#864 - La Penya del Morro del 18/2/2016

el de Música Negra de Girona. Girona, Maria Rovira. Bona tarda. El festival convina artistes de la talla d'Estanley Clark, o el curista Dami Winehouse, a Zalon Thompson, en formacions catalanes com de gramòfon All Stars, o l'artista revelació Víctor Brandt. El director del festival, Paul Marquès, ha explicat la filosofia del festival. Més que un festival de Música Negra, que seria el blues, el jazz, el funk, que volem és veure com la música negra ha influït en tots els gèners musicals que podem conèixer. També inclourà actuacions com la de la black music big band, o el musical on blue, realitzat pels centres de formació musical de la ciutat. Maria Rovira, Catalunya Radio Girona. Esports, Oriol Mundell. Bona tarda, pendents del partit, que aquesta tarda juga el Barça a la Sada Vasca, dels Quarts de la Copa contra el Bilbao, torna Carlos Arroyo, que podria jugar avui als primers minuts després de 50 dies de baixa. El partit és a les 7. La transmissió de Catalunya ràdio des d'un quart d'or abans. L'altre partit de Quarts és el que enfronta València i el Gran Canari. En Carambàs, que a Xavier Fernández és el nou entrenador de l'Uni Girona femení, o és de l'any demà de la destitució de Miguel Ángel Ortega. Avui, a jornada d'Europa Lig de Futbol, a les 7 destaquem el Sevilla Molder de Noruega i el Vila Real Nàpols a les 9 de la nit. València Ramí de Viena i olímpic de Marsella Atlètic de Bilbao. A l'espanyol, Ernest Pérez, li ha demanat que el Govern hagi de fer unes pròpies. Amb el nou partit, que volen fer demà proves mèdiques per decidir si pot jugar i sapte contra el D-Port, mentre estan avui s'han viscut cuas d'eficionats a Cornella per comprar entrades pel partit. El club confia que hi haurà 30.000 persones omplint l'estadi. I el comitè tècnic d'árbitres ha confirmat que la Fiscalia Anticorruptia de Barcelona ha reciptat la demanda d'un assistent anònim per suposar despressions per si ho l'han contrada el Barça en el clàssic del 9 de verne. Betekí una vegada. Un programa de contes realitza el grup Marc, Mestres àvies recuperadores de contes, de l'Associació de Mestres Roses Sençat. Els podrem escoltar, els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilòniers, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. Avui el programa amb el nostre politòleg de capçalera, el Pau Rama, el senyor Benito i les coses importants de la vida. També repassarem les notícies de Sánchez amb la Cristina Vargas, amb la Clara Narbion, col·lectarem amb la redacció de la revista Timeout en Barcelona. I a la segona hora també entrevistarem el cantant Gerard Cece, que acaba de treure un nou videoclip i toca de un concert la setmana que ve. I parlarem també amb el senyor David Ferran Fàbregas, que presenta el seu nou llibre aquest dissabte entre 3 setmanes i 2 anys. Jo farà canjina a partir de les 8 del vespre. Avui, a la penya del morro, bona tarda i benvinguts al programa. Bé, comencem, com sempre, repassant les notícies de senyor Sánchez. Gràcies, Cristina, bona tarda.Molt bé. Les proves de cribatge per prevenir el càncer de col·lun es podran fer fins abans de l'estil. Ja ho vam informar fa uns dies que 5 farmàcies del municipi col·laboren recollint els tés de les més de 4.000 persones de senyors, a l'esquí s'adreça a aquest estudi, sempre i quan, evidentment, hi vulguin participar. Sí, de fet, l'Institut Català d'Oncologia, en el mar del programa de detecció precoç de càncer col·lectal, s'ha enviat al llarg d'aquests dies a cartes de la població per tal de convidar-la a fer-se el tés de senco col·lta als excràmens per tal de prevenir aquesta malaltia. És un programa que recordem que s'adreça a homes i dones de 50, 69 anys d'edat. Han estat, doncs, aquesta la franja de major risc i a la qual la detecció precoç resulta beneficiosa. El municipi són 4.125 persones que formen part d'aquesta franja i són persones que arrabren en els propers dies si no l'han rebutjat. La carta aquesta ens explica de fet el funcionament de la prova, que haurien d'anar a recollir a la farmàcia del municipi, que els hi quedi més a prop, en aquest cas agafa la prova, fer-la a casa i després retornar-la a la farmàcia. Des que el càncer col·lectal és la segona causa de mort a Catalunya, la participació en aquests programes de detecció precoç de fet és important, perquè redueix la mortalitat en un 17% i perquè aquesta malaltia es pot desenvolupar durant mesos sense presentar molèsties. A Sant Just, com deia, amb les informacions i col·laboren, qualsevol persona pot fer-se aquesta prova fins a l'estiu en part carta passats uns dies i, en casa que la prova ha sortit doncs positiva, s'hauria de fer una colonoscòpia per descartar cap l'acció en el colon recte i evitar d'ots que pugui d'arribar en un càncer. Bé, més qüestions en Sant Just, que ara obrim la plana política perquè el partit Movem Sant Just organitza la propera assemblea oberta de la formació. Poden assistir tot a aquelles persones interessades per veure i aportar idees, la trobada, tindrà lloc aquest dissabte 20 de febrer, a les 11 del matí, al casal de Jobert de Sant Just. Sí, comptarà amb 3 punts. A l'ordre del dia, en aquest cas, serien el seguiment i avalòcia dels primers mesos del govern municipal i del grau de consecució dels objectius marcats del pacte de govern. També es definirà en els objectius prioritaris a treballar durant aquest 2016 i, per últim, hi haurà el tor obert de paraula. Per tant, doncs, us temes una mica estratègic, sí, pels quals demanen una esforç d'assistència i també convidem a participar a totes aquelles persones que puguin estar interessades a col·laborar o a aportar idees. A més, si alguna persona té alguna proposta a fer