#851 - La Penya del Morro del 1/2/2016

els grups que li han exposat, que tenen ofertes per invertir en altres països. Tarragona, Ricard Buigues... Bona tarda, el director executiu de Mielco i el vicepresident de desenvolupament de Hardrock Café diuen segons granadors que l'actual situació d'indefinició posa en risc la inversió. Estan molt incanquils, no saben absolutament res, és de torturat, imagines vostès, les declaracions de representants d'Esquerra Republicana, que no paren de dir que això és pont, que això no existeix, i és mentida, existeix. Aquest moment hem tingut reunió amb aquestes persones i ens han traslladat la seva veritable inquietud. Els inversors han demanat un compromís ferm per part de la generalitat que el projecte seguirà endavant. Ricard Buigues, Catalunya, ràdio Tarragona. Esports, Oriol Mundé. Bona tarda, canvis en l'horari de declaració de Neymar davant del jutge de mapa. El cas del seu fitxatge anem cap a Madrid. Jordi Bordó, bona tarda. Bona tarda, finalment. Neymar declararà demà a la tarda, a la cinc, i no al matí tal com estava programat. El jutge de la mata de l'Audiència Nacional ha canviat l'horari previst per compte als advocats, el representat legal del president Bartomeu, on judici el matí, a la mateixa hora, i programat de fa temps. D'aquesta manera, Neymar podria entrenar, demà al matí, amb el Barça, desplaçar-se a Madrid i ser a l'hora de demanar el jutge. Avui han declarat Bartomeu i l'expresident Rossell, se'l ratificat en el que van declarar fa uns mesos a l'Audiència Nacional, i també declarant Nacho Mestre, que sí, ha respost preguntes de les defenses del jutge i del fiscal. Jordi Bordó, Catalunya, Ràdio Madrid. Ja és oficial, Pep Guardiola és el nou entrenador del Manchester City per les 3 properes temporades, just uns minuts abans de saber-se, l'actual entrenador dels anglesos Manuel Pellegrini ha confirmat que marxi el mes de juny. En basca, tal Barça, la Lliga Cb, es personaren com a perjudicats, en el cas dels passaports falsos. Sembla que el Madrid hauria fet jugar Marcos Slauter, de manera irregular, la temporada passada en què va guanyar la Lliga a Cb i la Copa, el que es també implica Planco, jugador del Fuent Labrada, haurien jugat amb passaport de Guini Acatori, el falsificat i amb la mateixa numeració. I aquesta tarda han arribat a Madrid, els jugadors de la selecció espanyola, d'en Bol, que jugaran el preolímpic a l'abril contra l'Eslovenia, l'Iran i Suez, i els de Manolo Carenes amb la Plata han aconseguit plaça directa pel món i a la França de l'Anymiren. Cada lluny de nou, a 10 del vespre, teniu una cita amb Ramo Vineu, si us plau, una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys, 20 o 50. O, si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a Ràdio d'Esvern. Tens entre 6 i 18 anys, t'agrada escriure? Què prefereixes? Poesia o narrativa? Òmnium Cultural convida tots els alumnes dels centres de primària, secundària i batxillerat a participar en el premi Prisiganya de Poesia i el premi Sambori de Narrativa. I atraveixes? Consumte les bases ja 3, bé dobles, per un Òmnium Pocat. Ràdio d'Esvern, durante 8.1, Ràdio d'Esvern, durante 8.1. La penya del Morro, un programa en més morro que penya. Què tal? Bona tarda, senyors i gent de les 3G com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Bona tarda, senyors i gent de les 3G com esteu? Bona tarda, senyors i gent de les 3G com esteu? Bona tarda, senyors i gent de les 3G com esteu? A l'apena del Morro, comencem, però, acomentant les notícies de Sant Just. Bé, hem de començar a obrir la plana política de Sant Just, perquè la convergència democràtica ha destacat la importància de començar a treballar per fer els pressupostos del 2017, però que siguin de forma participativa i la ciutadania pugui dir la seva. Això és el que han comentat avui els micròfons de ràdio d'Esber, perquè han passat per aquí el programa del Just de la Forta, amb la Carme Verdoi. A més a més, presentaran el nou ple del mes de febrer, l'emoció per crear un grup de treball per fer aquests pressupostos oberts a tothom, no? Sí, de fet, la convergència vol activar el pressupost per ser participatiu de caràcter al pròxim any, i aquesta va ser, doncs, recordem, una de les emocions que es van retirar el ple de gener per falta de consens per tot això i després de la presentació del pressupost d'aquest any de 2016, on, de fet, part del veïnat, segons convergència, això sí, va ser la participació molt reduïda. Doncs el que proposen és posar-se a treballar el més aviat possible per tal d'implicar els diferents agents de participació. Tot plegat, doncs, l'Aia Plutats ha destacat que la retirada d'aquesta emoció al ple del mes de gener va ser per una falta de temps material, per consensuar un text que aconsegueix l'aprovació, però que assegura que de cara a aquest propè més de febrer no hi haurà cap problema per acabar d'aprovar-ho, i en aquest sentit, doncs, va retirar endavant aquesta emoció. Una altra de les emocions i punts a l'ordre del dia que es va presentar el ple del mes de gener, en aquest cas, el grup de convergència, va ser la publicació del pla d'inversions pendents del portal de la transparència. En aquest sentit, doncs, l'objectiu d'aquest pla d'inversions penjat al portal era que els veïns i veïnes del municipi coneguessin les necessitats d'aquest municipi, també, quines eren les inversions que hi havia pendents a fer i quines eren les prioritats d'aquestes inversions, quines es parien abans, quines no, i, a més a més, el pressupost que tenia que descunar d'aquestes inversions. Per tot plegat, en aquest sentit, flotats de destaca que l'equip de govern disposa empresàament a reparar d'aquestes dades i que només el que caldria seria publicar-les. Tot això, cal recordar que l'emoció no va tirar endavant, en aquest sentit, l'equip de govern va votar en contra, i per a dir popular i ciutadans es van abstenir. Per últim, hi ha referència a un punt del ple del mes de gener, parlem ara de l'extinció del contrat de la concessió de l'úgia i aprofitament de la primera planta del mercat municipal. En aquest cas, convergència valora positivament que l'equip de govern estigui obert a qualsevol ús d'estotació de l'espai. Tot això destaca que caldria promocionar una miqueta més, perquè la ciutadania conegui que hi ha aquest espai disponible i també pugui fer propostes de totes maneres. El que sí que destaca és que, en referència, els bars i restaurants administratius normalment acaben fracassant, és el que diuen, i per evitar-ho creuen que caldria canviar els criteris de les bases del concurs per evitar, per exemple, aquesta acumulació del deute i també d'aquests crèdits incoherables. Molt bé. Escolta, sí que han dit coses, no? La gent de Convergència, avui, al radio, que he vingut, recordes? L'hi ha apuntats, pel que veu de Convergència