#871 - La Penya del Morro del 29/2/2016

i aquest amor esventurant. No serà l'únic repte dels amics de la Unióda. A les diverses seccions tenen programades col·laboracions amb l'OBC i la sinfònica del Ballès. Amb aquesta última formació, interpretaran la novena de Bató en el Palau de la Música. Miquel Harke, Catalunya Ràdio Granullers. Esports, Oriol Montméu. Bona tarda, el Barça Gaudès del seu còmoda liderat a la Lliga i al Partit de Dijous a Vallecques contra el Ràdio. A més, tindrà la possibilitat de superar la ratxa d'invatibilitat, que ja comparteixo ara estar amb el Real Madrid de la temporada 88-89, tot i que els blaugrana han sumat els 34 partits invictes de manera més brillant, marquant més cols que no pas els dels blancs ara fa 28 anys. Per cert, avui l'aixunta directiva del Barça es fa al monestir a Poblet. L'Espanya el respira més tranquil després de les dues últimes victòries i jugarà a Dijous a casa contra un rival directe, el Betis, amb el dubte de Salva, Sevilla i l'alta del porter Arlauskis. Abans del partit sumenatjarà la històrica i exjugador Josep Parra i Martinet, que ha mort avui als 90 anys. L'entrenador del Real Madrid Ginedins i que no podrà comptar amb Benzema durant 3 setmanes, un cop confirmada a la legió muscular el bíceps femoral de la Camadreta. En mig del pessimisme, Meringuer, exjugador Fernando Morientes, s'ha dit que el Madrid actual li recorda el que va guanyar la setena i buitena Champions, que aquella equip també fallava a la Lliga i va decidir centrar els seus esforços a la competició europea. I en motor demà tornen els entrenaments a la Fórmula U, el circuit de Barcelona, a Catalunya, amb la participació dels quilòtss Mercedes, Hamidutton i Rosberg, del Ferrari de Ray Conen i de Fernando Lomso amb el seu nou Maclaren. Fins aquí, les notícies. Ràdio d'Esper, durant 3,1 milions. Ràdio d'Esper, durant 3,1 milions. Jo sóc de basquet. Jo sóc de futbol. Jo sóc de humble. Jo sóc de bòlei. Jo sóc de hockey. I tots som del Jogem a casa. Tota l'actualitat esportiva de Sant Just d'Esvern, el Jogem a casa cada dilluns de dos quarts d'avui i fins a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. No t'ho perdis, som el millor i únic programa d'esports de la ràdio. Amigues, amics, Ràdio d'Esver us ofereix el programa a l'Audició en nous continguts i en més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, com la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar als dilluns la 8 a 9 del vespre o als 17 a les 9 del matí. Us esperem. Desperdanta, corrent, esmorzant, comprant, passejant, cadant, treballant, celebrant, sortint, conduint. Vius connectat, conduint, desconnecta, evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. La penya del Morro, un programa amb més humor que peix. Bona tarda, gràcies per escoltar-nos un viament. Avui parlem de les notícies de Sant Justa amb la Cristina Barca. El programa tindrem a l'Oriol Puigdauré, parlant de teatre i del cicle final de la bequeta sardana. Gràcies. Gràcies per escoltar-nos un viament. Avui parlem de la sardana de la sardana de la sardana de la sardana. Gràcies per escoltar-nos un viament. Avui parlem de la sardana de la sardana de la sardana de la sardana. Gràcies. Amb unes lectures dramatitzades que ajuntament comencin avui dilluns. També tindrem avui un especial dels Òscars amb el Sergio Herrada Ruiz. Des del seu blog, hambredecinepuntocom, i a la segona hora, tertúria esportiva amb l'Oriol Fascual, el Rafa Cano, avui Mar Romero i també Sebas Alias, per parlar del que ha deixat de fer aquestes setmanes esportivament. Per això, en els moments de la penya del Morro, sempre comencem amb les notícies d'Atenció. Què t'ha vist dintre, bona tarda?Bona tarda, què tal? Ui, fas mala veu. No et trobes bé, no? Bueno, estic amb la grip.Quina grip? Bueno, ja passa de grip per tot arreu i l'he enxampat, al final. Però, eh... s'ha de dir que tens alguna cosa? Sí, sí, sí, des de dissabte estic prenent i bufrofe, no? Sí.I també, per a ser-te molt, alternats cada 4 hores. I molta aigua, és el que em va dir el metge. Perquè quedar-te a casa i no venir a treballar... No, ja em vaig quedar a dissabte i diumenge. Ah, ja per fer repòs, el cap de setmana, justament. Mala fort, mala sort, també. Cali una cosa, els 40 graus de febre tampoc em deixaven fer molta cosa. He dissabte, per tant. Però vull dir que mala sort també... que tu t'agostes bé, no? Sí, més o menys, estic com poc. Potser és millor que estiguis tocat, entre setmana, no? No vols que vinguis a treballar? No, prefereixo el cap de setmana així, després, entre setmana, estic bé. Ah, molt bé, molt bé, molt bé, molt bé, molt bé. L'únic cas, eh, l'únic, l'especió humana, l'enveniment del programa, que prefereix que li gafi la grip al cap de setmana, i m'entre a setmana, com la majoria d'enbordals, i que a la mínima es pot quedar a casa. Cristina, si n'has dit qualsevol cosa, us plau, fer-m'ho saber, que intentarem fer-ho, fer-ho alguna cosa. Bueno, dit això, hem de començar parlant de polític al local. Concretament de convergència de Sant Just, que demana coherència i també equivalència entre el període de progressió del conveni del part d'habitats i els períodes contractuals d'aquests pisos. A més a més, també consideren que justament a Sant Just hi ha una mancança de pisos de lloguer social. I és que a Convergència ja sabeu que està a l'oposició de l'Ajuntament de Sant Just, i no sé si avui hem vingut a ràdio d'Esvern per parlar de diferents qüestions al municipi. Cada dilluns, després de ple, en aquest cas, a Convergència, el seu portaveu passa per la lloguer d'Esvern, i, des de Convergència, consideren que la pròrroga d'un any del conveni entre l'Ajuntament i Promunse, per mantenir l'actual part d'habitats a Sant Règim del Lloguer, per al 2016 hauria de ser per 5 anys, en quarencia, com deien, amb els lloguers que es fan d'aquests pisos. En aquest sentit, de la manera que s'ha fet, aprovant el conveni, any per any, explotats assegura que aquest tram intracarirà any, darrere any, una experiència administratiu, i també més temps per part dels funcionaris, i, com deies, en referències a l'habitatge socials consideren que hi ha una mancança de pisos amb lloguer social, i, en aquest sentit, destaquen que qualsevol treball en aquesta línia, ells estarien a favor de promoure tots aquests pisos de lloguer social d'altra banda, i en referència a la sessió per part del Ministeri de Foment, del tram de la vinguda del Baix Llobregat, recordem que és aquest tram comprès entre la carretera reial i també la llasa a la P2. Convergència segura que aquesta sessió tindrà un cos per a tots els ciutadans, i demanen, a banda de tot plegat, que aquesta entrada se'n just sigui una vinguda maca. Recordem que és un projecte que té a marxar l'Ajuntament, un cop s'hagi sedit totalment, aquest tram volen convertir-lo en una vinguda, i des de Convergència demana que sigui una vinguda bonica, ja que és una de les entrades al nostre municipi. A més a més, però, la formació considera que van d'urbanitzar aquest tram, s'enjust necessitaria una senyera en un espai més visible de senyors, com, per exemple, seria aquest, i per això demanarà un cop hagi estat urbanitzat tot aquest tram, que es compti i que s'obiqui allà una nova senyera al municipi per tal que sigui més visible, perquè de fet recordem que a la de la penya del Moro, al novembre, a causa del temporal es va trencar el mestili, i, per tant, doncs, està a l'espera de ser reparat aquest nou mestili, de tornar-lo a ubicar. Correcte. I hi ha un altre, també, molt petit, a segons ha d'estegar