#860 - La Penya del Morro del 12/2/2016

euros per haver-los tapat la vista i 85.000 més per d'anys murals. Clara Jordà, en Catalunya Ràdio, Calonja. Demà es commamora el dia mundial de la ràdio. El programa al sublement de Catalunya Ràdio, que en farà un especial, s'interpreterà en directes sintonies històriques de la missióra, com aquesta que sona, el que ha fet a la República, i també recuperarà un espai emblemàtic de fa uns anys, el complot dels uents Pep Vila. Des de primera hora del matí, el sublement farà un recorregut històric, pel que ha significat fins ara la ràdio i el sentit que té en l'actualitat. Ricardo Estrella, el presentador del programa, n'ha donat més detalls. I ara, ràdio vintà, és música en directe. Hem agafat músics que vindran a versionar sintonies històriques de Catalunya Ràdio, com seria la nit dels ignorants cantarà per litus, per exemple, o interpretarà per divert fortuny, amb el seu saxo. Doncs tot això ho escoltarem demà. També es fan en connexions en diverses ràdios de tot el món per saber com se celebra aquesta data. Ostrell parlarà del mitjà amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i també entrevistarà Joaquim Maria Puyal. Finalment, el sublement recuperarà un espai històric del cap de setmana, el complot dels uents amb el seu presentador, Xavier Solà, que ocupa l'antena del programa a les 11 del matí. ...volta'l. Esport, Xavier Solà. Com se'n tinga el cantrenador de l'Espanol a sobre que confien la resposta dels sujuradors de cara al partit de demà al camp de València tot i els últims morts resultats de l'equip. La Galca recupera Caïseda i Víctor Sánchez per aquest partit. El seu mole que a València, Gary Névil, diu que no sent que jo hi ha el càrrec en el duel de demà. Al Madrid, Zinedins i Díaz, no veu un problema que la final de la CUP entre el Barça i el Sevilla, jo i el Bernabéu, la Federació Internacional de Futbol, ha anunciat que suspenen en 12 anys d'inhabilitació l'exsecretari general del màxim organisme del futbol, el francès Geron Balc, investigat per irregularitats en la venda d'entrades dels Mundials. En basc a el Barça Rèpals del guiris de Caones, a partir de les 9 a la setena jornada de l'Aurolíga, el vas a Porto Riquen, Carlos Arroyó, podria tornar a jugar uns minuts avui després de 5 setmanes lesionat, i al Ràdio de Suècia, Celestino Geli, d'era la prova després de la primera jornada. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Vits, molt més que nits d'el·lectrònica. Vits, ara divendres 17 assidumentges a 10 a onze de la nit. Despertanta, corrent, esmorzan, comprant, passejant, quedant, treballant, celebrant, sortint, conduint, vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio, Generalitat de Catalunya. La tenya del Morro, un programa amb més morro que tenya. Bona tarda, senyors i gent de l'estranger com esteu, que hem vingut al programa de les tardes de ràdio des de l'Espanya i el soló de Jordi Romèric. I fins a les set del despre, això és la penya del Morro, un programa número 1.780, 15. Gràcies, que hem d'obrir les notícies de senyors amb la Cristina Bargat. Per això parlarem avui de l'escola Canigó, que és el primer centre que oblida visites a l'escola de l'Espanya. També també anem amb el Marc Rosí, que és el drama turc del musical, que es va estrenar amb molt d'Àcrid de Barcelona, fan qui setja el teatre Victòria. I també tindrem l'Augustronomia, que anava a dir si dels guunis de Senyors, amb el Dani Martínez i el Gonsir Ibella, i a la segona hora, com que de divendres, parlarem de què no hem de fer aquest cap de setmana, per alguns cap de setmana. I ja s'ha quedat. I també, com ser un bon català, el concurs del Dani Martínez, i el cinema amb el Jordi Roca. Tot això avui a la Pella va morir bona tarda i un vingut del programa. Què passa? No. Però hauria de ser una altra sintonia. Ara sí, Cristina, bona tarda. Bona tarda, català. Ara sí, que podria ser una sintonia de por. I ara sí que podria ser una sintonia de por. I ara sí que podria ser una sintonia de por. Ara sí, que podria ser una sintonia de por. Bé, el proper Dimecres 17 de febrer, com deien, comencen les visites de les escoles públiques del nostre municipi, Sant Just Desbert. Sant Jaix Desbert, que deia amb mi meu. De cara al procés de preinscripció. Sí, l'escola Canigó, de fet, la que està a dalt de tot, per això és la que està a dalt de tot, és el primer centre que els pares i mares poden visitar, no? Sí, de fet, l'escola Canigó farà la primera visita, operar el Dimecres 17 de febrer a un quart de 10 del matí, i la següent, el dijous 18 de febrer, a les 4 de la tarda. Cal descegar que, en aquest cas, que la centre ha programat una visita en horari de matí, i una altra en horari de tarda, per tal que els pares doncs la puguin anar a la que els hi vagi millor. De fet, l'escola Montserrata és la següent en obrir les seves portes, operar el dimarts dia 1 de març, a les 4 de la tarda, i l'endemà el Dimecres dia 2, a dos quarts de 10 del matí. L'escola Montseny serà el següent, en aquest cas, els dies 17 de març, dilluns, a les 4, i el Dimecres, 9 de març, a dos quarts de 10 del matí, serà la jornada de portes obertes que operarà a l'escola Montseny, i d'altra banda, l'Institut de Sant Just, doncs, per a una única jornada de portes obertes, serà el dijous, dia 3 de març, a un quart de 7 de la tarda. Per últim, l'escola Abraçol, municipal Marex, la farà de cara a l'abril, el dimarts, dia 19, a dos quarts de 10, i el dijous, 21, a les 5 de la tarda. Bé, si voleu saber més horaris i més coses, teniu la pagina web, com sempre, sent Just.cat, allà podeu trobar tota la informació que comentem. Com, per exemple, canviant de qüestió, les obres del projecte Custòdia arten moviment que arribaran demà a l'espai de lliure, creació, karma... I, per tant, vol dir que demà s'hi inaugura aquesta exposició. Són un total d'11 peces que, a partir de demà 17, romandran exposades, com diem, al públic. Sí, durant 13 mesos, un total d'11 peces de diferents creadors han transitat per uns espais diferents, mentre convivien, doncs, amb objectes i també amb entorns personals, com, per exemple, són les cases de les persones que les han custodiat. De fet, Custòdia, de Natàlia Cao, venus de Collserola, del Nil Nabot, Armari, de Marcel Camps, Negre Blanc, de Josep Plaza... I estereodes, per exemple, de Roger Avellas, són algunes de les obres que formen part, doncs, d'aquest projecte, entre moltes altres, de com diem, un total d'11 peces, no? Demà, com deies, per primera vegada, ens mostraran aquestes obres que formen part de la segona edició del projecte Custòdia. A més a més, doncs, en aquesta inauguració, que hi haurà d'aquesta exposició, les persones que han custodiat les diferents peces explicaran com han fet les seves les obres, i també, com les han dotat, doncs, d'una nova interpretació. Tot plegat serà, a partir de demà, 12 a dues del migdia i també de 6 a 8 del vespre, a l'espai de lliure, creació Carme Malaret, que se situa al carrer Bonavista, número 105. Bé, i atenció, perquè, a mi et de qüestió, la Casa Regional d'Extremadura celebra aquest dissabte el Carnaval. Bueno, em sabà que ja havia acabat la celebració del nostre municipi, i veig que no. No. S'ha acabat mai al Carnaval en guany. La ràdio podria celebrar la setmana següent. Sí, podria fer alguna cosa. Tot i que l'enterrament de la sardina va ser d'immigrés, però no passa res, perquè aquí són justes especials, i encara que ja s'hagi enterrat el Carles Doltes, i l'altre dia va dir que no tornava el Ricard Nastoltes fins d'aquí un any, no passa res perquè... Bueno, demà torna. La festa serà la seu de l'entitat de la Casa d'Extremadura, i comptarà amb activitats per als infants i posteriorment tindrà lloc la festa per les persones més grans, no? Sí, doncs com dius. Presament Jordi, després de la celebració de la festa amb la rua pels carrers del municipi, d'agra amb el Ricard Nastoltes, aquest imegres, la Casa... Sí, jo crec que sí, perquè de fet la Casa Regional d'Extremadura organitza una festa per se n'abra Carnaval. Totes les persones ja formin part de l'entitat o no, estan convidades a desistir-hi, i destaca que la celebració per als més petits comptarà amb un berenar, i també una animació infantil que anirà a càrrec d'uns pallassos, pel que respecta a la festa per les persones adultes, hi haurà un concurs de disfresses, i atenció que el guanyador s'endurà dues ampolles de vi i un pàrnil. Tot plegat començarà a la seva de l'entitat a partir de les 6 de la tarda, en aquest cas amb les activitats dirigides als més petits de la Casa, i a partir de dos quarts d'11 de la nit tindrà lloc la festa per les persones adultes, i evidentment, doncs, aquest concurs de disfresses i aquest sortets del premi. Bé, doncs, Cristina, moltíssimes gràcies. A vosaltres. Una tarda més per explicar-nos i acostar-nos a la qualitat del municipi. Recordeu que teniu més informació de les coses que passen a Sant Just. Ara mateix, a radioderbert.com. I a partir de les 7, el Sant Just notícies edició vespre. Cristina, gràcies. Bona tarda per la publicitat, i d'aquí els moments parlarem amb el dramaturg Marc Rosíc, que ha sigut la persona que ha escrit el musical fang i setge al Teatre Victòria, que es va estrenar ahir, i que, a més a més, va tenir la presència d'Artur Mas, el molt honorable president... Bueno, és molt honorable... No, a veure, és igual. Artur Mas, tot el que me'l coneix, ja està. Doncs ahir va estar l'estrena del musical, i ens explicarà si va parlar amb ell o no, i què li va dir, sí. Fins ara mateix l'apenya del Morro. Perquè el Mar Rosíc és un mitat. Vits. Molt més que nits de l'electrònica. Vits. Ara divendres 17 sidomenges a 10 a 11 de la nit. Despertanta. Corrent. Esmorzant. Comprant. Passejant. Cadant. Treballant. Sortint. Conduint. Vius connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Esmorzant. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, la Smooth Jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La por a Can Stem i per tant, el risquem. Travesse'n contra temps, però veient. Fent del pos armament i ningú. Després de la vacuació de les tropes aliades, la població ha quedat espotegida davant l'amanassa borbònica i la ciutat barcelonina en revolta popular opta per la resistència del país. On hi ha una noia de família noble decideix plantar cara al seu pare. Desobeim les seves ordres, i la gent s'ha de seguir la família a l'exili fora les muralles. I en comptes d'això, on hi ha la Barcelona assetjada del 1714, pel que ella creu que és el seu deure, sumar-se a la defensa de la ciutat i així oferiria el seu granet de sorra per preservar el paisatge de la terra que l'avisneix. Aquest és el punt de partida de funk i setja crònica d'una ciutat assetjada al musical que es va estrenar al teatre Victòria de Barcelona. I per parlar-ne tenim el dramatur de l'obra que no és altra que el nostre estimat i... Vaja, amic, Marc Roussik. Marc, bona tarda.Bona tarda. Hola, Marc, què tal? És una il·lusió parlar amb tu i saludar-te. Sí, feia temps que busquàvem aquesta entrevista. No pares, eh? No pares, no pares, no pares. Em tenen estressats. Ara t'ho expliques, perquè tens un munt de coses. El Dilluns també amb el tema de la Beckett, però anem a l'estrena d'ahir. Com vas viure a l'estrena d'aquesta superproducció, d'aquest musical amb els músics en directe, una vintena d'actors? Sí, sí, molt emocionant, molt emocionant. Pensa que és el teatre on jo soc del barri de Sant Antoni, anava als escolapis i allà al costat de mi amb el Victòria, i a l'escola ens portàvem a veure el teatre, allà, quan començaven a fer musicals, i me'n vaig veure amb l'escola La Bútica dels Horrors, el Príncep Matisse, l'Almica... Home, tots, tots, tots. Per mi, per mi, poder ens podesse anar un musical així, un musical èpico, històrico, endostactos, allà... Els nostres miserables. Per mi era... i amb molts dels actors, el que jo havia vist de petit, com el Rivera Valls, frauca o l'Oscar Mas, no? Sí, sí, sí. Per mi va ser molt emocionant, molt emocionant. Doncs escolta, ens en alegrem, i a més a més, perdona, va venir l'ex molt honorable Artur Mas. I tant, i tant, teníem, vam tenir... vam tenir públic. Sí, va venir el Mas. Et va dir algú al Mas, o li vas dir alguna cosa? No, no, no, no, jo soc molt vergonyós. Demà ho dic, perquè estic treballant a la plateia, com va arribar tot el president, no sé què... La meva mare estava molt contenta, que estava allà a la vora. Va dir, no, ha vingut el Mas. Sí, sí, home, clar, clar. És important. Clar, és el musical del 1714, que... El 1714 tenia de tot, i ara li faltava allà el musical. A veure, doncs surt la idea, Mar, perquè això tampoc no és una cosa d'ara, sinó que ja porta un temps que... Portem una història llarga, és un llarg part, fins ara, fins ara, el Victòria. De fet, això és una iniciativa que neix d'una gent vinculada al teatre de la passió d'ulesa, que volien tenir la idea de fer, doncs, un espectacle com la passió, però un musical on es pogués fer el teatre de la passió d'ulesa amb la participació del poble, o el que es fa a la passió cada setmana santa. Llavors, a l'enjarre que ens van fer, era escriu musical, on el que volien era que es barragessin professionals, amb justament l'equip mater del teatre de la passió d'ulesa. I així vam veure aquest encàrrec, vam formar l'equip de dramaturgis, que ens vam encargar d'estirar l'obra, era amb el Marc Angelet, que feia l'assistent de dramaturgis, i al final ara acaba assignant la direcció de l'espectacle, i amb el Josep Pedral, el mestre poeta, que ha sigut aquí assignat les lletres de les cançons. Ho hem treballat molt amb l'equip, i també molt amb el Salvador Brutons, el compositor de la música, d'aquesta música fabulosa que aquí, sí, de cop i volta tenim un musical amb dues hores, i tant, i tant, i tant, i tant, i tant... Ja ho veus, que sóc fan, sembla. Home, com si no ho haguessis fet tu, no? No, estem molt contents. I molt contents de poder-ho ensenyar ara, perquè de poder-ho haver portat del que van fer aulesa, ho haureu pogut portar ara, el Victòria, perquè, veritablement, el públic que coneix més el camí cap al teatre Victòria, que no passa al teatre de la passió, ho haureu, no? Perquè creiem que... No cada dia són musicals d'aquest escrit. No, de fet, és el primer musical que escrius tu, o no, Marc? No, no és el primer. Jo faig... de fet tinc... Jo tinc un currículum molt variapinto. Vaig far-ne tot, eh? Escrius-hi a tots. Llavors, de musicals, ja n'havia fet, vaig fer la bona vinguda del futur, el nacional, la música del Guillem Líti Huey, i la Betro Vergas, com a protagonista, i el Marc Pujol, mira, que també surt per aquesta també. Però també he fet molta opera, jo, molts espectacles de... Jo he fet una opera, fins i tot, que s'ha anat al Liceu a la sala gran. Què dius, ara? Ah, sí? Sí, un Lord Byron, que pot fer unes quatre o cinc funcions, ahir tinc de llibrets d'opera, uns quatre o cinc. Jo faig coses molt raras. Sí, però és que no, no, no. Jo faig des d'un pacomorant, des d'un pacomorant, un calixto VIII... Això, com a escriptor, està molt bé, no? Perquè tens un ventall molt ampli, perquè fins i tot... No sé, ara potser m'ho equivoco, però no vas escriure a la gala, també, dels 50 anys d'Homnium, em sembla, ara, al Palau de la Música. Què era? Amb el Marc Angelet, també, vam ajudar l'equip de la Clara Pella i l'Ariana Pella a muntar l'espectacle d'Enxlopèdia Catalana, els universals d'Enxlopèdia Catalana. Enxlopèdia Catalana, el Palau de la Música. Clar, està molt bé. I amb aquest tàndem amb el Marc Angelet, ara, amb aquest musical. Escolta, de vegades els musicals sembla que tothom és molt feliç, perquè està cantant i ballant. Això ha sigut un inconvenient, tenint en compte que tota la història passa en mig d'una guerra? No pas, no pas. Per donar-se musical no és dels del gènere de l'Enter Juela, i alegria i mucha plumba, però és d'una altra subgènere del món del musical, que seria el musical èpic històric, a la Línea dels Miserables o de Maricel, on els personatges, on es barregen, són espectacles completament populars, on barregen totes les passions des de l'alegria i l'arrabatament. Hi ha fins a les històries més dramàtiques, i en aquest cas, el Marc Lucet ens ho faria això, de poder veure una comunitat partida per una situació dramàtica, forta, com és el 16 d'una ciutat, la falta d'habitualaments, les morts, els de sals, etc. Però el mateix temps, una comunitat completament festiva, era la fama que tenia de Barcelona, de fer grans carnavals, de fer... Llavors, una cosa no treia l'altra. Llavors, es veu de tot, tant les alegries com les penúries. Sí, sí. De fet, tu, no sé si a l'hora d'escriure, t'imaginaves més o menys les escenes o t'ha sorprès el muntatge? No ho sé, veig. Havia sigut que aquests processos d'escripció són estrany. Ens ho han demanat escrivint el matí, escrivint, reformulant, el mateix temps que estava naixent l'espectacle. Llavors, hi ha un punt que mai no saps quin dia vam començar a m'imaginar una cosa o quin dia... És estrany, és estrany. Deia que aquestes maquines hauria de donar-los... Perdonis, aquí hi ha moltes coses que s'han de posar, perquè és una gran superproducció, és un musical on hi ha molts músics que estan en directe als actors, al tema dels... Com es diu això? Com les pantalles aquestes, que entren i que surten... Sí, les projeccions de vídeos... Sí, tot això, vull dir que clar, tot això és un engranatge que s'ha de tenir molt en compte. Perquè la teva part preferida, que estic a tu, has escrit i que després has visat... Ja de tot, tinc molts moments favorits. A mi, per mi el personatge que... que a casa ens agrada més, és el personatge de la dolenta, de la Núria, que tots som els seus personatges dolents, doncs, a més, el vam escliure per la Lloll Bertran, era el que ara no ho ha pogut fer, però ara tenim la Nebel Tutusaus, que està defenent de manera ferrissada, enclevant tots els gats, no? I és un personatge que, veritatament, ens agrada molt, perquè totes les frases són de ximpum, diguem-ne, i és un personatge que vols que... I de moments, hi ha un moment que jo hi tinc una debilitat especial, que és la cançó del segon acte del personatge d'Aulàlia, que no faré spoilers del que fa. No, no diguis que jo... Mira, jo te n'anava a dir que allò és preciós, allò és molt poètic, com està fet, com està treballat, clar, tampoc no podem dir-ho, no podem dir-ho... No podem dir-ho. És meravellós, està molt bé. I allà, jo crec que el Salvador Brutons és la seva escritura on ens fa el tema més purament de musical, i al mateix temps, el Pedral ens ofereix una de les lletres més nobles, que és a dir, és de rima perfecta i de lligar, saps? És com d'una estructura, i per mi és com la culminació de tot plegat. A més a més, és la darrera peça que se s'ha d'escriure, donant el procés de... Sí, sí, sí. Clar, perquè això ha sigut un procés que l'imagino, tu vas tenir la idea de la història, per d'alguna forma, amb aquests personatges que hem comentat al cap, i després... Sí, ho hem de treballar en xip, és el que et deies, com quan... Els equips de guionistes de televisió munten les sèries, nosaltres també ens reuníem, i vam intentar muntar un dramàtic personatge, variat, que ens pogués explicar amb totes les coses que volíem, jo que sé dos germans que possin el seny i la rauxa. El personatge de la Núria i de l'Onau, crec que són els nostres nolens, i que sempre juguen a la pute i la Ramoneta. Saps des de dir, buscàvem coses que volíem explicar sobre què volgui ser català. Sobre la nostra escèntia. Perdona, això del... Bueno, és de mirar aquesta cançó, no?, del seny i la rauxa, que això... Clar, aquí s'havia de transpirar catalanitat pels poros, aquests musicals. Això, tenies por de passar-te de frenada o aprofitar aquestes coses que són tan nostres i tan nostrades catalanes? No, el que teníem molt pla és que no volíem fer un espectacle que fospa enflatari. Un espectacle catalanet i prou, amb molta bandera i molt imnat, abrandat, però gens de reflexió, diguem. Llavors, pensem, amb tot l'equip pensant, que el més fet de fer-ho ja era una declaració d'intentió. Sí, home, jo... Al final, vaig estar a punt de cridar, jo visc a Catalunya. Sí, perquè ja hi ha... Estan els aplaudiments i tot i està... Acaba mal, allò, amb el... Ens arrisquem, ens arrisquem, ens arrisquem, i que aviat hi haurà molt més, visc a Catalunya, no? No... Diguem que sent comentari del que va passar el 1614 al capdavall, també estem sent comentari del que està passant avui, que hem aprofitat totes les puntes per... Perquè a tots els bases comunitants que ens uneixen la bulla amb el 1614 per veure que, abansablement, amb el que érem, ens ha fet el que som, no? Sí, sí, sí. I això ens interessava molt per sempre sense... Fins i tot per emplatar-nos, des de les històries personals, dos personatges, no?, que els dramas propis, els col·labrons propis, que viuen, siguin el que... el que ens fa... El que ens fa estar clarant la cadira. I no passa tots els indes i tot això, i això ja hi és. Clar, però l'important és... Sí, de fet, en algun... clar, l'important és la història, no?, el que senten els personatges, els que els passa ells amb aquest envien... El que passa que... Bueno, em sembla que ara que ho recordo, en algun moment són com les primeres notes de l'himne, no?, dels cegadors, en algun moment. Sí, el... el... com de fals. Doncs ha fet una ironia, un leit motiu, que és un leit motiu de l'espectacle, que és una petita transformació de l'inici dels cegadors. Fa una mena de, per exemple, les escenes d'acció, la gran batalla final, el caud, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam... Però és... són les primeres notes, no?, o la cançó de l'Aulàlia també. Sí, sí. Al final hi ha uns acords que diuen, ah, i aquí hi havia Catalunya triomfant, però no, és en Tom Ennors. No, però reconeix, reconeix. Escolta, sé que estàs en mig dels assajos del que tu estàs... Bueno, el que fareu a la Beckett és recuperar en aquests textos que la Beckett marxa i canvia d'espai i se'n va de gràcia al poble nou, i aprofitant això, estan traient la pols els textos que s'han fet a la sala, i els