que es pugui afegir en aquest ordre del dia, ho poden fer arribar a través del correu electrònic, m'ho veiem Sant Just a roba, gmail.com. Finalment, destaca que està previst acabar la trobada amb un aperitiu i beguda per a tothom per la qual cosa, demanant que les persones que assisteixin portin alguna cosa per picar. Com deies, l'Assemblea tindrà lloc aquest dissabte a la sal autopia del casal de Jobert i el partit de les 11 del matí. Bé, i acabem recordant que l'Agrupació Futuràfica de Sant Just ofereix avui la sessió informativa del curs bàsic de Futurafia. Atenció, perquè, si us hagués de fer la Futurafia, us espereu apuntar en aquesta sessió informativa que, de fet, serà a la set del vespre, a la vacuneta, un curs que, per cert, avui no comença, avui només informarà de què anirà. El curs començarà a finals de març i us explicaran, per exemple, com agafa una càmera, i fer clic. Entre d'altres coses, de fet, és un curs d'iniciació dirigida a totes aquelles persones que vulguin descobrir i també conèixer el món de la Futurafia des de zero. Seran un màxim de 15 alumnes que, durant dues hores a la setmana, aprendrean a què fer amb la càmera. En aquest cas, el curs pretén conèixer els diferents usos i utilitats que ofereix la càmera, i la idea és deixar de banda l'automàtic, que tothom s'ha de utilitzar-lo, i començar a treballar i a jugar també amb els diferents elements. Com deies, la sessió informativa d'aquest curs bàsic de fotografies, que començarà a finals de març o principis d'abril, segons el president de l'Agrupació Futuràfica, Víctor Murillo, tindrà lloc avui a la set del vespre. La vacunació posem que, en aquesta sessió informativa, ja acabarà de detallar quina és el dia en el que comença. Molt bé, Cristina, gràcies. A vosaltres. Ja sabeu que teniu més informació de les torres que passen a Sanyu. En com hi ha a partir de la set, els enjuus, notícies, edició, vespre. Farem una pausa per la publicitat. I d'aquí els moments parlarem amb el Pau Rahm, el nostre politòleg de capçalera que passen les setmanes. I, de moment, l'estat espanyol segueix sense tenir un nou govern, però el que sí que és segur és l'edat de la sessió d'investidura. En parlarem d'aquí uns moments amb el Pau Rahmà. Fins ara, a la penyola del Morro. La feia del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Vet aquí una vegada. Un programa de contes que realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes de l'Associació de Mestre Rosa Sençal. Els podrem escoltar, els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del dematí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiós actualitat. Ja ho sabeu a Babilonis, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, va Babilònia. Despertanta, corrent, esmorzant, comprant, passejant, cadant, treballant, celebrant, sortint, conduint. Vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio, Generalitat de Catalunya. Ràdio d'esper, 98.1. Ràdio d'esper, 98.1. 5 i 16 de la tarda, continuem en directe a la penya del Múrro, Rafa. Bona tarda. Hola, què tal? Com estàs? Molt bé. Ui, estàs bé? Sí, sí. Ah, perquè no ets una mica distant. Has anat per alguna cosa, últimament? No, no, estàs ajustant el volum dels auriculars. Ah, escoltant, que no estic aquestes trist, perquè l'estat encara no hi ha president espanyol, no? Bueno, no em vaig posar trist per al govern de Catalunya, no em posaré trist per al d'Espanya. Va, va, d'acord. És el que dèiem fa un moment. Passen les setmanes i de moment l'estat espanyol segueix sense tenir un nou govern, però ja sabem, Pau, la data d'investidura, cosa que ens reconforta molt a tots. Home, tenint en compte que Bèlgica va estar més de 500 dies sense govern, aquí podem esperar un parell de mesos. Sí, i de fet, això que els hi vong una mica a la conta dels polítics, perquè aquí no hi ha govern format, no, hi ha una en funcions, però tampoc no té poder per decidir... No té la força suficient. Per decidir i fer-nos coses, i la societat continua igual. I no passa res. A Bèlgica, com dius tu, van estar més d'un any sense un govern, i bé que la gent continuava cobrant les pensions i continuava... clar, tampoc no. Això no pot ser limitat a 10 anys, per exemple, o 15 anys, però, bueno, no se'l plantejat mai. Què passaria si hi hagués 10 anys un govern en funcions? No ho sé. A veure, que Patsi Lòpez, president del Congrés del Diputat, ho va anunciar, que al 2 de març començarà el debat d'investidura. Això deixa la primera votació en la que és Rakerés Majori Epsultre, 176 diputats, per ser massim present pel dia 3 de març, amb tota seguretat, Pedro Sánchez no tindrà els vots necessaris i hi haurem d'esperar fins al dia 5 de març, que serà la segona votació en la qual només es necessita majoria absurd, majoria simple, que vol dir més vots a favor que en contra, per saber si Sánchez és escollit president o no. En cas que tampoc aconsegueixi la majoria suficient el termini per escollir un president, finalitzarà el 3 de maig. Si ha passat aquest dia, no s'hauria aconseguit escollir cap president, es convocarien a les eleccions que s'han fet el dia 26 de juny. Bé, de moment, com van les negociacions, Pau? Començant per als partits independentistes catalans, la situació no ha convidat gaire, i l'acord està més lluny que a pròxim. La importància de democràcia i llibertat i esquerra pública n'estan que, a un possible pacte entre PSOE, podem i PNB, amb els vots en contra, previsiblement de PP i ciutats, farien necessaris els vots dels dos partits independentistes. Bé, jo no sé com ho veus, però això és molt difícil, perquè això és pitjor que un cup de rúpic. Quan entro per una banda, per l'altra se te'n va, no? Aquí això és impossible, hi ha una sèrie de lleis