#863 - La Penya del Morro del 17/2/2016

que l'alliberin en el meu municipi. Doncs, escolta, això també és positiu i això també és una cosa a explicar. L'arribada d'aquest nou exemplari al mes de maig contribuirà a diversificar la genètica dels ossos actuals, que tenen massa vincles de consenguinitat entre ells. A la UiBarre, a Catalunya, a Ràdio i a Borsí. Bona tarda d'aquí una hora i mitja, dos quarts a set, el Barça juga el partit del Lliga que té pendent a Jijón contra l'esporting. El TDP comença d'aquí a mitja hora. Si guanyes, distanciarà a 6 i 7 punts de l'Atlètic de Madrid i el Real Madrid. S'espera un play absolut al Mol i non, m'ha agradat l'alta probabilitat de pluja. Aquest vespre tres quarts a nou partits del Lliga de Campions, Roma, Real Madrid i Gantt, Belga, Folsburg, Alemany. En basca de la Barça, Lassa, de votarà de mala copa contra el Bilbao, a la Coruña, els blaurans recuperen el base Carlos Arroyo, però tindran la baixa de la Ual, que passa pel Quirofa en aquesta tarda. El Barça podria recuperar un ex-blaurant a Jou d'Orsi, i el Barça és un dels quatre clubs que hi negocien. Els dades són el Panetinaicós, el Macavita, la Vipi, l'Olimpiacós. I en ciclisme a l'Italia, Daniel Ebenatti, ha guanyat la primera etapa de la Volta, ciclista d'Andalusia, de 100... de la cursa, i no gaire lluny d'allà, l'Algarve, l'Alemany, Marcel Kittel, s'ha empresat a la primera etapa de la Volta, a Portugal de 163 quilòmetres. Fins aquí les notícies. Fins aquí les notícies. Veus de la paròquia? A profundiment de la espiritualitat. Una mirada a l'Avengelli. Notícies i activitats d'Església. Audició i comentari de música i can religió. Els dimecres, a dos quarts d'avui del vespre, i els dissabtes han diferit a dos quarts d'onze del matí. Fins aquí. 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat, tots els dimecres, a les 8 del vespre, i, en segona audició, els dissabtes, a les onze en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. La informació del baix i l'obregat al teu ordinador, el dispositiu MOP. Despertanta, corrent, esmorzant, comprant, passejant, quedant, treballant, celebrant, sortint, conduint. Vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són producats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. La penya del Morro, un programa amb més mor que penya. Què tal? Bona tarda senyors i gent de l'estranger com esteu, benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esvernos per la lliçosa de Jordi Domena. Gerard i Fimplecet, el vespre, això és la penya del Morro, avui el programa número 1.788. D'aquí un moment repassem les notícies de senyors amb el Cristina Margas. A més també avui el programa amb les glòries camerateres amb la capitana, la Martina. Avui una convidada d'excepció. Avui que tremolin la ràdio i les zones radiofòniques de Catalunya, perquè sí, tindrem la Núria Feliu amb les glòries camerateres. Bé, estic nerviós, ja. També tindrem a la segona hora la filosofia. Toc mil vits amb l'Albert Capape i l'Educació Canina. Les noves donologies amb la Dipomar, i les dones seran tota l'Història del Mobile World Congress. I acabarem amb el Sergi Arrada. Avui nova pista per aconseguir, si voleu participar, el concurs d'un passe per dues persones. Un passe de dia pel Primavera, saunó, pels sonars, tot això. Avui a la penya del Morro. Bona tarda i benvinguts al programa. Comencem, com sempre, amb les notícies de senyors. Què tal, Cristina? Bona tarda. Avui l'escola Canigo explica, i també demà, el seu projecte educatiu als pares i mares. El centre és la primera escola pública de Sant Just, en obrir les seves portes per tal que donada a conèixer la seva metodologia i mostrar així la seva instal·lació en els pares. De cara al procés de prenscripció del curs 2015 i 2017. 16 i 17, perdó. De cara a la lliminent. Sí, jo pensava que, de fet, anava a dir que l'escola Canigo, com tu et sabeu, és la més alta de Sant Just. Com el seu nom indica, no, Cristina? Correcte. Aquesta és la primera escola que ha obert les seves portes. Demà farà la segona jornada. L'objectiu és explicar els seus projectes, més destacat i també les seves prioritats de cara al proper curs. Per això, l'assassinformativa, els pares i mares han rebut en aquesta ondocia informativa, amb tota la informació sobre els aspectes més destacats del projecte educatiu, fins i tot de les activitats extrascolars, entre d'altres. Hi ha un vídeo d'uns 12 minuts de dorada que dona visió genèrica, en aquest cas, d'un curs escolar. I, posteriorment, han pogut escoltar les intervencions del personal docent del centre. Algun dels aspectes destacats a l'escola Canigo és, per exemple, la seva aposta per les bases, d'un ensenyament trilingua, des dels 3 anys, mitjançant diversos programes i també activitats, com, per exemple, fent colònies en aquest cas en anglès, també disposen de dues senyores que s'encarreguen a l'hora del menjador de fer-ho tot en anglès. I, a banda d'aquest llengüe, el director de l'escola també ha volgut destacar l'aposta per les noves tecnologies i la participació del centre en el programa TI, que és un tutorial entreiguals per tal de prevenir l'assetjament escolar. Cal destacar que una vegada es finalitza aquesta sessió informativa. El centre, a més a més, dona la possibilitat als pares i mares de fer una visita comentada a les instal·lacions de l'escola, perquè la coneguin. I, tot això, com diem, s'ha fet aquest matí. Demà repetirà les 4 de la tarda, la mateixa escola, i destacar que la resta d'escoles, en aquest cas, a la Montserrat, farà les visites i aquestes jornades de portes obertes al dimarts d'1 de març, a les 4 de la tarda, i l'alnamal d'imicres a dos quarts de 10 del matí. A la segona escola serà la Montseny. En aquest sentit, doncs, obrirà les portes al dia 7 de març, al lluny a les 4, i al dímicres 9 a dos quarts de 10. L'institut, en aquest cas, que el tenien compte, que només farà una única jornada de portes obertes al dijous 3 de març, a un quart de 7 de la tarda. I, per últim, l'escola a Bressol, municipal Marrex, les farà de cara a l'abril, al dimarts dia 19 a dos quarts de 10 i al dijous 21 a la 5 de la tarda. La feia vol morre, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio de esber. Bé, continuem amb més qüestions al nostre municipi. Hem de parlar ara, que a Sant Jus s'han plantat a la Rambla, concretament, 5 arbres nous durant aquest mes de febrer, en substitució dels que han mort, descansin amb pals. És una de les mesures del pla de gestió dels 9.000 arbres que hi ha al municipi. Cristina. De fet, el Consistori ha fet un pla de gestió en referència a l'arbreta amb un nou protocol, que garanteixi la gestió adequada dels riscos associats a aquests arbres i els criteris que s'han seguit per tarlar-los són tres. El primer seria per aixecament de voreres i impediment de pas a les persones vianants, com, per exemple, és el cas dels carrers Tudon, a major i passeig de la muntanya, on, de fet, hi havia arbres de graçament molt ràpid, que les seves arrels causaven d'anys a voreres i també a diferents serveis d'aigua i gas. Un altre dels motius és per risc de caigudes, com serien els lladoners de la rambla que han estat tallats per evitar possible presament caigudes d'aquestes samplars que presentaven podridures. En aquest cas, com has comentat Jordi durant aquest mes de febrer, s'han plantat 5 unitats noves en substitució dels arbres que han anat morint a la rambla. I el darrer motiu dels tres seria per malalties causades per insectes, com els barrinadors, que hi ha, en aquest cas, els troncs dels pollancres. Aquests insectes, de fet, provoquen uns forats que no s'aprecien externament, però que poden arribar a provocar la caiguda de branques o fins i tot que estrenqui el tronc sencer. Per tant, són diferents mesures que ha ampliat el consistori aquel municipi per cuidar tot l'aspecte i el tema dels arbres. Bé, acabem parlant de la biblioteca Joan Margarit, que ha posat en marxa el mes del cinema, el mes del setè, la sala infantil de l'equipament. De fet, acollirà una exposició i un concurs relacionat amb el món del cinema. Cristina, concretament, què és el que s'hi farà? Sí, doncs l'equipament acoll, com deies, a la sala infantil, l'exposició pel·lícules de contes i contes de pel·lícules. És una exposició que, en aquest cas, el que vol i pretén és que els més petits de la casa ha promogut la lectura, i per això el que es fa és presament que tots aquells nens i nenes que passin per la biblioteca i s'apropin a aquesta sala podran agafar un dels llibres que hi ha a l'expositor i un cop l'hagin llegit, en aquest cas el retornen a la biblioteca, l'equipament convidarà a veure la pel·lícula que està relacionada amb aquest llibre, i, a més a més, convidarà una bassa de crispetes. Ah, una bossa de crispetes? Sí, una bassa, seria com un bol. Unes crispetes, vaja, unes crispetes. Molt bé. Doncs escolta, enhorabona, enhorabona a tot la gent que ens agrada el cinema, i que des de ben petit ja a la biblioteca Joan Margarit fan afició i els fan enganxar per aquests aterres. Això seria per una banda el que correspon a l'exposició en sí, d'altra banda, però també cal destacar que en la mateixa sala infantil doncs acull un concurs relacionat amb el món del cinema i també amb aquesta exposició, com deien, i amb les xarxes socials. De fet, en motiu de la recent estrenada a paginar Facebook de la Biblioteca, que recordem que aquests anècdotes van engegar i van posar en marxa, el que hem fet és obrir un concurs de fotografia. Què cal fer per participar-hi? És molt senzill. Cal entrar al Facebook de la Biblioteca, Biblioteca Joan Margarit, i allà trobaran una publicació en referència a aquest concurs, se li ha de donar amagrada o un like, i s'ha de pujar i penjar en aquella publicació com a comentari una fotografia amb un dels dos ninots que hi ha en aquesta exposició, a la Biblioteca Joan Margarit. I què poden guanyar? Doncs el que poden guanyar, en aquest cas, és una pel·lícula de Rango, una llibreta dels Muppets, i un llibre que és sorpresa. No sabem quin diposa. Una pel·lícula de Rango, has dit? Rango. No, no, Rango. Qui és Rango? Un personatge animat. Un personatge animat? Ah, mal, Rango. Sí, perquè tu des de coses així animades. És per als infants, això? O pot participar tothom? No, els pares, de fet, poden participar i fer-se putos amb els fills. Sí, no hi ha cap mena de problema. Però, diguem-ne, acabem més dirigidals. Orientat al públic infantil, eh? Molt bé. Doncs queda dit. En fi, Cristina, moltes gràcies. A vosaltres. Ja sabeu que tenim més informació ara mateix, a RàdioDesver.com. I a partir de la set, als enius notícies d'edició, veus que farem una pausa per la publicitat. I d'aquí uns moments, amb les glòries cabareteres i Núria Feliu, heu sentit bé les glòries i Núria Feliu a l'apèndia del morro. Fins ara mateix. Smooth, yes, ono. De 11 divendres de 4, 5 de la tarda, relaxat amb estils com on chillout, la smooth jazz, el funk, el soul, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de 11 divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. Esperem. Veus de la parròquia, a profundiment de l'espiritualitat, una mirada a l'avangeli, notícies i activitats d'església, audició i comentari de música i can religió. Els dimecres a les quarts d'avui del vespre i els dissabtes en diferit a les quarts d'11 del matí. 