#861 - La Penya del Morro del 15/2/2016

La mare és el que té més opcions de ser el gran triomfador de la nit ja que està nominat a 11 apremis, entre els quals els de millor àlbum i cançó de l'any. Swift té 7 nominacions, les mateixes que de weekend que el segueixen al grup de Soul Rock, a la Bama Shakes, que ha optat a 5 gramis, el productor Marc Ronson amb 4 nominacions i el cant autor britànic Etxiren amb 3. Entre les actuacions més esperades de la cerimònia i ales de Adele, Justin Bieber i Lady Gaga, que ho manajarà David Bowie, la gala començarà a les 2 de la matinada, hora catalana. L'expresident de l'Espanyol, Joan Colleta, ha parlat avui per primer cop des que va abandonar el càrrec, de la situació de l'equip i s'ha mostrat crític assegurant que no entén que hagin de ser els jugadors els que decideixin si salven el cap de l'entrenador o no, fent referència a Constantin Gal, que ja que aquesta diu no ha de ser la seva responsabilitat. Colleta es mostra amoïnat per la situació de l'espanyola de la Lliga, però també diu que està convençut que no baixaran a segona i ha afegit que no entén que el club encara no hagi trobat un substitut d'Òscar Pérez-Arnau com a director esportiu. Amb tots els jugadors disponibles, el futbol club Barcelona prepara el partit de Dimecres, el camp de l'esporting de Quijón, és un partit de Lliga jornat el desembre passat, perquè coincidia amb el Mundial de Clubs, mentre tant aquesta hora es reunés la junta i directiva del Barça. El jutjat de Menors, número 4 de Madrid, ha condemnat a 6 anys d'internament i dos anys de llibertat vigilada al menor acusat de l'amor del seguidor del Deportiu de la Coruña, Francisco Javier Romero, alia Jimmy, la jutge de Clara, culpable, Álvaro C.G., líder de la Juventud, ultres de l'Atlètic de Madrid, dels delictes d'Humicidi i Tinença i l'Hícita d'Armes, entre d'altres. I en em vol, al Barça, confirmat avui el fitxatge de l'eteral francès Timo Tinguesan, per 3 temporades. En Guessanta, 23 anys, és internacional i ve del Xambèri. Jo sóc de bàsquet. Jo sóc de futbol. Jo sóc de humble. Jo sóc de bòlei. Jo sóc de hockey. I tots som del jugament a casa. Tota la qualitat esportiva de Sant Jordes Bern, el jugament a casa, cada dilluns de dos quarts d'avui, i fins les 8 de l'esperar, a Ràdio d'Esvern, no t'ho perdis. Som el millor i únic programa d'esports de la ràdio. Amigues, amics, Ràdio d'Esvern us ofereix el programa de l'audició en nous continguts i en més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, com la música de coble o també les danses tradicionals, no podreu escoltar els dilluns d'avui de nou del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem. Cada dilluns de nou a 10 del vespre teniu una cita amb Ramon Vineu, si us plau, una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys 20 o 50. O, si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a Ràdio d'Esvern. Lo antic és millor i més divertit. Rebovineu, si us plau. A Sant Just servei local de català ens trobareu a les escoles Carrem Montserrat, número 2. Bona tarda, Sant Justi. Com esteu? Benvinguts al programa de la sardana per Ràdio d'Esvern. Us parlo de Jordi Domena. La feina del Morro. Avui programa número 1686. Moltes gràcies per escoltar-nos. Gràcies per veure'ns. Es va fer el TNC l'altre dia. i els germans, los hermanos Cústia i Pator, que avui ens explicarà la seva vida i mirar... Vosaltres vam ser martis i miràquers, també. I també avui al programa que hi anem a l'Oriol Pascual, L'Igor Rodríguez, el Rafa Canó i els seus aliés, la tertula esportiva, tot això avui. Tenia el Morro, bona tarda i benvingut al programa. Què tal, Cristina? Bona tarda. Bona tarda, què tal? Molt bé, hem de començar parlant de diferents utilitges de Sant Just, d'entrada que el Consorci de Cullserola ha renovat la zona de pícnic de la plaça Mireia. Què vol dir això? Que la plaça Mireia és aquella que hi ha allà dalt de Sant Pere Màrtid. Justament que diu que a l'espai de Lliure, el parc ara comptarà amb taulons i bancs nous. Sí, de fet, el Consorci de Cullserola ha renovat els taulons i els bancs de l'àrea de Lliure, de la plaça Mireia, recordem que és una plaça que s'ha situat davant del bar de la missora. La renovació ha consistit en treure els antics taulons, que estaven amb els mesos pel pal del temps... No, davant del bar, de la missora... No és la Jules Verne. No, de la missora Sant Pere Màrtid. Sí, sí, correcte, home. No, no, parlem del campadre. Aquí només tenim les obres de la parada. Per això algú podia pensar-se que la missora no. De fet, allò no és una missora de ràdio, allò. És l'antena, bueno, sí, l'antena. Una missora de sols, no? A veure, de ones. Sant Pere Màrtid, què és Sant Pere Màrtid? Vaig a buscar-ho per a veure si trobem. En aquest cas continuem amb aquesta renovació, que ha consistit en treure els antics taulons, que estaven, com deien, amb els mesos pel pal del temps, i els han substituïts per uns de fusta tractada, que, en aquest cas, poden arribar a suportar condicions a la interpèria bastant elevades. En aquest sentit, també, la zona de lleure disposat d'uns bancs nous, aquesta renovació que el destaca que ha estat finançada pel consorci amb el romanent del Presupost de 2015. Sí, perdona, està buscant...Sant Pere Màrtid. Sí, i aquella Sant Pere Màrtid diu... La Montanya de Sant Pere Màrtid. És molt difícilment identificable per les antenes de comunicació que té al cap de món. Això, eh, no, per antenes de comunicació. Ja ho sabíem, això. Diu que allò que està situat a l'abric de la muntanya de Sant Pere Màrtid, que és la porta maridónial del parc, i una magnífica atalaia des d'on es divisa la vall de Sant Just als massissors de l'ordal i el garraf i també el data del llobrecat. La muntanya de Sant Pere Màrtid és molt difícilment identificada per aquestes antenes de comunicació, que diu que en la zona podem trobar diferents restes... Bueno, en fi, no ho diu això, però diuen antenes de comunicació, ¿vale? Sí, sí, antenes de comunicació. Però no diu que és comunicant. No diu tampoc. De totes maneres, a aquell bar, jo diria que és més conegut com el bar de la missora, perquè tothom el coneix així, de totes maneres, qui pugui tenir alguna composició aquí, és el bar de Canji, no el bar de la missora de la ràdio d'Esper. Ara parlarem de la vacuneta que acolla avui a la set del vespre, una fototartúlia. Es comentarà i debatrà el voltant de les fotografies de la lliga social i les que portin els resistents, no? Sí, de fet, la fototartúlia són reunions que sorgeixen dels diferents concursos mensuals que organitza l'agrupació fotogràfica de Sant Just i aquest mes, per exemple, parlant sobre esports individuals, i també sorgeixen de les diferents votacions d'aquest concursos. De fet, a partir de quan es voten aquests concursos, la setmana següent s'acostuma a fer una d'aquestes reunions per tal de veure quines fotografies han estat votades i amb quines puntuacions i el per què. De fet, es parlarà si aquestes fotografies compleixen, sobretot, els tres conceptes imprescindibles de la fotografia, que serien l'impacte a la creativitat i la tècnica. És a dir, una fotografia per tal de que sigui bona ha de complir aquestes condicions d'una banda de créa impacte en aquella persona que l'observa, ha de ser, a més a més, creativa i, per últim, ha de tenir una tècnica que estigui deporada. D'això i d'aquesta manera podríem considerar que una fotografia ha estat elaborada de manera correcta, de tot plegat, com deies, es parlarà en aquesta foto tertúlia que s'ha celebrat a l'acet del vespre a la vacuneta. Bé, ja que hem recordat una activitat esportiva, perquè el Sant Just Pad del Club celebra la primera maticana. Això serà aquest i-micre. Són sessions de dues hores de padel en horari de matí. Les instruccions ja estan obertes a la recepció del centre, fins al dimarts demà a les 5 de la tarda. Sí, de fet, les instal·lacions del padel del Mas Lluïa acollen, doncs, aquest i-micre, la primera maticana. Durant dues hores de 10 del matí, fins a les 12 del migdia, el club acolla aquestes sessions de padel, en aquest cas, doncs, els nivells a IV. Tots els i-micres laborables, en principi, des d'aquest i-micres fins als següents, doncs, el Sant Just Pad del Club organitzarà aquestes sessions de padel de manera continuada. Per tal de participar d'aquesta primera maticana, cal inscriure-les a la recepció del centre, com deies, abans de cada demà, a les 5 de la tarda, i el preu per als soci i socies per participar-hi és de 5 euros i de 7 euros per a la resta de persones. Cal destacar, més a més, que l'inscripció. En aquest cas, doncs, inclou un esmorzar que conté una entrepà, una pasta i, a més, un tallat. Podeu demanar, doncs, més informació. També fer les vostres reserves per participar-hi a la recepció del Sant Just Pad del Club. També us podeu posar a més en contacte a través del correu electrònic Infoarroba, sanjustpadelclub.com o, bé, trocant el 93, 4, 63, 62, 0, 0. Molt bé, gràcies, Cristina. De res. Ja sé el que tenim més informació. Ara mateix, a Ràdio, des del.com. A partir de les setes, en Lluís, no existeixi obres. Per l'altre, farem una pausa per la publicitat. I d'aquí, al moment, amb el teatre de l'Oriol Puigdaulé, que també, a més a més, ens parlarà de la Clàudia Saudó. Una jova dramaturga que va guanyar per ser un bremer i butaca. El millor teix per tortugues, la Sala Fly, que fa una temporada. I en té un altre de nou, que es pot veure al Tantarantana. Fins ara mateix. Ràdio d'Espel, durant de 8.1. Ràdio d'Espel, durant de 8.1. Amigues, amics, Ràdio des Verus ofereix el programa a l'Audició en nous continguts i en més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, con la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar als dilluns de 8 a 9 del vespre o als dissabtes a les 9 del matí. Us esperem. Cada dilluns de 9 a 10 del vespre teniu una cita amb removineu, si us plau, una mirada al passat sense nostàlgia amb la millor música dels anys 20 o 50. O, si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a Ràdio d'Espel. Lo antic es millor, y más divertido. Removineu, si us plau. Connecta-te al català. Divina el consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial, fins al nivell d'est. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles. Carrem Montserrat, número 2. Gràcies. Hola, sintonia. Què tal? Fins el 17. Continuem i com que dilluns parlem de teatre amb el nostre cronista crític, teatre païsalatge, que és Oriol Puigtaulé. Oriol, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, Oriol, bona tarda. Ja no has pensat que no entrava a la sintonia. No tant bé, que no hi haurà secció, no, sí que hi ha, sí. Que em fa el vació, oi? Sí. Què dius? Com fa què? Que em fa que el vació, oi? El vull, i el vació. No, mai, mai, mai, mai, això, mai. Bueno, escolta, Oriol, que des d'aquí t'enviem un petó molt gros i una abraçada molt forta, perquè sé que he tingut un accident domèstic, ara estàs bé, però... Un petit alcance domèstic, sí, una finestra. Una finestra? Sí, sí. Una finestra, el meu braç, un vidre trencat, i el meu braç travessant-lo, sí, exactament. Sembla una obra de la Cristina Clemente. Una finestra i un braç, sí. Sobterament no és a la plàixer, sí. Això t'ho he dit. Vinga, desgràcia, però estàs bé, tu estàs bé, no per això? Tots bé, tots bé, porto cols envenat, tu ets quants punts al cols, i tres vits també envenats, que sembla Michael Jackson, però el Michael Jackson, que anava amb molts dies envenats, senyor, que mai vam saber per què, doncs això. Doncs hauria de dedicar a travessar vidres, també, Michael Jackson. Però pots anar als teatres i fer la secció, o no? Oh, teatre i tant, home, escriveu el llibertet en el tant, que va passar al dissabte de la tarda. Des del dissabte de la tarda n'ha anat enlloc, és el teatre, i diumenge tenia una cosa de fet, la vaig cancel·lar perquè la vaig dir, mira, la millor que repòser. Molt bé, Oriol, molt bé, repòser, repòser. Escolta, que no sigui un impediment. Si aneu al teatre veu una persona que porta com tota la mà envenada... No. Com el Rocky Balboa. Exacte, com el Rocky, exacte, sí. Doncs és l'Oriol, va, és l'Oriol. És com Crític Buxa, això d'O. Oh, perquè els seus cops no els para ningú. La prova amb oles filades, eh? Oh, bueno, entrem a l'esparring del teatre, va. Pringa. Prou, ja, prou, ja, metàfores, perquè... Primer ring, el primer sal. Primer sal. Professor Bern, que és Bernhardi, no Bernhardi. Bernhardi, que es fa a la sala gran del TNC, dirigit per l'Alberti, amb Lluís Omer, Joel Joan... En fi, també els amics Albert Prat, Guillem Gafel, que estan allà, també, no era molt... El millor programa, també. Sí, clar, per això. El millor programa, per això he dit. El millor programa de tants amics. Tot el que vulgui ser a mi del programa és de fàcil. Llavors, Oriol, comencem per aquí. Ens et sembla, l'estrena deia, amb una mica de temporada, un text que, doncs, no... Des de fa cent anys, però que l'han