#853 - La Penya del Morro del 3/2/2016

Les campanes de la Catedral de Girona ja no sonen des de la mitjana i fins a les 7 del matí. Fa anys que reclamava un hotel que hi ha al costat. Ara l'Ajuntament els ha fet cas i ha obligat el visbat a aplicar la normativa de Suroll. Girona, Fèlix Martín. Hola, bona tarda. Des de l'Hotel Històric de Girona, amb apartaments i habitacions, asseurem que les queixes dels seus clients eren contínuos, perquè les campanes no els deixaven dormir. Ho ha explicat la propietària Alba Puig. Nosaltres abans de tenir l'hotel només teníem apartaments turístics. I ja la gent que venien aquí als apartaments es van començar a queixar. I amb l'hotel ja va ser massa, perquè amb els clients venien, el millor, tenien reserva per 3 dies, el segon dia marxaven perquè no podien dormir. Ara els campanes de la Catedral de Girona ja no toquen a les nits. Fèlix Martín, Catalunya Ràdio Girona. Esport, Oriol Montmèf. Bona tarda, la sanció de tres partits a Filipe Luís per l'entrada sobre Messi de l'últim partit del Camp Nou no ha negrat gens a l'Atlètic de Madrid que la recorrerà. Aquest vespre a les 9 del març, de l'anada de la semifinals de Copa al Camp Nou contra la València, el ves, Mas Gerrano, Claudio Iobrabo, Sandro i Douglas no jugaran. Pels valencianistes la novetat serà Xerri Xef. Demà jugarà l'altre partit de l'anada de semifinals, el Sevilla Celt. Encara en futbol el president del Betis, Juan Carlos Ollero, ha dimitit en mig de la presentació de Montoya com a nou jugador del club. Ollero diu que marxa de manera irregrable per els problemes que pateix el Betis. S'ha acabat la primera etapa de la volta ciclista del país valencià amb la victòria de l'olandès Vouter Pols del Team Sky, l'etapa era una contra-rellotge individual entre Urpesa del mar i ben i càssim de 16 quilòmetres i mig. Hi ha l'eurolliga femenina de l'Àscar, avui en quart de nou es juga l'Uni Girona Praga i en Vater Polo a la Champions. Masculina, el Barceloneta, juga a Croàcia, a la piscina del Primorier a les 8. 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens voleu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Cara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem els recons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música. Música. La penya del Morro, un programa amb més moro que penya. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música amb més moro que penya. Música sense etiquetes i no pertany volen ser entre 4 i 8 anys, aproximadament. Avui també tindrem educació canina, com cada setmana amb l'Albert que papè, i connectarem amb el casal de joves de Sant Just per saber què passa en aquest equipament. Entre altres cores, per exemple, el carnes d'oltes d'aquest dissabte, amb el Sergi Arrada-Ruís, tot això, avui, a l'Apena del Morro. Bona tarda i benvinguts al programa. Vinga, anem amb les notícies de Sant Just. Gràcies. Bé, com comentàvem l'Ajuntament de Sant Just, atenció perquè rebrà el premi a la millor ciutat espanyola en Gestió Energetica. Però què és això? Un premi, no? El guardió, al guardiós. Guardiola, recollirà avui d'ímicles 3 de febrer, a les 6 de la tarda, a l'auditori del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Mèdia Ambient a Madrid. Que forta, que forta, que forta. Cristina, expliques més coses, perquè com a Sant Jordans, estem orgullosos que el nostre d'Ajuntament rebi un premi, i que sigui del Ministeri de Agricultura. Doncs Sant Jordans rep un premi, en aquest cas, un dels premis ciutats sostenibles, com a reconeixement a l'esforç del municipi, en quan el desenvolupament sostenible és l'atracient edició d'aquests premis de la Fundació Poron Ambiental amb el suport de Fira de Barcelona, que van començar de fet l'any 2002, i són uns guardons que s'ho torgen de manera anual, i se'ls dona aquells municipis que, de més de 5.000 habitants, i també inslocals supramunicipals de l'estat espanyol, en els que s'hagin accegut satisfactoriamente actuacions dirigides de la sostenibilitat en un període de dos anys de duració, i que, a més a més, presentin evidències de l'existència d'un compromís polític amb el desenvolupament sostenible. Són un total de 6 premis en el nostre municipi, en aquest cas, ha estat guanyador en la categoria eficiència, està el bienergeti. El millor de tots, no capiró. Sí, i en aquest cas, doncs, d'esta caca a l'alcalde Josep Parpinyà, el regidor de medi ambient Pereurriols, l'actual regidor, en aquest cas, de la mateixa àrea, en aquest cas, de medi ambient, Lluís Montfort, i també el tècnic del projecte, que ha estat en... s'ha m'ha oblidat el nom d'hora, perdoneu. Doncs tots 4 aniran estar en aquesta tarda, a Madrid, en aquest cas, a l'Auditori del Ministeri d'Agricultura i Alimentació, i medi ambient, que estarà presidit per la ministra Isabel Gartia, i recolliran, doncs, aquest guardó. Recordem, però... Està allà, ara mateix. En principi, si no sabeu a retardar la cosa, o no s'allarga, doncs a la ciutat s'ha previst que recollin el premi. De totes maneres, que l'estacaï és que, s'enjuus a l'edició del 2005, hi ha de resultat guanyadora en la categoria Ciutat Sostenible pel projecte d'implantació de l'agenda 21, i després, el 2016, torna a regre un premi. No farem! S'enjuus, està on feies. S'enjuus sempre triomfant. Bé, avui ha parlat el regidor de medi ambient Lluís Montfort a Radio Desbert sobre aquest premi. Com va ser, ahir, bons dies? No, però bastant fort. Fa unes setmanes que vam parlar un dels temes que es va tractar era aquest. Van anunciar que avui serien a Madrid recollint aquest guardó. Escoltem-lo, a veure què diu. Tot això recolliu una molt bona feina fet d'aquests últims quatre anys. Per tant, hem situat, s'enjust, amb una línia cap davantera a tot Espanya amb gestió i estalvi energètic. Això, a compromès, només les regiúries de l'Ajuntament, tota la casa, tota la gent que està en els equipaments que ens ajuden molt a aquesta reducció. Però hem d'anar més. Aquí a la radio, sense anar més lluny, és un equipament municipal de l'Ajuntament de Sant Lluís. Per exemple, tema aires acondicionats, tema llums, que sempre les apagaven, però ja vam rebre com un ordre, allòs tot això a l'Ajuntament i tal. Bueno, en fi, per l'estalvi energètic. De fet, Montfort ha destacat que el que s'ha de fer és complir els objectius de reducció energètica de cara aquest 2016 i, per tant, doncs, segons Montfort, ha d'haver més inversió per millorar l'energia, un canvi d'actitud i també d'estalvi. Entre les inversions que estan previstes, són diverses actuacions, com diuen ara els equipaments, i serien per canviar, doncs, presentament, l'enllomanat actual per lets, per millorar els tancaments, també per millorar les calderes i les climatitzacions. Bé, canyem de qüestió, parlem ara de l'Ajuntament, perquè, bueno, continuem parlant de l'Ajuntament, però amb un altre tema, i és que proposarà alguna solució per aconseguir que la Plaza Maragall, el barri nord de Sant Jur, estigui lliure de vehicles en un termini de dues setmanes, totes les parts implicades tornaran a reunir per decidir quina serà la solució més adient i satisfactòria. Què passa, aquest? No volen cotxes allà dalt? El que passa és que l'Ajuntament, per part de l'Ajuntament, per part de l'Associació de Veïns de Sant Jur, va posar-se en contacte amb l'Associació de Veïns de Sant Jur per que la Plaza Maragall, el tema dels vehicles era una problemàtica. El que va fer l'Associació de Veïns llavors va ser imitjant una carta demanar mesures per pacificar el trànsit a l'Ajuntament i la resposta per part de l'Ajuntament, que el record que va ser posar uns pilons de goma que, posteriorment, van ser robats. Aquesta sembla que va ser una solució per a l'Associació de Veïns de Sant Jur. Des de l'entitat consideraven que aquests pilons impedien fins i tot l'entrada de qualsevol vehicle en cas d'emergència. Per a tot això demanaven alguna altra mesura, com per exemple una placa, i el que va desbafer va ser una reunió, el consistori entre els tècnics correspondents, els regiós correspondents i també l'Associació de Veïns i tota la gent que està implicada en aquesta problemàtica. Precisament després d'aquesta reunió, el que es va fer és decidir la proposta sobreprànul per tal de conèixer la viabilitat d'aquestes i l'objectiu de tot plegat, des per evitar precisament la circulació a la plaça Maragall. De fet, l'objectiu de tot plegat, com deien, ara, per ara l'Ajuntament farà aquestes propostes, les posarà sobreprànul i d'aquí un parell de setmanes, una cosa així, aproximadament, es tornarà a reunir les parts implicades amb el consistori per tal d'escollir quina serà la solució més viable i més satisfactòria també per a totes les parts implicades. El que es pretendrà, en aquest sentit, és evitar la circulació de cotxes, prioritzar els vianans i també, com deien, donar resposta a les necessitats a totes les persones que hi viuen per la zona. Bé, doncs veurem què és el que passa, ja ho anirem informant i acabem parlant de Carnaval. Carnaval, Carnaval... Carnaval... Què hi és, doncs? Bé, atenció, perquè el taller de disfresses per infants és la primera activitat dins el programa d'en Guany de Carnaval. De fet, es farà avui, d'aquí una estona, a les 6 de la tarda, al barri de Mas Lluís. Sí, de fet, podem d'estar aquella que s'apropa Carnaval i, per tal de celebrar-ho, l'Associació de Veïns del Mas Lluís ha organitzat precisament aquest taller de disfresses per als més petits de la casa. Tots els nens i nenes que vulguin assistir a aquest taller hauran d'anar acompanyats per a una persona adulta i, a més a més, caldrà que s'apuntin prèviament perquè, de fet, el taller compta en places limitades, per tal d'apuntar-se, que encara creiem que poden haver algunes places disponibles. L'únic que han de fer és enviar un correu a Infoarroba Mas Lluís Sanjus.org i llavors, a partir d'aquest correu, els indica que encara poden participar d'aquest taller o no. La idea, en aquest sentit, és que els nens i nenes d'entre uns 4, 3, 4 anys, fins als 8, més o menys, elaborin materials reciclats a les disfresses de cara. El Carles Foltes, que aquí, a Sanjus, se celebrarà aquest dissabte el dia 6 a partir de la 5 de la tarda i ja haurà aquesta rua que ja coneixem. Com deiem, avui, però, aquesta primera activitat que se celebra dins del programa d'en Guany del Carneval i es farà a les 6 de la tarda a la seu damàs Lluís. Per cert, aquest dissabte, que, com ve comentes, hi haurà la Rua de Carles Foltes, que començarà a partir de la 5 de la tarda a la plaça Maragall, i que, a més a més, també, vull recordar que hi ha diferents comparses que ja estan apuntades i inscrites, com per exemple la de l'Esplai, ara mateix, que compateixen en la mateixa categoria. Per tant, us convidem a que vingueu tots i totes aquest dissabte a Gaudí de la Rua, que acabarà el Casal de Joves, el Barri Sud i també l'Andreca de Premis. També sembla que hi haurà actuacions especials... Suclatada, ball, final de festa a l'exterior amb guany del Casal de Joves. Per tant, una festa potent que hi haurà aquest dissabte i que no acabarà tan sols després quan acabi el Carnaval, perquè de fet el Casal de Joves, com deies Jordi, organitzarà a partir de les 11 la seva festa temàtica de disfreses i la festa continuarà fins a les altres hores de la matinada. Correcte, amb l'out music, i allà estarem, allà estarem, eh? A veure què tal. En fi, Cristina, gràcies una tarda més, perquè recordeu que teniu més informació de les coses que passen a Sant Just. Dereu mateix, a radiodesbert.com i a partir de la set, els anjos notícia, edició, vespre, bona tarda, Cristina. Som una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments, les glòries on air, in the air, under our form, on the wind. Sí, eh, perquè avui faran el segon capítol de la radio novel·la esperada ja per tots. Les glòries, en l'inicio, sempre cuesta. En fi, mira, ara estan entrant a l'estúdica. Per cert, us podeu connectar a radiodesbert.com i a la webcam per comentar coses. O no, és el que vulgueu. Ràdio Desbert Durant de 8.1 Ràdio Desbert Durant de 8.1 Despertanta, corrent, esmorzant, comprant, passejant, cadant, treballant, celebrant, sortint, conduint, vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio, generalitat de Catalunya. Smooth, yes. De 11 divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxat amb estils com el chill out, les motges, el funk, el sol, la música electrònica més suau, 100% música relaxant, cada dia de 11 divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth, yes. I esperem. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense tiquetes ni dades de caducitat. Són títoles. Música added, manner, rissen, dones, límites. Msehen uhm. ... 5,20 de la tarda, continuament directa de l'Apena del Morro. I avui, segona sessió de les Glòries Cabareteres. Bona tarda, noies. Hola, bona noche. ¿Qué tal, com ha anat el cap de setmana? Pues de resaca, otra vez. Venimos de empalmi otra vez. ¿Pero una otra vegada? Sí, home, de los premios Gaudí, venimos. Ah, de uns als Gaudíers? Sí, sí. ¿No os vais a ver a la que t'hi fa vermella? Es que pasamos por la otra puerta. ¿Ah? Sí, por la de atrás, por la de atrás. Artistes invitados. Artistas de incognito. Ah, i què tal? Molt de glomurs, no? La nit del cinema català, la gran nit. La gran nit, la gran nit. No, sí, vamos dejando en la gran nit. Una cosa que no s'ha dit mai. Bueno, per cert, deixeu-me, abans de començar, llegir algunes crítiques que hem rebut de la vostra secció. Què em dius? No us fa res, no? No, i tant. Ho dic perquè... Fricem per sentir-les. Bueno, de fet, és una només... Ah, una només una? Sí. És Joan Vila, no? Com era? De fet, és... No, avui no diu re el xat. Josep Vila, em sembla que era. Sí, que podeu dir el que vulgueu, al través del xat de radiodesvert.com si us animeu molt i tal, podeu trucar, també. El 9-3-3-7-2... Seria bonica, això. Que llame a alguien en directo. A ver, capitana... És trista, no, el que acabo de fer? No, no passa res si truca. No, 9-3-3-7-2-3-6-1. I llavors és l'Edu Martínez, de fet, que és un col·lega i es col·laborador del programa. Ah! Però una cosa, aquí, los col·laboradores, son los que opinan en el chat, todos lo hacéis entre vosotros, ¿no?, lo que viene a ser público de fuera... Jo també m'ho diré en el chat, jo què sé. En retro, l'hi mandem. Nosotras podemos escribir de nosotras mismas. Estás indogámico, ¿eh? TV3, al nostre costat, es una tontería. TV3 es una tontería. Eso ya me di por sí sola. A l'Edu Martínez diu... Boníssimes les glories, nenes. Mira, sí. Aquesta és una mica la crítica. La primera crítica. Sí, però jo vull preguntar-te una cosa, i tu què l'he contestat? Ah, sí? Ah, sí. Jo el tinc a contestar. Ah, sí? Ja els diré. Este, ah, sí? És una sí d'admiració. Ja ho sé, clar que sí. M'alegro que t'hagi agradat. És un nou fitxatge. Avui, la Martínez, capitana... Què? Això dic jo. Preparada dita una... una radionovella. És el segon episodio, eh, de... de... de nuestra historia. Hoy contaremos una cosa... Uy, madre mía... Una de las otras anécdotas más maravillosas, ¿eh? Ah, sí? Sí, sí, sí. Es una joya, una joya de la corona, pero hemos tenido entregar en el segundo capítulo, porque hemos pensado, mira, así no ganamos adeptos. La historia de las glories jamás contada, capítulo 2. En intimidad, sí que la hemos contado muchas veces, ¿eh? Ya, la agenda me la mataría el nuevo, eso, no sé si... Que gente, pero que esto es nuevo. Esto es nuevo. Esto es fresco. Fresco de hace 20 minutos que la hemos escrito, mientras veníamos en moto. En la moto que nos hemos perdido, por cierto, tengo que decir que los policías de aquí son muy majos, ¿eh? Sí, nos han atendido muy bien. Le hemos dicho... Una voz preciosa. La capitana se ha quedado prendada del policía local. Dice que es policía local, como se nota. Hola. ¿Vos habéis perdido? Sí, exacto. Sí, tal cual, con esa voz. Le hemos contestado... Es que nosotros íbamos a San Justas Verdes. Y digo, es que estáis en San Justas Verdes. ¡Qué grande! Y yo le he dicho, vamos a la radio. Nos ha mirado con que la de circunstancia. Se ha dicho todo recto. A la primer cedal paso vais a la izquierda y luego a la derecha. Y ahí está la policía loca. Y ahí hemos venido muy bien, muy bien. Y hemos venido el camino y siendo malo. ¿Cómo se nota que es policía local? Pero no os ha obert camí y rollo el... ¿Os ha parado mucho? Sí, nos ha parado todos los coches que estaban pitando. Se ve que se conoce que era la hora de recoger a los niños del cole. Y... aparató a todas y venga paz en señoritas. Sí, sí, sí. Pero tal cual, más majo. Como la gorra, ¿no? Fue en la salutación y tal. Bueno, en fin, és que, clar, les glories s'enjusten tot un fenomen i la policia ja fa un cordó especial. Un dispositiu especial per quan arriben a s'enjust. Llavors, aparten a tothom i tal. I, bueno, les tenim aquí al programa. La cariga que ha puesto era com... ¿Cómo se la ra dice como si no lo supiera? O sea, el subtexto era éste. Sí, el subtexto era. Porque en realidad yo creo que ha hecho ese paripé de hacer ver que estaba la calle cortada para conocer, ¿no? No. Se le rota a una hora lejos. Perquè justo se ha puesto y dice... Aquí acaba esplugas, creo que, y aquí empieza s'enjust. Se ha puesto en la frontera y dice... Yo, yo, hoy. Bueno, en fin, vaig que ningú avui escriu... Avui és una mica trist, perquè ningú escriu el xat... Què t'ha passat, no? I, bueno, fa una mica de panet de tot. I mira que heu fet vídeos demanant que la gent avui miri el xat... Sí, vam fer-nos un vídeo bonic, eh, que durava quasi más que el programa. Sí, està molt bé. I també hem fet un grup de WhatsApp, que, escoltant-nos en directe, por favor... Un grup de WhatsApp? Sí, me ha dicho que hoy no voy a poder, porque tengo clase de pilates. He dicho, vaya, hombre, pues... Y yo el mío, porque cada uno le tiene uno gente. Y el mío me parece que está en la biblioteca. Heu fet pilates alguna vegada?Sí. ¿Y qué tal?Muy bien. Bueno, con la peluca es un poco incómodo, pero luego, si te la quita, sí bien. ¿Te quedas más alta? Eso sí que lo puedo decir. Te tiras mucho, eh, eso, verdad. Sí, entres unos centímetros y cuando sales, tienes más centímetros. Lo que pasa es que nosotros somos más de yoga. Sí, de hacer la cobra, el perro mirando para abajo, a dos moques van a sana, todo eso. La salutació al sol, ¿no?Sí, la salutació al sol. Mira cómo corre la muchacha. Sí, la Cristina, muchacha, corre, muchacha, corre. Espera, aquí és la Cristina, que, atenció, això, jo crec que és històric, eh, hem rebut una trucada. Què dius? Mira, hola, Lluia. Glòrias, glòrias, Lluia. Hola, bona tarda.Hola, bona tarda. Amb qui parlem?Em dic Adela Puigtaulé. Adela Puigtaulé, Adela Puigtaulé. Doncs mira, tens les glòrias, la capitana de la Martínez, que t'escolten aquests moments per qualsevol inquietud que tinguis. És que estic molt nerviosa, perquè jo soc molt fan d'elles, saps? Sí, sí. I ara he vist que començaven amb això de la telenovel, i m'ha fet molta il·lusió que em deixessin trucar. Oh, que bé. Bona noia, Adela, bona noia. Jo jo de la soya, digo, hola, capitana. Estic molt nerviosa. No se está bien de por la puerta.Casi conseguís la Madonna. Igual, igual, igual, casi, casi. És que tenemos pocos fans, pero lo que tenemos son muy entregaos. Son entregados, entregados, eh. Oye, Adela, pero además es que eres joven, se te nota la voz joven. Sí, soy 26 años. Un pollito, una pollita.Sí. Una pollita. Y yo les debo sempre, sobretot a les gales que fan per Nadal, i aquest any em vaig quedar amb les ganes de que em tuques el Torró, y les dos trucaré a ver si os queda alguna barretas. Oh, cariño, para ti va a ir un turrón. Y lo que tú quieras. ¿Eres una barra de turrón de coco? A mí lo que me toque, que me encanta lo del corteo y eso. Vale, vale. Tu dino que es súper, te gusta más, y nosotros vamos a ser súper. No tiene que ser metada. Me da igual, de verdad, es que es muy grande. Me gusta y tanto, que me da igual lo que me toque. Oh, vale, vale. Hola, què tal? Jo sóc el Jordi, un mero presentador. Hola, el Jordi. Gràcies per trucar.T'escolto sempre, eh? Ah, també, eh? Jo sóc de faig just. És de sent just?Sí. D'on de sent just?D'aquí, molt a prop de la policia. Ah, doncs d'aquí al costat. Sí. Escolta, jo volia preguntar-te que si tens algun dubte, algun consell, les volies també estan aquí per ajudar-te. Hi ha alguna cosa que et preocupa a la teva vida? Una quanta, però no sé si es pot dir per la ràdio això. Sí, sí, carinyo. Us utilitza un llenguatge que entenem tots. Si no fes metàfores, que això sempre funciona. Metàfores. Que són metàfores.Vas igual, tu digues la teva cosa. Eres fan de la glòria. Quiero ser fan de la glòria si quiero turrón. Muy bien, muy bien, cariño. Quiero turrón, es la metáfora, ¿no? Mmm... Ah, ella vol turrón. Ella vol turrón. ¿Quién consell li donaríeu perquè aconsegueixi el turrón? Yo, cariño, Adela, sin conocerte ni nada, yo creo que tú no tienes que tener ningún problema para conseguir turrón, ¿eh? Pero me gusta que me toque. ¿Te gusta que me toque el turrón? Sí, así como lo de la lasard, ¿no?, la fructuna. La fructuna, claro. El lobo. Bueno, Adela, yo creo que no vas a tener ningún problema. Yo te diría, claro, a ver, tal luz de gas, pero no, en tu caso no. A tener veces seis años, yo creo que vete... Clar, es que se me acaba el metro. Al Ramataz, claro. No, pero esto llega. El metro los sábados dura toda la noche, Cariño. A verdad, sí. Pues eso, yo creo que está muy bien, vete al Ramataz. ¿Pero tú qué quieres que nosotras sorteemos un turrón para ti? Exclusivamente. Ah, no sé, no sé. Yo creo que me quedé amb las ganas, ¿sabes? Cariño, Adela, di un número del uno al diez. El cinco. Una cica fortuna. Ai, quina evolució. I què faig? Vinga a buscar-lo. Clar, vinga. Vinga, Adela. El costat de la policia... La ràdio està al costat de la policia. Sí, ara ja no sabem què gran de les policies locales. Bueno, només són una de les glòries i dir-li que siguin sempre tan màgals i tan divertides com sempre, eh? Ai, Cariño. És que te amamos, ja. És el primer cas d'Euyen que truca que