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat, tots els dimecres a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Sobretot aquí, els bons amics que jo estimo. Sobretot aquí, els bons amics, te n'apropo. 5, 20 de la tarda. Continuem en directe al programa. Venimos de Empalmi otra vez. A ver, una cosa, siempre vení de Empalmi vosaltres. Carinyo, sí, es que el lunes tuvimos una lectura dramatizada. És veritat, amb el mar rossí, que allà la ve que és com us va anar. Pues muy bien. Carinyo, muy profesional en nosotras. Sí, no, sí, por qué... Madre mía, que ya lo escuchamos. No, es que estuvo en este programa. Sí, ara l'hem entrevistat al Divendres, perquè, doncs que és el dramatur de fanguissets, el musical, doncs l'hem aprofitat a la vinantesa. Ya, ya. Y lo estuvimos escuchando, ¿eh? Sí, ¿y qué pasa? ¿Por qué me mireu així? Oh, no, no, no, no tienes que decirte nada, Domènez. Jo? Hombre, Domènez. No, pues que estoy muy content de tener las glorias que me tienes. Una aplausa, una aplausa, parella. Cuando estamos presentes, te callas como una perra. Pero luego se te suelta y la lengua, y tenemos unas frases aquí extraídas directamente de la entrevista. Pero qué día. Que sopa en marcar las sedes, gracias. Perdona, perdona, perdona. Podríem-nos escucharla y así ponemos antecedentes a los dos oyentes que tenemos. ¿A qué voleu escoltar? Las frasescitas que soltaste por esa boca. Eh, però si no... A tot arreu i a la ve, que també... Repartim carinyo, tot arreu. Sí, segur, segur, que han dit que les glorias estaran llegint una, al Dilluns. Sí, sí, sí, aquest lluny tenim a les Glòries Cabareteras, veu un parell de textos. Hombre. Sí, sí, sí, a més a més, ara acabem de fer-hi ja amb ella. I què tal, què tal? La de l'altre. La has dirigit bé o no? Està bé, està bé. La de l'altre ho saps, però si ja no els agrada. Doncs ja m'insultes molt a la sala de salt. Som molt, ja ho saps. Sí, som molt ells, som molt. Per això tu preveies amb ella. Per això tu pregunto, ja, com que venen aquí el programa, que dos dies més que eres, deixem parlar amb una altra persona. Ara estan allà dintre, em sembla preparar-hi on es porto. Ah, bueno. Perquè som els professionals. Trabajadora. Teneu, eneu, perquè són molt tertes, ja ho saps, és molt difícil. Tenen un caràcter molt seu, són indomàples. Perdona. Però és veritat, però una altra, com a ONG... Com a ONG, com a ONG living. La GNG és, m'entenc, que és possible, per fer-ho a la gestònia, però no em facis parlar. No, no, no. Estan estupendes del dijous, però cal que jo seixà, no? Sí. No hem entrenat gent. No hem entrenat gent. No hem entrenat gent. Amb les glories, sempre tu t'has passat assajos. Això què? Tot està passat assajos? No, no. Necessiteu assajar vosaltres. Exactament, no necessitàvem assajar, no. Jo estuvo. A veure, primer, jo no sabia que escoltava el programa a part de la vostra secció. Després, jo crec que no he dit res, que no sigui veritat, i que us ho fei. És que us ho feneu. Teniu la pell molt fina, vosaltres, també. Perdona, nos has dicho que éramos difíciles, y quizás por eso nos echaban de todas partes. Y has dicho que nos tenías por lo que eres una ONG. He dit que érem molt vostres, però és que tothom és molt seu. Jo també soc molt seu, i cadascú és molt seu, cadascú és... No l'amas la píldora, que ja t'està moviendo el diàutom. No l'amas la píldora. Però és veritat que tot està passat assajos, perquè vosaltres sou tan grans que no cal que se ja. No cal, perquè per vosaltres ja està sobrevalorada. Las glòries. Pelota, és que pelota... Pelota, o pelota... Però ja està. A veure si te piensa que, por unos aplausitos, nos vas a comprar, ¿eh? Unos aplausitos grabados, además, que no penses que está aquí la gente en directo, que es todo mentira. Yo tengo una pregunta para el Marrosi, después de haber escuchado estas afirmaciones que hizo... Marrosi, ¿tú puedes dormir por la noche encima de esa almohada de falacias? No, es una pregunta que te hago. Me han cantado eso. Hombre, dice, es que no quieren ensayar. Perdona, estábamos ahí el puntualas. Nos tuvo cuatro horas en el mismo día. Cuatro horas ensayando encerrás. ¿Eh? Que hacía un día maravilloso fuera, y nosotros ahí en la beca con unos focos que hacían ruido, porque hacen ruido, y se apagaban. Vemos esta mesa estona de sejan, que hacen la... Exactamente. La vez que sopar vosotros es mejor. Es que esto es incoherente, o sea, ensayar más de lo que dura las funciones. No tiene ningún sentido. No tiene ningún sentido. Nosotres le decíamos, Rosi, nosotras, la función que ahora es a la 9 y media, nosotros venimos a la 9, nos pintamos, nos ponemos la peluca, y ya está, y el no, no, no, a las 4, a las 4, y a las 4 estábamos ahí como dos perras que somos. Ya no, ya puedes preparar el látigo porque está haciendo... Esta tarde va a zona el látigo varias veces. Esta tarde van a caer, van a caer los cuantos. D'aquí us volem anar a entrevistar a la gran Núria Faliu. Estamos nerviosas, perdón, es que nos hemos entendido. A veure, si clau, baixeu una mica el to perquè Núria Faliu és la gran Núria Faliu. No, no, no, ya estamos, ya estamos, ya estamos. Ai, Núria, Núria. Que voy a llorar, voy a llorar. Bueno, per tant, llavors van a ver, perquè veu estar llegint... Porque acabamos nosotras. Bueno, però què veus llegir, què veus llegir, se'n recordeu? No, perquè és que ja que fa alguna cosa, a la sala béquets. Sí, que la gente se piensa que no sabíamos leer. Te prometo que hubo gente que me dijo, sabéis leer, y esto es real. Es que se piensa que todo lo hacemos de cabeza, que no escribimos nunca ni le hemos leado ni nada. Pues estuvimos haciendo el abriguito, el abriguito. Una pieza de maja, dos coscopitos coscopitos. Creo que no lo he dicho bien, pero... Pero estas son del caos, ¿verdad? No, maja, no es maja, no es maja. No, no, no es maja, no. No, es maja. Y maja también, de usted. Bueno, es maja, ella, es maja, sí. De dotshoff, que ya no sé. Doghjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjj. Y luego estuvimos haciendo de partener de Esther Kort y Carla Gilaber. Esther Kort. Què heu dit jo? Esther Kort, l'has dit avui. Esther Kort. Esther Kort. Oh, oh. A veure, a veure, por favor. ¿Dónde va la vostra lectura, un amico dí per la gent que no va a veure? La ve, que es la lectura de que... Mira, ya te la he resumido. Se llama el abriguito. El abriguito son dos perras que se pelean por un abrigo de pieles. Ah, mira. Y un poco más. Y en la otra pieza que era de Jordi Girunella, esa iba a... era una cosa rara. Nosotras hacíamos demuertas. Yo creo que eramos muertas. Todo lo ve muerto, porque te le preguntó por otra pieza que estaba muerto. No, había mucha gente en todas las piezas. No la entendimos, la última. ¿Para qué vamos a negarlo? Pero como, bueno, estamos ahí, leyendo. A ver, estamos muy bien. Martínez, un día, ha de aportar el péndulo y las cartas y fue una brita de que ha parado el muerto. De aquí dos semanas lo hacemos y contactamos con quien queráis. ¿Tiene algún muerto particular que quiera hablar o decirle algo? No, no. No, gracias. No tienes, ¿no? Así, a la sala, a ver quién aparece. ¿Qué? ¿Lo hacemos al azar? Sí, no, pero a ver, una cosa, bueno, ja parlarem, això, com ho fem, però, per exemple, es poden preguntar coses sobre si, per exemple, un clásico, a veure si el Barça gana la liga. Bueno, sí, i totes aquestes coses, sí. Yo soy muy anti preguntar cosas chorras, por ejemplo, esa, pero... Si, per exemple, el professor Bernhard y el TNC tindrà èxit. No sé si... Sí, eso ya te lo puedo decir yo. Diferent preguntes que la gent es fa... O sea, ¿no vas a traer el péndulo per preguntar esta mierda? No, pero a ver, un momento, a ver, yo me puc oferir, yo me puc oferir y me el feu a mí el péndulo, no sé. Claro, pero nosotros queremos cosas personales, cosas escabrosas. No, no, no, no, no, que truqui la gent, esperem això. Mira, esto estaría muy bien. Pero que sea de verdad, que no sea la productora. Ve buscándonos una musiquita así que sea de tarotistas. Sí, mal, mal. Oye, por cierto, no hemos comentado que está muy impresionada por las noticias que tenéis aquí en el pueblo. ¿Qué pasa? Te habéis plantado cinco árboles. La rambla, la rambla dels... Cinco árboles tenéis, ¿no? Muy bien. De los 9.000 árboles que hay al municipi, 5 se han muerto... Anda. ...a la rambla de San Just y el de en sustituït. Claro, es que esto es por... ¿Arboles muertos y si contactamos con árboles muertos? Yo creo que igual, de aquí dos semanas, podemos traerlo el tarot y contactar con esos árboles. A ver qué dicen, que están contentos con la sustitución. Escolteu, vaig a trucar a Núria Faliú. ¡Ay, qué nervioso! ¡Aplaudiments! ¿Te truco, eh? Sí, sí, truca la. Es que estábamos dilatando el momento, porque estamos muy nerviosas. No trobo el teléfono. No tiene el teléfono preparado. No tiene el teléfono preparado. Con todo lo que la hemos venerado. Dos años preparando esta entrevista y no tiene el teléfono preparado. Se está haciendo un silencio en la radio. Madre mía. ¿Por qué no parlaeo? ¿Por qué os gusta la Núria Faliú? ¿Por qué no gusta la Núria Faliú? Llevamos años venerando, la sale siempre en nuestros shows. La tenemos en nuestro altar, tenemos una foto ahí, junto a Paloma San Basilio y Margarita Xirgu y está ella, Núria Faliú. Aleccionamos a una Argentina que no sabía quién era y se volvió fan. Aprendió catalán solo para entender las canciones de Núria Faliú. Que encima, que decían versiones en inglés, ella la hacía en castellano del catalán de Núria Faliú. Imagínate, era una metatraducción. O sea, es la presidenta del club de fan de Núria Faliú en Buenos Aires, Natalia Yamuch. Ahora mismo, en este momento. Madre mía, Núria Faliú. ¿Cómo estás? ¿Cómo lo llevo? Yo estoy muy nerviosa. Perdoneu una cosa. A ver, eso es real, eh, porque la Núria Faliú la tenía contactada, pero es que no responde al teléfono. Yo sabía, pero... Es que lo sabía. No se está haciendo luz de gas. Es que lo sabía. No nos hace luz de gas. Nos quiere volver locas. Nos quiere volver locas. Nos habíamos de hablar con ella, y después de algunas trucadas, de hecho, vam aconseguir que digués que sí, i ara la torno a trucar. La torno a trucar. A ver, potser és a oblidar, però no crec que s'haig d'oblidar. Igual no se está escuchando y ha dicho, prefiero no complir teléfono. Si no, bueno, a malas... Tornem a trucar-la, tornem a trucar-la. A malas, no. Nosotras dirigiendo el programa un poquito. Sí, vamos dirigiendo porque esto se va de la mano. Oye, que digo yo que mira, si un caso hacemos luego la escena... Exacto. Y le damos tiempo a Nuria para que se recupere ese levante. Quizás está durmiendo, Jordi. Igual está durmiendo. Y todavía no se ha despertado. Igual está en el mercat de Sants. Que tampoco queremos cortarle el desayuno a las mujeres. A ver, mira, toda la ilusión que venía yo hoy, que la