volgut quan m'actualitza molt, no?, amb la posada en escena... És que jo la vaig anar a veure... Ai, perdona, això hauria de dir... Ah, amic, que no sabia això. Hauria de dir... Comencem a situar-nos. El professor Bernhardy. El professor Bernhardy és un text de l'art furchnitzla, que és un autostríac, i aquesta obra té, ni més ni menys, que ja el feu 104 anys, no?, perquè, de fet, ja ho posa l'Albert i a la posada en escena, allà, abans de començar, hi ha un teló tirat i posa, 1912, perquè, a mi que tinguis present... Què vol dir, no?, Austria, 1912, a mi en certs moments em va recordar, saps aquella pel·lícula del Michael Hanecke, la Cinta Blanca, o potser s'ha de veure molt recomanable, perquè aquesta pel·lícula parla del moment d'Alamanya, s'ha de dir, més o menys, aquests anys, una educació molt estricta, una religió molt estricta, i t'ensenya com el sistema educatiu, els profes, els capellans, realment putejaven els nens. Allò que et diu la pel·lícula és aquests nens, que després serien els nazis, no?, tot el que avança als nazis, aquella crueldat extrema, potser és d'agut, en certa manera, a l'educació que van rebre. Jo, aquí, veient l'obra, també en alguns moments, pensava en la Cinta Blanca de Hanecke, perquè és un hospital, un institut, una institució i mèdica, i el professor Bernardi, que és el Lluís Umar, que està estupendo, com sempre, i és aquest home, com més va més, més va estar. Dirigeix una institució i una noia... una noia que no es veu, diguéssim, que no surt en escena, i ha anat perquè li han practicat un abortament clandestí, que, en aquella època, i en com encara passa amb els països, els abortaments que estan prohibits fent clandestinament, i la noia, per unes complicacions, està a punt de morir, i, de fet, finalment, es mor. Però el conflicte sorgeix quan apareix un capallà, un mossèn, interpretat per Albert Prat, que ve a donar l'extremonció a la pacient. I el senyor Bernardi, el doctor Bernardi, decideix no deixar-lo passar, perquè diu, ara la pacient està bé, per una droga que li han donat una tal càmfora, i jo no sé què és, però m'agradaria tenir-me, perquè la càmfora, aquesta droga, sorprenenta que la posa a la pacient no n'ha estat d'eufòria. Diu, ara, vostè no entri, perquè si entra el capallà, ja entendrà de què va la cosa, i... es pot morir, només el susto. Al final, la noia es mor, igualment, però, clar, acusen, diguéssim, llavors comença un entramat que diu, mira, perquè és també una de petit fet, o què en semblaria, avui en dia, un petit fet anecdòptic, comença, diguéssim, una trama on el senyor Bernardi, l'institució és acusada, és amenaçada, de que falli retirar la subvenció. Només que la subvenció, ens el debat està entre la Patrocini, els Macenes, la gent que dona diners, i la subvenció. Llavors és un text que serveix per tractar temes com el poder, la relació del poder amb totes les esteres, la relació. Es fa una mica un gramassa, també, de com arribar el mossèn allà, que sembla que al·legia entre de patades, quan no. A mi, això em va recordar, ara potser diràs, oi? Que diu, al principi d'arquima, saps que es crea un conflicte d'una... Sí, sí, sí. Va creixent d'una cosa que ningú ha vist, però que es va targiversar en la realitat, doncs una mica em va recordar això, eh? I entra en tot el nostre poder, la política, la justícia, la premsa també té un ple ben important, i llavors també, evidentment, hi ha el tema Jueu, perquè el professor Bernardi Jueu, en la situació que el dirigeix, ha de triar un nou candidat, un nou metge, i està entre un Jueu i un no Jueu. Llavors, hi ha el personatge del Joel Joan, que és una mica el dolent de la pel·lícula, no? Perdona, que el Joel Joan em va agradar molt, perquè tot està com els ximis tancats, volguin dir, sóc el dolent. Mira, ara en parlarem amb els actors, i el Joel Joan és l'únic de tots els 13 o 14 actors que hi ha en escena, l'únic que no em va acabar d'agradar. Però que també potser el Joel Joan, pobret, ja el tinc bastant vist, en teatre, en tele... I llavors ja no m'ha acabat de creure, no? Perquè el Joel Joan fa com del dolent, que no té pietat, que és el... és el subdirector, que passa a ser el director de l'institució, quan el Bernardi, diguéssim, dimiteix, i és com molt dolent, no? I allò fa que vegi que és molt dolent, dius, home. Mira, veient l'obra, veia el Crac. I clar, veia un actor interpretant, però com si el mateix no s'ho acabés de creure. Però de fet, hem de dir que és l'únic, l'únic... Manel Barceló ens agrada molt, també, Manel Barceló. Manel Barceló està fantàstic. Està molt natural, molt bé. I el Josep Madras, trobo que està també fantàstic, és el Pep Cruz. Sí, el Pep Cruz. El Pep Cruz és que... no el descobrirem ara, però és un actor molt bo, el Pep Cruz, eh? El Pep Cruz és un dels grans, en aquesta obra de mostra. Perquè té un paper petitó, no?, el Pep Cruz i l'Albert Pérez, que són els dos, diguéssim, col·legues i més defensors dels del Bernardi. El Pep Cruz, en quatre frases, és que té aquesta sabiesa escènica, aquesta gràcia, aquesta que calen. Oclava, oclava, oclava, i té uns petits moments o unes petites intervencions, una diàmna és que sigui nomolística, és una còmica, és que oclava, oclava i té un ofici meravellós. Em va agradar la direcció d'Albert Pí, de l'Albert Pí, vaig anar al dir de l'estrena, al dimicres, és aquells muntatges que dius, és que això és gran teatre, perquè és un gran text, una gran posada en escena, una gran interpretació. I el fum aquells, tu vas entendre o què? El fum aquella, ja, els pots entendre metamòlicament de diverses maneres, potser. Fumant a dins d'una caixa, expliquem la cenografia, és una caixa de vidre molt grossa, que és al mig de la setmana, i llavors el primer acte l'utilitzen, com si fos part de l'hospital, i ho expliquem, va passant l'espatx d'ella, la casa i tal. Però hi ha un moment que estan totes de fumant a dins, hi ha un piano, que és allò. Sembla una caixa d'aquestes de... No n'és Mocking Area de l'Europort. Exacte, sí, una mica sí. No acabo d'entendre-ho, però bueno... De fet, et començo a omplir el fum... allafala, màgicament. I llavors, en aquest moment, hi entren i fumen. Home, ja pots entendre-ho com el fum que arriba, el fum, podríem entendre-ho, això, com la... amb la cústia jove, recordar que Hitler és austríac... Clar, perquè això és el 2012, abans de la primera guerra mundial del 1917, i, per tant, hi ha tot aquest tumulgui, que ha d'espiran l'obra, que no sigui també que els metges diuen que sempre fumen, que no volien de fumar. De fet, també. Però això jo vaig entendre més com això, una metàfora, diguéssim, del desastre inminent, no? Què passa amb l'obra? Perquè aquest és una aposta de temporada, de l'altre i de tradicional. A mi em va agradar molt. És un obra, no és un text fàcil, és un text... Diguéssim, d'alta cultura, de l'altre teatre. Primer, quan comença, potser et sents una mica... abasegat, per tant, noms i tants noms a la mà. És màgic. Ah, que no ho entendré. I els vaig... No passa res si no s'entén tots els noms a la primera. De seguida, llavors, ja... I està molt ben tramat, com que... Són aquests espectacles, que està bé el text, està bé la direcció, està bé la interpretació. És una cosa molt ruda, bona i molt... Una interpretació molt sòbria. Una interpretació gens aparatada. Ho dic perquè el teatre nacional és un teatre molt gros, i que té aquesta espècie de... El teatre gran és molt gran. I que si te l'has d'anar de tot... Els braços no els mouen, els actors. Estan ells molt estàtics, molt... Sí, estan al que ets molt medit, no es mouen gaire. Molt minimalista, no? Jo estava segut a la fila 6 i vaig veure-ho molt bé, vaig sentir-ho molt bé, però jo pensava que potser... Clar, aquesta sala tan grana, a partir del fila 10 o la 12, a la 14... Jo també vaig tenir la sort d'estar prop, però si estàs una mica més amunt... És que som uns privilegiats, però la gent que està lluny deu pensar a mar. I també, de fet, vaig anar a un Twitter... Ara no recordo qui era, que deia, potser aquest muntatge era... La sala petita, perquè la sala petita... Tothom ho diu i és ben brisat. És la millor sala del tenésquil, perquè té les mides justes... És massa lluny, home. La gent que està fiquen la 15 o 20 veu molt lluny, està molt lluny. Això és el problema etern del tenésquil de la sala gran. El que hi ha el Jordi Masalles, l'enyorat Jordi Masalles, el director, que deia que potser seria millor enterrocar-lo, no tirar-lo a terra i tot anar-lo a construir. O fer-ho moltíssim, és, no?, perquè és que... És un gran problema. Això no és bofilla, això és bofilla. Què et va semblar el professor Bernhardt? Em va agradar molt, i la recomanaria la gent que tingui ganes de veure teatre ben escrit, ben dirigit, ben fet... És realment... Això és el que ha de fer un tenésquil. A més, també és interessant que el tenésquil, en la mateixa temporada, pugui fer un molt soroll per no res, musical, lleuger, divertir... I pugui fer la voz d'un text com aquest, que és un text. És molt bo el text, és molt bo. És boníssim, literàriament. Clar, està escrit com fa cent anys, i es parla molt com... Estimat col·leg, estimat doctor, no sé... Estimat col·leg, estimat... Exacte. A mi m'agraden molt això. Després del que parla de la ciència, la religió... Exacte. Tot això en un... El poder, no? Sí, sí, sí. Les contactes o l'amistat, no?, perquè... Digui-s'hi amb el paper del Manel Marceló, qui és el... Un ministre de Cultura. Un ministre amb el Bernhardt, disconeixent, de l'infància... També, també l'amistat. És un text que va ser escrit fa cent anys, i té una vigència actual. Molt bé, i tant, i tant. Més el dia que hi vaig anar jo. Molt bé, que t'apoleixes tu mateix. El públic ha vingut a veure. I el dia que hi vaig anar a acabar l'estrena, hi havia el senyor Puigdemont. Què dius, ara president? Exacte, president. I la seva primera dama, qui és el trible, Marcelo Tapóric. També hi havia el Santi Vila, conseller de Cultura. I, clar, molts moments pensaves... No, això, bé, bé, també va per vosaltres. Clar, és un text que parla molt de política, d'una estedat... I el Lluís Amar no et va semblar una mica artormàs, en alguns moments? No, a mi no. A mi no. A mi em va recordar artormàs en alguns moments. No hi vaig pensar, no, no. I el Lluís Amar la vaig trobar molt bé, molt ben... Molt ben dit, molt com ha dit. Molt ben dirigit, i a més és que... Lluís Amar, aquests 15 anys, des de l'art de la comèdia... Per a rebaixa. Aquesta obra està molt bé, no? Perquè els actors quan es fan grans per convertir-se en paròdies o en caricatures dels mateixos, no? Joan Pérez, Joan Pérez. Joan Pérez... L'anàlisi serà en el Celcia. Ell mateix ho deia en un documental que vam fer sobre el lliure, no sé com recordo o sobre ella, que era ella que ja estava cansada de sentir-se allà mateixos, sentir els seus tons, el seu aveu, perquè, bueno, clar, si portes 30 o 40 anys interpretant, els mateixos actors es deuen cansar dels mateixos. Ho ha flotat, aquesta cosa que potser també hi ha baixat una mica, però el lliure mar està molt... Aguantat molt bé, ens ha agradat molt. Molt bé, el lliure mar, gran amic del programa. A veure... Bé, per cerca, ràpidament, ràpidament, l'altre dia es van anar... No, dispa que t'ho comento, que es van anar a fan qui setja el musical. Ah, aquí vas anar. Sí, vam entrevistar el Mar Ròssic, que és amic del programa. Gran amic del programa. I avui deixem recordar-ho, que aquí volgui anar a la sala d'Eguet, hi ha una lectura d'uns curs, d'uns despeses d'un curs que ha fet el Mar Ròssic, i que estan les glòries llegint una dels textos. I, per tant, deixem recordar-ho... Les glòries, camaraderes, camaraderes, d'allà... Avui és el que s'ha de... Vens de trius, de trius de teatre sèrio. Com la Manja, l'Ita Clavé, la Manja, que va fer panja a fer un obra de teatre. I he de dir, algo teatro serio, también puede hacer teatro serio, ¿no? Se'n fa d'aba, però ella és una mica el mateix. Bé, en fi, ja està, què he dit. Oriol, va, més coses, perquè... O vols dir alguna cosa més, l'Oberhardi? L'Oberhardi, no, de moment... No, de moment, no. Havia de ser la crítica pel Nubu, però com que he tingut aquest petit accident, la volia ser el dissabte. I, a més, jo avui tampoc. Vols dictar i jo escriu, com si fosis en Jaume I... Jo m'encantaria. I Bernat Desclott, saps què era? Potser no li diré la meva companya de pit. I jo vaig xerrar, ni ella que vagi picant. També, jo puc venir com el llibre dels Fates. Això no ho feia el... Sí, sí. Ah, bé, bé. I fotocòpies, sí. Va, en fi, una altra cosa, perquè... Vinga. Vinga, ens va, perquè hem de parlar ara de la Clàudia Saudó, que ha estrenat un nou text, el teatre de la Tarantana, perquè no la conegui. Va guanyar Millor Text per Tortugues l'any passat a la Fly-Hare, el premi de... el premi Butaca. Premi Butaca, Millor Text. Exactament. Ens agrada molt, i tu vas anar-la a veure. Què està fent el Tarantana, ara? Què ha escrit? El Tarantana ha estrenat també