#866 - La Penya del Morro del 22/2/2016

són Joaquim Benítez. D'aquesta manera ja són 17 les denúncies contra Benítez, el pederàstec Confés, després d'escoltar els seus testimonis, el jutge encarregat informa psiquiàtrics per determinar les seqüeles que puguin haver tingut els denunciants, tenint en compte que haurien estat les agressions sexuals més greus. La vacuna contra la llengua blava no sigui obligatòria, llei de refelventura. Bona tarda. La Federació Catalana d'Ovi Cabrum, l'associació de Ramadés del Pallars i les Organitzacions Agràries Xars i Aça, aconsellen el Ramadés que no vacunin fesques derògiques d'ordre. En tot cas, fes que no és d'origen, que no és d'origen, que és d'origen, que és d'origen, que és d'origen, que és d'origen, que és d'origen, que és d'origen, que és d'origen, que és d'origen, que és d'origen, que és d'origen, que és d'origen, que és d'origen, que és d'origen, que és d'origen i que és d'origen. En tot cas, fins que es donin plens garanties que cobraran les potenciales baixes que puguin calçar la aplicació de la vacuna com va passar l'any 2008, que van haver de tancar moltes espl可anglements. Cal col·lem classicament a on es va aplicar aquesta vacuna, les batches van superar els 100%, que tenen compte i els abortaments. Refelventura a Catalunya Ràdio Laire. Aquest és per al camp de l'Arsen, el degarà el partit de demà d'anada de vuit anys a la Lliga de Campions a la set de la tarda. En Jean-Rique Comparseran Roda de Premse, acompanyat d'Ivan Raquetitx. L'entrenador dels anglesos Arsen Wenger ja ha parlat per dir que veu el Barça, superfavorit, ha dit. Tot i que creu que els blau gran han perdut possessió de pilota respecte de fa un temps. Aquesta hora, estan marxant a la reunió de la Federació Espanyola per decidir la seu de la final de Copa. Tot indica que l'escenari escollit serà l'estadivicient de Calderón i que la final es jugaria el dia 22 de maig. A més tard, el que estava previst inicialment pels provables compromisos europeus del Sevilla. Entenis, el torneix de Dobai Tomi i Robredo juga des de les 4 contra el número 1 del món al servei. Nova Djokovic, de moment Robredo, ha perdut el primer set per 6 a 1 i ha acabat de començar el segon. I avui s'ha fet la primera sessió d'entrenaments de pret emporada de Carl Mundial de Fórmula, o el circuit de Barcelona, a Catalunya, a Montmeló. Fins aquí les notícies. Jo soc de basquet. Jo soc de futbol. Jo soc de humble. Jo soc de volley. Jo soc de hockey. I tots som del Jogem a casa. Tota l'actualitat esportiva de Sant Just d'Esvern al Jogem a casa, cada dilluns de 2,48 i fins a les 8 de l'esperar, al Ràdio d'Esvern no t'ho perdi, som el millor i l'únic programa d'esports de la ràdio. Cada dilluns de nou a 10 del vespre teniu una cita amb Ramobineu, si us plau, una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys 20 o 50. O si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta al Ràdio d'Esvern. L'únic que és millor i més divertit. Ramobineu, si us plau. Despertanta, corrent, esmorzan, comprant, passejant, cadant, treballant, celebrant, sortim, conduint, vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són producats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. La penya del Morro, un programa amb més humor que penya. Què tal? Bona tarda, senjors i gent de l'Estranger. Com es veu? Vam vinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esvern. Es parla i ho saluden Jordi Domènec, Adrià i fins la set del vespre. Això és la penya del Morro. Avui és programa número 1.791. Gràcies, gràcies. En aquest moment repassarem les notícies de senjors amb la Cristina Barca. A més a més també tindrem avui el programa. Avui al Puig-Tabler, a l'espai de teatre, avui ens parlarà el Desplome, un cabaret autèntic com els dantes que es fa a l'antic teatre. També tindrem el Manel Ripolls, parlant d'història de senjors. Avui, del refugi de les escoles, i a la tertúlia esportiva Ledo Rodríguez Rafacano i Mar Romero, avui tot això a la penya del Morro. Bona tarda i benvinguts al programa. Bona tarda i benvinguts al programa. Comencem parlant de les notícies de senjors. Els mèdics de banquesa Massenes. És el títol de la conferència que es farà aquest dijous a l'auditori de la residència de la Mallola. L'historiador Salvador Clara Munts serà l'encarregat de la conducció de conduir. Aquesta xerrada s'organitza l'aula d'extensió universitària per la gent gran del bas llobre. Cristina Vargas, bona tarda. Bona tarda, què tal? Explica'ns una mica més sobre aquesta xerrada. La conferència rancarà amb una explicació de com els mèdics van passar a ser bútiques a banquers i com van arribar a fer que la seva moneda fos la més important a la història d'Europa dels segles XV-XVI i XVII d'aquesta família. De fet, parlarà en Salvador Clara Munts i parlarà d'una època que va ser molt complexa, perquè a totes les ciutats normalment hi havia uns tres bàndols, i de fet a Florencia hi havia un duel, per tenir una mica el que seria el domini i el control. A banda dels conflictes inters que batia la família en si mateixa amb assassinats i conjuntures, en aquest cas van saber aprofitar el que serien les circumstàncies de l'època, per tant la consell creix, i ser una de les famílies més importants d'aquella època. Finalment, també es parlarà de la seva desaparició al segle XVIII per la manca de descendència en aquest cas tots els seus vents, a la ciutat de Florencia, amb una única condició, i és que no es venguessin aquests vents, i per tant es cadessin, i ara pararà, podem destacar que president Florencia té tot aquest patrimoni dels mèdics. De tot plegat, com dèiem, es parlarà aquest dijous, a les 6 de la tarda, a l'auditori de la residència de la Mallola, que per qui no ho sàpiga recordem que està situat al carrer Raval de San Mateu, 46-48 esplugues del Llobregat. Bé, ojo, perquè els mèdics van ser un llinatge, i els va dir que els van fer un llinatge, i els van fer un llinatge, i ell va dir que ell va dir que no era un llinatge, perquè el llinatge no es va donar. I ell va dir que no es va donar. Jo era un autèntic a màfia. Durant els segles XIV i XV i que a més a més, també van estar governant durant uns tres segles, sempre a Masplandó, fins que ho va dir. Ja va desaparèixer tot aquest llinatge. És molt misteriós, aquest origen, perquè la família diu que provenia dels apenins, el que s'explicarà. Per tant, aquest dijous en aquesta xerrada de l'aula d'extensió universitaria per la gent gran del Baix d'Obregat a l'Auditori de la Residència de la Mallola. Bé, més coses. Bé, parlem ara d'un taller per a empreses que poc t'ha de veure amb l'estòria i els m'he dit sí. Concretament sota el títol les competències. Un model de gestió de l'equip humà és el nou taller gratuït per a empreses. El consistori, juntament amb el servei local de català i promoció econòmica de Sant Felida i l'Obregat, Sant Joan d'Espí i Sant Just Desbert, organitzen aquest nou curs per a empreses que esperar aquest dime. Que eren les inscripcions, però Cristina ja estan obertes. Sí, de fet, tothom qui volgui ara per ara ja es pot apuntar, destaca que la sessió estarà centrada a orientar les empreses perquè prenguin consciència de la importància de les competències professionals i també les transversals en el desenvolupament d'una tasca laboral. És aquest nou taller que va dirigir de persones responsables, de recursos humans i també d'equips de treball o persones implicades en processos de selecció de personal. La sessió anirà a càrrec de Marta Colomé, que és assessora social i d'empresa, i tractarà la formació i l'experiència laboral d'una persona candidata i també, com dèiem, les competències transversals, com l'adaptabilitat, l'autonomia i la disposició a l'aprenentatge o l'organització de la feina entre d'altres aspectes. A més a més, també esperar un mínim de llei pràctic de proves de selecció per competències. Totes aquelles persones, com dèiem, que estiguin interessades a rebre aquesta formació, poden solicitar la inscripció al taller, o ampliant el formulari que trobaran al web, promocióeconòmica.senjús.net. La jornada sobre competències destacarà que se celebrarà aquest dimecres de dos quarts de deu al matí a quarts d'una a la sala polivalent de les escoles. I acabem parlant del Consorci de Turisme del Baix Llobregat, que ha reditat aquests copons per gaudir de propostes amb famílies. Són uns copons que, afeix, són descomptes i promocions per visitar els principals atractius turístics de la comarca, per exemple, Catalunya en Miniatura, que us tenim aquí al costat. Sí, és una d'elles. De fet, també es podrà visitar la cripta de gaudir de la Colònia Güell amb família per tan sols 14 euros i haurà, per exemple, a entrar de gratuïta al Canal Olímpic per fer activitats d'oci a l'aire lliure o entrar de gratuïta al Museu de Matemàtiques de Catalunya i un 50% de descomptes als tallers familiars. Quina mandra? El Museu de Matemàtiques de Catalunya? Ho dic perquè jo soc de lletres, la gent de lletres. Ja ens fa molta mandra en general, però què hi ha allà? El Museu de Matemàtiques de Catalunya. No ho sé, no és tot mai, però suposo que sí. No ho sabem, no ho sabem. Ara ho busco. I algun lloc més així que ho puguin anar? Sí, com deies tu bé, a Catalunya a Miniatura, es podrà anar a veure en aquest cas. Sí, les Miniatures també hi haurà entre de gratuïta i entre d'altres, també es podrem visitar altres espais culturals del Baix Llobregat, com dius. Són un total d'11 propostes que apareixen, en aquest cas, al Consorci de Turisme, i destaca que els copons, en aquest sentit, ja s'han fet arribar a les diferents escoles perquè els distribueixin entre l'alumnat, però aquelles persones que no s'hagin fet encara amb un d'aquests copons que sapiguen que poden entrar a la pagina web del Consorci a turismebaixllobregat.com. Barre Copons, i allà, doncs, poden descarregar-se directament als copons a sol·licitar fins i tot que els hi arribin, els fascinarri a casa. Atenció, Cristina, tot com es diu, al Museu de les Matemàtiques, de Catalunya, les sigles és... Maka... No, no, Menaq, no. Cibreu era semblant, oi? És Maka. Maka. És bonic, té un nom bonic. Sí, Museu de Matemàtiques de Catalunya, el Maka. Bé, doncs diu que, per exemple, què fan allà? Doncs matemàtiques a l'art i art a les matemàtiques, comparencies, xerrades, activitats. Hi ha una exposició permanent. Bé, veig aquí hi ha molts nens, activitats... Però què hi ha, què hi ha? Sumes, restes, exposicions... A veure, veig que, per exemple, que les matemàtiques és tot un món, perquè, per exemple, veig aquí unes figures geomètriques, que els nens les poden tocar, poden fer cups, poden fer altres històries. Hi ha una sensibilitat estètica. Els resultats són espectaculars. Ho podreu comprovar a la primera exposició d'aquesta temàtica que hem organitzat des del Maka. La podreu visitar als Dominges del 30 de gener fins al 28 de febrer. El Palau Marcadé hi trobareu, entre altres, obres de Maria Elveric, Simon Beck, Joan Antoni Blanc, Herbert Hauser o Sebastián Gant, que són alguns dels artistes que han utilitzat les matemàtiques. I per això són obres pictòriques noves. Són com escultures, però també hi ha algunes estructures, que hi ha cups i hi ha piràmides. Per tant, entenc que no són matemàtiques pures i dures, del que es podrà veure en aquest motiu, sinó que són coses que deriven de les matemàtiques i que diferents persones d'on s'han pogut elaborar. Per exemple, està fet... Perdó. Gràcies. S'ha fet, per exemple, una geometria amb bombolles de sabor, cordes, nusos i altres embolicis, matemàtiques i màgia. Això és el dinó de març. I el cordes i nusos també són diferents coses. Mira, el museu de les matemàtiques. Home, si veieu que el vostre fill o la vostra filla, que li agrada les matemàtiques, és un bon lloc per anar perquè està aquí i ha corregat. O si no li agraden, també. De fet, poden reforçar-nos una mica. Fins i tot no se sap si van al Maca potser surten encantats. Si no li agrada, tampoc no cal forçar les coses. El Maca, el museu de matemàtiques de Catalunya. Ara ja ho sabem. Hi ha més museus i el museu de les natus, per exemple, altres llocs de Catalunya, o el museu, no sé... Les natus. Sí, alguna cosa de...