vol penjar ella. Ah, bueno, no, que me la quedes aquí. No, no, no, no, no, no, que jo la fui sentint d'ella. Sí, sí, ara farem el segon capítol, Adela. De la reglera de la... Adela, gràcies per trucar. Un pató... Adela, un pató, adela, un pató, adela, adela. Adela, adela, adela, adela, adela, adela. Adela, adela, adela, adela, adela, adela, adela. De ver, dam... Era tu sobrina o no? No, no, no, jo anava en trèntica. Què ha passat? Ha passat la eté tot, eh? No, de Déu, senyor. ¿Qué son las glories, unas divas de la radiodifusión? Estrellas, esto es lo que tiene. Mamá, Rachimbo, radiofónico. En fi, em voleu fer ja la... Sí, jo que no ho reia. No llamo nadie más? No, de bueno. Yo estoy nerviosa porque tengo un papel. Sí, cariño. Tiene dos papeles. Tiene dos frases, cariño. El presupuesto es el mismo, pero tiene frases. Bueno, vamos allá o qué? Venga, vamos allá. Venga, vamos allá. Un aplaudiment per a vosaltres. Enervio. La historia de las glorias jamás contada. Capítulo número dos. Todo empezó con una llamada. Una de esas que te crea ilusión. De esas que dices, ¡Dios! A mí nunca me va a pasar. Cuidado con los sueños, muchacha. Mira que el cielo puede llegar a concedértelo. Y así fue. ¿Sí? ¿Glorias? Sí, ambas. En ese momento, toda nuestra vida nos pasó por delante, como si de una película se tratase. Todos esos bolos en tu gurió, en valles de mala muerte, en pueblos perdidos de la serranía de Cuenca, los gritos de travestis fuera, esos dramaturgos catalanes. Por fin todo, todo cobraba sentido. Todo eso había acabado. Formaba parte del pasado y vamos a ser vedetes. A veure, que serà un matinal, ¿eh? 5 minuts abans de l'espectacle principal, sense llums ni sol. Breus, sobretot heu de ser breus. Ah, i no toqueu res. ¡Sí, sí, sí! En aquel momento todo era perfecto. Era nuestra oportunidad para cantar, para bailar, para actuar. ¡Veníos y farem todos! I vamos a mantillar esas maravillosas tablas donde las grandes habían actuado. La Maña, Amparo Moreno, Merchi Mart... ¡Ahí estaremos, señor! 50 minutos antes ya estábamos en la puerta, pintadas como idem. Esos nervios que se ha podido hacer. ¡Veníos y farem todos! Y de mesos nervios que se apodilaban de nosotras. Ese paseo por los bares gallegos, a de alrededor de tantas y tantas vetes, habíamos pillado co-gortas que paqué. Y, por fin, las puertas se abrieron. El Segurata nos intentó impedir el paso preso de la confusión. Pensó que éramos de esas mujerzuelas que fuman y beben. Y van a bares de muchachas de pelo corto. Pero no, no nos importó y gritamos como si una extraña fuerza nos hubiera poseído. ¡Hemos venido a actuar! Por suerte, el muchacho que nos contrató nos reconoció detrás de esa capa maravillosa, de cap de chapa y pintura que llevábamos en la cara y dijo con voz firme... Sí, son ellas, son las que van antes de las artistas. Sí, estábamos dentro, Dios. Al fondo, el escenario y acomodando al personal... Estaba ella. Merchemar. Es como si por ella no pasara en los años. Estaba... estaba pintada. Muy pintada. Y dijo, besos no cariñas, que se estropea el maquillaje. ¡Dios, esos grandes tips que te dan las vedetes vividas! Esa frase quedó gravada en nuestras trompas de Ustaccio, como si un de un bajo relieve se tratase. Y por fin llegó el momento. La claraboya se abrió y ahí estábamos nosotras. Dos muchachas de pueblo por las que nadie daba dos duros. Y sí, mírennos, estábamos actuando en el molino. ¡Suego aquí, los bons y miks que yo estimo! ¡Suego aquí, los bons y miks que yo estimo! ¡Suego aquí, los bons y miks que yo estimo! Potser no hauria quedat clar el començament, però anàvem al molino. No t'ho puc, t'ho puc, però bueno... Això passa quan no se ensaja. No és fàcil estar al telèfon, però a les musiques... Bueno, en fi, escolta, ara vine a la post-entrevista. Fem com un debat. És com continuarà. Hemos dejado el ámbito, porque aquí dos semanas continuamos. Bueno, a veure, jo com periodista... Ui. Ara jo he fet una mica el postcolòquio de la por Radionovella. És veritat que ve un al molino. Todo lo que contamos es verdad. És veritat que us van dir que sigueu molt breus? Sí, la verdad que sí. Duramos tres cuartos de hora. No fue culpa nuestra. Bueno, pero chicos no nos echaban del especial. A nosotros nos dijeron... Primero eran 10 minutos, luego eran 5. Nosotras íbamos diciendo, no vamos, no vamos, pero ahí no nos echaban. ¿Y había muchas vedetes o no? Había una. Dos vedetes. Era un motiu de què l'actués el molino? Pues esto fue motivo de que había un show vedetístico del señor director de este show. Bueno, dijo... Oye, queréis rellenar un poquito. Y dijimos, bueno, nosotras que somos así, dos buenas personas. Dijimos, ¿cuánto nos paga? Dijo nada, digo, pues ahí estamos. Molt bé, molt bé, molt bé. Per cert, m'agradaria saber si haurem sortit algun tipus de bolus. No. Sí, sí, tenemos. Arreglo el programa, que està aquest apuntant. No, era de antes. Bueno, este era de antes, sí. Pero esto es que el boca oreja, que vaya pasando el tiempo... Perdona, la ràdio és molt lenta. Ojo, perquè això no és com a la tele. És en Justo o el Cabaret? Pues sí. Hi ha un cabaret que es fa de telèfon al casal de Joves. I de Haciano, perquè nosaltres ja... Joves, joves... Si no teniu el centre cívic de la gent gran, que és el centre cívic... Maragall, que està allà de la... Bueno, aquest de cada setmana és Carles Toltes. Farem alguna cosa per carnaval, Glòries? Pues no, ponernos una gomilla y ya está. Una gomilla, perquè que vamos a disfretar todos los días. Nosotros, el canetot, hacemos al revés. Per cert, veig que avui heu vingut acompanyades d'una nina, o què és això? Sí, què vol dir, que és això? Doncs una nina estupenda. No sé si l'ho ve, però és la capitana. Has d'haver-hi pagat, mira. Va ser una cosa que la gent pot veure a través de la webcap de radioesbert.com, no? És una nina amb una falda... Bueno, una falda, això és un vestit de téjüeles, una boa... Son medias rotas. Les falta un perret allà, però és que soy yo. Es una glòria, es lo que va a decir. Una mini glòria. Sí, cuando tengamos la Martín hecha haremos... Menazamos con hacer una serie con muñequitos. Creo que nos falta. Y entonces ya dejaremos de actuar por fin. Actuarán ella, actuarán solo. Ella nos daremos en la cara. A més, haganxat. Jo sóc pila. Adela? Què? Què dius? Jo sóc pila. No, no, no, no. Mikael Desclott, ferma. Mikael Desclott? Diu, trobo que he urrajat poc, avui. Que hem urrajat poc? Que hem urrajat poc. ¿Puedo arrajar alguna obra o...? No, no, perquè tu ja no ho diguis, que ja té un crític... Per cierto, se llama Uriel Puls Daulé. Sí, és veritat. ¿Quién no serán famílias? Yo no sé. Yo creo que sí, con ese apellido, Puls Daulé. La germana o la cocina? La cocina, debe ser. La germana patita. Bueno, en fi, noies... Desclott, si quiere rajamos de ti, Desclott. Ah. ¿Quién es? ¿A qué se dedica el Desclott? Diu... Agobras varias. Agobras varias. Que no tenda. Sí, bueno, no sé, en fi... Las glories. Moltes gràcies, una setmana més. ¿Ya nos echas? ¿Ya está? No sé qué voleo. ¿Qué voleo? No canteo mai, diu pregunta, Miquel. Si no canten mai. No cantareu el programa mai. Si queremos, sí. ¿Qué voleo cantar? ¿Tú te sabe alguna? Sí, me sé. Tomar la vida en serio. Tenemos muchas. Glories and glories again. Un día traeremos nuestro gil, glories and glories again. Yo no me lo sé. Yo creo que sí, yo empiezo, tú me sigue. Ah, eso sí. Esa no es como la faina, radio novela, cartas directas... Y las cartas. Pues sí, haremos tirada de cartas. Si quieres la semana que viene, lo hacemos todos. Nos preparamos una canción en el tercer capítulo y hacemos tirada de cartas. Pero no la tiramos entre nosotros. Bueno, si no la dela, si no, que vulgui, no, que truqui, que truqui. Ah, perquè la gente le va a interesar nuestro futuro y el tuyo. El mío menos, en vuestra cara. El mío menos, todavía. Era el primer programa que el mismo presentador se tira las cartas. Escolta, què voleu que li tirem les cartes a la Núria Faliú? Hòstia, pero ese permiso no podemos. No? Ai, perdona, ¿cómo vas? No nos la trae, Jordi. No se la anul·lit. Potser la podem tenir per telèfon. Que voleu que intentem aconseguir-la? Sí! Doncs aquí, un paio de setmanes, veurem si Núria Faliú ve a les glòries... Però no n'espongues una falsa, eh? Què? No, no, no, no, no, no. Escolta, per què us penseu que sóc... Que radioflex va, que truquem un falsaja? No? No, clar, aquí no, no, no. Que en Radio Senju no és del Xino, no? No, no, no, aquí hem de... Núria Faliú, de Sants, clar. Doncs ja veurem, ja veurem... Que vagi molt bé la capitana, la Martínez, les glòries cabreteres segures al Facebook i al Twitter, que no tenen. Sí, el Twitter i Instagram, també. És molt gran, té molt de tot. No falta 20, que hi ha a l'Alterraum. Ja farem un followback. Gràcies, majo. Adéu, adéu. A tu i a mi, a mi, a mi, a mi. I the radio takes away And then we can go. Smooth jazz. De dilluns i divendres, de quatre a cinc de la tarda, relaxat, amb estils com on chill out, les mútges, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de quatre a cinc de la tarda. Smooth jazz club. I esperem. Veus de la paròquia? A profundiment de la espiritualitat. Una mirada a l'Avengelli. Notícies i activitats d'Església. Audició i comentari de música i can religió. Els dimetres a dos quarts d'avui del vespre i els dissabtes en diferit a dos quarts d'avui del matí. 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes. Tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimetres a les vuit del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les onze en punt del matí. D'acordeu? 