#106 - La Penya del Morro del 19/7/2012

Ara escoltes ràdio d'esper. Si tu n'hi t'ses ràdio d'esper. La randa s'enjust. Durant de 8.1. Ràdio d'esper. Durant de 8.1. Durant de 8.1. Durant de 8.1. En directe, a Matíndiz de Sant Just d'esper, el 98.0 de la F.A.M. i a tot el món, a través de ràdio d'esper.com comença un programa amb molta penya i molt de Morro, la penya del Morro. Què tal, com esteu? Bona tarda, amics i amigues. El penúltim programa de la penya del Morro d'aquesta temporada. Us parlo i us saluda Jordi Domènec, des d'ara i fins a la set del vespre. Això és la penya del Morro. Gràcies, moltes gràcies per acompanyar-nos. Avui tota la gent que ha vingut des de la bonica població del Vandrell. Gràcies per ser aquí amb nosaltres. Aquest moment repassem les notícies de Sant Just. El dia 19 de juliol del 2012 amb el Sergi Pon. Aquí ja tenim l'estudi número del Nadiu Sergi Pon. I deixem saludar la meva tieta, que ha vingut des de Sant Forç de Can Santella. Ah, sí? Em podrien parlar de la tieta. Edu, bona tarda. Bona tarda. T'ha vingut algú a veure, a tu avui? No. Oh, que guàstima, has perdut el cotxe. En fi, també repassem amb l'Edo, els trending topics, més comentats de la xarxa, Twitter, d'aquí una estona. Avui, atenció, perquè ens visita una cantant i cantarà en directe a la penya del Morro. Sí senyor, ella és, ho tinc perquè he apuntat, l'Esther Kundal, que acaba de treure un nou disc, fa un parell de mesos, estarà a l'Alteveu, que és un festival que fa Nassanboll el setembre, i que amb la... Com es diu això? De la mà, de Martí Figueres, vindrà i ens farà un cançó en directe. En directe o per telèfon? En directe per fax, ens ho farà. Sí, que és una bona modalitat, perquè sempre estem innovant i tal, i llavors posem el fax al telèfon, perquè la penya del Morro sempre innovant. A més, a la segona hora, què dic, la segona hora? Encara no cal la primera, perquè també ens visitarà... Això sí que serà per telèfon la Rosé Arx, amb la seva secció de Banestar Animal. Sergi, tu tens gos? No. Gossa? Tampoc. Edo, tens gos, tu? No. I gossa? Tampoc, tampoc. És igual, és igual, perquè sempre que de bé... Parlar les converses, per exemple, encara que no tingueu gos, de gossos. No, però si vaig tenir periquitos a casa meva. I saps que en tenia gossos i criaven? Ah, sí? Això és veritat, eh? Sí. D'acord, d'acord, com ha d'estar bé. Sí, però també, si parla de benestar animal, també vol parlar de tres animals que no siguin gossos. No, perquè és de benestar animal que ni. Ai, que n'hi. I quan digui que això no vol dir gent poligonera. T'agrada aquest. Molt bona. Qui l'ha escrit? L'has escrit tu, Edu? És bo, és bo. En fi, avui al programa també a la segona part parlarem de gent de juvenil, l'Àmbleric Pomar, que ens recomana una cosa de màgia molt interessant pel cap de setmana, i acabarem també la penya del Morro i la secció ja aquesta temporada. I tinc una mala notícia, perquè això sí que posa música trista, perquè la temporada que ve no ens acompanyarà David Pedrós. No plau dir-ho, que és molt trist, això. Però per què? Perquè no pot compaginar la seva vida, el lloc que es diu, la seva vida laboral amb la seva vida familiar. Ah... I avui, per tant, serà l'última secció dels esports extrems... a penya del Morro. És que jo no sé si puc continuar el programa, si ve en això. Home, és el David Pedrós, uns rínxols, uns bíceps, un cos muscular... Comes idees? No, no te gaire. És l'últim programa que ve. Jo no sé si hi podré aguantar. Va, Jordi, ànims. No, però és que més demà és l'últim programa de penya del Morro. No deçarem que vingui abans, tota la soma. Entre tots tirarem endavant la penya del Morro, home, clar que sí. No, Sergi, ja no és com abans, ja. Estem a final de temporada, la gent està cansada, ja no... Ja, però jo no sé si puc ni fer el programa d'ara, ja. Home, el David Pedrós ha dit que vindrà algun dia a saludar-te. No ho ha dit, això. Sí, sí, què ho ha dit? Ah, sí? Sí, home, vindrà. Vindrà algun dia, sí. Bueno, va. I ara què hem de fer, ara? Les notícies de Senjus? Sí. Amb aquest ànim. Sí, sí. Fes-les tu, jo vaig a l'abam. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esber. Qui és un terilla que portem a sobre avui? Has notat que són els últims programes. La gent ja està nerviosa. Vinga, Sergi, repassem les últimes notícies de Senjus d'Esber. Per cert, d'aquí uns moments també repassarem tuits, relacionats amb Senjust, i que hem donat alguna notícia esportiva. Sí, perquè jo l'avanço, aquesta notícia. Doncs que jo tinc més informació que tu, em sembla, eh? No ho sé, quina informació tens. Jo tinc el dia que ve, era ni tot, eh? Ah, sí? Vale, vale, doncs comencem per aquesta. T'agrada el ciclisme, Jordi? M'agrada molt el ciclisme. M'he enviat no, però era per fer una mica d'aquell ciclisme. Vull dir ni fu, ni fa. I és que, a través de l'Arnau Macià, que ha posat el Twitter, fa una estona, bueno, convertim en aquesta tarda, que la volta passaria per Senjus d'Esber, no? No, la volta ciclista a Espanya passarà per Senjus. Doncs s'ha pogut informar el nostre corresponsal a la Índia, el nom Macià. Un tio que està a la Índia, ens ha de dir per Twitter, que et vagi a Senjus. Així van els serveis informatius, ets? Doncs sense voler tirar tampoc pedres a la meva part de taulada. Els serveis informatius han pogut saber que la etapa número 9 de la volta a Espanya... 26 d'agost. 26 d'agost passarà per Senjus d'Esber. La que comença en d'orra i acaba a Barcelona. Efectivament. I on de Barcelona acaba? Home, acaba el Paseig Lluís Companys. A Montjuïc? Correcte, molt bé. No, no, m'he equivocat. El Paseig Lluís Companys és l'art de triomf. Correcte, és la vinguda Maria Cristina, no? Sí. Ho he escut una competició, a veure qui sabia més de la volta. En un moment, no? En fi, saps tu més. Doncs acaba Montjuïc, aquesta etapa. A veure, a rebre tot allà amb la bandereta de la Vuelta. Si vols veius, si no vols, no hi vagis, ningú t'obligarà. Jo m'ho apunto ja, diumenge a 26 d'agost a la tarda, perquè si venen d'en d'endorra, vindran cap a dos quarts de sis, per Senjus, m'ho dic jo. No, no? Sí. No, entre les 5 i 8 minuts, les 5 i 35, està previst el pas dels ciclistes per la carretera real. Carretera real. Algú deia que puja pel carrer bonavista i fan la crea del padró, i fan una volta per Senjus, com els cars, i baixen... No, eh? No és la primera vegada que la Volta Espanya passa per Senjust. No, ja fa anys que la Volta Espanya arriba a Barcelona, però sempre que hi havia arribat passava per Senjus. Jo recordo quan era... D'on just un infant? Bé. En fi, Sergi, que no tenim gaire temps, avui, tampoc, eh? Per anar regalant minuts de ta infància a la bandereta del Morro. No, no, simplement recordo que quan era petit baixava, jo visc a la carretera real, baixava la carretera, i veia que hi havia molta gent espantant que passessin els ciclistes, i tothom cridava, Indurain, Indurain. Aleshores, corria l'Indurain. Ara hi criden, independència, eh? Sí, potser sí. No ho sé, em fica res d'estar que sóc el 26 d'agost, etapa 9 de la Volta Espanya entre Andorra i Barcelona, passarà per Senjust, serà tot just la segona etapa a Catalunya de la Ronda Espanyola a l'Anguany, que haurà dues etapes. Comença a Pamplona. Comença a Pamplona, l'etapa avui s'ha d'entrar a Lleida i al coll de la gallina. La collada de la gallina, o coll de la gallina, depèn de com... No em corregessis per dir el mateix? No, no, vull dir que... A veure, com ha dada, eh? 175 quilòmetres de Lleida-Andorra i d'Andorra-Barcelona, que és la nova etapa que em preocupa, 194, vull dir. Una sort que tens que no t'han filtrat la pàgina de la Volta? D'acord, Sergi, de la Volta que tu. Molt bé, doncs res. Si em poden comentar això, ja podem passar. Vinga, passem a l'altra cosa? Sí. Escolta, que t'enfades, que sé més que tu o no? No m'enfadis, eh? Edu, has vist? S'enfada, perquè sé més de la Volta que ell. De fet, sap ell més que tu, eh? Què dius, ara? Molt bé, Edu, una aplaudiment per la Edu. No aplaudiu, no aplaudiu! Sí, perquè ell ho segueix més que tu. La Volta, si no ha començat la Volta... No, però tu coneixes a tres ciclistes, i segur que coneixes més, eh? Jo... tres, no tants, eh? Jo conec a dos. Nuenc d'horany i perico del gado. I Alberto Contador, el que t'ho vaig dir. Les Armstrong... I després, aquí a la penya del Morrup, vam entrevistar fa un temps... A veure si David Padros tornis al programa. Un altre, un ciclista... No, si avui torno a ser-me. Ah, sí? Vam entrevistar... Un ciclista senjustenc de l'equip Rabobanc. No, Rabobanc, no. Ah, l'Alberto lo sap. No, Calle... Calle... el Caidepany. Cas de Parm, cas de Parm. Sí, quan vas a entrevistar? Que jo vaig entrevistar... És que no sé com s'ha de dir... Jo vaig entrevistar a la Vall d'Averst. A l'Alberto lo sap. Per tant, sé més, perquè era més profunditat. Tu et regalo la teva Champions Particular... del Tour de França, si vols. Però, a part d'això, que el... Com et diuen les... Tu, ja, les Champions estan fora de la ràdio i l'han agoniat totes, ja. Te la regala, te la do, ja t'hi has... Tu, Champions Particular. Molt bé. Perquè és el puto app de la informació. Gràcies. Passem a la segona informació. Sí, t'agraden els autobusos? Molt, m'agraden molt. Doncs la línia d'autobús 157, que passa per Sant Just... Un moment, comença a la plaça d'Espanya. Doncs... Bé... La línia d'autobús 157, que passa per Sant Just, que començarà una de les afectades per la implantació de la nova sarca de bus de la ciutat de Barcelona. Correcte. A partir del dia... Dos de cost. U d'octubre, la línia 157 finalitzarà la carretera de Coilblanc a l'altura de la parada d'altre envia Arnes Lluc. En aquest punt, els usuaris podran agafar la nova línia D20, que seguirà fins al passeig medítim, i tindrà una freqüència de pas d'entre 4 i 8 minuts. La nova sarca d'autobusos de Barcelona està concebuda a partir de 28 línies que travessaran la ciutat, 17 línies verticals, 8 turitzontals, i 3 diagonals, que formaran una salsa en forma de quadrícula. O sigui que ens quedem... Ara ja pots fer proveu. No, no, no, no, perdona, però és que no vull fer proveu això, perquè ens quedem sense una línia, no? No, no, no. L'han escursat. L'han escursat. Tu tornes a dir... No, no, jo sé. A partir de l'octubre, la línia 157 finalitzarà la carretera de Coilblanc a l'altura de la parada d'altre envia Arnes Lluc. I a partir de Coilblanc s'ha d'afavorre un altre autobús, fins al Pareig Meritim, que és on acaba el 157. Exacte. Però un aplaudiment per les retallades. Però això, més que unes retallades, és una reformulació de la línia de la salsa autobús. I per què reformulen la salsa autobús? Doncs perquè sigui més eficient. No toquis l'espuma, perquè se sent un quinsosolls, com vols, desagradable, per... No passa res, eh? Ja ho sé. Vale, vale, vale. Sergi, passem a una altra informació. D'acord, la tercera i l'última. T'agraden els nens? Eh... Home, a veure, és una pregunta trampa? No. Vale, doncs sí. Doncs bé, l'Ajuntament en convèiem a la Universitat d'Autònoma de Barcelona, impulsat en guany l'anomenada Sarca 06. La Sarca pretén unir totes aquelles persones implicades en l'educació dels infants de 0 a 6 anys, que treballen en diversos àmbits. A les reunions hi han assistit pares i mares, professionals de l'educació formal, membres d'antitats esportives i d'educació en lleure, i professionals sanitaris, entre d'altres. D'acord, ha estat una reunió de totes