única ilusión que tenía hoy, es de evitar a la Nuria Feria. Otro día he perdido más en mi vida. Teníamos una de preguntas maravillosas. Si no, también podemos ir poniendo a París a Marrosí. Sí, pues mira, también estaría bien, porque no veas cómo se ensañó con nosotros. Como se nos da luego en directo y nos dice, ah, había esta estupenda, había esta estupenda. Otro cobarve. Tantos dramaturgos catalanes que son todos unos cobardes. Esa es la primera persona que ha llegado a Barcelona. ¿Qué quiere? No, que parcelona está ahí con lo que hemos tardado hoy. ¿Qué hemos tardado hoy? ¡Hoy hemos tardado muy poco! Estaba cortada otra vez... Esto también es noticia. Estaba cortada la calle que va a venir... O sea, la que linda con expluga estaba otra vez cortada. No sabemos muy bien por qué, pero hoy no hemos tenido el placer de hablar con los policías de San Jude del Ver. Eso no sale en la noticia. Nos han desviado por la otra calle y hemos llegado muy bien a la radio. Oye, si no, si queremos la escena total, ¿nosotras? Creo que en este momento Jordi está hablando con Núria Feliu. Entiendo por sus labios. Sí, creo que está hablando con ella. Acaba de decirlo a la Núria. Acaba de decirlo a la Núria. Eso es. Les tables de los labios. Sé lo de los labios también. La mente también. A ver, una cosa, son las 5 y 32 de la tarda, en directe, a la penya del Morro, un moment històric. Núria Feliu, bona tarda. Hola. Bona tarda. Oh! Mira, mira, mira, mira, pell de gallina, eh. Pell de gallina, Núria. Ens fa moltíssima il·lusió saludar-te aquesta hora de la tarda. Què tal? Com estàs? Estic una mica encurtificada. Us passaré els microvís, eh. No és d'aigua, Núria, no podeu passar el que vulguis. Núria, t'estimem molt. Estem molt emocionades. Estem molt emocionades de poder parlar amb tu avui, eh. No, jo també, eh. Jo també soc de la pell del Morro, del Morro, eh. Sí, també, també. Les glòries, la capitana, la Martín, és Núria Feliu. Jo us dejo, que segur que teniu moltes històries de les que parlaves. Núria, abans de tot ens volem presentar, nosaltres som dos vedets de quarta, de quarta categoria. Les glòries que varieteres. Sí, sí, sí. No m'ho puc creure. I de tota la vida portem feta humanatges pels pueblos de Barcelona. Pels pueblos de Barcelona, fija't-te, eh. Què dius, ara? Ja us volguessis. Ja us volguessis diaçant. Exactament, exactament. A totes les poples de Barcelona, eh. A tots els bars on hem actuat, fem un espectacle que sempre et tenim present, Núria. Moltes gràcies. Estàs amb nostre altar, si estàs amb palomes amb vaixiri o margarita xirgo. I Núria falliu, però tu la primera, eh. Moltes gràcies, moltes gràcies. A nosaltres, sempre, teníem molta il·lusió que vinguessis a veure. Sabem que has anat a veure les feligüets. Sí. Home, home... Que et va agradar, les feligüets, va ser genial, eh. Que et va agradar, Núria. Molt, molt, em va passar un pan vanir a casa demanar-me per mi. Clar, perquè som joves. Primer per fer-ho, i els hi vaig dir que encantadíssim a la vida. I vaig anar-hi diverses vegades a veure-la, i, bueno, molt bé, molt bé. Però, Núria, jo crec que el nostre espectacle també t'encantaria de venir a veure'ns. Bueno, pues vosaltres, quan estigueu actuant a algun lloc, envieu una llisteta de dir que estem a tal lloc, a tal altra. Ah, mira. Pensa que nosaltres fem dos bolos a l'any, eh. Ossia. Ossia, a veure, aviam si puc ens apagar un dels dos, eh. I si no, venim a casa teva i te fem a casa teva, eh. També, també. Oi, tant. Això, si té temps, perquè la Núria Feliu no para, justament avui s'ha presentat la Polzillera, aquest projecte amb el Pau Guillemet del Guinyamino i l'Oriol de Balançó, que també hi ha l'Oscar Dalmau, el Joan Colombo, el Joan Pons... En fi, el Martí... La Litaturillo, la Litaturillo... Sí, sí. Ho farem a l'auditori. Escolta, què és això de la Polzillera? Explica-nos una mica, perquè... No, és tot un... Aquí està molt molt involucrat a l'Oscar Dalmau. Sí. L'Oscar Dalmau és un fan de la cançó pop... Sí. ...del 50, 60, 60... Té una vespa? En català. Jo arrederé. Sí. Arreder la vespa veig jo, eh, ben agafat, allà ben aferrada. Sí. I llavors, doncs, han agafat una miqueta l'esperit d'aquelles cançons pop, d'aquells anys, amb coses que han composat ara, noves. Ah. No, és tot una... és una melància molt maca, molt maca. I tu què fas, Núria? Quin tema has cantat, tu? He cantat un dels temes amb l'Oscar. Ah, heu cantat un tema junts amb l'Oscar Dalmau? Bueno, sí, jo fa junts, trobo i li fa un altre. Però l'Oscar també canta? Però té una veu meravellosa, eh? Sí, això ho sabíem, però que cantaven o no... Hombre, hombre, no, no, no. Cantant té una veu meravellosa, eh? Bueno, escolta, per cert que també, Núria, estàs de... és que jo soc molt fan de Núria Felip, també. Aquí som tots molt fans, molt fans. Sí, sí, home, i tant, per exemple. Encolta, Javi, que faig de veritat, també. Bueno, ja n'hi hem dit, que faci el nostre espectacle. Estones perdudes, estones perdudes. Però mira, feia temps que Núria, tu lluitaves de valent perquè estiguessis disponible en format CD, tota la teva abundant discografia, i al final te n'has sortit. Perquè els 6 de res d'àlbums, pendents de redició, acaben de ser publicats per pick-up, amb mai no goses, humanatge, místinguet, Núria de nit, té per tots cançons que m'agraden i les ganes... Comèdia de música, a les nenes... Escolta, a les nenes... l'autís de la místinguet els encantaria, perquè hi ha totes aquelles cançons, per cantar aquelles cançons una miqueta picantones. Home, sí, home, sí. Les nenes són vosaltres, eh? Ai, la nena, se'n nota que no nos conoce. Sí, bueno, sí. Sí, que sí, tu eres la nena com jo. Ah, totes som nenes, totes som nenes. Tens raó, eh, que és una granda. És una granda. Serem nenes fins a la mort. Molt bé, espíritu de veret. És bravo, clar que sí. Perquè tu, Núria... A part cert, ahir vaig estar abans d'ahir, vaig estar dinant amb la Tania d'Hori. Home, amb la Tania d'Hori! Tania d'Hori! Amb la mania, amb la mania. Amb la mania, eh? Amb la mania, amb la mania. Amb la mania, però s'ha d'autotar. T'haurien d'autotar, Núria. I les glories no? Però què vau fer, un dinar? Però eren totes, faltaven nosaltres. Un dinar de vedets? No, no, a veure, jo he cantat de vedetes, no he tingut el Cuercos Serrano, per fer de vedetes. Nosaltres amb un boc, i més, i més. I tant, Núria, i tant, i tant. No ho sé, a la setmana del cargol, com cada any. Ah! I si entreu al meu Facebook, que diu fans de Núria Feliub... Ara entrarem, sí. Nosaltres ja som, ja som fans. Ens trobem totes. Tota la fúruma de Barcelona. Això hauria sido un sueño estar ahí. Mare meva, que fantàstic. Estem entrant i veient unes fotografies precioses i fantàstiques de l'aventó, no, us ho va tipar bé, no? Vau menjar bé. Faviam, fos jo la fundadora fa 32 anys que ho fem, eh? 30. I sabeu qui era la convidada d'un or? Qui? Una amiga meva de tota la vida? Qui? La Carina. Oh! Núria, no podem repetir això i venir. La Carina és la amiga teva de tota la vida, mare meva, Núria. Però això és un cop l'any. Oh, com els boles de les noies. No rebelleu aquí la Carina amb mi. Sí, sí. Sí, sí, sí, sí. Escolta, ens agrada molt saludar-te, Núria. Ens agrada molt que ens hagi de des. No et volem molestar, perquè sabem que... Escolta, què esteu vosaltres? Aquí ja sent jugos d'Esvern. Vos veniu a buscar un dia i berenem. Ah, i berenem. Berenem. Ens agradaria molt, ja et vindrem a portar. També amb un taxi o alguna cosa. Pagam-nosotres, eh? Escolta, no em deixes al tirada. No, no em deixes al tirada, la Núria Faliu, per favor. Pots recordeu-se que puguem fer un cru remet, així de llarguet i de fet. Doncs escolta... Tota una tarda, de Núria Faliu. M'encanta molt. Avui no et volem molestar més, perquè sabem que és una mica empiocada. Per cert, que et prens alguna cosa. Una mica de mel amb llimona o alguna cosa. Prens de tot, sinó em prens de tot. Prens de tot, però, bueno, és igual, és la passa. És la passa. Tomi i jo acabem molt bé, Tomi i jo amb ells. Bueno, Núria... Un petó molt fort, eh? I que si vols venir al nostre show qualsevol dia... Estaràs... et tractarem com una reina... Et posarem un esclau per tu, que serà el Jordi. Jo sí, jo el que vulgueu, jo... Doneu-me un ventall i vaig darrere a la Faliu tota l'estona, allavantant-la. Núria, un petó molt fort, cuides molt. Gràcies, Núria! Gràcies, Núria! Oh! Sou aquí els bons amics que jo estimo. Sou aquí... Mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira. Mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira. És que et posaré... Perdona, perdona, un moment, perdona, un moment. Ha dit, ha dit que un dia... voldrà venir aquí al programa. Concretem, Jordi, concretem el programa. Jordi, concretem un dia, ja. Ara ja ha penjat, no? Passeu-me'l. Tornem a la trucada. De cada un dia, amb la Núria Faliu. I ja ho fem una mica de pastes, una mica de té. Sí, jo punyó, però ja és un poquito de pasta. Parles d'aneses, sí. Núria Faliu, aquí el programa. Mira, jo... Estic en un altre molant, jo. Jordi, és que tu no saps què és això per fer-ho, no? Per mi, per mi, és que això no... Per tu és igual, ja estem parlant de nosaltres. És un contacte amb Núria, és la nostra secció, no t'oblides? Epoca broma, que igual en el próximo show. És que jo et dic una cosa... Jo aquí veig un principi de una gran amistat. Jo crec que l'hem caigut bé, fíjate. Me n'has demanat les nenes, jo crec que sí. La Núria Faliu no li diu a qualsevol les nenes? No, no. I aquesta convencció de BD, escabida en Barcelona. Això no li diu a qualsevol, tampoc. Com és que no nos hemos enteratuit? Us ho ha dit perquè us ha conegut avui. Jo crec que ho ha dit volguem dir. Jo crec que no us ha piquéssiu vosaltres. I no estiguéssiu... No és que una guerra setmana passada, sinó que us hagués comunitat. Jo crec que tu no ho saps, però, entre vides, no el reconocemos. Ja ha vingut, en seguida, que aquí hi havia... A Matias Flores. Por la voz ella ha notado, ha notado la tesitura, la voz a terciopelada, estas son bdt. ¿Dónde vamos a ir ahora por la vida, si hemos cumplido nuestro suecho? Una cosa, és que ara que hi ha el programa, una radio novel·la, que això va cap allà, a veure una cosa. Un momento, al giro, ya ha llegado del programa. Pero es que no sabes tú la escenita que tenemos preparada hoy. Ya, ya, ya. Bueno, y la voz, ¿quién de fer radio novel·la ahora? O sea, de la novel·la, venga. Nenca pel set de la ràdio. Venga, va, va, va. Història de les Glòries. Capítolo 3. En una sala. No, no digamos nombre. Bueno, en gracia. Sin datos. Que ahora cierra. Bueno, se traslada. Al poblano. No, no, datos no. Y es uno de nuestros espais de creación, Gloria. Ahí hemos tenido... Encuentros con lo desconocido. Era un domingo de invierno a los albores de la medianoche. Era una noche fría. De esas que no pasa nadie por la calle. La gente estaba en sus casas a verlas venir. El teatro ya se había quedado vacío. Todo el mundo abandonó la sala con esa sonrisa después de haber visto una buena obra. La gente se iba charlando tranquilamente. Nosotras, la capitana y yo misma, la Martínez, nos quedamos solas en el