#848 - La Penya del Morro del 27/1/2016

Que dona més sentit a la feina que fem, no? La restauració d'aquesta taula de la Piatat és el primer pas d'un ampli projecte de renovació per al museu diosesà d'Urgell. A l'Oi Barrera, a Catalunya Ràdio, la seu d'Urgell. Esports, Oriol Montner. Bona tarda de rota, de l'Uni Girona, en partit de l'eurolliga femenina de Bàsquet, les Gironines han perdut 80-60 o a la pista de l'Ia que té l'Imburg Rus, aquest resultat deixa les Gironines penúltimes del seu grup i les russes midars. L'Agent Riqui podrà alinear Iniesta i Busquets en el partit del Barça d'aquest vespre al Camp Nou contra l'Atlètic de Villuau, partit de tornada dels Quarts a final de Copa, en canviar de Turà, ha quedat fora de la convocatòria per Febre. El partit és a dos quarts de 10. Una hora abans comença la TDP a Catalunya. També és un al·lètic de Madrid Celt, tornada també de Quarts a final de la Copa amb un 0-0 de la nada. A l'Espanyol s'ha presentat Òscar Duarte, central de 26 anys que ja s'ha entrenat amb els seus companys, i que diu que està preparat per jugar diumenge al Bernabéu. A segon el Llevoster ha anunciat el feijetge del migapunt a Natàlia, que ve del nomance afirmat fins a l'estiu de l'any vinent. El comitè de competició ha ascensionat amb dos partits l'entrenador del Sevilla, una i Emery, per les protestes contra els hàrbitres del partit de diumenge passat al Camp de l'Atlètic de Madrid. I a l'europeu de Polònia d'en Bol, a dos quarts de nou del vespre, la selecció espanyola juga l'accés a les semi-finals de l'Anda Rússia. Ràdio d'Esfer, d'Oran de 8.1 Ràdio d'Esfer, de 8.1 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomercal.com Tens entre 6 i 18 anys, t'agrada escriure? Què prefereixes? Poesia o narrativa? Òmnium cultural, convida a tots els alumnes dels centres de primària, secundària i batxillerat a participar en el premi Pistiganya de Poesia i el premi Sambori de Narrativa. T'hi atraveixes? Consumte les bases ja 3, bé dobles, bon omni o un poc bocat. La tenya del Morro, un programa en més morro cap a ell. Bona tarda Sant Justi, gent de l'Estrenger. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esvernos. Parla jo el salut de Jordi Domènec. Des d'ara i fins la set del vespre, això és la penya del Morro. Avui programa número 1.773. Gràcies, gràcies. De qui és l'oment amb la Cristina Vargas? Parlarem d'aquestes obres de l'aparcament de Camp Pedrozeta que començaran a partir d'aquest lluny i que, per tant, durant 3 mesos voldrà dir que no es podrà aparcar a l'estacionar el pàrquing de Can Ginesta. A més, avui al programa tindrem l'Alba González amb el periodisme psicològic que avui parlarem de la dona perfecta com a estereotip. I, a més a més, també amb la Neus Garrofer a l'espai d'Escència, la gestió emocional dels més petits de la casa. A la segona hora, la filosofia de 10.000 vits, educació canina amb l'Albert Capapell i una nova rassa de gos. Les noves tecnologies parlaran de YouTube, Larry Fomar i l'Hombert Blanco i connectarem amb el casal de joves per saber què passa en aquest indret del nostre municipi, els propers dies, tot això. Avui, a l'Apena del Moro, des d'ara, fins a les 7 del vespre. Bona tarda i benvingut al programa. Bé, Cristina, bona tarda. Bona tarda, què tal? Molt bé, hem de parlar d'aquesta construcció del mur de contenció de Camp Pedroza i les millores en l'apabimentació de l'aparcament de Camp Pedrozeta que arrancaran dilluns que ve 1 de febrer i que vol dir que durant 3 mesos no es podrà aparcar ni estacionar el pàrquing de Can Ginestar. De terra, correcte. Almenys pel que respecta els cotxes, és a dir, les motos en aquest sentit sí que mantindran el seu aparcament. Destaque que l'empresa encarregada d'aquestes obres és Ercaldiggers, S.L., i de fet els... Són els popables, no, són els que ens faran la millor a l'aparcament. Ja, ja, ja. No dic que siguin popables, però durant 3 mesos s'aparquen aquí a Can Ginestar i en diràs tu on aparquen el cotxe. Important, 3 mesos, aproximadament. I de fet, l'aparcament, hauran de buscar-se el Pascarrés del Muntany. S'hauran de buscar la vida. Sí, sí, no hi ha altra opció. M'han dit que per davant del polígon de la bona aigua queda alguna cosa, però clar, està lluny. Si no, acornallà. Acornallà sempre hi ha lloc. Sí, és una passajadeta. Aquesta és que hi ha pel municipi. Mira, ens caminem fins aquí al carrer Campadroseta. De totes maneres, des de que això, que també l'obra compta amb un cos de 132.251 euros amb 70 cèntims i que durant un període aproximadament de 3 mesos no es podrà aparcar en aquest sentit dels cotxes, al Parc Indaterra del Carrer de Campadroseta. De fet, l'accés de vehicles quedarà restringit, únicament als vehicles autoritzats, i a les motos també, que s'ha de parlar de les motos. Que són les cotxes de la Polícia Local, cotxes de l'Ajuntament i cotxes de Radio Desvern. És una mica... Estan autoritzats, vosaltres? Ah, sí? No ho sé. Amb un paper i un boli, autoritzat per entrar al Parc Indaterra. Alguna cosa per l'estil. Sí, suposo que necessites una tarjeta que, en tot cas, identifiqui el teu vehicle perquè pugui accedir a aquestes obres, a la resta de parcaments que no són del Parc Indaterra, i així poder-te beneficiar a totes maneres, destacar els veïns... Perdona, te'n lliço, vaig jo ara mateix al ordinador d'informatius, redacto una notícia, que la gent de Radio Desvern o manipulo la que has escrit tu i la pujo a internet, i la gent de Radio Desvern sí que pot aparcar el Parc Indaterra, per exemple, si ve el policia, no el dic jo, eh? I els serveis informatius. Si ve l'Ajuntament ja, Jordi, si a casa, la persona de referència ets tu, no? Sí, sí, sí. De totes maneres, destacar els veïns i veïnes, en aquest cas sí que podran accedir als quals, l'únic que hi haurà potser a alguns moments, a alguns talls puntuals, que serà quan no puguin, però de totes maneres, que estiguin tranquils per la seva banda, perquè, en principi, sí que podran accedir de manera normal. Per tant, et doni que volgui tenir més informació, demanar doncs possibles autoritacions, com tu deies, Jordi, demanar més informació, informar de qualsevol altra incidència, pot atreçar-se a l'Ajuntament de Sant Josep Ver, trucant al 93-480-480-00. Bé, doncs, no descarto trucar... Durar el programa part. Demanar autoritacions. Demanar autoritacions per venir i poder aparcar el cotxe. Què passa? Què és festa majoria? Ha arribat? La festa majoria de Sant Josep Ver... Bueno, la temperatura, més o més. Ja, sí, ens acompanya. La festa majoria de Sant Josep Ver, diu que serà tema de taula rodona, fires, festes i cultura al baix llobregat. Ah, just for salva de la Comissió de Festa. Serà un dels punents d'aquesta taula rodona que tindrà lloc a aquest dissabte 30 de gener, a les 12 del migdia a la sala gòtica de Molins de Reis. Per tant, els regidors i regidores de l'Ajuntament de Sant Josep Ver, que els va a la marxa i va a la festa, se'n van una mica altres pobles a fer pregons i coses. Cristina? Més o menys, podria ser així. De totes maneres, destagar que aquest cap de setmana al dissabte hi ha la taula rodona, fires, festes i cultura al baix llobregat. De fet, Sant Just serà present a través de la Comissió de Festes, que parlarà presentament de la festa major del municipi. Com deiem, es tracta d'una taula rodona que està marcada en l'activitat del Congrés del baix llobregat a debat i la jornada arrancarà a partir de les 12 del migdia a la sala gòtica de Molins de Reis, amb la salutació evidentment de l'alcalde del municipi i també de la presidenta del Centre d'Estudis Comarcal, el baix llobregat, Conchita Sánchez. Tot seguit començarà la taula rodona amb la participació de 4 persones relacionades amb les festes, les fires i també la cultura, i entre els quals podem destagar que estarà Just for Salva, com a representant de la Comissió de Festes del Núcleat de Sant Just, per parlar de la nostra festa major. El que ha fet ell va com a representant del núclean, no com a regidor, ni d'educació ni de cultura, perquè ell forma part d'aquesta entitat que organitza la festa major de Sant Just durant els últims anys. Correcte, per tant, la festa major es traslladen momentàniament de municipi, podríem dir-ho així, i se'n va a debatre aquest dissabte 30 de gener a partir de les 12 de la sala gòtica de Molins de Reis, perquè qui estigui interessat que sàpiga que aquesta sala se situa al pati de Palau de Recacens sense número 1. M'imagino que explicarà l'altra informació que ha viscut la festa major de Sant Just durant els últims anys, que primer han regat 4 gats, m'ho heu dit, i després han anat ampliant ja un munt de barraques que, anys i d'any, ocupen el camp de futbol de Sant Just amb els concerts tradicionals del Divendres i dissabte a la nit aquí al nostre municipi. En fi, ja estarem atents, a veure què explica Just for Salva de tot això. Però està bé, gent que té les experiències de Sant Just en els llocs del món, del planeta. Explica la seva visió de les coses. En fi, va, canviem de qüestió. 1, 2, 3, 4. La feia va a un morro, cada tarda, de sigleset, a ràdio d'Esvern. I li porto la resa i la poso a l'emoció. I el dia el sé. És bé, fes la xem. Afectivament, amics i anigues, he de donar una oportunitat a la pau. No ho dic jo, ho diu John Lennon, i no només John Lennon, també ho diu molta gent. Aquest dissabte sí, es conmemora el dia mundial de la nova violència i la pau. Això que hi diu també Josep Castro, per exemple. El 30 de gener és una data molt celebrada a la d'escoles d'Arreu del País arrant d'aquesta efemerida que recorda la data de l'assassinat justament de Mahatma Gandhi, l'Internacional i Espiritual de l'Índia l'any 1948. Aquesta jornada de fet se celebra des de l'any 1964 i està reconeguda per l'Organització de les Nations Unides des de fa 23 anys. El president de Justícia Pau, com deia Jordi Jesús Castro, ha passat avui per Radio Desver i ha destacat en aquest sentit la importància de continuar treballant en la no violència, a la pau i també la solidaritat, perquè diu que aquesta és l'essència dels vets humans. Tot això també ha lamentat la violència que encara es pateix actualment arreu del món. És una violència que per tant acostuma a ser molt present avui dia a tot el món i que per durarà segons Castro, no sé que l'emitiem a través de l'acció, la no violència i també de la pau. De fet, la solució per Castro seria la democràcia, la gent i sobretot els joves, uns joves que et considera que és important que coneguin aquestes figures i també que posin en pràctica tots els aspectes de la democràcia. A la democràcia, de fet, durant tot l'any escolar, els centres educatius del municipi fan activitats i treballes vinculats amb la pau i amb la no violència per tal de