La Penya del Morro
Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.
#104 - La Penya del Morro del 17/7/2012
Sí, vaig dir que a fer el final de la penya del Morro feia una temporada. Ja n'hi aniré, eh? D'acord, ja està, només això. No em perdo, que no m'invites mai. Sí, home, sí, ja veuràs que tu passaràs bé. Ràpidament, que suposo que tens pressa. Sí, tinc un minut. Aquest dissabte, a la tarda, a partir de l'acet, el grup històric Xiva, que va començar aquí en els buclesats, que ha tocat la festa de tarda, perquè va ser un dels guanyadors del concurs de la impassada grup. Que l'hem entrevistat alguna vegada, també, a la penya del Morro. Exacte. Doncs es separen per motius d'estudis. Un se'n va estudiar a Londres, un altre barlí, no sé què tal, i es separen. I fan un concert de comiat amb amics per acomiadar-se de Balcaçal i de Sant Just. A quina hora serà això? Aquest dissabte, a la tarda, de l'acet, a nou. M'ho imagino que serà gratuït, no? Sí, sí, sí, es farà mig dintre, mig fora. Ah, ostres. Es farà la porta corredissa oberta, i els tocaran anar-hi mirant cap a la gespa, les gent estarà fora i els tocaran anar-hi, i molesti l'ajunt del sol. Que xulo, molt bé, histèric s'hi va. Ja parlarem, a veure si podem parlar amb algun d'ells, aquesta setmana, aquí a la ràdio, perquè ens expliqui com el Genal, perquè un grup, una mica així, com... no diré però, històric, dels bucs, el que és el de joves, han actuat amb molts llocs, també, no? Sí, han tocat amb moltes bucs sècions, ha fetes d'Arlo, ja et dic, perquè van ser uns dels guanyadors del concurs de grup. Correcte. I per això que han estat sempre molt fics aquí en el cas del de joves, i es volen acomiadar, doncs bé, no? Que guai. Perquè això no passa en tot el grup de mi. I després aniran pujant amics i d'altres grups i col·legues a l'escenari, i aniran fent com una mena de jam-sècions entre mi, que, bueno, us pot sortir de tot aquí. Home, doncs, té molt bona pinta, eh? Això serà aquest dissabte, a partir de la set del vespre, el cas del de joves de Cent Jus, a l'aire lliure, que concerts a l'estiu valen, o sigui, molen, molen, i estan molt bé, a l'aire lliure. Sergi, alguna altra... Tu, per exemple, per fareixes un concert a l'aire lliure, concinem a l'aire lliure, no? Fasca! Bueno, en aquest cas, hi ha com a excepció, sí. Com a excepció, sí. Bueno, no el castigaré més. Alguna cosa més? No, que t'espimo molt. Molt bé, Sergi, jo també. Però aquest divendres vina, que ens ho passarem bé. Porta canxitos, ¿vale? Jo portaré ganes de... de menjar. Vale, pues... la gent no espera que hi hagi menjar, i jo no portaré res. Bueno, doncs alguna cosa farem. Vinga, Sergi, moltes gràcies! Un abraçada, merci! Merci! El caral de joves, amb el Sergi Arrada i també amb Alejandro i la Montse, durant tot l'any, hem estat connectant cada dimarts a l'apena del Morro, i veiem quina són les novetats que hi ha en aquell equipament de Sant Just Desbert. Fem una pausa i tornem ara mateix amb el... Com es diu això? Com es diu? Amb el... amb el secció contenidor. Hola, soy Joaquín Reyes, quería aprovechar esta ocasión para saludar a los oyentes de la peña del Morro, que es un programa que realmente merece la pena, está hecho por gente muy válida. A mí me encanta, aunque lo cierto es que no lo he escuchado nunca, porque nunca me lo perdonaré. La peña del Morro, cada tarda de la singa, Serg, a Ràdio Desbert. Muchachada, Núñe. Núñe. Què tal? Bona tarda com esteu. Benvinguts a l'última hora. Ja fa estona, que estem a la segona part de la peña del Morro, recte final del programa d'avui. I, com ja sabeu que dimarts de fa una setmana fem la secció contenidor a la peña del Morro. Saludo a Sergi Pón, bona tarda Sergi. Bona tarda. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no. Era secció continguda, no, contenidor? Ah, va, va, va. I també tenim a Rafa, que no, Rafa, bona tarda. Hola, bona tarda. Què fas? Que l'estàs gravant amb el mòbil? No, estic fent fotos, perquè avui és l'últim dia de... És veritat, és veritat. ...de la secció aquesta. Avui també he vingut. Qui ha vingut? Ah, el Hugo Cano. Que has presentat ell. Hola! Hola, què tal? Com va tot? Hugo, bona tarda. Bona tarda. Bona, bona tarda, Hugo. Bona tarda. Ja estem tots. Avui, l'últim dia de la secció continguda de contenidor, que molta gent dirà, oh, quina pena, jo dic, bens, ets? Avui, què porteu? Què tenim? Sergi Pons, va, què has preparat? Sergi, què has preparat? Doncs mira, he preparat un tema que ha preparat avui al diari Ara. Per tant, ja era... era... pre... O sigui, com ho diuen, això amb el menjar. Vale, moment, no pateixis. Pre-cuinat, pre-cuinat. Exacte, pre-cuinat. Ah, ara t'escoltaràs. Això es fa molt, t'han ajudat els companys del diari Ara, no? Sí, els companys del diari Ara els hi vaig demanar quin tema volia, i l'han fet, l'han posat, inclús, emportada. Què dius, ara? I ara jo aprofito, doncs, amb aquesta feina que m'han fet, doncs, per reproduir-la aquí a ràdio d'Esvern, ja que no hi ha, probablement, tanta gent que desigui aquest diari, doncs, a través de ràdio d'Esvern, puc agradar-li més difusió. No, poca broma, però al diari Ara, el diari és que ha tingut més auge, auge als últims mesos, no? Vull dir que... no sé, dic jo, dic jo. Bueno, en fi, al resfacant, com sempre, avui ets pel arder d'alguna frase feta catalana. Porto quatre, però segurament que diré una, perquè no em d'arxeu més. Depèn, depèn. A veure, anem a triar la frase. Faig el recull de totes les frases fetes que he preparat avui. La primera, més val tard que mai. Més val tard que mai? Sí, sí. Però això té una explicació científica? Sí. Ah, sí, sí. La segona. Té un compte petit d'algú, sí. La segona. Ser l'últim pet de l'Orga. Ser l'últim pet de l'Orga? Sí, sí. També té una explicació. I qui tot ho vol, tot ho perd. I després, cabres i ions i ovelles fan males parelles. Jo és que no he sentit mai aquest referèndum. Aquest el que el inventa, Rafa. Jo prefereixo la primera. Més val tard que mai. Tot i que no sé si serem capaços d'entendre el significat. Doncs bé, ja ho veurem, ja ho veurem. Això s'ha de dir que intentaré d'explicar-me. Però abans d'això, m'hauria de comentar-vos una notícia. Que he llegit... M'has sorprès una mica. És precuinada, també? No, no. No és precuinada, és autèntica. Sabeu qui és aquest, què són, de fons? Espera. Ugo, saps qui és, tu? Ah, sí, el noi aquest. Ja escolta el que té a la saparreta. I què portes a la saparreta? The Rolling Stones. The Rolling Stones tornen. En fem 50 anys. Ah, sí, és veritat. Mira, tu no ets gran de la música. Parlem d'una altra gran de la música, que és Justin Bieber. Ah, gran, sí, gran. Perquè l'altre dia... l'altre dia va sortir una dona que va fer una denúncia insòlita, i és que va demanar a Justin Bieber perquè en un concert que l'artista, per lloguer de forma, va donar el 14 de juliol del 2010, fa dos anys, a Portland, als Estats Units, es va quedar a l'escalfa. No, diu que aquesta dona el va demanar, perquè creu que l'artista canadenc era el responsable per la pèrdua de l'audició que va patir després d'assistir al concert. Quina veu? El nom de la demandant era Stacy Wilson Betz, i va relatar que la sordera... sordesa, no?, un català parcial que bateix, es va generar després dels grits de les fans... Grits? Perdó, els grits, és que estic de dins directament del francès. Els grits de les fans de Bieber, que ella va definir com una bomba de so. I això, què et sembla això de l'audició? Interessant. Comptenida. Comptenida. És curiós, no?, que una persona... Vaja, demà en dia un cantant... Ja veig que sí, Justin Bieber, que sempre