l'Aya Flutats aquí al part de l'11 de setembre, i no és tan visible, per tant, consideren que seria dintre el municipi contés amb una nova senyera. Molt bé, doncs, és un altre que ha dit la Laya Flutats, que avui ha vingut a la ràdio a parlar de qual actualitat i temes del municipi. Hem de canviar de qüestió, i hem de parlar dels nous protectors de fusta que hi ha per contenidors, i que ja hi ha alguns per al municipi, però s'han acabat de repartir tots. Durant aquests dies s'estan substituint uns 20% d'aquests recipients per escombraries amb els contenidors, no? O sigui, tema contenidors a tothom. A veure, Cristina, sí, informants de com ha estat la qüestió, és molt important, això. Durant aquest cap de setmana, de fet, el municipi s'ha començat a col·locar una trantena en concret de nous projectors de fusta per als contenidors que d'any es col·loquen una trantena, i que, a més a més, es van reforçant tots aquests recipients que hi ha al municipi, no? Però també durant aquests dies s'estan substituint un 20% dels contenidors. Això vol dir que ara hi haurà 145 recipients per escombraries nous al municipi en substitució dels antics. De fet, en guany, el que s'ha volgut prioritzar és precisament els contenidors de mil·litres, d'envasos, paper i també de resta. Cal recordar que aquestes mesures de renovació tant de contenidors com d'entrega de protectors de fusta es troben inclòses en el contracte de recollida i neteja viària de l'empresa concessionaria, per tant, durant els propis dies, tots els sanjustenques que vegin que s'estan fent canvis de contenidors o instal·lan aquestes fustes protectores que sàpiguen que és per un contracte que hi ha amb l'empresa concessionaria, i, per tant, és el que toca a hores d'ara al municipi. Bé, que hem de qüestió. Parlem d'esports. Evidentment, parlem de... Paddel. ¡Estoy loco por el tenis! Me encanta su juego tan emocionante! I és que el Sanjus Paz del Club acollirà l'inici del circuit Paddel Cat 2016, des d'aquest dissabte, i fins al dissabte, vinc i se celebrarà la primera prova a les instal·lacions del Mas Lluís. Demà, per cert, és el darrer dia per apuntar-se, si voleu. De fet, l'edició 2016 del circuit Paddel Cat és el 8è circuit a Mateur de Paddel més important de Catalunya, començarà bé, com deies, a aquest dissabte, les instal·lacions del Sanjus Paz del Club, on, de fet, es va clasurar la passada d'edició. Durant una setmana, realitzarà la primera prova d'aquest circuit, que està format per un total de 7 proves més, i d'un master final, el qual es tornarà un any més a celebrar aquí a les instal·lacions del Mas Lluís al mes de novembre. Les parelles que hi participin ho podran fer en cinc categories masculines, cinc femenines i tres mixtes, i la competició es disputarà des d'aquest dissabte i fins al vinent, des de les cinc, i fins a les deu de la nit, entre setmana, i durant tot el dia, als caps de setmana. De fet, les persones aficionades, com deies, aquest esport ja poden apuntar-se a la primera prova, ho poden fer fins demà, i només que el que entrin a la pàgina web paddelcat.com, i allà omplir-la amb les seves dades, i posar els dies que li aniria a discutar aquesta competició. De fet, un últim apunt és que les inscripcions tenen un preu de 28 euros per jugador i de 43 euros per dues categories. Com ja sabeu que teniu més informació, de les dues que passaran a la mateixa. Senjors de radiodesert.com, i a partir de l'esquetes, senjors de notícies edició, Cristina Marguers, moltes gràcies. Descansa, les cançons... Bé, farem una pausa per la publicitat, i d'aquí un moment teatre amb l'Oriol Cústavler, a la penya del Morro, fins a la mateixa. La penya del Morro, cada tarda de sigleset, a Ràdio Desfer. Ràdio Desfer. Durant de 8.1. Ràdio Desfer. Durant de 8.1. Cada lluny uns de nou a 10 del mes, preteniu una cita amb Ramon Vineu, si us plau. Una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys, 20 o 50. O, si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta, a Ràdio Desfer. Lo antic es millor, y más divertido. Rebovineu, si us plau. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial, fins al nivell de... A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en la relació en social. Informa-te en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles. Carrem un cerrat número dos. Despertanta. Corrent. Comprant. Passajant. Cadant. Treballant. Celebrant. Sortint. Conduint. Vius connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils. GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Jazz. De 11 divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmult jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Ràdio. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. Gràcies per veure'ns. BAssajos American. Des de lluns. Parlem de programa amb Oriol Puig Powder. Bona tarda. Ah, molt bé! A les canàries són 4 a 20. El Cangai o els Berinals. Què hem de parlar, avui, de teatre? Què tens, per aquí? Oi, teatre. El teatre és sempre teatre per als benes. Doncs hem de veure algunes cosetes, i avui comença una cosa també bastant important, i primer parlaré de dues cosetes que he vist, i llavors, una que comença avui i que durarà 8 setmanes, dos mesos. De fet, a veure, hi ha el cicle de lectures de la sala vècid, eh? Exacte. Això és el que els parlau després, però abans... Això al final, exacte, que no t'has llegit el guió. Vostè està d'obrir, perquè avui vaig molt aixir una mica a saco. Ai, avui vaig d'allò. Ah, fanghi-seja... Fanghi-seja. Comencem amb el fanghi-seja, el musical. El 1714 que vaig anar a veure, finalment tu vas anar a viure l'Estrena i vaig anar a la setmana després. El teatre Victòria. I què tal? A mi em va agradar, tu, em va agradar la força. Sí, sí, sí, escolta'm, aviam. Trabo, clar que això és una mica llet, quan diuen, és una producció molt digna, però... Bueno, no ho sé, potser pensàvem. T'he de dir que em feia una mica de mandra, fanghi-seja. Perquè jo crec que això aquí tenen un problema de timing els productors, o qui ha decidit portar-la de la cena, perquè aquesta obra ja es va fer el 2014, que era quan tocava, no? Tins Sant Anari, tal i qual, es va fer l'ESA, una gran producció, ara canviat, millorat, hi ha un altre director, qui és el Marc Angelet, d'acord? Però clar, jo trobo que a mi, com a sector d'on fa una mica de mandra, anar a veure una cosa que parla del 1714, quan m'està un any, gairebé dos anys, que teníem 1714 cada dia. S'hauria d'haver estrenat, potser, el 2014, això, no? Exacte, el 2014, el 2015, però cada vegada està a mi el 16. I, clar, trobo que fa una mica de mandra, però és un musical que està molt ben fet, molt ben escrit, molt ben dirigit, trobo que és un d'una escena àgil, ja es veu que aviam que no hi ha masses diners, però tot allò que surt allà en escena, val molts diners. Però uns actors que canten molt bé, que ho fan molt bé, que més vols, no? Mira, que diré, em s'hi captes la... Jo, abans, soc molt més partidari, abans d'un musical fet aquí, amb música fet aquí, sobre poble, brotons, amb dramaturgia margològica fet aquí, direcció, marca Angélet fet aquí, perquè, si no, aquests musicals, no, franquícies, tipus rents, no?, tipus que tot són iguals, que són a tot el món amb ames mires, això, que dius que això, per mi no té cap valor. Em va agradar molt, sobretot, l'Anavel Tutusaus. Sí, que fa la noia, no? No, l'Anavel Tutusaus és el que fa la Núria, que és aquest personatge que representa molt bé els catalans, que és com la comercianta, l'interafada, que encara que hi hagi una situació de guerra, de setge, ella vol treure profit, no?, i