La Penya del Morro
Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.
Subscriu-te al podcast
#856 - La Penya del Morro del 8/2/2016
Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.
i això també fa que els cúnits tinguin més facilitat de devorar. Bona tarda a l'espanyol a la front d'aquest vespre. Dos quarts a nou. Un partit clau, ja que arreu la reial societat amb la necessitat imperiosa de sumar 3 punts per allunyar-se de les posicions de la cua. Els blanc i blau són només un punt del descens, ara mateix. Una hora i mig abans del partit es faran una sèrie d'actes per celebrar l'any nou xinès a l'esplanada de l'estadi davant de la botiga. La transmissió del partit a Catalunya ràdio començarà a les 8 del vespre. A Can Barça, Javier Matxerà, no veu un aimar còmode al club i li aconsella que, si quedi, per tal de consagrar-se com un dels millors del món. Avui, Messi i Arda Turan no s'han entrenat. D'acord, el partit de tornada de Copa de Dimicresa Valencilo s'enriqueferà rotacions a l'equip. Al diari marc, alliberat avui, els trofeus dels millors de la temporada passada a donats Cristiano Ronaldo, Santut, el trofeu Pichichi, Claudio Bravol, de Millo Porte de Primera i Carlo Ancelotti, el de Millo Entrenador. També hi ha hagut una distinció especial per a Leo Messi, que no ha anat a la gala, com a millor jugador de la temporada. I hi haurà doble emparellament català en un guerràs a la Lliga de Campiones, de Bater Polo. Les noies del Sabadell jugaran contra el Sentesi i les del Matarola s'hi aniran contra l'Upse de Budapest. Els partits d'Anada jugaran el dia 17 d'aquest mes i els ha tornat el dia 27. Jo soc de basquet. Jo soc de futbol. Jo soc de humble. Jo soc de volley. Jo soc de hockey. I tots som del Jogar-me-Casa. Tota l'actualitat esportiva de Sant Just d'Esvern, el Jogar-me-Casa, cada dilluns de dos quarts d'avui i fins les 8 de l'esperar, a Ràdio d'Esvern, no t'ho perdis. Som el millor i l'únic programa d'esports de la ràdio. Cada dilluns de nou ha deu del vespre. Teniu una cita amb Ramon Vineu, si us plau. Una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys 20 o 50. O, si ho prefereu, podeu descarregar el programa a la carta a Ràdio d'Esvern. L'únic que és millor i més divertit. Ramon Vineu, si us plau. Despertanta, corrent, esmorzant, comprant, passejant, cadant, treballant, celebrant, sortint, conduint, vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. La Generalitat de Catalunya. La penya del Morro, un programa amb més morro que penya. El programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Gràcies per acusar-nos una tarda. Gràcies a tots els que han tingut. La Cristina Vargas, bona tarda. Avui també tindrem l'Oriol Puig de Taulera, l'espai de teatre que ens parlarà de panorama des del pont d'Artsur Miler, i que es pot veure el Teatre Romea. També tindrem l'Història de Sant Just amb en el Ripoll. És un programa amb moltes gràcies, i per què es diu així la parrògia? En sabrem més d'aquí una estona. I també la segona hora, com que ha vingut la tertúlia esportiva. Bona tarda i benvinguts a la penya del Morro. Bé, com comentàvem. L'Ajuntament diu que el consistori de la Generalitat de Catalunya i de l'Ajuntament de Sant Just. I també hi ha unes propres municipals, és a dir, diners que venen de la Generalitat de Catalunya, del Ministeri, de Madrid i d'altres llocs que no siguin les propies impostos que recapa l'Ajuntament de Sant Just. En les propres setmanes, està previst començar a fer modificacions en el pressupost per destinar-ho a inversions. Per exemple, el pressupost que han fet fins ara no hi comptaven aquestes desperes i aquestes partits que arribaran. El pressupost ho posa obert fins ara. L'Ajuntament comença a conèixer la xifra que per toca el municipi del fons supermunicipals, de la Diputació de Barcelona i de l'Àrea Metropolitana. Aquestes aportacions que es preveuen, en aquest cas, segons el portaveu del PSC de Sant Just, Joan Vasaganyes, són bastant similars a l'anterior mandat. Per tant, un cop l'Ajuntament tingui la resolució d'aquestes aportacions enferms, amb la quantitat exacta, el que podrà començar a fer és incorporar-les al pressupost. A més a més, de cara a finals de març, tindran també la liquidació del pressupost de 2015, i en aquest setbit contemplen una part del romanament en positiu, part de poder-la destinar també a inversions. Perquè el sabem més o menys la xifra que arribarà no ho sabem. I la de l'any passat, que va ser semblant, tampoc ho sabem. Jo ara no la conec. La hauria de buscar que per algun lloc la trobaria, però són xifres... Bé, com dius, en les properes setmanes ha estat previst començar a fer aquestes modificacions per fer-ho a l'aigua? Sí, de fet, arren d'aquestes inversions, o d'aquests diners supermunicipals que podria rebre l'Ajuntament de Sant Just, el que permetria realitzar és el primer paquet d'inversions urgents, que serien les que es prioritzarien. En aquest sentit parlem d'equipaments que necessiten reforma urgent, o també de carrers malmesos que requereixen actuacions de manera urgent. És, per exemple, el cas dels equipaments, tot i que encara s'ha d'acabar de definir, estaria pendent, per exemple, fer millores a la coberta de Can Gynestat, a la sala del cinquantenari de la Teneu, però la bona aigua seria un altre dels equipaments que requeriria de diferents millores en aquest sentit, en mesures de seguretat, com per exemple una escala d'emergència, i ignipogar determinades places de l'equipament, i d'altra banda, i en referència a aquestes inversions, al Consistori, tot aquest tema del presopost participatiu està valorant ara fórmules, particular diferents processos de participació, en torno a aquestes inversions de petita o gran escala, i, de fet, aquesta participació, ja podem destacar que seria de cara al segon tram, demanat un cop segin fet front a aquestes inversions urgents que tenen previst ara a realitzar. De fet, l'Ajuntament també ha destacat, en aquest sentit, Joan Vasaganyes, que està obert d'estudiar fórmules de participació en altres capítols, que no siguin només les inversions, és a dir, que no siguin només l'apartat de despeses, com ara, per exemple, en qüestions com les tarifes dels equipaments, o també en els ajuts socials que caldria en prioritzar. Bé, doncs, tot això pel que fa referent a aquestes aportacions supremunicipals que venen de la Diputació de Barcelona i de l'Àrea Metropolitana. Correcte. Doncs ja veurem si tenim algunes cifres exactes d'aquí poc, per saber una mica més com s'infla aquest pressupost de l'Ajuntament de Sant Just. Si no t'hi m'ha entès, estava voltant dels 25 milions d'euros, aproximadament, per aquest 2016. En fi, que a mi hem de qüestió, hem de parlar del Carnaval de Sant Just, que va concentrar a Disapta, però d'un milet de persones al nostre poble. Carnaval, carnaval, Carnaval, carnaval, carnaval, carnaval, carnaval, carnaval, carnaval, carnaval, carnaval, carnaval, carnaval, Sí, va ser una tèntica festa, el que és de viure aquí a Sant Just, perquè els carrers del municipi es van tornar a tenir de color i alegria per aquesta ja onzena edició del Rua i del Concurs de Dispresses. La comparsa escolar guanyadora, per cert, va ser el fort Montseny, de l'escola Montseny, que anaven diferents com si fossin de la pel·lícula de l'OES, i que era el quart any consecutiu que guanyaven. No, Cristina? Sí, de fet, en aquest cas, la millor comparsa va ser la fuga del cao, que ha estat guanyadora de 600 euros. Era el primer any en aquest sentit que l'entitat s'assumava al Concurs de Dispresses, i ho feia amb una quinzena de persones, que hi havia apuntades per participar d'aquest concurs, i ho feien doncs dispensats a diferents arts... Bé, pictòrics, eh? Sí, això. La fuga representava diferents quadres del Lubre, llavors hi havia l'Ambonalissa, hi havia també el Cric de Mons, algun bango aquí del Camp, a Frida Kahlo, que em marxaven, de que volta, quan es feia fosc del museu. Se deia també que el cao que va guanyar és la primera vegada que participava, i també l'esplai. Era la primera vegada que participava, i que competia en aquesta categoria de comparses de dus, i que, finalment, ens vam posar al cao. Jo, des d'aquí, també animo a la llenda del núcle i la sentitat de festa major de Sant Just, que això podria comptar pels drogues i els blaus, per exemple. Si guanyen la comparsa del cao, d'almenys... Al final, l'estarem tota l'any, acompanyant punts de creure la festa... Clar, clar, clar, que és la gràcia. Tot l'any competint, eh? Tot l'any blaus i grocs a tot bé. En fi, més guanyadors, perquè també hi havia categoria individual, per exemple. Sí, de fet, continuem amb altres categories. Per exemple, el millor grup ha estat per les princeses, també en Comen, que ha hagut tingut un premi de 300 euros, i eren 3 noies i un noi que anaven disfressats, en aquest cas, de la Sinenita, la princesa Lilla i Jasmine, de l'Adim, que feien una crítica en aquest sentit de les princeses perfectes. Perquè eren molt gràcies. Sí, com una mica més voluminoses. I, de fet, la desfilada eren alimentades per a un altre component del grup. La millor disfressa individual, ara sí, com deies, va ser per Carta Aèria, que era una nena que anava disfressada de carta dirigida al rei Carles Tolte, i que va rebre, com a premi, un vol de comprar per valor de 150 euros. Vaig canviar a qualsevol comerç escrita a l'Obic. I la millor comparsa escolar, com ha escomantat Jordi, un any més, va ser per l'escola Munseny, que se m'endú un premi de 700 euros, per la desfilada de les seves més de 300 persones que formaven part de la comparsa, amb vestides de Western, en aquest cas de cactos, també de vaquers i d'altres. De tot, de tot, de fet, s'ha de felicitar i aplaudir tota la gent que va participar al Carles Tolte de Carta, com diem, prou d'un miler de persones, que, per més a més, van omplir l'explanada del casal de Joves amb la festa final i, a dins del casal, amb l'out music, i la veritat és que va ser una cosa molt, molt xula. I destacat, també, aquest any, una cosa important, és que hi ha hagut el rei Carles Tolte, dels pastorets folls, que els interpretava la gent dels pastorets de Sant Just, i el rei Carles Tolte, que per primera vegada no era un ninot, que després s'havia de cremar, sinó que era una persona viva, que estava allà i no parava d'animar durant tota la rua i, després, a l'entrecada de premis, amb el pregó i tot això. Doncs 11 anys ja, 11 anys ja, de Carles Tolte, a Sant Just es dar, i nosaltres content d'explicar-ho. Bé, canviem de... A més, i tot i clar, evidentment, la gran celebració va ser aquest dissabte, que el desig que les activitats a Carnaval al municipi no acaben, després, la darrera activitat serà la crema del rei Carles Tolte, no del Roger Conso, que tindrà lloc, doncs, aquest dimecres, 10 de febrer, a 2.46 de la tarda, a la plaça de la Pau. Sí, és veritat, amb el dimecres de cendra i l'enterrament de la sardina, per tant, aquest dimecres a la tarda, des de la plaça de la Pau... Bé, què tenim allà al programa? Doncs potser m'hi enviem algú perquè ens ho expliquis. Bé, què veiem de qüestió? La Pella del Morro, cada tarda de 5.00 a ràdio d'Esber. I parlem d'una de les conferències xerrades. Bé, les conferències xerrades, diàlegs, que hi ha el ciclar del món il·lustrat. Avui acollirà una nova conversa entre Anna Bofill i Gabriel... Berencic. Seran els protagonistes de la xerrada que, avui, ha desbuit el Véspera a la sala agidor-cònsul i de Can Ginestar. Sí, com dius, el compositor Gabriel Berencic i l'arquitecta i compositor Anna Bofill, mestre i alumna. Per cert, es trobaran, doncs, aquest Véspera, per parlar de la música electroacústica. Començaran amb els seus inicis, com a recordatori, per mica en mica, anar introduint-se, doncs, en aquest món musical, tot seguit. Passaran a parlar de les seves obres, de com veuen la música i també el futur d'aquesta, també de les seves creacions i de com s'origenen, precisament, aquestes. A més a més, es tractaran altres aspectes que tenen, en aquest sentit en comú, com, per exemple, la recerca de matisos, de textura i sobretot la tècnica utilitzada per elaborar les seves peces musicals, però també les seves diferències. Abans de les seves obres, els artistes repassaran l'evolució d'aquell gènere musical i també les transformacions que ha superat al llarg dels anys. De fet, la tecnologia, per exemple, ha evolucionat molt, i, amb ella, la música electroacústica. Abans de la conversa, que mantindran, també, es podrà escoltar alguna mostra de les composicions d'aquests dos artistes i, com deies, tot plegat serà a partir de les 8 al vespre a la selecció d'Or Consoli Giribet de Can Ginasta. Cristina, moltes gràcies. A vosaltres. Per certes, desfressat aquest cap de setmana. No. Encara tens temps. No tenies estressa, però, bueno... Que no aparegui de mai, la ràdio distressada. El dimecres de centra, encara pots desfressar-te. Gràcies, ja sabeu que teniu més informació de les coses que passen a Sant Justarà, mateixa, ràdiodesbert.com. I, a partir de la seta, els enjurs, notícies, edició, vespre, bona tarda, Cristina. Bona tarda. Fem una pausa per la posició. I d'aquí, un moment, parlem de teatre, que diu L'Oriol. Avui parlarem de panorama des del pont. Diu que és