posar en pràctica aquesta filosofia. I a Sant Just també podem desagafar que, durant l'any, se celebra el dia de la pau, més concretament el mes de maig, i de fet allà s'impliquen desenes d'entitats del municipi. L'any passat, des d'Astraga, que la festa es va dedicar a la llibertat d'expressió. Bé, gràcies, Cristina. A vosaltres. Ja sabeu que teniu més informació de les coses que passen a Sant Just. Ara mateix, a ràdio desbert.com. I a partir de la set, els Sant Just notícies edició vespre. Fem una pausa per la publicitat i tornem d'aquí uns moments amb l'Alba González, que ja tenim aquí a l'estuvi número de la ràdio. Alba, què tal? Bona tarda. Bona tarda. Avui que parlarem de periodisme psicològic. Sobre què has investigat? Bueno, Michelle Jenner. Oh, Jenner, no sé com has dit. Jo tampoc sé com ho coneixeria. L'actriu aquella, amb els ulls parets. La Sara, de la sombra de Tepaco. Doncs allà vas fer un escrit que ara coneixerem, ara sabrem, ja és molt viral. I parlarem sobre la dona perfecta com a estereotip. La dona perfecta, ja ho dic, no existeix. No existeix, com que no existeix? Ràdio t'espero, 98.1 Ràdio t'espero, 98.1 Xeixanta i més. El magazine fet per gent gran per a tothom que ens voleu escoltar. actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, xeixanta i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense piquetes ni dades de caducitat. Ara, la informació del baix i l'obregat al teu ordinador o dispositiu MAP. Informatiucomarcal.com La penya vol morro cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'esper. Tenim 10 minuts d'arriba amb el punt de dos quarts o sis de la tarda. La dona existeix o no existeix? No es pot parlar d'aquestes coses, però el home perfecte tampoc existeix. No es pot parlar d'una persona per una persona o per una altra persona. No es pot parlar d'una persona per una altra persona o per una altra persona. Si tu arribes fins allà, ets perfecte, però si tinc aquesta marca més baixa, ets perfecte. Com ens afecta el fet de ser dona? El fet de ser dona és el fet d'anar a l'expressió. La xarxa social fa molt de mal. El fet d'anar a l'expressió és el fet d'anar a l'expressió. El fet d'anar a l'expressió és el fet d'anar a l'expressió. El fet d'anar a l'expressió és el fet d'anar a l'expressió. El fet d'anar a l'expressió és el fet d'anar a l'expressió. El fet d'anar a l'expressió és el fet d'anar a l'expressió. El fet d'anar a l'expressió és el fet d'anar a l'expressió. El fet d'anar a l'expressió és el fet d'anar a l'expressió. El fet d'anar a l'expressió és el fet d'anar a l'expressió. El fet d'anar a l'expressió és el fet d'anar a l'expressió. El fet d'anar a l'expressió és el fet d'anar a l'expressió. El fet d'anar a l'expressió és el fet d'anar a l'expressió. El fet d'anar a l'expressió és el fet d'anar a l'expressió. El fet d'anar a l'expressió és el fet d'anar a l'expressió. El fet d'anar a l'expressió és el fet d'anar a l'expressió. El fet d'anar a l'expressió és el fet d'anar a l'expressió. El fet d'anar a l'expressió és el fet d'anar a l'expressió. són difícils de deixar davant, d'haver-se'l podem sentir? A la ciutat occidental, a la ciutat del benestar, predomina un esterotip, que són un conjunt de judicis i creences en relació als esterotips sexuals, que és el que representa que s'espera d'una dona, aquí s'espera d'un home. A partir d'aquí, les diferències individuals de cadascú també influeixen a l'hora d'adaptar-se en aquestes creences o aquestes expectatives, o no adaptar-se. Clar, estan això, actualment, aquelles dones que volguin trencar amb els esterotips, si ve aconsegueixen sentir-se bé en una nova actuació, en el rol de dona, com pot ser doncs no maquillar-se o no depilar-se, no es pot assegurar la seva integració. Crec que seria difícil que aquella persona n'és pel carrer durant l'estiu sense depilar-se i que la gent ho veiés com un normal, estem juny d'aquí. I encara menys amb la representació de la dona que fem en els mitjans de comunicació. A més a més, el que fan és exagerar, sobretot en les revistes de moda, etcètera, aquests esterotips els exageren, seria com dir-hi una caricatura d'una cosa que de per si ja predominen la societat. Llavors això comporta que moltes noies vulguin, per comparació social, adaptar-se a aquests esterotips que són a l'hora exagerats i bastant extrems en alguns casos i això comporti, en casos de persona amb vulnerabilitat implícita, problemes emocionals, problemes per adaptar-se. Clar, tots sabem que a les revistes de moda el perfil de dona que surt no és un perfil de dona normalment més ampla, de més pes, sinó que el que els hi ve de gust posar o el que la gent se suposa que li agrada veure a l'altra, no és un tipus de dona més prima i que se suposa que està més cuidada, que en aquí hi ha una altra tema. Digues jordi. No, no, no, no, no. No, no, no, no. De fet, a Michel Gennet no és la primera en fer aquesta reflexió amb Beu Alta i a més a les xarxes socials, que és segurament el lloc i el paradigma on l'estètica, el postureo, la imatge, és el que prima més. Per exemple, recordo ara el cas d'una model australiana que va tancar els seus contes de xarxes socials perquè hi havia, diuen, un somni irreal. que va aconseguir fama a través d'Instagram, YouTube i Snapchat, i que va revelar que la seva vida era una autòntica mentida. És una notícia que va sortir i ella ho va fer públic que em sembla el mitjans de novembre, que ara fa un parell o tres de mesos. Ella deia que tot el dia, tot el que feia el dia, estava enfocat a ser perfecte de cara al món on-line, és a dir, a través d'Instagram i a través de la xarxa. Una vida condicionada per la fama. De totes maneres, ella, amb més de mig milió de seguidors a Instagram. 200.000 a YouTube i 60.000 a Snapchat. I que, per tant, hi havia moltes firmes que li pagaven, perquè portés aquells pantalons o aquella samarreta, aquell dia, o quan feia aquest vídeo, uns diners determinats, va deixar-ho tot, perquè va dir que no era real la seva vida, que es veia a través de les xarxes. Una miqueta, també, cadascú, va per aquí, també, això. Ostres, molt bé, molt bé. Sí, clar, clar, perquè és curiós, no com nosaltres mateixos, rebutgem un canvi en aspectes d'estètica, però a la vegada no ens som conscients de com serien aquests canvis, perquè no estem acostumats a veure'ls ni els hem vist mai. De fet, no has vist una vegada sense maquillar, sí, però una persona que ha fet un canvi radical, que no vol aquests estereotips, que no ho fa... Clar, i a més és que no ho hem vist. Són impactes visuals que reben continuament i a tot arreu, i a la publicitat és evident, però després això també ha afectat ja a les nostres vides. De forma diària, com es diu, que ens n'adonem, per exemple, les fotografies que apenge la gent al Facebook, o que apengem nosaltres a Instagram o a Twitter, que intentem que sempre seguim fotografies i que sortim guapos, sortim bé, sortim resultants, doncs si hi ha una mica de por ser infinitor de millor, perquè saps que a la gent li agradarà més i potser tindràs més l'aig, vull dir que clar, és tota una història que ja està molt arrelada en la nostra societat, i de vegades això que deies tu de ser la dona perfecta, jo feia la broma de l'home perfecta, que no existeix, perquè és que cadascú he de ser de manera, no?, i per tant, la perfecció és que és contradictori amb l'ésser humà, però estem bombardejats continuament amb totes aquestes coses que venen de fora, que ens obliguen, i que de forma inconscient, la pressió ens la posem nosaltres mateixos. Clar, però el que seria guai és que arribéssim a un punt en què no s'haguéssim de retocar les fotografies, per exemple, no? Si una dona que ja posa una porta, les suposa que l'agafes perquè t'agrada el seu posterior tip, llavors no hauríem de retocar-te en les fotos amb aquest Photoshop, que és horrible. Clar, aquest és un tema delicat. És horrible, i és que no és real. És clar, estàs manipulant la realitat. Exacte. I tot això també, el tema de les models, és una campanya que fa anys que la gent... És que la gent no és com els models. Els models i les models no són com la societat, i com la mitjana de gent, i, clar, és una contradicció. Però, vaja, en fi, és un tema delicat, no deies? Doncs sí, cadascú ha de tenir la seva opinió, però no és un tema ni molt menys poc important. Cada vegada són més les dones que reivindiquen la desigualtat, ja no tan sols en plataformes feministes, sinó en aspectes rutinalis de la seva vida, com ha fet la nostra protagonista d'avui. Per cert, Jordi, segons la periodista Carmen Ferrer, una professora de l'AUAV, només un 20% dels treballadors d'anar en mitja comunicació són dones d'Espanya. Perdona, no seran aquest programa justament avui, que a la primera hora ja la Cristina Vargas fent les notícies de sent just, tu estàs fent el perdisme psicològic i d'aquests moments hi ha la Neus Garrofer d'ascència. No ho diràs per això, eh? Mira, sou 3 contra 1, eh? Bueno, però en autoritat, mira qui ja està. En autoritat no hi ha una dona. En autoritat no hi ha una dona. Encara t'hauré d'atreure el lleu per compensar la balança. Però, vaja, diu que el 20% dels treballadors en àmbit de comunicació són dones, són dones. Bé, de fet, sí que és veritat, que hi ha molta desigualtat encara en molts camps i, vaja, no sé, alguna cosa. Doncs, bueno, si hem pujat... El sou, no? Ja m'agradaria que no només les col·laboradores, sinó també els col·laboradors del programa cobressin alguna cosa. Bueno, ja ens ho passem bé i ja ho li he dit. Jo no he estat mai aquí en les notícies i m'ho he passat de bomba. Jo crec que hauríem de posar una càmera aquí, perquè en el moment en què són a la música, no es transmet el bon rotllo que hi ha. I com ens posem així els tres a moure el cap, així d'un passat a l'altre, eh? És molt guai, o sigui que... Molt bé, molt bé. Doncs escolta, Alba, moltes gràcies, una setmana més. I la setmana que ve, no, la següent, et rebrem amb els braços oberts, com sempre, i amb el teu nou estudi de periodisme psicològic. Molt bé, doncs me'n vaig a estudiar, a veure que us porto. Molt bé, que vagi bé, bona tarda. Igualment, adéu, adéu, sí, adau. Fem una posa per la publicitat i d'aquí uns moments la neu de Rufet a l'espai essència que ens explicarà algunes coses sobre la gestió emocional dels nens i de les nenes. Ara mateix, a la penya del Merló. Beus de la parròquia. A profundiment de l'espiritualitat. Una mirada a l'avangeli. Notícies i activitats d'Església. Audició i comentari de música i can religió. Els dimecres a dos quarts d'avui del vespre i els missatges en diferit a dos quarts d'onze del matí. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia... divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena, té ser comentat, tots els dimecres a les vuit del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les onze en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Cara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat i informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador, el dispositiu MOV. Despertanta. Corrent. Esmorzant. Comprant. Passejant. Cadant. Treballant. Celebrant. Sortint. Vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Tens entre 6 i 18 anys d'agrada escriure. Què prefereixes? Poesia o narrativa? Home neu cultural, convida tots els alumnes dels centres de primària, secundària i batxillerat, que fan el premi pisciganya de poesia i el premi sambori de narrativa. T'hi atraveixes? Consulta les bases ja 3 B dobles, d'un nom ni un pulgat. És dimecres i una setmana més, quan sona aquesta sintonia, el programa vol dir que rebem a la gent de l'Espanya Esència, d'aquí de Sant Just, avui, i ja fa una segona sessió amb la Neus Garrofé. Neus, què tal? Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. La segona sessió amb la Neus Garrofé. Neus, què tal? Bona tarda. La setmana passada hem fet una introducció sobre la importància del sentir, del poder expressar, sobretot amb el tema de la gestió emocional dels nens. És una mica el que tractarem amb tu. Estem tractant amb tu, aquest dia, en aquest espai del programa. Els nadons. Els primers mesos. Fem una mica de resum del que vam comentar la setmana passada per posar en situació una mica al·lugent. I com es pot afavorir aquesta justament positivada i d'una suport a aquesta gestió emocional correcta? Doncs sí, la setmana passada, això, vam començar dient que era molt important tot aquest tema de la gestió emocional ja des dels primers mesos de vida. Però, clar, els nadons vam dir que no saben posar-hi paraules, no saben exactament encara identificar que és el que els passa, i el rol dels pares o de les mares, dels avis, de les persones del seu voltant, és aquest acompanyament, aquest... Identifica que... i respecta que els nens, els nadons, perdó, ploren. Llavors, és la seva manera d'expressar aquestes emocions, i que el que nosaltres hem de fer és posar paraules en aquest plor, i és que sentir-se acompanyats. No aquest plor ni... Ai, què fem? Mira, xumet i ja distreure, no? Perquè ells necessiten expressar també el que els hi passa, i la seva única manera per ara, que saben, és plorant. Clar, vam arribar a aquesta conclusió, que el que compta, sobretot, és l'acompanyament. Exacte, acompanyar-nos. No tallar les emocions, sí. Exacte. S'està expressant perquè no saben què li passa, però l'única forma que té és el plor de fer-ho evident, acompanyar amb el plor, acompanyar en aquell moment, d'aquesta manera, i no tallar-li les emocions. No tallar-les, exacte. I jo pregunto, això també continua aplicant-se els nens i nenes, després de que es comenti una feina més gran? Sí, clar, si el procediment és el mateix, el que passa és que quan els nens són més grans, ja no només ho expressen amb el plor, sinó que ja hi tenen un llenguatge. Llavors, el rol dels pares és utilitzar aquest llenguatge per ajudar els nens a saber què és el que passa. L'acompanyament és el mateix. El que passa és que, en aquest cas, quan un cop els nens ja tenen el llenguatge, són ells mateixos els que posen paraules del que els hi passa. Perquè, per tant, a quina etapa en situem del nen? A partir de l'any? Sí. Bueno, no, a partir dels... Però quan ja et tenen un llenguatge així, una mica més fluid, això també depèn del nen, però dos, tres anys, i a partir dels tres anys, diguem-ne, cada cop, el tema de les emocions, per exemple, es pot treballar més, mig gens en jocs, mig gens en activitats, no, només... Ja són més capaços d'identificar què els hi passa. Un cop tenen llenguatge i un cop porten més temps aquí, entre nosaltres. Clar, i, llavors, com ho fem? Per tant, a partir de començar a ver el llenguatge, i, per tant, ja no és aquell plor, que no sabem ben bé què li passa, i, fins i tot, pot començar a dir algunes paraules i expressant, i que sigui amb alguna cosa, les seves emocions, si és que sap què li passa, no? Perquè, això, no sé com es pot començar a reconduir... El primer, com... El primer treballes, normalment, són les emocions bàsiques, no? Alegria, tristesa i por. Bàsicament són aquestes. Com s'ensenya un nen, que el que té és por, el que té és alegria, o el que té és tristesa? Jo no és tant com ensenyar-ho, perquè és ell qui ho viu, no? És posar en consciència aquell ocent, no? O sigui, si tu saps, no sé, que és un nen petit i veu un gos, i de cop i volta plora, tu saps que segurament no està plorant ni d'alegria ni de tristesa, que a lo millor és l'espantat, l'ha sentit bordar i l'espantat, llavors li ha vingut por. Doncs, llavors, clar, tu també posa això, si ell encara no té un llenguatge ben clar, posar-li les paraules de, ostres, que t'has espantat, que potser has tingut por. I no és ensenyar-ho, perquè les emocions estan dins nostres, i no és un professor que ens ho ensenya. Les emocions no ensenyen, les tenim i punts. El que s'ensenya entre cometes és gestionar-les i identificar-les. Llavors, si tu acompanyes del nen i li poses paraules o... Ostres, que has tingut por del gos. Ell ja ha identificat... Això que m'ha passat, m'ha dit por, ja vaig fer una relació. I potser, posteriorment, si veu un altre gos, et dirà, hi ha por. En el cas que estiguin a l'inici de llenguatge, encara no tingui un llenguatge més fluït per poder-ho expressar. Per tant, és important també preguntar-li als nens com se senten. Sí, clar, i tant. Les típiques coses als pares que han treballat molt i no poden veure durant els seus fills, no posar l'hora de sopar. Què tal? Com ha anat el dia? I has fet un dibuix. Com t'has sentit fer aquest dibuix? T'ha agradat fer aquest dibuix? I això que has dinat, t'ha agradat els macarrons que t'han fet a l'escola? Totes aquestes coses permeten una que... El llenguatge, que el llenguatge es vegeix desenvolupant. I l'altra permet un espai que el nen expressi com se sentit en cada una de les coses. Simplement, si no és això, que a vegades els nens venen a expressar-nos o a explicar-nos coses i els tallem de seguida. Llavors, sí que és molt important per les emocions i per crear un vincle sa i respectuosa a casa, que cadascú tingui un espai per expressar el que els hi passa. Clar, aquí a més tampoc no hem arribat encara a l'edat d'una mica més infantil, una mica més gran per alguna forma, i tampoc l'adolescència. Això ja és una altra cosa. Sí, parlant d'això. No, de l'inici, molt bàsic, això que els pares s'han d'ajudar als nens a posar paraules del que hi passa. I després, com continua l'evolució amb aquest acompanyament, si nosaltres, com a pares, els hi posem aquestes paraules als nens i als nostres fills, ja comencen a detectar i ja comencen a expressar-se quan són una mica més grans. Sí, a partir dels 5 ja el llenguatge ja està solit. I ja pots començar a posar consciència o intentar identificar altres emocions. No hem parlat que potser amb un inici parles de les emocions més bàsiques, com pot tristesa i alegria, i posteriorment ja pots posar l'enveja, per exemple, que és una cosa també supercomú, i a més a més, quan els nens es comencen a associabilitzar, ja siguin a les escoles, als parcs... Ostres, mira, amb ell li han regalat aquesta juguina i a mi no, llavors, ui, què passa, aquí estic sentint una cosa nova, que potser fins ara no havia sentit perquè no tenia tanta associabilització o perquè estava jo més tancada amb els meus pares o el que fos. Si hi ha germans, a vegades també... Si hi ha germans, pot sortir abans, exacte. Clar, clar. Però que pots anar a posar en consciència a emocions que potser fins ara t'havies centrat amb les més bàsiques. Clar, i també m'imagino que el respecte és molt important. O sigui, si el nen sent... Ai, que t'agradaria tenir-ho, no sembla que t'estic rient d'ell perquè t'agradaria tenir-ho, no? No, no, clar, o sigui, respectar que ell té el desig de tenir-ho, però no, també, això, no? Això també és una cosita de recursos dels pares. En cop els pares també són sensibles, també l'acompanyament és d'una manera o d'una altra, no? És, bueno, mira, potser ara tu no tens això, potser li podem demanar que ens ho deixi una mica i ho fem servir, o tu potser no tens això, però tens una altra cosa, que a l'altra persona també li agradaria i us ho podeu intercanviar. La qüestió és que els pares estiguin presents en aquest acompanyament i que no infravalorin les coses que diuen els nens, perquè són molt importants per tot aquest tema, per saber què per identificar què els passa. I també, ja ho comentàvem l'altre dia, però l'autostima és important. Amb tot això, perquè preguntar-l'hi, què fa, no deixar-lo sols en aquest sentit? Clar, això, aquesta tensió, aquest acompanyament, que vam dir que no estava renyit amb el no posa límits, que el posa límits és una cosa que tots els nens necessiten. Vull dir, aquest acompanyament fa que això, que els nens no se sentin sols, llavors se sentin segurs. Llavors, en aquesta seguretat, ells creen una millor autostima d'ells mateixos, un millor autoconcepte, se senten més protegits, i llavors, bueno, a tots ens passa que, quan ens sentim segurs, són més capaços de tirar endavant i tenim més força, més valentia per afrontar nous reptes, doncs en els nens els mateixos. Què vol dir aquesta paraula que utilitzes l'autoconcepte? Autoconcepte, diguem-ne, l'autostima és... a l'estimar-se, un mateix, i està bastant relacionat, però l'autoconcepte aquest de qui sóc jo, què és el que m'envolta, quin és el meu entorn, una mica... Clar, què faig, què no faig? Una identitat, l'autostima podríem dir, de la manera menys, que crec que ho entenc, és com l'estimar aquesta identitat, i l'autoconcepte és qui sóc. De fet, té molt a veure amb la consciència, aquest autoconcepte, la gent que... Hi ha moments que no són conscients de les coses que fem, ni com estem, ni com ens sentim... Ni de les capacitats que tenim, ni de les dificultats... Llavors, autoconcepte zero. No ens tenim a nosaltres mateixos. La identitat del joc, clar. Molt bé, doncs, Neus, no sé si vols afegir alguna cosa més. Perquè avui hem avançat una mica més, amb el tema de la gestió emocional dels nens, i també aquesta una mica guia emocional pels pares, que estem construint aquí en aquestes sessions amb tu, i la setmana que ve, ja podem avançar una mica més, no? I tant, la setmana que ve podem parlar de la partida dels 6 anys, fins a la preadolescència, fins als 12, i després de l'adolescència, que estic un món a part. L'adolescència ja... És una mica més complicada. Ja totes les històries, etcètera. En fi, Neus, que vagi molt bé, moltes gràcies. A vosaltres. I fins la setmana que ve. Recordeu, essènciadilugació.com. A les totes, pràdio d'esper. Si tu n'hi t'has pràdio d'esper. La ràdio de Sant Just. Durant el 8.1. Pràdio d'esper. Durant el 8.1. Pràdio d'esper. Durant el 8.1. El just de la fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconeix. Sí, sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona manida i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços. És una història d'amor molt meca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un cut de l'altre és impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Smooth jazz. De dilluns edivendres de 4-5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, o el smooth jazz, el funk, el soul, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns edivendres i de 4-5 de la tarda. Com vols, malaltes? Beus de la parròquia. A profundiment de l'espiritualitat. Una mirada a l'avangeli. Notícies i activitats d'Església. Audició i comentari de música i can religió. Els dimecres, a dos quarts d'avui del vespre, i els dissabtes en diferit a dos quarts d'onze del matí. 