és un personatge que té molta gràcia, però va sortir encantat de l'Anavel Tutusaus. El personatge, perdona, ho feia l'Alloi, quan es va estrenar això del fang i setge. Ha fet l'Alloi, l'Aulesa, però ara ho fa la Tutusaus, que és una actriu que ha estat a de Gollagom, que s'estava a Cubana, i jo soc molt fan. I aquí em va agradar molt, i em va agradar molt com cantava, amb un estil molt sensual, molt bonic, em va recordar la Guillermina Mota, el seu color de veu, el seu color de veu, me'l recordava. Si ho com recorda, és que m'ha d'agradar. Per tant, aneu a la grafanga i setge, perquè no sabem fins quan estaran, i aquell tetre és molt gran, et treu victòria, l'ha d'omplir, per tant, neui. Bé, vam entrevistar el Mar Rossell, nosaltres, al programa de l'Estrena, i ja vam parlar, i hi ha unes imatges molt xules i brutals de... Bueno, hi ha moments que no es pot dir, perquè és un spoiler, però hi ha un moment que hi ha un dels personatges que li passa una cosa molt important. Perfecte, especials, ens entenem. És molt bonic, m'agrada molt. Fang i setge, per al meu gust, per al meu gust. La mica llarga en algun moment, per al meu gust. Una mica llarga, sí. La primera part et fa una mica llarga, és la que passa. És aquesta mania dels musicals que han de ser llargs. Per què han de ser tan llargs? La segona part dura 50 minuts, passa més ràpid, més àgil, però sí, sí, la primera part s'acaba fent una mica llarga. Però tot i així ho recomandem. Fang i setge, al musical. El Victòria. Vinga. Atenció, perquè servidor i servidora, com que em diria, vam anar a Oriol i senyor, vam anar a veure un obra a l'antic teatre, l'altre dia, que fan de Tanantani, que es diu, El Desplume. Vam anar junts al teatre. Ens va agradar molt Oriol. A mi, personalment, em va agradar molt anar amb tu al teatre. Sempre és un plaer, no? Oriol sempre es treballi. Tots una mica de banda i tal, però ell sempre es treballa. Fa petons, fa tot això. La sobra és com si... I llavors vam anar a veure... el Victòr Guerrero, el gran presentador i showman de grandes eventes. I la veritat és que això, El Desplume, és una cosa que, com diem, és com una mena de cabaret, no hi ha molta ploma, hi ha molt de números... Vols tractar qualsevol varietat, de varietat? Varietat, és correcte. De fet, no hi ha molts llocs a Barcelona. No, no, no. I aquests, el que fan, el Victòr Guerrero, que és el mestre de cerimònies presentadors, showman cantant, i la gent que organitza és fer un cop al mes, més o menys, a l'antic teatre, un cabaret d'aquests del Desplume, que recupera figures de l'època, de l'època dels anys 80, 70, 80, 90, de Barcelona, on encara hi havia molts cabarets, i molts locals de festes, i molts locals que em feien espectacles, i és una mica un homenatge aquell època, i també, doncs, un celebrà, un reivindicar-ho, no? Aquest Victòr Guerrero, jo trobo que és molt bo, ells va començar fent d'això, d'artista diferents acompanyers i diferents teatres, llavors va fundar al poble espanyol un negoci seu propi, que es deia Seven Dreams, i és un tio que ja se li veu, que té unes taules, i un cabet tall, i molta experiència, i canta molt bé, i, a més, els seus referents són aquests referents de les coses divins, és una mica, no? Exacte, exacte, i a més, m'agrada perquè un faig era molt professional, molt rigorosa, no? I és com fem un sèrio. El dia que hi vam anar hi havia la Hilda Locke, una transformista meravellosa, que ens vam dir, que sembla que té 90 anys, però no els sembla gens, perquè... Un home de 90 anys allà, amb tecons, amb un mestre... Cantant i ballant, i de flamenca, i amb una perruquerosa, meravellosa. I llavors també hi havia l'Emparo More, no? Ai, sí, l'Emparo. El gran emparo que està fent un monòleg al teatre regi, no? Que és un recurs d'Emparo, que ens va fer allà un trosset. Si no coneixeu el discurs, més s'ha d'anar, perquè, a més, és allò que cada mes van canviant. Tenim pendent de l'entrevista... Tenim pendent de l'entrevista amb el Victor Guerrero, que... Ja hi hem parlat, o què?Bé, sí, a moment hi ha uns missatges. I ara, abans de la següent desploma, ja farem alguna cosa, perquè jo ho veig molt les glòries, aquí, eh? Exacte, les glòries hi haurien d'anar. Hi haurien d'actuar i tenir-les un número. En fi, que ens va agradar molt i que molt bé, i que aquest ambient ens agrada, i que vinga, alegria i ploma, i frescó i divinitat. Molt bé, molt bé.Vinga, molt bé. Vinga.Arriba. Va, seguim de tema. Avui anem per feina, eh? Té, té.Sí, perquè avui comença el cicle de lectures a la sala Béquet, que durarà 8 setmanes. Són lectures d'espectacles emblemàtics que s'han fet durant tots aquests anys que ha estat la Béquet a l'Egra de dalt, allà al Mític Barri de Gràcia, perquè la Béquet canvia d'emplaçament i se'n va cap al poble nou. Exacte. En fet, avui dia lluns, avui dia 29. Sí. És un altre traspàs.Exacte. Doncs fan la primera lectura, i, a més, han fet ja un vermut, una presentació a la premsa del migdia, i comença, doncs, la primera lectura. A més, amb una activitat paral·lela, una activitat molt interessant, perquè diguéssim que hi va afundar a la sala Béquet, és el Sanchi Sinisterra, el gran dramaturg. I llavors, el que hi ha d'octar per al fronteri, és que hi ha una companyia que ell tenia amb el Dueso, amb el Quim Roi, amb el Luis Miguel Climent. Avui fan una xerrada a les 8 sobre aquest teatre fonterista. Perdó, a les 7, a les 7. I, de les 2 de 10, fan... Hi ha la primera lectura, que és el Gran Teatre Natural d'Oklahoma, que és un sobre un relat de capca amb dramaturgis al Cineis Terra, dirigit pel Dalbel i amb Manel Barceló. No podem veure ara mateix el professor Bernhardin, fantàstic. I també hi ha el Míria Mísclas, Pet Jové i Rosa Nicolás. Aquesta lectura és la de Quim Sánmol Béquet, perquè durant 8 setmanes... Però, perdona, hi ha entrades avui o no? Ah, ara no ho sé, no ho sé. És un resultat bastant, perquè, clar, són moltes lectures. De fet, són 28 lectures durant 8 setmanes, dos mesos, i recuperen espectacles mítics. La de Quim Sánmol, a més, amb els repartiments i els equips artístics originals. També, això ens explicava el Casares, que ho hem entrevistat, ha volgut que totes les lectures sigui com un espectacle, que tingui una coherència. Per tant, hi ha un sol espai escènic, que és un espai escènic dissenyat pel Max Galanzel, i hi haurà un guió, una presentació a cada lectura de la Mercè Sàries, i hi haurà el Quimet Pla, l'actor Quimet Pla, farà de presentador, també. Doncs, a cada lectura, una mica per introduir els espectadors, la gent que no conèix l'obra, que sí... Una mica els gratis fills de la Béquet. Gratis fills de la Béquet. Sí, fills de la Béquet amb...Exacte. Ara que marxen, no, perquè cada cada lluny fan... 8, 8 obres faran, per tant, en principi? No, no, 8, no, 28, 28. Ah, 28 obres? Però si som 8... Ah, però no sempre en di llunys, vull dir que seran... Exacte, no, no, cada setmana n'hi ha 4 o 5. No, no, és una locura, és una locura. Podeu anar a la web que tenen, que fes-hi fins i tot una web especial. Hi ha el salar de aquest puncat... Ai, ara no la trobo. I llavors, la web que és... Ja es lladem... Espera't, eh? Espera't, que ara la busco. Està buscant a la web. És que no és fàcil, eh? La Béquet està a la Mulances.cat. La Béquet està a la Mulances.cat, tot juny. I aquí tens tot el programa. La manera era recuperar textos que potser no has vist. I també hi passaran directors com el Brogi, com el Rigola, com el Berti, actors com Laura Conejera, la Miriamis, clar, el Pérez Quilloé...Clar, assegura. Clar, assegura. Clar, assegura. Sí, el Diabel... És a dir, moltes