#849 - La Penya del Morro del 28/1/2016

a través del web del festival i el dia 18 es farà pública una llista amb les peticions que siguin viables de tirar endavant. Els usuaris podran votar els artistes d'aquesta llista durant un mes. Finalment, entre març i abril, quan es faci pública la programació del grec, se sabrà quins artistes hi actuaran. El Barça, clasificat per les semifinals de Copa, rebrà dissabte l'Atlètic de Madrid, eliminat ahir, en partit de Lliga i en Neymar i Alba, que estaran a punt. Junts de l'Estatut em Holandès juga les rebrures exposives en un que sigui cobreçada per aquestonteró. I jo ni al cap del juli. Recuper quantitative xifra, el Barça, upstairs i ella el tanca en contra. amb empat a on de la nada. A la Copa d'oqueipatins s'han sortejat els quarts de final. Barça igualada i no hi ha caldes. Es jugaran el dijous 25 de febrer. L'endemà, divendres 26, l'Iceo vol tregar i Vic Reus. I a l'obert d'Australia de Tenis no va dir-ho. Covid jugarà a la final, després d'aliminar avui a Roger Federer, en 4-6, la final femenina la jugaran Serena Williams i Angelic Kerber. Fins aquí, les notícies. Veta aquí una vegada, un programa de contes que realitza el grup Marc Mestres òbvies Recuperadores de Contes de l'Associació de Mestre Rosa Sençat. Els podrem escoltar, els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilòniis, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat, informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador, el dispositiu MOP. Informatiucomercal.com Desperdanta, corrent, esmorzan, compran, passejant, calent, treballant, celebrant, sortint, conduint, vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio, Generalitat de Catalunya. Tens entre 6 i 18 anys, t'agrada escriure? Què prefereixes, poesia o narrativa? Omni un cultural, convida tots els alumnes dels centres de primària, secundària i batxillerat a participar en el premi pisciganya de poesia i el premi s'embòri de narrativa. T'hi atraveixes? Consumte les bases ja 3 B dobles, un omni un poc al gat. La penya del Morro, un programa amb més moro que penya. El programa número 1.774. D'aquí us parlarem del ple de Sant Just amb la Cristina Vargas. Cristina, què tal? Bona tarda. Bona tarda. Avui també tindrem el Pau Rama, el nostre policòleg de Capsalera, que ens parlarà d'algunes qüestions de la política espanyola, que no acaba d'arribar mai, algun dia vindrà, us sabrem d'aquí. A més, també tindrem la Clara Nardion de la revista Time Out a Barcelona, que ens explicarà quines són els articles que d'aquesta setmana tracten de revista com, per exemple, fer coses a casa sense moure's quan arriba el fred. Ho tractarem amb ella d'aquí una estona. A més, també avui entrevistarem el músic Llibert Fortun, que ja sabeu que és aquell l'home dels rínxols de l'alarma que salta. Tira, tira, tiri, tiri. Aquell és el Llibert Fortun. Avui parlarem amb ell d'una estona, perquè actua justament aquesta nit. I també parlarem de llibres amb l'Arnau Consul de Cal Llibrater. Tot això avui, a la penya del Morro. Bona tarda, benvinguts. Anem cap a les notícies de Sant Jos. Bé, Cristina, com comentàveu, fa un moment, avui hi ha ple l'Ajuntament. Com que d'últim dijous de mes, els polítics regidors i regidores de l'Ajuntament es troben per fer un cafè també, però sobretot per debatre qüestions que interessa el municipi i a l'Ajuntament. Avui es debatran 4 emocions, dues presentades per ciutadans i dues per convergència. Les de ciutadans es tracten d'un protocol educatiu contra la transfòbia, una del seguiment i transparència sobre les emocions aprovades i, des de convergència, la publicació del pla d'inversions i per la creació d'un grup de treball per fer el pressupost municipal participatiu. Això vol dir que cap dels altres grups presenta res avui? Correcte. Molt bé, Cristina, doncs informa'ns a veure com anirà el ple. A partir de quina hora l'Ajuntament? A partir de l'Ajuntament, com sempre, a la sala de sessions d'alcons històries, se celebrarà el ple del més de geni, que, com diu Jordi, avui es presenten 4 emocions a ciutadans com es comenten presentarà dues. La primera, sobre instar la conselleria d'ensenyament de Catalunya, ha desenvolupat un protocol específic en l'àmbit educatiu contra la transfòbia i contra l'assetjament escolar per identitat de gènere i la segona, perquè les emocions, en aquest cas, aprovades i també les que no, siguin publicades en el termini d'un mes en el portal de la transparència. Les altres dues emocions les presenta al grup de convergència i fan referència a la publicació del pla d'inversions pendents de realitzar, i l'altra, sobre la creació d'un grup de treball per fer el presopost participatiu i per combatre, diguen, la desafacció envers la política municipal. Van de debatre sobre aquestes qüestions, com deies, dels regidors i regidores que, per cert, veuen aigua durant el ple... Perdona, aquesta dada... Què vols dir, amb això? Res, que no hi fan cap fer, veuen aigua. Vale, vale, vale. Tenen els putets amb l'aigua i les penipulletes. Pensava que ho deies perquè algú havia dit que ho preguntava. Aigua, no? Sí, és la punta. No ho fan cap fer, sinó aigua. Doncs, en aquest cas, els regidors hauran de votar la inclusió per urgència de la resolució d'alegacions, en aquest cas presentada només una pel comitè conjunt dels treballadors i treballadores del Consistori, i hauran de provar, també, definitivament, el presopost municipal i de l'empresa promunsa de cara al 2016. També a l'hora del dia està previst que s'estimi la sol·licitud del propietari de la Masia de Can Sagrera per beneficiar-se que, en aquest cas, doncs, està catalogada, inclòs, el Pla Especial i el Catàleg del Patrimoni Artístic i Arquitectònic del municipi. Per tant, és una qüestió que ha de passar per ple. Doncs, en aquest sentit, està previstat, doncs, estimar la reducció del 50% sobre l'impost de construccions, d'installacions i també d'obres. Per últim, es rectificarà el decret de declaració dels crèdits incoherables de l'Organisme de Gestió Tributària i també es formalitzarà la fi del contracte de l'ús i l'aprofitament de la primera planta del mercat municipal a favor de l'empresa Consum. Ah, per tant, perdona, això és important, tot és important, és molt important, però això afecta molts veïns del centre i molts ajustants també que ens preguntàvem què hi haurà, finalment, el supermercat, perquè ja fa anys que allà dalt, allò és tan més buit que una cosa molt buida, saps? Llavors, clar, volia ens saber-ho. Doncs avui el Péa, a partir de l'asset del vespre, en aquest cas, doncs, es formalitzarà la fi d'aquest contracte de l'empresa Consum i potser es dona alguna vista del que pot haver-hi a partir d'ara. A totes maneres, com dèiem i com ja sabem, la darrera part del ple comentarà amb el tor de preis i preguntes per part dels regidors i regidores i també del públic assistent i de tot plegat es parlarà, com dèiem avui, a partir de l'asset del vespre, a la sala de sessions del Consistori. Molt bé! Què passa, que ho vas dir així com amb ganes, no? Home!Vianiràs o no?Sí, clar. Molt bé, Cristina, doncs ja ens informaràs demà de com ha anat. Bona... A veure què tal. Bé, canviem de qüestió. El curs vinent, Sant Just, podria ampliar la seva oferta formativa. En principi, el departament d'ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Però veu que n'hi hagi dues línies a l'escola Montserrat. S'anen un total de 6 línies a les escoles, 5 a la pública i una a la concertada. Per tant, hi haurà una altra aula, una altra classe, en alguns de cursos, de primer de primària o... De P3.De P3, molt bé. Sí, en aquest cas podem ja destacar que Sant Just mantindrà les línies obertes en educació i, segons el departament d'ensenyament, podria ampliar una línia més a l'escola Montserrat. També per la seva part, en aquest sentit al Consistori, a l'hora de mesurar la planificació de les línies, es basa en el senz i en l'ombra d'infants que l'any vinent començarà a infantir i, segons el senz d'aquest any, són un 190-200 infants. De fet, d'aquest total de nens, uns 36 per tany en el barri de Mas Lluy. Diem això perquè, de fet, la Generalitat té previstat trencar, en aquest cas, una de les dues línies de P3, de l'escola Martí i Pold de Sant Feliu i l'Ajuntament de Sant Just. Doncs ara es troba a l'espera de reunir-se abans que comencin les prescripcions amb el departament d'ensenyament i amb Sant Feliu per parlar de la situació tenint en compte que a la natalitat al barri de Mas Lluy podrem dir que ha estat una mica a l'abada. Doncs arren de que l'ha poblat molta gent jove. A partir d'aquí, a algunes d'aquestes famílies, podríem decidir preinscriure els seus fills i filles a l'escola de Sant Feliu per qüestions de proximitat i per això el consistori està mantenint contactes amb l'Associació de Veïns de Mas Lluy per tal de comptabilitzar els possibles infants del barri de Mas Lluy que voldrien anar a l'escola aquí al municipi. Abans del tancament de la línia de Miquem Martí i Pold, al departament d'ensenyament podem destregar que també preveu el tancament de 21 línies de P3 al Baix Llobregat. Tot això al municipi es podria obrir una línia més a l'escola Monserrat, cosa que, de fet, permetria baixar les ràtios per millorar la qualitat pedagògica. En total, com diem, són un 190, 200 infants que van néixer el 2013, una xifra similar a la de l'any anterior, i pel que respecta les preinscripcions, ja podem destregar que caldrà esperar per conèixer en aquest cas aquesta data tot i que el proper mes de febrer comença les visites a les escoles públiques en just de caràcter el procés de prenscripció. De fet, aquest és el pas previ per poder inscriure els nens i nenes del municipi a l'escola. De fet, les primeres visites i reunions informatives tindran lloc a l'escola Canigo, aquest trupe més de febrer. El mes de mes serà el tor de les escoles Monserrat i Monsenya, i a partir de l'abril serà el tor de l'escola Bressol Municipal Marrex. De fet, cada centre, en aquest cas, program una visita a Norei de Matilla, Norei de Tarda, dues visites, una per matí i una per la tarda, perquè tots els pares i mares que puguin, o, en aquest cas, vulguin anar a visitar-la, tinguin doncs a disponibilitat per poder fer-ho. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio de Svern. Bé, i camion de qüestió, ara, parlem del Club de Lectura Fàcil en català. Començarà el proper dimens, 2 de febrer, amb el llibre de Txamartin acollvató. Atenció, perquè per participar aquest primer curs podeu posar-vos en contacte amb el servei local de català, és que voleu millorar la vostra vocalització i la vostra lectura amb veu alta, no? Sí, de fet, el Club de Lectura Fàcil en català, com dius, arrencat aquest mes de febrer a les escoles, que, a més, esperen 4 sessions, d'aproximadament 1 hora i 30 minuts dels matins, amb la possibilitat, això sí, segons la demanda d'ampliar a les tardes amb un altre grup. Els dimarts del mes de febrer, de 12 a 12 quarts de dues, amb Marta Musà, que es tractarà el llibre de Txamartin acollvató, de Maria Angel Sallies. De fet, en aquest sentit, aquestes trobades seran d'un màxim de 15 persones o 15 alumnes, i van dirigir-les, com deies, a persones que tinguin dificultats lectores per tal de millorar la lectura, també per millorar el seu vocabulari fins i tot la fonètica. Per apuntar-vos, encara esteu a temps, tot i que el dimarts de la setmana vinent, el dia 2 de febrer, comencem ja amb la primera sessió tractant aquest llibre. Us podeu apuntar fins al dilluns, i només cal que us poseu en contacte amb el servei local de català, o ve a les escoles, trucant al 93-473-4476, o a l'Ajuntament al 93-480-4800. També us podeu posar en contacte i fer la inscripció a través del correu electrònic catalarroba sanjos.cat. I un últim apunt, i és d'estar que el proper club tindrà lloc el mes de mar, si serà amb el llibre Trampa de Foc, de Núria en Martín, i per participar d'aquest sí que caldrà apuntar-se abans del dia 12 de febrer a les escoles, o fins i tot a la biblioteca Joan Margarit, que de fet serà on les persones que hagin estat inscrites hauran d'anar a buscar aquest llibre. Per cert, abans que acabi de comedar-te per avui, Cristina, deixa'm recordar que el mes de... No tinc la informació aquí, però estem ja a punt de tancar una entrevista que estem amb un tema... Un tema d'investigació, diria. Per què, per primera vegada, a Sant Just desvent, el cau i l'esplai faran una activitat conjunta? Ah. I es tracta... Em sap que s'ajuntava, em dic.No, home, no. No, això no passarà mai. Seria un bombazo, però no sé... He dit que era una cosa d'investigació, però no tanta. El que sabem és que l'esplai i el cau faran una activitat conjunta. Ja n'hem fet alguna vegada i tal, però per primera vegada una cosa més simbòlica i més xula, jo crec que és una dormida conjunta al cas del de Joves. Ah.Sí. És l'esplai a fora. Sí, sembla que no està confirmat, està a punt ja, confirmat. No sé si l'esplai, perquè em sembla que ho faran al més... Potser fa una mica de fred, encara. Dia que és el més que no tinc aquí, però diria que és el més de mar o més de... Però, vaja, en les properes setmanes ho sabrem, i parlarem amb gent del cau i parlarem amb gent de l'esplai, que com és que aquesta rivalitat, que sempre han dit que tenien, ara, abans de que tots som guais i tots som creepers, i ens entenem i dormim junts. Això és una mica de si no pots amb el teu enemí conèixer ell, no? Seria una cosa així, no? Per tant, investigarem a veure què passa, i la situació al cau i l'esplai junts, per primera vegada, i última de la història, no ho sabem. I era exclusiva la penya del Morro. Bé, sí, era exclusiva, que... Estan barallant, estaven o tònic, lapés, o la penya del Morro. I diuen, no, no, no. I no, aquí, home. En fi, ja sabeu que teniu més informació de les coses que passen a Sant Justora mateix, a ràdio desbert.com, i a partir de les set, el Sant Just Notícies, edició ves per a Cristina, gràcies. A vosaltres, bona tarda. Tornem d'aquí uns moments amb el Pau Rahm, el nostre politòleg de capçalera, que ens explicarà una mica com està la política espanyola, i aquesta investidura que no arriba mai. D'aquí els moments, a la penya del Morro. Fins ara. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veus? Són originals de mena. Ràdio desbert. Durant de 8.1. Ràdio desbert. Durant de 8.1. Tu, qui esperem? Vet aquí una vegada un programa de contes que realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes, de l'Associació de Mestre Rosa Sençat. Els podreu escoltar, els dijous a les 8 del vespre i els queixaptes a les 10 del dematí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiós actualitat. Ja us sabeu a Babilònis. No us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre. Babilònia. Despertanta. Corrent. Esmorzan. Comprant. Passajant. Cadant. Treballant. Celebrant. Sortint. Conduint. Vius connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Gràcies. Sintonitzes ràdio d'esper, la ràdio de Sant Just, que és que té un avall eMP О-) puja com a veu. advertisement de la tarda. Treballant. per saber com estan, com els va la vida. Doncs ens va molt bé. Ja ens en recordem molt, però amb voluntat, si ets de fer amistat, de fer germenó, no pas com algú altre. Amb qui? No, jo vull fer amistat, perquè no... És que a veure una cosa, a veure si tanquem aquest tema, ja, temes plogues. Si jo es plogues, vull ser amic d'esplogues, jo. Si jo vull ser una persona amiga dels meus amics. Doncs llavors, faci el que sigui necessari per realment mostrar aquesta voluntat, que no és el contrari. No, perdona, jo, per exemple, vaig estar durant un temps amb els castellers desplogues fent pinya. Això poca gent ho pot dir. I això és una mostra més de la meva amor que per aquesta ciutat veïna, o poble, o municipi, o el que sigui. Vull dir que pau, sisplau, me deixes les paraules, ho dic perquè m'ho fens. D'acord, tindrem compte. En fi, bueno, hem de parlar de política una setmana, després que a divendres passat deien que fos un dia amb dues notícies. Senyor Esplugui, et prengui sou... No, a veure, no, a veure una cosa. Pau, tu fas un extrem a l'altre. Si jo no dic que jo sigui d'esplogues, dic que... És que vostè no li agrada res. No, no és que no em agrada, dius que tu ets o blanc o negre. I ja s'ha de ser gris, que em deia que em deia, pla, a la vida, que això no és tot allà el nostre professor de l'Institut de Sant Just. Bueno, escolta, després que a divendres passat deien que fos un dia amb dues notícies inesperades, per una banda, que és proporació de govern de Podemos als socialistes, i que va ser una mica d'esquenes, no?, i de forma abrupta. Amb rodes de premsa, mentre l'altre estava reunit a dins, no?, i també vam saber la renúncia de Rajoy a presentar la seva candidatura en aquest moment, el panorama segueix sent incert. De fet, molta gent opina que també Rajoy ha fet una jugada que... li va molt bé a ell, no?, perquè, de fet, ara, la pressió la té Pedro Sánchez per acabar de negociar, si és que vol tenir suports a la investidura, no? Sí, senten-nos al PSOE, no es va prendre gens bé la manera en què Pablo Iglesias va fer la proposta. Sánchez, com va dir, es va savantar per el rei Felipciser, en paraula seva, es diu, vaig entrar a l'altre, sense un govern, i surto amb tots els ministres nomenats. Doncs, de moment, els socialistes han avisat que serà fins al comitè, serà el comitè federal del partit, qui decideix si pactaran Podemos o no, i és per aquest motiu que el rei no ha citat a Pedro Sánchez, fins a la zona de contactes, fins a tres dies després d'aquest comitè. Que, per cert, que, de fet, el comitè és aquest dissabte, no?, exacte, dia 30. Per saber com funciona, bueno, com funciona, qui decideix a la gent del PSOE, però el rei Felipciser, eh?, quan comença la segona ronda de converses? Serà que ho l'ha començat ja o està a punt. Però la conversa amb Mariona Rajoy, per exemple, és... No, no, començarà des de baix, començarà per a escrit, tenen menys representació i n'anirà pujant. Va, d'acord, ho farà al revés, no? Exacte, de menys a més. Bé, bueno, si hi varia una mica la conversa quan arribi Rajoy, tos a la mateixa, no?, que està, bueno, aquí... Que és el futbol? Doncs aquí està, vos, no?, vull dir... Sí, sí, sí, ja està. Vull dir, no té més. Vull dir, perquè no hi ha substància, estem igual que abans. Exacte, és que això... Vull dir que no avança gaire, no? Per cert, va, centrem-nos ara, per tant, amb el partit que té una mica la pel·leta sobre el taulat, que és el PSOE. Hi ha diverses opinions dins el partit, com ja era d'esperar, com està la situació, perquè sembla una mica la idea dins del... anglomerat, no?, que és el PSOE. Sí. Més o menjarà, no tots els barons socialistes estan a favor de pactar amb la formació de Pablo Ilesias, tal com Ja es veurà en el comentari federal, que hem dit que s'acelora el dia 30. De fet, no només alguns dels actuals socialistes no veuen en bons ulls el pacte d'esquerres, sinó també la vella guàrdia del PSOE, i, inclús, membres del PP i UCD, demanen la gran coalició entre el PSOE i el PP, o, com també se l'anomena, govern d'ampli suport. Una aliança formada per dos o més partits constitucionalistes que tindran per objectiu a elaborar un programa concret i firmat, almenys, per mitjans de legislatura, i que enclogui entre un dels seus punts clau la reforma de la Constitució en els propers dos anys. Aquesta proposta ve feta per la Fundació Espanya Constitucional, que compta entre els seus membres personitats com José Bono, Eduardo Zablana, Angela Cebes, o Rodolfo Martín Villa. Molt bé, per ser Pablo Iglesias, no s'ha quedat callat davant d'aquesta negativa de Pedro Sánchez i també davant de tot el que està passant amb el PSOE, no? No, pressiona Pedro Sánchez des de l'esquerra per tal que no s'ha deixi a la vella guàrdia dels segons Iglesias, faig una qüida al PSOE més assenyat perquè no es posi d'acord amb les dretes i plantegi un govern amb nosaltres. En qüestió de dies podrem estar presentant un govern de progrés i de canvi que generiria molta il·lusió. De fet, ha sigut el propi Neki Gabilondo en referència a les accions judicials contra el PP de l'última setmana. S'han cridat com a, per exemple, ha investigat el que abans es coneixia com imputat, ara se l'he investigat, o les últimes atencions a València, pregunta a Felipe González. Aquest PP és el que el PSOE ha de facilitar el govern? Bé, tot això, Pedro Sánchez, que hi diu que segurament qui tindrà l'última paraula, no? Sí, i si estàs en el seu no, tot i l'última oferta de Rajoy està en el Congrés, li oferiria el seu suport en els municipis i les autonomies on podrem els retires del seu suport. Sánchez creu que totes les forces que vulguin regenerar la vida política han de complir una condició. Voler que el PP passi a l'oposició, no vol cap argument per donar-li suport. Bé, anem ara cap a la subserció quadratura testicular. Repassem les pujades fora de test de la de política i comencem pel grup municipal de Convergència Democràtica del municipi de Santipòlid de Vultragà. Això és usona, no? Exacte. Santipòlid de Vultragà, usona. Veig que ha situat el municipi sense mirar el guió, eh? Sí, sí, no, clar. Perquè els que no ho sabien en el guió posaven usona, però el senyor s'ho ha pensat. Sí, m'ho ha pensat una mica abans, per donar una mica de dramatisme. Exacte. És Santipòlid de Vultragà. També hi ha les cases de Vultragà, Torelló, Vic, Taradell... Tot el que hi ha usona. Tot el que es seria usona. Com marca molt bonica. Aquest grup va presentar l'emoció en la que demanava que no es pagués el sou a que funcionari públic o treballador públic municipal que es manifesti públicament i políticament contra la independència de Catalunya. Posteriorment, la direcció de Convergència es va desmarcar d'aquesta decisió que va demanar a tots els treballadors de l'Ajuntament. Exacte. Et anava dirigir concretament a una treballadora del PSC, però ho fent de pas extensiu a qualsevol altre. Molt bé, sense pressió, ni res. Molt democràtic. Molt tranquil·lament. Bé, parlem ara d'Estat Units i de la carrera per aconseguir la candidatura republicana a la presidència de la Casa Blanca. Cobertament parlem de Donald Trump, un home que, si no el coneixeu, molt interessant les seves polítiques d'immigració, per exemple, que és no deixar cap musulmà a Estats Units o posar un mur encara amb molt de pressió, que és molt de pressió, que és molt de pressió, que és molt de pressió, que és molt de pressió, ho fem per posar un mur encara amb molt més alt i molt més gros a la frontera de Mèxic. I que el pagui Mèxic? Sí, donar el Trump. Fem morritos el senyor. Fem morritos, donen el Trump. Bé, estats units estan malalt les polítiques i ja ho sabem, però donen el Trump torna la notícia. Per què aquest home? Doncs es notícia no pas per la seva manera de fer i per unes proposes allunyades a la demagòsia, sinó per una frase Diu, tinc la gent més legal, algun cop heu vist alguna cosa així podria parar-me a mida de la cinquena vinguda i disparar la gent i no perdria votants. Molt bé, un aplaudiment, perdona el tram, perquè per un exemple són de llibertat, de tranquil·litat. A mi que jo no he votat un tio, que diu això, que com a exemple el seu imaginari és posar-se al mig de la cinquena vinguda de Nova York i començar a disparar la gent. I jo el continuo votant, com a votant. Aquest és el... és el jefe, que es diu un dia, de boss. Ara, tot i les sortides de ta habituals al magnat i les crítiques que rep no només per part dels demòcrates, sinó també per persones conservadores, que consideren que la seva nominació seria una catàstrafa, tant per al Partit Republicà com per al país, és un dels candidats millor situats per aconseguir la nominació republicana. No, no, és que sortirà aquest home. Hi ha molt de gent que diu, i després també, que Hillary Clinton serà la candidata demòcrata i ell serà el republicà. I Hillary Clinton finalment guanyarà i serà la primera presidenta dona, la primera presidenta de l'estat units. Després d'una formarica després d'una dona. En fi, continuem parlant de més qüestions, perquè ara ens hem d'ocupar de... D'una altra persona calmada. Federico Jiménez, 22. Exacte. Per què? Què ha passat, Anna? Estava tan tranquil. Bé. Està tan tranquil. Bona tranquil, venint a veure'ns. Estàvem donant el tram, estàvem normals, però, clar, el tram... Dona el tram està molt lluny. Estàvem estant una mica més a propi. Sí, és que és més a prop. En fi, atenció, perquè ha tornat a fer declaracions incendiàries, que, ojo, no queden tan lluny del que he dit donar el tram, sobra agarra disparar la gent i no perdre votants. Ara, noves declaracions del polèmic locutor, aquest cop carrega contra Podemos i no precisament diuen que són uns arraplegats, pollosos, llejos que no es dutxen. Aquest cop els qualifica de banda de pijos, però acaba dient que li surlo i li entren ganes de disparar. Mientras tanto, en Podemos, pues aquello fue la que larre, porque Podemos no es un partido político. Primero es una banda, es un movimiento en el mejor de los sentidos, pero es una banda, una banda financiada por Venezuela y por Irán. Desde antes de su constitución, una banda anti-sistema, de perroflautas, de pijiprogres, de señoritos y señoritas, pero muy señoritos y muy señoritas, de pijos, requete-pijos, de archipijos y de multipijiltinas. És que los ves, ves el único partido que a mi me suscita odio de clase, o sea, yo los veo y me dan ganas de hacer la revolución francesa sin guillotina, porque estoy contra la degradación, aunque no sean inocentes, pero yo es que veo a El Rejón, veo a la Vescansa, veo a la Rita Maestre y me sale el monte, no el agro, el monte. Si llevo la lupada disparo, o sea, menos mal. Una escupeta, la llevo. Es que los veo, digo, pero estos señoritos te van prengado estos mamarrachos, se van a cargar España y el nombre de los pobres nos van a hacer más pobres a todos. Como ellos son ricos, es que es así. Vamos a morir segons Federico Jiménez Los Santos. Les veo, digo, y me sale el odio. Si llevo la... bueno, de fet, no he de dir la pistola, diu un tipus d'escopeta, no? Exacte. Com ha dit això? Alguna semana a l'Oftanza. Si llevo la escopeta, los disparo. Un aplaudiment per un home estoltató, amb tranquil, amb temple, amb sa guàfe. És un tio que jo... Me n'hauria de fer una canya amb ell, i 2 i 3, de l'octubre, és simpàtic. Un senyor que li surt les ganes de disparar, tu el vols emborratxar? Bueno, sí, encara ho ve, aquest home. Molt bé, sí, sí, escolta, és el típic que faries padrí del teu fill. Sí, sí, el protegiria molt. Aquest senyor que hem sentit, que per les 6 paraules 1, podria pensar que es dedica a fomentar l'odi més que informar, és el mateix que va acusant els rivals polítics de ser eta o senagis. Això són petits de tants. Però és que los santos no acaben aquí, i comença a idear una teoria en la qual Mariano Rajoy estaria àliat amb Podemos per aconseguir centrar el debat polític en ell i el partit morat. El morat és el que porta aquest home a sobre, que li haurà el micròfon. Això és un tema part. Sí, és cosa seva. En conseqüència, el president del govern hauria d'establir tota una sèrie de plataformes televisives per publicitar Podemos, i, a més, els hauria donat un tracte de favor a Misenda. Això és el que diu ell, Federico, sobre Mariano, i la població és que diu que ha impactat, no? Exacte. Aquest home, després de això, si ja no té credibilitat, ara hi ha encara menys. Però l'escoltem, que és un pastor. Vols l'escoltar? I tant, per riure. No el PP. A veure. Però la Rana, o sea, Mariano, Mariano, el Rana, què ha fet? Ha creado el escorpión. O sea, la secta a tres media, cuatro, la chincue y la telechincue y la beneficint. Todo un sistema de poder mediático. Perdona, per un moment, perdona. No poden canviar i posar una música una mica així, una mica més alegra, perquè jo crec que és de... Com es diu això? Del culte de comèdia, sí. Ara, por favor. Venga, ara, por el Federico. A veure què diu. La chincue y la telechincue y la beneficint. Todo un sistema de poder mediático al servicio de Podemos, para que todo fuera entre Podemos y Mariano, no el PP. PP ha desaparecido en combate. Ahí está. Y ni les cobre en puestos después de Cristina de Borbón los tíos más favorecidos por hacienda son Pablo Iglesias y Monedero. O nunca. Bueno, primer de tot l'altre era, eh? M'ho paren millor. És diferent. La gent riu, a més. Tenim aquí el públic embusit. Bueno, en fi, de fet, no és la primera vegada que sentim la teoria que va ser el PP, qui va fomentar la aparició de Podemos. Una teoria absurda i sense cap mena de sentit, però que alguns encara li van donar... No és tan absurda. Ah, no? A veure què passa. Jo he sentit, per bo de Manuel Míliel Mestre, que és una persona molt ben informada, va ser un dels fundadors del PP. I, com deia el que havia sentit, era que per ordres de Riola, el socialista del PP, es va fomentar que mitjans de comunicació donessin espai a Podemos per tal que li fes la competència al PSOE i fragmentar, d'aquesta manera, a l'esquerra, i asseure la victòria del PP. Com dius, ara això és una consorcia conspiració... Aquesta Riola ja ha tingut idees d'aquest tipus. El que passa és que s'ha llegirat una mequeta la estratègia en contra. Però els que diuen aquestes teories, obvien dos fets que són molt importants. Un, per molt de temps que hagués tingut Podemos, sense un missatge que tragués els ciutadans, i un, per molt de temps que hagués tingut aquest èxit. I, segon, Podemos ha estat més a un escurtini mediàtic que no ha tingut cap altre partit. Què passarà, finalment, amb tot això? Serà Pedro Sánchez, el nou president del govern espanyol. De fet, atenció, podria ser, inclús, Jimenez de los Santos o tu mateix, president del govern. No és necessari ser diputat. Pablo Iglesias, vicepresident. El rei Felipcisa dirà alguna cosa que influixi realment a la vida política d'aquest país. En fi, són preguntes que queden a l'aire, i que segurament avui no tindran resposta tampoc demà, ni en els propers dies. Però dius que ve, pau Ramà, continuar aquí per explicar-los-lo. Però no te vagues todavía, com va dir aquest? No, perquè encara hem de parlar dels humoristes per sorpresa que teníem d'actualitat. I és que hem de parlar, ara, de la portada del diari ABC, que no sé si la veu veure estimat lluyents, però va tenir com a protagonista a Pedro Sánchez i les Tortugues Ninja. Que això és veritat, eh? Sí, sí. Tal qual. De fet, el més el titular, quina era el titular? Sí, des que pas per pas, què te'l diré? Sí, que tu no t'hauràs de ser guió. No m'ha recordat això. No m'ha recordat. La ABC, en teoria, és un diari seriós, però tenint en compte tot el seu historial, un té tot el dret a pensar que és una resta satírica. L'últim exemple el vam tenir en la portada que el diari va fer el passat 22 de gener, on podíem veure una foto del líder del PSOE, Pedro Sánchez donant la mà a un home disfressat d'una de les Tortugues Ninja. I ara sí, el titular era Amistats Perilloses. Correcte. I efectivament, salveia ell donant la mà a una de les Tortugues Ninja, concretament sembla que era Donatello. És un detall molt important. És que jo em pensava, perdona, que Donatello, que és el que va de color Lila, com el de Podemos. Ah, tot quadra, tot quadra. De fet, jo em pensava, el dia que vaig veure, per primera vegada, que va s'entrenint tot a Piquital, pensava que era una conya marinera, que algú havia manipulat en foto això, poc em seguia la portada de la ABC, i després vaig veure que no, que era important. Jo vaig al·lucinar i vaig flipar, i el titular seria aquest, eh. Amistades perilloses. Però bueno, això ja és, és com ser realista, no? Ara, deixa'm acabar amb aquesta frase, de si ABC dediqués la meitat del temps que gasta en fer el ridícul, en fer-me un periodisme, seria un dels llaris de referència. Correcte. Per cert, tu ets qui és Jaime Baili? Ostres, ara mateix? Jaime Baili és un presentador d'un programa. Podem escoltar-lo un moment, perquè és que estava mirant... No, t'ho explico molt ràpidament. Cabell negre, ulleres? Sí, senyor. Estava mirant el vídeo que he posat, ara que fa un moment de Jaime de los Santos, i saps que et surten altres referències, i altres links, quan acabes de veure un al YouTube, i em sortia aquest, i llavors, clar, s'ha quedat el vídeo aquí posat, i l'estava veient, i escolta, aquest home és clavat a... Puigdemont. A Carles Puigdemont. Però és que és clavat. Posa-me un bon vídeo. Sábado. Aquest home. Aquest home. Primer, la actualitat. En España hay un gran escándalo. La cadena de televisión antera 3 ha denunciado que el partido... Està entre... De ultra izquierda. Carles Puigdemont. Sí. I la de la CUP, que era nom del nom... Ana Gabriela. Sí, més poc m'ha canviat. Ho dic perquè la tofa que porta és important. Però què és aquest home? Què parla, Jaime Vibri? És una persona... En una entrevista amb los Santos... Sí. Estava bastant en contra del resident de Venezuela, i va... Quinoa de los Santos, però ell va preguntar, Quinoa de los Santos, qui es moriria abans? Uo Chávez? O Fidel Castro? I va desitjar que tots dos morissin ràpid. O que es creixin... No conec gaire, però... És a la que està contra el resident de Venezuela... Però fa un programa des d'aquí, des de l'estat espanyol? No. Ah, des de Sud-Amèrica? Des de Sud-Amèrica, el que passa? Val. Que visis aquí, no sé si és... Sí. Propé als socialistes o més a los Santos? Mm-hm. No sé gran cosa més. Bé, ja està. Només era la imatge. Va, què hem de passar ara... a l'humorista per sorpresa? Per acabar, ens portes una secció, no? Bueno, una secció. Una secció, perdona, una cançó. Ell és imbalament això. M'heu d'estar buscant-la. Quina cançó és? Era... No té res a veure amb política, però la senada passada vam acabar amb la cançó de Frozen, de l'Eric Gold. Home, mítica! Home, molt bé! Sí, la qüestió és que... Jo fora de temps em vaig recordar d'una versió d'aquesta cançó amb la temàtica de Star Wars. Ah? Està en anglès, però val la pena escoltar-ho. Ah, bé. Doncs a veure, escoltem-la. La lletra és en anglès, no? Exacte. Cultura, sisplau, cultura. De fet, el vídeo està bé, perquè el veuen tots els Jedi's, no? I ho acompanya tot, amb imatges i so. Molt bé. Molt bé. No acabo de veure que té veure això amb la política, eh? Jo amb la secció. És aquí. No té res a veure. Has portat perquè t'agrada. Exacte. Vale, vale, està bé, està bé. Sí, perdona, has posat que la teva pinja allà, no? Sí, sí. La broxa gorda, a final de secció. Exacte, és per acabar-ho, sisplau. No, no, no, parà, ja ho veig jo. No, no, molta força, molta força. A més a més, tu també te ho sent molt fan de Star Wars, m'ho imagino. Ah, va, va, va. Per això, jo... Per això, no té res a veure, però quan marxava l'altre dia em vaig recordar. Ostres, això ho havia de dir. Sí, sí, sí. A més a més, tu també te ho sent molt fan de Star Wars, m'ho imagino. Ah, va, va. Per això, jo... Sí. Però dic, ostres, això ho hauria de dir. Sí, sí, sí. Em vas recordar un espai. Està bé que no et quedin les coses, Pau, i crec que no tinguis res a veure amb la secció. Portis aquí, no, no, tens la llibertat, perdona. Perdona, que em sembla molt bé. No, no, a partir d'ara. No, no, no, no. Amb talles de creativitat. O veus, no, però escolta, Pau, ens en va fantàstic. De fet, és un vídeo molt ben treballat, tant en audio com a imatge, no? Sí, perquè han fet concordar amb imatges de l'episodi 3, tenen allò que inclús concorda el que diuen els personatges amb el que està dient el cantant. Sí, sí, sí. Però, sisplau, passant-nos a l'últim detall, perquè s'apla de detalls, la cançó, però al final del vídeo, de la mateixa manera que hem escoltat la boda jo de Obi-Wan i de més Gwindo, també tenim una altra. A veure. Perdona, és un vídeo que té més de 10 milions de visites de YouTube, eh? De Jedi, art de pas, segon, també. Darth Vader, per això és... Està molt bé. Molt bé. I la tensió al final. De Jedi Knight, és gone. Aquí estic. En el dia més fosc. Deixa que la força t'arribi. Vader is a better name anyway. Vader és el millor nom de totes maneres. Sí, no sabia que eres un fan d'Estar Wars. Ah, no m'ha dit res. Però que no vol dir freaky. O no. O sí. És que freaky està mal considerat. Està mal considerat. A veure, sisplau, Pau, il·luminants. Friky s'utilitza de forma despectiva, però, simplement, són això seguidors. Seguidors. Per tant, tu ets un freaky. Per tant, tu ets un follower d'Estar Wars. Tinc algun joc d'Estar Wars, alguna pel·lícula. Friky. Però no et... poca solta. No. Sí, sí. No, no. Perdó. Perdó. Perdó. És que ets un seguidor, ets un seguidor. És un seguidor. Pau, jo com en alegro. Has vist l'última, per tant, de tu, això? I tant. Què t'ha semblat? Dic perquè... Sí, sí, sí. Hi ha coses que no, no? A veure, sense obler, he fet spoilers. Sí. Em centro en el que va dir George Lucas. I va dir que s'havia sentit enfejar en cada pel·lícula. I va dir, perdona, que què? George Lucas va fer la crítica que ell havia fet que cada pel·lícula fos única. Val. I aquesta, doncs, no acaba de ser única. Única tòquica està molt bé. Ja. És un remake, no? Que sí, bé. És que no vull ser... No vull ser perquè aquests països poden ser spoilers. Va, doncs no digue'm res. No digue'm res. Pau, Ramon, moltes gràcies. Bona tarda. Recordes plugges, eh? De part teva. La... la... la població, amiga i veïna. Fem una pausa per la publicitat i tornem d'aquí un moment... Ni vostès que no les saps pròpies per aula. No sé com ho crec. Clar, com no ho vaig a creure jo. A més, tinc molts amics, els plugges. I tant. Sí. Tens un com tu. No, bueno, no, no. Són millors, perquè són... són cargolins. Fem una pausa per la publicitat i, durant d'aquí un moment, anem a la parella del Morro. Ràdio d'Espel, durant de 8.1. Ràdio d'Espel, durant de 8.1. Vet aquí una vegada, un programa de contes que realitza el grup Marc Mestres àvies recuperadores de contes de l'Associació de Mestres Roses Sençat. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del dematí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilònis, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Durant de 8.1, el ràdio t'espera. Durant de 8.1. La Pella vol morro cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esberga. Té un recte final ja d'aquesta primera hora del... perquè m'apropo un micròfon. Té final d'aquesta primera hora del programa i ja acabem com sempre els dijous, però algun dijous parlant amb el senyor Benito i avui el tenim al telèfon contra top pronòstics. Senyor Benito, bona tarda. Bona tarda. Com està? Com va la vida? Bé, força bé, força bé. Passant d'hivern, aquest d'hivern calorot, que tenim, però bueno... Diuen que les temperatures contraven així d'altes, com a mínim, d'obertures més, no? Una miqueta més, sí. Això ho diu, eh? En fi, senyor Benito, té algun plan especial per de cara a aquest dia, se'n va a la platja de forma regular, a prendre el sol... Sí, sí, sí, sí. Bueno, els meus àvids habituals, valgui la redundància, vull dir, passeig a la platja, vull dir una mica de dinar frugal, etcètera. Sí, una mica de tot. Una mica de tot. Estava mirant aquí algunes de les notícies més vistes d'avui, per exemple. Sí. No sé si ho ha vist, però diu que TMB denuncia als Mossos en una macrofesta il·legal, el metro de Barcelona. Sí. Diu que Transports Metropolitan s'ha presentat una denúncia als Mossos d'Esquadra per la celebració d'una macrofesta il·legal que va fer el metro la matinada del 16, el 17 de gener, entre les passes ja una primer il·la de passeig de Gràcia. Diu que un dels assistents, Dani Romanoff, explica a la web Vice com va transcorre la nit. Segons diu, hi va haver beguda alcohòlica en abundància, drogues i actes bandàlics. Vull dir que jo va ser una festa de les bones. Una pastaça, eh? Sí, però... Diu que els assistents van quedar a la parada de metro, perdó, ja una primer on van començar el botelló. Diu que els joves expliquen que tots són joves dins de la subcultura del hip-hop. Abans d'endissar-se el metro, m'han començat a córrer l'alcohol i la droga. Diu que estaven colpejant una bossa de coca en un tronc. Van entrar dins dels vegons on alguns turistes els van rebre en por, i altres em sonriures i ganes de feir-se a la festa que ja portaven a sobre. Segons el relat de Romanoff, comença a sonar You Got The Fights For Your Right de Beastie Boys. El que ja portaven els baflers, ja portaven una mica. Si fas una festa, vas preparat, no? Quan van arribar a la parada de paret de Gràcia, recordem que van pujar a... on he dit? Ja una primer. Llavors van arribar fins a paret de Gràcia, que és la següent, línia la 4 tirant cap al món. Doncs diu que quan van arribar a la parada de paret de Gràcia, van sortir per fer un transport. Diu que durant el canvi es va produir un concert de hip-hop en un dels replans del transport, mentre alguns dels resistents van començar a orinar a les vies. Una festa molt bona. Van tornar a entrar en un vagó, acompanyats de música i finalment van decidir sortir a la superfície per començar a aturejar cotxes i seguir enregistrant vídeos. Des d'aquí no és... Que no la caigui. Des d'aquí no és que fem apologia d'aquests actes que surtes de les normes cíviques que hem de tenir dins. Però, escolta, què és, tio? Tenien ganes de festa i segurament on van sovint estava tancat. I van dir a què la festa no la fem vosaltres. Home, i tant, i tant. Ja estimo en la sèrie, és que a mi no em va a la vida. A l'hora diu que van començar a pintar parets animats per la música, que sortia d'un gran altaveu, i arribats a aquest punt van començar una festa rave urbana, ignorant segons els testimonis dos cotxes de la secreta, que hi havia allà al costat. I per acabar aquest testimoni segur que va marxar a casa amb la sensació d'haver vist un dels espectacles més bonics de la naturalesa urbana. Això ho va dir el testimoni, eh? Bueno, clar, és que si anàvem oferint drogues i alcohol a tothom, clar, la gent s'anava fumant. S'anava animant, tu, és que això... Digueu, no. No, no, no. Això que ho feia, l'Ajuntament, ho va proposar. No, no, de fet l'Ajuntament... A tothom de tothom pronòstic m'agradia així. Barcelona en comú al català ho ha condemnat. El primer tínel del calde, Gerardo Picharello, ha remarcat que l'equip de cobert condemna uns actes que no tenen cap justificació i afecten l'espai públic i, per tant, el bé comú. Està dient el mateix que deia Trias quan estaven a la plaça Catalunya de Campats. Que ho sàpiga. Ha confirmat que els feits es van produir a la línia 4 entre l'estació entre Jaume Primer i Pareig de Gràcia i no per cometre-hi actes com aquests. Jo és una manera de gaudir la ciutat a tothom. Sí, i tant, i tant. Que passa, clar. Aquí s'havia ocult deixar els diners. Els hi deixen el metro, els hi deixen tot. La gent se'n creu i pot textar. Aquestes notícies, vostè quan agafi el metro, ara fixi, si us plau, si veu... A veure, algun d'aquests joves hip-hoperos que està ballant, vaja en compte que no... Que a la festa no vagi més allà. M'agrada algun dels comentaris, perquè això ho hem excedat d'un article del diari ara, que avui és un dels més vistos a la seva web, i per exemple, un dia, segur que tots aquests senyors van pagar el correspondent billet d'accés al transport públic. Home, per descontar d'això, això no s'ha de dubtar. Després va venir el revisor i diu, la polsera, llavors li van senyar la polsera. Tota incluïda, llavors el revisor diu, si és així, d'acord. És un forfet que va l'ajuntament. Es veu que n'hi havia alguns d'aquests nois que sabien confort, i es pensaven que el revisor era com el cambrer del bar. I els demanava... Vinga, billete, por favor, diu, sí, otro ron con cola, por favor. Una mica de tranquil·litat. Fa molts anys, ara que treu això, fa molts anys, va durar poc per això. Però va haver-hi una discoteca a la Plaça Universitat, on és el ramal de l'alineador, que va estar molts anys, molts anys, tancat. Però hi havia l'estació. I allà vam fer una discoteca. I fins i tot feien teatre i tot. Es deia... no ho sé, es deia... Ho he trobat una cosa així. Però, escolti, això és una cosa que m'està explicant amb vostè, més social, que era... No era una discoteca, però era dintre del metro. Vull dir, era un precedent. Allà, a la línia... Plaça Universitat, línia 2, propera para... Línia 2, línia 2. Allà és un dels vestímuls més famosos de músics que estan tocando. I tant, i tant, i tant. No és el centre neuràlgic de músics al metro, allò, sembla. Jo sí, perquè a més és allà on fan les proves, perquè tu puguis ser músic del metro, perquè un músic del metro no ho pot ser quants alhora. No, escolti, Carmet. Vostè s'agafa la flauta aquella que es va comprar quan feia primària, que li van fer comprar una flauta allò, per fer música. Jo sóc l'himne de l'alegria, en flauta. O re. Clar, si vostè agafa aquella flauta i se'n balla a qualsevol vestíbol, li poden fotre un paquet, perquè no té el carnet de músic del metro. No, hi ha més que... Hi ha més que canto, toco-me malament. Sí? Bueno, no es pensi, a vegades, el nivell. Hi ha un nivell bo, però també hi ha un nivell allò... Suporbar, eh? El nivell, clar, és suporbar, perquè estan allà, al metro. Però els que tenen el nivell suporbar potser no tenen el carnet, perquè ara no em dirà que regalen els carnet, perquè en defons càsting hi ha unes proves importants. Fa una prova seriosa. Jo passo bastant, però jo passo universitat, almenys. I veig que hi veig les proves que fan. Hi ha un tribunal de 5 persones, i això no és poca conya, eh? Doncs escolti, senyor Benito, ja n'he informat la pròpia vegada que hi vagin, nosaltres ho hem de deixar aquí, perquè hem de connectar amb Catalunya Ràdio, i retrovem la setmana que ve. Bona tarda. Perfecte, bona tarda. Catalunya Ràdio. Vale, Benito. Les notícies de les 6. Bona tarda, us informa Montse Quadreny. La policia francesa ha tingut un home que portava dues armes de foc a la maleta a un hotel d'euro Disney. Segons el Ministeri de l'Interior, l'individu, un ciutadà europeu de 28 anys, havia entrat a un hotel del parc temàtic a prop de París, Sergi Roca. Els serveis de seguretat l'han interceptat llavors, quan ha passat la bossa pel detector de metalls de l'hotel, on tenia fet una reserva. Llavors han vist que portava dues pistoles i un carregador a l'interior. També d'ull, un exemplar de l'altre. No ha oposat resistència i ara l'estan interrogant. En canvi, segon sembla, s'està buscant també una segona persona, una dona, que l'acompanyava i que ha pogut fugir. França està en estat d'emergència des dels atemptats del 13 de novembre a París, quan un grup de jihadistes va matar 130 persones en nom de l'estat islamic. Notícies breus, Quim Olivares. El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús María Barrientos, del sector centrista, defensarà la Constitució i la legalitat vigent. És el que ha dit en unes declaracions a Catalunya Radio Raimundo Prado, que es porta veu estatal de l'Associació Judicial Francisco de Vitoria, de la qual forma part Barrientos. Los catalanes y los españoles van a poder estar muy tranquilos en ese sentido. Va a aplicar la ley y la ley hermana del pueblo, y el pueblo es el que vota sus representantes y todos estamos sometidos al imperio de la ley de la Constitución. El Consell General del Poder Judicial, Maxi Mórgan de la Judicatura, investiga el magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Josep Manuel Abril, que instrueix la carrilla contra Artur Mas, Irene Rigau i Genor Tega per haver posat les urnes del 9N. La investigació oficial del Consell General vol determinar si hi ha hagut dilacions indagudes en aquesta causa. El promotor de l'acció disciplinària ha demanat el jutge i el secretari del Tribunal Superior informes sobre el timing de la instrucció. 