60 i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomercal.com Despertanta, corrent, esmorzan, comprant, passejant, quedant, treballant, celebrant, sortint, conduint, vius connectat, conduint, desconecte, habita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio Generalitat de Catalunya. I una setmana més aquí a l'Apenya del Morro, amb aquesta sintonia, entrem amb la tranquil·litat, la calma, entrem a l'hora de conèixer-nos mateixos a través de l'espai essència d'aquí de Sant Justes Bern i amb la Neus Garrofer, aquests dies. Bona tarda. Hola, bona tarda. Vinc d'una setmana més al programa, amb tu estem parlant sobre la gestió emocional dels nens. Ja portem dues sessions que anem parlant una mica de com potenciar l'autostima en els nens, com escoltar, què és el que senten, què necessiten i no frenar una mica totes aquestes emocions que poden sentir i com ajudar-los a créixer per convertir-se després en persones adultes i poder viure i tenir les pròpies eines per combatre el món i la seva vida. Avui volem parlar sobre l'activitat de créixer. De créixer i saber-se, exacte. Sí, créixer i saber-se. Què vol dir això? Doncs, bueno, en l'anterior programa vam estar parlant de com fer aquest acompanyament a nens ja, que ja comencen a dominar el llenguatge, no? Doncs, ja, a partir d'uns tres anyets o inclús una miqueta més grans. Doncs, seguint amb aquesta línia, a essència tenim el projecte de créixer i saber-se, que és un projecte d'acompanyament emocional i que gestiu emocional amb nens de 5 a 12 anys. I què vol dir això? Perquè és un projecte on els nens d'entre 5 i 12 anys venen a essència i què és el que feu? Mira, és una activitat mensual d'un diumenge al mes a morari de 10 i mig a una. Els pares també hi són? No, no, no. És un projecte només per nens. Els pares, òbviament, tenen totalment un feedback de tot el que succeix allà, no? Perquè és un espai reservat i protegit pels nens perquè ells puguin expressar les seves històries. Llavors, en el cas que els pares necessitin un recolzament per acompanyar, depèn de quina cosa hagi passat o necessitin ajuda o així, estem allà. I què fan els nens? I fan activitats o així? Mira, és un projecte en el que hi ha 4 eines bàsiques que són els jocs i l'expressió corporal, l'art teràpia, el llogue i una activitat que es diu el focusing, que també s'entra molt en el tema de la consciència corporal i de tot el que ens passa dins. Llavors, treballem amb aquestes 4 eines, però, òbviament, sempre des d'un ambient lúdic i de divertiment i de compartir. I es barrejar aquestes 4 tècniques per endinsar-nos en el coneixement d'un mateix. Clar, això és una cosa molt important. No que és fer-ho i jugar. És la forma com aprenen. Sí, és totalment joc fomentant la creativitat, l'espontaniatat i aquesta comunicació a través del joc. Mm-hm. Això deus que ho feu una vegada cada mes? Un moment ja. Quantes sessions portes avui aquest any? Aquest any vam començar la setmana anterior. El bonic d'aquest any és que el grup és la continuació del mateix grup que va venir durant el cos passat. Llavors, és molt bonic perquè l'any passat vam començar coneixent les emocions bàsiques, que em sembla que també en parlàvem al programa anterior. El que és la por, la tristesa, l'alegria... I aquest any hem fet un pas més enllà. I hem començat treballant l'empatia. I va ser molt bonic perquè el tipus d'activitats que vam fer van ser activitats molt conjuntes. Doncs, per exemple, una... que posàvem unes sabates d'un dels companys, amb números diferents, talles diferents... I què passava? Caminant amb unes sabates que eren més petites que les nostres, o més grans, era com un començar, des d'una activitat super senzilla, a posar-nos en el lloc de l'altra persona. Clar, per tant, això també és molt important, com diem, a partir dels 3, 6 anys, començar a saber quines són les coses, com és el nostre cos, com és el nostre entorn... Doncs això que deies, de l'exercici de les sabates, per exemple. Sí, i perquè, a més a més, és això, no? Som persones i som nens, i notem que ens passen moltes coses a dins, i necessitem, a vegades, posar una mica d'aquest ordre, no? Que potser el que de cop i volta ens posem a plorar... Això també ens passa als adults, ens posem a plorar, ho estem enfadats, i és no, no estic enfadat. Però és que, el millor, no estic enfadat. L'ú millor ha passat alguna cosa, que en realitat el que ha passat és que m'ha fet mal. I jo dic que estic enfadat, però és que no és en realitat que estic enfadat, sinó que l'ú millor estic trist o estic tocat, perquè hi ha una cosa que m'ha fet mal. Doncs el mateix amb els nens. El que passa és que amb els nens, a vegades, són més transparents, i estan més oberts, a tot el que són les vivències. No tenen tanta por en frontar-se al que es trobaran. Això de la por és molt important, no? Perquè, a mesura que ens n'hem fet grans, anem agafant por, anem agafant pànics de les coses... Ens paral·litgem més, no? Ens paral·litgem molt més. Arrisquem menys. Tu, amb els nens d'això, notes que no té res a veure? I tant, és una qüestió d'espontaneitat. Els nens, clar, porten menys temps a la vida, i han tingut menys problemes o menys bloquejos. Llavors, clar, són més espontanis en les respostes, en les creativitats, en el jugar amb un altre sense jutjar-lo, en el compartir. Clar, els adults és com que ens hem anat posant barreres, barreres, barreres, barreres, per moments de crisis o més crítics que hem tingut. Llavors, hem connectat amb aquesta por. Llavors, aquesta por és la que ens limita, i és la que no ens deixa ser transparents amb tothom, i la que ens fa que jutgem més, i que marmem la nostra capacitat d'espontaneitat i la nostra creativitat. Són molt espontanis. Són molt espontanis. No pensen les coses, realment, no? No, clar, vull dir que aquest és el procés que no passen pel cervell, sinó que ho senten. És molt més vivencial. Ho senten i ho expressen. Exacte. Llavors, és molt interessant treballar tot el tema de la gestió emocional des d'aquest punt, precisament per això, perquè és molt vivencial, és molt corporal, no és tan racional, que els adults potser passarien més estones reflexionant i serien una vivència més mental que corporal, i amb els nens és tot molt més corporal. Clar, això que aquesta activitat de créixer i saber-se, saber-se. Saber-se. Amb la consciència, no? Amb la consciència, clar. D'un mateix. Me'l coneixes. Has notat canvi, tu, per exemple, amb algun dels nens o nenes, que potser són sessions, potser és una vegada al mes, i tampoc no ho sé, si hi ha recorregut una evolució. Sí, clar, jo els conec amb un espai entre cometes neutre i protegit, que és un cop aixó mensual, amb el mateix grup, jo no convidc amb ells al dia a dia. Però sí, els pares estan molt contents. Ah, sí? Perquè no tan nou. Què diuen els pares? Clar, doncs, depèn, no? Si són nens més, a lo millor, més introspectius o més reprimits, doncs, no, aquest fet de connectar amb la creativitat i amb l'espontenietat i amb el... Connectar amb un espai en el que els permet, no? Sí, ells mateixos. Doncs, clar, els allibera. Llavors, això és un reflex en el seu dia a dia i en la seva convivència a casa. Ara faré un link amb la tapa adulta. Però, com nosaltres, com adults, com podem reprendre i tenir aquesta espontenietat que el cervell no ens privi, no? De les coses que... Venia un dels meus tallers de riso teràpia, per exemple. No. Per exemple, riso teràpia. Un dels tallers que fas. O jugar, bàsicament jugar. Si tens nens al teu entorn, que siguin fills, nebots, fills d'amics, jugar. Juga. Juga. Juga no a una videoconsola, no amb una aplicació del mòbil, no, sinó jugar, doncs, a un parc, amb la sorra, amb tocan coses, experimentant, fent tallers de clau, pintant, cantant... Juguem poc als adults. Juguem molt poc. Molt poc. Molt poc. Molt poc. Molt poc. Molt poc. Molt poc. I això que hi ha aquesta expressió de matar el teu nen interior, això, jo crec que va la contra, no? De l'experiència. Va totalment a la contra. I del viure. Exacte. Tots hem sigut nens. És a dir, tots tenim el nostre nen interior, i no l'hem de matar, simplement l'hem de saber gestionar. És a dir, som adults i no ens podem comportar... Bueno, no, necessitem depèn de quin context, necessitem una mica de serietat, no sé, doncs, de la feina, assumint les responsabilitats, però hem d'alimentar aquesta part espontània, o aquesta part de nen juganera, perquè és que, a més a més, és mentida, o sigui, no se'ns ha entret les ganes de jugar, continuem tenint ganes de jugar, el que passa és que ens ho reprimim. Clar, ens hem de relaxar més una mica, no? I tant. Hi ha gent que la veus i dius, noi. I tant. Noia, relaxa-te una mica. I una de les coses molt bàsiques, van molt bé en adults, en nens també, però en adults no, que a vegades estem així, això que deien més reprimits, el cantar i el ballar. Cantar i ballar. Cantar i ballar. Mira. Prenc nota. Ara hi ha molts cursos que fan de ball, i que s'ha portat moda, per exemple, al swing, fa molts anys, no? Al ballar. És un reflex directe, també, no? Tot el que pensem a tots els nostres pensaments, a part de limitar-nos els pensaments, limitant el nostre cos, o sigui, el bloquejant, no? Són d'estanim una por. Hi ha algun reflex en el cos, que, uig, s'ha bloquejat. Llavors, és simultànic. Quan tu deixes anar al cos, relaxes el cos, estàs alliberant la ment, també, no? De bloquejos, de pors, de temors. Doncs mira, potser el punto ballar, jo. Veus? Potser veus, ja està. Molt bé. Neus, no es dius que vols afegir alguna cosa més sobre aquesta activitat de créixer i saber-se, de com treballeu a Essència, amb els més petits, que, com sempre diem, com més petits també millor iniciar... Més recursos tenen. ...que més recursos i més eines després tenen per estar bé amb ells mateixos, que es tracta d'això. Exacte. El cap de la fil. Això no acaba mai, no? No. Perquè mai s'acaba això a la vida. Mai s'acaba, el coneixes on mateix, perquè tots anem passant per diferents etapes, diners de temps coneixen en diferents etapes. La qüestió, simplement, de començar-nos a conèixer quan som nens és per tenir més recursos i per estimar-nos més i saber que som valents i que podem tirar endavant perfectament. La setmana que ve, farem l'última sessió. Sí. I parlarem de l'adolescència. Sí. Aquesta serà ja una etapa complicada, no? Aquesta és més complicada. És més complicada. Una etapa... Més difícil. Més difícil, ja, perquè, clar, ja comencen una mica els bloquejos, no de fora... Total. És, jo crec, l'etapa on ens bloquegem més. Sí, estem ja més perdut. Ja, amb fina setmana que ve, en parlarem neus. Moltíssimes gràcies, una setmana més. De vosaltres. Per haver vingut el programa i en retreurem, dir-me que és que vulguem tardar. Vinga, adéu. La penya vol morro. Cada tarda, de cinc a set, a Ràdio de Svern. Que a mi cap a les 6 de la tarda i d'aquí uns moments connectarem amb Catalunya Ràdio per escoltar el budgetí de les 6 i després ja sabeu que a la segona hora tindrem Educació Canina. Avui, amb l'Albert Capapell, el tocador particular, el tocador caní, que si teniu algun dubte o teniu alguna qüestió o algun consell que vulgueu saber sobre el vostre gos o gosa, també ens el podeu fer arribar a través del mail de la penya del morro a robajimeil.com. La penya del morro a robajimeil.com o, si voleu fer com la Della, fa una estona que ens ha trucat, però, clar, a la Secció de les Glòries, per un dubte que ella tenia sobre el Torró i tal, però aplicat al món dels gossos, també ho podeu fer al telèfon de la Ràdio, 3, 2, 3, 6, 1, 9, 3, 7, 2, 3, 6, 6, 1. Doncs vinc a la publicitat, vull atir i segona hora del programa. Ara mateix a la penya del morro, vamos. Sortim, conduint. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Ràdio desfer, 98.1 usava. Ràdio desfer, 49.1. Cataluña Ràdio, les notícies d'a la CIS. Bona tarda, s'informa a qui li en sabria. L'Audiència Nacional Espanyola ordena investigar l'Assemblea Nacional Catalana per determinar el seu paper en l'aprovació d'emocions independentistes... Perdó, els Ajuntaments Catalans. El jutge Ismael Moreno vol concretar si darrere de les iniciatives dels consistoris hi ha una coordinació o una estratègia concertada. Madrid, el Barca l'atreva... Bona tarda, el magistrat de l'Audiència Nacional demana als Mossos d'Esquadra Polícia i Guàrdia Civil que investiguin no només l'NCS, sinó també l'Associació de Municípics per la Independència i l'Associació Catalana de Municípics. Vols saber si aquestes associacions van ser les impulsores de les emocions aprovades pels consistoris de suport a la declaració d'independència del Parlament del Nou Ena. El jutge etmetre tramita així la denúncia presentada per la Fiscalia contra l'Ajuntament de Vic. El magistrat pretén saber si els Ajuntaments van actuar de manera il·liada o coordinada. Albert Klaterba, Catalunya, Ràdio i Madrid. I a tot això, junts pel ci, la CUP entren a registre les peticions de ponència conjunta de les lleis clau del procés sobiranista, parlament 3 a sales. Bona tarda, són les lleis de la Isenda, la Seguretat Social i la Transitorietat Jurídica. Nom de la CUP venet cel·lelles o celebra. Estem molt contents que, efectivament, existeixin passes endavant cap a la construcció de la República. Sabem que és imprescindible que aquests 3 espais legislatius existeixin... 