el Dimecres, coincidia amb l'estrena del TNC, i vaig anar-hi a dir Jous, el dia després, ha estrenat el seu últim text, que es diu Atplanto. Llavors, primer, deixem dir una cosa. Jo estic una mica enfadat amb el Tarantana, sense escoltar-ne, perquè era enfadat. Aquesta dramaturga guanya un premi Butaca, i, a més, ha guanyat també el tornatge de Maturgia, que, a més, acaba d'estar Buenos Aires, que alguns de Maturgs se'n van anar a Buenos Aires, els tornatges de Maturgia, allà a Argentina. I, clar, mira el Tarantana, i només... Atplanto, el text de la qual jo... No et diu res d'això. Amà, amà, una mica d'infeu, no, una mica per vendre bé. Policiteu, perquè és clar, perquè t'ho dic, perquè jo el Dimecres a l'estrena no hi podia anar, i vaig anar al Dijous. El Dijous era amb 11 espectadors, que la segona funció, siguem 11... Home, quina pena, amor. Sabeu molt de greu, també es sabeu molt de greu. Quina llàstima, i més que ell és guanyadora, que ha guanyat molts premis i ha estrenat de molt. I a la UES, el Tarantana no ho expliquen, ni a la UES, perquè... Per què no? No ho sé, no ho sé, ja ho sé, però ho crec. Hòstia, el teatre ja... Ja sabem que no ve gent costa, però com a mínim, fem-ho fàcil, no? Home, és com allò de ganador, de tal, de l'emaminador, de tal, de la maquilladora, de la pel·li, de la ganadora, doncs amb això s'ha de dir. Vaig entrar a l'UES del Tarantana. I llavors, et planto, em va agradar... Em va agradar això dels tecs, el text. El text està molt bé, perquè l'acobri el senador, escriu i dirigeix, de fet, és un tàndem que havia fet a Tortugues, que l'ha fet a Tortugues, era el seu primer muntatge, diguéssim, professional, escriu i dirigeix molt bé, i a més a ell, jo crec que dirigeix molt bé els seus propis textos. I llavors, jo crec que també faria molt bé una comèdia romàntica amb plan... McRae a mitem Hanks, que havia estat una mica jaius, però seria ideal per fer una molt bona comèdia romàntica. Ah... Perquè, diguéssim que la trama és que la Júlia, és una parella de la Júlia, el Miquel, que el decideix, doncs, deixar a plantar el seu nòvio, perquè ja té prou, ja n'està farta, el Miquel i Jardiner, és a dir, que cuida plantes, té una vida molt estable, molt avorrida, diguéssim, molt ultinària, i la Júlia, diguéssim, que ja no en té prou, i el planta. El més interessant és que podries pensar, això està interpretat per dos actors, dos actors, no?, un actriu. Doncs no, és un actriu, la protagonista, i tres actors. Són tres actors que tota l'estona fan de Miquel. És com un Miquel triplicat. Però què són les diferents cares del Miquel o què? No, això t'espera durant l'obra. Pots entendre-ho com els tres cares. I llavors, el més també interessant, és que aquests tres actors, al mateix temps, fan d'altres papers, fan dels pares, les amigues, una altra noia que coneix, i llavors, ella, la Júlia, la protagonista, sempre és la mateixa, sempre és l'actriu, fan d'aquest sol paper, i els nois es van multiplicant. Potser el que vam trobar més justet és la interpretació, és una companyia de banyoles, aviat, bé, però potser una mica justet, però el text està molt bé, ho recomanem, i si no coneixeu la quadra de Sador, aneu-la a veure, perquè, per cert, Tortugues es tornarà a fer en el Club Capital, és a dir, Salta del Street 8. Diguéssim, més off, que és la Fly Hat of Street 8, més comercial, que és el Capital, i Inident també, o recomanem des d'aquí Tortugues, que també era un muntatge superrudo. Quan anem a estrenar el Capital Tortugues? Ara no sé exactament si em sembla que és a l'abril o al març a l'abril. Faltar una mica que el Capital té aquesta programació, que té una línia que a les companyies van una mica... El que volen, no? El capital sempre té un monologista, el David Guapo, qui sigui, i llavors... Va taquilla, després va taquilla, tot. Bé, escolta, acabem ja amb vergonya eterna, una conferència d'Angel Guimarà, perquè... Què és en Guimarà? No, no, no. És perquè ho dic perquè ho fan el TNC, el 18 i el 20 de... En Guimarà, què vols dir? En Guimarà està mort. No, ja ho sé, no, he preguntat... No, aquesta mare, en Guimarà, no va anar a l'estrena de Maria Rosa. No, va a faltar. Ja, bueno, dic que no he preguntat qui era Guimarà. Dic si és Any Guimarà, aquest. Ah, si és Any. Ai, ara m'enganxes, em sembla que... No, no ho sé, potser sí, em sembla que sí. Em sembla que és Any Guimarà pel TNC, em sembla. Potser pel TNC, no, això està clar. És a pici entre Guimarà, que a part de Maria Rosa hi ha altres activitats. L'any de tal, de vegades és l'any de naixement, l'any de l'amor, l'any que es va comprar la primera tiroleta. Ara mateix, no ho sé, potser em sembla que sí. El TNC ha organitzat una conferència que, de fet, és com una mena de... És la mateixa conferència que va pronunciar el mateix Guimarà. Sí. Jo, 100 anys, quasi 100 anys, no sé on, i llavors ara... A la Teneu, a la Teneu, a la Teneu, a Barcelona. Qui és on es farà aquest espatac? 3 dies, només 3 dies. Ah, perdona, es farà a la Teneu, a Barcelona. Exacte, espatllant, a la Teneu. A la Teneu, però fa a la Teneu, el 18, el 19 i el 20 de febrer, que això és el dijous dilluns i 17 d'octubre. Llavors això ho han dirigit l'Albert Arribas, dramatur, qui director i assessor artístic, assessor literari del TNC, i el Fernando Urdal, que també dramatur, qui està a la companyia de l'Àlex Serrano i entre diverses coses. Que l'Albert té la mònica, el germà de la mònica, l'Albert. Quina mònica? Terribas. No, Arribas, no és Terribas, Arribas. Arribas. Albert, Arribas. Arribas, exacte. Molt bé. I llavors això és agafar en aquesta conferència que va pronunciar en Guimarà. En el seu moment, a la Teneu, a Barcelona, que va ser com molt polèmica, perquè la Teneu, molt a Teneu, molt a Barcelona, però fins a aquell moment tothom feia les conferències de discursos en castellà. I el Guimarà va ser el primer que va dir, va fer tot el discurs en català. I llavors no parlava això de la vergonya i vergonya eterna, que sembla que tinguem els catalans sobre el català. I llavors és molt interessant, perquè qui fa de Guimarà? Ni més ni menys que el Roberto G. Alonso, que és un ballerí coreògraf, director... Potser recordareu de la Xanclet, és un d'ells de la Xanclet, fa Cabaret, va estar fent allà pel sud local un Cabaret, que és meravellós, que és el Cabaret 13. És un personatge que, si us hi fixeu, a molts espectacles veureu. Coreografia o direcció de cos, moviment, Roberto G. Alonso. El Roberto G. Alonso fa de Guimarà. I llavors barreja la conferència del Guimarà amb una altra històrica que la teniu uns anys més tard, que és en Salvador de Lí. És a dir, que pareixi una mica el Seny i la Rauxa. Perquè llavors el Salvador de Lí es va, diguéssim, per dir-ho finament, cagar en Guimarà, va dir que era un putrefacte, com que no anava la gent, i un pederasta. I clar, és una mica el contrast entre el Seny i la Rauxa, en Guimarà, en de Lí, i també un altre personatge sorpresa que pareix per allà, que no direm. A mi m'han convidat un assaig, perquè tots ens convidem a coses, que m'agraden molt. Ah, molt bé. I també és interessant que aquest espectacle és gratuït. Vull dir que no el... Escolta, i dijous. És gratuït, només s'ha de reservar una entrada a la web del TNC, i és dijous divendres i dissabte a la set, a la Teneu. Barcelona és allà al carrer Canuda. Més cèntric, impossible de fer molt el capital, el carrer Canuda. Sí, allà al costat, allà de la llibreria, no llibreria Canuda. No és la que hi havia allà que la van tirar de terra. Ja no hi és, hi havia un mango gegant enorme, que fa molta por. És allà, aquell carrer. El costat de la plaça Vila de Madrid, que és on hi ha el Decathlon. No el diem, Marques. Que hi ha... Bueno, hi ha la resta romana, és d'allò, no? Exactament. Oriol, un plaer, com sempre, saludar-te, que vagi molt i molt bé. Cuida't molt, descansa-ho. Com deia l'Aramis Fuster, fes-me el favor de ser feliç. Aquest és l'Aramis. Ara no ho sé, no... A veure, vaig a buscar l'Aramis Fuster. A veure què em surt. A veure què et diu. Però no crec que ha surt aquesta dona. Ja està amb el seu consultori, no? Ah, no ho sé. Ara fa temps que no en sabem res. Ara, més Fuster, 2015. A veure què em surt d'aquí. Té Twitter. Ah, té Twitter. A veure què té Twitter. Quina és el que hem fet? No, a veure, vaig a buscar-ho. A veure, para el programa, aneu a buscar-ho. Para-ho. A veure, l'Aramis Fuster domina? Què era això? No, això és una altra cosa. No, això és una altra cosa. A veure, Aramis Fuster, sí, té en Twitter. Aramis Fuster desahuciada, diu aquí. Què dius ara? El Mundo? 3 de juny del 2015. Bruja... Bruja sin casa. L'evidente Aramis Fuster ha sido desahuciada debido al impago de 15 meses del clero, un piso de enverga, tu. Què dius ara? A verga. Sí, però que no havia fet molts quarts amb les trucades. Bueno, però... Els diners, tant com arriben, se'n van. Ja ho saps, de vegades, qui més gasta, qui més guanyes, qui més gasta, eh? Sí, a veure, tinc aquí el Twitter, però no sé si és Aramis Fuster oficial. Ah, potser és com el de la Carmen de Mairena, que el Twitter que hi ha que és molt cunyó. Sí que ho és, potser. A l'Aramis Fuster, el seu Twitter posa la Bruja, màxima autoritat mundial en ocultismo. Deu ser ella, sí. És ella, llavors, és ella. Està confirmada més ella. Bueno, diu que la van desnonar. Ai, pobre. Una comitiva judicial, ser presentor, és té l'unes, això el 3 de juny del 2015, l'any passat, a la vivenda amb un ordre de desollotjar-la. Deu, quasi bé, 6.000 euros després de 15 mesos d'impegament... Deu lloguer. Bueno, en fi, si voleu el mundo... Llavors, teniu que barato, eh? Si deus 6.000 mesos. Entre 15, doncs 400 o 500. Bueno, depèn. En la voluntat d'obtenir una pròrroga per al desnonament, Fuster també es va escudar en una descapacitat del 52%. Ai, ai... Això ho hem d'investigar bé, ho vestirem bé, Oriol. I la setmana que ve hem parlat, perquè ara ens estem anant a parlar. Oriol, que vagi bé. Així de la secció de l'Oriol, que comences parlant del professor Bernhardt, i acabes parlant de l'Aramis Fuster. Clar. Clar, que vagi bé, Oriol, cuida'm. Com la vida alta i baixa cultura. Ai, sí, d'escans. Un petó guapo, cuida't. Un petó bé. Ja és bona tarda. That boy needs therapy. Lie down on the couch. What does that mean? You're a nacho. You're crazy in the coconut. What does that mean? That boy needs therapy. I'm gonna kill you. That boy needs therapy. Let's have a cheek. Now and I count three. That boy needs therapy. That boy needs therapy. 3,4,6 de la tarda, i ja teníem nosaltres amb el ripoll. Què tal, Manel, va la tarda? Hola, bona tarda, Jordi. Hola, tot bé? Tot bé. Què t'has mirat, el mòbil? Estava sent temps, sí. Perdona, què vol dir? Està sent temps. Està parlant de l'Aramis Fuster. Està mirant el temps. Està mirant quins temps feia. No havíem dit que plauria. Que plauria. Ni plou, ni res. A veure, una cosa... Què hem de fer? Ha de ser l'estel·liament just? Correcte. Estava pensant que no tens ni sintonia, ni tens res, per favor, tireu la sintonia d'aquest home. Ara. Bona tarda. Ara ja, ara ja, ara ja. Ara ja, ara ja, ara ja. A la història de Sant Just. Bé, la setmana passada vam començar un nou tema. Tenim el programa molt bon, i a història de Sant Just també, concretament, dels germans Just i Pesto. Màrtirs, que ja vam descobrir una mica què és el que els va passar, i sobretot, a partir d'aquí, l'església de Sant Just i Pesto, i també vam parlar de moltes esglésies en Just i Pesto, Sant Just i Sant Pesto, que ja és del territori espanyol. I avui, Manel, on ens vam quedar? A veure, la idea d'aquestes dues setmanes que estem parlant sobre el Sant Just i Pesto era per veure una mica les dues hipòtesis que existien sobre el per què la nostra parròquia ha tingut aquesta advocació, aquesta devoció a aquests sants Màrtirs Just i Pesto, i des de quan, d'acord? La sara passada, parlant del Sant Just i Pesto, vam començar a comentar que la idea més novedosa, que no és la que sempre s'ha tingut en compte aquí en la nostra municipia de Sant Just, era el fet que aquesta advocació per aquests sants Màrtirs havia arribat a Catalunya molt abans del que, en un principi, es pensava, d'acord? Havíem parlat gràcies als contactes que havíem fet amb la Vagílica del Sant Just i Pesto, amb aquestes entrevistes que havíem anat fent aquestes temporades, que hi havia un bisbe que va estar a Barcelona, el senyor Pau Lidenola, que havia estat, que havia portat aquesta advocació, aquesta reverència per aquests sants Màrtirs, i que ens havíem de situar en torno al 393 després de Crist, en què es portaria aquest coneixement d'aquests sants Màrtirs aquí, i, per tant, podria ben permetre que, en un temps no molt més enllà d'aquest 393, arribessin de la zona on estava la perroquia del Sant Just i Pesto de Barcelona, arribés cap aquí com va arribar, també, fins a la zona de Narbona i tantes altres perroquies que vam estar veient al llarg de la geografia espanyola, des del seu origen, a la zona de