un... Diu L'Oriol que fa temps que no havia vist mai una cosa tan rara. Perquè ara ens ho explicarà. ...ràdiodesbert, 98.1, ràdiodesbert, 98.1. De 11 divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, les muls jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres, hi ha de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Amigues, amics, ràdiodesbert us ofereix el programa a l'Audició en nous continguts i en més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podeu escoltar als dilluns de 8 a 9 del vespre o als 17 a les 9 del matí. Us esperem. Gràcies a tots les persones que sou amants del món de la sardana. Gràcies a tots les persones que sou amants del món del veu. Si tothom t'aconsegueix que faci un vídeo... i el nostre crític teatral particular, que és l'Oriol Puig-Taulé. Oriol, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Oriol, puc keuleu? Sí. Sempre, sempre, seguim aquí, als dilluns, per parlar de teatre. Ja estic aquí, previsors. Molta gent has preguntat per què fem les accions del dilluns, perquè el dilluns, històricament, és el dia que els sectors i les actrius i la professió teatral descansen, avui tots descansen. És el dia que descansen, perquè l'altre dia, els altres dies treballen. Ui, un treballant. Ui, ui, no para de treballar. És el dia que diuen rubianes. Yo me levanto a las 6 de la mañana, voy a mi casa, estudio latín, luego trabajo, luego estudio, lo que le decís. Trabajar, trabajar. La vida del actor es muy dura, es muy dura. Durísima, durísima. Y las ganas aquellas, no quedaría todo el mundo las 6, 7 o 8 de la mañana. En el metro... ¡Trabajar! ¿Dónde vais, ciudadanos? ¡Trabajar! No he podido dormir en toda la noche, porque he estado pensando en este momento que fuerte. Exacte, exacte, exacte. Anem a la qüestió que ens interessa. Anem al tema? Sí, perquè vas anar a veure Panorama des del Pond. Panorama des del Pond. Darth Ormiler dirigit... Jo demano que tens una música així, una mica de... Una música com de Misteri, com de Pellig, i Clàstic en 50, una mica així, cinema negre, Misteri. Així, que està molt bé, ja. Panorama des del Pond, Darth Ormiler. Molt bé. George Labudan. Labudan. Oh, ja tens Rumi. Grup Focus. Sí, senyors. Bé, atenció, perquè el titular vindem a saco, perquè dius que fa temps no has vist una cosa tan rara? Rara, rara, rara. Com deia el pare de la Iglesia, sí. Tira-ne malament, eh. Tira-ne molt dolent, però és una d'aquestes coses. Jo he fixat que jo mai he escrit i corres i tot altre bo, oi? No, no. Doncs que l'Adolfo Hernández, des de la Mercè Pons... Sembla que és espectacle els que has tingut. Jordi Martínez està allà. Jordi Martínez, ara t'ho explico. És espectacle els que estàs allà assegut i penses, no. No, no, no, no pot ser, no pot ser. Ah, sí, no. I moments de vergonya aliena, que no hi ha res pitjor que patir. Sentir vergonya pel que estan fent els actors. Jo anàvem un acompanyant a aquesta estupenda, llavors van tenir els mítics moments d'agafar-nos de les mans. Ah, sí. No ha de passar alguna escena que dius. Això passa molt. Però no ha de patir de pobres, per ells. Mira que els hi fan fer, o mira el director. A mi m'ha passat també últimament i és fatal aquest moment. Amb què t'ha passat? Amb què? Amb una obra que s'ha de veure. Un moment, un moment puntual de surfació. I tocar-nos allà i dir-ho. Què està passant aquí? Què és això? Aviam, jo crec que l'error principal i primordial és la direcció del senyor Jorge Labotón, aquest senyor, un director francès. Qui és aquest home, aquí és aquest home, per favor. Que se presenti Jean Labotón. Ja hauria de conèixer Jordi, aquest senyor és un director francès, d'un 70 anys, que va dirigir l'Odeon de París, director de teatre i de teatres. Aquí a Barcelona ja l'havien vist, el TNC, l'Epoca del Domènec Roixac i del Balbel, que davant t'han dirigit alguna obra en el TNC, Mactors Catalans. Jo havia vist alguna coseta d'ell normal, bé. Però el panorama des del pont, que és el Romea, què és? Des del pont és un text que hi ha més de 50, els van 50, té 60 anys i no en té 600. És un text una mica viejo, no diríem. Però clar, jo crec que aquest muntatge fa el text dolent. És a dir, el converteix en dolent. Perquè el text és, anys 50, a Nova York, família itàl·la americana, diguéssim humil, el pare, que és l'Adolfo Hernández, treballa al port, és aquests estivadors del port, que van a treballar del que sigui, carrega caixes, i aquest el l'Edic, que és l'Edic, amb l'Adolfo Hernández, té una dona, que és la Mercè Pons. I es diuen amb la Nabuda, la Nabuda, qui és Orfana. La Marina Salas. La Marina Salas, la Nabudeta. I llavors acullen una parella de parents llunyants, que venen, diguéssim, a viure a Estats Units, a Nova York, buscant un món millor. Aquests nois venen de Sicília, aquests parents llunyants, i clar, estan a casa seva, diguem legals, perquè s'han colat la Nova Sheil i s'han colat allà al port de Nova York, però estan amagant. L'Adolfo Hernández, diguéssim, com amaguen aquests, i com la nena, diguéssim, que s'enamora del seu parent llunyà, i el senyor Eddie, l'Adolfo Hernández, veus com a realitat està enamorat de la seva Nabuda, i està molt gelós, perquè veu que la Nabuda marxarà de casa, es casarà amb aquest noi i tal. Això és aquest estil del realisme social, de l'Arthur Miller, una mica de sonretrat, de l'Amèrica... Perdona, aquesta obra és mitica per veure més del pont. Exacte. Ara fa 10 anys. Jo pensava, jo vaig dir, sí, sí, ara fa 5 o 6 anys, em fa 10, que era un muntatge que el Prota era el peri serilla, la nena, la Nabuda era la que rota el cine, està molt bé. Aquest muntatge, primer de tot, el que ens ocupa ara és lletx. Vull dir, és un muntatge lletx. Unsografia que va la moderna, però no és moderna, amb unes cadires allà, diferents cadires diferents models que dius... No entenc, els anys 90. L'Eduard Fernandez, algun fan, com d'anys, 50, i l'Eduard Fernandez va de l'Eduard Fernandez, com ell sempre, amb uns pantalons americana, i una samarreta d'aquestes de Mani Gallar-Grabacutó. Sí que va ser l'Eduard Fernandez, alguna vegada me'l trobo. No tens exigència seva, que hi ha un moment que fa la treu, que la meva companya va dir, és una samarreta JVP, no que la mítica pot dir que és JVP. I després haurien de fer unes coses redíssimes. Unes projeccions... Unes projeccions innecessàries, lletges... Vull dir, per projectar Brooklyn, per projectar Canneva... Vull dir, això és molt antic. Crec que aquest senyor es pensa que fa coses modernes, però hi ha coses modernes als anys 90. Les projeccions comencen a passar una mica de moda, ja. No, projeccions, o es fan molt ben fetes, i porten una importància. Dins de la dermatòlogia. Perquè, clar, aquí, dins que és Nadal, et posen Canneva. Molt bé, llavors hi ha l'espai sonor, que també és per fugir corrents, se sent com uns cascabells, com uns picarols, com si passés el Santa Claus per allà. I hem entès que és Nadal, i llavors hi ha una abra de Nadal. Llavors tothom va fer l'Andes... Deixa'm parlar, tothom va fer l'Andes amb un gorruda de panoel, dius que és això. Però és que m'estic quedant... Espera, que l'opitjo pobret és el Jordi Martínez, que ens treballa molt, gran actor, gran clown, gran payaso, actor de teatre, teatre de tele. Ell fa l'advocat, l'advocat, que és com el narrador, que et va a tocar en la història, no? Quan aquest muntatge, el senyor director, jo, Xulova Dong, els fa estar en escena gairebé, gairebé, gairebé, tota l'estona. Per allà dret, pobre home, a dret, mirant-se, els dos escenes, amb una bric llar, que i un barret facen amb l'exorcista. És a dir, allà de l'exorcista. I hi ha un moment que jo em vaig haver d'aguantar molt a riure, perquè hi ha una escena, com el llit de matrimonis, de la parella, i ell surt de darrere, com per allà, dius, què fa aquest home? No parli, Martínez, està tota l'obra allà, dret, per allà. Perdona, i no parla, no parla. No, sí que parla, sí que parla. Ell fa això, l'advocat, que l'Eddie, el senyor Albert Fernández, li va preguntar uns temes, i ell també fa una mica el narrador. Al començament, al final, sabeu com per tancar la història. Per tant, la recomanació de la setmana... Recomanació? És tan dolenta que és bona, aquesta obra. Perquè, a més, hi ha moments dramàtics, i què és el pitjor que pot passar, i aquests moments dramàtics, que el públic riu, el públic riu. No pot ser això. I en moments que l'Eddie, l'Albert Fernández, s'atreveix i li fa un petó a la seva neboda, li està fent un petó a la boca a la seva neboda, i llavors li fa un petó, també, en el nòvio que té, i llavors hi ha la gent riure molt. No, no, això no és per riure, i llavors, en un moment final, que és com de col·leuró, no, no, és que és un despropòsit. Doncs panorama des del pònder. A veure què ha estat molt bé, la recomanació de la senyora. La sala és la màquina aquesta, pobretta, ja no la coneixia, però està molt exagerada, molt... molt, molt exageradota, que fa la nena, és per la part de nena. Oriol, avui has dinat bé, avui, no? He dinat de pirates, pirates, i l'Albert Fernández... Se't veu. Aviam, ens agrada, també sembla que estigui ell en una altra obra, però és que això que passa a les protocols, que cada actú està una mica en un rotllo. No és curat, no és curat, no és curat. Com que el muntatge és tan raro, és tan lletxat, és que és molt flipant. Però he fet una petita enquesta amb els meus coneguts i amics, i me n'he adonat que això també passa una cosa. Amb la gent jove o la gent de l'Astra da, trenta i pico, tots coincidem a dir que és bastant un error, però llavors, gent gran, ja pot ser crítics, ja pot ser teatreros, ja pot ser directors de teatres que l'altre dia vaig estar parlant de món, oi, que bé, quin gran muntatge aquí, no pot ser que m'esteu dient quin gran muntatge, perquè és com un xiste, però sí, sí, és una cosa generacional, que agrada més els papes i no els nosaltres, que bueno, jo crec que la gent no s'atreveix a realment criticar una cosa així, pels senyors director Josep Badan, pels senyors Arjernández, i això em porta col·lació a el que et volia dir el Twitter, que el Twitter, jo ja sempre ho he dit, i de fet abans no tenia Twitter, és una malada gent, el Twitter, però el Twitter... El Twitter és el teatre, però és una cosa més enganyosa, i més, vull dir, més innecessària, perquè és clar, el Twitter, les companyies, els teatres, protegeixen els comentaris al·lugiosos, la gent, els teatreros, o crítics, o qui sigui, jo crec que la gent també s'ensura molt allà mateixa, tot és meravellós, tot és meravellós, no pot ser... No pot ser que tot sigui meravellós, és mentida, però la gent, això el programa des del PON, només un crític, jo el Jordi Dilaró, que és profe de l'OB, que també escriu el núvol, que és un tio que escriu molt bé, que té el cap molt ben posat, criticava l'obra, i jo també la criticava, i la resta eren com? És meravellosa, i dius, no m'ho crec, que no m'ho crec! És una mica de vegada aquesta hipocrasió que hi ha en aquesta professió. No la descobrirem ara, i de fet ara em recordes el president Puigdemont, que ell va dir en el discurs de la investidura i tal, que s'ha d'aixecar més la vista del Twitter. Ho va dir ell, eh? No, és que el Twitter t'ho juro. Ara me'n penedeixo a ver-me'l fet, aviam. Perquè no m'agrada, jo no li trobo cap gràcia, que és que ets molt de Facebook. Enbórrata, enbórrata, enbórrata. I perdona, Instagram no tens Instagram? Instagram me'n vaig fer fa... Jo tinc un gat, un gat negre, que es diu Klaus, que el vaig salvar d'una mort segura, perquè era d'un poble que el volien matar, que la gent té gatets i els diu, els matarem si ningú et vol. I llavors, quan em van portar el gatet, vaig tenir un Instagram i vaig penjar 4 o 5 fotos, però no vas a fer com vol a t'amandre. Perdona, és que l'has de fer... Pots fer-ho d'ell, però l'has de fer teu, si vols, penjar fotos. T'ha agradat també una mica la fotografia, perquè fas coses. Avui en diem una iPhone, tothom és que el fotòcrates. Segueu al Oriol Twitter, Oriol Puigtaulé, no? Puigtaulé, jo no em dic... Va ballar una 69, no, Oriol Puigtaulé, t'has decidit. Atenció, perquè... Amb aquesta estaca, si aneu, podeu fer aquesta tècnica, que això ho diem amb la Marta Bernal. Més que Marta Bernal, un petó d'aquí. El capitana, que ella t'havia avionat amb una prèvia. La tècnica del agarrometro, que és agafar-te la mà, que és el teu company, per tenir, i els moments que dius, per guanyar l'Iena, apretar-te, que al final deve sortir amb les mans apretades. A mi em va passar això... M'ha passat fa molt poc, com això. Digueu, digueu. Bueno, m'ha passat a veure una cosa. Perquè era una prèvia, i no acaba d'estar bé. Què era? Era la barra, en Moliart. Ai, home, ri-ri-ri-ri-ri-ri-ri-ri-ri-ri-ri-ri. Vés-hi, que ens estimem. Vés-hi, Oriol, vés-hi, i ja en parlarem. Ja en parlarem. Està adricida pel Josep Maria Mestres, i amb el Joan Pere com a... Castella, i amb el Jordi Alvaro, el Florejar, el Carrer, el Torquentilli... Sí, sí, hi ha el Funallola, no sé com es diu, Funallosa. Ah, no sé qui és aquest. El Duesto, el Manel Duesto. El Duesto també surt. Bueno, ja en parlarem. Vull sentir la teva opinió, Oriol. Ja en parlarem, va. Escolta, va, més coses, perquè hem de parlar que aporta Tancada, una hora de Jean-Paul Sartre, dirigida