3 a sales, Catalunya, Ràdio, Parlament. Notícies breus, Montse Quadreny. Pedro Sánchez reclama que s'aparquin els vetos en les negociacions per formar govern i els seus els demana generositat i respecte. El líder socialista comença aquesta mateixa tarda, la ronda de contactes amb els partits més petits. Demà es trobarà amb ciutadans i divendres en poder. En aquesta primera tanda no inclòs ni els partits independentistes, ni el partit popular. A tot això, el president de Foment del Treball, Joaquim Gai de Montallà, li ha desitjat, bona sort, el líder del PSOE a les negociacions per pactar un nou govern a l'estat espanyol i ha mostrat confiança que aconseguiran a suavitzar les propostes que ara per ara fa podent. Segur que quan el senyor Sánchez, en aquest cas, estigui al front d'un govern, tindrà la capacitat de modelar allò que són les coses que es demanen abans del govern amb les accions del govern, el que li dissenyem és molta sort amb aquesta formació del govern. Entenem que és un hàbit democràtic i bo als relleus. Un convoy de Judo Humanitari ha pogut entrar en una de les ciutats de Síria assatjades pels règims, segons el Comitè Internacional de la Creu Roja. Es tracta de donar localitat al situerce de Mas, la capital del país. L'ONG es segura que hi han accedit 10 camions carregats de menjar i dos amb medicines i material sanitari. La localitat està assatjada per les forces de baixar a l'assat des de fa més de 3 anys. La ràbia Saudita ha commutat la pena de mor a un poeta palestí acusat d'apostàcia. Es ràfaiat haurà de compliar avui d'anys de presó i rebrà 800 esfuatades en 16 sessions. El seu advocat ha dit que apelarà la sentència perquè el seu client és innocent. Persones pròxims del poeta asseurem que el van condemnar com a revenge de la policia, de la policia religiosa exactament, perquè en un dels seus llibres va relatar les seves experiències com a refugiat i va gravar actes violents fets pels agents. L'últim protagonisme per Neruda, el jutge Xile que investiga la causa de la mort del poeta, de Pablo Neruda, ha ordenat avui el retorn de les seves despulles a la seva tomba, a Isla Negra, una localitat costanera un centenar de quilòmetres de la capital, Santiago Óscar. El cos del premi novel·le de literatura del 1971 el va exumar fa gairebé 3 anys a renda la denúncia que el podrien haver assassinat agents de la dictadura d'Augusto Pinochet. Neruda va morir a la capital xilena l'any 1973, poc després del cop militar, aparentment per un càncer de pròstata. L'any 2011, a parò, el partit comunista, el qual partenia, va presentar una denúncia judicial elegant que l'havien enverinat, d'acord amb unes declaracions del xofer del poeta. Tot i que les investigacions fetes fins ara no són concurs. L'altre partit de semifinal, Sevilla-Celta, l'el·lètic de Madrid recorrerà l'ascensió de 3 partits de Filipe Luís per l'entrada que va fer a Messi en l'últim partit en el Camp Nou. També en futbol, el president del Betis, Juan Carlos Oyero, ha dimitit durant la presentació de Montoya com a nou jugador d'equip. Oyero diu que marxa de manera irrevocable pels problemes que hi ha a l'entitat. L'olandès Vouter Pols del Team Sky ha guanyat la primera etapa a la volta al país Valencià on hi participa entre ciclistes catalans. Joaquim Rodríguez, Alberto Lossada i Edu Prades, cap dels quals ha quedat entre els 10 primers. El Barça de bàsquet ha viatjat a Alemanya, on demà jugarà contra el bros bàsquet en l'eurolliga. En la competició femenina, avui a partir d'un quart de nou, un i Girona Praga, en Vaterpolo també en la màxima competició europea, Primoz i Ritjeca, l'ètic barceloneta a partir de les 8, i Anoque Patins, el blau gran a Sergi Panadero, ha renovat fins al 2017. A les 7 hi tornarem al Catalunya Vespre, avui d'una hora, a les 8 la TVP. Fins aquí les notícies. Cristina Vargas. L'atur augmenta el mes de gener al municipi a la Comarca i també a Catalunya. S'enjusarà ja en 10 persones més aturades respecte al mes anterior, fent un total de 655 persones desocupades al municipi. A les 7 hi havia 645, per tant, són 10 persones menys que aquest mes de gener. Aquest és el segon més consecutiu d'un moment de l'atur assenjós. Mens d'aigua Ciutadà a vidar�. Més coses, l'associació de veïns amb l'E와u d'Arracully ha mantingut un Tots aquells pares i mares s'ha afectats, que es posin en contacte amb l'entitat a través del correu electrònic Infoarroa, MasluiSanJus.org, i també poden donar aquesta recollida a signatures a partir dels imècres a l'Associació de Pins el 20 de gener, i també a través de la pàgina que tenen a Change.org. D'altra banda, destacar que també, com a resposta al tancament d'altres línies de Petries del Baix Llobregat, la Comunitat Educativa de la Comarca, ha organitzat una causa d'atració que tindrà lloc demà, 10 jocs, a 2.46 de la tarda davant dels serveis territorials de Sant Felig, situats al carrer L'Aurea Miró, 328. I una punt més, demà és el darrer dia per apuntar-se al concurs de dispresses de Carles Toltes de Sanjus. La festa se celebrarà el propè dissabte, 6 de febrer, i, com cada any, inclourà la despilada de dispresses, individualment per grups, la rua i la festa posterior, que en guany serà a l'exterior del casal de joves. De fet, encara esteu a temps per apuntar-vos. Les inscripcions es poden presentar a l'oficina de gestió d'agrada de l'Ajuntament. Recordem que l'horari d'atenció d'aquesta és de 9 a 2 i també de 4 a 7 del vespre. Les vulletes d'inscripció les trobareu a l'Ogi i també al web sanjus.cat. I, bé, tranquil·la, informació local que no anem a partir de la set del vespre amb els sanjus notícies. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena, té ser comentat, tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, xeixanta i més. Cara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense tiquetes ni dades de caducitat. Per seguida, actualitat del Baix i l'Obregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix i l'Obregat, el teu ordinador, el dispositiu MOP. Informatiucomercal.com. Despertanta, corrent, esmorzant, comprant, passejant, cadant, treballant, celebrant, sortint, conduint, vius connectat, conduint, desconnecta, evita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio, Generalitat de Catalunya. Què tal? Bona tarda, són les 6 i 11. Bona tarda, benvinguts a la segona hora de la penjada del Morro. D'aquí uns moments parlem amb l'Àlbert Capapell, l'esquerda d'educador caní particular, que a veure l'estem intentant localitzar i no el trobem. Clàssic, d'aquesta hora de la tarda. Fem una cosa. Avancem al Sergi Arrada, del carrer de joves. Li estic enviant uns whatsapps i no és allò que surt, no laïdo. Fem una pausa i ens ho mirem. Bona pausa, per una pausa. Es posa una mica de música i truca al Sergi Arrada. Vaig a trucar-lo, vinga. Vamos allá. Tinc moltes ganes que ens expliqui corres del Carles Toltes, perquè el Carles Toltes en guany celebrarà una festa més, aquest dissabte a la nit, organitzada per la gent de Loud Music, i la Rua de Carles Toltes, que és un clàssic de l'ajutament, acabarà justament al casal de joves. Bé, ja tenim el Sergi Arrada al telèfon. Sergi, bona tarda.Molt bona tarda. Sí, perdona que... Això ha sigut una mica d'entrada de pixarri, eh? Perdona, perquè ara anava a educació canina amb la barca de paper, però ha fallat i no el tenim. Llavors vaig a trucar al Sergi i així, ràpid i corrent. Pots fer la secció, ara, Sergi?Claro que sí. Ja estic aquí en directe, no?Quina energia, no? Doncs espere, perquè busco la sintonia... Quan un és productor tècnic de sol presentador, s'acúmula la feina, saps? Bé, no.Sí, bueno, clar. Provaré la sintonia més senzilla. No, ja està, ja trobo la sintonia. Fem-ho com si no hagués passat res. Una mà, unes idees, un color al blau, unes exclapes de la barba. Sergi Arrada Ruiz.Molt bona tarda. Bona tarda, Sergi.Què tal? Bé, molt bé. Saturant la línia de telèfon. A veure, Sergi, atenció, perquè, com comentàvem un moment, aquest dissabte és Carnaestol. Ara sí, ara hem fet l'entrada com d'una banda. És Carnaestoltes, aquest dissabte, i al casal de joves, fareu un munt de coses, no? Sí, és Carnaval, eh. Carnaestoltes és el millor que es crema. Ah, i la festa, per exemple, es diu Carnaestoltes, la festa, no. No era el Carnaestol fes, però, bueno, és Carnaval, Carnaval. Ah, carnaval, carnaval. Ara! Carnaval, que fiero. A veure, tota la festa no es diu Carnaestoltes. No, Carnaestoltes és el millor que es crema l'últim dia. Però, la festa de Carnaestoltes, no es diu així? No, no, no. Està mal dit.Està mal dit. Que sigui el Carnaval. Doncs, al casal de joves, ja teniu una bona muntada, no? Sí, bueno, ens incorporem a la festa que es fa cada any del Carnaval, no? Aleshores, la Rua acaba aquí, a la gesta del casal de joves. Aleshores, aquí hi haurà un grup d'animació, no? Es farà l'entrega d'aprènies, passarà també les comparces i tal, l'última passejada que fa, no?, davant del jurat i davant de la gent. Perdona, jo, com a presentador de l'acte, hi ha un any més, cosa que em fa molta il·lusió. Jo crec que llança una crida a la gent que no guanyi la categoria de comparsa o grup, que no comencin a cridar, tongo, tongo, per favor. Perquè és un clàssic de cada any. Jo ho entenc, eh?, hi ha centenars de persones, que en aquell moment no han rebut el premi i no han guanyat, i tothom es cabreja, perquè hi ha gent que no ha guanyat, que ha guanyat. Per tant, des d'aquí, la crida, per favor, no crideu, tongo, tongo, perquè ja ho sabem, no ho guanyat, però mira, mala sort, què has de fer? Segur que som grocs, els que ho diuen. Segur, segur, segur. Bueno, llavors, arribant al que és el... Primer, hi ha la Passa Maragall, tota la història de la Composada i Fressa, hi haurà el discurs i el pregó del Ricard Nastoltes, que, atenció al Ricard Nastoltes, en guany serà un rei diferent, eh? Ah, sí? Per què? Es pot explicar això, o no? Sí. Diu que en lloc d'un ninot serà una persona, un actor. Hola, doctor. Eh, com t'has quedat, forta, eh? Sí, sí, sí, sí. Una cosa molt forta, molt forta. El rei Carles Nastoltes és el que... el rei. Però ja, però ja, Carles Nastoltes, Carnaval, és el mateix tot. Vale. Llavors, allà hi haurà la Passa Maragall a la tarda. Doncs el... Qui