La Penya del Morro
Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.
Subscriu-te al podcast
#862 - La Penya del Morro del 16/2/2016
Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.
Això és el que diferencia les orquestres que són dirigides de les catòxfes. El mestre Nipó ha avançat que l'OBC posarà el focus en les properes temporades en l'obra d'aquest d'octobre amb si també Maler. El Barça viatja demà cap a Estúria sense Jordi Álvarez i Sergi Roberto per jugar al camp de l'esport d'Hijón, també són baixadogles, Masipi Sandro, l'esport d'Hilardo, a l'Hilardo reserva Carmona i Sergi Álvarez entre altres jugadors perquè estan advertits d'ascensió d'o jugadors ex-glaugrana i amics personals. A l'espanyol Víctor Álvarez s'ha fet la millor evidenciada per l'equip a Mastalla i depenen d'ells mateixos per evitar els descents. El Barça votarà demà a la Copa contra el Birbó Vázquez sense l'Aual, lesionat al Genoll i que demà passarà pel Quirofan. El Barça votarà demà a la Copa contra l'Esquadra i la Copa contra l'Esquadra. El Barça votarà demà a la Copa contra l'Esquadra. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Aquest i març, a les 10 del vespre, la música coral, més de mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. La penya del Morro, un programa amb més morro que penya. Avui, a les 10 del vespre, la música coral, el programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Avui, a les 10 del vespre, la música coral, el programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Avui, a les 10 del vespre, la música coral, el programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Avui, a les 10 del vespre, la música coral, el programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Avui, a les 10 del vespre, la música coral, la música coral, el programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Pels micròfons de la ràdio, l'Ajuntament no té cap proposta concreta de munt de la taula per tal d'ocupar aquest espai del mercat. Cal recordar però, com deia Jordi, que el ple del mes de gener es va aprovar per unanimitat l'extinció del contracte de la concessió d'al·lusió i aprofitament de la primera planta del mercat municipal. Recordem que abans estava l'empresa Consum. És cert que aquesta empresa sí que va intentar fer un traspàs d'aquesta primera planta del mercat, en aquest cas, a una altra empresa del mateix actor, no va tenir èxit. Per tant, sembla que la cosa es va quedar avuïda. Ara, per ara l'Ajuntament va obrir a la ciutadania el termini per presentar propostes, per fer diferents activitats. En aquest cas, no tenen cap mena de propostes. I, finalment, el que volen des de l'Ajuntament i el que demanen és que la gent faci qualsevol mena de proposta i sigui de qualsevol tipus d'activitat per tal d'omplir aquesta planta. De totes maneres, es donen un període màxim de dos mesos. Si en aquest període de dos mesos no hi ha cap proposta, llavors sí que el Consistori es plantejaria alternatives municipals que compleixin aquests criteris de donar algun tipus d'activitat que, en aquest cas, beneficiïs el mercat municipal, però que estigués lligada en aquest sentit amb l'administració. Escolta'm l'alcalde Josep Arpena, que avui ha passat per Radio Esvern. Nosaltres què demanem? Demanem que hi hagi activitat en aquesta segona planta i que s'en benefici el mercat municipal. Si tu ja poses una activitat que no va ningú i ja s'aporta tancada i hi ha dos treballadors, per exemple, doncs segurament hi ha una empresa, no dic que no, però el que volem és que hi hagi gent que entri i surti d'aquesta activitat de segona planta al mercat i s'en benefici els 62, que lluiten molt i ho fan molt bé, però lluiten molt en el mercat municipal en moments complicats. Per tant, aquesta és una condició. Clar, jo pregunto què podria haver-hi realment allà que beneficies a la gent del mercat municipal i als paradistes. No sé si algú ha apuntat alguna idea o sabem alguna cosa. I, a més que no necessàriament, hi ha una cosa de tot el tema de l'implantació, perquè d'això ja tenim el mercat i ja l'empresa Consum va intentar, en el seu moment, fer altres pas d'aquesta primera planta. Una empresa... Sí, a veure, hi ha propostes o no? No, propostes a la paraula no n'hi ha cap ni una, sí que es parlaven potser en el seu moment el regidor de cultura. Quan va passar per la ràdio va fer alguna punt respecte que podria situar-se alguna mena de saladar-te, alguna cosa així per l'estil. Però potser amb una saladar no entraria tanta gent, com si, per exemple, hi hagués alguna botiga de roba. M'ho estigui inventant. Per exemple? O alguna tenda així, no? Que potser que sigui és gran i que, per tant, entregués si sortís molta gent. Un celler. Sí, però el celler, per exemple, el costat està acabat del costat. Ja està ocupat, però, clar, de roba també hi ha billar al costat. Bueno, en fi, no sé, alguna cosa, que entre la gent i que surti... No sé, per exemple, bueno, un gimnàs... No sé, un gimnàs... No sé si... Home, el mercat municipal hi ha bar per fer l'esmosa, per tant. Clar, per fer l'esmosa. I després, amb els gimnàs de fer unes coses, clar, i després comprar alguna cosa. Una cosa que sigui compatible amb el menjar, que després la gent ho veu quan el mercat ha comprat, per fer coses, no? Això és una mica el que demana el consistori. De totes maneres, encara hi ha un termini màxim de dos mesos, perquè tothom, qui vulgui del món City, doncs en pugui fer propostes i plantejar alguna altra idea, alguna alternativa, per ocupar aquesta planta primer. Bueno, també una opció seria en fixar-nos amb els mercats de Barcelona, perquè els mercats de Barcelona són uns llocs que hi ha molta gent, i sempre hi ha coses més o menys diferents en ells, per aprofitar, per exemple, en molts llarrestaurants, molt d'aquests de cuina de mercat, per exemple, no? I llavors tenen un lloc on menjar de cuina de mercat a dalt... Podria ser una opció. És molt bona idea. Si algú té opcions, què és el que ha de fer? Perquè ets escoltant i dius, ah, doncs mira, això estaria bé. Doncs mira, simplement s'haurien de posar en contacte amb l'Ajuntament, el 93-48-40-8-0-0, o, bé, entrar-ho per instància, que seré una de les maneres que l'Ajuntament té a fer arribar les diferents propostes respecte a tots aquests temes més institucionals. La feja vol morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'esperit. Que canviem de qüestió, parlem ara, ja sabeu que s'han jut, va rebre el premi en gestió energètica fa uns dies, des del propi ministeri de Madrid, del Ministeri de Agricultura. De fet, avui també l'alcalde ha comentat que algun del repte futur serien l'estalvi a la via pública i a les llars, referint-se a aquest premi de gestió energètica com una de les millors municipis en aquest àmbit de l'estat. Sí, de fet, avui l'alcalde també ha parlat d'aquest tema, entre molts d'altres. Recordem que va rebre el premi ciutat sostenible en la categoria eficiència i estalvi energètic com a reconeixement a les actuacions del pla eficiència energètica municipal que es va fer entre els anys 2011 i 2015. I en aquest sentit, l'alcalde per pinjar ha valorat just l'aposta de manera positiva aquest reconeixement i ha apostat també per continuar treballant i millorat. De fet, ha assegurat que tot aquest reconeixement ingrés que més seguia en aquesta línia. D'altra banda, hi ha referència a algunes queixes sobre la poca il·luminació. Parlant justament d'estalvi energètic, en aquest sentit, Josep Perpinyà, s'ha fet referència a alguns carrers del municipi. Ha reconegut que sí que és cert que estaven poc il·luminats, però assegura que s'estan analitzant tots els punts que necessiten en aquest sentit més il·luminació, com per exemple estarien els pas de Viena. I ha destacat que aviat es posarà marxa la segona part d'inversió de l'enllomanat amb uns 500.000 euros per part de promunse per tal de subventar tots aquests problemes al municipi. Home, s'enjuus, no és per res, però depèn de quina hora vagis caminant pel carrer. A partir de les 8.00, sembla un poble... Per què no hi ha ningú? Les llumes d'anapegades ja és un poble com fan plantar-me. És com si diguéssim, no sé, un poble d'aquesta juzona, que no hi ha ningú a partir d'això. Doncs també aquesta era una de les queixes d'alguns veïns i també de l'oposició. En fi, doncs què t'ha dit? Sobre el premi, ha parlat l'alcalde i ha dit això. Hem capacitat de seguir amb el mateix tema i millorant-hi en els compromisos de present i de futur. Hem de seguir, malgrat aquests anys de crisi, treballant amb la producció d'energia alternativa i, per l'altra banda, també conscienciar la població i a tots plegats, evidentment, i nosaltres els primers, de posar mesures que hi hagi un estalvi de consum, principalment en via pública, principalment en equipaments, però també en les llars privades, no? Això hauria sido una prioritat i ara ens hem engrescat posar-li encara més la directa. Home, aquí a la ràdio, l'aire ha condicionat, les llums, els ordinadors, les pantalles... Sempre les apaguem, això. A veure un moment, Ana Rovira, bona tarda. Bona tarda. No t'enriguis, perquè això és una cosa que t'ajuda a no... Ho paro tot a casa, també. Tu ho parles tot a casa, quan te'n vas, i la tele també la deixes apagada del tot o la deixes amb la stand by. Mai a la vida em pot estar amb ball, sempre. Engeixem i la parem. És important, aquestes coses, és important. Jo no deixo mai res, mai res. Un dia potser li sonaràs preix o encesa. Si no en tinc, jo me'n sé la llum, perquè se m'oblida, però normalment la paro. Bueno, en fi, va, canviem de qüestió. Parlem de la reactivació, de la construcció de nous habitatges al barri de Mas Lluís. Atenció, perquè la iniciativa privada diu que vol construir un total de 114 pisos repartits en quatre edificis. Un barri que és l'últim enferç, i que va creixent de forma exponencial. A veure, Cristina, explica'ns, perquè això... Jo no ho sabria. Mas Lluís, que està creixent, no? Sí, de fet, ho continuarà fent al llarg d'aquests anys. De fet, aquesta primera iniciativa privada, doncs el que preveu com has comentat és construir aquest total de 114 pisos que estaran repartits en quatre edificis que es construiran entre els carrers Rosa Luxembur, Emilia Guàrdia, Francesca Cortés i Maria Cinta Amigo. De fet, allà hi ha molts solars que poden aprofitar per fer encara més edificis i més equipaments. Sí, en aquest cas es tracta, parlem, de Bank Sabadell, que després de la receta aprovació per part del consistori de la reparcelació econòmica d'aquest sector, ha començat ja a construir aquests habitats al barri de Mas Lluís. D'aquesta manera, i amb aquesta primera iniciativa, doncs podem destacar que la zona continuarà creixent, i en aquest cas comptarà amb un total de 597 pisos. No és l'única construcció que hi haurà, doncs, en aquest barri. De fet, l'alcalde Josep Perpinyà ha explicat avui que el barri comptarà també amb una altra operació privada del Lluís, un total serien tres promocions futures, amb aquestes tres noves iniciatives privades, i també una pública, com has comentat Jordi, el barri doncs faria, i segons l'alcalde, un sal quantitatiu molt significatiu. Altres temes destacats, doncs, respecte al barri de Mas Lluís, és que a part de revifar la zona amb nous pisos, a més a més, el l'alcalde ha explicat que els dos consistoris, en aquest cas el de Sant Just i el de Sant Feliu, han plantejat en quan el transport, que la línia d'autobús que actualment passa per allà, ara que ho faci cada 20 minuts, i a més a més, però també treballen en altres opcions, com serien ubicar una nova línia d'autobús, la L30, que aniria de zona universitaria, fins a Renfat de Sant Feliu. Això però caldre esperar que l'àrea metropolitana de Barcelona, doncs, ratifiqui, que es farà, o no, finalment. Bueno, doncs, estem esperant notícies de Mas Lluís. Ja arribaran, costa lluny, ja arribaran, ja arribaran. Bé, ja acabem parlant dels 171 estudiants de Sant Just, que estan fent entre avui i demà les proves de veuació de Guardesó. En concret, 112 alumnes de l'Institut de Sant Just i 36 de la Institució de la