pel Jordi Pratikoll, estupendo, a la sala àtrium de Barcelona, que va estrenar ja fa un parell de setmanes, i que tu la vas anar a veure, i li explicaràs què et va semblar. Sí, la sala àtrium, que està allà al caber Consell de Cent, tocant a... Per a Sant Joan. Que és una sala que mira com qui no vol l'acord, ja ha fet 5 anys. 5 anys, home. Que l'aporta el Ramon Molins. Aquí la coneixem molt, el programa, la sala àtrium, perquè per treure'ls-hi fem entrevistes, i per l'última mirada, anirem a parlar amb la Patri. Patriciament dels altres llavors, que l'aporten. Patriciament dels al Ramon Molins, la Mireia Trias, i ella és taxicada, com de pare. Doncs ara fan aquesta obra dels... Joan Paul Sartre. Sartre, Sartre. Sartre, bueno. Que... a Porta Tancada. És curiós, però aquest títol, amb francès, és Wiclo, que és ulls tancats, com que te'l vas a través de la llibertat. Porta Tancada. Montatge molt interessant, molt bonic. El Jordi Praticoll és un director que ens agrada molt, perquè és un director d'aquests que dius, que sé que el Jordi Praticoll estarà bé, perquè és un director que té gràcia, té ofici, té gust... I el Montatge està molt bé. El Montatge està molt bé, sobretot com a posar en escena, a sonografia, vestuar i llum, perquè aquesta obra tracta de tres personatges que arriben en un espai que no saben ben bé què és, però llavors ha sigut a sonador en què Onson és a l'inferno, està en una mena d'inferno, pagant condemna per el que han fet a les seves lliures. Estan com a... a l'inferno? Ah, o sigui, l'inferno. L'inferno, l'inferno. I llavors hi ha, a la sonografia, hi ha una porta d'ascensor molt bonic, com un ascensor antic, que arriba que els porta una ascensorista. Estupenda, que és la Cati Sey. Cati Sey és d'aquí catalana, però és negre, estupenda, guapíssima. Que, de fet, la seva germana està actuant a la farsa de World Wars. Que vam parlar de l'acadèmia. Són germanes, des del que amb una tercera germana tenen un grup de funk que es diu The Sey Sisters, que m'han dit que és estupendo. Aquesta noia, aquesta trigo, la Cati Sey, aquí fa com de la ascensorista la que els porta, diguéssim, en aquesta sala. I llavors també té tres intervencions, que canta meravellosament bé, canta en anglès, en francès. I al final canta, fa com unes dances africanes, no sé si jo em sóc gili, però molt bé. I llavors els actors d'aquesta obra són el Xavier Ripoll, la Patricia Mendoza i la Mireia Trias. Em no dic que és un text aviam, Jean Paul Sartre, que és un text malestàcil. Ara filòsof i el Paul Sartre. Filòsof, la Nause, l'accent... l'accentcialisme. Aviam, però és un muntatge que està molt bé, està molt bé. Llavors també ens agrada molt, que és el... de fet, la sonografia és del Ricard Pratikoll, que com el seu nom indica, és el germà del Jordi Pratikoll, que és una sonògraf que cada cop ens agrada més, i tancar el cercle vam veure la fase de World Wars, que la sonografia era meravellosa, que també era del Ricard Pratikoll. L'Àtrium, és que veus que ve, avui, que l'ha estigat. L'Àtrium i ja m'ho diré, que s'hi ha d'anar, també. No tot el dia el llibre ja el tenés a ser, que, si no... Per cert, que et digui, jo us estrena els nostres miserables, que ha dit uns, que és el... Fàngui Seixer, el musical del 1714, el Teatre Victòria, i ja puc avançar, que el divendres del programa tindrem el Mar Roci, que hi ha el Teatre Victòria. M'ho dic amb el director... Dematur, qui que... Ah, i dematur, per cert, sí, dematur, que llavors marquen jo l'estret director... Bueno, inicialment, Joan Font, va ser... Sí, sí. Que després es veu que... bueno, jo no, però bueno... Joan Font, dos comedians, el Sol, la Lluna, el Senyor Acorésma... Doncs aquí, els divendres, en parlarem... d'aquest musical que s'estrena aquest dijous, el Teatre Victòria. I aquest dimicres, demà passat, vaig a una de les estrenes, aviam, que se suposa, que serà una de les estrenes de l'any de la temporada. TNC, TNC, estava gran. El professor Bernardi, Xavi Alberti, dirigeix aquest tix d'artor Schnitzler austríac amb un repartiment que ja tira d'esquena, perquè és un d'aquests menys que Lluís Omar, Manel Barcelona, Pep Cruz, Joel Joan... El Joel Joan, també. Joel Joan, també, Joel Joan, que s'ha preparat la segona temporada. D'El Crac. Ah, ja vas veure Nity Díaz, dia i nit. Nity Díaz, dia i nit. La sèrie de avui, que és el Joel Joan, també. No, no, perquè ara m'ha vingut. Ah, no, perquè he dit que el Joel Joan està preparant la segona. El Crac. No, Nity Díaz, aquest. Sí, home, amb la nostra declara segura. Ella podria aguantar un plano d'una hora i mitja... Ella sola. De fet, les altres sobren bastant. I aquella casa, aquell pis... Aquella casa que tenen en piscina al menjador. No ho he vist, això. No ho he vist. No ho he vist al capítol, de debò. Vaig enganxar-la per final del capítol. Doncs mira, el sencer viu en ell, la Paola d'Erqui, perquè ella va en mitja forenza, però dius, quins sou cobra? Ell representi aquest ejecutiu de l'empresa, no et diuen de què. Però tenia una casa, en una piscina dins del menjador, que dius... Però ella li posa els cuernos i les banyes i després ell t'hi pinta, que també, no? Aquesta sèrie ja es veu amb el cartell. Ara estem parlant de tele, però són tan polifacètics. No, perquè són el que es veu al carrer. El cartell que es veu al carrer, nit i dia. Llavors el cartell, clar, jo no l'havia vist, algú em va dir... Mira, clar, ens veu molt clar. El cartell són tots els actors, els personatges. I tots tenen la cara, com mitja il·luminada, i la cara mitja fosca, perquè aquesta sèrie, el que t'està dient és que tothom té la part... Que pel matí... Que pel matí t'estàs tranquil·lament, de cara a servir al públic, jo què sé, que ha fet de forma simpàtica, i a la nit ets un violador. Sí, o no cal que siguis un violador o una sèrie, però que ets una part fosca. Va ser que això el primer capítol em va agradar, però potser en el cas de Pablo D'Erqui, com que era el primer capítol que han de fer personatges i tal, ja el van pintar com tan dolent, tan dolent, tan fill de puta, allà, acomiadant el seu amic pobre, el Santi Ricards, que feia temps que no havíem el Santi Ricards a la tele, i ja l'ho espereix, ja l'ha acomiadat a l'empreta. I ara molts actors se'n fa capítolars, eh, d'aquest estil. Ronyos, Santi Ricards... Fins i tot José Coronado també sortirà a la sèrie, eh. José Coronado? José Coronado amb la Mima Riera té una secuència. De sota els capítols. Ai, nena, no has fet un spoiler. Això no és que no ho diguis. Perdona, això és perquè ho va dir el Manel Werga l'altre dia. Al vam entrevistar aquí el programa, el dimarts passat, a la secció de tele, i ens ho va explicar... El veu entrevistar, encara, nena. No, per això, per això. O sigui que ja... ja sabem, ja sabem, ni t'hi dius. Són molt fans, ja no és segura que s'enjusten, que són molt fans aquí. Escolta, Oriol, que... Una altra cosa, abans d'acabar, avui hem estat fora. Ràpidament que et planto, de Claudi Assador, el cantant. Exacte, que aquesta estrena... I anirem també amb l'Àlvi Mícres, també és l'Àlvi Mícres però hauré d'anar-hi dijous, però que l'Àlvi Mícres t'interessa. Però et planto, Claudi Assador, són molt fans d'aquesta drama turga, que va fer, recordem-ho... Però no em surt, espera't, com es deia, la de la Flyher. Ah, no em surt, no.Turtugues. Ah, tortugues, tortugues, sí.Turtugues, moltes. El teu proper text ens va encantar, va cony el butaca. Llavors, demà, amb la seva companyia de banyoles, presenta ets planto, que va en el seu temporada alta, i ara ho fan el tant de ventana. I anirem, i la setmana que ve, en parlarem. Gràcies, Oriol. Gràcies, que vagi bé. Cuida't molt, i que tinguis una molt bona setmana de teatre. Gràcies. Clar, el teatre. Fem una posa per la publicitat, i d'aquí uns moments, o d'aquí uns moments, no sé per allà, amb el malalt Ripoll, parlarem del Sants Just i Pastor. Qui eren i per què se'n just es diu així, d'aquí uns moments, a la penya del Mordor, fins ara. Cada dilluns de nou, a 10 del mes, preteniu una cita amb Ramon Vinell, si us plau. Una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys, 20 o 50. O, si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta, a ràdio d'Esvern. Lo antic es millor, i més divertit. Rebovineu, si us plau. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial, fins al nivell d... A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en la relació en social. Informa-te en el web cpnl.cat. A Sant Just servei local de català. Ens trobareu a les escoles. Carrem un cerrat número dos. Despertanta. Corrent. Comprant. Passajant. Cadant. Treballant. Celebrant. Sortint. Conduint. Vius connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Ràdio T'esper. Durant de 8.1. Ràdio T'esper. Durant de 8.1. Ràdio T'esper. Durant de 8.1. Ràdio T'esper. La vella vol morre-ho cada tarda de la 5.00 a Ràdio T'esper. Ràdio T'esper. Camica, per 3.45 de la tarda, que hem acabat aquesta primera hora del programa parlant de la història de Sant Just amb el Manel Ripoll. Manel, què tal? Bona tarda, Jordi. Avui hem fet un link amb el que ja portem parlant. Això és fet. Ja sabeu que són molt de bo aquí de la parròquia, de les Greixas, de la Basilica, de Sant Just i Sant Pastor de Barcelona. Aquí també. Aquests últims dies estem parlant sobretot d'aquesta, perquè el nom primer de tot, no? Perquè és igual que els Greixas que tinc aquí, i portar el nom del nostre municipi. I després, també, per aquestes troballes que s'han fet, i que hem anat descobrint, que estaria l'alçada d'importància, la Basilica del Sant Just i Pastor, darrere de la Presa Sant Jaume, allà, al centre de Barcelona, que la catedral, fins i tot. Sí, sí, cada nivell. I que durant una època, quasi bé Barcelona, podríem dir que va tenir dos catedrals... dels països religios tan importants que van conviure. En fi, de totes maneres, avui, com diem, volem parlar sobre Sant Just i Sant Pastor. Qui eren, aquests dos sants? Aquesta seria una mica la idea de rebuscar, de rebuscar una mica en la historiografia local, per veure una mica per quin motiu el nostre municipi es diu Sant Just d'Esvern, i en quin moment sorgeix el que sentiria l'advocació a aquests sants màrtids, o la devoció a aquests dos sants màrtids Just i Pastor a la nostra parròquia, ja que, de sempre, Sant Just o l'historiografia local ha defensat una teoria, d'acord? Que quan nosaltres vam començar a parlar amb els companys de la Basilica del Sant Just i Pastor de Barcelona, ens vam dir que, al mateix nivell, hauríem de tenir dos possibles hipòtris, o dos possibles camins paral·les d'estudi, i avui el que farem és plantejar-los aquí, el que s'havia tingut sempre en compte, i que tant mossèn Antonino com la gent que va fer diferents llibres de recerca a principis dels 80 sobre aquest fet, van apuntar-me cap a una banda, i la informació més recent que hem anat descobrint, gràcies a aquesta connexió, aquestes visites que hem anat fent amb els companys de la parròquia de Barcelona del Sant Just i Pastor, doncs avui presentarem una mica aquestes dues línies d'investigació, podríem dir. I és que des de sempre, quan serà buscada en la historiografia local, sobre l'origen de l'advocació, aquests sants màrtirs de la nostra parròquia i del nostre municipi han surgit dubtes raonables per saber des de quan, i per quin motiu es diu, a primer el poble, Sant Just d'Esvern, no?, i també la parròquia quan ja va començar a rebre aquest nom. És un tema que aquí alguna vegada al programa... N'hem parlat, però sempre de rafilomeria i de dedicada. Sempre, quan anàvem parlant, fem una pinzallada, però he dit que dediquem-hi avui una sessió sencera... Comencem el començament, si et sembla. Qui eren Sant Just i Sant Pastor? Per què es van fer sants? Aquests nens màrtirs van ser martiritzats al segle IV a Complutum, que seria l'actual el cladenaris, durant la persecució que va decretar Dacia, que era com el governador d'Espanya, en temps de l'emperador romà Diuclesia. Llavors, a partir d'aquest segle IV, es començarà a avanar aquestes relíquies d'aquests nens de poca edat, set, vuit anys, una cosa que podrien haver tingut. Per què eren perseguits? Per professar la fe cristiana, aquella gent que professava la fe cristiana va ser perseguida pels romans, i en el cas de que no renunciessin a la fe cristiana, eren martiritzats i finalment morts per aquest tema. Des de sempre es creu que el culte d'aquests nens màrtirs havia arrelat el Regne de Castella. Per què era la zona de cladenaris, la zona del Regne de Castella? És on, originàriament, hi ha les primeres parroquies i els primers centres religiosos que tenen devoció a aquests sants màrtirs, correcte? I es va estrenent progressivament fins arribar a Catalunya cap al segle XIII. Clar, és curiós que siguin justament uns màrtirs. Clar, això és el que és curiós, sí. I que arribin fins aquí. I que arribin fins a Sant Just des Bern. Prerent força, també, durant l'Unió dels Regnes de Castella Aragó, al segle XV, puntualitzes una mica. Exacte, sí, per veure una mica com... O què és el que sempre s'havia dit aquesta tradició, o com es creia que havia arribat al tema de caons sants llunyants, o per l'època de la zona del Cladenaris, arribessin aquí a la parroquia del Sant Justi Pastor. De fet, ja ho