#843 - La Penya del Morro del 20/1/2016

El Barça jugarà aquest vespre a Bilbao sense Messi que té molèsties ni li suerés sancionat. El TAT li ha mantingut l'ascensió i no ha acceptat les eleccions presentades. La nada dels quarts de final de copa comença a les 9, com sempre, a partir d'un hora abans la TDP. Avui també juga un altre partit de copa entre el Celta i l'Atlètic de Madrid. En Bàsquet, el Barça viatja ara cap a Madrid, on demà té partit del top 16 de l'eurolliga. Xavi Pasqual diu que subscriu tots els arguments del director tècnic Joan Creus per no haver recuperat l'alegrec Papa Nicolau. Afegeix que ha estat una decisió però difícil i consensuada. I, d'altra banda, el fiat joventut està pendent de la firma del contracte per fer oficial. En les pròximes hores, el fitxatge del pivot Milovan Rakovic, el jugador servei, s'incorporarà a la penya la setmana que ve després del partit de Lliga a la pista del guiputcuà d'aquest diumenge. Ara ve un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Despertanta, corrent, esmorzant, comprant, passejant, cadant, treballant, celebrant, sortint, conduint. Vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. La penya del Morro, un programa amb més mor que penya. Què tal? Bona tarda, mig amics i amigues. Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esverns. Parla jo solo de Jordi Domenach. Des d'ara de fins la setmana al vespre, això és l'apenya del Morro, avui programa número 1.768. Gràcies, gràcies. Una tarda més, aguantant el Pal de Fallera, el programa de les tardes de ràdio d'Esverns. D'aquí el moment repassem les notícies de Sant Jordi amb la Cristina Vargas. A més, també avui, sorpresa, tindrem les Glòries Camareteres, que comencen una secció quinzenal. No les volem forçar, que parlarem de què? No sabem, ja ho veurem. A més, també tindrem la Neus Garrofer, de l'espai d'ascència, per parlar de la gestió emocional dels més petits de la casa. Conectarem amb el casal de Jóvar, el Sergi Arrada. A més, també entrevistarem el senyor Michelangel Purgart, que és un fisiuterepeuta, que ha triat un invent, que em va dir, és que vull explicar-lo a la ràdio, doncs vull explicar-ho tot això avui a la Pella del Morro. Bona tarda i benvinguts al programa. La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7, per ràdio d'Esverns. Bé, comencem, com sempre, repassant les notícies de Sant Just amb la Cristina. Cristina, que tal, bona tarda. Bona tarda, que tal. Hola, molt bé. Hem de parlar avui... de Movem Sant Just? Correcte. Del Grup de Partit Polític, que vinc per la ràdio avui. Sí, ha passat el punt de veu, Lluís Mufor. La prioritat en el pressupost era mantenir el nivell de serveis que hi ha al municipi. Això és el que deia Lluís Mufor, avui quan ha passat per la ràdio, ha assegurat també que la despesa corrent i els serveis estan garantits, i que s'ha d'acabar a l'incidir en els sistemes de detecció d'aquestes situacions. Sí, correcte. De fet, el portaveu de Movem Sant Just assegura que la prioritat en el pressupost era apressament mantenir el nivell de serveis que hi ha actualment al municipi. Tot i no conèixer doncs les aportacions supermunicipals. En aquest cas, ha destacat Mufor que s'ha garantit la despesa corrent, també el serveis i per de tot el tema que respecta l'ocupació. En quan el que respecta les inversions, ha destacat que apropiament s'ha celebrat la reunió de l'equip de govern en la llista d'inversions on prioritzaran quines són les primeres que a mesura que arribin diners s'afectuaran per aquests quatre anys de mandat. I ara pararà però ha destacat que la llista d'inversions està totalment elaborada, però que falta, per exemple, això, posar-les en ordre i fer una mica de priorització. Mufor també ha explicat que els hauria agradat, en aquest cas, que les aportacions de les supermunicipals haguessin estat més clares, però no sé si ha destacat que únicament tenien dues maneres de fer el pressupost, o bé com s'ha fet ara, o aprovant una pròrroga de l'actual fins a esperar que es concretessin aquestes inversions. Recordem que movem Sant Just juntament amb Esquerra Republicana i també el PSC, són els nostres partits que estan governant de mateixa l'Ajuntament de Sant Just. Sí, correcte. De fet, en aquest sentit ha destacat, i això també en parlem d'aquest pressupost que ja es va aprovar de manera inicial, en el darrer ple de l'any, ha parlat i ha destacat, precisament, això, que era la manera més lògica de fer, és a dir, tanca un pressupost tot i que deixaven algunes partides obertes. En aquest cas, han deixat partides com, per exemple, les que tenen rebeure amb els elements de subsistència, com, per exemple, els ajuts a diferents tipus de pagament i tot tipus de beques. Segons Montfort, el que calia afinar és en els sistemes de detecció d'aquestes situacions. També en el camp de l'ocupació diu que és necessari fer plans d'ocupació, incidir en polítiques de formació, incentivar projectes que es puguin implantar, i d'altra banda, i en aquest cas, com a regidor de medi ambient, que un dels reptes de cara a aquest 2016 és fer que la demanda de l'energia sigui menor. És com si ha parlat, no? Està molt d'estona. Està molt d'estona, l'altre dia. Bé, més o menys el temps que tenen tots els representants polítics. Recordem que aquest dia estan passant algun representant polític. Avui ha sigut el torn de Móvem Sant Just, que estaria una mica en la línia de Catalunya, sí que es pot. Podríem dir el Parlament. Ho dic perquè, a més a més, també Lluís Montfort ha parlat de com està la situació política catalana i espera que el govern català sigui capaç de generar majories àmplies i que pugui canviar aquesta orientació conservadora que ara, per ara, té. De fet, el podem escoltar. Espero que les forces que tenen una sensibilitat més d'esquerres, que poden estar transitant d'una manera més o menys exitosa dintre d'aquests conglomerats de forces, puguin ajudar a respondre reptes de manera paral·lela del procés. De fet, Lluís Montfort ha valorat el nou govern català i ho valora com un govern que sembla que vol tirar endavant un full de ruta concreta. En aquest sentit, com hem escoltat, diu que espera que les forces amb sensibilitats a esquerres puguin ajudar a respondre els reptes del procés i, pel que respecte a Espanya, diu que el portaveu del grup municipal Móvem considera que no hi ha cap força que pugui liderar i ara, per ara, ha qualificat i ha valorat en dos grocs. Podríem dir les forces que hi ha en l'estat espanyol per una banda sària en les forces conservadores i per les altres, les forces d'Estatus quo. De fet, en quant a la possibilitat de formar govern per part de qualsevol d'aquestes formacions, Montfort considera en aquest sentit bastant complicat i, de fet, parell és una condició irrenunciable al fet d'haver de renunciar a elements bàsics de la transformació com els que tenen aquest sentit en com ho podem a la presidència de l'Estat. En aquest sentit han destacat precisament i han posat en valor aquests elements bàsics de transformació que, sobretot, té al seu partit a nivell espanyol que, en aquest cas, és en com ho podem. Per cert, recordem que, tant Just for Salva com Just Manfort, els dos regidors de Móvem Sant Just van votar favor de l'acceptació de l'AMI de Sant Just, de l'entrada de Sant Just a l'Associació de municipis i de l'Associació de municipis. Gràcies, Justina. Passem a una altra informació. Sí, gràcies per l'informació política, perquè ara hem de parlar del primer consell municipal de les dones que s'ha celebrat en guany al municipi. La coeducació i la implicació de l'home a les polítiques de gènere són alguns del reptes de cara a aquest 2016. Què passa? El que ha passat és que aquesta qüestió de l'advocat ha d'anar al municipi en una mica en quan a polítiques de gènere, sobretot a les dones, que els homes també hi vull participar, en aquest cas. De totes maneres, com deies, aquí, presament, es va celebrar les 8 del vespre l'Ajuntament, aquest primer consell municipal de les dones i va tractar qüestions com ara per treballar. De cal 2016 com enfocades sobretot a la coeducació, la municipal de generar un altre dels aspectes que es va tractar va ser la possibilitat d'estudiar la creació d'una xerxa comunitària de treball amb les dones per tal d'acompanyar-les davant les situacions de risc personal i també familiar i a banda d'aquestes propostes de cara a aquest any un altre dels punts que en aquest sentit on s'havien de tractar eren les activitats el dia internacional de la dona, és a dir, el 8 de març. Ah, sí, què? Que es fa el sopar de la dona, com que a ell. Sí, sí, això sí, una cosa que no vol faltar. De fet, es va avançar i ja sabem que hi haurà una taula rodona de treball del Congrés del Centre d'Estudis Comarcal. El món il·lustrat per a la seva banda realitzarà una conversa amb Montsesulanes, que és demògrafa i investigadora de gènere i un altre de les entitats i equipaments que s'implicaran. En guany també és el Casal de Joves, en diferents activitats. Molt bé. I el servei local de català que farà un dictat públic en clau de gènere i farà també un club de lectura fàcil amb un llibre que tracta sobre els fets que van originar el dia 8 de març. A més a més, com cada any i com ja ha dit Jordi, hi haurà, doncs, el mític sopa de la dona i ball, i, finalment, es farà una sortida al teatre organitzada per dona i empresa. Molt bé. A banda de tot això podrem... Que a part de la sortiditat, perdones, no? Sí, sí, sí. El sopa i la sortida al teatre no hi poden anar