Miranda, i també 23 de l'escola concertada Madre Sacramento, unes proves de veuació de Guardesó, que no és la primera vegada que es fan, i que realment no es fa per aquestes dades, que no tenen nota curricular i que no ens hi deixen, per tant, en les notes finals, però serveix per evaluar com estan els joves del nostre municipi, i no només del nostre municipi, sinó de tot Catalunya. Correcte, de fet, com has comentat de fet, és el cinquè any consecutiu que es fan aquestes proves, per tal de determinar l'assoliment dels alumnes pel que fa a les competències bàsiques en llengua catalana, castellana, primera llengua extranjera. Atenció, perquè aquestes noves, científica, tecnològica... Moltes....i matemàtiques. Avui s'han realitzat les proves de català, castellà i matemàtiques. En aquest sentit, els alumnes han hagut de respondre 26 preguntes sobre dos textos en català, un d'ells de Pere Caldés, en castellà. Carmen Laforet, ha estat l'autora de la novel·la... Nada, nada. Sí, correcte. Nada de Carmen Laforet. Jo també. Jo també. L'incidut. Però, perquè estic veient, fan assinatures noves, no? Psicotecnic, no sé què, això... Perquè els alumnes, avui en dia, estan molt preparats, estan molt preparats. De totes maneres, si algú pregunta què va, nada de Carmen Laforet, no t'ho sabria dir. Jo sé que em va agradar molt. Sí, però no se'n recordes de què va. És un clàssic. No, no, crec que és una noia que va a la Universitat de Barcelona, en l'època de postguerre, crec. Sí, hi havia la CRIP. No. És clar. Llavors, Cristina, ja per rematar-ho, alguna cosa? Sí, per últim s'han examinat avui també de matemàtiques, que han hagut de resoldre uns 32 problemes, com, per exemple, calcular l'àrea de la pantalla d'un mòbil entre d'altres. Ah, molt, molt, molt actual, no? Sí, molt l'última. De fet, demà passaran els exàmens de científico tecnològica, que és una queixa competència que dèiem que s'estranya per primer any en aquestes proves, i també llengua extranjera amb anglès francès, i en guany també amb alemany. Deies a tot Catalunya s'examinaran més de 67.000 estudiants de 1.060 centres, i els resultats arribaran als centres educatius a partir de l'11 d'abril. Perfecte. Per cert, he anat a buscar que va Carmen Laforet al rincó del Vago, que no podia ser d'altra forma. Diu, nada de Carmen Laforet. A veure, per cert, que a una de les propostes, veu d'aquestes autoreserces que et complets de Google, els textos, diu, nada de Carmen Laforet, resumen breve, resumen del libro, resumen pel capítol dels dos, és que és un llibre que sempre ha empogat tothom. Diu, primera part, ui, però això és molt llarg, perquè això al rincó del Vago està tot el llibre aquí. Diu, primera part, capítol 1, 2, 3, estan tots, no, no, volem un resumen breve. Equipèdia, sí. No, vaja a buscar. Resumen breve, a veure si ho trobem aquí. A veure què breve és. Vam guanyar el premi naval, el nada de Carmen. Agusta i tots, què passa? Has d'aprendre't una pastilleta. I d'aleses, pastilles. Com ho diu, eh? No li passa nada. Només tinc tots, ja està. Bureta. Sí, a veure, perquè això... Si hem d'estar molt amagats, on ja ho votem aquí, eh? De què va? Temes i subtemes de la novel·la. La novel·la se divide. Libro trata ara. Libro trata. Vinga, ja ho hem trobat. Diu, una muchacha. Diu que... ¿Sí, no? Diu que laов la idea, y es heartfelt. Diu que el primer saveria, que va vivir a la universitat de Barcelona, a l'arroga de la novel·la, veumos los problemas que desurgen d'Andrea. A partir de la convivencia con sus familiares en la casa de la calla de Ali Baú, Andrea descubre la miseria en que vive en sus familiares, después de la guerra, y se da cuenta de los trastornos psicológicos que sufren la mayoría de ellos. En este ambiente no agradable, y casi inóspito, Andrea tendrá que vivir todo un año de su vida, a pesar de los problemas familares que tiene Andrea. a superar aquesta difícil situació. Su millor amiga és Enna, una xica de família rica amb la qual entabla una gran amistat. Bueno, mira, això és... No t'ho he dit jo? No t'enfiaves, no? Sí, però tu te'n recordaves, de com es deia l'amiga? No. Enna. Fixa't, eh? Que curiós. Bueno, en fi, ja sabeu que teniu més informació de les coses que passen als enjuus. Ara mateix, a ràdioesberg.com i a partir de la set, els enjuus, notícia, edició, ves, pregràcia, moltes gràcies. A vosaltres van a parlar. Perquè d'aquí uns moments hem de parlar amb l'Anna Rubira, a l'espai de carretera, i m'han de donar a la ciutat. Avui, però, una ciutat més propera que amb altres. Avui, Anna, t'estic deixant la bola perquè no matis, sisplau. Quines altres? No, has de dir... Sí, sí. Avui anem a... No, no ho diem. Et dic que anem a Croàcia. A Croàcia. Però no vols dir que anem a Dubas i no vols dir-ho? No, no, no, no. Ja ho diràs. Ja ho diràs, ja ho diràs. Despertanta. Corrent. Esmorzan. Comprant. Passejant. Cadent. Treballant. Celebrant. Convoquem. Dius connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils. GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat. informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador o dispositiu. Mop. informatiucomercal.com Vinga, va, marxem cap a Croatia. Vinga, va, marxem cap a Croatia. Croatia, Croatia. És un país molt bonic. Bé, atenció, perquè avui parlarem sobre la ciutat d'aquest país. Com diem, amb 45.000 habitants. Sobretot que ja està dit que és una amunada, que és fantàstic. És que és molt de moda. Està molt de moda, està molt de moda. És per ser un dels escenaris de la sèrie Game of Thrones. Per exemple, que molta gent hi ha anat últimament per això. No, però, bueno, m'han rodat Game of Thrones allà, que és una dada. No, però s'ha fet més coneguda, a part, perquè ell agrava una de les escenes, algunes escenes de Game of Thrones. És la Girona de Croatia, no? Jo crec que seria el revés. Girona és la Dubrovna que Catalunya. Oh, que bonic. Avui marxem fins a Dubrovna. Gràcies. Per començar, què ens dirà? La ciutat vella és patrimoni de la humanitat. Tot i que podeu pensar, si heu anat, que la ciutat vella originalment d'època medieval realment no és tan vella. No. Això és perquè el 1991, o sigui, fa 25 anys, com vaig néixer jo, va ser quan Croatia es van apenditzar de Yugoslavia, que era llavors... Llavors Serbia no li agradava això, i van bombardejar el centre de la ciutat, i algunes parts de la ciutat. Llavors després, amb l'ajuda de la Unesco, van aconseguir restaurar els punts més afectats a la ciutat, i per aquest motiu no es veu que sigui d'època medieval, sinó que es veu com va estar nou, tot i que recreia el que era com era antigament. De fet, Dubrovni, Girona, ja està. Tu ja l'estàs? Sí. I les imatges que he vist són impressionants de la ciutat. Són molt guals. A mi m'agrada molt la ciutat. Són tot com en Morellada, aquelles pedres, rollo tots aquells carrers, no? Sí, molt xulo. Desnivells... Sí, de fet, hi ha moltes escales. Hi ha el carrer principal, que després en parlarem, i llavors hi ha carrerons que surten d'aquest carrer principal, que són perpendiculars, i llavors són més estrets, i la majoria són escales que van pujant, i arriben fins a la Morella. No pugen a l'altre de la Morella, però no pots seguir caminant perquè hi ha la Morella. De fet, per arribar al centre que està en Morellada, tot el centre s'ha de fer per la porta de pil. De pil, sí. A veure, és la porta principal de la Morella. I, a veure, quan arribes, per arribar a la porta, s'ha de passar un pont, en el que suposo que antigament abans hi havia aigua, que realment no està molt lluny del mar, segurament, podria ser aigua del mar. I avui en dia, aquest fosso, aquest fusà, és un jardí on hi ha un parc infantil, hi ha plantes, hi ha roses... Llavors, si aneu en temporada alta, la plaça que hi ha abans d'entrar a la porta, i la porta, podríem dir, que són com les ramles de Barcelona, de la gent que hi ha. És que, perdona, estava pensant que hi ha d'un gafni, que anem poca alta. Està ple de caruès, també. Allò, deu ser, no es veu ni poder passar, per allà. Pel dia, és com que hi ha molta gent. Hi ha molta gent, no? Sí, perquè els caruès fan parada d'un dia, la gent baixa, passaja, però a la nit és ideal. Quina època vas anar a l'any, tu? Jo vaig anar a Agost. Però principis d'Agost. Sí, però jo no recordo que hi hagués... que fos molt legubiant. Ah, no? No. Sí que hi havia moments que era com... recordo més el trajecte d'on dormíem, fins a arribar a la ciutat vella, que clar, era la part on hi havia els hotels, tothom caminant, la gent caminant, cap al centre de la ciutat, en pla Romeria. Clar, clar, clar. Bé, si es va anar a la porta d'alta, com deia'm, això sembla una mica les ramles de Barcelona, la porta de Pilar, que és l'única, que és la màquina neuràgica d'on ha pas a la ciutat. I ja que estem a la porta, allà hi ha les muralles, no? Sí, a veure, només entra, passem la porta, hem de baixar com les escales, per baixar al nivell del ciutat vella, per dir-ho d'una forma. Perdona un moment, perdona, eh? Això que estem escoltant de fons és d'un CD que es diu Folklore from Croatia, eh? Folklore de Croatia. I ja porto com quatre cançons que podem de fons, mentre parlem, i em sonen totes iguals. ...and he sentit malena, a cotxicutxugues, ...and he sentit malena, a cotxicutxugues... Posa-hi un cançons simpàtiques. Totes són iguals. Posa una altra. No? Són un aire de croixia, a tots són croixia, això. Pensa que croixia està d'aquí allà, la diàtics. Llavors, a fet, croixia té punts que van ser part de Benècia, en una època... Que dius, ara? Potser d'Itàlia. No, de Venècia. De Venècia, sí. Quan no existia Ítalia, no existia Ítalia, encara. Era la Venècia de Sèrvia, no. No, de fet, tornarà a part de la ciutat de Venècia. Era com la República Venèciana, allà tenia parts. Escolta, aquesta costa de Venècia... De fet, Marco Polo, avui en dia, seria de Croàcia. Però he de dir que és de Venècia, perquè va néixer la part croata, però de Venècia. Vaig a buscar Google Maps i tu t'han de fer el mateix per buscar on està Dubrovnik, però escolta, on està? Dubrovnik està a la part surta de Croàcia. Sí, sí. A mi també recordo una mica... A veure, perdona. Música grega. A tu, no? Sí, una mica sí, però no acabo d'entendre això que dius tu. A veure, a Venècia... Dubrovnik no he dit Dubrovnik, he dit parts de Croàcia, sobretot al nord. Ah, va, d'acord, d'acord. Dubrovnik no crec. Sí, Trieste, que està a Treviso i tot allò que està... Sí, jo hi vaig anar, aquest, també. A costat de Venècia, tocant... Algunes sonilles... A la Polovènia i tocant també, doncs, com dius tu, a Croàcia. Tot això abans era... És Croàcia, actualment. Clar, està bé, està bé saber-ho. O sigui, que abans Venècia era part de Croàcia. No, al revés. Part de Croàcia, actualment, eren de República Venaciana. República Venaciana, abans d'Itàlia i tot. Estan remontant-nos al segle... A l'època de Marco Polo, imagina't. Marco Polo, Marco Polo. En fi, llavors, continuem, perdona, aquest detallat, per entrar a la... Allà hem entrat a la porta, a la pila... I només entrar a la porta. Jo recordo que era a l'esquerra, però en algun lloc... que n'hi hagi a la dreta, per tant, allà mateix és igual. A la dreta a l'esquerra ho mireu i ho trobareu. Hi ha l'accés de les muralles, que has de pagar per les muralles, però jo ho recomano. Que, per cert, posa música de Déu-m'ho al fons. Jo, perquè estem ja a Croàcia, que allà ens sembla que és on han rodat... Saps fatal, eh? Tornés d'uns holes. Una cosa, els trepsils. Allà és on van rodar, per tant, algunes cenes de King's Landing, em sembla, no? De desembarco del rei. Segurament. A Turbis, Game of Thrones. Turbis, l'últim capítol de l'última temporada. Te'n recordes què passa amb l'Acerci? No se n'espogueré, però la... No me'n recordo, però l'he vist. Sí, la dona, aquí va ser la mare del Joffrey, del rei, del nen petit, aquell que va... Sí, sí, sí, sí. És allà, és allà. Te'n recordes que ella fa un passeig molt bonic? Desfet, vaig ara i va pensar, mira, per qui ha passat jo? Ah, que ella passa també així, molt... Li passa que no... Però això no és la muralla, eh? No, és un descarrers, però està rodat