l'antiga complutum actual cladenaris, fins al nostre territori d'aquí de Sant Just d'Esvern. Això és que vam estar comentant una mica la setmana passada. Ara, avui, el que explicarem és l'altra cara de la monera, o l'altra teoria que hi ha molt més arraigada el nostre municipi, que tant per una banda al mossant Antonino, que havia estat, que havia fet una mica, fins ara, l'historiografia de la perroquia i també del municipi. I, per tant, seguint aquesta línia d'investigació, em dirien alguns, també s'hi va apuntar, els membres que van redactar de caracte d'Història de Sant Just, que és Sant Just d'Esvern, un paisatge i una història, que explica una mica també els orígens i la història del nostre municipi. I la idea que tenen aquesta gent és que el primer document que tenim, que això ja n'havíem parlat... Perdona, això és per recollir un article de Valdemers? Correcte, sí. Això havia estat publicat a les basaroles de la Valdemers als anys 80, doncs, hi havia hagut un article, d'acord, que recollia una mica el que estàvem comentant, aquesta segona línia d'investigació, en el que ens comentaven, és que tant el primer document que es coneixia d'aquell moment, que era el del 986, que parlava de Sant Just i Invérce, el que veia és que només apareixia un dels dos sants, que era Sant Just. Sant Pastor no apareixia. I, per tant, això podia veure-se un... no un error, però que subies un dels dos sants, d'acord, o bé, realment, perquè aquest binomi Justi Pastor no regues a la societat de l'entorn del nostre municipi, fins molt més enllà. De fet, el primer document que es té constància, en el que ja apareixen, Sant Just i Sant Pastor dels Berns, el trobarem al 1435, concretament el 14 d'octubre, en una de les diverses visites pasturals que feien els visbes a la nostra parròquia. El que passa és que no era d'Esvern, en aquell moment. Allà es diu Sant Just i Sant Pastor dels Berns. Sí, perquè és aquesta evolució del Invérce, o el document anterior que al posterior me l'has trobat, o aquest era el document del 1986, posteriorment hi ha un comentari que se'm va trobar un anterior al 965 que deia Villa Virce. És aquest Virce, d'aquests arbres, d'aquests Berns, que farà que amb el temps evolucioni de Bern a desvern, d'acord, i que, per tant, permetria trobar el topònim del nostre municipi. El que passa, clar, tu parles d'ajustament aquest escrit, de Sant Just, del 14 d'octubre, del 1435, quan es va nombrar per primer cop aquest Sant Just i Sant Pastor. Aquest binòmic, exacte. De tot manera, el nom actual del nostre municipi, que és Sant Just. Desvern, bàsicament, no té ni pastor ni Bern, que és tot junt, no? El pastor va desaparèixer. El pastor desaparegut. Llavors, clar, si fem cas d'aquesta idea que ens comentaven els companys que van escriure aquest article a la Vall d'Avers als anys 80, ells deien que no hi havia aquest pastor, perquè, en un principi, la parròquia del nostre municipi no estava dedicada al Sant Mart i al Just i Pastor, com en l'actualitat i com a partir del 1435, sinó que estava dedicada a un sant més proper, un sant que hi havia més de la zona, que seria Sant Just visba d'Origell. Ja, el fet que ja es digui Sant Just i Sant Pastor el 14 d'octubre, sinó el 1435, perdó. El problema és que tenim un desfaz entre el 986 i el 1435. Durant aquesta època no es pot afirmar que ja estiguis dedicada al Sant Just i Pastor, perquè en cap document apareix l'únic document que tenim, només ens parla de Sant Just. El 1435, sí, és evident que fa referència a Sant Just i Pastor. Això, sí. Has temperat el 1435 d'això. Sí, però el 1435 d'algun lloc, bé, no? Correcte. Són els dos germans Just i Pastor. Si jo seria molta casualitat que fos un altre sant, són aquests. Sí, aquests, sí. A partir del 1435, sí. Llavors, la idea era veure si, amb anterioritat, havia estat dedicat sempre al Sant Just i Pastor. Jo, des d'aquí i després del que ens va d'explicar els companys de la Vagílica del Sant Just i Pastor, aposta-ho a que sí, perquè antigament sempre es deia... Ara. Hi havia la manera de comentar que l'advocacia aquests sants no arriba a les nostres contrades fins al segle XIII. És el que es creia o el que es comentava antigament, i ara saben que això és mentida, perquè en Pau Lidenola ens demostra que des del 393, que hi ha d'abusió, no molt lluny del nostre municipi, a la ciutat de Barcelona per aquests sants martis, que els porta ell el seu record des de l'Originaria Complutum. Tot i així, l'altre dia d'investigació era aquesta d'aquí, que ens comentava, d'acord? Que era la del Sant Just bisbe d'origen. Sí, ell deien com que és un sants més proper, més català, perquè és de la zona d'origen i fan tres o quatre apunts, intentant defensar aquesta teoria o aquesta idea que s'havia tingut sempre... A mi m'agrada més la teoria dels germans, del Sant Just i Pastor. Perquè aquesta Just bisbe d'origen, la trobo... Potser era algú que li feia més il·lusió que vingués això d'aquí, que no pas de... perquè a tothom ania a Sant Pastor, era de... Del calar d'anar, eh, de Complutum. De li feia més il·lusió que vingués a Sant Català. Clar, del calar, però... del calar, bé, del calar. Llavors, el que es deien aquest escrit, perquè tinguem en compte aquesta altra línia d'investigació, i que també era el que, en el seu moment, apostava a Moçan Antonino, que era un dels dos documents que tenia, i per la idea que hi havia, en aquell moment que fins al segle XIII no relava a la zona de Catalunya la devoció a aquests sants Martis Just i Pastor, ens deien que es creu demostrat que en el nostre municipi reconeixia un Sant Just, abans que home introduix el culte de Sant Just i Pastor. Això, ells s'agafen amb la idea que al principi només apareixia Sant Just, i no apareixia el Pastor per allò fins a 1435, doncs diuen que he d'aprovar-te amb aquestes dades que tenim, que abans que hi haguessin Sant Just i Sant Pastor, aquest binomi, es reconeixia només a un Sant Just, sense que hi haguessin el Pastor i, per tant, que no es pogués associar els germans Martis. Es comenta també que a la casa anomenada Can Cullàs, que antigament fins al segle XV havia estat el monestir de les monges de deudades de Sant Joan de Lerm, està documentat que existia, aquest Sant Joan de Lerm era originari de la zona de la Seu d'Orgel, per tant, es parla com que Can Cullàs hi havia hagut aquestes monges. Aquestes monges al segle XV no haguessin, amb altra unitat, portat aquesta devoció per aquest visbe de la zona de l'Orgel. Ens comenten que va existir aquest visbe a la zona d'Orgel i que se'l va fer Sant, i que, amb el temps, aquest visbe va anar perdent interès o va anar perdent... No sé si hi ha atribucions santes o va deixar de tenir l'interès que havia tingut en un principi i que podria ser... Llavors, al moment en què es va decidir, aprofitant que ja hi havia el Sant Just, substituir-lo per aquest Sant Martis Justipastó. Bé, són algunes de les línies d'investigació, algunes de les justificacions que podrien explicar aquest origin del nom del nostre municipi, que en lloc de, com a apuntats, el germà en Sant Just, en Sant Just, en un principi, i sempre estaríem parant d'entre el 986 i el primer document que tenim, que en aquest moment ja està segur i aquí ja no hi ha dubte. Són 5 segles que no sabem com va passar de Sant Just qui. Inverce. Inverce. Inverce. Inverque, no? Inverque, sí. I després, el 1435, que ja apareix el Sant Just i Sant Pastó, dels Vers. Hi ha alguna altra línia més sobre el visbe de l'Orgel? Sant Just visba d'Orgel. No, Sant Just visba d'Orgel és un sant de la zona de l'Orgel, però no en tinc més dades. Vols mirar, a veure si l'equipèdia et diu alguna cosa? Sí, estic buscant. De fet, mentre es busca d'això... Però Sant Just visba d'Orgel, era? No, Sant Just visba d'Orgel. Si la equipèdia hi posa l'Orgel. Just d'Orgel? Sí, diu que és el visbe més antic del visbe d'Orgel. Seria aquest home, sí. En una alta dedicada a la catedral romànica, no sap on s'entraven les seves restes. Diu que és del començament del segle VI. No s'entenen dades. Tres dels seus germans van ser visbes. Just, i els seus tres germans, el fan natural de València Marieta, l'Escolana i el pare Mariana. Però, com no l'hegan cap raó sòlida, queda sempre igual dret per Catalunya, doncs va ser visbes Just i l'Abridi. Van ser foutó, entre d'escrits, un comentari alegòric dels cantis dels càntics, en fi... T'entens, Toni, com l'altre, eh? Sí que ens diu que és del segle VI. Per tant, sí que podria ser que s'exportés aquest record d'aquest primer visbe d'Orgel i arribés fins a les nostres contrades, tenint en compte que fins al segle XV hi van haver aquestes monges que venien d'aquella zona i que podrien haver portat el culte de l'Orgel fins aquí. Per mi, fluixeix. Aquesta atòria... Fins fa dos dies, fins que jo he comentat l'altre, l'única que està escrit o que serà parlat mai és aquesta. És la idea originaria del municipi? Per tant, els germans en Justipastor, en Justipastor del Caladenaris, no els... Sí, però a partir del 1435. Avantarioritat, es deia que era molt probable que estigués primer dedicada a la parròquia a Sant Jordi Pedrogell i després o evolucionés. Si tinguéssim una màquina del temps, haurien d'anar aquí al 1475 o al moment exacte que es va canviar... Perquè potser sí que hi ha algun documentari al 1435 que no ha arribat als nostres dies que ja es parles. No ho sé, però ja està emmagat en algunes les dependències de la parròquia o de l'arcium municipal i s'ha de buscar bé. Perquè hi ha l'arcium municipal. Jo, d'alguna vegada, he tractat ple de papers... I pols. No dic que el Jordi Amigo faci una bona feina, però faig des d'aquí l'aplodim. Un aplodiment per Jordi Amigo. Que no era molt. Ara tu entres allà... I si has de buscar algú i no t'ajude ningú? Amb 5 minuts no et trobes, eh? No, no. I tens hores i hores. Bueno, en fi... Llavors, arribem a una conclusió de tot això? La conclusió que arribem és que, tant com es deien aquella escrit, com jo dic avui en dia, em faltaria un estudi seriós i riguros, perquè això era més que res, una publicació que es feia allà per donar una mica d'idees o 4 idees penjalades del que fins aquell moment es pensava. Jo, avui en dia, amb el que hem descobert sobre la poblida Nola i que, per tant, desmonta en què el culte del Sant Justipastó no arribés aquí fins a l'alçada del segle XV, i que, per tant, lligava molt amb aquesta teoria d'abans, però que queda desmontada, veient com a poblida Nola, ens porta el Sant Mart i el Justipastó, el 393. Doncs jo crec que faltaria buscar ben bé per què. Tant en aquell moment, en el principi, es deia només Sant Justi, que hi ha inverte, com avui en dia només es diu Sant Just Desbert, algun motiu hi ha de haver pel qual el pastor, en el nom del municipi, no ha girat, però, en canvi, que la perroca podria ser que, des de ben principi, que escolta aquests sants màrtids com es tenia a Barcelona. Llavors, jo diria, mira aquesta dualitat, per què ha existit sempre, i anem aquí, si alguns es escolten del centre d'estudis, que s'enbranquien aquesta encrucijada, serien castellats... Croada, croada, croada, croada. Croac, croac, croac. Bé, doncs escolta, en manera estrenada, tens alguna novetat sobre el Sant Justipastó, els dos germans, que ja sabeu que estan a l'Església, en una gran municipi, que estan allà presidint, darrere de l'altar dels dos sants. Un està dret, no?, i l'altre està com... Això, pits, sí. El dibuix que hi ha allà, sí, després, sis, mira... Va, dibuixis, són escoltures, ja. Ai, les escoltures, perdó. No, que volia dir que hi ha un escolt pit a l'entrada de la parròquia, també estan allà escoltits, i se'ls reconeix sempre molt bé, perquè són dos nens que porten un llibre i porten una palma. La palma és el sign de Martí, i tots els sants que han estat màrtids, s'han vist sent els dos que va ser màrtid, porta una palma, s'ha entaulàlia, també porta una palma perquè pati Martíri... Per què una palma, i no, per exemple, no sé, una pedra? És el seu símbol, és la palma del Martíri, s'ha dit. Ah, la palma del Martíri. Sí, sí. Perquè potser... Els que no van morir per Martíri no tenen palma. No tenen palma, no tenen palma. Per això d'aquí, la palma, tothom... No s'ha trobat tu, eh? Aquesta és bona, eh? No ho sabèixis, no ho sabèixis. Queda de segon hora, oi? Després del recicl d'aquí del Barça, la segona part, em parlem a la tertúlia esportiva d'aquí uns moments del programa. Però abans haurem de connectar amb Catalunya Ràdio i escoltar el vulletí d'aquí uns moments a la penya... Mira, rafacant, que s'arriba ara a la ràdio... Avui sí que a mi, avui sí que a mi. L'Espanyol troba a fer l'Espanyol. Espanyol... Com sempre, no? Sí, sí, sí. L'Espanyol diu que va... Està un punt del descent, l'Espanyol, eh? Si t'he fet càstig, te'n van punxar. Pobre, rafacant, no t'he quedat cap avui. Bueno, en fi, connectem amb Catalunya Ràdio i tornem a aquests moments de segona hora de la penya al mor. Fins i tot a la mateixa. Està fent