homes, no? Sí. Bé, no, no, no, pregunto, pregunto. Són activitats dirigides a dones. Molt bé, molt bé. De totes maneres, crec que l'any passat, no sé si l'alcalegis de Perpinyà potser em va semblar a veure... Volia anar. No ho sé, ara potser em compong, però... Em va semblar a veure una foto d'algun sopa d'aquests que hi havien tots dones i l'alcalde, eh? Digue-li tot, digue-li tot. De totes maneres, com deia'm a mi, en aquest cas destaquen l'altre activitat que en guany s'asuma aquest dia. De fet, la directora del Centres Proceat, la Lluísa Moret, també va avançar, precisament, en aquest consell municipal de les dones, que els alumnes del Centra Pilot es presentaran amb un vídeo sobre el tema de la violència de gènere, la convocatòria dels premis, reimagina, que convoca l'observatori de les dones. Per tant, mira, en guany totes les equipaments i moltes entitats de Senjús s'hi impliquen en aquest 8 de març i ja tenim un avançament de les propostes i les coses que faran. Va, última notícia abans de que vagi aquest espai de notícia de Senjús. De parlar de Cullxarola. Sí, amics, i és que la plataforma cívica per la defensa de Cullxarola organitja aquest cap de setmana la jornada de debat per fer un nou pla especial per protegir el parc natural de Cullxarola. És llarg, el títol. Serà dissabte a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans de 10 a 6 de la tarda. I per què parlem d'això? Perquè Cullxarola toca senjust. Evidentment. Forma part i totes les senjustenes que vulguin estan comitats a avarir, a s'avantar-se a què passa i a debat una mica. Amb portar-se una part del bosc, que és de senjust de Cullxarola. La part que està aquí més a l'esquerra. Sí, però això d'emportar-se la mira que no, que la veixin. És una foto i penjar-la a Instagram. Això sí, seguríssim. De totes maneres com dius, la jornada de debat començarà i arrancarà les 10 del matí. Amb aquest cas, amb una introducció a càrrec de la plataforma cívica per la defensa de Cullxarola, i tot seguit, a partir de les 11, començarà la jornada de debat amb temes com, per exemple, la preservació dels valors d'ambient dels de Cullxarola, davant les agressions, també els criteris, l'Estat actual i la previsió de l'aprovació del pla especial per a la protecció i gestió de Cullxarola. Tots són títols molt fàcils, entrenadors i senzils, eh? De les ponències i dels cursos. Sí, és que, de fet, hi ha moltes persones amb càrrecs importants que estan convidades i que participaran, per exemple, en aquest cas, per parlar de l'Estat tatual i de la previsió per a l'aprovació del pla especial per a la protecció i gestió de Cullxarola, està com a convidada, i en aquest cas, per a una ponència, Marta Sobirà, que és directora general de polítiques ambientals del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat. M'escolta, tu, perquè això és una notícia amb els noms més llars de la història, no? Sí, i els càrrecs també. Títols i càrrecs i tot, bueno... De fet, ho han posat una mica complicat. De totes maneres, no són els únics temes, també parlaran dels criteris ambientals per a la conservació de la diversitat biològica i la gestió de Cullxarola i la problemàtica urbanística, a més dels equipaments i gestió, amb Xavier Carsellers, que és doctor arquitecte i urbanista. Per últim, i després de... Perdona, hi ha moltes cases que estan allà, el pasem a Sant Pere a màrtir, toquen a Cullxarola. Sí, sí. Per allà, dalt. Això sí, correcte. Aixequeria el piqueno per allà. Diria que sí, que per aquella zona, exactament no sé en quina casa, perquè no ho tinc controlat, però jo controlo més les d'aquí de Sant Jordi. Doncs, en aquest cas, parlant de tot o plegat, i per últim, i després de la pausa que esperarà per Dina, on abans d'aquesta pausa presentament es projectarà un vídeo de la plataforma, es debatrà posteriorment sobre els usos del parc i també la convivència. De fet, el debat en participació del públic assistent i el resum dels punts claus que ha d'incloure precisament el Pla Especial començarà a partir de 4 de 5. L'objectiu de tot plegat és donar una visió diferent a l'administració i canviar la proposta del Pla Especial per Cullxarola, perquè he de fer la plataforma alerta que el Pemnak, atenció, que és el Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Passatge del Parc Natural de la Serra de Cullxarola. Hauria de ser molt llargo, tot això. Doncs, en aquest cas, la plataforma alerta que aquest pla tendeix a reduir la protecció del parc, que no ha considerat tota la superfície, que ja està protegida, i mostra la tendència de considerar el parc com un espai destinat a l'ús públic, l'Odip. De tot plegat, com deies, es debatre a les 10 o dematia 6 de la tarda a l'institut de Sois Catalans, que per qui vulgui saber, està situat al carrer del Carme Número, 47 de Barcelona. Molt bé, oh! Bé, Cristina, prenent un descans, prenent una mica d'aigua. Tranquilament, gràcies, ja sabeu que teniu més informació que passen a Sant Justarà, a ràdio desbert.com i a partir de la set, els enjuus noticis erradició vespre. Que vagi bé, bona tarda. Som una pasa per la publicitat, i d'aquí uns moments s'estrenen a la primer capítol, la primera edició, de les glòries cabreteres a l'Apanya del Morro. No el sabem quan duraran, o sigui que... Gaudim-les, menta les tenim. Ràdio desbert, 98.1, Ràdio desbert, 98.1. 60 i més. El magasin fet per gent gran, per a tothom, que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena, té ser comentat, tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense tiquetes, ni dades de caducitat. I ara veurst Narragic. I elаш. Que em veu una sensació. Va,程ar-ne a música. Vinc de genet del 2016, perquè s'estrenen les Glòries Cabreteres com a col·laboradores del programa amb la capitana la Martínez. Bona tarda. Hola. Què? Bona noche. Bona tarda, o què? Venimos de empalme otra vez. Carinyo, que ayer estuvimos de bolo. ¿Qué cosas? No fuimos de tapas y la cosa es de cómplico. ¿Ah, sí? Hasta ahora. Bona tarda, mai dormiu, no? No, son un poco vampiras, en ese sentido. La pregunta que has fet tothom ara mateix és, què fareu en aquesta secció, 15 anals, per no pretar? Vull dir, dos vegades al mes. ¿Qué fareu aquí el programa? No lo sabemos. Vamos a improvisar, básicamente. Vamos a ir un poquito sobre la marcha. Hemos hecho un guioncico viniendo en moto. Ah, molt bé. Yo lo se lo iba dictando, la capitana iba apuntando y así. Y luego hemos ido aquí, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver. La capitana iba apuntando y así. Y luego hemos ido aquí a una estación de servicio que no lo imprimieran. Sí. Y aquí lo tenemos aquí, mira, molt bé. Si a mi me ha posado una par, està bé. No, una par no, és així, eh. És això, sí. La mitja plana, aquesta, que t'he endonat, és això, eh. Està bé saber-ho. Bueno, per cert, esperem també la col·laboració dels ullens. ¿Hay oyentes? ¿Qué? No, pero es una cosa que siempre me ha d'haver de dir. ¡Qué susto! ¿Qué me había asustado? Ahora no se me ha puesto nerviosa. A ver si no me va a ir alguien, de verdad. No, no es cosa ningú, no es cosa ningú. Si voleu fer preguntes a la capitana i a la Martínez, podeu utilitzar el chat de ràdiodesberg.com. Pero si es la técnica que te hace preguntas y se lo vea... ¿Qué técnica? Ah, que no hay ni... ¿Qué es la técnica que dice? Es la que tiene alucinación. Ah, bueno, si voleu a ràdiodesberg.com y a un chat podeu entrar. Sí, bueno, sí, esteu molt allò que diuen, és que jo ets a parlar amb ells, podeu trucar-nos també. Sí, el 9-3-372-3661. 9-3-372-3661, que és el teléfon de la ràdio per posar-vos en contactes amb qualsevol dut que tingueu, ells us poden ajudar amb qualsevol cosa. Ah, com va molt improvisant, potser podríem fer un consultori sentimental de cocina. Ah, que voleu fer un consultori? Sí, segur que era. No de 3-372-3661. Clar, glòria... glòries per glòries. Glòries per glòries. Mira, leemos el futuro. Ah, sí? Sí, sí, que dius ara. La próxima vez te traemos el péndulo. A mi em podeu llegir el futuro. Ah, doncs mira, m'interessa molt. Leemos, leemos, piedras. Luego también que más hacemos. Hacemos un consultorio sobre comida healthy. Y sobre animaléques, sobre perretes. La verdad que sí. Solas colaboradores ideales de qualsevol programa. Sí, y luego también si tiene algún problema con la hacienda también te lo podemos solucionar. Si quieres saber algo de la cartelera teatral, ahora mismo estábamos poniendo la pariel diciendo que vamos a ir. Es que yo no sé ni qué ir a ver. Mira, yo, damá... Que se puede ir a ver. Vaig a veure infamia, jo, a la vida Roel. No la hemos visto. No lo hemos visto. ¿Qué hubiste? Heu vist algú? Sí, hemos visto cosas que vamos a olvidar. La semana pasada fui a ver una cosa que estoy intentando olvidarla. Pero se puede ir al teatro como mínimo, ¿no? Es que luego nos veta. Que luego estamos comprometidas. Bueno, no nos encontramos. Que luego nos dirán que no nos mojamos y que no estamos aburguesando. Porque nos han dicho que nos estamos aburguesando, porque hemos escrito tres frases de un guión. Y que no salimos a pelo. Por cierto, nos ha ido a pelo con micha plana rellenada. De teatre ja tenim l'Oriol Puig Tauré. Maravilloso. Sí, sí. Lo conozco mucho. Avui què ens teniu preparats? Nosotros habíamos pensado en presentarnos. No nos conocen. Y por ser el primer día nos presentamos un poquito. Somos las glorias, somos bomberas cabareteras. Habrá más cabareteras que bomberas. Ja teníem ja, jo sabia això, que passaria, perquè sou un fenòmen, ho sabeu, que sou un fenòmen. Arrossegueu un masses. Tenim un espectador mirant-ho. Tenim una persona que ha escrit el xas. No! Sí, el mío! Estrovi, vine aquí, nen. Poden ser tres persones. És el Josep Vila. Segurament. Bueno, no sabem. No sabem qui és. Diu, Glòries, d'on estan les peluques? ¿Qué nos está viendo? Es que hay una webcam. ¡Qué bien! Yo no sabía. Yo le he visto, pero pensaba que no la conectaba. ¿Y hay una web? ¿Qué voleu que...? ¿Qué haces? ¿Qué voleu? ¿Voleu que la giri? No, home, no. La giroca per mi, si voleu. Ahora has descubierto nuestra identidad secreta. Són que només volen la webcam per elles. Pero no llevamos barba. Bueno, a ver... La pregunta cuál es? Són molt guapes. Esteu solteres? Bueno... És una pregunta que una dama... És complicada. Estamos en una situación complicada. ¿En el Facebook qué tenéis puesto? Relació complicada. Yo no tengo nada. Mira, que hay mucha gente que us fa. Si tú busca y dice ataco, no ataco, te queda un poco claro. Eso siempre ha de arriesgarse. Está pasando el tiempo y no hemos hecho... Bueno, pero... ¿Tienes que responder a los oyentes? Diu que... Diu que sóc Josep de Sant Boi. Ah, ara s'explica moltes coses. 