que és impossible que es puguin complir totes. És a dir, que, a l'hora, pugui pactar PSOE, amb esquerra i democràcia i llibertat a favor del referèndum i després amb ciutadans, a l'hora, que no s'abtingui, però això... És realment difícil, no? És molt difícil, no? O m'ho sembla a mi. És una mica un joc de balances. Sí, però, escolta, jo... ho veig més difícil, en aquest cas, que no pas el de Junts Pelsilacup, a mi et dic. Com més partits hi afegeixis més difícils. Esclar, que allà era entre dos partits, aquí ja tenim... Entre tres. Esquerra, publicana i... Sí, convergència, sí, però suposo que era un partit, un partit. En teoria sí. Aquí hi ha uns quatre o cinc partits que estan implicats i serà difícil. Lleverem si ho aconsegueixen. Esquerra, publicana i democràcia i llibertat, què diuen? Insisteixen que votaran en el mateix sentit només han posat una condició per la seva abstenció. Sí, però veurem quina és. És el referèndum sobre la independència. Una proposa que el PSOE ja ha rebutjat en més una ocasió, l'últim cop, aquesta setmana, en resposta a Pablo Iglesias. Bé, en referència a tot això, quina és l'estat de les negociacions entre el PSOE i Podem, que és una mica la mare dels ous, els dos grans partits, que s'han de posar d'acord perquè hi hagi un govern a l'estat. Com a mínim, si és que aconsegueixen que se'ls tinguin els altres. La proposta de Podem incluïa, entre d'altres, la vicepresència per Pablo Iglesias, desenvolupar el Ministeri de la Plora i Nacionalitat durant la primera etapa del govern i el referèndum. La resposta del PSOE no es va fer esperar i va mostrar la seva decepció de les files envers el projecte de Podem. Antonio Hernando, portaveu del Parlamentari del PSOE, va ser l'encarregat de respondre a Pablo Iglesias. Va estar estona respondent, eh? Una miqueta. Jo, con todo el respeto, le diría al señor Iglesias... Pablo no sabes dónde estás. ¿Y en qué momento nos hemos perdido que el jefe del Estado te haya encargado la investidura? En el Partido Socialista hemos asistido con perplejidad, preocupación y decepción a la comparecencia del señor Iglesias. Perplejidad, porque una vez más el señor Iglesias demuestra que no sabe ni dónde está ni qué papel le corresponde en este momento. Preocupación, porque el tiempo que el señor Iglesias ha perdido para el diálogo no es suyo, sino de la ciudadanía y del país. Y decepción por la falta de respeto del señor Iglesias al tiempo constitucional de Pedro Sánchez y del PSOE, y al encargo de la jefatura del Estado. El candidato a la presidencia de gobierno se llama Pedro Sánchez. No ha acabado, jo. ¿Es una de las pauses? Sí, le corresponde liderar las conversaciones para el diseño de un programa. Va haver de dormir una mica, eh? Y la constitución de un gobierno de cambio progresista. Potser perillós, però de fer el que fes. Bueno, en fi, ja ha acabat, ja ha acabat aquesta presentació. Ha acabat ja de comentar la proposta de Podem, Antonio Hernando, portaveu parlamentari del PSOE. Si aquest home és el portaveu, es faran llarga aquesta legislatura, eh? Doncs com no eren els altres, perquè ells són els millors collits. Sí, sí, ho dic perquè allà és el que en Pablo no sabe... Dónde? Dónde he ido. Estàs? Una mica allò. Bueno, en fi, a veure, en quin punt es troben les... O sigui, ara ja hem vist per on està el tema de PSOE i podem, perquè s'ha refredat una mica, diguem-ho així, o no? Sí, i tant. Estan les coses una miqueta que... En quin punt es troben prou les negociacions entre PSOE i Ciutadans? Perquè recordem que Ciutadans també ha d'ajudar a algú important, perquè no sumen les contes, si és que voten en contra. Si voten en contra, PSOE i Podem haurien de necessitar suports extras. Però el pacte entre PSOE i Ciutadans hi ha més química entre els dos partits. Aparentment, van més ben encaminades que les als socialistes en Podem, però s'ha de tenir en compte que aquests dos partits junts no sumen i tant el PP com Podem, de moment, tenen previst votar en contra d'aquest possible pacte, però per motius diferents. El partit del Berri Vera, d'un moment, obvia el contracte únic i ha deixat de demanar la besada d'impostos. Tot i així, Jose Manuel Villegas advartés que hi ha hagut avanços. S'està arribant a un punt de trobada. Però en altres hi ha més dificultats. Haurem de seguir treballant si en algun dels punts no hi acord, no hi haurà pacte, i de poc serviran els abeixos que s'hagin pogut produir. També hi existeixen la seva incompatibilitat amb Podem, que estan negociant a la seva abstenció i que desitzen que el PP s'hi sumi. Molt bé, doncs desitzen les cores a Madrid. Veurem perquè aquest col·laborot fins a concretament el 2 de març, que és quan començarà la investidura, continuarà la història. A canviar de qüestió, ara ja anem cap a la quadratura testicular. Alguns dels protagonistes d'aquestes obsecions són Televisió Espanyola i un regidor del Partit Popular de Madrid. Però abans hem de parlar de ciutadans, perquè han topat de nou amb el franquista. Ciutadans i franquisme amb problemes. És una cosa que no hauria dit mai. Doncs mira, Sergio Luna, regidor de ciutadans a Soto del Real, va anunciar el passat mes de desembre que tancava el seu compte de Twitter i presentava la seva dimissió. Després que sortís en la llum, uns tweets que havia fet l'any 2011, on exaltava la figura de Primo de Rivera. A veure, a veure, a veure una cosa. És que també ens ho agafem tot en paper de fumar. A veure, si vols, et poso els exemples i que quedes covalori. Potser es va equivocar, eh? I sense voler, va confondre Primo de Rivera amb una altra prima. Bé, si aquest és el teu argument, seràs un bon advocat. Sí, sí, ara què diu? Diu, demà 21, fa 75 anys, de l'assassinat de José Antonio