allà. Sí, jo crec que sí, eh? Llavors, aquestes muralles dius que s'han de pagar per entrar, però... A veure, la muralla... tanca tota la para antiga de la ciutat, fins al port, per una forma. Fa com una lletra C, que em vol calla la ciutat vella, i deixa oberta la part del port. Perdó. Llavors... A veure, no pots continuar així, que sí, d'aquesta manera. O sigui... Com vols que vagi la farmàcia d'aquí del... No, no, ja patria alguna cosa. Que només tinc coses, em trobo bé. Jo vaig a un moment, eh? Trobo bé, trobo bé. Si vols, vaig a un moment de tu parlar i vaig a la farmàcia. No, no, no. Podem seguir? Vale, vale, seguim. Fem el fons, vinga. Llavors, la muralla aquesta originalment era del segle XIII, després haver-hi un terratrèmol, haver-hi un bombardeig, per tant s'ha anat reformant, i potser no, ja no és originalment del segle XIII. Per la muralla pots passejar-te per tota la muralla, i realment és molt xulo, val molt la pena. Les vistes de les taulades són molt xules. Oh, que guapo. I es pot comparar amb els edificis o les taulades de l'exterior de la muralla, vius, compare'ls, és màfuda, veure'ls. Llavors també tens unes vistes increïbles del mar, i a l'estiu hi ha un aire fresquet molt bo. Oh! I hi ha moments que hi ha molt d'aire. Per tant, muralles, muralles de... Molt guai. Muralles, muralles de... I ja en reconeix, molt xulos, que vas trobar ja com sales, i potser hi ha algunes fotos, t'expliquen la història de... És molt romàntica, tu, Grafnik. O sigui, té un punt, o no? Bueno, no sé què et refereixes. Romàntic pot ser cosa molt cosa, o no? Com? Romàntic pot ser tot el que tu vulguis, o no? No ho sé, és que no. És que hi ha unes imatges en el romanticisme i necessitada. Però jo crec que no. Hi ha ciutats que són més romàntiques que d'altres, i jo dic per aquests raconets que dius que hi ha per la ciutat. No, no, dic que reconeixen les muralles. O sigui, hi ha les torres de vigilància, això ho referia. O hi ha un lloc on hi ha un canó. No sé si vols veure algun romàntic, això és rap. I clar, dintre d'aquestes torres de vigilància, potser hi ha fotos de fa 30 anys, o de vegades és bé, saps? Bé, com tu sempre ens dius, ens hem de perdre per algun d'aquests carrers, no? No. No hem de perdre un paquení, investigar, pujar, baixar les escales, perquè sempre dius que arriba a un punt, que arriba a la muralla, i per tant no pot seguir raita i ja s'acaba tota la gràcia. Bé, parlem ara d'un altre poc, no? Perdó, no sé n'estàs, però em sembla bé. Però si dius tu, aqui el guió. Ah, sí, ja m'he trobat. Anem cap al carrer Estrado, no veus aquí? Sí, sí, sí. Anem cap aquí. Vinga, tornem-hi. El carrer Estrado, on tens els nens? Doncs és el carrer principal que té abans, Vés a tota la part vella amorellada. Aquest garrer comença des de la forta de Píleg, i arriba fins a la plaça Lusa, on hi ha la Torra del Rallotge. L'Usa, que és com l'úser, no? La plaça Lusa. No, crec que vulgui dir això. Llavors, hi ha la Torra del Rallotge, que és molt xulo. M'agrada molt, perquè tot molt fet de pedra, i em va agradar molt. Molt bé, que bonic. Llavors, la Torra del Rallotge, que és sobre sur, per sobre d'altres de les taulades, hi ha la Torra del Rallotge, que per la nit està il·luminat. I ja que estem a aquesta plaça, hi ha diferents punts d'interès. I un és el Palau Sponza, que és el... Si ho veus, sembla una mica italià i tot. Sí, és veritat. Tens raó. Tens raó. És Palau Sponza. Que és del segle XVI. I avui en dia aquest Palau és l'arxiu de la ciutat. Llavors, antigament, era el centre aduaner i un centre econòmic important de la ciutat, perquè estàvem sent del port, per dir-ho d'una forma. Està molt a prop del port. Correcte, correcte. I, a veure, un altre punt d'interès d'aquesta plaça Lusa, és l'església de Sant Blay, que és d'Esfirma Rock, i ja està arribant, si vens pel carrer Estradun, arribes a la plaça, està a la dreta. I per entrar-hi ja està com si estigués com en una... Has de posar una d'escaletes a fora. Sí. Està com si... Com una mica més amb un de la plaça. Però res, vull dir, no arriben a dir-vos que és xulo. Està bé, està bé, està bé, està bé. I allà mateix hi ha el Palau Ractoc. No, a la mateixa plaça no. Ens ha de passar com un porxo. Ah. I crec que hi ha el Palau Esponze, llavors hi ha com un porxo, a vosaltres passes, i hi ha arribes a una altra plaça, on hi ha el Palau del Ractoc, que és de segle XV, i per fora és molt xulo. Bueno, tota la ciutat vella és de pedra, no? I això a mi ja m'ha agradat. Llavors, és molt xulo, hi ha un porxo d'arcades a l'entrada, i si voleu entrar a l'interior hi ha la mateixa història de la ciutat, que si us interessa i voleu pagar per entrar, entreu perquè a part m'haureu d'enviatuda de la lli... Bueno, allà hi ha la castedral, no? Eh, no. No. I ho passejant per a la ciutat. Per a la ciutat de la ciutat. I trobareu molts racons amancats, hi ha moltes esglésies, i per exemple, un és la castedral. Ah, el que té ara, eh? Sí. Que és del segle XII, i abans era d'estil romànic. Llavors, amb en Tarra III, molt cap a la ciutat, la van reconstruir canviant-la una mica d'estil, i fent-la d'estil barroc, dius que no ho mira. Doncs agradava una mica, però no. I llavors, jo recomano molt venir a aquesta part de la ciutat per la nit, perquè es converteixen en un lloc molt, molt màgic, i les terrasses, les terrasses dels restaurants, que hi han per allà, els músics del carrer, i les llums que enfocen la castedral fan un indre molt, molt, molt, molt xulo i molt acollidor. I, bueno, a part d'aquest lloc, també ho recomano molt, anar per la nit a la ciutat, a la part vella, perquè ja no hi ha tants turistes. No fa fred ni calos, està bé. I està tot molt ben il·luminat, i és molt xulo veure-ho. A mi m'agrada més de nit que de dia, m'agrada més de menys gent, i no sé, és que a mi la nit m'agrada molt. Bé, avui estem parlant de Dubrovnik a l'espai de carretera i manta, amb la nerrovida. Un lloc que no es podau perdre, tampoc, és el port vell, on està ple de restaurants, que t'obreixen tot tipus de peix. I marisc, i comp... Allà el tenen l'euro, que crec recordar. Ara no me'n recordo. Potser no tenen l'euro, però sí que estan a la meva europea, eh? Ara no me'n recordo. Estan a la meva europea segur, perquè van entrar fa poc, ah, no, una cosa, si tenen l'euro o no. Però, de totes maneres, si comparem els preus del peix i el marisc, allà i aquí, no és tan car com ho és aquí, en un restaurant de costa. Val? Llavors, el port vell, també, de nit, és molt xul, perquè ha estat a les barquetes, i algunes barques tenen llums, i veu, o sigui, ja he fet llums des del port, que enfocen a l'aigua, i l'aigua és supertransparent, i pots veure el fons de baix del port, és molt mal. Sí, sí, és que és un blanco blava, és molt guai. Però transparent, no, és aquella blama profunda, no? Però, o sigui, pots arribar a veure quasi el fons, saps? És un port, no pot ser gaire fons, és un port de barquetes, eh? No t'esperis allà, un port enorme per als creuers. Els creuers no arriben a aquest port. Allò és el Mar Adriàtic, que també és el... És increïble, el Mar Adriàtic. Sí, sí. Com dius tu, molt grec, també, no? Molt ambient de mamamia, la pel·lícula. Bueno, a veure, els pobles no són de més així, però les aigües són molt transparents. No parlo de aigües, eh? No parlo de mar. Sí, sí, sí, sí. Molt, molt xulo. Alguna cosa més sobre... Sí, per últim. Sí, què passa? Ho recomano que pugeu amb telefèric, el món és que... No sé pronunciar aquesta paraula, jo. És una S, una R, una D i una J. Vols que vagi a la farmàcia, a comparar-te una mica de pastilles? Bueno, el tio... Mont, aquesta paraula, Robway. És Robway. És Robway, és Robway. I llavors, un cop esteu a dalt, o sigui, podeu comprar viatges de faixada del telefèric, i allà al món, aquest, doncs, ho xereu des de la farmàcia, la ciutat amorellada, o sigui, estàs molt amunt. Llavors, veus que en si fos tot tancat la ciutat vella, amb les borelles, i veus també l'exterior, que no està tot tancat, ja veus més maco. I llavors també veus els colors del mar, i ho recomano pujar abans que es faci fos, abans de la posta de sol, per veure el canvi de colors i el canvi de llum. Perquè els colors de les taulades, al ser així com de terracota, doncs, amb el color de la posta del sol, van canviant, es van fent més vermellosos i és xulo. Llavors, quan ja hem enxatat tot la llum, encenen les llums a la ciutat, i està més molt... Jo tinc fotos de moltes estones d'Espanya, d'ali, és molt xulo. Això no em monagarà, si això sí que és romàntic. Sí, va. Ara, per fi, va, per fi, va. És romàntica. Jo sempre parlo del mateix de la ciutat. Jo saps on hi ha llocs romàntics, per poder escapar-te una estona. Mira... Vés de nit al centre de la ciutat. Del centre de la ciutat a nit. Aquest centre, sí. I si vols agafar algun carreró d'aquests, ja està. Ara, ara, carrerons, a mi no és carrerons, llocs solitaris. Què va passar a mi de nit? Jo, que mira, no puguis que passar. Per cert, ara m'ho explico, que és el que va passar de... Això és mirant la Wikipedia, és la fonda. És la fonda d'aquest diari. Aquest diari. Aquest programa. No sé ni què faig, ja. Doncs diu que la moneda és la Cuna. Sí, que no van anar amb la Cuna. No, encara no l'han canviat. Què va passar? Una estona romàntica o no? Ui, sí, molt, molt romàntica. Era l'última nit, saps? Oh! És que, perdona... Les últimes nits, els llocs, com viatges, que perill es va acabar o aure o nunca. Ja ho veuràs superromàntic. Arribem allà, estàvem buscant un lloc on sopar, anirem a començar amb les antisyrenes, al centre de la ciutat, eh? Què passa? Venc de la gent s'aparta, un camió de bombes arriba, que no podíem estar en la carrera molt estret. Va tenir que parar a la plaça que hi ha davant. Perdona, el somni de tota turista. Va tenir que enxufar la manguera allà, la terra, la mànaga, i tirar-la per tot el carrer. Fins, un restaurant estava cremant. Mmm, mira, els bomberos de Dubrovnik. Vaja, vaja, con la manguera del bombero. La manguera d'on d'està? D'on d'està? Això sona molt la competència. Ah, bueno, és que es van inspirar amb les pel·licues eròtiques de Dubrovnik. Clar, és normal. Des d'aquí una salutació als Âscars. Bueno, escolta, llavors, alguna cosa més? Sí, vull dir una última cosa. És molt típic del centre de la ciutat, que cada casa, cada tenda, cada restaurant, cada museu, cada el que sigui... Perdó un moment, perdó un moment. Tinc una porta al carrer. Un moment, Anna, un moment. Podem treure aquesta música, per favor? Sí, sisplau. I hem acabat el moment de fer-ho al festival. A Dubrovnik, hi ha folclore... Doncs és molt típic que... Dubrovnik, part final de la secció. Que el comandèia, ara, cada tenda, cada restaurant, cada museu, a qualsevol carrera de centre antic de la ciutat, tenen la seva llumeta pròpia a la porta, del carrer, amb el nom de la botiga, restaurant o museu. O sigui, a veure, la típica llum antiga... així com... com Romboy, de... Saps què vull dir? Sí. Doncs totes les portes, tenen aquestes llumes... I més en per l'expectiva, és molt maco. Cap un inc, no? No he anat, però la tinc pendent. Heu d'anar. Anna Rubira, moltes gràcies. Bona setmana. A veure si parlaré. Sí, és que és la més llarga avui. Una setmana més, dic, amb l'Anna Rubira. I ara farem una pausa per la publicitat. I tornarem d'aquí, al moment, parlant amb l'Aroa Carmona, de viatges, però tu has de posar viatges. Intercanvi, gerasmus, europea, service... Allò que fa ella, aquí el programa. Fins ara mateix. Anna, fa una setmana que ve. Sí, sí, sí. Gràcies. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Una setmana. Bona setmana. Bona setmana. Aquest i març, a les 10 del vespre, la música coral, més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Despertanta. Corrent. Esmorzant. Comprant. Passejant. Cadent. Treballant. Celebrant. Sortint. Conduint. Vius connectat. Conduint. Desconnecta. Habita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Ràdio d'Esperd. La Pella vol morro cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esperd. 