teatro. Bueno, por fin podemos empezar nuestro ensayo, Martínez. Por cierto, traes la canción ensayada. Por supuesto, capitana. Le doy la primera estrofa a modo de calentamiento. ¡Tomar la vida en serio es una tontería! A noche tome un culete de resoli y por ello quizás tengo la voz un poco tomada. ¡Has estado estupenda! ¡Pero démel renacer, capitana, démelo! Ya llegué, llegué... ¡Tediré! ¡Mirá en me! Bueno, quizás debería repasarle la letra y el tono. Pero bueno, pasamos a la sala de ensayo. ¡No, Dios, sí! Esa sala maravillosa que no se debe profanar nunca. A partir de esa puerta, los móviles se apagan. Nunca, nunca, nunca permitimos que los móviles suenen en un ensayo. ¡No, Dios, jamás! Aunque estemos las dos solas y nos sude el coño, pero da igual. Los móviles apagados en el ensayo, como decía una gana artista. Amiga mía, después hay que ir a cenar, sino para que se ensaya, si no es para ir de cañas luego, me solía decir, ¡Dios, qué gran conocedora del proceso creativo! Ha oído eso, capitana? Sí, ha sido un portazo. ¡Qué extraño! Todos los espectadores han abandonado la sala. Estamos completamente solas. Yo misma he comprobado el patio de butacas. ¡Dios! Quizás alguno se haya quedado dormido debajo de alguna butaca. No me extrañaría. Pues es totalmente efectible, sí. ¿Revisamos a ver si hay alguno? Sí, vayamos. Pero antes, pongámonos los frontales y el casco. El maquinista ya se fue y subir los plomos. Es una atalía muy ardua para dos mujerzuelas como los otros. Vayamos, sí, sí, vamos a ir. Pero vaya, aquí ya no hay nadie. Ningún espectador aburrido, nada. Un momento. ¿Ha oído eso? Sí, Martínez, te voy a dar una juanola. Vaya, no, no he sido yo o la que he dosido. Ah, no? Pues yo tampoco. ¿Entonces quién ha sido? Dios, queja, que ca tengo. Debo estirarme en el sofá de camerinos ahora mismo. De lo contrario, se acentuará y tendremos que cancelar el ensayo. Todo este asunto me está azorando. Por supuesto, Martínez, no podemos anular el ensayo. Apenas tenemos ocho meses antes del estreno. Estírate aquí, Martínez. Me retiro a repasar mis monólogos. Descansa. Oh, Dios! Capitana, capitana! Oh, Dios mío, escuché una respiración en el escenario. Estoy completamente segura. Dios, es un encuentro con lo desconocido. Martínez, Martínez, ¿qué te pasa? Parece que hayas visto un fantasma. ¿Qué te pasa? No, no, por favor, no me zorrandé, señora. He escuchado en susurro. Provenía del escenario. Dios, el escenario. ¿Qué demonios debió pasar ahí? ¿Sabes si pasó alguna desgracia, quizás? Bueno, alguna obra mala hemos tenido, pero aparte de eso... Vayamos a buscar por internet. Dios, en esta calle vivió una extraperlista hace años. ¿Cómo? Mira, mire la noticia. Saltó al vacío rompiendo la clarabolla cuando iba tras él la policía con un fatal desenlace. Dios, es él. No se fue nunca. Esto está infestado de fantasmas, Martínez. Sólo se me ocurre llamar a Iker Jiménez para que se acerque con paloma navarrete a ver si pueden desalojarlos. Yo creo que deberíamos seguir con el ensayo. ¿Cree que nos van a apoyar en nuestros ensayos? Dios, ¿se ha bebido el entendimiento? ¿Qué la pasa? O bueno, quizás les gustamos actuar para muertos. Quizás lo que nos intentan decir es que están contentos porque por fin hay teatro como Dios manda en esta sala. Les podemos preguntar. ¿Cómo? Si estáis aquí, dat dos golpes. ¿Os molestan nuestros berridos? Vaya, eso es no. ¿Os divertís más que en otros teatros? ¿No os dais permiso para estar aquí? ¡Oh, esos que están contentos, sí! ¡Qué maravilla, claro que sí! Margarita Siergu siempre nos acompañó. El público vivo no nos quiere, pero los muertos... los muertos nos adoran. Bravo, bravo, bravo! I hasta aquí el capítolo tres. De la historia de las glorias jamás contada. La radio novel·la de la historia. Jo no t'ha fijado que leemos mejor de otras semanas. ¿Cómo es eso? Yo creo que desde el lunes, que hicimos práctica bastante, nos estuvo ahí atas ensayando. ¡A ver así! ¡Está muy bien! ¡Hemos dicho una paraulota! Es una pasionada, hablaréis con los abogados de la radio. ¿Tenéis abogados? Es un chimpancé, era un despachó. ¿Ahora noies? No, ya no hay todo el mundo que nos llama noies. Les nenes, las glorias, las nenes de la Feliu. ¡Es que las sienas de la Feliu! ¿Y cómo vamos a dormir? Es que a partir ahora, ayurantes y un después, el 27 de febrero de 2016, al dia en que las glorias cabreteras, van ser glorias cabreteras, les nenes de la Feliu. Bueno, escolteu, ara fem una mica de poscolòquia i el que fem de la radio novel·la. Això et va passar de veritat? Sí, todo, todo, todo. Mira, vamos a arrajar un poco más del rosique. Como no está, como no está. Que llame, que llame. Estábamos en la bequete y notamos presencias, que mi compañera y yo notamos presencias, lo comunicamos al señor director y en ese momento nos tacharon un poquete de locas. Los directores y el resto del elenco se rieron un poquete de nosotras. A ver si hay una presencia o alguna cosa, y a la bequete. Bueno, a la bequete está infestada de muertos. Ni los actores que están ahí, ni del público. ¿Qué está la bequete ahora? No, no. Yo no sé, porque me preguntan por la bequete. El luneta o nosaltres? El luneta o nosaltres. Ara estarà per roca. Ha venido a ver la historia. Sixto paz. Bueno, però té una fantasma, si té altres. Aquí hi ha un escletxe, s'ha d'investigar. Sí, ja en parlarem. Bueno, en fi, noies, moltíssimes... Nos quedan 10 minuts. Avui no tenim trucada. A veure, hauríem diners de telèfon. Nuestra fàndega se me va a pasar. A ver, la Puig Tauré, muy maja, por cierto. Luego nos la encontramos aquí. No la encontramos aquí, nos vamos a hacer un café. No está bien, tampoco. No, yo no la vi una chica. Perquè us truqui i digui què es fan vostres. En muy bien tampoco se puede estar. Me siento fan de la gloria, pero bueno. Queden ja pocs minuts per arribar a la 6 de la tarda. Si voleu trucar, podeu fer-ho al 9332-3661. Si da el teléfono, ¿ahora? 9332-3661. Elles són especialistes en aconsellar sobre amor, en aconsellar sobre les relacions... Perretes, també. Amb gossos. Sí, per cert, ara d'aquí una estona a la 6 i 10. Com que no escolteu quan es truquem el rossic i la vostra secció. Però els dimecres també hi ha l'Albert Capapè, que és educador canís. A veure si m'educarà. I fa una secció on parla de races, de gossos, de coses així i de tot. Està molt bé. No l'escoltarem, però... No truca a ningú, no? T'he escoltat. La podcast. Què ha passat? Una cosa que vols comentar l'actualitat, que ha passat coses? No, que érem a parlar de nosaltres. Aquí venim a parlar de nosaltres. Jo sé que tu l'ho vols meter com ho sea. No m'interessa l'actualitat. De què fas el programa? Jo, com que vull ser com el Toni Sclapés o com el Jordi Basté, parlo d'actualitat. Estàs per sobre d'això. Con ese bozarrón, tú podrías hacer cualquier cosa. Yo quiero actualidad. No, y vamos a hacer el posco. Hablemos de nuestra escena. ¿Cómo hemos estado? Hay una llamada. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Buena tarda. Aquesta veu un sona. ¡Oye! ¡Mero que Oriol, qué noche de animación! Després de Nuria Feliu, Oriol, putx de bolet. Oye, Oriol, tengo que decir una cosa. La semana pasada, llamo tú, sobrina. No lo conec de nada. T'he dit que estava loca. Se hizo pasar por tu sobrina. No, sembla que és una cosina tercera. Però el Tete Tarrasa, que el Vasavi va migraven a Buenos Aires, però també era esta perlista. No serà l'extra perlista de la escena. No ho sé, escolta, però una cosa, Jordi Domènech. A veure, què tal? A vosaltres no, a vosaltres no. Bueno, Oriol Feliu, les glories, jo vull ser físicament... Ah! Ja m'ho semblava. No m'he demanat tan ràpid, l'Ardilla. Ardilla, que eres un Ardilla. Dejant-me parlar. Aquí, l'Òscar Dalmau. L'Òscar Dalmau, ara, descobrid la Nuria Feliu. Ara, però jo, t'he de dir, Jordi i Glòria, que tots aquests discos que la Nuria ara va digitalitzar. Jo ja els tinc, o més tingué... Ja els tinc amb vinil, amb vinil. Jo també tinc vinil. A veure si ara ens veurem a veure qui és més fàndal. Més fàndal. Vull dir que amb el crític pietral, que avui la Radia Noel ha estat molt bé, heu llegit molt bé, això és veritat. Tu has vist la lectura de l'Une? Jo fui una d'ellos, sí. Doncs escolta, doncs ja prengueu... Vull dir molt bé aquestes noies, que és una espectadora amb el que vella risat, com el que vella l'Oafro, li va dir a la capitana, llegeixes molt bé, llegeixes molt bé, com si fos un sorprès. No sé si es pensava que eren alfabetes... Segurament, segurament. La... Deia que la ràpida és alta. Deia que la ràpida és alta. Deia que la ràpida és alta. Deia que la ràpida és alta. Deia que la ràpida és alta. Deia que la ràpida és alta. Pera, espera, espera. Esteu criticant el públic què us veu, no? Bueno, una sorpresa. A veure, que jo la vi, li dije tu eres la ràpida, o sigui... No, ma que ja... No, avui, potser i abans, demà, a Txicòries, a Txicòries a l'Anatornero, l'Antarantana, l'Hàptic de l'Antarantana, aniré demà. Bé, està bé, està bé, bueno, escolta, Oriol, gràcies per haver trucat. Vols que t'aprofitin i et diguin alguna cosa, alguna situació sentimental, que un promès que tinguis? No, però que tenen el Pendol. No, aquesta setmana no. Però, però, però, però, però, però, però, però, però, però... Aquí vol dir-ho de la Núria, ho fem tot. Bé, no, també, bé, no, com volguis. T'he de seguir apuntant el carro. I podríeu venir al mar rússic, també, per tu, senyor. Núria és nostra, eh. Sí, claro, sí, claro. No toca'l a la Núria, eh. Sí, claro, mar rússic. I el Llatz del García, també, venga. Vinga, vinga, vinga, va, ja tenim un altre. Va, ja, va, ja. Ai, sabe qué pasa, que no hay sillas patos. Ah, bueno... Jo crec que sóc col·laborador del programa. Sí, sí, sí, sí. Un laborador. Sí, amament. Un laborador, me'l vaig a mirar. Veieu com aquest programa es truquen els col·laboradors, entre ells? És molt fuert. Però això està molt bé. No, perquè és la gran família de la pell. La gran família de la ràdio. Bueno, tu, ràdio, gràcies... Que l'altre dia em va trucar per fer un concurs de no sé què, que no era el dia que em tocava a mi, que jo... No pago de llunys, em van trucar a un divendres. Per fer unes preguntes d'un concurs de música que vaig... Em saltava a totes i no em va tocar res. No em va donar res. La más saliendo todo, ¿eh? No em va donar res. La más saliendo todo, ¿eh? La más saliendo todo, ¿eh? La más saliendo todo, ¿eh? La más saliendo todo, ¿eh? La más saliendo todo, ¿eh? També lo hace, pero te dan el premio. Madre mía, lo que hay debajo de la radio del verno. Nosaltres el divendres fem un concurs que es diu Comça Un Bon Català, que el porta el Dani i Martí, més. I vaig guanyar, clar. I llavors concurso jo contra un col·laborador de la ràdio. Aquest divendres que no es truquen amb alguna de vosaltres dues. Madre mía, i què el premio qual és? No, el premi de l'amistat del programa. Premio a participar. Ja et diràs quina viva. Clar, clar. Jo no vull dir res, però hi ha ràdios, que ja que estem destapant aquí, és... Ja ho dic, jo ho dic. Què és això? Ah, en Lluia Feliu, va sonar. Ah, el tècnic, et he posat el tècnic. Tu