És de naturals, no? Clar, de matèries i que fes. Bé, en fi, ja sabeu que teniu més informació de les coses que passen a Sant Just. Ara mateix, a ràdiodesbert.com. I a partir de la set, el Sant Just, notícia, edició vespre. Cristina, moltes gràcies.A vosaltres, bona tarda. Ja vegi molt bona tarda. Som una pausa per la publicitat. I d'aquí uns moments parlem amb l'Oriol Cúctel. El nostre cronista teatral que avui ens parlarà d'Atlanto, xicòries i el despolomè. Obres que es poden veure a Barcelona. Fins ara mateix a la Pella del Morro. Vinga. Ràdiodesbert. Durant de 8.1. Ràdiodesbert. Durant de 8.1. Ràdiodesbert. Fins ara mateix a la Pella del Morro. Just. De 11 divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, les muts Just, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Amigues, amics, Ràdiodesbert us ofereix el programa de l'audició en nous continguts i en més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podeu escoltar als dilluns d'avui, de nou del vespre o als dissabtes, a les 9 del matí. Us esperem. Cada dilluns de nou a 10 del vespre teniu una cita amb Ramon Vineu, si us plau. Una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys 20 o 50. O, si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a Ràdiodesbert. L'oantic és millor i més divertit. Rebovineu, si us plau. Ara escoltes Ràdiodesbert. Sintonitzes Ràdiodesbert. La Ràdio de Sant Just. Ràdio de Sant Just. Ràdio de Sant Just. Durant de 8.1. Ràdio de Sant Just. Ràdio de Sant Just. La feina vol morre, cada tarda, a la 5 a 7, a Ràdio de Sant Just. 5 i 20 de la tarda, com cada dijous. Què dius, com que dius això? T'has reponat, per favor. Bona tarda, 5 i 20 i una ja d'aquest vi lluny. Com cada setmana, a aquesta hora, repassem el millor i bo de la cartellera teatral amb el nostre crític i cronista particular. Oriol Puigtauler, bona tarda, Oriol. La bona tarda, aquesta tarda. Sí, com les glòries, que sempre estan de ressaca. Hi ha sempre les bones artistes. Les bones artistes veuen, veuen molt. Bé, escoltes una cosa. Què tal? Bon any, Oriol. Bon any, com ha anat cada setmana? Molt bé, que era molt bé. I tu, com t'ha anat? Molt bé, que s'ha abrat alguna cosa. A veure si és que s'ha de dir tot. Ahir va ser el meu aniversari. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes felicitacions. No m'ho esperava, que m'ho posés jo, però no m'ho esperava. Tots, tots sols ho fas tot, oi? Escolta, què m'has portat a algun regal? Molt, la meva presència. Un vermut estupendo que havíem fet la poble sexi. La meva presència et va agradar molt. Molt, m'agrada molt. Escolta, una cosa, que és la primera activitat teatral de la setmana. El vermut d'ahir o què? El vermut d'ahir era feina, les contactes, la met-working, fit-back, crowd-manding, etcètera. Moltes gent de la professió. Jurem Maria Flotat, Flora Bòria, Jurem Maria Pou... Jurem Maria Pou... Lluís Pascual, també... T'ho agafia, obertòdia? No, no, hi havia. També, també. Sí, anem a la qüestió, Oriol, perquè no m'agrada parlar d'aquestes coses. M'agrada parlar d'una. T'han regalat uns ulleres molt maques, muntalons... Va, que s'ha estrenat, et planto. He dirigit per la Clàudia Sador al Tantarantana, i que és de la companyia El Vol del Pollastre. És de gent que són de banyoles. De banyoles, molt bé, sí. De la Clàudia Sador no ho has parlat l'altre dia, també, ja. Vaig parlar... Jo crec que vaig dir quin dia, no sé si em vaig parlar, doncs que tenim aquesta vida tan frenètica, que vaig parlar de quin dia, i ara ja he anat. I de fet, he estat al Tantarantana, els Baixos i a l'Àtic, perquè ara el que era el Tantarantana de la vida li diuen els Baixos, perquè ja fa 3 o 4 anys que hi ha l'Àtic. I llavors, per la vida, les dues coses que fan allà. Estan construint una comunitat de veïns allà, no? Un amic o què, entre allà? Sí, en plan... La sala principal, també, bueno, tot. Home, això estaria bé, eh, que tinguéssint el edifici, ja en s'hi dius. Sí, bueno, ja des d'aquí m'hi enviem un missatge, que s'ha sortit tot l'edifici del Tantarantana, no? Vinga, i què tal, això, del plat-planto? Estàs feta... Estàs feta... Què estàs fent, alguna cosa? Bé, càligua, jo bé càligua, com vaig a aquesta sessió, mirar-t'ho. Però què fas? No pots veure aigua mentre t'has fet la secció? Però què s'ha notat, sempre ho fa? Bueno, ho he fet un glopet. Un moment ho faig quan tu xerres, doncs això... És aigua, però no és aigua. És aigua, és aigua, una mica de botca, una mica d'allò. Doncs... Claudi Assador, guanyadora del darrer premi botaca, el millor text teatral per tortugues, que podem veure a la sala, a la feija, a la temporada passada, que ara veurem el capitol, no sé si el març o l'abril. Guanyadora també del torneig d'Hermaturugia, del Temporal Altra, guanyadora... Molt bé, Claudi Assador. Va guanyar el senyor Ramon Madagl, i també se'n va anar a la Argentina Buenas Aires, perquè el Temporal Altra ha fet algunes coses a la Argentina, i també se'n va anar a cap allà. Perdó, per un moment, per un moment. Pots parar la secció, un moment? Oriol, tot això ja ho vas dir una setmana passada. Estàs repetint el dió. Què fa?Ara me'n vas a donar-ho. Però si vas dir que l'obra aquesta és aquella, una noia és la protagonista, però que el nòvio són tres actes diferents. O no?Doncs ja ho vas dir. Però si ja ho vas dir, no, tot això, Oriol. Ara que dius si, doncs mira, bé, bé, bé. Va, vinga, va. I ara pujarem una mica molt, anirem a l'àptic. A l'àptic.Per favor, perquè és això. És que té un moment que, com que molts cops es dic, la setmana que ve hi aniré a veure això. O de vegades et parlo de coses que encara no he vist, que això és molt típic. Escolta, a veure una cosa, el tònic que la Pes no li fan, això, els col·laboradors. Bueno, aquells cobren bé, eh? Ja, però no, amb el Quim Munzó. No, amb el Quim Munzó i la setmana que segurament li diu el mateix. Bueno, però llavors jo, amb el meu guia i el meu far, li veu l'Òscar Broc, no, l'Òscar David Broc. David Broc, el que parla de cine amb el Basté als matins, que jo m'agradaria saber quan cobra, perquè les pel·lis bàsicament diuen, és una merda, és molt bona, és molt guai, que és una tia tan molt bona. I això és la seva sessió de cine, i dius, m'agrada, m'agrada, i jo em pregunto, quan deu cobrar aquest noi. No té bon noig, té bon noig pel cinema.Sí, molt, molt. Escolta, eh, llavors...Va, va, doncs, seguim a l'antena, anem a l'àptic. Ah, anem a l'àptic, vinga.A Xicòries. Xicòries de Carlos V, dirigit per Elena Tornero, la nostra estimada Elena Tornero. Elena, no, Elena, Elena, que és catalana, que és catalana. Elena, Elena, perdó.I Elena de Bourbon, no, Elena. Carlos V, Carlos V. Un autor que dius que triomfa a Madrid, no? Que està molt bé. A mi, amb el Carlos V, jo no el coneixia personalment, ni havia tingut el gust de veure obres seves, deu tenir 30 i tants, 40 anys, però ja fa com uns... jo crec uns 10 o 15 anys que està a Madrid, a Fincat, i a Madrid, dins del circuit així una mica off, li va molt bé, va fent obres, va treballant. Què fa micro-teatro, o no? Sembla que ja no és micro, ja és... ja no és micro-pene, ja és macro, macro. Macro.Macro, macro-teatro. I aquí els ha fet el Tantantana, Tantantana, havia vingut, ojo, un cop, però jo encara no l'havia vist. I això és un obra per a dos actors que es diu a Xicòries, que a Xicòries són unes flors, unes erbes que creixen els camins, els marges, així, com salvatges. I és una història que ens narra una mica històries, tres històries de fet, sobre persones una mica no menginades, doncs els marges de la societat. Outsiders, que és un altre. Outsiders, molt més outsiders. Sí, sí. I està interpretada... Espera't un segon i que no se m'obre, estic... No, no, no, no, no, no. Aglomeria de la Pestanya. Paco, Paco, Aldeguer i Gemma Charines. I dirigida per l'Anna Tornero. Bàsicament, la muntanya són dos monòlegs, que estan molt bé, i una escena, una tercera escena, al final. A mi m'agrada més els monòlegs que l'escena final. Però bé, no passa res. I és un tipus de text que funciona molt bé a l'Àtica, perquè l'Àtica, si una cosa té, és que és un espai íntim, a posar-les al públic així, com a mig cercle, mig lluna, i que l'has tens allà d'abans, et parlen, et miren, els tens allà de l'explicació. I això està molt bé. A mi no coneixia i m'hi seguirem la pista, per tant, recomanable. Perfecte. Estarà en l'Àtica, fins al 28 de febrer. Molt bé. Que és aquest diumenge. I de fet, el 28 de febrer també s'acaba, et planto, que ja en vam parlar. Que també, mira. Ara ho he de dir, em vaig enfadar una mica, aviam. Ja ho sabem. Perquè estava una mica 8. El dia que vas anar a dalt, no pot ser. Quan tu vas al teatre, i entres allà, i que hi ha quasi tantes persones a la platja, que a l'escenari, fa una mica de paneta. I llavors, com al públic, fins i tot també, arriba un punt ja que empatitzes, no? Amb l'actor... Faig el que facis, ho faràs. Jo t'aplaudiré molt, al final. Sí, però clar, si aplaudeixes molt, 10 persones, clar, 10 persones a l'Àtica, encara, però 10 persones a baix. Qui cauen, com no sé quantes, 100, potser, clar, fa una mica de paneta. De un aplaudiment. No ho sé, des d'aquí fem una crida... Fem una crida, el Tantantana. Perquè a més, és que val la pena, a veure el plan tu, de la Clàudia Sador. I els xicòries. És que això és un tema que, un dia, em podrien parlar, perquè les sales petites, alternatives, molts cops, les companyies es queixen que la feina, diguéssim, de difusió, de promoció, de publicitat, aquestes sales gairebé no les fan, i clar, les formes de companyies, que han de portar gent, han de portar espectadors, dius, home, les portarem els altres amics, els nostres nòvios, nòvies, però... Però, home, val una pasta contractar, doncs... Ah, no. Com a marquesines dels autobusos... Ah, no, això, això és... Caríssim, però... Els diaris, per exemple, clar, així, no? Tot això. Sí, sí, molt clar, tot, però clar, jo crec que, quan ho vull sentir, perquè jo estic molt en contacte amb la professió teatral, saps? I clar, és una queixa recorrent, que aquesta sala sembla que, clar, que les companyies hagin de fer tota la feina de xarxes, de comunicació... I depèn, perdona, depèn del teatre, que ha escoltat el seu company, i no, per exemple, el Club Capitola, em consta que també, tu t'has de fer la teva pròpia publicitat. Altres teatres, ja les fan ells, no? Però clar, el Club Capitola hi va uns monologistes, hi ha una gent que està en un nivell diferent, clar, aquestes sales, que penso, la seca, el Tantarantana, l'Almeria... Ai, sí, en Gaudí, en Gaudí, no?, per exemple, a Versus. Jo crec que en Gaudí, a Versus, mira què et dic, hi ha més... Ah, fan més publicitats? Sí, fan més publicitats, estan com més recolzats, però sí, les companyies es queixen una mica d'aquestes sales... La Flyher, la Flyher també. La Flyher també és tan més... La Flyher sembla un pla. La Flyher és petita, però la Flyher sempre és un pla. No es fan cap publicitat, la Flyher, tampoc, Oriol. No massa, no massa. No, per això, per això. Però, bueno, la publicitat, avui en dia, també, més que posar marques diners o l'ones, que és caríssim, jo no crec que era... El Boca Aurella, no? És el Boca Aurella, el Boca Facebook, una bona xarxa. Xarxes, xarxes, totes xarxes, avui en dia, totes xarxes. Passant-nos pescadors. Bé, escolta, va, que tenim un altre tema aquí que vull parlar-ne, perquè m'interessa molt últimament, jo estic molt amb el tema cabaret, hem de parlar del desplomer. Vinga. L'Ina Morgan? Ah, l'Ina Morgan. No? Bueno, per què l'Ina Morgan del Gargherze, per venir? Gràcies, per venir. T'ha volgut cantar-la? No, gràcies, no. Ho sento molt fluix. Ja no parlaré més que sento molt fluix, sempre que truquis, ho sento molt fluix, però igual, no ho dic, perquè un dia vaig estar. M'agradaria dir que hi ha prou. El antic teatre, aquest dimecres, 24, sí. Hi ha un cabaret que organitza Víctor Guerrero un cop al mes. Marvellós, eh? Tu dius que és fantàstic. De fet, el Víctor Guerrero, que no l'hem entrevistat alguna vegada. Ah, no ho sé, tu has entressat a mitja Catalunya. No, no, no, l'hem entrevistat alguna vegada, perquè ell sempre estava allà per l'aquarella, no, i aquestes coses. Víctor Guerrero, jo el vaig conèixer fa poc. De fet, ja vaig anar a veure... Ja fa un any o gairebé el fa un any que ho vam fer. No sé si exactament cada mes o potser cada dos o tres mesos, però realment és fantàstic, perquè és com recuperar aquesta escena, aquesta gent dels cabarets, dels cafès, teatres... De no fa tant, dels anys 70 o 80, no? Quan a Barcelona va acabar, diguéssim, de morir. El que vull dir és que no existeix. Quan ja va tancar el Molino, que va estar amb els anys sancats i llavors van quedar els russos, i van fer russos per amor, i llavors... Revista, revista, el que t'he entrevistat. He revistat veritat, i clar, està molt bé perquè a cada sessió hi ha actuacions diferents, artistes diferents. El Víctor Guerrero és un home molt de gràcia, fa de presentador, fa de cantant... Sí, sí, sí. L'hem entrevistat alguna vegada, aquí, perquè fa molts anys, abans fèiem una secció de varietès, aquí el programa. Ah, no, ahir, tots, tots aquí. La portava l'Àlvaro Rivero, que era un manager d'artistes de la nit, i ara ja no som patòsians, em vas escoltant l'Àlvaro, i al Víctor Guerrero l'hem entrevistat alguna vegada, i com dius tu, és un gran presentador, showman... Col·lant, fa comandament... Sempre estan tot arreu, restaurants, espectacles, aquests que mig... Ho he dit molt bé. I llavors ell i l'Àlvaro Gion, que és el que tenia a fer un documental sobre aquest moviment, el cabaret, en 70, això, fa temps que estan fent aquestes sessions a l'antic teatre, que fa molta gràcia perquè l'antic teatre és un lloc on, normalment, hi ha teatre molt modern, no? I performance, música... I el cafè, el cafè del costat, que és més famós del cafè, el pati, el millor pati de Barcelona, perquè aquests bars, aquell pati interior, la Marbra... Doncs està molt bé. I llavors, demà... Demà