espectàques que han passat, fa més anys, o menys anys, i que és la manera de recuperar-los. A més, superimportant i superinteressant, que l'entrada val 3 euros, 3 euros. Però per això els estan esgotant molt. Això és res, això és res. Per tant, mireu. Quines recomanes perquè tu t'estrackis el programa per recomanar-nos coses? Jo recomano molt, per exemple, Plou Barcelona, del Palmiro. Ah, doncs mira, que està molt a punt, ja. Que m'he sortit a l'Alma Alonso, l'Àlex Brandimil i l'Aqaba Martínez, d'aquesta obria, me'n recordo molt. Ah, doncs jo n'he de veure-la. Coses que dèiem avui, el Nil-La-But, que va dirigir el Manrique, amb la Mireia Xelà, la Genevà, tu i l'Alvin Art... Per exemple, també... Jo aquesta no la vaig poder veure al seu moment, però n'hi he d'haver veure el camp de Martin Crims, que aquí t'ho veurem, el Toni Casares, el director de la sala d'aquest fent d'actor, perquè el Toni Casares havia fet d'actor, que farà el paper que t'havia deixat, i mira, poder recuperar... espectacles de fa uns anys, però que es recorden molt, com el principi d'Arquí, Medes, el Josep Maria Miró, Pult Mons, que va dirigir la Maria de Sant Pert, o per exemple, veure un espectacle que va ser de l'any 97, que és Periferia Coltés, amb la Mercè Rànaga i el Julio Manrique, que és home. Home, home, perdona. Què millor. Vull dir, penseu. Mireu, aquesta web consulteu i estareu... Tindreu lectures fins al 20 d'abril. Vull dir que és això, ben bé. Bé, escolta-t'ho. Tot març i gairebé tot abril. Vull dir, dos mesos. Va la pena. Bé. Vull setmanes, més de... quasi bé, 30 lectores dramatitzades, i tants grans noms al teatre que han fet possible... Exacte. ...que la sala d'Equit sigui el que hagi sigut molt de temps, no? El referent, una mica, d'aquesta del que se'n ha dit, les sales alternatives de Barcelona. Exacte, com que l'Equit... el Julio ja començarà a fer activitats de l'Alseu de Peplenau, com l'Obre d'Odistí, o els cursos que fan d'uns armatrucs d'aquí del món. I hi ha la idea, el setembre o octubre, hi ha estrenar coses a l'Equit de Peplenau, a Nova Ceu, que és un l'aflamant Nova Ceu, i el novembre fer la inauguració oficial amb un gran muntatge. Perquè l'últim muntatge de l'Equit, que serà com l'Or del Cirerés, com allò que van fer a Gràcia, fa... Ah, molt bé, molt bé, a la Gràcia. No, en principi, ara fan les lectures, llavors faran uns espectacles als mal nascuts, que és la companyia jove, i llavors, a un festival famola Mundi, no sé ben bé quin serà l'últim a l'últim. Ah, bueno. Haurien de fer alguna cosa allò, l'últim, no, perquè dius. Una cosa simbòlica, ho dic perquè... Què amb la paravelta, no? El teatre lliure de Gràcia, abans de marxar el lliure de Montjuïc, van fer allò a l'Or del Cirerés, que es miraven les quatre parets, també sortien a l'Elisarat, no tots... Treien la maqueta del... Treien l'escenari com d'espullat una mica, i llavors miraven aquí, en aquesta casa, em passen tantes coses, i estaven mirant les parets del propi teatre lliure de Gràcia, i llavors, bé, una mica la cosa. En fi, Oriol, ho hem de deixar aquí. Ho hem de deixar aquí, sí. Són més temps, que vagi molt bé. Que has de marxar ara, no? Has de marxar ara mateix, sí, sí. El que se l'unia ràbia, llavors el recull, i després la BBC, de connectar, vull dir que... Menos l'obosca, però cita. Oriol, que vagi bé, un petó cuïdet molt. Ah, però d'un petó, eh? Adiós. lock... D'溢ar, bon dia. Farem una pausa per la publicitat, per veure'ns dels Òscars, amb el Sergi Rader Herruz, a l'autod Mil·li improvement. I el poble de la Pantana del Morrotimer'c. Jo soc de basquet, jo soc de fútbol, jo soc de humble, jo soc de ballet, jo soc de hockey i tots som del jugament a casa. Tota la qualitat esportiva de Sant Just desvern el jugament a casa cada dilluns de dos quarts d'avui i fins a les 8 del vespre a Radio Desvern no t'ho perdis, som el millor i únic programa d'esports de la ràdio. Cada dilluns de nou a 10 del vespre teniu una cita amb Ramon Vineu, si us plau, una mirada al passat sense nostàlgia amb la millor música dels anys 20 o 50. O si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a Radio Desvern. El just a la fusta, parlem de tot el que passa Sant Just. Hi haurà alguna aprensa que ja aconseguirà entreure qui eren tots els empresaris que anava amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si s'ho ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats molt festivals. Tu t'equivoques en un penal, en un basse a Madrid, pots quedar crucificada per vida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe, cada matí de 10 a 1. Hi ha aquesta hora de la tarda, 5 i 36 en punt. Un acte amb la meca del cinema, per parlar dels Òscars, que es van donar ahir a Follywood. I tenim a Los Angeles el nostre enviat especial. Sergi Arrada-Ruiz, Sergi, bona tarda. Molt bona tarda. Quina hora és ara, a Los Angeles? Doncs és d'hora, és d'hora. És molt d'hora, ara. Bé, m'imagino que ha estat tota la nit anant de festa en festa, i de serà o no serà, o que si la festa... Clar, amb la mal l'heu. Clar, la festa l'heu d'agafar, o que si la festa de la M-E-Golve Major, per exemple, M-E-Golve Major. Sergi, que no estàs a Los Angeles, que ja ho sé. Jo més de M-E-Golve Major, sí, más de Oscar Major. Aquest és el nivell de la crònica que ens farà el Sergi Arrada. Avui entra no com a en qualitat de col·laborador virtual del Casal de Joves, que fa gairebé que és el programa, sinó que avui pugeu un esglou i entra com a blocaire de cinema, un reconegut bloc, amb redecine.com. Allà, una plor d'event per aquest bloc. Voleu veure totes les crítiques de totes les pel·lícules que el Sergi amb molt l'èxit, per ser un bloc que la gent li agrada molt, comenta i fa. Sergi, et vas quedar a veure els dos cas allà en directe amb alguns amics, prenent cerveses, crispetes, fent la peta, o estaves tu sol al sofà de casa i el mòbil apuntant tuits, el Twitter? Estava trist i sol, a casa. Oh, quina pena, quina llàstima. Una gala que per nosaltres va començar dos quarts de tres, però que va acabar a les 6, 7 de la matinada, no? Sí, a un quart de set, o sigui, a les 6 tocades, ja. Tu vas veure la gala que, per cert, venia marcada per... Això ho expliques tot el teu bloc. Ja ho sabem, que venia marcada per la polèmica dels anuncis de buicot davant de les nominacions que van ser acusades de no tenir en compte el resta d'etnia, sobretot la negra, no? Amb aquella etiqueta que han fet Twitter, Oscar So White, perquè no havia cap nomí de negre, sembla que Will Smith també estava a favor, però presentador era Chris Rock, que era un home negre, i que ha fet molta broma de tot això. És un dit que ha fet massa broma del tema del racisme, de les nominacions o dels negres, i del tu com ho has vist, que tu t'has xopat la gala i tens informació de primera mà. A mi em va agradar molt, perquè clar, després, en tot el tema de les bromas i sobre negre, si tal, clar, quan les fem nosaltres, no? Es poden acusar de la racista, però si les fa un negre, no? Doncs ja s'ha tot molt més acceptat. I el Chris Rock va filar molt prim. Primer va dir que, bueno, que estaven muntant ara una polèmica amb això, s'assembla que ens avorrim molt, no? El 50, sí que hi havia motius per queixar-se. Va començar així, traient una mica de pes, importància a tota l'història, i després va començar a ficar-se amb William Smith i la seva dona, la Ja de Pinquet Smith. Ah, per què? Perquè d'ella ens era... A veure, aquesta polèmica, per què? És a dir, si has fet una pel·lícula bona, no t'han nominat. També vas fer Wild Wild West, per la que vas cobrar 20 milions de