llegireu cada dilluns i aquest dilluns et toca a tu. O sigui que t'agraeixo d'entrada que ens estiguis atenent, però tu tenies molta pressió de fer com, per exemple, els miserables català o alguna cosa per l'estil? Sí, bueno, hi havia certa pressió, però també és veritat que tot això ho vam estrenar a Ulesa, on estàvem més defensos. És a dir, on podíem provar i experimentar, perquè no estàvem sota la llum pública i escurtenyadora dels crítics, diguem-ne. Doncs, com a mèrica, que provenen els espectacles de gira per províncies i els van afinant. El capdavall és el mateix el que hem fet. És a dir, provar l'espectacle amb una plaça no tan compromesa, per deixar-lo a punt de caramel per ara, a Barcelona. Escolta, enhorabona, perquè ell veu tenir una estrena fantàstica, la gent de veu i dreta, i tant, al final de tot. I, vaja, jo us auguro també èxit. Bueno, jo no soc ningú, però espero que tingueu èxit i que us funcioni moltíssim. Marc, moltíssima gràcies per haver-nos atès. A vosaltres. Que vagi molt i molt bé. Això de les alabèquets, a quina hora era això? A les 9.30. I això encara no és dins del cicle de lectures. Això és on llegim textos d'un curs de dramaturgia que ha fet, i és la lectura... Els altres textos no comencen fins a 15 dies. Ah, hosti. Però també hi participen. Sí, molt bé, Marc. Doncs això, el curs d'una escritura que has fet tu, no pares, fas cursos per tot arreu també, estàs a tot arreu i a l'abèquet. Però portin carinyo, a tot arreu. Sí, segur, segur. M'han dit que les glòries estaran llegint una al dilluns. Sí, sí, sí. Aquest dilluns tenim les glòries cabareteres. Fem un parell de textos. Sí, sí, sí, a més a més, ara acabem de seixar amb ella... I què tal, què tal? La has dirigit bé o no? Elles ja ho saps, que a seixar no els agrada. Ens hem insultat molt a la sala de saps. Són molt... Ja ho saps. Sí, són molt ells. Per això et pregunto, ja. Com que venen aquí el programa, cada dos dimens que eres, deixem parlar amb una altra persona. Ara estan allà dintre, em sembla preparant guions per tu. Ah, bueno. Però has sigut molt i els he dit aneu, aneu, perquè... Perquè són molt tertes, ja ho saps, és molt difícil. Tenen un caràcter molt seu. És que són indomables, per això les fan fora a tot arreu. Però, bueno, nosaltres, com a ONG, també n'hem repartint carinyos. Però la ONG és, m'entenc, que et vull... Sí, sí, sí. Però, bueno, no em facis parlar. No, no, no. Jo m'he entrenat, gent. Bueno, ja és una mica les glòries. Amb les glòries sempre tot ha estat passat de sejos. Marc Roussik, moltíssimes gràcies. Dramaturc, del fang i setge musical, que es pot veure al Teatre Victòria. Que tinguis una bona tarda i que vagi molt bé. Molt bé, també. Fadi! ..."Valisteen..." Oh! Oh! És una superproducció! Els migarables... Els nostres migarables! Bé, farem una pausa per la publicitat. I d'aquí uns moments, esperarem amb el Dani Martínez amb les seves receptes habituals. Diu que avui ens volem ensenyar com fer una manida de col blanca i un autèntic i bo pastís de formatge. I d'aquí un moment, a la penya del Morro. Fins ara mateix. Ràdio T'esper. Durant de 8.1, Ràdio T'esper. Durant de 8.1, Ràdio T'esper. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, la Smooth Jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desvernada. I tu t'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada, divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio T'esper. Vits. Molt més que nits de l'electrònica. Vits. Ara divendres dissabte si domenges a 10 a 11 de la nit. Estem analitzant. Despertanta, corrent, esmorzant, comprant, passejant, cadant, treballant, celebrant, sortint, conduint, vius connectat, conduint, desconecta, habita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són producats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio, Generalitat de Catalunya. Ràdio Despert, 98.1. Ràdio Despert, 98.1. Ràdio Despert, 98.1. La feia vol morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio Despert. 5 i 37 de la tarda, que entrenem en directe el programa i ara havíem de parlar amb el Dani Martínez i no sé on està, però aquí no el tenim, a l'estui número de la ràdio i l'hem trucat Dani Martínez, bona tarda. Vinga, vinga, fot-li, home, que no, arribo, home, li pots fotre, perdó. Hola, bona tarda. Dani, què fas? Estava parlant amb el conductor de la meva limousina. Estic arribant. Sí, el conductor de la teva limousina, ja. Ja arribo. Teniu una limousina. La capa de parcat, ja vinc, eh? Estic esbufagant. Ja ho veig, però si t'estic veient que estàs a la redacció de la ràdio ara, no? Sí, sí, perquè acabo de parcar i mira, és que... La doble fila estàs a la doble fila? Sí, molt, molt, molt, la doble fila, sí. Sí, sí, sí, sí. Però si no... La propina, un moment. Sí, la propina. A veure, un moment, deixa'm caure amb la propina. A veure, què fa? Ja està. Un moment, que li doni la propina, que necessita propina. Però si t'estic veient com estàs agafant aigua, aquí al... Doncs no ho fas res, doncs no agafo aigua. No, a veure, Dani Martínez, què tal? Bona tarda. Bona tarda. Pots t'explicar, que aporta, sisplau? A veure, sí, m'hauré de comparar una mica la normalitat a l'aigua. Espatge del telèfon. Aquí estic, aquí estic. Sí, Dani Martínez, feta, bona tarda. Bona tarda. Perdona, un moment. Una entrada memorable, eh? Perdona, perdona. Fantàstic entrada. El David Ávila diu Teatro del Malo, diu. Doncs no, això no és Teatro del Malo, això és Teatro del Bodavit. I si no el saps apreciar, potser... Oh! Oh! Home, és veritat. Que no el sap apreciar el Teatro, bueno. Ja, ja. Escolta, mira, en canvi, el San Justen... Avui estem tots, eh? Avui farem festa. Diu, una fantàstica entrada, diu. Bé, el San Justen, això va una mica per tot. Aquí. Bé, que és a la jaqueta. Sí, tu trobes tot, Dani, tranquil·la, eh? La corbata te la deixes per fer la secció. Ja està, ja està, ja estem aquí. Home, ja estem aquí. Bueno, salut al David Ávila i el San Justen Sergi Pont, que estem d'està dient. Estan d'acord amb el xat de RadioDivers.com. Si us plau, no us quedeu als comentaris i dins. Escriviu sense parar, com si us la crimeixin les mans. El Joan Ciribella, què li passa? El tenim a l'altor. ¿Què dius ara? El tenim a l'altor, però aquí estic jo. Sí, sí, és una llàstima. Què li passa? Bueno, hi ha una passa, aquests dies, eh? Sí, sí. Hi ha una passa de grip. I, clar, hi ha alguna cosa que no... Des d'Andrés Pajaris i Fernando Estesso, diu que no veia un espectacle de tanta qualitat. Gràcies. Gràcies, David, que te'n mofes. El Sant Justent diu que estic malalt, però estic actiu al xat. A veure, no és el Joan Trinella. No, no és el Joan. Per favor, no sé què diu. Qui pot ser? Jo diria que és el Japón. Ah. És el Japón. És el Japón. És el Japón, o no? Em sona. Em sona d'aquí del poble. Sí, sí. El vas veure la setmana passada, no? Sí, exacte. Sí, era ell. Bueno, en fi, anem a la qüestió, perquè, Dani, hem comentat que avui aportaries diferents receptes de cuina. Sabrem cuinar, per tant, avui, no? Avui sabrem cuinar, però no... Aprendrem a cuinar, però només això. Volem informar-vos que tenim el Facebook dels gastrogunis, que l'hem ensatat fa poquet, perquè l'hem arreglat... Quants likes teniu? Quants likes? Bueno, ara tenim uns quasi 50-mics. Ah, bueno. Perdona, bé, té 50-mics. 50-likes. Per un moment, dic això. No, no, no. Això t'ho explico. No, 50-però... 50-està bé. Segur que és la secció amb més likes de radides pèlbils. Bé, atenció, perquè avui, Dani, t'estan acusant molt, eh? I encara no és començant ni la secció. El David diu, per exemple, que li robes les receptes al maromo, al nou maromo de cuines. No és veritat. No és veritat. No és veritat, eh? Aquí, perdona, veig que portes un pastís de formatge, i l'altre dia el maromo de cuines va fer un pastís de formatge. Però aquest no és per res, perdona, eh? Perdona, no em vull ficar o no em demanes. Però l'altre dia, el hipster, el llenyal d'aire de cuines... Sí. Va, va fer un pastís de formatge, i tu ara em portes una recepta d'un pastís de formatge. No et copiaràs d'ell. No. I si llegissis els ingredients, veuries que no m'he copiat d'ell. Sí, tens raó, perquè ell posava galetes i tu no em poses. Va, ja està, ja està, ja està. Bueno, dit això, avui no arrencarem mai, eh? Avui anirem en cert temps. Què dius? Avui hem ensatat amb temps. Hem ensatat, sí, hem començat d'hora. Va, deia que avui... Que em diguis malò. Digue'm el on, digue'm malò. A veure... Sí, veu aigua, veu aigua tu. Jo no puc aguantar, eh? L'última setmana, avui la majoria de gent fa festa a Catalunya. És veritat. I estem aquí, nosaltres, eh? El Gastrogunis, també. Voleu que m'ho digui, a mínim. Clar, sí, sí, sí. Per on comencem, avui? A veure, Dani. Avui comencem per dir-vos que totes aquestes receptes que direm avui... Estan al Facebook, no? El Facebook dels Gastrogunis. Avancem molt següent, ja. Avui, les receptes són, els nominadors són, la manida de col blanca, pollastre al vi negre. També tindrem un pastís de formatge i acabarem amb un brauni de xocolata, però també que s'ha massaltat, perdona, un plat en el form. Tot això. Un plat en el form? Sí, era més fàcil del món, no? Tu fas un plat en el form i tens el plat. Correcte. Avui, 4 receptes. O sigui, què hem d'anar? Per feina. 4 o 5, no sé quant és. El David sempre té alguna cosa a dir en compte de la secció del Gastrogunis. Això és veritat, eh? A veure si anem de cap, per favor, comentaris a favor de la secció. Si anem de cap, comentaris en contra i estic jo. Per tant, us plau. Vostè en comentaris projectius. Sí, sí, sí. Va ser verà aigua o no? No. Va, veu, veu, veu. T'agrada verà aigua de la secció, eh? Sí, m'encanta. Algún dia heu de valorar no veure aigua, perquè clar, jo he interrompt pel teu discurs radiofònic. Doncs no ve caigua, va. Ja no ve caigua més. Atenció, comencem per la manida de col blanca, no? Correcte, amb uns ingredients per a 4 persones. I aquests ingredients diuen així, 1 mitja col blanca molt tendra, 2 tronxos d'api, 1 poma de pipos golden, 20 grams de panses, 40 de pipes de girassol... Pelades o sepala? Pelades, evidentment. Llavors també un llogur natural, 2 cullerades superes d'oli d'oliva, 1 mitja cullerada supera de suc de llimona... Oh, quanta cullerada supera, sí? ...i sal i pebre. Molt bé, aquest és l'altre suc. Per a 4 persones, amb manida de col blanca. A veure, com celebra aquesta manida, que és superfàcil. És superfàcil. Tallem la col neta a tires ben fines, ta-ta-ta-ta. Es talla l'api ben neta a tires fines, també, ta-ta-ta-ta. Es prepara un amaniment amb el llogur, el suc de llimona, la sal, el pebre i el julibert picat i l'oli. I llavors tallarem la poma neta a dau i la barrejarem amb tots els ingredients. Amb l'amaniment dins d'un bol. Mira que fàcil. Ja està? Ja està. Sí. I això és bo? Això, aviam. A tu t'agrada? Jo és que no sóc gaire de col, tothom s'ha de dir. Però a qui li agradi la col és una manida d'hivern, completament d'hivern, perquè tenim productes de temporada i jo crec que pot agradar els més vegans. A mi, d'entrada, de dir que no m'apassiona. O sigui, una manida de col