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre, i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense tiquetes ni dades de caducitat. Per seguida, actualitat del Baix i l'Obregat, en informatiucomercal.com. Despertanta, corrent, esmorzan, compren, passejant, cadant, treballant, celebrant, sortim, conduint, vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio, Generalitat de Catalunya. Tens entre 6 i 18 anys, t'agrada escriure? Què prefereixes, poesia o narrativa? Omni un cultural convida a tots els alumnes dels centres de primària, secundària i bachillerat a participar en el Premi Pisciganya de Poesia i el Premi Sambori de Narrativa. T'hi atraveixes? Consumte les bases ja 3 B dobles, po nom ni un poc a gat. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio 2B. 4 minuts, ja arribem al punt de la 6 de la tarda. Continuem a la penya del Morro. Gràcies per escoltar-nos una estona més. Quants anuncis nou, eh? No m'ho semblava a mi. Estàvem mirant alguna de les notícies més vistes del diari ara. I en tercera posició, avui, trobem 3 minuts per a la fi del món. Ojo, perquè és la tisha fa una mica de por. Diu que el prestigiós bulletin of the atomic scientists que avalua els riscos a què s'enfronta el planeta, afirma que la fi del món és més a prop que mai. No dic jo, eh? Diu que l'any 1945 acaba de la Segona Guerra Mundial, un grup de científics de la Universitat de Chicago, van fundar el bulletin of the atomic scientists i van posar en marxa un rellotge de l'apocalipsi. Es tracta d'un rellotge virtual que, en funció dels perills que s'enfronta a la Terra, determina quantes hores o minuts falten per la mitja nit considerada la fi del món. Eh... vamos a morir, eh? Cada any els científics actualitzen les dades i avancen on derreixen el rellotge. Aquest dimarts, per exemple, ahir, l'han deixat on era en només 3 minuts de l'apocalipsi. Així, per segon any consecutiu, el rellotge és més a prop que mai de senyalar que la fi és a tocar, que la catàstrofa és inminent, només en una ocasió, l'any 1953, la catàstrofa era encara més a tocar l'inici de proves terminoclears per part dels Estats Units i la Unió Soviètica. Va portar els científics al situar el rellotge només dos minuts de la mitja nit, un rècord mai superat. La idea d'un rellotge de l'apocalipsi pot semblar excèntrica, no? Però, al darrere, hi ha alguns dels científics més prestigiosos del món, inclosos, atenció, 16 premis Nobel. Això fa que les previsions i advertiments del grup siguin tinguts en consideració per la comunitat científica. Dit d'una altra manera, per molts ciutadans, el rellotge pot ser una manera de cridar l'atenció, però per als experts és un indicador molt seriós. Un indicador que, per cert, afirma que la fi del món és inminent, que mai no havia estat tan a prop ni tan sols en les èpoques de la Guerra Freda entre els Estats Units i la Unió Soviètica. Ara fa un any els responsables van deixar les manetes a només tres minuts de la fi del món. Com pot ser? Com és possible que, en un món que, en teoria, ha avançat pel camí del desarmament, per ells sigui més gran que mai, aquests són alguns dels factors que expliquen per què, segons els científics del boletin, el món està a punt de veure la catàstrofa. Punt número 1, amenaça nuclear. Des dels seus inicis, el rellotge de l'epocalipsi ha reflectit la preocupació davant la cursa nuclear. Durant uns anys, aquesta preocupació va disminuir, però l'actitud del règim de Corea del Nord ha fet que torni a augmentar. Estat islàmic i Boko Haram. Punt número 2. El món no només es troba en risc per l'acumulació d'arsenals nuclears, sinó també per conflictes bèlis que tot i semblar regionals tenen una importància global. Aquest és el cas de l'estat islàmic i de Boko Haram, dos noms que semblen vinculats a àrees geogràfiques concretes, però les ramificacions arriben molt lluny. Tercer punt, bioenginyeria. Justament, la bioenginyeria és un motiu de preocupació per la comunitat científica. I punt número 5 i últim. El futur ja és aquí. Els científics apunten que tot i aquestes perills no són amenaçes futures, sinó que el futur ja és aquí. Punt número 4 i penúltim. Canvi climàtic. L'armament ja no és l'únic perill que és enfront del món, ni tan sols al principal. El canvi climàtic és, des de fa uns anys, motiu de preocupació per la comunitat científica. Són factors d'una realitat d'avui en dia. Des que la proliferació nuclear fins al canvi climàtic, aquests no són riscos que recosten, sinó que ja formen part del nostre món. Ja són aquí. És una realitat, com les notícies de la CIS. Catalunya Ràdio. Les notícies de la CIS. Bona tarda. Us informa qui li en sabria. Els Mossos han detingut 6 persones, acusades de robar cap la de Cobra a Catalunya, o acaba de anunciar al Parlament el conseller d'Interior Jordi Genek que ho qualifica de detenció important. Parlament Ignacio Abad. Bona tarda, l'interior sospita que aquest grup va ser l'autor del robatori de Cobra, la Línea de Santa Perpeto, de la mogoda del passat mes de desembre, i se li triueixen almenys una vintena de robatoris més com a mínim. Gena especialitzada diu el conseller Jordi Genek que estava a punt de fer una nova actuació a la Línea Ferroviària. L'interior sospita que va ser l'autor de dos recents robatoris de Cobra a Juneda, un altre avinaja, i ahir mateix estaven a punt de cometre un nou robatori a l'espluga de Franculí. Els CIS ets incursos en torts de nacionalitat espanyola, d'entre 25 i 40 anys, i alguns havien passat a la presó. Ignacio Abad, Catalunya Radio Parlament. I encara una altra cosa. El Tribunal Suprem obliga a banquia a tornar els diners invertits per dos compradors quan l'entitat va sortir a borsa, i el Tribunal considera que el full informatiu no reflectia la veritable situació econòmica de l'any. I això és interessant per a tots aquells altres que se sentin implicats en el gas. Madrid, Àngels, la fuente. Bona tarda. Els demandants són dos matrimonis que van invertir la compra d'accions prop de 10.000 i 20.900 euros respectivament. Banquia va recórrer argumentant que els inversors no van decidir compracions de l'entitat a partir del que deia el full, però el Tribunal Suprem no ho ha vist així, i ha ratificat les sentències de les audiències provincials i el país valencià. Amb aquesta decisió, l'alt Tribunal ha obert la via perquè les reclamacions sobre la compra d'accions que es presentin a partir d'ara i que sumen quantitats milionàries, tinguin un resultat positiu, és a dir, siguin favorables al comprador. Les demandes per compradicions contra l'entitat superen els 800 milions d'euros, i Banquia té una provisió de fons de 1.840 milions d'euros per fer front a aquestes denúncies. Àngels, la fuent de Catalunya Ràdio, Madrid. Els sindicats de Mossos d'Esquadra aplaudeix l'anunci d'interior de destinar gairebé 12 milions d'euros a pagar les hores extres dels agents destinats a la lluita antigijadista i a comprar nou material. Són declaracions de Toni Castellón portaveu del sindicat a Catalunya Ràdio. No es farien aquestes hores extres, s'estan fent, de moment no s'estaven pagant. El fet que estigui cobert això, evidentment, són bones notícies, però bueno. I dins de la panorama general, encara que sigui poc, al coneixement que tenim, intentarem ser positius i valorar-ho positivament. El Consell d'Estat francès ha rebutjat suspendre l'estat d'emergència decretat arran dels atemptats del 13 de novembre a París. Ho havia demanat l'ONG Lliga dels Drets de l'Homa, que denuncia el risc que aquest règim d'excepció es torni permanent. L'estat d'emergència s'havia d'acabar a finals de febrer, però el govern francès proposa allargar-lo tres mesos més. Han estat precisament les mesures antiterroristes impulsades per a Holanda, les que hem motivat avui, just avui, una crisi de govern a dimitir la ministra de Justícia, Cristian Tovigar. El sindicat UGT demana que es convoquin de manera immediata oposicions, tant per a primària, com per a secondària i formació professional. Segurant que en 10 anys ajubilarà el 50% de la plantilla i que això provocarà un dalt a baixar el sistema educatiu. Lleida, Josep Maria Peraló. Bona tarda. El total de la plantilla de l'ensenyament públic a la demarcació de Lleida és d'uns 5.400 professors i d'aquests, el 34%, tenen entre 50 i 60 anys. Javier Jiménez, del sindicat UGT. I al mateix temps el que ho volem és que aquest personal, amb tanta experiència, pugui ajudar amb aquells companys que entraran. Josep Maria Peraló, Catalunya Ràbia i Lleida. El festival de Peralada celebrarà aquest estiu als 30 anys, amb l'estrena d'una nova producció del Turandot de Pucciner. És un d'Orla. És un d'Orla. La versió contemporània la dirigirà cènicament Mario Gas, una habitual de parlada que farà tàndem amb el també director de Cena Paco Azurín, que a l'estiu passa a recordar-m'ho, va triomfar el festival a Motelo, de Verdi. Mario Gas ha revelat avui pocs detalls del nou muntatge de Turandot, sí que ha avançat que respectarà l'essència d'Iullatina i Mediterrània de Puccini. Un servà a tot allò que té de cèncer. La versió contemporània la dirigirà cènicament Mario Gas, una habitual de parlada que farà tàndem amb el també director de Cena Paco a tot allò que té de senyal, i a lo millor intentar no caure amb un excessiu de paisatgisme que ens refredi una mica la visió terrorífica i terrible de l'actitud d'aquesta dona o monstre. Ja veurem que, al final, té que claudicar, però que encara no sabem molt bé per què i com claudiquen. El títol el defensarà en grans veus, com l'assolvent Sopranosueca Irene Teorín, en el paper de Turandot i el tenor italià Roberto Aronica, en el rol de calaf acompanyats tots per l'Orquestra Sinfònica de l'Iceu. I també dels espectacles que anuncia aquest any al Festival de Paralades en faran dues funcions, el 6 i el 8 d'agost. Les entrades ja estan a la venda d'entre 60 i 190 anys. Esports, Marta Galàcia. Viatge del Barça a Qatar per continuar negociant amb Qatar Airways. Una delegació blau granà formada pel vicepresident Manel Arroyo i l'executiu Francesco Calvo. Té prevista arribar a ja esta desprada. Fons del Barça indiquen que esta viatge serveix per continuar la negociació iniciada fa uns mesos i mirar de renovar el contracte amb el principal patrocinador del club. No hi ha una data prevista per la tornada dels dos representants del Barça a Catalunya. I ni esta i busquets estan a disposició de Luis Enrique per al partit de huir contra l'Etic Club de tornar de quarts de final de la Copa. Arde a Turand es baixa per febre el partit i començarà dos quarts de 10. També avui, en la Copa a Tornada, a l'Àletic de Madrid celta amb Pempatasero en l'anada. L'Espanyol ha presentat Òscar Duarte, el central de Costa Rica, que assegura estar ja preparat per domenge jugar en el Bernabéu. En segon el Llegó Serena, un setel fitxatge fins a l'estiu del 2017, del mig a punta natàlia que prové del Nomancia. L'Unit Giron ha perdut en la pista de Le Cateringburg-Russ, per 80, 61, en partit de l'Eurolliga Femenina de Bàsquet. I en l'Europèu d'Ambol de Polònia, la selecció espanyola juga dos quarts de nou contra Rússia amb l'accés a les semifinals en joc. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 7 minuts, parla Cristina Vargas. El proper mes de febrer comencen les visites a les escoles públiques de Sant Just. Les famílies del municipi podran conèixer les instal·lacions, l'organització i el projecte de cada escola amb aquestes visites. De fet, són el pas previ, el procés de preinscripció. Les primeres reunions informatives tindran lloc a l'escola Canigó, aquest proper mes de febrer. Més coses, ja estan obertes les inscripcions per apuntar-se al concurs de dispresses de Carnas Toltes de Sant Just. La festa se celebrarà el proper 17 de febrer i, com cada any, inclourà la desfilada de dispresses, individualment o per grups, la rua i la festa posterior, que en guany serà el casal de joves. Per apuntar-vos, podeu participar en aquest concurs fins al dia 4 de febrer i ho podeu fer a través de l'oficina de gestió integrada de l'Ajuntament. Recordem que l'horari d'atenció és a dilluns a divendres de 9 a 2 i de dilluns a dijous de 4 a 7 del vespre. A la mateixa oficina trobareu les bolletes d'inscripció i també el web SantJust.cat. I una punt més d'avui és el darrer dia per apuntar-se per participar en el tornets d'un local del Corganitzal Sant Just fa del Club. Totes aquelles persones que vulguin inscriure encara estan a temps. Les inscripcions tenen un preu de 20 euros en una categoria, 35 euros per a dues categories, d'això pel que respecte als abonats i de 25 euros per una categoria i 45 euros per dues categories pels no abonats. Les places a fets són limitades i podeu apuntar-vos a través de la pàgina Web SantJustFaDelClub.com o bé trucant al 93-4-63-6200. Fins aquí la informació local. Nosaltres tornem amb menys d'una repartida a la set del vespre amb el Sant Just Notícies, Adició Vesprà. Sant Just La Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, jo també soc molt urbanita. Compenat d'una bona manera i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços. És una història de mort molt meca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps. No s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Avui hem Sant Just en directe. Cada matí, de veu a una. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, la smooth jazz, el funk, el so, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Un dolç, l'alala. Smooth jazz club. I esperem. Veus de la paròquia? A profundament de la espiritualitat. Una mirada a l'Avangeli. Notícies i activitats d'Església. Audició i comentari de música i can religió. Els dimecres a dos quarts d'avui del vespre i els dissabtes en diferit a dos quarts d'onze del matí. La de la paròquia. 60 i més. El magasin fet per gent gran, per a tothom que ens voleu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena, té ser comentat, tots els dimecres a les vuit del vespre. I, en segon audició, els dissabtes a les onze en punt del matí. Recordeu, 60 i més. I més. Cara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endingerem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Per seguida, actualitat del Baig Llobregat i informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baig Llobregat, el teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomercal.com Despertanta, corrent, esmorzant, comprant, passejant, quedant, treballant, celebrant, sortint, conduint, vius connectat, conduint, desconecta, habita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Gràcies. Què tal? Bona tarda, són les 6 i 13. Benvinguts a la segona hora de la penyada del Morro. D'aquí a Nostra, un acorrecarem amb el casal de Joves de Sant Jordi. Sergi Arrada, que ens atendrà i ens explicarà com van les instruccions que hi han començat d'aquest trimestre del 2016 i altres activitats que tenen en aquest indret d'equipament juvenil del nostre municipi. A més a més, també tindrem l'Aripo Mar i l'Hombert Blanco que ens explicaran coses de noves tecnologies. Avui parlaran sobretot de YouTube, aquesta gran plataforma de vídeos que utilitzem tots cada dia d'internet. Però abans de tot això, hem de parlar de gossos. I ho fem com cada setmana, aquesta hora, amb la filosofia d'Oc Bill Beach de l'Albert Capopei. Albert, bona tarda. Bona tarda, tot el món. Hola, què tal? Bona tarda, Albert. Com sempre, un plaer saludar-te una setmana més, que avui deiem que volíem parlar, que feia dies que no ho fèiem, d'una rassa en concret, que segurament a molta gent li sonarà, perquè és una de les races, que és una de les rasses de l'Albert Capopei. Segurament a molta gent li sonarà, perquè és una de les races que més gent circula, que hi ha sobretot en ciutats, que és el Pinscher... Pinscher miniatura, es diu així, Pinscher. És una rassa de gors de la família dels Pinschers, originària d'Alemanya, on són... Allà els anomenen Svern Pinscher. Es tracta d'una militarització del Pinscher Alemany, que s'osava originalment per la casa de ruadors, especialment de rates. A veure, situem-nos una mica, perquè la gent sàpiga de què parlem. El Pinscher en miniatura és aquest gos així, com petitet de color negre, no? Que no diria que sembla un gos... Que és molt petitet... Vaja, no sé com definir-lo. A veure, et podria crear una imatge ràpid, o el Ruyens, perquè segurament ens ve més el més ràpid al cap un Doberman. Si entenem com a Doberman, aquest animal... D'un port elegant, negre, amb les orelles puntiagudes... La única diferència que té amb el Doberman important és el tamaix, la vida. És molt diferent. La vida del Doberman en podríem parlar d'un gos gran i fort, i parlar del Pinscher, i en concretament del Pinscher en miniatura, no en miniatura. És un gos que pot arribar al voltant de 100 adults, els 4,5 kg, el voltant dels 5, depèn de l'animal, però no gaire més. Duca, a principis del segle XX, el Pinscher en miniatura era bastant comú al seu país d'origen, exportant-se per primera vegada als Estats Units l'any 1919, on va ser la primera rasa registrada per ser per l'amèrica en Kennel Club, de l'any 1925. És un gos que hi ha una rasa que fa molt que circula. Fa molt que està reconeguda, com a tal, com a rasa i com a oficialment, un grup d'animals, però fa molt més que conviu amb l'ésser humà. De fet, d'aquesta funció que té, que has comentat de principi, per seguir-ho, i allunyar-ho de rodadors o de possibles animalons, la veient fent amb nosaltres amb l'ésser humà, és de molt aviat, de fet, probablement els gossos d'aquesta mida, que més antiguitat tenen, tenen molt a veure amb... Hi ha quan un cop l'ésser humà té aquesta... canvia la forma de l'estil de viure, l'estil nom, potser el més avantari, i aquests gossos, o sigui, el que entenem com a lloc, comença a optimitzar els recursos naturals i comença a reduir la seva mida. El Pinscher en miniatura potser seria una exageració, perquè, evidentment, està... És molt petit, sí, però pensa que és un gos que, preparat per supervivència, és del que millor està, perquè moure un cos de 4 quilos i mig comporta molt poca energia. Clar, clar. El que passa és que justament comporta molt poca energia, i per això potser li sobra tanta. Ho dic perquè el Pinscher té una gran energia i curiositat natural, en més de posar-hi un instint de guarda que el fa ser un bon guardiat, diu, malgrat el seu tamaïnt tan petit. Són gossos que, moltes vegades, els li costa estar qui ets, no?, en un espai molt d'estona seguida. Però té una explicació. En la gran majoria dels gossos que ens estan imaginant, en aquestes situacions que veiem els gossos, que és hiperactiu entre cometes, que borda continuament els gossos que fan el voltant i què tal, són gossos que, per les seves característiques físiques, sobretot, s'han deixat acaure en una manipulació total del físic de l'ésser humà. És a dir, des de ben cada ells, fins que el gos comença a creixer, és un animal molt manipulable en tot el sentit. Jo el puc arrastrar, jo el puc cullar amb braços, jo el puc portar com qui diu pràcticament el bolso o la butxaca. Llavors és un gos que, des de ben aviat, comença a perdre o a desviar-se del seu, el que seria el seu camí natural. Òbviament és un gos que, com has dit, està preparat per fer una sèrie de tasques, no? No. És una sèrie que no és una sèrie de tasques. És una sèrie que no ens fa servir. Però tornem a aquella situació del gos que treballen amb l'ésser humà. De manera natural no es passa, 24 hores treballant. És a dir, aquell animal que hem d'imaginar i per actiu, que corre, aquest animal seria així, durant un moment al dia, que seria una esponeta que hauria de fer la feina, després descansaria i tornaria a fer-ho el moment que li fos necessari. Però nosaltres, per la nostra manera de viure, jo el porto de la corretja i el gos vol parar a ensumar una coseta, i jo no em dono compte, perquè vaig mirant endavant, o estic pendent del mòbil, i jo me l'enduré sense donar-me compte. Sense donar-me compte, el gos està perdent, està començant a perdre ben aviat una sèrie de punts que li farien ser gos. Que vull dir que un gos, un pincher adult, un pincher miniatura adult, equilibrat, no és aquest gos espionic que fa molts sorolls, que no para de moure, sinó que més aviat és un animal tranquil, com pot ser qualsevol altre, que sí que potser en el moment de jugar, o en el moment d'activar-se per fer alguna activitat, té