dòlars. Bueno, s'ha de compensar una miqueta, no? Oh, rejant, rejant. És com si jo faig un boicop de les braques de Rihanna. No puc fer un boicop perquè no estic convidat, i Ja de Pinquet Smith no estaves convidada a la gala. Hòstia, vaja Chasso, eh? Al William Smith, que per cert, tu que has vist moltes pel·lícules de les que estan nominades, de les que no han arribat al final, tu creus que ha passat això, aquest any, o no? És a dir, hi ha actors negres que haurien d'haver tingut alguna nominació, o una mica més, Sergi? A veure, l'única pel·lícula així protonitzada per negres que podria haver tingut més nominacions, era la de Street Outer Compton, la pel·lícula biogràfica sobre el naixement del ganster rap, el 180, que només ha tingut la nominació a millor guió original. Bueno, jo crec que el tema és el que després critica la Cridrock, o sigui, no és que s'hagin d'anominar més actors negres, perquè aquest any ha estat així. O sigui, el que s'ha de demanar és més papers d'importància per altres setmires, no? O sigui, pels negres, pels cinesos, pels latins, per el que sigui. O sigui, que els papers importants, que les pel·lícules importants, no vagin només per personatges blancs. I bueno, és que realment aquest any hi havia pel·lícules molt bones, però, clar, totes estan prudents, prudents acúnitzades, perdó, per actors i actrius blancs. I, de fet, també van fer una conya... Estic aquí embalat, ara. Van fer una conya que era molt divertida, que era un muntatge amb les pel·lícules nominades, però ficaven actors negres pel mig, i aleshores van fer la xicadanesa, que en lloc de l'Eddie Redmine hi havia un negre ja tot gran vestit de dona, després a la pel·lícula de Joy, quan estava la prota intentant vendre la fregona, sortia Wipy Goldberg, faragant per allà al darrere, no? Sí, a la pel·lícula del Renacti, en lloc d'un os, era un negre gegant que estava fotent-li una pagissa de llicàprio. I, bueno, és això, no? El que demanaven era en papers d'importància per la gent de color. Només no es nominin. Bueno, clar, Wipy Goldberg estava entre la gala, entre el públic a la gala, vull dir, la vaig veure gran i la vull poder veure. Home, ja està gran, eh? Té una edat, ja. En fi, a la resta de cerimònia també t'ho dius, que llarga, com sempre, és la cerimònia dels dos, que dura molt i molt, i que de fet també hi havia actuacions, la Idiga, que també... Ha sigut una cerimònia, que això també ho ha dit molta gent, molt reivindicativa, no? Una mica a la calla dels Goya del No, la guerra, que es que sortia, a què passa que a Estats Units són així, que no són així. I a l'Àfrica també hi ha un discurs. El discurs de l'Àfrica és un discurs de l'Àfrica, que defensa com la seva causa. El dicàprio, quan va recollir l'Òscar defensant el tema del canvi climàtic, que s'ha de fer alguna cosa ja. Després també el vicepresident Joe Biden, que al seu discurs, que el van convidar, feia una mena de discurs defensant i donant suport a tota la gent que ha patit abusos sexuals a les universitats. Va ser com molt reivindicatiu, no? Tothom tenia la seva història. L'Iñárritu també em sembla que va dir alguna cosa. Va guanyar la pel·lícula, el millor guió original, i millor pel·lícula és Spotlight, i també van dir que li van dir el Papa de Roma, que per favor estigués una mica a sobre del tema de la pedràstia. Vull dir que no, això no és una cosa curiosa. Vull dir que no estàvem acostumats que Hollywood ho fes tan explícitament, no, Sergi? Sí, bueno, és que la Lídia Haga, que estava nominada per una cançó d'un documental, que la precisament va pel tema dels abusos a les universitats norteamericanes, van aprofitar per convidar el vicepresident per presentar el moment de la cançó, perquè precisament ara està amb un programa electoral, no?, de intentar aconseguir que les violacions a les universitats deixin de passar, no?, i sí, sí, clar, és que hi havia pel·lícules bastant reivindicatives. Això està bé, no?, tinc la sensació que, hòstia, Hollywood era una cosa tan pim-pam, estirat... Es van obrir una mica, també, i es van sensibilitzant els problemes que realment passen i aprofiten aquest altaveu, que em va recordar molt els Goya, els actors espanyols, quan, en el seu moment, el no la guerra, va aprofitar per tirar i tal. Tampoc no anaven contra el govern d'Estat Units, eren coses diferents. Era més mobilitzacions, no? Sí, mobilitzacions i tal. Escolta, hem de parlar de guanyadors i guanyadores. Anem per parts millor pel·lícula, finalment, Spotlight del Tom McCarthy, que és aquesta pel·lícula de periodistes que destapa en un cas de pedràstia, no?, justament? Sí. Amb això hi ha dues anècdotes. Una és que, només amb tota la història dels Oscars, que hi ha portant 88 edicions, crec, només, sí, són set vegades, una pel·lícula havia guanyat el premi de millor pel·lícula sense haver guanyat abans el de guió original o guió adaptat. Aleshores, quan el Trenafido ni Mad Max van guanyar aquest premi, que va ser el primer premi que es va adonar que va guanyar Spotlight, aquí ja van començar a sonar les alarmes. Per ordre de premis, el primer és el de millor guió original, i llavors ja diu que per on pot anar la gala, no? Exacte. La gent que ja us ho ha txupat moltes gala ja segur per on va la cosa, i si guanyes millor original o millor guió adaptat, tens moltes possibilitats després, però la pel·lícula emportar tu també, no? Exacte, perquè això que se n'entén una mica, que la millor pel·lícula és la que té la millor història. Sí, no, no, digues, digues. Bueno, i l'altra net duta, que des dels anys 40, crec que és de Rebecca, de Hitchcock, que mai una pel·lícula havia guanyat el primer millor pel·lícula, en aquest cas, Spotlight, i només s'havia guanyat dos Oscars, però normalment la primera millor pel·lícula guanya més premis, guanya 3, 4, 5, els que sigui, però des dels anys 40, que una pel·lícula que guanyava el primer i gran només endulla dos premis. Molt bé, doncs escolta, que he de dir, Spotlight, millor pel·lícula. Millor director i narri tu, que també ha fet història que ha guanyat dos vegades seguides la statueta, millor director? Sí, jo crec que s'està convertint en el nou director mimat de Hollywood. Els últims anys estava el director de Joy, la gran estafa americana, totes aquestes pel·lícules, que cada any estava nominat. Ara ja sembla que està com de cap al Caiguda, i jo crec que l'Iñard Ritu està agafant el relleu. Bueno, aquesta vegada, per el Renacido, per què va guanyar l'Iñard Ritu l'any passat? Què va ser la de...? Bergman. Quina? Bergman. No, és que jo estava d'una millor esconelltat. Bueno, no l'he vist, no sé de què va. Sí, Bergman. No, no sé, Bergman. No, no, Bergman. Ah, perdona, us. Ah, perdona, és que no pronuncia bé, Sergi. Sí, vols que digui. Bergman. No, Bergman, Bergman. Vale, vale. Michael Kitton. Escolta, millor actor, finalment. Avui veus un meme d'aquests que corren per Facebook, de 10 segons, de me reacting to Leonardo DiCaprio, winning the Oscar. I sortia una gent que estava... Saps allò com quan fan... Tronos o les sèries, que fan reaccions, per el mateix. Una gent a un sofà, ja era hora que li donessin aquest home l'Òscar. Jo crec que sí, que la gent no dona el premilla i realment el seu paper al Renacido està molt bé. Sí, estic d'acord. Sí, estic totalment. Després, millor actriu, ha guanyat l'Arson Parr, l'habitació. Avui veuré l'habitació. Està molt bé, a mi em va agradar molt. I de fet, tant ella com el nen, fan dues actuacions brillants. Jo crec que aquesta categoria era de les més renyides que hi havia. Perquè estava aquest Blanchet a Caroll, estava a