, que no sé si voleu escoltar alguna cançó així, en especial. Una cançó en especial? Sí, alguna que... Mira, aquesta mare de molt, abans d'entrar al David Padrós, i per recollir una mica també tota la taula. Doncs mira, la de... a veure, si està... Sí, o sigui... Eric. És molt ràdic, és molt llarga. Ja m'has collit una mica. És que l'Eric no ha marxat aquesta, aquí, encara. Vés-te'n, vés-te'n. Escolta, que volies que marxi, ja. No, no, no, no. Sí, home. Quina cançó deies tu, Eric? No, ninguna, ninguna. Nosaltres ja tenim una. Doncs que les collines. Ah, vale, vale. Som l'Aiguio. Som l'Aiguio, quina és aquesta? De... sí, de... Ah, és... Som Juan, potser, no? Sí, això és... Som Juan, és que, clar, no em sortia... A més, sí, però som Juan l'Aiguio. Som uní. Estàs d'acord, Eric? Molt bé. Fantàstic, que bonica. Moltíssimes gràcies, Eric, el telèfon. Vinga. I la temporada que ve, tu. I la temporada que ve, tu. I la temporada que ve, tu. I la temporada que ve, tu. I la temporada que ve, tu. I la temporada que ve, tu. Oh, que bo que està el pastís del Joan, eh? Home, de veritat, us ho dic. David, bona tarda. Molt bo el pastís, eh? Jo també he provat. Com pujant, eh? A veure si aprenneu els col·laboradors mesurants, de la penya del Morro. Ja en retallaves. I més des d'ahir. Tu, què portaràs, tu? Ells han portat pastís i pinqui i acaba per a ninyos. Aquest. Un parell de col·libertes. En fi, l'Adel, eh? Aquest imatge de taigrador? Com a mínim. Sí. No t'agrada. Ara està parlant el Sergi, no? Sergi Pon del Rostres. Exacte. Pots estar parlant del Sergi, de... Sí, no, té molt bona veu, però ja estic fins aquí de l'Adel. No, escolti, però a moment... Totes respectes, totalment. Però, bueno, no et puc viure a la teva opinió, no? No, no, no, no. No et vaig a la teva opinió. Ah, no, vale. Avui hem de començar amb una mala notícia, perquè ha passat això del Montblanc, que no sé si... Ostres, sí. Sí, bueno, ho he vist. No ho he acusat. No ho he acusat. No ho he acusat. Polistes, em perdó la vida. Sí, sí. Això sí que és un esport extrem. Sí, sí, sí, no, no. No, no, clar, tots aquests esports ja tenen aquest... aquest risc, no? Vull dir, ja la gent que ho practica és conscient com el que van viure i es conscient que el poden atropellar, no? Clar, clar, clar, no, no. Però no et veig. Últimament no et veig. Ja, perquè em moc molt. No, perquè hi ha un reflex. És que és l'època de l'any. És aquesta època que ja... Tu saps que jo vinc aquí per veure't, si no et veig. No passa res, perquè... Saps què faré? Mira, com que molta gent no ho diu això, que faré una foto meva, me la imprimiré, i la posaré a la planta, aquesta que hi ha aquí a l'estudi número 1. I acaba que em mireu la planta, és com si en parleu amb mi. Que una mica és el mateix. Què passa, tronco? David, eh... Però hem de fer la teva presentació, allò que fem sempre... Acara dura, això. Sí. Vinga, va. Un home. Unes ulleres de sol. Molt de sol. Oh, però escolta una cosa. La gent, per favor, que miri radiodesvern.com, no, ara mateix. Si us plau. Perquè a la webcam veureu el David Padrós, que s'ha posat unes ulleres de sol, estàs molt xulo, no? T'agrada? Sí, m'agrada molt. Me les vaig trobar. En sèrio? Sí. On? No ho sé. Pots fer tota la secció amb ulleres de sol? No diré la... Molt, molt, molt, molt on. Mira'l, així. Què fem, jo? Posa, per exemple, Albon, Tobigual, d'Escita World. Sí, sí, també. Ah, bueno, sí. Ah, vale, però això és una versió. Sí, una versió, una versió. Bueno, no tinc pudera de convocatòria, perquè ningú ha anat a mirar la webcam. Però, bueno, a dos formes, tu, David, si vols quedar... Ni fent un estricti... Jo no puc fer, eh. Ara sí, ara ha marxat el sol. Adéu. En fi, doncs estàvem dient que avui volies parlar d'algunes notícies que han sortit aquesta setmana. Mira, ara mateix. Per exemple, el Miquel Soñé... Sí. Em parlàvem justament