han hagut moltes víctimes. Sí, però... Em sembla trist. Escolta, perquè... Però això no et sembla bé. Hi ha molts païs, la ràdio viu de les ràdios curioses, també. Quina curiositat. Molt bé, molt bé. La curiositat, quina és? Que la ràdio viu de les ràdios curioses, i que tu fas ràdio i estàs al contra d'aquest gènere? Que fas reportatges al diari ara, no?, tu propues? Sí. Molt bé, molt bé. Proposa la ràdio de imatges, amb imatges. Sí, la ràdio en colors. La webcam de ràdioesber.com. Escolta, doncs, jo trobo... Perdona, que enxisteixi amb el tema, perquè jo crec que és el millor debat que podem fer. És a dir, com una persona de... O sigui, l'ha demandat, però, atenció, amb més de 9 milions de dòlars. A més, de la perda d'edició, Wilson Betx va assegurar que des del concert s'han just patès. S'han just viva. No sé si s'ha dit mai aquesta problema. Diu que, a part de la perda d'edició, aquesta dona, des del concert, pateix tinnitus, de pressió i problemes d'ansietat. Sí, sí. Directament relacionat amb Justin Bieber, només li faltava això. A mi m'agradaria dir... Una cosa que no sé si s'ha dit mai, que és que la justícia trobo que és molt tova, en aquests casos. A veure, aquesta senyora està patint una sèrie de malalties derivades d'haver assistit al concert de Justin Bieber. Després d'haver pagat una bona mort ara, una bona quantitat, perquè no són barats, precisament, els concerts d'aquest... Déu-l'hi marrec... Sí, el petit. I, bé, trobo que la justícia hauria de posar cartes en l'assumpte. Jo també ho crec. I no deixar en llibertat condicionat Justin Bieber, com està ara mateix. Si més no cap, hi ha una fiança. És que n'hi ha tota la rada al món. Fins hòrdia usas per tràfic de tabac. En aquell cas, per tràfic de pressió i problemes d'ansietat. La cobració es basa en què, per la demandant, els organitzadors del show i els responsables del S.O. Han de mantenir un nivell de S.O. acord amb la salut dels assistents i que han de pagar pel deteriorament de la seva qualitat de vida des del concert. I això és veritat, eh? I el dany permanent i irreparable a les seves orelles. Vale, anem a deixar només 10 segons. Perquè estan pensant... Si Justin Bieber era només posar-lo, ens farà mal a les orelles, perquè la música no fa mal. Una mica no, no? S'ho sort que la cançó ja acaba. Si no, t'indré que tu truca el meu advocat. Va bé. Deu anunciar que l'ha penjat el morró. Sí, per no mirar-ho a tu directe. Directament, no? Sí, per posar-me aquesta... Música entre cometes. Sí, podem canviar, per favor. Venen uns parcs anti-música Justin Bieber per desenganxar-te. Sí, mira, ja el tenim aquí, va. Fora, ja, fora. Sant Just se m'ha apagrinat a Justin Bieber. Mira, jo tu ja sé què és aquesta, amb el teu Sant Justin Bieber. Sant Justin Bieber. Però Sant Just ha tingut molts noms enllà de la història. Per exemple, molta gent li diu Sant Houston. Sant Houston Rockets. Sant Houston Rockets, per exemple. O Sant Houston, tenim un problema, que això també... Amb el tema que estem de crisis i la retallades i tot plegat, l'altre dia els funcionaris ho deien, això. Sant Houston, tenim un problema. Sí, o Sant Just duit, també. Exacte, és veritat. Sant Just duit, eh? Sí, sí. En canvi, d'Esvern és més difícil trobar paralismes, per exemple. La desbarnada. Sí, va, però això és un problema de ràdio i això té gaire mérit. En fi, si alguna persona se li ha hagut algun nom de d'Esvern que ens envia a la penyalmorro, a robajimeil.com, abans de divendres, que acaben els programes. A Jordi ja el Facebook, la penyalmorro, o el Twitter, a roba la penyalmorro. Com veus, original de la mena. Va, no. En fi, Sergi, tu t'has provat un treball d'investigació i tu has currat, eh? Doncs sí, sí, sí. La veritat és que sí, m'ho he currat. I bé, ja que m'ho he currat, doncs m'agradaria