Senyors. Molt bé. Bé, Montserrat Nebrega, jo no... No ho sé, amb re, no, d'ella? No. Està amb el cuní, no? Sí, bueno, a vegades va menjar un restaurant en japonès d'aquí dels seus, però per altres, també. Al Sapporo, al cap de la carretera, reia... Ah, no ho sabia, no ho sabia. Bé, va, que a mi em de qüestió parlem ara d'informes de la policia local. Avui s'han presentat aquests informes, on, entre altres coses, diuen que s'han reduït el nombre de robatoris a empreses. Ué. Establiments, indústries i també de vehicles. Ué, ué, ué. Però han augmentat habitatges i a l'interior de vehicles. O, de la mateixa manera, han augmentat també els vehicles recuperats, les detencions i els accidents de trànsit i els ferits en aquests accidents. Per tant, a veure, un balanç, una balena. Home, són més, en aquest cas, les reduccions, que no els augmenten. Ja, ja, ja, però bueno, a veure... De robatoris. Sí, com ha anat això, Cristina? Explica'ns'hi. Doncs, destacàvem, primer de tot, que va ser unes dades aquestes que va facilitar l'alcalde en el ple del mes de gener, és a dir, el dijous de la setmana passada, i en les quals, doncs, es destacava precisament que aquest passat 2015, respecte a l'any anterior, s'han reduït els robatoris a empreses, passant, en aquest cas, de 29 a 25, també en establiments, que van passar de 17 a 10, en indústries, de 18 a 9, i també de vehicles de 16 a 13. En referència, doncs, al que deies, els vehicles d'Estecaques van recuperar 8 dos més que el 2014. Per contra, han augmentat, també, els robatoris al municipi, a habitats, al 2015 van haver 19 robatoris més, i d'aquesta manera, doncs, hi havia un total de 74 robatoris aquest any passat. També van augmentar en 4 els robatoris a l'interior de vehicles, van ser un total de 68, i pel que respecta, doncs, els accidents de trànsit, el 2014 van haver-hi 111, i el 2015, 116, és a dir, que van augmentar en 5, de la mateixa manera, doncs, que amb els accidents de trànsit, els ferits d'aquests també van augmentar passant de 33, el 2014 a 46, el 2015. Per últim, i com a dada també podrien dir una mica positiva, ha d'estecaque que les detencions han passat de 8 a 9 persones, per tant, han augmentat en una persona en un. Sí, senyora, sí, sí, és... Bé, a veure, són dades molt similars, eh, tampoc, que hi hagi un augment molt destrossi i tampoc molt significatiu, o sigui que es manté més o menys l'index de criminalitat al municipi, com quan fa el 2014. En fi, va, que a mi hi ha una altra notícia. La pell de Balmorro, cada tàrrer de 5 a 7, a ràdio de Esmer. I és que hem de parlar de les conclusions de la taula Rodona, que refeia aquest dissabte amb Molins de Rei, amb la presència d'Jusfa Salva, del núcle de Sant Jus, que parlava sobre fires, festes i cultura al Baix Llobregat. Suma esforços i treballar en xarxa entre les entitats de cultura popular és una d'aquestes conclusions que es va celebrar en aquest debat dissabte a la sala gòtica de Molins de Rei, no? Sí, de fet, els temes més recurrents d'aquesta taula Rodona van ser el finançament de la cultura popular i també la constatació d'aquesta com a motor econòmic, a tamponents com públic d'aquest debat, que es va celebrar, com deies, a dintre del març del Congrés, del Baix Llobregat a debat, van destacar la importància de sumes forços entre entitats culturals i també el treball en xarxa d'aquestes. A més a més, cal destacar que es va originar debat en torna als reptes de les diferents entitats i organismes, com, per exemple, en el finançament, la innovació en aquest àmbit, la creació d'entitats de tercer grau, és a dir, que siguin reguladores entre moltes altres qüestions que es van tractar perquè, de fet, hi va haver-hi una xicentena de persones que van assistir a aquest acte, que, de fet, va comptar, com deies, amb una fila 0, formada per membres de les diferents entitats culturals i també amb quatre punents, entre els quals, doncs, hi havia Just for Salva, de la comissió de festes del núcle i de Sant Just, que representava-nos al municipi i que va parlar precisament de la festa major d'aquí, de Sant Just. Molt bé, molt bé. Bé, d'on ens n'alegrem? Cristina, gràcies. A vosaltres. Un dia més. Recordeu que teniu tota la informació que vulgueu. Ara mateix a Radio2ver.com. Fem just notícies, edició ves per a Cristina, bona tarda. Bona tarda, que vagi bé. Fem una posa per la publicitat i d'aquí un moment, a l'Apenya del Morro parlem amb l'Oriol Puigtaulé, de teatre, i una mica de cinema perquè, ahir, se'n va anar a la gala dels Premis Gaudí, ens explicarà la seva experiència. D'aquí un moment, a l'Apenya del Morro, fins ara. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veu, sou originals de Met. A les 8 del vespre, a Marc Romero i a Adrià Vilà. Aquí, a Radio2ver, no te'l perdis. Amigues, amics, Radio2ver us ofereix el programa a l'Audició en nous continguts i en més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podeu escoltar als dilluns de 8 a 9 del vespre o als dissabtes a les 9 del matí. Us esperem. Cada dilluns de 9 a 10 del vespre teniu una cita amb Rambo Vineu, si us plau. Una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys, 20 o 50. O, si ho prefereu, podeu descarregar el programa a la carta a Radio2ver. Lo antic es millor y más divertido. Rambo Vineu, si us plau. Connecte-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d'est. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles. Carrem un cerrat número dos. Despertanta. Corrent. Esmorzan. Compren. Passejant. Cadant. Celebrant. Sortint. Conduint. Vius connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils. GPS i aparells de ràdio. Ràdio de esper. La pell o vol morre. Cada tarda de 5 a 7 a ràdio de esper. 10 minuts hi arribem al punt de les quarts de 6 de la tarda. Tenim el telèfon. El nostre crític teatral. L'Oriol Puigtaulé, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda, Oriol Puigtaulé. Com estem? Bé, estem bé. I hem de parlar de teatre. Tenim sobre la taula la farsa de Wild Wars. Wild Wars. Que em sembla que tu també l'has vist, oi? Sí, vaig anar-hi a veure'l. Ai, millor, perquè ets Facebook. Sí que ets a semblar. Bé, molt bé, m'agrada molt. M'agrada molt, moltíssim. Sí, sí, sí. Crec que és d'aquests espectacles que realment s'ha de reconvenar, perquè a mi s'estan només dues setmanes al Teatrecadèmia. El Teatrecadèmia és un teatre que hi ha gent que no sap ni que existeix. Està al costat del Corte Inglés de Fresel Macià. Exacte, aquelles són així, borridotes, com de papes i mames. Virgesia Grisa. Sí, el Corte Inglés és aquell, no? Però és d'un espectacle això. S'estan dues setmanes, ja n'han fet una. Per tant, queda aquesta setmana, que s'acaba el dimens, el dia fet. Atenció, perquè aquest espectacle va guanyar el primer prèmig del Fringe Festival de Dinburg, un dels... per no dir... Aviam, alerta, alerta. Aquest