Charlotte Ramplin, a 45 anys. Jennifer Lawrence, per Joy, també. Sí, però aquest any ja no tocava, ja ha guanyat massa premis. Ja ha guanyat molt, no? Bé, millor acto secundari. Hi ha premis que comencen a fer madre. Finalment, si es va estar a Estalona, no s'han portat el premi, que molta gent deia que ho faria, com que s'han portat globus d'or, per Crid, i ha sigut, per Marc Rulens, el puente de los espies, la pel·lícula que ha fet. I també hi ha el Barsta, per aquest paper. El Cibriester Estalon, de tothom creia que tocava, que era una mena de donar-li un premi honorífic a tota la seva carrera. I semblava que sí, que era. Ens faltem en honorífic, i donem aquest, que encara queda més maco. En total, hi ha com 34 premis, no? Hi ha molta cosa. Anem per feina i no farem tots, perquè també, per exemple, hi ha una pel·lícula que va posar a casa. Aquesta va cantada. Sí, perquè sí. Era la guanyadora de totes les enquestats. Després també, per exemple, hem parlat del guió. La Gran Apuesta. Ha guanyat el millor guió adaptat. Després també tenim Insight Out. Mira, una pel·lícula que va posar justament. És com bruc a casa. El Casal de Joves, en pantalla gran, ha guanyat la millor pel·lícula d'animació. És un altre premi que estava cantat, i hi havia molta gent que es queixava que no estigués entre les pel·lícules nominades a millor pel·lícula de l'any. Ja no només d'animació. Però això no ha passat mai, no? Que una pel·lícula d'animació passi. Sí, la vella de ves, tia, i alguna pel·lícula més. Què em dius, ara? Sí, sí, sí. Després, millor bander sonora, Enium Morricone, per The Headful, la pel·lícula del Tarantino, la millor cançó original, que s'ha més mit, no? Sí, que s'ha de fer reivindicació dels homosexuals i tal. Sí, perquè va llegir que algú havia escrit que cap persona, cap gay, de forma oberta que havia sortit de l'armari, de forma pública, havia recollit un Òscar, i li va dir que... bueno, en fi, molt bé. Ves una altra reivindicació? Ves que és capa de reivindicació? Sí, i l'Alanium Morricone també va estar molt bé, perquè mai havia guanyat un Òscar. Ah, un mitj. Els westerns, els dinis, i tal, eh, mai havia guanyat un premi. El bueno i el feo i el malo no se van. Sí, doncs no va guanyar premi. No va guanyar premi? No, no, no. Això és de Nil Morricone. Mítiques, mítiques, bandes sonores i de pel·lícules. Finalment s'ha fet justícia. Més coses, per exemple, millor documental. Jo l'he vista, Amy, em va agradar molt també, i per tant, suficient 100% encara que no he vist cap dels altres documentals. Jo et puc dir el mateix, em va agradar molt i no he vist la resta. Tinc fan de veure la mirada al silenci, que és... i bueno. Doncs no compres comentaris, Sergi, qui és l'expert? Ets tu. Després, per exemple, millor fotografia pel Renacido. Sí, molt bé. Millor pel·lícula de Parla en anglès. Elijo de Saúl, qui és aquesta pel·lícula? Elijo de Saúl és impressionant. Sí. Un altre cop l'olocaustonafi, no? Ah, un altre. Sí, però des de... Realment és ostens i obius, com si estiguessis allà. Tota l'estona és una càmera que no s'allunya més de 60 centímetres del protagonista. Què dius ara? I que hi ha una associació d'angoixa brutal. Sí, sí. El que portava la càmera i l'actor principal van haver d'aprendre classes d'avança per moure's, i el cost sempre. Hòstia, elijo de Saúl. Això em recorda una mica el que va fer el Ràdio Gortés, amb aquell que el va posar d'un teutre a sota terra. La de Búriet. Per a clícica és mou. No és que estigui tancat a cap puig. La càmera està molt a prop, però se li veu tot l'actor. És el primer pla. De vegades li veus la coronilla o el davant o el que sigui. La cària, sí. La càmera li va al darrere. No es deixa de moure durant tota la pel·lícula. I la càmera li va al darrere. Anant pel metro, o per exemple a Barcelona, ja veus gent que va així, sempre amb el mòbil, fent-se selfies, i caminant, perquè tampoc no és re innovador. Més coses. Per exemple, anem a Cabanja. Millor vestuari. Entrem amb el tema Mad Max. Per favor. Més premis, total de 6 estatuetes. La majoria... Sí, l'aplaudiment per Mad Max. La gent és fan de Mad Max. Jo sento molt fan de Mad Max, que també l'havien posat aquí al Casal de Joves. Sí, amb la Xerristeron i tal. Mira, s'han portat millor muntatge, millor vestuari, millor direcció artística. També s'han portat millor maquillatge per roqueria, millor muntatge de so, i millor mescla de so. Tots són... són tècnics, la part de tècnics, però, vaja, és la pel·lícula que s'han portat més estatuetes. Jo, sincerament, he al·lucinat que Mad Max sigui la guanyadora al número de estatuetes, no? Sí, el nombre de estatuetes és la guanyadora, però són 6 premis, només tècnics, i només de tècnics ha perdut dos. La millor fotografia que ja han dit que era per al Renacío, i efectes visuals, que va ser tota una sorpresa, que va guanyar ex-màquina, i també la vam posar aquí al Casal de Joves, o sigui, de fet, hem posat que la ve tot a l'espilis del Soscar. Sí, molt bé. Punto per al Casal de Joves. Però a part d'això, escolta, i Star Wars no s'han portat res? Res, res, res, Mad Max ha patat per sobre. Però... que curiós, perquè és com molt pel·lumiter, molt crispatera, no? Mad Max i... Bueno, i Star Wars, no? No, sí, dic que sí, però vull dir que és igual, encara que a Star Wars també s'han portat alguna cosa, no? Vull dir que ara són molt crispateres, i a mi m'agrada molt Mad Max, jo la veritat és que la recomano moltíssim, perquè és un gran remake. Bueno, no és un remake, és la continuació, de fet. És una continuació, però és una pel·lícula d'acció molt violenta que reindica la figura de la dona, i de fet, dins dels premiats, el muntatge està fet per la dona del Joss Miller, que és el director, i sempre s'ha dit que les dones no s'han muntat pel·lícules d'acció. No t'ho he dit això, t'ho he dit això. I mira, també van reivindicar de fet molt bé, molt bé, molt bé. Que el millor muntatge la guanya una dona. Star Wars també, protagonitzada per una dona, però que no s'han portat res, com és això? Bueno, s'han portat 900 i pico milions, només a Estats Units. Ja, que no és poc, que no és poc. En fi, escolta, Sergi, hem d'anar acabant, però abans de fer-ho, m'agradaria comentar amb tu un paio de coses. Vas veure allò que fan, la que et fa vermella abans de... Sí, també, també. Però què has de fer, no? A partir de l'alguna de la matinada ja et comencen a tenir amb això. Teniu alguna cosa d'algú amb vestit especial? Ho dic perquè fa una estona. He vist el que va portar la Kate Winslet, i és un vestit que... És com raro, no? És com així, com de color negre, que fa unes... No sé com es diu això en moda, però fa com brilla, fons brillos, raro. I ella estava allà com embotida, una mica, hòstia, una botifarra negra. Va dones, vaig veure molt maques a la Runi Mare, que era la... estava nominada com a millor actriu secundària, i la Charlotte Ramblin, que a les seves edats anava superalegant, i sí, sí, molt bé. Que ens aneu una cama, la Charlotte Ramblin, és aquesta? Doncs... bueno, anava amb un vestit una mica... M'espessia l'ara, no seria jo d'escriure-ho, perquè no som una espera en moda, però sí, sí, jo crec que eren les més elegants de tota la gala. Molt bé, és que a vegades... a vegades has de saber coses de moda per comentar les gales i les coses de cine, perquè és que tot tot... Sí, sí, sí. Ara, també... És més fàcil vestir un noi, vestir un home, un actor o un actriu, eh? Perquè un actor... un actor tires d'un clàssic, és mocking, no? Bueno, l'únic actor que es va atrever a fer una cosa diferent, i del que es va parlar era el Jared Leto, que