54 anys i separat. Pero que esto no es el Tinder. Tinc un gos y un gat. Ah, mira. Pues esto ya no es interesa. Preguntes si... No ha respost, si esteu solteres. Ya le hemos dicho que estamos en una situación complicada. Estas en general desde que nacimos todos, ¿no? Bueno, habla por ti. Bueno, a ver, presencia. Es la primera dia. Nos vemos por haciendo... Josep Vila, tu escrius tota la història, i després... Intriga. Dile que venga. Dile que venga, un dia. Jo tinc una pregunta per tu, Josep Vila. Portes per Ruki? Ah. Ja està. No, perquè ha preguntat per nosaltres. No has vist-ho. Oviu preparat. Fem alguna cosa avui? Sí, sí. Vamos a presentarnos un poquito. Aplica un poco nuestra trayectoria. Nuestros inicios, básicamente. Nos la empezamos en el metro de Barcelona, cantando y bailando. Y bailando, eh, que se dice pronto. Nos la empezamos en la estación del paralel. Sí, porque nos gustaba la estación. No porque hubiera muchos transeuntes, sino porque tenía una simbología para hacerlo. Claro, pero al Molino, no. Al Teatrarnau, la Polo, el Condal... Ya estaba la Florinata. Al Broadway català. Que esta radio, y tú concretamente... Sí. Jordi Doménez. Jordi Doménez fue la primera persona... Que en aquella época ya tenía... que no tenía cómo rellenar el programa. Ya me pasaba, ya. Abus el programa en 1868. Si llevas años ya sin rellenar. Con paja, con paja. No sabes tú bien. Prou, prou. Y nos hicieron una entrevista. Una entrevista maravillosa. La primera vez que lo vamos a directo. Eso nos catapultó hacia un sótano bar. ¡Hombre! Sobiendo pel dañito, pel dañito. Gracias a la entrevista de radio. Gracias a la entrevista. Aquest programa és un trampolí. Bueno, un escaloncico. Porque pasamos del suelo más suelo al sótano. Sí. Y bueno, ahí desde el sótano fue ella. Un no parar. El 2010 fue nuestro año, ¿estás de acuerdo? Sí. Y como mínimo cuatro bolos lo hicimos. Cuatro bares de Barcelona lo hicimos. No comencemos la idea, pero la cosa va a ser una mica... No, no, era mucho mejor. Imagina que desde un sótano bar, luego ya hicimos bolos. Y luego ya de ahí nos salieron más bares. Desde un sótano eso lo puedes ir hacia arriba. Por supuesto. Por eso nos gusta haber empezado en el metro. Por debajo. Porque al Alcantarilla nos vamos a hacer un show. Es un barcelona del Alcantarillado. ¿Quién sabe? Ahí lo pasa, que las plumas y eso cuidao, porque se mojan. Bueno, el de Vila va fent aquí el seu xat. Diu, ella no es pot que no, que no ho porta Perruquí. Y després diu, vais muy tapades. Diu, jo m'esperava, vedet de verdad. Oye, pero bueno, este se ve, ¿no? Bueno, pero madre mía, vedet de verdad. Vedet de verdad, pero esto que es... ¿Qué es una vedet de verdad? ¿Qué es una vedet de verdad? ¿Cuándo hay la tras nochao? Hasta las seis de la tarde. A ver, esto es ser una vedet. ¿Cuándo has venido bebido a una entrevista? Exactamente. Exactamente. Diu, volem veure Pítico i Sergio. Mira, quira la càmera i enfoca el presentador. A ver, me voy a enseñar... Pero esto te lo estás inventando. Yo no me creo que exista este Giusepino. Yo tampoco, que es un sotónic. Esto es un sotónimo. Esto es un sotónimo. Esto es un sotónimo. Esto debe ser alguien que nos tiene fichas. Claro. Que te crees, que te crees. Bueno, en fin, total, que me voy a comenzar por lo vagini, ¿no? Por lo vagini, sí. Y continuamos por lo vagini. Continuamos susurrando. La verdad es que sí. Grito y susurro a los perretes. Deu fer un volo al sota Novar. ¿On era aquest sota Novar? Sí. En el paseo de Isabel II era la sala Monasterio. Número 4, sí. Ahora se han trasladado al Porto Limpi. Y desde entonces ya no actuamos. ¿Al Porto Limpi? Sí. No aneu allà? Bueno, la Barceloneta, si les l'horis furien del 70, estarían a la Barceloneta. Sí. Pero no, ya no. Ya no. Porque nos pedían 300 maricones para llenar la sala. 50 llegábamos, pero 300... Que son muchos maricones para... Tienes que estar de acuerdo, en la noche. Una cosa, una cosa. Us han fet fora de molts llocs. Sí. Sí, también queríamos hablar de eso. Bueno, en realidad, de molts llocs, no. En realidad, siempre el mismo sitio. Es verdad. El TNC, se puede decir, con nombre y apellido, TNC. TNC, y luego también de Molino. Molino, que era nuestra sala fetiche. Es la sala fantoche. En fin. Pusteras. Pusteras y malos, sí. Perdó, és veritat que ja estic parlant com una ràdio novel·la. Sí, ja tenim... Hoy tenemos el vozo. Sí, vamos a hacer ya un pequeño adelanto de lo que va a ser la radio novel·la. Fem una mica de radio novel·la, o què? Va, que pot ser. Va, que pot ser la veu en obvi, oi? Sí, claro. ¿Tenemos contratado? Nos dejas el antecedente. El antecedente es simplemente que... Para que no nos conozcan, nos conocimos en la Academia Barbie Muñoz, de una academia de actores. Ah, sí? Ah, no la conec, aquesta? No la conec. No conec el colegio del teatro, conec el institut, pero la Barbie Muñoz, no? Bueno, es que un poco trucha. Un poquito de subvenimiento. ¿Verdad, cariño? Hay que darse el otro masticado. Yo ya voy a pillar. Nosotras, pues, tenemos... Cada una tiene una versión de cómo se conoció, y vamos a explicar mi versión, como yo lo viví, que me gusta mucho. Así es como lo viví yo. Cada uno es feliz o sumentira. De aquí dos semanas contaremos la versión Martínez. Venga, la madre. Oh, no. Va. La Història de les Glòries. Capítulo 1. Dios, mañana tengo un casting. Qué nerviosa estoy. Pero eso es bueno. Día que no tenga mariposas en el estómago. Brava, granda, monstrua, enorme. Dios, ¿quién anda ahí? Descúbrete. Oh, no, señora, no sé alarme. Disculpe, no he podido evitar espiar la hortadilla entre bambalinas. Pero, muchacha, acércate a la luz. Mis ojos cansados apenas pueden vislumbrarte. ¡Ya! ¡Ahora te distingo! Tú eres la Kelly. La que limpia. Sí, señora, y una gran admiradora suya. Es usted, la alumna más aventajada de la academia Barbie Muñoz. Bueno, bueno, muchacho, ya lo has conseguido. Has conseguido que me sonroje. Y está usted muy bella, con ese rubor en las mejillas. Le da un aire achiquillado. Pero hasta dejimos de hablar de mí. Disculpa, ese acento. ¿Ah, sí? ¿Tú no eres de aquí? No, señora, yo soy de cuenca. Y hasta aquí el capítulo número 1 de la Historia de las Glorias. Aquí ponía música de suspense, pero bueno, no pasa nada. ¿A qué o poco cojo? Una cosita que le delegamos, chica. ¿Qué ponía, una música más de suspense? ¿Qué ponía, una música más de suspense? Torna a dir l'última frase. No, señora, yo soy de cuenca. És otra cosa. Com ha subido una telenovela, és otro empaque. Perdón, perdón. Una factura, esto ya. Ara sí se crea una expectativa. Vostre fan diu que ha sigut molt curt. Y yo facería más. Yo fue al espectacle que tenía uno. Pero sí que veo. Venemos, por favor. Ser como los rubianes y innovar un poco ya. No nos hagas hablar, ¿eh? No nos hagas hablar, ¿por qué? A ver, es que claro, esto ya. Queremos material nuevo. Pero la gente... Esperar-te, cariño. La gente de San Josep Veno no ha sabido nunca. No, mujer. Es la gente que ha sabido más de toda Cataluña. Claro, dicho así. Voy a decir que sí. Bueno, la semana de aquí, dos semanas más y nuevo. ¿Cuál es lo nuevo? Tú dile nuevo, que si no lo volvemos. No es que también la radio. Diu que ha sigut molt curt. He posat el ràdio que s'ha gravat, diu el Josep Vila. Estava al lavabo, tio. Pero aquí no es poca vargoña. Pero a ver, Josep Vila, si sabes que empezamos el 20, tú hay 20 cagado y me ha ojo. Madre mía, tú ahí como un clavo. Bueno, en fin, glòries. Ja està? No nos echa. Oye, pero volvemos o nos echa ya. Home, per mi sí. Vale, pues volvemos. Sí, tornareu? Sí. Que no marxeu bé. És que us veig com a disgusto. No, es que estamos muy a gusto. Estas calentico y ahí fuera de tanto tiempo. Y ahora tengo que coger la moto. No, ho hem de deixar ara, perquè d'aquí és el programa de la Neus Garrofet, que ve de l'Espaiascència. Cada setmana, els dimegres, després de vosaltres, vindrà, que ja fa temps que venen, la gent d'Espaiascència, que és un lloc de cursos, de teràpies alternatives. I avui parlarem de la gestió emocional. No, no saps de falta. Però amb els nens petits, avui parlarem. No, per segon dia teniu fills o filles. Que és un tema que a aquest tema no parleu mai vosaltres. Es que de nuestra vida privaron hablamos. De los demás sí, de la nuestra no. Pero de la nuestra solo para idear algunas cosillas que deseamos sacar dentro de nuestro. Ya tendremos tiempo de irnos conociendo. A ver si hacen un curso para gestionar emociones