parles molt. Tu parles molt. Jo no sé com dir-ho, ja. Això ho veig allà, això ho veig allà. Bé. Em sento molt plà, plà, plà, plà, plà, plà, plà, plà. És la teva mare. Això és que la sèrie de les pròpies, és una llesta cançó. És que tot torna, tot torna, tot torna. Jo anava a dir que hi ha ràdios, que ja que diem que fan falsetge en trucada i fan veure, jo sé d'un cas que el lúcutor, el presentador, va trucar a la seva mare, perquè no trucava ningú en un programa. Oh, jo arribo a estar. No puc dir-ho, no puc dir-ho, no puc dir-ho. I és una ràdio... que no és ràdio dels pluges, saps? Ja! No puc dir-ho, no puc dir-ho. I també hi ha moltes ràbios, que arriben entrades de cine i per repartir els ullens, i no la reparteixen entre els ullens i s'ho queden ells. Aquí no, aquí no. Aquí no, aquí no, aquí sí. Sempre arriba una cosa pels ullens, sempre pels ullens. Jo arribava a tu, Jordi, sempre trobo pels teatres. No has enviat pels ullens, no has enviat pels ullens. Jo després faig entrevist. No, tu la ponen el Facebook, i el programa també repartim sopars i restaurants i coses, però això és una altra cosa, que a mi no m'agrada parlar malament d'altres ràbios, em coneixeu? No, tampoc. No m'agrada, però que us sàpigueu que hi ha radios que ho fan. Gràcies, guapo, ens escoltem el dillun de les accions de teatre. Un petó molt fort, cuida't. Un petó a les ràbries. Adéu, carinyo. Adéu, carinyo. Bueno, sí, sí, sí. I hem d'acaballar. Martínez, capitana, moltes gràcies per haver vingut avui. Jo el recordo de vida molt de carinyo aquest dia, el dia de les glòries que coneixeron. Com és allò? Les glòries mit Núria Feliu, no? Mit Núria Feliu. Hem d'acabar, sí, bé, capitana Martínez, una setmana que ve. Vinga, gràcies, carinyo. Hem de connectar amb Catalunya Ràdio per escoltar el vulletí de les 6 i a la segona, l'educació que tenim amb l'Albert Capapeit, noves tecnologies Mobile World Congress, amb l'Èric Pomar i el casal de joves amb el Sergi Arrada, fins d'aquí uns moments a la penya del borró de Ràdio de Sergi. Ai, espereu un moment, un moment, un moment, un moment. L'entorn castillo. Perdona, perdona, para, para, para, para, para, para el programa. Perdona un moment. Avui és el dia que passa tot, avui. Que clar, juga el Barça ara, d'aquí 30 minuts. I, per tant, no hi ha vulletí de Catalunya Ràdio. Ah, i creu que sí, gamo? No, no, no, i com sempre, Catalunya Ràdio canvia sempre a tots els vulletins que fa, a totes les ràdios que connecten, tot molt bé. No ens hem enterat, no ens hem enterat. Molt bé. Això és Catalunya Ràdio, crec que fan ara. Vull en Matí i Adriano. Que us agrada el futbol, a vosaltres? Pues no, la verdad que no nos interesa nada. Bueno, ve, treu, treu, treu Catalunya Ràdio. A veure, bueno, pues re, pues farem... Catalunya Ràdio no hi ha vulletí, però hem de fer el vulletí de Ràdio d'Esben, de les notícies de Sant Just, que això sí que... Això no ens ho podem saltar. Nos quedamos, no, vamos, qué quiere que gamo, cariño. No, no, volia compartir un vosaltres. Ah, molt bé. Ah, molt bé. Va molt sol, eh. Jo sí, jo soc un fill de l'hermitània de les sondes. Claro, porque él está aquí, el técnico ahí, encerrado, porque ahora no tiene con quién comunicarse. Cuando yo escribo mis memorias, el he semblado Pedro Ruiz, pero cuando yo escribo mis memorias, pararé de la soledad de la radio. Sí, de la soledad de la radio. La Noche y la Radio. Bueno, fem una cosa. Tirem publicitat, i després hi ha el vulletí de Ràdio d'Esben, i després hi ha tal, venga. Vale, venga, cariño. No podem ir a casa, ja? Cuelga, tu, cuelga, tu, cuelga, tu. Venga, tu, cuelga, tu, venga. Els dimecres, a dos quarts d'avui, te'l vespre, i els dissabtes, en diferit, a dos quarts d'onze, del matí. 60 i més. El Magasin fet per gent gran, per a tothom, que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena, té ser comentat, tots els dimecres, a les vuit del vespre, i, en segona audició, els dissabtes, a les onze, en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense tiquetes, ni dades de caducitat. Música sense tiquetes, ni dades de caducitat. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Música sense tiquetes, ni dades de caducitat. Bona tarda, són les 6 i 3 minuts per la Cristina Vargas. Música sense tiquetes, ni dades de caducitat. Música sense tiquetes, ni dades de caducitat. Música sense tiquetes, ni dades de caducitat. Música sense tiquetes, ni dades de caducitat. Música sense tiquetes, ni dades de caducitat. com ara els pas de Vienans i que aviat es posarà marxar la segona part d'inversió de l'enllomanat amb uns 600.000 euros per part de promonçar per tal assolventar aquests problemes. Més coses, l'agrupació fotogràfica de Sant Just ofereix a partir del març el curs bàsic de fotografia. La station formativa d'aquest se celebrarà demà a la set del vespre a la vacuneta. D'altre banda cal destacar que l'agrupació fotogràfica també organitza el curs bàsic de Photoshop. En aquest sentit aquest curs començarà el 3 de març i la station formativa tindrà lloc la setmana vinent. I una punt més, el Sant Just Pa del Club ha celebrat avui la primera en Maticana. Tots els dímicres laborables al Sant Just Pa del Club organitzarà aquestes sessions de pàdel de dues hores en horari de matí. És a dir, de 10 a 12 del migdia. Podeu demanar més informació al respecte a la recepció del Sant Just Pa del Club, també, a través del correu electrònic impuarrobes en Sant Just Pa del Club.com o bé truquen al 93.463.6200. I fins aquí la informació local. Nosaltres tornem, com sempre, a partir de la seta amb el informatiu Notícies Edició Véspera. I fins aquí la informació del Sant Just Pa del Club. Veus de la parròquia, a profundiment de la spiritualitat, una mirada a l'avangeli, notícies i activitats d'església, audició i comentari de música i can religió. Els dímicres a dos quarts d'avui del vespre i els llisaptes en diferit a dos quarts d'onze del matí. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dímicres a les vuit del vespre i, en segona audició, els llisaptes a les onze en punt del matí. Recordeu, xeixanta i més. Cara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Ara, la informació del baix i obregar-te el teu ordinador al dispositiu MOP. informatiucomarcal.com Despertanta, corrent, esmorzan, comprant, passejant, cadant, treballant, celebrant, sortint, conduint. Vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Què tal, bona tarda, són les 6 i 10. Avui hem vingut a la segona hora de la penya del Morrú. D'aquí una estona parlarem amb el Sergi Arrada des del casal de joves de Sant Just. Atenció, perquè si voleu guanyar un parell d'invitacions, un parell de passis per anar al Sónar o al Primavera, s'ha des del casal de joves i juntament amb la regidoria de joventut de l'Ajuntament de Sant Just. Porten a terme el concurs del pla jove. Avui, segon dimecres que s'hi participa, segona pista que donarem d'aquí una estona al programa. A més a més, també, a una província d'en Morrú al Sónar i al pla jove i tot. A més a més, també tindrem l'Erik Fomar, que ens parlarà del Mobile World Congress, a l'espai de noves tecnologies d'aquí una estona. Però abans de tot això, hem de connectar amb el nostre educador que n'hi particular a l'espai de filosofia, Doc Bilbitx. Albert Capapei, bona tarda. Bona tarda, Jordi, què tal? Sí, sí, sí, estic molt bé. Bé, ara estic nerviós perquè fa una estona hem parlat amb la Núria Feliu i, mira, encara et tinc la pell de gallina. Però, bé, ja m'haig de reafent que, Albert, avui hem de parlar d'una altra raça i és que hem de parlar del gos de Tura o del gos pastor català, no? Sí, perquè ja he pensat també que ja que hem estat parlant de barri arrases, de diferents procedències de l'àrea del Parc del Món, he fet una pensada i dius que no hem parlat, o igual sí que, després he pensat que potser hem de rosè, que ho havíeu parlat abans de l'altra vegada que parlàvem de raça, però jo no recordo com a mínim haver parlat així del gos de Tura, que és el gos de qui de casa, per excel·lència. Ah, sí, és el nostre gos. És la Coloma, no?, a mítica de... Ah, no? Ah, no. La Coloma és un border calling, en principi. Ah, perdó, és que jo... La Coloma ha d'ho descansar amb por. No fan el concurs aquest internacional de gossos de Tura d'aquesta llet de nuq? Sí, però saps què passa? Últimament, amb els últims àngits, ja parlen últimament, d'últims 15 o 20 anys, no pensis en els últims dos o tres, sinó 15 o 20 anys o més, el fet de que hagin arribat border callis a les competicions de pastorets ha imbat una miqueta el número de gossos d'aquesta raça, no?, de la del gol de Tura català que tenim aquí a tota la vida, i per diferents raons, principalment, perquè, en principi, a priori, i sempre amb totes les cometes del món, podríem dir que el border calling és un animal més fàcil, posant-hi cometes, d'encinistrar. I dic fàcil perquè és un gos que té una... Com ja havíem parlat de la raça, té una predisposició, una llegenda que aquest gos és molt intel·ligent i que entén molt bé les coses, i, llavors, això ha fet que s'extengui molt i s'hagi perdut la figura d'aquesta, que el gos de Tura, de fet, aquest concurs de castella de nois, s'ha va plegat, s'ha va pensat, també, per gos de Tura. Obviamente, per pastor de la zona, que estem parlant de la raça, o una de les raesses, potser més antigues, de les que, tot i que, s'hagi reconegut, pensa que el gos de Tura s'ha reconegut com a raça, com quasi totes, al principi del segle XX, en 1920, 1930, per a ells. Però aquesta raça, com a mínim, té el seu origen al segle, al principi del segle XVIII, de dissent, d'anys, abans. I això dic que, en principi, perquè és la primera evidència física d'aquell gos d'aquesta raça, però probablement estaríem parlant d'una raça superantiga que porta a nosaltres, potser, sense entenar-se. De fet, estic veient imatges del gos de Tura català i, efectivament, a t'hauràs de veure amb el Boris Colling, que deies tu, perquè és més pelut, no? És com un molt de pelatge. Sí, curiosament, podia passar, que si algú que no tingui demanament el tipus de gos que és, el veure un podria pensar que és un gos mastís, que és un gos que no tingui raça, o que no té potser una procedència clara, no? Perquè, estres, té un color de pèl, normalment és un color que no és uniforme, que tampoc són clapes, com podríem estar parlant d'altres raesses, sinó que és un pelatge més... Doncs això, no? Com no sortiria de paraula, però ni blanc, ni gris, ni negre, tampoc és dourat, té una miqueta de tot. Perquè, entre altres coses, aquest gos, una de les coses que també menys s'ha primat a l'hora de seleccionar-los, és el fet de la belleza. Tot i que és un gos ben maco i ben guapo. Però, òbviament, el pelatge en els gossos de treball, com ja hem comentat altra vegada, no és el que prima. Llavors això no és la seva, potser, característica més distintiva, el color del pèl o la forma del pèl. Però sí que, realment, tot aquest pelatge i tota aquesta manera de... Té una barba molt, molt... molt maca i un gos llibertit. És molt al·legant, eh? És molt al·legant, exacte. El gos de Tura o gos