passat jo crec que aniré. No sé si hi ha entrades, perquè mira aquest dit... Doncs que ho mirem, Oriol. Podem anar-hi, si vols. Podem anar-hi junts. No sé si hi ha convidats o convidades. I aquest diner crezià, ni més ni menys, que l'emparo Moreno! No! El pare Moreno! El pare Moreno, que són molt fans, que li ha sigut bé d'est, el Moreno, ni més ni menys... Ara està molt prou, però el pare Moreno, quan era jove, estava molt grasa. Però perdona, aquí veig una... Aquesta secció té un link amb la secció de les glòries. És que les glòries... És que diré que les glòries no hi anen mai. Aquest cabaret és pluma, i jo els diré d'anar-hi. És que, a part, que l'altre dia hem entrevistat la Núria Foliu... Ara ho diguis!Sí, ja no ho sabies. I que va trucar algú, oi?Sí, al final va trucar tu. Però, bueno, vam entrevistar-la, i després també... Estaven dient d'entrevistar, potser, per exemple, el més bé d'ets, i el pare Moreno, ja que fa això, podríem demanar una entrevista per les glòries, per dir-me que era més plàstima. Fem-ho!Fem-ho! Fem-ho! Va, jo diré a la capitana, i... Sí, avui diré, després que la Jéssica, la noia de pràctica, li envia una productora, li envia un missatge a la Marta. Bé, escolta, tot el que... Aquest dimecres en dic teatre hi haurà cabaret, hi haurà de tot amb l'Emparo Romero. Romero?No, Moreno. Que l'Emparo Moreno està en el teatre de Regina. Què? Perquè a teatre de Regina ja fa un temps, fa un any així que també fa un teatre per adults. I fa un monola, que és així, una mica cabaretera, suposo que es diu Recurs de l'Emparo, on l'Emparo mateixa parla de coses de l'actualitat, coses de la seva vida. A mi l'Emparo Moreno m'agrada molt, però recordes que fa molts anys que fa 15 o 20 que va fer un monòleg que es deia Shirley Balancing. Ah, sí, home, i tant.Dirigit per la Rosa Maria Serrà, que diguéssim que era la primera cosa que seria com seriosa, perquè ella fins i llavors havia fet això molt i, no, coses més cabareteres, i llavors ha fet aquest monòleg. Marvellós, ho feia superbé, donat d'una mestreça de cas anglès, així molt reprimida, que se n'anava a Grècia, allà sola, i lligava amb un grec, i està molt bé. I jo soc molt fan de l'Emparo Moreno, i hem d'anar. Sí, senyora.Sí, senyora. Això és de com el Coconegro, eh?Sí! I les viudites de l'amor. Sí, que això les feia vida d'això del Molino, i el pensava a l'Amanya, a Marisan Pere... Que te'n recordes del com el Coconegro? No, jo soc molt fan, jo tinc el DVD. La versió antiga i la versió nova. A sortir al Jordi Milà, al començament de tots, fotem raonca la gent, i a veure què fot. T'heu vint ara, eh, fotar-ho, jo què he fet, fotar-ho. L'ordinador, ja que té un problema, l'ordinador. Va, corti clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar. Sí. No, pero ven a vernos. El jugador disfruta, si quieres gritar. Pero ven a vernos. Somos la farsa i tu és el jurador, eh, el gran lletre. Com a melco, com a negro. Y es que se ha gustado. Molt bé, molt bé, sembla que ens aconsegueixen 5 temps, oi? No, Oriol. Estem repassant la història de la revista que ha sigut tan i tan important a Barcelona. No, no, no, és que... No sé si aquest cop estarà... Em sembla que sí que serà, perquè si aneu a la web d'alentic teatre, en el Facebook, i en el Facebook del Víctor Guerrero, hi haurà, en aquesta creveret del Dimecres, la Hilda Love, que és meravellosa. Jo l'havia veig veure el cop que hi vaig anar. És un senyor que té com 80 anys, el 80 i pico, i et fa de transvestit, vestit de flamenca, maquillat, meravellós, canta, balla, i és meravellós. És molt emocionant, perquè és veure una persona realment gran, molt gran, com uns 80 anys, i allà, dalt o tot. És molt bonic, i ho recomano molt, perquè també això d'anar a l'entic teatre, llavors és el que en el públic també hi ha antigues redets, belles, bueno, belles glòries, no, antigues, no, gent que ballava, gent que cantava, i té molta gràcia. No, no t'he parlat, s'hauria d'haver acabat. Perdona un moment, que estàs en un lloc que fa molta resonància. No, potser m'he mogut. I ara, ja hem...Fa eco, fa com eco. Ara no.Ara no. Potser he secretat el menjador, però em vaig movent. És que l'Oriol, com que té una casa tan gran amb uns sostes senals, m'he interpretat la secció a veure que en un palau li senti. Doncs, que et dèiem... La Cilda, mira, escolta, la Cilda. I què fa, aquest número?Oh, no. No, no, no, ell és un hill de love, un personatge, però ella és meravellós flamenca. No, no, és molt emocionant. Aquest cop que hi vaig anar em va semblar molt emotiu, i sí, sí. Tothom que no... que no hi hagi anat, s'hi ha d'anar. Potser em busqueu la web de l'antic teatre, busqueu a Facebook, i això, t'interviaré, i anirem. I aquest tema, aquest em recordes tot aquest tema? Saps quina és, o no? T'hem repassat, avui, els grans equips...No el reconec. Calla. Calla, no el reconec. Història a Barcelona, vida. La mare està fresquibiris, fresquibiris, fresquibiris. Meravellós. La mare està fresquibiris, fresquibiris, fresquibiris, fresquibiris. A veure què passa. Això, en el espectacle del Teatre Nacional. Sí. David, amb aquest any, no l'hem passat, no. Va haver-hi dos anys, quan va al primer temporal, a l'Albertí. Sabia l'Albertí amb un piano mig-nú. Taxi al TNC, mig-nú, no. Sabia l'Albertí, feia de directora d'orquestra, i, llavors, era una... va ser l'albertacla d'indegoral, de... com de monatge a la revista, i el Jordi Pratikoll va dirigir aquest número fresquibiris de crios del TNC, amb coreografia de la Bertha Falonsa, la Cé, meravellós. La mare està fresquibiris. Jo, per exemple, es queda... Ara recordo, aquí repassant... Estem traient una mica la pols a la descriució de la revista Barcelona, perquè durant molts anys ha sigut molt important el paral·lel, que no la descobrirem ara, i, per exemple, ara fem un link raro, però ja m'entendràs, el Cerdà, quan feia com a miques marcianes, li deia el Montegal, li deia, és que és televisora, i tothom ve de televisora, i ell deia que, al cap i a la fi, s'inspirava... Fixa't tu, el Cerdà, a cròniques marcianes, eh? Sí, sí, sí. Diu que s'inspirava amb el Molino, que durant tants anys i tantes nits va estar entretenint a molta part de la societat barcelonina, que, al cap i a la fi, el que ells feia, cròniques marcianes, que deien que era televisora, totes... I de veritat, eh, això. Tots els intel·lectuals de l'època deien que gràcies al Molino, perquè entre té i feia això ara... Exacte, i quan venia el Pellini, el portava al Molino, però el de l'Ina va al Molino... El de l'Ina... El de l'Ina que és nat a cròniques marcianes, que és una mica... Exacte. El resum d'avui. Bueno, però, escolta, Oriol, ho hem de deixar aquí... Ai, ho hem de deixar, doncs entriam si ens veiem el dimicre o el cabaret... Doncs mira, no seria malament. Van entrades, tu, per la penya del Morro. Bueno, ja farem alguna cosa, però ja n'entrevistem. Si en entrevistem a l'Empadre del Morino, per les glòries, ja farem una penya. Bé, escolta, Oriol, o Oriol, o... Moltes gràcies, que veiem molt bé. La setmana que ve et torno a parlar del plant, eh? No, Claudi, el sedó, que sabem que t'ha agradat molt, però no cal que parlis cada setmana. Hi he hagut que m'ho deixi a vi. Bueno, perquè hi ha setmana. I el pitjor de tot és que jo he dubtat. Clar. Tu volies haver seguit el joc, perquè els ullens ja se'n recorden. No, sí que se'n recorden, que tenim ullens molt fidelos, que em consta. Des d'aquí, un petó... Pots conèixer el seu llevanito. Ai, sí, la veu del programa. La penya del Morro. La penya del Morro. I només ve aquí per fer això i després se'n va. Des d'escola, senyor Valls, ho fan directe, no? Com ho veurà un fill, el feu a quin directe? Diu una altra cosa, senyor Valls. És la penya del Morro, en Twitter i Facebook. A mi m'agrada molt en un fill que feu aquells del programa de sardanes. Perquè aquí d'abans caigui jo i sento... Això! No t'agrada, aquest. M'emociona. A mi sí. Aquesta tenora m'emociona. Què passa amb les promocions de la ràdio? No és la primera persona que em diu que et promociona. És la primera persona que em diu que et promociona la ràdio. Ara una mica despassades, però... Això, jo li dic que m'emociona. Ah, que t'emociona, va, que t'emociona. Perdó, perdó, perdó. Bé, escolta, Oriol, moltes gràcies. Cuida't molt. Ah, palí. Adéu, bona tarda. Bé, fem una petita pausa per la publicitat. Manel Ripoll, que és el que estem. Hola. D'aquí un moment de l'espai d'història de Sant Just. Avui de què parlarem? Sobre el refugi de les escoles. El refugi en tiari. Correcte. Amigues, amics, ràdio d'Esquerra us ofereix el programa de l'Audició en nous continguts i en més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, com la música de coble o també les danses tradicionals, el podeu escoltar als dilluns d'avui, teniu del vespre o als dissabtes a les 9 del matí. Us esperem? Desperdanta, corrent, esmorzant, comprant, passejant, quedant, treballant, celebrant, sortint, conduint. Vius connectat, conduint, desconnecta, evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio, Generalitat de Catalunya. Ràdio d'Esquerra, 98.1. Ràdio d'Esquerra, 98.1. La Pella vol morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esquerra. Bé, doncs, Manel Ripoll, bona tarda. Com que dilluns parlem i traiem el cap i el nas als d'arxius de la història de Sant Just durant tants anys i tantes i tantes coses, oi, Manel, en aquest poble. Ens ha donat quatre temporades, i crec que ja portem, i el que ens queda. Aquest humil racó del vestibrecat. Bé, de la Catalunya, mostrada. Atenció, perquè avui hem de parlar del refugi de les escoles, perquè no farà massa anys. El concret del parell d'altres anys, el 2012, es va donar conèixer, perquè fins a les hores no se sabia, l'existència del refugi anti-aeri que hi ha al centre del poble, el que actualment és l'equipament de les escoles, i antigament hi havia les escoles Núria. Montserrat, Montserrat. Ah, l'escola Montserrat. Sí, no Montserrat. Sí, Montserrat, Núria, Montserrat. Hòbicat, quan diem el subsol d'aquest actual equipament de les escoles, quan es commemoraven justament el 75 anys de la seva construcció. Avui volem repassar una mica com va anar aquesta construcció tan necessària per s'enjust a aquest refugi anti-aeri, perquè no tots els pobles tenen refugi anti-aeri. No tots els pobles tenen refugi anti-aeri. Sí que és una cosa que, a mesura que es va fer necessari, el fet d'haver-se de resguardar durant la guerra civil dels atacs de l'aviació fascista, va provocar que a diferents llocs se n'essin construïents en zona republicana. A vegades veig d'alguna vegada un que hi ha Gràcia, que està molt ben explicat, i et donaré una idea de com podria ser el de Sant Just, perquè aquest de Sant Just jo no l'he vist. Hi ha poca gent entrada. Sí, de fet, uns escollits. L'alcalde, Jordi Amigo i algú del centre d'estudis, amb en Doly. Sí, és una cosa que no sou obert al públic en general, diguéssim. Llavors, la idea avui és repassar-ne, però una banda una mica la història, de construir com era, per on passen, i per l'altra, les obres que es van fer de recuperació, i acabaríem amb un preu de descurioses del refugiquet de les escoles. Comencem per la història, si et sembla, perquè aquesta construcció va ser necessària, per poder-se resguardar durant la guerra civil entre el 36 i el 39, d'agut els atacs de l'aviació fascista, i es van convertir, de fet, en un element de defensa passiva de la zona republicana. Exacte. Gràcies als ajuts que els ajuntaments republicans van rebre de la Generalitat de Catalunya, doncs es van poder començar a fer aquestes petites construccions en diferents municipis, i també a la mateixa ciutat de Barcelona, en concret, a l'Ajuntament Republicà de Sant Just, va decidir fer-ho a la zona on avui hi ha l'equivament municipal de les escoles. I, en aquest cas, el nostre municipi, com es va crear? Amb la participació d'aquí, de l'Ajuntament, que era del bandol republicà. Exacte. L'Ajuntament va rebre els diners, de part de la Generalitat, per poder-ho dobar a terme, i llavors va buscar una mica els veïns disponibles que quedessin al poble, perquè, clar, imaginar-nos que la majoria de madobra masculina estava mobilitzada al front, i, per tant, no hi havia molta madobra disponible, però sí que es van agafar aquells veïns que, per la seva edat, no havien estat enviat al front, o eren menors de 16 anys, o bé hi eren molt grans per anar al front, i, juntament, amb la col·lectiva de paletes, es van carregar aquesta construcció d'una galeria de mina, seria semblant o podria recordar el que seria una galeria de mina, que enllaçava per una banda l'escola Montserrat, el que després passava a l'escola Montserrat, i per l'altra banda el cinema de la Teneu. Per tant, podríem dir que van ser uns paletes de batters, no? Sí, van tenir l'ajuda de, suposo, alguns paletes ja jubilats, o de data avançada, amb gent jove que... Pica, pica, pica, no? Treure sorra, una picant i traient sorra, per poder fer aquesta galeria de mina, que recorda l'accés d'una mina. De fet, d'aquesta manera, s'oferia protecció en cas