un sol, ara, eh? Com havia de ploure, no? No havíem de marxar les temperatures, Manel. En final, mira, fa un sol, una llum preciosa. M'agrada, m'agrada, m'agrada, m'agrada... Catalunya Ràdio. Les notícies de les 6. Bona tarda. Us informa qui li en sabria. Activat en fase d'alerta, el pla ha prosicat per fort vent, sobretot el Pirineu. El 112 ha rebut una quinzena de trucades, gairebé totes, des de les comarques de Girona fins a aquest punt, com a mínim. Marc Horado. En declaracions a aquesta missora, el director de protecció civil, Joan de l'Ort, acaba d'explicar alguns dels registres més importants. A Portbau ja s'han registrat alguna de 144. Adormius de 112, avui de 111. És a dir, alguns punts amb ratges prou importants. Segons de l'Ort, el capítol de fort vent encara durarà força hores. Les bufades fortes pràcticament es mantindran ja a la tarda vespre nit, pròximament fins a les primeres hores de demà, dimarts, des de dies. És de preveure que a partir de les 5 a 6 del matí continuï bufant fort, però, evidentment, amb ratges que siguin de menys quilòmetres per hora, i, per tant, vol dir que no tan dures. A banda del temporal de vent, també hi ha neu a la Vall d'Aran i fortonatge a la costa de Barcelona i Girona. I una altra notícia que hem pogut saber fa molt poca estona. El segon cas, d'una dona embarassada infectada amb el virus del Zika, aquí, al país, a casa nostra. Amb aquest ja són 9 els afectats pel virus, 5 homes i 4 dones, dues d'elles gestants. Tots els casos són importats de persones per tant que han viatjat a països de l'Amèrica Latina i després han vingut cap aquí. Salut recorda que, en la gran majoria dels casos, el Zika dona símptomes com febre moderada, dolor a les articulacions, cansament o mal de capa. Notícies breus, Montse Quadreny. El referèndum a Catalunya com a condició al PSOE per tancar un acord de govern. La proposta està escrita en el document que avui la formació de Pablo Iglesias ha fet arribar als socialistes. Al lidar de Podem ha assegurat que el referèndum es faríem garanties. D'acord amb l'article 92 de la Constitució i amb una pregunta clara i concisa. ¿Qué es necesario que en Cataluña haya un referéndum? Y pensamos que ese ministerio debe tener labores explícitas para favorecer lo que a nuestro entender es la mejor solución y la más democrática a un problema político que no se puede seguir afrontando desde el inmobilismo por un lado y desde el atrincheramiento institucional por el otro. Els professors dels centres públics ja poden demanar voluntàriament que se'ls avaluïn els mèrits per poder promocionar i millorar el seu sou. I poden optar als funcionaris torcents de carrera amb pràctiques, els interins en actiu i el professorat també de religió. Tenen de temps per fer la petució fins al primer de març. He tingut un jove de Viladecans acusat de vendre cocaïna i marihuana en un parc infantil. Els Mossos el van detenir dimarts de la setmana passada amb la droga al damunt. Els agents van veure el jove de 22 anys amb un posat sospitós al parc infantil de Canxic i tot i que va intentar escapolir-se per l'interior del parc que el van acabar aturant. El 14 d'abril, la plaça de lloc major de Barcelona passarà a nominar-se a plaça de la República. L'aponència del moment clàtor ha aprovat el canvi de denominació. Ara, però, hi haurà de donar el vist i plau al plaer del districte de Nou Barris. Bona tarda. El primer tenint d'alcalde Gerardo Fissarello ha explicat què es vol simbolitzar amb aquest canvi de nom. Que això serà una plaça d'omenatge, en realitat, no a una república concreta, sinó als valors republicans i a la idea de República. I ara, per tant, hi haurà de donar-se a jardins de lloc major. Albert Duran, Catalunya Radio, Barcelona. L'anunciada consulta ciutadana a Figueres sobre l'obvocació del nou pavelló esportiu no es farà. Per una de les dues opcions que hi havia sobre la taula no és viable. Figueres, Clara Jorden. Bona tarda. Hi havia dues opcions sobre la taula, però una, a la del nord, a l'entorn del Castell de Sant Ferran, s'ha descartat perquè suposava una tramitació urbanística massa llarga. I, per això, és l'alcaldeça de Figueres. La necessitat de fer una revisió urbanística de l'ús d'aquest espai a través del POM ens fan de rarimar-se la possibilitat de provar un projecte d'inici a una construcció. Clara Jorden, Catalunya Radio, Figueres. Esports o del Serra. Joan Colleta ha parlat avui per primer cop des que va deixar de ser president de l'Espanyol de la situació de l'equip. A la lliga, el club ha de ser avui. S'ha fet referència a Constantin Galca, ja que no ha de ser la seva responsabilitat. Colleta es mostra amuinat per la situació de l'Espanyol a la lliga. També diu que està convençut que no perderan la categoria. I ha afegit que no s'explica que el club encara no hagi trobat un substitut d'Òscar Pèrernàu com a director esportiu. Després d'agolejar i el CELTA, el Barça ha començat avui mateixa per preparar el partit de dimecres al Camp de l'esporting de Quicon. És un partit de l'Iga, jornat al desembre passat, que coincidia amb el Mundial de Clubs. Mentre estan a aquesta hora, continua reunida la Junta Directiva de la Barça. I ara en vol, el Barça ha confirmat el fitxatge de l'ataral francès Timotí Anguessan per 3 temporades. Anguessan té 23 anys, és internacional i ve del Xamberí. Doncs fins aquí les notícies d'ara i fins ara. Perquè les he dit i tornarem a Catalunya Vespa. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5 minuts parla Cristina Vargas. Sant Just és un dels municipis de més consum domèstic d'aigua de l'àrea metropolitana de Barcelona. Aquest consum elevat és a causa del gran nombre de parcs i jardins que hi ha al municipi. Tot això cal destacar que s'ha aconseguit reduir el subministrament d'aigua de 2014 a respecte anys anteriors, en quan el luxe domèstic també s'ha fet en els usos comunitaris, i també s'ha aconseguit reduir el subministrament de l'àrea metropolitana. Més coses, el proper dimicre es comencen les visites a les escoles públiques de Sant Just, de cara al procés d'aprenscripció. L'escola Canigo és el primer centre que els pares i mares podran visitar. S'ha decidit a quina escola ens lliuran els seus fills i filles de cara al curs 2016-2017. Les primeres visites, com dèiem, seran aquest dimicres en un quart de dalt matí, i la següent es farà els dijous a les 4 de la tarda. De fet, cada centre ha programat una visita en horari de matí i una altra en horari de tarda. I una punt més al Sant Just, per a Pedrosa de Camp Pedrosa, va morir aquest divendres de la nit a causa d'una llarga malaltia. Pedrosa va estar lligat a Convergència, del llal futbols a la Sant Just, en el seu cinesis, també era una habitual de la festa dels 3 toms al municipi. A ell, alternatòries, va fer el seu comiat. I fins aquí la informació local. Nosaltres tornem a menys una hora a partir de l'acet del vespre amb els senyors notícies i amb tota l'actualitat del municipi. Jo sóc de bàsquet. Jo sóc de futbol. Jo sóc de handball. Jo sóc de bòlei. I tots som del Jogem a Casa. Tota l'actualitat esportiva de Sant Just d'Esvern al Jogem a Casa, cada dilluns de 2,48 h. I fins a les 8 de l'esperar, a Ràdio d'Esvern. No t'ho perdis, som el millor i únic programa d'esports de la ràdio. Amigues, amics, Ràdio d'Esvern us ofereix el programa a l'audició en nous continguts i en més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana com la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem. Cada dilluns de 9 a 10 del vespre tenim una cita amb Ramon Vineu, si us plau, una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys, 20 o 50, o, si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a Ràdio d'Esvern. amb la millor música dels anys 20 o 50. O, si ho prefereu, podeu descarregar el programa a la carta a ràdio d'Esvern. Lo antic es millor y es divertido. Rebovineu, si us plau. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Fins al nivell inicial, fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. A Sant Just servei local de català. Ens trobareu a les escoles. Carrem un cerrat número dos. Gràcies. Bona tarda, són les 6 i 10. Benvinguts a la segona hora de la penya del Morru. Tartulia Esportima, com cadilluns, ja m'acompanyen. En aquest estiu número de la ràdio, l'Edu Rodríguez, que tal, bona tarda. També l'Oriol Pasqual. Bones tardes, amics. Pericocano, que tal, com estem?Molt bé, molt bé. I l'home, que és perico, en la part que col·le... Manel Ripoll, bona tarda, Manel. M'he picat més de la banda perica que la banda col·lecia. Ja ho veia. Hem de parlar del Barça, perquè parlar del Barça avui és parlar de la guia. Piter, és parlar amb Piter. Sí, sí, jo he deixat el mocho aquí, de la ràdio, ha vist a l'estudi, perquè l'haurem de passar, potser, quan acabem aquesta tertulia, amb el permís sempre de refacar, no? No, no, totalment tot el permís. Anèixer-me va ser astratrofèrica. Un piquet, va ser de piquet. De calçots, no? Va ser una segona part increïble del Barça, i la nit màgica que es va veure ahir al Camp Nou, en tant de tals espectaculars que... Intentarem posar una mica a dos de tot això. I només 70.000 persones. De entrada, 73. Feia fred ahir a l'estadi, per això. Sí, i la provisió era de... Va començar a ploure al final, o 46, al final. Feia un vent a la primera part, que semblava que anava a ploure. Un premi, un premi, pels colers que vam anar ahir al... Va haver-hi pluja de gols. Oh! Els colers que vam anar ahir al Camp, vam tenir la sort de viure en directe a l'espectacle majúsculasta del Barça. El penal és el sumum, ja. La lembreta de Neymar. Aquell moment que Neymar trepitja la pilota, i amb un pam de terreny, ho fa dos vegades, deixa el jugador a terra. Amb tots aquests detalls hem oblidat que Messi va regatejar l'árbit. No, no. I el penal que li fan a Messi, amb un pam, que no necessita el defensa que ell vol. I per què ho fa? Perquè Neymar l'ha jugat abans, s'havia regatejat a 4 tios. És fantàstic, fantàstic. I si us posàvem cada un dels 6 gols, no hi ha cap gol que sigui d'empenyar la pilota. Són tots gulassos. Ràquidic de Baselina, Neymar de Baselina, el primer de Messi de falta és brut, però brutal. Jo vaig començar a passar... Començo a passar el mocho. És un mocho perquè l'has tocat, perquè... Això és un càsmic, això. En fi, anem a l'exhibició del Barça, com veiem, aquest cop contra el Celta, per sis o un, i a més es notava que tenien ganes i els jugadors, per venjar-se una mica del 5-1, del 4-1, perdó, a Valaidos, eh, al partit de la primera volta de Lliga. Ja són, de fet, 30 partits sense perdre, 24 victòries sense empat. Per tant, ha superat ja els registres que tenia guardiola neguita Rosenrique, i aquest dimecres, de fet, el Barça juga contra l'esporting, i si es posa en 6 punts avantat, ja s'hi guanya, de l'Atlético, i 7 del Madrid, perquè és un partit que... és un partit menys que pendent del Barça, de quan estava al Mundialet de Clubs. I, a més, també del Colaberaig, guanyat amb tothom. En fi, parlem una mica del partit d'ahir. Bé, jo no sé si a la mitja part vosaltres esperàveu la reacció del Barça i com va acabar el partit. És a dir, m'agradaria saber què els va dir Lluís Enric i els jugadors, si és que suposo que els va dir alguna cosa, i després que semblava un partit que era un partit diferent, o sigui, de primera part, a segona part. Doncs sí, perquè era un partit... El descans és un partit travat, un partit que fins i tot a la segona part, al minut 75, el Celta té oportunitats per empatar dos al partit. I és l'últim quart d'hora que és realment espectacular del Barça, també a la mitjana final, però especialment l'últim quart d'hora on cauen els quatre gols, on el Barça supera clarament el Celta i supera el Colaberaig, i fa una exhibició en tota regla. O sigui, realment, preguntes a qualsevol de l'Estadi, i ningú s'ho podia esperar aquesta reacció de l'equip als últims 15 minuts en aquest partit. Era més probable que la gent espereix que s'escapés a algun punt, que no vegi com guanyés més de 5 a 1, o 6 a 1. No sé que no opina l'Oriol. Sí, estic d'acord amb... Oriol, què fas? Mira com em van fer els gols al Barça, que és el que diu l'Edu, partid del 1.045, o sigui, 1.090, segona part. Jo tinc la decisió que la primera part va ser bastant igualada, perquè el Barça va tenir dues ocasions molt clares, i que a Brabo va treure dos mans monumentals, que ens van salvar de l'empat en el seu moment i de l'1.2. És el que tenen els equips d'ands. El Barça també va fallar, i la primera part molt igualada. No, sóc jo. A fa. Però, en canvi, la segona part... S'ha despertat la tabla. En els primers 5 minuts de la segona part, el Barça ja es veu que és una altra Barça. Va per totes. El Barça va tenir tres ocasions. En va començar a recordar el Sergio de l'any passat. Cooperava tot, que va treure dos mans impressionants. El Barça es va posar dos a un amb un gulàs de Suárez Caldí, que és l'assistència de Messi brutal. Llavors, el