fa dos o tres dies. Sí. No, dos o poc. Tampoc, tampoc. Miquel Soñé. Dos o tres mesos, potser sí. Ha tingut la triple corona. Ahà, molt bé. Ara ho explicarem, no?, el que és això. Molt bé. Però això no és. Aquesta no és l'original, tampoc. Tampoc. Per què? Per què és l'acol, l'entenc. Ho he pregut, tu, eh. Perquè no teniu... Aquesta ja... Comença a semblar-se, eh. Exacte. Welcome to the world. Correcte. La pel·lícula... Easy Rider. Easy Rider, amb Jack Nicholson, Dennis Cooper... Sí senyor, sí senyor. David Pegros... No. Corría el año 1964, me sentía libre. Aquesta és la 68, almenys, eh. Sí, sí, sí. O 70, no sé. És aquella època. En fi, David, la pare, va. Què és això de la triple corona? Bueno, això de la triple corona, aquest noi, el Miquel Soñé, aquest gironí, fa el que fa és natació amb aigües obertes, que vol dir el mar. El mar, llacs i ditòs d'aquestes, o sigui, no en piscina. Tot i que entren, evidentment, en piscina. El mar, home. El mar, exacte. És el meu grup preferit, no? Vinga, pues... Manuel. Refereixo els Ramons. Quins són els Ramons? Ja, eh. Ah, eh. Vale. Aleshores, aquest noi, el que es va proposar és aquest repte de la triple corona, que és... A veure si me'n recordo, perquè aquí l'article no ho posa. Ah, bueno, sí. On era el canal d'Alemànega, nadant, evidentment, i sense neu pre, què vol dir això? A Pelo, mal? Estic fort, que són 50 quilòmetres. I llavors són 50 quilòmetres. L'altre, l'illa de Manhattan, donat tota la volta l'illa Manhattan, que són... Que fort, que són 55 quilòmetres. 55. Veig que estàs informat, pot tens la fotocòpia... Sí, però és com que mai em passes... Avui he sigut lleció, eh? Sí, no, ha sigut ràpid. Perquè mai em passes el que tens. No, no. També el mail. No, però aquell no hi ha algun tingut. Perquè no te'n portis tota la glòria, com sempre. I les conyes... Bé, això... Això, les conyes... A mi m'agrada, eh? I, per tant, tenim a causa de la mànega, una volta l'illa de Manhattan... I l'altra, és aquesta, la que ha fet... que és l'estreta de Santa Catalina, que se'n diu, que és des de... des de Califòrnia, fins a l'illa de Santa Catalina. Que són... Digue-ho tu. 35 quilòmetres. Molt bé. I llavors era la que li quedava per fer. Aquesta distinció, em sembla que només ho tenen 54 persones en tot el món. I, de fet, hi ha el primer a nivell català, que és el primer que... És l'única persona que ho ha fet, això, a Catalunya. Sí, sí, exacte. I per què ho ha fet amb poca gent al món? Perquè és un pal d'anar fins al canal de la mànega... Home, sí, suposo que en part, pel tema econòmic, hi ha part, el que representa aquest repte, que són 35 quilòmetres nadant. Bueno, ja no dic el canal de la mànega, 50. Aquest noia ha estat 8 hores per fer aquests 35 quilòmetres. 8 hores una mica més. Doncs tu imagina't, els hi prohibeixen, agafar-se, a qualsevol embarcació, o si té el caillac de seguiment, no es pot agafar el caillac. M'explico, o sigui que... David Meca ho ha fet, això, no? Perquè diu que és la primera català. Per tant, no ho ha fet, segur. És aquest, el Meca. És un noi que... Sí, m'encanta. És que es veu, es veu, ja, eh? No, no, no. Tu saps que a mi m'agrada... Ha hagut de passar 9 mesos per saber que... No ho sé, a veure, a veure. Ojo, ojo. Bueno, va, com això? Tu el que vols és que arragi una mica del David Meca. Jo vull que m'expliquis per què tens aquesta animadversió de David Meca. Ja està, tu comptes tu tota la pel·lícula. Ja estàs tergiversant les meves paraules. Jo t'he dit, David Meca, i tu has dit, jo no sé qui és. Tu, com ho interpretes? Jo aquí he vist un filó. Diues, David Meca, no sé qui és. I llavors has dit, hòstia, aquí hi ha polèmica, anem a sangrar-lo i una mica. Vull saber per què no saps qui és, David Meca. No, venga, va. Bueno, dintre del món dióquet dels nadadors i tot això, doncs no té gaire... Jo no ho sóc, eh, nadador, però