de Pastó català, que aquí diu que és una raça de gossos que prové de les altres muntanyes europees i que a l'hora venen dels gossos asiàtics, arribats a Europa, amb les invasions de barbers orientals i escampats per Europa, pels romans. O sigui, estem parlant... El dinar dels grans, que estem parlant de... Per això t'ho dic, que és una antigitat. Sí, sí, paren proper el pastor dels Pirineus, el gos de Serra d'Aires, el Bergamasc, el pastor polonès de les Planes, el Puli, el Comondorongaresos, el... En fi, que és l'antica gos de pastor anglès, el verd de col·li britànic, també... En fi, és un gos que té molts i molts anys i té molta història, aquesta raça. Té molta història i té molta llegenda, per les gràcies, per sort, per alguns individus, també arrastra determinades llegendes. Però pensa que és un gos que porta... Normalment, quan parlem d'un gos pastor, estem parlant d'un gos que conduix ramats de dobelles o mixtes amb cabres, però normalment amb animals relativament de la seva vida. Quan parlem del gos de Tura Català, té la peculiaritat que s'ha conegut darrere del món aquesta raça, perquè no només és capaç de conduir aquests ramats, sinó que també és capaç de controlar i conduir ramats d'animals molt més grans que ells, com podria ser, ramats de cavalls, ramats de vaques, de torus... Perquè per caràcter, aquest animal, podríem estar parlant de que no se li queda petit. No serà perquè ell no s'atreveixi a fer-ho. Per tant, com diem, el gos de Tura, el pastor català, que té molta història, per cert que el 1982 es va crear el club del gos de Tura Català, on van començar a proliferar diversos cridadors. I el 1984, de fet, ja es va redactar el nou estàndar, que és el que segueixen en curs. És l'única raça autòctona que tenim aquí a Catalunya o n'hi ha d'altres, també? N'hi ha d'altres, el que podríem estar parlant de diferent tipus de reconeixement, perquè aquesta, quan estem parlant de l'estàndar, que acabes de comentar, estem parlant d'una estàndar reconeguda per la Federació Sinològica Internacional, que també van parlar una vegada, que es dedica una miqueta a regular tota aquesta història. Però sí que és veritat que hi ha diferents reconeixements, també hi ha reconeixements més petits, més locals, més nacional, i hi ha diferents races, també, no només aquí a Catalunya, també al país Valencià tenim races, també a les Illes Balears tenim races autòctones. De fet, és una cosa molt més freqüent del que ens podem pensar, perquè una rassa s'acabi reconeixent com a tal, dins de la FFI, ara passa uns requisits que ells marquen. Però també passa que, de cop, una tola, o una persona, un científic que es dediqui al món dels gossos, descobreix en una part del món una tipologia de gos que no estava identificada i, llavors, surts una altra rassa. Això passa a països menys desenvolupats, països africans o països de dependre quines zones del món, en què la manera de vida d'aquella societat no ha canviat, potser, tant com el nostre món, i les races continuen en les línies més naturals. Bé, doncs, el gos de Tura, que, per tant, avui arxivem, també, i cataloguem que de característiques en té un món, com és el cap fort, el crani és més llarga, ample... En fi, és que... És un animal fort, també, de corblent, no molt gran, però sí que és fort. Sí, té un tronc allargat, fort, musculós, és un gos àgil, amb sensació de força, vigorós, sòlid, musculós... En fi, és un gos, clar. Té una cara que és, a la majoria d'exemplars que he conegut, o si no tots, transmeten també un gos especial amb la mirada. Aquesta rassa no sé si és perquè tenen aquesta conjunció de bigotes, barba, nas, molt negre, i els jults també molt marcats, però tenen unes característiques molt, molt evidents. Sí, mira. I estic mirant, aquí, a la viquipèdia i a la bíblia d'aquest programa, diu que, com a cosa curiosa, Cobi, la mascota de Barcelona, 92, te'n recordes, recordant-nos del Cobi, és un gos de Tura català dibuixat a l'estil cubista. O sigui, fixa't, el Cobi era un gos de Tura català, que ha escupat, pensant que vulgui, però el Mariscal, com que va dir, sí, és un gos de Tura, de gent d'acord. Però, a principi, se reposa que el Cobi és un gos de Tura, cosa que jo les coneixia i... Jo ho posaria, jo no ho coneixia també, però d'entrada ho posaria una miqueta d'endumta també, però només per un fet senzill, que és justament de què estàvem parlant, característiques que destaquin de la gos de Tura, la gos de Tura no té les orelles cap amunt, el Cobi sí. Clar, i... El color del Cobi potser tampoc era el millor, i el Cobi no tenia gaire apel. Clar, no sé, però el Mariscal, clar, com que diu estil cubista, ja tu inventes... Estil cubista vol dir que tu inventes tot, ja. Sí, però això està una miqueta... Jo crec que també és utilitat la miqueta com a barrera, o com a escut de... I no t'agrades perquè... Eh, pa, què és cubista, no? Mariscal, Mariscal, a veure si agafem altres trets. Però, clar, potser el va dir, no. He agafat els ulls del gos de Tura. Sí, sí, vale, vale. Si ho dius tu, ho dius la d'equipèdia, no sabem si és veritat, perquè la d'equipèdia tampoc no sempre diu... També té un punt de... Pensa que és un enciclopèdia on tu pots anar i canviar el segon article i modificar-lo. Bueno, escolta... No té gaire sentit, però tampoc teniu per què dubtar. No, teniu per què dubtar, correcte. Va, que hem de parlar per acabar la secció d'educació carina, on ho recordo sempre, que podeu escriure a la penya del morroarrobajimel.com, qualsevol dubte, qualsevol història que tingueu amb el tema dels gossos, si teniu gos, teniu gossa, o su propietaris, o teniu alguna cosa que vulgueu comandar sobre el món caní, podeu fer-ho a la penya del morroarrobajimel.com i nosaltres li traspassarem a l'Albert Capapell. Hem de parlar avui de la comunicació humà gos. Ja portem uns quants dies parlant de tota aquesta història. Avui, cap a un no vols enfocar, Albert? Avui vull enfocar, però normalment hem parlat, des de la comunicació dels gos cap a nosaltres. Perquè, en principi, crec que és una miqueta el que més falta fer, entendre aquesta part. Però també n'hem de descuidar al fet que nosaltres també estem parlant amb ell continuament. I llavors he pensat... per què no intentem simplicar-nos la vida també a nosaltres, relacionant-nos o optimitzant aquesta... aquesta gestualitat que tenim a vegades, no? I he pensat perquè, mira, sense anar més lluny, jo davant de casa he tingut una exclanada on hi ha molta gent que ve passejar, i que subin venen amb el gos i el deixen anar, i que passen una estona agradable. I dins d'aquest mogollón de propietaris, puc identificar vàrius, i hi ha alguns que són aquells que pràcticament... o sigui, necessiten teledirigir la vida del seu company. O companya. I és més aviat que un enfocat, perquè no sempre som conscients, però quasi tots els propietaris o companys de gossos som una miqueta. Si ens agrada dirigir la vida del nostre amic, o bé perquè no sabem si allò ho farà bé, o bé perquè directament creiem que el nostre criteri és el millor. Sí, i perdona, és que jo sempre existeixo, perquè jo sempre et porto cap a la mateixa part, i no només amb els gossos, hi ha molta gent que sempre intenta dirigir la vida a tothom, qui té el seu voltant, hauries de fer això, hauries de fer allò, i s'explica una mica amb la vida de tothom, però jo entenc que la secció és de gossos. Sí, però també... Aquí, en aquest cas, li podríem estar fent un favor, em recometa, ja, aquesta gent, perquè el que vull és una miqueta últimit... O sigui, explicar-li a aquestes persones, que en tens tant sentit si algú és d'aquesta mena propietari, és que, ostres, ens podem escalviar tot allò. Si jo no dic que no controlis o que no intentis evitar certes situacions, perquè poden posar en perill la vida o la integritat física d'algú. Però, ostres, hi ha maneres molt més eficaces, si llavors estàs fent una manera que no t'està funcionant, com a mínim, escolta a veure un altre alternatiu, a veure si funciona. Doncs no està de més recordar-ho. Llavors, si algú, per exemple, com dius tu, intenta dirigir o intenta envahir en el fons l'espai personal del propi goss, no? Què recomanes o com podem fer-ho per evitar això? I quines conseqüències té el fet d'envahir aquest espai i dirigir el goss? Exacte, aquest és el punt. D'entrada, el que recomanaria és sempre fer un pas enrere, o tres o cinc, o els que fessin falta, per viure una situació i conèixer com es comporta l'animal pel seu propi criteri. Segurament ens sorprendria moltes vegades, perquè si ho fem per primera vegada, en un parc, on una zona habitual el goss es girarà i ens mirarà, com dient, ara m'has d'explicar tu què ha de fer aquí, què s'ha de fer. En el moment en què no li diríem què ha de fer, s'ha de quedar molt estranyat. Però a partir d'aquí el que vull dir és que ens hem de donar compte que no ens cal parlar amb el nostre goss, o no ens cal parlar gaire. No és el lliure que si jo vull que el meu goss vingui, no he d'estar cridant-lo 50 vegades. També ho havíem dit quan parlàvem de la cridada, però en general, quan volem que el nostre goss faci alguna cosa per nosaltres, tendim a ser molt insistents i el goss per norma, tendeix a fer-ho menys, perquè nosaltres ens estem posant més nerviosos, ells intentaran relaxar-nos, i és una miqueta contradictòria. I llavors, estalviem-nos 49 vegades al seu nom, si sabem que dient una vegada al seu nom i girant-nos, i començant a caminar en la direcció que volem anar, el goss ve segurament i ve molt abans de el que vindria, si ens enfadéssim amb ell i ens enfadéssim plantats. Moltes vegades com que no tenen impaciència, no? No, ara i ahir. I, clar, hem de també... Hòstia, relaxar-nos una mica, en general, amb les coses, també, i amb el goss, i deixar-lo també, que faci una mica la seva, perquè, si no, al final acabes acobiant i tant sobre l'ofegues. L'ofegues. Sí, no el deixes que ell també tingui la seva pròpia experiència. Al final és una experiència teva, sota el seu, però és per la seva responsabilitat i custòdia. I dirigida. Doncs, escolta, preguem bona nota de tot això, i, com dius tu, si veiem o intuïm, que potser estem agobiant molt el goss, que clar, això també és difícil, perquè quan no està dins, no se n'adona d'aquestes coses, però que faci... Clar, que faci... Quan em dius aquestes coses, penso tant entre les persones, que ho veig tan clar. Hi ha exercici, per exemple, jo et dic que cada persona s'apunti en un passeig normal, quantes vegades, porti una llibrateta petita i un boli durant un passeig, i les vegades diu el nom del seu gos. I quan torni a casa, sense fer-les comptat abans, quan torni a casa, que les conti. I llavors, ja que les cuqui faci el que vulgui, jo recomano un exercici d'empatia, de si jo en mitja hora que es passo amb una persona, aquella persona ha dit el meu nom, potser 30 vegades... Què ha passat, no? Què ha passat, tu? Deixa'm viure, clar. Una cosa així voldíem començar. Molt bé, doncs, escolta, preguem bona nota. Moltíssimes gràcies, una setmana més, per haver-nos atès. Molt bé, més races i més educació que nina, amb la filosofia. Doc