veurem ara, davant quan hi entrem, no només arribaran a Catalunya, sinó que arribaran fins al nord de França, perquè, per exemple, la Catedral de Narbona està dedicada també al Sant Martí i Justi Pastor. O sigui que el recorregut que farà la devoció d'aquests sants arribarà fins al nord de França. Per cert que, recentment, i gràcies a les col·laboracions que hem fet tant, amb la Maritxell Tellez... L'ha emporat a passar així. ...com amb l'Alonso, que va venir l'altre dia, que són companys de la parroquia del Sant Justi Pastor de Barcelona, que estan amb el recerca, les visites guies... S'ha descobert que aquest culte del Sant Martí i Justi Pastor molt probablement va arribar a Catalunya i a Barcelona de la mà d'un visba. Exacte, això és important perquè fins ara, sempre que llegíem a la historiografia local i agafàvem el llibre de Mosser Antonino, o agafàvem el llibre verd de Sant Just, que parla de Sant Just Desbert en un paisatge i una història, i et va llegir de qui podia ser el possible origen, sempre es remetien a lo mateix. I sempre t'explicaven aquest paràgraf que jo he explicat abans, d'aquests nens martis que estan al Ring de Castella, i que arriben aquí, més o menys, o la seva devoció arriba aquí en torno al segle XIII. Per contra, que ara anem a comentar, d'abans seria una línia d'investigació nova, que des d'aquí anem a algun membre del centre d'estudis, que si volgués ficar a treure-li suca a tot plegat, que ens comenta que hi va haver un visba a Barcelona, Paulida, no la. Correcte, que abans de ser visba i abans de ser cap allà, va tenir un fill, al qual va morir una de molt temperat, també uns tres, quatre anys, i una cosa així tenia aquests nens, es deia Cells, d'acord? I en aquella època, quan aquest nen mor, ja es tenia devoció a la zona de Complúthum, es deia devoció a aquests sants martis, Justi Pastor, Paulida, no la, era d'aquesta zona de Complúthum, i va demanar la possibilitat com que el seu fill havia mort, en una de molt semblant dels sants martis, Justi Pastor, que el seu fill pogués ser enterrat amb aquests sants martis, o ha entrat al costat d'aquests sants martis. Llavors, poc després d'aquest fet tràgic que estem comentant, Paulida, no la, és enviat a Barcelona, és nomenat sacerdot a Barcelona, això estem parlant de l'any 393, i per tant es creu que aquest visba de Barcelona podria haver estat qui va exportar aquesta advocació, aquesta devoció per aquests sants martis, Justi Pastor, aquí, a la zona de Barcelona, com Sant Just Desbert, com Toc Catalunya, era molt desconegut, i per tant ens avançaríem gairebé 1.000 anys, el que estem dir abans del segle XIII, ens avançaríem, això és el segle IV, una cosa així, el 393, que ja es començaria a tenir aquest culte als sants Justi Pastor, i com et dic, és una devoció que superarà Catalunya i arribarà fins a la zona de Narbona al sud de França. Saps què els va passar, exactament, Justi Pastor? Sí, hi havia una història, com per exemple Sant Aulàlia, que també va ser una màrtir, i saps que la van posar dins un barril, i la van tirar des d'un dels carrers així de Barcelona, per exemple, i... No, d'aquest sent... Saps la història? No ho sé, els martiris exactes que van patir, no ho sé, els podria buscar perquè segurament ho ha estat documentat, com a Sant Feliu, Sant Llorens, que van ficar a la Graella, que va ser una cosa que ja podeu fer a l'altra banda, coses d'aquestes, segurament ells sí que sempre han estat representats, i això sí que ho tenim amb els llibres, o amb les taules que portaven per estudiar, per tenir uns nens que anaven a l'escola, d'acord? Dic que el trajecte d'aquest camí a l'escola va ser quan van ser martiritzats o van ser qüestionats sobre el tema de Sierra, i ells el diuen que sí, va ser quan els van agafar i els van matar, exactament quins van ser els martiris que van patir abans de morir. Bé, aquesta és una teoria, que és la que hem comentat. Exacte, i que animem que algú, si la vol, nades a un volupant o a profundin, segurament que donaria bastant de suc, perquè de sempre, i de fet, és el que jo havia trobat en el seu moment en una publicació que s'havia fet a la Vall d'Avers, i ha dit abans també als escritos de mossèn Antonino, al llibre de Sant Just desvern, un paisatge i una història. D'acord? Que sempre del que se'ns parlava, qui s'enjust, és del famós document del 986, d'acord? El testament de moss, en el que apareixia l'escrit de Sant Just i que he inversé. Llavors, a l'apareix aquí sempre només Sant Just, d'acord? S'agafaven aquest fet per dir que a Sant Just, en un principi, o a l'època del 986, i per tant, amb anterioritat també, no es donava culte als sants Justi Pastor, primer, perquè no havien arribat encara, perquè sempre es deia que fins al segle XIII no havien arribat aquí aquesta devoció per a aquests sants, i segon, perquè només escrivien Sant Justi, no escrivien Sant Justi Pastor, d'acord? I si haguessin tingut advocació per als dos sants o al poble, haguessin tingut el nom dels dos sants, i la perroqueta també haguessin ficat els dos noms, d'acord? Això sempre ha estat una cosa bastant curiosa, que el nom del poble només hi hagi un dels dos sants, i a la perroqueta hi hagi el nom dels dos, d'acord? Llavors, hi havia, com aquesta primera línia d'investigació, que deia que aquest binomi Justi Pastor no es trobaran cap escrit ni del poble ni de la perroqueta, fins al 14 d'octubre de 1435, per tant, ja ens trobem en aquest segle XIII, que és el que sempre s'havia comentat aquí a Sant Just, en el que, per primer cop, apareixen els noms de Sant Just i Sant Pastor i els noms de Sant Just. D'acord? I llavors seria com si, antigament, hi hagués hagut devoció a una altra santa, que la presentarem i que, per motius que desconeixem, al segle XIII es deixés canviar-ho a calçant, que ara explicarem, i tenia advocació i devoció per aquests sants màrtirs que han arribat ja fins als nostres dies. Manel, he fet una cosa que ja sé que, com si vius l'Antítesi, del que ha de fer un bon historiador, que és m'he portat a la viquipèdia. Ah, molt bé, molt bé. I llavors, clar, aquí expliquen que, de fet, no està clar. Els màrtirs que han arribat a passar tenien 7, 9 anys respectivament, que es van negar a jurar del cristianisme, per exemple, i la tradició els fa fills de Sant Vidal i també nebots de Santa Maria d'Estorga, en el lloc on van ser executats aquests nens, i esperem alguna cosa, van ser executats, es va xecar anys després una capella per albargar les seves restes, explica la tradició que ha d'agut a la devoció feta que pels anys es van a despoblar, poc a poc, a l'antiga ciutat romana, com Plutum, a dos quilòmetres en direcció a Madrid, i que al voltant d'aquesta tomba també van anar construint les primeres cares del Cala de Nares, qui acull el Sant Justi Pastor, com el seu fundador i els seus sants patrons. De fet, són moltes ciutats de l'Estat que tenen relació amb aquests dos sants, com per exemple la pròpia, el Cala de Nares, amb la cripta on hi ha una urna de les relíquies dels sants, que l'any 1702 i també hi ha la pedra on van ser d'agullats. Ja sabem alguna cosa més. Els van d'agullar. Els van d'agullar, fixa't, els van d'agullar. Després, per exemple, Narbona, França, ara tots en parlàvem, la catedral dels sants Justi Pastor, és una catedral que estem parlant d'una... Un centre de religió majoria, sí. On les restes d'aquests nens van estar-hi fins l'any 1568. Perquè van tenir un problema, això és veritat. Complut un va caure sota domini musulmà, i llavors les restes d'aquests sants màrtids, com moltes altres, es van transportar per diferents llocs, per això hi ha tants llocs que aniran tenir d'avoció aquests sants, perquè aniran passant i arribam fins a Narbona per estar ben protegits i vell lluny de les mans musulmanes. Després, per exemple, també a Barcelona, que ja ho sabem, hi ha l'església de Sant Justi Pastor, on hi ha escultures d'aquests sants en el retaule més gran de l'església, són del segle XVIII. Després, per exemple, a Palència hi ha un poble que es diu en la vista de Valdàvia, i hi ha també una església, amb el mateix nom que la nostra. Cuenca de Campo, que és una ciutat de Valladolid, del segle XVI, hi ha una església també, però amb estil mudejar. Després, també, a Málaga de Fresno, que està a Guadalajara. Hi ha també una església, amb el mateix nom, de Los Santos, Cústo i Pastor. I fins i tot, bé, a Lleros de Pisuerga, que és a Palència, també hi ha un retaule a Barroc, que estan ells dos amb dues escultures del segle XVIII, i fins i tot a Teruel, a Villar del Cobo, hi ha un pòrtic de l'església perroquial del Sant Justi Pastor, i, evidentment, a Sant Justes Bern. T'he vist aquí, que també està aquí. Sí que ho dius, sí que ho dius. Hi ha moltes, la Catalana Arbona, Sant Justi Pastor a Barcelona, Buenavista a Madrid, també amb l'església. Són Cústos i Pastor, també a Málaga de Fresno, a Villar del Cobos i Toledo, i després hi ha la de Sant Justes Bern, que és l'última de tot. Per què és més important? Los últimos serán los primeros. En fi, mira, van morir de guillats. Mira, curiositat sobre, per exemple, el Sant Justi Pastor. Diu que a la pel·lícula de Alejandro Menávar, los otros, no sé si la tens present... La mare, que és Grecia Stewart, que és interpretada per la Nicole Kidman, us utilitza el martiri dels sants nens Justi Pastor per inculcar els seus fills, que el millor és... és millorar-se i matar que renunciar al cristianisme. Fixa't. Sí, sí, fins i tot. Una curiositat, una cosa curiosa, que la Nicole Kidman els diu els seus fills de los otros, que és millor deixar-se matar que renunciar al cristianisme. I, en fi... No sé si aquí hi ha alguna cosa més. Tot això diu que s'ha tret de la vida, el martiri o la innovenció, les grandezas i les translations de los niños martires de Sant Justo y Pastor de Ambroso de Morales, que és un... Un estudiós sobre el tema, sí, sí. Això està publicat el que ara és l'any 1568, que allà suposo que clar... Estan lliure al costat, sí, sí, clar. Una bibliografia d'aquests anys, sí. En fi, Manel, avui no tenim més temps. No, però la presentació la sabrà que ve. La sabrà que ve, mirarem més coses sobre el nom. Exacte, perquè només s'enjusta el poble i s'enjusti Pastor a la parròquia. Aquest binòmic anirem veient... Per què no es diu Sant Justi Pastor d'Esvern? Exacte. Perquè es dinaven al Sant Pastor. Parem la sabrà que veixes. Què passava amb el Sant Justi Pastor? No era un poble de... De pastor. No ho sabem, en fi, Manel, gràcies. Fem-nos-en a quedar-hi. Sí, sí. Fem-nos-en a veure què diu. Fem-nos-en a veure què diu. Fem-nos-en a veure què diu. Fem-nos-en a veure què diu. Ràdio de l'Esvern de l'Espèria. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 6. Bona tarda, us informa Montse Quadreny. El nombre d'assuposats abusos sexuals a menors a l'escola dels maristes de Sants l'Escors augmenta Maria Núria Rametlla. Els Mossos han rebut denúncies contra un altre dels professors que hauria abusat d'un alumne fa 20 anys i no descarten que hi hagi més docents implicats. Segons han indicat fons pròximes al cas de Catalunya Ràdio. Aquest migdia, el conseller d'Interior Jordi Gener admitia que hi ha més susfitosos a banda del Pedràs de Confes, Joaquim Benítez, ex-professor del centre. Gener ho ha dit a l'horacle de Catalunya Ràdio. Però sí que els he pogut confirmar que existeixen denúncies, que hi ha fins i tot més d'una persona denunciada. Per tant, aquesta més una dada la tenim en compte. Bé, per tant, confirma però que hi ha més d'una persona denunciada, eh? Sí, a dia d'avui. No només Joaquim Benítez. A través d'un comunicat, els maristes de Sants l'Escors han reconegut que no van posar en marxa cap protocol de protecció dels infants víctimes abusos fins al 2013, quan hi va haver la denúncia que va destapar el cas i dos anys després d'haver acomiadat Benítez que havia admès els fets. D'altre banda, el jutge ha decret a presó provisional per al veí de Vela Seca, el Tarragones, acusat d'haver abusat sexualment d'un nen de 7 anys. El magistrat li ha retirat la llibertat provisional després d'arreure una nova denúncia de abusos. Tarragona, Ricard Buigas. Bona tarda. Els fets van passar el 31 de desembre del 2015 al costat d'un supermercat. Segons l'escrit del jutge, l'home hauria ofert diners a un nen perquè li fes un petó als genitals. Unes persones el van veure al costat del nen i va fugir corrents. La policia el va acabar detenint. El jutge el va deixar en llibertat provisional i va dictar un ordre d'allunyament sobre el menor. Avui, però, el magistrat ha decretat l'ingrés a presó sense fiança després de saber que hi ha una altra denúncia de abusos fet per al pare d'un menor contra una persona que podria ser investigat. Aquest cop els fets s'haurien passat al costat d'una escola de Vela Seca. Ricard Buigas, Catalunya Ràdio Tarragona. Noteixes, breus, quimolivares... Tornada negra de pànicbaneu a les Borzes Europees davant dels dubtes sobre el creixement econòmic mundial. L'Evex 35, el selectiu del mercat espanyol, s'han fonsat un 4,4% i se situen als 8.122 punts amb tots els valors tenits de vermell i amb la banca cap davant. En el mercat secondari del deute, la Prima de Ris, que es dispara per sobre dels 150 punts bàsics per primera vegada des del setembre passat per primera vegada des del setembre passat i la rendibilitat del BOA de 10 anys també es dispara fins 1,7%. A Europa els inversors han optat també per les vendes en línia amb el comportament baixista de Wall Street. París ha caigut un 3,2, Frankfurt un 3,3% i Milau un 4,6%. Dimiteix Fran Tuch, director de control de qualitat de Volkswagen després de l'escàndol per l'emissió de gasos contaminants. Tuch, que havia estat nomenat per l'anterior president de la companyia, que també va dimitir pel cas Volkswagen, s'encarregava del control de qualitat dels vehicles. Volkswagen ha anunciat que Tuch marxa voluntàriament i serà substituït el 15 de febrer. El Departament d'Interior es planteja poder retenir a la comissaria els conductors beguts o drogats fins que els passin els efectes i tenen antecedents per conducció incivica. Ha parlat a l'horacle de Catalunya Radio el conseller Jordi Gener. Potser, quan caldrà fer un nou protocol, en aquests casos, en què, de manera evident, estem donant d'una persona que ja porta una motxilla delinqüencial o una motxilla reiterada de supòsits en què s'ha anat donant aquella conducció agressiva, imprudent i, en aquest cas, delictiva. I aquella mateixa idea. I que estem parlant de violència viària, no? L'incendi que aquesta matinada ha calcinat 10 cotxes esplugues del llobrecat podria ser intencionat. 