tendència a ser nerviós, perquè la seva tasca és ser-ho. Ella hauria de competir amb prosagadors molt petits, que són elèctrics. I les rates, clar, que van superràpides en un dia avall. Per cert, que jo tinc unes amigues que, des d'aquí, els diuen un petó molt gros, que tenen una cosa que es diu Neula, i l'altre dia ho dic perquè em sembla que és un pincher, que és un petó que et vols provocar. I l'altre dia... bueno, la vaig de veure i em va començar... Bueno, a veure com diu la forma fina. Tu has explicat això alguna vegada. Atacar el braç. Saps? Sí, per dir-ho bé i suau. Em va començar allà... Em vas recordar d'aquella sessió que tu vas dir que el gos ho passa malament. Quan està intentant muntar una cama, per exemple, o alguna cosa per l'estil. I llavors, clar, la meva reacció primera va ser... Osti, treure'l com de cop i volta, però em vaig en recordar de tu. I la vaig acariciar i tal. I clar, perquè no fos una cosa violenta, i ella mateixa va parar. Va parar, ella mateixa, eh? I la veritat és que em va anar molt bé, i ara he recordat a la Neula que crec... No vull equivocar, però crec que és un pincher amb miniatura. Jo, des del meu punt de vista, primer he de felicitar per la reacció, tant amb el que em comporta, no?, perquè ja és el resultat que, ostres, al final, una persona a la que, a priori, no estic intentant convence de res, està aplicant coses de les que estem parlant, i és una cosa que a mi sempre m'il·lusiona. Són molts anys, eh? I la reacció natural, jo, per exemple, a un company també amb uns amics que jo vaig a casa seva sovint, tenen un gos que té la mateixa problemàtica, per diferents motius probablement, de la mateixa manera de comunicar-ho. I sempre la reacció que vam tenir amb altres persones era una, o era molt... o tiràvem-ho més cap a això, treure-ho de sobre d'alguna manera, i algú es tendia a repetir, al final, i quan m'ho van fer a mi per primera vegada, em van comentar, i jo els hi vaig explicar. A veure, realment, si algú ens estàs demanant ajuda, algú que no parla el nostre idioma, ens estàs demanant ajuda, desesperada, a dins, imaginem. I si el que ens estàs demanant és que la persona en aquell idioma, la nostra reacció no seria per estar-la d'una empenta, ni, en principi, seria calmar-la, no? Intentar veure què és el que li passa. I, com a mínim, l'animal, si calma, potser tenim més números per entendre. Doncs la situació va ser la mateixa. El plantejament que ens hem de fer és el mateix. Sí que és una conducta que, realment, aparentment, és agradable i potser arribarà a ser molt molesta. Violenta, exacte. M'hi poso o...? No, no, faig una roma. Però clar, és veritat, estar allà amb una sensació que dius, hosti, no sé què fer, i la reacció natural és com a part d'ara de cop. Però, bueno, això era a tal d'anecdota per comentar... Clar, però pensa perquè... No, exacte, però pensa perquè tu vas un pincer. Però si tu arriba a fer un rompiler, per exemple... Clar, hostia... Potser no la cariixotant, eh? Clar, per això dic. La reacció, t'han deia de ser, però per el bo i per el dolent, que ara també has dit, i a primera persona també podríem pensar. Ostres, clar, però és que si et ve un rompiler en aquesta situació, potser tampoc és la millor manera d'arribar en aquell punt. O sigui, hauríem pres mesures abans. Que no es pot treure ni ell mateix el gol de sobre, vull dir, el pincer, menys tu, probablement, moltes persones que han donat aquell gol, aquell animal, la neula, moltes persones se l'han pogut treure de sobre amb comoditat i, pràcticament, sense perdre el pinc de compensació. Sí, sense problema, perquè l'agafa i és una cosa que és una mica més... No arriba dos pams, vull dir que clar. Clar, la part és directament i el gol s'intimida. I no torna, però allò no soluciona el problema, això. D'alguna manera, el perpatuda, fins que no li fas alguna cosa com el que vas fer, que vas fer. Bueno, relaxem-nos i veiem què és el problema. Allò és un iniciat de solucionar aquells problemes. Sí, sí, de fet... T'agraeixo el consell, que vas donar. Molt bé, Albert, i després... Molt ben aplicat, eh, molt ben aplicat. I tu més. I després, de fet, ja que estàvem parlant dels pincers, a pesar justament que parlàvem d'aquesta fràgia, l'aparença... Aquest gos diu que no dubta els pincers, miniatura, en general, enganxar-se amb trifulques amb altres gossos molt més grans que ells, que, desconcertats, moltes vegades es mostren confusos i fuixen de veure un petit pincers amb miniatura, fins i tot en algunes ocasions. Vull dir que, a priori, com que no tenen por de res, i són els típics gossos, què està passant aquí? Això també... Això també respon en part, en gran part, jo crec que respon a la seva mira. Ja te'n noten, potser, la seva raça, que ja és una raça, que ja diem que s'han deixat ser una miqueta elèctrica, no nerviosa en les seves formes, sinó que t'han deixat la seva mira, que la majoria de gossos de raça petites o miniatures, han d'aprendre en què han de fer determinats comportaments per fer-se entendre. Perquè, si no els grans, o molts dels grans, no els els tenen en compte i poden arribar a prendre mal, fins i tot físicament. I això és una cosa que aprenen des de ben petits. Des que nosaltres no ens estem d'una en compte, ja ells, les primeres interaccions que et fan amb gossos i tal, ja són com... Si no són amb gossos apropiats, perquè això és com sempre, si algú gos adult i gran, és l'apropiat i és un gos tranquil, no haurà de dir les coses del petit amb majúscules. Però si algú gos adult és aquest gos que coneixem, que passeja moltes vegades per on passeja a nosaltres, és aquest adult infantilòide i madur, algú gos petit s'ha de fer entendre de manera més radical. Hauríem d'entendre que és com qui va pel carrer, jo què sé, a un cinturó de la pressa incatx, un tio de 60 quilos, per fer entendre que, ojo, que jo vaig al gimnàs. Perdona, és que estem escrivint amb la meva amiga, i li preguntes un pincer i em diu que no, que és un Xihuahua. Diu que és un Xihuahua, bueno, m'ha dit equivocat. També és un gos molt petit, pensa que el Xihuahua encara seria allà en parlarem, també, perquè és un cas molt curiós. És de races més petites, sinó de la més petita. Sí, no, no, no, és micro, és micro, la neula. Escolta, Albert, no ho hem de deixar aquí, no tenim més temps, però si vols la setmana que ve, podem continuar parlant de gossos petits, perquè també... Sí, i el Xihuahua és un gran candidat, ja t'ho dic ara. Si vols la setmana que ve, parlarem en honor de la neula del Xihuahua. Albert, que vagi bé, bona setmana, gràcies. Bona setmana, igualment, Jordi. Bona tarda, sere. Que a mi cap a dos quarts de set de la tarda, i ja tenim aquí el locutor i número 1 de la ràdio, l'Eric Pomar, que s'està posant ara mateix els auriculars al microfons, i també s'està ajustant a l'Hombert. Eric Hombert, què tal? Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Eh, escuteu, vosaltres, com cada setmana veniu a parlar de noves tecnologies, i avui dieu que voleu parlar de la gran empresa de servidors de vídeos d'Internet, que ja fa molts anys que ens acompanya, que és YouTube. Algú un motiu especial per parlar de YouTube, avui? Doncs mira, actualment YouTube, ja avui tenim les apuntades, té un més de 20% del trànsit d'Internet, i cada segon es penjen més de 24 hores de vídeo, i és superimportant, i avui volem dedicar-li un moment. Bé, doncs escolta, quan vulgueu, YouTube, no el descobrirem ara, tampoc. No, no el descobrirem ara, però anem a posar-nos el dia. Sembla que sigui una plataforma o sigui el YouTube, però, de veritat, quan descobreixes les coses que hi ha darrere de YouTube, sorprenen bastant. Per exemple, això que acaba de dir que, quan es dit en un segon, es penjen, perdó, et tinc d'actualitzada més de 60 hores de vídeo. Cada segon, cada segon. A sortir aquella dada fa uns anys, ja, que va haver-hi un moment, que a YouTube, si algú volia veure'ls en vida, ja no es poden veure. Si tots els vídeos que ja han penjat al YouTube, ja no es poden veure. Però, bueno, aquesta és una dada que va sortir fa uns anys. Ara ja m'imagino que ja no hi imagina. Ni amb dues o tres vides podries veure els vídeos de YouTube. Per tant, avui, curiositat de la plataforma de vídeos. A veure, què més, què més, què més. Doncs mira, us explicarem una miqueta la història i resulta que va ser fundada l'any 2005, i a l'any 2003 treballeu a l'empresa Pypal. Què va passar? Doncs que estava en una festa, van gravar vídeos i volien compartir-lo facilment amb els amics. Perquè els temps no hi havien gaires portals per fer-ho, i, per tant, van decidir saber-les a Pypal i crear la seva pròpia plataforma. Després d'això, va començar a anar creixent. Fins que un any més tard, un munt d'empreses van fixant ells per comprar-la, tal com hi ha jutge, fins que Google va pagar l'astronòmica quantitat de 1.650 milions... 1 milions de dòlars. Que equivale aquesta xifra. Doncs equivale a 5 dels avions més cars i grans del món. És a dir, 3 aïrburs a 380. Doncs en aquell moment ningú sabia de l'èxit de YouTube que podria arribar a fer al cap d'11 anys. Com hem dit a dia d'avui, es puja en unes xifres ucs exorbitants cada dia, que es puja en uns 830.000 vídeos, en un dia amb una duració de més o menys de 2,42 segons cada un. Hi ha més de 150.000 armatges. Perdona, però aquesta dada és curiosa, no? O sigui, la mitjana és de 2 segons... No, 2 minuts i 42 segons. Ah, 2 minuts i 42 segons. Era que 2,42 segons hi costa. 