no m'apassiona, Dani. Si ens portes alguna cosa, no sé, que estic una mica... Pollastre al vinaigre? Pollastre al vinaigre. A veure, ingredients per a 4 persones. Pollastre al vinaigre. Un pollastre tallat a 8 n's i sense pell. Però a 8 n's què vol dir això? A 8 n's vol dir amb 8 parts. Ah. Que és que tallen la petxuga, tallen les diferents parts... Les ales, no? Les ales, la pota... Sí, sí, sí. El veig vetre. Jo a mi m'han ensenyat a la escola, tallar pollastre. Sí, sí, sí, és bastant laboriós. Ara vaig a preguntar una cosa. T'ho dic des de totalment la... perquè ho he sentit, i això. Tot el que és el culte del pollastre. La nus. Això també estreu histària, no? Jo no ho he vist tallar mai. Ah, no? No. La cua es talla una mica. El tros de la cua sí que es talla, i si hi ha algunes plumes es cremen, però això... Perquè a mi m'han explicat... A veure, us entenem una mica... Però m'han explicat... que aquesta part, quan tu està semblant, la pollastre es treu. Perquè ara és per una mica el pollastre... Saps? Treu... La caca, noi! Va, va, va, va! Sí, Dani! Home, si... Tu no transmet per això, eh? Si no ets per res, jo et treuré. Perquè ja ens ho ve tret, això. Això no ho hem de fer nosaltres. A part d'aquest pollastre tallat avui tensis en sapell les 3 seves, 3 tomàquets magús, mig llitre de vinagre... O sigui, que força, llavors també una cabessa d'all... També una cabessa d'all vol dir un cap d'all sencer. Dos fulls d'allauré, dos cullerades superes d'oli d'oliva, i una mica de sal, una mica de pebre. Molt bé, perfecte. A veure, com ho veurem? És d'aquells plats fàcils que tu poses el pollastre directament a l'asafata i la posa dins el forn i que es faci? Doncs sí, la veritat és que és molt senzilla. Comença així, espelen les seves i es tallen a quarts, es neteixen els tomàquets i es tallen a quarts, espela la cabessa d'alls i es tallen les puntes delsalls, procurant que elsalls no es separin. Llavors, dins d'una cassola de fang, en aquest cas ho farem en una cassola, en comptes del forn es farà la cassola. Robert Of, o no? Saps qui és una cassola de Robert Of? Em sona. És com de fang i ve d'Alemanya. Doncs mira. Podríem fer-ho allà. Sí, podríem fer-ho allà, perfectament. Perdona, eh, si tens una pregunta que t'he incomodat. No, m'ha interessat molt. Llavors, es tallen les puntes delsalls, perquè ho fem això. Perquè es tregui un soquillo d'all. Llavors, procurant que elsalls no se'n separin. Llavors, dins d'una cassola de fang, posem els trossos de pollastre, les cebes, els tomàquets, la cabeza d'alls... Quan és la cabeza d'alls, vols dir el cap d'alls? El cap d'alls, sí. Ja m'ho has preguntat abans. Llavors, també, l'oli, el llore i després, també, escondimenta amb la sal i el pebre i arrega amb el vi fins que quedi tot ben cobertet. Llavors, posem la tapa deixant un centímetre d'obertura perquè pugui respirar, i llavors, posem a cobre, a foc suau, durant una hora. Facilíssim. Això és el principiat. Això és el principi. A veure, t'has de confessar que no és el que era atent, però ho recuperaré el pot, que després... Clar, eh? Perquè és que estava mirant el chat i... Ladidesvern.com. També el chat i la gent... El David, jo no entenc per què el David et té aquesta mania. Sí, sí, té. Per què això? No ho sé, ve de... El millor d'aquesta acció és quan arriben les 6 en punt. Hòstia, que bestia! Per què ho diu això? No ho sé. Té com un audio irracional cap a la secció dels gastrogunis. Potser no sap cuinar i li fa ràbia. No ho sé, però és una secció lidar d'aviència, amb el qual jo no sé per què té aquesta... Diu no, diu al contrari, em cauen molt bé, dius sí. Es veu, es veu pels comentaris que fa que ho ve. Aquesta secció que dius que és lidar d'aviència? Sí, sí, sí. A on? A Sant Just desvern. Sí, sí, sí. I em sembla que allà, en un poblet de mar, també s'escolta molt. Un poblet de mar o de mar? Sí, de mar. Perquè, per exemple, Blanes és un poblet de mar. Hòstia! Aquesta secció és molt dolenta, eh, Jordi? Bueno, anem a l'altra recepta que tenim aquí. Plàtans al forn. Perquè tenim plàtans al forn, a principi. Sí, necessitarem 4 plàtans, una llimona, 2 culleres de sucre, i 4 penses soltanes, mig... Ei, mig acollerada de sopera de canyella? Sí. Una acollerada de sopera d'oliva i un forn. I un forn, clar. llavors... Al·laboració. Pelem els platans i estallem en dues meitats per llarg. Llavors els freiem amb el suc de llimona, xa-xa-xa, i es colen en una plata i es coloquem en una plata que pugui anar al forn, com veiu el Jordi. Sí. el sucre, repartim les anuelles, repartim les panses, pal de món. I llavors ho cuem tot el forn escalfat prèviament uns 180 graus durant uns 12-15 minuts, amb el qual això quedarà boníssim. Molt bé, doncs aquesta és la recepta del forn fàcil, ràpida i bona. Correcte. Per cerca. Has acabat, on teniu molta recepta? Encara en tenim dues. Estic en un moment, perquè... Ens ha donat temps, eh, Jordi? Sí, no ens ho ha donat temps. Però què passa, que veig que avui els ha t'estan animat i tenim el David i el... Sempre. Sempre no, eh, avui més. I llavors, per exemple, el David diu Dani, la meva secció té 3 viewers i la teva 4, i l'altre diu aquí no té la diferència. Llavors, jo proposo un joc, si voleu jugar, David i Sergi, que és que escriviu una frase, però que no sigui una frase... Com es diu això? Marrana, una frase d'aclaracions d'amor, d'una frase èpica. La que vulgueu, la que vulgueu. A mi m'ho s'ha dit, eh? No, el Sergi i el David. I llavors... El Sant Justem, aquest? Sí, el Sant Justem. Llavors farem el nou joc de la ràdio, que és... ...es frases cotiquienes amb veu de du platja. Marro! Per exemple, si jo ve de llegir el Xatarà amb veu de du platja, llegiria... Dani. La meva secció té 3 viewers i la teva... 4. Tinc una teoria, és que, qualsevol cosa llegida amb veu de du platja, té un empaquet, té una història que no tenen els rastrases. No, ara... Sí, sí, sí. No explico, no? Sí, sí, sí, t'expliques, t'expliques. Llavors, si voleu participar, la millor frase guanyarà un premi de la penya del Morro. Sembla bé o no? Em sembla perfecta mentre no el tinguis a pagar jo? No, al principi no. No pagues-ho, no pagues-ho. Anem a més receptes. Ara continuem per un pastís de formatge. Aquest pastís necessitarem un paquet de formatge tipus fidelèfia, 3 ous, 3 llogurs, 3 cullerades de farina, 10 o 12 cullerades de sucre, i aquest pastís és per a unes 8 racions. Després d'aquests ingredients, l'elaboració és de següent. Com que el procés per elaborar aquest pastís és molt senzill, primer de tot posarem per escalfar el forn a uns 200 graus, i que vagi agafant temperatura. Llavors, en un bol barrejarem tots els ingredients ben barrejats, posem, mantega, el molla que utilitzarem per fer el pastís, i avuquem tota la massa al molla i la fiquem al forn que baixarem a uns 170 graus, i els deixarem a uns 20-25 graus. 20-25 minuts millor. Llavors, per assegurar-nos que estigui ben cuït, el punxem amb un escuradins, amb una broqueta, amb una broxeta, i llavors, si surt ben neta, ja estarà. El deixem refredar una estoneta, i quan estigui tevi, a l'esposa la nevera. Servim a temperatura ambient, i això ens trigarà uns 30 minuts a fer-ho. Llavors, també ho podem fer com el senyor del Cuinas, que posava una mica de... Allà neta era cuiner. Exacte, que posava una mica de galetes, o també es pot posar malvalada, depèn del costos. Ja comencem a tenir les primeres... No t'imparta, no, que les llegessin? No, mentre en doni temps de fer l'última. Vine a menjar una manida... Perdona, perdona, perdona, perdona, perdona. Vine a menjar una manida, els postres ja els posaré jo. I a aquesta fase d'aquí, eh? Del David d'Àvila. Un altre pas, gent que diu. No cal que feu cap pastís. Tots els de la ràdio són uns bumbonets. Oh, que sàpiga! Bueno... No està ben buscada. Un altre diu. Creativitat és no copiar. Hosti, aquesta va amb... Van segones, van segones. I després, ja per acabar, l'última diu. Allà neta era posar-me a to. És veritat. Sí, sí. Alguna cosa més, Dani, perquè tenim un brownie de xocolata? Sí, però aquest brownie de xocolata ens explicarà una senyora. Ho farem de la segona manera. És una cosa divertida que no havíem fet fins ara, amb la qual serà divertida. Saps el link que tens en el Gmail? L'obres? Ara has d'anar al Gmail, has d'obrir el link. Però no passa res, jo t'ho repeteixo sense cap problema. Llavors agafes el link, i quan et surti en els ingredients ho pares, que els ingredients es llegiré jo. O sigui, hi poso directament el link. Avui cuinarem brownie de xocolata i fastuc sense gluten. D'on és això? Això és una recepta del YouTube, però avui farem d'aquesta manera, perquè és així més divertit. Perdona, és una recepta directament del YouTube. Poso plaer el vídeo? Sí, però ara tornem a ho posar, i quan surti en els ingredients li dones a pause. Avui cuinarem brownie de xocolata i fastuc sense gluten. Molt bé, gràcies. Els ingredients són 100 grams de manteca, 45 de maicena, 30 grams de preparat de cacau amb pols, mitja cullera de canyella morta, sal... Sal, 340 grams de xocolata fondant, 120 de sucre, 3 ous, 100 grams de fastucs, 200 grams de fastucs i per decorar, sucre de llustre. I llavors ara es reposa que continua la dona. Això jo, si ho sapigués, abans estaria bé, també. Però és que el fem al forn a 180 graus. És com la noemida racu, no? Un motge de vidre amb manteca. I seguidament enganxem una làmida de paper de forn. Què és la maèdia de verites? En un vol barregem la maicena, el cacau, la canyella i un pascig de sal. Moltes gràcies. Fonem la xocolata i la manteca al bany Maria. Un cop estigui desfeta, afegim el sucre i barregem bé. Tot molt sa i molt de regim. Afegim els ous batuts a la barreja de la xocolata i la manteca. I barregem bé amb l'ajuda d'unes veretes. La secció està feta ja, Dani i tu? És fantàstic, això. Afegim el contingut del vol de la maicena i barregem tot molt bé. Molt bé. Això és 2.0. 