5.46 de la tarda. Continuem en directe a la penya del morro. Tenim el telèfon a l'Aroa Carmona. Gràcies. Aroa, què tal? Bona tarda. Bona tarda, què fas? És que té cuença. On estàs avui? Avui sé que el casada. Recordi un petó pel Sergi Arrada des d'aquí. Recordi un petó pel Sergi Arrada des de la ràdio. Aquesta aquí o no? Tarilla Talollet. Entre la pantalla del ordinador. Ha parat un moment per regrejar-me l'ullet. Però si no li diguis això, no li diguis això. No, vols que ho digui? No, ara? No. No li diguis que, si no, passo vergonya. Bé, escolta, anem a la qüestió, perquè hem de parlar dels viatges voluntaris que ens portes cada setmana. I avui hi ha diferents webs. Com, per exemple, la web de Salto Youth, on no només ho veig training i exchange, sinó que té una base de dades plena, de contingut interessant. Com a mínim això és el que m'has posat al guió. Llavors ara, ara, hauria d'estar... Era la frase, és una introducció molt guai. És tema la frase o no? Home, clar. Molt bé, ara, m'has millorat. Després de no sé quan ho tens, està bé. Ah, clar! Enxuga el Sergi, eh? El Sergi estarà per mi per sempre, com que li ha agradat molt. Escolta, va, ara anem a la qüestió, perquè hi ha molta gent ara que està... Anem a la qüestió, què farà aquesta nit? Anem al tema, perquè... Qui és tonto? Tinc una mica que diu que és tont. Bueno, explica'ns una mica, perquè hi ha gent ara mateix, que està interessada en això que comentes, sobre aquests viatges voluntaris. Per on comencem, avui? Aviam, jo he estat... Bueno, jo miro molt la pagina d'Aquesta del Salto Youth, perquè és la base de dades principal que té la Unió Europea, on posa tots els cursos de formació, els intercanvi, etcètera, no? És la seva, llavors, és com l'oficial. I llavors... M'agradaria anar una mica més allà, no només dir... que trein ningú i a l'altra, sinó donar més info d'aquesta pàgina. Perquè és molt curiós, perquè, a part del que he posat al guionó, que a part de trobar intercanvis i treinings, també es poden trobar... O sigui, trainers, voldria dir... No serien títors, serien formadors... Formadors? Formers. Formers, formadors. Si tu ets una organització i tu estàs muntant un intercanvi, i pel que sigui, no tens formadors, o necessites algun formador que ja tingui experiència en altres intercanvis, doncs aquí hi ha una base de dades amb tota la penya que s'hi dedica. A part d'això, hi ha una altra base de dades, avui va a la tema de bases de dades, que es diu... T'un box, és a dir, la caixa de les eines, i que és un lloc on pots buscar, de manera filtrada, mètodes, i amb això vull dir, vídeos, presentacions, jocs de coneixència, jocs de cooperació, avaluacions, etcètera, que normalment o que queden bé per fer en intercanvis i en treinings. Llavors, si tu entres a la pàgina, ho tens a mà dreta, i posa tu el box, tu el box, perdona'm, i llavors et fa buscar per filtre, i diu, doncs, quin tipus d'eina estàs buscant, no? I el que hem dit, no?, hi ha de diferents, una ésbraker, un joc de noms, un joc per dividir el grup, una simulació d'exercicis, presentació, vídeos, etcètera. Això que em dius tu per als formadors va molt bé, no?, i també per monitors i... Això és un recurs que no només es pot utilitzar a nivell europeu, sinó que també es pot utilitzar a nivell... Soc monitor de lleure, vaig a fer una activitat, no sé què... El play, l'esplai, el cau, per exemple, també... El tio, el casals de Semana Santa, cada vegada. Ah, sí, és veritat, que guapo. Per ser parlant de casals de Semana Santa, tu tens algun o no previst per fer aquests dies? Sí. Que faràs? Què faràs? Ah, no, clar, jo tinc una notícia, jo me'n vaig a la manja. Què dius? Te'n vas a la mà? Enda, eh? Sí, me'n vaig a la manja a un training course de la neu europea. Vinga, va, m'agrada. Ara és que estic existint, és veritat, eh? A veure, una cosa, i tu quins dies te'n vas per Semana Santa? Però jo me'n vaig del 2 de març al 13 de març. Hosti, no està mal, eh? No està mal, eh? No està mal, eh? I què faràs allà? Es pot saber? És un training, és un course de formació sobre el programa Erasmus Plus. Silenci, què és això? Qui allà? No, no, res, res, que són sorolls. He preguntat què n'ha�gues... Que n'ha�gues allà i se n'ha posat. Van començar a imaginar coses. Erasmus Plus, ojo, anem al tema. Que no és Erasmus, és Plus, no? Què dius? Què es diu, ara? Que no és Erasmus, és Plus, de fet. No és Erasmus Normal, és Erasmus Plus. No, és Erasmus Plus, és tot junt. Erasmus Plus. Erasmus Plus. Llavors, aquest programa és amb el que des del català jove sempre treballem, no? Els intercanvis juvenils, els trainings, l'ICUC, bla, bla. Llavors, aquest training, aquest... aquest course de formació va sobre com crear projectes de qualitat i com... i trobar nous pàrders dintre de tot aquest programa. És com una Masterclass, MasterCourse, d'aquest programa. Sempre cursos, i cursos de cursos, i com són cursos... Mai hi ha coses que són cursos, però la teoria la sabem ja molt. De fet, ara, tot això, com diem, la gent pot veure-ho i buscar-ho ella mateixa, perquè hi ha aquesta pàgina Saltoyuz, no? On està això, concretament? El què? Saltoyuz. Hi ha una pàgina web o... Sí, és una pàgina web, es diu... 3... 3 bebaixes, Salto, Unet, Use, Punnet. Vale, Saltoyuz, Punnet. I allà posen la recerca aquesta de quins trainings hi ha, quins intercambis juvenils hi ha... A part, si tu ets una organització, si vols contractar algun trainer... A més a més, això que hem dit de les eines que em serveixen amb molts àmbits. I també hi ha una base de dades, que és de projectes que han tingut molta qualitat, no? I que els posen com exemples dels diferents programes que hi ha dintre d'aquí teresmos plus. Es diu Good Practices for Better Projects. Llavors et dona tot un seguit de... de consells i d'exemples de com hauria de ser un projecte de qualitat. Perdona, sí, digues, digues, digues. I això, tot això és molt interessant, perquè sí, tu estàs en una organització com Dimonis, per exemple. Sí, digues, digues, digues. I teniu un interès en poder arribar a fer una cosa d'aquestes. Doncs aquí, per aquí, també es pot començar, veient exemples. Ah, doncs mira, no és tan malament, no és tan malament... Jordi, et cuido molt, tu t'adones o no t'adones? Clar, que me n'adono. I jo t'adones, que jo em dic jo cuidar o no? De fet, fixa't, fixa't, que salto. És a dir, salto o no? És Super Advanced Learning and Training Opportunities. In the youth fields. Molt bé. És a dir, suport, avançats, aprenentatge i training d'oportunitat en el camp jove. De totes maneres, ja fa 15 anys de salto, i, per tant, estan així com memorant i alguna cosa per l'estil, o s'ajudant. Sí, és que és com que l'aniversari. Jo pregunto, això que has dit tu de dimoni o no puc buscar? Ja sé que em cuides, però es cuida. O no puc buscar això de dimoni? Sí, tu poses a la pàgina inicial. Sí, estic aquí. A la dreta busca posar... Tools for European Youth and Work and Training. Per exemple, Salot or Resources Centers. No, no, no. O My Salto. No, no, no, espera. Estic ajudant perquè ens hem de buscar... Mira, et poses a l'al, perdona, eh? Aquesta nit han sigut els Grammys. Ah, sí?Sí, sí, sí. T'ha agradat o no?No he vist gaire cosa, però... La Lady Gaga ha fet una gran atuació... Escolta, et va agradar... Et va agradar la presentació dels Goya? No vaig veure-ho. T'he tingut moltes crítiques, pobre. I a mi ni jo trobo que la gent no sap apreciar l'humor. Ja, però és que estaven... era molt... Normalment això ho diu gent que vol fer gràcia i no fa gràcia. Però... El què? El que la gent no sap apreciar l'humor. No, tu.No, no dic per tu. Perquè tu no vols fer gràcia, però fas gràcia, ja és diferent. Ja. De totes maneres, anava a dir que és una gala llarga. Sí, són molt aborrides. Sí, és difícil de portar-les bé. És el segon cop que un humorista de panorama espanyol... es sent com malament per presentar una cosa a aquestes. Perquè tinc entès, que potser ho entes malament, però tinc entès que tu també recordes que també fan una gala per presentar els jocs dels premis d'aquest fútbol, del BBUBA, de la FIFA, de Tepuintis Valos. Doncs això ho va presentar l'Ebache. I Leo Harlem. Ah, Ebache, també, sí. Ebache... Bueno, jo no sé tu copines, però a mi m'encanta. Ara molt l'Ebache. A mi l'Ebache no m'agrada tant. No. No. Això va gustos, eh? Bueno, has trobat això que et demanava o no? Sí, està part de dalt. On posa tools? Allà hi ha tools, digues. Tools, vale. Veus que ja s'explica, hi ha un desplagable. Sí. I avall, crec que... 1, 2, 3, 4, 5. El CD posa Good Practices. Sí, For Better Projects. Sí, For Better Projects. Good Practices, Help Pages, vale. I avall, tu li dones aquí. Aquí hi ha l'explicació, no? Per què? How can I use a Good Practices Project database? I avall posa... At your own Good Practices or Projects? No, però sí, però no a mi que també s'hi posa. Search. Specific Projects. O... Brows. Brows or Projects, vale. Això li ha de fer search, per si, no? Busca un projecte. Tu posa search. I aquí filtres, no? Quin tipus de projecte, llavors? Tu poses aquí i dius... Mira, doncs jo... vull, per exemple, una Use Exchange, vinga. Prioritat, llavors, tu què voldria a vosaltres? Seria una mica cultural diversity, no? Jo crec? Sí. Està en cultural diversity, vale. Vinga, i després poses. Està, perquè això és un projecte construïs, és una mica com. No cal, no cal. Search de Good Practices database. I dius, hey, we found nine projects. Ah, molt bé, perquè tu dius que en un projecte de porat... cultural diversity? No, però abans... He posat Use Exchange. Ah, vale, això interessa molt. I llavors, tal, tal, tal, i search, tal... Llavors tens nous exemples de projectes, aquest de Use Exchange, intercanvisió vanill sobre temes de diversitat cultural que han estat seleccionats com a bon exemple. Vale, ja ho entenc, ja ho entenc. Està molt bé. Ara ho hem de desegir perquè no tenim més temps, però, com sempre, ha sigut un autèntic plaer. Poder parlar amb tu una estona, la ràdio. La ràdio tot, la ràdio de Sant Just, la ràdio del 9.9 FM, la ràdio de Ràdio d'Esquadra, la ràdio del poble. Ara que vagi bé, cuides molt, i en retrovem dimarts que ve un poc molt gros. Vale, ja et parlem, eh, d'aquests dies que l'ho faré? Clar, ja en parlem. No et preocupis, tu fes que l'important és que tu siguis feliç a la vida. Eh, cuides molt, i en retrovem dimarts que ve. Molt bé, un petito. Adéu, gaire tarda. Adéu. Bé, i nosaltres hem de connectar amb Catalunya Ràdio per escoltar el vulletí de la Sílida, i tornem a la segona, ara, amb un padre enapurós, Edu Martínez, a l'aparator. Moltes gràcies. Bona tarda, us informa qui li en sabria. Els republicans d'Esquerra Republicana, el Congrés se arroneixen aquesta tarda amb Pedro Sánchez en el marc dels contactes per la investidura. De la trobada no se n'esperen resultats. Tampoc hi ha gaire expectació en la trobada que el líder socialista ha de fer una mica més tard, també aquesta mateixa tarda, amb els representants de democràcia i llibertat. Madrid, Dani Gómez. Gairebé una hora de reunió i som a l'espera que compareguin en roda la premsa els dos diputats d'Esquerra Republicana de Catalunya i el Congrés. Sembla que Gabriel Rufián i Joan Tardà encara són al despatx de Pedro Sánchez. Tots dos han acudit sense gaires expectatives d'acord. Després d'acomiadar els dos diputats republicans, el secretari general del PSOE, esperant la Presidència Espanyola, s'ha acompanyat amb el representant d'una altra força política catalana amb Francesc Oms, de democràcia i llibertat. Oms també ha entrat a la reunió, conscient que no hi haurà acord amb Pedro Sánchez sobre la qüestió fonamental, la celebració d'un referèndum a Catalunya. Dani Gómez, Catalunya Ràdio, Madrid. La audiència nacional condemna un any de presó on jove, després d'haver publicat a Facebook una quinzena de fotografies, on sortien dos dels llidars d'ETA. Després de la secció quarta de l'estela penal de l'audiència, després que la defensa de l'acusat arribés a un acord amb la Fiscalia. Així el ministeri públic ha rebaixat la seva pena de dos anys a un any amb la condició que l'acusat es declarés culpable dels fets. També ha demanat la retirada de les imatges, que es van