Vilbitz, amb l'Albert Capapè. Que vagi bé, bona tarda. Bona tarda, Jordi, una abraçada. Un abraçada molt forta, adeixeu. Dos minuts darrer, amb el punt de dos quarts de set, continuem en directe a Radio Desvern, aquí a la penya del Morrú, i com cada dimecres, aquesta hora, després de l'educació que nina, tenim les noves tecnologies amb l'Èric Pomar i l'Hombert Blanco, que tal no és bona tarda. Bona tarda. Bé, avui m'heu enviat guió, no? No. Ah, vale, està bé saber-ho. Està bé saber-ho, perquè he hagut un moment que no sabia... si hi havia guió, no hi havia guió, avui vaig molt benut, o sigui que nois, ja m'explicareu, sé que hi ha alguna cosa del Mobile World Congress. Perquè quan arriba el Mobile World Congress? Dilluns que ve fins i tot. Dilluns que ve fins i tot, i com ho porteu, vosaltres, ja n'hi deu? Sí, jo segur que ja n'hi deu, l'Hombert estem pendents... Ja n'estan pendents a mitja hora, segurament, que també hi va. Llavors, per on voleu començar, què és la sàpia del Mobile World Congress? Que, sense cap mena de dubte, és la gran fira de mòbils i de tecnologies sobre aquestes aplicacions al món. Espera, sí, però... Què passa? Paga programa, què passa? Normalment en el Mobile World Congress, lògicament, hi ha això dels estants que expliquen i tot això. Que les companyies van, però les companyies podrien dir entre cometes petites, que van a ensenyar el més nou que tenen. Però, a part, el que sí que està confirmat, és que algunes han pres els grans, com potser Samsung, l'LG o etcètera, segur que presenten allà el seu dispositiu chulo, el potent, de l'any. Perdona, aquesta és la gran notícia, gran novetat que sabem abans... Exacte, que sabem si o sí que sortirà això. Doncs mira, d'aquestes companyies grans, esperem que siguin molt acompanyats, l'eric tipus Samsung, l'LG, Huawei, companyes així multinacionals, superpotents, que aprofiten el Mobile World Congress que celebrarà del 22 al 21... Ja ho dius, que bé. I presentem que Samsung presenti el seu Samsung Galaxy S7, que serà el seu dispositiu que estrella, que intentarà vendre durant tot l'any, que ens esperem que sigui una miqueta més gran que el seu progenitor, que sigui estètica i que millori en tema de especificacions, millori subvencialment. Aquesta, perdona, és una de les primeres novetats. Sí, que estem segurs. Sí, s'hi representaran, sí, però no sabem encara exactament què portarà. Ja ho veurem. El que sabem és que sortiran 3 telèfons de Samsung, serà el S7, el S7 Edge, i el S7 Edge Plus. Sí, per tant, Samsung, eh, que va tot bé. Després dels Galaxy, ara... No, són Galaxy, són Galaxy. Ah, són Galaxy S7. Hòstia, ja va amb el S7, ja? Sí, sí, sí. Uns quants anys ja hem passat ja. Sí, sí. En fi, doncs, el Samsung i els Galaxy, que arribaran més novetats de cara al Mobile World Congress. Sí, doncs, també seguíem amb Samsung. També s'ha previst que presentin una nova càmera, una càmera normal, que és de 360 graus, aquestes que graven, com si fos una esfera, que s'ha previst que la presentin, ara ja, entre altres coses. Com pot ser, també, un rellotge, el... quin era, el Samsung Galaxy? Un, dos, sí, en diverses coses. Rellotges d'aquests intel·ligents, nous, tot això, segur que en sortiran nous, amb nous dissenys. Rodons estaran molt marcats al Mobile World Congress, per... És meu, és meu. I sobretot els rodons. Perquè això fa temps que ho vam veure, però ara sembla que les altres companyies ja estan posant més. I per part de Samsung, això ho diríem, que és el més important, que es veurà alguna tauleta així, més o menys potent, però això ja ho vam fer-ho sense avisar-ho. Per altra banda, ens podrem esperar, també, que acompanyis com LG, Huawei, jo presentin els seus dispositius estrella, també, que aniran apreciant durant tot l'any, i durant tot l'any per competir amb els Samsung, que són els que porten la batuta. I, per exemple, LG, hi ha rumors que presentessin el seu G5, o Huawei, i el P9, o l'HTC, que això encara no ho sabem, perquè s'està pagant un hdc important, i que presenti el seu M10. Sí, també, la marca aquesta xina de Xiaomi, també segurament allà presentaran, el Mi5, que també és el... Molt bon preu. I moltes bones plasificacions. Que, clar, reu molt bon congrés, i són molts. Són molts. I tecnologia, tot tipus, sí. Són molts models, però només presentaran els mòbils? No, després, també, el que estarà molt margat, i és tot el que diuen a les notícies, els especialistes en el tema, és que hi haurà moltíssima realitat augmentada. Tot això que ha anat sortint durant l'any passat, que sí, per exemple, a Samsung també va presentar un accessori que era per posar el teu telèfon, i poder tenir realitat augmentada, com una mena de ulleres, hi haurà molt per jugar, hi haurà centres... És a dir, estacions especials, perquè tu puguis provar aquestes coses, perquè puguis jugar a jocs de realitat augmentada directament. Això ja es va veure, al·locament, per anar a fer un temps del 2015, del 2016, perdó, que va ser allà, a Las Vegas, i això també ho faran aquí, en el meu avoc, congrés. Molt bé, digue't, digue't, digue't. Per altra banda, també esperem que Windows, Tón i Canya, el seu sistema Windows 10, amb projectes així, com Mobile, que són els mòbils nous i millores, i finalment, un projecte molt interessant, que ja ens va cridar l'atenció fa molt temps, són els mòbils modular. Doncs sí, com sabeu, hi ha els ordinadors, les torres, van per peces, llavors tu pots personalitzar les coses que més t'agradin. Per exemple, vull posar més càmera, doncs posaria més càmera, vull posar més disdu, doncs posaries més disdu, més disdu. És com si fos un telèfon de Lego. Volen transformar-ho i volen portar aquesta tecnologia als ordinadors, la van posar als mòbils, per exemple. Tu tens una base, tipo, no sé, una placa base, que és un mòbil, i a partir d'aquí, us vull una pantalla més gran, doncs li pots complir la pantalla més gran. Perdona, això és com dius tu, els components de hardware, un ordinador, un PC, no? Tu pots posar més càmera, quan tu vas a comprar un ordinador, pots escollir una mica totes la memòria, com dius, la pantalla, i això també es podia fer amb un mòbil. Llavors pots escollir el preu que tu vulguis, li pots millorar les coses que més t'interessen. Si ets una persona que navega molt per internet, i necessita molta bateria, perquè està moltes hores fora, i no fas tantes fotos, pots baixar el tamaix de la càmera i posar-li una bateria bastant més gran, perquè te'l duri més. Si vols més fotos, per exemple. Si li pots una tele molt gran, per ser el rei del parque. O si vols una pantalla més resolució, també li pots posar, perquè li pots canviar. Bé, estem repassant algunes de les qüestions que estan ja a punt d'arribar, al Mobile World Congress, dilluns que ve, com diem, seran 7 dies, o quants dies són? Són 4 dies. A 4 dies de congress. I realment s'espera moltíssima assistència, d'en molts països, s'espera moltíssima premsa, s'espera en un món... Com cada any. Segons diuen les estadístiques, és possible que se subaries la cifra dels 100.000 visitats. 100.000 visitats. Tot el que això comporta a nivell de Barcelona, a nivell de la província, a nivell de tot. Sí, sí. Reporta un benefici impressionant. Hi ha alguna cosa més preparada per comandar del Mobile World Congress? Bueno, també, com es va veure, ja et he dit tant en Allego a la conferència, el saló que et van fer a les vegas del CES, van haver-hi molts cotxes intel·ligents, amb això que ara, per exemple, poden conduir nous, o porten nova tecnologia insimplimentada. Doncs això segurament també ho veurem aquí, com per exemple per part de Ford, o per part de Mini, també visca, n'hi haurien. Això, poscos, els cotxes, el que aportin de tecnologia nou. Que sigui divertit. El vindrà gent important, el podem dir, lògicament, a fer, per exemple, conferències, com pot ser el seu de Facebook, el Marc Zuckerberg, que et vindrà i farà una presentació al primer dia, explicant, no sé què explicarà, però farà una conferència, que és, diguéssim, la conferència estrella de tot el Mobile World Congress. Bé, doncs, escolta, Zuckerberg, també, protagonista, com l'hem passat, em sembla, no? Sí, sí, ja fa uns anys que... Perdona, temes aplicacions, no dius res? Sí, són els estants que, al principi, l'èric s'ha referit a les estants que eren més petits, que són companyies petites, que no ho han après tan enormes. Sí, ja tenen productes i els ensenyaran, i tant per explorar-los, els ensenyaran, t'ensenyen què fas, com ho fas, i t'ensenyeixi petites novetats, però que no són... Tu això no ho pots preveure, el que veuràs, perquè tampoc hi ha una línia, per exemple, com va haver-hi la línia de l'any passat del que deien, de realitat augmentada, doncs lògicament sí que hi haurà una aplicació... Rendència, sí. La línia de realitat augmentada, tot això, però no és que sigui una tendència que va passar durant l'any passat, que segueixin una mateixa estètica a totes les aplicacions, com si s'hagués posat dir una aplicació en concret, un tipus d'aplicació. Aquest any és molt variat, sí. Doncs escolteu, no sé si voleu oferir alguna cosa més, o teniu preparat, sinó de totes maneres... Ens veiem la setmana que ve... El primer que us truquem... Ens expliqueu una mica com està anant, què és el que veieu, les coses que us han impactat més i us han agradat més, i farem una crònica en directe d'imigres que ve, des del Mobile World Congress, amb l'Èric i esperem que també l'Humbert. Que vagi molt bé, nois, i gràcies. Bona tarda. Farem una pausa per la publicitat, i d'aquí un moment ja recte final del programa, com cada d'imigres amb el Sergi Arrada. Aquest mes de febrer especial, perquè el casal de Joves, juntament amb la regidoria de joventut, de l'Ajuntament, dic que el que fan és el Pla Jove, que és un concurs on, si voleu guanyar, d'entrades per anar al Primavera Sound, i també al Sona, només cal que seguiu les instruccions que apareixen al Facebook del casal de Joves, o al casaldejoves.com, allà trobareu també tota la informació del Pla Jove. D'aquí uns moments, el Sergi Arrada ens donarà la segona pista de les 4, que en total hi ha aquest mes de febrer, per aconseguir guanyar aquestes entrades, per anar al Primavera Sound. D'aquí uns moments a l'Apenya del Morro, fins ara mateix. 60 i més. El magasin fet per gent gran, per a tothom que ens voleu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena, té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre, i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem els racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Despertanta. Corrent. Esmorzan. Comprant. Passejant. Cadant. Treballant. Celebrant. Sortim. Conduint. Vius connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense Tunis. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense releàt empresonals. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música Thanks to the Una mà, unes idees, un color al blau, unes esclapes a la barba, Sergi Arrada-Ruís. Molt bona tarda. Bona tarda, Sergi. Com et va tot, com et va la vida? Bé, bé. Com et va? Aquí estic molt nerviós, perquè avui donarem la segona pista del concurs Plejoba. Ja sabeu, estimats o llents i estimades, que si voleu aconseguir un parell d'entrades per anar al Primavera Sant o al Són Ardèdia, al casaldejobespomcom i també al Facebook, podeu trobar tota la info d'aquest joc, que és un joc de pistes, cada setmana n'hi ha una, on s'adona indica el lloc del poble. Hi ha un codi QR, que haurà de seguir les indicacions i superar la prova que us dona. Si completeu les 4 abans del 9 de març, entrareu al sorteig. Bueno, el sorteig, si ho encerteu, sí, perquè hi haurà un sorteig al final del concurs. És així, Sergi? Exacte. Molt bé, veus? T'has crevat allà una miqueta, explicat tu? És que ho estic dintre de memòria, i no me'n recordo. Bé, t'ho he crevat, avui ja comencem forts, eh? Bé, no. Bé, escolta, Sergi, la primera pista ja la tenim resolta, eh? Ja ho sabeu, sí? Sí? Molt bé, molt bé. M'ha costat molt, eh? Bueno... No és fàcil, no és fàcil. Bueno... A mi m'ha costat. A mi, a mi. La idea és que estiguis entre diferents llocs, no?, i que vagis a veure si trobes el cartell, i si no, doncs pensis en aquest. Perquè hi ha un cartell, el lloc hi ha un cartell que posa... És aquí, o què hi ha? No, posa... Bueno, depèn, no?, en el de la primera setmana, posava Pla Jove, concurs de pistes, o joc de pistes, Prova 1. I ara anem a fer el Prova 2. El Prova 2? Doncs, escolta, Sergi, tens ja la pista o no? Sí. O sigui, anem a fer la prova, la pista número 2... Del joc de pistes. Del joc de pistes, correcte, sí. És que no, és que estiguis en la música, adient. Ara. Pla Jove, de Sant Just d'Esvern. Pista número 2. A veure, Sergi. A veure, Jordi, que si la primera et penses que era difícil, a veure què et sembla aquesta. És que ho pares molt difícil, eh? No, no, s'ha de pensar una miqueta. Ja, ja, a veure, vaig a dir... Tu dir què? Sí, sí, a veure. Alguna cosa es busca pel que en sé només la dignitat. Ja, Sergi, ets un... ets un complicat, Sergi. És un dificilití, esti, oi? No, a veure, que el premi són dues entrades pel primer d'ara saun o al sonar. Alguna cosa es busca, torna a dir-ho. Alguna cosa es busca pel que en sé només la dignitat. O què? O què? Pel que en sé... Ah, vale. Només la dignitat. El que en sé només la dignitat. Alguna cosa es busca pel que en sé només la dignitat. Vale, pel que en sé només la dignitat. Només es busca la dignitat. A veure, i se suposa que això ha de portar a un lloc desenjust. Un lloc on sigui important la dignitat. Un lloc digne del poble, un lloc digne de sent just. Alguna cosa es busca pel que en sé només la dignitat. Jo què sé. Un lloc on hi hagi... A l'Ajuntament desenjús, allà hi ha persones molt dignes. O no tant. Clar, no ho sé. Alguna cosa es busca pel que en sé només la dignitat. Sí, busquen... Estàs escrit aquest llenguatge de català del segle XVII, que no entenc. A veure, algú busca una dignitat. Alguna cosa es busca en aquest lloc, no? Pel que en sé només es busca la dignitat. És un lloc que no tenen dignitat. Un lloc que no tenen... Bueno, ràdio d'Esvern. Per exemple, no veus un cartell per aquí? No, no he vist... A veure, home, seria molt fort que hi posés un cartell. No l'hagués vist, eh? Has vingut a la taula?A veure... No hi ha res aquí, no hi ha res. Escolta, pregnota, un lloc que no té... Però vaig bé, o no? Un lloc que no té dignitat de sent just. Bueno, tu pensa en tot... Alguna cosa es busca pel que en sé només la dignitat. Alguna cosa es busca pel que en sé només la dignitat. Ara ja saps què sempre jo et demano, la pista de la pista. Sí, ara hi ha la pista principal. En referència als ullens de la penya del Morro, de la ràdio, una pista una mica més. Una mica més... Desenvolunt. Bueno, tu gairebé... Ah, ojo. Has tret una mica la història, però sense donar-te. Hosti, que hauré de repassar el pot, que torna a escoltar el que he dit. Una mica. A tu per què et costava aquesta pista, que has dit? A mi em costa, perquè és un lloc que no hi ha dignitat. Llavors, què busquen? Busquen la dignitat. La dignitat de què? De les persones. Bueno, tu tornes a sentir el programa. Perquè, com que després, pengeu allà... El podcast, el podcast. Revises el podcast d'avui, i et sens a tu mateix el que has dit. Perquè a tu et costava aquesta pista per un motiu. A mi em costava, per què em costava aquesta pista? Ah! No ho sé. Perquè és català del segle XVII, he dit. Una cosa així, has dit. Alguna cosa es busca pel cancer, només la dignitat. Però no és el XVII, eh? No, és aquest segle. És del segle XX. Sí, XXI, XXI. Ah, XXI, XXI. Però té alguna cosa a veure... És una frase. És una frase que estava escrit en algun lloc. No ho sé, però està seguint una mica encaminat. És una frase escrita en algun equipament, en algun lloc de senjors, això. Ah, potser, potser... Potser aquesta frase té a veure amb algun... No en sé. Amb algun què? Equipament, potser el que tu saps i el que potser aquesta frase té... Potser aquesta frase... Una resposta de si o no, i ja acabo, ja. Ja, però tu saps que no et veig, eh, si o no. Però jo estic dient que estàs molt ben encaminat. Aquesta és una frase que està escrita en algun equipament de senjors. Sí o no? Ara no ho sé, eh? Bueno, Sergi! Oh, va! Això és que sí, això és que sí. Si això està escrit, alguna cosa es busca pel que em sent més de dignitat. Això és escrit en algun lloc de senjors, no sé on, però en algun lloc ja està, ara ja aniré mirant-m'ho tot. En fi, Sergi, que hem de repassar, com sempre, si et veu el que és altes joves de Sant Just, per on continueu? Doncs aquest divendres tenim les famoses i espais joves, no? Que estan aquí, com el MES, no? Que alguna associació o grup de joves no associats del poble poden organitzar alguna història. Doncs aquest mes tenim el cauc que organitza un sop a l'entitat juvenil. Sí, és veritat, aquest divendres, no? Aquest divendres, exacte. Correcte, com anirà la cosa. Ara no començaran dues quarts d'avui amb activitats i tal, per fer una mica així de que les associacions juvenils creguin bon rotllo i tal, una mica de dinàmiques i de jocs i tal, després es fa al sopar que tothom que la associació porta alguna cosa, i després hi haurà musiqueta i tal, fins al final. Ah, molt bé, que xulo. Doncs això serà aquest divendres, el que és el de joves, que ara està obert a les entitats juvenils de Sant Just. Sí, que com que tothom està a totes, vindran 3 persones. Sí, això està molt bé, perquè l'altre dia ho parlàvem. Per exemple, jo saps que soc de dimonis, estic allà africat al nas. I per exemple, allà, a dimonis, em sembla que només, i no es broma, només som 3 persones que tan sols estem a dimonis d'entitats. Si estàs a dimonis de la ràdio, eh? Bé, però la ràdio... Home, no es mereixis a la ràdio. És veritat, estic a dimonis de la ràdio. Jo ja, per exemple, ara m'acabo de donar que tampoc. Si tothom... algú que estigui només a l'entitat, això no existeix. És impossible. La gent que ha estat a l'entitat sempre està a 8 o 9. A Sant Just, clar, a totes. I el cor lo pom de flors. Hi ha gent que no està perquè no li va bé els horaris de sacs de la coral. Perquè, si no, també s'hi posaria. En fi, Sergi, aquest divendres, per tant, sopar d'entitats és el de joves. Doncs el dissabto teníem la Vox Session per canviar-te de data. Ai, què ha passat? Doncs que sabíem que ho fos el grup de música... Ei, i... i no, que no s'hi va bé aquest. Es pensaven que era el següent. I al final es farà el divendres 4 de març. Ah, vale, o sigui, m'apunto, eh? Divendres 4 de març, la nova Vox Session, no? Exacte.D'acord, molt bé. Perfecte. I alguna cosa més així de novetat, volguis dir, al casal de joves? No, no. Bueno, la primera pista ja la sabeu, no? Sí, sí, bueno, d'acord. La primera pista m'ha costat, eh? Però perquè tu em costa en aquestes coses. Molt, molt, molt. Jo soc una persona que em costa tot molt, sempre. Però mira, vaig a posar el Google, la frase que has dit. No, no, però que facis en directe, això. La Google, una cosa, es busca... pel que em sé... pel que em sé... Només... la dignitat. Estic posant el Google en directe, perquè... Suposo que si trobes la solució, la dius en directe tothom. Els teus competidors i competidores. Ojo! Ja ho he trobat! Sergi, ja ho he trobat! Però si jo no puc participar, que no soc menor de 30! Mira, ja ho he trobat! Molt bé! Escolta, Sergi, et diré una cosa. Aquesta pista que has donat... no era lluny ni difícil. Oh! Que t'ha agradat. Que t'ha agradat. Molt, ben buscat. Aquesta sí. Aquesta m'ha agradat molt. A veure, la gent ja... Ara sabrà, si algun escolta que posen el Google, ho trobarà de forma fàcil. Però està bé, home, Sergi, ens hem d'ajudar. Que la gent participi. I com més gent participi, per vosaltres millor, també. Però no has d'esbalar aquí en directe. Però no he d'esbalar res. No he d'esbalar res. Jo dono pistes perquè vull que participi el màxim de gent possible. Perquè sobal són dues entrades per anar al Primavera Sound o al Sónar escollit. És fantàstic. En fi, doncs, Sergi, la segona pista que l'hem donat, recordem que encara n'hi ha un parell més. Dimecres que ve i el proper. Exacte. I fins al nou de març, la gent pot anar recollint totes les pistes i les proves sempre amb la inscripció prèvia al casal de joves de Sant Just. O l'escripció final, eh? Poden fer totes les proves, si al final passa per aquí. Molt bé, doncs escolta, Sergi, moltes gràcies que vaig viure. A vosaltres. Tu pensarà pensar la tercera, eh? Ja... No, Sergi, no. Fes-ho fàcil. Sí, sí, sí. Fes-ho fàcil. Ja l'haurem. Però fes-ho que no es trobi buscant al Google. No ho he dit, vaig a posar aquesta frase. No, però era la clau. La clau, però no t'ho pensaves que la descobrís tan ràpid. Com a mínim, avui mateix. Sergi... Així no em trucaràs demà, ni res. Clar, si no em vols treure-te el diari WhatsApp. Altres hores intentem pastives de la matinada. Adéu, que vagi bé. Doncs fins aquí l'apella del morro d'avui. Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible el programa, la Martina Vargas de les notícies de Sant Just, les Glòries Cabareteres, la Capitana, la Martina, i Núria Feliu avui als programes. També, a la segona hora, l'Albert Capapell amb l'Educació Canina de la Filosofia, els Osbils Vits, les noves tecnologies d'Emberi Pumar i l'Hombert Blanco, i ara amb el Sergi Arrada des del Casal de Joves. Tornarem demà a partir de les 5 de la tarda en una nova edició de l'Apena del Morro, que vagi molt i molt bé. Sigueu feliços i mangeu molts nissos. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Bona tarda. Um. Um. Um. Um. Um. Um. Um. Weapon you eyes that are not living. I you satisfied with the life you're living? We know where we're going. We know where we're from. We're living by the long road. We're going to a father's hand. Let's see this. All right, all right. Movement of the people. Oh yeah, as it is. Movement of the people. Movement of the people. Movement of the people. Movement of the people. Movement of the people. Movement of the people. Movement of the people. Movement of the people. Movement of the people. Movement of the people. Movement of the people. Movement of the people. Movement of the people.