3.0. La secció de sal, la traiem... Com? Fer-li un petit massatge. Afegim els fastucs i barregem de nou. Un massatge, però així com... Agafant-ne els fastucs i dormant. Afegim la massa, el modll a la vitra i cuem el fort durant 35-38 minuts. El David diu que el dimarts posarà l'Arrocitis i tampoc farà res a la seva secció. Jo sí que ho faig. L'última feia il·lusió fer-la així. I ara què? Deixem refredar i desamollem. Desamollem aquest trauni i ara el tallem a trossos. Decorem amb sucre de llustre. Gràcies, noemi. Moltes gràcies. Un vídeo fantàstic. És divertit, sí. Cristina Viede, cuinera motricionista, sí. Sí, Cristina Viede, gràcies, Cristina. No és la màia de vivis. Això és de condis supermercats, no? Què passa? Com ho has trobat, aquest vídeo? Perquè només té 30 visualitzacions. Jo sóc molt d'això, molt ticarut. La setmana que ve, portarem un altre, si un cas. Però està bé així, és divertit. Està molt bé, està molt bé. M'agrada molt parlar amb el vídeo. És didàctic, és didàctic. La propera vegada t'explicaré quan m'ho has de parar, però... Però està bé, està bé. Molt didàctic i ho hem entès bé. Si hi ha una veu femenina, vulguis una, s'agraïs de tant en tant. Dani Martínez, moltes gràcies. De res, d'aquests moments ens veurem avapòs a Justent, que avui estic guanyant del juicí. Perquè no tens... Avui veu un convidat, Jordi. No l'has buscat. No l'has preparat. És col·laborar el programa? Sí, correcte. Has agafat l'escaleta i els telèfons a tothom? Sí, sí, sí. No podrem saber qui és fins... A segon hora del programa? A segon hora del programa. Després de la segona, és que és estressant. Després del polletí, no podrem saber-ho. És agobiant, eh? Jo jo sé que ho sé, però vosaltres no, pringats. Per quina lletra... Empringat em referia a tu i a l'amic, a l'amic, chatero. Noto molta raó aquí dins teu, però... El chatero, eh? Per quina lletra comença, Dani? Comença per lletra... A veure, deixa'm pensar. No ho tens, d'inventant. Sí, sí. És que si t'ho dic, per la gràcia, saps? Dani, no ho tens. A veure, no ho tens, perquè si no m'ho hagués dit ja. Que sí que t'ho hagués dit. La lletra és... La gràcia és la gràcia, la gràcia és la gràcia. Les notícies de les 6. Bona tarda, s'informa Kilian Sabrià. Mariano Rajoy i Pedro Sánchez s'han reunit aquesta tarda al Congrés en una trobada tens, que ha durat només mitja hora. Els dos dirigents havien citat per parlar de la investidura pel govern espanyol. La trobada l'han començat sense nit. Tens sols encaixar les mans. La trobada ha estat molt més fàcil. Bona tarda. Poc mes de 30 minuts de reunió, una trobada curta com a síntoma de la norma distància entre els dos dirigents polítics. La cita més ha començat amb un gest que encara els ha distanciat més. Mariano Rajoy s'ha negat a respondre a l'encaixada amb la que li faria Pedro Sánchez. És a la imatge que demostra que ara mateix que no hi ha cap almenys per pensar que la cita és la màxima a l'àrea del govern del Congrés dels Diputats i després a la sala de la premsa Pedro Sánchez. Albert Clater va a Catalunya a Ràdio Madrid. Moltes gràcies, greus. El PP es nega a declarar davant el jutge que investiga el partit per la destrucció dels ordinadors de Luis Barfenas a la seva seu. Avui està recitat a declarar l'assassor jurídic del PP. Però segons fan jurídiques, s'ha acollit el dret a declarar a la seva voluntat de col·laborar amb la justícia. Els Trebucaires de Cardadeu al Vallès Oriental esperen recuperar els 6.000 euros de multa que els va imposar la delegació del govern espanyol a Catalunya per haver disparat unes salves davant la casa d'un regidor del PP. Ara, després de portar judici a aquesta delegació del govern espanyol a Catalunya, la sentència els dona la raó i remarca que les salves no anaven dirigides a ell. Manel Alvaret és el secretari de la Colla de Trebucaires de Cardadeu. La sentència nega desacredita als fets que el regidor popular va denunciar a l'agost del 2014, i que ara ja ha quedat acreditat, ja no ho diuen nosaltres, ja no ho diuen els jutjats de Gran Ulyers, ja no ho diuen l'Audiència de Barcelona, ja ho diuen el Tribunal Supriost i la Justícia de Catalunya, que va mentir. La línia nou sud del metro ja connecta a Barcelona i l'aeroport. Molts usuaris han apuntat a l'estrena i han pujat en els convois que circulen des de l'estrena. A l'acte inaugural, el president Carles Puigdemont ha acusat el govern espanyol d'haver dimitit en les inversions a Catalunya. En aquest context de grans esforços de l'administració local, del govern de la Generalitat, l'Estat ha dimitit de les seves responsabilitats en les inversions pel que fa a la mobilitat i les infraestructures. No l'hem tingut, no l'hem tingut prou. Les borses europeies han tancat a l'Alça l'última sessió d'una setmana que està en negre fins avui. L'aeroport ha apujat un 2,2% a situar-se en els 7.920 punts, impulsat precisament pels bancs, Santander i BBBA al capdavant, i també impulsat per Repsol, que aprofita lleu repunt del preu del patroli. La borsa espanyola amb el pitjor comportament d'Europa s'ha desplomat un 6,8% aquesta setmana i acumula uns números vermells del 17% des del primer de gener. El conseller de Salut, Toni Comín, se compromet a presentar un pla de recursos per garantir la prestació de serveis a l'Hospital de Viladecans mentre durin les obres d'ampliació del centre sanitàri. A l'alcalde de Viladecans, Carles Ruit explica els compromisos. A assegurar la construcció de l'hospital, del nou hospital, com d'incrementar aquests recursos mentre no es faci la construcció del nou edifici, i s'acompromés també que, amb un pla esbreu, tindrem ja una proposta concreta de calindaritzada de quin serà el desenvolupament i l'implementació d'aquests recursos. L'Ajuntament de Palau Sant Taulàlia a l'Alanportar reuneix aquest vespre als veïns per informar-los en quin punt està la tramitació del projecte d'una granja de porcs al municipi, una iniciativa que provoca malestar pel risc de nitrats en una zona segura molt vulnerable. Bona tarda. L'alcalde de Palau Sant Taulàlia Xavier Camps ha explicat en aquesta missora que es vol deixar clar als veïns que l'última paraula sobre la granja no la té el consistori que s'està pendent d'informes mediambientals i d'urbanisme. Continuar explicant quins són els tràmits que s'han fet fins ara respecte aquest projecte, ja que és un projecte que en principi el poble hi està en contra, però que una sentència ens obliga a continuar els tràmits. Maria Rovira, Catalunya Ràdio Girona. Esports, el del Serra. L'entrenador de l'Espanyol Constantin Galca assegura que no rendeix que lluitarà fins al final i que demà a València jugaran de forma més pràctica. El romanès recupera Caïseda i Víctor Sánchez i deixa fora de la llista jugadors com Ciany o Fuentes, que dilluns passat van ser titulars. Al Madrid Zinedim Zidane assegura que ell no li importa que el Barça pugui guanyar una final de copa jugada al Bernabéu. La Federació Internacional de Futbol, la FIFA, ha anunciat que suspenen en 12 anys d'inhabilitació a l'exsecretari general, el francès Geron Valké, investigat per irregularitats en la venda d'entrades als Mundials de Futbol. I amb bàsquet, el Barça rep els algris de caunes. A partir de les 9 al Palau de la Urana, a la setena jornada de la Urlliga, el base portoricain Carlos Arroyo podria tornar a jugar alguns minuts avui, després de 5 setmanes lesionat. Nosaltres hi tornarem a la set. A partir d'avui, al Catalunya Vespre. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6.6 minuts, parla Cristina Vargas. Sant Just és un dels municipis amb més consum domèstic d'aigua de l'àrea metropolitana de Barcelona. Aquest consum elevat és a causa del gran nombre de parcs i jardins que hi ha al municipi. A partir d'aigua de l'àrea metropolitana de Barcelona, s'ha aconseguit reduir el subministrament d'aigua al 2014, respecte a anys anteriors, en quan a l'ús domèstic també ho ha fet en els usos comunitaris, industrial i municipal, però augmentat al comercial. Més coses, el jovent de Sant Just ha participat de la elaboració del nou pla jove per aquest mandat. És mitjançant una gimcana que ha elaborat el casal de joves i en el qual poden participar tots els joves del municipi entre 18 i 30 anys. Cada dimecres durant un mes es publicarà la pàgina de Facebook de l'equipament, una nova pista sobre un espai del municipi. Allà els participants trobaran un codi QR que els farà dos o tres preguntes d'interès juvenil i, a més, hi haurà de superar la prova que trobaran en aquests codis que sempre serà relacionada amb pujar una fotografia a Instagram. Els premis per les persones guanyadores seran dues d'entrades de dia pel primavera saun o pel sonar. I una punt més sense deixar de parlar dels joves d'estaquem ara que els de fins a 30 anys poden optar a una plaça d'efe habitual a Alemanya, l'empresa Bread for Mobility, ofereix, mitjançant la promoció que t'ajudi 2016, accedia a formació pràctica remunerades que funcionen les empreses i el govern federal. El jovent podrà escollir entre un total de 30 especialitzats. Trobaran tota aquesta informació també com fer la inscripció online fins al dia 17 de febrer a la pàgina WebB4M.cat. I això és tot per ara. Gràcies per la seta amb els Àngels Noticias a Dició Vesprà. Smooth jazz. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de quatre a cinc de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de sent just escolta la desvernada. I tu t'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada, divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Vits. Molt més que nits de l'actrònica. Vits. Ràdio d'Esvern. Despartanta. Corrent. Esmorzan. Compren. Passejant. Cadant. Treballant. Celebrant. Sortint. Conduint. Vius connectat. Conduint. Desconnecta. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Que tal, bona tarda, són les 6 i 11. Benvinguts a la segona hora de la penya del Morro. D'aquí uns moments descoltarem quines són les millores trenes de cinema d'avui. Avui 12, divendres 12 de febrer del 2016 amb el Jordi Roca. A més també connectarem amb el Dani Martínez i amb el seu concurs com fer un bon català. No sé quin favor haureu d'avui per participar, però abans d'això hem d'anar cap a l'antia agenda de la setmana. Què no hem de fer aquest dissabte i aquest diumenge amb l'Eli Capdevila? Bona tarda. Hola, bona tarda. Què tal? Molt bé. Que treballes avui? No. A veure, primer hora bona i felicitats. Això d'entrada. Un divendres de festa al mig del febrer sempre va bé. Normalment des del gener, des de les festes de Nadal, fins a setmana santa no hi ha res. Canvi, aquest divendres té una sensació que ha desgraçat una mica entre la població catalana. És més, Jordi, diré que jo, per el que sigui, m'agradaria felicitar, perquè dilluns tampoc treballo. Posa que és, el Sant Aulàlia llora, llora mucho. Però això els hi passa amb bastanta gent que té criatures, perquè hi ha moltes escoles que han decidit que els dilluns se l'agafen de dia de lliure a disposició. Ah, sí? Sí, i a les vegades hi ha moltes escoles que tancen el dilluns també. Hi ha molts pares estressats, intentant a veure on col·loquen els nens el dilluns. Tot de pares amb carritos intentant col·locar els nens. A Parquings hi ha gent, hi ha coses, no? Jo tinc la sort que he pogut ser fessa, i així aparcaré el meu nen al meu costat. Molt bé. Que bonic. Primer, una bona part de festa d'avui i de dilluns. Avui et noto més de petxorre. Tinc relaxada, no? Sí, però molt, eh? Tant de bo tots els divendres fessin festa. Això és una utopia, que no... Que no ho veurem mai, nosaltres, potser. Potser el teu fill, sí. En fi, va, anem cap a l'antiagenda. Què no hem de fer aquest cap de setmana? Comencem amb un meridatge amb xocolata per Sant Valentí. Ai, si aquest diumenge és Sant Valentí, no me'n recordo. És que consideren moltes coses. Ai, sí. Sant Valentí és que la gent que tenim el cor trencat. No és que lleveu amb aquestes coses. Atenció, perquè hi ha aquest meridatge amb xocolata per Sant Valentí, que organitza el celler Mar Roig. Una activitat especial per celebrar Sant Valentí. Aquesta festa tan nostrada, catalana, que agrada a tothom. Eli, què ens ofereixen des del celler Mar Roig? Doncs va ser el que ofereixen, és primer fer una visita, per tot el que són el tema de les vinyes, perquè és meridatge a vi xocolata, i després un cop has fet ja la visita, et conviden a fer un estupendut tast, i a més a més a descobrir el fantàstic món de la xocolata. És econòmic, no és gaire car, eh? No, qualsevol. 