no, eh? El Teix, el Teix original. Exacte. I què diré jo? És el Teix, el que va guanyar el prèmig. Sí, l'espectacle, el Teix, no el que està veient ara, perquè en altres coses allà eren anglès i aquí ho fan actors catalans. És una producció de la planeta i també també hi ha gent de... Ho han presentat al festival Tempura de Alta fa un parell d'anys, i ara han trobat dues setmanes els actors, perquè van molt apretats i ho han pogut fer aquests dies. Estic, és una obra que és molt... és forteta, no? Té un punt així... És forteta, però... Expliquem una mica d'a què va, perquè són els estimats ullens, el situïne, una mica. Aviam, com molt bé diu el seu títol, la farça. No, la farça de Woolworth. Woolworth és un carrer de Londres, una obrera, és una treballadora. I comença l'obra i diem, ah, i mare, no? Perquè una escenografia molt ben feta d'un piset així humil de Londres, veiem la cuina, el menjador i una habitació amb una llitera, una cosa hiperrealista, cada detall està molt bé, està molt bé, i aquesta casa, en lloc de tenir parets, no té com un paret de fusta, té com una escaleta, una estructura, però no hi ha parets, és a dir, que veus tota l'estona el que passa dins. I llavors comencen les espectacles i veus que porten unes perruques, uns perrucots, així com un casamoc, que són perruques. Aquest Woolworth, el casal que fa un dels fills, va amb un bigoti així mal posat, una calva postissa, i llavors, tot clar, veus el Jordi Sobirà, que és un tros d'home, total i prim, que fa de dona. I llavors vas entrant, mica en mica, en aquesta mena d'història, no? Perquè són una família, que són tres, qui és el pare i els dos fills, que representen a casa seva cada dia el mateix, diguéssim, espectacle, la mateixa història, que no és altra cosa que representen, o tornen a viure el record, o el record que té el pare, sobre tot, perquè llavors va veient com van anar les coses. Doncs el seu últim dia a Irlanda, perquè resulta que són irlandesos que van emigrar a Londres. Ja es veu que és una família que no està gaire bé del cap. Una mica disfuncional, sí. Molt tòxic, molt tòxic, perquè recordar el dia que van marxar, perquè a més en van haver-hi algunes morts, algunes coses... Exacte, van haver-hi una sèrie de coses bastant colorbroneres. I llavors tot està amb aquest to de farsa, que realment a mi em va recordar la pel·lícula, aquella grega, Canino. No ho he vist, no? No ho he vist, no. És d'un director molt bo grec que és el Jorges Lantimos, que és de l'Angosta, de l'Opster, que ara està a les pantalles. Aquesta pel·lícula, Canino, és una família xirrica ben estant de Grècia, que ve d'una casa amb jardín, piscina, i que no t'expliquen per què, però que els pares no han deixat sortir mai els nens, els fills de casa, és a dir, els fills ja són com adolescents, o és que ja tenen 20 anys, no han deixat sortir mai de casa, no? I el seu món és la casa, i les paraules i tot... són les paraules que vencen dels pares, és una mica aquesta, creem un món propi, no? Llavors aquí veus que amb el pare, d'aquests dos nois, té aquesta obsessió, i cada dia fan el mateix, també és molt bo el detall que cada dia va al fill, el supermercat i compra exactament el mateix menjar, cada dia en un pollastre, unes galetes, una mantega... Per representar, de forma teatral, aquesta història, de l'últim dia que ho van deixar. Per fer-ho exactament igual. I llavors, com no podria ser d'una altra manera, hi ha un quart personatge en aquest cas, d'un personatge que entrarà en aquest món tan estrany i trencarà una mica la rutina, aquesta rutina, aquest ritual, tan teatral, però també tan un mica psicòtic, que fa la família, i és la màia, la caixera, el supermercat, que pugui aportar les bosses i dir-ho, que està passant, no? Sí, estan una mica tots bojos, però és una obra que dura dos a les i quarts, que els actors es deixen la pell de l'escenari, i això, com a públic, és d'agrair, perquè estan allà donant-ho tot, i des d'aquí els falsitem la feina, perquè fan una feina molt, molt bona. Em va dir una cosa, que a mi em va agradar molt tot, que això no és normal que passis, a mi em va agradar el text, em va agradar la direcció, i em va agradar la interpretació, perquè molts cops passen, que anem al teatre i diem, els actors estan bé, però el tec és una mica així, els actors estan molt bé, però els actors una mica fuixos. En aquest cas, jo vaig trobar que estava tot molt bé. A més, també, llavors vam estar parlant amb els actors, i ho saps, que jo conec actors, directors, conec a tothom, vam anar a fer unes copes, allò que fem els actors, que em sembla tan dolent. I llavors em van dir que van tenir la sort de poder assajar aquest espectacle durant molt temps, que són com més de tres mesos, que avui ens diem al teatre, a assajar més de tres mesos, i molt temps. 6 setmanes i cap a casa, vull dir. Exacte, però almenys amb més i mig, 6 setmanes. I això es nota, no? Jo crec que es nota molt. I també em va agradar molt veure el Pep Vila, que jo pensava, aquest senyor, aquest actor, em sona molt, em sona molt. Clar, el Pep Vila l'està 10 anys amb els juglars. El Pep Vila és un clown fantàstic, és un actor fantàstic, és un director també fantàstic. L'estat de pare de família està molt bé, està molt bé. I aquí està, realment, a mi m'ha agradat molt, molt. Escolta una cosa, parlem una mica de... Perquè això és un obra del dramaturg irlandès Enda Walsh, i els irlandesos... Jo sempre he vist obres irlandesos, estan una mica sonats. Estan una mica bojos. No et passa això, que veus obres de textos irlandèsos. Sí, això també fa gràcia. I aquí també hi ha una mica aquesta cosa, va amb la bencervès, potser no són alcòlegs, però aquest món, bastant càfreg, els irlandesos també ho diem amb els amics, amb els amics que hi vaig anar. És una cosa com uns quillos, com els nostres quillos, nostrat en la terra, irlanda... Quillos, ni a tot arreu, ens pensem que no n'hi ha de quillos. I és aquesta vida com molt... això, molt bèstia, veure tal, sortir... Totes les obres irlandèses, quillos, ja estan allà com una mica passats de voltes, acaben invatant-se entre ells, aquòlits... i pels rojos, això sí. I el teatre, com també el cinema, o hi ha aquella mítica pel·lícula que fer irlandès, que és una noia que es queda embarassada una nit de festa, però no se'n recorda. I el pare, perquè no se'n recorda. Què passa molt? A irlanda hi ha molts embarassos de noies venents, de adolescentes, és un problema, realment. I el tema de la beguda. Com es deia aquella obra de teatre que van fer irlandèses? El Goss, d'alguna cosa, amb el pantomonyot, però fa molts anys el teatre actual de Catalunya. El Goss, del Tinen, no, no, Pérez, ara... Sí, del Tinen Tishmore. Tinen Tishmore. O sí, era aquesta, oi? Quina memòria. Bueno, escolta, eh... Sí, que hem de parlar... Hem de parlar dels previs Gaudí. Vinga. Perquè ahir