explorar aquest treball. No t'ho perdis a dins. La meva audiència. El tema del dia, el diari Ara. El tema del dia de la seva secció, Estiu. Diu l'èxit dels increïbles pantalons minvans, que em semblava que ja no es podien escursar gaire més, els sorts tornen i ho fan més d'inminuts que mai. L'increïble èxit dels pantalons minvans... A veure, estem parlant del que algú hi ha... Alguna s'enjustenca i ha batejat com a taxetes, eh? Què vol dir taxetes?Exacte. El guafans. Calsetes amb taxants. Sí, senyor. O sigui, això acaben amb hoxacas. Sí, sí, acaben amb uns taxants. O sigui, a veure, una cosa. O sigui, hi ha més cama que taxar. Jo no vull que tampoc aquesta conversa quedi molt trunya, perquè som tres tius parlant d'aquest tema, i tampoc no sé com pot acabar quedant. Xesis, és plau, il·luminants. Doncs bé, fa 36 anys... Tot va començar a fer 36 anys quan Jodi Foster va comocionar als Estats Units en una interpretació d'una prostituta adolescent a la pel·lícula Taxi Driver de Martin Scorsese. El seu personatge, Iris Isis Tensma, tenia 12 anys i va agafar pels carrers de Nova York en plena canícula enfondada en uns minúsculs, perdó, pantalons de color rosa. Què és la canícula? Os preguntareu molts. Què és la canícula? És la calor i s'ha fotut insuportable. És entre el 15 de juliol i el 15 d'agost. Ens ho va ensenyar l'altre dia d'il·lustre Carles Hernández i Rius a la seva secció de meteorologia de l'informatiu migdia. Per què fas, Sergi? Què fas? Estàs explicant què és la canícula. Estàs fent to de informatiu, ara, eh? Ens va explicar què és la canícula. Ara, ara, mira. Tu l'informatiu migdia de radiodes. Ah, efectivament. Sí, és curiós, no? De debò es parlaré dels sorts a través de 5 icones. No cal, no cal, no cal. Pots canviar de to, Sergi, però... O sigui, no sé si ho has fixat, però últimament hi ha aquesta moda. Hugo, no sé si t'has fixat. Les noies utilitzen això. Van amb els pantalons molt cortets. T'has fixat o no? No. S'ha posat com de moda. Llavors, hi ha molta gent preocupada, perquè diu que estan ensenyant massa cama. Sergi, hi ha 5 referents. Sí, hi ha 5 icones, que han popularitzat, diríem, aquesta mena de pantalons, o calcetes, o digue-li com vulguis. Tacetes, hem dit. Sí, que són Helen Hull Jacobs. No sé si es pronuncii així. Que va ser la primera tenista a Lluís Sorts, sobre la pista de tenis de Wimbledon, en lloc de portar faldilla, per tant. Lluís Sorts. Lluís, què? Lluís. La primera tenista que va a Lluís Sorts, sobre la pista de tenis. Lluís Córto, Lluís Córto. Clar, ho dic, és tot clar. És clar, va ser la primera... És transgarassoso, perquè a Wimbledon, ja sabeu que hi ha unes normes molt clares. No són Jordis. Les normes de Wimbledon és que s'ha de pagar per entrar. També. Estanistes, com el de Bastille? Estanistes. Tot de blanc. Correcte. Però va veure alguna vegada que no va ser així, no? Sino que van bastir de negre o de verd. No ho sé. Aquesta dada ara mateix no la tenim, però en canvi sí que tenim la dada... Perdona, vull portar una dada sobre aquest tema. Fa un parell d'anys, totes les noies que participaven en la cursa de Cards de Cuxinets, les fèmines, van baixar de vermell. Oh! I van fer la baixada... molta gent deia que eren les moies de rojo. La baixada de vermell, sí, de les noies, en general. En Quilina Comunista. Doncs bé, si ho sembla, seguim amb la meva secció. A mi no em sembla, però si vols. Doncs bé, Silvina Mangano va popularitzar els pantalons extracurs i les mitges estripades a la pel·lícula Arrosa Marek. Era ròtica aquesta pel·lícula? Sembla que no. Arroz cubat. Si no ja no em portaria pantalons. Bé, ben vist. Mery Kwan, la creadora de la Minifaldilla, també és responsable de fer arribar a la moda dels hotpans, o mini-shorts, al carrer. Hotpans o mini-shorts. Dos noms més per a les