2 minuts com a 42 segons. I a més, hi ha casi 1 milió de vídeos al dia, 830.000. És una identica per veritat. Això quan comences a calcular el que deu passar cada vídeo d'aquests... Sí, sí. Els servidors, no sé si ens en parlareu, però deuen tenir un servidor en algun lloc... Ja sabés per a tot el món. Deuen ocupar nàus i nàus, i tu estigues tribant i de netecent, segur. Clar, clar, clar. Alguna de més, així curiosa, dels vídeos a YouTube? Doncs mira, es pujan 150.000 pel·lícules, és a llargo metratges, no curt, sinó pel·lícules cada setmana, o sigui, 150.000. O sigui, ojo, guidao. I cada dia es consumeixen més de 3 milions de visites. O sigui, simplement impressionant. Bé, efecte, és la pàgina per excel·lència de vídeos, i fins i tot és de fa un temps. I també hi ha pel·lícules de forma gratuïta, com dius tu. Només que posa, per exemple, el buscador, pel·lícules completes, o pel·lícules, o movies, i en YouTube, alguna cosa per l'estil, i hi ha sortida, Eric, més coses. Vale, doncs, de manera que YouTube, a part de generar aquestes visites, també és una font d'ingressos, d'acord? És a dir, a part de que tu pots anunciar-te, és a dir, hi ha anuncis, però hi ha anuncis de tres maneres diferents. És a dir, tu, com un creador de contingut per YouTube, pots seleccionar si vols que hi hagi, només un petit anúnci que t'has sortit per la pantalla i el moment que abans de posar el vídeo, que salti un anunci de uns 10 segons, més o menys. Doncs a part d'això, també genera bastants beneficis per Google, i a part, també, segons de quantes visites tu tinguis, en el teu propi canal et pot arribar a generar ingressos per tu. Hi ha gent que s'ha fet, realment, milionària, i en casos d'exit, o sigui, molta gent, molts casos d'exit... Estem parlant de gent que guanya un pastofa al mes. Més de varios milions de dòlars a l'any. Sí, sí. Una borrada. Doncs, mira, aquestes persones són aquí a pareix, amb aquestes hències de feiners i amb aquestes hències de repartir els diners que creen els anuncis, neix el fenomen YouTuber, que segurament haureu sentit parlar. Què és aquest fenomen YouTuber? Doncs són gent que s'ha dit que penjar regularment vídeos a canals de YouTube, de diversos temes. Hola, bébés! Exactament. Aquest és un... Tenim tipus, tipus, tipus, i a YouTubers. Hola, què tal? Bé, jo què m'alegro. Aquest és l'Auronplay, un també... Són gent d'aquesta, en nostre país, potser tenim unes 40, 50 persones que viuen exclusivament dels ingressos que generen en YouTube. Com us hem dit, és una... La màxifra que us hem ensenyat abans, això ens mostra que si es treuen beneficis, en un món de gent que se dic això. Com funciona això? Em explica'ns una mica, Éric. La clau està la fórmula YouTube. És una fórmula que, en la meva opinió, no té la televisió. Això és el que ha entrat al món de la carta. Poder seleccionar el que tu vols, veure en el moment que tu vols veure. I sense tampoc publicitat, jo de, per exemple, la cadena que em farà el Simpson, al cap de 3 minuts, a torrar a saltar 6 minuts d'anunci. Això no passa, d'acord? I, a part, pots crear contingut de més qualitat, és a dir, no només full HD, sinó que ja introduïixen també el 4K, per si tu tens la palta. Hi ha 4K, cosa que amb la tele de ara no pots veure-ho en aquesta resolució. Bàsicament la fórmula és contingut que vols, quan vols, i sense gaire publicitat dintre. Molt bé, hi ha un procés, no, per això? Sí, hi ha un procés... Hi ha vídeos del tema de l'at, de Google i tal. Bueno, si voleu, si després hagués sentit això, i us voleu treure uns dinarets, perquè us ho hauria d'animar, perquè realment no costa gaire, no costa gaire, amb qualsevol vídeo, qualsevol cosa, pot arribar a tenir certes millors certes visites, i realment treure uns dinarets extras. Si us agrada la creació d'ovisual, us recomanem fer-vos YouTube. Però tot aquest èxit on surt aquest èxit? De la fórmula, que en surt, bàsicament, de la fórmula que us hem ensenyat abans. Ja que és a YouTube per crear un canal de YouTube. Si vols, veiem, el que sempre es diu és que si tu creus un canal de YouTube, no t'ho creis només per si t'han un dia o altre de pot crear ingressos o no. D'acord? I tu te'l crees, i sobretot el que es diu molt, i també ho diuen la gent que ha tingut èxit, a YouTube que has de pujar vídeos regularment. I regularment, perquè la gent no perdi el fil. I si originals, també, no? I si originals, també, i posar de la teva colleta. Exacte, de coses que no diguin altres persones. De fi, no és fàcil ser YouTuber i, efectivament, perdre la vergonya i també voler ser famós, no? Sí. Per exemple, podem destacar d'algunes persones famoses que són la rècord, que s'han fet famoses gràcies a la YouTube. Per exemple, el cantant del PSI, el famós Gany del Sy. Ah, sí, del Sy. Aquests ha fets superfamoses a partir del YouTube i també Justin Bieber. També la primera cançó que va pujar va ser de YouTube. No és aquesta? Segurament, fenòmens com Sany no s'entendrien sense YouTube, efectivament, aquest sud coreà. És el que et permet, és que tu pots pujar en una plataforma totalment gratuïta i donar-te a conèixer. I, a més a més, gràcies als vídeos i al sud coreà, que no ens arribaria per canal tradicional. Qui és de triomfana allà? I pots veure, per exemple, continguts que s'estan fent, per exemple, a Estats Units o a qualsevol part, o fins i tot a la Xina. I, a més a més, si ets el creador, treus-ho, treus-hi narets. Clar, no ho descobrem ara, YouTube, però són algunes dades que m'ha fet recordar. Escolteu, alguna cosa més que vull comentar sobre tot aquest fenòmetre? Mira, ja que em posaves la cançó de l'enstal·litz, que aquesta cançó va ser la que va trencar el comptador de YouTube, que va anar bé de reprogramar-lo, perquè no li donava temps a posar tantes visites. Va superar el límit de visites que podia tenir aquest vídeo. Sí, va ser el primer vídeo que ho va patar... Ara no sé quan porta, però l'altre ja portava 3.000 milions de visites. 3.000 milions? O alguna cosa així, o potud. Mira, ara no t'ho busco, si vols, aquí a l'ordinador, però... O dos i mig, eh? Dos i mig. O sigui, creieu que arribarà a superar els habitants que té el planeta, que són 6.000 milions, entre 6.000 i 7.000 milions. No ho descartem. En el futur, ja ho dic. Home, ja quants anys fa que aquesta cançó està? Tres anys? Tres anys, ja. Mira, ara t'ho he dit perquè, a veure, té 2.500 milions de visites. Fa 3 anys. És molt 2.500 milions de visites, eh? Això és treuet. Quasi arriba a la meitat d'un 40% de la població del planeta. Una borrada. És evident que no l'ha vist tanta gent al planeta, perquè la gent... Quants likes diríeu que té el vídeo de Saj? Vinga, 10 milions? Tu dius 10 milions, i tu, quan dius... 20.20 milions. Doncs té 10 milions. 10 milions, 430.632 likes, concretament. Tota la ciutat de Moscú, per exemple. Sí, sí, sí. Que són molts àngils. Bé, en fi, i ara, no m'agrada, quants creieu que té? 2 milions. Tó que dius, Eric. Té 1 milió i mig. 1 milió i mig, 1 milió i mig de... Això és els dislikes, també. La cançó que més dislikes té a tots els youtubers, és el Justin Bieber, el Baby, aquella. Que té 5 milions de dislikes. Sí, per cert, que ja sabeu que els vídeos a YouTube es poden comentar, i no sabeu quina és ara mateix la resposta que té, que és més popular o el comentari més popular. Jo dic la d'un cantant. Diuen en anglès, qui, who came here to see how many comments were asking who came here to see the views. És a dir, qui ha vingut aquí, pregunta, a veure quants comentaris s'estaven preguntant que han vingut aquí per veure les visites, que és una mica el que hem fet nosaltres. És a dir, aquest vídeo, ara mateix, la gent va veure de forma regular, no escoltar la cançó, perquè la cançó és una cançó que ja la tenim tots, sinó que a veure com a fenòmet de YouTube, quantes visites té i quantes persones li han fet l'any. Doncs 2.500, 5.934, 952 visites. De milions. Què no s'ha dit res, de milions. Molt, molt, molts milions. Doncs mira, Pají, que el primer vídeo que es va pujar a YouTube va ser un d'aquests que no sé ho heu dit, que es diu Miat de zoo, que és un d'escleós rei de YouTube, parlant sobre els animals en un zoo, amb d'animals arreres. Si ho veu buscar-lo, també s'hi posi la YouTube. De fet, ara l'estem buscant, i justament també és un vídeo que és una tonteria, és un vídeo que ja fa 10 anys, que a YouTube es va penjar. I quantes visites feu el que té aquests? És aquest vídeo, l'ésser se'l pot espantar? L'ésser és el vídeo de Miat de zoo, per a aquests animals, sí. Quantes visites feu el que té? Va, jo dic... 3, 9, 5 milions, va. 5 milions? 10. Què dius, Arik? No, també. 15. Doncs atenció, perquè té la friolera de 28 milions de visites. Bona nit. 28 milions de visites, 800.000, quasi 30 milions de visites. El primer vídeo de YouTube que també la gent recorre a ell, encara que sigui una xorrada per veure quin va ser el primer vídeo que va morre d'anàcdota. En fi, voldràs tenir un vídeo espantjats a YouTube? Bueno, tenim alguna coseta. Tenim diversos projectes. Hem fet alguna cosa a un vídeo del poble. I també tenim un canal que se'ns va poder fer de tecnologia i fer-ho amb català. Què es diu, català? Exacte. Bé, doncs ja us recuperarem, nois, alguna cosa més? Bueno, jo vull afegir que tenim casos d'èxit a Espanya molt, molt importants, que al món youtuber a Espanya és molt gran, i tenim personatges com un tal El Rubius, que... Doncs s'ha de saber a quina, eh? Sí. M'has de saber a qui és. És un noi que s'ha de pujar a tonteria sobre ser avi, de jugar en videojocs. Un noi una mica flipat, eh? Sí, també. Caldí, caldí. Que té més de 16 milions de suscriptors. Mola de Déu. Una borrada. Aquest, quan es deu treure cada mes? Jo vaig buscar els meus calculs l'altre dia, i jo crec que més de 40.000 euros perfectament. Què dius, ara? És una borrada, però... Més de 40.000 euros al mes creus que estic amb els Rubius? Perfectament, i m'agradaria dir que... Més? Bastant més, eh? Sí, sí. Però estem parlant de quasi bé, a l'any, quasi bé, 500 milions d'euros a l'any. I més de mitja milió que els dos milions. Sí, sí, sí. A mi això t'ho pensa que això no és un sou fixe. Varia molt. Varia molts segons el vídeo que puja. Correcte, correcte. Treure més de 40.000 euros, segur. Bé, doncs, Eric i Humber, ja esteu trigant, eh? Ja estic tardant en fer-vos youtubers d'èxit. Que vagi bé, i la setmana que ve... A veure si troben la fórmula. Bona tarda, nois. Posa per la publicitat. I d'aquí és el moment amb el Sergi Arrada, des del casal de joves. HBO Gràcia 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Cara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Música de caducitat. Informatiucomarcal.com Tens entre 6 i 18 anys d'agrada escriure. Un nom ni un pulgat. Un nom. Unes idees. Un color. Un color. Un color. Un color. Un color. Unes idees. Un color al blau. Unes exclapes a la barba. Sergi Arrada, Ruiz. Moltes gràcies. Moltes gràcies, Sergi. Moltes gràcies. Moltes gràcies, Sergi. Moltes gràcies, Sergi. Tothom està bé. Jo prefereixo el telèfon. Potser no et va agradar. Potser no et va agradar. Potser no et va agradar. Potser no et va agradar. Potser no et va agradar. El moment del subidor no et fa ràpid. És el fallo de... Basta estar la fam, per un moment. La qüestió principal de totes és la inauguració al casal de joves de la expo persona. Es va inaugurar el dijous al fall de Can Genestar. Correcte. I aquí, dissabte, tenim aquí la inauguració més la jornada d'Arses cèniques. Sí, senyor. Persona arriba al casal de joves. Aquest dissabte, 30 de gener. A partir de... quina hora, Sergi? De les 8 de la tarda. I fins a altres hores de la matinada, arriba persona al casal de joves. Bé, després de l'èxit que ha tingut a Can Genestar, però què seran peces que hi ha que anys i que les baixaran? No. No, no, seran dos o tres artistes més que no estan al faller, que estaran aquí... dos, finalment, són dos, que estaran aquí a la sala d'arba, de la sala de vida al casal de joves, i després, doncs, la jornada d'Arses