es va celebrar la gala, i tu, Oriol, vas poder anar com a assistent, com... M'han convidat, m'han convidat. Com es va respirar l'ambient? Aviam. La gala no ha agradat gaire. Perquè jo crec que una cosa era veure-la per la televisió, i l'altra, allà, a l'auditori. El fòrum l'havia estat mai. Les gales en directe són pitjor que per la tele. Doncs mira, que et dic, com que la Ràdio de Palma... Aviam, ara diré jo, la Ràdio de Palma m'encanta, sóc molt fan, això d'entrada. La Ràdio de Palma jo crec que està millor. Vull en directe que per la tele, perquè és una tia que té tota alta, tot així, les cames. Escànicament té presència, té força. Llavors, per la tele, i, a més, en directe, allà, assegure't, algun poquet fallo tècnic o va ser-hi bé. Però crec que la tele n'hi va bé molts més de fallos. Llavors, això ja ho entenc. Microfons que no els apagaven... Exacte. Abans de cantar la Silvia Pérez Cruz... Estupenda. Sí, però un micròfon encès... Sí, també ho he sentit. Un canta ell, ja saps? No, abans de començar, que es va sentir... Jo em sembla que allò que es va sentir de la recicla, però sí, no era ni en directe, era com d'un moment abans, perquè se sentia el bocet aquell o el bocet que feia... Sí. Però qui ha escrit tot això? No ho ha escrit la Roce de Palma, no? Sí, aviam, mira, jo diré una cosa. A veure, qui ho ha escrit? La Roce de Palma, que és un artista. No la descobrem ara. Va ser un espectacle hòpic, la de Milano, el va fer a Madrid, és un monòleg, una mica d'aquest estil per les imatges que jo he vist, on ell tant diu poemes en italiano, en castellà, quan em queda aquesta cosa a mi que li agrada aquest monso realista, de posar visual, tal. Jo crec que el que feia la Roce s'ho va fer ella. Això està clar, perquè més ella ho ha dit que ella faria el que ella volia. Però el que trobo que és realment dolent, que això li ha de trobar una altra fórmula de fer els premis, és quan surten els actors, els actorets de torn, a presentar millor maquillatge, millor vestuari, perquè això sí que és infam, i això sí que és cada cop el mateix. Vestuari. Vestuaris molt important en el cinema, perquè tal. Illuminació. Ajuda'm de producció. Tots els nois joves amb un walk-in. Exacte, el guió és molt important. Jo crec que aquests guions que sí que no sé qui es va fer, estic segur que la Roce i Palma ho ha fet molt dolent. Escolta, una cosa, perquè estava pensant, per què no ho presenta l'any que ve, per exemple, David Bardeguer, que ens va agradar molt. Ah, ja s'ha dit. El Bertor Romero, també. Jo et dic una cosa, jo prefereixo tot i les seves pegas, i una cosa molt raruna. Jo prefereixo una cosa, com a Roce i Palma, que surten David Bardeguer, el David Rubir o el Bertor Romero, que ens fan un típic de la comèdia. S'han fijado que, quan van al cine, la gent com a Palomitas, tampoc no cal això. Però el David Bardeguer no fa això. El seu moment, per mi, és millor de la gala. El curs d'animació... El curs de la pel·lícula d'animació, de nominats, fent la broma, que només hi havia una nominada... Clar, és que totes són uns premis... Són uns premis una mica tristos, perquè la majoria de gent no hi era. La de Milloc Triúl... A Milloc Triúl hi havia cap de les 4 treballar físicament, que dius, cap de les 4, ni la norena. Vaig anar a la costa. Fatal, fatal. Escolta, malgrat això, que et poden agradar més o menys, que la majoria de gent no li ha agradat. Repeteixo. El que és dolent és la concepció de gala, que hi ha d'haver uns presentadors que diguin les dues prases dolentes sobre cada categoria. Si no tenies ritme... El Roce i Palma em cauen molt bé amb mi, però que la gala no tenies ritme, que t'avorries. Era una cosa que feixuga, que no avançava. I la vas aguantar sincera? Sí, sí. Basta, bastant. Escolta, sort del Twitter, en aquests casos, perquè el Twitter sempre trobes comentaris ingeniosos. Per cert, deixa'm comentar que a les pauses, que tu estaves com a públic, hi havia l'Oriol Pla, que fa un show, el Llientiol, i hi havia gent que deia que li agradaven més les paures, que no el diuen que... Jo vaig veure això perquè jo estava a la sala, tu no, Pla. Com que no hi hagi res, posava la pantalla de l'escenari espai dual, pensaven per això, la gent ho estava llenant. En sus casos, la gent se l'està llenant. I llavors hi va haver un parell, i clar, era això, que durant la publicitat, sortia l'Oriol Pla amb els dos col·legues seus, que fan aquest espectacle de l'Llientiol. Car, no recordo com es diu, em sembla que es diu Big Good East, i feien una mica el show, que està bé, mira. Escolta, i el tema que t'agrada molt a tu, que jo ho sé, que t'hi fa vermella, Oriol. Que t'hi fa vermella, mira.Vas anar a la que t'hi fa vermella o no? Sí, així com el món català fa uns anys, o el que et veu dir, la gent anava allò amb Texans i Jaxayot. Sí, que es veu la gent més mudada, més elegant. Podries anar a la gent jove, eh?Sí. Jo els conec del teatre català, a Claudi Avenito, a Marc Ríos, a Carlos Cuevas, a Carlos Lleves, a Merslitz, a Merslitz, a Mersen Clara de Ramon. Sí, perdona, a Carlos Cuevas que anava amb la seva nòvia, que era la primera fila que es van tocar a la mà. Per la tele es va veure.Sí, què vols dir, la mà? Què vols dir, la mà?Bueno... Què volies que et toqués, si no el col? No sabia que tenia nòvia al Carlos Cuevas. I qui era la nòvia?No ho sé, ara no en sóc i aquí el nom. És una dona.Sí, clar. Això no ho sabia, no ho sabia.Pina pena. Bé, no ho veus. No, t'hauràs trobat que sortís dels joves es muden més que els grans, que dius, home, però anaven a fer una mica de gràcia perquè dius, home, no és Hollywood, que no és els òscars, i per altra banda també fa gràcia, perquè no deixes de veure la gent que també és del món del teatre, el Toni Alvar, l'equip Masparret, la meiera... I dius, clar, i també la Mireia Govianes, amiga, companya, que ha fet absurta la pel·li, aquesta del camí més llarg per tornar a casa. Felicitats, felicitats. Des d'aquí es diu ella, que dius, home, és que això s'ha de saber, dius, clar, guanya la millor pel·lícula, una pel·lícula on tothom, on ningú ha cobrat. Tothom ha treballat voluntàriament, des dels tècnics, dels actors, i tothom. A mi, el micromassanatge... És curiós que hagi guanyat aquesta pel·lícula, tu. Què vol dir, que està fatal a la indústria cinematòrica catalana? Això, què vol dir, si aquesta gala o aquests premis t'haurien de canviar, perquè no té cap sentit que donin millor pel·lícula, a una pel·lícula que no ha guanyat cap altra categoria, com és que no ha guanyat, no té cap premi tècnic, no té cap premi d'actors, no? Perquè és això, aquesta cosa absurda que fan de separar pel·lícula en llengua catalana, pel·lícula en llengua no catalana. Ens van dur 6 premis, doncs molts premis bons, de pel·lícula en llengua no catalana, i llavors, com que en català s'ha d'aparamiar alguna cosa, va ser aquesta