crida per qui? Sí, la gent crida molt, aquí, al despatx. Qui és? Qui és la Montse Martín? No, la Montse Martín no està treballant. No treballa els diners creixent a la tarda. Qui és? Qui és? Doncs, bueno, la Catarina, que està per aquí, que ve a recollir unes coses del personafest, i val... La Catarina Cladera, no? Catarina Cladera, sí. És de Montfils? Sí, de Montfils. Passa-me-la, per favor. Ja passo. Passa-me-la. Passa-me-la, Gisplau, Passa-me-la. Tinc molt de ganes de parlar amb ella. Amà, amà, que tal. Catarina Cladera, Gisplau. Com el tens? Oh! El programa de la Catarina de Cesilles, que, a la fincada, ja fa molts anys, aquí, a Sant Just. Què tal? De Montfilms, productora mítica de sèries com, per exemple, Sant Just, Suït... Sant Just, yes. Oco que ve segona temporada, eh? Què dius, ara? Primícia, eh? No, i tant, no, i tant. Primícia segona temporada. Ja el tornarem informant. Amà, s'amolta això. Estan escrit ja els guions, o no? Eh, estan en procés, estan en procés, però al final de mes ens comencem a reunir. Per tant, jo crec que... Maig, maig, principi de juny, comencem a rodar. Hòstia, molt bé, i, bueno, recordem que Sant Just Fiver és la sèrie que tenia, com a central, uns investigadors, que eren el... bueno, l'estargui i haig de Sant Just, un amic que era el Nolask i el Ritxi, i que anaven investigant un cas sobre la festa major desapareguda fa un parell d'anys, ells continuaran com a protagonistes? Sí, home, i tant, i tant. Molt bé, molt bé. Bueno, no, volem saber coses. I en quin cas treballaran, ara? Perquè recordo que Clara Segura participava a la sèrie. No podem avançar res, ja us n'anirem informant. Bueno, has vist que Clara Segura s'enjustenca de prova i mítica també hasta aquests dies amb la sèrie Nity Día? Sí, sí, sí, gran sèrie, gran sèrie. Han copiat un amic al format de Sant Just Fiver, han vist que TV3 funciona la cosa de... Sí, no, han copiat. Han copiat coses de tiros i tal, i mirem on fets. De res, que tenim la me alegro de saludar-te, que vagi molt bé. Igualment, Jordi, igualment, ja tot s'equip. Aquesta és la que van de recollir coses de l'explició persona. Sí, sí, avui fin aquí, ja, sí, sí. Escolta, no et vaig veure per aquí per això, eh? Eh... Una cosa, bueno, cosa. Vaig anar al moment, al dissabte, a veure... A guaitar, no? A guaitar. Des de fora, des de la distància. Bueno, algo, algo. ¡Argata, rellet, un petonazo! Vinga, adéu, adéu. Adéu, adéu, adéu, adéu. Era l'altre cop per aquí. Ei, saps, Gerrada? No, no, ja no vull parlar més amb tu, ja. Doncs avui tinc coses molt importants que dir-te. Quines? Bueno, acabem de parlar de Carnaval o no? Parlem de Carnaval, perquè estàvem dient que justament hi haurà una festa que organizeu a partir... Em sembla que és de les 11 de la nit, al cas del de joves. Bueno, al final no hi ha una hora de començar, com que l'on music és l'associació que s'encarrega de fer-la, també estarà, com que acaba aquí la rua i acaba tot, doncs... Estan anant aquí a fora fent entrepans i coses així, i anem a una cervesa, i aleshores un cop acabi tot l'enrenou de fora, obrim portes i ja comença l'odedin. Vale, o sigui, quan acabi l'enrenou de fora, comença l'odedin. O sigui que no hi ha hora d'inici, no? O sigui, el millor a les 10 ja la gent ja pot venir. Com que ja hi haurà entrepans, la gent pot sopar i es pot quedar directament. Perdona, que quan acabi, digui Carlytus, no? Digui Carles. Quan acabi, digui Carlytus, que ara està aquí a la reacció... Carlytus. Perquè és la quantitat d'alcohol per litre quadrat, que porta a la sang, és alabada i és el que defineix el DJ. Molt bé, doncs s'haurà de pagar per entrar a la carnestor al fes. No, és gratuïta. No hi ha una temàtica definida, de disfressa. Millor, millor. Disfressa de lo que vulguis i hi haurà moltes sorpreses. A veure, fa una ràbia això? Què vol dir? Hi haurà moltes sorpreses. Perquè hi haurà coses que no sé ni jo per si. És perquè no saps què hi haurà. No, perquè sé que hi haurà com un concurs, però no sóc un concurs de disfressa. Aleshores no sé si era un concurs de va i com va haver-hi l'any passat. Sí, de hip-hop, que és el que fan la gent de l'od music. Sí, sí. Ells fan música electrònica, que és així. Però l'any passat era una festa de música disco dels 70. Sí. Van ser com un concurs de va i d'aquella època, sí, i van fer un concurs. Aquest any no sé com que no hi ha temàtica, tampoc sé en què consistirà el concurs, però hi haurà un premi i hi haurà coses. Desfresses, ja t'ha arribat algun o no? Com? Has anat a mirar alguna desfressa? No, tinc alguna perruca per aquí. No sé. Busquem una mica més de nivell. Però la gent disfressar-se amb una perruca... La gent no em trença risament després que decideix que marxi. Ja, però tu estaràs per tant aquest dissabte. Sí. I tu, com anies vestit? De la senyora del Casal. Però posa-te alguna cosa, jo què sé... No hi és la meva distressa quan estigui treballant. Des del senyor de la neteja o alguna cosa... No ho sé, ja l'hauré. És final, ni que sigui. He pintat els morros de vermell. Per què una perruca? No ho sé, una perruca prou... Per què no ens correm les disfresses una mica més? Jo aniré a la Montsenyera de la mi. Això ho trobo més original, encara. M'agrada, m'agrada. També tinc una cosa, hi ha prou dels tios de disfressar-se de ties. O sigui, ja estic cansat. De veure els tios que van allà amb les mitges... Ai, ai, ai, això és una tia. Però serà bastant una situació. Tu que no em vegi, pensaràs que sóc jo, però serà a la Montsenyera. No, no, no ho dic per tu. Ho dic en general. Com vegi a la Montsenyera, saps que seré jo. Bueno, en fi, si voleu més informació, hi ha algun lloc on la gent es pugui adreçar? A Lot Music. Es veieu pel carrer o per canya, però em siguin i veig. Què? Expliquem alguna cosa. Eh, com agrada, està molt bé. Ara he de tenir la sort de trobar-vos el pel carrer i saber qui són. Però, gràcies, ara qui són? Sí, sí. No. El pol, el pol. El pol, qui és el pol? El pol. Que és música, també. Tocas que para, reis, i a 1886 està molt, molt brots. 1886. L'any que n'hi és. No, no. Escolta, Sergi, doncs més corres de cara al carrer de joves o què? Més coses, més coses. Va, que no siguin... que no siguin carnestoltes, que això ja serà aquest dissabte. És important t'explicaré ara i segur que t'agrada el que vaig explicar. No sé si tu saps el que és un pla jove. Un pla jove? Sí. Doncs, a veure, un pla jove seria tot... A veure, vindria a ser una sèrie de mecanismes que es posen a disposició dels joves per un objectiu comú. A que parlo com un polític. Sí, però tinc moltes coses i no dic res. Sí, estic aprenent jo, també. Molt bé, molt bé. Que no em presenti per regidor de l'Ajuntament. Doncs el pla jove, que es fa des de la regidoria de joventut, ja havia un pla jove. És com un programa que marca les línies d'actuació de tota la regidoria de joventut durant un mandat. I ja va acabar l'anterior mandat, va acabar l'anterior pla jove, i ara volem fer un nou pla jove que barqui des del 2016, fins al 2020. I, bueno, clar, la gràcia és que això no ho faci un polític, no? En aquest cas, el Jus Fosalva, que és el nostre estimació en regidor de joventut. Un aplaudiment per Jus Fosalva, si us veu, senyor Rascicó. Sí, no, que els i les joves de Sant Jus col·laborin i participin en l'afició i això, no? De quines seran les línies de treball pels propers 4 anys en el temps de joventut de Sant Jus esbert? Sí, m'agrada, perquè, malgrat que sempre s'intenta que tothom participi, hi hagi participació a la ciutadania, en diferents rades, conferències, aquí a Sant Jus costa molt moure, perquè no us deixa mai d'intentar, no? Exacte, i com que mai ho deixem d'intentar aquest any, sense haver corregut una idea meravellosa, que és el que t'explicaré ara, i que jo crec que farà que realment els joves, entre 18 i 30 anys de Sant Jus esbert, hi participin amb moltes ganes. Què serà? Què serà? Què serà? He mirat una mena de llincana, que durarà molt bé un mes. Aleshores, considerarà de moltes coses. Començarà, precisament, el dia de Carnaval, aquest dissabte, i farem una mica més d'aïfacció a les xarxes socials a partir de la setmana vinent, perquè la gent que no vingui a Carnaval també se n'aneteri, pugui participar i tal. Allà explicarem les bases d'aquesta llincana, i amb un codi QR donarem la primera pista. La gent li donarem pistes de jocs del municipi, i ja hem d'endavinar quins països n'ha cap allà, i ja trobaran un altre codi QR. El codi QR, quan entrim, perquè no sàpigues aquest quadret, blanc i negre, que tu poses el mòbil, i t'envia una pagina web. Doncs han de respondre a dues o tres preguntes d'una temàtica en concret, per exemple, jo què sé, o si nocturn, cultura, jo què sé, temes que siguin d'interès pels joves. Contestant a les preguntes, també els donaran una prova que han de fer una foto i penjar les xarxes socials que pot ser jo què sé. Fes-te una foto a una font, o fes-te una foto fent el Pino Puente. És un selfie i el perdó. Exacte, i anar penjant a les xarxes socials amb el hashtag que direm. I, quan contestin les preguntes i les envien, rebran la següent pista que els portarà al següent lloc. O sigui, què guanyaran participant a tot això? És la gràcia de tot això i el que farà que tothom es torni boig. El guanyador, o la guanyadora, d'això... Bé, entre tots els guanyadors farem un sortet, entre tothom que faci totes les proves, les preguntes, les fotos i tal, i el guanyador se'n portarà dos passes de dia pel primer era Sound o Palsonar. Oh! Què dius, ara? Però, escolta, això és un pedazo regal, eh? Home, que un passi d'aquests val 200 euros al Sound. No, no, està dia, ara dia, eh? Ah, vale, vale. O sigui, val, no val 200, però val 80 euros, sí. No, està bé. No fetes il·lusió que està bé, està molt bé. Molt bé. Que t'haig de rebre aquest al primer d'ara, eh? Sí, senyora, i també els xichos. Ni man, ni meno, ni man, ni meno. Correcte, correcte. Doncs un molt bon regal, un molt bon premi per tots aquests joves que decideixin a partir d'aquest dissabte, que han de ser desenjurs, perdona? Han de ser desenjurs, bueno, viure aquí, o sigui, el seu DNI surt i que posa Soundjurs. Que bonic tu DNI, jo, pues. DNI entra 18 i 30 anys. Vale, vale. I farem també una cosa, que segur que això t'agrada molt. A veure? Si vols, a cada connexió que fem els diners, perquè els diners serà quan pengem el següent QR. O sigui, cada mica es penjarem un nou QR a l'adreça que han d'entabinar els participants. Perdona, diréu on està penjat el QR aquí, el programa? Donarem pistes, si vols. Home, sí, donarem pistes. I a partir de la setmana que ve, organitzem l'Apenya del Morro, també, no? L'Apenya del Morro organitza el macro concurso dels joves desenjurs. No, però sí que ens farà molta il·lusió que ens vegi una mica... Tu l'has exclusiva, les pistes, les... Jo vinc d'això, vinc d'això. Esclar, clar, clar. De primícies i de coses que ningú més... Però veus com que això t'anava a agradar? Jo ho sabia. Gràcies, Sergi. Escolta, jo he tingut una altra exclusiva per tu. Dies? Que passa que això no sé si es pot dir o no. Però jo t'ho lletço. He guanyat un premi. No. M'han comentat que el cao i l'esplai, que, per cert, ja ho han dit, participaran en una comparsa pròpia a ells, aquest dissabte, al Carles Toltes. Organitzen una trobada conjunta com on, un que antes, s'havia sucedit on s'enjust. Bueno, organitzen, organitzen. Aquí, eh? Bueno, organitzeu aquí, des de la regió de joventut. Sí. I que... És un organitzen, però que hi ha una... Col·laboren, col·laboren. Col·laboren i que... bueno, ho dic, eh? Diuen que és el que sé. Tu em dius si és veritat o no. Vale. Volem fer un compartit, una nit, tot junts, al Casal de Joves. Sí, sí, sí, sí. Dormiran al Casal de Joves. Però la gent de l'esplai i del cao, però ja sabeu el que esteu fent. Jo és una mica com deixar a dos arxinemigos junts. Bueno, mira, senzill, fa il·lusió. Jo puc dir que alguna vegada he dormit al Casal de Joves. Tu has dormit al Casal de Joves? Sí, perquè... Perdona, perdona, perdona, perdona. I... sol, sol o acompanyat? Sol, sol, sol. Perquè a fes és de tard nou, passen de vegades aquestes coses, que has de treballar al concert jove, que acaba a la 5 de la matinada, mentre que recull són les 6. 