no té gaire simpatia el David Meca, perquè fa una mica... Sí que pot haver fet algunes coses com això de l'Alcatrat, saps? Que per creuar fins a l'Illa del Catrat, hi ha el Francisco, és això? Sí, però fa moltes coses, que acaba la mà negada també, el canal de... no sé si és el de Suez, però... Sí, després diuen que va anar des de... no sé si va ser València o fins a les Illes Balears, no sé si fins almenys... Diuen, a veure... També les males llengües també surten per altra banda de tractors que no quadrava, diguem, els metres per minut que feia. Doncs vull dir que massa ràpid anava el que deien, saps el que et vull dir? Vol dir que no ho ha fet de veritat, que ell ho deia perquè... És com tot, no? Quan algú ho fa algú, ja surt la contra, que... No, aquest, però el que sí que és cert, és que aquest, el Miquel Soñé, sí que ho ha fet. Però escolta una cosa, David Meca... L'altre el veig més mediàtic, saps? I si rep alguna ajuda per part de la barca a agafar-se, ho fa, que també ho diuen, que també ho diuen. David Meca va guanyar el 2000, el campionat mundial, de 10 km d'aigua s'obertes a Honolulu. No, pot ser, no, no dic que no. I en Montreal, el 2005 també ho va guanyar, de 20.000 km d'aigua s'obertes. I va fer la plata a Perc del 98, de Honolulu el 2000, i Barcelona del 2003, 25 km s'obertes. Barcelona del 2003? Barcelona del 2003 va fer la plata, de 25 km d'aigua s'obertes. I això, el campionat mundial. I campionat europeu, David Meca va fer... Tot això ho estàs dient de memòria, perquè ho sabies, no? No, no, no. Doncs la Wikipedia. Tinc la Wikipedia. Però no, t'ho dic perquè... Sí, però perquè... Per mi, per exemple, no sé, em té més mèrit aquest xaval, aquest, el Miquel Suñé. No ho sé, no sé què dir-te. Mira, estàvem parlant del Miquel Suñé, no del David Meca. Ja, no et vull fer ràbia, però vas fer la persona del que et tras, el primer home de la història, en uní, a Nadal, a la illa del Catràs, amb la Vella San Francisco. I vols dir, jo crec que no, eh? Després, home, em va invertir una hora, en record dels 6 km de trajecte. Tampoc és tant, eh? O sigui, jo crec que potser sí que ho va fer. Sí, no, això pot ser. El desembre del 99 va aconseguir patir el record mundial. Som 15 km. La Gomera, Tenerife, Tenerife Gran Canària, el Llec Nes també va fer, el Canal de la Mana... Bueno, i un munt, el Río Guadalquivir, eh... Diu que el subjetiu era cobrir en Nadal, dius que les bajes temperatures l'obligaron a dejar la prueba. Quan el llevabas recordados, 27 km de los 30 km. També té el seu mèrit, eh? 27 km. Però, bueno, no la va acabar. Perdona, jo estic llegint a la vikipèdia, i no sé... Bueno, va, però sí, ja em cau millor, va. Ah... Però, vaja, Lleu Meca, està parlant del tancit. Vaja, Lleu Meca, fora. Miquel Zunyer ha tingut la triple corona, treure-se en Nadal, el Canal de la Catalina, el de la Mànega, i fer la volta a l'illa de Manhattan. Sí. Molt bé. No, i... Sí, sí, sí, sí. Bé, senzillament només era això, de... Bueno, que hostres, tu, vosaltres... Realment és una prova impressionant, el fet de... I més, Nadal. Es veu que comentava el David Meca, que durant uns minuts, al principi de les primeres braçades, una foca. Una foca d'animal, eh? Ah, sí? No... No era d'aquestes que veus aquí a la platja del Pred. No. Falton, David. Falton. Jets, ja ho sé, ha quedat Jets. Jets i falton. No, és que et dic tarjeta groga. Quantes em porto aquesta temporada? Moltes, ja moltes. És el color que més acumula. En fi, que... A tu tens un tema, també? Sí. No, perquè ja que estàvem parlant d'aigua i tot això... I de foques? I de foques. No, que heu buscat informació sobre Michael Phelps. Perquè no sé si competirà als Jocs Olímpics aquest any. No ho sé, pregunto, eh? No ho sé, no ho sé. Però està mirant el tur. Sí, sí, sí. Què fan el tur, passeu? No ho sé, perquè se m'ha anat la senyal d'Internet, ho estava