de veret. Ah. No, per acaso. Per gestionar per acaso. Això no ve. Qui ho porta? L'Ita Claver. L'Ita Claver. I Mercemar. I Mercemar. I nosaltres dos de alumnes. I qui més, què ve de Xaimàs en el mundo? Ve de Xaimàs en el mundo. Sí, per exemple són els dos, però en pano moreno el vedet no. Vue vedet. En normal va. En normal va, sí. No, no me quedes. Però vedet, vedet de verdad. Sí, senyora, la glòria és... M'agrada molt. I perdona la Marissa Amperé, també. Bueno, Raquel Méllez. Que si no retratraem-ho. I la Vicenteta, què s'ha fet? Ah, sí, perquè no la recuperes. Seria un puntazo. La podríem entrevistar un dia. Bueno, ja ho veurem. Si no terminem molt, és que ara van salient-ho. Bueno, eh... És un vedet, és una vedet. Fins aquí dos setmanes, un petó, guapes. Un petó. Fem una pausa per la publicitat i tornem d'aquí al moment parlant de la gestió emocional amb els nens petits de la casa amb la Neus Garrofet. Fins ara mateix a l'Apenya del Morro. L'Apenya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esber. Audició i comentari de música i can religió. Els dimecres, a dos quarts d'avui del vespre, i els dissabtes han diferit a dos quarts d'onze del matí. 60 i més. El Magasin fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat, tots els dimecres, a les 8 del vespre, i, en segona audició, els dissabtes, a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Vaig a l'Homel de l'Estatu, que va a l'Homel de l'Àfrica, que es va fer a l'Homel de l'Àfrica. De l'Àfrica, que va a l'Àfrica. I, al final, va a l'Àfrica i, a l'Àfrica, va a l'Àfrica, que va a l'Àfrica. I, al final, va a l'Àfrica. als últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com, notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador, el dispositiu MOP. informatiucomercal.com Despertanta, corrent, esmorzant, comprant, passejant, cadant, treballant, celebrant, sortint, conduint. Vius connectat, conduint, desconnecta, evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. No tenim persona nova, perquè ara ja no tenim l'Anna de mamifit, sinó que avui ens visita la Neus Garrofer. Què tal, bona tarda? Hola, bona tarda. Què tal? Hem vingut al programa una setmana més. Gràcies. Ara farem unes quantes sessions, avui és la primera. De què parlarem aquests dies, al programa? Doncs parlarem dels nens i de la importància, no? De la gestió emocional, ja, en les primeres etapes de la vida. Clar, perquè de fet tu, que vas de ser mare, fa molt poquet, molt poquet, sis mesos. Sis mesos, i per tant també suposo que això ens ajudarà, no? Ens ajudarà, sí. A través de la teva experiència, perquè, com dius tu, vols parlar una mica de la gestió emocional dels nens. Fins aquí és important saber i valorar el que senten els més petits de la casa. Bueno, jo penso que és primordial, no? Perquè les emocions estan dins el nostre cos i necessitem saber què és el que sentim, saber identificar-ho i posar-li nom, no? Jo ara, amb el dida, que és el meu fill, puc observar que a vegades doncs això plora i plora perquè estan fadat, per gana, per son, no? Però ell encara no sap posar-li aquests noms i no sap exactament què li passa. Llavors, quan són una miqueta més grans, ja, no? Ja tenen, poden tenir la consciència de saber identificar quina és la sensació que tinc i quina és l'emoció que m'està passant. Clar, de fet, això és una mica connectat amb un mateix, no? Saber com està cada moment, què és el que li passa, què és el que sent. Hi ha moltes vegades que els nens, pel que sigui, de forma inconscient, o fins i tot, perquè ens han educat així a nosaltres també, fer millor de txxt, calla, no diguis això. Llavors, això de detallar les emocions d'alguna manera del nen és bo? No, és dolentíssim igual, de detallar-les tant als nens com als adults. Les emocions existeixen, llavors no es poden reprimir i són. I l'únic que hem de saber és saber gestionar-les, perquè no ens explotin, diguem-ne, però tenir por és normal, sentir gelos és normal, estar enfadat és normal, que a un nen no li podem dir, no, no, no, no tinguis por, la poso una tonteria o... no, no, no te'n fades per tonteries, o no? Sembla que només li donem valor als sentiments positius, com l'alegria, estar content, sempre ser feliç, sempre estar bé, sempre estar alegre, i els altres, com que una mica... Us intentem obviar, no? La societat mateix, també els adults, nosaltres, ens estallen tots aquests. Sí, per això és important normalitzar-ho ja des de petits, que aquestes emocions hi són i no passa res, i no ens hem de sentir malament per tenir-les, perquè com a espècie humana ens passen, llavors, si les aprenem a acceptar des de petits, també de grans, claro, tindrem una millor gestió emocional del que ens passi, no? Com podem identificar aquestes emocions i ser conscients, i després també traslladar-ho als nens, no? Bueno, amb els nens, a través del joc, es pot identificar moltes emocions i... Per exemple, algun joc que puguin fer la gent que no estigui escoltant a casa amb la seva família? A veure, deixa'm pensar... Mira, per hi ha un joc que, bueno, que a mi m'agrada molt i que el faig amb els nens, que és per treballar el tema de l'empatia i de l'assertivitat. Et ligues de mans, amb dos companys que es liguin o de peus, i has de passar una estona junts, no? I el millor, si t'has ligat de la mà i just és amb la mà amb l'aquest pantines, et ligues amb la mà dreta i si et tracta hi ha moltes coses que no pots fer, i necessites l'ajuda de l'altra persona per fer-ho. Llavors, està una estona així i fer activitats de la vida quotidiana, vida normal, menjar, ventinar-te, vestir-te, i és com, uf, què passa? Necessito ajuda de l'altra persona i necessito buscar aquest equilibri amb l'altre, no enfadar-me perquè m'estiran i res, perquè també el puc estirar, buscar una mica aquest equilibri i l'assertivitat. Això que heu vist és molt important, el tema de l'equilibri. Això és bàsic. De vegades, amb els nens i les nenes, és difícil trobar un equilibri, perquè fins i tot nosaltres mateixos ja estem cansats, o després d'un dia llarg, tot això, com ho podem combatre? Parles dels pares cap als nens. Jo penso que és molt important respectar els espais de cadascú i els estats d'ànim de cadascú, o sigui, el nen també ha d'entendre que ara no puc negociar amb tu, perquè estic cansat, he tingut tot un dia superllarg de feina, estic estressat, mira aquest pacte, que et sembla si el deixem i negociem demà. És important, també, per tant, per què dius, donar aquestes explicacions, una mica, al nen o a la nena i no dir-li que no, de forma així, o no i tal, sinó que explicar-lo moltes vegades costa, però fins i tot com si fos un adult. Sí, sí, explica'ls, i això sí que es diu... Bé, no, psicòlegs, trameutes o metges, inclús, jo ara que he llegit del tema dels nedons, diuen que és molt important ja des dels primers dies de vida explicar-los a tots els nens, perquè ens pensem que no ho entenen, però és la manera de comunicar-nos que tenim. Llavors, explicar-los i donar-los explicacions, penso que és important perquè ells ho entenguin. Avui estem parlant d'aquesta importància de sentir, de poder expressar des del convençament de tot, i també donar aquestes eines, donar aquest suport als nostres fills i a les filles, també, perquè des de ben petits ja ho tinguin a mà. Això també dona més seguretat, no?, a un mateix. Clar, saber el que ens passa dins, saber posar ordre en aquest rebombori intern, fa que ens sentim més segurs amb nosaltres mateixos, ja que és això el que hem dit, identifiquem que és el que ens succeix. Llavors, clar, això té un reflex automàtic en la vida adulta. Si de petits hem sabut gestionar-ho, hem sabut posar paraules allò que ens passa, això no ho perdem, de grans ens continuarà passant el mateix, amb lo qual de grans sabrem, si els conflictes entre cometes són més grans o han de ser més grans, sabrem donar-li respostes perquè ja haurem fet tot un treball previ. Aquí quin paper juga la sobreprotecció? Ja que estem parlant sobre la gestió emocional, estem parlant sobre també una mica com educar de forma sana, no?, els nostres fills. Per mi l'educació i l'educació de forma sana, no, com hem dit, no va renyida amb el posa-límits, és més, no?, els nens necessiten posa-límits i de la mateixa manera que som capaços d'explicar-li, mira, estic cansat i ara no em ve de gust jugar amb tu, perquè he tingut un dia molt nerviós, però no és que no t'estimi, sinó que ara no en tinc ganes, és molt important saber-los i posa-límits, i saber-los, mira, això, ara no toca, o ara quines necessites tenir paciència, o ara necessites, no?, vull dir que per mi una educació sana no va renyida amb posa-límits, que els límits són necessaris i els nens els demanen, llavors, clar, sobreprotegir i no posar límits, no?, clar, no els fa connectar amb la realitat de la vida, no?, vull dir, és necessari connectar-los amb el que... bueno, amb el que hi ha i amb aquests límits, no? Bé, tot això som, com diem, també eines que moltes vegades, nosaltres com adults, hem d'estar preparats, perquè si no les tenim ni nosaltres, clar, això ja... no és que oblidem-nos, però serà més difícil. Clar, si un adult sempre està sensibilitzat amb l'ecologia emocional o la gestió emocional i s'ha treballat ell, és molt més fàcil després treballar-ho amb els seus fills o amb els nens, això està clar. Bé, tu, per exemple, comencem, si et sembla per les primeres etapes, ja que ho estem fent una mica d'introducció al tema del gestió emocional, dels més petits i tal, les primeres etapes de tota la vida, que, per