aquelles persones que estan vinculades amb l'educació dels nens entre 0 i 6 anys. Així, en la seva educació formal, en l'educació no formal, o també els pares, en aquest cas. Tot i que l'educació dels infants continua després dels 6 anys, la Sarca s'ha volgut centrar en aquesta primera etapa formativa, perquè es considera que és una etapa clau en l'evolució dels infants. La Sarca posa tempes en el fet que tot allò que es fa amb els nens, és important i significatiu per la seva educació. En aquest sentit, malgrat reunir persones de diversos àmbits, les trobades de la Sarca de 0 a 6 han servit per trobar visions comunes. La Sarca de 0 a 6 continua activa-se en just, i organitza de cap al 6 de setembre una jornada de treball oberta per participar-hi, però cal formalitzar la inscripció a l'Ajuntament. Per tant, Jordi, si t'interessa, ja ho saps. M'ha trucat a l'Ajuntament i dius que vols participar a aquesta jornada de treball de la Sarca de 0 a 6. Gràcies, Sergi. Ho tindrem compte. Per cert que l'Eli Capdevila diu al Xat, diu no fotis el 157. Doncs sí, Eli, és així, és així. A partir de l'octubre. Però ara, Jordi... Diu jo l'agafava a la Torra Màfret i fuf, fins a Sant Just. O sigui, realment és veritat, la gent que venia, per exemple, des del Plaça Espanya, o des de Màfret, haurà d'avançar de l'autobús. No, haurà de sortir abans. Ja has d'esperar dos autobusos, no has d'esperar un, totes serà llarga, totes dir-les... En fi, una mala notícia, una mala notícia pel transport de Sant Just. Jo crec que n'estàs fent un gramassa. Jo crec que no. Potser les persones que venien des d'allà, fins a Sant Just, sí que es veuran directament afectades, però han de canviar la línia i les fem palminables. És que anàvem des de Sant Just, fins a la Plaça Espanya, per exemple, que allà hi ha un centre per l'Espanya. Sí, però... Jo penso que sí, que afectarà més del que ens pensem, perquè... De totes maneres, la línia de 20 passa amb una freqüència d'entre 4 i 8 minuts, per tant, passa ràpid. No serà un canvi molt traumàtic. Jo no dic que sigui un canvi traumàtic, que no ajuda. No ajuda, no facilita les coses. I el transport, hi ha molta gent que va amb autobús i... No facilita, des del punt de vista, Sant Just, però potser aquesta salsa serà més eficient per als barcelonins. I des de la penya del morro de Ràdio Desbert, que ens hem de posar a favor dels de Barcelona o dels de Sant Just. Deixa-ho aquí la pregunta sobre la taula, i segur la vol agafar, que l'agafi. Que l'agafi l'educo, que l'agafi l'educo, sí. T'ho veia marxant. Home diu sí, l'eli diu home, sí, però coll blanc, diu no és el centre de Barcelona, correcte. En fi, Sergi, moltes gràcies, ja sabeu que si voleu més informació de Sant Just, ara mateix, a RàdioDesbert.com o a partir de les 7, amb els Sant Just Notícies, edició vespre, amb la música de Pirates del Caribe. Sí, vinga, correcte. Vinga, l'eli diu, ja t'ho diré, Sergi. Què em dirà, què? Ja t'ho dirà, però si és millor o no. Ah, molt bé, doncs la podem convidar un dia i que ens ho expliqui. Vinga, sí, però si... No la convidar-la perquè és col·laboradora. Si ha de venir expressament... Si ha de venir des del present marítim, surt abans. I el que ha de fer és que s'ha de fer el que ha de fer. Ui, és tardíssim. 5 minuts a la tarda. Repassem ràpidament els trending topics del dia d'avui a nivell mundial. Atenció, perquè OriBarri ha sigut trending topic a nivell mundial. El número 1 aquest matí, què passa? Doncs sí, el conegut presentador José Luis OriBarri. Conegut per ser la veu del Festival d'Aurovisió. És trop hospitalitzat a causa d'una hemorragia cerebral massiva. Estaven estrat molt greu destacar que diversos diaris importants del país, com el mundo, el país o ABC, per la nit van dir que OriBarri havia mort. Després, hores posteriors, van desmantir la notícia. Es van equivocar. Un error bastant greu per a mi, al meu. Sí, sí, no, no. Està evident. Tenim alguns tuits destacats, com per exemple... Quiero mandar toda mi energía y mi cariño a toda la familia de José Luis OriBarri. O, después de que el mundo ABC el país confirmara la muerte de José Luis OriBarri, qué periódico debemos leer, ninguno. Bé, un altre tren d'intòpic, avui. Públiocordón, eh, Grapo, Sevilla i Cádiz, tot relacionat amb aquell sagrés... Que l'any 95.Correcte. 95.Sí. 95.95. Molt bé. Molt bé, Edu, molt bé, 95. No és bé. Molt bé. Sí, la Guàrdia Civil ha tingut avui a Sevilla i Cádiz a tres membres dels Grapo. Pel sagrés el juny de 1995 de l'empresari s'ha de aguçar Públiocordón. S'ha confirmat el ministeri de l'interior. Sembla ser que Públiocordón hauria estat en una habitació en un segon pis dins d'un armari i que, després de 15 o 17 dies, a l'intentar escapar s'hauria caigut des del segon pis morint-se d'en instant. Recorda el ministre que se sap on està el cos, que se sap que està a la mítica muntanya francesa coneguda com el Món Ventú i que esperen que les detencions de les últimes sodes aportin alguna prova d'on pot estar exactament al cos. Bé, tot això són tèndins tòpics mundial, eh? I ara, per acabar amb el tema mundial, L'Edley King. Doncs sí, el defensor del Totenham, King, un defensor que no és molt conegut, però hauria de ser-ho més. El seu gran problema han estat les lesions al genoll durant tota la seva carrera. Ha tingut lesions al genoll constantment, que no l'han permès anar millorant. Doncs s'ha retirat del futbol professional que assumirà un paper d'ambaixador al Club London End. L'ex defensa d'Anglaterra de 31 anys, com he dit... 31. 31 anys. Ha estat llitant amb les lesions durant diversos anys i no ha pogut entrenar-se sobre una base diària constantment. En fi, l'Edley King, que el coneixen a cara seva, defensa del Totenham i que ara es retira als 31 anys. Molt bé. Passem ara als tèndins tòpics d'Espanya, primer C, D, C, dos punts Palau. Imagino que referent a l'assumpte democràtica de Catalunya. Sí, el cas Palau i el tema de finançament il·legal i tot plegat. Doncs bé, el jutge que investiga el sequeig, el Palau de la Música, va declarar-hi Convergència Democràtica de Catalunya, responsable civil a títol lucratiu, i li va exigir que presti una fiança per valor de 3,2 milions d'euros sota la manassa de l'embargament dels seus vents. Perquè se suposa, presumptament, que és el que va passar? Doncs... Presumptament no. El jutge ja ha declarat. Què és el que va passar? Que va rebre fons de l'Associació Orfeo-Català a través d'entregues supaques de diners en efectiu per valor de 2 milions 314.495 milions d'euros realitzades en el period 2002-2008 pels imputats Félix Millet i Jordi Montuï. A Anirà Artur Mase ha declarat? Sí, i s'havia de decidir, efectivament, el Parlament, si el president Mas havia d'afegir explicacions al respecte o no, però Siu i R.C. s'han posat d'acord i s'han oposat, i, afinalment, Mas no hi anirà a declarar. Per tant, a Esquerra Policària que no cal, no? Que no digui res ni faci tònicament una d'explicació. La fiança es pagarà i quan? Sí, doncs, efectivament, la fiança es pagarà dins del termini recadit. Se suposa que demà la pagaran i, possiblement, a través de vals bancaris o propietats immobiliàries. Molt bé, eh? Només els faltava això, la política, per acabar, ja, de descreditar-la. Però no tot és igual, eh? Sempre sortirà aquell, no tot és igual. No, però mira, en fi. L'Ara López també hi ha 830 intòpics, Ràdio 3 i Tomàs Fernando Flores. Tot això relacionat amb la notícia que ha deixat o l'han despedit. L'han despedit, sí. L'han acomiadat a la directora de Ràdio 3. Doncs sí, i tant. L'Ara López, directora de Ràdio 3, és l'últim cap que roda la corporació de ràdio televisió espanyola. Desacaba a ser nomenat president Leopoldo González Eixenic, l'alegir pel govern per portar les regnes de ràdio televisió espanyola, després de canviar la llei per poder designar-se sense consens amb la resta de partit. És el treballador de la corporació que ha declarat que la nova direcció està fent una neteja sistemàtica de tot aquell, que no declari la seva absoluta evadència al PP. Ara ja es coneix això com fer un Sergi Mas. L'altre dia l'Aran senzó deia, que quan t'acomiaden així sense avisar de cop i volta, és fer un Sergi Mas. Sí. I bé, han destruït el model de ràdio nacional espanyola, també afegés que han destruït el model de ràdio nacional espanyola, no importa l'audiència, però també ha sumat la banquesa. En fi, algun tuit destacat sobre aquest tema? Diuen que el govern ha fet l'Aran López de ràdio 3 i que ha de donar un impulso a la música independiente poniendo de director al pianista de Parada. O també l'Aran López siempre tuvo claro que quería hacer la mejor ràdio 3 y lo logró gracias a su talento y valentía. Te quiero mucho, jefa. Te quiero mucho, jefa. Bé, acabem també amb una altra trendintòpica. Avui a Espanya, atenció, perquè Groenlàndia, dos punts Manhattan, ha sigut trendintòpic. Què tenen en comú Groenlàndia i Manhattan? Perquè no ho entenc, eh? Sí, mira, hi havia un iceberg, un iceberg que és el doble de gran que és Manhattan. Tu coneixes Manhattan. Això és a la illa de Nova York, l'allà Manhattan. Doncs un iceberg, el doble de gran de Manhattan, s'ha despès durant l'última setmana a la Groenlàndia. Oh, una glacera. Sí. Com és el doble? I l' iceberg de 150 quilòmetres quadrats és la segona pèrdua massiva per la glacera Peterman en dos anys. El 2010, la glacera va perdre un tram de 4 vegades la mida de Manhattan, o sigui, 300 quilòmetres quadrats, que és bastant. Moltíssim. I tot això els experts diuen que encara s'havia pel parlar d'escalfament global. Mira, l'Eli diu al chat de radiosorn.com, on també tothom qui vulgui pot donar la seva opinió, del que anem dient diu que hi ha vergüents de país, ara Radio 3. Sí, i espera, i espera. Sí. A més, a Radio 3, que havia fet un 33% més d'audiència en aquesta última onada de la IJM, i havia arribat... Gràcies a la López, que estava... Sí, sí, per això. I havia arribat, em sembla, que els 400.000 ullens, que per Radio 3, estava molt i molt bé, i anava augmentant les audicions. En fi... És un moment crític. És un moment polític. No té més misteri. Edu, moltes gràcies. Demà ens trobem en l'últim programa de la penya del Morro. Que vagi bé. Edu, gràcies. Que a mi que va dos quarts de sis de la tarda, i d'aquí uns moments amb el Martí Figueres parlarem, i ens cantarà, a més a més, també una cantant. L'Ester Cundal, que té una veu meravellosa. Fins ara mateix, a la penya del Morro. Fins ara mateix, a la penya del Morro. Última vegada aquesta temporada que sona aquest tema, perquè durant cada setmana i cada dijous des del setembre, quan sona aquest tema, que per cert, no sé si alguna vegada, és de Rodolfo Guerra, la vida és un festival. El Martí Figueres apareix a l'estuvi número 1 de la ràdio Martí. Bona tarda. Molt bé, molt bé. La vida és un festival. El Martí cada setmana ens ha parlat d'un festival, ha anat a tots els festivals aguts i per haver a Catalunya. I s'ha quedat cara de festival. Sí, per de l'estranger, però avui, com que Martí és l'última secció, ens portes una cosa diferent, no? Avui tanquem el cercle, després de viatjar per les 4 provincies de Catalunya, i per de l'estranger com has dit, tornem a casa, el Baix Obragat. Ah, molt bé, molt bé. Roda el món i torna el món, que diuen. Per cert, a quina localitat del Baix Obragat avui anem, no sé, de festival, allò que fas tu? Sant Boi, recordes quin va ser el primer festival que vaig anar? Sí, home, no vas anar a Sant Boi, també, a l'Altaveu, no? I tant, exacte, a l'Altaveu. Però lògicament, com que falta un mes i mig, no podem fer cap crònica al festival Altaveu, que és el setembre, al principi de setembre, de l'altre de Sant Boi. I no ets Sandro-Rey? Com, com? I no ets Sandro-Rey? No sóc Sandro-Rey. Que si fes Sandro-Rey potser podries fer-ho, però encara no. No, no, jo sóc rei, però no Sandro-Rey. Exacte, sí, sí. És aquesta nota d'humor, lògicament, com d'ella, falta un mes i mig d'efici d'utindre. Llavors farem una cosa, una secció diferent. Ah, una secció diferent? Exacte. Perquè parlarem de l'Altaveu, però el que farem és trucarem al periodista Albert Puig. Albert Puig? Sí, és el presentador del Dicatessen. Ah, així aquell que parla així. Que de pare així ha quedat manera, no? Ah, sí, verà molt, verà molt. I a més, Albert és el director artisti del festival. Ah... Sí, sí, sí. I sobretot, sobretot, ho farem amb una xerrada amb una de les persones que hi participaran. I no ho farem per telèfons. Ah, no? No, perquè la tenim aquí al costat. Oh, quins nervis! Bé, això serà d'aquí uns moments, perquè abans hem de repassar alguns dels festivals que hi ha als pels cims dies a Catalunya. A veure, Martí, ràpidament, quins festivals destaquem per aquest estiu? Doncs mira, em podia destacar molt, però de moment em quedaré simplement amb dos petites cosetes que es faran perquè la gent que caigui que se'n vagi cap amunt, cap a la Costa Brava, que en són molts, i Costa Brava és terra de festivals. Però primer anem a l'escala en Púries. Ah, bona enxoba. I tant, i tant. I, bueno, unes runes precioses. És el Marc incomparable per fer un festival com el Porta del Blau, el cinquè festival de músiques i arts a la Mediterrània. Que comença el 3 d'agost fins al 14 d'agost. I, bueno, ja posi tindrem els amics a les arres, la Sílvia Pérez Cruz, el Roger Mares... Molt, molt, molta gent. Música, pensament, poesia, arts plàstiques, gastronomia... És com el macrofestival dels festivals, no? Sí, sí, però una cosa com més petitona, no? Allà, tranquil·lament, allà veus unes actuacions, la Brisa Marina, ideal. El 3 d'agost, el 14 d'agost a l'escala. Bé, i l'altre festival que ens apuntes per aquest estiu, Martí? Doncs continuem a la Costa Brava, baixem una mica més fins a Calonja, on se celebra l'Interludi. Oh, Calonja, què m'unica allà? La Torre-Balaquela, la Torre-Balentina, tot allò, no? Bueno, això és Sant Antoni, la Torre-Balentina és Sant Antoni Calonja. Calonja és el poble de dalt, diguéssim, de muntanya, no? I és l'Interludi Salareu del Festival de Música de Calonja, que és el festival més antic de la Costa Brava, que ja és. Ja té nom, sí, sí. La curiositat del festival és que l'objectiu és fer maridatge entre música, anòlogia i gastronomia. Ah, veig que la Costa Brava es porta molt per regejar la música amb el menjar. Sí, sí. Llavors estàs allà i pots prendre un vinet allà ben bo, mentre escoltes també la Sílvia Pérez Cruz o el Marc Parrot, o escolta amb el Joan Xamorro i l'Andrea Moti, que també els vam tenir al programa. És veritat. O el Xavi Lloses, que acabarà amb un format trio, que ho farà una nit de gent jazz. És a dir, el maridatge perfecte, jazz, de la qualitat. Que hi haurà el Joan Motera, també, allà. El qui? El Joan Motera, és un amic meu. Pot ser, pot ser. Potser és que em sona, em sona, em sona. Aquest és el festival, el pati d'armes del castell medieval de Calonja, molt bonic, el 21 de juliol, el 18 d'agost. Bé, dit això, passem als convidats que tenim avui. Quedi, quedi, quedi, quedi. Mare de Déu, quina delicadesa, quina sensualitat, o quina veu més dolça, Martí. A veure, explica'ns una mica. Qui és això que sona? Doncs això que sona és l'Esther Kundal, que és una noia nascuda a Caldes de Montbui, que al set d'anys va començar a estudiar piano. Deu anys més tard es va atreviar amb el clarinet, i al 27 van entrar al taller de músics i va descobrir que el seu instrument preferit, el que millor sé, li podia donar era la seva veu. Ara publica Home, un disc, doncs, de cançons rodones, a mig camí entre el jazz i el pop, personal, fosc, trist, molt emocionant. I l'Esther Kundal volia acompanyar a pel guitarrer Joan, de... perdona, perdona. Joan Motera. Ai, el Joan Motera no en parlàvem abans. En realitat contrabaixista, eh? En realitat contrabaixista. A poc amb els sabillosos. Exacte, mira, avui tot queda rodó, escolta'm. Parlem de l'Esther Kundal, però tenim aquí un músic a participar al festival de Calonja, escolta'm això, és rodó. Bon dia, a tots els, bon dia, Esther. Bon dia, bon dia. Ho heu tingut tot avui. Benvinguts al programa, gràcies per venir. En fi, què he dit d'aquest disc? És el teu primer? És el primer, sí. És el disc de debut, presentació, estrena... Tot el que tu li vulguis dir. Estàs contenta, o què? Bastant, sí. Sí, la veritat és que sí. Quan va sortir? Va sortir a principis de maig. Va ser el dia que ja el vam tenir. De la fàbrica. I el vam presentar a Barcelona l'Elio Gaval el dia 12 de juny. Va ser la presentació oficial. Sol d'out. Sol d'out. Sí, la veritat és... Per això estic contenta. Ha sortit el disc, el cap d'un mes fas la presentació, i et trobis aquestes coses. Home, ja t'esperes que vagi bé, però potser... I a més l'Elio Gaval, vull dir que... I a l'Elio, sí. Sí, sí, sí. Molta il·lusió. Seguir la produració aritmètica, el set d'anys toques el piano, els 17, el clarinet, els 27, descobreixes la teva veu... Ara en tens 37. Els 37 primer disc. Diguéssim que sóc lenta, però segura. De 7 en 7. De 10 en 10. Dís d'or. Potser els 47 em retiro. No, no, no, no. Et voler menja i anja, eh? No, no, no. En fi, com diu el Martí, que està preciant amb l'edat, com veus? Sí, els 27 vas entrar a la tallada de músics. Què hi vaig fer, fins als 27? Com va anar el començament de la música als primers compasos, no sé. Però, m'estàs dient, de petita, o des que vaig entrar al taller i tot plegat? Sí, de petita, no sé. Jo sempre dic que hi ha gent que el seu camí és com l'inial recta, i jo tinc la sensació d'haver fet moltes corbes per entre mig. El que passa és que suposo que, d'haver fet aquestes gira vols, aquestes gira vols també t'ajuda a trobar-te molta gent, a conèixer moltes coses, a estudiar mil coses diferents, que suposo que tot suma, no? Però, de petita, és això que estudies música. I fas piano, que és l'instrument allò típic, a casa et diuen... Bueno, mira, piano sempre anirà bé. I és veritat o no? Sí, he de dir que sí. Ets una bona pianista. Bueno, no diria això, però crec que el piano és indispensable per la formació musical. Una base de piano està molt bé tenir-la. I va ser amb el llenguatge clàssic, i després va ser estudiar clarinet i tot això. I a mi m'agradava molt la música, però sí que hi havia una separació molt gran entre el que jo estudiava i tocava, i entre el que jo escoltava a casa, per exemple. Perquè que escoltaves a casa? A casa escoltava sobretot... Jo tinc germans més grans, que jo bastant més grans, i quan jo era petita, no arribava el toc a disc, i eren ells que posaven els disc, i des del gran de Rolling Stones, Beatles, Pink Floyd, Supertrump, fins al següent, que ja era... els Kings, Polweller, The Jam, Estelkow, Seal, tot aquest. Per tant, podríem dir que són les teves influències? Sí, jo crec que sí. El que jo estudia és el que escoltes i el que després t'acaba gran a tu pròpiament, que tu descobreixes, podríem dir. Fas un potipoti i... I així has creat el teu propi sol, el teu propi sage personal, no? Això és lo que un suposo que tothom busca, intentar trobar una sonoritat que s'acosti el màxim possible del que un vulgui expressar, no? Si intenta. I com ha sigut aquest procés fins a arribar a trobar el teu so? Hi ha un fet que jo crec que és bastant important, que és d'entrar al tallar de músics, que va coincidir a part de començar a estudiar veu, de començar a estudiar amb un altre llenguatge musical, que seria el llenguatge més modern, el jazz. I això per mi va ser un descobriment, perquè veia que d'alguna manera jo em podia expressar molt més fàcilment i molt més directe amb la música. Cosa que molt clàssic sempre havia hagut per mi com una barrera. Hi ha gent que no li troba, que li troba com un llenguatge més directe. Però per mi allò va ser un descobriment. I d'allà ja vaig entrar a l'esmuc, i vaig dir que ara sí que m'atreveixo, potser, a fer cançons i intentar dir alguna cosa amb la música. En fi, Martí, em sembla que se'n prepara. Veus un xilòfon aquí a l'estudi? Sí. Atenció, un home darrere de la guitarra. Què tal, bona tarda, Joan? Bona tarda. Tu ets el Joan Motera, que m'he saludat abans, que m'he fet menció al començament del programa. Has vingut avui a acompanyar l'Ester a la guitarra? Sí, avui el seu guitarrista no podia venir i jo, doncs, m'heu fet. És el contrabaixista ell. És el contrabaixista? Sí, exacte. Però hi ha molta diferència entre el contrabaixista... O estàs esmentint un tòpic, no? Realment no hi ha tanta diferència. Home, té un idó, de volum, n'hi ha molta. Sí. Jo havia estudiat una miqueta de guitarra abans, i, bueno, algú puc tocar. Molt bé, molt bé, fantàstic. Doncs no sé què ens intrapatreu. Doncs havíem pensat de fer el primer tema del disc, anomenat Dream, que és una nana, i espero res, que us agradi. Molt bé, doncs... Enversió molt acústica i molt reduïda. Sí, home, clar, hem de tenir en compte que esteu aquí, al locutari número 1 de ràdio d'Esvern, i que, en fi, el xilòfon i l'aveu l'Ester Cotnall i a la guitarra, el Joan Motera, quan vulgueu, nois. I singing for you, yearning to follow your steps. Do not be afraid. It's just a dream, a little wonder. I singing for you, yearning to follow your steps. Do not be afraid. It's just a dream. Do not be afraid. It's just a dream. I singing for you, yearning to follow your steps. Dream, a little wonder. Still the night's hunter is singing for you, yearning to follow your steps. No, no, no, no. No, no, no, no, no. Leaning, leaning, leaving secure from all alarms. Leaning, leaning, leaning on the ever-lasting arms. Oh, que bé, de veritat, eh. No, no, no, no, en serio. Quina beu, no? Gràcies. No, és veritat, és veritat. Escolta, com heu arribat a registrar aquest home? Home. On l'heu enregistrat, com ha anat el procés de gravació? Tot el procés va començar amb la proposta de petit indie de dir, si vols fer disc, vinga, som-hi, comencem. I després d'això ja tenia potser unes quantes cançons i em vaig posar a fer unes quantes més, perquè poguéssim fer tot un disc. I després d'això, jo, que tenia molt clar, és que tenia ganes que algú admirés les cançons desafora i musicalment li pogués donar una sonoritat que jo potser tenia al cap i que potser et costa més de trobar. I aquest algú va ser en David Soler, que li vaig demanar si tenia ganes de produir aquest disc i a partir que ell em va dir que sí, ja vam començar a treballar-hi, en sèrio. Perquè vas començar tu sola sense músic? Vaig començar jo sola fent les cançons, sembla que algun dia havíem quedat amb músics per assajar, per veure com sonaven una mica, per veure si acaben de fer el pes o no. I després d'això ja vaig parlar amb David, Soler em va dir que sí, que endavant, i vam començar a treballar en sèrio, que va de fer les cançons, al lloc on gravaro, que va ser la casa morada, a Banyeres del Penedès, la casa morada, no de color, sinó de mur. És una casa medieval antiga, tot en voltada d'un mur. Sí, sí. És un lloc que vam poder estar allà, dormir, menjar i gravar. I després d'això, la resta de recordings i mescles, les vam fer a Inforsioners Musicales, amb en Jordi Colomé, que també va ser el tècnica, ens va venir a fer assistir a la casa morada. Martí, tu te l'has estudiat al disc, no? Te l'has posat per anar a dormir 4 dies o 5 seguit. Somies? Mira, tu creus que és un bon disc també, però potser et vas anar a dormir, i després et vas dormir i vas... i es va filtrar en la música, en el teu somni. Sí, sí. De fet, en aquest... En absolut. Com vas a tenir malsons? Algun dels temes és fruit d'algun malson, també. A veure, hem tirat aquí un fil. L'últim l'onlinès, sí. L'onlinès, per mi, aposa el Jordi, perquè per mi és la primera cançó que vaig sentir a l'Ester Cundal, és espectacular. Gràcies. De moment hi ha un piano. On està gravat, Esther? Aquest piano? Sí. A la Casa Morada. Hi havia algun grinyol, potser? A fos micros se sentia fins i tot el moviment de la banqueta quan anaves d'un canto a l'altre. Però ens va agradar i ho vam deixar, sí, sí. Sí, eh? Joan, quines arbres a les cordes. Ja el grapeja bé, ja l'instrument. I per què deies que aquest tema més aviat venia d'un malson, que d'un somni? Sí, venia... Bueno, no sé, us ho explico. A veure què ens ho expliquen. A veure. Venia d'un somni d'aquests que jo em dic de transició, que jo somiava com es moria la meva mare. D'aquests somnis tan reals que quan no et lleves et quedes amb aquella sensació d'avui dur més gran. I d'aquí va sortir el tema. I d'aquí va sortir el videoclip també, que com a artista invitada de casualitat també hi surt la meva mare. I per això també hi ha molta gent que quan he explicat això tindrà i volia reproduir aquesta sensació de solitud, de desorientació, a vegades que tens amb el somni, estic amb un lloc, estic amb un altre, aquesta sensació d'angoixa i d'enquietud també. Per què ens creiem tant els somnis? Ens creiem, dius. És que clar, és que jo el que sento és que d'alguna manera, quan ho vius, i quan el somies ho vius, i jo vull anar d'una altra manera, de com m'he anat a dormir. És veritat, és molt fort això. Tant si tens un somni d'aquests d'angoixa, fins i tot al revés, com si tens un somni molt feliç, com si no ho sé. No ens passa que assumies amb una persona, i de cop i volta no sabia res d'aquella persona, o et truca o la trobes pel carrer o... Jo l'altre dia vaig sumar amb l'Albert Puig, però malauradament, com que un moment del començament, d'això m'ha explicat que no l'hem localitzat. Una llàstima. En fi, Martí, no sé si vols... És veritat que vaig sumar amb ell, de veritat, anar a continuar el cotxe i anar a parlar amb el telèfon. Martí, explica'ns alguna cosa per acabar-ho, que tinguis cas de comentar del disc. Varis coses no curiositats del home, de com parlaven anys, d'alguna amiga de referents, i versions precisament a Paul Wallet, que l'havies anomenat a Desmit, a Ravel o Tom Waits. Perquè, com que decideixes... Jo crec que cada una d'aquestes vacions té la seva història, personal i particular, i el seu disc de presentació, d'alguna manera, treus del sac totes aquelles cançons que tens pendents, i aquestes eren molt marcades. Vaig fer el projecte final de carrera de l'esmoog, és una versió de Tom Waits, Tom Waits a mi m'encanta, m'agrada molt tot el que fa, i aquest tema el vaig posar en el projecte final de curs, que es deia Wonderland, i tenia relació amb Alicia, el País de les Maravelles, i Tom Waits va fer un disc també relacionat amb aquest tema, i concretament aquest tema Alice, va ser un dels que em va atrepar quan vaig sentir. I ara, en aquest disc de presentació en Home, és de fet la única cançó que podríem dir de les antigues, que aquí he conservat, i es manté. Bé, doncs amb aquesta versió sí fantàstica, d'Alice de Tom Waits, acabem aquesta conversa amb l'Àster Condal, i el Joan Motera, que ens ha vingut a visitar. Moltíssimes gràcies. Però abans, lògicament, deixem anomenar perquè teníem també l'Albert Puig, que era el director artístic de l'Alteveu, perquè l'Àster Condal és una de les convidades a l'Alteveu. A l'Alteveu, sí. Crec que ens una mica com va arribar la proposta de participar en l'Alteveu. El Festival de l'Alteveu és un concurs, i com a banda d'aquí a Catalunya t'hi pots presentar, llavors nosaltres vam presentar la proposta, i aquesta proposta va estar escollida d'entre, no sé si en 200 propostes que van haver-hi, van escollir quatre bandes, el jurat que forma el concurs del Festival de l'Alteveu. I una d'elles som nosaltres, la veritat. Molt contenta, molt contenta. Ja sabeu quin dia actueu? Sí, el dia 8 de setembre. 8 de setembre a l'una de la matinada. A l'una de la matinada? Sí. Allà on sempre fan l'Alteveu, no? Això sí que no ho sé. És a Can Massallera. A Can Massallera, sí. A Can Massallera és gratuït, que això estarà molt bé. Això també ajuda molt. Abans, a Manos de Topo, que... No sé què té d'una cosa amb l'altra. Mira, prepararem, no sé. No sé què prepararem. Ara, festivals aclexos. També. Moltíssimes gràcies per venir a estar rejuant. Gràcies a vosaltres. Merci per l'actuació acústica i en directe. I Martí, també t'acomiadem, perquè acabem ja la vida és un festival, i la temporada que ve... Ja t'has decidit si aniràs de festival en festival, com aquesta temporada o què faràs? Jo crec que el projecte de la vida és un festival estanca amb aquesta. Rudo. Última secció. Llavors què? I tots els tiquets i les factures que ens has passat d'hotels, que has anat durant tot l'any, els festivals i tot això? Sí, sí, sí. Tampes tanca. Exacte, no cal és igual. Perfecte, una abraçada a tu i a tots els ullens. Bona tarda. I amb você. De Abilmore U. I ella vol morre-ho cada tarda, a la 5 a 7, a ràdio d'Esbergui. ¶¶ ¶¶ Perdó, camarero. Podría ponerme, por favor, una... San, grilla congelada, paella marinera, melón carajillo, el pobelle de limón, racisco milagroso, quema, la arena, peligro, me dursas la crema, ni vea. La lucha de San Juan, les modas y gafas, cangredos por las rocas, sudores y sábanas, turistas fritos, olíbar de llenas, me doy un paseo, o, por supuesto, en chancletas, 77 grados, sombrillas de colores, toallas en balcones, de los hoteles, escolas en la rente, guaperas enlóticas, la marca del bikini, palmeras que bailen con Mr. Levante, uno, dos, tres, el horizonte, no en nubes sin el cielo y hace calor, cariño donde puesto el bañador. Esta es la canción de un verano, y es que esta es la canción de un verano, y es que esta es la canción de un verano, en 1984. Colchonetas, flotadores, motos de agua, motos de taja cilindrada, dando la lata, brisa placentera, Mediterráneo, calma, siesta, la bola también duerme en la siesta, postales, polos, pipas, pistachos, patatas fritas, un almendrado, pepinos y tomates en la ensalada, fruta fresca en platos de plástico, el coche fantástico, el equipo A, malconcrés, parchís, un sead panda rojo, ni cuatro latas naranjas, minigol, varian blanca, una de chocos, una de bravas, penedora ambulante, avioneta generosa, pareja jugando a las palas, jubilados, enamorados, me pone, me pongo, porque esta es la canción de un verano, y es que esta es la canción de un verano, y es que esta es la canción de un verano, en 1984. Esta es la canción de un verano, y es que esta es la canción de un verano, y es que esta es la canción de un verano, en 1984. La canción de un verano es la canción de un verano, y es que esta es la canción de un verano, en 1984. La canción de un verano es la canción de un verano, en 1984. Un pollo a la sacudemela arena, pelon regado, novela negra, niño perdido y orando entre el gentío. Alberto, ¿dónde coño te has metido? Procitos de cristal, blanco, azul y verde, punidos por la arena, hola en las tuchas, festival de pezones, la vecina del cuarto untada de aceite, vallaboyera en el séptimo segundo, fechines agujereadas, nadie sabe por qué, te daré un collar cariño, a juro con la piel, los que viven de láfter, los que hablan inglés, pete la camiseta imperio, la embarazada, de la fanta cervecera, el argentino que le ha echado para la novia de mi primo, los que tienen categoría, y los que no también bailamos la conga, ¿por qué? Doncs una abraçada i forta de Pérez Quilloé, saludar Ràdio Esvern, i tota la colla del Morro, i endavant amb les haigues i que no pari la cosa, i anar fent bulli l'olla, una abraçada i forta. Hola, què tal, penya del Morro de Ràdio d'Esvern? Soc el Toni Alvar, i us saludo a tots. Ja sé que sou-hi un poco justets, perquè sou-hi desanjust, però no passa nada, tots tenim les nostres coses, mira jo, que tengo que aguantar con Sergio Ramos, que también es bastante just. Gràcies a aquestes salutacions, Pérez Quilloé, el gran Pérez Quilloé, Toni Alvar... Toni Alvar. I a mi també, a un moment, anem a estar m'escoltant, per cert, de la fe, i l'esforç azulés, amb el tema 1984. A la segona hora del programa parlarem amb la Rosé Art, la nostra educadora canina particular, l'última vegada que ens dona consells, aquesta temporada amb el tema caní. Si teniu gossos, us interessarà la secció. I si no, també, perquè, com et dic jo, el saber no ocupa lloc. Tindrem l'Èric Pomar i el seu amiguet, el Dani, que està avui al telèfon, a un lloc perdut a la manja. I tindrem l'última secció, no de temporada, sinó de la vida, de David Pedrós, perquè ens deixen abandonar el David Pedrós amb els esports extrems. Tot això serà la segona hora de la penya del morro, després del bulletí de com ràdio i el bulletí dels senjors notícies amb el Sergi Pón. Fins ara mateix. Bona tarda, són les 6. Parlem la Jaques Azús i Marta Patrició. La prima de risc continua disparada en aquests moments. Està al 579 punts, però al llarg del dia ha arribat el 583, després del que avui s'ha considerat una mala sovasta del tresor. Finalment s'ha acabat col·locant la pràctica totalitat dels 3.000 milions, però d'una manera molt ajustada. L'interès del bo espanyola de 10 anys es manté al nivell crític del 7% considerat insostenible a mig termini. Pel que fa a la borsa espanyola, tancat la jornada amb un timit creixement, l'IVAX 35 ha pujat 63 dècimes i es manté per damunt dels 6.600 punts. Segons els experts, tot plegat, és per als dubtes que desperta Espanya als mercats. El Congrés dels Diputats ha aprovat el decret que inclou les noves mesures de just econòmic, com la pujada de l'IVA o la retallada de la prestació de la Tur. Ho ha fet amb els vots a favor del Partit Popular i l'abstenció d'UPN. El govern justifica les mesures per poder sortir de la crisi, mentre l'oposició critica aquestes retallades perquè, diuen, ho fegen els ciutadans. El ple de l'Ajuntament de Barcelona de la setmana que ve rebutjarà previsiblement la reforma de la llei de bases de règim local que impulsa el govern central. Initiativa per Catalunya presentarà una proposta de declaració institucional contra la modificació que podria comptar amb el suport de tots els grups excepte el Partit Popular, el president de gromunicipal d'initiativa, Ricard Goma, ha criticat aquesta reforma. És una llei profundament recentralitzadora, que, per tant, obvia l'autonomia de les comunitats autònomes i obvia la via, l'autonomia dels ajuntaments, perquè és una llei que aposta per debilitar la capacitat política, les competències, la capacitat dels governs locals per governar amb benefici del conjunt dels ciutadans i de les ciutadanes i fa esdevenir els governs locals simples instruments de gestions de competències que taxades per part del govern de l'Estat. La majoritat per Barcelona també presentarà una proposició de rebuig a la reforma de la llei de bases de règim local. L'Ajuntament de Calafell multarà a partir de la setmana vinent els compradors del top manta. Les sancions podrien arribar fins als 20.000 euros. Tot i això serà la Generalitat, l'administració encarregada de xifrar i imposar les multes. Tarragona, Marro, bona tarda. Bona tarda. Calafell serà un dels primers municipis en sancionar els compradors del top manta a partir de demà. Els compradors de l'autoritat, els informatius, i el proper dilluns la policia local ja deixarà acte, com a falta administrativa, aquelles persones que comprim productes i legals el tot manta. No es tracta d'una normativa municipal que la Generalitat serà encarregada d'imposar les sancions, les quals podrien arribar fins als 20.000 euros, segons estableix la llei òmnius. Francisco Claveró, regidor de Seguretat Ciutadana. El que passa és que la quantia de la sanció dependrà de l'economia que tu fas, i també de la reincidència que tu puguis tenir a l'hora de cometre aquest tipus d'acte. Recordar que fa dos anys l'anterior govern va proposar habilitar una zona franca per al top manta al municipi, com Radio Tarragona. Els coparans espanyols a Lliberatza i a Maligia viatgen en un avió militar de retorn a casa, Inua Fernández de Rincón i Enrigu Nyalón, juntament amb la italiana Rossella Urró, han sortit d'una base militar de Borquina Faso en direcció a Espanya i a Itàlia. Anem si ara a aquesta hora hi ha algun problema en el funcionament dels transports públics de l'àrea metropolitana de Barcelona. Connectem amb el centre d'informació transmet, Marta Franco. Bona tarda. Hola, molt bona tarda. En aquests moments podem parlar de situació de tranquil·litat, perquè fa el funcionament del transport públic de l'àrea metropolitana de Barcelona. Cap incidència per tant a metro, autobusos, tramvies, ferrocarrils, de la Generalitat i a Rodalies de Catalunya. De moment cap incidència des d'aquí, des del transmet. Bona tarda. APP我覺得. Bona tarda. Bona nit, als jours de artık Open oil. En poc i jar sobre la bonica ll interview yeah activity, policies on trains de fer la mashup. Bona tarda! Bona tarda. Bona tarda xifras. Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Recordem que Rafael Nadal havia de ser el portavander de l'equip espanyol el dia de la ceremonia. Dic una aguració i el jugador del Barça Javier Macherano ha confirmat aquest matí que la renovació del club català fins l'any 2016 és molt a prop de conquetar-se. Està molt encaminat, pràcticament. No creo que vaya a tardar mucho el tema de ponernos acuerdos, así que de parte mía está la mejor predisposición para renovar, obviamente, porque estoy muy feliz acá, me siento muy valorado y bueno, obviamente, quiero seguir jugando muchos años en el Barcelona. L'Argentia ha segurat que va a prendre la millor decisió fitxant pel futbol club Barcelona i ha segurat que si ell pogués votar per la pilota d'or aquest any escolliria el seu amic Leo Messi. Com ràdio, notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5 minuts. La línia d'autobús 157, que passa per Sant Just, serà una de les afectades per reimplantació de la nova Sarca de Bus de la ciutat de Barcelona. A partir de l'1 d'octubre, la línia 157 finalitzarà a la carretera de Collblanc, a l'autora de la parada del tramvia Ernest Lluc. En aquest punt, els usuaris podrán afalar la nova línia de 20, que seguirà fins al passeig marítim, i que tindrà una freqüència de pas d'entre 4 i 8 minuts. La nova Sarca d'autobús de Barcelona està concebuda a partir del 28 línies que travessen la ciutat, 17 línies verticals 8 oritzontals i 3 d'onals, que formaran una certa forma d'aquadrícula. Sant Just serà escenari de la novena etapa de la Vuelta Espanya 2012, a Minici, a Andorra i final a Barcelona. Els ciclistes passaran per la carretera real, des de Sant Feliu i en Direcció, a Esplugues del Llobregat. L'horari de pas previst és entre la 5 i 2 quarts de 6 de la tarda, aproximadament. La Vuelta Espanya torna a Barcelona 13 anys després de fer-ho per darrere a vegada. Catalunya acollirà dues etapes, la primera entre Alleyda i el Coll de la Gallina, i la segona entre Andorra i Espanya, i Andorra i Barcelona. L'Ajuntament en conveni amb la Universitat Autònoma de Barcelona, impulsat en guany l'anomenada Sarca 06. La Sarca pretén unir totes aquelles persones implicades en l'educació dels infants de 0 a 6 anys, que treballen en diversos àmbits. A les reunions hi han assistit pares i mares, professionals d'educació formal, membres d'encitats esportives i d'educació en Alleyda, i professionals sanitaris, entre d'altres. Tot i que l'educació dels infants continua després dels 6 anys, la Sarca s'ha volgut centrar en aquesta primera etapa formativa. La Sarca posa tempes en el fet que tot allò que es fa amb els infants és important i significatiu per la seva educació. En aquest sentit, malgrat reunir persones de diversos àmbits, les trobades de la Sarca 06 han servit per trobar visions comunes. La Sarca 06 continua activa a Sant Jos d'organitzar, de cara al 6 de setembre, una jornada de treball oberta per participar-hi, que el formalitza a la inscripció a l'Ajuntament. Aquesta és tota la informació. De moment, nosaltres tornem d'aquí una hora als Sant Jos Notícies Edició Vespre a partir de les 7. Podeu seguir informats a través del web 3bdoubles.radiodasvern.com i a través de les nostres socials, Facebook i Twitter. Que passin una molt bona tarda. Tornem de la pluja que ha plogut imatges molles als miralls d'amunt l'esfalt. Potser és per això que el teatre està tan buit. Potser és per això que avui sento tan buides les meves mans. Tornarem a posar els peus d'amunt la sorra a la platja de Barcelona alguna nit de juliol. I escriurem que no ens patran mai més la vida. Que donem veu a les veles quan cantem rumbes al port. Parlem de la vida que ha de vindre de tots els homes que estimen els altres homes. Et pregunto si existeix la humanitat si hem de declarar la guerra algun exercit d'ignorants. I jo ja t'he vist florar i creu-me quan et dic que em passa igual. Quan em cantes les cançons mentre treballes ha segonat-me els dubtes com Martells dins del meu cap. Tornarem a posar els peus d'amunt la sorra a la platja de Barcelona alguna nit de juliol. I escriurem que no ens patran mai més la vida. Que donem veu a les veles quan cantem rumbes al port. I mentre la cuina s'acumulen dos plats i els gots del sopada i la nit. Tinc por de posar ordre aquesta vida o de fer-ho quan ja sigui massa tard. Tornarem a posar els peus d'amunt la sorra a la platja de Barcelona alguna nit de juliol. I escriurem que no ens patran mai més la vida. Tornarem a posar els peus d'amunt la sorra a la platja de Barcelona alguna nit de juliol. I escriurem que no ens patran mai més la vida. Tornarem a posar els peus d'amunt la sorra a la platja de Barcelona una nit de juliol. I escriurem que no ens patran mai més la vida. Que donem veu a les veles quan cantem rumbes al port. Tornarem a posar els peus d'amunt la sorra a la platja de Barcelona una nit de juliol. I escriurem que no ens patran mai més la vida. I escriurem que no ens patran mai més la vida. I escriurem que no ens patran mai més la vida. I escriurem que no ens patran mai més la vida. Tornarem a posar el peus d'amunt la sorra a la platja de Barcelona, i el seu amiquet el Dani, que avui és el telèfon perquè el tenim a Castella de la Menysa, Bona tarda, Jordi. Avui fa una calor i una xafugó. El millor lloc és on hi ha aigua o com a mínim xestar fresquet. Jo sincerament no sé de què tard l'has de fer. És calor, calor, no en tinc. No, clar, clar, fa una mica de ràbia. No sé si és un lloc on hi ha un lloc on hi ha un lloc on hi ha un lloc. Estàs a una piscina en municipal o és pública o privada? No, és privada. Com a... A Vilanova i a Jaltrún. T'has donat de la platja més. Quina ràbia! Amb un d'aikiri. No ho sé, que és per la janada. Potser avui la secció dura fins les 9 de la nit. Per què no parlem de coses sobre gossos? Perquè amb la rosèca de setmana ja ho sabeu. Avui que per ser l'última secció de la temporada. Per què no parlem alguna cosa relacionat amb el receptari de premis casuals per gossos? Això és, com veritat, menjar per gossos? Volia fer alguna cosa especial i diferent, posar-nos una mica més de broma, però el que no és de broma és de veritat. Hi ha algunes que són de collita pròpia, però n'hi ha altres que són trobades tal qual, en webs. En webs o blogs de gent que el que fa és penjar. Mira, jo em veig com que no vull comprar les galetes del súper, li preparo això. I hi ha receptes que te les menjaries, ara n'he hagut. O sigui que en lloc de pelgó és per nosaltres, ja directament? No, no, és pelgós, però a les postes te les pots menjar tu tranquil·lament. Igual amb una bicona de sal o de sucre. Ja m'ho diràs tu, ja m'ho diràs tu. Jo ja tinc un boli aquí i un full. Prec nota, receptari de premis casuals per gossos i gats. Atenció, perquè per gats també hi ha molta gent que ens ho diu. Escolta, dius, de gats no parlau mai. És cert, és cert. Perquè tu el tens a gats com el portes, Roser. Bueno, puc mirar-me, no he tingut, però no és la meva branca professional. Parlant que ve sobre un nano de finestra, em sembla. Molt bé. Em posaré les tiles d'aquest estiu. Sí, sí. Entra a piscina i piscina, eh? Ja, ja. Bé, doncs va, comencem per alguna recepta així, pel nostre gos, que pugui ser original, que puguem preparar nosaltres a casa, amb quatre ingredients, i que, a més a més, el gos també li agradi. Bueno, jo crec que totes, vam els meus encantats. Vegem aquests que porto aquí. Mira, una que m'ha fet molta gràcia, les delícies de platen. Ah, les delícies de platen? Sí. Va, apuntem ingredients. Sí, a veure, digues. Els ingredients són 3 passes de civada, que això tampoc ens allà on t'adenen els llagums i tal que em venen, de civada, una cassa i quart de farina, de farina integral, de cifra de la títica, dos ous, un quart de cassa d'oli, d'oliva, mig de peça de mel, mig de peça de llet, i dos platens que estiguin madurets, que es puguin això. I tot això, com ho lliguem, això? Tot això, fiquem tots els ingredients líquids, amb els ous i el platen, i es bat amb un dinipimer, una batadora, o una licuadora, es passa tot, que quedi ben finat. Llavors, se faig la farina i la civada, es barreja bé, i el que queda és una massa com quan fem un pastís. Ah, i que també l'hem de posar al forn? Exacte, això sí que dins d'una... com es diu, això és una placa d'aquestes de forn, compartits, i se'n fa a 160 graus, uns 25 minutets. Ah, molt bé. Quan ho tenim ho tallem, ho tallem a tiretes o a quadrades, amb un tallapitzes o amb una tisora. Sí. I llavors s'ha de mantenir refligerat, aquest. Digues, digues. No, digues, digues, digues. No, digues, digues, digues. I el que hem servit, el podem congelar. I també està bo, si el traiem del congelador. Escolta, no, anava a dir que si hi ha algun gos que menja això, aquest estiu, menjarà millor que jo, algun dinar. No, no, t'ho dic perquè m'estic començant a preocupar. Jo soc molt cuinetes, a mi m'agrada cosa de cuina. I no em costa res. Si preparo per mi, ens en preparo una part que no porta sucre. Clar. I ja està. Perquè els gosos sucre i sal no pot ser, no? Mira, jo m'he puntat aquí un petit recordatori de cosetes. No és que no puguis fer, és que no els hi va haver bé en accés. Si un dia tu li dones un trosset de galeta que porta sucre, no passa absolutament res. Però no convé que em mengin sovint. Llavors jo, el que sí que volia recordar, perquè tot això ja n'he portat algunes, ara en podem dir algun a més, però depèn molt de la creativitat de cadascú, realment. Llavors recordar sobretot que zero ceba, zero xocolata, xocolata tampoc no em poden menjar. Zero picants, sobretot. Sí, anava dient que no em fan tant beja, amb el tema xocolata, ja. Clar. A mi la ceba, per exemple, les cuinetes també m'agrada molt. Sí, la ceba va bé amb tot, no? Sí, jo la poso pràcticament a tot arreu. Dóna cos. És veritat, et dona consistència. Ceba a tot arreu, m'apunto, segons la Rosé. O sigui, a ceba a tot arreu. Farem una... no ho sé. Va, va, no és per peira. Una altra cosa important, és igual que ens sigui el premi i tancés d'aquests, o és dels dades del súper, que agafem una casseta de galetes o el que sigui, sempre és millor. I també hi ha una mica de petitons, bastant, que no prenis grans o pocs. Algú s'ho disfrutarà molt més, també. Doncs queda apuntat. Per cert, deixa'm recordar que si algú no li ha quedat... O arriba tard, o arriba ara, o no ha tingut temps de apuntar-ho, que pot escoltar-ho també gràcies a Radio Desvern, que hi ha al servei Radio La Carta, on allà tranquil·lament podeu escoltar. Aneu a la penya del Morro, el programa d'avui, 19 de juliol, a les 6 i 10 de la tarda, i llavors agafeu, torneu a escoltar la tele, torneu a escoltar la recepta en aquest cas, els plàtens, i aneu apuntant, però ja ho pause, apunteu, pause... I aneu fent, perquè clar... Potser hi ha algun lema de temps a apuntar-ho. Això és fantàstic, però hi ha molts dijous que no puc escoltar l'Albert, i gràcies a això sempre el sento, clar. Ah, l'escoltes l'Albert? Home, de tant en tant. Aquest sembla, clar, perquè com que és l'últim dia, podem fer una mica de balans, no? Perquè la Rosè, juntament amb l'Albert, s'ha anat tornant cada setmana, a la secció d'educació canina, que jo ja t'ho dic, jo no tinc gos, però m'agraden molt, perquè sé més dels gossos, ara. Home, era l'intent una miqueta, no? Sí, si em trobo algú i vull lligar, volguis o no, ja que porta gos, això ja és un punt a favor, no? Sí, eh? Ja ho diuen, eh, que és més probable amb gos que sense? La gent que et teniu gos, lligueu més. Home, és més fàcil, no? És com un estímul que et dona per acostar-te. És veritat, és veritat. Què semblava la secció d'Albert? Bueno, no les he sentit totes, però les que he sentit molt bé, la veritat és que... Ja l'Albert l'enmiro molt, com a professional, com a educador, i com a amic, però com a educador que foca en su culpa... És molt coerent. Mira, mira com l'Ajuntament plaudés. Concentres boniques. Molt bé, home. Quan una cosa és veritat, és veritat. M'han sigut molt maco, no? Tenir tots els més d'aquests de secció, i haver de fer cosetes. A mi també m'ha reafirmat, una mica, segons quines cosetes que havia pres, els gossos, no m'he hagut de pensar bé com eren per posar-ne. Home, ha sigut maco, sobretot, que no he marxat a mitja temporada, cosa que també us ho agraeixo. Ah, us l'hem disfrutada, si no? No, és que jo ho he passat molt bé, i ja ho sabeu que us ho agraeixo molt, i m'agradaria comptar amb vosaltres, si voleu, l'any que ve. Sí, sí, va. Bona nit. Penseu que a no sé que tingui un compromís inel·licble, també estic encantada. El té bonic, amb emoció, no? Ah, però és veritat. Home, clar, sí, sobretot les màques, s'han de dir, perquè de dolenta ja ens en diuen prou a les notícies. Per cert, dius que tenies un altre recepte d'aquestes de cuinetes pel gos? En tinc unes quantes, mira, una que també no sembla curiosa. I aquesta me la faria, guàrdia, galetes d'all i formatge. All i formatge? All i formatge. Recordo, abans ho han dit, que va molt bé per les funcions... Renals. Renals. Això és el cervell, el platant. Ah, sí? Sí. Ostres, ens en menjarem més. Per peirats de carboni, porta proteïna, porta... Bé, són bastant compliquetes totes les recetes. Respec que d'all, portant formatges a les galetes, recordo que és un antiliòpic natural, no només per ells, per a nosaltres també. Llavors, va, que dic els ingredients, seria una taça i mitja de farina integral. Com? Una taça i mitja de farina integral. Val. 150 grams de formatge arrelat amb pols, és igual, el que ens agradi, o el que li pugui agradar els gos. Dues cullerades d'all amb pols o un gran, un gran d'all ben picat. Dues cullerades d'oli i oliva. I una taça d'aigua, que potser no la necessiten tot. Anem mirant. Llavors, què fem? Barregem primer la farina i el formatge. Com si féssim una massa de... Fas el volcà de farina i formatge, fas un forallet al mig, i allà hi tires l'oli, i poquet a poquet l'aigua, i anem remenant amb els dits mateix, fins que queda una mà. També hi pospa així una mica. Aquesta cagara una mica més elàstica cada altra. S'ha de passar una mica, i amb un corró de cuina l'estanem tot. Més o menys un centímetre de gruix. I aquí, doncs, també dona peu a la creativitat. Quan l'assem, ens ho passarem bé i tot, si tenim nens. És una bona manera, també, d'impegar-los els cullerades del gos. Es poden fer galetes de formes, igual que fem les noces, que si era un os, que si era un cor, era una flor, no? T'ho posis bé, tu, a la cuina, eh, Rosé? Jo m'encanta, la cuina. Els meus gossos, també, quan els meus gossos estan tots allà al canto. Oh! Allà els gossos esperen, no? Oh, que bé, que bé. Rosé, doncs, escolta, també ens apuntem alguna cosa més sobre... No, ja està, ja està, no? Aquestes negocions graus que estiguin deurades, ja es veu, i ha de deixar-les refredar i es poden menjar. Oh, molt bé, Rosé, doncs escolta, t'agraeixo molt, eh? Que hagis trencat la teva pau espiritual i de relax, aquesta tarda, en aquesta piscina... Que jo m'imagino que aquesta ballada, doncs... En bikini, no? I tal, amb banyadors... Sí, aquí, bé, que estiu, amb la xancla... Esteu fent tobles, esteu fent tobles, i no m'ho vol dir. Oh! Oh! Home... home, no m'ho diguis, això, no m'ho diguis. M'imagino tot de noies fent tobles a una piscina. Ara mateix, sí. Que tal guardis, ja, fins la temporada que ve. Ja, és broma, és broma. Escolta, Rosé, moltes gràcies, i ens tornem a escoltar la temporada que ve i disfruta d'estiu, eh? Igualment, Jordi, a tots els uents. Que vagi bé, va, tarda, adéu. Adéu. I just wanna make love to you, love to you, love to you. Ooh, love to you. All I want to do is wash your clothes. I don't want to keep you indoors. There is nothing for you to do. But keep me making love to you, love to you. Love to you. Ooh, love to you. And I can tell by the way you walk that walk. I can hear by the way you talk that talk. I can know by the way you treat your girl that I can give you all the love and give you the whole wide world. La Pella vol morro cada tarda a 5 a 7, a ràdio dels veus. Just to make sure that you're well fed. Aooooooooooo! Ja erkennen que aquesta és l'última setmana de la penya del morro, perquè demà tenim temporada i ens estem acomiadant de tots els col·laboradors que venen cada dia. Hem vingut durant tot l'any. És el torn d'Eric Pomar, que ja tenim a l'estudi número de la ràdio. Eric, bona tarda.Bona tarda. Bona tarda, Eric, bona tarda. Te vas començar la temporada sent el locutor més jove de Catalunya. I jo ja no ho vaig dir, perquè tu vas creixent, i ja no sé si ets el locutor més jove de Catalunya. De moment, tu, quan ens tens, ja? 12. 12, eh? Faré 13. Faràs 13, ara. D'aquí un mes. Sembla que a ràdio, al Papió, hi ha un... No, no ho sé, m'ho estic inventant. Però vaja, que no ens han arribat veus, eh? Que no ens han arribat veus que hi hagués algú més jove a Catalunya. En fi... S'agraeixo sent exclusiu. Sí, sí, sí. Si et tens 25 anys, encara saps el més jove de Catalunya, d'esperit, sempre. Eric, avui què et portes? Doncs, mira, avui us porto màgia. Ah, sí? Doncs sí. Em deixes avançar el Dani, que el tenim al telèfon, que avui està de vacances, com jo ho estava la setmana passada. Doncs avui ho està ell. Dani, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda.Bona tarda, bona tarda, Dani. Bona tarda. On estàs de vacances, tu, avui? Doncs mira, estic a l'Uiça de Marquès. On? A l'Uiça de Marquès, que és a Castellà de l'Amanxa. Ah, Castellà de l'Amanxa. Oh, que bonic, amb els Molins, Don Quixote i Dulcinea. Sí, ara mateix estic sortint de Toledo. Ah, vale, vale, que estàs al cotxe. Sí. Ai, mira com jo. Sí, va, tu estàs al cotxe, ara, Eric. No, ara no. Però dic la setmana passada. Sí. Que em veu agafar i està al cotxe. No estàs conduint, no, Dani? No, no, ja no estic conduint, no. Vale, vale, està bé. Serien dos elictes. Un que no té escarnet i l'altre... Ja estàs parlant per mòbil. En fi, doncs parlem de màgia, Eric, què ens portes avui? Doncs mira, avui us porto al Club de màgia i juvenil. Doncs sí, heu de disfrutar d'un espectacle de màgia per tota la família. I més de 85 espectadors ja ho han fet. 85.000, voldràs dir? Això, perdó. 85.000 espectadors ja ho han fet. Ja ho han fet. Són molts, eh? Doncs a cada funció trobaràs un mag diferent, amb un espectacle per als petits, diferent, i també pels grans, i que pots veure durant tot l'any. Ostres, i escolta, això té bona pinta, no? Sí, jo ja ho dic, això es veu que ho feien tot l'any, i jo ho he trobat ara. Molt bé, molt bé. Mira, ara es diu... Al Club de màgia i juny, ara. Exacte, es diu. Doncs ha costat el món de la màgia amb els millors il·lusionistes. I ja ho hi ha. I ara, amb els dies que ho fan, són, com ben dit, tots els dissabtes de l'any, a les 6 i miga. Ah, de la tarda? A la 6 i miga de la tarda, 18.30. I els diumenges fan la funció a les 12 del migdia, i a la 5 i miga de la tarda. Molt bé, molt bé, molt bé, molt bé. Escolta, i jo no ho fan, això? Doncs això ho fan en el teatreneu. Ah, aquella... Sí, el carnetarol 26. Està gràcia, eh? El teatreneu, molt bé. Amb el telèfon per cançador dubte i per fer reserves, és el 9-3-285-37-12. I algun tipus de desconta? Amb el carneta super. Amb el carneta super-3, eh? Amb el carneta super-3. Molt bé. Que el preu super és gratuït amb el carnet super-3, si el portes. Sí. I el preu no super són 8 euros a partir de dos anys. O sigui que la gent que teniu el carnet del clú super-3 entra de forma gratuïta, eh? Sí. Molt bé. I tant, per als de menys de 16 a 18 anys. Molt bé. I els d'adults són 8 euros. Molt bé, doncs escolta, queda dit, per cert, Dani, que és del telèfon, no, tu? Sí. Escolta, que fa molta calor castellà a la manxa. Perquè avui, bueno, jo fa un parell de dies que això és insuportable. El que estem vivint aquí és insuportable, eh? 42 graus fa, allà. Perdona, m'has de dir, 42 graus a castellà a la manxa? Sí, sí. Però això és això, però ja, ja, ja... I no es desfan les rodes a l'esfal, alguna cosa? No. Home, ara estic a la meitat del procés del coio a l'A. Tu mateix, no? Sí, perquè m'estic a una mica rostillet. O sigui, tu mateix, ja, vas donant voltes, no? Sobretot mateix, darrere, al seient del cotxe, no? I vas fent voltes, sobretot tu mateix, i vas rostint-te, després els teus pares, a la nit, et menjaran. És això una mica, no? Jo també, quan vaig estar a Sevilla l'any passat, vam estar a 48. 48 graus a Sevilla? A Sevilla, a Sevilla. Això no és normal, no? Un divendre es amplen al migdia. A més, vosaltres que sou nens, us deu afectar més, això, no? Sí. Dani, t'afecta molt la calor, tu, per exemple, o no? Digues? Suportes bé la calor, tu? No, no, no. Jo prefereixo mil vegades el fred, eh? Perquè amb el fred et pots anar a posar en coses. Clar, i amb la calor? No, no, no, no ho has trobat més. No sé què et tallis, un braç, no? Això és el resultat. Això fa molta gent, no? No sé si vols aportar alguna cosa més a castellar la manxa. Què tal, Toledo? T'ha agradat? Sí, molt maco, molt maco. Què destacaries de Toledo? Digues? Què destacaries de Toledo? Ah, doncs, destacaria a l'Alcassar... Sí? És com... Sí, és com un palau de Toledo. Ah. És que estaria això... Bé, destacaria això i la Catedral. Molt bé. Ja, molt maco, tot. Sí, allà hi ha molta cultura de l'espasa. T'has fixat o no? Sí, a totes les tendes hi havia l'espasa. Sí. Petites, grans, navalles... El ferro de Toledo, que es veu que a l'edat mitjana era molt preuat. I la veritat és que tothom, a Europa i a moltes pel·lícules també surt, eh? Les espases de Toledo, no sé què. Sí, com la sèrie aquella, la sèrie d'Antena 3, Toledo. Ah, clar, clar, ara, ara, ara. Escolta, i, Dani, tu t'has comprat alguna espasa o alguna cosa per l'estil o què? No, espasa no, però sí que m'he comprat coses, sí. Aquest has comprat, tu, en Sereru? Una samarreta. Ah. La samarreta del Don Quixote lluitant amb el Molí. Ah, és veritat. T'has llegit el Don Quixote, tu? Sí, sí, jo el Don Quixote, sí. T'has llegit? Sí. Sí? Us he llegit el Don Quixote, ja? El col·le. Però primer d'això, ja, us l'heu llegit? No, no, el... bueno, aviam. A veure, a veure, a veure, a veure. Quin Don Quixote és així? El Don Quixote de Cervantes. Una trans enllegida de la Donce i aquesta, el Rocinante. Sí, la Lucinea, que ja s'ha enxotant. No, és que hem llegit edicions per nens, la vaquica superbuixa. Ah, d'acord. Tres bessones i coses d'aquestes. Les tres bessones, tampoc. Les tres bessones... O sigui, tu m'has de dir que has llegit o que sabeu de l'existència de Don Quixote, perquè hi havia un capítol de les tres bessones que sortia Don Quixote. Sí. El Pingu també surt. Ah, el Pingu, què dius? I el Teo. El Teo, també. El Teo diria que sí. Teo va a la Mancha, no? Potser. És veritat, és veritat. Un tema que no sé si tocar-lo o no, però, mira, jo ho faré perquè és l'últim programa de temporada. Deures d'estiu. Al maig. No! Com aneu de Deures d'estiu? Perfecte. Sí, sí, sí. Ja fa 3 setmanes que no teniu institut, que ja no teniu col·le. Per tant, heu començat ja a fer els Deures d'estiu? Sí. Bueno, no ho sé. Ara, ara, ara. Ai. Alguna cosa hem fet, alguna cosa hem fet. Sí, les tutores ho van pujar en alias virtual. Sí. És la plataforma que tenim nosaltres a l'internet. No et van donar cap quadern, no sé, d'aquests, en aia, o alguna cosa per l'estiu? No, tot ordinador. Tot ordinador, eh? O sigui, ens van posar en el curs d'alias virtual. Sí. En aia ens van posar totes les direccions i d'ella, que era obligat per als que havien suspès la matèria. Però els que no? No cal. Ah, i vosaltres has suspès alguna matèria, si no és molt prou. Jo no. Jo tampoc, jo tampoc. Ah, bé, fantàstic, o sigui, que no cal que feu obligatori amb ell, no? No, però jo igualment he fet-lo d'anglès. Ah, tu has fet d'anglès? Sí, m'han obligat els meus pares. I t'han obligat els teus pares a fer d'anglès? Estan molt bé, Eric, perquè així no pes l'anglès, no? Sí. I tu, Dani, què dius que has fet matemàtiques? Matemàtiques no és obligatori perquè he aprovat i l'he fet i ha continuat. A mi li ha agradat les mates. A mi també. Molt bé, doncs escolteu, està molt bé, això, eh? Encara que no sigui obligatori, sí, per no perdre el ritme. Sí, home, està molt bé. Però que jo vaig fer pagines d'anglès, potser una al dia, tres a la setmana. Home, clar, no m'imagino que estaràs 8 hores al dia fent anglès, Eric. No, m'estic 8 hores a l'ordinador. I què fas a l'ordinador aquests dies? Juga. Programa i... Programa, què programes? Aplicació per iPhone. Una aplicació per iPhone que t'estàs inventant tu, no? I de què va aquesta aplicació? O no ho expliquis, perquè les idees van molt buscades. Exacte. Millor no ho expliquis perquè les idees van molt buscades. Ja ho veureu. No sé que has calgut el telefoti i es faci dos. Es faci amb la veritat. Sí, et farà ràbia, et farà ràbia. Moltes. Llavors et posaré la culpa tu. No m'ho aconsell jo només. Ara, si vols dir l'aplicació de què va. No, millor no. I tu, Dani, què fas? Aquests dies estàs de viatge, no? Sí, ara, durant aquesta setmana, estic de viatge. Els diners van tenir un problema. Què ha passat? Doncs mira, que veiem molt brots. A les 4 estaven tots d'esquerç. Vam engegar el cotxe. I la bobina del motor no funcionava. Allà, perduts a la manxa? A Sant Just. I estaven al punt de sortir i no anava al cotxe? A les 4, en el matí. No. A les 4, en la finada, vam engegar-ho. I de 4 bobines que hi ha, se'ns va petar una. Ostres, i no vau poder engegar-lo, llavors? Primer vam començar d'una volta. A veure si s'arreglava el que xarro. No s'arreglava. I a les 8, el vam dormir una miqueta més a casa. I a les 8, el vam portar al feller. Perquè havíeu clar, jo ho entenc. A l'hora de sortir i fer el viatge, no? A les 4 del matí és l'hora prevista. Perquè pensa que són quasi 8 hores. Per sort, l'hora prevista que teníeu per sortir. I al final, vau portar el mecànic, però imagino que el va arreglar el matí al mecànic, no? Sí, al 10 ho vam sortir d'aquí Sant Just. I a les 6 vam arribar... A les 6 vam arribar aquí al vici del mercat. Bueno, bueno, bueno, bueno, bueno, bueno. A mi no passa. Això és un concert que ha donat molt, també, als mecànics, eh? Que cada vegada que s'ha de fer un viatge a llarg, estigui tot ben revisat, que el cotxe vagi bé... Això és el més fort, que al dimarts vam anar-ho a revisar. Oh! I al mecànic que... Oh! És un mecànic d'aquí Sant Just? Sí. No diguis, no diguem el nom. No diguem el nom, si de cas, perquè veuràs si... No, digueu el nom, traurem... traurem a gent. Sí, farem mala publicitat. Sí, escolta, farem mala publicitat. Els mecànics, que són molt econòmics, molt. O sigui, que està molt bé. Doncs a mi em va passar això semblant, anant cap en Dorre. Cap en Dorre, també. Que s'encalentava massa el cotxe. Ostres, tu. I al final, com ho vas solucionar? Vam trucar a la gru, eh? Sí, clar. I, bueno, jo què sé... d'aquí en Dorre, que hi ha 300 quilòmetres, 300 quilòmetres de Monteveri. Sí, sí, sí. Doncs a 150 quilòmetres... Va, i el cotxe comença a marcar... eh... la agulla de la temperatura, que estava a l'Ubermei. Oh, el límit, ja, cremant, s'ha de parar el cotxe, en aquest cas, eh? No, no s'estava cremant. No, però jo crec que s'ha de parar el cotxe, s'ha de parar, i clar, no, no pots continuar amb el cotxe. M'he parat una estació de servei, i llavors no va... no baixava. Llavors ens vam esperar un rato que baixés, i el meu pare va anar a comprar aigua d'aquesta. Ah, s'ho reflejaran, no? Sí, exacte. I, bueno, i després anàvem parlant de Teneuquán, i a la tornada vam anar així, amb l'agulla així... i no se'ns va passar res. No va passar res, no? No, vam fer 300 quilòmetres directament, i després anem, el portem al bacànic, i ens diuen que... l'agulla s'ha trencada. Ha estat trencada l'agulla? Quina en surt, no? Mala meva! Mala meva! En fi, Dani, moltes gràcies per haver-nos atès, malgrat estar de viatge, que vagi molt bé el viatge, i també, Eri, que tu, moltes gràcies per haver vingut, i que tingueu un bon estiu. Igualment. Bueno, els trobem la temporada que ve. Els trobem la temporada que ve, si voleu, aquí estarem nosaltres. Dani... Volveré. Volveré. Vinga, és una amenaça, no? No és fàcil, eh, de fer-me de mi? No, ja ho veig, ja. No marxes ni a maigua calenta, que diu aquell. Segueixi bé, Dani, una abraçada, cuida't. Adéu, adéu, bon estiu. Adéu. Bueno... Doncs ja ho tenim, això, Éric, moltes gràcies. Doncs sí, avui ja és l'última secció de la temporada. Sí, és veritat, doncs això. Merci per haver vingut, i la temporada que ve continuem parlant de més coses. Molt bé. Vinga, que vagi bé. La feia del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. I don't know what you do. What's up? I ain't lying. Yeah, I can't stand. Woo! No running around. I can't stand. I don't know what you mean down. I put a spell on you. Because you're mine. Oh, yeah! Stop the things you do. What's up? I ain't lying. I love you. I love you. I love you. I don't care if you don't want me, I'm yours. And now I put a spell on you. Because you're mine. Mine! Oh, yeah! Espera, espera. Li passa que s'està morint. Sí, no sé què li passa. I ara, a mi, em veig que el que va estar plorant... Has plorat molt. Quan va rebre el teu mèdic, ja deixaves la penya del Morro per sempre? Sí, però m'ho vaig currar, no? Calla, calla, calla. Estaves currar, sí. Vols tallar així? No cal. Queda per nosaltres, allò. Sí, clar, entre tu i jo. Com als bons amors. Exacte. No cal fer-ho públic. A mi els dius explico 4 coses, sobretot. Ah, sí? No, no. Deixa'm dir que has portat una ampolla de cava del mercadona, però de cava, tu. I després que t'agraeixo molt que l'hagis portada, perquè avui el David... Perquè no teníeu re per veure. No, només a l'aigua d'aquesta senerària que deia aquí. I poca cosa més. Perquè avui el David s'acomiada de tots nosaltres i la penya del Morro... Bueno, avui som dia una mica trist. No, no. No, no. Teva. Per què t'envas, David? Per què me'n vaig? Tu que has fet la secció d'Espots Extrem, t'ho he dit una referència al programa... Una referència? Sí. Molt, molt, molt. Gràcies al programa, realment, han augmentat els meus followers. Followers de Twitter. Que tenies dos, ja tens tres. Exacte. És el veí. Jo faré veure que com que no... Per què t'has preparat alguna cosa, avui? No. No, només et volia comentar una cosa. Què et sembla, el xenal de l'equipació d'Espanya? Fes-ho bé. Ara parlem de tot això. Ah, ja has parlat? No, no, no. Fem l'últim entès. És que jo és que com que m'has portat cava, jo a dins una mica ja... Ja ets filímpic, eh? Perquè demà és l'últim dia, no? Demà és l'últim dia, que demà venen molts col·laboradors... Hi ha més empolles de cava. Acabarem, ja ho parlàvem. Acabarem com a la piscina aquesta, com a la porta, tirant-se a cava per sobre. M'he quedat fàcil que vulgui. Sí, home, llibertat. Però com que avui és l'últim dia, anem a presentar el David d'Àvila ja per última vegada, en canvi, la pell de gallina, que són aquesta sintonia. Oh... Un home. Un... Un rínxuls. Un bisseps. Un... un amorano a sobre. No, a sobre. David, padrots. Gràcies, Jordi. Eh, interpretació d'Àscar, eh? Una mosca sota l'Àvila. Bueno, en fi, David, avui, però com que és l'últim dia, anem a treure-me un tema així... Un tema, sí. És que... el David... No, durant tota temporada, això també ho heu d'explicar, ha anat preparant-se diferents temes d'espòs extrems, que gràcies a tu, hi ha molta més gent que ara ja sap que és un atriatlo, que és un aeromant, i vaja, un... Almenys ha servit d'alguna cosa, no? Sí, i un món de... Sí, sí, ara m'ho preguntes a mi, no sé si ho t'ho serviré. Bueno, és igual, però tu ja sabem que ets limitat. Però, bueno... Ara, ja ho volia, això. Home, ara estic carregant. Jo t'estimo molt, Jordi, ho saps? Sí, però sóc limitat? No, exacte. Puc fer-ho, no? Sí, home. Estan al teu dret estimat, els personatges, tan limitats com vulguis. A veure si acabarem malament, oi? Tot l'any aquí bé, i ara acabarem... Amb tensió, una tensió... Em pots trucar sempre que vulguis. Sí, és que l'alcohol fa molt mal. Jo me'l he agotat una mica i em sento com agressiu. Eh? Tu de què vas? De què vas, marxant? La millor secció de la feina del Morro. Ara, és que... Què, què, què? Eh, doncs... Parlem dels uniformes, aquella... No ho he parlat, en sèrio. M'estranyaria molt, no? No... És que no ho han parlat perquè tu en vas i que parlaries. Ah, vale. Ah, vale. Ah, vale. Com a coordinador de... Rollo Jiménez Los Santos a la PM, no? Era això. Ah, vale. Això que m'has enviat, el Jiménez. Sí, crec que sí. Ah, vale. Jo et vaig enviar allò del... Perdoneu... Sí, espera't, que ho vaig de dir. Algú ho ha de dir. Perdoneu, però algú ho ha de dir que... A veure, no a tothom li agraen els manels. Ja, ja. El manel. Com es digui. No sé ni com es diuen. Sí, amb els manels... Preparèixer un Ramon. Preparèixer un Ramon, eh? Sí, sí. Doncs els manels... No, no, ni els manels ni el bici... Ah, vale. Això, de veritat, eh? Ni els manels ni els bici box. Fregàs total. Si una cosa queda clara durant el tup... En talles, quan parlo del bici box. No, no, al contrari, et vaig donar... Ah, sí, te doy ya. Ah, vale. Ah. Ah, vale. No, ho dic perquè... Escolta, és veritat. No podem fer la secció així. Jo no vull veure més, ja. Això d'entrada, i segon, que te n'ha de donar ales, perquè si una cosa queda clara, és que tu, els manels, no t'agraden, aquesta empolada... Ah, sí. Ah, vale. I la segona és que l'aplicació aquesta de l'APM fa molt mal, eh? Sí. Però comencem, no comencem. No tens aquesta aplicació al mòbil, tu? No. La de l'APM, eh? No. No la tens, eh? No, ja ho miraré. Ja... I l'altra cosa que ens ha quedat clara, eh? És que... És que tu no faràs una triatló. No, és que el bici box no t'agrada. No, bueno... A veure, no sé. Així com el bici, tampoc m'agrada, però veig que és útil. I és pràctic. Doncs el bici box no el trobo pràctic. Jo no aniria amb la bici, la de ser... Vale, vale, vale. A mi em fa ràbia dir-ho. Això ho fot a l'Ajuntament, a mi em paga l'Ajuntament. No, no, no. Si aquí hi ha una cosa... bueno, tu m'ho diràs, eh? És la llibertat d'expressió. Perfecte, va. Què és això? No ho sé. En fi, David, vols parlar de les eleccions espanyoles, no? Que tenen ja uniforme i que l'altre dia... Tu has vist l'esforç molt... I què et sembla? Home, molt caní, no? És el... Com a hola telepizza. Què és això? Jo vaig veure en el Twitter, que varies opinions d'això del... de la uniformitat de la selecció espanyola dels Jocs Olímpics. I un posava... Estos, mas que para ir a por el oro, van a robar cobre. És veritat, és veritat, és veritat. Aquest va ser boníssim, és el que em vaig recordar. Home, a veure, jo era que... no ho sé, és com raro que tenia uniforme, i, a més, és com molt... Qui l'ha dissenyat, això? No tinc ni idea. Serà el custo, segur. Hòstia, t'ha semblat el custo, tu, ara? Sí, ara mateix. T'ha semblat el custo, tu. No compta corrents, sí. Mira, la gent diu que sí. Sí, sí, sí. La gent té emocionada, diu que sí. És veritat. Doncs jo no sé qui n'ha fet, però és una... A veure, si em preguntes personalment a mi, que em sembla, trobo que és una mica... I no sé, com raro, poc modern. Jo la veritat. Jo ho veig poc modern, allò. Allò dius als anys 80, però ara, amb aquelles anilles... És que ania als anys 80, eren tan orteres. Ja. I no sé, per exemple, no sé si era l'Anglaterra, el de Great Britain. I hosti, estava bé, era bonic. No sé si... I em sembla que no sé si hi ha algú... Com es diu l'Inde? Com es diu la dissenyadora aquesta, McCartney? La filla del Paul McCartney. No, McCartney, no, no ho sé. L'Issa McCartney? No ho sé, no ho sé. No saps tu que la filla del Paul McCartney és dissenyadora de moda? Un moment, una cosa, una cosa. De què parlem, d'esports? Ens hem anat... Tu vens aquí l'últim dia... Vens aquí l'últim dia... Passo de tot... No, no, no, estem parlant sobre els Jocs Olímpics. A veure un altre. Que comencen d'aquí a 8 dies. Per cert, parlant de Jocs Olímpics, Dimecres K.B., es faran els 20 anys de Barcelona 92. Correcte. Quin records teniu de Barcelona 92? David, recordes alguna cosa? Surtiran molt, eh? La setmana que ve, els problemes de rambut. Surtirem molt, això. Així, a vote pronto, el que... Com es diu, a vote pront? Bé, és igual. A veure, el primer... Sort que te'n vas, perquè a vote pront... Però si no, ja em fotria fora, jo ho sé. Jo és que vaig venir aquí perquè no em volia ni a casa, però ara ja m'han acceptat, i va, torna... He fet suerte, avui, eh? L'últim dia he passat dos dies. És el que va al mercadó, en aquest. És barata, però pelèon, eh? L'haurien de pres al final, la secció, el capa. Sí, és veritat. No, no, no, no. Bueno... És que... Jo puc sortir ben re, jo, de veritat. A vote pront, que no sé com es diu. No s'aguanta per en lloc, això, eh? El primer canvé a l'amén és... és allò, aquella imatge. És que és el primer canvé, l'amén. És l'imatge de la infanta Helena, Plurant. Ah, sí? A la cerimònia neural, que la banderadora, el seu germà, no? El príncep Felip, que era a Barcelona 92, no? Sí, senyor. Doncs correcte, els Manolos, que van posar la banda sonora al final de la cuenda. A mi em persona no entenc la banda. Les Manolos i Montserrat Caballé. I Alfredi Mercurí. Per això va ser abans. Alfredi Mercurí va morir abans, abans dels jocs. Sí, sí, sí. Si ara que dius dels Manolos, també, però... Vinga, gallina, gallina, eh? Bueno, a veure, i el que és la inauguració, tota la festa, la inauguració també, està molt bé, eh? No riguis. No? Quina? Sí. No me miras, ahí puede ver. Doncs la setmana que ve... Tot de vídeos, tot de reportages, 20 anys... 20 anys als Jocs Olímpics. Saps el que m'agrada a mi? Que fort, nen. Encara ho recordo. És el barco aquell de la Fora als Baus. Tant de cosa, allà a l'Estat i l'Oímpic. Tant de cosa, el barco aquest, que desplagava les planxes. I els rems i tot això, que era la Fora dels Baus. Però me'n recordo, saps per què? No m'agrada el pas suambici davant del jardí de Sant Andreu de Llavaneras. Hi ha un jardí d'un personatge que em sembla que és el Bassat. Saps aquest... No sé, no, periodista no és. Com es diu, el Bassat és... Publicista, això. Deixem dir que l'Eli diu una empresa que hi ha fet els dissenyants. És una empresa russa que es diu Bosco Sport. Són els dissenyadors. Una empresa russa, eh? A qui dissenyin? A toque de bot que anaven, aquesta gent. Sí, pitjor que nosaltres, avui. Bueno, el que et deia, i en el jardí... Gràcies, Eli. Gràcies. I en aquest jardí d'aquest personatge, hi ha el barco de la Fora dels Baus, Salvaca d'Ei. Ah, sí? Sí. Per això me'n recordo d'aquest vaixell, perquè sempre que passo per i amb bici et paro davant del jardí per veure el barco. Pots dir on és, dius a Sant Andreu? Sant Andreu de Llavaneras. Si vas de la carretera per l'interior, des de Mataró, la carretera a l'interior, Sant Andreu de Llavaneras, abans d'arribar a Sant Andreu de Llavaneras, a Madrid, però a menys d'un quilòmetro de Sant Andreu, hi ha un jardí, que em sembla, que és la Casa del Besar, i hi ha el barco aquest de la Fora dels Baus. Mira, aquest és el moment que porten la torxa, em sembla. Sí, sí, correcte, sí, això me'n recordo. Del Rebollo. Rebollo, moment Rebollo, que la música la va fer Carles Santós. Mm-hm. Això és el moment del Rebollo? Bueno, aquí diu, fan farria d'entorxa. Fan farria marató, fan farria atletes, eh? La notària d'Eutrera, també. Home, la veritat és que va ser original, eh? Penso que va ser una cerimònia inaugural amb l'O de l'entorxa, el barco aquest de Fora dels Baus, tot el desplegament aquest de la inauguració, va ser bastant original. Hola! Hola! Això era l'Hola? Hola! Sí, sí, sí. Això fa 20 anys, no? Ja fa 20 anys, tio. És que és fort, eh? Sí, sí, com passa el temps. Com passa el temps, eh? Aquest moment tenia dos anys, o sigui que... Jo en tenia més. Sí, tu no en tenies dos. Ha, ha, ha, que mentida, aquest. No, vull dir, que... Que entens 22, ara. Jo vaig anar a les olimpiades, eh? Sí, sí, sí. Vaig anar a les olimpiades, i què feies? Quan el vas mirar, va ser important. Home, ara... Sí, ara fa poc es veu que surtejaven, o no sé si es posaven a sovasta, coses sobre... sobre les olimpiades, que sigui un cartell del Cobi, que sigui, no sé què, bueno, te'n regales del Cobi, i la mascota, que va tenir tanta polèmica. És veritat, i la Petra, que era la seva amiga, que no tenia braços. Exacte. Bueno, i el mateix any del curro de la Espose Villa, que aquest... Per què va portar polèmica al Cobi? Em queda bé? Clar, jo era petit, eh, però em queda bé. Bueno, a mi no... No, no, no, sí. Però per què es diu que va portar polèmica? Perquè, bueno, perquè ho va portar polèmica. Quan va sortir el disseny, hi havia molta gent que no estava d'acord. No es pot tenir... I el deixó i el curro, aquest de Espose Villa, era una còpia, però una còpia descarada d'un ninot de la niña de l'exorcista. Ah, sí? Hòstia, sí. A la pel·lícula, l'exorcista, els juguets que té la nena, hi ha un que és el curro, però el clavau, però el clavau, a l'habitació de la nena. Com a mínim, el mariscal... No, aquell no era el mariscal, el curro, eh. Quan anem al mariscal, el curro va ser original. Exacte, exacte. En fi, ho hem de deixar aquí... Sí, sí, doncs torna a encabar. Home, m'ho pensaré, va. Si tinc temps, va. Atenció, salta la notícia! No, no, no, no. Bueno, no sé si m'estimeu molt, però ahir d'on te quieren, no vayas muy a menudo. Salta la notícia, David Padreu, a l'encabar, a la penya van molt bé. Ja està, ja estàs liant la troca. Ja està, ja està, David. Així ens trobaràs a faltar, David. Això ja ho sé. Va, va, mira, David! David! M'ho pensaré, tinc un estil. No, no dic res, no vull... No faré declaracions. Ha sigut millor. Ha sigut un plaer tenir-te aquí. Ja ho saps, David, i res. Tens les portes de Ràdio i d'Esvern i de l'Apenya del Murs, i a l'Ajuntament. Gràcies, David, gràcies. Em pots trucar, eh? No, no, per favor, la Filomena, no. La Margarita, tampoc. No, no. No? Que tenies una trucada, no? No, no, no. Diu molt, ens ha explicat i transmet les tardes dels dijous. Diu la Mery, eh? Ah, mira la Mery. Agrair-li el temps que ens ha acompanyat i dedicat. Gràcies, Mery. I fer més proper el món dels esports. No te lo canto. No te lo canto. No te lo canto. S'ha passat, eh? S'ha passat la Mery. Mira, mira, la Mery. Molt, molt, molt. M'he interratat, eh? Ja t'enganxaré, Mery. Bueno, saps qui és? I tant. Ah, vale, vale. No és la Mery Barranco? No. David, gràcies. A vosaltres. Acabem amb una cançó. Va, la que vulguis demanar. No la dic. Quina vols? Hòstia, no ho sé, perquè et vaig dir una pel... Però no crec que sigui adient, aquesta. No, l'or dels adeus. No, no. L'or dels adeus, no, això sempre... L'or de... No, no, no, una trista, no. La ball del riu vermell, o... Però per què? Espera, deixa'm pensar. Mira, los Ronaldo's, los Ronaldo's. No, los Rodríguez. Los Rodríguez, mucho mejor. Adiós, adiós. T'acabo de fer una petició, no fas ni cas. David, moltes gràcies. A vosaltres. Que vagi molt bé, tinguis un bon estiu. Moltes gràcies, igualment. Adiós, bona tarda, bona tarda. Bona tarda, bona tarda, bona tarda. És l'or dels adeus, no, no, no, no, adiós, adiós, adiós. Que mande-nos les mans, senyels de molt, senyels de tot. Oh, nostre cúmia, adiós, rodeuràs-te, adiós, blau. No et donen de per sempre, som adiós per un estor. Oh, terça ràpid, i mi pinc pússer serà negra. És l'or dels adeus, no, no, no, adiós, rodeuràs-te, adiós, blau. Bona tarda, bona tarda, bona tarda.