pel·lícula i el barge espinosa. Escolta, hi ha algorina, què el vas veure, algorina? No, vaig a les figueres. El Toni va a Pere Vall, a la fotograma... Estaven tots allà, no? Bé, bé. Sí, no, a les figueres, perquè hi ha una mica de personatges, una mica es perpèltsis, eh, de senyores mòbrics de pell, i endavant del cinema, que no estic pensant que estaven a Los Angeles, i això és, estem al fòrum, vull dir. Que té macatering, això és important, us van donar a menjar o no? Va ser molt estrany, va ser molt estrany. Abans d'allò, re, però després, allà, al fòrum, aquest auditori em va agradar perquè aquest auditori és molt gran, es veu bé tot arreu, està molt ben fet. I llavors, allà vaig a l'auditoria com un hall molt gran, molt gran, que sembla com a infinit, és com una arquitectura curiosa, i llavors hi havia, van dir, és molt estrany, de l'estrella d'Am, com no, torrons, torrons, ara, de xocolata, xixó, negalacan, i llavors veiem uns pats de salmó, de tuix i salmó cruc, que dius això. Perdona, és una mica tot el que ha sobrat el Nadal, no? I llavors també hi havia palomites, havíeu escocorotxos de la Vanguardia, perquè era patrussini de la Vanguardia, en palomites d'aquestes, hi ha fredes dolentes, i clar, dius torrons, palomites, llavors hi havia una barra, com un lloc que tenien guacamole. Perdona, guacamole també. Les sobres del Nadal de casa La Pasola. I hi havia allà un noi amb una cassola gegant de guacamole, i un altre amb unes minitortites, que les escalfaven un moment, molt estrany, i llavors també hi havia uns embutits i un formatge, clar, una mica estrany, entre que la gent era rara una, no? Perquè això, aquesta gent, gent com de Madrid, saps què vull dir, aquestes noies i noies, perquè els vestits són com més espectaculars, aquests vestits llargs, que dius, no sé si ets actriu, o et vesteixes d'actriu o vols actriu. O véns a buscar un paper, avui, aquí, a conèixer un productor, què fas? I molt mal monèo, gent disfrestada, alguna iaia boja amb amics de pells, no, bé, va ser diferent. A mi em va agradar més, quasi, l'estallar, el cóctel, que l'acabes. Ja ho sé, ja ho penso. En fi, Oriol, moltes gràcies, una setmana més. Bé, no, vull que et facis dos en uno, eh, teatre i cine, això m'ho pagues, a part, m'ho pagues. Sí, fes factura, fes factura. Fareu la factura com sempre, sí. En nombre de l'alcalde de Sant Just, si vols. Ah, hi havia la Clara Segura, també. Què fa a la Clara? Avui s'estrenen i t'hi diuen, justament, no? La sèrie, aquesta, que l'avoràs, i t'hi diuen, o què? No sé si avui, però l'avoriré, és que avui potser estarà al cine, però si no, l'altre diré, sí que l'avoriré. Molt bé. Jo, com que no tinc televisió, ja veig les coses. Per tant, ho pots veure en directe, o si no, com vulguis. Molt bé. Doncs escolta, Oriol, el que vagi bé? La setmana que ve ens parlaràs, per exemple, ni d'A Trium, que vas veure la del John Paul Sartre, dirigida pel Jordi Particollos fa pocs dies. La Porta Tancada, us podré parlar, també, d'una cosa que vas fer a la Seca, que ni d'aquests divendres, que es diu exacte, de la Laura Sendim, una de Maturga i unista, que també és de la Lluís de la Riera. Sí, sí, us puc parlar de les coses. Doncs escolta, Oriol, descansa molt i cuida't un petó. Un petó. Fes part. Ja, ja, ja, ja. Ja, ja, ja, ja. De Ràdio Cosper Durant La Buit U Ràdio Cosper Durant La Cada dilluns de 9 a 10 del vespre teniu una cita amb Ramon Vineu, una mirada al passat sense nostàlgia amb la millor música dels anys 20 o 50. O, si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a ràdio d'Esvern. L'oantic és millor i més divertit. Rebovineu, si us plau. Connecte-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d'èpo. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. A Sant Just servei local de català. Ens trobareu a les escoles. Carrer Montserrat, número dos. Despertanta. Corrent. Esmorzan. Compren. Deixant. Cadant. Treballant. Celebrant. Sortint. Conduint. Vius connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Gràcies. Ràdio d'Esper. Durant de 8.1. Ràdio d'Esper. Durant de 8.1. La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7. Ràdio d'Esper. Ràdio d'Esper. Ràdio d'Esper. Ràdio d'Esper. 20 minuts i arribem al punt de la 6 de la tarda, com que a la setmana em va el Manel Ripoll per explicar-nos coses de la història de Sant Just. Com que continuem amb aquests episodis de la basil·lica de Sant Just i Pastor, el que porta el nom. Justament, també, de l'església del nostre municipi. Però la Barcelona. Avui farem per això una sessió especial de la basil·lica de Sant Just i Pastor. Sí, farem una mica com a vegades els uïns ja saben que nosaltres fem, a principi de temporada, la visita virtual a la penya del Morro, que expliquem totes les restes que hi ha a l'època medieval. Avui farem el mateix tipus de sessió, però, en vez de fer una visita virtual a la penya del Morro, farem una visita virtual a la basil·lica del Sant Just i Pastor de Barcelona. I qui millor que ens faci aquesta visita, que la persona que s'encarrega de fer realment aquestes visites quan vas allà a la basil·lica del Sant Just i Pastor, que és el Manel Alonso que tenim avui aquí amb nosaltres. Home, què tal? Bona tarda, Manel. Bona tarda, Jordi. És un luxe, també, aquí avui el programa, i que em expliquis com més aquesta basil·lica, Manel, fem una mica d'introducció. Sí, aquesta col·laboració, aquesta procés de poder-lo tenir aquí, ve a Rand d'haver parlat amb la Maritxell Tillit, que és la noia que va venir l'any passat al programa de ràdio, que era l'autora del llibre Pelagrins del Corp de Barcelona, i que ens havia estat explicant una mica les possibles connexions que hi podien haver entre la perroquia del Sant Just i Pastor de Sant Just, i la mateixa perroquia de Barcelona. Llavors, ella em va dir que potser millor per explicar-nos les novetats que s'havien de descobrir en els darrers anys, i sobretot això que havíem d'explicar d'aquí aquestes dues últimes setmanes, aquesta arca de l'aliança que s'havia redescobert a la basil·lica. Sí, amb això ha donat una mica de... No vull plaeret a la basil·lica. Ara hem d'explicar, no, Manel, perquè això, en real de l'article de la vanguardia... S'han disparat les visites, s'han disparat o no? S'han disparat les visites. Ara no crec que ens visiti l'Indiana Jones, tampoc. Llavors la idea seria una mica passar per aquests 21 segles d'història, des de l'època romana, passant per a l'època visigoda, i anant veient totes les diferents èpoques romàniques, i anant veient el que s'hi ha pogut anar a descobrir en aquesta perroquia, i ara ja deixaré el Manel Alonso, que ens digui per on començar la vida, i com si fóssim un grup, hem escoltat les seves explicacions durant aquests 20 minuts que tenim de... Perdona, s'accepten preguntes o no? Sí, fem una feina. Un grup també, no? Doncs