Barça torna a baixar una altra vegada del ritme, i després és el que dius. Hi ha uns certs punts, per exemple, per mi. La sortida al Camp d'Albes és important, perquè el Barça està fent un partit horrorós, i quan el banc canvia entre l'Eix Vidal i el doble canvia a l'Eix Vidal i Ràquític, hi ha l'Esprit i el Barça allà a fotre el tercer, i allà s'acaba tot, i comença el sou-time. I aquí volia dir, quan va fer el Camp, que ha demostrat les ganes o l'ambició que té per anar pel partit, perquè era un camp que tenia preparat amb l'1-1, i la Barça fa el 2-1, i tot i així es decideix, apostava el mateix canvi, apostava el que ella havia pensat per poder remuntar el partit i tirar-lo endavant, perquè un altre entrenador amb el 2-1 diria, igual ara no fa falta, ho canviem, va seguir amb el mateix plan, i va permetre aquest sal de qualitat. I de fet, també és molt interessant aquest punt, perquè justament a la primera meitat de temporada, el Barça no podia fer aquests canvis perquè no tenia aquesta banqueta. Hauria d'haver tret de munir, o a Sandro, o a Matí, o a Adriano. I per això abans jugava el vescoix, que no passa això. Ara que tens l'Eix Vidal, mira. Al ves va sortir moscaixat. Ja pot sortir com vulguis. Ara es pot permetre sortir. Pràcticament 11 de gala amb un únic canvi, fer dos canvis i encara tinc 11 de gala amb un únic canvi. Això no passava fins ara. Això és una gran avantatge per un equip com el Barça, el partit com el d'ahir. Jo crec que el partit, per exemple, jo he vist millors partits del Barça aquest any, el partit d'Albert Navau per mi del Barça, li dono 10.000 voltes al partit d'ahir. Jo crec que el partit d'ahir va ser més espectacle. O sigui, pitet. El fet de veure... També és millor que el Serta. Home, déu-n'hi-do, eh. Es van emportar 3, 3, 3 voltes per patadetes. Va gairebé l'Eix Vidal. Sí, però té raó el Manel. Parles amb l'intensitat del Bilbao, l'Ètica Marit, l'Espanyol. Encara no va ser pitjor, perquè amb la suposada falta de respecte que heu tingut... Ah, clar, clar. Jo no ho dic jo, eh. El teu diari de Capsalera, no? Ho diu la resta de l'Estat. Bueno, sí, a mi... Jo també m'hi pixo, però que m'hi pixo de riure. Jo de les dues coses. Preocupant-se del dia que no fem faltes de l'especte, significarà que no anem a la lliga ni a la xarxa. Tu pagues per veure un espectacle, és un show, Rafa. He dit jo moltes vegades amb l'Espanyol, que jo pago per veure un espectacle i a l'Espanyol no... Ja te'l ho faré, és un espectacle. És una plamera d'espectacle, eh. Un espectacle de la seva manera. T'entens? No, no, exacte. Ara. Neymar, per exemple, en aquest cas, ell entena així el futbol. I si fa aquestes coses, la fa perquè la sena així... No és que falta respecte cap a ningú, sinó que ell entena el futbol així. Sí, però inclús la l'embreta. Aquella l'embreta que fot el mig del camp, és que la fa amb 2 a 1. O sigui, no la fa amb 6 a 1, la fa amb 2 a 1. I a mi, com si la fa amb 6 a 1... És que és una falta de respecte. I el trident, 0-5 al Barça. També seria una falta de respecte. Però és que previ a l'embreta aquella jugada que Neymar trapitja la pilota i es fa... No sap com, amb un pam de terreny, un jugador, que després ho torna a fer, que es converteix en assistència de gol. Amb la de Suarez, que a Suarez em penya. Vull dir que, o sigui, tècnicament... Jo tinc la sensació que el trident, quan s'hi posen, vull dir que tremoli, que tremoli l'enemic, eh. Vull dir... Sí, perquè a més a més, una manera... va intentar crear una manera de fer un home a home, que l'única manera que t'em podia ser d'aquest marcatge que estaven fent ells, era el que va fer Neymar, i ni he estat a fer un parell de cops de trencar el teu marcador, perquè te'l liplaves o te'l anaves amb un pam de terreny, i llavors creaves aquesta superioritat que et permetia donar aquest plus. És el que deies. I això que venien moltes baixes. Sí, i la primera, per ara, es van pensar molt bé. També de que van jugar dijous, i que... Sí, i neta la copa, anímicament això és possible. El tercer gol els va matar. El tercer gol els va matar. Els primers d'un minut de zona per va ser un bany. Aquest Barça té una història. Té una cosa que, com a rival, no saps què fer. Perquè tu saps que, si surts al celte, els va matar perquè van anar a buscar l'empat. Cosa que està molt bé, i des d'aquí... I bravo va salvar-ho amb dues intervencions, que com un piano, dos a dos. El celte, l'obrir-se i anar cap endavant, baixes païsadarrere, i tens endavant aquests tres, que són unes besties, són espectaculars, que els deixes dos metres i fan un traje, mira. És que és així. Showtime, Jordi, és brutal. És... Jo, com a partit, vaig disfrutar més el del 04 al Bernabéu, per exemple. Però és que el d'ahir és que és Globetrotters, és Showtime, és espectacle, el del Penal, que ara suposo que en parlarem. És l'última cosa que em faltava per veure el Camp Nou, ja. De fet, encara estic flipant ara. Vaig arribar a casa i allò que vaig voler veure una i una altra vegada, per rebocigar-se'n una miqueta. Les és brutal. Les estalístiques diuen per el fallat de Messi, però... És molt graciós. Radio d'aquesta calçalera, jo escolto radio marca per una senzilla raó, és simple raó, perdona. És perquè no fan radio esportiva catalana, cap amissora, per tant. Com que no? Que parli de l'Espanyol 2, vol dir. 24 hores? 24 hores, no. On esport, ja no existeix. No existeix aquest... No existeix això. Hi ha programes. Hi ha programes, com l'esport local... Tot el Barça i tot el Barça, el Barça i la Ràbia. Radio marca fan de tot. Madrid i l'Espanyol. No, Madrid, Barça i l'Espanyol. I el lètico. Bueno, Rafa, estan parlant del penalti de Messi. No, que diuen que si s'hagués fallat... Ho parlaven, però continuament. Han estat tot el matí dient el mateix. A parlar d'una cosa que... Per fallar el va fallar Enri Pires, a l'Arsena... Seria un ridícul espantós. No faré ridícul, i és més... Han estat parlant, mitja hora. No existeix. És pitjor per mi quan Neymar intenta jotar aquests penaltis a peu parat. O sigui, l'altre dia és molt millor. És que no t'ho esperes, és brutal. Això del penalt, a més, és com que... És la hòstia. Es diuen tantes coses amb aquest penalt. De fet, havia de jotar Neymar. O sigui, era Messi per assistència a Neymar i Neymar a rematar. Es va entrar a tenir Neymar i Suárez. Va anar al corrents i va rematar a ser Suárez. Neymar encara ha quedat cagat. Neymar i els penals, no... No, però era... Més si llevé a fer l'assistència a Neymar i Neymar a rematar, el que passa és que a Neymar va sortir molt a poc a poc. Suárez va... Que falla Neymar, però arriba a esclarer. So time. Jo aquest penal, el falta de respeto. Jo vull recordar dues coses. El penal de Cruyff de l'any 82, per què deies tu, Jordi? Falta respeto amb tot, ara. Jo m'hi pijo, una falta de respeto. Ara et poses la samarreta del Barça. I ja està fent falta de respecte. A mi sempre ha sigut la... Si volen, després parlem de l'agenda de Madrid i de la premsa i d'alguns periodistes... El gol de Cruyff de l'any 82. 4-1, 5-0, com anaven? Va ser el 6-0. Allò no era falta de respecte, allò era un espectacle. Això no ho farà jugant al partit. Ho vam fer amb 3-1, no? És que és el que deia el periodista. Però és que era un altre èpoc, allò... No hi havia el que hi ha. El Barça, en aquella època, no portava 10 anys sense arribar, guanyant... Hi ha molta enveja. Hi ha molta enveja i costa molt caràter rival, Jordi. Tenint el millor jugador de la història, el club rival... Jo ho entenc tot això. Jo, una cosa... Si jo fos un merenguer, si jo fos del Madrid, veient que el meu equip ha guanyat sempre tota la vida, ja ha estat guanyant, que tampoc no és que sigui... I ara, als últims 10 anys, el que sempre ha sigut un segon don, que sempre ha anat de víctima, ha anat plorant, perquè recordem que fa 15 anys... Dos de 10 lligues al Madrid, eh? Com que comença a guanyar tot... Home, clar, a mi em costaria sumir-ho, però jo potser, per la meva salut mental, potser el que hagués fet és... Exiliar-te. M'hauria dedicat el bàsquet, per exemple. M'hauria fet del bàsquet del Madrid, per exemple. Ara, si continua allà, i tots aquests periodistes, tots aquests opinadors, aquests contertolians... Que no saben que hi ha del Madrid, però... T'indiquen al Barça perquè... Només cal mirar la premsa mundial d'avui. La premsa mundial d'avui, menys l'Espanyola, la premsa mundial arrendès. Oriol, és el que tenim abans. És que no poden suportar que el Barça estigui a aquest nivell durant tants anys i ho estigui guanyant tot. Aterri rival. No poden suportar que l'aterri rival... No poden, no poden. Oriol, els hi supera, els hi supera, no poden. Saps què és el pitjor? Ells ja creien que eren convençuts que ja havien acabat amb aquesta ratxa el 2012, el 2013, quan arriben els 70 de l'Albany. Hi ha portes 11 anys des que va arribar la ratxa. Estaven convençuts que s'havia acabat, amb 14, amb 0 títols, amb el Tata. Era la gran demostració per ells que això s'havia acabat. I ara, tornar a guanyar el triplet. Ara, aquest any, que sembla que el Barça, el doblet, el teu, estan encarat. I que pot tornar a optar al triplet. I veurem si torna a guanyar les segones champions consecutives. I que això no ho fa des del milen dels anys 80. I que no era la Champions. No s'ha fet mai, encara. Imagina això. Perdona, clar, sumat al lloc que dèiem fa un moment, que si el faig, que sigui xeritxef, que si aquells ridicules pantosos que tenen el Real Madrid, tu imagina't que és una cosa... De fet, alguna vegada ho hem parlat aquí, no sé si dins del microfón de fora, que el gran favor que ens va fer el Madrid de Florentino és fer fora a Enxeloti, perquè ho teníem tot més o menys apamat amb Enxeloti. És veritat que el fan fora, no guanyen res, però tenia el vestido apamat, ho tenia tot controlat, i aquest canvi va ser de molta ajuda. El fotre a Fora a Enxeloti ha tingut moltes vegades, va ser a planar molt més les coses, que inclús a Enxeloti, si el Barça juga a aquest nivell, no té arribar a l'Espanya. A Europa és un altre tema, però a Espanya, si el Barça hagués jugat a Enxeloti a aquest nivell, no. Ara clar, la sort d'aquest home és que ens ho han posat més fàcil. O sigui, et pots permetre un luxe d'estar, si dimecres guanyes a Jijón, a 7 punts del Madrid, que en Enxeloti potser no estaries a 7, estaries a 3, a 4, però gràcies al Rafa Benitez o aquest, o sigui, el senyor Florentine de Benz ha tret a l'Enxeloti, tu fa tot més fàcil. Ara mateix hem recuperat la sensació de que el Barça, quan vol, és pràcticament impossible que empatio o perdi un partit, i això feia temps que el Barça no ho sentia. Jo ja tinc ganes de veure el partit amb el Barça. L'any que ve sí que és veritat que el Barça guanyava, i va fer una ratxa increïble i que el Barça era superior als rivals, però aquesta sensació d'ara mateix que vingui el rival que vingui, pot vindre el Real Madrid si vol la setmana que ve, no li guanyaran, que sí que li poden posar complicacions, perquè això és futbol i en 90 minuts pot passar a qualsevol cosa. Si el Barça s'hi posa... Jo tinc ganes de veure el Barça i de la veure, perquè és un partit que em fa gràcia, perquè és un equip que més o menys intenta jugar com el Barça i això, i serà un partit interessant, jo crec, a veure què ens prepara. Quan és el 23 de... Encara queda dues setmanes. El Madrid de Buta Vutellis, aquest i Mecres... Aquest i Mecres és el Madrid contra la Roma. El camp de la Roma. El Barça. Estan partidats champions? Sí, ja pots tornar a posar la melodia si vols que patem-se. Tornar aquesta setmana, ara, ara... Ara ja començarem a concentrar-nos per realment important. Exacte, ara ja la podem deixar part, que tenim 7 punts. Ho han posat massa fàcil a la Copa i a la Liga. Que es guanyi el Molinó en Dimecres a un horari molt maco, dues quarts de set de la tarda. Perquè no pot coincidir amb Champions. Hòstia, la set, tampoc coincideix. Si voleu venir, estarem fent programa. No podíem jugar al Dijous, tampoc. Ho hagués sigut una altra per la Liga. Llavors, tot el que... De la Mica Velardo, serà l'esport. Tot el que ja... Ara mateix el Cel és blaurana, fins i tot. El Cel sempre és blanquiolà. No, no, menjar. Menjar, ara, que és blaurana, però bé... Anem malament, eh? No, jo anava a dir que aquest Dimecres jugava fàcilment al Madrid contra la Roma. A Roma, sí. A Roma, a Roma, a Roma. No m'agrada gustar en fora de casa, eh? Fàcil. Si dèiem, no és guardiola. Ara farem com radiomarca. No han passat i no existeixen. Imagina-ho que l'eliminen al Madrid. Firmem un unes d'eliminen al Madrid. La falta de respecte per l'aficionat blanca. Sabeu que seria un unes d'eliminen cap de la Roma i un mes patint per si passen o no passen? Perquè són tres setmanes entre l'anada i la tornada. Ja no dic que l'aliminin, que serien tres mesos aquí. En fi, que al partit d'ahir, jo crec que no sé si el diari ara o l'esport l'hauria de donar. La segona part, només, o sigui, la primera, no cal. Però en