7 de la matinada, i resulta que el dia següent... Perdona, perdona, treu la música aquesta de... El dia següent, estàs en just el carrer, i has d'estar a les 9 del matí. I després tinc dues hores que em estiro aquí, en una colchoneta, i després més pena que una altra cosa. No tens un plegatí, no? No, tinc uns matalassos fantàstics que fem servir per circ. Bé, jo a la ràdio també ho he demanat alguna vegada, això. A un lloc o... Però per fer la mitjada ho demano jo, perquè per estar al programa per la tarda veniu una mica abans i fer la mitjada, però tampoc no. Si no utilitzes la colchoneta aquesta, me la podràs deixar, perquè potser me la poso aquí a la ràdio. Pots venir aquí i fer la mitjada junts. Ah, bueno, veus? Això és una altra cosa, ja. Clar, tu són... tamaïn familiar. Sí, escolta, tu, tamaïn familiar, estàs molt tejero últimament, tu, eh? Jo tejero?Sí. Què em vas tenir a les 3, tu? Coque no. Coque no. No, m'ho he imaginat jo, no? Si tu li dius a algú que vingui a fer la mitjada amb tu... Una persona jove que és molt gran, tenim molt matalassos. Ah, vale, vale. És com la mansió d'Osi Osbor, una mitja que després... Osi, tu estàs a la receptió i jo me'n vaig a la sala... T'he de fer un senyor xor.Ah, vale. Hosti, doncs mira, no és mala idea, com a gag, podeu fer-ho. Hi haurà càmeres el dia que hi hagi la gent del que avui de l'esplai. Millor que no, no?Ja, jo penso que també millor que no. Però, bueno, això després ve, eh? La webcam de la ràdio.Sí. La webcam de la ràdio que avui, mira... Mira, ara ja diu que hi ha 3 persones mirant. Que passa que no escriu mai ningú, eh? Fa una mica de por, perquè, clar, jo veig que hi ha persones... i llavors que veient en l'entrenís surten, estan allà... Voyers, no?Sí, estan allà, però... Saps com... Sí, com voyers. Llavors, clar, jo em sento com observat i penso... Hosti, qui deu ser? Qui hi ha que està mirant-me? M'està mirant a tu i a mi? I no diu res ara mateix per la webcam. Està controlant i sap quan estàs treballant i quan no. Correcte, saps si pateixen per allò?I quan et toques al nas... Sí, sap tot, jo. Per la gent de la webcam, vaig a fer un primer pla. Del meu nas. Jo puc dir que jo no sóc. Gràcies, que no esperàveu el menjo, tu, Sergi. Fem una cosa, que em deixa la secció ja... Ara?Gràcies, una setmana més... A vosaltres per trucar-me. Fem-me sentir important una setmana més. Aquí sempre és la missió del programa. Fem una... ens trobem aquest dissabte al Carles Taldes, d'acord? Vale, i al dimecres vinem primera pista, eh? Oh, quins nervis! Com es diu, pla jove? Que concurs? El pla jove és el que volem que facis, saps? Però, bueno, això és gincana al pla jove, o així, no sé. La gincana del pla jove, vale. Molt bé, Sergi, que vagi bé, bona tarda. Vinga!Vinga! Para, para, para, moment. Què passa?Home, potser no vegeixer. Vinga!Vinga! És que aquest migdia m'he quedat aquí... sol, trist i sol, el que falta joves, i m'he posat el nou programa aquest del Super Short, que entre ara. No sé quines, què és això? Han juntat el plegandí a Short, amb el capulco a Short, i se les han d'endut a Miconos, i estic dient, vinga, no, no! Saps? Una mica així. Clar, fins i tot. Això és dir-lo d'això, ara, va, ni tot. Però per aquí m'han quedat alguna cosa? MTV. Per què MTV no va dir que ja ha deixat de fer aquestes coses? Ara és de cobrament, MTV Espanya. MTV a fer o Movistar Plus, o Iom. Sí, Magènia, aquestes coses, sí. Bé, acomiades com una persona normal, no com un... Bé, una abraçada, una abraçada. No sé si que vagi bé. Vinga, adéu, adéu. Fem una porta per la publicitat, i d'aquí un moment, el Barca Patei, amb educació canina, que diu que... Ei, acabo de revisar el mòbil, em sembla aquesta vegada. No passa res, però de què parlem avui amb el Barca Patei? Dins que avui, tal i com vam quedar la setmana passada, parlarem una mica sobre la rasa més petita reconeguda, que és el Xihuahua. Avui parlem del Xihuahua. 60 i més. El magasin fet per gent gran, per a tothom, que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre, i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara, bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense tiquetes ni dades de caducitat. Música sense tiquetes ni dades de caducitat. Està passant unaring. Música pelamat heated. Música d'aquest any. Música forts fora. DANS Lesian. Mś i caïs dichti. Bona tarda per la set de la tarda i com que a dímicres obrim la nostra consultoria d'educació canina amb la filosofia. Doc Vilvits, de l'Albert Caprè i que ja tenim el telèfon. Albert, bona tarda. Bona tarda, Jordi. Hola, molt bé, que per cert, avui continuem parlant de... races, gossos de ta mànipetit, i una mica en honor a la neu, no? Et diria quasi bé que avui parlem del Xihuahua. Bé, avui, el Xihuahua, per tant, la rassa que obrirà l'educació canina. Què podem dir del Xihuahua? Un dels gossos potser més petit i també més comuns i famosos del món, no? Sí, i no només un dels gossos petits, sinó que reconegudament, la primera de la xicurisa, és la rassa reconeguda més petita. De mitjana, pensa que el gol no arriba pràcticament a passar un adult dels 3 quilos, a l'estat d'entre un i 3 quilos, i no arriba a l'alçada de 23 centímetres d'optimisme. Llavors, estem parlant del gos de rassa més petit de totes les races. De fet, diu que el nom de Xihuahua prové d'un gent il·líci i que, per tant, conserva la grafica original del lloc, que això no sé si... Crec que sí, que el país d'origen és mèxic, no? Exacte, és la regió de mèxic. No es té tan clar que és una regió de mèxic, però no ho que no és tan clar és exactament de quina regió, sí. Realment es va originar, en aquell punt, o realment... Li van posar aquell nom entre altres teories, la que més sentit la té i la més crebilitat que li ha donat en tot d'aquest any, és el fet que... A les primeres persones que van passar i van veure el gos en aquella zona, el van, com passa moltes vegades, l'especialitat de com el lloc on el van veure, però jo no implica que hi ha d'algú que es generés allà. De fet, és un gos que es creu, una rassa que es creu que és molt més antiga del que s'especula, perquè, evidentment, el raci està reconeguda, com la majoria, a partir del segle XIX, a mitjans del segle XIX, al principi del XX, però... o venia de molt més enrere. A vegades està parlant que és un gos que, probablement, havia conviscut en la època dels espeques. De fet, et diu que el Xihuahua va ser portat al d'Estat Units per visitar els nord-americans que visitaven al nord de Mèxic, i presentats en fires canòfiles on van ser donats a conèixer a nivell mundial, però això ja és molt més contemporani i molt més a prop. Ja estem parlant, com a mínim, d'un final de postulció segle XVIII o segle IX, com a molt molt molt molt... Per tant, les cultures que dius tu, per exemple, Estèc, Toltec, Teu Íctico, Acana i Maia, això no ho sé de memòria, ho diu la Wikipedia, que se'n pensaràs en el que... Però, clar, són aquestes cultures, no, que tenen la pençola llucatana al centre d'Amèrica Mèxic i que segurament era un gos que venia d'aquella zona. Però pensa que aquestes teories no és que sigui només una hipòtesi que apunti, és una hipòtesi que té bases a les que va ser, amb una solidesa, no? Vull dir, ja han trobat enterrements i pintades, i rituals mortuoris que implicaven ja en aquestes èpoques, que contemplaven que la persona es cremés o s'enterres amb un animal petit de les mateixes característiques, tal com s'ha descobert en gravatge i pintures, eren gossos molt petits d'un color vermellós o de la escanela, que respon algun dels colors originaris de Txewaua. Llavors, és la teoria que, per això, dic més credibilitat ha tingut i sobretot perquè té una base bastant sòlida en la que he fundat-se. Bé, els Txewaues són coneguts per la sa mida de petita i les seves llarges i rectes jurelles. Els estàndards de criança, per aquest gos, diuen que no especificen generalment un altura, però com a resultat, l'alçada varia més que dins de qualsevol altra rasa, generalment entre quinze i 25 centímetres, com deies. Com són, per això, de temperament els Txewaues? Us mira, pensa que fins ara hem estat parlant de races que tenien l'origen o que havien agafat una miqueta al caire de col·laborar amb l'ésser humà en una tasca pràctica de la vida humana. I aquest gos, aquesta rasa, està englobada dins d'un grup de races que li diuen races de gossos d'acompanyia. Perquè per la seva mida, probablement, i per les seves característiques, ja es va donar com una relació simbiótica entre aquelles persones que trobaven els Txewaues i el temperament d'aquest gos facilita molt, perquè d'encara els descriuen el comportament com comportament alegre, que és una fable, però no és un gos que pot ser molt cridament i no busca gaire problemes, és molt amistós. Llavors això va fer que, d'entrada, la seva mida li permetia consumir molt poc menjar, no? O ocupar molt poc column i va fer que entregués de seguida les cases de la gent. Bé, doncs això és el tema del Txewaues que, per cert, també tu vols proposar parlar-nos sobre els tres principis de l'empatria, la confiança, el respecte, aplicar-hi una mica el gos, no? Sí, sobretot, aprofito, ja que avui també estem parlant de gossos petits, i en aquest cas, del més petit de la race, de les més petits de la race, per aplicar aquests principis una miqueta amb coneixement, no? Perquè, com és el cas de la teva amiga, convivint-me amb un animal d'aquesta race o d'aquestes característiques, hem de tenir en compte determinats aspectes, com, per exemple, poden ser contradictoris, perquè en aquests principis, en aquests valors, a priori podem dir, ostres, vale, jo et dic, treballa, parlo d'educació, si tu vingués amb el teu Txewaues a fer-me una visita o em preguntés, et diria treballar en grups, per exemple. Aquest gos necessita estar en grups de gossos. Òbviament, tots els gossos necessiten, però moltes