Primo de Rivera, fundador de la Falange. Els teus valors continuen presents. Les idees no s'afuseixen. És que, a veure, una cosa... És que és difícil de refansar una cosa així. No, no, si vols. En ple del 2011 és difícil de refansar una cosa així. Espera, perquè n'hi ha una altra. Vull dir, si era difícil una, imagina't dues. Diu, mentre milions de famílies espanyoles visquin miserablement, no hi pot haver... No hi pot haver, ni hi ha d'haver, Pau Espanya. José Antonio Primo de Rivera. Això ho va posar ell al seu Twitter. O sigui, tant a un dictador, no? El dictador, no. El fill. Aquest és el fill. Ah, aquest és el fill. És el fill, és el fill. Fondador de la Falange, una altra perla. Sí, sí, està clar que no. A veure, una cosa, Pau, tu no entens la democràcia. Tu vius en una altra democràcia, home. La democràcia és l'autèntica. L'autèntica. L'autèntica. En tranquil·litat, sisplau, eh? Jo no sé com us ho faves en Jordi per tenir aquesta mala llet, segons la... Bueno, eh... Pau? Sí, sí. En aquell moment, en plena campanya electoral, Ciutadans va anunciar que li obria un expedient. Segons hem pogut saber, gràcies a ell, l'Idiario Funes, en l'últim ple municipal, la seva dimissió va ser rebutjada de forma onànima quan el partit del Berri Vera va presentar l'expedient, en què no l'expulsova i, per tant, perdonava aquest senyor, els actes que podríem considerar en altiment del franquisme. Bueno, en fi, quanta mà ja no forma part de la política espanyola? La cosa que me n'alegro. Més coses, si la setmana passada era... No, sí, que forma part de la política espanyola. Ara forma part, però pensava que havia d'imitir. No havia d'imitir, t'ho has dit. Aquí va presentar la dimissió, però, segons el Idiario Funes, en l'últim ple municipal, la seva dimissió va ser rebutjada de forma onànima quan el partit del Berri Vera va presentar l'expedient, on no l'expulsova i, per tant, el perdonava. Ah, perdonava, eh? En fi, més qüestions. Si la setmana passada eren... Ara m'entrem al rotllo, cos. Però, bueno, si la setmana passada eren els Itàliars, han presonats per presumpte en altiment del terrorisme, ara els afectats són uns altres que han tingut un resultat molt diferent, no? Sí, el que ha causat polèmica aquesta setmana és la marxa falangista que hi va haver al carnaval de Norte del Sant òrgne Cantabria. Ah, sí? Sí, sí, sí. El grup Los Gallipoteros anaven disfressats de falangistes i desfilaven en el carnaval amb la música del Caral Sol. Sí. Posteriorment van participar en el concurs de Xiriogotes, on defensaven la unitat d'Espanya en frases com... Per Espanya, Matu Jor, Tormàs, Gerard Piqué o Kisigi. Està molt bé, molt bonic, tot plegat. Sí, perquè, a més a més, tot això ho feien acompanyats a banderes preconstitucionals i un retret gegant de Franco. I llavors, un preu de dades que agraeixo més la situació i és que en la desfilada també hi participaven nens i el carrer per on passaven es diu Avinguda Carrero Blanco. Ah, molt bonic, tot. És perfectament escollit. Les xarxes envollita amb els que creuen que és una mostra més de la banalització del franquisme i els que comparen aquest cas on no hi va haver cap intervenció de la policia i el cas als citalleres on hi va haver una actuació desproporcionada. Bé, aquest és un vídeo que ja té més de 70.000 visites a YouTube i, efectivament, es veu com aquesta comparsa del Carnaval del Norte de Sant Ònia a Cantàbria va passejant les seves banderes amb les aigles i franquistes i faches pel centre del poble. I la gent que està al voltant fent fotografies amb el mòbil i els van vestits de fascistes de l'Àpica de Franco. En fi, clar, això és que s'escusen amb el Carles Toltes i amb el Carnaval, no? Però això, realment, és legal, no és legal. Són els primers que fan mofa, no fan... Aquest és el que s'hauria de valorar, és la intenció. La intenció que hi ha en el fet que, per exemple, els citalleres no feien en altiment del terrorisme, malgrat que la pancarta digués el que digués, la seva intenció no era fer en altiment del terrorisme. Aquí s'hauria d'investigar si era simplement una mofa, si era una actuació per passar-s'ho bé, o hi havia banalització o, inclús, en altiment. S'hauria de valorar. Bueno, en fi, a veure com acaba, però ja és tu i jo, que això no acabarem res. En fi, no cal demà les pràctiques a la televisió espanyola, aquest cop amb un documental sobre el rei Joan Carles. Sí, què creuria que ha de fer una cadena de televisió quan fa la coproducció d'un documental? A Métral? No. Aquesta és la resposta evident. Si una televisió, especialment si és pública i fa servir els diners de tots, es gasta aquests diners en coproduir un documental el que ha de fer és no a Métral. Això és el que deuen haver pensat a la visió espanyola amb el documental que és a França 3, cadena pública de França, en horari de màxima audiència. El director del documental ha reconegut que com a espanyol sent vergonya pel fet que televisió espanyola es negui a Métral el documental que ella mateixa ha coproduït. De fet, la pregunta és clara, el diners que paguem tots i que van a través espanyola i, per tant, que han destinat a coproduir i a pagar tot el documental amb el seu director, el seu almontadors, els càmeres, els redactors, guionistes, etcètera, etcètera. Finalment, són diners perduts perquè no es veuran per televisió espanyola, que és el que s'havia de fer. És com fer un euro per sense avions o un avi que no porti... Em sona? Em sona, em sona. O una parada metro que no hi ha ningú en aquella zona, com el Prat, que el dia nou, a la nínia nou, hi ha una parada metro, en Sant Lakeran, 4.000 vivendes, una cosa per l'estil, que encara s'han de construir. Això ja són altres qüestions. Llavors, Pau, què