taxetes. Deixi-d'ho, que el personatge interpretat per la trio catrimbats seria, en Lluís, uns mini-shorts, taxants tallats per ell en mateixa. Què estàs fent? Què estàs parlant? Estic llegint el diari ara, no? Però venen amb tota la petxona del món. Ara estàs llegint el diari. Bé, el personatge interpretat per la trio catrimbats seria Lluís, uns mini-shorts, taxants tallats per ell en mateixa. La sèrie de Ducks of Hazard. Des de llavors aquest tipus de pantalons es col·leixen popularment als Estats Units com a Stacy Ducks. I Madonna. Madonna, un moment, un moment. Madonna. Això està molt bé i és molt interessant, però la pregunta que hi ha sobre la taula és... Sergi, no busquis l'horòscop del diari ara. O sí, potser té més interès que això. No, però jo el que pregunto és... Per què s'ha posat de moda ara mateix això? I panca, que bueno se'l té. Perquè hi ha crisis, perquè hi ha crisis. Ah, doncs... que els salons, li diuen. Els mini-shorts s'han convertit en la peça de roba estrella d'aquesta temporada. Fenomen, n'hi ha que es pregunten si aquesta roba accelera la sexualització prematura de les noies. Bueno, en fi, però diu per què en aquest diari ara? O sigui, això està molt bé. Vull dir que és referent, però diu per què, per què passa això? Doncs sí, per un motiu molt evident. No t'inventis, no estàs llegint ara. El taxa és un material cart. Aleshores, què fan les botigues per vendre... Sí, ho està inventant. Per vendre igual, però a un cos inferior. Doncs fer uns taxants més curts, lògicament. Molt bé. També ho es feia després de la Guerra Civil. També s'han fet sempre a l'escola amb pantalons curts i mitjons alts. Perquè ho feien per fer els pantalons més curts. Sí, s'acaben menys. I d'aquí a l'expressió, ja no ells... Ja no ells curts, ja no ells pelats. Exacte. Després podríem buscar molts exemples. L'èxit de les samarretes Imperi. Doncs per què? Per estalviar-se les mànigues. Més exemples. L'èxit del tanga, per exemple. Del triquini, el triquini, també. El triquini era a l'època de Bonet. Deixem-ho aquí, perquè ja... L'èxit de les fangàlies. No podem exprimar més això. Per cert, abans de passar a les brasilènyes... Jo tinc un tema que segurament... No sé si us preocuparà o no, perquè Rafa i Hugo, no sé si alguna vegada heu anat a buscar pinyes al camp. Sí, tant. Moltes vegades. És el tema aquest de les pinyes, que és molt atabants. Correcte, correcte. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no. Què passa amb les pinyes? Un pare i el seu fill moltatgen 1.200 euros per recollir pinyes seques d'un parc. Això és veritat. Vés preparant el tema. No podem agafar pinyes del parc. Les estícies massa tova. 1.200 euros, oi? Per els pinyons, per els pinyons som al carso, o què? Ha parat de Zamora. L'Ajuntament de Zamora ha moltat 1.215 euros a un pare i el seu fill per recollir pinyes seques del parc de Leon Felipe. Ja que les pinyes són de l'Ajuntament. Segons informa l'opinió de Zamora. Els feits van tenir lloc. Van tindre el lloc. Van tenir lloc a finals de novembre del 2011. Quan dues policies municipals van denunciar el pare i el fill. Mira si són bones persones. Que van ser declarats culpables de fur pels jutjats de Zamora. I condemnats ha pagat 360 euros cadascuna en concepte de multa. Una indonització a l'Ajuntament de 495 euros i les costes del judici. En total, li sumat, fa la friolera de 1.215 euros. El novembre es veu que els condemnats van demanar un ajornament i ha estat en aquest mes de juny quan han acabat de pagar les qüestions reclamades pel furt. Ah, ho han pagat? De les pinyes seques que habitualment feien servir com a combustible per la caldera de casa seva. I ho han pagat? Esquerra unida ha recordat que aquestes pinyes solen recollir i llançar a les escombraries per la qual cosa, resulta d'obvi, que