d'atacaèria en un indret de forta concentració de població. No sé si alguna vegada es va utilitzar, realment, durant els 3 anys de guerres civiles en just, i si venen les famoses sirenes de l'època, no? De fet... I van haver de baixar baix els alguns veïns. Sí, de fet, hi ha diferents documents que ens parlen de... per una banda, els veïns que es van mobilitzar. O sigui, hi ha com un llistat de veïns que van participar en aquesta construcció, sobretot en el fet d'extreure la terra per construir el refugi. També es conserven a l'Arxum Municipal tot el que serien les factures que acredit en aquesta construcció del refugi, que va ser sofregada per l'Ajuntament, i el que ens comentaves. Hi ha una sèrie de testimonis, que en aquella època eren menuts, que recorden, i per tant, eren els que evitaven la zona de l'escola, perquè hi anaven allà a estudiar cada dia, que recorden que en un mínim d'entre 3 o 4 ocasions, ja aquí ballen els números, els nens de l'escola, i havien entrat just sentir les sirenes d'alarma. Per tant, tan les sirenes funcionaven al poble, com en 3 o 4 ocasions es va dur a terme l'utilització d'aquest refugi. De fet, hi ha una data concreta, que molta gent també ha recordat i s'ha fet extensiu en diferents entrevistes de testimonis a dilluns dels anys, que recorden la tarda nit, al vespre, del 25 al 26 de gener de l'any que era... 39. Quan les tropes franquistes van ocupar el poble. Per què això? És una data d'aquestes que se'ls queda gravada la gent, quan veuen entrar les tropes enemigues, van creuar el llobrecat, van passar per la zona de la penya del Moro, i van entrar alguns, van baixar cap al poble, i van entrar i altres ja van seguir cap a la zona de Sant Pere, per anar cap a Barcelona. Però, per exemple, el refugi que t'aniria, el van utilitzar aquella nit? No, no, que tenies una data carra. La data per posar una mica en referència. No les tinc, el que sí que he anat recopilant informació és dels bombardejos que va patir Sant Just, de fet, quan es va celebrar, es va recordar, perquè això no és una data per celebrar, però sí per recordar, quan hi van haver els bombardejos que van afectar Sant Just, d'acord, que ho vam comentar aquí, aquest programa a la temporada passada, es recorden les nits del 8 al 9 d'octubre del 38, on va morir un veí del poble, Vicenç Mascarell, un altre bombardejo que va haver al gener del 39, d'acord? Tots aquests dos bombardejos van afectar el que seria la zona entre Carré Bonavista i Carratera Reial, que van haver diferents cases que es van esfondrar, hi van haver 5 o 6 ferits a part de la persona morta que hem comentat, i això va provocar perquè en aquell moment encara no estava acabat el refugi enteri, s'havia donat l'ordre per part de l'alcalde al Fretaris, que se n'és construint el refugi, però tampoc s'havia donat molta importància, perquè fins a aquelles dades no hi havia hagut un bombardejo dins dels Límits, que en aquell moment era Sant Just desvern, i aquest fet, aquests dos bombardejos d'octubre del 38 i gener del 39, van provocar que s'acabés de construir aquest refugi enteri, que posteriorment en 3 o 4 ocasions es fessin sonar les alarmes, i els nens que anaven a les escoles poguessin utilitzar-lo i refugir-se dintre. En aquest posterior bombardejo del 39, es van destruir un parell de cases, situades a les rodolies de la Cruïlla, entre el Carrer Buenavista i la carretera Rajals, al centre del poble, causant 5 o 6 ferits, que els ullens recordaran que eren uns programes especials... Com les va fer els 75 anys d'aquest bombardejo. Aquest bombardejo que hi ha a Sant Just. De fet, fins a aquell moment no s'havia posat massa aceleritat a la mobilització del refugi enteri. Exacte, i aquest fet, aquests dos bombardejos, és el que provoca que l'alcadari fiqui una mica més de pressió i s'acabi acabant. Per tant, no és un refugi que es fes des que va començar la guerra? No, no, no. Es va fer quan ja estava acabant, és a dir, el gener... Sí, a partir d'aquest últim bombardejo, a partir del febrer, una cosa així, ja es podia començar a utilitzar de fet. No hi van començar molts bombardejos seriosos a la zona de Barcelona, fins que no es va començar aquesta època de 38-39. O sigui, abans hi havia hagut guerra, però havia estat més per la zona central de la península, i aquí ha arribat un últim moment, i és quan, llavors, si es decideixen fer servir aquells... Exacte, estem parlant d'aquests últims mesos de la guerra, que és bé, perquè estem parlant de l'octubre del 38, llavors, en novembre, desembre, hi ha arribar el 39, el gener, ja entren les tropes aquí a Sant Just, i al cap de 6 mesos ja ha arribat a Barcelona, per la Diagonal, i s'acaba la guerra. En aquell moment, a Sant Just, hi havia un alcalde, que es deia El Frateris. Ell va ser qui va... Va ser qui va portar una mica... Sí, qui va rebre els diners per part de la Generalitat de Catalunya, per poder-lo construir aquest refugentera, i va ser qui, després de veure aquests dos bombardejos, va decidir ficar-hi més celeritat o donar-me més caràcter d'urgència a aquesta infraestructura de defensa passiva. Bé, avui estem parlant de l'espai d'història de Sant Just, de Manel Manel, ja ho podeu escoltar, d'aquest refugi anti-aeri que fa pocs anys es va descobrir que hi havia sota de l'equipament, actual equipament de les escoles, al centre de Sant Just d'Esber. S'ha estat fent una recuperació, no? Sí, ara explica'm una mica tot el procés de com es va donar conèixer, perquè, evidentment, la gent més gran del municipi, perquè l'hagués utilitzat o perquè n'hagués sentit a parlar, ja sabien que existia, però potser la gent més jove desconeixia totalment que existia aquest refugi anti-aeri. Llavors, el que es va començar a fer va ser sortida a partir del 2008, d'acord, que per primera vegada se'n va fer com un acte públic, d'acord, durant les festes de la pau d'aquell any, en què una sèrie de testimonis que, de forma directa o indirecta, havien... Bé, col·laborat en la construcció, o bé, si havien refugiat, doncs van donar-ne una mica de testimoni, i vam fer una mica, per on devien anar, el recorregut per la part superior, d'acord? Tot i així no feu fins al següent any, al 2009, un cop hi ha, seria traslladat a l'escola municipal Montserrat, de l'edifici que ocupava antigament a l'escola del carrer Montserrat, i va ser traspassada al nou edifici que li vam fer a la zona de les pastes de Sant Pere, quan, del 3 al 5 d'agost d'aquell any del 2009, es van poder iniciar aquestes excavacions per localitzar, per una banda, l'entrada al refugi des de l'escola Montserrat, que es va localitzar a la zona del Pati, de l'escola Montserrat, i va permetre, doncs, per una banda, veure que el refugi estava a Sant Ser, perquè fins aquell moment feia més de 50 anys, que ningú ja entrava i per tant es desconeixia, sí, a totes les galeries estarien Sant Seres, i quin seria l'estat de conservació d'aquest refugi? Es va descobrir que el refugi feia més de 160 metres, i que l'entrada estava situada a l'escola Montserrat, a l'escola Montserrat, en el Pati, i que anava fins a parar fins al carrer a Taneu. Quines van ser les primeres persones que van entrar al refugi? De fet, les primeres persones que van entrar per fer, sobretot, aquests treballs de recuperació, per poder-lo topogràficar. És difícil, topografiar. D'acord, doncs van ser el grup espiològic ratpenat, dues paraules difícils. Topografia i espeliologia. De totes maneres, aquests són el grup espiològic ratpenat, que són els de Sant Just, que van tenir el privilegi, com que ells són de l'espiològia. Es dediquen a això i estan molt especialitzats, de les mines de Sant Just, d'anari... Sí, però també és un detall que veig de l'Ajuntament, que els diries, escolteu, neu vosaltres, a mirar-ho, no? No, va ser molt interessant. De fet, gent que forma part d'aquest grup de ratpenats, expliquen com estava en aquell moment i que estava bastant ben conservat. I el que van fer també, que és curiós, que si algú va per l'equip municipal de les coses, veurà que hi ha un dibuix a la part superior, que un pot caminar per sobre, refent el tros de recorregut del refugiant teòric. Això és, si més no curiós, també hi ha uns plafons, tres plafons que expliquen molt bé, tot això que estem explicant nosaltres amb testimonis de la gent que hi va estar, gent que havia estat a l'escola Montserrat, gent que havia fet servir aquest refugi, gent que explica les seves vivències durant la Guerra Civil, és un plafó molt interessant. Molt bé, doncs, aquestes són algunes de les curiositats d'aquesta recuperació del refugiant. Però, de fet, no és l'única, que hi ha més dades curioses que ara, per acabar, tenim ràpids rots, però les podíem recuperar. Sí, això és curios i divertit, perquè als anys 50, on cop ja s'havia deixat en totalament en desús el refugiant teòric, degut que a l'època de la post-guerra hi van haver moltes manques de cabibres i d'aliments en general, es va fer servir a aquesta galeria subterrània per el cultiu de champinyons. Això és curios i és divertit, perquè en les condicions allà sota d'un mitat... Sí, i eren les condicions que es vol que eren idònies per al cultiu de champinyons i, durant els anys 50, s'hi van estar cultivant entre els 40 i 50, s'hi van estar cultivant champinyons en aquesta galeria subterrània. De fet, una altra curiositat, a part d'aquest cultiu de champinyons... Això és a dir, la grada curiosa. Sí, hi ha testimonis, el que hi tens a punt del virus, la Pilar Frigola, les 3 divanyes, que recorden haver estat en aquesta refugia anti-aeris. Sí, que són les persones que ens diuen que han estat de fet en el plafó aquell que hi ha davant de les escoles. Hi ha un petit escrit del que ells havien dit en diverses entrevistes que l'arxiu havia fet a la gent més gran del poble per recuperar informació sobre el tema. No dic també, per exemple, el nom del Rodolfo Cuellen, el Jaume Gatz i el Pere Abrull, que de fet ells recorden els bombardejos que va patir el nostre municipi. Per tant, són testimonis directes. El que passa és que ells també ha pogut recuperar tota aquesta informació que ha ajudat tant l'arxiu municipal, com, per exemple, a nosaltres, Manel, al final del centre d'estudi, diferents milanes, a recuperar la història del nostre municipi que havia a la fi, és el que també ens interessa a nosaltres. Manel, moltíssimes gràcies. Una setmana més per haver vingut al programa, avui fent aquest apunt, que, per cert, si algú té més interès, sap que a la mateixa espai de les escoles, hi ha un memorial democràtic, que a l'espai de la Mòria són un constell en diferents plafons, amb diferents fotografies de com eren aquelles escoles, i també com és aquest refugi. Fotografies del refugi, sí que són interessants a veure. Hi ha una explicació de recuperació dels testimonis, com estaven allà, que això es va fer durant els 75 anys del bombardeig aeri de la carretera, que això va ser valent passat. Sí, el caràcter l'any passava els 75 anys, llavors es va col·locar aquest memorial allà, i qualsevol persona que algú hi posa ara, i això són les tres plafons, i després el dibuix a terra, del que seria el circuit que segueix al... Hi ha uns mapes, no? Exacte. Mapes d'Indiana Jones, però per un segueix a sota de les escoles. Manel, moltíssimes gràcies. Hi has una estona? No, avui no. A la cebra que ve no hi sóc. Ah, d'acord. La mà santa, ja? No, encara no, però ja vaig preparar el documentari, el documentari de setmana santa, santa, santa, santa, santa... Fes allò que fas tu, del romà... Exacte, exacte. De moment toca l'aquaresma. Escolta, que vagi bé, gaudeix, i ens trobem d'aquí un parell de setmanes. Ja va tardar. Fem una pausa, escoltem ara Catalunya Ràdio i tot seguit, després a la segona hora del programa, la tertula esportiva, amb avui el Mar Romero i el Rafacano Edu Rodríguez. I fins ara mateix, a la penya del Marro. Per què t'afen els pitos, Catalunya Ràdio? Catalunya Ràdio. Les notícies de la Sí. Vosaltres. Bona tarda, els informe aquí li en sabria. Un any més, la gran estrella de la jornada inaugural del Mobile World Congress de Barcelona és Marc Zuckerberg. El creador de Facebook ha d'oferir ara una conferència on es preveu que parli del seu projecte de proteïnternet de la Generalitat de Barcelona. Bona tarda, després d'una llarga cua i espera, es podrà seguir en aquesta pròxima hora, un dels grans gurus de la mobilitat i la connectivitat, eixos d'aquest Mobile World Congress. Marc Zuckerberg ja va deixar-hi clar que una de les seves apostes és la realitat virtual, la tecnologia a través de la qual una de les ulleres especials, permetrà als usuaris tenir sensacions de realitat. Ai Zuckerberg ja va estar en la presentació del nou model d'aquestes ulleres introduïda per acompanyar a Sankson que ocupa bona part de l'estat d'aquesta companyia coreana i en són el seu principal atractiu, doncs el Calvo, Catalunya Ràdio, Fira de Barcelona. I aquesta hora i fins a les 8 del vespre, per tant, dues hores mal comptades, el metro funciona al 50%. És un servei que, de moment, està absorvint la demanda que hi ha. Mentrestant, ha