passa aquí amb aquest documental? Doncs el director també ha fet saber l'argument per no a Métral i el va donar el pròpi president de l'Enx, que diu... Com que el rei Geno és rei, la pel·lícula Genotecualitat. Des de televisió espanyola, a segurem que de moment no tenen previs a Métral i el documental repassa la fiura del monarca, especialment al superfer en la transició i en la instauració de la democràcia, però només esmenten molt de passada, les podrem dir males notícies dels últims anys. I llavors, per què no vol la meta travisió espanyola, aquest documental? Doncs això, com que el rei Geno és rei, doncs jo no és actualitat. I, per tant, no interessa. Unes de les declaracions destacades és la que fa el rei Joan Carles, respecte a una demanda que li fa Franco als últims dies, diu... El TESA preserveu la unitat d'Espanya. Paraules que la visita presenta del govern de la Generalitat, Neus Monter, ha qualificat de la segona manera. Les paraules unitat d'Espanya, en boca d'un dictador, ens generen un sentiment bastant negatiu. En fi, va, canviem de qüestió, anem cap als dos quadrats de la setmana, que avui són part... Borja Fanjul, regidor del PP a l'Ajuntament de Madrid, per Podemos Igual a Terrorisme. Oh, jo, jo, jo, jo, jo... A veure, Pau, què ha passat? Aquest regidor ha acusat el govern de Manuela Carmena de donar en para els terroristes. Les paraules han sigut exactament aquestes. Diu, prefereixo tenir una gestora a donar en para a terroristes. Prefereixo tenir un company que hagi robat a un que posa bombes. Jo pregunto de debò que s'han de fer aquestes afirmacions. No és millor no tenir companys que ni roben ni posen bombes? Demà, la petició que es retractés ha negat que s'hagués accedit i ha qualificat les seves paraules d'utilització, d'un argument en seu parlamentària, així de clar. En fi, acabem ja, com sempre, amb l'humorista part sorpresa de la política a la setmana. Pau, repassem els moments més informals del món de la política. Comencem per pa comarhuenda, que ha tornat a ser notícia per les seves declaracions. El director de la Razón, que és un diari, deixa anar a una altra fase digna d'escoltar. Si després de les eleccions va catalogar com una fumada de porros, les reaccions dels polítics amb el classí hem guanyat, ara ha tirat d'ironia, quan, en el programa La Sexta Noche, el parlar de corrupció i convertir-se en el banc de tots els atacs, va acabar la paciència i va dir... Ja ho sabem tots, el PP és una puta merda. Oh, molt bé. Fantàstic. El podem sentir. La administració general del Estado, que gobierne ese malvado Rajoy, gestiona más de 200.000 millones de euros. 200.000 millones de euros. I no hay corrupción, lo sabéis. Me da que es sorprendente. No hay corrupción. ¿Dónde? Aguamente no esta es una empresa. No es la administración general del Estado. No es la administración pública. El que veia es que, verdad, Eduardo, ya lo sabemos. El PP es una puta mierda. Oh... Calma... Se s'ha empadat, ¿eh? No ho deien, en serio. No. Ell mai ho diria. No, mai, mai, mai. No sé què referees a Esperanza Girre. Esperanza Girre, què ha passat amb aquesta dona? Ha dimitit, no?, aquesta setmana? Per anar-hi a la vegada. Per tant, és allà on m'he boi, però m'he quedo. Però, finalment, què? Es queda. És esperant seguir-la. Però bon patir, eh? A veure si m'estranyarà la veritat, aquesta vegada? Home, tio, que és fàcil. Bé, que hem d'acabar parlant de Carles Puigdemont, que és el president de la Generalitat de Catalunya, que diu que tornen a ser notícia les repliques que dona ell al Parlament de Catalunya a altres diputats. Aquesta vegada, amb Gerard Piquet, també com a protagonista. Sí, Puigdemont o Puigdemont, com diuen alguns, respondia el líder del PP català sobre el fet que el Tribunal Constitucional hagués suspès la Conselloria de Fers Exteriors, dirigida per Raül Romeva, i ho feia parafressant ara Gerard Piquet. A veure. No anticipi esdeveniments al Tribunal Constitucional encara no s'ha pronunciat. No ho ha fet. Esperarem que ho faci. Però, en qualsevol cas, deixin dir-li, que vostè també aquestes coses les pot entendre, en aquest cas, si tant, no un poeta, sinó un gran futbolista català, que el Tribunal Constitucional, jo li diria, gràcies, Tribunal Constitucional contigo en Pesatodo. Bueno, que ara és Puigdemont, que també representa una mica aquesta nova política, no? Amb els comentaris que fa... És una persona intel·ligent i sap parlar. Parlar. Desanivida, que no li fa por el càrrec que ocupa, i també, després, parlar de tu a tu, i de cop i volta, doncs, dono això, per afracejar algun, com es diu això, algun poeta, alguna història... Exacte. En fi, Pau, alguna cosa més, sobretot això? No, no queda res més per dir. La setmana ja la tanquem fins a la propera. La tanquem, ja. Escolta, com esteu a estrobar-se? És que jo em preocupo sempre pel poble. Tenim un temps com el Bosch aquí, passant un no volat... I això sí. Estan ja a Sant Just, tres cotxes han saltat al mateix semàfora en vermell, eh? Perdona? Esplugues? No, no, a Sant Just, a Sant Just. A Sant Just esvern, però tu convents-ho fins aquí. Jo caminant. I tu has vist com tres cotxes... S'ha saltat al semàfora en vermell, i allò, ben bé. Un vermell maco i els tres se'ls saltaven. Sí, d'un altre municipi. No crec que fossin de Sant Just. I ho diu el senyor que es queixa perquè hi ha massa de semàfores esplugues. On era, on era, on era això? A veure, si eres la Rambla de Sant Just, és correcte? Sí, el Capravo. Exacte, doncs aquesta, al punt... El Capravo? Abans, abans arribar al Capravo, en el punt que és Bifurca per pujar a l'Ajuntament. Al Parador? Allà, al Parador? Exacte, aquells semàfores se l'han saltat tres cotxes. M'està dient que al Parador la