mirant per Internet, i m'he quedat a 10 km de dalt. Però quina ràbia. A veure si hi ha algun producte de penjar el morro que tu passi. No, és igual. Fem una cosa, no, perquè jo volia... Jo volia parlar d'una altra cosa, el que t'havia enviat del guió. Què m'has enviat, digue-m'ho? El del article aquest de l'Everest. Ah, sí, és veritat, és molt interessant aquest tema. Molt, molt. Parlem de l'Everest. D'altra esport extrem que s'ha popularitzat, també. Això és com els aeromans que ho veieu pot fer tothom. Que es puja a l'Everest. A l'article... És un article, o sigui que no... Molt de búsqueda n'he fet. Veure l'article que el tinc aquí. És el diari ara? No. No, et puc. El periódico. De fa un parell de setmanes. El cas és que el govern de... Sensacionalista, eh, tu? Sí. El cas d'aquest tema és que... Es veu que el govern que et mando, el que va fer és contractar no sé quants voluntaris, perquè n'essin d'atejar tot el que és a l'Everest. Es veu que a totes les expedicions els hi posen una fiança, no, una... Tenen que pagar 3.000 euros. Una taxa, veiem. Exacte. A part d'altres taxes. Però aquesta taxa és 3.000 euros. I després retorneu tot l'equip que teníeu que llançar. Si ho retorneu, us retornem els que ets 3.000 euros. Normalment s'ho queden. Sí, això, un dipòsit. Normalment aquests 3.000 euros es queden. Perquè no retornen res. Què passa, que el l'Everest es devingut gairebé una deixalleria. Ah, sí? Deixalleria a nivell de tendes de campanya. Cords, bombones... Tot el material desatxable. Clar, de les desenes d'expedicions que van cada any. I llavors diuen... El diari posa que és el basurero més alto del món. Perquè a part dels canvàs que ni ho desmonten ni ho deixen tot per allà, et pots trobar això. No desmonten els canvàs. Sí, exacte. Ho deixen per allà. S'han trobat de tot. I fins i tot, el que més... Passar batius, no? No ho sé. M'impactaria estar per allà i trobar el perspectiu utilitat. M'impactaria més si trobessis un cadàver d'una persona que ho he intentat i s'ha quedat allà. I es veu que a les èpoques de Deixel potser estàs per allà recullint... Sí, sí, sí. I et trobes un tio mort, un cadàver. I aleshores, clar, el govern... Aquest, aquest, no... No tornes, tienes, no? Bueno, que llavors va anar per la família. El govern, el govern del que et mando, el que vol, a part de les bombones i tot això, estan més cadàvers. Quan queden el descobert, quan les neus aquestes estan una mica més a baix, perquè les de dalt són perenes, es diu així, que aquest nom està bé. Si tinc una filla, li posaré perena. Exacte. Bueno, el cas és que quan... Què era això? Això, sí, és de Giala, no? Que van sortir a la vista, que s'han mort, que per cert, que no sé si van ser... han sigut en total, no sé si 200 persones... 200 persones han mort a l'Himalaja, aquest any? No, aquest any, no, amb tota la història. I més de la meitat en els últims 20 anys. O sigui, des del 1924 que va arribar el Hilari aquest, eh... Exacte. No, Edmund Hilari es diu, i el Serpa Tenzing, tenzing la corda. Tenzing, tinc una coseta i no tenc res. El cas és que el govern no vol ni els cadàvers, i llavors els diu a la família, eh, aquest és d'allà, però la família argumentando que el senyor, que va anar a l'expedició, el seu familiar, que deixés el seu cos allà, saps, com això de les cendres, el mar o que l'enterri. Doncs, a la gana això, això romàntic, dius, no, no, no el volem, deixi-la allà. Però passa que el govern de Gatmandú, si el repatri a, és una pasta, m'explico. O sigui, els fan pagar la família uns calés per retornar a gaire cadàver. Clar, clar, clar. No, deixa allà. Allà està millor. Si ja donava pel sac a casa, que jo era morta. I al cas contrari, que és quan algú m'ordina, jo vull que m'enterri en el Hawaii, sent català, per exemple. Exacte. No he estat mai, ni he tingut mai. No, però jo vull estar. Així la