exemple, és el teu cas, que et faig de criatura, de fa, això, mig any. Sí, tu com... ja es pot començar a aplicar, amb un recent nascut, tot això que estem comentant de la gestió emocional? Doncs mira, a mi m'agrada molt el lídac, depèn de com, quan plora, no? Clar, hi ha molts tipus de pló, no? I al final sempre els acabes, com a mare els acabes descobrint. Sí, això ho dieu molt, els pares ho dieu molt, no? Sí, sí, jo al principi, els primers setmanes, era dic, era capaç d'identificar què necessita, però poc a poc ho vas veient, no? I llavors, veus, quan hi ha un moment de pló de castanfadat, i no sé, que l'estàs vestint i no li ve de gust, llavors, jo li explico, en aquell moment li explico, mira, ja sé que no t'està agradant, que et vesteixi, però t'has de vestir, fa fred, doncs podem em costipar, no? Llavors, fer tot aquest acompanyament, o no sé, per exemple, ahir vam anar al Pediatri i van tocar les vacunes. Llavors, clar, li fan mal, entre cometa, és una agressió física, no? Llavors, plora. A mi, en aquest moment, no m'agrada posar-li el xumet i fer que deixi de plorar. La seva manera d'expressar-se, la seva manera de comunicar-se, o de comunicar-me amb mi, que és el que li ha passat, és mitja encenar el pló, perquè encara no parla. Llavors, a mi m'agrada acompanyar-li en aquest pló, i posar-li paraules en aquest pló seu, no? És veritat. Doncs tens raó, dirac, posar-te empunxat, t'has fet mal, però, bueno, és una cosa que posem de fer per prevenir... No sé, no? N'arri explicant i acompanyant, no? Allò, jo, almenys, no li poso en aquests moments directament el xumet perquè deixi de plorar, sinó, ell necessita explicar què és el que li passa, i llavors, ell ho fa mitja encenar el pló. Llavors, jo penso que aquest és un dels punts inicials, no? Ja, en els nens, saber que la seva manera de comunicar-se en els nadons és mitja encenar el pló, que tot i que les mares de vegades ens costa molt de sostenir aquest pló, és la seva manera d'expressar-se, i si volem fer que els nens siguin lliures en expressar el que senten, jo crec que també hem de saber sostenir aquest pló. Bé, de fet, has dit una paraula molt important, també, que és l'acompanyament, això que també m'ha mulligat amb el tema de... ni sobreprotecció, ni tampoc no posar límits, però està al costat, una mica, dels nens i de les nenes. Jo no puc evitar que tu t'enfadis perquè no t'agradi alguna cosa o que et sigui difícil una cosa, perquè no t'ho puc evitar, que esperarien de la seva protecció. Necessites, ja sigui un nadó, un nen o inclús un adult. Vull dir, que escolta als seus moments, diguem-ne, de crisi, que no els podem evitar. El que passa és que si l'acompanyes, en aquest cas, el fill es pot sentir més recolzat, i llavors més segur, no? Bueno, això ens passa a tothom, que tenim un problema, i si per saber si tenim els pares o la parella o una mica al costat, que ens fa de respaldo, sempre ens fa sentir millor. Doncs, si et sembla bé la setmana que ve, podem continuar parlant de tot això. Segurament em baratjo una mica més avançades, perquè no és el mateix com diem amb aquests recets nascuts, aquests babes que un nen o una nena que hi ha, per exemple, té entre 3 i 6 anys, és una cosa totalment diferent. Sí, sí, tant. No, que essència el que fem amb nàvats més avançades, a partir de 4 fins a 8, 10 anys, és el problema de créixer i saber-se, que és per a tot aquest tema, de s'estimucionar amb nens. Així que, si algú vol venir, comencem aquest diumenge. Ah, mira, fantàstic. Si us sembla bé, també podeu visitar la seva pàgina web, que és essènciadivogació.com. Allà podreu trobar tota la informació que vulgueu, sobretot aquests cursos de creixement personal, i també aquestes teràpies que fan, i diverses, des de l'espai essència, aquí a Sant Jordes Bern, allà, al costat de la rotonda del Ninot, a la vina de la indústria. Neus, que vagi molt bé, moltes gràcies, i ens trobem d'Immegres, que veu a atardar-me. Que vagi bé. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veus, som originals de mena. Fàres, pobres, ràdio d'esper. Cintonitzes, ràdio d'esper. La ràdio de Sant Just. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Solta les bases ja 3, bé dobles, bon home i un pulgat. Desperta't, corrent, esmorzant, comprant, passejant, quedant, treballant, celebrant, sortint, conduint. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Fàres, pobres, ràdio d'esper. Cintonitzes, ràdio d'esper. La ràdio de Sant Just. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. De la paga extra del 2012 als treballadors públics. La cor, tancat avui mateix, ha habitat que Junts-Pelsí i la CUP votessin de forma diferenciada al plen. Parlem en tres de sales. Bona tarda. La paga extra retornarà de manera graduar fins al 2018 i permet mantenir els comptes en equilibri segons el diputat Junts-Pelsí Sergi Sabrià. Calia posar-hi una dosi de realisme, perquè tots sabem que la Generalitat no té 1.800 milions d'euros per fer front a aquesta situació a dia d'avui. L'oposició retreta Junts-Pelsí que ha negociat in extremis per no perdre la primera votació al Parlament, Alicia Romero del PSC i Marc Vidal de Catalunya, si que es pot. Han hagut d'esperar, tenir l'aigua al coll. D'advirtut, els permet salvar els mobles del seu fràgil acord de governabilitat. La Corte Laval Cindical, 3 de sales Catalunya Radio Parlemany. Notícies breus, Montse Quadreny. El líder d'esquerra republicana a l'Ajuntament de Barcelona, Alfred Bosch, refreda la negociació d'un possible pacte de govern amb l'alcaldeça de Colau. Bosch ha assegurat que en aquest moment el més important és negociar un pressupost per aquest 2016 i no pas el repartiment de càrrecs en un hipotètic nou govern. Macedònia ha tancat la seva frontera amb Grècia al refugiat, segons la policia del país, el bloqueig, que hauria entrat en vigor, dimars a la tarda, se'n sabotara. Ha fet que, si sent ciliants afganesos i liaquians, hagin quedat en territori grec sense opció d'anar cap a l'Europa Occidental. Per tant, en terra de ningú en aquests moments. Austria-Mentrestant limita les peticions d'Azil i acceptarà aquest any 30.500 refugiats. La xifra està lluny, molt lluny, de les 90.000 demandes que va rebre l'any passat. El cancel·ler Austrígue afirma que el país no pot acollir totes les persones que demanen protecció i limita la xifra de refugiats a un nombre que no superi 8,5% de la població. Un jutjat de Barcelona inputa diverses persones per haver insultat a Twitter dos Mossos d'Esquadra que van morir atropellats, mentre feien un control de trànsit. El jutjat actuat a partir d'una carella presentada pels sindicats policials ara fa un any. Els sindicats han celebrat la decisió en un comunicat que també han lamentat que la investigació no es fes per iniciativa de la mateixa direcció general de la policia. Els investigats estan citats a declarar el 8 de març. Dimecres negre a les borses, portes caigudes generalitzades pel descens del preu del petroli per sota de les 28 dòlars per primera vegada des del novembre del 2003, concretament del barril d'apren. I també per la feblesa de l'economia chinesa. Nivec 35, per exemple, s'han fonsat un 3,20% fins als 8.281 punts, en nivells del mes de juliol del 2013 també. Cap valor, cap, ha tancat en positiu. La resta d'Europèies s'han desplomat més encara, més d'un 3% de mitjana. París, un 3,54%, Frankfurt, un 2,82%, Londres, un 3,46%, i Milà, un 4,83%. El 2015 va ser l'any més càlid registrat fins ara, a la mateixa edat que va ser a l'agència americana, oceànica i atmosfèrica, en el seu informe anual del clima. L'informe també destaca que hau de ser pel marge més ampli del registre, que s'emmagatzema dades climàtiques des del 1880. Segons l'informe, la temperatura mitjana global del 2015 va ser 0,90 graus centígrat superior a la mitjana del segle XX, cosa que suposa un augment del 0,2 graus, respecte del 2014, fins al moment. Astronoms de l'Institut de Tecnologia de Califòrnia han anunciat avui que han trobat proves de l'existència d'un planeta gegant a l'extrem del sistema solar, més enllà de l'hòrbita de Plutó a Prificació Barcelona. Es tractaria d'un cos gelat d'entre 5 i 10 vegades la massa de la Terra, i situat 20 vegades més lluny de nosaltres que en actú. Aquests investigadors han anomenat el nou cos, el nou planeta, i han deduït la seva presència per la perturbació, que provoca en planetes nants i altres cosos situats a l'extrema exterior del sistema solar. Segons aquests investigadors, es tractaria d'un perturbador massiu que el tira el moviment d'altres cosos pròxims i especulen amb la possibilitat que fos expulsat a l'espai exterior fa molt de temps per la força gravitacional de Jupiter o Saturn. La confirmació de l'existència d'aquest gran planeta faria replantejar els models sobre el sistema solar. L'estudi surt publicat a la revista Astronòmica al Jornal. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. que hi ha la necessitat de continuar treballant la relació intrínsecat de la memòria i l'educació. I una punt més d'Albert del centre cívic Joan Maragall ha deixat de prestar servei per finalització de contracte amb l'empresa Concessionària, a banda d'aquest properament està prevista l'obertura d'Albert Terrassa del milenari. Per últim, destacar que aquelles persones usuàries d'Albert de la begoneta no podran gaudir d'aquest servei fins a l'11 de febrer, ja que romandrà tancat per vacances. I fins aquí la informació local tornem a partir de la seta amb els anjors notícies a Dició Vesprà. El just a la fusta, parlem de tot el que passa Sant Just. Sóc una urbanita, ho reconeix. Sí, sí, jo també sóc molt urbanita. Acompanyat d'una bona manida i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços. És una història d'amor molt meca. Indudablement la presència d'aficionats d'un cult de l'altre era impressionant. Clar, sí, que vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe, cada matí de 10 a una. De 11 divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, la smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de 11 divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. I esperem. Bona tarda. Beus de la parròquia. A profundiment de la espiritualitat. Una mirada a l'avangeli. Notícies i activitats d'església. Caudició i comentari de música i can religió. Els dimecres a 2 quarts d'avui del vespre i els dissabtes en diferit a 2 quarts d'11 del matí. 60 i més. El magasin fet per gent gran, per a tothom, que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre. I, en segon audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense tiquetes ni dades de caducitat. Tens entre 6 i 18 anys, t'agrada escriure? Què prefereixes? Poesia o narrativa? Òmnium cultural convida tots els alumnes dels centres de primària, secundària i batxillerat a participar en el Premi Pisiganya de Poesia i el Premi Sambori de Narrativa. T'hi atraveixes? Consulte a les bases ja 3 B-doples per un Òmnium puncat. Despertanta, corrent. Esmorzan, comprant, passejant, cadant, treballant, celebrant, sortint, conduint. Vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio, Generalitat de Catalunya. Ràdio d'esper, 98.1. Ràdio d'esper, 98.1. Què tal? Bona tarda, són les 6 i 11. Hola, què tal? Bona tarda. Benvinguts a la segona hora de la penya d'en Barró. Bona tarda. D'aquí uns moments passarem amb el Michelangel Barril, un osteòpata que ha creat un nou producte per donar l'esticitat als dits dels peus i a la zona plantar. A més a més, d'aquí uns moments ja hem de parlar amb el Casal de Joves. Un home, unes idees, un color al blau, unes esclapes a la barba. Sergi Arrada, Ruiz. Bona tarda. Bona tarda. M'enganxeu que explica el copi-plaç acabant d'imprimir els cartells per fer l'exposició de la persona que s'inagura de mà al taller? Sí, persona. El copi-plaç? No, però és un pòster. Aquesta té la noia simpàtica o la que no és tan simpàtica? Les dues són iguals de simpàtiques. Aquesta és l'exposició de la persona que s'inagura de mà al taller. Podem fer la connexió en plan vaixet i tal, però la persona s'inagura de mà. Aquesta és l'exposició de la persona que s'inagura de mà al taller. Aquesta és l'exposició de la persona que s'inagura de mà al taller. Aquesta és l'exposició de la persona que s'inagura de mà al taller. Aquesta és l'exposició de la persona que s'inagura de mà al taller. Aquesta és l'exposició de la persona que s'inagura de mà al taller. Aquesta és l'exposició de la persona que s'inagura de mà al taller. Aquesta és l'exposició de la persona que s'inagura de mà al taller. Aquesta és l'exposició de la persona que s'inagura de mà al taller. Aquesta és l'exposició de la persona que s'inagura de mà al taller. Aquesta és l'exposició de la persona que s'inagura de mà al taller. Aquesta és l'exposició de la persona que s'inagura de mà al taller. Aquesta és l'exposició de la persona que s'inagura de mà al taller. Aquesta és l'exposició de la persona que s'inagura de mà al taller. Aquesta és l'exposició de la persona que s'inagura de mà al taller. Aquesta és l'exposició de la persona que s'inagura de mà al taller. Aquesta és l'exposició de la persona que s'inagura de mà al taller. Aquesta és l'exposició de la persona que s'inagura de mà al taller. Aquesta és l'exposició de la persona que s'inagura de mà al taller. Aquesta és l'exposició de la persona que s'inagura de mà al taller. Aquesta és l'exposició de la persona que s'inagura de mà al taller. Aquesta és l'exposició de la persona que s'inagura de mà al taller. Aquesta és l'exposició de la persona que s'inagura de mà al taller. Aquesta és l'exposició de la persona que s'inagura de mà al taller. Aquesta és l'exposició de la persona que s'inagura de mà al taller. Aquesta és l'exposició de la persona que s'inagura de mà al taller. Aquesta és l'exposició de la persona que s'inagura de mà al taller. Aquesta és l'exposició de la persona que s'inagura de mà al taller. Aquesta és l'exposició de la persona que s'inagura de mà al taller. Aquesta és l'exposició de la persona que s'inagura de mà al taller. Aquesta és l'exposició de la persona que s'inagura de mà al taller. Aquesta és l'exposició de la persona que s'inagura de mà al taller. Aquesta és l'exposició de la persona que s'inagura de mà al taller. Aquesta és l'exposició de la persona que s'inagura de mà al taller. Aquesta és l'exposició de la persona que s'inagura de mà al taller. Aquesta és l'exposició de la persona que s'inagura de mà al taller. Aquesta és l'exposició de la persona que s'inagura de mà al taller. Ràdio d'esper, 98.1 Ràdio d'esper, 98.1 Ràdio d'esper, 98.1 Ràdio d'esper, 98.1 Ràdio d'esper, 98.1 Ràdio d'esper, 98.1 Ràdio d'esper, 98.1 Ràdio d'esper, 98.1 Ràdio d'esper, 98.1 Ràdio d'esper, 98.1 Ràdio d'esper, 98.1 T'atreveixes, poesia o narrativa? Home neu cultural, convida tots els alumnes dels centres de primària, secundària, tibatxillerat, a participar en el Premi Pistiganya de Poesia i el Premi Sambori de Narrativa. T'atreveixes? Consulta les bases llatres, ve dobles, p'un home neu empolgat. Despertanta, corrent, esmorzant, comprant, passejant, cadant, cadant, treballant, celebrant, sortint, conduint, vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, i apareix de ràdio Generalitat de Catalunya. L'Apella vol morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Espet. Síri, 33, continuem en directe al programa, i ara avui, el Premi Pistiganya, el Premi Pistiganya, el Premi Pistiganya, el Premi Pistiganya, el Premi Pistiganya, el Premi Pistiganya, el Premi Pistiganya, el Premi Pistiganya, el Premi Pistiganya, el Premi Pistiganya, el Premi Pistiganya, el Premi Pistiganya, la wasna de ràdio Generalitat de Catalunya. El Premi Pistiganya, el Premi Pistiganya, el Premi Pistiganya, el Premi Pistiganya, la wasna de ràdio Generalitat. Tant de technologia independentista, com la realitat de l'Avella les té precisamentidamentdirecta. Després tenim el Premi Pistiganya, imizi paid spark and Volem parlar del món de la osteopatia i també d'un nou producte per recuperar la musculatura del peu. Però anem per part perquè tenim el telèfon al Michelangel Barril, que és trepeuta, osteòpata, que ha creat ara aquest nou producte per donar elasticitat als dits dels peus i a la zona plantar. Què tal? Michelangel, bona tarda. Hola, molt bona tarda. Hola, bona tarda. M'he acompanyat el programa. Gràcies per atendre'ns. A veure, abans de començar, abans de començar, deixem preguntar-te què és això de la osteopatia. Què és un osteòpata? Què és el que fas tu? Bé, la osteopatia és... no és fàcil d'explicar. Intentar fer tractament per reducar el cos. Però des d'un abans, sobretot, molt vertebral. Mm-hm. Reducar el cos. Què vol dir això? Estem tots fatal, o què? Sí. Sí? Michelangel? Sí, hola, hola, perdona. No, no, no, et deia que estem tots fatal, o què? Sí, estem tots fluts. Ah, no, em sents fluts a mi? I ara, ara, bé. Ah, jo et l'escolto bé, eh? Dic que estem tots fatal del cos, dic. Ah, va bé, va bé. No, no, no, no, no, no, dic que estem... que si que tu des de reducar el cos a partir de forma vertebral i tal, jo dic que... perquè estem tots fatal, amb el sentit del cos. Sí, sí, sí. Passa que estem canviant els dàvits, estem canviant la manera de viure, estem canviant el sistema de treballar, estem moltes hores, estem moltes hores d'ordinador, gimnàs, sense estar... Hi ha una exigència diferent, i això, el cos, ho té. I ara, avui en dia, ho estem canviant tot. Les tenim en 40 anys, a dir, que corren maratons, ha hagut un canvi d'alimentacions, hi ha molts processos dels quals està produint aquest canvi, i això produeix malalties, problemes musculars, tensions... El cos humà està preparat per tots aquests canvis, perquè, per exemple, fa, no sé, fa 3.000 anys, em sembla que als 45 anys, l'edat d'esperança de vida no passava dels 45, no? Vull dir, 40, 45. I la veritat és que, no ho sé, perquè, suposo, és tot una novetat, fa poc un cardiòleg aconsellava que, a partir dels 50, tenia que fluixar l'esport, tenia que baixar el ritme, però avui mateix ara té 70 anys, i arriba amb la bicicleta fins al turmalet, li van preguntar per la seva llibre i va dir que s'havia equivocat. Perquè no sé on està el límit, ara. Clar, no, no va dir que, ostres, que la medicina, el cos humà va avançant, i anem vivint, i tot això ens repercuteix, també, amb l'ús que fem del nostre cos. Parlant d'aquest nou producte que has creat per recuperar la musculatura del peu, què és això? Perquè es diu Tauplan Astrec de Axis Medical Biomecànic. Per què serveix? Sí, vaig formar una companyia, i encara aquest producte ha sigut molt ràpid, tinc avançada abans, 13 anys enrere, vaig tenir l'idea de crear un sistema de tracció cervical, el trac. Sí. El trac és un sistema de tracció cervical que vaig crear, se'n va costar molt de temps, per al meu desconeixement, des que fos un design, des que fos un 3D, des que fos uns motius, des que fos un fabricar-ho, com fabricar-ho, com trobir-ho al mercat, jo per mi va ser un procés molt llarg. En què consisteix el trac? Perdona, que et talli en què consisteix? Perquè això als cervicals també és una