gent es santa al semàfora en vermell. Té pressa per arribar a l'Ajuntament, a la passada renta peus, el que sigui... Bueno, escolta, no tenia consciència. Què vols que fem alguna cosa? Denunciar, vull dir, això... Esplugues, no, no, no. Esplugues, no es preocupem per els ciutadans, especialment per els vianants. Esplugues no passa perquè teniu tant semàfor que no t'adones. Sí, teniu tant semàfor. Esplugues que no t'adones. Amb 10 metres de passar en vermell perquè tens un vermell. Disculpo perquè ens preocupem per la seguretat dels nostres ciutadans. Tant semàfor esplugues... Això hi ha un motiu. Tu saps per què els esplugues teniu tant semàfor? Sí, els esplugues teniu tant semàfor. Els esplugues teniu tant semàfor? Sí, clar. Els esplugues veniu molt ràpid i diuen... Escolta, ens quedarem sense població en quatre dies. Perdona, perdona, allà... Allò, esplugues, jo no entenc com és que hi ha tant semàfor. Per tant, metre quadrat. Deu ser, dels pobles de Catalunya, el Peyu, el Peyu de l'APM. Hauria d'anar a esplugues a intentar travessar des del pont d'esplugues, fins a l'Ajuntament, o des de l'Ajuntament, que després hi ha... Però passa el tramvia. Aquella vinguda, però passa el tramvia. Allò és horrorós. Si tu passes amb el cotxe, i trigues mig hora per arribar fins a Cornellà. Mig hora trigues. Jo, sincerament, no acabo d'entendre. Si algú... A veure, anem a fer una crida. Si algú sap o intueix per què esplugues, té tant semàfor. A la seva població, que jo no tinc aquí les dades, però crec que és, com dic, un dels municipis amb més semàfor per cápita de Catalunya, que et permetre quadrat, també. Si us plau, que ens ho passis a veure i que ens truqui el telèfon de la radio, que és el 9362361. 9362361. O, que utilitzin el hashtag, el Pijo vol córrer per esplugues. El Pijo vol... Perdona, no t'has de veure amb córrer, senzillament, és... Ah, no? És senzillament que... Ah, perquè és de la mitjana. Per estar-te aturat. No, per estar a mitjana, no. En fi, Pau, com sempre, no ens posarem d'acord. De totes maneres, t'agraeixo que hagis vingut el programa. I que tinguis una bona setmana. Igualment. Fins dijous que ve. Adéu. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veus, som originals de men. 20 minuts arribem al punt de la 6 de la tarda, farem una... Oh, quina trompeta. Farem una pausa per la publicitat d'aquí uns moments i connectarem amb el senyor Benito a les coses importants de la vida. Com sempre, el senyor Benito, el nostre aquí, el nostre tot en del programa, que ens explicarà coses. Quines? No ho sé. És una mica com... la dimensió és coneguda de la penya del Morro. Vet aquí una vegada. Un programa de contes que realitza el grup Marc Mestres àvies recuperadores de contes de l'Associació de Mestre Rosa Sençal. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del dematí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilònia. No us ho perdeu. Tinc dijous de 9 a 10 del vespre. Babilònia. Despertanta, corrent, esmorzan, comprant, passejant, cadant, treballant, celebrant, sortint, conduint, dius connectat, conduint, desconecta, habita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio, Generalitat de Catalunya. Les coses importants de la vida. Bona tarda, senyor Comena. Tenim algunes històries per comentar. Una de les notícies més vistes avui és el referent de mòbil. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Aquesta notícia és la tercera més vista d'avui. Perseguida actualitat del baix i l'obregat informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat al teu ordinador o dispositiu mov. informatiucomercal.com Despertanta, corrent, esmorzant, comprant, passejant, cadant, treballant, celebrant, sortint, conduint. Vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. La pell de Balmorro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esber. Açaboria un dels últims dinars en família el menjador de casa amb uns pares. Eren els dies previs a l'inici del viatge i molts dubtes rebotaven fins al meu cap. Ma mare també en tenia com a mínim un. Quant temps penses estar de viatge? Si et dic la veritat no ho sé, no vull posar-me una data, tinc ganes de deixar-me portar si t'he de ser sense. Calculo que entre 3 setmanes i 2 anys li responia. Aquest és un dels fragments del llibre entre 3 setmanes i 2 anys. Es presenta a Can Gin. Hola, bona tarda. Aquest fragment que hem llegit, a quina part del llibre correspon? És una de les primeres línies del llibre. Efectivament, és una mena de viatge que, com diu el títol, entre 3 setmanes i 2 anys... Vaja, és com una aventura que li passa al protagonista. Explica'ns com ha anat la història d'aquest llibre. La història d'aquest llibre ha sigut que s'ha anat fent. Jo va arribar un moment que necessitava una sèrie de situacions a Barcelona, que tenia molta seina, una operació d'última hora i diferents motius. Vaig decidir que em van dedicar una mica de temps a mi i em van dedicar a fer les coses que alguna vegada havia somiat. A partir d'aquí, vaig decidir que em van dedicar a viatjar cap a América Latina. I anar a provar. Aviam com em sentia, i anar a descobrir llocs que sempre havia vist a la televisió. I a partir d'aquí, sempre m'ha agradat escriure. Vaig anar aprenent notes, vaig anar aprenent alguns apunts, llibretes, el mòbil, la diferència de llocs, i poc a poc vaig dir, per què no intento compactar-ho? Per què no intento tenir-ho tot ordenadet? I algun dia poder-ho llegir amb paper? Si no, sempre s'acaben perdent aquestes coses. Clar, de fet, el punt de... Home, jo crec que ara molta gent que ens està escoltant et deu sentir una enveja màxima, no? Perquè el punt de partida és a Nicaragua, finalitza a l'Amazones del Perú, i és una mica el