publicar entre el juliol del 2013 i el maig del 2014. El cèndic de greu Jos Carrega, contra totes les parts implicades en el cas dels oposats abusos alumnes de l'Escola dels Manistes de Sants a l'Escorps a Barcelona, denuncia que no s'ha aplicat el protocol del 2006 contra els abusos amenors, i sosté que el fet que sigui una escola concertada no eximeix els maristes de comunicar aquests fets a la Direcció General d'Atenció a la Infància. Barcelona, Maria Núria, Rebella... Bona tarda. Rafael Ribó diu que el protocol és bo, però ha fallat estrapitosament perquè no s'ha aplicat. Ha tirat d'excusa el fet que els maristes no comuniquessin ni ensenyament, ni a la Direcció General d'Atenció a la Infància als abusos, perquè no estaven obligats a aplicar el protocol en ser una escola concertada. És sentir-se com fora d'unes obligacions públiques, a concerts de obligacions públiques claríssimes i sobretot amb protecció de menors. Maria Núria, Rebella, Catalunya Ràdio, Unitat Mòbil. L'organització FACU a consumidors en acció demana calma als pacients de les clíniques dentals vit al dent, perquè a les atencions d'aquest matí afecta només l'organització interna de l'empresa. Tot i això reclamen més controls. S'ho ha explicat la porta de FACU a Anglès Castellano, a Catalunya Ràdio. Nos lo pensamos que sí que las administraciones deberían de tener un mayor control y hacer inspecciones periódicas y, bueno, hacerle un seguimiento y un acompañamiento a ese tipo de empresa, por lo que estamos comentando, porque es un tema muy sensible, porque se trata de la salud. La CUP avisa que si el govern tida endavant el projecte BSN World, tal com està plantejat a hores d'ara, pot dificultar l'acord d'estabilitat parlamentària. L'avís el feia el diputat Sergi Saladié. ¿Qué funciones ejercía la señora Cristina Borbón en IZON? Era Xoxia. No hacía nada más. Le entregó a usted alguna factura. No. Le dio alguna orden respecto de IZON. No. Le envió algún correo en relación a IZON. No. Yo no tuve contacto con IZON. Nosaltres hi afegim un no. Aquest no era el diputat Sergi Saladié de la CUP, com ha quedat més que evident. Era el que en el seu moment va ser l'home que portava els números de nos a la jornada avui del judici, que no ha volgut relacionar-ho. Més aviat al contrari, ha fet l'exercici de desfer de qualsevol relació amb tot el que ha passat, en el cas no és de la infanta Cristina. Els treballadors del metro i transports metropolitans de Barcelona han repress les negociacions pel conveni col·lectiu a les 4 de la tarda. La direcció de transports metropolitans de Barcelona ha de donar un resposta últim a oferta que han presentat als sindicats sobre aspectes salarials de contractació i organitzatius. La medició es fa a la conselleria de Treball per les converses plena alemanassa d'una convocatòria de vaga als dies del Mobile, on s'ha arribat un préacord i s'ha ferrocar rils de la Generalitat, que també havia convocat aturades durant els dies del Congrés. Televisió espanyola no vol ametre el documental Jo, Joan Carles I, rei d'Espanya, perquè no el considera d'actualitat. Un documental que repassen una hora i mitja la biografia del monarca espanyol des de la infantesa a l'exili a Portugal, fins a la seva abdicació al 2014 en Felip VI el seu fill. Així ho ha assegurat el director d'aquesta coproducció franco-espanyola, Miguel Courtois, al programa de la tribu de Catalunya Ràdio. Nosotros firmamos con el presidente de televisión española el de antes, para hacer que la película la entusiasmaba, y luego ha cambiado el presidente, y este señor ha decidido que la única cosa que nos ha dicho, que el rey, como el rey ya no era rey, la película no tenía actualidad. I Silvia Pérez Cruz, que debutaga com a tribu cinematogràfica a Cerca de Tu Casa, la pel·lícula d'Eduard Courtois, de la qual compós part de la banda sonora. Els temes formen part d'un disc que presentarà el 14 de març. La pel·lícula d'Eduard Courtois. Cerca de Tu Casa, a bord del drama, les famílies desnonades de la pel·lícula expliquen la història d'una parella amb una filla que per del pis que tenia hipotecat i que ha d'anar a viure a casa dels pares d'ella. En declaracions del programa de la tribu d'aquesta casa, Pérez Cruz ha dit que el fet de rodar la pel·lícula no li ha canviat la visió que tenia d'aquest drama. No m'ha canviat la visió, la tenia molt clara. Sí que el fet de posar-te durant... Si em recordo el segon dia de rodatge, m'han fet fer un desnonament. I era com... No he fet mai re, m'he de posar aquí a cridar, que m'agafi la... era molt estrany, tot allò. Si vaig sentir com una mica la Pérez, que era sensació. Pérez Cruz també ha escrit diverses cançons de la banda sonora, que s'inclou en el disc Domus, que es publicarà el 19 de febrer. Poc després, el 19 de març, el disc que es presentarà al Teatre Tívoli de Barcelona. My love, my joy, my life. Espares, hola al monè. Bona tarda el Barça, Jugaramar, Jajón, partit de lligues, el que té pendent i viatjarà a Casturia sense Jordi Alba, Sergi Roberto, Douglas, Massim i Sandro. A l'exporting a Bé Lardo, que és l'entrenador, reserva Carmona i Sergio Alvarez, que està en advertits de sanció. A la infància s'enfrontin el camp com a entrenadors. Avui al Catalunya Vespre us oferirem una conversa entre tots dos sobre els seus inicis. Avui torna la lliga de campions amb els primers partits avillants de final, Paris Saint Germain, Chelsea, que podreu sobir per TV3, i Benfica, Zeny, de Saint-Petersburg, tots dos a tres quarts de nou en horari Champions. L'espanyol per part del partit de dissabte contra el Deport a Cornallal, prat amb l'esperança de ratificar la millora en el joc exhibit del cap de setmana passat contra València. El tercer capità, Víctor Alvarez, s'agafa això, i el fet que l'equip depèn d'ell mateix per allunyar el fantasma del descens. L'ex davanté del milen i pilota d'or 2004, Andrei Xefchenko ha estat nomenat avui seleccionador a Junts del seu país, Ucraine, que aquest estiu jugarà l'Aurocopa de França. En Bàsquet, el Barça, votarà dijous a la Copa contra el Bilbao Bàsquet, sense la UAL, l'Azionat, el Genoll, i que demà passarà pel Quirefón. I en tenis, Albert Ramos ha passat a la segona ronda del Torreig de Riu, deixant aireu després de desfer-se del servei Laiovic, que ha abandonat com per dia 3-4 al primer set. I d'aquí una estona a la set més notícies del Catalunya Bespra. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda. Són les 6 i 7 minuts us parla Cristina Vargas. El Consistori ha fet un pla de gestió en referència a l'Arbre amb un protocol que garanteixi la gestió tocada dels riscos associats a aquests arbres. Els criteris que s'han seguit per tal de talar-los són 3. Per aixecament de voreres i impediment del pas de les persones bianants, per risc de caiguda, com serien els jadoners de la Rambla, o per malalties causades per insectes com els barrinadors que hi ha als troncs dels pollancres. Més coses, una caixa elèctrica del carrer Canigó va cremar diumenge a 2.411 del matí. 3 dotacions dels bombers de la Generalitat van acudir al lloc dels fets i van detectar olor de gas segons explicant les mateixes fonts. L'accés al carrer es va tallar i es va veient de vacuar fins a 5 veïns de la zona. Un d'aquests veïns, en Gaspar Rodríguez, principal afectat d'aquesta fuïta, va informar a través de Twitter que el curs circuit elèctric va per porar la canonada del gas de casa seva i que és la segona vegada en 3 anys que repeteixen la varia. I una punt més, demà comencen les visites de les escoles públices de Sant Just, de cara al procés de preinscripció. L'escola Canigó és el primer centre que els pares i mares podran visitar. Abans de decidir a quina escola enscriuen els seus fills i filles de cara al curs 2016-2017, que de centra de fred ha programat una visita en horari de matí i una altra en horari de tarda. Demà rend que a l'escola Canigó la primera visita serà un quart de 10 del matí i la següent l'endemà el dijous a les 4 de la tarda. I aquesta és tota la informació local. Nosaltres tornem, com sempre, a partir de la seta amb els senyors notícies a Dicio Véspera. I, en definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts d'avui de nou del Véspera, quan el cinema es fa ràdio. Avui, a les 9 del Véspera, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quim Tana. Aquest dimarts, a les 10 del Véspera, la música coral més de mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quim Tana. Per seguir l'actualitat del baix i l'obregat i informatiu com a caldògraf, per seguir l'actualitat del baix i l'obregat informatiu com a caldògraf.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat al teu ordinador o dispositiu mob. Informatiu com a caldògraf.com. Despertanta, corrent, esmorzan, comprant, passejant, quedant, treballant, celebrant, sortint, conduint. Vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio, Generalitat de Catalunya. Un ràdio d'esper. Durant la 8.1. Un ràdio d'esper. Durant la 8.1. Què tal? Ben tarda, són les 6 i 12. Benvinguts a la segona hora de la penya del Morro. Unes eleccions. Una estona amb l'Arnau Còncil de Calt Lliberté, com que la setmana amb les accions de llibres, també tindrem el David Ávila per parlar-nos de televisió, però, Edu Martínez, què tal? Buena tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Què tal? De què? Bueno, un padre napures, vols dir, però avui és la 4 o la cinquena, potser, s'acció? No t'ho pensaves, eh? Jo vaig dir, jo et dic 4. El que felicitem. Sí. Bé, un padre napures, la secció dels pares que comencen, com l'Ego Martínez, aquesta entadura fantàstica i bonica de la vida, que és tenir una criatura. Per cert, la teva estimada senyora, que d'aquí pocs dies, d'una hora llum, com està tot bé? Bé, cansada, la veritat és que ja quan arriben a la setmana com està, i tens una criatura dels anys, es nota bastant més que quan tens, no tens criatura. Avui em parlem una mica, perquè ja hem de comentar diferents qüestions, quan arribes a casa... Comparasses, hospital... Hospital, els papers i coses així... Parts. Sí. Sí, avui és el següent pas, diguéssim, que és quan arribes a casa. Quan arribes a casa, eh?Va, va. Petita, petita. Sí, sí. És molt petita. Com a mongeta. Com ho teniu, i m'ho imagines? Com una mongeta. Una mongeta. És petitet, petitet. I llavors, els primers 15 dies de tenir la criatura després de l'hospital, perquè a l'hospital, quant lletres estàs, normalment? De part, et toquen 3 dies. 3 dies, eh? Estàs ingressat 3 dies, sí. Sí. Toc a l'hi vendre, es posi un llavatat a treballar, fotat. Sí. I això és el que estàs de part. No, perquè després ha agafat la paternitat, o la maternitat 16 setmanes. Paternitat, recordem que són dues setmanes laborables. Correcte. Si t'enganxa, per exemple, si m'enganxes setmanesanta, fotet una setmana menys. T'ho estàs repartant per anar ara, ja, no? Ja, ja, ja. Li faré un rebuig per allà, a patxar-hi tot. Però bueno, llavors, les dues primeres setmanes, un cop arribar al nadó a casa, la criatura. Quora se't tenim compte, ho dic perquè... Cosetes que s'han de saber, que s'han de tenir en compte, que no t'avisen tots els llibres del món, no? Per exemple, la família. Tens a tota la família, fets a la casa, mínim, mínim, una setmana. Què dius, ara? Tot a la família. Tu no pots dir que estem una mica privacitats, que estem cansats... Venen tots, perquè tenen una il·lusió... l'al·lusió més gran de la seva vida. Jo diria que quan ets pare tens una il·lusió tremenda. Quan ets avi, sembla que es multipliqui per 10. Tu estàs parlant dels vossos pares, llavors. Els avis de la criatura. Jo dic família, però bàsicament és... També parlo de tietes, tiets... Un conjunt de família, és que ara les famílies m'embrans. Quan arriba a un nadó al món, sempre és una bona notícia. És una notícia fantàstica i preciosa, i és fantàstic que tota la família es reneixi per això. Per això, perquè família actes, eh? Sí, sí, sí. I aquella frase, mira, em pensaven que amb tu ja no... Fins i tot, famílies que tenien pares separades i no espat... i al final, per la queïnet... Oh, visca l'amor, visca l'amor! És que... És que les criatures tenen aquest punt. Clar, quan arriba a un nadó és com dius... Però, clar, tens tot el punt dins de casc. Sí, tothom a dins, tothom a dins. I has de tenir galetes, una... un palet de galetes, perquè, esclar, has d'anar traient coses. Has d'anar traient tès i cafès, i galetes, i tornen entre galetes... I a part de famílies que la feien els amics. Ah, i les amigues i els tietes i les amigues. Al final, l'acabació en comuna mena de camarotes i dels esmanos macs. Una mica. A casa teva, però... I tenint a la criatura. Clar, tu has de cuidar-la, que encara no se'ls confina. Aquí anem, perquè hi ha moltes coses com l'alimentació... L'alimentació que has de començar a mirar, si hi ha llaetes, que això ja ho mires, des del primer dia... Potitos. Clar, tu què pensaries? Jo, des del primer dia, ja. Malament. Error. Error? Error, ara hi ha el primer gòmit. Error, que es foten les bomiteres, que penses com pot ser tan petit i fotre aquesta bomitera. I la fa, eh? Perdona, què s'ha d'anar adonant, l'alimentació a pit? O pit, o suplement de llet, o llet de pot, diguéssim, si no pots donar el pit. O un personal, o una opció... Ja, aquells polvos, aquells polvos blancs, que... I per res, el mallet. Sí, que es pareixen llet. Que es detenen les quantitats. Passa a ser químic. Sí, sí, sí. Tres polvos. 