transcendit un acostament per part dels sindicats a les negociacions, Joan Garcia. Bona tarda, el fet que molts usuaris hagin decidit avui no agafar el metro, fa que els serveis mínims d'ara mateix passen un de cada dos convocs absorveixin la demanda. Han convertit a les endanes de l'estació de Diagonal la impressió d'alguns usuaris quan els arribava el metro. Bueno, jo agafo el metro cada dia. Això tampoc és massa... No era a punt, això és normal, eh? No està malament. Vull dir, és a pitjor. Avui, per alguns meus trajectes d'avui, no. Potser m'ha esperat una mica més l'endana de baixada cap en direcció l'hi seu, i menys ara de pujada cap aquí, Diagonal. El director del... qui no està d'enconformat deia més, és el director del Mobile, el John Hoffman, que molest per la vaga d'estir no anar a la inauguració. I, mentre estan els sindicats, han fet arribar a la Generalitat una oferta de diàleg, acceptar les propostes contractuals de l'empresa a canvi de les seves demandes salarial. Joan Garcia, Martíc, Univercelena. Gràcies, Reus Montsequadreny. El conseller de Territori Josep Rull reclama en el Parlament el traspàs de tota la gestió ferroviària en tres fases, però sense concreta galendari. Parlament norioriol. El conseller Rull ha detallat així les fases del traspàs. La primera, a la qual la Generalitat s'ocupi dels corredors on l'únic servei és el de Rodolíes, el de Rodolíes n'és el majoritari. Una segona fase, on assumeixi els corredors de la resta de la xarxa convencional, on, per tant, hi haurà trànsit mix entre Rodolíes i també llarg recorregut, i una tercera fase, la darrera, on quedi amb mans a la Generalitat, la xarxa d'alta velocitat. Des de l'oposició a partir popular el PCC i Ciutadans, s'ha de reclamar el traspàs de la competència en lloc de gestionar millors recursos dins el marc legal actual. Norioriol, Catalunya Radio Parlament. En llibertat amb càrrecs, l'ex vicealcalde de València, al Ponsso Grau, després que ho hagi ordenat l'Audiència de Palma, per tal que demà pugui assistir el judici del Moss, que és un dels casos més importants de la justícia espanyola, i és un dels que estan en causats. Avui ha repregut l'expresident Fratisco Camps per cert, per defensar-se de les informacions que el situen al front de la maquinària de recaptació de diners negres amb comissions al PP Valencià. Desactivat el pla Campcat per contaminació marítima, el port de Tarragona, equips de salvament marítim i el port, han treballat per dispersar una taca d'hidrocarbur detectada a l'aigua. El conductor d'un cotxe s'ha saltat avui un control de la policia espanyola a la Junquera, poc després l'han localitzat i detingut prop de Figueres. És el segon cas en pocs dies al mateix lloc. També va fugir un dels dos vehicles que suposadament havien participat en un atracament a França. David Cameron alerta que si el Regne Unit marxa de l'Unió Europea, no hi haurà marxa enrere. El primer ministre britànic explicat davant el Parlament l'acord firma de Brussel·les divendres passat. Cameron advertit que no és cert que el fet de sortir obligaria a l'Unió Europea a acceptar reformes més profundes i ha assegurat que la Gran Bretanya li anirà millor dins del Club Europeu. Som un gran país i escolim el que escolim, serem grans. Però la triasta entre poder ser un Regne Unit encara més gran dins d'una Unió Europea reformada o fer un gran sal cap allò desconegut. El president de Bolivia, Evo Morales, promet respectar els resultats del referèndum constitucional d'ahir, però demana esperar que se sàpiguen les dades definitives. Segons els resultats provisionals encara, Morales ha perdut i, per tant, no es podria presentar la reelecció l'any 2019. El president de Bolivia ha demanat serenitat i esperar els resultats oficials. I ha denunciat també que l'oposició hagi celebrat la victòria del no a la reforma constitucional per permetre-li un quart mandat de manera anticipada. Hay que esperar con mucha serenidad los resultados. No se trata de ansiparamente hacer una fiesta... El recompte de Vots està sent lent i el Tribunal Electoral de Bolivia no té pressa, mentre els resultats a peu d'ornar parlen d'una victòria del no sobre el sí per un estret marge de Vots. Joan Biosca, Catalunya Radio, Buenos Aires. Esports Oriol Monet. Bona tarda, ja és oficial. Ho acabem de saber. La final de copes disputarà finalment el dia 22 de maig. Un dia més tard, el que estava previst, la seu serà l'estadi Vicente Calderón. L'estadi Biosca s'ha acabat fa poca estona a la Federació Espanyola, que havia de decidir precisament on ajugarà la final de copa. Abans de deixar el Barça a part de la Lliga, i se centraran la Champions, on s'han debat a partir d'anada dels 8 anys de final al Camp de l'Arsenal. Aquesta tarda els jugadors s'entrenen a l'estadi dels anglesos, i una mica abans a les 7, Lluís Enrique Compareixeran, rodó de premsa acompanyat d'Ivan Rakitich. L'entrenador de l'Arsenal, Arsenbanger, veu el Barça, ha dit superfavorit, tot i que creu que els ho hauran en perdut, i també el Barça ha perdut 6-1-6-2. El seu partit contra el número 1 del món, el servei Nubec Jocovic, l'Uruguaià Pablo Cuevas, ha pujat al lloc 27è de la clasificació de TPP, després de guanyar al torneig de Rio de Janeiro, el Xavier David Ferrer baixa al 8è lloc, i el Manacori Rafael Nadal es manté al 5è. I avui s'ha fet la primera sessió d'entrenaments de pretemporada de cara al Mundial de Fórmula 1, al circuit de Barcelona, a Catalunya, a Montmalló, els més ràpids en l'estat d'alabany. Sebastián Fétel i el Britítani, Lluís Jamentó. Tornarem a l'actualitat a la seta, al Catalunya Véspera. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 6 minuts, us parla Cristina Vargas. El consistori demana que la primera planta del mercat municipal disposi d'activitat i que siguin benefici d'aquest equipament en un període màxim de dos mesos, si no hi ha propostes, l'Ajuntament Plantageria, alternatives municipals que compleixin el criteri de donar algun tipus d'activitat pública però lligada a l'administració. Més coses, les proves d'activatge per prevenir el càncer de col·lom es podrà fer fins abans a l'Institut Català d'Oncologia. En el març del programa de detecció precoç de càncer color rectal, estan enviant cartes per convidar la població a fer-se el test de sang oculta als exclaments per tal de poder prevenir aquesta malaltia. A Sant Just, les informàcies del municipi col·laboren amb aquest programa fent la recollida de les diferents floraues fins a aquest estiu. Els resultats es comunicaran per carta passats uns dies, i en cas de que la prova surti positiva, s'hauria de fer una colonoscòpia per descartar cap l'acció, el còlon o el recte. I una punt més, els joves de fins a 30 anys a Sant Just poden apuntar-se de manera online per optar a una plaça DFAP dual remunerada a Alemanya. Durant aquesta setmana es podran inscriure aquesta promoció que ofereix l'empresa Bread for Mobile Unity mitjançant Catazubit 2006. De fet, totes les persones interessades podran escollir entre un total de 30 especialistes que es poden escriure, i que es poden escriure a les xarxes. Per això es poden escriure a les xarxes les xarxes que es poden escriure, i que es poden escriure a les xarxes. Hi ha un total de 30 especialitzats. Per inscriure's, només cal entrar a la pàgina Web, bread4mobileity.com, i entrar a la promoció Catazubit 2006 i fer la inscripció. I fins aquí, la informació local. Nosaltres tornem a menys d'una repartida d'Escolta de l'Escolta de l'Escolta de l'Escolta. Tota l'actualitat esportiva de Sant Just d'Esvern el juguem a casa cada dilluns de dos quarts d'avui i fins les 8 del vesperar a Ràdio d'Esvern. No t'ho perdis. Som el millor i l'únic programa d'esports de la ràdio. Amigues, amics, Ràdio d'Esvern us ofereix el programa a l'audició en nous continguts i en més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, com la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns d'avui, de nou del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem. Cada dilluns de nou a 10 del vespre teniu una cita amb un rebobineu, si us plau. Una mirada al passat sense nostàlgia amb la millor música dels anys 20 del senyor Quanta. O, si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a Ràdio d'Esvern. Lo antic es millor y más divertido. Rebobineu, si us plau. Baaah... Què tal? Bona tarda. Són les 6 i 11. Benvinguts a la segona hora de la penya del Morro. I si us plau. Com cada dilluns d'artulia esportiva amb l'Edu Rodríguez, i l'Edu, que tal, bona tarda. Bona tarda. També amb el nostre perico particular, Rafa, que no... Rafa, que tal, com estem? Bona tarda. Bona tarda. Felicitats, eh? Gràcies. A tu, a tu, a tu. Per si així. No, no, no. Tu, a tu, a tu. Que per cert, avui, cap de soroll, patrocina tota la secció. Tota, tota la secció. Aquesta era tota la setmana. Tamporada, tamporada, fins al 2020, hem resumat. Sí, sí, perfecte. I també, el Mar Romero, que avui és en corpora, l'equip de tatulia ens ha pujat a nivell. Mar Romero, que t'ha de bota, tarda. Que t'ha de bota, Mar Romero. Fem bona veu. Fem bona veu. Fem bona veu. Fem bona veu. Fem bona veu. Fem bona veu. Fem bona veu. Fem bona veu. Fem bona veu. Fem bona veu. No és el programa d'esport de la radio, de... És el projecte que anava a la redacció entre presentadors. Sí. Calla, que avui estàs de col·laborador. I hem de començar parlant, doncs, efectivament, del Barça. Perquè va patir per sopar les palmes, finalment, una dos, que va jugar a les 4 tarda, un hora menys a ells, o sigui, era les 3, però que va assendenciar la Lliga. Els empatys de Madrid i el Lético posen sa fata a la Lliga per un Barça que guanyarà la seva sisena de les últimes 8 I la vuitena de les últimes 12, en altres paraules, l'aire Messi. A veure, un moment, què és qui té això? A veure, potser podríeu començar per aquí, no? Creieu que la Lliga està sentenciada o no? Perquè, clar, a veure, que estigui, doncs, vuit i tal, de l'Atlètico ja... Ah, no, avui del Madrid ja s'ha de l'Atlètico. Aquesta alçada sí, és un avantatge important, però jo no sé si és suficient per sentenciar la Liga, i per començar a d'Artúlia dient ja que el Barça guanyarà la sisena de les últimes vuit lligues. Si el Barça guanya aquest diumenge contra el Sevilla, pràcticament està sentenciat, això. Pràcticament no vol dir sentenciat, eh, tu? Però és molt complicat. El Barça de Pedra, tres partits i encara se'ls estan per davant del Real Madrid i de l'Atlètic de Madrid. La setmana que ve l'Atlètic i el Real Madrid, un dels dos per a la punt, sinó tots dos. És una situació per al Barça que, ni en els millors somnis, es podria imaginar en aquesta situació, aquestes altures de la temporada. I, realment, veient com l'evolució que porta a l'equip és molt complicat pensar que el Barça tindrà una grande ballaï i perdreà quatre partits aquí a final de temporada. Tot és possible, evidentment. Coses més complicades s'han vist en el món del futbol. Però, en principi, veient l'evolució en les últimes temporades, i veient com estar aquí, en aquesta temporada, és difícil pensar que el Barça se li escaparà, això. Al final, el partit del Barça de Disapta, que, primer de tot, ja pujarà un partit, ja no les quatre de la tarda, a les tres de la tarda. Per ells era les tres. Per la migdiada, segurament. Com tothom, com tothom, perquè s'ha de les tres. Home, estàvem vivint el dinar. Home, és que estàvem fent els postres. I aquella gent ja estava jugant. Les quatre, totes les cases de Catalunya, va ser com els portes. Un moment, que és igual el Barça. A veure què passa, posa la ràdio, posa la tele. Primer, això, la hora que és un sacriatge, i aquí li toqui, però, després el partit del Barça és horrorós. El partit, en general, és horrorós. I després, tens el gol de Suárez, ens empaten i el gol de Neymar. Vull dir que no hi ha res més en tot el partit. Efectivament, això. I al final, tu veus aquest partit, veus el del Madrid o el de l'Atlètic de Madrid, són iguals de dolents, però un és capaç de tot i jugar-me malament, que portem unes quantes ja jornades dient... Els partidors, aquests són els que tenen la Liga, perquè portem ja moltes jornades, jugant malament, però solvantant els partits, en canvi el Madrid i l'Atlètic no són capaços de fer-ho. Probablement, perquè hi ha aquests tres jugadors d'abancats, que són capaços de solucionar-te els problemes en moments més complicats. Sí que és cert que el partit i el Barça porten uns partits que no estan al millor nivell. Sí que és cert que va tindre la sort de la Copa del Río de trobar-se amb un valenci a la nada que va regalar l'eliminatòria, pràcticament. I... Jo vaig patir a la tornada. Jo deia un gol ràpid. Jo, de veritat, és que estic flipant una mica amb vosaltres, perquè estic dient coses que jo no entenc, que el Barça està jugant malament. En els últims partits. Comparat amb com esteu acostumats a jugar al Barça. Comparat amb el que pots fer. Si sou una piconadora, col·lega, així és que... Una piconadora als últims 15 minuts contra el Celta. No sé què fumeu. Jo tinc una cura. A veure... Jo estic amb el