8 vehicles més han quedat parcialment afectats. Esplugues, David Àngela. Bona tarda. Veïns de les zones denuncien que els últims dies han viscut 3 episodis similars i sospiten que són incendis provocats per una mateixa persona. Diuen que fa 15 dies van cremar vehicles a Can Serra i a l'entrada de la Diagonal. Segons un comunicat de l'Ajuntament, el Fox es campan ràpidament pel bassament de combustible. Tot i que es tracta d'un cas força similar a l'incendi que fa dues setmanes va cremar, una 20ena de vehicles a Gràcia, fonts consultades per aquesta missora, i l'altre dia es va posar en contacte amb l'Ajuntament. El que va passar a l'Ajuntament va ser que els accidents tinguin cap relació. David Àngela, Catalunya Ràdio, esplugues del llobrecat. Han descobert un tonel sota el temple romà de Vic, que usona, que podria ser de l'època romana i que serviria per trejar d'aigua. Al mig del tunnel els arqueòlegs també hi han trobat una cambra, que seria de l'època moderna, per conservar aliments. Vic, Isaac Vilalta. Hola, bona tarda. Tant el tunnel com la cambra s'han descobert durant les obres per instal·lar una placa de senyalització turística. Es tracta d'un tunnel subterrani d'uns 25 metres, situat just a sota del temple romà de Vic, i que comunica el pou del temple amb la plaça de Malla. Justament aquest pou es va clausurar entre el 1990 i el 91. A Nagomet, del Centre d'Investigacions Arqueològiques d'Uzona, parla de la possibilitat que aquest pou es construís originalment com a conducta d'aigua. La cambra que s'ha trobat podria haver estat un espai on conservar aliments per les restes d'apavement i de fauna consumida que s'han trobat. La cambra que s'ha trobat podria haver estat un espai que s'han trobat per les restes d'apavements. Bona tarda, Leo Messi. No s'ha entrenat avui amb l'equip. S'ha fet una revisió mèdica que s'entrada en els problemes renals que va patir el desembre abans del Mundial de Clubs. S'ha detectat nous càlculs renals que no li havien generat molèsties. El problema no li ha d'impedir jugadins partits, però en principi sí que es perdrà el partit de la passada Balenci, que s'ha posat en contacte amb la necessitat imperiosa de sumar 3 punts i allunyar-se a les posicions de la Qols. L'enquil·lau sona només un punt del descens. Una hora i mig abans del partit es faran una sèrie d'actes de celebració de l'any nou xiner a l'esplanada de l'estadi de l'Andalabriga, la transmissió del partit a Catalunya. Ràdio començarà a les 8 del vispre. Hi haurà del plan parellament català un garès a la Lliga de Campiones de la Terpola. Les noies del Seradell jugaran contra el Centasi i les del Màtaro o la Sirena contra l'Ubset de Budapest. I el 17 d'aquest mes i els de tornada el dia 27. I que tard es planteja crear tribunals específics per jutjar de manera ràpida els qui s'emborratgin durant el món i el que sí celebrarà l'any 2022. Aquell estat de fortíssim credo islàmic recorda que les seves llis priveixen l'Ambrià, és apúl·lica. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 7 minuts us parla Cristina Vargas. Bona tarda, Cristina Vargas. L'Ajuntament ja coneix la xifra que per toca el municipi del Fons Supremunicipals de la Diputació de Barcelona i de l'Area Metropolitana. A l'Ajuntament, les inversions en verb per poder incorporar-les al Presupost es començarà també a finals de març amb la liquidació del Presupost de 2015 i es contempla que una part del romanament sigui positiu per tal de poder-la destinar totes plegades a les inversions. Més coses, els joves de fins a 30 anys de Sant Just poden optar una plaça de FAP dual a Alemanya, que és el que s'ha de fer. Per accedir a aquesta promoció, l'empresa BFM foreix una sessió informativa d'un gran guió just guió d'Esber. I una punt més del nou lútip de la Vall d'Aver seran forma de ve baixar les paraules. La valla parxarà en el primer lateral de la ve baixar en un recuadre amb punts negres, inclurant les paraules d'avers en transparent. Un total de 687 vots van rebre les tres propostes. D'aquest total, la primera opció en vert i negre en va rebre 254 vots, la segona en vermell, va rebre 60 amagrades i la tercera guanyadora. En tons blancs i negres es va imposar. A les altres, amb 373 likes. D'aquesta manera, la proposta de Miquel Pereira va ser la guanyadora i la que apareixeran les properes edicions de la revista. I fins aquí, la informació local. Nosaltres tornem amb menys onora a partir de les 7 del vespre amb els senjors notícies d'edició vespre i l'actualitat del municipi. Amigues, amics, Radio Desverus ofereix el programa l'Audició en nous continguts i en més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, com la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar als dilluns de 8 al 9 del vespre o als 17 a les 9 del matí. Us esperem. Cada dilluns de 9 a 10 del vespre teniu una cita amb Ramon Vineu, si us plau, una mirada al passat sense nostàlgia amb la millor música dels anys 20 o 50. O, si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a Radio Desverus. Lo antic es millor y más divertido. Rebovineu, si us plau. Connecta-te al català. Tens sort si per a la normalització lingüística hi aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell de... A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles. Carrem un cerrat número dos. Despertanta. Corrent. Esmorzant. Comprant. Passejant. Cadant. Treballant. Celebrant. Sortint. Conduint. Vius connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Hi ha moltes Vaixines. Gràcies! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda a la tertúlia esportiva amb l'Edo Rodríguez. Bona tarda. També amb el Manel Ripoll, que ja s'ha quedat a l'estudi. Ja viuen aquí, viuen aquí. Bona tarda. Avui no tenim la presència del refecano o... Quina pena. Com creus que no és espanyol, encara? Llavors haurem de parlar-te de l'Espanyol. A més, avui, amb el tema d'Espanyol, m'ha fet molta gràcia que he sortit del vulletí de Catalunya Ràdio, que avui, abans de començar el partit, que juga Cornellal Prat l'Espanyol, contra qui juga? De la Ràdio. Una final. És una final, perquè l'Espanyol es diu a un punt del descens, i es veu que abans farem una celebració de l'any nou xines. Ah, sí? Qui paga, Mara? No sé jo si estàn per massa festa. Va ser una celebració, no? Sí, va com va la cosa. L'Oriol Pascual, que s'incorporà la tertúlia, queda l'Oriol a la tarda. Després de visitar el senyor Roca, molt millor. A veure, a veure. Estic a l'ultimitat d'aquí. Para un moment. Para un moment. L'Oriol, què dius? No cal. No cal. Dilluns, s'ha d'animar la setmana. Tu t'imagines, per exemple, el primer toc que fa el programa aquest, que tenen el director del Santinolla, per exemple. Vaig a pixar, tio. Què tal, Santinolla? Ara que he vingut a la barba, m'ha fet millor. No pot ser, eh? Ai... Va, anem bé. El Barça que va guanyar patint, segurament... La Caia la creu, ha sigut aquesta setmana, el Barça. Amb un partit potser dels pitjors que ha fet aquesta temporada, però que, malgrat això, va aconseguir els 3 punts, que és el que havia a la fi, interessa. I el que durant molts anys, no esteu d'acord, però és el que ha fet el Madrid i ens feia ràbia des d'aquí. Doncs mira, el Barça també us ha fet. I és que ha igualat, a més a més, el rècord de Guardiola, aquest Lluís Enrique, amb 28 partits sense perdre, 23 victòries i 5 empats. En fi, 2-1, 2-0, finalment, contra el Granada. Com ho vau veure? Contra la Granada, eh? Ah, contra el Llevan. Perdó, perdó, no ho tenia puntat. Ah, sí, sí? En cas de Llevan, digues, digues. Doncs si un partit... Adéu, jo em vaig a veure. A veure si ho cuinaus molt. Vinga. Un partit que el Barça li va costar, que porta ja un temps que futbolísticament no està en el seu millor moment, però tot i això és el que portem comentant les últimes setmanes. Porta 10 victòries dels 11 partits després del Mundialet de Clubs. I l'altre partit és un empat. El Barça porta 28 partits sense perdre, passant per ratxes de joc. Va haver-hi un moment en què va estar molt en forma i va guanyar si segur contra la Roma. 4-0 al Madrid, 3-0 al Villarreal, tots els que venien s'emportaven a una païissa. El Barça està en un moment en què no està en el seu millor moment futbolísticament, però tot i jugar malament i tot i dosificar-se, només en aquest nivell és capaç de guanyar la gran majoria dels equips i de guanyar 7-0 a un València que realment va ser de Sastrosa, el Camp Nou, va ser de... Sí, però és el València. No és un esporting, és un València. Però molt malament castigui, és un València. Encara tot i això, probablement tots estarem d'acord que el València el dimecres potser és... Potser és la pena com arribar. Potser no tenien re, no tenien re. És a l'equip que dels últims anys s'ha pitjor jugat el Camp Nou amb diferència. Si no s'hi faltes, vam fer tota la partida, em sembla. I regalaven la pilota i... No tenia ni esmeralda a fer faltes, ni de tenir intensitat. Va jugar molt millor allavant del que va fer... Totalment, però molt millor. Però és molt fort perquè el València està en una semifinal de Copa del Rey i es presenta d'aquesta manera. Que guanyar la Copa era un estímul per justlar. Pràcticament salva la temporada, no ens enganyem. O sigui, és una competició. Aquí tenemos alguna cosa importante. Per cert, com els hi van anar a València aquesta setmana? No, la gent va a València. No va ser una setmana, no va ser un balbetis. I, finalment, la gent va... De fet, aquí hi ha tres coses. Primer, el... M'hi ha de Neville. Sí, però molt amic, però com va així, una segona... No va ser una segona a València. No, evidentment, però realment... El meu pronòstic va ser... L'amic que no ha vingut avui no podré fer encapié amb el tema, però... No va ser amic perquè ja hi ha l'Espanyol per mi. Això és el que t'anava a dir. Si tu continues pensant que l'Espanyol... Jo, aquest any, vaig pronòstic. Vaig pronòstic, que el va següenyar a la Lliga. Que el Madrid se sabà el Benítez. El Benítez. Abans va acabar la temporada. Va ser abans de Nadal. I que l'Espanyol baixava. A veure com acaba. De moment, dos, una, una... No, era, era. Aquesta nit és... Aquesta nit és un partit molt important per l'Espanyol. Sort que els entren a la mica. Sí, però això també és veritat. És part de cosa molt regal, l'Espanyol. Respecte al Barça de València, jo crec que va ser molt pitjor. El partit de la Rosaleda contra el Málaga, que no pas al Barça de València. El Barça amb Málaga... El Barça ens va avançar molt aviat. I després no va fer res durant els 90 minuts. El partit contra el Llevan, jo crec que el Barça va tenir 25 minuts ben bons. Que hagués pogut quedar 0-2-0-3. Gol Malalona-Tamessi. Dos jugades com una casa de pagès. Una diniesta que et treu el seu porter. No sap com, amb un tros de parada. El Jordi el va centrar. I s'ho ha d'estar el com més ramat, que va faltar el canto d'un duro per fer gol. I sí que hagi d'acabar. El partit del Barça va estar fent el tonto. Jo... Porto unes setmanes... De fet, en Guardiola això ja passava. El mes de gener hi havia baixades. Hi havia moments de dificultat. Amb la diferència que aleshores es punxaven partits i tot. Jo no compararia tant amb el Madrid, que ens farà aviat. El Madrid és més de marcar l'últim minut. És el que va fer el Madrid. El Madrid va anar un a un i l'últim minut a la fota. El Barça mai ha fet de marcar l'últim minut. O molt poques vegades jo recordo un Barça guanyar l'últim minut. Si van un a un ja pots donar partit per emparar. Per això, i en canvi, el Madrid va anar un i sempre penses que la tindran. I acaben tenint com ahir, no? Aleshores, jo crec que el Barça, òbviament, ha estat un moment de la temporada ara de pas, que la part física, que més ho diem les altres setmanes, era important el Mundial de Clubs, van estar matxegant físicament, que van arribar allà molt bé. Ara està en un moment de bajó, perquè també hem de pensar