vegades, els propietaris de gossos d'aquestes mides, t'endim a sobreprotegir els nostres animals. I llavors, apartem el nostre gos, normalment, de trobades, que fa la gent a parcs, de situacions diàries i cotidianes, el nostre animal petit és més... es converteix en... El cos no entra en una bombolla i no el deixem perquè li poden fer mal, perquè li poden parar allà i llavors és el que perd. Hi ha com una protecció de forma inconscient, no? Correcte, i la estem... no estic convertint en aquell animal que no volem, que és aquell animal que també és la pròpia gos, burda perquè s'allunyi, perquè aprenen a la llarga, que ells no poden estar per la raó que sigui, ells no poden estar en voltats de gossos. Per tant, més sociabilització i permetre, si algú d'un xiuau estigui més en contacte amb altres animals, si se'ls troba pel carrer, etcètera, etcètera. No patir, sobretot, en el fet de que es pugui ser mal. Hi ha una altra tasca, que ho hem entès moltes vegades, és procurar que aquells animals, si nosaltres ja veiem que són animals, per coses alemanys de 4 mesos que són grans i poden ser inconscients fins a un punt, doncs no deixarem, potser, el nostre gosset. Però si veiem que són animals tranquils, adults, alguns joves, però que té suficientment autocontrol, són situacions ideals. No hem de patir tampoc massa més. Pensem que és un gos que això estem parlant de milenis i milenis, que ens porten a nosaltres, o centenars d'anys que porten nosaltres. Com tu no és ni dèbil. Per tant, amb el tema de treballar en grup i sociabilització. Després també, per exemple, torna tot el seu lloc? Això què et refereixes? Mira, és una frase que a mi em va molt bé, perquè es pot aplicar en dues direccions, que no són contràries de direccions, però ara m'explico. Tot tornar al seu lloc vol dir, en principi, que no ens hauríem de preocupar en accés, d'això que estàvem parlant, veiem. El parlant ara fa un moment. Al final, si nosaltres... És com una moralina que anem tret de moltes situacions viscudes, i de la nostra pròpia experiència, que al final, si nosaltres no l'alien molt, per parlar malament i ràpid, no fem alguna molt grossa, al final tot allò acaba tornant al seu lloc. Ni el conflicte més potent que poden tenir dos gossos. Nosaltres no intervernim, probablement, en qüestió de segons o minuts, tot tornarà a la seva situació... Bernardinament normal, des d'entotida tensió, i tot el situació que hagi pogut estar, perquè és la seva tendència natural. Ells no viuen bé a estar en conflicte. Ells, de manera natural, buscaran solucionar de la manera que sigui aquell conflicte perquè, en qüestió de minuts, tot torni al seu lloc. No estigui res de... Ja no només cap al gossos, sinó cap a nosaltres també, perquè de vegades, ja en la nostra vida quotidiana, tenim moltes preocupacions i aquesta preocupació, ocupar-nos de coses abans de que succeessin, està fent que segurament allò que podien anar malament vagi pitjor. Llavors, és una miqueta... Aquest punt de filosofia de no preocupis tant, perquè al final, si no l'alies molt, tot torna al seu lloc. Home, està bé, és una mica carme, no? És un element, també, filosofia de vida. Vull dir que, escolta, t'ho he dit d'història, al final, no, i a pare, que s'ho ha dit tu, les preocupacions és veritat, perquè sempre estem pensant en moltes coses que podrien passar, però el 95% de les coses que acabem pensant no passen mai. I llavors, clar, és una... Jo dic una cosa que és molt gràfica, que dic, si ens preocupem d'allò que encara no ha passat, no ens estem ocupant de el que està passant. Correcte, clar. No hem de tenir cura d'una situació d'una persona, no l'ha temptat, i tampoc. Llavors, és més enlloc de la frase, realment, jo entenc que és difícil d'assumir o d'aplicar, però jo ho aconsello sempre. Sí, no sé com vaig dir una vegada, que d'aquell lloc de preocupar-te per les cores ocupa't de les cores, no? En fi, continuem parlant amb aquesta excusa del Xiuaua, que, com diem, és una de la raça de regossos més petites del món, per parlar sobre l'empatia, la confiança, el respecte, la sinceritat, aquests valors fonamentals que serveixen l'Albert com a educador caní per practicar i posar en pràctica la seva feina. I una última que et volien parlar avui també és respectar el silenci. Això és més important del que ens pensem? Sí, sí. I t'he de dir que, com a humans, som especialment sorollosos en tots els nostres àmbits. I és alguna cosa... És un punt que hem comprovat que té una eficàcia brutal en quan estem parlant de reduccions d'estrès, d'enciatats, de situacions penses, que no tindrien per què donar-se si tinguessin més en compte aquest punt. Però el tacte silenci pot anar d'una situació tan habitual, com pot ser que, si estem fregant els plats, no cal que tinguem la tele posada a l'habitació del costat, o no cal que potser que tinguem determinada ona musical que està constantment fent determinades... Són freqüències, una música que a nosaltres ens pot venir bé, perquè et motiva per fer un exercici o fer alguna cosa, però que realment hem de valorar aquest silenci. Ens pensem que nosaltres ens queixem molt, jo revo moltes queixes de propietaris que em diuen, és que el meu gos borda, no em deixa descansar, borda molt. I llavors la meva primera bala, per entendre'n, la meva primera cop d'efecte és si realment et preocupa tant, fem una valoració, realment tenia casos preocupants, però volem posar quanta estona i quanta civicies capaç quanta estona borda el teu gos al dia. Aquesta situació, si juntessin totes aquestes bordades, que és el dia que pot arribar a estar, dos hores bordant al gos. Jo entenc que és antinatural, molt molest, i tot el que volem. Però nosaltres només li donem un silenci quan dormim. Només els li apliquem. Nosaltres sí que és pencallat, perquè quan estem veient la tele és pencallat. Però realment hi ha molt silenci en el nostre món. I la nostra casa hauria de ser, d'alguna manera, la vida proporcional i aquell espai de silenci, aquella bombolla de tranquil·litat. Sobretot quan estem parlant de gossos petits, com estàvem parlant del Xihuahua, perquè, com el sabor, cosa els pot espantar més. És un temple per a dir-ho d'alguna manera, que és una frase... que va utilitzar a Jordi Ferrer, que és el dutador de gats. Jo també me l'aviso una miqueta meva, perquè és molt important. Jo he comprovat l'eficàcia que té això en diferents gossos que han estat en mi a casa, que no han sigut meus, en diferents problemàtiques, i realment és molt potent, com a eina. Bé, doncs escolta, Albert, no es vols afegir alguna cosa més sobre els Xihuahues? Ho dic perquè, per exemple, aquí estic llegint, això també són comentaris a l'equipèdia, a coses superfícials. Diu que molts Xihuahues són sensibles al fred, a causa de la seva petita mida corporal, i afegir, com a... no sé què ha dit aquest article, però els xihuahues generalment vesteixen els seus gossos amb jerseis o abrics en climes freds. Però per això cal acostumar-los, perquè si no, ens deixen posar teles al damunt. Heu escrit algú que tenia un Xihuahua que no... Alguna veïna o algun veïn que tenia un Xihuahua que no... Volia posar-li un jersellet o alguna cosa i no... No podria. Però això són manies que tenim sovint, les persones. I, a més, he sentit ara que tinc des d'està uns anys, que tinc nebots, ara són petits encara, però he sentit molt la frage al voltant de que els nens tenen fred quan els pares tenen fred. Els nens, quan són molt petits, tenen fred quan els pares, o la mare o el pare, decideixen que fa fred. Doncs amb aquells gossos passa exactament el mateix. Creiem que el nostre coste fred, el podem veure tremular. Jo, per exemple, he tingut de casa... Això que he comentat, he tingut un pincer, que és un cos que vam parlar fa uns dies. És un cos molt petit i que per la seva manera, les seves característiques físiques, tremulava molt. Però no tremulava perquè tingués fred, perquè és un animal que estava molt nerviós, que té un cor molt petit, que hem de pensar que el seu cor pot arribar a ser, jo què sé, no gaire més gran que un ratolid d'ordinador petit. A veure, és molt petit, allò està bombejant molt ràpid, llavors és una resposta natural del cost, tampoc és que tingui fred. Però ja en parlarem, si vols, un dia, del tema de l'Abric i l'altre dia de Carnaval. Perdona, això... Perquè és que m'ha vingut un plaer, saps? M'ha vingut un plaer perquè jo estic convençut que aquest dissabte... Bueno, vaja, aquests dies de Carnaval, a tot arreu, a Vilanova, a Sitges, a Barcelona, a moltes poblacions, hi haurà gossos que els seus propietaris aprofitaran per disfressar-los. Ja sé que tu estaran contra d'això. Però, vaja, un altre dia, si vols, o la setmana que ve, que hi haurà pas de Carnaval... I ja en parlarem de quins efectes, o com podem paliar els efectes d'aquesta disfressa. Perquè aquí potser toquem amb allò del respecte al gos, no? Allò que dèiem, perquè el gos no pot decidir... Bueno, però ens sorprendríem, probablement, perquè hi ha relacions molt solars i ens sorprendríem de moltes situacions que respecten al gos. Es podria disfressar tranquil·lament al gos, perquè està molt habitual. Sí, sí, jo que persones que són molt extrovertides, i són molt alegres, i són molt de fet, i el seu gos no té cap problema. A vegades no diria jo que ell no ho faria, òbviament, però no tindria la manera, no? Però es caracteritzen tant el propietari i la persona, que hi ha gossos que jo podria dir que fins a quin punt m'ho podria aventurar, que ells hi agrada, però ho accepten de manera respectful. Bé, ja en parlarem. En fi, Albert, que vagi bé, que tinguis un bon carnaval, també, i ens acabem d'escoltar la setmana que ve, amb més coses sobre educació canina. Tots recordant que si voleu algun consell o traslladar, algun dubte que tingueu a l'Albert ho podeu fer a través del mail de lapenyanalmurruarrobajimail.com, lapenyanalmurruarrobajimail.com. Albert, bona tarda, gràcies. Molt, molt bona tarda, molt gràcies a vosaltres. Bé, doncs aquí ha acabat el programa d'avui de lapenyanalmurru. Moltíssimes gràcies a tothom que l'ha fet possible, com sempre la Cristina Vargas a les notícies de Sant Just, avui la capitana i la Martínez, les Glòries Cabareteres, que han tornat i d'aquí 15 dies les tornarem a tenir, també a la Neus Garrafet, garrofer de l'espai Esència, i a la segona hora amb el Sergi Arrada del Casal de Joves, i també amb l'Albert Capapei de Filosofia 2020, d'Educació Canina, tornem demà a partir de les 5 de la tarda. Bona setmana amb l'informatiu vespre i la Cristina Vargas, que vagi molt i molt bé i segueu feliços. La feia del Murro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esber. Endavant, resum. Despertanta, corrent, esmorzant, comprant, passejant, quedant, treballant, Celebrant, sortint, conduint. Vius connectat, conduint, desconnecta, evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Vius connectat. Vius connectat. Vius connectat. Vius connectat. Vius connectat. Vius connectat. Vius connectat. Vius connectat. Vius connectat. Vius connectat.