recorregut que vas fer. Què li passa al personatge? I quin paral·lelisme hi ha entre el protagonista i tu? Li passen les mateixes històries que et van passar tu? Bueno, el personatge i jo no cal separar-ho. És un diari de viatge. És un diari de viatge. És un diari de viatge. No és ficció. Tot el que està en el llibre és real. Són anècdotes, són reflexions, són diferents històries que endavant passant al llarg de viatge, i les més curioses vaig creure que podien ser interessants i una cosa que coneix. Ja no és d'una conèixer d'història, sinó era una mica el punt de vista. Com afrontàvem el dia a dia? Com la nostra preocupació es va venir, la nostra preocupació? No sé, conèixer gent, conèixer llocs, empapar-nos el màxim d'una cultura que no teníem ni idea de res, i disfrutar, o diria el dia a dia, sense saber molt bé on anirem adormint, ni com ens plassaríem, i una feina. Parlo en plural perquè la metgicota, la metg de parella, la vaig conèixer allà. I vam començar tots dos a l'aventura. Tinc una sort que d'avui tenim un altre cap. Sí, de fet, em consta que la setmana que ve marxeu cap a Argentina, i d'aquí també naixereu un altre llibre o no? No ho sé, jo crec que aquestes coses s'ha d'aprovar d'aquesta vida. Jo crec que en aquesta vida de la mateixa manera que jo sempre havia pensat, m'agradaria prendre a tocar la guitarra, o m'agradaria treballar claquet, o m'agradaria escriure el llibre. Doncs arriba el dia que dius, i per què no? I per què no ho provo, i per què no ho faig? Jo no sóc escritor, jo he escrit un llibre perquè jo no sóc escritor. Jo crec que aquest projecte és molt casolat per poder arribar a casa i dir-li a la mare, mira què he fet aquests dies, mira què he fet aquests dies. I, bueno, i a poc a poc, valen forma i dius, ostres, que això pot ser interessant, potser pot ser un punt de partida, no sé si cap a la literatura, o no, no t'ho puc dir. Perquè a tu què és el que et mou a l'hora de dir? Va estirar en Piru, me'n vaig. Hi ha molta gent que és, d'una forma, potser més espiritual o mística, dius, no, et vaig a retrobar-me a mi mateix, o a més, si tu vas marxar sol i tal, o realment et mou algun altre tipus de cosa, com voler estar sol, descobrir noves cultures, coses noves. Quan marxes a fora, què és el que et mou? A mi el que mou és una cireta interior de tenir ganes de trencar una miqueta amb la rutina. De veure que de vegades vas fent, vas fent, vas fent, però no acabes de fer el que realment t'agradaria fer, no? I dius, i tenen dones que hi ha un dia, que dius, vinga, va, per què no ho provem? I per mi, un dels motius que el títol, si n'és així, si té aquest nom, és perfecte per la molt bona amiga meva, la Saida, que ara mateix ha de corresponse a l'Iran. Hòstia, hòstia. Sí, sí, i som a mi l'adaptat de la societat, nosaltres, i hem explicat que després de portar molt temps a Mallorca, treballant en un diari, quan ho va deixar, va dir, jo tenia ganes d'anar amb una ONG àfrica, no? I va fer, va anar a una ONG àfrica, i quan portava dos setmanes, va dir, ja està, ja ho he fet, ja ho he fet, no, me'n vaig. No, però escolti, però aquesta és una gran lliçó de vida, perquè ho volia fer, ho he fet, ho he provat, que a vegades et pots equivocar o no t'agrada, però com a mínim ho hauràs decidit tu i ho hauràs fet tu. Mira, hi ha una frase que a mi m'agrada molt, que és, hòstia, quan viatgem, estem oberts, sempre estem més predisposats a viure experiències, i clar, no és el mateix, quan tu viatges, que quan estàs vivint, per exemple, durant la resta de l'any, a casa teva, amb la teva rutina, amb els teus amics, amb els teva feina, i llavors, clar, què bonic seria si, durant tot l'any, no només aquest mes, que la gent normal, que no són com tu, que és quan viatgem, tenim aquesta sensació, doncs ho apliquessim. Clar, no sé si estàs d'acord, tu, amb això, i llavors no t'has de faltar quan marxes tota aquesta història. Perdona, si estic aquí, no t'he sentit molt bé. Ah, bueno, no, és molt llarga. No, mira, és que jo... No, mira, mira, jo t'explico, t'explico, perquè és que és que passa que t'he de presentar, i ara, el senyor Edward Benito, que és la persona que ell viu així, ja. Durant tot l'any, viu així, senyor Benito, bona tarda. Bona tarda, és que m'agrada. David Fàbregas, el telèfon... David Fàbregas, hola, bona tarda. entre 3 setmanes i 2 anys, aquest dissabte, a Can Ginescari, que és un llibre, com estàvem explicant, del viatge que va fer per Llatinoamèrica, on és un diari, reflexions personals, relats, aventures, des de Nicaragua, fins a les Amazonas del Perú. I la setmana que ve, tenim sort de poder parlar amb ell, perquè la setmana que ve, s'envallaca per gent dina. Que rai, que rai. Quina sort que té aquest xicot, eh. Escolta, David, a l'hora de viatjar i fer la maleta, quines són les coses imprescindibles que tu creus que teniu un bon viatge? O sigui, amb això ja pot viatjar. Les coses imprescindibles són molt poques. No molt poques, perquè després... per què no es pot portar, no sé, dotes samarretes, si no te les pots posar totes a cop, no? A tot arreu ja et parlem de la roba, i a tot arreu ja et parlem de samarretes. Perdona, el màxim, això m'interessa molt. El màxim de mudes que portes, que vaig a enlecar els suites, quants portes? Normalment, normalment, em agafo per una setmana. O sigui, o set. Senyor Benito, vostè agafa dos. Sí, com a molt, eh. Com a molt, eh. És un marrano, és un marrano. No, no, no. Mira, jo dient això que diuen les coses imprescindibles, jo me'n recordo la meva època que feia el pinisme, com que la mochilana plena d'altres coses, la roba era el de menys, eh, i no duia amb recambi de res. Amb el posat i tiraves una setmana o dos setmanes, eh. Vaig voler un viatge al mínim. Jo