DVD... Aquest partit de la valència podríem fer-ho d'un pack, perquè els diners dels menys que hem de ser... Alguna cosa. És que el del Penal és... No, perdona, és que el del Penal... Perdona, perdona un moment, Oriol. I el de Racki Tits. Només falta el del Racki Tits. Per celebrar-ho, es treu la samarreta i se la posa al revés. Que no se la pot treure, perquè és una groga. Uníssim l'àrbitre. No que no li treu, ni ara no et puc treure la tangenta. Perdona, això també és una falta de respecte? Sí, també és una falta de respecte. Sí, sí, sí. Ara que deia allò del València... Ara que deia allò del València, atenció. El gol de l'Empat contra el València és una jugada entre Dugles, Càmera i Capdum, o sigui, atenció al gol contra el València. Això no és una falta de respecte, això ja de dinisió. Això ja és. Hauríem d'anar a xuspeixar el partit. Una cosa per acabar, perquè hem de parlar de l'Espanyol, també. Té ganes de parlar el Rafa avui de l'Espanyol, és el meu dia. No, cap. Hi ha una oferta per Dugles. Perdona, el partit de l'Escolta del València. El canvi de Dani Álvés, parlant una mica del partit, perquè jo crec que això és interessant, el canvi de Dani Álvés per Vidal, que és la primera vegada que es produeix. Fins ara, Dani Álvés no havia sigut substituït per Vidal. Però jo crec que a més, minut 85, final del partit... Estava jugant molt. No estava jugant gens bé. És que això és senyalar-lo directament, no? Però és que, Álvés... Ja tocava, que el senyal és indirectament. Aquesta temporada... Sí, mentalment és molt fort, i de fet, el van entrevistar, posterior, rodar premsa del Luis Errique, i ell va dir, la seva frase, va ser hecho un partido de mierda o una cosa similar. Va fer autocrítica. Va fer autocrítica. Si més no es pot dir que és un dels pocs tits... Un altre jugador que es dit... És fàcil. No, perdona. Després del partit de directe, són partits de mierda. Un tio que ho ha guanyat tot, que porta 21 títols guanyats en els últims 5 anys, que ha sortit, amb 7 punts de avantatge a la lliga, que ha sortit i ha fet un partit de merda, quan és titular sempre amb el Barça, que també fa autocrítica. Escolta, al partit van ser que s'havia acabat molt pel pàlpat, que no havia... També es pot cabrejar. El problema d'Albes és que... Sí, sí, i tant. Els últims 2 anys ha jugat molt malament els primers dos terços de la lliga, i al final, quan t'hi jugues els garrofes, com que el Barça estava en totes les competicions, és quan Albes es va destapar. Quin problema tenia Albes? Albes tenia la qüestió que és que tenia a Douglas o Adriano... No tenia competència. I ell s'anava en fotent justícia, de l'accent que és molt bonos. Què passa? Que aquest any que arriba és al Eix Vidal, que ja porta uns quants partits de titular, i entren en suplència, i que el Eix Vidal no ho fa malament, per ser que ha estat inactiu 6 mesos. I el Eix Vidal... Cuida-ho, perquè Albes ja comença a veure que si fa partits de merda, com diu ell, que l'Eix Vidal no li arriba ni de sola de la sabata, però que Albes ja comença a ser una mica d'aigua passada, i que si Albes segueix fent els partits lamentables, que fa, doncs, a l'Eix Vidal li pot fotre titularitat, Però fàcil, vull dir, i Lluís Enrique li faltava una mica això també, tenir els collons de dir escolta, nano, o aquí tu guanyes o no, em belagra molt també la titularitat de Sergi Roberto ahir. Un nano que ha estat molt bé. L'únic arrada que va fer ahir va ser una assistència a gole, el satelentès seu, que a Brabons va salvar una de Carles Planes, la resta recuperar, arribar a l'àrea, xutar, en driblant, controlant... O sigui, està molt bé que aquest any el que deies tu, Edu, aquest any a Barça té una plantilla una mica més àmplia i que es pot permetre el luxe de fer entrar arda al 75. La primera volta, la primera volta, les vam passar calentes. No, però perquè no tenies arda, ja l'eixi, perquè quan al ves no jugava bé, no passa res, perquè no posaràs a dobles i adrià, no. Però mira, fixa, ara comença a veure uns bons partits que es van alternant en Lliga i en Copa, al ves i al ves Vidal, que arda ja comença a entrar més, que veus que hi ha jugadors que comencen, això està molt bé i també era hora. I no he parlat en tota l'estona d'Ainiesta, em sembla que no heu parlat. No, va fer un plaça i partides, està tot feli. A més que s'està com reconvertint perquè s'ha acostumat a jugar al mig del camp, perquè ell estava més acostumat a jugar més a prop de l'àrea. Més interior, s'està tornant com una mica un Xavi. Sí, acostant-se a un Xavi, però no és fàcil per a ell. El Xavi era passador i aquest té la pilota al peu i no li treus. No és com Messi, que Messi veus 3 al darrere que està arregat i no li treuen la pilota als peus. I de Messi hem parlat poc, però el partit de Messi d'ahir és monumental. 3 assistències de gol, perquè jo per mi l'ho del Penal, pel molt que digui les estadístiques que és error de Messi, és assistència de gol i punt, vés a tastar. Què diu? Ah, les estadístiques. Sí, les estadístiques, sí, que jo me les passo pel forro. És falla de... Bueno, a veure, aquesta estadística... No, perdona, perdona, perdona. Parlem d'això. Aquesta estadística... Qui la dona? Diuen sur. El diàleg de Castellera que és aquí, comptabilitza el pixicchi i tot això. O sigui, quan diguin fallos de penals, això és un oficial en algun lloc? O s'ho inventen? No, s'ho inventen. Això és com aquell any perquè... La Liga passa un fax a tots els clubs cada setmana dient que hi ha falla dels penals de la jornada. Això és com aquell any de Pepe, la marca de rebot, un gol contra la real societat i li van donar Ronaldo perquè fos pixicchi quan va ser un xut que anava... Ah, és que molt menys... Li van rebotar Pepe, va canviar completament la terrestre, i van dir, gol de Ronaldo perquè aconseguís el pixicchi. Aquestes estadístiques es van agrair a la real societat. Bueno, va, no, et va passar a la real societat. Això no s'ha d'un crècord. Sí, sí. I si més si... Aquest any, Christiano, la vota de Oro. Jo escolta, jo ho firmo, eh? No, no, no. I si la vota de Oro... Això ha de fallar contra l'estadística que Messi falla un penalt, que el falli tot, això. No, no, no, de cara, eh? Que l'equip té un repte. Un xiu i llampant votes de Oro, el Messi és altes per fer-ho, per fer-ho, per fer-ho, per fer-ho. No, torno de sempre. Bé, perdoneu. Perdoneu, no, perdoneu, no, que ara el Rafael m'està fent adonar que el Messi diu que anava a marcar el gol 300 amb el panalt d'ahir. Però això no ho destaquem, eh? Un moment, un moment. No, no, no, no. Això és una falta de respecte. El que he de dir és que aquesta gent ha estat... No vol marcar el 300, l'aigua. Està tan bé, tan encantada amb ells, ni mar amb Messi, ni Messi amb Suárez. Es porten també que van a fer assa dos cada cap de setmana. Això ho taim. Entre ells, vull dir, que hosti, que és espectacular, que això tampoc és que no poden suportar tampoc la gent de Madrid. És que no poden, és que t'hi crema tot, i m'hi pixo, i jo, això, escolta, jo... Passa la fegorna, per això em porto la fegorna, jo. És brutal. I el partit de Messi ho crec que també s'ha de marcar. De fet, el partit del trinen de dalt, perquè és Suárez, el partit de Suárez, és que... Dos assistències. I com el tio aguanta, em recorda molt a Ibrahimovic, aguantant la pilota d'Esquena, en els seus millors temps d'aibre, que un tio aguanta d'Esquena, el dia que es marca corra. Per tornar a una de la Suárez. Per tornar a una triplet davantera atacant, i ara ens hem de repuntar a l'època de l'Audorope, Stoicof i Romàirio, del rítm tim, ho dic perquè des de llavors, des dels 90 fins aquí, jo no veig 3 davant del Barça, que estiguin al 3, parlant d'una triplet atacant, que estiguin al nivell... Si Enri hagués estat al nivell d'alà, sí, però no... La temporada del 2006, Enri està en un bastant bon nivell. Enri i Messi, és una pasta... No arriba ni molt menys això, no arriba, és bastant bon, però no arriba, no arriba. És que el problema i l'altre dia ho vaig sentir codellant a la ràdio, és que els gols que... els gols que reporten marcats l'Uruguayo, Lluís Suárez, ja superen els que hauria fet en la millor temporada, Itó i Rivaldo, que l'estem prenent de dos mites a l'adavantera, Itó. I Etó que el recordes marcar una setmana arra de l'altra i Rivaldo, que els anys que feia gol Rivaldo només marcava ell, perquè no hi havia ningú més quan hi havia Rivaldo a l'aigua. No, però vull dir que fes gols, no hi havia ningú més. I Lluís Suárez ho ha superat i estem tots just començats la segona volta. És increïble. Aquesta acció era un tio que estava gordo i que no anava encaixant a la lliga, ni en el Barça, i es portaria malament. Jo crec que és el que deia abans. Un tio dolent. I si posa, ja pots posar aquí una persona, unes festies. El que vol és que ens espera un futur immediat, és a dir, d'aquí fins a final de temporada. Esplèndid. No, perquè aquesta gent no és la primera vegada en aquesta situació. Vull dir que tenen l'experiència, és el que deiem sempre. Saben dosificar-se i prepareu-vos, perquè jo crec que ens queda un final de temporada espectacular. Ara faré com pitonissó pasqual, perquè l'Oriol sempre diu que si Venítez el fan fora a pitja temporada. Jo de moment he encertat una de les tres. Venítez. Venítez. No, no, no. El triplet, diré el triplet, però que a triplet dient el que vaig a dir segur, perquè el Barça guanyarà la segona Champions consecutiva com a primer equit de l'estona. Apòscar vol ver tan winera que van durar una fasca? No, el favorit per a Champions estava empatitzant el Barça i el Bayern, i després em sembla que anaven el PSG i el Madrid. Bé, escolteu. El Barça estàs particular, això ho sabem. Per què? Perquè hi ha una part de la Xina, a la Xina i en el Barça, i en el Barça. Estem al cap, i ara anem a la cua. Que girarem el diari per doig un millor. Bé, Rafa, que no va tardar. Bona part d'iàlbum. Bona part d'iàlbum. Bona tarda, Samo. Que hi hagi una caixa, com el Xino, que és el que hem celebrat l'any xino, que és l'any de l'Migo. Mico de foc, Mico de foc. Mico de foc, escolta un moment, perquè... Estem com Mico's. L'Espanyol va perdre dos a un contra el València amb un gol d'Axar Igep. Després de la visita al Deportivo d'aquesta setmana, fos triomf de futbol L'equip de Galca jugarà 4 finals consecutives perquè recordem que està a un punt del descents. Es trist que encara seguir l'equip de Galca. Això el que dius tu, jugarà amb el Deport, amb el Esporti, amb el Betis, amb el Rayo, amb el Granada, amb l'Atletic, amb el Malaga i després ve l'Atletico, de Madrid, el Sevilla, el Barça també, el Felta. L'Oriolva pronostiquial que l'Espanyol baixava. El Ramon Roubert el esportiva El Ramon Robert és el que ha sortit a la roda de premsa a dir que tenim plena confiança en Galca. És l'únic. I els jugadors. Els jugadors no tenen dret a decidir qui es queda i qui és no. I si passa una cosa així, malament, perquè si el vestidor és el que té que escullir qui és l'entrenador, malament. I jo crec que el que ha de passar allà és que algú doni un cop de puny a la taula i digui, aquí s'ha acabat, aquí faig el que jo vull. Mira, veuré una carta. Sí, però no l'he portada i seria ideal. Amb un catalàxels. Ideal. A la intimitat. Però passen del tema, que es presenta, diu que ve de una cultura molt llunyana i que no deixem d'anar a l'estadi, sisplau, i que intentarà posar l'espanyol on es mereix. Moltes col·les quan han dit clar que no es mereixi la segona divisió. Jo, Rafa, en defensa vostra, que la setmana passada que ho vaig comentar, ja vaig dir que aquesta setmana l'Espanyol no caurien de scents perquè els tres de baix jugaven contra equips de dalt. Aquest cap de setmana que ve l'Espanyol tampoc caurien de scents, encara que punxi mal de por que jo... Però no volem el partit. La decisió de treure un davant i posar un mig campista, que va ser el Vítor Sánchez, és a Rònia, perquè amb un 0 a una camp de València no pots fer això, no pots anar a darrere perquè llavors què passarà? Doncs que el València està físic mentalment molt fotut. Era l'ocasió de recomanar-lo. Si vas 0-1, el que has de fer és anar a l'atac i intentar aconseguir dos i aconseguir tres, i els que facin falta no comença a posar l'autocar a darrere perquè quedava molt petit i no va passar el que va passar. L'Espanyol dèport, quan és? Quin dia dissabte diu menja? Disabte a les 6 i quart. La sort que tindrà aquesta setmana és que encara que no guanyessiu el dèport, els tres de baix punxaran perquè l'Espanyol m'ajuga contra el Barça. L'Espòrit també juga? No, l'Espòrit no està sobre vostra. A l'Espàlmas, l'Espàlmas juga contra el Barça, el Levante amb el Getafe i el Granada amb el Sevilla amb l'Ètico de Madrid. Ara que ho diu, no tenim que mirar... L'Espanyol, la clau de l'Espanyol, després del dèport, et venen els tres de sota, Levante, Granada i l'Espàlmas, i el primer per sobre, que és el Rayo Vallecano. Et veuen 5 partits que s'has de