tenia com un... els bordes eren vermells. Sí. I et anava com una rosa, aquí, on aniria la... la corbata i tal. I... bueno, l'únic que va posar una mica de color dintre de tant es mocking, home. Molt bé, doncs escolta, Sergi, ja per acabar, perquè hem estat estona, ja... Bé, hem fet un resum important, dels dos per d'ahir, a veure Sergi, ja per acabar, conclusió de la gala. L'Android Lite, marascodísima, o no, per tu, millor pel·lícula i millor guió. Eh... Gió, sí, perquè no. No li hagués donat millor pel·lícula. No, aquí li hauria donat tu millor pel·lícula. Doncs mira, ja que he estat a la mà, ja he revindicat Magmax, doncs,光 rebendiques bé i guanya. I, si no, doncs mira, a l'habitació li ha agafat carinyo. Sí, per ser bé, jo he t'ho he tabant, vaig a veure avui l'habitació, i tothom m'ha parlat de formes tupents, només on faig. Bueno, dura poquet per això, no? Una hora, dos hores. Bueno, no se't farà passar, tranquil. D'acord. I després també hi ha alguna altra cosa, així que ho vulguis destacar, Sergi, per acabar, per favor. Què hem d'anar acabant? Bueno, em va fer gràcia que aquest any els agraïments no es feien en directe, si no es passaven superràpid, mentre la persona anava a recollir el premi, superràpid per càmera, demanava ja passant com un telepronter superràpid. Estava sobreimpressionat? Sí, sí, sí, sí. I anava allà de 50 noms allà superràpid, que no donava temps ni de llegir-ho, però t'estalviaves tota l'estona de... Perdona, això vol dir que l'acadèmia ha demanat els nominats que els hi passin, en cas que guanyin, aquí volen agrair. I llavors, de realització, tenien preparats els cinc o sis possibles agraïts. Exacte. Encara la nominació, però què és això? Estan locos en Hollywood o què els hi passa? No, però va ser millor, perquè hi ha els discursos d'agraïment, ja no eren els típics, eren més originals, va donar peu a la gent que pogués reivindicar d'altres coses. Ah, mira, doncs mira, aquí potser per això, no? Clar, perquè ja no et tires dos minuts dient... Gràcies. I tu et veus fer el meu pare i la meva mare per ferir-me. Clar, clar, va més ràpid. Escolta, doncs mira, és una bona iniciativa, tot i que el fet de que s'escursi la gala, i que en lloc de durar 3, 4 hores duri, per exemple, 2 hores, això ja no, això no ho veurem, vosaltres. Això no, això ja no ho veurem. Van ser 3 hores i mitja llarga. En fi, Sergi Arrada, moltes gràcies. No deixeu de visitar la pàgina del Sergi, que és www.ambredescine.com. Allà veureu també un resum de tot, i totes les pel·lícules que posa el Sergi, i comenteu-li el blog, comenteu-li, que sempre fa il·lusió. Sergi, gràcies, que vagi bé. A vosaltres. Tothom el fort, cuida't molt. Adeu, adeu. Nosaltres, tots aquí, amb aquest glamour que ens dona Hollywood, t'ho connectem amb Catalunya Radio, per escoltar el bolletí de la 6 de la tarda, i després de la segona hora del programa, tindrem la tertula esportiva per comentar al Barça d'ahir, la Lliga amb el Madrid, que va perdre... Ai, això està molt malament, el Madrid. Però ara en parlarem de tot això. Amb el Rafa Cano, a l'Oriol Pascual, també als serveis de l'IAS, aquí, a l'IAS. Hola, serveis. Després del bolletí de Catalunya Radio. Adolante, Catalunya Radio, molt que t'arribes. Cataluña Radio, les notícies de la 6. Bona tarda, els informes aquí li en sabria. Finalment, la segona sessió d'investidura de Pedro Sánchez serà divendres a la nit, just 48 hores després del final de la primera sessió. La decisió, la decisió la ha comunicat el president del Congrés Patsy López, un cop estudiat els informes dels serveis jurídics de la Cambra. I la segona sessió no es farà dissabte al matí, sinó divendres, just 48 hores després de la primera votació, que ho explicava el president del Congrés Patsy López. La interpretación, seguramente política, de lo que pretendieron los legisladores con ese artículo era, no tanto que se votara cuanto antes, sino que hubiera un tiempo razonable para la reconsideración del voto. Y para cerrar, posibles negociaciones, pero bueno, ese debate no lleva ninguna parte, y por lo tanto, la segunda votación será en un pleno el viernes. Soe, ciutadans volien que el segon debat fos dissabte al matí, PP i Podem divendres, així doncs Pedro Sánchez que tindrà menys hores de marge per negociar. Albert Klater va a Catalunya i a Madrid. I a tot això, en comú podem trobar insuficient l'oferta que el Soe ha fet a les forces progressistes per aconseguir el seu suport per la investidura. M'ha dit Jordi Prats. Bona tarda. El port de Podem creu que no n'hi ha prou, oferint només millores en la tarifa elèctrica i inversions culturals, o simplement acompanyar allò que diu l'estatut. Pensar que, con estas tres propuestas, se puede resolver, el conflicto que hay ahora mismo abierto, entre Darda, entre Estado español y Cataluña, voy a decir que es una propuesta de actividad para ser amable. Yo lo diría que gracias por la propina, pero igual antes vale la pena pagar la cena. Jordi Prats, Catalunya, Ràdio, Madrid. Maurícies Breus, Montse, Quadreny. Almenys 20 morts en una temptat suïcida a l'Iraq. Ha passat a la ciutat de Muc de Dilla, al nord, és de Bagdad. Una cinquantena de persones haurien resultat ferides en l'atac, en què l'autor hauria detonat un cinturó amb explosius durant un funeral xita. Cap grup terrorista s'ha atribuït, de moment, la responsabilitat dels fets. La temptat es produeix l'endemà d'un doble atemptat suïcida al país, en aquest cas, reivindicat per a estat islàmic. Una setantena de persones van morir en una explosió al mig del mercat molt concorregut en un dels principals barris xites de Sadar City. El cardenal George Piel, tresorè del Vaticàat més avui, que s'han comès grans arrades a l'institució religiosa davant de les denúncies de abusos sexuals a menors que hi ha hagut a Austràlia. Piel, que és el més al carreg de l'Esclècia catòlica, que ha declarat en un cas de pedràs, ha estat molt clar a la seva compareixença. L'església ha comès errors enormes i està treballant per posar-hi remei. Però els esglésies, a molts d'ocs i sense dubte a Austràlia, han fet molt bé les coses, han decebut la gent, i jo no puc defensar l'indefensible. Piel ha declarat per vida o conferència des de Roma. Arxivada per segona vegada la causa sobre el suïcidi d'un menor aleganès a Madrid, l'octubre passat, segons ha informat l'escola. El nen, 12 anys, va llançar per la finestra de casa seva el 14 d'octubre per un suposat assajament escolar. El jutge a Barxivà per primera vegada el cas per falta de proves, però el gener va aparèixer un testimoni que el va fer reobrir. Segons l'escola, el jutge ara torna a trobar una falta de proves que portin al cas a judici. El porteveu de la família assegurat que no han rebut cap comunicat judicial. La Fundació Festa Major de Gràcia obra un procés participatiu per incorporar idees per la celebració del bicentenari de la Festa Major del Barri. La Festa Major va ser una crida a la participació i a la transversalitat, i per això s'han habilitat tres punts perquè els ciutadans comuniquin les seves propostes. Una és la seu del districte, una altra la de la Fundació, i una tercera via de participació, el correu electrònic del bicentenari. El Festival MOT de Literatura, que es farà el mes d'abril a Girona i Aulot, se centrarà aquest any en els llibres de biografies. Maria Rovira. Buena tarda. Han convidat autors i autors d'aquí de fora que explicaran que hi ha darrere les biografies literàries, en des de grans personatges com Picasso, persones anònimes com els pares dels escriptors. Mitecas Goberta és la comissària del Festival