escolta, Manel, a veure, per on comencem? Tu diràs. Bé, comencem abans de tot, i també agrair-vos per la vostra invitació venir al programa de la radio aquí, són justes verds, i dir-vos també que la Bècilica, els sants martis justips tot, té 2.000 anys d'història, i evidentment els 20 segles es fan difícils d'explicar ara en 20 minuts. Un munt, no?, de cultures, i de persones allà que han estat. I per on comencen, normalment, les visites? Mireu, les visites a la Bècilica no segueixen un ordre cronològic, perquè evidentment, com us deia, els 2.000 anys, no es poden explicar amb el que dura la visita, però sí que és una visita que centre, sobretot, en les darreres troballes que s'han fet aquests últims anys, per aquests darrers 3, 4 anys, a la Bècilica. Diguem des de troballes que van des del segle I, segle VI, fins al segle XIX, aquesta darrera arca, era que et parlaven per un moment. Mireu, la... la visita a la Bècilica comença per la capella de la mare de Déu de l'esperança, que és d'aquestes poques mares de Déu, que es veuen encara a la ciutat de Barcelona, on es veuen barassada. Ahà. I està d'un... Diguem que té una bona gestació, perquè, com sabeu, el 18 de desembre és la mare de Déu de l'esperança, una setmana després és Nadal. Per tant, pocos dies ja, no? Quan tingueu cos de visitar-la, veureu que ja està a punt. Té una panxa considerable. Té una panxa considerable. Mare de Déu d'esperança. Entrarem dins d'aquesta capella i recordarem... que s'han exposades diferents peces que s'han anat recuperant o trobant, enllà d'aquests darrers anys, en les diferents intervencions que s'han fet a la Bècilica. Es pot veure des d'un fragment d'un podi d'un temple romà, del segle I, fins a un altre fragment que es va despendre de l'oposignum, és a dir, per entendre'ns del terra que antigament en el segle VI, trapitjaven totes aquestes persones a visitar o a pregar a l'església de Sant Just. Veurem també, doncs, qui ha parlat que dirà de l'Anticonvent de Santa Caterina que em la de la samoltització de l'any 19. Doncs sabeu, doncs, amb el ministrament d'Ithàbal aniran per les pipetes de les glècies, se les va quedar a l'estat, i aquest cadiran, doncs, el van voler protegir en aquesta església i el tenim fragmentat per diferents punts de la Bècilica, perquè a la d'altres portar-lo el van haver de nacerlar en atrossos. I veurem també fragments de les columnes que aguantaven el bal d'aquí d'aquesta Bècilica del segle VI. Com veiem aquestes peces, pujarem una escala de cargol i anirem per l'exterior de la Bècilica fins a arribar a la capella del Sant Nom de Jesús. Aquesta capella, rep el nom, perquè està presidida per una imatge al final del segle XIX d'un nen Jesús, en la seva última derivació artística, dient com a nen Jesús de Praga, que anaven vestits que totes les àvies tenien a l'entrada de les cases, que el trobem dins un ostensori perdó del segle XVIII. Trobo que és normal, però també és normal que el segle XIX tingués molts pares, victòriques, i... Sí, s'enjust... Està molt recarregada, potser. També és bastant grossa, comparada amb la nostra paròlica, és bastant grossa. És clínic, és una Bècilica, que té molts anys d'història. I heu de pensar que s'enjust ni la guerra civil, ni la van cremar ni la van destruir. Hi ha la història bonica que, com sabeu, quan hi ha el famós Salfamiento, el 18 de juliol de l'any 36, que i dia era un dissabte. I als dissabtes, com segurament s'ha avuiat, la gent anava a les iglesies a confessar-se, per l'endemà, poder conbregar a la missa del Dominga. Per altra banda, el 18 de juliol és en Frederic. Ja s'enjust, existia, no fa gaire temps, la Societat d'Esfraderics, una societat que volia conèixer les virtuts dels sants, i una de les condicions per formar part d'ella era Dilsa Frederic, no molt comú a l'època. S'ha de s'explicar, sobretot, la gent més sencera del barri, que les sortien els nens i les nenes, que aquell 18 de juliol, quan l'església estava plena, les famílies que anaven a la missa de la festivitat. Hi ha un munt de gent, l'església. Endemà, ja és l'església plena. I quan estan a punt de celebrar aquesta missa solemna de Sant Frederic, arriben uns veïns alertant que les esglésies, convences, escoles religioses, edificis, del voltant, es estan cremant, es estan destruint. I què fan, doncs, el sacristat de l'època, juntament amb un grup de fideros, que sempre m'agrada pensar que eren Frederics, a la quantitat que hi havia, doncs decideixen treure uns bancs de la neu central a la plaça i calar el sifoc. Ostres. I tanquen les portes. Quan arriben els escamots de la faig, doncs també a crema s'enjust, els veïns s'assessuren dient que s'enjust ja està cremat, feina feta. Molt bé. I s'enjust, diguem, es salva d'aquesta manera, no? Hi ha tantes obres que es salven de l'època, i que els fem l'explicant avui en dia. I les obres que ens venen de la base d'Els Sants Martis Justi Pasteur de Barcelona, i la veritat és que homes són obres que valen la pena per anar-les a veure. Entremió encara en aquestes capèlles. Sí, en aquestes obres, que és aquí, ara veurem la descoberta a aquesta, que veiem per aquests dos problemes anteriors. Les hores, exacte, en aquesta capèria del Sant Nom de Jesús és on apareix aquesta reproducció de l'arca de l'aliança. Evidentment, A la barredera. Sí, això no m'ha acabat d'esvellar en el cap dels dos milers que vam fer aquí. En sap greu. Igual la tenim a vegades aquí a la nostra parròquia, però... Home, però ara veurem molta gent que va a veure justament per això que anàvem d'article de venguardia i potser pensa que alguna cosa ja. A mi en què la reproducció hi és, perquè es pot veure perquè és una peça d'unes dimensions considerables, les proporcions, molt superiors a les proporcions que han escrites en els textos bíblics de com s'havia de construir aquesta arcada de l'aliança. Certament, puguem dir que s'hagi en el vocabulari del periodista de la venguardia, del Marxena, és un misteri. Val? Però diuen que amb aquest misteri podem anar resolent. Bé, com va arribar, puguem dir que sí que és un misteri, no? Sí que fa que hi ha peça tan gran aquesta arcada de l'aliança, aquesta reproducció s'enjust. A veure, a l'actualitat hi ha un equip d'historiadors que estan fent la recerca corresponent, doncs per una mica es brina això, sabem pel tipus de construcció, de 13 o diguéssim, que és una peça de mitjans fins al segle XIX, que és de fusta, cobert en guix i pintada en pador. Són arcs que, com us veus, són unes proporcions molt més grans, fa 3 metres de llarg per un metre 70 d'alçada, i per una banda hi ha presentats diferents carobins, l'imetxa del perdó que hi ha en els texos bíblics, presentats en motius egipsis, i per una altra banda veiem que hi ha les dues taules de la llei amb els deumenaments escrets amb la preu moderna, perquè això fa pensar que és una peça de fins al