12 euros? Sí, per persona, i tindrà lloc al celler aquest diumenge, a les 11 del matí, si algú vol més informació per aportar-se a la parella. Una persona especial, una persona especial del cor. Tampoc és l'obligatorina de dos en dos, eh? No diuen lloc en el fons. Tu pots anar i fer el veritatge, també. En principi, com que és per se'l valentir, la gent soltera està amb mal vista, una gent que està... que se'n va aquell dia, no sortim de casa. Jo crec que la gent que viu la solteria, que la copa està més de moda, no troba. No sortim de casa, aquella gent, ja som com els vampirs. Aquella gent que soltera el diumenge no fem res. L'activitat consistirà en una visita guiada, que és el que deies tu, per les instal·lacions gairebé centenàries del celler, i es tancarà amb un descombinat de diferents bombons de xocolata amb finalitat d'oferir una descoberta gastronòmica diferent i no per experiències sensorials. Perdona, és una miopia com... El Willy Wonka català, la fàbrica de xocolata catalana. Però vas alcohòlica, eh? Sellermarrotx.com, segur que vol més informació. Perquè, a mi, perico, sobretot tots, ja hem entrat a l'any nou xinesc. Un i un any més, la ciutat de Barcelona acollirà els actes de celebració de l'any nou xinesc, que aquesta any ha estat dedicada, com ja sabeu, al Mico... però no un Mico Corsaval, el Mico de Foc. Has tractat de la festivitat més important i tradicional per la comissat cinesa de tot amor. Ellie, tu et quedes una fan i que alguna vegada hem coincidit... Que això, cada any... En coincidiu, sí. Què ens podem perdre? El que més m'agrada és aquell moment de les escoles quan es van als nens i no tan nens, al karaoke, en un gran escenari, sense cap tipus de vergonya, amb el so a tota castanya... Eh? I tant, tant cosa vol cosa. A mi m'agrada molt aquest moment xinesc de karaoke per celebrar l'any nou. Sí, estan malalts. Els xinesos també, els japonès, els orientals una mica amb el tema karaoke criden molt, no s'entén res, però s'ho passen bé, que és una mica la cosa. Els tècnics que tenen tampoc hi haurà massa importància, això també m'ha sorprès molt. Baixa un amic, que no... La cosa és que entre karaoke i tortura xinesa. Ho dic perquè depèn de com els bables estan molt alt, i és en directe, és una actuació que fan... On la faran aquesta vegada? Ara a Triomf, eh? El part de l'estació... No, no. Sí, hi ha una rua que comença... El part de l'estació del nord, quan aquest diumenge és... Sí, a dos quarts de 12, i acaba, com dius, a l'art de Triomf, espai en què sortirà aquest escenari. I aquest és el dret d'arècord. Ah, demà? Demà dissabte, correcte. Dima 13. I llavors diu que hi ha... No no diumenge, que allà no ho vulgueu, eh? No ho diumenges. Bé, altres anys s'havia fet el Mac, això, no? M'ho sembla a mi. Això s'hauria fet... Sí, però no és exactament el mateix. Allò és durant la marfè que fan una mena d'activitats d'àcia. No és l'any nou. I el món de la fusta, també? Això s'havia fet l'any nou, el món de la fusta. S'havia fet molts anys allà, i ara han desplaçat la festa per l'estació. Molt bonic tot. La comunitat xida, en general, la copuntura... Poden trobar bastants i paradetes mèriques. I, abans del que fa molta més gràcia, també és això, l'esfilada dels dracs, que sempre és com surts de beta. Ens agraden molt, l'esfilada dels dracs, molt bé. En fi, canviem de qüestió. Parlarem ara amb la música d'Eduardo Manos Tijeras per ambientar-nos, perquè hem de parlar de Llum Barcelona, el festival de la Llum arriba a la ciutat comptable. Turen quasi bé tota la nit d'avui i tota la nit de demà. Bona nit, fins a les 11 de la nit. Hi haurà diferents instal·lacions dedicades a Llum Barcelona. Què és això, concretament, Ellie? Nosaltres som uns malalts del màping per projectar l'àcer a les façanes públiques de Barcelona. Aquesta vegada també ho hi haurà el mateix? Sí, tinc aquest tradicional a la façana de l'Ajuntament de Barcelona, però abans, des de ja fa un parell o tres d'anys, també van descentralitzar la festa. Abans estava tot això feia per les festes de Santa Olàlia, però per la ciutadella. Sí, que era molt bonic, era molt guai. Era una mica com el Cirque du Soleil que arribava amb Llum al parell de la ciutadella, no? Sí, hi havia diferents... Hi havia molt recons, allà de bosc, i hem decidit canviar-ho. I ara ho fan més al barrigòtic. Hi havia totes les activitats passant al gòtic, els patis dels palaus i cases més emblemàtiques del barrigòtic. Bé, toca la campana és un joc interactiu de grans dimensions en què el visitant participarà il·luminant el campanà. I fent-se una atenció, això ens interessa, Sant Justencs, l'església del Sant Justipastó de Barcelona, que està darrere de la Presenjaume, i l'altre dia ja vam comentar amb el Manel Ripoll que allà han descobert l'arca de la... l'arca perduda. Casi, casi. Però sí que hi havia algunes excavacions allà que han descobert el món, allà dintre. Diuen que la vigílica de Sant Justipastó de Barcelona és quasi bé tan important com la Catedral, que durant alguns anys, a començaments del mil·leni, van estar convivint segle III, segle IV, com a dos catedrals de la mateixa ciutat a Barcelona. Per tant, la vigílica de Sant Justipastó, que, com diríem, està darrere de la Presenjaume, és molt més important del que los historiadores nunca jamás pensaron. De totes maneres, diu que... És una cosa una mica més frívola, ara, per això. Hi ha diverses activitats per alluny Barcelona. Hi ha diverses instal·lacions artístiques. I a mi aquesta cosa m'ha agradat, especialment, que és una cosa que m'ha agradat molt. Puc explicar-ho, com va això, tocar la campana? No, perquè és un joc interactiu, que es fa com en aquell joc de Fira, en què, amb la força d'un cop de massa, es podia fer tocar la campana col·locada a l'extrem d'un pal. Aquí, per garantir l'accés al temple, per entrar a dins de la vigílica de Sant Justipastó, és que això és molt friqui, però m'encanta. És friqui, és molt bo, és friquíssim. El martell estarà al bit de la plaça i l'il·luminarà part del campanar segons la força produïda. En el cas que s'assoleixi el màxim impacte, sonarà la campana de Sant Just i la part més alta del campanar quedarà il·luminada. Aquesta nit em podreu trobar entre dos quarts de set i les onds a la nit. Fins que farà donar-li a la campana... Otra més a la cola. Bueno, perdona, hi ha aquests nens... Tot a la ràbia, eh? Aquests nens hiperactius que volen fer-ho tot, sempre, a tot arreu, i tocar-ho tot, aquests nens els agafarà. I els colants, perquè clar... És un repte. Estarà a tocar el que tampara, que grau-te, eh? Sí, clar. I així col·labora la basílica Sant Josipastó amb el festival de l'il·lum de Barcelona. Que bonic! Que bonic! Barcelona, per un dia... Li és igual l'estalvi energètic. Per un dia de colau solblida de les seves proportes electorals i vinga a petar-ho tot i a il·luminar-ho tots. Jo crec que ja hi compten, que no arribarà massa gent a la campana. Ah, bueno, ja... Jo no he dit el campana, ja parlo, en general, a tot Barcelona. Perquè tot Barcelona hi ha màpings, poder trobar més informació, la meva punt Barcelona.cat dins de l'apartat de Sant Aulàlia, amb llum Barcelona i tal. També hi ha un link com directe. És dins de les festes de Sant Aulàlia. Per cert, ahir vaig anar a veure el musical Funky 16, el tetravictòria, que es va estrenar. Posa una mica de musical de Funky 16, perquè és molt bonica la música. Sí, mira. I ja, el 1214, existia el Pandora de Sant Aulàlia. Ho sabies, Eli? No. Vostè m'apunturis en el teatre. Sí, una mica sí. Però no molt, tampoc. El Pandora de Sant Aulàlia era com una mena d'estandard que utilitzaven en una processó que demanaven a Sant Aulàlia, que, de fet, és ara, que el vice-dins que tornen amb una processó, Sant Aulàlia, per favor, que parin les bombes, ja de caure, en el 16 del 1714 i tal. I sortien amb el Pandora de Sant Aulàlia, que és com una estandard. Sí, està. Fins aquí la dada, gràcies. Molt bé, molt bé. És dins d'aquesta agenda, amb moltes dades històriques. Estan junts, dins d'això. Sí, cada vegada es menja antiajenda. Estem-hi apropant a una secció normal de gent de ràdio. De ràdio? Sí, però això que m'ho diguis em fa bo, perquè, clar, jo no vull que ens assemblem a una... Sí, això jo fa el suplement a Catalunya Ràdio, no? Un programa d'aquest així de gent de la canta setmana. Clar, sí, això no em mola. Ja no donarem més dades. Això no pot ser, estem en el mateix nivell, que raco un, no m'agrada, fora, fora, fora. Treu, treu la música aquesta. Vale, torna la música del cor embregòvic, que és la música d'antiajenda. Clar, clar. Home, Bregóvic sempre és un clàssic que mai morirà per música. Ara. Ara. Ja em trobo més amb l'antiajenda, ja, saps? Bregóvic, que és la música anti-música prezel·lègia, perquè tothom l'ha utilitzat 10.000 vegades en els últims 10 anys a Barcelona per 50.000 espectacles. En fi, L i Cap de Vila, moltíssimes gràcies. Veus? És que no pots parar. No puc parar. No puc, perda. Encara ens fixarà Catalunya Ràdio, no? L i Cap de Vila, moltes gràcies. Que vagi bé, que tinguis una bona tarda. Adéu-siau. Fem una pausa per la publicitat. I d'aquí uns moments, com serà un bon català? El concurs que no té normes, o que s'inventen sobre la marxa millor dit amb el Dani Martínez. Ràdio d'Espel, 98.1. Ràdio d'Espel, 98.1. El Just a la Fusta parlem de tot el que passa Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també soc molt urbanita. Compenat d'una bona manida i tens un pla baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats i biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços. És una història de mort molt meca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un culte de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer i no? És el temps, no si pot ser res, no ho podem canviar. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de veu a una. De dilluns i divendres de 4, 5 de la tarda, s'ha accedat amb estils com el chill-out, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns i divendres i de 4, 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desvernada. I tu t'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada, divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio Desvern. Un bon català amb Dani Martínez. Què tal, Dani? Bona tarda. Bona tarda. Deixeu-me donar records i salutacions al Joan Sirivella que avui diu que es fa una mica malaltol. Aquí una abraçada molt i molt forta. Dit això, avui amb qui concursarem? Avui concursarem amb la... ...innominable, amb la indescriptible... Però què dius? Cristina Vargas. Bona tarda. Informativa Cristina Vargas. Sí, és una santa. Dani, avui competeix jo? Avui competeix la Cristina i el Jordi. Com els duits temps? Sí, com els duits temps. Llavors, Dani, ja sabem per tant... Sí, com sempre, que no hi ha regles aquí, no fa el que li dona la gana, cadascú. No m'inventarà tot, però anem a la primera pregunta. Avui tenim un especial, el Rosco.cat. El què? El Rosco.cat. Tu saps el Roscon, aquell del... De Passapelabra? Doncs el mateix, però en català. Ja no fem allò dels cançons que feia, allò dels lletres i tal. Sí, però més endavant. Què comencem? 