200 mililitres, 4 veces al dia. És bona, tu. És una persona, no és un robat, això que tinc aquí. Correcte, i al final ho calcules tot el mil·límetre. Quan ja passa a partir d'un any, la cosa comença a canviar. Perquè, per exemple, la medicina és que et diuen... No, 5 mililitres de dals i tal. Fa 5 mililitres, i al final ja faig un xute així, xuf, xuf, xuf... A veure, que una cosa que has fet, hi ha dones que no poden donar el pit perquè sigui... Correcte, en aquest cas... Això, per exemple... En aquest cas has d'estar mil·litrant tota la llop. I no passa res, i no passa res. Només faltaria. És que és un tema, eh? No, és que a tu no es faltaria, però jo tinc amigues, que no he tingut una criatura i perquè sigui que no hem pogut donar el llet, s'han posat una mica, perquè no és natural, ja no és de... No, perdona, a casa nostra anem de viviar on. Molt bé, eh? Està fort, fort que no t'imagines com. Mira, m'he tancat. Un dia podíem fer un debat que ens truquessin gent que ha donat el pit. Ah, també. I que parli entre ells perquè acabaran a hòsties, eh? Llamades de telèfon o no? Vinga, anem a aquest programa. 9-3-3-7-2-3-6-6-1. 9-3-3-7-2-3-6-6-1. Perquè hi ha un moment, un moment. Clar, no, no, ens ens voleu explicar a nabadir la vostra experiència amb donar el pit a aquests primers dies d'enascença de la criatura. 9-3-3-7-2-3-6-6-1. Digues-hi tu. Quin és el paper del pare quan alleten? Protegir. Oh! Bueno, alguna gent ha de dir-hi a mi, una altra gent ha de dir-hi a mi. Protegir la mare, sempre. És fràcil, o què? Acaba de parir, eh? No, però no és una dona a parir. El fràcil ets tu. Ja, ja, ja. Com compta això tot la vida, eh? Doncs aquí hi ha una cosa ancestral de l'home, llavors... Això és molt masclista, eh? No, no, no, no, ojo que... No, que no, que no, que no. És bo que la dona rep molts inputs, i llavors l'home protegeix una mica el núcle familiar. Saps què fa, l'home? Deixa't estar protegint, perquè no necessiten protegir. Saps què necessiten? És que necessiten un coixí. Porta'm una coseta. Perdona, però tot això que et penses, què és? Ella et demana coses... No, no. Tu qui t'ha informat, tio? No, que ella et demana... Ella et demana coses i tu estàs al seu servei. I en la fonda estàs... Bueno, doncs què et penses que estàs fent? L'estàs... L'estàs ajudant. Quins llibres t'ha sigit, tu? Això és jo, això... Això és la vida. Llavors, per exemple, alimentació. Hi ha un punt que has de saber, Jordi, que és molt important per tots els pares i mares, que segurament les mares ja estiguin molt informades. Els pares que sempre t'han demanat... A no informar-nos tant. Sembla que no tens tu al mena de panxa, doncs... Bé, no t'informes tant. Què dius, tio? Perd un 7% del pes. Això no ho sabies, eh? Qui? I és interessant, el nen. La mare no. Perd un 7%. La mare perd un 40, no ho sé. Perd una cop 7 quilos. Però, escolta una cosa, per un 7% i el pare, normalment, guanya un 30%. Perquè... Mare i el pare agafen pes durant l'Âmbaràs. Clar, amb tantes galetes... Molt bona, aquí està molt ràpid, eh? Tardat, eh? Espera, perquè sembla que tenim una trucada. Sí. A veure. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Amb qui parlem? Amb la Meri, bona tarda. Meri Barranco? Yes. Hola, Meri Barranco. Ara farem que no t'escoltàvem. Clar, aquí està jo fent de... A veure aquests nois que diuen a la ràdio. A veure què parlen, la gent que ha donat el pit els fa més dia. Ara, ara, Meri. Moltes gràcies, Meri. Perdona, Jordi, m'està fent molta il·lusió. A mi també, eh? M'estan trucant a la secció. És la primera a trucar a la meva secció. Segur que he de tenir premi. Sí, el premi té el premi de l'amistat de la penya del Morro. Bueno, el que sé la tinc, el que sé la tinc, és que sóc una xile admiradora. Bueno, escolta, Meri, estem parlant d'això de donar el pit. Tu te'n recordes dels primers dies? Sí, però me'n recordo. Com si fos ahir, com si fos ahir. I què tal? Com m'ho portaves? Això de donar el pit és una relació... que ens hi anirem entre la mare i la criatura, molt bona, eh? Però és pesadíssim, eh? Ah? Per què? Això és una cosa que no s'ha de dir mai. A més, ara més, perquè ara, segons diuen, està donant pit a demanda. I a demanda, si el crió plora i s'agafa el pit, vol mamar. I d'aquí, una hora i mig de vol mamar, mamar amb els primers mesos, no? Sí. L'enternal de guata de Meri. Un altre avanç era quedar dos horetes, dos horetes i mig, si plorava, havies de passejar, sexar una miqueta... Però és pesat, perquè la dona ha d'estar totalment enganxada a la criatura, i entre tome i tome no té temps més que de rentar-se les mames. Sí, sí, directament. De fet, és sempre... Amb els cotonets, aquells que us posaven. Sí, exacte, els cotonets, perquè si no, la lleig quan arriba l'hora surt. De fet, això també és un clàssic, no? Que tothom sempre dona molts consells, no? A mi manta quan ell volgui. No, a mi manta que el menjeu. Al final tu et vas arribar alguna conclusió, Meri? Jo vaig arribar la conclusió que quan era molt menjador, el cap de tres mesos he de començar a donar suplement, perquè no hi havia prou. Bé, no ho veus? És que una mica és que és una mica... No sé si t'acord amb mi, Meri, però el consell que jo donaria és fer-ho el que creieu que heu de fer. Ah, molt bé. Sí, però sempre s'ha de tenir una mica d'orientació, eh? Perquè quan un és mare primerita, hi ha moltes coses... Hi ha unes pautes de menja i unes pautes d'informació, però rebs tanta informació i tanta gent que et va dient de tot, diguéssim, que el que bonament cregueu que esteu fent bé. Ja, el que passa és que quan són tan petitons, que si els col·lis, que si tenen flemes, que si la panxeta, que si no cau bé la llet, que si avui li surten granets, sempre és molt aconsellable avui dir-hi a les infermeres i als pediatres. Sí, sí, no, no. I a l'ambulador de Sant Just és extraordinari, eh? Però quan nosaltres no anàvem al pediatre, no més. Ah, clar, en canvi, avui hi ha molta informació. El que deia la mare, el que deia l'àvia, però crec que per a la criatura és molt sap si es pot donar el pit als primers mesos. Perquè rep, una alimentació, diríem, més natural que no la de la llet, però, mira, molts de les criatures prenen mi veró des del primer dia i surten boníssimes i fortes i... Exacte, que tampoc no té res a veure una cosa amb l'altra. Tu vas mamar, Jordi? Jo sí, sí. Ah, que esteu company, també? Sí, Edu, tu vas mamar, també. Jo crec que sí, no. Aquí és teu de guapos. Clar, clar, i sí, jo també. Tu vas mamar, Mery, o no? I tant, els col·lisants i la meva mare. Aquí tots vam mamar amb molts. Escolta, Mery, t'agraeixo molt que hagis trucat. Com estàs, tu? Estàs encara amb esplugues, televisió, tot allò que fas, o què? Sí, perdona, és que jo soc senyús, jo soc senyús. Ja ho sé, però que estàs a la tele, encara, o no? Sí, claro. Què fas, explica'ns. Limbre servei. Ah, sí? Però ara aviat fareu ja el programa número 1.000, o què? Jo ho sé, perquè fa anys no he comptat mai. Porteu molts anys, ja, amb això. Sí, mira, l'audiència ens premi la seva fidelitat. Que farem. Què t'han de dir a tu, que ets un gran comunicador? No, escolta, està molt bé, perquè ajudeu molta gent. Això és fantàstic. Aquesta és la intenció. Jo mateix que vosaltres, des de la penya del morro... Quins dies feu el programa? Dilluns de dos quarts de nou, a les 10. Perfecte, molt bé. Mery, una abraça molt forta. Gràcies per trucar. M'escoltaven. Sí, jo també. Perquè ara he tingut un net, i ara estic més al corret. Ah, i les àvies, les àvies, les àvies... Què fas als 15 primers dies? Mery, vas anar a casa teva, amb sobra o fill, o no sé què és? Ajuda, els 15 primers dies, quantes al·lectives has passat? Jo no, quan passava als pares i la mare, que és el que ens hi tocava. Jo quan riu, i jo quan riu, i que bé, el nen és... Els pares, això de ser pares, ha de patir, ha de viure. Bueno, escolta, Mery, gràcies, que vagi bé, i que tinguis una mata a l'òmpato. Adéu, adéu, adéu, adéu. Una àvia, una àvia. Una àvia, es notava que estava contenta. Ah, perquè era el diumenge a l'àvia. Bueno, Edo, ho hem de deixar aquí, perquè no tenim més temps, però... No podem parlar dels bòmics, dels meconius, dels títol de llanto... Ja en parlarem la setmana que ve. La Nau, som que té un munt de lliures que et pot ajudar. Tu l'Arnau Consul, l'Arnau Consul, Edo Martínez. El diumenge no ho sap, sí, no som coneixers. Perquè el Edo fa... Vols tallar-te? Edo, vols tallar-te un moment, perquè l'Arnau... No, però ell és castellet, juga futbol, també, sí. Doncs fem aquí fixats, eh. L'Arnau, l'Edo fa un bus.Pila de buit, eh? L'Edo fa a la secció del programa Un Padre Napuros, que és per pares primaregts. Estan al cas, potser?Què? Estan al cas, potser?Sí. Va de fa dos anys que té una criatura. Ara ja n'hi ha, però ara ja és superadíssim. D'aquí unes setmanes estàs preparant el segon. Ara farem una felicitació en directe, o no es pot, això? Sí, ho trocarem a la mare, que el sou que la posa molt contenta. Sí, segur, segur, segur. I després, també, l'Arnau, que fa la secció del llibre, que el llibre té, però això serà després de la secció de tele, amb el David Ávila. Per tant, farem una pausa per la publicitat. Acomiadarem l'Edo. Edo, moltes gràcies. Moltes gràcies.Que vagi molt bé. Cuidat molt. M'haig de marxar amb el meu nen i la meva senyora. M'haig de parlar, encara, dels bòmics, que m'interessa molt. Un tema molt bonic. Sí, per això, per això. M'he cony, el que no sé si és molt interessant. M'he cony.M'he cony. M'he cony. M'he cony. M'he cony. Aquest i març, a les 10 del vespre, la música coral, més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Moltes gràcies. Coford la tarda. Som tuo David. Bon blend. bonda, pea, to la tarda. Buen viku ia vaer. Sí, sí que és allò. Fa una mica de fred, però... Escolta, a qui se li digui que em ple 16 de febrer, a meitat del mes, estem amb aquests fogots, aquestes colors... Home, jo trobo fort, però vaja, va... Va, jo recordo, eh, algun mers de febrer, quan era petit, anant manica curta... Home, és molt petit, és molt petit. Escolta, David, que hem de parlar de diferents qüestions d'entrada, aquests dies, ara estem de celebració, perquè sembla ser que dos mitis programes celebren el seu aniversari, no? Sí, guaita, avui celebren els 10 anys del Polònia i al passat dijous vam celebrar els 25 anys del Club Super 3. Escolta, com era una de les primeres sintonies del programa? Una tarda amb Club Super 3! Super 3, Super 3, Super 3... Oh, però això... No hi piquem, això... Se m'ha posat la pell de la gent. Això és d'oli, però ho havia de dir. Perdona, i després també, no, Ernest David, David Ernest... Sí, sí, sí. Igualment, eh? No, el pla és meu, perquè... No, Jordi, però ho hi ha de pla. El cap de 25 anys, perquè jo soc un dels que vaig mamar... Mira, ja