XIX. D'aquest arc sabem que l'any 1915 formava part del monument de Dijoussan, aquests monuments que fa la setmana Santa es posaven a les esglésies, possiblement va fer construir algun personatge que estava xupat per aquest esperit orientalista que arribava per tota Europa. Recordeu que el segle XIX, quan Napoleó va en la recerca de la Pedro Rosetta, es començava a desxifrar gerobrífics, hi ha tota aquesta moda, aspiràmides, hi ha aquesta current edifici d'aquesta passió per a Egipte que arriba a Europa i arriba a Barcelona, possiblement algun metge, algun farmacèutic, algun apotecari, més que res perquè hi han representat els escolàpics també, doncs decideixi fer aquest donatiu a Sant Juspal. Per tant, aquesta arc hauria de ser com una mena de trets o no? Seria una trets, sí. Una mena de processó per treure-la, o per corpus, potser que també et tragui, si no és més per semena Santa. Això és un frontal, per tant, ha de ser algo fixe, si fos per corpus, hauria de ser un mur. És un frontal. I l'altra teoria, que és així simpàtica, que no és d'escavallar, que també s'està treballant, és que aquesta arc no vingués del Liceu. Ah, sí? Per una ou, però...Imagineu-vos que acaben les funcions, les representacions d'Aida, del Nebuchon, l'ambient de Sant Antíc a Egipte, segle XIX, la burgècia catalana anava al Liceu i anava a Misa, a Sant Just, per tant, s'acaben les funcions que fem per demà a Sant Just. Ah, dormida. I us aprofita, em podíem dir com... Que bona, aquesta. Com a decoració. De decoració per monument de Dijoussant. En fi, aquesta és l'obra estrella que hi ha ara mateix. Però hi ha coses més interessants. Ara, si és el tema d'època visigoda, parlem dels batisteris o altres coses que s'han anat descobrint, aquestes descobertes més recents que comentàvem abans. Seguint una mica aquesta, podíem dir, visita virtual, arribaríem en aquesta capella del sentíssim sacrament, que és una capella que construeixen el segle XVIII, partit d'uns patis que tenien els marquesos de rupit, i que se deixen a l'expressió per construir aquesta capella. En aquesta capella, contemplaríem, per una banda, unes pintures del segle XIX, que es van descobrir a fer tot just un any i mig, que es troben a la cúpula d'aquesta capella, que són quatre senes de la passió mort i la surlecció del senyor, són de l'any 1857, i són obres dues són d'en Josep Mirabent, que és el mateix pintor que d'altres edificis i d'altres monuments, va pintar el Saló dels Mirais, el gran teatre del Liceu, i les altres dues senes d'aquesta cúpula són d'en Bartomeu Ribó, que és aquest pintor madrid l'any que es va fer en Cabarcelona, i durant molts anys va ser l'aparell artística d'en Mirabent. Això seria el segle XIX, i en aquesta mateixa capella trobem un vidre que enmarca una reixa del segle XIX, on hi ha gravats els tres productes de la Terra, que l'església fa servir en els sacraments, que són les espigues de blat, que simbolitza el pa, el raïm, que simbolitza el vi, i l'olivera, que simbolitza els sen solis, que són obres del pericopastor, el mateix pericopastor va pintar també dues quadres, a l'ocius sempre l'eucaristia, que és la capella on ens trobem, i són un esalmanà, que cau del cel, que és el manà sinó l'aliment diví, per tant, primer l'ocius l'eucaristia, i un altre és la multiplicació dels panxes peixos, per tant, que és la multiplicació dels pans sinó la fracció de l'eucaristia, per tant, podem tenir una altra al·lució, el santíssim sacrament. Sores, seguint la visita, doncs ja passaríem a la sacristia, la sacristia tal com es veu ara és el segle XVIII, i aquí ja veiem part del que és el conjunt episcopal visigot, el conjunt episcopal del segle VIe, i veiem la piscina baptismal, una piscina baptismal en forma de creurega, que tenien dos braços, el braç que anava de l'est, i el braç que anava cap a l'oest, tenien dues escales, el néofit, és a dir, l'home, que només es batejava en els homes, baixava, i el visba, des d'on del braç que anava cap al sud, doncs podia fer les tres immersions i quedaven batejats. Això és important aquesta piscina baptismal, perquè hem de tenir en compte que en el segle VIe, doncs només batejava el visba, ho feia un cop a l'any, per la vella pasqual, només batejaven els homes, els infants i les dones no es batejaven, i feia les tres immersions. Aquesta piscina baptismal, evidentment, ens dona pistes, que sinó es bateja el visba, ha de tenir una seua piscopal, i és el que també recuperem, perquè recuperem per la aquesta vesílica del segle VIe, que es troba dins l'església. Aquesta vesílica es conserva un dels tres abscits que tenia, que per fortuna, que el diré també, és l' abscits que conserva la confesio, és a dir, aquest espai on es depositaven les relíquies d'un sant o d'alguna persona molt venerada. Conserrem també una columna del segle I, que al segle VIe, quan construïixen aquesta vesílica, doncs, les aprofiten com a base per una de les seves columnes. I, finalment, trobem un enterrament privilegiat del segle VIe, que és tant aquesta piscina baptismal, en forma de creó grega i les relíquies, perquè és privilegiat, perquè qui podria estar enterrat al costat d'una relíquies, a la costat de la confesio, i al costat d'una piscina baptismal, on només hi anava un cop a l'any, i anava el bisbe, doncs havia de ser un cert privilegi, tenint en compte que el segle VIe, que és quan es data en aquestes estructures, s'enjust era la catedral de Barcelona, perquè la catedral actual, diguéssim, era ocupada pels bisigots que eren arllans. D'acord, aleshores els arllans expulsen el bisbe d'allà i ve que passen just, perquè segurament ja el segle IV, si no abans, hi havia un temple cristià, per això es fa construir aquesta piscina baptismal per vatèjar els seus. Perquè la basílica de Sant Justi Pastor de Barcelona és potser una de les que té més història de la ciutat com tal? Mireu, fins ara es pensava que les regleses més antigues de la ciutat, la primera era la catedral i la segona era la basílica de Sant Justi Sant Pastor. És molt probable que a partir d'aquestes troballes, aquestes recens troballes que s'han fet, comptes d'haver-hi una primera i una segona, hi haurien dues primeres. Dues primeres, dues primeres. I una vegada es catarà el Zalora, que és una de les coses... Però hi van haver dues catarals al Zalora, exacte, i, com ve deia ara el Manel... Sí, això comptava abans que només a Ràbena no es coneixia que hi havia això, en tot Europa només hi havia Ràbena i ara, recentment, que s'ha descobert de la Barcelona. No és cosa petita, comparar la història de la basílica del Sant Justi Sant Pastor amb la catalana de Barcelona, de unidor. Exacte, aviam, evidentment que és una església molt antiga, ja no només com origen rumà, diguéssim, pagar, per entendre'ns. Perquè hi podria haver hagut allà un temple a rumar anterior a tot això? A veure, els