refacat. És com jugar, per exemple, l'Espanyol. L'Espanyol. No ho darà cap espectacle, veure un jugador com el Neymar. El Camp, fer el que fa, o veure, per exemple, amb un Luis Suárez, que està espectacularment a tope, al 100%. Tu vas veure el que va arribar a fallar Suárez. El que arriba a fallar Suárez. Jo, com a visió del dissabte, Suárez, falla. Gols cantats. No s'enconcreta. No pot marcar-ho tot. No pot marcar-ho tot. Però ho faci l'Epsi. Fiquem-la. Fiquem-la, perquè en comptes de guà 2, te'n vas guà 4 tranquil·lament, i al minut 70 ja estàs descansant. Si et fiqués tot el que tira el Barça, quantes vegades arribarà a portar-hi el Barça? El dissabte el granada va a xutar més vegades que el Barça. Imagina't que marca totes les que arriben. A veure, el horari, el canvi... El vol a Canàries, que jo crec que és un desplaçament bastant llarg. Jo què sé, una infinitat de coses. Jo penso que és equivocant. El Barça ara... Jo també crec a nivell mundial. Sí, perquè se l'està fotent molt a Canàries. Com que no he jugat, com ho ha jugat, com dius tu l'últim mig d'ara contra el CELTA, o com no està al nivell que pot estar, però al Barça jo crec que ha après... Jo continuo amb el mateix discurs una setmana a setmana, a dosificar-se. És a dir, que de moment l'hi estaven bé. És a dir, que no preta més del que ha de fer. De moment l'hi surt bé, la jugada. De moment està guanyant els partits. Sí, però jo et dic que el resultat final... El resultat final és que de moment el Barça l'està fotent malament. Però dimarts, t'endurs l'en sortida malament. No l'hi surt malament, dimarts, perds. Tu creus que el Barça... I aquí fa tirant. Tu creus que el Barça, de debò, hem dit d'estar amb demà, els 8.45, sortirà amb el mateix esperit que a les palmes. Està clar que no, està clar que no, però... Però, per favor, està clar que no. I jo et dic que el Barça, de moment, quan està jugant contra aquests equips de la Lliga, que va a solventar una mica el partit i ha passat davant, doncs tira de manual, el Messi caminant, l'altre, doncs tal, es calma... Ha anat pres a fer una cosa que és el que ha fet el Madrid tota la vida. I que això està molt bé, perquè el Barça... Però tot això està una mica lligat. Des de la primera setmana de gener són dos partits per setmana. És veritat que l'equip arriba un moment on s'ha de dosificar, perquè si no es dosifica, l'equip acabarà morta, aquestes altres, i en aquest sentit, en els últims partits, és quan l'equip baixa una mica el gestor, perquè dosifiquen-se i acaben ajudant-se. I hi ha un en surt. El partit important no és contra... Que juga malament pel gestor del Barça. És que el partit important és... El partit important és la final de la Copa del Rei. Està clar. El partit important és contra el Madrid quan vinguin aquí. Està clar. I jo em tinc perfectament que no se li pot fotre 3, 4 o 6 gols a tothom. Si això no ho estic discutint. Però tu saps el comentari de tots els comentaristes, tots els comentaristes de televisió, esportius, tots, eh? Televisió d'aigua. Però per què els escolta de refes? Sí, el Quico Narváez, aquest, el Madrid. Pantinat. Pantinat. Pantinat, guapo. Jo què sé, qualsevol és igual, qualsevol. És a dir, del Barça no parlem, perquè és que no fa falta parlar, perquè és que ho fan tot amb bé. Acabem. Som aquí, som aquí, que tenim aquesta història. És el que ha dit el Jordi, ara, per un segon. Gràcies. Que es dosifica, per tant, no fa falta tirar tota la genial a la Greia. A mi m'ho tot, la gent crema naus, ja. Amb el... No, però amb les palmes, si les palmes, tio... No cal, no cal, ja està. Què passa, què? Té un equipet. Els últims minuts... Romero, els últims minuts del partit jo estic d'acord. Tens un ensurt... Pots apretar una mica més. I és veritat que les palmes va tenir un paio d'opcions, que sort de bravo, perquè, si no... Necessito tenir mal una ocasió al minut 91. Quan es van fallar dos o tres. I, independentment, el Barça, si tant s'ha de dosificar... Es pot dosificar amb la pilota, perfectament. I tocant, i amb la calma, i amb la tranquil·litat. Aquí sempre hi ha el debat que et pots dosificar, però també pots dosificar a partir del tercer gol. T'ho fas el tercer gol, 3-1... S'entén si amb el partit i no patim, i no patim. I a partir d'ahir, et dosifica, estan com muntes. I al dissabte tenim un... ens dosifiquem, que em sembla perfecte. I ho hem de fer, però hòstia. Dosifiquem-nos sense patir, perquè ens marca un gol les palmes. Hi ha una ocasió de les palmes al minut 36. Tu pinces davant de les palmes, i al Madrid, i l'Atlètic de Madrid, aquesta jornada, ja t'asseguro jo que no punxaven. No punxaven, perquè surten d'una altra manera. Sí, segur, segur. Però el que jo diria és que no cremem les naus, i que comencem a quitar l'artillerà contra el Barça. Ja estic totalment d'acord. Si de mal Barça fan partit de merda, ja són una altra cosa. Esclar, però és que jo lo sino. De fet, pot xervor, perquè, per exemple, l'enviar del diari es porta l'altre dia. La de Benker no te vengues arriba, ens estàvem dosificant. Això no és bo per l'equip. A la portada de l'esport, per exemple, no és bo per l'equip. No s'ha de crear un clima que el Barça és superior a tothom, i guanyarà fàcilament. Arribarà un moment on l'equip es confiarà, com l'han passat a camp del PSG, i acaba pel mand. Bueno, però al final va acabar remontant. El partit del PSG és un dels partits que més em va agradar de tota la temporada. El partit del PSG de la lligueta de grups. Sí, el que perta el Barça és un dels partits que més em va agradar de tota la temporada. I si passa, escolta, de moment anem a el que està passant, i després ja veurem. Jo deia fer la reflexió abans, fa un moment, que al Madrid tota la vida, i si no pregunteu els vostres pares, i tota la vida al Madrid, a última hora sempre, o jugava fatal, i a última hora marcava el gol, que és una mica com el Barça, per exemple, no està jugant com el nivell que sabem que pot arribar a jugar, però està solvant els partits i tirant demà. I això tothom li fa molta ràbia. I ara que ho fa el Barça, molta gent deia, i tant de bo deixa el Barça apren, i tira d'ofici, i tira de tal, i ara que ho fa el Barça, que està bé, perquè doncs dosifica, la gent es tira en contra d'aquesta història. Jo, Jordi, jo entenc que el Madrid sempre ho hagi jugat així, però perquè el Madrid no té el nivell qualitatiu que té el Barça, perquè és que no els podem posar a la mateix nivell, perquè el Madrid em fa 6 contra l'Àpoel. Bé, perfecte. Doncs contra l'Àpoel em fot 6, i Cristiano em fot 4, perfecte. Però el Barça té nivell per dosificar-se 80 minuts cada jornada, i dir, en 10 minuts et em foto 3, i jo me'n vaig enrere, ja ho entenc, i llavors tirem d'ofici. Però és que el Barça... Però sentencià el mal partit. Que sí, que sí, que sí, d'acord. I com que s'agradaria que el Barça... I com que Jordi, ho estem dient en una lliga que ja està sentenciada, que tenim 8 punts de marge sobre l'elèctric i 9 sobre el Madrid, que estem molt tranquils, que podríem punxar i no passa res. I jo crec que aquestes curretes són tonteries. Això, que el Barça està aquí... Osti, que no ho podíem haver fet més, no sé què. Vull dir, escolta, anem a 8, però sí. Però ho podíem haver fet més, no. Jo crec que és una situació normal dins el calendari, que és una situació provocada per a tots aquests partits. El Barça és l'únic equip al final, aquí, que està compartint 3 competicions. L'educa, que estem en una situació que ningú s'ho podia imaginar, aquesta cosa de temporada, que és evident que esperem, i no i menys, que el Barça no se li pot... Al Barça sembla que la gent li estigui dirigint més, i el Barça no se li pot dirigir més, perquè vas primer a 8.7 del segon i tercer, i a la final de Copa del Rey, que aquestes alçades, que demà tenim els quarts de la Champions d'Anada i tal, és el màxim que el Barça... Si demà el Barça s'entencia, o encarrilan molt bé... Ja veurem què fa demà el Barça, jo parlo d'ara. Ara el Barça no se li pot dirigir més. I sobretot, els pericos donant-los gràcies per guanyar les palmes, que també és la peixeta de l'Espanyol, perquè l'Espanyol és un rivet. Fixa't Jordi, si la situació és bona, que des del Barça per a la Sevilla el 3 d'octubre, si en aquell moment arribes a la setmana del Sevilla, de la segona volta, sense haver perdut cap partit en totes les competicions, en totes, comptant un diàleg i tot, no haguessis dit que és impossible, i ara s'ha passat una volta i no ha perdut cap partit, i si demà empata guanyar contra la setmana, no ha perdut cap. A tots ens agrada ser perfeccionistes i buscar sempre on les coses fallen per intentar millorar, però és el que ha dit Lluís Enrique l'altre dia, que li ha preguntat sobre els penals que el Barça, tant més si Suárez com l'Immar, estan fallant els prets. Això és un dilema. Llavors li ha preguntat a Lluís Enrique, ¿vostè com valora això? Diu, bé, ho valoro bé, però com anem, tenim alguna cosa a millorar. No, vull dir que... Tinc els penals mascarans, no? Sí, també mascarans. De penanc, de penanc, o com has de dir? Mentre se'l pot, mentre se'l pot. Perquè el penalti penenca tothom sóc com més, però penalti que va fer l'altre dia Messi i Suárez, té nom o no? El de Cruyff. El de Cruyff. El penalti de Cruyff, Charlie Cruyff. Abans de Cruyff em van fer un igual, no? Sí, però va ser Cruyff qui el va popularitzar, però sí que hi havia un abans. No heu portat una dada. D'aquests moments hem d'anar a parlar de l'Espanyol, però abans, com diem, hem estat parlant del que ha passat ara, el cap de setmana, i ara anem a parlar del que passarà demà. Quan feia que no posem els d'aquesta sintonia? La setmana passada. És la cançó del Barça, no? Torna, champions. El Barça. El Barça. En aquesta terrenya passa coses molt rars. El Manel era de col·le perico. Jo no soc col·le. Jo soc el Barça. No, però soc conscient que el Barça ho està fent molt bé. Està petat. I, a part, per un tema de capital, que pot fer-ho, també, per això. De diners. Va ser a la mateixa. Però igualment el seu director esportiu, en aquest cas, ha salgut a escollir els millors jugadors el que més... més bastido fan, no? Perquè es nota, a més, el tema de les abraçades... Fixa més-hi, fixa més-hi. No, hi ha un jugador que sigui més... que sigui més amb uns que els altres, no? El Messi ja no és... és el 10, per tant, i és el millor jugador que hi ha al món. Però no destaca de sobre... Home, jo perdona. Jo sí que em crec que Messi... li pregunta una mica què li semblaria portar al jugador, i que s'informen de l'actitud de com és el tio, el camp. Per exemple, de Suarez van dir que era un tio fantàstic, que és un tio normal, bon company. No, no, parlo dels companys. Els altres equips no, dels companys i tal. Per exemple, Lewandowski també és bo que no sé si era... Qui era? Boc, Boateng, també, no? Boc, Boat, també. També, llavors, aquest dia no el van portar. I per això el xiqui no el va portar. Jo també s'ho miren molt, no? Clar, clar, clar. Amb ibra i movit, la van cagar una mica, potser. Una mica només. El fitxatge d'ibra i movit només va al gol que li marca el Madrid. Va venir perquè Piquet tenia una feina amb ell, i per això... Bé, amb la lliga ja friquitada... Està una mica enamorada. Arriba la Champions. Arriba la saquira. Després de 32 partits, sense perdre en aquesta competició... Ah, no, en general. En general. En món. L'equip visitarà l'Arsenal demà a les 8.45 amb l'objectiu d'aconseguir un triomf que m'hi tancarri de la Mil Limitatori. Avui ha parlat Arsenbenguer. Em sembla aquesta de la tarda. Ho està fent Lluís Enrique, amb la roda de premsa prèvia. I avui, bèngar, ja dic que el Barça és superfavorit o bé, bé, no? Vull dir que és superlof. Però, bueno, això... Fins que demà no veiem el partit, no ho sabrem. Perquè, entre altres coses, el Barça no ha guanyat mai als Emiratges. Aquesta dada no se la tenia, però el Barça no ha guanyat mai a l'Emiratges Stadium. Jo us pregunto com veieu el partit de demà i si... Demà és el dia que el Barça el justificarà i tindrà un surt. Que no, Barça. No, no, jo crec que demà el Barça... Demà el Barça tornarem a veure el Barça aquell... al 100%. Però, clar, també és un Arsenal. Vull dir... No m'equivoco, ara està segon, a la Premier... Empatat amb el Tottenham a dos del Arsenal. Vull dir... És l'Arsenal, és una entitat, però també hem de tenir en compte que és una miqueta de tot, que la Premier està baixant una miqueta de nivell, perquè tenir un Leister aquest a líder és bastant sorprenent, però segueix en l'Arsenal. Vull dir que és un partit que... Bueno, el Pochettino està triomfant al seu equip, també. És segon empatat amb l'Arsenal. De fet, és difícil avaluar l'Arsenal segons la Premier. Perquè estem en una Premier tan irregular, on els equips grans s'estan feiantant. L'Arsenal sí que és cert que és segon, empatat amb el Tottenham, però en condicions normals, si mires els punts que han aconseguit en totes les jornades que han jugat, el Barça li trauria a la mateix 15 o 20 punts, si estiguéssim a la mateixa lliga, a les sores. En condicions normals, el Barça és molt millor