parlàvem d'això, del Club Super 3. També hi havia un altre cançó, que era... 1, 2, 3, Super 3, Mega Meti, Poc i Petro... No, no, és... Tapi, tapi, tapi, tapi... Fiu, fiu, no? No, Ernest, és Club i Faxi, Mati, Mati... Club i Faxi, Mati, Petri. Pyromàtic, Flashinets, Noti, Topi, Bufi, Fiu. Estic sí, ha ficat el Sergi. Això és més difícil, tot ser trucat. Era molt difícil, ja és molt difícil. De fet, explica'ns què és el Club Super 3, perquè jo me'n recordo que hi havia el Mega Zero, hi havia l'Ernest, l'Noti, el Teti... L'Ernest... L'Ernest que està treballant ara, en Nity Día, amb la San Justanca Clara Segura, tot el món passa per Nity Día, per Clara Segura. La Victòria Pagès, clar, l'Ernest... I l'Ernest ara fa d'obricossos, de forense. Ara fa de forense, sí. No, ella no, ella creu que... Quin paper fa, encara no l'hem vist, per si o no? Sí que l'hem vist. La Victòria Pagès està fent de jutgessa, de... És veritat, sí. Té un rotllo amb el jutge. És veritat, sí, però el jutge té un rotllo amb l'albar. És una altra cosa, sí. I tot això, per cert, un programa que el Club Super3 que compta amb un club de socis, amb el Club de Socis més llant del món, que és aproximadament mig milió. Això té una trampa, que és que el Club Super3 no jubila els socis. Sí, sí que el jubila. Perdona, jo sóc socis. Perdona? Què? Tu a una altra barri d'aquella fotidica a Carles, que et diu que deixes de ser super, i que el teu número... Què? Passa a ser d'una... i tant, escolta. No, jo aquesta cardera ha rebut. M'està dient que jo no puc anar... M'està dient a Jordi Domanec que ja no és soci del Club Super3. Això és pitjor del rei i dels pares. És un norari... M'està dient que ja no puc anar a Catalunya en miniatura amb el meu Club de Super. Pot anar-hi, però has de pagar. Ja no compta, ja no compta. I a la illa Fantasia hi havia molts avantatges de ser el Club Super3. Doncs ja... El museu a Gipsy t'ho vas aprendre a sofrir, Jordi Domanec. S'han acabat aquest avantatge. M'heu matat el meu nen interior, ara. Escolta... Què? Que dir-vos... Aquest programa ha estat a la història per això, per tenir mig milió de socis, per tenir un canal d'èxit que ha fet que tingués un canal propi de televisió, que ha canviat la manera de fer programació infantil i de celebrar els aniversaris catalans amb el mític per molts anys. Ai, sí, que ens ha agradat molt, això. El cantes tu, encara. Jo, avui en dia, sí? Jo, cada dia. Cada dia, els dos amics del Facebook... No, no, no, no. Jo me'n recordo que era més o menys petit i vaig dir això. No ho cantarà ningú, ningú. I guaita. Mira, tot... Ha substituït el cumpleaños feliç. Home, sí. Perquè, clar, el Club Super3 també ha fet molt per la llengua catalana. Sí, sí, sí. Fins a les hores que hi havia aniversari feliç, potser. No, no, no, cumpleaños feliç. No hi havia cançó catalana del cumpleaños. Hi ha diversos actes, no? Sí. Durant aquest any, Super, hi haurà, tindrem, un doble disc amb les millons cançons d'aquests 25 anys, un disc doble. També del mar del setembre hi haurà l'exposició. Tots són supers, el Palau Robert. El novembre hi haurà un concert de gran format. I per Sant Jordi hi haurà un llibre amb els records d'aquests anys. I la gran festa del Super, perquè aquest any es farà del 23 d'octubre i que celebra la seva vintena edició. O sigui, que em preparen una revén grossa. Perdona, home, si hi ha una sèrie que és mítica del Club Super3, jo crec que estem d'acord, que és l'opening que estem escoltant, que és el de Bola de Dragant, que jo no he passat hores i hores quan arribava a l'escola, menjant allà el Molicao amb menjador de casa, que veia un capítol, dos capítols de... Vés a veure junts, eh? Bola de Drag, Molicao. Sí, era el clàssic, era el clàssic. I també, bueno, l'Ale amb el Club, tot això, perdona. El concert que faran especial, que entren a aquestes cançons. Jo crec que sí, jo crec que sí. I també les mítiques del Supas, l'Arc Endú i l'Uona Víctor i totes aquestes. Està bé, molt bé, no? Escolta, i quant de vegades, després d'un de tant de nous capítols, la repetició des del principi, i després quan arribàvem a la denúncia, els capítols, els últims, tornar a on a començar, i quantes vegades repeticis, i nosaltres allà fitxant cada tarda. Sí, ens anàvem molt bé. Sí, el Jordi encara fitxa ara, perquè els estan tornant a repetir. Sí, els estan... Per un any, les fan tornar a repetir i em va tornar a enganxar. Allà, els primers capítols amb la Bulma. Ah, aquells capítols de la Bulma, eh? I m'anem molt al costament. En Goku i els seus amics. M'encanta molt, m'encanta molt. I aquells capítols... I aquells capítols on t'explicaven tot el resultat que passaria a la feixia. Quins capítols? Que veien el capítol, el Goku lluita contra la Janssen... Estaves fitxat amb japonès, que no en tenies res, però veies que era llarg, periclà, ocupava dos o tres línies el nom del capítol. Però després, el Jordi, ostres, no calia... Aquells capítols ens el podien madestalviar. També, també. Aquí al cursos per 3, des d'aquí, el nostre record l'homenatge... més sentit a l'impància de molts i de molts i de molts generacions. Per cert, que també deiem que hi ha un altre programa... que també fa anys, justament avui, celebra 10 anys al Polònia. Tens un tall que és el primer moment... Els 30 primers segons del programa, escoltant-lo. Del Polònia, del primer de tots. Del Polònia, del primer. Fa 10 anys, ara. Sí, sí, provant. Un, dos, tres, tres per cent. El president, el seu guió. Ah, molt bé, gràcies. Oye, no té el que ve, Sara Nadia. No. El millor, perquè no m'he recordat el guió. Però per què em parla en castellà? Això és per antera 3. No, per TV3. TV3. Ah, la meva. Bueno, la nostra. Allò, si no en fa falta, guió, el que vulguis, és la meva. M'ha preparat molt de temps. Sí. Ara us posarem provisant, no? És el que porto fent, és el que vaig guanyar. És el que fa el meu enquet. Oh, un altre moment d'històric. He anat a la visió de Catalunya. I ja fa 10 anys del Polònia. Escolta, avui estem fent un programa una mica de... No ho hagués dit mai que fèieu 10 anys del Polònia. Sí, jo també ho hagués dit abans, eh? Maregalla de president, evidentment, de ser el primer president. Sí, sí, sí. Es costa passar a l'habitació dels presidents. Us puc conceptualitzar una miqueta i en televisió? Mira, quan ell diu... Creu que això és per Antena 3? Sí. L'equip del Minori Absoluta van començar a fer el Polònia... Antena 3. Antena 3. Mireu-te. Mireu-te, que creava que hi s'enjust. Sí. Després van passar... Abans el Mireu-te van passar a City TV, eh? Sí, home, així també. Amb un programa que es deia Minori Absoluta. Que era un refregit del que feien a la ràdio. Un dia a la setmana, els dissabtes... El Dilluns a la nit. Sí. Que era el dia que ens coincidia que els arriben a Fàlet... que hi hagi el plató allà on hi havia l'Adanone. Perdona, jo et dic que feien els dissabtes a la ràdio. Si els dissabtes, era un Minori Absoluta de Setmanal. I després dius que van passar a fer-ho als Dilluns a la nit a la City TV, no? Sí, la ràdio era setmanal i després va passar a ser diari. Després ha hagut de l'èxit de ser diari. Van ser un programa de setmana a la City TV que no va funcionar. Que feien els Dilluns a la nit. Perquè era l'únic dia de la setmana que el Jordi González... no feia programa de vitamina Aina, perquè estava fent la Casa de Tuvida. A Miami. Ah. La Casa de Tuvida, a Madrid. I després van passar a fer-ho a les Teresa, que tampoc els hi va funcionar, i era com l'últim intent. Sí, sí, sí. I era com l'últim intent de l'equip per dir... Escolta, provem-ho, i si no, llençem-ho a tothom de llola. Em recordo una mica la història de Cineños a Soledad, que el van rebutjar 32 editors. Ah, doncs mira. Encara ara s'estiguen els països. Llavors, jo crec que aquí, una mica, la moralina seria... no deixis mai d'intentar i de lligar. I Arnau, tocant el tema llibres. I ara que veiem per la tele, el Joel Dicker també li van tombar 4 vegades. D'històries d'aquestes n'hi ha diverses. D'aquestes llibres que després han funcionat. A més, aquest dels diners és a Soledad més enllà de l'èxit de vendes. És un clàssic absolut, no? Ficeu-vos que sempre triomfa l'últim lloc on vas, sempre. Bé, sí, clar. Una filosofa de barata, això... L'últim lloc on vas a presentar-ho, acceptar-ho, és on t'accepten. No, clar, perquè si triomfes és el molt primer... Ara ja no haguessis anat a l'últim. Vens que estàs atent i ho has pillat. Atenció, perquè ja fan alguna cosa especial amb el Polònia o no? Preparant un programa especial, m'han demanat que ho sé, que faran. I tu puc canviar per guàrdia, Pico. Digue-ho. No, no, no, no. No, no, no, no, no. Aquestes enganes, Pico, us puc explicar. Faran un recordatori amb el mateix primer, aquests 30 segons. Recordaran alguns dels mítics personatges que han passat, com la Feves, com l'Atmar, com el Maragall... Perdona, et deia, Bruno, no tornarà o no ara? Per una persona especial. No crec, no crec. No perquè no hi hagi cap mal rotllo, sinó perquè fa relativament poquíssim que va a marxar. Escolta una cosa, m'estàs dient que llavors faran refregits. No, no, no, no, aquesta setmana hi haurà actualitat, però també hi haurà un moment per recordar. Però més endavant, prepara una cosa especial molt maca per després de setmana passada. El què? Una cosa molt sola. Ja ho veureu. No pot dir? No es pot dir perquè m'han demanat que no ho diguis. No, no, no. Després t'entén el correu i et digueu què. Escolta, si una ràdio que no escolta ningú... Perdona, les tres vegades que hem vist això no ho escolta ningú, han acabat viralitzant i sortint a tot arreu. Això és veritat. Escolta, que hem d'anar acabant, David, perquè és que avui anem apretats, però per exemple... Escolta, anirem ràpid, amb inputs. A dir-vos que advertint el Borne ja tenim nous convidats. Ah, molt bé. Per exemple, podrem veure plàcid del domingo, però amb futures entregues i participant. Pedro J. Ramírez i la seva dona ha gaterruït de la prava. Molt interessants, totes els personatges, molt interessants. M'interessen molt, molt, molt, molt. Potser comenten el tema del vídeo. Sí, segur. Pedro J. és el vídeo que fa ells. Després també hi haurà Iker Casillas i Serà Carbonero. També. La setmana que ve. També, i que els va gravat, és de Portugal. Fran Rivera, Juan Imedio i Chiquito de la Calzada. Són d'altres dels personatges que... Chiquito de la Calzada no existeix? Encara sí, sí, sí, sí. No és Chiquito de la Calzada. Serà el senyor... Senyor Calzada. Senyor Calzada. A veure, més cores, 4 prepara un format nou que es dirà Espíritu Salvaje, de què va això? Això és una família catalana, que ja han escrit algun llibre sobre els seus viatges, on podran explicar anècdotes, experiències, aventures dels llocs on han visitat per tot el món, i directament els hi paga l'enviatge per la cara, per tot el món. I això es podrà veure de caga a la pròxima temporada. Aí Twitter va anunciar que una sèrie de TV3... No, jo, jo, jo. A Twitter et denuncia... Sí, perdona, perdona. Així, un moment. Aí a Twitter vas anunciar que una sèrie de TV3 podria no renovar. A veure, explica'ns, perquè a priori s'havia dit que sí, i ara resulta que potser no. Quina? Explica'ns. Mira, el Joel Joan, aquest estiu, va fer un tuit que deia, escrivint els guions de la segona temporada del crac. Llavors, tots van dir... Oh, oh, oh, diuran nous capítols, nous capítols. I el cas és... TV3 encara no ho ha confirmat que hi haurà una segona temporada del crac. Perdona, potser que Joel Joan, encara que no hagi confirmat, està en el lliure i va fent coses amb els seus guions. Espera'ns, us explico. Ell ha de presentar els guions. Els va acabar. Els va representar la cadena. I després la cadena ha de decidir si es fa o no es fa. Però això que ell... Però ja us dic que no va agradar gaire que es bombés a través de xarxes, que sí que hi hauria una segona temporada per forçar que hi hagués una segona temporada. Va passar allà, està, no? Jo he... I com que tampoc havia anat tan bé, fixeu-vos que és una sèrie que es va ser anar a la tardor de l'any passat, del 2014, i no veuria la llum, en tot cas, fins al 