no es tracta de material valuós. I ja per acabar... I esquerra unida perquè s'ha fotut? Està l'Ajuntament, m'imagino. Està l'oposició. Consideren, diu que, a més, que aquest cas hauria de vergonyir a tots els regidors i convertir-se en el símbol de la manca de direcció bèstia política, eh? Del propi govern. Sí, el dia de la pinya. Quan va ser la vista? La vista... Bueno, pues... Va venir judici?Sí, sí, sí. Diu que sí. Impostos indirectes.Sí, sí. A mi és un judici ràpid, no com el del Millet. El 2011. I ja està pagant, ja està pagant a la... És que la justícia sap quins temes són els prioritaris i on s'ha de posar l'accent. I donar pinyes. Fer pinya, no?Fer pinya. M'agrada meva com està el mundo. Mesteris i Rafanx. I Rafanx.En Rafa, que no. Avui, més val tard, que mai. Hola, mig solents.Hola. Rafa, avui es portes un refranc? Avui porto un refranc... Sí. Que ja com has ben dit tu, molt bé, es diu més val tard que mai. Rafa, per què?Per què?Per què? Per què?D'on ve, això? Té una petita història. Aquesta famosa sentència té el seu origen en un filòsof de l'antiga Grècia. Sòcrates.No. Diògenes, la ERC.Diógenes? Diógenes.Té un síndrome i tot, aquest home. Sí, sí, era diògenes. La plaga amb tot.Sí, sí, sí. La plaga a pinyes, de tot. Sí, sí, sí. Ah... Rafa, no pots fer tu mateix els comentaris. No pots fer tu mateix els comentaris.No, no, no. Has d'anar tirant...Millets. Millet. Has d'anar amb millets. Que també la plegava molt, aquest.Molt, molts millets. Sí, aquí tenia el síndrome de diògenes. Millets i monedes.Correcte. Correcte, correcte. Aquest home ja veig... Aquest home ja veig... va tenir uns desitjos irrepimimibles d'estrullar música. Algú propè a ell, quan va saber-ho, li va recordar al Xavi que ja era massa veig per enredar-se amb aquestes coses. Idiògenes, sense inmutar-se, li va respondre amb aquesta frase proverbial. Més baltar que mai. Oh, que bona, eh. Crec que la fem la música i tot. En el moment del canvi de to. Molt bé, gràcies, aquest públic. A vosaltres. Des de... no ho sé. Mataró, venia avui. M'hi he de primera hora, més que de debò. En fi, s'ha agradat, però... Ara he dit una cosa, una miqueta o res. L'explicació, vull dir. Tenies una altra, o no?Sí. Aquest és més petitó. Tinc quatre, i era ser l'últim pet de l'Orga. De l'Orga. Qui tot ho vol tot ho perd. L'Òndia Ones i Ovelles fan males parelles. Jo crec que el de Cabres i Ones i Ovelles pot ser interessant. Doncs vaig a buscar-lo. Més que res per saber si algú va fer aquesta... No ho sé, és que per dir que són males parelles, ho van haver de comprovar abans. L'Òndia Ones, Cabres i Ovelles. Atenció, aquí. Si d'argo hi haig, aquí és el cap. Un contacte, també. Cabres i Ones i Ovelles fan males parelles. El refranc Cabres i Ones i Ovelles fan males parelles. I pot ser fou inspirat per la faula Dissob, que diu... La Cabra, la Vaca i l'Ovella faran companyia amb el farós J.O. I havíem pres discorrent pels pels muntanyes, velocíssim cèrbol, en faran quatre parts. I volent per... Perdona, perdona, perdona, perdona, perdona. Perdona, perdona, perdona. Estava posat en catalàntic. Sí, sí, sí. A veure, tu, catalàntic, què diu? És que no ho entenc. O sigui, aquesta llengua va anar a la muntanya. La Cabra, la Vaca i l'Ovella faran companyia amb el farós J.O. Perdona, diu una cabra, no cavalls. No, la Cabra. La Cabra, la Cabra. Cabres i Ones i Ovelles. Home, és equivocat. Veeeeee! Veeeeee! A veure, com ho fem, això? Jo què faig? La Cabra... Veeeeee! Veeeeee! Veeeeee! No va començar, no va començar, a veure... La Cabra... Veeeeee! La Vaca... I l'Ovella... Jo faig tu l'Ovella... Faran companyia amb el farós J.O. Veeeeee! Ja ben pres. Perdona, moment, això era un lloc? Ja ben pres, discorrent. Ja, però això era un lloc, però això era un lloc. Veeeeee! Veeeeee! Una de fan, eh! Una