equip que l'Arsenal pels 3 de Vantesca. Ja només per això, ja li treu i li dona mil voltes. En principi, el Barça, que marca en gols, que marcarà gols fora de casa, hauria d'anar amb un empat, el Barça encara molt bé l'aliminatòria. I si guanya pràcticament la sentència, com és aquí el Camp Nou, el Barça. Exacte. L'únic handicap que té en aquest partit de demà és que jugar a l'estadi de l'Arsenal. Ja està. Jo m'espero anar-se molt enrere. Em refereixo amb el tema del públic, de la pressió de més, i que jo crec que igualment el Barça també la porta bastant bé, el tema de pressió de les altres estadis. Per què anar-te als estadis grans d'alguna cosa? Jo dic que jo m'espero anar-se molt enrere, esperant la poca oportunitat que tindrà. Ara, si fot aquella oportunitat, a petit tocarà, perquè demà és un petit on pots patir, per això. Perquè dius, perquè pot haver pressió, perquè és el seu camp i tornes a la Champions, i també aquesta gent amb la copa que hi ha a l'enllaçada, la primer que estan allà, allà. El que queda la primer era el Champions. O sigui que no poden necessitar guanyar com sigui. Sí, sí. Serà molt important veure el partit d'anada. L'any passat el Barça va destacar la Champions League per ser una equip que el partit d'anada mitjançar arreglava l'aliminatòria sempre, va guanyar 3-0 al Camp del PSG, va guanyar 3-0 a casa contra el Bayern, va guanyar 2-0 contra el Manchester City a Manchester, va ser una equip que va deixar resoltar l'aliminatòria, i que els partits a volta estava tot vist per sentències. Serà important veure com comença aquest any les rondes decisives. També tinc una cosa, si demà empatem, la gent com jo sortirem a atacar, eh, demà. Ja veuràs dos i mi cal, dos i mi no sé que hi ha història. Si demà el Barça empata, començarà a veure un run-run. Un... Que no s'entendrà... No s'entendrà. No s'entendrà tot el rotllo. Però el run-run ja estarà. Jo crec que demà el Barça farà el de les grans lits. Sí, és possible. Tant de bo, perfecte. El Barça, igual que l'Espanya l'avorreix perquè no fa res. El Barça, també, a vegades ja l'avorreix perquè guanya tot, no? I el que necessiteu... No, no, el que necessiteu els tribuneros, en aquest cas, tu. No em considero tribunero. Si parles sempre igual, com un tribunero. No. El tribunero és una mica de paixet per parlar una mica, sí, de tal. Perquè jo entenc, eh, que guanyat tantes vegades i tant sempre, i jugant també i tot el rotllo i tot el maravillós i tal, a vegades també... Jo prefereixo veure el Madrid que el Barça. Perquè el Madrid allà ens hi punxa. El Barça ja sé que guanyarà. Jo amb el Barça pateixo. Amb el Barça, segons quins dies, pateixo. Però és... La màgia que deia el futbol és aquesta, tio. O tu, que estàs acostumat... Perdoneu, perdoneu. Notícia d'ara mateix. Acaba de sortir. Ja se sap on es jugarà la final de la Copa del Rey, que és el 22 de maig, serà el Vicente Calderón. Serà el Madrid, el Vicente Calderón, coincidint... Amb el... L'he escoltat quan venia cap aquí a... A Radio Marca. Bé, ben fet. Va, que... A 45, per cert, comencen a la repressió de Lucien Riqui. Potser connectem a algun moment, per fer una mica de previa, i saber què diu de demà. Home, els champions, la Rafa, m'ho dic. Perquè tenim un paio de temps encara més per parlar del Barça, que és... Sabeu qui és, la Susana Monge? Ah! És una marca econòmica. Ah, la Susana Monge, sí. És la vicepresidenta econòmica del Barça, i ha explicat a la vanguardia que Neymar serà el fitxatge de la temporada que ve. I que defensa que... Com, perdona, perdona. No, no, no. És que defensa que no s'han de confondre les limitacions... Que volen renovar la Neymar. I, al moment, serà el fitxatge de l'any que ve. De fet, ha sorrellat que l'equip està econòmicament millor que mai. Va, un comentari al tema Neymar. Però, tio, això és mentida. Home, el Barça i el Madrid... Acumuleu-hi que, per si deuen, pasta per a tot arreu. No, no, no... Home, el Barça també... El Barça i el Madrid... El Barça i el Madrid també cobren de patrocinadors per a milionada. Però és que ell no diu que no de qui passa. Diu que està millor que mai. Potser abans ja més. Millor que mai. I ara ja molt poc. Perquè tampoc sabrem com és la realitat. Perquè mai se sap. Això també té raó. No, no, sí, sí, tant, i tant, i tant. Jo en aquest programa... Perdona, és el presentador. Jo proposo els temes... El Raül Llimó és quan fa el primer toc o aquestes coses. O qui sigui, no li diuen... A l'Arús, quan fa allò, el nou programa. No t'estic dient a tu cap. No, no, jo ho sé, però... A l'Arús proposa temes, per exemple, i els coloradors diuen... Ah, pues sí, però no... No, aquest tema no m'interessa. No m'interessa, no m'interessa i ja... És que és veritat. Mai sabrem com està la situació al Barça. Ni com està la situació al Madrid. Sí, l'altre dia ho he de saber. Vosaltres sí, perquè la societat és... Sí, propietari, sí. Tinc una placa a casa que... No, però és veritat. Vosaltres com a empresa, no? Tinc una pedra. Vosaltres com a empresa societat anònima deportiva. Exacte. Escolta, va, que el Piqué... ha de fer una entrevista... El suplement papel, que això... Aquesta és intel·ligentíssima. El suplement papel. Però quin nom per la revista? És un molt bo suplement. El suplement papel. El suplement papel és de la Farola 2. Bueno, calla, calla la Farola 2. Un món sense fronteres, diu que vol. Explica que defensa el referèndum. No vol dir que està favorada en dependència. No vol dir que s'ho pren com un joc. Què és espanyol? Futbolísticament s'avorreix sempre que el Barça guanya fàcils. Molt bé. I li agradaria guanyar sempre petit. Deu estar content. Jordi, Jordi, que s'estan desificant. S'estan desificant. Els que dormen amadejit, al final. Perquè la Shakira ha passat del Madrid, de l'Espanyol, de l'Espanyol, de l'Albarça... Rafa, el Piqué. Un competentista de pro. En sembla... Amb el Papel. Un altre mantiu. Piqué no és independentista? O cala de dir que no. És espanyol, si m'ha dit que és espanyol. És moment. I així és una altra vegada, sisplau. Piqué defensa el referèndum. Un món sense fronteres. Explica que defensa el referèndum. No vol dir que està favorada en dependència. Clar. Però això és evident. El que es va passar va ser que va fer una entrevista al món. Però per cada vegada. I treballa, ja. És un quedavent, no? No, però que Piqué treballa al món. Treballa el suplement del Papel. He sortit avui una notícia que es veu que el Piqué ha fet uns macrorregals dels treballadors de la seva empresa, però es veu... Quina empresa? No ho he acabat de llegir. Piqué és una de les persones més intel·ligents que hi ha al món del futbol. El que té una empresa... No és broma. Té una empresa que es passa a moltes sols dedicades a aquesta empresa. En el món dels videojocs. Conesa tota la gent important de tot aquest mercat. És gamer. Sí, però un nivell bastant més alt. I que aquest tio, de veritat, és molt intel·ligent. Els seus pares són de senyust. A veure, una cosa. En majestu he dit tot, ja. A veure, els pares de la Piqué que no s'ofeguin per el que diré ara. No, segur que no. Jo tinc la meva... Però si és tan intel·ligent, sisplau, que deixi de fer tonteries davant del públic. Però si ho explica clarament a l'entrevista. He dit que ho fa tot en broma i després la gent li dona la bola. I suprèn com si fos un video. És divertiment, és divertiment. I a més tio una frase molt bona que diu... Mira, jo sé quan l'equip no és jugador. Jo sóc com sóc. Mira, que ho he trobat. El confident intelectual de Gerard Piqué, i ho diu ABC, és de 140 punts. La mitjana està a 100. És bastant més alt que jo, segur. Ojo, ojo, ojo. Mira la frase que diu Piqué sobre aquests tuits. Jo sé perfectament quan el Barça no es juga res, que és de setembre fins a desembre. Hi ha aquests 3 mesos, i jo faig tot el candor de la gana, que em posen tot els enrenous cap pugui. Ara, de gener a desembre, de gener a juny, jo vull guanyar el triplet, aleshores no entraré cap polèmica ni res d'això. És un tio, que juga a l'oseu. Va, va, l'oseu. Com a mínim, amb aquesta entrevista sabés que és conscient del que fa. És conscient. A partir de setembre torna. A partir de setembre torna. Estava entre setembre. A partir de setembre torna el seu repertori de Twitter. Ja s'està preparant per la setmana. Si hagués jugat contra l'Espanyol al maig, no m'ho hauria fet. No, si ho haurà amb intel·ligència, si no, jo no ho dic en sèrio. Bé, Jordi, que juga contra l'Espanyol a la penúltima jornada, a veure si s'estan jugant al descens i potser solta alguna. Escolta, tant espanyol, tant espanyol, m'estan agafant alguna cosa. N'hem capa'l. N'hem bon pericor. Arribem als tontos. Patrocinat pel taller... Perdona. Això de que arribeu a la poble. T'ho he vist tot tu. Sí, exacte. Escolta, però què diu que arribeu als tontos? No, no, no. El nivell de coeficient... Són de la m'agrada. Perdona, és que és d'altres llibans senyors. Piquet i 140 no vol dir que la resta... M'agradaria saber Messi. Busca Messi. Busca Burgui, sisplau. Busca Burgui, sisplau. Una cosa, una cosa, una altra, una altra. Està generalitzant. No m'agrada que ja ho realitzi. És 170, eh, el fill de Piquet. 170. Sí, que són, el 140 Piquet i els 30. Perdona, mira. És la prova, no? No és en sèrio, eh. És 170 de veritat. Si no pots saber-ho, s'hi hem de fer coses matemàtiques... El economista informa. Mira, no, no, però escolta... Busca el coeficient de la Mési, sisplau. No, no, perquè és que si faria... És que sempre fan pena a l'espanyol. Jo ho faig pena. Perdona, Rafa, aquest comentari és de fer-se la víctima. El primer que ha sortit a Google és Messi retrasado. Mira, escolta, no, però... No. El Messi li han dit moltes coses, i una d'elles és molt... És molt de jo, que és com si fos un cos darrere una pilota. És pilota, pilota, pilota, pilota, etcètera. Bueno, és igual. Jo em referia al teu comentari que avui estàs cobrant, ja només entra. Jo ho dic en conya, jo ho dic en conya. Escolta, el Piquet, el Janep, el conya. Escolta, va, parlem de l'espanyol... Una mica polèmic. Tu, polèmic, perquè... Un moment, deixa'm explicar, que l'equip no va fallar, va guanyar una 0 al Deportivo, cosa que ens alegrem molt, i, cabardant, va guanyar 3 punts d'or abans d'aquestes 4 finals que hem dit que són Deportivo, contra qui més juga... Que ara jugara contra el Betis, l'Esrallo, les Palmas, i... M'està. Betis es porti enrall a les Palmas. No, no, a veure, com a vosaltres, se'ns va acompanyant els resultats dels altres equips, entre altres, les Palmas, o sigui, que està bé. Jo volia dir això, que va sortir un article molt interessant, molt interessant. Sí, molt interessant. O sigui, que el Borgui té el profeixent intelectual de 0,90. A veure, Rafa, per favor... Potser farem una mica de serietat, avui, perquè és que... O sigui, a les pagines interiors d'avui... T'ho vull... Has vingut més relaxat? No has vingut més relaxat, és per què? Perquè l'has fallat guanyant. No, perquè, principalment... Però ja tens que no et vei així, eh? Principalment he estat al Panader, aquest matí, visitant unes caves de... molt xules, molt xules. Que adormiu. Gent patitona, no, no, no. Gent patitona. Jòbit. Per exemple, caves canals, canals nadals, vinyes sinculades... No has portat res aquí? No, no, no, tot ho tinc a casa. Hem tornat a tertulials posts. Però, eh, per què no vol que us talli el ràdio? Perquè ell no vol parlar. No vol parlar. Quan guanyen, no vol parlar. No, gran entrada a l'estadi... 30.000 persones de l'estadi, eh? Perquè aneu a regalar les entrades. Si ho veuràs valien, eh? Si podries portar un col·lec en gratis. Ah, sí, clar, no, clar. Però és que l'interessa fer això. Que interessa molt. Interessa econòmicament, no massa, però... Tot xi per omplir l'estadi que sembla que és. Però què sembla que hi hagi fricionats? Bé, no, però a veure, que pàricos ja en molts, que mira, molts pàricos, com jo i com altres, no van a l'estadi per una simple raó, perquè és que per veure poc espectacle i poc futbol, doncs ja, mira, no van. És així de clar. Inclusió, i a mi em passa, que jo, el meu carnet, que jo, com dic la botiga ara, no puc anar, el celeixo moltes vegades per la WhatsApp de... Sí, de Natúlia. I no hi ha resposta. Jo t'hi grafa. T'imagino, t'ho convido a tu. A l'estadi, encara que sigui a veure el Cornallà, i segur que vas a veure el Cornallà, però el camp de l'Espanyol no va ningú. No sé que el convidés d'aquesta manera porta un col·lega. Jo crec que el partit... Tu vols omplir un estadi d'un espectacle, però no... Aquesta és una marra, nada, diu. Jo crec que el partit de l'Espanyol... A veure, Rafa, però si la gent està animant i tal, no vull dir que... El calor del públic millor, perquè és que el piquet els fons tenia raó, o sigui, n'hi ha a la tornada de la Copa de la Rey. Va ser per sobre de 21.000 persones. No, o sigui, que l'Espanyol hauria fet un partit i tal, i no hi havia ningú. Jo crec que el partit de l'Espanyol... Jo no sé com ho veus, però jo no sé si és que hi ha un problema, perquè l'estadi és massa gran, i potser va ser massa ambiciós... Crear un estadi de 40.000 persones... No, no, no, si està molt bé. S'ha omplert alguna vegada més de 4 partits seguits? Sí, s'ha omplert amb el Liverpool... No, amb el Liverpool, no. No va anar? Amb el Liverpool, quan va haver la inauguració, va haver de veure 40.000 persones al dia de la inauguració, amb un Barça, amb el Pochettino, i el Guardiola, també. Que va perdre 0-5 a l'Espanyol. Sí, que aquí dia estava jo allà. Sí, que s'ha omplert moltes vegades. Però que hi va ser un gran partit, i sempre ho he dit, el 0-5 aquell, jo vaig disfrutar molt. Com a jo també. M'agradaria moltes vegades veure aquesta forma de jugar en tots els partits que ha precedit aquell partit. Aquell dia no va marcar a Oswaldo? No, 5 a 0. 