que... Dimecres, dissabte, dimecres, dissabte, dimecres... Són dos partits. I hem tingut l'Espanyol tres partits seguits, i hem tingut l'elèctric de Madrid, l'elèctric de Vibau. És que... Estan molt aquests aquí, eh? L'anem del Mundial de Clubs, també. El Barça arribarà al març, el Barça arribarà al març, a ben jugat cada setmana dos partits. Correcte. Per això vull dir que exacte, perquè després del València, la següent setmana, juguen al camp de l'esport i el partit ha plaçat per el Mundialet, de l'Arsenalte. Però per l'Arsenalte, que haurien d'arribar bé, o sigui, si vas a jugar de la manera que han jugat amb el Llavan, l'Arsenalte davant té més bons que els que tenien el Llavan. T'han enxufat algun, vull dir. Sí, però s'ho returan. I Vidal, també. Jo crec que hi ha un punt, també, del Barça, que és el que deia jo abans, que algú li hauria de dir que amb 0-2, amb un parell de goals de 3, davantatge, podria baixar el ritme, perquè tinc la sensació, també, que jugadors saben perfectament quan poden accelerar i saben perfectament quan poden baixar una miqueta. Perquè veus que els primers 25 minuts del camp del Llavan és el que et dic, el gol malalolat, una jugada de Suárez, que no entra de Pau Quiniesta, també que li troba el porter i el gol. O sigui, el Barça, que és un punt de perfectament, 0-3-0-4, i allà s'acaba el partit. I després va baixar l'aguardi i va saber contemporitzar, perquè diu el Manel que és veritat que eren els Ques, va tenir dos Llavan molt clares, una que treu bravo i el pal. Sí, perquè són dolents i és gent. Però jo no sé fins a quin cert punt el Barça contra equips de major, diguéssim, estatus i posaria una miqueta més. És el dubte que ens queda, que... Segur, perquè ho ha demostrat més un cop que quan el Barça vol i ho va demostrar contra l'Ètica de Madrid, 10 minuts a l'Ètica de Madrid, enrere, en part... És que és el que... jo us ho vaig comentar a la setmana passada, és el que valora un mes d'aquest Barça, que s'ha d'osificar i sap quan gastar l'energia. És a dir, per exemple, a nivell una mica, perquè ja estem parlant, a nivell d'aquí, per nivell global, però perquè ens entenguem per exemple, a nivell individual, més si és el clar exemple d'això. Més si és un jugador que quan es dosifica... quan gasta l'energia és perquè pot treure alguna cosa i la penesió no ho fa. Llavors, a reserva i també té aquesta explosivitat, jo sé que això també ha contagiat una mica a tot l'equip i saben portar tot el ritme del partit i no gasten més energia de la necessària. Jo aquí poso dos exemples. Un és el que deies a l'Ètica de Madrid, contra l'Ètica de Madrid, el Barça va jugar molt malament, va estar fent el burro, i a l'Ètica va fer el primer gol. El Barça va dir, ens posem les piles, van remuntar un empatar, remuntar, va tenir dues o tres ocasions, i després de Míc Felipe Lluís, que ho hem comentat la setmana passada, ens va donar el partit. Això és una altra vergonya que després, si voleu, podem parlar-ho. Ja hem parlat més tard, perquè l'Àtica de Madrid... Espera, espera, els dos això primer sol, el factor l'Ètica de Madrid i l'altra cosa, el València, que sí que el València va fer un partit desestross, però a primera mitja hora del Barça, no rascan bola. Jo crec que allà poses l'Àtica de Madrid, posa qui vulguis, però el Barça va sortir a muerte. Després, clar, què passa, que el València està molt malament, i que a la segona part el Barça va jugar caminant, i tot hi juga caminant, el Barça et va fotre el set a zero, perquè aquí és el que diem que el València està fotutíssim, i tal. Però jo crec que quan el Barça vol, quan el Barça li dona la gana, agafa, s'endolla, i mira contra l'Ètica de Madrid, i els últims 15 minuts de la primera part, i contra el València a la primera part. La diferència és que l'Ètica de Madrid té un tros d'equip, que va fer batir, i que el València té una merda d'equip, i que amb 3-0, el Barça, tot i jugat caminant relaxat, va agafar i et va fer 3 o 4 goals més. És la diferència. Sí, tot i que jugar caminant i relaxat, com dius, però escolteu quines combinacions. Quina pressió, el Barça, que d'acord, tot el desmèrit del València el que vulgueu. Demèrit a partir del 3-0. Jo crec que la primera part del Barça, de les millors que visen els últims 10 anys, recordava el Barça de Guardiola. El Barça de partit era allò que li deia, no una picionadora, que era un... que arrollava el rival, que no tenien temps de descansar, perquè perdia la pilota i ràpidament la recuperaven, és que amb aquesta pressió sobre les línies de defensa, en fi, jo vaig veure un partit brutal. I a més això que dius tu, que semblava, fins i tot, que no van caminant. La segona part jugava caminant, i com que el València està ara mateix fatal com equip, com institució i com a tot, el Barça va fer el que li va donar la... El Barça no va acabar amb més gols de diferència, perquè no... Perquè va jugar com va jugar la segona part. Perquè cada partita es justifica, perquè si vol... i són uns quants partits que podien acabar-te amb avui. A mi el que em va agradar molt de... que comentàvem l'Orioli, jo voldria reforçar aquesta idea, és el fet que tot i aquest que estàvem comentant després dels partits i portats de la Mundialet de Clubs, i del 4-0 amb en Madrid, i del 6-1 amb la Roma, i això. Acaba de continuar demostrant aquest estil de Luis Enrique, de ser efectiu, que era com ho des tu. Això a l'època guardiola passava i per dies partits, perquè com que es volia fer tot tan bonic, tan bonic, tan bonic, no serà efectiu. Si era més de cara a la galeria de fer-ho maco, i no de ser efectiu. En canvi, aquí, el tema de l'efectivitat, el tenen tan interioritzat, que tot i jugant malament, continuen marcando i continuen... Clar que potser els 3 davanters que hi ha ara no són els que tenia guardiola. No sé si són comparables o també comparables. Jo no sé si el Barça m'he tingut un trident així. Però són uns jugadors molt efectius, que encara que aquí no estigui bé, només que un dels 3 estigui bé, ja et soluciona el partit. Això és una diferència amb el Barça de Guardiola, que jo crec que hem sortit guanyant. No sigui tan vistors, però sigui un no vistors, l'important és anar guanyant els partits. De fet, estem parlant de, probablement, si el Barça no perd contra la valència, de la millor racha de la història del Barça, en una temporada en què Leo Messi no està en el seu millor moment. Correcte. I això fa 5 anys seria una cosa impensable. Pensar que el Barça portaria per activament 29 partits sense pedres, sinó per contra la valència, amb un Messi en un nivell per sota del que és habitual. Això és gràcies a la sota del Neymar i a Suárez, i Suárez del Trey, quan no es vols que portava, ha fet més gols que aquella temporada que Romàrio va fer, la temporada de la seva vida. Va dir que jo faré 30 gols d'aquí fent la temporada. I amb Champions això no em va fer... No és el mateix tampoc ara que abans. Però Suárez no el ficaries al nivell mundial és un crac. No, clar, però mira... Però és molt més efectiu. Feia molt de temps que el Barça no tenia un davanter, d'aquesta manera... Mira, et diria que és gairebé des de tot. Des de tot. Des de tot, però és que, a més, és millorat. Perquè el Suárez... És una bèstia. És una bèstia, perquè té una visió tàctica... i a partir de les contres... I baixa la pilota, i jugar a l'esquena... Sí, sí, sí. T'ho jugava més per ell, en canvi, Suárez... Juga per l'equip. I el primer toc, quan ha de fer una contra... I el valor dels partits importants. Sí, sí, també, també. Està allà, els partits importants... L'any passat, l'any passat a la Champions, són dos gols al Camp del Paris Saint-Germain, dos gols contra el Manchester City, el Camp... L'altre dia a la Nadal de la semifinal, són quatre gols contra el València. És un davanter centre que els partits importants sempre marquen. Però sí que és veritat que, antigament, amb Guardiola i amb Rájar, això tenen superplanejat, que hi hagi un moment per físic, per començar a veure la temporada. Llavors, després, tens aquest impàs de Genèrfebre, que sempre tocava als nassos, que és on et deixaves molts partits, però que tampoc et condicionava perquè guanyaves molt. I després, al març, tornaves a arrancar... Estem veient, encara, amb Lluís Enrique, que han baixat el ritme, que porten uns quants partits... Però tot i això te l'han xofat a dintre, i és la diferència d'entrar a àrea abans. I, en el cas de Lluís Suárez, és un jugador que porta des de la temporada un nivell molt bo. Vaig a baixar, perquè porta 35 gols. Estem al mes de febrer, o 35, 36... És que ja tenia que ho vaig sentir, clar, i van dir... Sí, ho vam comparar amb Romàrio, però ho va fer tot a la vegada. Va una mitja de 50 gols fàcils, aquesta temporada de Lluís Suárez. I també si anaven al costat, que no diríem que fèiem molts gols, és la gent, vull dir. El millor jugador del món i probablement el segon millor jugador del món, és que és una autèntica barbaritat el que fa Lluís Suárez. És un luxe. I és una autèntica barbaritat un cop més que no estiguin els premis que donen la FIFA, perquè és una barbanya. Com busquets, però... Però el Ronaldo, si aneu per aquí el Ronaldo, ja s'ha d'acabar el xoll. Aquest any és l'últim any que... No, aquest any és l'últim any que ja s'ha d'acabar a tallar, i el Ronaldo ja no tornarà a veure més per allà. Ve com continuï, com porto aquest any, aquest any ja no entra, eh? No, no. Home, imagineu que bonic seria que els tres fóssin... Home, xavi ni éste més, sí. Jo vaig ser un any... Una altra vegada, vull dir. Per cert, hem de parlar un moment d'aquestes dades que he comentat, que el Barça va guanyar i que, per tant, ha igualat el record de guardiola de 28 partits sense perdre. A més, igual, eh, mateixos empats i mateixos... 23 victòries i 5 empats. A més a més, també, va ser el partit de les estadístiques, de tant en tant passa això, en el món del futbol, perquè el Luis Enrique va fer el partit número 100, com ja sabeu, com a entrenador del Barça. I atenció, perquè ha aconseguit, amb aquests 100 partits, 80 victòries, 11 empats i només 9 derrotes. 80% de victòries, una bestia. No ha perdut en el 90% dels partits. Només ha perdut un 9%, efectivament. És una bestia. Són dades estatosfèricas, que em sembla que estan per sobre... I de nota de l'equip que té, també és que, clar... Ara, que han igualat el 100% més partit de guardiola, em sembla. Si no tinc malentès. En paraestadístiques l'han superat, clarament. No, no, el 100% més partit de guardiola... em sembla que... És millor la de Luis Enrique. Sí, segur. També és amb quasi 40 gols més del Barça de Luis Enrique, i menys gols que en contra. En general, és millor. Que pases que el de guardiola jugava millor a futbol, probablement. Aprofitem aquesta estadística per una mica de l'usil. A mi no em desagrada com jugava a la Lluís Enrique. No, no, això... Si t'ho fiquéssiu preguntéssiu el soci, que li agradava més, la gent t'endria cap al record de guardiola, també. Jo acabo estant vivint amb el de Luis Enrique. Però és que és veritat, això és normal, perquè guardiola, el joc del Barça era brutal. La pilota circulava ràpid, i el ritme del joc era altíssim, i... No era per a la partiu. N'estaven molts desotacions, no hi havia molts minuts per fer-ho. Ara és diferent. El Barça de Guardiola és millor a futbol, però el Barça de Luis Enrique té molts més recursos que el Barça de Guardiola. També no ens oblidà que... Si fas-lo uns tipus de guardiola, contra el 11 tipus d'aquí, guanya l'equip de l'usil de guardiola. Perdona, hi ha molts dels jugadors que... que s'apleguin dos equips diferents, però al voltant de Leo Messi són els mateixos, que hi havia a l'època de Guardiola, i no oblidem que ara els jugadors també tenen 4, 5 anys més. 7 anys més que a l'inici de Guardiola. Vull dir que, i miesta, busquets... No és el mateix que els 24, 20 anys, en les cases de busquets que Messi, Piqué... Vull dir que ja tenen més anys que abans l'esglésiment, no? Al ves, també. En fi, això encara... Al ves, al ves. Sí, però és una angoña. Aquesta estadística que deia el Jordi encara fa més gran al Barça. 