guanyar. Deport, esport, Betis, Rayo, Granada, Athletic de Vilbau, el L'Espanyol, d'aquests 12 punts importants... contra Rajoy, contra Sporting, contra Levante, contra Granada o les Palmas. Conta aquests rivals que té els 3 de sota i un que té per sobre. L'Espanyol ha de guanyar. Si l'Espanyol guanya o puntua amb aquests rivals, l'Espanyola salva. L'any passat la permanència va quedar amb 28, no punt. La qüestió és, la primera és, si això és de fer amb galca o sense galca? Això depèn de què veus. Jo crec que en galca no s'ha de fer perquè no té ni idea, perquè està jugant ofensivament amb un equip que no té per ser un equip ofensiu. I en el moment en què ha de ser defensiu, que ho fa malament perquè va escullir el pitjor moment per tancar l'equip radera i per tancar-lo radera, això per una banda i per l'altra, és l'important i això és que l'Espanyol salvi això. Ara bé, el fet de que hi hagi de manera com s'acabi salvant, pot hipotecar tota una temporada, perquè aquest jugador, a la mínima que salvi l'equip, comencin a renovar contractes o entre quantes felicitats per haver aconseguit salvar l'equip i tot això. Hipoteca és una temporada més, perquè si te'ls quedes... No, però jo crec que has de tenir una mica de memòria històrica. Si ho han fet malament, per molt que es trenqui les banyes. Normalment el que passa és el contrari, el que passa és mantenir-ho tot. A veure, el que no pots és... Mira, el que li falta a aquest equip, i jo ho tinc molt clar, és un set i un nou. Un altre gol. No, li falta un tio d'abantescentre que acompanya a Caicedo... I sobre un xino, ja t'ho diré jo, que li fa... No, també, i sobre un xino. Però també li falta pasta. Clar, és que no podem tenir-ho tot. Té un xino... Un xino que està salvant l'equip, ha apagat tot ja, i apagat tot. El xino tende que agrair alguna cosa, encara que sigui xino. Home, és el que diu el Manel. Ha apagat tot el deute. Esteu sense deute. Si fos català ni pagues el deute, és tot allà on. S'ha salvat de nou, això. Rafa, no fa gaire, recordo que des... I no vull fer mal, eh? No, no, no. Aguas el malo de pel·lícula. Tot és que era el city. Sí, el city de la lliga. Però a veure, jo dic amb un futur. Ara no. Si mereixis... De què dos dies ja s'ha d'anar? Si mireixis quan m'ha atarrat tres anys, ja s'ho està. A veure, tres anys. Si tu mireixis quan m'ha atarrat, habrà movit el Chelsea. O quan m'han atarrat els moros al city. El primer o el segon any dels jugadors que tenia el city. Tot i haver-hi atarrat amb la tira de diners que hi van atarrar. No té res a veure amb el que és ara o el que és el Chelsea. Vull dir, es neix d'un temps i és el fet... A mi el que em fa por és que ara l'entredor que fitxin, salvi l'equip. I els jugadors, se'ls hagin de quedar, si ningú... Saps que s'escolta? Camacho, és un home... Manel, quants anys fa que Camacho no està entrant a una al nivell? Camacho, jo crec que no garantitza un èxit de l'Espanyol. Clémence... Clémence... Però amb València està passant l'Espanyol. Camacho, el primer i Clémence, el segon. Porteu a Camacho, tio, et porto jo la tomba aquí. A l'entredor? A mi no em sembla malament. A Gari Névil. És que no ha tingut cap alineació igual. Totes les alineacions que ha fet mentre ha estat d'entredor... A València? Quants partits porten a València? 10. Quants ha guanyat? Un. Ja està salvat. El nivell de salvar-se a la Lliga Espanyola, Rafa, està en 30 punts. L'any passat, el descens, el tercer perra, no sé si va sumar 31. No, no, però vull dir que... Rafa, guanyeu dels propers partits que us venen a casa, que al Deport... Tant de bo m'equivoqui, però jo crec que punxeu. Tant de bo m'equivoqui. Potser no puguis fotre l'estarracada i posaré l'esquena. Però els quatre partits que venen després, només que en guanyeu 2 o 3, l'Espanyol ja està salvat. Amb el Deport, per exemple, el que volen també... Deport només a partut, 4 partits aquest any. L'entitat és també fer el mateix que van fer... No sé qui ha partit. Per 10 euros... Home, és bona hora. Escolteu, hem d'anar a la cara de l'Espanyol. Ara que hi ha, com diem, 4 finals, la primera, aquest cap de setmana, la visita del Deport... Si no guanyeu aquests partits... Una cosa que me n'alegro de que el Pau la portaria encara que sigui perquè hi ha hagut l'assonat. Però bueno, jo me n'alegro molt, per ell. Bé, què dius? Gràcies, Rafa. I hem de parlar de diferents qüestions. Per exemple, el Barça que... Pallissa, el Barça de Bascet, 108 a 54 contra el Sevilla, Oriol. Una tova. A mi, equip broma, qui faci el baloncés del Sevilla, no hem partit més que, mira, vam poder fer un show també, a la seva manera. L'important és que aquesta setmana jugarà la copa de Bascet. Si dijous ja comencen la copa del rei, el Barça té 3 part si els tingués. Perquè jo ja no crec que passi de semis. Sí, és els rivals més difícils possibles. Perquè tocaria el Bilbao. Sí, això és un altre tema que ara podem parlar de, que el Madrid ha tocat la colla marinera del Fuet Labrán. Sembla que és aquí més fàcil. Però Barça juga contra el Bilbao, que és dels 4 rivals el més complicat. Les semis serien contra el València, si el València es classifiquessin, si el Barça es classifiquessin, la final seria contra el Madrid. Jo crec que si el Barça surt viu d'aquesta copa, o fa un bon paper encara arribant a la final i perdent, però fa un bon paper, té opcions d'eurolliga, perquè està malament el Barça d'eurolliga, està 3-4, i de l'higa. Si el Barça punxa la copa, mentalment i moralment, el Barça no està a partir de cuets. Béscores, estudiants que van guanyar contra el Manresa. 86, 57. Molt porrosos del Manresa, perquè van guanyar de vina a casa, i van perdre a 30 allà. El Manresa sempre té això, que fora a casa, juga fatal contra el penúltim, que era la regal societat de bàsquet, el Donosti, també van perdre a 30 allà. I el Manresa, bueno, em sembla que està dos victòries per sobre del descens, el que passa és que està amb el bàsquet d'averatge en contra dels dos, de ramar a casa. Després, per exemple, a la penya que va perdre contra el València Bàsquet, 66 a 73. Quina penya? Quina penya, diu. I també a l'Andorra, que va... Ha resultat justat, però va perdre dos al final. 76, 79 contra el Tenerife. Sí, sí, mira, l'Andorra... Aquest resultat em sorpenc, ho vaig veure, m'hi vaig jugar dissabte, em va sorprendre, perquè l'Andorra portava uns partits jugant bé i tal, i el Tenerife no és el Gran Canària, que està bé. I fora a casa, el Tenerife només havia guanyat un partit en tota la temporada, doncs mira, au. Molt burro. Parlant de bàsquet, veurà el concurs de Maters. Té la dura de 50, és que els van donar els dos jugadors que van arribar a la final. No ho visc, si això que us agrada de la Barça, ara, amb el que parlàvem de bàsquet, si mireu, no cal veure tota la fase, però els últims Maters que fan i van aconseguint, és que el jurat és 50, va l'altre, 50, i tornen una altra vegada i 50. 3 o 4 vegades que els van donar els dos 50, fins que van acabar decidint, ahir es va jugar, no el partit, de les estrelles, el pao, el pao. 196, 184, 200 punts van fotre aquí. És que no defensen. Era un manager Kobe Bryant. Un total de 340 i pico punts, no? Van fent-te tot. 196? És que burro, no hem pogut arribar a 200, que és una històrica, això. 193, o 105, més o menys. 184, 3. I aquesta setmana ja he sigut un cop al raita. S'ha quedat ara fa un moment. El favorit per mi és el València, Madrid i Barça. Per mi aquest és l'ordre. De moment no tenim votos ni cotxes. Ni motors, res. Fernando... Nou. Fernando Alonso, com el teniu amb mim? I el dia 21 o 22 ja corren amb un meló. Jo sé cosa del cotxe com serà, eh? O sigui, vermell. vermell serà... No? No. Això és un Ferrari? Serà... Rafa, serà... Havia amagat el croc i negre. Porta informació. Serà croc i negre. Serà croc i negre. Serà croc i negre. Serà croc i negre. Serà croc i negre. Serà croc i negre. Serà croc i negre. Serà croc i negre. Serà croc i negre. Menys grocس... Sí, molt clar. Però Carlos Haint també juga la fórmula 1. Sí, sí, sí. També Number 3. També Um, el first year. Tampoc. No hi juga Vlog. No mau Yang. Sí, sí. Ha port No Romino i això la fórmula zero. Sí, oi? Ara veuy que aquí tenim tot. Tarptolers de primera preparades per tots. Sí. Llavors, quan comença la fórmula 1? A mitjans de març. Mitjans de març. A mí joint de març, o sigui. Ara comencen les testes a Barcelona. �를 methy' ruke els apresenttoi os da pena Es surtosamente en aquests anys I era hora que no fessin la fórmula a un obert, per favor, que hi ficàvem a mirar la tele al cap de s'ha de dir... No, una altra vegada. Perdona, i ara que estan al Lovato només? No, al Lovato s'ha anat a casa, això és un de sòls. Tampoc, tampoc. Tampoc, al Lovato s'ha anat. Al Lovato s'ha anat. No, s'ha anat a l'equip. Per què? Perquè no guanya, no guanya. L'ha fet fora? No, no, s'ha anat a ella s'ha acabat. Per què? Perquè diu que ja ha acabat la tampoc. I què farà ara? Movistar-te bé, eh? A casa? S'haurà de veure el Cacovia, s'haurà de veure. Jo què sé, col·laboracions a Punto Ràdio, o alguna cosa. Suposo que alguna cosa farà. Quants anys té el caràcter? Ho sabem, ho sabem. Fernando ja està una mica bé i porta 33, 34, suposo. Bueno, però encara pot... Aquest tenia 37, 38. Home, no, encara podem guanyar un punt i tu. Per a poc et flipis, eh? Pobret, pobret. Estarà allà... Bueno, en fi... És el que més cobrava. És el que més cobra de fórmula. Això sí que és una barra. El què? Quina barra? Oye, que sí que el sabent que cobra més de la fórmula. 30 i pico millors d'euros per un pic que pot trejar. Per no fotre res. Perquè no va fotre res. Per mal marat de cotxe. No, no, per tos. Ara, eh? Les motos, les motos. Una mica més al caràcter fórmula. Una parella de setmanes, una setmana més tard. Bé, nois, hem d'acabar aquí el programa. Gràcies una setmana més per la tertúlia que ens heu brindat a tots els ullens de la ràdio. Sí, de totes. De totes. Sí, de totes. Clar. És un dia molt de ràdio. Felicitats. Ah, sí? Realment? No, no. A mi se t'ha passat. Felicitats. Sí, tu vas felicitat quan... Clar que pots... No, clar. Felicitats. El que t'entén el tòpic de avui seria motxo o humiliàstic. Piter, piter, és el pit. Sí, entre molts piter. En fi, Oriol Pascual, gràcies. Bon Nadal. Edu Rodríguez. Com va bé? Rafakano. Dir-ho, Patajo Pacaulau. Xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe. Deixem-ho venir, somen cultures, a partir d'ara, i jo. Xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe. I és el Mico, el Mico. L'any del Mico. Així va. I també... Que portin un Mico al primer partit contra el Té. Ja, la Mara Ripoll, molt ben vaja, gràcies. Nosaltres. Nosaltres els volem deixar aquí. Gràcies. A vosaltres és l'Apenya del Mord d'avui. La Cristina Barreca és amb les notícies de senyors. A vosaltres traulem el teatre i també amb la història de senyor Romà. Compte-me a partir de les 5 de la tarda en una nova edició de l'Apenya del Marroc. Que vagi bé. Adéu-siau. Va, a tarda. Aplaudiments. ...8.1. I la nit ràdio t'has fet... ...118.1. oshichou Escolta, fpichaj quando Sixa se grabbed Robert i era que avui t'ho he fet. O, dos, devia mordar quan ha sortit. Tres, ha rentat ell. No ho et matràs, però et veus en el mirall de l'ascensor i et trobes guapa. Uns amics fan sonar el clac, són des de l'altra banda del carrer. Sob un motor accelerant sobre el pont de la balcaca. Que soni un roc en roc, baixin les parcianes tots els comerciants. Que hi hagi una conversa tonta sota una luna clara. El barri d'on tranquil el dia que hagi arribat el dia gran. La cara de la Teresa s'il·lumina quan un cotxe ve de cara, ve de cara. Uns macarras us saluden el semàfor i somrius. I mentre rancen el més lluny, abans que se'l mengin la nit, admira'ls-us i juraries que diuen que ve l'amor, que ve l'amor, que ve l'amor, rassurant com un exercit de timpals. L'amor ja es va propagant d'amor incendri, florestal. Teresa Rambell, avui d'amor, per fi, retorna la ciutat. Tenint a decidir d'entrevinyars, Teresa Rambell, detecta els foresters mentrat a propes a la vostra taula. Desclassa tot el teu talent conscient de cadascun dels moviments. És el ball dels teus malucs, el balanceig de les arrecades. I ja no importa anar ni semblen junts tots els desastres que hagis fet. I passa una mica i feu les paus amb obrindis de cubates. I mentre et cantem i les dones al món amb la merdiga de passeig, somien a trobar una dona amb la teva cara, amb la teva cara. A les tel·les interrompen uns minuts els idiotits, i ara hi surto un peniuista estressat, molts terratits i de debunt prejunenius que diuen... Que bé l'amor, que bé l'amor, que bé l'amor, ressonant l'amor, incendi de timbals. L'amor ja es va trompegant l'amor, vius tropical. Teresa Rambell avui l'amor per fi retorna la ciutat. L'amor retorna Teresa i ja diries que el comences a notar. És a les mans de la gent, és els joves quan vaja. I reconeixes una força antiga i sense discussió t'hi entregaràs. I fordaràs el seu racons per rebel·lar el poder que es...