darrers... Per fer buracoloms. No, no, no, aviam, això és una primícia. No li va ser una primícia, però sí que és una cosa que s'ha començat a publicar a mitjans més científics. Digues, digues. Però, evidentment, si Sant Just tenia T, perquè s'ha comprovat un conjunt episcopal, i la català també un conjunt episcopal no neix de res, del fum, de l'aire, de la mateixa manera que la catedral neix, creix, diguéssim, aquest conjunt episcopal a partir del Montàver, el temple d'August, hem de pensar que Sant Just estén del d'un altre turó, més baixet que el Montàver. Mira, Manuel, una cosa, perquè això és com allò a la tele. Temos que volver después de la publicidad. Ho he dit perquè hem de connectar amb Catalunya Ràdio, però anaves a dir una cosa que no és molt coneguda, no? No. Doncs fem una cosa, fem la pausa perquè hem de connectar amb el vulletí i et convidiu que et quedis pox uns minuts més, ens ho expliques i després ja farem la tertulia esportiva perquè és que no tenim més temps i em sap greu i tampoc no volia tallar. Ens veiem d'aquí uns moments després del vulletí de Catalunya Ràdio, fins ara. Altres. Bona tarda, us informa qui li en sabria. Catalunya sí que es pot no suposarà prorrogar uns mesos els pressupostos del 2015 i coincideix amb el president Puigdemont que aquest any s'haurien de provar uns comptes nous. Això és el que ha dit Lluís Ravell després de reunir-se amb el president de la Generalitat, Palau de la Generalitat Carme Clàries. Hola, bona tarda. Lluís Ravell entén que l'actual situació d'emergència social no es pot abordar des d'uns pressupostos prorrogats i destaca la coincidència en aquest punt amb Carles Puigdemont. Entrarem en aquest debat pressupostari a fons amb tota responsabilitat i penso que hi ha un acord i això ho recollim positivament, un sentiment instal·lat en el govern del senyor Puigdemont que cal anar efectivament a l'elaboració de pressupostos. Per tant, és un primer punt d'acord, veurem després en el moment concret fins on arriben els possibles acords o no. Ravell ho ha dit després de reunir-se durant una hora amb el president de la Generalitat Carme Clàries, Catalunya Radio Palau de la Generalitat. Lluís Ravell es preu molts quadrenys. Pablo Iglesias i Albert Rivera descarten ara per ara un acord de govern com vol intentar el socialista Pedro Sánchez. Les negociacions per aconseguir un acord de govern a Espanya estan en punt mort. Aquesta tarda, Pablo Iglesias va a la Tarzuela reunir-se amb el rei sense que s'aclareixi si un cop tancada a la roda demà hi haurà candidat per a la investidura. El fiscal demana 174 anys de presó per un funcionari de la Sobratat Social a Barcelona i 5 anys i mig per un funcionari del servei del cadastre, acusats de vendre historials laborals a una detectiu que, posteriorment, els venia a tercers. Els dos funcionaris, la de detectiu i l'intermediari, estan dins de la macroinvestigació del cas Pitiusa, l'operació policial que el 2012 m'ha desmentallat una xarxa dedicada a la comprament de dades personals a tot Espanya. Una temtat a Cabull, la capital de l'Afganistat, ha fet almenys 20 morts i una trentena de ferits segons el govern. La majoria de les víctimes són membres de les forces de seguretat. Un terrorista suicida ha fet esclatar les bombes cadullar en una caserna de policia. Fa poc més una setmana, una altra temtat a la capital, que es van atribuir als talibans, va fer mitja d'oigena de morts. Primera reunió formal entre el principal grup de l'oposició a Síria i el mediador de l'ONU pel conflicte. La trobada es fa aquesta tarda de Ginebra, on continuen les converses de pau. Les Nacions Unides esperen convèncer les dues parts perquè entren en un procés de discussions indirectes que es podria allargar 6 mesos. Segons l'ONG Observatori Siria dels Drets Humans, 4.680 persones han mort a Síria el mes de gener, una xifra una mica superior a la mitjana mensual. La plataforma d'afectats per la hipoteca del Sabadell manté ocupada des que et maté una oficina de banquia al centre de la ciutat Sabadell, Miquel Harke. Bona tarda. Reclamen una solució per un casc que afecta 3 generacions d'una mateixa família. La més afectada, Salomé, té 80 anys i està malalta i ha perdut el pis, amb el qual va valar la compra de l'habitatge del seu fill, que at el seu càrrec un nen de 10 anys. Júlia València és membre de la plataforma d'afectats per la hipoteca. La casa d'aquesta dona ja estava apagada i banquia. A venir-te a aquest paquet de deute, incluïna aquesta casa, a una empresa privada i demanem a banquia que és qui és responsable de retornar aquesta casa, aquesta dona. Miquel Harke, Catalunya Ràdio Sabadell. Els promotors de la Torra Akbar de Barcelona demanen formalment la llicència per convertir-se en hotel. L'edifici no està afectat per la suspensió de llicències del llotjament turístic decretada per l'Ojuntament de Colau. Abans que aquesta admiratòria entres en vigor, els promotors havien solicitat un certificat d'aprofitament urbanístic que els donava dret en el termini de 6 mesos a demanar això que ara demanen la llicència per convertir-se en hotel. Comissen a Lleida ullals i potes d'elefant que es venien per internet de manera il·legal. Lleida, Josep Maria Perelló. Bona tarda. Els agents del SEPRUNE van trobar dos ullals que es venien per internet a 20.000 euros cadascun i van anar fins al lloc on els exposaven. Un cop al lloc van comprovar que el propietari tenia la documentació correcta per tenir les peces per no per vendre-les. Paral·lelament s'ha descobert 4 potes d'elefant que també es venien per internet. El propietari es trobava en la mateixa situació que l'anterior, ja que no tenia permís per comercialitzar les peces. Gerard Maria Perelló, Catalunya Ràdio, Lleida. Bona tarda, el jutge de l'Audiència Nacional Espanyola, José de la Mata. Bona tarda, el jutge de l'Audiència Nacional. Bona tarda, el jutge de l'Audiència Nacional Espanyola, José de la Mata. Bona tarda, el jutge de l'Audiència Nacional. Bona tarda, el jutge de l'Audiència Nacional. Bona tarda, el jutge de l'Audiència Nacional. Bona tarda, el jutge de l'Audiència Nacional. Bona tarda, el jutge de l'Audiència Nacional. Bona tarda, el jutge de la Mata. Bona tarda, el jutge de l'Audiència Nacional. Bona tarda, el jutge de la Mata. Bona tarda, el jutge de l'Audiència Nacional. Bona tarda, el jutge de la Mata. Bona tarda, el jutge de la Mata. Bona tarda, el jutge de la Mata. Bona tarda, el jutge de la Mata. Bona tarda, el jutge de la Mata. Bona tarda, el jutge de la Mata. Bona tarda, el jutge de la Mata. Bona tarda, el jutge de la Mata. Bona tarda, el jutge de la Mata. Bona tarda, el jutge de la Mata. Bona tarda, el jutge de la Mata. Bona tarda, el jutge de la Mata. Bona tarda. Bona tarda, el jutge de la Mata. Bona tarda, el jutge de la Mata. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.