7 anys després, el Barça continua guanyant, i continua lluitant després d'haver guanyat tot... I hem de no té pinta que acabi això, eh? No té pinta que acabi, ara mateix. No té pinta que acabi, ara mateix. De fet, malauradament, per l'estat d'enímica que ha patit el Barça els últims anys, amb les malalties de l'Àrica Vidal, amb el que va passar amb l'amor de Lluís de Vilanova, etcètera, són coses que també han sigut molt fortes, i que, avui o no, han destabilitzat el Barça, i l'entrenador a mitja temporada, quan va venir al Tata, i tal, però fent aquesta valoració de Lluís Enrique, jo crec que ha sigut un gran encert portar-lo després del Tata. Hi ha una sorpresa, perquè amb el Certa sí que ho ha fet molt bé, però quan va estar a la Roma era un equip gran, no semblava que se li hagués d'un guis bé, i era... No t'anarés cap quan van fer un guardiola, perquè el guardiola sí que era... És que el problema... Però és que has de mirar, per exemple, el Barça es juga a l'Oscar Té. Jo crec que Lluís Enrique, el treu del Barça, tampoc seria un altre que guanyés molt. Com a guardiola, que només guanyarà a la Lliga... Perquè el guardiola, per exemple, era de Monique, ha rasat les tres bounties ligues que haurà guanyat. Aquí hi ha d'arribar allà. Però la Champions, quan d'allò no... Lluís Enrique, a la Roma, també sí que, per exemple, va tenir conflictes amb mitja plantilla. Aquí juga un paper molt important, la plantilla que tinguis, per exemple, al tema Leo Messi, Lluís Enrique, si Xavi no hi és allà i no fa d'intermediari... La cosa no hauria acabat molt bé. I l'any passat acabàvem un triplet, gràcies a que cada un va a la seva, Lluís Enrique va a la seva, i al final el Barça acaba fent un joc. Coneixim i ha ressenyat qualsevol equip gran. Bé, doncs aquestes són algunes de les dades de Lluís Enrique. En fi, no sé si voleu comentar alguna cosa a més de la Barça. Recordem que aquest dimecres hi ha la tornada... Espero que juguin amb la tornada. Potser pot jugar dues a més talla, que seria bonic. Tant de bo, tant de bo. Aquest matí dèiem l'entrenat. Tampé, captum, càmera... Han de jugar a mínim 7 titulars. I 7 del primer equip. Jo podria jugar al porter amb a cip de la Taral. Vull dir que... No, però vull dir que tens una setmana... A cip de la Taral abans cadugles, no? Sí, però això ja vas per on vaig, no? No, però vull dir que és un partit perfecte. Encara que el Barça... És més, si el Barça perdés la ratxa, prefereixo que sigui amb el València, que no pas contra el Celtal diumenge, que són un partit que serà un partit complicat. En l'estat que està el València actualment, potser anant amb el fill, l'ancarà guanyaríem tot en un punt. Jo crec que ho anava a fer un empat. El Celtal no va guanyar el Barça, el Camp Nou. El Celtal va guanyar... Ens va la primera gran derrota, 4-1... Per això dic... Ara venen a veure. I ara venen el Camp Nou, Barça, Celtal. I no l'hi t'ho vindrà a mirar. No l'hi t'ho vindrà a mirar, jo el veig. Sí, sí. Però vull dir que això són un partit... i aquí has d'aprofitar i donar descans. Ràquid i que jugaré bé sempre, a Busquets. I que jugaré bé sempre. Sí, sí. És que no faria jugar ni al trident, jo. Sua és segur que descansa per estar a un partit de sanció, i no el buscaràs. Monini Sandro, que són els màxis esgolajadors de la Copa, que es fotin a jugar, vull dir que... I tal com està el València. Sardas, Sergio Roberto... És un bon partit per fer jugar suplent. La mica Adriano, que segueix aquí. Això és un altre... Adriano és... Sembla que no estigui, però està... Sí, sí, escoltant. I de tant en tant va sortint les segones parts. Tu voles tornar a estrenca, sí. Potser està lesionat, no ho sabem, això. En fi, saps entrar més calmes. Ja veurem amb aquest partit de tràmit, que és un partit de tràmit, el que jugarà aquest dimecret. No he dit que fa mandra veure-hi tot, no? Sí, jo m'ha agafat... Jo m'ha agafat entrar pel teatre. Ah, doncs jo el penso veure. Tu ets una mica malalt. Però ja veurem què és el que passa i ja ho informarem. Hem de parlar de l'Espanyol... L'any del mic ho he vist. Avui no tenim el Rafacano, que... Està amb un judic, que hi ha un judic al cornellà. Des d'aquí l'hi enviem, eh? Ja fa uns anys que jugaré, sí. No dic que el Rafacano avui no pot estar amb nosaltres. Hola, Rafa. Una abraçada, sí, està acompanyada. La bona... Menages de l'Hogar. Menages de l'Hogar. Anem-la a fa. Atenció perquè tenim el pericord de substitució, que és el Manel. Quina vergonya, quina realitat. Dos bolets, i Manuel. Bones tardes, i visc a l'Espanyol, Manel. Bones tardes. Bé, aquestes, ja ho tens... M'he deixat la pàgina, sí, sí. Ja el que es vota el creixer. Avui hi ha aquesta primera gran final. Mèrció que arriba al moment maurinyo. La primera gran final de temporada. Avui d'aquí una estona. A les 8 del vespre. A l'Espanyol és 17. A un punt del descent. Si ha agradat, hauria guanyat el Madrid. L'Espanyola hauria jugat avui amb descent. Per què van anul·lar el 2-1? Perquè quan va marcar el gran de 2-1, l'Espanyol està al descent. Molt trist. Aquí he puntat que a Galca perill... Sí, Galca es vota el crèdit. Galca està fatal. Ell va arribar amb unes idees i unes ganes de jugar. Com si entrenés el Barça. O entrenés a un Villarreal. O entrenés a un gran. L'Espanyol té la plantilla que té. No fa molt. Sergio va sortir i va dir que la plantilla que tenia... de cares en fora. Vaig dir que era per anar a l'UF. I li van dir que clarament era per salvar la temporada. I el que no pot pretendre. I suposo que ara ho van anar entrant. Perquè aquí ja li han dit que... que fer-ho bé no n'hi ha prou. I que estarà subjecta als resultats. Que està molt maco que intenti jugar així. Però que el que importa són els resultats. I a veure si ho acaben tenent. I jugar d'una manera efectiva. L'Espanyol ha començat el mateix error que el València. El València va fotre fora en un o no. Perquè van fer 3 mal partits. I mira com ha anat el València. I l'Espanyol va fotre Sergio per fer 3 mal partits. I mira com estan. Aquí hi ha dos cagades. La primera és que si tu no pots fer Sergio fora, quan arriba al Barça, 3 cops contra tu, ve al Madrid i venen els equips importants. I la segona cagada és això que diu el Manel. Tu no li pots dir a Galca que no juís de la manera que sigui que tu has de guanyar. L'Espanyol és un equip que molts partits no es guanyarà. Tu no li pots dir que has de guanyar la majoria de partits perquè no ho aconseguirà, perquè és complicat. S'ha de ser realista en l'Espanyol. I enfront del rival que tingui, jugar d'una manera o d'una altra manera? No, jo jugaré sempre igual. I a veure què passa. Perquè el que passarà és que perdran el 90 passant dels partits. Amb equips com l'Espanyol, que no té un mal equip que és la lliga espanyola, el que s'ha de tenir és paciència. I s'ha de confiar en l'entrenador i donar-li temps. I això no se li ha donat a Sergio quan era, recordem, duigé i estava viu a la culpa. I com segueixis jugant així, jo vaig decidir que a Galca, no acabarà la temporada, perquè és una altra cosa, no? Però paciència no en tindrà i a la que vegi l'equip amb decents, el farà saltar ara. Però si no potser porta els 5 entrenadors a final de temporada, perquè clar... Sí, clar, d'aquesta manera... No pintes, és ver. I de Madrid ho guanyarà tot. I crear un equip campió costa el seu temps, no treçant-se a la xarxa. Ara, el bo d'avui és que recuperen a Sáncio, Burgui i Gerard. Vull dir que són els tres jugadors que han d'anar una mica de gola a falta de Caicedo, que no s'ha recuperat. I amb aquests tres jugadors... O sigui, si combinen bé, jo... Bruma. Com? Bruma. Aquest és un dels davanters de la regal societat. Tenen la colònia. Que correm molt, és un negre que corra que et cagues i... Sí, sí. Aquest és el que complirà el teu tercer objectiu de la temporada. Farà bruma, avui. Però la regal societat tampoc arribarà als seus millors moments. Està dos minuts per sobre, només. És que l'entreneu sèrio, que t'esperes. Aquest partit, diria, contra el València, d'Espanyols són dos partits contra equips de la seva zona, que a més talla... Jo crec que pot sumar, vull dir. Tal com està Gary Neville i allà que van dir, pel partit de tornar a tornar a contra el Barça, ara canviem una mica de tema, però pel partit de tornar a tornar a contra el Barça, l'afició va dir que estigués al camp 8, que no n'és ningú de l'emprenyès que està. Perquè el València espanyol d'aquest cap de setmana pot ser un dels partits més mítics d'aquesta lliga. Sí, sí. Gols en propi o porta? No, però serà el partit de clar, és que si l'Espanyol guanya, avança el València, el València se'n va cap a baix, i el València guanya, deixa l'Espanyol a baix. Jo crec que serà un partit molt interessant, perquè dos equips que estan al mateix nivell... Però a qui li digui que l'Espanyol i el València estan lluitant per aconseguir punts, per no anar cap a descents, això... És veritat que queda tota la segona volta, i que si l'Espanyol acabés on està avui, a dos punts a l'última jornada, amb aquests punts de descents, ja ho firmaran ara mateix de que volen tempurar de xist. L'Espanyol, a la penúltima jornada, repeteixo, visita el Camp 9. El Barça estan molt crematx, perquè saben com van a la Copa, i el partit de lligallar, cornellar, i se'n recordaran. I el Tamodazo, i... Correcte, vull dir, que vagin... que l'Espanyol tingui la Santa Sorda arribar bé. Jo vull dir que arriba el Barça a la segona, a l'última jornada, el primer de la volta, com va arribar l'última jornada d'aquesta, i en temes que és suficient, vull dir, tampoc, o sigui, l'únic que ha de fer Galca és no empitjorar el que ha fet Sergi, però la veiem, el que està fent és complicat... No posa quan es punts porta. L'Espanyol. Quants punts porta? Quants partits a portar-se, Galca? És que em sembla que només porta una victòria de 9 d'1. Jo diria que té 3 punts a 4, que un situa una victòria, i l'empat amb el Barça, i una victòria... El que sí que vaig dir és que Nèvil portava des d'acabar al mes de desembre 5 punts en tota la jornada se la lliga, no sé si porta com de 30 punts possibles, porta 5, i és el pitjor equip de la lliga, el València, en aquestes 10 jornades. L'amic Nèvil és que a Anglaterra encara arriben quan van dir que el feien entrenador aquest home, perquè van dir, si no té experiència. En fi, avui és un dia perfecte per ser-hi, perquè ens truqui l'Ignasi, si vol, per parlar una mica de l'Espanyol. I el que comentaves tu, el tema del Club Cerebre, l'any del Mico, que deies això, és curiós. Això m'interessa, sí. Perquè ja sabeu que l'Espanyol amb la seva immersió, que no és l'únic aquí, perquè hi ha molt de tal, però el Barça, per exemple, avui, Neymar, ha sortit fent un missatge per als més de, no sé, quants milions de seguidors... El Madrid ho va fer també, com a equip, fa poc. És un mercat, que s'ha de tenir en compte, perquè... Això jugues a les 4 de tarda, no? S'han ingressos. Avui s'han fet public 2 nova jornada, si dos partits més a les 4 per al Barça. Fora i una casa. El Barça, Madrid encara no se ploraria. No, però segur a les 4, no? A poc a poc van conquistar el món i està arribant aquí, i amb tota naturalitat, n'ha parlat del nou anys xinès, el Mico de Foc. El club celebra l'any del Mico. Més enllà del futbol, l'Espanyola estarà avui de celebració, ja que comença el nou any xinès, mercat pel signe del Mico. Tot i que Chen Yexeng va demostrar, no sé, supersticiós, i va tancar la compra del club durant l'any de la cabra, en la qual moltes parelles xineses eviten concebre i tenir fills. Va comprar el club en l'any de la cabra? És un any dels bons, que és un any dels dolents. No està ben assolat, ja està tot dit. No està ben assolat. L'Espanyol ha organitzat una sèrie d'actes tradicionals abans del partit per acollir un periode que prometa oportunitats. L'any del Mico és l'any de l'oportunitat. Ara, ara. Què faran, allà? Però un tracte d'aquest de Foc... Un tracte d'aquests moments... Segur que s'omplirà l'Estar i per aquesta comacitat. Quants socis té l'Espanyol, 20.000? 40.000, doncs mira, les seves aconseguiries portar 20.000 xinesos al camp. Perdona, perdona, que no aconsegueixin. No li diré això al misteri Xangxé, perquè tothom a tu... Te'ls porta, eh? T'ho portes. Segur, segur. El que passa, el que passa... Que se'ls enganyen com a xinos. La gent de l'Espanyol no està gaire per festes del nou en xines, eh? Sí, que tothom... La gent de l'Espanyol comença a estar una mica... Està allà farta. L'any de la mosca. Hi ha coses que no funcionen, que no acaben de caçar. Perdona, aquest és un molt bon tuit, eh? Feu-lo. En lloc del micro de foc, comença l'any de la mosca. L'any de la mosca, així. És el que té l'Espanyol, la mosca. L'any de la mosca, el nasc. Bueno, en fi, algú vol que alguna cosa més sobre el tema perico? Noel? Hi ha porra avui o no? Com ho veieu? No hi ha ni por. No hi ha ni por. És més perico que el Rafa. En tot cas, no hi ha una porra. No hi ha partits... Bueno, a veure, va, jo dic... Arfre com el Rafa, que no. Una a quatre. Què dieu, què dieu? Com ho veieu? Jo dic una a tres. Bueno, mira, no n'hem dos encaminats, eh? Zero, tres. Mira. Sóc l'únic que ve que guanya dos a un clarament. Oh! Clarament, dos i clarament. Perdona, és que un dos a un és un resultat molt clar. Un dos a un és molt clar. Un empat tampoc és un bon resultat, per l'Espanyol. El 2-0 del Barça, aquest diumenge. Això per l'Espanyol és com anyar 5-0. Ui, ja n'hi ha. Un 2-0 que, en contrari... Hem d'anar acabant la tertulia esportiva, i, com sempre, hem de parlar de bàsquet. Oriol, tenim alguna ruta sobre taula. Comencem per la banca Andorra, que va perdre contra... Perquè van jugar a la Barça. 