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10. Perfecte, un moment. Que l'escun, no? Ja està, cap problema. Llavors, com ho fem, això? Molt fàcil. Jo diré... Les direm superràpides, com el Passapelabra. I llavors heu de contestar. Són 5 preguntes per cadascun i les fem seguides. És a dir, 5 pel Jordi i 5 per la Cristina. I qui tingui més punts guanya. Comencem per tu, Jordi. Això de començar pel convidat veig que no s'estila. No, aquí, aquí. Perdona, tu dius una lletra, no? Jo diré si compteu. Si el Jordi diu bon català, passa, no? Sí. No la saps? El Dani Martínez és el millor presentador de Radio Desvern. Bon català, ja està. Visca el Dani, va. Visca el Dani. I llavors rebotarà la Cristina. Comencem. Preparat? Sí. Comença per la Diària català, que porta el nom de la primera paraula de l'esplai de Sant Just. Ara. Correcte. Joc típic català en el que tracta d'andarrocar figures de fusta. Bé. Comença per la B. Perdona, pots tornar a repetir? Comença per la B. Joc típic català en el que tracta d'andarrocar figures de fusta. Visca el Dani. Joc típic català en el que tracta d'andarrocar figures de fusta. Comença per la B. Ah, mira'm bé, visca el Dani. Ah. Ah, però no sabia que se'l repetien. Sí, clar. Ah, el rebot, és veritat que el rebot... El rebot ha de continuar allà, però amb un altre rosc. No sabia que compartia amb rosc. T'hi compartia amb rosc o llavors? No, no, perdona que m'he equivocat. Jo puc compartir. F, amb la fe segon cop nom de la dona de l'expresident Jordi Pujol. Ferrosola. Amb la G, acaba el nom del poble. Santa Coloma de... Gramanet. Conté el nom de l'última pel·lícula del Dani de l'Òrdem. Visca el Dani. Jo puc continuar des d'aquí o no? El què? Jo puc continuar des d'una guaxatella o no? No, no. Correcte. Dia de la setmana en el que celebra la Crema del Rèclam Estoltes. Dimecres. Correcte. E, nom d'un dels homes del temps de TV3. Esteve. Incorrecte. Esposta era Eloi Cordomí. Ah, vale. I com anem? El recompte per saber, perquè el Jordi porti una rada. Quants encerts porten cadascun? 2 Cristina, 3 Jordi. Però no en retorrem. Llavors seguim. Molt bé. I nom d'arquitectònic pel qual es coneix a l'edifici Wildem. I ja. Correcte. Espera que apunta. He vist per tornar a la pitja. Perdona. J, nom d'un dels locutors dels gastrogunis. Joan. Ac. Contelac, el nom de la pel·lícula del Dani de la òrden. Contelac. Barcelona, net d'hivern. Correcte. És un roscu que no arriba fins a la feta, no? No. No està bé, està bé. La Cristina ja les ha respost totes. Ah, ja està, ja? Sí, la Cristina sí. Ah, bueno, però toca a mi, no. Llavors et toca a tu. Et queda una, Jordi. Jo, típic catalana, el que tracta d'andarrucar figures de fusta. Billes. Correcte. No me recordaba, no era aquella. Que bo, que bo. Sí, sí, està ben buscat, eh? Molt, molt, molt, molt. Està bocant. Com ha guanyat la Cristina? Perquè jo feia una i ella no. Enhorabona, te'n portes el premi de la amistat. La amistat. De la feina del Morroco. 5, 4. Això no treu ningú. Ara, jo pregunto, Dani, hi ha més? Ja més. Roscos, no, però hi ha més preguntes. El que m'has de deixar, 5 segons. Em deixes 5 segons? Sí, home, i tant. Però no cantàvem. Ah, voleu cantar? Home? No, a veure, a veure. Cristina, clar, jo sé com es comença a liar-la, perquè el dei tenia una cosa preparada, no? Va, però la tinc a fora. Va, 1, 2, 3. Però de debò té algú preparat? 4 i 5. Jo no m'ho crec, aquest. Dani, ja hem passat els 5 segons. Dani, sí, però què portes? Les meves preguntes de sempre tipotes. Farem una dos rondes només, eh? Perquè ja hem de connectar amb els dos de rota. Perfecte. A veure, la primera ronda. Primera ronda. Aquesta diu així, Cristina. El estiu, quin és el sector econòmic més important? El turisme. Havia de dir l'estrès. No. A, industria. B, turisme i serveis. C, agricultura. B. Correcte, la B. Jordi, la teva diu així. A veure què. Narcis Monturiol ha passat. El somri. Correcte, amb Cristina. Som uns homes avançats al nostre temps. Unes persones avançades al nostre temps, la Cristina, jo. Cristina, en quina festa popular d'hiverns solen disfassar-nos i sortir al carrer? No ho sé, ara. El dissabte ha passat i hi havia alguna, però no recordo Carnaval? Correcte. Et deixo anir a veure aigua. Acabem ja amb una última, Dani. Molt bé. Qui eren els reyers? Ah, persones que conduïen plums pels rius dels tineus. Aquesta. Molt bé. Bé. Bona tarda, Dani. Això vol dir que som bons catalans. Molt, molt, molt. Doncs ja està. Podem anar contents. La crea de Sant Jordi l'ha d'anar anant ja. Aquí, Cristina, moltes gràcies per haver presentat el bon català. Dani Martínez, que vagi molt bé. I a fer un pastisset d'aquells, eh? M'has de portar el brou a mi. El bop, bop, bop, bop. Jo faré el de formatge. Que no t'ha agradat, de Cristina, aquella que m'ho ha explicat. Sí, molt bé. Però el de formatge no és fàcil, em sembla. Sí. Fem una cosa per la felicitat i tornem d'aquí al moment parlant de cinema, amb les estrelles de bruit del Jordi Roca. i anem claudits a la paixa amb el barrot! Smooth jazz. De dilluns i divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chillout, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns i divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desvernada. I tu t'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada, divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a ràdio desvern. Vits. Molt més que nits de l'electrònica. Vits. Ara divendres dissabtes i domenges a 10 a 11 de la nit. Conduïn. Vius connectat, conduïn, desconecta, evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Ràdio desvern. Durant a 8.1. Ràdio desvern. Durant a 8.1. 6.38 de la tarda anem cap al cinema. La pell de Balmorro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio desvern. I ja tenim el torni rock al telèfon. Jordi, què tal? Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Benvingut a la secció del cinema, on comentem, com cada divendres, veiem les estrenes cinematògrafes. Que has anat a veure alguna cosa, últimament, perquè no sé si vas gaire. Que sí, que jo vaig molt al cinema. Jo els vaig dir, jo els vaig anar a veure a Carol. Ah, sí, és veritat, i què tal? Que ja els la vaig recomanar, i després que em vaig quedar amb poques paraules. Molt bé, em va agradar molt. Molt content, molt bona decisió, i us continuo animant a tots a anar-hi. Perfecte. Bé, ja t'ho vaig dir, també, i vaig anar a veure la gran apuesta, en aquella del rei en Gosleny i tal, i del Brad Pitt, però no em va convèncer gaire. Perquè, saps què passa, que jo sóc de lletres, i clar, la fallida de Wall Street, tants números, que si la hipoteca es basura... A veure, fer una mica de mandra, però reconec que està ben feta, però el tema no és el meu. És més un documental de com vam fallar l'Emman Brothers i tot això, que no pas una altra cosa. Però, vaja, avui s'estrenen diferents pel·lis, per exemple, tenim una que es diu... Molt variades, avui, eh? Comencem el repàs de setmana amb una producció nord-americana protagonitzada per Will Smith i, sobretot el títol, la Verda Duele. Aquest és el trailer. Si continua usted negando mi trabajo sus hombres, seguirán muriendo. Dileis lo que pasa realmente, sé tú mismo. En mi tierra cuidamos de nuestros guerreros. Al morir, hablan a los vivos. Y yo hablo en su nombre. Dica la verdad. Dica la verdad. Oh, però escolta, que èpic, no? Que èpic tot plegat, això, no? Sí, sí, bastant èpic. A veure, aquesta pel·lícula, abans d'ajudar una mica d'Aquíba, de la Sinopsi, el director, etcètera, és una mica... l'esquerda del món de Hollywood, eh? És per aquesta pel·lícula, perquè s'origen a tota aquesta polèmica dels Òscars sobre la discriminació racial, etcètera, perquè consideren, principalment, la seva dona, Will Smith, que allò hauria d'estar nominat com a millor actor per aquesta pel·lícula que s'estrena avui aquí a Catalunya. Bé, ja veurem què passarà, més endavant, perquè també és veritat que ja en parlarem també, perquè els Òscars d'en Calà li queden 15 dies. Però sí que és veritat que el cinema de Hollywood, que ha intentat arreglar els propers edicions, que hi hagi més veritat en aquest sentit. Sí, però guanyarà el digada, però jo, per això, eh? Millor actor... Esperem que no! Però per què t'ho ha motet tan clar, que aquest senyor hi toca? Perquè hi toca. Són molts anys que porta Hollywood aquest nom. A veure, Hollywood no pot donar els premis a la gent quan li toca, de veritat, i no a això, perquè va pobret. Perdona, va menjar-se, que això els agraden molt, de la gent que guanya a l'acadèmia i tal, les vísceres d'animal i de l'os a la pel·lícula de Ravenan, que és per la qual està nominat. L'Alrenacido, sí. Llavors això agrada molt, també, quan... Potser els actors pateixin i surten lletjos. Ja us ho guanyaràs l'Òscar. Sí, sí, una mica sí. Però potser somen així per altres pel·lícules, realment, que per aquesta pot ser com a trajectòria. Mira, quasi que saps què, eh? Que li donin l'honor, un orific, aquesta, una trajectòria... Tinc 40 anys, no?, i vengues a Forats. I ja està, ja acabem abans. El Òscar és que s'anem al tema. La setmana que ve, no l'altre, o quan són els Òscars? Sí, sí, encara que eren dos caps de setmana. El 21 o el 28 de febrer? No, el 28, perquè el 26 són els Ratsis, i el 28 són els Òscars, clar. Home, el que no pot coincidir és amb el Mobile World, no pot concidir res en el món. No, no. Ves-me posat amb el Mobile World Congress, eh? Home, jo estic posat amb tots. Sí, sí, sí. És el típic que sempre guanya el trivial, però bueno... No, això no. Anem a una altra pel·lícula que també estrena avui. No, però sí que n'hi hem parlat de què va. La verda duele, eh? Diu que és la història del doctor Benet Omalo, un neuropatòleg forense que va descobrir el síndrome, que va causar tant d'anys amb molts jugadors de futbol americà, i que va provocar suïcidis antigues a estrelles de la Lliga NFL, afectats pel síndrome, com Dave Doersen o Junior So. Ja està. I de memòria, home. A veure, la pel·lícula té la versió interessant de que està basada en fet reals, i de que, home, realment, a nivell històric, aquest descobriment va ser bastant aviat a nivell del món de la medicina, no? Sobretot als jugadors delit nord-americans, a nivell de bàsquet i també la lluita personal d'aquest individu que ha interpretat Will Smith. És que vull passar a veure següent pel·lícula, que m'agrada molt. No, però espera un moment. Deixa-me un minut més, que vull continuar parlant una mica, d'aquest drama. No, volia dir, perquè jo vaig a criticar, que ja saps que a mi m'agrada una mica l'escritària. Un escritit de cinema, clar, això estàs aquí? Clar, la pel·lícula està bé, la idea, perquè està basada en fet reals, on s'arriba, com vos dius, èpica, però Will Smith, des d'acabes fent busca de la felicitat, ja és com que s'ha