6 persones en mort quan intentaven arribar a Itàlia en una embarcació que s'han fonjat parcialment. Són les primeres víctimes de l'any en aquesta ruta migratòria des del nord d'Àfrica, on 290 persones han estat rescatades en vida a les últimes hores. En l'altra via, per accedir per mar a Europa, l'acabar des de Turquia a Grècia, 24 persones en mort quan intentaven creuar també en barca. El govern tindrà enllà si d'abans de finales d'any un pla director urbanístic per regular les ampliacions i construccions de noves granges de porcs. Lleida Perejón Alvarez. Segons el director general d'ordenació del territori i urbanisme Agustí Serra, el nou reglament homogenaïts als criteris de distància mínima als nuclis urbans, tant si és una ampliació de granges com si es tracta d'una nova edificació. En 8 a 9 mesos estaran gestit aquest pla director de basta a tot el país. Tot i això avui ja s'han aplicat a la comissió d'urbanisme de Lleida els nous criteris en una trantena de sol·licituds. Uns primers criteris que ja hem començat a aplicar avui amb les granges que s'han tramitat, preferents a criteris de distàncies mínimes, sobretot distàncies mínimes respecte de nuclis urbans, característiques de integració paisacística en el medi, requeriments de finca mínima. La comissió també ha donat al vestiplau definitiu el pla d'ordenació urbanística de Server a la Segarra, a l'actual població passant de 9.000 a 18.000 habitants. El lliurament del Premi Crimes de Tint aquest vespre a Barcelona serà el primer acte d'una nova edició de la BC Negra, la setmana de la novel·la criminal de la capital catalana, Òscar Callau. Aquest any al CERTAMAN reuneix més de 80 autors amb noms com els Francesus Pied-La-Metre o Miquel Vosí, els suets coneguts amb el pseudònim Lars Kepler o la també sueca Marie Junxted. També hi haurà debats dedicats a temàtiques com la violència de gènere, el fotoperiodisme o la corrupció política. El comissari del CERTAMAN Paco Cámarasa ha explicat al programa l'atribu que molts periodistes poden explicar a la ficció de gènere negre algunes dades que no poden publicar als mitjans. Per exemple, Xavier Leaga, que és un periodista del temps, o Juanjo Braulio, que és un periodista de dalt. És l'única del diari o el setmanari que ho expliquen a una novel·la. Això és una forma, gràcies a la ficció, és la forma de mitjançar d'una mentida arribar a la veritat. Tot el programa de la Vesa Negra el trobareu al web la meva punt Barcelona puncat barra Vesa Negra. Esports Oriol Montner. Bona tarda, comencem amb una connexió per al Palau Blaugrana i a novetat sobre el recurs del Barça. No he acceptat per aquella cistella. Ho recordareu de Dolémann i la polèmica de si va ser una cistella. Bones tardes. L'últim horari és que el callo bars de Barcelona ha decidit presentar a Palacions aquest recurs, que no va ser acceptat ahí pel jutge únic del Comité de Competició. El Barça per tant, al secretari de Fadaració Espanyola de Vázquez, té l'intentió del FC Barcelona, fins a la darrera instància, fins al final, sobre aquest cas, per saber si finalment els donen o no l'error. Au del Serre, Catalunya Ràdio, a l'Aula Urana. A banda d'això, l'Espanyol ha comprat aquesta mateixa dada el 100% dels drets federatius de l'acuatoria Felipe Caicedo, i amb això la clàusula de reciclet del jugador augmenta fins als 35 milions d'euros. El club també ha confirmat que a Vardy Marxa, Itàlia, i que a TVC se'n va sedit el Reims francès, el porter Arlausquís, ja ha passat revisió mèdica. Avui coneixerem els dos últims semifinalistes de Copa, que sortiran dels partits mirandès Sevilla i les Palmes València. El davancé del rei de Madrid, Carim Benzema, ha tornat a declarar avui davant d'una jutge del palcàs de xantatge, el seu conveni de selecció, Matí Balbuen, amb un vídeo de conticut sexual, no ha transcendit res de la declaració, però Benzema, segre de moment, sota control judicial. Fins aquí, les notícies. Tots, seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 6 minuts. Les 6 i 6 minuts us parla Cristina Vergàs. El ple de Sant Just de Batrat, 4 emocions, dues presentades per ciutadans i dues per convasició, es tracta d'un protocol educatiu contra la transphòbia, una de seguiment i t'esperències sobre les mocions aprovades, una altra per a la publicació del pla d'inversions i per a la creació d'un grup de treball per fer el pressupost municipal participatiu de tot plegat de Sabatrat aquest vespre, a la set, a la sala de sessions de l'Ajuntament. Més coses, la biblioteca Joan Margarit dona a conèixer les novetats de l'equipament amb uns bolvetins electrònics del primer bollletí d'aquest any. Amb les novetats musicals, ja es pot sol·licitar i consultar també a través de Facebook totes aquelles persones usuaries o no de la biblioteca que vulguin rebre les novetats de música, de cinema i també de novel·la, només en enviar un correu electrònic que bibliotecaarrobasanjus.cat, indicant la categoria en la que estan ensarassats i rebran aquests bolvetins. I una punt més, ja estan obertes les inscripcions per participar del Concur de Dispresses de Carnaval de Sanjus. La festa se celebrarà el propè dissabte 6 de febrer i, com cada any, incloure la despilada de dispresses, individualment o per grups, la rua i la festa posterior que enguany serà a l'exterior del Casal de Joves. Recordem que les inscripcions per participar d'aquest Concur de Dispresses es podran presentar fins al 4 de febrer l'oficina de gestió integrada de l'Ajuntament, que l'horari d'atenció de la qual és de dilluns a divendres de 9 a 2 i de dilluns a dijous de 4 a 7 del vespre. I això és tot per ara. Nosaltres tornem a partir de l'A7 del vespre amb més notícies, de Sant Just Notícies, a Díceo Vesprà. El just de l'aposta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi ha una aprensa que ja aconseguirà entreure qui eren tots els empresaris que anaven a ell, que fins ara muntis. 4 o 6 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir-ho. Busco sempre aquella que hi ha de notícies, una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Sí, volem veure un d'aquests grocs més de casa i amb moltes oportunitats molt festivals. T'equivoques en un penal, no ho vas a Madrid. Pots que l'ha classificat a per vida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a l'aposta, vivim Sant Just en directe, cada matí de 10 a una. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. Vet aquí una vegada. Un programa de contes que realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes, de l'Associació de Mestres Roses Sençat. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del dematí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilònis. No us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomercal.com. Despertanta, corrent, esmorzan, comprant, passejant, caden, treballant, celebrant, sortint, conduint, vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio, Generalitat de Catalunya. Què tal? Bona tarda, són les 6 i 12. Benvinguts a la segona hora de la penya del Morro. De quins moments parlarem amb l'Arnau Còncil de Can Lliberté, del carrer Bonavista de Senjús i, a més a més, també entrevistarem el músic Llibert Fortuny, el mític salterí de l'elèctrica d'armar, però, abans de tot això, hem de connectar amb la revista Time Out. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio dels versos. I una setmana més, al ritme de Strocs, tenim, com sempre, el telèfon la Clara Nervión per parlar-nos de la revista Time Out, la nostra revista d'oci i de la cultura de capçaleta del programa. Clara, bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda. A la ràdio, ja ho heu afaltat. Sí, nosaltres també. No quedes d'escoltar amb desstrocs, que l'hem portat al primer ver, tu vas anar al concert? Sí, sí que vaig anar. A més, em vaig xerrar aquestes fancies, que em vaig estar una mitja hora abans d'allà amb botiga de gent, esperant, esperant, i quan va començar em va venir el Pipi, tot el que vaig anar a sortir, de sortir. A mi, Jordi, que em portava una mitja de bencoval. Què dius, d'ara? I va ser per allà, no la vull tornar, entre totes les persones. Tant busques amics, d'imagina't. Clar, fatal. Que t'emportarem un debò. Estaves escoltant això als estrocs i pensaves, que quina decepció també pel concert que vam fer justament al primer l'hem passat. Però, bueno, reflexions, que em venen el cap quan escoltava aquesta cançó. De totes maneres, Clara, aquesta setmana hem de parlar d'altres qüestions, com, per exemple, restaurants, que parleu a la revista on es calfar-se en plans cuina d'hivern, plats d'hivern, no un altre tipus d'escofament. Doncs és una mica de tot, cuina d'hivern, vagudes d'hivern, com es calfar-nos amb aquests mesos de fred, que és veritat que aquí no és a mislàndia, no passen tan de fred, però sí que fa com més mandres i no se'ls té. Doncs el tema és que es calfar-nos una mica la panza i l'esperit, Jordi. Sí, i la pell i tot, o sigui que ha de reunir plats calents per l'hivern, que està molt bé. Un ivern que no acaba d'arribar, però quan arribi, ja en guardaré l'article, Clara. Ah, guarda-vos-ho ben guardat. Mira, de moment em demano que busquis la plaça Joaquim Xirao, perquè no sona està. Ara tu busquem. I el lloc que us vull parlar és justament en aquesta plaça, que és la plaça Joaquim Xirao, i el lloc és d'un irlandès, que es diu Flaherty's. Ah, Flaherty's. Què passa amb els Flaherty's? Que podreu fer un esmorzar dels irlandèses, de debò, d'aquells que voten bacon, salchiches, bacon beans, que diuen... Oh! Aquí li ve de gust començar el dia de esmorzar bacon beans. Sí. Doncs a tots els amants, a Irlanda, i aleshores podreu fer aquest esmorzar de tradicions a l'Irlandès, que té de tot, el que deien formatge al forn, muntetes, salchiches, bacon, champignons, bla, bla, bla. A part 850. Ah, molt bé. Que no véns a Irlanda, tu, ara? A Irlanda, fàcilament. És que sí que m'ho he menjat, d'això, i m'he venit i l'ha arribat. Clar, allà fa fred, no? Allà fa fred i ha begut la pena. Mira, la plaça de Joaquim Xirao està a la ramba de Barcelona, baixant a l'esquerra. Tu ets que hi ha un carrer que es diu... Està davant de l'Art de Santa Mònica? Ah, doncs deu ser el carrer Escolallers. A l'altra banda... O el carrer de la Mercè. És que no em surt. És on hi ha... És el Carrer de la Mercè. Sí, és el Carrer de la Mercè. I allà hi ha una mica més endavant a la plassa Joaquim Xirao, que em sembla que és on hi ha l'església de la Mercè, potser. De la Mercè, exactament. És aquella plassa, allà trobem aquest primer restaurant irlandès per poder-nos escalfar com de humana. Més propostes, Clara, però en continuem. Doncs mira, ara ens anirem al carrer Aragó o al ques del mateix. Ens anirem a Xina, perquè el carrer Aragó número 224, que és a la plassa Leta Mendi, trobareu un restaurant que diu L'Olla de Situant, que és un dels xinesos més autèntics, perquè no s'han rellotat de primavera, sinó que fan autèntic menjar cantoners i xineses de tota la vida. I què podeu demanar? Podreu demanar una olla xinesa o... Huo-huo? Que és una mena de fondi meravellosa i ben calenteta, on podreu anar a sucar en verdures i carn, i suareu, com si fosiu, a l'inferno. Això al restaurant del món no ho tenen, no? No, ja et dic que l'Olla de Situant és una mica més autèntica. Més elaborat, més elaborat. Que no vol dir res, però que el nou món té les seves limitacions. Però bueno, és un xinofusión, no? Sí, ens agraden molt, també. És el que coneixem a Sant Just. Molt bé, doncs l'Olla de Xinhua, que està allà al carrer Aragó. Més propostes? Més propostes. Ara us proposo Ullo, que està al paral·lel. 37, que és, i agafeu-vos bé amb el nom, brises del Caribe. Hòstia, què dius? Jo coneixia els limones del Caribe. Doncs aquest amic és brises del Caribe. És un bar de la República Dominicana, i en aquest cas no parlarem tant de menjar, sinó dels còctils que fan i de les festes de salsa i bachata. Per tant, anireu allà, ni margot amb les trompes, i moure el cos fins que s'ho estregui absolutament tota la fredor de dintre el vostre cor. Home, així és fàcil, que posen la cossadera per sopar. Suposo, suposo, no hi ha una altra, no? És el gran clàssic. Bé, doncs escolta, la cuina Caribeña, i... Ja sé que de menjar no hi ha gaire, dius, que és còctol, sobretot. No, és més baroteo, digue'm. Després del L'Olla del Xinhua, per al paral·lel, em faré una mica de bachata i em moure l'escalet. Vale, molt bé. Bé, i ara, Clara, em vols parlar també, perquè tenim aquest article a la revista aquesta setmana, de plans per no moure's del sofà. Sincerament, quan arribi el fred, jo sóc dels que està molt bé trobar llocs, calenteig i tal, però jo prefereixo pel·li, manta, sofà, menjar, a casa. Una mica, no moure'm de casa meva. Doncs sí, de fet, ja sabeu que el timeout sempre es parla de coses, per sortir de casa i no has pactat amb vosaltres al sofà, però d'arribat a aquest punt de l'any, hem dit, saps què, els recomanarem plans també per quedar-se a casa. Molt agut, i comencem amb Droga de la Bona. Què dius ara? Jordi. Droga de la Bona, escitula Netflix. Ah, oi! Bueno, calla, calla, calla. Que va venir un col·lega a mi, l'altre dia, a casa, i va posar la seva contrassenyada a Netflix, i em diu si vols te la deixo, dic clar, i me la va deixar, i... Inocent. Sí, sí, sí. Interfecció de la sèrie. Per aquí no us sàpiga, els dos dies us expliquem que Netflix és un canal de tele de pagament, on es poden veure estrenes molt abans que a qualsevol tele, per tant, no es podeu viscar a sèries, capítols re de capítols, sense sortir del sofà. House of cards, per exemple, que ara ja torno a la porta temporada. House of cards, narcos, que tinc moltes ganes de veure la Llora, el narcotraficant... Mira, tothom diu que està molt bé, molt bé, narcos. Jo la vaig començar a veure i no em va acabar... Hòstia, no em va acabar de convèncer. Però jo tenia ganes de veure-la. Ja em diràs què. Jo tampoc no vaig veure un capítol. Vaig veure allò com 10 o 15 minuts, i no em va acabar de mullar. És que li havies de donar una mica més... Potser sí, cançó ràpid, cançó ràpid. Però, bé, a Netflix, que ha estat junts, ja estan malalts de Netflix i plataformes tipus HBO, que és la tele percable, que és com funcionen tot arreu, que, bueno, que, de fet, és el futur, això. Després diuen que cada vegada anirem més per aquí, la gent veurà el que vulgui, quan vulgui... Quan vulgui, que és important. L'any on li doni la gana. Exactament. Perquè s'ha d'aprendre de les televisions normals i corrents. Per veure la sèrie és... I, a més, anuncis que ens hem de xupar. Això, anem apenyats, anem apenyats. Doncs Netflix, una bona idea per quedar-se a casa, durarà aquests dies de fred que estan a punt de venir. Molt bé. Moltes més coses. Què passa si estàs a casa amb la teva parella? De sobte, em faria una copa. Però no tens que comprar. Clar, no tens ni tònica, ni ginebra, ni res, i els paquins estan tancats, ja, fora tots. Doncs tenim dues opcions. La primera és un gran clàssic. Telebotella, a punt oi, eh? Què dius, ara? Telebotella, eh? Telebotella surts en Time Out, això és una gran novetat. Com que la telebotella és aquella que tuques... Sí. En Time Out soluciona una nit tonta. Perquè et portes un ampullet d'alcohol, un refresc, i una mica de gel. Heu fet un gir cap a Podemos? No, cap a Podemos, perquè aquesta és una de les opcions alcohòlices que tenim d'onis i es compta. Perquè la següent em sembla interessant. Perdona un moment, telebotella. No, jo faig broma, però és una cosa que va molt bé. Hi ha molta gent que l'utilitza. Jo no ho he fet mai, però tu, Clara, ho has fet alguna vegada? No, no, no. No em sona. És que era un més previst que ho comproveu... O potser jo... Potser sí, amb els col·legues... Bueno, mira, quan era jove, fa un mes et troc el telebotella, per què no intento enganyar-ho? Ah, vale, vale, fa un mes, hosti. Jo no descarto que potser els meus col·legues truquessin, i jo no m'interès, perquè estava en un estat que no m'interava. Mira, t'explica la situació. Nosaltres vam anar a sopar amb uns amics amb la colla, i després vam anar a fer una escopa, depèn d'alguna cosa, i ens van xapar la paret de l'espèc. I vam dir, què fem, anem a una discoteca? I vam dir, doncs anem a casa d'algú. A casa d'algú, i per no sacajar-li el minibar, a la persona que vam anar, vam fer un bot, eh? I ens vam portar de tots, cervesetes, cubates... Per quin preu? Per tant, és una bona forma. No sé quan vam sortir, igual deu per cap, o vuit per cap... Bueno, bueno, si veu continuar la festa, fins i totes les de matinada a casa d'algú, i bé, no? Que bé. Té la botella, una opció, i després també hi ha una altra, que ens volies comentar. I una altra méspina, Jordi, l'altra méspina és coctelsparqueci.com, que és ben diferent, perquè una cosa és que et portin l'alcona a casa, i l'altra és que et portin el barman. Què dius, ara? El barman en casa, però això deu costar... Activement. Deu costar una pasteta, o què? Doncs no tenim preu, Jordi, que s'ha d'entre la guatiridad. Però jo et diria coctelsparqueci.com us envien un barman de veritat, un mestre cocteler, que li podeu demanar a tot el que vulgueu. Per tant, ja no només anem a un poc meu, un whisky cola, sinó que li pots demanar a un Bloody Mary, li pots demanar a un White Russian... Oh, un Sex on the Beach. Li pots demanar a un Sex on the Beach, o a un Bisco Sour. Ai, sí, molt bé, molt bé. Hosti, que guapo, eh, amb el barman, eh? És molt bona, eh?Sí, sí, sí. Bé, una mica sobrat, aquest concepte, si fas un sop de casa i et portes el barman. Eh, però, que mola, que és un punt. És, bueno, espereu un moment, què passa, truquen? És la pitja, no, és el barman, i llavors... És el barman, exacte. Entraieu un tio, hola, què tal, sóc el barman. Doncs escolta, me la apunto, i el que passa és que només fa coctels, eh? Diu, perquè... què dic, clar. No cuina, no cuina, Jordi, no cuina, no neteja, que tenia fa cox. No cuina, ni fa altres coses que potser algú podia pensar. En fi, després, per exemple, més coses. He deixat per aquí que et portin les morts al llit. Doncs sí, perquè hi ha una web que diu... Matias, buenos días. M'encanta les morts, eh, per cert, a la botella. Sí, que també fa tindom i et porta l'agmorzar o el branx a casa teva. És a dir, la política, de no moure un sol dit, no que ni que et facis el cafè, ni que facis acompanyar cruzans, perquè t'ho porta absolutament tot. I si et demanes un branx, entra en Bloody Mary. Què dius, ara? Ja tornam a estar amb l'alcohol. Ja veig per on va la idea. També és un puntàs, això, per si vols quedar bé amb algú, un cap de setmana... Sí, un anniversari de la Xurri, la Xurri, una sorpreseta... No està mal, eh, dissabte de la nit, pam-pum, i el diumenge el matí, allò que te'n lleve a estar, a partir de les 10, 11, truca a anar a la porta, també vas cap allà dins, doncs, qui n'és? No, porto l'agmorzar, senyora, hòstia. Ah, efectivament, sí, ja em sembla que hi ha caixetes a partir de 18 hores. Vull dir que pots quedar bé per no morir-les. Home, però escolta, està molt bé. Buenos días, com és, això? Buenos días. Matías, buenos días. Molt bé, i tenim alguna altra cosa per acabar, per fer casa, aquests dies? Un dia a l'última, Jordi, perquè hem parlat molt de veure sèries, veure com a cossacos, no moren els ells, però a vegades també cal fer una mica d'exercici, i us recomanem el bitlloga BCN, que el que fan és enviar-te un o una profe de yoga a casa. Què dius, ara? És molt fàcil. Sí, sí, ja ho veig, i que et fa una classe per tu i la gent que m'ho veu. Et porten les esterilles, tallar saludes al sol, et fas un respirament i acabes com nou. Directe-lo a la botella, vaja. Clar, i després ja, molt bé. M'agrada molt tot aquests plans que has portat a casa, m'agrada molt, eh? És molt de senyorito, com jo. Exacte, molt de jef, eh? Sí, senyora, sí senyora. D'on està molt bé, Clara, moltíssimes gràcies. Una setmana més per haver-nos atès des de la revista Time Out. En Time Out ens tornem a trobar dijous que ve, que vagin molt bé. Bona tarda, un petó, guapa cugat. Adéu. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro, a Facebook, la penya del Morro. Com veus, som originals de men. Camí cap a dos quarts de set de la tarda, continuem en directe aquí a la penya del Morro de ràdio d'Esvern. Després d'una primera actuació celebrada fa una setmana, justament avui, al Bogart, l'ensemla en residència d'aquest nou local situat a la vinguda diagonal de Barcelona, a mig camí entre el barri de Gràcia i el passeig del mateix nom. Avui, dijous, dia 28 de gener, a partir de les 10 de la nit, la seva primera actuació amb artistes convidats. Atenció, perquè la Bògara en sembla, tocarà al costat de Llibert Fortuny, un dels saxofonistes catalans de major trajectòria i reconeixement, a partir de les 11 de la nit, Llibert. Bona tarda. Bona tarda, què tal? Hola, bona tarda. Després del programa, els músics s'hi interpretareu una selecció de clàssics dels jazz d'autors com Call Porter, Hoggy, Karl Michael, John Coltrane o Stevie Wonder, entre d'altres. Escolta, explica'ns una mica com has arribat tu, fins al bolo d'aquesta nit aquí, al Bogart, que és un restaurant, no? Sí, però no ho sé ben bé, bueno, no ho sé, no? Em va trucar el Joan Díaz, que fa molts anys, és un gran pianista compositor de Barcelona, de l'escena de... de sempre, no?, amb el qual ja he fet moltíssimes coses. I ha creat una ensemble, diguem-ne que seran com l'ensemble resident del local, que això és una cosa que aquí no s'estil a massa, i és una llàstima, de més, però a fora d'aquí és una cosa bastant habitual, no? Que tu veig en un lloc que hi hagi un grup que habitualment faci el hòsting, doncs ja pot ser això, que és un espai gastromusical com aquest, o un club, o el que sigui. Llavors, una mica la idea, perquè, a més, és una cosa molt nova, és combinar, diguem-ne, la part gastronòmica i cultural, que és sempre, doncs, anar molt ben ligades. Llavors, cada... hi haurà l'ensemble, que crec que és un septet, exactament, i, llavors, cada setmana hi haurà un convidat, no? I, en aquest cas, em toca a mi i, bueno, estic molt... molt feliç i molt content. Llavors, els temes que s'interpretaran a tothom des de les tendes de la vida de jazz, fins i tot, per exemple, al final, la cosa es mirarà animant una miqueta més, no? S'ha mat, doncs. A partir d'aquí, amb el Joan, a tope, no?, i aquestes iniciatives, doncs, clar, s'han de recolzar, perquè és on... on la música en viu a... pugui passar. No sempre la música en viu només ha de ser en locals d'estrictament concerts, no?, sinó que està molt bé aquesta iniciativa d'altres disciplines, doncs ho convinin, no?, vull dir, que això és important. Sí, de fet, el Bogar és un nou local gastronòmic i cultural situat a la Vinguda de Gona, el 426, i allà hi ha previst fer espectacles, concerts, presentacions de llibres, activitats culturals de tot tipus, mentre sopes o prens una copa. Ara deies una cosa molt interessant, que és això de la música en directe, que estem mal acostumats, o vaja, que aquí no estem acostumats, no hi ha aquesta cultura, d'anar a llocs i que hi hagi, efectivament, música en directe. Creus que és un tema pendent que ens passa a passar-ho a Catalunya, o què? Mira, fins fa uns anys, quan em preguntaven, i deia, fa molts anys, ja, que maroseu per aquí i per allà, no?, i em deia, no, estic... com veus el jazz i tal? Mira, ara et diria que... que ho veig molt malament. O sigui, en l'especte de que és molt important que hi hagi música en directe, en aquests moments, perquè el que el sector pot oferir, és a dir, estan sortint tants músics. O sigui, aquí a Barcelona ara mateix hi ha tres escoles superiors o quatre. És a dir, hi ha tanta moguda de gent que estàs sortint, que si no hi ha espais, és això que et dic, no hi ha una continuïtat. No és com si tu estàs creant molt bons cuiners i no tens fogons, no? Això abans ja passava, però ara què passa? Que se'ns està multiplicant, saps? Els xavals surten i surten, i cada vegada les propostes són més interessants. Què està fent la gent marxar cap a fora, normalment i habitualment, i s'entén molt clar, no?, perquè aquí és molt difícil. Sí, com tu dius, no només això, sinó el teatre, és a dir, doncs, pot ser restaurants, locals de copes, no sé, espetacles de clowns, néix incorporant aquesta música en directe, que durant molts anys s'ha hagut de treure per una qüestió de pressupost, hi hauria aquestes plataformes, i al final és molt interessant, perquè el que hem de fer és que la gent vegi que estan passant coses, igual que hi ha bona cuina, que hi ha bona música. Llavors, clar, ara sí que en aquest aspecte s'ha de ser una mica crític i fot una mica de canya de dir, que tenim bona teca aquí, no?, anem-la a utilitzar, no?, com si tens unes bones... No, estàs en una zona que hi ha bons tronfos, no?, i ens mengem, saps, el que sigui, pastanagues, no?, doncs, si tenim tronfos, aprofitem-ho. Jo crec que és un bon moment, i aquest és un exemple, que espero que es vagi multiplicat. Sí, la veritat és que estem massa acostumats a escoltar música enlleunada, no?, ja sigui, doncs, el teatre, o com dius tu, en qualsevol esdeveniment, més o menys, que hi ha una mica de gent, la música, doncs, mira, tu, tires un CD o es potifar i tal, i clar, també reivindica una mica, hosti, la figura del músic, no?, que, a més a més... Mira, si no hi hagués música, sempre s'havia dit això, no?, de fer un dia sense música. Si tu et posessin un dia sense música, fliparíem tots, fliparíem. Hi ha una cosa que la tenim tant a l'abast, i que avui en dia, això que dius, és tan digital, però aquesta música la fan els músics. Llavors, sí que està canviant el model de negoci, com dius, sí que hi ha... estan sortint altres coses paraleles, però, ostres, a veure, a mi m'agrada veure com algú fa algun directe. Saps el que et vull dir, o sigui, aquesta màgia, crec que no sóc l'únic, no?, de veure com està passant el directe del donar amb la gent, de compartir, no?, això és molt important, llavors, bueno, a veure si, a poc a poc, doncs, també aquests joves que estan pujant van molestant, no?, i entre tots anem que ens soluc perquè això passi, no?, però sí, jo moltes vegades vull pensar, no?, si féssim un dia sense música, què passaria? D'entrada, el programa... la ràdio ja fora, o sigui... El nostre mitjà ja desapareix en bloc, o sigui, això per començar, i aquest programa, el primer... Jo, de vegades, per exemple, que faig feines, també, moltes coses que no es veuen, no?, a part del meu nom, del que puc ni fer com artista, moltes vegades que l'hi he posat, diguéssim, amb música, amb alguna pel·lícula, o amb alguna història, o amb algun reportatge, i em passen el reportatge sense música, no?, i te'l mires, i llavors li poses la música i dius, hòstia, és que... i ni saber-se, no?, de vegades, la música amb imatges, no?, vull dir que... Jo sóc molt fan de, diguem-ne, de compartir i de utilitzar totes aquestes, no?, i jo, a més, la música s'està transformant en un acte visual, també, no?, i de moviment, vull dir que tot això està variant molt, no?, l'electrònica està entrant molt fort, vull dir, tot està evolucionant molt, però, bueno, l'hem de poder fer en directe i em diu, no?, i aquesta nit, doncs, combinarem això, no?, gastronomia i música. Sí, de fet, tu ets un saxofonista que, escolta, has portat arreu del món... Tampoc, bueno, tota la teva música ha estat... Ho tinc per aquí, ha estat a Chicago, a Nova York... També, fins i tot, vas fer una cosa molt curiosa, que va ser a Frankfurt, el 2007, un paset per la cultura catalana, interpatant el band de l'Àlica de la Patum... Escolti, clar, sobretot jazz, però has tocat un munt de gèneres, no? Amb tots ells, amb què et quedes a totes les coses que has fet així? Home, amb totes, perquè totes m'han fet créixer molt, com a persona primer i, clar, quan un creix com a persona normalment sol passar que ets professionalment, no? I com més gran et fas, amb la música més veus que com més coses viscudes i com més persona ets, més música surt, no? Llavors em quedo amb totes, perquè realment són propostes que et van sorgint, i està clar que a moltes n'hi he dit que no, i a moltes he dit que sí, no?, perquè tampoc es pot fer tot, o sigui, això està clar, però les que l'has intentat fer, posant el 100% de sovó, de sang i de música de tot el que porto dintre, al final és estar obert, no?, és a dir, estar obert el que et proposen. Quan dic que sí, és que sí, saps? Vull dir que de vegades la gent diu que sí, bueno, dic que sí, perquè m'interessa perquè aquell no em farà que això no. Si dius que sí és perquè el projecte t'interessa, perquè és important, perquè creus que pots aportar una part del teu art o del que tu fas, sigui el que sigui, en el projecte, no?, més d'enllà dels interessos. Jo crec que és una cosa que, almenys a mi i a molts músics de jazz, ens caracteritza, no?, que són fidels a un discurs, no?, el discurs que hem tingut durant molts anys, i que són fidels que vol dir que moltes vegades, per qüestions econòmiques, hem deixat de tenir-ho per poder ser fidels en aquest discurs, i això és una cosa que avui en dia, i n'és si comences a veure el que es veu per la tele, com es escolten els polítics, com parlen i com fan i desfan, i com enganyen i desenganyen sense que no ens en recordem el dia d'aquí 3 dies, perquè, com hi ha tanta informació, és d'emvejar gent que sigui fidel a algú, no?, i jo crec que els músics de jazz i els músics, en general, són fidels al seu discurs, i això és important, i és el que he intentat fer, no?, i, bueno, millor o pitjor, això ja no ho sé, però ho hem intentat. Llavors hi ha hagut moltes experiències i, bueno, m'ha fet créixer, no? Ara que parlaves sobre el tema de les polítiques cultural, bueno, de política, eh?, i això que l'ha fet de la gestió, dels recursos de fons públics i tal, tu, quan vas a altres, per exemple, ara estic veient, que has estat en Nova York, un parell de vegades, com a mínim, el moma, representant la casa de les llengües, també, a una sala de jazz, que és de jazz i estàndard, a Nova York, al festival catalan d'Eix Urbeïtet per a l'Institut Ramon Llull i tal. Tu, com, per exemple, allà, a Nova York, a Estats Units, també passa amb les polítiques culturals, que, hosti, ens ho posen molt difícil, i que, de vegades, és com la nena petita, no?, també dels grans inversions de l'estat i tal, o... A veure, mira, per mi, justament les dues coses que has dit són... com, quasi, les poques coses que he fet per l'estat, no?, és clar. Hi ha una presentació, i això, si, per exemple, era de llull, i a llull, doncs, contracta i va amb els viatges, i, per exemple, s'està parlant, en aquest cas és molt bé, no? Jo crec que el model on seguir, potser, a Nova York, hi ha més facilitat de tenir música en directe als locals, perquè, de vegades, les polítiques no només és la subvenció, i jo sempre he sigut molt crític amb les subvencions culturals, perquè, si no n'hi ha, s'acaba tot. És a dir, has d'incentivar el privat i el públic. Però què vol d'incentivar el privat? Que si una persona vol obrir un club i vol fer música, no tingui que pagar una destralada per fer quatre standards, que l'igual van 100 persones a veure el concert, m'entens o no? I llavors, moltes vegades, això és desorbitat, i aquestes coses són les reals. És un model amb això, no? I el tenim aquí al costat, i el nostre model no s'assemblen res. Som un sector molt desunit, saps? I és molt difícil, saps? Què fan a França? A França, normalment, s'ajunten per tot, eh? Tenen sindicats, no? A França tenen un sector, diguem-ne, i un conveni de músics que van a un. Saps, és l'Unió, no? Estats Units també hi és, eh? És a dir, si tu vas, per exemple, i hi ha una irregularitat en algun aspecte, que a mi em va passar un parell de vegades, surta la Union, saps? I et defensen, saps? Van allà i diuen, eh, tio, això està malament i això hauria de ser així. I a França tenen una política que els músics tenen sou, que per exemple un tant per cent de la música ha de ser de músics nacionals, és a dir, hi ha una protecció del que fan, no? I aquí hi ha poca cosa. La gent va quedar escuma per la seva banda, buscar-se la vida i... No és que anem a la nostra banda, és que històricament ha sigut així, saps? No hi ha hagut una unió, no hi ha un col·legit, com hi ha un col·legit de pocats, saps? No hi ha l'associació, que ha fet moltes coses durant molts anys, l'associació de músics de jazz i música moderna, però clar, som un sector molt petit, llavors és difícil, això. I jo crec que a poc a poc anirem sempre i s'ha de ser positiu, no? Finalment, això és molt important. En fi, estem parlant amb el Llibert Fortuni, és un mida del saxo i tal, que al set anys vas començar a estudiar solfets, guitarra, piano, amb enrere, després quatre anys més tard, en Monsa ja començaves la teva carrera de saxo. En fi, mirant una mica així cap al futur, com et veus d'aquí uns anys? Home, em veig adaptat als temps, no? Què vull dir amb això? Si tu mires la història de la música, de vegades, han passat coses extraordinàries o no, o hi ha hagut guerres, o hi ha hagut, és a dir, la societat i el que passa a nivell social i històric influèix a la música i als músics d'un moment, no? A mi m'ha estat tocat viure un moment on, per exemple, va haver una època quan va sortir el jazz a Cigar Revolucionari, llavors era la música de la nit, la llibertat, llavors van començar a gravar molts discos, perquè hi havia unes discogràfiques amb uns estudis, perquè això explicava la ràdio i hi havia una mena de promoció i llavors jo m'he de, diguem, adaptar els temps que estic vivint, no? I els temps que estic vivint són digital, hem viscut un canvi molt fort de morir-se al CD a les estructures, al 3G, ara ja hi ha 4G, hi ha la gent que té fibra a casa, la informació vola, llavors jo crec que seré una persona que estaré fent música adaptant-me als moments, no?, les