84, 79. Va guanyar el Barça amb la banca Andorra. Tenia entre l'Espanyol a veure el partit, però em vaig saber que hi havia el Barça allavant de Lliga, les 12 del migdia, que també l'horari. Pregunto si tenies el cor dividit entre el Barça i l'Andorra. No, Barça, mort. Vaig haver de donar les entrades que hi nessin les cuinades. I, aleshores, no, bé, el que m'han explicat és que el Barça va jugar com el cul, perquè és el que va ser habitual. L'Andorra va estar a punt de donar la flauta, de fer-se una al·lacampana d'hiper de plau, i algun dia, que tinguem temps, hauríem de parlar, si voleu, 5 minuts. Avui és un bon dia, si vols, per fer-ho. Doncs els champions, el que estem fent és... Perquè el Xavi Pascual se l'estacaven el crèdit, ja. Se l'estacaven i a l'època de l'Àfrica. Home, quant anys porta allà? 8 o 9 anys, com a mínim, no? Porta... no, tants, no ho sé. 8 o 8? Porta 8 o 8, perquè l'Europa del 2010... El 2010 la va guanyar el Pascual. Ja portava dos temporades, era la segona. Xavi Pascual va arribar després que es ve... Es ve t'hi la Pécsitz, ja ho diré bé jo. Pécsitz? No, perdó, com es deia l'altre? Ivanovic. Va fer unes declaracions, pixant fora de Tintè, dient que amb aquell equip que tenia el Barça, el Barça no guanyaria res. Llavors va ser s'esat i a partir d'allà va agafar Pascual. M'ha d'entrar a Nadó, jo crec, que no és, perquè ha arribat cada any, cada any ha arribat a la feina al fort. Vull dir, menys un, que ens va eliminar el Panatinaikos, que va ser fa dos anys, em sembla. Ha arribat cada any a la feina al fort. És el mèdic que se l'exigeix el Barça. Ha arribat cada any a la final de la Lliga CB. També és el mínim que se l'exigeix. I ha guanyat copes del rei, ha guanyat... Què passa, que no ha tingut aquesta excel·lència? Jo, aquest... una mica... que us agradarà els colers del bàsquet, no? No, i el problema també, que ara vosaltres dieu també, però jo crec que l'any passat va acabar molt malament la Lliga, perquè el Madrid ens va fotre un rap al Barça. És veritat que el Madrid tenia un equipàs. L'equip del Madrid i l'equip de la Barça... Les coses com són, però si en futbol hi ha un gimoní del Barça, amb bàsquet, el Madrid està per sobre. Aquest any no ho sé tant. Aquest any està al València per sobre. L'any passat sí que ho era. L'any passat el Madrid ho va guanyar tot perquè és que tenia un equipàs, però el Barça van haver-hi molts partits, no només contra el Madrid, sinó contra altres equips, que veus que no podia. I aquest any és un equip de molts altivaixos, que va guanyar el cap del Madrid passament. I ve el Lliga. I l'últim segon, en Champions. I malament en Champions. Però va guanyar, no sé si és fàcil, quan va guanyar allà. I després t'agafa i el pare alemany fan un partit de merda. I no només Alemanya, sinó que la Lliga també agafa i perd contra el Múrcia. O perd contra, no sé què. I estan, ara, portant una sèrie de partits que estan fotuts, porten un dos cinc, em sembla que és dos victòries, cinc de rotes de l'eurolliga. Dos quadres, ara mateix. Sí, correcte. Es classifiquen els quatre primers, però cada quart vol dir que ha d'eliminat, perquè t'enfrontes al primer de la segona banda de l'altre grup, que és el Fenerbahçe, que ho ha guanyat absolutament tot. O sigui, que ha d'anar a quedar tercer. I tal com està jugant el Barça... Les preses que pas que el partit aquest vot faci un partit com el del Madrid, però és complicat. Sí, però no manté una estabilitat del Barça de bàsquet. És clar que té moments que té gran jugadors, perquè jugadors dolents no es té, però mentalment és un equip molt tou. Té un equip molt tou mentalment. A diferència de l'equip de futbol, que és un equip molt constant, el Barça de bàsquet és per fer-nos una vida com l'equip del Tata, que era capaç del millor i capaç del pitjor. Sí, seria un bon parlarisme. Capaç del pitjor i capaç del pitjor i capaç del pitjor, difícilment guanyarà. No té regularitat. Potser sí que guanyarà algun títol, però difícilment és capaç de guanyar-te. No té regularitat d'arribar al que deien, no? Vull dir, al final de la temporada, la final del fort, la final de la CB... I l'any que veus que fa dos anys que era l'any que podia guanyar tot, que tenia un tros d'equip que va fer un top 16 al seu grup, no a perdre cap partit. Arriba, va quedar primer, i el fot fora el quart de l'altre costat, que dius que és feliç. Amb camafavor. Amb camafavor, saps? I no sé si fa un o dos anys o tres, que arriba a la final fort contra el Real Madrid i per de 38. Un partit clau, que et jugues. I que el Madrid va perdre després la final contra Olímpia Cosma. Falten millors jugadors? Falten millors jugadors. Jo crec que és tema mentalitat. Perquè, exacte, jugadors els té. Jo crec que té un tros d'aquí. A més, aquest any faltava joc interior i li han portat a dos tios, que són els bèsties, Samuels i... I l'Aual. I aquest any que t'estan jugant béquets, que els tres últims anys t'estava jugant molt bé, ha desaparegut. I aquí el que falta és el gualladintre, que posa una miqueta d'ordre, perquè mentalment... És el que dius. No res. Psicòleg per als jugadors, perquè després tenim els partits importants i a l'aire del Paraguai. També és veritat que el Barça, per exemple, ha jugat dos partits més que la resta fora de casa, al top 16 aquest, i qui ha jugat a les pistes dels més difícils. El Madrid, el CSK i l'Olimpiacós. Però segueixen sense servir-me l'excusa, perquè després et ve al Camp del Van Bert. És el campió de l'Aquí de l'Hemana, que va fer patir el Camp del Madrid, però no pots perdre el Camp del Van Bert. Que se li escapa en partits que són imatmíssim, correcte. No pots punxar... Tu pots punxar l'Aquí a contra el València, i a la pròrroga pots perdre contra el València, perquè segur que canviar de fill és normal, perquè porta una temporada immaculada del València. O pots perdre, per exemple, en el Camp del Madrid, i tampoc hauria sigut un desastre, perquè el Real Madrid és un dels miliós equips, un dels dos, tres miliós equips del món, el Bàsquet, o sigui, d'Europa, i podria ser perdut, però no pots perdre, com deia, contra el Van Bert, contra el Bascònia, va estar passant allà... És cert que el Bascònia porta una ratxa molt bona, però... Sí, sí, ve de guanyar el Madrid del Bascònia, però el partit del Bascònia, el Barça va estar per darrere, tot el partit, no, va estar per darrere, el primer quart, va estar 15 punts per sobre, i l'últim quart, el Bascònia. Aquest és un fenomen, el nivell de triples, va curte el Barça a la pròrroga, i a la pròrroga el Barça mentalment no hi va ser. I llavors el Barça, clar, per dut, per tots els partits seguits a casa, amb València, en Lliga, a la pròrroga, amb el Tau, a la Copa Europe, a la pròrroga, i al Camp del Van Bert. I el Bàsquet... No és com el futbol, que, per exemple, diuen que divendres dissabte, divendres dissabte... Ai, divendres, vull dir, divendres dissabte, divendres dissabte... El Bàsquet està acostumadíssim, perquè és cada any a jugar, a divendres diumenge o dijous diumenge, vull dir, que per molt que diguis físicament els jugadors de Bàsquet estan preparadíssims per a jugadors partits de setmana. Si no, a mi l'NBA que es juga en 4 partits a la setmana. I això, a més, aquests jugadors volen anar a l'NBA onting, en què es juguen 4 cops per setmana. I molts venen de l'NBA, però aquest any és fatal, i després també hi ha el punt de director tècnic. Si creus que et diu que no vull pa penicolau, que el Barça teniu una opció de compra, que agafa... No, perquè l'equip està molt bé, que des que aquest estalvi o l'Olympiacos, 4 de rota és una victòria. Però és molt millor, en aquest cas, que emportar-te pa penicolau i no reforçar un rival directe, i fer rotacions, hi ha el problema. Després ja el tens tu, però tu tens el jugador. I tens un dos de jugadors. El seu rival directe no té el que ets jugador. I pasqual, també, hi ha coses que fa que no entenc massa. Jo, per exemple, a Joan Carles de Barro, per mi és un mita del Barça que allà anava a menjar la samarreta, però no és un tio que t'hagi de jugar 30 minuts per partit. No, ja no està. A mi m'emportaré unbit, era molt, i tens un Bethenkov, que és un vulgar, que és un crac, que et joga 6, 7 minuts, i et fa 10 punts, a 7 minuts, que no juga. I no et fa jugar més. I a més amb el tema pa penicolau. És un tio que té 22, 23 anys, però centre 33, o 34, estem parlant d'una diferència de dalt que, home, potser no és estat malament portar-lo, perquè si el vols portar aquí al Barça, te l'has de rescar. Sí, per això deia jo, com que era xeip es màxima, està fent molts errors que crec que els taules acaben amb el seu creus. que jo et resegueixo pensant i rebateixo. Potser en mitjans de la història de la bàsqueta de la Bàsqueta. Això ja no ho sé, però un tio que cada any t'arriba a la final de l'ACB, a la final de la Copa i que menys un parell d'anys t'arriben els 8 anys que ha estat, menys dos, t'ha arribat sempre a la feina al for, jo crec que s'ha de valorar la feina que fa el problema és que no té aquest plus per per arribar a guanyar. Sempre es queda el cas i aquest any ja estem veient que hi ha molts partits que fa coses, que fa jugar a dos, que no toca quan toca, que la rotació no les fa bé i que en partits importants mentalment l'equip no està físicament preparat. I això, en una competició com l'eurolliga, es paga. A la Liga és igual, perquè la Liga, vull dir, quedes entre els 8 primers i vas al play-off i el Barça que aniré en el suerte primer és que ho quedarà, vull dir, no sé que faci una que tombi, ja ho té més o menys fet, però l'eurolliga, que és una cosa exigent i tal, no pots fer el burro. Aquesta setmana, l'última jornada de la primera volta contra el Giris a casa, s'ha de guanyar sí o sí, vull dir, si no guanyes aquí, oblidat de passar. Bé, doncs... No, home, no, a 8 l'hem dedicat una mica més al basket perquè teníem aquest espai i, mira, de tant en tant, també està bé. Sí, sí, sí. Per a dalt que dius saber com estan les coses. Ràpidament, dos resultats més de la Liga CB d'aquest cap de setmana, perquè el Manresa, que va perdre contra el Gran Canari, a 70-78. Es van venjar. A l'anada el Manresa va guanyar el Gran Canari Arena, que no havia guanyat tan sa vida. I era guanyat. No, va anar per davant tot el partit, vaig estar veient el partit per internet, i va ser del pla en l'últim quart, es van posar... no sé qui... Hi ha un del Gran Canari, que no em vaig dir qui és ara, entre ell i Ulibé van començar a clavar triples, van fer 15 triples i ara he del Paraguai. Bé, i després també la penya, que va perdre contra el Saragossa, 94 a 83. En fi, ho hem de deixar aquí... No parlem, no form l'1, avui. No tinc el guió, Edu. Encara no ho comences. No estàvem fent proves, no sé... Encara no, encara no. Encara no? I a l'11 o què? A l'11 ha tornat a les vacances, ja. Però Jordi, l'altre dia vam llegir una notícia, no sé quin diari era, que deia que Alonso, que això és una vergonya, és el segon pilot que més cobra la fórmula U. Però 50 milions d'euros, no ho han fet. No, no, però cobra una pasta. Cobra 40 a 35. 40 milions d'euros, Fernández Alonso, que està jubilat, ja saps. Ara guanyem el tercer mundial. Sí, sí, sí. No, que talli, l'any que ve. Gràcies. Gràcies per ser el principal d'Apenya del Morro d'avui. Amb la Cristina Vargas, de les notícies de Sant Jordi. L'Oriol Puigtauler, el teatre, el Manel Ripoll per partida doble a la història de Sant Jordi, i també a la temporada esportiva. Manel, gràcies. De vosaltres. Que vagi bé. I també a l'atacció de l'esportiva amb l'Edo Rodríguez. Que vagi bé. I l'Oriol Pascual. Salutacions i abraçades també a Rafa Cano, i que us ha parlat Jordi Domena. Tornem demà a partir de la tarda, en una nova edició de l'Apenya del Morro. Gràcies. I ara, el joguem a casa. Tota l'actualitat esportiva de Sant Jordi d'Esvern, el joguem a casa. Cada dilluns de 2.48 i fins les 8 del vespre, a Radio d'Esvern no t'ho perdis. Som el millor i únic programa d'esports de la ràdio. Amigues, amics, Radio d'Esvern us ofereix el programa a l'audició en nous continguts i en més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podeu escoltar als dilluns de 8 al vespre o als dissabtes a les 9 del matí. Us esperem. Cada dilluns de 9 a 10 del vespre teniu una cita amb Rambovineu, una mirada al passat sense nostàlgia amb la millor música dels anys 20 o 50. O, si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a Radio d'Esvern. L'oantic és millor i més divertit. Rambovineu, si us plau. Desperdente, corrent, esmorzan, compren, passejam, caden, treballen, celebrant, sortint, conduint, vius connectat, conduint, desconnecta, evita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són producats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio, Generalitat de Catalunya. Dilluns de divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxats amb estils com el chill out, les muts jazz, el funk, el sol i la música electrònica, més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns de divendres i de 4 a 5 de la tarda. La sonja. Jo soc de basquet. Jo soc de futbol. Jo soc de humble. Jo soc de volley. Jo soc de hockey. I tots som del Jugar-me-Casa. Tota la qualitat esportiva de Sant Just desvern al Jugar-me-Casa és el que s'ha de dir dilluns de 2 a 4 a 8 i fins a les 8 de l'Oespera a Ràdio desvern. No t'ho perdis. Som el millor i l'únic programa d'esports de la ràdio. Amigues, amics, Ràdio desvern us ofereix el programa de l'Audició en nous continguts i en més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana o de la coble o també les danses tradicionals el podreu escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem. Cada dilluns de 9 a 10 del vespre tenim una cita amb Ramon Vineu, si us plau, una mirada al passat sense nostàlgia amb la millor música dels anys 20 o 50. O, si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a Ràdio desvern. Connecte-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d. de plaça o des de casa. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat.