#859 - La Penya del Morro del 11/2/2016

Bé, és una constància. En fi, anem cap als ous quadrats de la setmana, que són per... Maria Dolores de Cospedal per la dictadura. Dicen el fet que diguin que se saltaran la legalitat i va acabar dient que això porta a les dictadures. Diu, l'intent de saltar-se la llei constant i de creures per sobre de la llei, que així és com es posa fi a la democràcia i es comença a sobre de la llei, i que són millors que la resta. La realitat de Catalunya, que se salta la llei, y hace falta responsabilidad para estar unidos frente a esa dictadura independentista de radicalidad. Me da igual de izquierdas, de derecha, de la PSA. Así es como se empieza a perder la democracia con aquellos que se creen que están por encima de la ley y que son mejores que los demás. A més, els conceptes de democracia i dictadura no tothom els està igual d'aplicats i de profundits. És difícil diferenciar una democracia i una dictadura. I un nazi del que no és nazi, també. Això encara és molt més difícil. Sí, molt difícil, molt difícil. Molt duir el país a una dictadura. I si ens posem crítics, el PP no és precisament el partit que més compleixi la llei. I no parlo de les coses de corrupció. Això ja ho decideix la justícia. Parlo dels incumpliments del govern espanyol respecte a l'Estatut de Catalunya, per exemple. Moltes gràcies. Una setmana més per venir al programa i t'esperem dijous que ve amb més política a la secció del politòleg de capçalera de la penya de Marroba a la tarda. I que tinguis un moment de setmana. Igualment. Vet aquí una vegada un programa de contes que realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes de l'Associació de Mestre Rosa Sençat. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural més emocionant, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu a Babilòniers. No us ho perdeu. Dijous, de nou a del vespre, Babilòniers. Entrevistes, reportatges, agenda. No et tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del vas allobregat al teu ordinador o dispositiu mob. Informatiu comarcal.com Passajant, quedant, treballant, celebrant, sortint, conduint i apareix de ràdio Generalitat de Catalunya. La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esberlo. Potser l'home que més cosa sap de la vida el senyor Benito. Senyor Benito, bona tarda. Bona tarda. Com l'hi voleu? Com està? Travall de camp. Sí, més o menys. Hi ha un treball de camp, perquè ja sap que avui la notícia del dia és que ha volgut. Sí, efectivament, sí senyor. Ja estic fent un treball, com afectar la pluja a les terres de Catalunya. Ja li dic jo, fatal. A la ronda de dalt, hi ha un cotxe migparat, que jo no sé si havia patinat o què, a la Guàrdia Urbana. 15 minuts ja parats. Després, també, a les 58, ja sortint, abans d'arribar-hi a Moncada, i tot allò, a Barbarada del Vallès, també. Tot allò parat, arribat un hora més tard, a la ronda de dalt, hi ha un cotxe migparat, tot allò parat, arribat un hora més tard, a Terrassa. O sigui, en aquest país, com plou, no es pot agafar el cotxe. És un drama. És el que passa a viure en un país de sacano. Un dels països de sacano, com ara aquest, té això, el plou, doncs el cor no va. No ho sé què és, no li dius de sacar, o les carreteres queden petites. Queden petites, queden petites. S'en congeixen, s'en congeixen. I són quatre gotes, o sigui, no és allò que diu... El tifón aquí de... No, no, no, no. Quatre gotes, fi. Jo ja no sé com posar-ne. És la visió d'un conductor, d'un conductor de cotxe. Clar, però és que vostès, els urbanites, tenen aquesta tendència, tot el que és natural els hi molesta. La pluja els hi molesta. Perquè fa que els camins, que les carreteres, que la ciutat es col·lapsi. Per què? Perquè es col·lapse la ciutat com plou. O sigui, motiu d'un estudi, que no és que estem treballant. I merda seca i... Què porta la primera pàgina a fer, ja? La portada o...? Bé, hem fet el títol. I ens hem posat... Sí, ja hem enviat la solicitud per la supensió, però no arriba. I com que no arriba, nosaltres n'hem fet cosetes. Sí, una de les propostes és que plogi, però que no sigui en el programa de calent. Clar, perquè el programa de calent en congeix. I llavors hem dit que sigui la pluja, però que no sigui en aquest programa. I també quan plou, no va bé barallar les robes. Els colors ho estan desapareixent. Ah, també això és una cosa que a la rentadora, perquè es destenyeix, o què? Clar, clar, vostè parleja les coses i surten allò... Perdó, jo he fet alguna abogada fet. Alguna, alguna. I és la primera vegada que escolto que quan plou, un no pot barallar robes de colors. No, no, no. És que jo li he dit parlant de la pluja, en general. La pluja també té programes, eh? Ah, programa de rentat de la pluja. Sí, sí. Volem... Tenen un mecanisme. M'està dient que la terra és com una gran rentadora, no? Ah, va, va, llavors ja... Sí, sí, ja ho he vist. Sí, com que hi ha aquest conflicte entre americans i els chinesos, no s'han acabat de posar... Sí, què diu? Què diu, què diu? Que l'estem perdent. Ah, no, que anem a fer els programes de la pluja, perquè entre els americans, els chinesos... I tota aquesta part, clar, no es poden d'acord si han de posar... Si han de posar... Automatic, seguita. Una opció que m'agrada molt, que és rentadora ràpida. Ràpida, aquesta, l'hora. Et dura 30 o 40 minuts i després tens que és una mena de fló, que és l'opció que tinc a la rentadora, i allà t'estàs tres hores de rentadora. Ojo que gastem, eh? Gastem rentadora. És el programa que han fet de pluja, ha fet aquest programa ràpid, perquè plou poc. Sí, millor això. Després hi ha la sacadora, que ja és una mica més a l'ampordar. L'ampordar és el que porten més bé. De natural, la terra ja és una mica la sacadora, perquè s'entrifuga. Saps que la terra dona voltes sobre si mateixa. Ja fa la feina d'aquests de s'entrifugació i de sacat. Vostè s'ha fixat en una rentadora a seca? Dona voltes voltes ràpid. Sí, sí, no, no. I va, doncs va d'això. Això és una mica ja més el Japó, no? Sí. Tema terra trèmuls i coses així. Això és quan es deixa buscar un clip a la butxaca o unes monedes. Ah, sí. Que fa... Això és un problema. I també que a mi em passen tot sovint, que va sovint de rastre, no recordo res, deixo els papers a dins de la butxaca del pantalón, del texan. Això és un clàssic. I després, estic, tenia el telèfon allà apuntat, i després no pot jurar res perquè es desfa tot. És com paper així que es desfa. El telèfon d'aquella xurri que li va apuntar... Ah, no em vas trucar. Vull dir, vaig perdre el paper dins de la rentadora, cosa com escoses, bona, també. Ah, mira-hi. Sí, va mordut, clar. La televisió, del mail i tot. Escolta, sí. Que tinc una cosa per vostè, que avui un dels articles més llegits del diari Ara, diu, sota aquest títol, que el signa la crònica a l'article, de l'estèviz, diu, quin text sagrat és més violent? La bíblia o l'alcora? Ah. Diu que un anàlisi de la Universitat de Washington compara els sentiments positius i negatius de l'entit i el nou testament i també l'alcora, i aquestes són algunes de les conclusions. Diu que, per exemple, de poc més de 1.700 milions de persones, un 22% de la població mundial són musulmans, i practiquen la seva fe de forma pacífica. Pacífica. Sí, clar, normal, normal, normal. De poc els heu de criminalitzar. No, no, no. Llavors, diu que dos extrems oposats contribueixen a la mala reputació de l'Islam. Per una banda, el CAE de l'Islamic, però això ho sabíem, a veure, anem al gra, perquè els articles aquests llargs, que comencen amb preàmbols, i que no aporten res, anem a concretar. A veure, ara, hi ha una partat de l'article, que diu que el text és més violent, i diu així. Diu que, pa, pa, pa... Diu que és molt... Continua amb el mateix de l'estona, de les ensenyances de l'Islam, Tom Anderson, diu que va saber a quin punt la visió, quin dels dos teus sucesat és més violent. Portem dos paràgrafs, i continuem encara sense res. És un clàssic dels articles, també, de vegades. Sí, tirar la goma, això es diu tirar la goma. Els cristiars practiquants poden discrepar, però des d'una perspectiva normalitziosa d'avui no és tan sorprenent, el text sagrat del cristianisme sembla fer apologia de la violència, fins al punt que, si hagués estat estret avui, no resultaria estrany que alguns països els prohibicin o no neconsellessin la lectura, per exemple, pels nens. En canvi, per milions de persones, la Biblia és un referent imprescindible, la guia que marca, si com han passat... Això ja és... anem al gra, a veure, quin és més violent. Diu que Anderson és el seu equip. Ara, ara, ara, això ja ho anem trobant. Anderson i el seu equip de recerca. Han ideat un programa que analitza les paraules que apareixen en un text, i les agrupa en funció d'una classificació determinada. Han agafat una versió de l'antigui al nou testament i una altra de l'alcorab, i han fet que l'ordinador els aixequi ubicant els mots en 8 categories diferents, correspondent a 8 emocions. Felicitats, esperança, ira, fàstic, cristesa, sorpresa, por i confiança. Llavors, marquen com... És com una mena de cart astral? Doncs fan una cart astral amb aquesta estrella de 8 punxes, i llavors el resultat d'aquesta anàlisi és clar. A l'hora de parlar de destruccions i assassinats, la Bíblia supera de llarg l'alcorab. Home, és que si vostè és a la llegeix, hi ha un desbut de llament allà dit, que no vegi tu. Diu que és clarament més violenta. Home, en el segon, en el primer episodi, o en el segon, els germans es maten una a l'altra. Bueno, doncs mira, ja comença... I el Caïn li fot un captenyàs a la Bèlvia, allà s'acaba. Home, com a sèries, bona, eh? Sèries, és molt bona, ja comença... Comença amb un peu. Clar, però atenció, perquè això no és tot, perquè hi ha més qüestions que afecten. Per exemple, diu que... les diferents entre els principals textos cristians islàmics no es limiten només a referència de la violència. A més enllà dels morts que marquen, la ira apareix molt més sovint a la Bíblia que no pas l'alcora, la ira, eh? I, en canvi, el text sagrat de l'islam dedica molt més importància a la confiança que no pares teus teus cristians. Això no ho dic jo, eh? Això diu l'estudi. Oh, l'estudi aquest. Sí, bueno, aquest estudi està una mica emparentat amb els que fem amb el Merda Seca. Sí, sí. Sí, som de la mateixa regió, més o menys. Ja, per acabar, diu la conclusió de la seva anàlisi es clara. Ja, per acabar, diu que l'alcora conté una major càrrega de sentiments... Qui tu és, per aquí? Qui està tu, si no algú? Ah, sí, sí. Diu que una persona, no? Sí, una persona, sí. No és un animal. No, no, està bé. Diu que, atenció, l'alcora conté una major càrrega de sentiments positius que la Bíblia, més decantada que pels sentiments negatius. Ojo que la Bíblia és més negativa que l'alcora, eh? Una conclusió que no canviarà les percepcions socials i culturals de cap col·lectiu, però que potser ens ajudarà a distingir entre fets i esterotips. Bueno, és la conclusió. En fi, vostè com ho valora, aquest estudi? Que és una esperança d'estudis. No, força encertat, eh, força encertat. Jo he llegit més o menys la Bíblia, sí, abastament. Hi ha l'alcora, alguna codeta, i va per aquí, eh? No està descaballat. Molt bé. Però hi ha alguna gent que la gent és l'alcora que es dedica a aquestes coses i es va descodallar, eh? Molt bé, doncs escolti, senyor Benito, no sé si té alguna cosa, perquè estan en un cotxe com rodatjat de gent, no? Què fa? On va? Sí, bueno, ara anem a un poble que es diu Carme. Carme? Sí? Carme? Està com jo, no? Carme, eh? Hi havia una cançó que es deia Carme, però això fa... Sí, sí, però és de la meva poca, eh? Sí, la conec, vostè, Carme. Carmen, Carmen, Carmen... No, no, és aquesta. Bueno, aquesta també. És aquesta. Ah, aquesta és la lepció catalana. Ah, sí? Sí, sí. Posa meva, però tregui això, quina cosa. Però quina cosa em fa sentir? Ara m'ha vingut malalt. Ara m'ha vingut algú de... Ara m'ha vingut algú de soma, com a exigiu. Sí, però treueu, treueu, treueu, treueu, treueu, treueu, treueu. Bueno, escolti, senyor Burrito, Carme, on està, quina comarca és això? Ah, al costat de la poble, al costat d'Aigualada. Ah, hòstia. La noia, és la noia. Estan en parlar dos, ara? No, ja l'hem baixat, l'estem amb la carretera, ja. Ah, vale. Veixin compte per allà pel Bruc, perquè puja molt, i després és baixada de cop, eh? Sí, sí, ja l'hem passat al Bruc. Vale, perfecte, records el Tim Ballet, doncs. Escolti, senyor... Senyor Benito, bueno, deixem-ho aquí, ja. Moltes gràcies, no hem volgut estar-nos... Què ha dit la vostè, senyor Benito? Jo em preocupo per vostè, ja ho sap. Ja ho sé, ja ho sé, ja ho sé. Per saber que estic al cotxe, no puc... Senyor Benito, que com li va la vida, i així ens hem sabant tant de tot. Bona tarda, i que ho deixi de l'espectacle. Bona nit. Bona tarda, senyor Benito. Que vagi bé, adéu. Elige, elige. Felicitat. La penya vol morrro, cada tarda de 5, 7 a Ràdio de Sлюс. Ràdio de S Dot, 98,1. U, enrere. Ràdio de S�� El just la fusta parlem de tot el que passa Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguirà entreure qui eren tots els empresaris que anava a ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir-ho. Busco sempre aquella notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Sí, volem veure un d'aquests grocs més de casa i amb moltes oportunitats molt festivals. Tu et equivoques en un penal en un Barça-Madrid. Pots quedar crucificat a perrida. Tots a solucionar. Vol temps, tots a solucionar. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí de 10 a una. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Vet aquí una vegada un programa de contes que realitza el grup Marc Mestres àvies recuperadores de contes de l'Associació de Mestre Rosa Sençat. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Bielonis, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Corrent, esmorzant, comprant, passejant, quedant, treballant, celebrant, sortint, conduint. Mios connectat, conduint, desconecta, avica les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Ràdio d'Esvern, 98.1. Ràdio d'Esvern, 98.1. La penya vol morro cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern, 98.1. Bé, com sabeu fa un paio de dies, hi hauré un caos als tunnels de Rodalies, a la xarxa de trens, causat per un fum que va deixar sense servei els trens al centre de Barcelona. Per tant, en un incendi que es va iniciar en una acumulació de deixalles i altres materials en el recint de soterrani de l'anomenada Marina Bifurcació o Bifurcació Vilanova. Per molts, l'existència d'aquesta estació en desús al subsol de Barcelona ha estat una descoberta, però hi ha un bon nombre d'estacions fantasma de tren i de metro a Barcelona i arreu de Catalunya. Les primeres imatges de l'estació Marina Bifurcació o Bifurcació Vilanova situada entre l'estacions de Rodalies, d'Art de Triomf i el Clot, just al costat del Teatre Nacional de Catalunya, de fet, són de l'any 1972. Aquí s'havien d'unir les línies procedents de Terrassa i Mataró, però el creixement de la xarxa de Rodalies va aconsellar un canvi de recorregut i l'estació mai va entrar en servei. A principis dels 90, coincidint amb l'operació Barcelona 92, se'n van derrucar una part. La resta es diu, es pot veure passant amb els trens de la línia del Marisme. L'estació situada en un cul de sac del poble nou, en un carrer sense continuació i flanquejat per dues nous industrials antigues, mostra evident signes d'abandonament amb deixalles i material, com mòbles vells i parets pintades amb grafits. Tot i això, el lloc s'ha convertit en un refugi de persones sense llar. De fet, aquesta brufocació vilanova no és l'única estació fantasma, ni algunes més, unes quantes que es van tancar i d'altres que ni s'han arribat a obrir mai. Per exemple, el metro de Barcelona, completament a la línia 3, n'hi ha una, l'estació de Ferran. Una estació que es va inaugurar després de la Guerra Civil, el carrer Ferran, molt a prop de l'estació de Liceu. De fet, s'hi entrava per la Rambla i sembla que es va tancar als 60 per la proximitat de Liceu i Dressanes. A la mateixa línia 3 també n'hi ha una altra, que és la de Travesera, que està per sobre de la Diagonal i abans de Fontana. Aquesta estació, però, mai es va arribar a obrir del tot. A la línia groga hi ha dues de les estacions més conegudes, la del Banco i la de Correus. La de Banco es va fer entre Urquinaona i Jaume I. El nom ve de l'antiga Ceu del Bank d'Espanya, on ara hi ha la Ceu de Catalunya Caixa. I, segons diu la llegenda, va ser construïda per du la recaptació del metro al Bank d'Espanya. Era una estació molt curta perquè només hi pogués entrar un vagó i no es va arribar a utilitzar mai, sobretot per la proximitat de l'estació de Jaume I. Allà, ara mateix, hi poden veure moltes de xaralles, fustes i papers de diari. I hi ha una altra, fa com pot, aquesta música, les estacions fantasmes. Hi ha una altra, que és l'estació de Correus, davant de la Ceu. En canvi, sí que es va utilitzar i, de fet, es va tancar als anys 70, després d'haver ser inaugurat durant la República. A la mateixa estació de Correus encara hi ha penjat l'anunci del tancament de l'estació de l'any 1971, així com també propaganda electoral de la candidatura d'Eduard Tarragona del mateix any amb l'eslogan La Voz de los Simbots. Hi ha una altra parada també fantasma, la parada de Gaudí. Entre les parades de Sant Pau i Dos de Maig, a la línia 5, hi també s'agrada Família, entre els carrers de Marina i La Pan. És una estació que, de fet, mai va ser inaugurada i, per tant, no s'ha fet mai servir. Es va construir l'any 1968, amb l'objectiu de ser una estació de la línia 2, amb correspondència amb la línia 5, però va quedant desús perquè els plans de creixement del metro de Barcelona van canviar. També hi ha algunes estacions fantasma a la línia 9 i 10 del metro, una part de les quals deixaran de ser-ho, per exemple, demà a divendres, quan comencin a circular els convoys i les endanes s'omplint de passatgers. Ara mateix també són estacions fantasma, aquesta hora de la tarda, les estacions de la línia 9 i 10 del metro, que sinó augura demà a Barcelona. Sempre tot això, en fi, malèfic i... inquietant. Bé, però no són les uniques estacions que hi ha abandonades, segon sembla, a Catalunya, perquè fora de Barcelona hi ha l'estació del tren de Baricentro, al Vallès, i d'altres al Marisme, com l'estació, per exemple, Pròmia Nord, on no hi paren els trens, però hi ha una petita construcció. A Ulesa de Montserrat, sense anar més lluny, també hi ha les restes d'una altra estació de Renfe que mai van entrar en funcionament. Aquestes relíquies ferroviàries, de fet, són un dels punts de pelagrinatge dels aficionats, els trens i els llocs abandonats. Aquests espais, congelats en el temps, no tenen cap manteniment especial per part d'Adif. Adif també ha iniciat converses amb una empresa barcelonina interessada a organitzar una ruta turística per estacions abandonades. En fi, aquesta és la història de les estacions abandonades arrel del caos que es va formar als túnels de Rodalies, que va deixar sense trens al centre de Barcelona, ahir dimecres, en aquell incendi que es va iniciar en una acumulació de deixalles, en una estació fantasma. Sí, així és, així és, així és, en una estació fantasma. Nosaltres que hem de deixar-ho aquí per ara, perquè hem de connectar amb Catalunya Radio, escoltar el voletiu de les 6, i tornem després a la segona hora amb la Clara Nervión de la revista Time Out, que fa una estona, m'escrib, que volia parlar de l'obertura de la Paloma, que és possible que torni a la sala de concert i de música, el pollastre a l'est i la festa de la llum. Tot això d'aquests moments a l'apena del Morro, dèiem la Clara Nervión de Time Out. Tata, tata, tata, tata, tata, tata... Bona tarda, us informa qui li en sabria. I arrenquem en un moment que segurament quedarà per la història. Senyores i senyors, nosaltres hem detectat les zones gravitacionals. Ho hem fet. Aquest és el moment en efecte en què David Ritzer, director executiu del laboratori LIGO, l'IGO, que anunciava la detecció d'aquestes zones gravitacionals que ja havia pronosticat fa més de 100 anys el científic Albert Einstein. Lluís Orpí. Estac de una gran descoberta que fins ara mai sabia i ha pogut demostrar i que modificarà a partir d'ara el concepte de l'astronomia. Eduard Salvador, catedràtic d'astrofítica del Departament d'astronomia de la Universitat de Barcelona de l'OB, ha valorat així en declaracions a Catalunya Informació, el que suposa la descoberta de cara al futur. La gràcia no és únicament que podrem estudiar millor alguns fenòmens. Hi ha coneguts, sinó que ens espera descoberiments totalment insospitats i amb abundància a les properes dècades. Ha sentit anar, per exemple, la primera prova de l'existència dels esforats negres. Aquestes zones representen una altra manera de captar informació que ens pot ajudar, no només a mirar, sinó també a sentir el so del cosmos. Sentim els notícies breus ara, Montse Quadreny. El seu ex, comptable de la Fundació NOS, Marc-Antonio Tejero, està revelant davant el tribunal que jutja el cas. La pregunta trama internacional que permetia Inyaki Ordangarin i el seu ex soci avadi impostos i enriquia els seus patrimonis personals. Palma, Sara Riera. Bona tarda, la Confesió de Tejero està sent una mina d'or per al fiscal. Ara ha confessat que a part dels diners que Ordangarin i Torres se'n botxacaven de les arques públiques de les Illes i el País Valencià, els enviaven després a paradisos fiscals per pagar menys impostos a Isenda. Sembla que l'Albert Bern prospective feien les agencions en initiated, voudran solitarius aрокos de l'Hospital neta de Juntsos. I apaguen en Puig i Alesi Despacament. Saliries perophoneu Pau Enter أίο, Puig de Can Tfeu i Adeu. stressedat en Barrsdere. Ultradarque rí herem de la presó al lancehen, estaven de b teaches al Tribunal de l'institut. abusos que té el Departament d'Encenyament i han anunciat que es volen personal judici com a acusació particular. Escol es presentarà com a acusació en tots aquests casos? Sí senyora, en tots aquests casos. Es presentarem com a acusació particular. Tens sessió de control a les Corts Valencianes, el president de la Generalitat Ximopuig en resposta a la Líder Popular, Isabel Boning, li ha retret als casos de corrupció destapats al PP Valencià. Le duele que la Comunidad Valenciana lidera el crecimiento económico, porque están muy confortables en esos sillones, en las moquetas y en los coches oficiales. Lo que me duele, saben lo que es? Las páginas de todos los periódicos, todos los días, todos los días, con su basura! Ustedes, como Armstrong, fueron dopados a todas las elecciones, devuelvan el título también por menos devuelvan y pierdan perdón. Una nova jornada d'educàstic a les borses europea s'han desplomat, penalitzades per la caiguda lliure de la banca davant de la podre, una nova crisi bancària al vell continent. LibEx35, per exemple, amb tot els valors en negatiu s'han fonsat un 4,88% fins al 7.746 punts, un nou mínim anual. Han liderat els números vermells, bànquia, per tant, un banc, BVB, un altre i s'entendert entre el 7,6 i el 6,8 de pèrdues. A Europa, s'oció de pànic venador, també, davant de la caiguda en picat dels bancs. París ha caigut un 4%, Frankfurt un 2,9, i Milà encara una mica més, 5,6. I ara parlem d'un cantani guitarrista de rock norteamericà, però des d'una perspectiva diferent, Bruce Springsteen, que publicarà la seva autobiografia amb el títol Born to Run el 27 de setembre, Òscar. En un comunicat, l'editorial Simon Schuster, segura Cat The Boss, que ara té 66 anys, explicarà el llibre com els seus problemes de joventut van inspirar les seves cançons inclòs a la que dona títol al volum de l'any 1975. Springsteen, que porta 7 anys treballant el text, asseure que escriure sobre un mateix llibre és divertit i que intentarà que llarga les pages, els aficionats a la seva música puguin conèixer el seu pensament. El llançament del llibre serà simultània als Estats Units i una quinzena més de país. Bona tarda, avui sabrem qui serà el rival del Barça, la final de copa del dia 21 de maig, que encara no té seu assignat. Aquest vespre vigo a dos quarts de nou, a jugar al partit de tornada de semi-final, centre al celta i al Sevilla, als Andalusos i van amb una renda del 4-0 de la nada. L'espanyol jugarà dissabte a Mastalla, tots dos equips, espanyol i valència, estan molt i molt necessitats de punts. L'entrenador periquito constant tinguà el que tindrà les baixes d'Ernepérez, d'Orlás d'Arlaus, qui sí d'Arvilla, però podria recuperar Víctor Sánchez. En basca d'avui, a jornada d'Euroliga, ara, a les 6, el grup del Barça, s'està jugant al Gimqui, Real Madrid, i a tres quarts de nou, a jugar al laboral cotxe Brose. Al Barça, l'assa rep de Malzalguiris, han partit de la jornada set del top 16 en un partit clau per mantenir aspiracions. El capità Juan Carlos Navarro serà avui el club de la mitja nit de Catalunya Ràdio. Ara en vol, el Barça ha renovat el capità del equip Víctor Tomàs, fins al juny de l'any 20. Tomàs, que té 30 anys, va incorporar el Barça a les categories de formació l'any 98 i a l'Europa de Futbol Sala, Servi, a les 9. Els espanyols juguen a la semifinal, se'n va al Kazakhstan, i abans, a dos quarts de set, s'enfronten servis i russos. I nosaltres, a l'esset, ens enfrontarem a l'actualitat del Catalunya Véspera. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 6 minuts, us parla Cristina Vargas. Més de 4.000 persones del municipi seran convidades a fer-se proves d'acribatge per prevenir el càncer de col en l'institut català d'oncologia, en el mar del programa de detecció, precos de càncer color rectal. Estan enviant cartes per convidar la població a fer-se el test de sancocultar els exclaments per tal de poder prevenir aquesta malaltia. El municipi, com dèiem, són 4.125 persones que formen part d'aquesta franja d'edat. Aquestes persones rebran en els propers dies, si no l'enrebutja, la carta on s'explica el funcionament d'aquesta prova. El municipi i les informàcies col·laboren amb aquest programa fent la recollida de les proves. Més coses, el jovent de Sant Just participarà de l'elaboració del nou ple jove per aquest mandat. Serà mitjançant una gimcana que al·labora el cas del de joves. Cada dimicràs durant un mes es publicarà una nova pista al web de l'equipament sobre un espai del municipi. Allà trobaran un còdic OR que els farà dos o tres preguntes d'interès juvenil. I, a més, aquestes persones que hi participaran hauran de superar la prova que trobaran en aquest còdic OR que sempre serà de pujar una fotografia Instagram. Un cop aconseguirà totes les pistes, caldrà omplir abans, al nou de març, una inscripció individual al cas del de joves per poder participar en els sortets dels premis, que seran dues entrades de dia pel Sónar o pel Primavera Sao. I una punt més, els joves de fins a 30 anys a Sant Just podrà notar una plaça d'EFA Pédual Alemanya, l'empresa Breix for Mobility, ho farà mitjançant la promoció que t'ajudi 2016, accedir a formació i pràctica remunerades que subvencionen les empreses i el govern federal. De fet, el jovent podrà escollir entre un total de 30 especialitzats. Trobareu tota aquesta informació més detallada i també com fer la inscripció online fins al 17 de febrer a la pagina de Breix for Mobility, v4m.cat. I això és tot. Per ara nosaltres tornem a partir de l'estet amb menys honor amb els sánjos notícies d'Edició Véspera i amb tota l'actualitat del municipi. Vet aquí una vegada, un programa de contes que realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes, de l'Associació de Mestres Roses Sençat. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del dematí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu, dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Despertanta, corrent, esmorzant, comprant, passejant, cadant, treballant, celebrant, sortint, conduint. Vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, no per els de ràdio, Generalitat de Catalunya. Què tal, bona tarda, són les 6 i 12, benvinguts a la segona hora de la penya del Morrú. Gràcies per escoltar-nos una persona més, El Vestras parlarem d'aquí una estona amb l'Arnau Consuls de llibres. Avui, des de car llibre, parlarem del premi d'honor de les lletres catalanes que ha sigut l'Antonio Oliver. I, a més a més, parlarem d'altres qüestions. Això no és el 8B, perquè m'ha mirat un WhatsApp que em diu premi d'honor lletres catalanes i posa M, Maria Antònia Oliver, crec que sí. I també deia que hem de connectar amb la redacció de la revista Time Out de Barcelona, perquè allà hi tenim la nostra benvolguda Clara Nervión. Clara, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, com va tot? Doncs em fa molta il·lusió fer la secció davant del consultor. Sí, els dijous us trepitgeu l'una a l'altra, perquè ell ve d'aquí una estona, tot i que sempre està igual, perquè no sap si, finalment, podrà fer-ho, perquè com que està aquell llibre té i està amb la gent i tal, que, per cert, mira, deixem... hòstia, ara quedarem fatal. Però és que avui és l'última secció que va als dijous, l'Ernau. Què dius, tu? Què li en posaràs? El posarem als dimarts, perquè diu que ha conquistat la botiga i tal, i allà d'aquell llibre té, doncs que no li va... Mira que era jo estava superorgullós d'anar mateix a tenir-lo... Ja ho he pensat, ho he pensat. ...de precedir la seva secció, però bueno, doncs, dispararem. Sí, avui s'ha de aprofitar, llavors gaudim l'avui com la que és l'última secció abans de l'Ernau. L'últim dia dius, per cert, que a la revista Time Out, que és la revista que sura als dimecres, i demà surt els divendres amb el periódico de Catalunya. Que, Clara, aquesta setmana t'enparreu d'algunes coses indàcents, com sempre, i aquesta setmana que és el que teniu, per exemple, teniu un article molt xulo dels pollastres alas? De fet, tenim una portada de pollastres alas... Què dius, Anna? Sí, sí, sí, portada de color, que fucsia amb un pollastre alas, allà, ben amics, perquè no sé què us sembla a vosaltres, però jo soc una gran, gran, gran fan dels pollastres alas, i és veritat que aquí a Barcelona no sempre sabem on toman-los. Depèn d'on, eh? Has d'anar a uns quants llocs primer, que t'agradi un, perquè clar, aquell sucet, aquelles patatones, aquella pell... Exactament. Ui, aquelles... Si tu s'està obrint la gana, tant com a mig. Però aquelles herbetes, que es posen així, com per sobre... Oh, oh, com m'agrada. Doncs això m'ha quedat comenci a recomanar uns quants llocs, i comencem per un lloc que es diu Els Polles de Llull, i que tenen dues seus. La primera està al carrer Naples 272, que és allà al costat de Sagrada Família, i la segona està al poble nou, al carrer Ramon Torró, número 13. I perquè és molt en... tant, tant, tant, en aquests pollastres. Sí. En primer lloc, perquè els propietaris ja tenen experiència, perquè ja fa 20 anys que van obrir, i perquè es pot escollir entre tres tipus de pollastres diferents. El primer... És el pollastre standard normal, que va a 8,50. Se'ls van molt, molt baratets. El segon és el pollastre de Lera, que és una miqueta més gran i criat de llibertat. I el tercer és el pollastre ecològic. Ah, o sigui, diferents tipus de pollastre que no vol dir condimentat de forma diferent, o sí? No, no vol dir condimentat de forma diferent, sinó que és el mateix pollastre el que canvia. I, de fet, aquest últim pollastre ecològic que està molt, molt de moda entre aquest públic healthy i supersalorable, que, si me'n parlem, és una miqueta més gran i aquest pal 25 euros. Ai, perdó, 25 euros. Tu, 25 euros, però que és ecològic. Aquest pollastre ha mancat coses bones... Ai, me caches la mar... Ai, me caches la mar... Hem perdut a la clave avion. Anem a trucar-la. A veure si la podem recuperar ara mateix. Clara? Hola. Ah, hola. T'havíem perdut. Què ha passat? Doncs no ho sé, jo crec que és el dels nervis, els pollars... Perdona, jo crec que... O sigui, la mateixa línia de telèfon s'ha quedat per parada dels 25 euros. Però és que potser ens hem d'ampler de greix, aquest... Ah, sí, sí, sí. Tenim una mica d'escorres pujades. Però aquest pollastre ecològic, si tu estàs de moda i tal, és per 25 euros, m'he quedat esperad. Però que els hi facin un massage, els viu amb jacuzzi... És un pollastre feliç, que tots menjaran un pollastre per 25 euros, però tots els menjaran un pollastre feliç. Sí, sí, sí. No ho sé, el mercatona valen 4 euros o 3. Fals una altra, una mica més... més baratès. Ah, clar, clar, clar. Doncs mira, els pollars de llull, eh? Prec nota, m'ha agradat. Tens altres opcions, sí, de pollastre. Tinc més opció? A veure. Per exemple, un recomano a Camp Pollastre, que està al carrer Villarroel 130, sí, d'allà a l'exemple esquerra, i són la sensació de l'exemple, perquè estan fets, són pollastres de les fets de Miliènia, que és ben estrany, això. Sí, en principi sí. Que normalment estan com aquelles colors metàl·lices. Sí, abans d'abans que vinguessin els falafels i els seu armes... Ja hi havia això. El pollor és l'art, donant voltes amb aquells fogons i tal, que després hi ha el sucet, que acabo avall, i llavors... És molt bo. El que més t'agrada a tu del pollar és que m'encanta són les patates al caliu que l'acompanyen. Ai, sí, patates al caliu, sí. Home, sí, patates al caliu, perquè depèn d'on vagis, també pots posar croquetes o escalivades. Sí, de fet, aquí a Camp Pollastre, els que s'obreixen, per exemple, a més d'allà de les patates, us apareixen calxofes, uns pobres verds... No hi ha patates, eh? Sí, a mi patates, perquè a més... Fas una mica al marran, a vegades em poso... La carn del Pollastre, que s'hi està ben fet, com a mi m'agrada, tendre, tendre allò malós, que se't fa la boca amb totes les cerveses, una mica l'oli... Sí, llavors tot això, xafat... És una mica normal, tot xafat, amb la patata i una mica d'alioli, d'aquests així, com que és així... Oh, calla!Calla! I tot això, amb una mica de... perdona, per sobre, li poses l'oli propi de la safata del Pollastre... No pot ser! Clara? No... Clara, hola? Clara? Què està passant d'avui amb les línies? Això no... no és normal, no? No, ja està, ara, no, no, ja està. Clara, què ha passat? No ho sé, que t'ha quedat tot i ha tornat, ja. Ah! Però, moment, això és cosa teva, avui, eh? Avui no ens la col·laré. No ho sé, però estic al mateix lloc de sempre que sabeu què faig. Quan parlo amb vosaltres, em foten l'espatx del cef. Ah, vale, te'n vas a l'espatx del... Aquí no em molesta, que em foten l'espatx. Osti, però què fas, com... Potser et passen trucades o alguna cosa, no? Bé, ja està, ja està. Ni busc un font, eh? No toqui res. Estan al despatx del jefe? No toqui res, eh, Clara? Nooo, el despatx, tio! Què és l'Andreu Gomila, el director del Time Out? Estic al despatx de un encara més jefe. No és jefe encara, eh? Qui? Estic al despatx de les dues voltes, que és el propietari del Time Out. Oh, jefazo, jefazo! Doncs no toqui res. Per ràdio d'Esberna, eh? No m'has fet res. No toqui res i trenques alguna cosa. Llavors, els pollastres, que estàvem dient de camp pollastre, molt bons, no? Molt bons. I un últim, si et sembla que ho recomanaré, que ja saps que sempre intento buscar alguna cosa, sants. Què t'agrada dir, tu? Que tinguis a prop de casa, però no en tenim cap. Però tinc una a l'escor. Bé, si home a l'escor queda a prop, queda a prop de casa. Doncs mira, allà a l'escor, que allà al carrer Vallaspir, número 140, hi ha el pollastríssim... El pollastríssim de l'escor. ¿I com està de preus? Doncs mira, el pollastríssim té un preu de veus, el pollastre, que és molt bé. I la curiositat és que el va obrir un tal marc, un noi que venia del món de la publicitat, i que per aquí ho ha deixat i s'ha dedicat el que li agrada realment a la vida, que és la cuina. Així que, més enllà del pollastre, trobaràs també conills, galtes de porc, peus de porcalat, que és una cosa bastant curiosa... I tot molt torradet, molt crujantet, i amb una barreja d'espècies que no ens ha volgut explicar perquè s'ha creixit... Estic a fora, eh. Això ho fa molt bé, molts cuiners, i molts de gent que no vol dir-ho, no vol dir-ho. Doncs escolta, queda bé que després... Mira, jo tinc una amiga, que és la Mireia, que cada vegada que va a un restaurant i li agrada alguna cosa, a part de preguntar-ho i tal, vol, després, fer el plat a casa, ella. Ah, sí? I demana la recepta? Bueno, la demana o ella pel que ha menjat, intueix com ha anat i com s'ha fet la recepta, i llavors intenta copiar i plejar-lo rellotjant-ho, imitació de casa. I com li queda això? Li sap quedar bo? Sí, bueno, no sempre. Però, per exemple... Això és molt bé, un sorbet de llimona, que hi ha un postre que va a provar un dia i tal, i sí, sí, el vaig provar i vaig dir-li, però és clar de l'estaurant. Sí, molt que et son d'això. I llavors, jo, des d'aquí, tenim-ho clara, com facis, si vols algun dia, que si t'agrada cuina i tal, que vagis a algun restaurant que t'agradi el plat, i després el facis a casa teva, perquè... Doncs mira, no sé què era bona cuinera, però que ho pugui intentar. Eh, no, bueno, sí. Totes comença. En fi, avui parlant amb la clara de la revista Time Out, però avui de pollastres a l'est, els pollos de Lluís, a Camp Pollastre, les Cors... Els de les Cors com es diu? Pollastríssim encabat. Ah, sí, pollastríssim, és veritat. Molt bé, doncs els són alguns que recomanen Time Out per anar a prendre un pollastre a l'est a Barcelona. Perquè d'un bon pollastre a l'est, a un mal pollastre hi ha una diferència substancial, i era hora que el pollastre a l'est també entres a la revista Time Out. Sí senyor. Sí senyor. Bueno, en fi, tenim més coses, perquè se celebra demà i... Bé, aquests dies la festa de llum a Barcelona, no? Doncs sí, com sabeu, no sé si es injust passa, però aquí els Barcelonains demanen infesta. No em traguis el tema, Clara, perquè estic molt sostenida. És que ara me n'anima la feina a nosaltres, ja, eh? Vull dir que avui aplaguem. Vostès estàs així contenta, marranya. Saps què passa? Que nosaltres no, aquí a la ràdio, i de fet tots en just fem... treballem demà. Però, escolta, Sant Feliu de Llobregat és festa. Sant Joan d'Espi també és festa. A Barcelona és festa. O sigui, ara ho veiem. Per què no fem festa, també, nosaltres? Ceu, la Ceu, la Ceu, la llibertat va a Barcelona. Ha celebrat les festes de Sant Aulàlia, que com sabeu, és la patrona de Barcelona, i és tan mòbren. Que diuen que aquesta vegada la piscentra és la catadral, no? Hi ha diverses piscentres, perquè el que us volia explicar, que és una cosa que m'agrada molt cada any, és la festa de la Llum, que se celebra cada any per Sant Aulàlia. Aleshores, en aquest cas, l'espectacle inaugural, aquest festival de la Llum, se celebrarà a... 8 dies joves, a les 8 del vespre, però, vull dir, que encara arribeu a la fàbrica del 63, encara arribeu a la plaça Sant Jaume. Ah, i en què consisteix la festa de la Llum? Doncs mira, és un... és un seguit d'activitats que es fan a diversos llocs, que, si voleu, repassarem, que es projecta edificis emblemàtics de la ciutat, llums, focus, fanelets, etcètera, que fan que tota l'arquitectura prengui un altre color, un altre to que hagi gairebé sigui reconeixible, i, per exemple, aquest primer cos explicava d'avui de la plaça Sant Jaume, es titula Dancem amb la Llum. Ah, que bonic, no? És molt mono. Això que li van mapping, que és com projeccions de focus de sobre els edificis, però que s'han pensat per cada un dels edificis. Per tant, estan dissenyats perquè, per exemple, si hi ha una finestra, i es sembla que hi hagi com a aigua que cau, o que l'edifici cau, o que l'edifici s'enlaire... És tot poc molt pensat. Molt bé, doncs, escolta, tot això, a partir d'avui, a les 8 del vespre, a la plaça Sant Jaume, que és un dels actes de... Sí, hi ha molts altres llocs, però trobareu també il·luminació, disseny, carrers de setes melles, a la Cataldral, al Carrer Moncada... Vull dir que s'ha d'estar una mica temps per a la Padrera, també. També, també, també, també. Sí, sí, sí, sí, sí. El petit Limón, el Palau Santella, el Moseu Picasso... Tot arreu. Això em recorda que per la Mercè també no ho van fer un any, això, a la festa de Llum per la Mercè. Ho han canviat de data, o...? Jo crec que ja s'ha sigut presentar-ho a l'Àlian. No sé, me'n sona alguna cosa, però vaja, en fi... A partir d'avui, i suposo que també, de les pròximes hores, i no sé si demà i el cap de setmana... Sí, fins al mateix diumenge, que ho podeu gaudir. Molt bé, doncs escolta, fantàstic. No, jo et deia això de la vinguda a la Cataldral, perquè em sembla que demà allà hi ha diferents... Hi ha uns concerts a la nit i... Hola, molt bé. El que passa és que no sé qui toquen, però ja m'ho aguda. En fi, clar, hem d'acabar amb una bona notícia, que la gent que ens agrada també ha sortit per Barcelona. Durant molts anys i molt de temps, saber que és possible que potser arreubra i torna la Paloma. Doncs, efectivament, Jordi corra en rumors, corra en rumors, que em encantaria que es compliqués. Sí, la mítica se l'ha de festa, allà d'en Raval, però... El carrer Tigre és que fins i tot és el nom del carrer Mola. Hauria dit Tigre. El carrer Tigre és molt gran. Tot molt animal, no? La Paloma, el carrer Tigre. De fet, allà, al Raval, com diem, ja fa quants anys que està tancada la Paloma? Doncs mira, ara farà 9 anys que s'ha tancada. No sé si ho recordeu, ara que sigueu 30 anyeros, que la Paloma va tancar fa 9 anys per problemes de soroll, per collomes amb els veïns. De fet, van fer comptencament 9 anys, Jordi. Que fort! Com passa el temps? Jo ho he dit, no sé... Així d'entrada, 4 o 5, que ho he dit jo. Doncs mira, ja fa 9 anys. De fet, deu fer com deu, van tancar i van tornar a obrir, i van posar a mims el carrer perquè la gent no cridés... Però no va acabar de funcionar, no? No va acabar de funcionar. I de fet, el tema és que hi havia problemes mateixos d'insonorització del local, i de problemes també. D'acordat que els propietaris ja no reclatin. De fet, han fet una bona inversió per insonoritzar el local, i han fet una nova capa de tarima al terra. I ara, aleshores, el que estan pendents és que l'Ajuntament ara que ho han arreglat tot, ja simplement els idoni els permetes per poder tornar a obrir, i compten, adriuen els putos propietaris, que compten amb 5 o 6 mesos perquè puguin obrir, ja. Bé, era un de nou, la Paloma. Sí, va, doncs a veure, esperem, esperem la Polo. Que no volem morir els vits. Perquè, home, des de llavors no els vistes d'acord amb mi, la Polo ha sigut el referent, sobretot per la Jorna, també, no? Perquè abans ja hi ha com la Paloma, la Polo... Sí, també hi ha hagut una mala notícia, Jordi. Aquesta setmana, que és que el Music Hall, que és aquell local que hi ha ara amb la Catalunya, tot just toca la plaça a Catalunya, que feien molts concerts de mitjans formats, que havia tocat grups molt mítics, doncs ara es veu que deixen de fer concerts, i es converteix en un palau solamente. Com dius? Hòstia, no fotis! Però què dius, ara? Suprometo i sort. No, és una mala notícia. Molt mala notícia. I la Paloma vol dir que ens ha animat una mica. Estarem atents, Clara, i si alguna novetat, per favor, ens ho farà saber, com també... Vull comunicar-ho. Això hi ha una mica més general. Ja he dit ja de gràfics. Si hi ha coses sobre el Primavera i Sóners que vagin apareixent, tu ens ho vas dir també, que ens agraden molt. Un petó, guapa, cuida molt, gràcies. Adéu. Gràcies, jut. La Clara Garbion, que és màquella, és la redacció de la revista Timeout a Barcelona, la nostra revista d'oci de cultura preferida. El preferirà posar per la publicitat. I d'aquí un moment intentarem... Dic que intentarem, perquè m'haig de saber amb l'Arnau, avui, contactar per última vegada els dijous amb Call Lliberté, a la llibertat de Sant Jus, allà al carrer Bonavista. A veure què ens ha explicat l'Arnau, i si no té clients, ja ens potes endre bé. I si no, bueno, d'alguna cosa farem aquí a la penya del Morro. Fins ara la veixa. Vet aquí una vegada un programa de contes que realitza el grup Marc Mestres àvies recuperadores de contes de l'Associació de Mestre Rosa Sençà. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu a Babilonis. No us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio de Svern. Dos quarts en punt de 7 a la tarda. Continuem en directe a la penya del Morro de Ràdio de Svern. Gràcies per escoltar-nos una estona més. Ja sabeu que podeu fer-ho a través de les aplicacions per Android i per iPhone, de ràdio de Svern, a través de la web ràdio de Svern.com i com no, de la manera tradicional, autèntica i original, que és la freqüència mudulada 98.1. No me'n recordava, ja. No me'n recordava, ja, que anirà la freqüència. En fi, connectem com cada setmana amb Calli Ibrater, allà, al centre de Sant Jordi, a la vostra llibreria de referència amb l'Arnau Consol. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. No sé què mai que dic, quan diuen això. Podríem canviar la solutació? No, no m'agrada, m'agrada. Ah, molt bé. No, no, ho espero que ho diguis. Jo no ho espero, però jo, clar, hauria de respondre alguna cosa. En fi, Arnau, que ja he avisat abans, que avui és l'últim dia que ho fem als dijous, la secció, perquè... El problema és logístic. I llavors, a partir de la setmana que ve, ja t'esperem el dimarts. De totes maneres, sé que estàs a la botiga, ara, i estàs a la llibreria, i, per tant, és possible que hi entri algun client, algun lector, que et demani consell i tal. Jo entenc que el primer és el primer, i que, per tant, el lector s'esperarà que acabi la secció de la ràdio. Ah, sí, oi? La ràdio és veritat. Bueno, bueno, si hi entra algú, no. Doncs ja ens ho dius i no sé, ja farem alguna cosa. Hi simularem d'alguna manera. Doncs qui sigui, qui entri l'entrevistem. A veure què compres. Escolta, si hi entra algú, saps què pots fer? Pots deixar el telèfon que s'escolti. A veure. Per saber una mica la recomanació. Ja us fem una mica recomanació en directe. Si hi entra en temes privats i personals, ja ho tallaré jo, eh? Ah, molt bé. Però vull dir que si és una recomanació... Si vol un lector o algú, o alguna cosa, ho podem fer-ho. Bueno, en fi, va, Arnau, no ens enrotllem més. Anem cap al tema. Anem al tema. Tenim... A veure què ho tenim per aquí. Tenim nou premi de l'Ordre de les lletres catalanes. Home, això és una notícia. De l'entrada que sigui lletres catalanes, dius, va, doncs sempre és un escritor. I no sempre és un escritor del trenyat. No es va rebre Raimón. Sí, era escritor, no, el sentit que ha escrit les lletres, però han passat a la seva lingüista. Escriptor també, perquè Joana Venya, el tour de tractats de filologia lingüística i elèctrica, i tot tipus, no? És que s'escau en un escriptor en el sentit més convencional del termes escritor. Perquè és un novel·lista, un narrador d'aquests llibres que pot plencar llibres. I aquesta gasa d'aixils, de més, fa molta gràcia dir que ha estat Maria Antònia Olíbé, una escritora de Manacó. Sí, sí. No sé ben bé com s'ha de renunciar. Manacó. Manacó, eh? Sí, sí, sí. Manacó. Manacó. En tot cas, però a Fingar, a Barcelona, és l'any 70, i d'alguna manera formar part d'aquesta nominada generació literària del 70, que té els tres noms com podien ser Jaume Cabré, o Pep Albanell, o el que va ser el seu marit Jaume Fuster, que potser molt recordaran perquè era, d'un temps, ell i l'Andreu Martín rivalitzaven a veure qui escrivia la novel·la negra més ràpid, i més... Vèiem com els dos autors referents de la novel·la negra totalana, no? Jaume Fuster, per exemple, va ser el guionista d'una sèrie d'unes primeres cafè de vidres, que eren les claus de vidre. I que s'interpel·lava que, aleshores, l'espectador pogués endevinar aquí del crim. Ah, les sí i tot plegant. Coses d'escriptors, no? Coses d'escriptors d'aquestes, que són les que TV3 es va arriscar, perquè no era fàcil fer una sèrie millor. Perquè, a més a més, hi ha un volum de contes, que són les claus de vidre, tot un cas i una mica d'allò. I, al final, el tens en l'apèndic de dir, bueno, sí, que l'has encertat, l'has acistat, no? I amb tota una explicació, però mentre estan tutes ha hagut de currar la teva forma. Bé, això és el Jaume Fuster, però no ens enrerec en pas, perquè l'important és que, a la que va ser la seva bona, per el Jaume Fuster, és de morir a la Mercòlia d'Anys, la Maria Antonio Oliver molt justament li ha caigut, doncs, el premi ameriscut, aquest premi d'un ordre de lletres que d'Anys. Sí, me'n refacem. La fotografia que tinc aquí davant, per exemple, el tema premis i reconeixements no se'n posa. Ah, 12 mesos. Creu de Sant Jordi 2007. La creu de Sant Jordi, o sigui, anem forts. Després també va començar, per exemple, el premi Ciutat de Palma, el premi Ramon Llull del govern balear, el premi... Sí, el noquet que dona... No, no, cal el distingir, eh? No el de Planeta. No, el Jaume Fuster, en fi, i a més a mi... El premi Sant Jordi del 2012, amb críneres de foc, el premi i prudència hibertrana, amb la que probablement és la seva millor novel·la, o si més no, la més aplaudida, que és Joan A.E., que és una dona forta, un obre molt poderós d'aquestes dones que els bons ramans o bons coneixers de la literatura catalana coneixen, perquè és com aquella Mila de solitud o aquella Colometa. Doncs Joan A.E. És una presència molt forta a la literatura catalana, una novel·la absolutament recomanable. Correcte. Per exemple, cal destacar algunes de les seves novel·les, com, per exemple, Crònica... Des del 1970, porta escrivint cròniques d'un mig estiu, el vaixell diràs i no tornarà, però això és... I després és una sèrie detectivesca d'ell, no ens oblidem de la Lònia Giu, la primera detectiu catalana femenina. Ah, sí? No la conec. La primera dona detectiu literària, Lònia Giu. Lònia Giu. Està a la sèrie amb l'Estúdia en Lula. Hi havia una picada d'ullet de l'Estúdia nascarlada de Sherlock Holmes, de Conan Doyle, i després va seguir. Donaran típodes, amb el sol que fa l'Anne, camor, decans... En fi, uns quants d'aquesta detectiu que va crear una pitrita sèrie. Es va acabar de seguida. Després no sabem si aquesta novel·la que era promesa i s'escrivint reprendrà aquesta Lònia Giu. Ara aquesta de moda, això de fer càrregues de detectius. Diu que toca temes de crítica social en un ambient repidant. Sí, justament. Dels detectius que fan sèrie, podríem dir moltíssims, no? De dones, menys. Evidentment, la dona Léon podria tenir algun... Però en fi, vaja, que val la pena destacar això, que es va inventar un detectiu... Sí, sí, sí. De fet, ella, a la seva narrativa, diu que sempre dona un protagonisme especial a la dona. Ha sigut una... Ha sigut una escritura molt combativa en aquest sentit, i per tant, també és un premi a això, a tota la literatura femení. Perquè, a més, avui repassàvem. I dius, depremis d'unes altres catalanes, eh? Doncs em veig... Contadem que era la quarta o la cinquena zona que el guanyava. I estem parlant que abans havien sigut Mercè Rodereda, 3 apàmies i Montserrat Avelló, l'última, crec, recordar, eh? Escolta, ja és hora, una mica, d'anar intentant compensar tota aquesta història. Ho dic perquè mira, això em va molt bé, perquè fa un moment he llegit un article que justament comentava això de les xifres de la temporada 2015-2016 del Teatre català. I, per exemple, deia que al Teatre lliure hi havia 29 espectacles, on dels quals tres eren d'autores i dues de directores, dels 29, eh? El Teatre Nacional de Catalunya, 19 espectacles, entre els quals una d'una autora i dues de directores. El mercat de les flors, 40 espectacles, 8 directores. El liceu, 10 espectacles, cap directora musical i una directora cèntica. Una golla, 10 espectacles, una directora i una autora. Sí, sí, sí. I ara, mentre estan, jo he buscat la llista dels premis d'honor, que és un premi que es dona, és de l'any 69. És el primer barrer de Jordi Rubio i Balaguer, l'autor, bueno, en fi. Entre altres, un diccionari innamorable. I veig grans noms, eh? Joan Oliveira, Salvador Escriu, Foy, Sanchis Guarnet... En fi, i vaig buscant, i efectivament, la primera dona, l'any 1980, Mercè Rodoreda. La segona dona ja fins... Atenció, vencem als anys... L'any 2001, o sigui, del 80, el 2001 només guanya noms, i el 2001 guanya 3 apàmies. 21 anys, eh? Després, bueno, el sal és menor, però del 2001 ens n'hem d'anar ja fins al... Bé, bé, bé, bé... 2008, passen 7 i el guanya Montserrat Avelló. La polètesa Montserrat Avelló. I han tornat a passar 8 anys, en aquest cas. Escolta, eren 7, han passat 8, i 2016, Maria Antonio Oliveira. Entrevig. Com és, per tu, a torni al darrere? Ho dic perquè moltes vegades també se sent, eh, que, home, però és que la dona ja hi ha igualtat... Bueno, no hi ha la igualtat que potser molts ens agradaria, o que hi hauria d'haver. Ho dic perquè a vegades sembla que no. Però, per exemple, amb això dels premis, i amb això que heu comentat ara de les obres de teatre, és evident que aquí no hi ha una compensació i no hi ha una igualtat en aquest sentit. De totes formes, ens agradarem molt que la Maria Antonio Oliveira, per tant, hagi guanyat aquest premi d'un ordre a les lletres catalanes. Per què serveixi per anar a recuperar la seva obra? Perquè realment sí, és memorable. I abans d'aquí, ella ha dit, m'has donat unes declaracions molt divertides, dient que aquest premi ha sigut com una inyecció textual, eh, de tant o màqueta i oli a la dena per poder seguir escrivint la novel·la que fa temps que Rosseguei que li costa. Doncs, escolta, ens anem... Una inyecció de tant en tant, aquest oli, eh? Sí, però que vagi al metge, també, perquè, clar, que s'ho faci mirar. Diu que en el camp de la narrativa Breu forma part del col·lectiu Ofèlia Drax, i també... Sí, té bé si recull de narrativa Breu, en els quals el volum de l'illa de la dona. A més a més, també ha col·laborat amb publicacions com el Correo Català, en el Cerrador, Canigó, i amb el fotòref Toni Catany, a moda d'enècdota... Ah, això mateix. A més a més, hi ha llibres i reportatges. I, fins i tot, és que no... Ella és traductora de l'anglès, del francès, de l'Itàlia, de l'Itàlia... Aquesta és l'altra cosa que volia destacar. Clar, ha portat els catalàobres de Virginia Woolf, de Stevenson, de Marc Twain, el movidic de Herman Melville, o sigui, poca broma, teniu en català aquestes grans obres perquè algú convaria en Toni Olívesi l'aposar, no? I, per tant, realment... Exacte. El tema Ophelia Drax, doncs... No sé si algú recordeu els germans mirant-ne, que fa un temps una sèrie d'escriptors pro-reconeguts, quan es va fer un llibre en comú, sobre un tema, van dir un eròtic, l'altre policia... El futbol. Això era una còpia. No hi havia el Barça, també. El Barça o la vida. Exactament, hi havia els Barça, la vida. Doncs, bueno, Drax, el cognom, són les lletres que formen diferents escriptors, entre els quals Maria Antoni Olívia. O Ophelia Drax, l'OM, penso que és d'Olívia, justament. Entre mig hi havia Joan Rendé, Joaquim Carbó, Jaume Coster, Josep Alvanell, Jaume Cabret, Vicenç Villatoro, Isidre Grau i Margarida Dinseta. Doncs, escolta... Quim Monzó també hi va participar, en un de columns, eh? Sí, sí, sí, sí, sí. Els grans noms de la detenció catalana, que han darrere aquest Ophelia Drax, quan encara no eren massa coneguts, eh? Que, de fet, l'altre dia vaig llegir l'article, m'imagino que sigui del Xavier Bosch, el diari ara, sobre quin Monzó, que ara fa més de 10 anys, que sí que havia acabat ja la seva carrera editorial, o què? Tu saps alguna cosa del Monzó o què? Jo estic convençut que estàs creint, eh? Ah, sí? Em sorprendrà, sí. Vale, vale. També, cert, la seva editorial ara va ser per un moment difícil. Quina és? Clar, la seva editorial de tota la vida és... Quatermes crema, que no només és perquè ell li publici, sinó que ell forma part. I, clar, cremes va quedar sense el Jaume Bellcorba, que era l'Alma Mater, l'Alma, el pare, la mare, ho era i tot. Però... Crec que, fins i tot, com a accionariat, el Quim Monzó em formava part, de com se li acessó i traduria coses, li referia no només lliuresteu sinó traduccions, el Jaume Bellcorba, clar. Jaume Bellcorba es la moria ara fa un parell d'anys. I, de crema, la veritat és que hem d'estar arribant molt poqueta cosa ara de la lliureria. Està en un procés de càmbides, voler buscar algú en una figura tan potent, com el Jaume, doncs per posar-se davant. I, per exemple, el Quim Monzó també ho està trafellat en aquest sentit. M'ho imagino que sí, m'ho imagino que sí. Doncs, escolta, què he de dir? Per cert que avui, que l'hi estem ja fent, aquest ho manatgem a l'escudíssim, a la Mar d'Antònia Uli Bé, que també ja s'ha sigut traduïda. Per exemple, a l'arlamany, a l'anglès, al castellà, a la francès, a l'arlandès, a l'Itàlia i al portugès. En fi, doncs, què he de dir. I, a més a més, també, escrit teatre. Està bé? Sí, de tot. Has fet un munt de... Una autora amb moltes facetes, a 4x4, totes reis. Sí senyor, sí senyor. Arnau, com va que el llibre té? Tens gent, ara, o no? Com estàs? No, estem bé, estem bé. Està fent una tarda tranquil·la, he pogut avançar molta feina. En alegro, perquè, clar, a part dels llibres, tu també te'n carregues de tota la part de números i gesturides... I entre tots us en una mica tot, eh? Sí, sí, sí. Però, sí, efectivament, és la part que menges veu de l'ofici llibre d'E. I, bueno, anem aprenent, eh, perquè els números, fins i tot, no eren massa nics, però... Sí? Bueno, a copia de Fernet... Bueno, clar, és que tu és de lletres, és que això... Clar, clar. És a dir, que no te l'acollin, que no te l'acollin. Per cert, que, saps que últimament... Estic reencant a tornar a llegir llibres i tal... Carai, volies per a un? Una mica, sí. I llavors, he llegit un que és... No sé si coneixes tu, que és de les voces basses del Manu Rivas. És un llibre que és de l'autora El Làpid del Carpintero. L'ha llegit tu, les voces basses o no? No, el Làpid del Carpintero. I ara d'El Rivas n'ha arribat un altre, l'últim, que tinc moltes ganes de llegir, perquè passa o té a veure amb una llibreria. Ah. Com es diuen? Los últimos días de Terranova. Los últimos días? Perdó, el último día de Terranova, Manuel Rivas. Sí. I, què en fi, hi ha una llibreria que té... que té molt protagonisme, perquè sí, per tant, tinc moltes ganes. El Rivas es un autòquim ara de Provo. Sí. Ah, sí, que haurem d'això. La contraportada, exactament, ens diu la vida de Vicenzo Fontana. Està a punt d'entrar en liquidación final, cuando su librería se ve asediada por la codicia impacable de los especuladores de inmobiliarios. Ah... Ah, sí, comencem l'últim dia, des de Terranova. Sí, sí, de fet, aquest de les voces basses, no sé si té alguna cosa a veure amb el Làpid del Carpintero, però diríem... Per cert, que algú està tocat en la flauta, o alguna cosa? No, es lo sí musical que tenim acá, lliurete. Ja està bo. Ah, jazz, molt bé. No sé què és. Dic que no sé si el Làpid... Hauria d'haver coltret, aquí, escolta. Si l'ha passat d'aquí, mira. És que el llibre té, escolta. A part de comprar llibres o passar una estona, és que tenen un fum musical que és particular de jazz. Escolta, anava a dir que el Làpid del Carpintero, que no sé si passa el mateix que les voces basses, és que hi ha com aquesta mena de... A veure, no diré realisme màgic, perquè fa com ràbia, com aquesta paraula, però, com una exageració de la pròpia realitat, no? Sí, sí. Que, en el fons, el realisme màgic seria això, però, cert, potser està massa abusat. I és això, presentar-te una realitat que no es ven bé la del dia a dia, però això és un llibre, per això és literatura, i per això pot passar de tot. Sí, sí, efectivament, efectivament. Les voces basses, molt recomanables, perquè, a més, explica la història de la seva infantesa. I de la seva història, de quan vivia allà a Galícia, al poble de Castro, les històries de la gent, el que passava, després a ell, explica que el van destinar a un diari i que feia de corresponsal i anava allà. Però clar, ho explica, sobretot a un dels últims capítols, quan està la redacció, és un diari local. És un diari que explica les històries molt locals dels pobles veïns, i que la gent envia, per exemple, els seus relats a través del conductor de la línia d'autobús que passa per tots els pobles, m'explico. Sí, sí, i llavors ho explica com si estigués a la redacció del New York Times. És espectacular, perquè espero que a l'última hora no entri al Montserrat. Per tant, jo vull fer la recomanació, si em permets, aquesta setmana, de les voces basses del Manol Ribes, i m'apunto aquí, en l'últim dia, de Terra Nova, del mateix autor del Manol Ribes, aquest gallet que hi ha... Sí, jo crec que amb aquestes són el que hem parlat, una subvenció de la xuta de Galícia i una de la regidoria de la dona de Ginapol. Doncs sí, sí, sí, sí. Aquí estic, eh, aquí estic, aquí estic. En fi, perquè és que la ràdio és que passa que no m'acaba de donar molt, i llavors sí, tu tira per altres bandes. En fi, Arnau, no et molestem més, moltíssimes gràcies, i a partir de dimarts, si vols venir aquí a l'estudi, comentarem altres qüestions. Potser podrem comentar un acte de dimecres que estem acabant d'organitzar, i si t'hi veiem, n'has concluït, doncs a dimarts era el dia. Perfecte, doncs ho parlarem. Arnau, que vagi molt bé, moltes gràcies, i... Visc a Can Lliberté. Vinga, visca.Visc a Can Lliberté. Vinga, adéu. Sí, sí, 48 de la tarda. Ja anem acabant el programa. A veure, he escrit algú al xat, avui, de radiosbar.com. Vaig a mirar-lo. Espera que estic engegant la pantalla, ara. Ah, no, no escrit ningú, ui, escolta, si la webcam ho està molt desenfocada. Està enfocada en un altre lloc, ara. Bé, doncs ja hem d'acabar el programa. Això és així. Gràcies a tothom que ha fet possible. L'apèndio del morro d'avui. La Cristina Vargas, les notícies descendues. El Pau Ram, el nostre politòleg de capçalera. El senyor Benito, amb l'escord importants de la vida. La Clara Narvion, que a la revista tan mau ara a l'Arnau Consul de Cal Lligracet. Tornem demà a partir de les 5 de la tarda, perquè farem programa si sou d'aquells de fortunats que demà celebreu Sant Aulàlia i seu festa en hora bona, i que gaudiu d'un pont llarg. Que vagi bé. Adéu-siau. La feia Balmorro, cada tarda en les signes, és a Ràdio d'Esfer. Al just de la fusta, parlem de tot el que passa Sant Just. Hi haurà alguna aprensa que ja aconseguirà entreure qui eren tots els empresaris que anava amb ell, que fins ara m'utis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir res. Busco sempre aquella crisi. No sé si és una crisi. No sé si és una crisi. No sé si és una crisi. No sé si és una crisi. Aquella notícia és una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Sí, volem veure un d'aquests grups més de casa, i amb moltes oportunitats molt festivals. T'equivoques en un penal, en un basse a Madrid. Pots quedar crucificada per vida. Tot se solucionarà, el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a una. Abreu-ho a una. De 11 divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de 11 divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. Qui esperem? Vet aquí una vegada. Un programa de contes que realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes, de l'Associació de Mestre Rosa Sençal. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Bilònia. No us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre. ... Despertanta. Corrent. Esmorzan. Comprant. Passejant. Cadant. Treballant. Celebrant. Sortint. Conduint. Vius connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Sinto nit les pràpies d'espèr. La ràpida s'endús. Gràcies. Gràcies. ... ... C'mon, baby, don't you worry the ugh Baby, baby, don't you wanna go Back then I was saying young Sweet-haunt Chicago Come on, baby, don't you wanna go I even don't you wanna go Well, come on I even don't you wanna go Back in the same old place Sweet home, Chicago 6-3-9, 9-9-9-18 Look there, brother, baby, and I'll see what I see and why I behave Baby, don't you wanna go Back in the same old place Sweet home, Chicago Well, come on Baby, don't you wanna go Oh, baby, don't you wanna go Back in the same old place My sweet home, Chicago Oh, baby, don't you wanna go Back in the same old place My sweet home, Chicago Oh, baby, don't you wanna go Back in the same old place Oh, baby, don't you wanna go Back in the same old place Oh, baby, don't you wanna go Back in the same old place Oh, baby, don't you wanna go Back in the same old place Oh, baby, don't you wanna go Back in the same old place Oh, baby, don't you wanna go Back in the same old place Back in the same old place