tasques socials, etcètera, etcètera. I no em veig com una persona que, diguem-ne, que porto... Començo, diguem-ne, ja des que vaig començar fa 20 anys, ara, he canviat moltíssim, m'he anat adaptant a el que ha passat, perquè realment ha passat algun molt fort socialment pels músics, hi ha hagut un canvi molt fort i ha sigut a nivell discogràfic, no? Sí, sí, sí, sí, sí. Jo me'n recordo del tema dels Tom Manta fa uns anys, amb el tema de la pedateria, tot això, la indústria ha sigut adaptat, perquè la gent... Però a més, per exemple, amb músics de jazz, com el meu cas, el Tom Manta no ens afecta, perquè amb un disc, si venies 3.000, 4.000, 5.000, 6.000, copies, i ara l'ost. Però sí que afecta l'hora de fer música, per exemple, no? Jo vinc del vivó, vinc del clàssic, però estic, diguem-ne, fent coses amb el meu ego i amb el meu ordinador, saps?, estic produint coses, estic fent coses que estan passant ara, faig loops, etcètera, i també faig coses de les altres, no? Llavors, avui en dia t'has de promocionar, has de tenir la web, has d'estar al Facebook, has de fer les coses quan fas temes, ja no és allò, no? Vaig a registrar els temes, i aquests temes han de fer un disco i ha canviat tot per absolut, no? És a dir, ara, per exemple, mola fer vídeos, saps? I fa uns anys, fa 4 anys, molava fer vídeos, que algun que venia a un concert a gravés amb el mòbil, i allò ens feia molta gràcia, ara i això ja no mola, perquè el mòbil sonava com el cul, vale? Ara ja fan uns mòbils que sonen molt bé, ara ja comencem a preciar, a poc a poc, la bona feina, no?, és a dir, quan pengen un vídeo, o és un vídeo de puta mare, la gent no perd ni 10 segons, mirant-ho, no?, perquè anem mirant el Twitter amunt i avall, al Facebook, i llavors totes aquestes coses fa que tu et plantegis i que els músics haguem d'estar aprenent a tope mil històries, saps?, perquè està tot canviant molt ràpid i ens hem d'adaptar, no?, perquè, si no, és que realment és difícil, que el que vulguis fer, jo què sé, jo tinc amics que toquen amb una orquestra sinfònica, tenen el seu sou, van allà, toquen directes, i és genial, no?, estem parlant de músics com jo, que em busco la vida, que soc filant, que toco, que faig la meva música, i que m'he d'adaptar al que està passant socialment, no? Doncs, escolta, avui és una bona oportunitat per veure en directe, aquí, amb el Bógar Ensemble, a partir de les 10 hores de la nit, aquí, al local de restauració, a la Diagonal de Barcelona. Ens acomiadem amb aquest tema del camp dels Ocells, que jo m'encanta, amb el Manel Camí, la Mireia Ferrer. Ara, molt bé. I del jazz Nadal. Sí, o el jazz Nadal, que és un altre tema, pare. L'èxit que ha tingut el jazz Nadal també espectacular, en tot de temes de tradicionals catalans, també, a ritme de jazz. Lliver, moltíssimes gràcies per haver-nos atès, que vagi molt i molt bé, i, efectivament, continua gaudint de l'èxit i de la música, que ens fas feliç de tots, que vagi bé. Pots continuar amb el fan, que ens faci. Adéu. A més, moltes gràcies per haver-nos atès. Gràcies per haver-nos atès. Gràcies per haver-nos atès. Gràcies per haver-nos atès. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Gràcies per haver-nos atès. Despertanta, corrent, esmorzant, comprant, passejant, cadant, treballant, celebrant, sortint, conduint. Vius connectat, conduint, desconnecta, evita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, mel· Turns Item, tragedia de la mirada. Az써 Pestic al木ovíc del Tribunal Personal de la Generalitat de Catalunya, busca la gestió de tots els слышidyes Tres veroples, un home i un poc gata. Tres veroples, un home i un poc gata. Bé, coses de... Que, maca la sintonia, eh! Sí, coses de... És de la pel·lícula... Justament, basada en el llibre del Quim Montsola, el parquet de Top Legat dirigida pel Ventura Pons, que l'utilitza en algun fragment de la pel·lícula. Doncs allà que... No sé si es pot fer el directe i que nosaltres intentem localitzar l'Arnal Consul de Cal Llibre, la llibreria per excelència nova del Carre Bonavista, Sant Jordes Bern, però no el podem trobar perquè diu que està molt enfainat. O sigui que... No podem parlar amb ell ara mateix, i és molt curiós, perquè diu que ja et truco jo. I dic com que em truca a estudiar, i sí que ara és que no puc dos minuts, però no conversa molt ràpid. D'acord, i ara em trobo en la tesitura, mira que m'han passat cores, amb aquests 9 anys de programa, però no m'havia passat mai el fet d'haver-te esperat la trucada d'un col·laborador, i jo estic lligat de mans i de peus, però no de boca. Aquesta és la sort que teniu, o la desgràcia vostra, estima lluyents, però no, ho dic perquè, clar, jo em trobo ara que estic esperant que em truqui l'Arnal Consul per fer la secció del llibre, i llavors segurament algun oient ja s'haurà parcat de la situació, i ja es deu preguntar, bueno, Jordi, i si no et truca, què? A veure, si no em truca... No ho sé, a veure, podem tirar cançons així... en plan per omplir. Ah, jo trobo trist, o sigui, jo crec que, com havíem de la penya del morro, vosaltres, que portem ja tant de tardes junts, no us maregeu que us tirin les primeres cançons que trobi a l'espotify, si insistiu, us puc posar aquesta? Núria Faleu. Sóc aquí, els bons amics, que jo estic... Ai, sí... Sóc aquí, però estic tan a prop... Ai, ai, ai... ...que em ve una sensació, que em pren un tremoló. Ah? Com va, des del cabell, fins al taló? És el goig de tornar-nos a veure... Enhorabona, enhorabona, enhorabona, enhorabona... M'agrada aquest to, com greu i baix, que té la Faleu. Com el que seu al regle principal... Bé, aquest és un tema que es diu, ja us he reconegut. Amics, que m'heu vingut a veure... Que és un homenatge, és un homenatge d'en Just que té a Miss Tinguets, que era un gran compositor francès. Però la Núria Faleu ha fet versió a altres cançons també, famosíssimes, com Raindrops a Falling in Your Head. En català la va titular Gotes de pluja bancaient. Fot-li. Bé, gotes de pluja bancaient, d'en una cara joana, no m'agrada. Bé, gotes de pluja bancaient... Bé, gotes de pluja bancaient... Bé, aquest és mítica, també. Per exemple, El Bastid en Pasqual. Aquesta és com de cabaret, però a mi m'agrada. És com de revista, sí, m'he tingut aquesta para així revistera. A mi, El Bastid en Pasqual m'agrada. No la coneixeu? M'ho famos, eh? Jo la cantava de petita casa sempre, sempre. Amb la Matieta me la cantava. El meu xicot Bastid és tan original, que no té igual i crida l'atenció. Per contemplar-lo surto d'hom sempre al portau. Per què en Pasqual fa sensació? Van pantalons, color de dolç, gas de botins, castravagans, i un bastonet de canya de dolç, i un sobretodo... Ah. ...enfervalant. Molt bonic, molt bonic. Ara, ara, ara. Ara. Bueno, en fi, mítica, mítica. Mítica Núria Jaleo. L'endormiria dels cigrons. També hi ha una altra que... Aquí vaig que se'ls potifall, ojo. La Marieta de l'Ulgeo, també l'ha cantat, Núria Jaleo. Eh? També l'ha cantat. Escolta, va, que hem de cavallar el programa i em comuniquen que a la Lluya tenim Arnau Cónsul. Arnau, bona tarda. Caliurete respond, bona tarda. Oh, bravo! Mira, llàgrima d'emoció, Arnau. Me'n pensava que no tindria avui el programa. Mira, podré saludar ara a la per final. Què tal? Sí, sí. Com estàs? La veritat és que ha sigut una tarda de bojos, però la tarda avui serà tranquil·leta, hi ha hagut un moment que ha començat entre gent, ha començat a estar al telèfon, veia que era ràdio d'Esvern, m'ha agafat una taquicàrdia, una sua freda, els clients demanant-me si us plau que et passi, i jo no puc atendre ràdio d'Esvern. No puc entrar a la penya del món, no? Això ho hem de solucionar alguna manera, i clar, estàs allà amb tota la gent, que deus tenir molta gent a aquest llibre té, i clar... No totes les tardes són així, pan de go, fòssim. Mira, s'ha posat tothom d'agor, tu i em fa de guia. A veure si seguim una molet. Cada vegada que et truquis ràdio d'Esvern... Estigui ple. La llamada que et truquem potser... Ja va passar l'altre dia també, t'acordes? També, també, també. Dius, mira, quan truquem nosaltres, la llamada de la ràdio. Escolta, ràpidament, perquè ja hem d'acabar el programa, però que... El titular, jo crec, que quasi és el mes, és que s'enjust és un poble cristofià. Sí, cristofià. És un objectiu que ens hem inventat, directament, que fa referència a Gota Kristof. Ah, qui és aquest? Gota Kristof, una autora hongaresa, no pas recent, no pas d'ara mateix, sinó que porta ja mort un temps, diguéssim, però d'alguna manera s'enjust ha ressuscitat. Té una història molt maca, al darrere, eh? Una història que ell expliqui en la seva biografia l'analfabeta, que publica l'alfabeta, que és un dels llibres que més hem venut. Aquest, i una novel·la, que és la trilogia de Claus i Lucas. Crec que vaig parlar, perquè l'havíem llegit, al Club de Lectura. I bé, tot ha sigut començar a recomanar-la. A través del Club de Lectura, dels tallers d'escriptura, de l'escola... I bé, la gent n'ha anat parlant. Al final, els llibres no funcionen tant per crítiques dels diaris, ni perquè en parlin a la tele, que les funcionen, sinó a la caurella. M'has d'anar a dir què? M'has d'anar a dir què? Heu impulsat una mica Cristóf, no? Aquí s'enjust, vosaltres, o no? Sí, sí, ja et dic, és una autora hongaresa, nascuda l'any 35, i va morir el 2011, després de molt temps, ja, sense escriure, no? Les seves grans novel·les les descriuen als anys 80, 90, en francès. Perquè ell és d'aquests escriptors que ha de fugir d'Hongria, per la repressió soviètica, diguéssim, en tots els problemes que passen a Hongria per als anys 50, a molt dels 56 i tot plegat. I, clar, futs, sabent que la seva llengua materna és l'Hongarès, però no el sap escriure, perquè, com a nena, ha hagut d'estudiar en rus, arribant a França i, per tant, no vol escriure en rus, perquè és com la seva llengua d'opressió, però l'Hongarès, no sé si ha de prendre el francès, i escriu tota la seva obra en francès, que és molt reconeguda reu, i ja es publica els anys 80 en català i tot plegat, el seu moment de fama. I, bueno, ja haurà de castellar per haigut aquesta l'anòfabeta, i el cas és que això, el fenòmen, jo crec, és senyor Steinck, ha just descobert Agota Cristó... No, no, i ens n'agraem, i de fet, contentíssims d'haver-la fet. Més contenta estarà a l'editorial francesa, que alucinarà que no un petit poble, per ells, faig espanya, l'agota Agota Cristó... Agota Cristó, sí, sí. Agota Cristó està venint tota la lliure. Està agotant, allò de fent una lliure. En fi, Arnau, ho hem deixat aquí. Moltíssimes gràcies per haver-nos atès. I, escolta, Agota Cristó, primer hem notat ja la Besseler, que està triomfant, a Sant Just. Ara, Josi, només a Sant Just, eh? No coneixem per Sant Just. Per tot, és que a Sant Just comenci una taca, una taca, una taca, i veus que a Catalunya es converteix en cristofiana, eh? I el veniu sabia, eh?, que a Catalunya serà cristofiana o no serà. Correcte. El primer èxit de Can Lliberté, el tenim a bun, eh? Som campanyes. Arnau, que vagi bé. Bona tarda, gràcies. Molt bona tarda. Adéu, xau, Rector. Bé, doncs acabem el programa. Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible l'apanyada al Morro d'avui. La Cristina Vargas, a les notícies de Sant Just. El Pau Rama, el nostre politòleg de Capsolera. El senyor Benito, també a la clara nervió de la revista Time Out, a Llibert Fortun, saxofonista i a l'Arnau Consul. Ara, al final, parlant de llibres des de Cari Lliberté. Tornem demà a partir de les 5 de la tarda. Que vagi molt i molt bé. Cuideu-vos molt. Gràcies molt. Bona tarda. Gràcies moltes gràcies. Gràcies moltes gràcies. Gràcies moltes gràcies. Gràcies moltes gràcies.