de fan. La Selva a la Ràdio. Ja, ja ben pres, discorrent, per les aspres muntanyes, va amb un velocíssim cèrbol. Un cèrbol. Hem de fer un cèrbol, ara. És una màquina escriure. Vaig igual, tira, rafa, perquè és dolta. Enferen quatre parts. I volem prendre cadascú la seva part i després de fer tres de la quarta, digue al farós J.O. La primera part és la meva. La segona part em partany perquè sóc més fort que vosaltres. La tercera, em preveu per haver corregut en mayor velocitat i fúria. A veure, rafa, una cosa, una cosa. És que és molt llarga. No, no, ja està, és un pares més. És que... Una línia d'aquest últim pàrraf, de penúltim, i un pares més. De quatre, de quatre ranglons. És que amb aquest català antic... No, amb aquest català antic, costa d'entendre. I qui en toqui la quarta, tinguin pell, seu capital anemic. Oh! Però és que rafa, és que no se'n té. És molt antic, aquest català. Vol dir aquesta faula que l'home no deu fer companyia amb algú de mayor condició que la seva. Perquè tota la càrrega es repangerà sobre els seus dèvits muscles, mentre cal més fort arrugant i s'ho veig, s'endurà tota la utilitat. Amb aquest òrgan m'ha donat un mal rotllo de sermó. El musclu no s'ha atrevit a imitar-lo a ningú, eh? El musclu, sí. Una cosa que no la diré. Sergi, moltes gràcies per haver vingut. Gràcies per aquesta... Aquests riures inestimables durant aquesta temporada. Que vagi molt bé. Que toca, no? Un programa d'amor? Sí, clar, clar, clar. Vindreu aquest divendres? Hi ha una pica en pica? Si el portes tu, sí. Molt bé, doncs... No ho portaré, però... Rafa, tu vindràs aquest divendres a canviar-te de penjar el mur o no? No ho sé, perquè com estan canviant els torns... Dependerà de si deixes allò. Rafa, si no ho pots venir, que tinguis un bon estiu. I si vens, doncs... Continuem el setembre. Correcte. Doncs escolta, gràcies per tot. Que vagi bé, Rafa, gràcies a tu. I Sergi, vindràs divendres tu? Segurament no. Ho deixo gravat i que vinguin els col·laboradors. Ugo, moltes gràcies, eh. Ugo, per venir. Ugo, Ugo. Ugo, gràcies per venir. Ugo, gràcies per venir. Vol dir algú? Espera, espera. Tu us ve l'Espanya i l'Itàlia. L'úl, què? L'úl d'Espanya i l'Itàlia. Què passa, ara? Va perdre... I l'Espanya... Ahir, l'Itàlia va guanyar i va perdre l'Itàlia. A veure... Com, com? Aquí ens hem perdut. És català antic, això, també? Ugo, qui va perdre? L'Itàlia va perdre? Sí. Contra qui? Contra Espanya? Sí. Però en quin esport? Futbol? Sí. Però quan, això? A l'Eurocopa? Sí. Però si va ser el revés? Si va guanyar Espanya a l'Eurocopa, Ugo? Et sembla que et passen malament les fons, eh? Li enganyo, li enganyo. Què dius? Pobre... Això és que ho escoltarà el cac i dirà que els nens no s'utilitzen així. Sort que el seu pare és d'aquí. És el locotòmet sobra de Catalunya. Molt més jove, encara. Ara sí, ara sí. En fi, Ugo, gràcies a tu també. Que tinguis bon estiu. Que tinguis bon estiu. Bé, deixem aquí el programa. Ui, què passa? Gràcies per escoltar-nos. Tornem demà a partir de les 5 de la tarda, en un dia més, a l'Apenya del Morro. I mira, deixem aquest tema, que és una cançó de Vivaldi. Per acabar el programa una mica... per disculpar aquesta última mitjana de programa, que és la que vam amb Vivaldi. Vinga, va, tardar. Eh, l'Apenya del Morro. Cada tarda de 5 a 100, a ràdio d'Esvern. I de cafè a l'hora de la mitjana. Bona tarda, són les 7. Sant Just Notícies, edició Vespre. Ricardo O'Fill i la Ví serà el pregoner de la festa Majot 2012, a l'arquitecte del Walden Setti Bay de Sant Just, donant el tret de sortida les festes que començaran dijous 2 d'agost amb una jornada festiva a la plaça Bardaguer. Amb aquesta notícia obrimen els Sant Just Notícies d'edició Vespre d'avui dimarts 17 de juliol. Tot seguit fem un repàs d'altres temes destacats antitulars.