me'n recordo, també, quan vaig fer... Tu n'has una mica cartronat, això, sí. Jo me'n recordo, també, quan vaig fer el Campino de Santiago, també, el mínim, perquè tu m'has de portar la mochila a tot arreu. Tu ets mochilero, David, o no? Digue'm. Perdona, has tret algun lloc que no ens escoltes bé? Sí, és que estic a l'estació de sants i no els sento bé. A mi s'ha començat el viatge a l'estació de sants. Perdona, on ha d'estar un viatge? A mi m'agradaria, abans que hagués fet la pregunta, que és imprescindible per tu, la mochila, no? Sí, sí, que és imprescindible. Per mi, eh, és la meva càmera. Ah, mira. La càmera l'ha de portar a tot arreu. La de la bicicleta? No, la càmera de fer fotos. La càmera. Escolta, et portes un disc d'o extern, perquè depèn d'on vagis, no sé si a vegades has tingut dificultats, perquè clar, si per cafès i tal, que veig a saber el que et passa, no tens poques, et treus alguna història, i se m'ha avorrat tots els archius, perquè clar, això és un problema, clar. Abans amb els rodets no passaven. Sempre porto un disc d'o extern. L'efecte, durant aquest temps, que van ser 18 mesos, no van ser sempre viatges. Jo vaig començar col·laborant amb una ONG de voluntari, després vaig estar treballant a Costa Rica una temporada, perquè vaig estar a pla bastant temps, i després, l'última part del viatge, és quan em torno a retrobar amb l'EMBA, i començarem a baixar. Nosaltres anem a baixar cap a baix, a seguir una mica la línia del mapa, anar cap a baix, i aquí sí, que vas amb un equipatge més l'Eugè, però un disc d'o sempre sempre és important. Sí, jo li volia fer una pregunta. És un tema... Des del meu punt de vista també de viatger ocasional. Vostè va amb la ruta feta, o a veure què surt? La gràcia d'aquests viatges és improvisar. A veure què surt. Hi ha gent que porta la ruta feta. Cremi l'oli planet. L'oli planet s'ha de cremar. De fet, descobreixes que l'oli planet no és una guia tan bona, com ens pensem. No és una altra. No ho sé si és. Jo vaig portar com a novato la guia d'en Caragua. No són petites les guies. Si hem d'anar comprant una guia de cap país, malament reis. I a part que, realment, quan coneixes un país, quan coneixes una cultura, quan coneixes els llocs autèntics de veritat, no són els llocs dels que són a la guia. Són els llocs que et recomana la gent d'allà. Això ens ha passat. Els que hem vist ens ha passat alguna vegada. Que la guia et diu que no és aquí, és aquí. I quan arribes allà dius que no vagis, perquè és una merda. És aquest lloc que, com a mínim, veuràs més coses. O que et diu al nas. Sí, sempre. De fet, amb la metge, tot amb els tops, discutíem precisament per això. Era com que fèiem dreta o esquerra. I dèiem dreta. I dèiem dreta o esquerra, perquè no sé què. I al final moltes vegades volien anar a la dreta i a l'esquerra. Ah, les dues coses. Vaig a fer-ne per l'esquerra, fes una volta, flanquees per al nord, i després ja tornes a la dreta. Cada superuna banda ja ens ho trobem. Veig que també viatja acompanyat. Sí, abans ho explicava. M'aconeixia la seva xicota justament viatjant. Junta, quan se'n van anar, que va al Machu Picchu. I va pagar ara. Ah, sí? M'ho va dir l'altre dia, una noia de Perú. I em va dir que per anar al Machu Picchu... Sí, no sé si... 180 o 200 euros. Però tant, no tant. Això de sempre que sigui bo. Si contracta els xerpes o alguna cosa. Com li passa, si volem a Montserrat, li van pagar. Sí, a Montserrat. És el Machu Picchu o català. Escolta, David, gràcies per haver-nos atès. Esperem que vagi molt bé aquesta presentació aquí a Canji. Aquest dissabte, dia 20, que el faig a la tarda, amb el llibre, el teu diari... A les 12 del migdia. A les 12 del migdia. A les 12 del migdia. Sí, a les 12 del migdia. A les 12 del migdia, aquest dissabte, amb el llibre, entre 3 setmanes i 2 anys, aquest diari, aquest diari de Bor. És el que faig. I a més, que et veig abans, quan escriure sempre m'agrada escriure, no es crec per part. Perquè em ve de gust recordar-me que ha passat durant aquest temps. I així, a cines. A mi m'agradaria, ja per acabar, ja que tot està dintre. No sé, que al final, al final, crec que jo, David, només en tenim una. I és molt important que, si algun dia teniu un somni, que allotem per tu la realitat. Escolta, mira, jo és que no t'entro ni més afegir, perquè tinc tota la raó. No, és que ho tenim més tensió. Gràcies, que vagi molt bé, i enhorabona a Pogrera i al dissabte. Adéu, si hi ha algú a la carta. Adéu. Adéu. Senyor Benito, senyor Benito. A veure un moment. Senyor Benito, senyor Benito, no marxi, no marxi, no marxi. Perquè ets el primer del programa, que no sap que ets el primer del programa, que sempre estem iguals. Gràcies a tota la gent que ha fet possible la penya del Morro d'avui, la Cristina Barca, el Pao Rama, el nostre polític de capçalera, la Clara Nervión, el revista Time Out, el cantant i músic Gerard CC, i ara l'autor del llibre, la Cristina Barca, i ara l'autor del llibre, que comentàvem, que et dic per aquí, entre 3 setmanes i 2 anys, el David Fabregas, allò que dic tu. No se'n fa a dir, no se'n fa a dir, és que no tenia més temps. Què volia dir, què volia dir? No, què volia dir? La propera setmana. No li volia fer una pregunta amb el senyor Viatger. Fas la meva, soc viatger també, faci-me'l. Fas-s'hi malament. Ocasional. Li volia preguntar si era... No li volia preguntar si era una cosa. Que era una cosa. Quins para, Cristina? Si era un viatger dels que matinen, o dels que deixen passar al matí. És important. Tinc la setmana que ve, senyor Manito, cuidis-m'ho. Adéu-siau. Bones setmanes, un informatiu vespre. ... ... ... ... ... Bona tarda, són les 7 per la Cristina Vargas. Tot seguit, les notícies de Sant Just. ...