gent es fa aquest viatge exacte. A Costa Seva, pagant-lo ell. Exacte. I això... El meu pare ho diu a pagar-te això. Diu, així, dius, faig-ho tots un viatge, a la meva salut. Dic, ah, bueno, dius. Diu, bueno, però si el deixés pagar... No, però és que aquests no van, a l'Everest. Doncs per això, per això, per això. T'hi retorna, mira, se'n va viu, però t'hi retorna i ja fiambre. Però ben conservat, perquè estava congelat. Però dius, ara els diners pagats, dius, no, no. Diu, ja ho pagarem vosaltres. Exacte. Dic, escolti, no sé si m'interessa gairebé. Però, a part d'això, que jo he trobat molt curiós, això, que no ho sabia, realment, en aquesta expedició que et dic, que eren, no sé si, 200 persones, o sent voluntaris que anaven a netejar-ho tot, van morir 4, 4 escaladors. L'article posa que... O un dels alpinistes així més experts ho deies, que somlava, per exemple, uns grans magatzems al dia a les rebaixes, que semblava a l'Everest, no? Perquè hi ha tota una cadena de gent pujant. Mercadullo, no? Exacte. Gent, gent que, a lo millor, recorda un que van arribar al campamento bàsic i de baix, i el veu que aviat hi havia hagut una tasca a dalt de tot, perquè es veu que un abans d'atacar el Sim estava meditant, portava com 35 hores meditant. Que està meditant, i també està mort, no? No, no, meditant. Un altre, un americà, que volia coronar amb la Bici, la seva Bici, que li agrada molt, i volia, hòstia, i es veu que això provoca uns atascos, gent friqui, realment. Què vols dir, que és un pas d'una persona, no? No passa pel costat, no? No, hi ha pares que, clar, atacaven el Sim, segons deia aquest alpinista, amb poques reserves d'ugigen. O sigui, anaven i vinga, gent que no era experta, i que vinga, saps, com dir-te, ho vaig a fer una marató i no he corregut mai. Jo podria fer-ho, però la gent, en general, no. Tu sí, perquè tens una genètica especial. No, he mutable, he mutable. Escolta, puc demanar... Ara que veig que ja s'acaba això, puc demanar una cançó? No, aquesta no. Aquesta és el John Lennon. Jo vull demanar una del Rolling's, que avui fa 50 anys, el primer concert del Rolling's. Abans hem posat alguna cosa. Ja que estic aquí a la meva secció, voldria demanar una petició. Mira, em sap molt de greu, però és que no pot ser, perquè ha marxat la connexió a internet. Tu juro, eh? Mira, no, no ho has de dir res. Jo no n'ha de posar, o quina ràbia! Però per què passa això? Doncs perquè estic jo aquí. En fi... Jo he sigut jo. En fi, no ens podem lamentar. Hem de continuar el programa. No ens podem quedar plorant, perquè no ens va internet. Per tant, aquest tema que ha escollit l'equip de ràdio d'Esvern i de l'Apenya del Morro, que soc jo mateix, ara, Gillos Guy de John Lennon. Faig que no t'agrada, però és que no tenim... No, sí que m'agrada. John Lennon, sí, però com era això del Rolling's, a veure, no sé si l'ordinador, però clar, això fa mil anys que no ho obrim, l'ordinador i alguna cosa... Home, no te n'ha va demanar el Satisfaction. No, no, no, no. Te n'ha va demanar un altre més. Que hem de marxar amb el John Lennon, que és una cançó molt bonica. David, moltes gràcies per venir. A vosaltres. Fet la setmana que ve. Molt bé. Tornem demà. A partir de la 5 de la tarda. A partir de la tarda hi ha el Sergi Pon amb l'informatiu espre. I a partir de la tarda hi ha el Sergi Pon amb l'informatiu espre. I a partir de la tarda hi ha el Sergi Pon amb l'informatiu espre. I a partir de la tarda hi ha el Sergi Pon amb l'informatiu espre. I made you cry, oh no, I didn't want to hurt you I'm just a jealous guy I was trying to catch your eyes Thought that you was trying to hide I was swallowing my pain I was swallowing my pain I didn't mean to hurt you I'm sorry that I made you cry Oh no, I didn't want to hurt you I'm just a jealous guy, watch out I'm just a jealous guy, look how deep I'm just a jealous guy