2017. O... El 2015 es va estrenar a la tardor del 2015, i no la veuríem fins al 2017. Sí, sí. És veritat, el 2014, el 2014. Ja fa tres. Ves-nos informant de tot. David, ho hem de deixar aquí perquè ho tenim més temps. Gràcies una setmana més. I ens trobem dimarts que ve amb més televisió. Un petó molt fort i cuidat. Un abraçadament fort a tots. Bé, tres quarts de set de la tarda, i, com ja vam anunciar la setmana passada, a partir d'ara, els dimarts... Avui què som dius? Avui és dimarts. Tenim l'Arnau per parlar-nos, com sempre, de llibres. Des de Can Lliberté, al centre de Sant Just, al carrer Bona Vista, davant de ballar. Què tal, l'Arnau a la tarda? Molt bona tarda. Però sí, sí, per anar fent el... No primer dia, des que sou a Can Lliberté, que venen a vi. Exactament. Ara ja no faig allò del telèfon. Vaig conèixer els clauradors, l'infantartúlia... Què tal, com et va, Can Lliberté? Doncs la veritat és que estem contents, eh? Sí, no. Més de dos mesos, gener i febrer, difícilots. Però digue-li per la novetat, digue-li perquè és això. Corde Sant Just i passa a molta gent. Què que no ho sembli? Passe molta gent. La sorpresa és descobrir que, després d'un mes i mig, que dius, no, Sant Just ja està, ja l'hem abarcat tot, amb un mes la gent ja s'ha anat saventat, tots ens coneixem, tots som amics... No, encara hi ha gent que passa per davant, s'atura i diu, i ho sents des de dins, eh? Anda, això és nou, això és nou. Des de quan? I entra i diu, com fa que és obert? No? I doncs és una sorpresa, clar, perquè un pot pensar que Sant Just el coneix tot, però al final som que casi ve 18.000. Evidentment no coneixes a tothom. Hi ha molta gent que baixa un cop al mes, al centre, amb sort. Hi ha molta gent que ni passa, no? I espera, perquè això segurament fins al lluny, o encara ho escoltaràs... Sí, sí, després encara això. L'altra gran sorpresa, gent que... Mira, això d'haver sortit a la tele, a la ràdio... de Vast Nacional, diguéssim. I amb un parell de diaris, ha fet que vingués gent de Cormella, gent de Sant Joan, gent de Sant Feliu, gent d'Esplugues. A Catalunya ràdio va sortir, llavors? No. A Recubos, dir? A on? Ràdio Barcelona, cert. Ah, Ràdio Barcelona, és veritat que hi ha el programa... A punt de llibre? A punt de llibre, que... A Pilar Guudo, que és l'àrbitre. L'anport d'aquí, diguéssim, que ens va fer... Una mica de calibrateria. Exactament. Per cert, aquest dissabte hi ha un recital amb tasc de vi? Sí, senyor. A on? Doncs a la Teneu, podem des de calibrater, però fa 4 anys que fem un tasc de vins, i allà vam pensar que seguim fent-ho, ara tampoc necessitem una cosa penjada, perquè hi ha un caliu format. Acaba aquesta temporada i després ja ho veuràs. No, és suposo que seguirem també, i podem combinar a fer actes, perquè el dissabte... Doncs aquest dissabte tenim un poeta molt interessant. Es diu Víctor Ovíols, i potser algú ho sona perquè és el guanyador de l'últim premi Carles Arriba, amb un llibre que puc portar avui aquí des tranquis, el puc ensenyar a càmera, però no el podeu venir a comprar fins demà. Ah, per què? Perquè tenim allà vint exemplars a la llibreria, que hi ha pensats per portar-los dissabte al recital. A quina hora és, el dit recital? A la sala del 50 Nari, perquè el Víctor Ovíols té un pseudònim, que, de fet, és el seu segon cognom, però l'utilitza com a Víctor Boca Negra, quan fa de música. Perquè ella, més de poeta, és música. Ha gravat diferents álbums, en diferents formacions, i és probable que s'animi a recitar i a tocar el magnífic piano de Cuba, que hi ha a la sala del 50 Nari. Però tant podria ser un recital triple, eh? Tast, de vi, poesia i música. Hosti, que guapo, no? Tot en munt. Sí, sí, sí. A més, això, un llibre que recén sortit del form. Vinc ara a Faulo de Tinta, aquests que obres i... Com es diu el llibre? Dret al Miracle. El Miracle, que és viure, el Miracle, que és envellir, el Miracle, que és fer-se madur. Perquè el Víctor Ovíols, un poeta que té una trajectòria llarga, va començar a publicar l'any 74, quan tenia 15 anys de ser prova, que us ha anat per presentar-se un premi, no el va guanyar, però ho vam considerar provó, com per publicar-lo. I després, que de 6 o 7 anys, no és dels poetes, que amb 40 anys hagi fet una tracada del llibre, sinó que, poc a poc, n'ha fet uns quants. I ara, els últims anys, n'ha tret dos o tres. L'altre és el de l'Abreu, que va sortir fa un any i mig, d'un Juny Du, i, del qual, un títol amb moltes us, però que no és significat, d'un Juny Du. D'un Juny Du. De fet, veig... És un joc de paraules, prou, evidentment. En el seu guamari hi ha aquests jocs de paraules, o com són? Sí, és un poeta que juga bastant a aquests jocs de paraules, molt rimats, molt musicals, que suposo li ve de la seva vocació. De què parlen? És que no conec, ja em disculpareu, però de què parla Víctor Oriols en els seus poemes? En aquest tant concret, de dret al Miracle, que tot just ha pogut follar per arribar d'aquest matí, el tenim vetat de vendre al fins demà, és un poemari que reflexiona això, del fet d'haver-se fet gran, d'haver-se fet madú, i d'haver arribat al Maduresa i poder contemplar, doncs, bueno, que el Miracle ha estat viure i sobreviure, i seguir escrivint, i poder ara reflexionar-hi, no? I el poema, per exemple, que destaca l'editorial que està a la contra, té aquest joc de... de... Vole nou, sabevel, refila el nostre ocell, sabevel, vole nou, tonada en percans mou, amb llei de pell arribem a l'entranya, retrunir de muntanya, dringa, cascavel, què és això? És sabevel, per cap i per cor, i s'afanya, morint per ell. Doncs... Per aquí, per aquí, morint, per aquí, morint. Això l'heu d'anar veient, també? Ah, clar. En tot cas, aquest és, de fet, el poema és pressegueix, i, en tot cas, jo crec que jo m'hi he posat també com he pogut, però, clar, és d'aquests poemes tan musicals que, realment, només el propi poeta, o un molt bon rebsó de, s'hauria trobat-hi l'entonada perquè, a banda de sonar musical, s'entengués bé tot el que hi ha darrere. Perquè, segons com el senzill, sí, és musical, però és com un conjunt de paraules. No, no, darrere, quan es llegeix tres o quatre cops, el recita bé, doncs té... té sentit. Bé, doncs aquest, com diem, és Víctor Ovíols, que va guanyar a Carles Riva, segurament un dels premis més importants de poesia. No, el més important, directament. Aquest dissabte les vull a la sala 50 Nari, amb aquest llibre Dret al Miracle, que a demà, a partir de demà, ja podreu anar a comprar aquest llibre. Junts amb els altres premis de la nit de Santa Llucia. A partir de demà es pot comprar el Premi Sant Jordi, la vida sense Saramat, de Pep Puig, un autor jove, del qual, doncs, sabíem fins ara que havia tret un volum de contes, i aquesta és una novel·la que... llisca fàcil. Diguéssim que és d'aquestes que jo crec que trobarà molts lectors, d'aquests que no volen una novel·la difícil, que es faci pensar com alguns dels últims Sant Jordi, sinó el contrari. Una història senzilla, tendra, d'amor, d'un amor idealitzat de joventut. En fi, veurem. I, també, a partir de demà, a la seva llibre de referència... També a les altres, però, vaja, tampoc altria. Tu veus que ho podem fer una mica... Mira qui surt. No, atenció, eh? El Premi Mercè Rodoreda, de contes. Sí. D'una contista molt famosa i radiofònica. En Parmolines. El nou llibre, a partir de demà, la venda. Ah, de fet, sembla que aquests dies has estat tutejant, no? Sí, avui a la ràdio crec que a banda també ho ha començat a anunciar. La portada del llibre i tal, que segurament serà un dels més venuts. Sembla que el Premi Sant Jordi, sense cap mena de dubte... Sembla que el Premi Sant Jordi, sempre el més venut. Jo crec que aquesta vegada l'opció de l'editorial, amb aquests premis que tots sabem que són molt nets, ha sigut... Perdona, què vols? Perdona, què vols dir? Que no són nets, el Sant Jordi? Sí, sí, són molt nets. Però l'opció ha sigut a dir... Hi ha el guanyador del Premi de Sant Jordi, de novel·la, que és el que tothom busca per Sant Jordi, el Sant Jordi... És un autor descanogut que es vendrà perquè és el Premi Sant Jordi, però no té el plus d'altres anys o... no? Per tant, ja el nom et cridava a Nari, o el polític d'esquerra. Sí? Qui? Ara no em surt el nom, i quedo molt malament. Que va guanyar també el Premi Sant Jordi, el David Castillo, que el va guanyar al seu moment. Que és el d'esquerra, vols dir, que està a l'Ajuntament de Barcelona? L'Alfred Bosch? Ah, l'Alfred Bosch. Són noms i a populars que van anar al Sant Jordi, per tant, la gent ja els coneixia. Aquest any han optat que el Premi Menor, que era el de contes, que la gent no llegeix contes. Si no són això, del Monzo, de la Moliner, del Pàmies, autors criduts, desopte la novetat del... El Sant Jordi és una mica com el planeta català, que ho aprofiten i llavors treuen... El planeta català, més justament, hauria de ser el Ramon Llull, perquè ho fa la mateixa editorial planeta, però sí, d'alguna manera, va per aquí. Perquè són així més famosos. En fi, doncs, l'Empere Moliner, que no ho llibre de contes allà, i que segurament val la pena llegir-lo, és una bona idea. La sireza que té l'Empere Moliner, que jo crec que sempre fa gràcia. Whiskey, sempre sexa una mica, també. Suposo que no va bé, però jo acabo de dir que l'Empere Moliner... Més que whiskey, ni gronis, em pensava que li van. Sí, sí, sí. Tu encara parles amb ell o no? No, però tindria ganes de fer-ho, i aconseguir que vingués a presentar llibre o a firmar-los aquí sent just. Perquè, cert, l'Empere Moliner, abans de que fos tan i tan famosa, va ser a Rajoy Esverg. No estàs tu aquí, estàs tu... Jo crec que jo crec que va fer famosa al sortir de Rajoy Esverg. Sí, el divendres ja està bé. I ha començat a trucar, tu ets el que has fet al llibre, aquest de l'assassí de la Vallesta, que és el que va venir a parlar. Correcte, correcte, correcte. I la fama. Molt que n'hi anem per Moliner, ens ha agradat molt. En fi, doncs, Arnau, ho hem de deixar aquí. Moltíssimes gràcies, una setmana més. Que vagi molt i molt bé, i ens trobem dimarts que ve aquí a la ràdio. Dimarts que ve, que tenim una tracadada d'actes. Un segle que es diu Beus del Sud. Tendrem tres dies amb gent del sud, del nostre sud, de València, de l'Ebre, de les illes, que vindran a Sant Just, expressament, a presentar llibres. Doncs el dimarts que ve... La setmana que ve... Em d'uspliques i ho comentem. Trobem dimarts que ve aquí o, si no, el que llibret de trobem, eh? Que vagi bé bé. Tant i tant. I nosaltres, que hem d'acabar el programa justament ara. Gràcies a tots els que fos possible a l'Apena del Morro d'Avui. La Cristina Barca, a les dones de Sant Just. L'Anna Robira, carretera i manta. L'Aroa Carmona, viatge voluntari. I l'Ebita Vila, a la televisió. L'Edo Martínez, a un pare en el puro. I l'Ernau Consola, amb els llibres. Tornem demà, a partir de la fin, en el programa 1.88 de l'Apena del Morro, amb les glòries, la capitana i la Martínez. I qui us parla també, un plaer, com sempre, Jordi Domènech. Adéu, fiau i bona tarda. Quan Joan era petitet, que festejava i presumia es perdenya blanc el peu i mucador a la falsia. Adéu, clavell murenet, adéu estrella del dia. Ja crec que ja en sóc grandet, que m'he tirat a mà a la vida. M'he de dematar i robar ofici de cada dia. Adéu, clavell murenet, adéu estrella del dia. Ja crec que ja en sóc grandet, de cada dia. Adéu, clavell murenet, adéu estrella del dia. Adéu, clavell murenet, adéu estrella del dia. Vaig robar-ne un treginet, que venia de la Fira. Vaig robar-li els dupers, també la mostra que enduirà. Adéu, clavell murenet, adéu estrella del dia. Adéu, clavell murenet, adéu estrella del dia. I no ho has d'acabar, no ho has d'acabar, no ho has d'acabar. I quan l'he tingut prou diners, he robat també una nina. L'he robada amb falsedat i en l'hi cal, que a mi casaria. Adéu clave i muranet, adéu estrella del dia. La justícia m'ha agafat i em preso fosc amb duia. La justícia m'ha agafat i em preso fosc amb duia. Adéu clave i muranet, adéu estrella del dia. Adéu clave i muranet, adéu estrella del dia. Bona tarda, són les 7 per la Cristina Vargas.