cosa important, no? Moltes gràcies. Jo vaig considerar que hi havia una mancança en el dintre del raci cervical pel component del sistema de tracció. Jo el que volia, és perquè ho entenc i a tothom, és que la part darrere aquestes trapecis, que sempre ens molesten, que sempre coquem per darrere, hi havia una manca d'espai entre el que és el occipital, el que és el final dels cervicals, i el trapeci. Els dos trapecis d'aquí que estan. Aquesta zona que sempre tenim rígida. I vaig buscar una manera perquè hi hagués unes forces d'atracció i hi hagués un espai entre les estructures. I així donar una amplitud i una lliure. Perquè hi ha gent que té molta presió entre les cervicals i els sistemes de politge o els sistemes que havien convencionat, o que havien, en aquest moment, no donaven el que jo volia. I vaig crear aquest producte. Clar, per tant, tu vas crear un producte a través del que veies amb els teus pacients, com esteu patats. Exacte. Va ser un dia que vaig pensar si hagués la manera de posar-se una força cap aquí, o el que és dir una força contra l'atral, que es pogués crear. Una cosa és la idea, després és parlar amb els ingeniers, trobar el disseny, trobar les formes... És un procés llarg, eh? I el traig ha tingut èxit? Molt moderat. Molt moderat. Dintre de tot, vull dir que l'he introduït a 8 països, però les nens han sigut modestes, té una dificultat o té un hàndicat que és el colocado, però el que sí que vull dir és que a tots els pacients que es fan posar perquè ha pogut fer el seguiment, a tothom està content amb ell. És difícil col·locar el mercat una peça per la salut de medicina? És un mercat que està molt saturat de productes? Sí, no. No és difícil, però jo no he fet en mèdics com potser... jo no he tingut darrere una gran empresa, una Jonson Johnson o un gran marketing darrere. Si no ho he aconseguit, a va ser de telèfons, a va ser de trucar, i a la sèrie de moure'm, o sigui, de picar portes per poder-ho anar posant els distribuïdors en cèntret, i no he tingut la capacitat econòmica d'anar a congressos, per exemple, arreu del món, per poder produir productes. I el tracs com funciona? Perquè no tinc aquí l'imatge present, però que és com una mena de collar que està aquí al coll. Sí, el que vaig crear va ser un colla d'inservitable, perquè veig si ho veuen tan bé sense veure l'imatge. Sí. Amb 3 punts de sistema, i és com si t'estireixin el coll. Mm-hm. Però el sistema d'estirament és molt suau, no hi ha gent plurós, i molt fàcil de posar-ho. Clar, per què passa? Que a les cervicals també és un lloc que hi ha normalment molt d'estrès. Sí, sí, perquè sobretot hi ha les dos primeres vertebres, a l'altre, les galàxies que són escauant amb més pressió, i són on surten moltes, moltes de les quatre dies. Que són les que estan tocant el crani. Exacte. Aquestes són de les més importants, o entre vertebres no hi ha... Sí, sí, hi ha exactament que només tracten totes les plàmetres d'esquena, només tractant la primera vertebra. Per tant, efectivament, hi ha una escala d'importància entre vertebres. Jo això, per exemple, no sabia. Pensaven que totes les vertebres de la columna eren més o menys iguals, no. No, perquè n'hi ha unes que es queixen una pressió més gran. I aquestes que dius tu, l'atles i l'altra, són les que estan a dalt de tot, no? Exacte. I llavors, vaja, ara fa, dius, que unes setmanes has tret el mercat un altre producte, que en aquest cas tu, o sigui, passes de dalt de tot, del cos, fins de baix de tot. Perquè ara és per... Sí, correcte, per donar l'esticitat als dits dels peus i a la zona plantada. És més que res un producte de recuperació del peu, això? Sí, la veritat és que té exactament dues setmanes que l'he posat al mercat. L'he creat gairebé en vuit mesos. Sí. És un producte que és molt fàcil de... M'ha sigut molt fàcil de crear. Jo el que volia, o sigui, el que vaig pensar és una manera d'estirar els dits dels peus, de fer el que sigui una extensió, i que ajudés a la faci tisplantar. Perquè molta gent té problemàtiques plantars i hi ha mètodes, però no hi ha mètodes de l'estificar. O sigui, la gent, perquè us entengueu, per crear aquest estirament, feia servir una tovallola, per exemple. Una tovallola sota el teu...Sí, correcte. Un clàssic, un clàssic, quan et fa... Un clàssic de l'estirament amb la tovallola per un estirat. Jo he creat un sistema amb unes gomes, o sigui, com unes silicones, que es posen en els dits dels peus, i després unes gomes que hi ha d'anar a la cama. Molt fàcil, o sigui, amb 20 segons ho tens posat, i et fa tot una extensió en els dits dels plantars. I realment és que en 5 minuts, notes en el llibre i el canvi. I per esguinsos també funciona. Ho dic perquè jo m'he més quinsat el turmell d'esquerra alguna vegada, i només és allò que no t'acabes de recuperar mai, saps? I llavors me'n recordo que durant l'època de recuperació, amb el fisioterapeuta, em faria fer justament aquest exercici que m'està sento, per agafar força i musculatura a tota aquesta part, amb les gomes. Aquí va dirigida. Aquí és que es funciona, aquest punt. És extens, és extens, perquè ara mateix m'ha trucat un osteopata de Madrid, i m'ha demanat per fer un aspirament de la Achilles, del tendor de Achilles, o sigui, per fer tota la part de darrere. Jo estava buscant la part de darrere i em va dir que no, però necessito per darrere, però com que, com ho veig, també em serà útil, també em funcionarà. Per tant, jo primer de pensament va ser dirigir tots els pudòlegs, perquè els pudòlegs estaven amb tots els problemes plantars, i a part de les plantilles, és a dir, aquí, mira, quins d'això. Tot els pudòlegs que hi ha hagut, hi ha hagut molt bona rebuda, ho consideren com algo complementari, no únic, però també els fícios, que també s'hi troben, també han estat molt ben rebuts. Bé, segur, vol una mica més d'informació? Hi ha algun lloc on es pugui, doncs, adreçar? Sí, mira, jo la meva pàgina web, que és 3WB, AxisMedical Biomecànics.com, i des d'allà, doncs, poden enviar un correu, i de seguida els podem enviar informació. AxisMedical Biomecànics, que és amb anglès, per tant, vam ser acte.com, i allà es poden posar en contacte. Doncs escolta, Michelangelo, t'agraeixo molt que ens hagis de test, no sé si vols afegir alguna cosa més, perquè tu dius que, a paret osteòpata, i em consta que tractes amb moltíssima gent, no? Que té dolors musculars o dolors de l'esquena, a tot arreu. Quina és el gran mal que tu veus avui en dia, que patim tot? Jo no sé, una mica... Què és el factor pel qual s'adrecen més gent a la teva consulta? Bona pregunta, no ho sé. Últimament és que tinc de tot, tinc de tot. Tinc des del faciís plantar, he tractat mitranyes, he tractat zona l'ombar, però potser jo diria que la zona l'ombar i les zones cervicals són les dos àrees que la gent més separcuteix. zona l'ombar i cervicals, eh? Aquí la zona l'ombar també és una zona on es posa molta pressió, no? Si té l'esquena, en general, qui més, qui menys, sempre té algun tipus de dolor, no? Per què és tan important l'esquena dins del cos humà? Sempre aguanta el cos, però passa que hi ha moltes hipòtesis, eh, i moltes vegades ens oblidem de la musculatura anterior. Per exemple, jo te asseguro que aquest temps, el mes de gener, venen moltes lombages, i hi ha una raó que la gent, molta gent no sap, donant el Nadal, menjar més de la conta, venen les copetes, el campany, el sopar d'empreses, els peixes carrega, les tomes descarrega, la gent que estigui treballant, i el rep és una zona lombar. Ah, sí?Sí. Ah, no ho sabia, però per què va tot cap aquí, tot el... Bé, no, van molt conjuntats, i una zona repercutèria, l'altra. Jo em pensava que me n'havia de dir que potser un que venia al fred la gent no sabria que prou, però vaig que no, vaig que no. En fi, escolta, Michelangelo, moltíssimes gràcies. Espero que et vagi molt bé, i ho sabeu, si voleu més informació del que hem comentat. Una abraçada molt gran, i moltes gràcies per la vostra feina. Moltes gràcies. Àxismedicalviomecanis.com, si voleu més informació. Que vagi bé, me caig no va tardar. Adéu. Bé, 6.46 de la tarda, continuem en directe a l'apanyada del Morro. I bé, aquestes sorpreses, que et dona la vida de tant en tant. Ho he dit perquè aquesta hora de la tarda, fa un moment hem conegut amb el Sergi Arrada, que estava al Copyfly, que va endavant d'emprimir uns posters junts cartells. I ara, mira, a pare, avui fa un moment per aquí, per la porta de la història, com deia aquell, aquest, aquest, del mig. Sí, que fa... seu, seu, però no tinguis por, no tinguis por, seu. Per cert, seu, Sergi. Entra per la porta de la història del programa Sergi Arrada, que mai el tenim aquí, Sergi, bona tarda. Molt bona tarda. Seri, seri històric, eh? Com a històric, històric, no. Perdona. Jo no hi era quan has vingut tu, eh? Jo me'n recordo un final de temporada que no hi van tots. Sempre hem parlat d'aquests finals de temporada, però és una cosa excepcional, que vam juntar uns quants col·laboradors. Ja fa molts anys per fer un fit de festa, però així, aquesta imatge de veure-te-t'ho aquí, jo sembla que no l'he tingut mai, en els més de 9 anys de programa. Imagina't, Sergi. On estàs, tu, normalment, aquesta hora? Al Casal Lluís. Bé, cada fa un moment parlàvem tu per telèfon. Com és la vida, eh? Ja estàs aquí, en persona. Eh... en persona. En persona, persona. Som persona, també. Sí, som persona. Nenc, que jo és complicat de substituir-la a l'exposició, però, bueno, l'Alga diu que no, que no vol. Eh... que per Sergi, vols que et fem una entrevista? Avui