cregut molt aquest personatge tan superincent, tan superprotegunis... I sí, i em desborda. És allò que diu que no fa falta que la pel·lícula sigui un lluitament constant del senyor Will Smith, sinó fa falta. Correcte, molt bé. És hora que s'ha por una mica d'agreir-ho, perquè la història doncs és bona, el guió és bo, el director és bo, però tenim sobre dosi. No Will Smith, des d'acabes, queda una mica a mitjans. Molt d'acord, molt d'acord. Anem a la teva gran estrena. No us estrenes, Fulander, dos... He dubtat molt, eh? He dubtat molt abans de posar-la. M'has de dubtar, per favor. És que és un insult al món de la cine. Silenci, per favor. No a usted negando mi trabajo sus hombres. Seguirán muriendo. Dime es lo que pasa realmente. Sé tú mismo. En mi tierra cuidamos de nuestros guerreros. Al morir, hablan a los divos. Y yo hablo en su nombre, diga la pena. Senyor Domena, que... Perquè estan tornant a posar el tràvio de la verdad, Welle. Perdó, perdó, hosti, quina cagada. Però no entenc això, però si era en una Zulander aquesta... No, que esta no. Ara, ara, ja m'estan anant a mi. Seguiré que se li agraeixi. Estava flipant. Gràcies. Queremos que Silenci tiene un modelo de la etapa construida. Os presento el mejor supermodelo del mundo ahora mismo. Eres como un modelo chico o una modelo chica? Todo es todo. Te preguntas si tienes alchicha o almeja. Uy. A veure, anirà molt Zulander i anirà molt... No, no se acabe. Perdona, a ver, a ver. Silenci que estic... Està parlant el presentador del programa. Atenció, per què ens anirà molt Zulander. I ens agrada molt Benetiler. I també l'altre, Wilson fent una paròdia del món de la moda. Zulander és boníssima. I aquesta vegada, fins i tot, han marxat fins a les passarelles de París. I hem fet un munt de històries, tot i que no l'he vista. Jo no l'he vista. I segons les partes, nunca forem bones. Però bueno, ja per tu ni la primera va ser bona, però bueno... Jordi, de què va aquesta vegada a Zulander? A l'argument. No, informació. No hi puc, com fa el Pedregal. Informació, no opinió. Informació. A veure, com tu dius, Benetiler, que per cert no tan sols, o sigui, per la seva desgràcia, és el director, sinó que també és el protagonista, que és actors que ho fan tot, que t'acompanyen a la Bon Wilson... No, és una mala comèdia, Zulander. A veure, és del pitó que s'ha fet en el món dels últims, la tribiria d'aquí 100 anys. No, al contrari, és el millor que s'ha fet dels últims 200 anys. No, no. L'acompanya Pereno P. Cruz, que ja sabem que aquesta setmana, el Benetiler, a casa del Motos, ja va dir que li va tocar els pits ben tocat. Ah, molt bé, està bé, això. Sí, vull dir, tot el que va destacar el senyor Estiler de la pel·lícula és el moment de tocar pits a la pel·lícula, però, en fi, no entrem a això. No, però que s'ho ha escrit ell, no? S'ho ha escrit ell, clar, si és que quan un s'escriu coses, també... S'ho ha escrit el Justin Bieber, també, però a tothom, sí. Sí, sí, només comença la pel·lícula, i també el dolent és el Will Ferrell. Aleshores, de què va, en aquesta nova entrega? Doncs, bueno, un situat 10 anys després, de que els coneixin a les passades del Benestiler i de la Gwen Wilson, que és en el directe i al Hansel, i, clar, ja no ha estat una mica oblidat. És allò que ja han passat una mica de moda, la cara aquesta de pató, saps, com de sèxi que posa el Benestiler, doncs ja està oblidada. Però ara hi ha un dolent que retarà una mica el Benestiler a tornar, i ell, juntament amb Penelope i a la Gwen Wilson, l'haurà d'intentar guanyar en aquest vol del món de la moda. Com jo li dic, si a vostès li agrada aquest tipus de pel·lícula, sense dubte, ja estan corrents, o sigui, ja s'ha de venir a l'entrada per anar-hi, perquè no s'hauria d'estirar un sol dur en el món per finançar una pel·lícula com fer. Calla, calla, que us diré d'escinema. A veure, a més, és que hem de parlar, ara, d'una altra pel·lícula, que l'estrena avui. D'altra pel·lícula és que, anem amb una pinta. Sí, un film d'animació, Factoria Disney... Factoria Disney, sí, en 3D. Sí, sí, Disney Pixar 3D. La vida real és complexa. Todos cometemos errores. No importa el tipo de animal que seas, el cambio empieza por ti. ¿De quién es el coño? ¡Este mío, don Bruto Mascarpone! ¿Este es Don Bruto Mascarpone? Callate, callate, callate. ¡Cogenado! ¡Apaízo! ¿En qué habíamos quedado? Nada de congelar a nadie en mi boda. Papi, tiene que hacerlo, tesorito. Bueno, que esta es la pel·lícula de Pixar y de Disney, o Tropolis, que té una bona pinta. És una pel·lícula d'animació, com dius, en 3D. Aquí va. Sí, té bona pinta, tot i que, a veure, després de pel·lículas brillants, com Inside Out, sempre és difícil esperar, però tot i així està bé. També, si t'hi fixes, Disney Pixar... S'aparteix una mica el tipus de públic, a l'hora de fer pel·lícules d'animació, i Pixar són fer pel·lícules més per preadolescents, i en canvi Disney pel·lícules més no per infants, però per nens més petitons. En aquest cas, Tropolis torna a recuperar aquesta essència més del Disney davant. Del Dumbo, etcètera. De fet, del Ryleon, bla, bla, bla... Perquè, a més, en aquesta pel·lícula no surten humans. Tot són animals. I en situa esotopia, que és un món on ja no existeixen humans, sinó que tots són animals, que, òbviament, es comporten com humans, parlen, caminen, es vesteixen, etcètera. Aleshores, els dos personatges principals, de moda de l'ina, són una guineu que està acusat d'un delicte que no ha comès, i, per altra part, una conilla, que és una policia, que ajudarà aquesta guineu a descobrir qui vol imputar aquest delicte, i que, per a ella, ha de lluitar una mica per fer-se valer, en aquest món, que és el de la policia, que és tan masculí que no se l'aprenen en sèrio, per ser una conya. És una pel·lícula que, sobretot, jo destacaria el tema visual, és a dir, el tema de la imatge, els personatges, que també estan ben aconseguits, hi ha alguns tocs d'humor, sobretot dels personatges dolents, que estan bastant bé. Per tant, si sou dels que us agrada les pel·lícules, tens més petits, aneu-vos a veure, i si teniu l'oportunitat d'acompanyar, doncs això, a un fill, a algun amic, a algun nebot, etcètera, aneu-hi perquè sempre està bé, i passes una bona estona. I acabem, ja, al repàs de les pel·lícules d'aquesta setmana, amb la pel·lícula friqui, que és per al Jordi Rodríguez. No, és la millor de la setmana. Però si és una pel·lícula... i de Panahanda, que és... Panahanda. Sí, Panahanda, que és una producció iraní. Escolta'm, el trailer, que segur que m'has posat... Ja es que conec, jo. És que m'has posat en original, no? En original, molt bé. A veure, Toni Roca, per favor, de què va anar aquest drama? Jo no sé per què... Perquè ja ho sabem, ja ho sabem. Perquè així, així, t'anarà de acabar sempre amb la nota... Vas de cultureta per la vida, però no passa res. Jo sempre vull donar veu també a tothom. Sempre que ser aquí només es parli de Solander o de Star Wars. Si veu dones, el que passa és que no s'entén. Bueno, però jo potencio perquè se'n va a la orella. Silenci, posa't el trailer i jo no parlaré de sobre, perquè tu, el Jordi Rodríguez, posa això perquè vosaltres ho escolteu. Veni, que vas, sisplau, amb mà. Agarra, agarra, agarra, agarra, agarra, agarra, agarra, agarra, agarra, agarra, agarra, agarra, agarra, agarra, agarra, agarra. Anem, anem. Bona tarda, counting 8 i 1 Nou f 현재. No sabem què diu. A dixa, a dapse. De catere vaigam. Al或ssone. El Bundestag té la música i la intensitat de la veu... La modulació no és una comèdia, ja sap? No, però és l'ambientació, és perquè la gent es faci una idea i s'ha apigat que té l'Iraní. No, ja n'he fet l'idea. De què va, de què va? A veure, en aquest cas, es tracta la protagonista és l'Anahit, que és una jove divorciada que viu sola amb el seu fill de 10 anys, en una ciutat del nord de l'Iran, que està junta al Marcaspi. Aleshores, la Llairaní, el que diu és que quan una parella es separa, doncs el fill sempre se'l queda el pare per ell. Si la mare no se'l pot quedar mai, a no ser que el pare voluntàriament renuncia. Aleshores, en aquest cas, l'expecte d'aquesta dona és que el pare va renunciar a la costa jo del fill, a canvi de que aquesta dona mai més es tornés a casar i enamorada a ningú. És una mica com la creu que havia de patir per poder estar ella amb el fill. Què és el que li passarà, doncs, òbviament, que s'enamorarà d'un altre home, i a partir d'aquí haurem de veure com es talla aquesta història i com pot compaginar, doncs, l'amor veritable, cap a un home en una edat més madura, en un món, òbviament, masclista, i que reprimeix a la dona, i per altra banda, com fer front, doncs, a l'educació dels seus fills. Bon guió, bona fotografia, un film que molt absorbent, i que jo crec que pot apuntar als Òscars de l'any que ve, de fet, és la mateixa directora que va fer Nahid, i és una separació, que va venir a l'Òscar fa 1 o 2 anys, a la pel·lícula, per la no-anglèsa, i jo crec que l'any que ve la podria guanyar, per exemple, a la pel·lícula que Hollywood sol agrada molt. Per tant, si voleu una pel·lícula més infinista, de més sentiment, més complicada, doncs, aquesta és la vostra. Doncs, Jordi i Roca, ho hem de deixar avui, perquè és tardíssim, que tinguis una bona setmana i un bon cap de setmana de... Sí, cinema! Bona tarda! De cinema, bona tarda! Adéu, adéu! Bé, doncs, efectivament, no troquem el programa aquí, gràcies a tota la gent que ha fet possible l'apenya del Morro d'avui, de la Cristina Vargas, a les notícies que són just, el Marc Rosíc, el Guí, el dramaturg, del musical Final Fantasy, que hem entrevistat i que es bastaran d'aquí. El dret a Victòria, el Dani Martínez, dels Gunis, també el David Ávila, el Tatz, el Joan Tirimella, també que recuperi, perquè avui no puc venir, i a la segona hora, què anem de fer amb l'enviadament de la LL Cap de Vila i el cinema del Jordi Roca. Jordi Roca, gràcies, eh? Adéu, bon cap de setmana! Si anem per a també, Jordi Comeray. Tornem dilluns a partir de la cinc de la tarda. Anem ara amb l'informatiu vespre de la Cristina Vargas del Cap de Vila. Adéu-siau! Bona tarda! M'agradaria que tinguéssim l'enviadament de l'enviadament de l'enviadament de l'enviadament de l'enviadament. Vits. Molt més que nits de l'actrònica. Vits. Ara divendres dissabte, si diumenges a 10 a 11 de la nit. M'agradaria que tinguéssim l'enviadament de l'enviadament de l'enviadament de l'enviadament. M'agradaria que tinguéssim la tarda. M'agradaria que tinguéssim l'enviadament de l'enviadament de l'enviadament. M'agradaria que tinguéssim l'enviadament de l'enviadament de l'enviadament. Ei, va dir que en casos com aquest no es tracta de ser més guapo o de ser més lleig, sinó d'estar convençut de fer-ho. Jo vaig dir lija, però si ara hi vaig, ella no ho vol. Després, què? Després, tot això acaba siguent un rotllo platero. Em va convidar a fumar. I en un pla, una sequència, una frase magistral, una dona és una dona. I el copi està encebal. L'endemà va m'asmorzar. Ni tan sols vaig mirar-la i el d'hora de marxar. Ella em va fer un petó que encara no s'interpreta.