cèniques. Correcte, correcte. Bé, explica'ns una mica com anirà tot això. Vale, doncs mira, començarà a les 8 del vespre, a la sanotopia del casal de joves, que tindrem dos espectacles, un de pinya, que són la Clara Tenna i la Sara Fontan, i una altra de les impuixibles, que són l'Ariana i la Clara Pella, que faran el seu espectacle fit. Tot això durarà més o menys un nori mitja, i després a la sala d'art es farà el que hem dit, l'inauguració de l'altra part de l'exposició, un sopar que la gent pot comprar tiquets per al sopar, organitzat per Brot. Perdona, perdona, aquí són Brot. Brot és un restaurant d'aquí de Sant Josepbert, que fan... són... el porten uns joves, fan menjar orgànic, i també fan servei de càter i tal, i s'encarregaran de tot el sopar d'aquesta jornada. I la cervesa que es podrà veure en el sopar la posarà també a l'Associació Virrot, que és l'Associació San Justenca de Virrarta-Sana. Sí senyor, quan van l'altiquet? Doncs el sopar crec que són 10 euros, perquè serà tot un menú. És una mica menys, però és tot un menú de menjar orgànic, i, bueno, costarà el que ha de costir. Jo no puc dir exactament quan. Bé, sí, molt tècnic tot, però... Molt tècnic tot, exacte. I mentre la gent està a sopar, en estaré en l'exposició i tal, hi haurà un musical atípic a càrrec de l'Ida Talcaraf, amb la companyia de tot un món d'Ola Stars, que són sorpreses, que la gent que vingui aquí ho haurà, i qui no vingui s'esquadarà amb les ganes. Power Devil, no? Ja te n'entraràs. Que no es perni una d'aquestes coses. Bueno, ja te n'entraràs. A quina hora serà això, mentre sopa? Des de les 9 i mitja fins a les 11, aproximadament. Vale. Tu seràs? Jo no. Jo no, perquè soc persona non grata. No ets persona... non grata. No te n'has cas, vale. No, no, no. I aleshores, a la nit, a partir de la sonsa, tornem a la salutopia i continuem amb la jornada escènica, que tindrem un espectacle de dans, teatre i malevars de foc, a cara de la Machi Machini, la Juna Arriba. Després tindrem el concert de Fort de Franck i el DJ Perrete Chico. Ah. I amb tot això s'estanqueria la jornada escènica. Bueno, esclar, deu mil dues quants coses, eh? Sergi, tu vas haver estat a la inauguració dijous passat, et vas quedar al recital de la Clara Pell o no? Eh... Jo no vaig estar a la inauguració del dijous passat. T'anava mentit, t'anava dit que sí, que la Clara Pell ja l'ha estat. Pensava que has de passejar, Sergi, tio. No, no hi era. Ja t'he dit que soc persona no grata. Però l'has anat a veure o no, com a mínim? Eh, he anat, he anat. I vaig anar a diferents cops abans de la casa inaugurés, també. Però després de la inauguració has anat o no? No, encara no. Jo vaig anar i em vaig fer una foto per Instagram. Clar. Que fes-te també tu, fes-te una foto. No, no, sí, jo vaig pujar una foto ja. La vaig fer abans de l'inauguració i la vaig tenir guardada, amagada, durant tres dies, que es va inaugurar l'exposició i ara ja vaig poder fer publicitat. Ah, no és espontàni. Tu a Instagram et guardes fotos per pegar... En aquest cas sí, perquè no podia pujar a les xarxes socials una obra de l'exposició que encara no estava inaugurada, a l'artista es podia agarrallar. Correcte, correcte. De fet, amb el tema d'Instagram, bueno, cadascú té la seva tècnica, no? Tu, que ets un Instagramer, també, tu, quan veus una cosa, tens l'impuls de dir, no, aquesta foto que he fet ara, la penjaré d'aquí dos dies perquè... No, no, jo sempre ho faig al moment. Al moment, eh? Sí. Vos la vida molt al límit, no, Sergi? El límit, m'heu servit al límit. Jo també, ja he confessat que poques vegades m'he guardat una foto per penjar a la vida. No, perquè és que no... Jo crec que perd la gràcia, però clar... Bueno, però hi ha gent que ho fa. Tinc coneguts, que són uns viciats de l'Instagram i tal, i diuen, no, ara no la pujo, la pujaré de mà, la cita de la tarda, que és quan els meus followers la veuen. Sí, 7 followers, la veuen. Què saps, les 7 followers? Que no t'ho diuen? Bueno, en fi, cadascú, que faci el que pugui, però hi ha molta gent que va... que es comprou i tal, i que diu, sí, jo la penjaré d'aquí dos dies, perquè els dimecres a l'una del migdia és el moment que més gent ja... Escolta, eh... A tot i que hi ha estadístiques, Sergi? Tal com et dic una cosa, t'ho dic una O, t'ho dic la O. Perquè hi ha estadístiques que diuen, que, per exemple, a Facebook, entre les 12 i mitja, una del migdia, i les dos, dos i mitja, és l'horari que més gent es connecta a mirar coses. Per tant, si heu de fer alguna publicació, que voleu que arribi la gent aquesta hora, i també diuen entrar, no sé si vendran les 6 i les 7, una cosa així. Tots es d'acord amb això? Que ets comunitari manager de la Facebook del casat? Però és que cada salsa social té el seu horari, i el seu fil de la setmana. Sempre enturies millor el principi de setmana, la gent és tan més receptiva i tal... Sí? Sí, en veritat, divendres, la gent passa molt. Jo he penjat algunes coses, què he passat? Ara ho pataràs, ho penjaré. Jo no t'he quedat divendres, i... No, jo menjo la tarda encara, que és com un negre. La gent està a casa i no està fent el vermut. Vale, o sigui, entra això, en veritat, aconsells per a les xarxes. Entre dilluns i dijous, no? Penjar les coses, bàsicament o què? Dilluns i dimecres, jo diria. Dilluns i dimecres, principis de setmana, molt millor. La gent és tan més receptiva i està mirant més les xarxes. Però ja després, que la xarxa et treu el seu horari, també s'ha de pensar en el públic objectiu que té cadascú. Sí, jo què sé, m'ho invento, eh? Tu el millor tens una... que és la casa de joves, no?, el millor. Té molts seguidors que el millor estudien pels matins. Doncs el millor és el millor publicar-ho a la tarda. O no sé, o les ofertes de feina sí que les publiquem el matí. Millor que la tarda, perquè la gent que està buscant feina doncs la busca pel matí, saps? Bueno, tot el seu que i el seu intringulis, no? Està bé, també ser conscient, per això, de l'utilització que fem de les xarxes socials. En fi, Sergi, per cert, tu ja aquells que penja... Ara vaig a mirar, vaig a fer-te ja el teu Instagram. Mira, ara m'ha vingut una cosa o això? Mira, el meu Instagram ara està sense... No t'escuris, vaig a mirar-lo. Si voleu ser fio d'errada ruïs... No, des que vaig obrir hambre de cine.com... Clar, ja no parlo tant de cinema, i, aleshores, estic com orfa, no sé què publicar. Tens un cor... Tens un cor de pels, què és això? Sí, perquè em vaig tallar el cabell. Ja, però això fa una mica d'acuseta. Bueno... No ho sé, un cor de... Què et diu la gent? Què et diu? Jaja, vaya pelaco, vale. Aquest és el direi. Bueno, escolta, quasi ve 50 likes, eh, per uns cabells... El meu cabell.Molt bé, Sergi. Bueno, en fi, què penses més? Un selfie d'Espanyol, de tallar el cabell, quasi ve 100 likes, molt bé, Sergi. Ah, que quan surto, jo els likes pugen. Pugen molt, puja molt, puja molt. També coses de menjar, de joves per fora... Bueno, en fi, coses del Sergi Arrada. Sergi, és molt bé, molt interessant, el teu Instagram, però és que ho hem de deixar aquí avui. Molt bé.Una única cosa abans de penjar, eh? Sí. El Carme Val, que és la setmana vinent... Sí. Es va canviar de dia, no sé si la gent ho sap, en teoria està programat pel divendres dia 5, finalment és el 17 de dia 6. Correcte, i allà estarem amb la Rua, Sergi, que molt... Exacte, el mateix dia que la Rua, vale? Tu estaràs el dia... o tampoc. Sí, sí, seré. I la Rua acaba aquí al davant del casal de joves. I comença la festa. Sergi, ja em vindràs a veure, no? Perquè jo estaré fent de presentador carnes toltes, donant els premis a la festa. Clar que sí, clar que sí. I la temàtica aquest any de la festa de Carme Val és lliure, eh? Ja visso. Perfecte, perquè si tota la gent... A partir de quina hora podrà entrar? Ho dic perquè jo ho anunciaré com expliques el casal de joves. I tot la festa infantil, no sé, era com el voltant de les 10 hòsties, la gent ja podrà començar a entrar. Ah, molt bé. Bé, eh... Hi haurà sopar, a càrrec de los music. Home, que bé, i s'haurà de pagar el sopar o no? Clar que sí, hi haurà un entrapant, si passés aquesta. Ah, que guai. Molt bé, doncs escolta, tu. El carnes toltes, que cada vegada va creixent més i més en just, que abans començava a les 6 de la tarda, i acabava a les 8, i ara ja comença a acabar les 4,5. A la plaça Maragall, i acabarà altres hores de matinada, el casal de joves. Sergi, moltes gràcies. A vosaltres. Adéu. Agraï tota la gent que ha fet possible l'apanya del morro d'avui, la Cristina Vargas a les notícies de Sant Just, l'Alba González amb el perivismes psicològics, també la Neus de Rufet a l'Espanya, Sergi. L'Erik Pomar i l'Albert Que Papel, i també l'Humbert Blanco a Noves Anologies i Filosofies del 1000 vits, i ara mateix amb el Sergi Arrada, parlant com cada setmana des del casal de joves de Sant Just. Tornem demà a partir de la 5 de la tarda. Que vagi molt i molt bé, ho deixem ara amb l'informatiu, veig per saber les coses que passen al nostre voltant aquí a Sant Just. Bona tarda. ... L'olor de cafè dels matins quan em llevo amb tu. Els plats del sopa que ningú té el valor de rentar. I penso en tu a cada moment des que el sol treu el cap, pel taga menent i va il·luminant els somriures de la meva gent. El parell de mitjons de colors humildats dins el llit. Els veïns del tercer que s'amqueixen dels teus crits d'ahir. I quan dius que tens pressa, però encara tens temps d'enganxar-te els llençols de l'Espanya. I quan dius que tens pressa, però encara tens temps d'enganxar-te els llençols de l'Espanya. I quan dius que tens pressa, però encara tens temps d'enganxar-te els llençols durant cinc minuts més fent el goix fent l'amor, esforçant-nos la màndra molt lentament. I és que per mi els teus efectes són tan espectaculars. Ningú podrà fer-me dubtar que vull estar amb tu. Jo vull estar amb tu. Vull estar amb tu. Jo vull estar amb tu. Quan me'n faro i esclates el riu de per sota el nas, quan et dono peixet en els jocs que t'agrada guanyar, la vida és tranquil·la dels dies d'estiu, les nits a la fresca banyant-nos el riu, les cançons i cançons a la platja de ta mariu. I és que per mi els teus efectes són tan espectaculars. Ningú podrà fer-me dubtar que vull estar amb tu. Jo vull estar amb tu. Vull estar amb tu. Jo vull estar amb tu. La teva veu comença el dia, la promesa d'una alegria que viu entre els teus gestos quotivians. Em quedaré amb tu per sempre, a la vora de la primavera, a les plegues generos de cada pas. I és que per mi els teus efectes són tan espectaculars. Ningú podrà fer-me dubtar que vull estar amb tu. Jo vull estar amb tu. Vull estar amb tu. Vull estar amb tu. Jo vull estar amb tu. Vull estar amb tu. Per l'olor de cafè dels matis quan em llevo amb tu. Vull estar amb tu.