1 a 5, no? Sí, a Oswaldo. No sé si va sortir. Jo crec que el partit de l'Espanyol, l'altre dia, certifica el que li passa a la majoria d'entrenaus de l'Espanyol, que és el següent. Per exemple, l'últim va ser Sergio, quan entra Sergio, entra dient, jugarem amb la pilota, voldrem la pilota, voldrem començar a tocar, a jugar... I a mesura que els resultats no avancem favorables, l'Espanyol va renunciant a la pilota. I va renunciar. I ara li ha passat el mateix. No em sortirà el nom. A Galca. A Galca també arriba, igual. Volem la pilota, jugarem amb la pilota, i a mesura que el partit va malament, comença a renunciar a la pilota, i a l'altre dia l'Espanyol renuncia completament a la pilota. Escolta'm una cosa, com pots dominar la pilota si no tens domina a la pilota? Perfecte, completament d'acord. Necessites ja ho he dit moltes vegades, necessites un jugador nou que et sàpiga dominar aquesta pilota i donar passes de qualitat... Completament d'acord. Perquè és impossible. A tots els d'entrenaus arriben amb la idea de l'Espanyol de jugar amb la pilota. Jo puc arribar amb la idea de que l'Azoè em faci un sofler, però no saps fer sofles, perquè es cremarà. M'entens el que vull dir? Jo puc arribar a la idea de que Jordi atravessi aquesta paixera. Hola, Jordi. No crec que l'Azoè... Clar que no. El d'entrenaus de l'Espanyol no estan 140. No, clar que no. Tu no pots jugar com un ratllo amb un espanyol, perquè no tens el jugador per jugar com un ratllo. Completament d'acord. I tampoc ets pacógemet, que és el que vaig dir fa un parell d'altres de setmana. Has de seguir el que tens. Tens un equip per fer una autòcara a la defensa, i després jugues a l'atac i al contraatac. I ja està, que queda 0-0-0-0. Que marques un golete, és un golete, però que no et fotin 6 o 7 o 8 o 10. És que a mi és el que em dóna vergonya. No saps què és el que tens entre mans. Tens un Ferrari i tira-s'hi a 200 per hora. Però si tens un 600, doncs no corris, perquè te la foteràs. I és així. No són 40. I Galca, jo crec que hauria d'estar fora allà. I el Sergi no ha de fer fora. I l'Arquis, aquest que va venir de no sé on, també fora. I moltes coses al mes. Salva Sevilla, també aquest tio. Aquest senyor. I ara mateix no tenim ni lliure. Tot esportiu, és que... que va marxar per qüestions familiars, vinga, va. No... que sí, que sí. Així, no. Retratado. Bueno, perdona, hi ha un moment que comencem a imitar Pedro i altres. No, no, no. A l'alfònica, apaga-me-nos. A començar, ja. Acaba, acaba, ja. No, no, no. Tindrem la sort que... Perquè no està aquí el que critica el Oriol. Sí, a vostè més tranquils, eh? Sí, però jo comentaré una frase que diu ell, que, a més, que tenim equips de broma a la part de sota, i suposo que ens salvarem per això. Salvareu, salvareu, sí. Rafa, estem amb vosaltres, vinga, va. Bé, anem a connectar amb l'Emiré Gestèdion, què passa? Ai, s'ha de fer porra, eh? Queda de premsa. Però s'ha de fer porra, recorda. L'Oriol va posar porra. Perdona, perdona, porra de què? Què li he posat? L'Oriol em sembla que va posar. Dos, tres o dos, quatre. Exacte, sí, dos, tres o dos, quatre. Va dir dos, tres, en principi. Jo dic una, tres. Una, quatre, una, tres, va bé, perfecte. Que ens juguem perdoneu? Zero, tres. No, no, aquí és molt guai. Sempre fem porres, però mai ens juguem res. Podríem jugar-nos un bormuta? Cap de suro. Ah, on està? A poble sec, a gran poble sec. A veure, connectem amb l'Emirit Jastàdium, o és el mateix, connectem amb Esport3, en directe. Un partit maco i efectiu, amb dos equips que intenten... Mira, però no em deixen música a nosaltres. La TV3 ens còpia. Jovana Matilota. Sergi Barjuan, comentant. Hi ha una cosa que ens fa la roba de premsa, que és quan es conec... Barrat Soler, silenci. Com per acabar de sentenciar l'aliminatòria. Quan connecten al postpartit, després de la... Bueno, quan això... Al final, el postpartit connecten amb la roba de premsa, i l'enviat que està allà a la sala de premsa, entra amb veu baixar. Tient, doncs aquí, ara, a punt de començar la roba de premsa... Sí, sí, sí. No vas bé, sí que vas bé, sí que vas bé. Sí que vas bé, sí que vas bé. A la tarda està a punt de començar la roba de premsa. En Riqui, escolta'm, les paraules... Les paraules del tema. No, ara no, ara no, però quan això és rica, ho farem tots. Si tots ens sentirem com... És rotllo cura, no? Escolta de ràdio, escolta de ràdio. Bueno, a veure... El Barça ja està d'Arsenal, eh? Ja ha arribat a Londres. Ojo que surt Lluís Suárez a... Bé, mate. Sí, ho juro, eh, de l'Europort. Què fa, però què? Normalment, amant... És que escoltes la tècnica, ja els piquem auriculars, perquè no molestin un altre, el telèfon mòbil... I això està mate, eh? Vull dir una mica... Sí, però no us ho diré els argentins. Ell és uruguallà, que no és argentina. Ah, ojo, eh, que no t'engany. Uruguajos, uruguajos... Bueno, escolta, a veure una cosa. Crec que tenim malament la informació que és a la set la roba de premsa i crec que és una especial d'aquell que fa en el... La pre-roda de premsa, allò que fan... La port-roda de premsa, la pre-pro-roda... Bueno, allò que fa TV3, que fan tot el peps marcador... Home, les puts són líders, saps? Jo, les escales, el cotxe... La pujada, l'autobús... La pujada, l'autobús... Molt interessant. Home, és un bon... Perdona, aquest, mira... És un bon esquetx per... El comia Pedrerol, retratado. Pedrerol i el fake Pedrerol. Ah, vindrà. Sí, sí, sí, la veritat. És un bon esquetx, aquest, per si hi ha algun company que no escolti. Jo el li durem molt gratis, que és... Doncs per això, la ducha, la... El volant del cotxe, en aquests moments Messi agafa el cotxe, no? Home, aquests programes... La porta del cotxe, un especial. La porta de casa, Messi de la porta. La rentadora, Messi de la casa. La feita, la feita. I al costat del Jordi Grau, hola. A la materna, ja està al punt de començar... L'avogador de Messi. Jo ho veig. Al final, si no ho fan... Els problemes aquests de quan es guanyen lligues... I estàs esperant que arribin de l'avió, arriben al Prat, agafen l'autobús, l'autobús de tota hòstia per l'autopista, i un helicòpter en seguint allà... Aquests problemes són atents. Sí, sí, la gent a l'atur. Que sí. Jo no dic porra, tio, per això. Va, va, va, va, digues porra per demà. 2 a 1, eh. 2 a 1, eh. I tu, Zoe? I hem tornat a la normalitat. La Zoe vol dir porra, també. Tens que donar el resultat. Qualsevol. Ben fet, ben fet. Ho hem guanyat a l'Arsenal, eh. Bueno, fi, va, que tenim un paio de temes... Ja per l'enor de la tertúlia. Parlem de bàsquet, com el porteu? Perquè el rei el Madrid... Aquest tema tampoc m'ha gravat, eh. Ha guanyat la copa... Va ser a parlar, eh. No, és clar. Ha guanyat la copa de... una copeta. Un titular menor, no? La copa del rei, després de guanyar... l'Erbalife Gran Canària de Daito Renés, és que ha sigut un partidàs, no? Un partidàs, no? Va ser a dir o què? Algú va veure-ho? Sí, sí. El final del partit. Un gran final del partit. Perdoneu, podeu avançar? Amb el resum del partit... Uns triples? Uns triples d'aquest de tres... Sí, de tres, 5 entre 5... Uns triples d'aquest de 5... Hem dit que va ser un partidàs. Va, a veure, tot l'únic que tens referència. El partit estava igualat al descans, i el Madrid va trencar el partit del tercer i quart, al final va arribar amb una distància de 12 punts, a falta d'un minut tipico, dos minuts, i el Gran Canària, sí que va tindre... Es va posar a 4 punts, no, es va posar... Sí, amb l'opció de posar-se a un punt, a falta de 6 segons, va fer el triple, i el Madrid va ser just campió d'aquesta competició, el gran fracàs és el del Barça, que va caure a la primera eliminatòria, i veurem com encara el final de temporada. El fracàs del Barça és que segueixi tenint la Xavi Pascual. Aquest és el fracàs del Barça. Igual que el Madrid... va començar a tempurar molt malament, l'estàs regalant una miqueta amb aquesta copa, veurem com encara ara la Lliga, i la... El que passa també amb el basquet... El que passa amb el basquet és que la Lliga regular compta més ben poc, o sigui que pots començar molt malament pel cap i a la fi, mentre que em pacifiquis... Però que vull dir que el Madrid va començar molt malament, i a punt de quedar-se fora de l'eurodrígue. Totalment. I amb aquesta copa ho salva. Ara, el partidàs és el de Gran Canària, és un partidàs, i el Barça ho enxofava tot. Aquest tio va venir al Barça, va deixar de enxofar, ha marxat i ha tornat a enxofar, i ara l'Albert Oliver, ho dirigint amb una desastre a l'equip brutal. De fet, tota la copa de la Lliga és en Gran Canària, perquè hi ha quarts... I al final es van remuntar 15 o 20 punts de diferència que anaven per sota i van acabar guanyant. Abans que el Madrid sempre em van guanyar. Jo hi heu anat una punta així, una mica estrany del tema de basquet. Perquè l'altre ja em vaig fixar a fent zàpics, i dius que mira el basquet. No em diguis que anaven sense zàpics. No, no, no, jo perdona, jugava basquet fa molts anys amb les plugges. Però, bueno, fa molts anys. No en remuntarem ara a l'època de l'especulació. No, no, no, sí, exacte. Molts, molts, molts. Sí, exacte. I m'he adonat que porten... Jo portava quan jugava, sí, portava botes. I ara porten tots bambes, tio, gairebé tots. Però què portes? Voten aquestes rins de colorins i totes. Voten el Michael Jordan, no? Sí, exacte. No portes aquestes que anaven amb la Bomber i les botes? No, no, no. Vosaltres vam arribar a viure aquella època que... Vosaltres veu viure. Veu viure jugadors jugant a Molestar. Amb les sabates aquestes de l'Estar. Ah, sí? Per què? Perquè tenia una mitja pilota de basquet a la llengüeta, no? Sí. Exacte. Això ho he viscut. Ai, que hi havia Nike Air. Tu t'asposaves, i a l'anunci i el Michael Jordan, tant com deu metres, eh? Tu t'asposaves, jo s'inflava, i jo... Jo ja saltaves molt, saltaves molt. Jo tenia més d'un col·lega que anava a putejar i el tio amb una agulla o algo... Anava a patar-li. L'inflador. El tu vermell, no? I guanyava ell, guanyava ell, sempre. Bueno, escolteu, que hem d'anar acabant amb un comentar que el Barça de l'Asa va fracar absolut, eh? L'hi he d'acord, després d'un partit molt de sabador a la Copa del Rey. Ho hem de deixar aquí, gràcies, com sempre, a tota la gent que ha fet possible la penya al Morro d'avui, la Cristina Vargas a les notícies de Sant Just, l'Oriol Pucs-Caulea al Teatre, el Manuel Ripoll, a la història de Sant Just i a la tertulia esportiva amb el Mar Romero. Mar Romero, a veure si ens ho hem suminat. Vinga, aviam si ho podem. Avui no us perdeu. Aviam, aviam, aviam, que el seu esmaí que potser no ha arribat. Que problema. De què parlareu, avui? Els esports, en principi, els jugarem a casa, sempre a l'esport. No he fet ni crió. El defecant, o rafa, gràcies. Pini, Pini, Pini, sí. Sí, i el Soe, que ens acompanya el Soe, gràcies, bona tarda. I l'Edo Rodríguez, l'Edo, que vagi bé. Igualment, que vagi bé. Tornem demà, a partir de les 5 de la tarda, que una companya que hi parla també, Jordi Dumendak. Ja ho veuràs, Jordi. Fins demà, adéu. Jo sóc de bàsquet. Jo sóc de futbol. Jo sóc de humble. Jo sóc de hockey. I tots som del Juguem a Casa. Tota la qualitat esportiva de Sant Just d'Esvern al Juguem a Casa, cada dilluns de 2,48, i fins a les 8 de l'esperar, a Ràdio d'Esvern, no t'ho perdis. Som el millor i únic programa d'esports de la ràdio. Gràcies, Jordi. Som un motor excel·lent sobre el pont de Vallcarta. Que som i un roc en roc que baixin les parcianes tots els comerciants. Que hi hagi una conversa tonta sota una luna clana. El barri d'on trenquin l'alien que hagi arribat el dia gran. Mmm, la cara de la Teresa s'il·lumina quan un cotxe ve de cara. Ve de cara. Unes macarras ho saluden al semàfor i somrius. I mentre rancen el més jove abans que se'l mengi la nit et mira usurs i juranies que viu. Que ve l'amor, que ve l'amor, que ve l'amor. Resonant com un exercit de timpals. L'amor ja es va propagant l'amor incendi forestal. Tres a rampell, avui d'amor per fi retorna la ciutat. La mina decidida entre millards. Tres a rampell. Detecta els foresters mentre t'apropes a la vostra taula. Desplaça tot el teu talent conscient de cadascun dels moviments. Mmm, és el ball dels teus maluts, el balanceig de les arrecades. I ja no importa tant d'anar que no tinguem totes les estres que hagis fet. I passa una amic i feu les paus amb un brindis de cubates. I ja no importa tant d'anar.