ja estàs aquí. Com a persona del casal, que et deien... Què passa, que no tens programa? No, que no. És un pest, tot el que tenia, per entrevistar-te tu. Posa música d'entrevista a Sergi Arrada. Posa música d'entrevista a Sergi Arrada. Sergi Arrada. El Mita. Sergi, és molt dur de treballar al casal de joves. Ja en dies i dies. Avui, per exemple, toca sortir perquè ara, per exemple, es treballa. Estic penjant cartells, repartint a gent de joves... Correcte, bravo. I, entre mig de tot això, m'agafes tu i hei, hola... Sí, és que ara t'he enfocat la webcam. Ara podeu veure les xclapes a la barba. Però ja no tens xclapes a la barba, no? Ja no tinc xclapes. A veure, fer-ho i fer-ho. Atent, atent. Què em fas, ullets? El minó. Ah, el minó! Ah, la càmera, és la càmera. Vale, vale. Bueno, vull pensar en què faràs. Tota el que, clar, a veure, anar per tota Sant Justa avui... No s'ha agraït. Tira corres... No, no, em saluden pel carrer, em reconeixen, clar. Què et diuen? Sergi, el casal... El senyor del casal. No, no, em saluden, trobo... Què ets trobat avui, per exemple? Trobo a pares. A qui ets trobat avui? El pare d'una nena que em vaig endur a Islàndia, però sí. Té'm a Islàndia, allà ho has a treure, tu, sempre. Sí, no, no... És un dels highlights de la meva vida. Ja tot és baixada, no? Després d'Islàndia... Te'n vagava avall. No, encara puc anar a l'Antàrtida, no? No, però parlo ja de... Tu parles de coses físiques, jo parlava de coses... espiritual. Què va, si estigues a la flora de la vida, eh? Què? A veure, anem amb el tema del bloc polèmic. Vale? A totes les entrevistes... El bloc polèmic no és el meu bloc, no? No és el que volar de falca. No, jo et anava a preguntar... Perquè a totes les entrevistes sempre hi ha un bloc que és una mica polèmic, saps com va això? A entrevistes que jo no ho vull fer, però faig per l'audiència, que la gent li agrada aquestes coses. Clar, en poli de luxe... Ara, que fotin... Ara, que fotin canya a la gent. Llavors, o sigui... tu, el que salta joves... Tu no... Porto la vida. Deus que porti la vida, però... Sí, abans no penses que hi ha... El que salta joves m'ha tret la joventut. No et veuràs que t'estàs fent gran a... a... a Casal, que ja quedes ja despassat. No, he madurat i he crescut, que és diferent. S'està molt bé. I més pendit, també. Però no es veu aquí al ràdio. Tu et veus el que salta joves als 60... Si es veu polèmic, ja t'ho he dit abans. Els 65 anys... No, no, jo espero... Hola, nens, benvinguts, al Casal, tenim unes piruletes. No, no, jo crec que abans passaré per ser director del casal de joves. Ojo! Ojo! Montse... Montse Martí, no! Que no llançant aquí un dalt! Que fort, nen! Home, no, jo sóc gran, però la Montse m'és. Ja, què m'ho has dit que hi ha d'abans que tu, no? Clar, no? Sempre m'ho has pensat, això. Si hi ha aquesta Montse ahir, va a sacar-te... Clar, no, que aleshores... El dia marxaré, però jo crec que la Montse marxarà abans. Tenim la Montse al telèfon. Montse va a tarda. No, teniu, no, teniu. A veure, home. Però, bueno, el casal és molt bé per això. No, això és la gent que ho pregunta. A veure, també és la Montse de ràdio, segurament. Porten molts anys, nen. Molts anys. Vaig trepitjar... Jo me'n recordo, per primera vegada, al casal de joves, de Sant Josep Ver, el 30 de desembre del 2000. Hòstia, un dia abans de les campanades. Sí, sí, sí, sí. De la feita del 2000, no, perquè va ser l'any abans. Perquè havia de fer un... Jo treballava... A la gent del casal treballava per una empresa que gestiona l'equipament, no? Correcte. Com es diu l'empresa? Proges. Proges. I jo estava en un altre projecte. És un altre projecte. Un altre projecte. I venia al casal per fer hores extra, per guanyar-me uns calerons. I em van contractar per fer la conserjeria de cap d'any de... Sí, del casal que, des de llavors, ho has fet 15 anys. I, com que anava el dia 31, em van dir, mira, vina el dia abans, si ja coneixes bé l'equipament... El tipic prengat que entra nou als llocs. Però, oficialment, vaig entrar al casal el 2003. Bé, no. Molt bé. I el millor record del casal de joves, durant tots aquests 15 anys, que ha estat... Vaig estar a Islàndia. No ha acabat la pregunta. Tu saps que vaig estar a Islàndia. Però això no és del casal. Però això no és del casal. El millor moment del casal encara està per venir. No! És un casal lletre. No, no, suposo que quan sigui director, jo estic... Sí, sí. Quan t'ho ha sigut el casal, jo seré director de radio. Lila. Dona'm la mà, així. I el pitjor moment del casal de joves, durant aquests 15 o 60 anys... Mira, s'ha acabat la música. El silenci, tota. Estem aquí traient les clavegueres del casal de joves. El pitjor moment... Mira, van haver-hi uns anys complicats, que era a ser quan... Bueno, es va deixar de consumir alcohol de graduació als altres del casal. I, bueno, van haver-hi unes quantes reunions bastant polèmiques en les associacions del poble, que no en tenien... Cadires pel cap o no? No, però crits, sí, que no en tenien, que no es pogués veure cubates dins del casal. Hi ha gent que no ho entén, eh? Entre els quals? Vincloc. Bueno, no sé, no és una discoteca, no? No té sentit que, durant el dia, tinguem una exposició parlant dels perills de l'alcohol i que, per la nit, estigui a tothom avorratxos. Bé, m'has convençut. No, no, tens raó. Quan tens raó, tens raó. Per cert, el casal va tenir una època, també, xunga i fosca, perquè cada vegada hi havia una festa i hi havia unes baralles. Però això era culpa de l'alcohol. No, era bofabra, de policia local, amb tota la gent allà. Això era l'alcohol. Era l'alcohol, sí, que no teniu... De fet... Gràcies per la barca de l'entaca. Perquè era per tu venies al casal, no ara ja no vens mai. Jo per tu sempre seré jove. Això és un... és a fact. A mi em queden dos mesos. De què, de joventut? Perquè segons la Generalitat, no? Fins als 35 anys ets jove. I què faràs ara, quan no siguis jove? Doncs diré això de que la joventut és un estat d'ànim, no? Sí. Mira, pot ser tant d'ànim, que vol dir ni qualsevol. I com hi ha altres, ja, d'Anna? El Maragall, no? Sí, que hi ha la Generalitat de la Generalitat. Potser sí, home, estaríem molt bé, Sergi, que tu aniries envellint amb la població. I que vaig emparar tots els nens i joves, les senjors que has tingut ara, els últims anys... Que facin grans amb mi, per tot el saquina. A mi m'agradaria. I jo també, i jo us trucar-te, fer la connexió, que connectem amb el milenari, Sergi Herrada. Amb l'alcón milenari. Sí, un home, un mita, una cadera de ferro. I llavors, no, apareixes tu... Seria molt bonic, això. Però, bueno, això serà en otra vida, muchachos. Bueno, no se sent mai, no se sent mai. No se ve, no se ve. Pots ser gent que al programa t'agraeixo molt que he tingut res, aquests detalls de venir i continuaré mi camino. On vas, ara? Doncs ara pujaré les escales, ja que en gent està. Ah, vale, vale, vale. He de portar uns cartells al taller, més agendes, penjaré més cartells i continuaré a agafar el carrer Bonavist. Bona nit, m'hi passaré per l'Ajuntament. Ah, records. Vaig ser a les escoles, que seré pel mercat. I al mercat, també, vas? Però has de fer molta cosa, encara. Fins aquí l'hora tens, avui. Surto a les 9 del vespre. Oh! Passa, gent, tranquil·lament. Repartint-se, home, sí, vaig fer-ho. Sergi, si em veieu al carrer em podeu convidar alguna veguda o... Sí, no l'etireu pedre, sisplau. Beguda calenta, queda molt llet. Sergi Arrada, un home, un mita, un nexar i de ratlles. Unes cames, que vagi bé. Finga, adéu, cuides, cuides, cuides. Bé, nosaltres que hem d'acabar el programa ja... Agraïm tota la gent que ha fet possible la penya del morro d'avui a la Cristina Vargas. I les notícies de sent just a la capitana i a la Martínez, les glòries que ha vingut molt. Sí, i vindran aquí 15 dies. La setmana que ve al dimec que estem cremant algo, puc ensalets. Puc ensalets, el perdisme psicològic. També a la Neus Garrafet, de l'Espai Asens, i a Gràcies Neu i a la segona hora, el Sergi Arrada i el Michel Àngel Barril, que ens ha parlat d'una mica de l'esciopatia en general. Que vagi bé, tornem demà a partir de les 5 de la tarda, una nova edició de la penya del morro. Molt, molt, molt, molt feliços. Gràcies. L'olor de cafè dels matins, quan em llevo amb tu. Els plats del sopar, que ningú té el valor de renotar. I penso amb tu a cada moment, des que el sol treu el cap, pel taga menent i va il·luminant els somriures de la meva gent. El parell de mitjons de colors oblidats dins de llit. Els veïns del tercer que s'amqueixen dels teus crits d'ahir. I quan dius que tens pressa, però encara tens temps d'enganxar-te els llançols durant 5 minuts més fent el goix fent l'amor, esforçant-los la màndra molt lentament. I és que per mi els teus defectes són tan espectaculars. Ningú podrà fer-me dubtar que vull estar amb tu. Jo vull estar amb tu. Vull estar amb tu. Jo vull estar amb tu. Quan m'enfado i esclates de riure per sota el nas, quan et dono peixet en els jocs que t'agrada guanyar, la vida tranquil·la dels dies d'estiu, les nits a la fresca banyant-nos al riu, petons i cançons a la platja de tamarí. I és que per mi els teus defectes són tan espectaculars. Ningú podrà fer-me dubtar que vull estar amb tu. Jo vull estar amb tu. Vull estar amb tu. Jo vull estar amb tu. La teva veu comença el dia, la promesa d'una alegria que viu entre els teus gestos quotidians. Em quedaré amb tu per sempre, a la vora de la primavera que desplegueix generós a cada pas. I és que per mi els teus defectes són tan espectaculars. Vull estar amb tu.