MOT. Com escriure aquest tipus de novel·les? Per què s'escriuen aquest tipus de novel·les? Què significa treure dels papers, dels documents una vida i donar-li, per tant, vida? I participaran escriptors com Javier Cercas, Maria Barbal, que van escriure cadascun un llibre sobre Javier Marco, l'impostor que es va fer passar per deportar-te en un camp de concentracionasi. També han convidat autors com Juan José Millas, Ima Munzó o Amelie Notom. Maria Rovira, Catalunya Ràdio Girona. Esports, ou del Serra. La Junta Directiva del Futbol Club Barcelona és una reunió extraordinària, però no a la fala i instal·lacions del club, sinó al monestir de Poblet. No és el primer cop que el club blaurana celebra les reunions de junta de manera itinerant. Altra banda, el primer equip ha tornat aquest matí als entrenaments, després de la victòria d'aire, que li permet igualar la marca de 34 partits oficials consecutius i invictes que tenia al Madrid des de la temporada 88-89. Els blaurana poden superar aquests rècords i jaus que ve al camp del rei oballacano. L'Espanyol també jugarà a partit de l'Igau, a la campana d'Espanyol. En el cas d'Espanyol, la partit de l'Espanyol de l'Espanyol va ser allà davant el Betis Galca, recupera Caicedo, que ja complera l'ascensió, i Arnausquis, que ja té l'alta mèdica, porti el dubte de Salva Sevilla. Abans del partit de dijous, sumenatjarà l'històric exjugador Josep Parra, mort avui als 90 anys. Per cert que avui també s'ha sabut que el Barça Madrid, de la jornada 31 de Lliga, serà el dissabte 2 d'abril a 2.45 del vespre, véns i maduren 3 setmanes, un cop confirmada a l'alegió muscular el bíceps femoral de la Cama dreta. Sí, que podeu comptar amb l'actualitat a partir de la seta, el que te l'hauria d'esperar. Fins aquí, les notícies. Bona tarda, són les 6 i 6 minuts, parla Cristina Vargas. El Núclec comença a preparar la festa major d'aquest any. Encara queden 6 mesos per la festa gran de Sant Just, però la Comissió de Festes del Poble ja comença a treballar per preparar totes les activitats amb la implicació i col·laboració de la ciutadania. Demà tindrà lloc la primera reunió del núclec per començar a determinar activitats i propostes. Serà tot plegat a dos quarts de 8 al vespre, a la cel·lació d'Orconsul i Gidibet de Can Ginesta. Més coses, el Centre Cívic Salvó desprirogenitza un taller gratuït per exercir-te la memòria. És un curs dirigit a persones de més de 60 anys, i que posaran pràctic exercicis, posaran la música, els dibuixos o el números, entre d'altres. Activa la memòria és el títol d'aquest taller, que es poden inscriure totes aquelles persones de més de 60 anys, de manera gratuïta, a través del Centre Social del Milenari, de dilluns a divendres de no a dues, i també trucant al telèfon 93-371-89-87. De fet, demà arrencarà aquest taller, que es farà tots els dimarts fins al juny d'11 a dos quarts d'una. I una punt més avui és el darrer dia per participar del concurs organitzat per la biblioteca Joan Marcarit. Recordem que l'equipament ha posat en marxa durant tot aquest mes de febrer, el mes del cinema, l'escala infantil de l'equipament, a qui un concurs relacionat amb el Ctr, amb les xarxes socials i amb l'exposició. De fet, totes aquelles persones que vulguin encara estan a temps de participar, només que el que es facin és una fotografia amb un dels dos dibuixos animats que hi ha en aquesta exposició, i que la comparteixin a través de les xarxes socials. De fet, demà se celebrarà els ordets, i les persones guanyadores s'enduran una pel·lícula de Rango, una lliureta dels mafets i un llibert a sorpresa. i hi haurà sorpresa. I fins aquí la informació local. Nosaltres tornem, com sempre, a menys una repartida a l'ACET i ens hem de fer una investigació més prou. Amigues, amics, Radio Desverus ofereix el programa a l'Audició de les Vesplau en nous continguts i en més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana la música de Cobra o també les dances tradicionals el podreu escoltar els dilluns d'avui, de nou del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem. Cada dilluns de nou, ateu del vespre, Un rebobineu, si us plau. Una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys 20 o 50. O, si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a ràdio d'Esvern. Lo antic és millor i més divertit. Rebobineu, si us plau. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell de... a classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. A Sant Just servei local de català. Ens trobareu a les escoles. Carrer Montserrat, número 2. Què tal? Bona tarda, són les 6 i 11. Benvinguts a la segona hora de l'Apenya del Morro. Bona tarda. Avui també ganes de tertulia. Oriol Pazcuate, tal, bona tarda. Rafa, com estem? Hola. Marromero, què tal? Ah, què tal? Bona tarda. Aquí, atenció, perquè a Recupera, el hijo pro dijo que se fue y ha vuelto. Se va a hacer líders, qué tal? Bona tarda. Bona tarda, ja estic aquí. Molt bé. Va bé. Va bé. Vaig perdre. Què dius? Que em vaig perdre i no trobava. Em vaig trobar i no trobava. T'ho vas trobar en un curs d'anglès. Exacte. Molt bé. No, no. Se vas que seria on? Sí, sí. Parla algo, va. Tot aquest tíms que t'ha retocut a la tertulia esportiva, era a Londres. Estava a Londres a l'Emirage. Vols que fem la tertulia en anglès? Jo se la vaig trobar a dins, si vols. I 3. 3, no, 3, bien. Tu la podies fer mitja ria. Jesuit. Sí. Aquesta que va de Madrid a Romànaga, de setmana, tot a Londres... Jo, jo, Jesuit. L'Espanyol ha guanyat. Això és un caixendor. Va a Romero Porta Curbata. Bueno... Escolteu, va, que avui tenim a la Zoe. Tenim a la Zoe. Hola, Zoe, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola. Hola, guapa, hola. Benvinguda a la natural·la. Bona tarda. La família, la ràdio. Vas-hi. Vas-hi. No, crec que benvinguda. Per ser que si voleu col·laborar amb la vostra participació telefònica, ho podeu fer a través del telèfon de la ràdio, que és el 9332-3661. 9332-3661. Si algú vol intervenir durant el programa i comentar el que direm, que per cert, d'aquí poc, hi haurà una novetat i és que tindrem un WhatsApp a ràdio d'Esben. Hola. Hola. Hola. Hola. Hola. Hola. Així no, eh? Així no. Domènec. Així no, eh? Ja el chat ja de ràdio d'Esben.com, però potser enviar WhatsApp és millor per la gent suora. Si la gent no vol trucar, tampoc passa res. Tampoc ens interessa molt, eh? Volem punyar la gent. Però per tu... Per tu, perquè m'inmita, és el que pensin els nostres urgents. Bueno, i el que passeu vosaltres també, eh? Va, comencem. Perquè el Barça va guanyar el Sevilla ahir al Camp Nou, 2-1. Ha igualat el record del Madrid en partits sense perdre. Ja són 34. Un altre record que ha trencat aquest Barça, de Lluís Enrique. Vosaltres han patat, eh? I al final ja... Sí, però és millor perquè es veu que el Barça ha perdut menys partits, o han patat menys partits, perdó, han patat menys partits que aquell Real Madrid. El Barça ha guanyat 28 en patat 6, en canvi, aquell havia guanyat 24, i havia empatat 10. En fi, per cert, que ahir no sé si va anar al Camp. Vaig ser l'únic jo, vaig. No, no, no. Va iniciar l'A8R muntada temporada amb ungulars de Messi, espectacular, de Falta, i amb aquest resultat d'ahir, i el del derby madrilei, entre l'Atlético i el Real Madrid, de dissabte, un dia abans, no vull riure, és que quan parlem del Madrid, una mica restructuosos, es queda a 8 punts. Quedem els casos. Estan passant molt malament. He dit que no... No, no, el Rafa, no. No diguis Rafa... El primer equip... El primer equip serà el que portar el Pochettino a Anglaterra. Atenció, perquè Messi... M'haig d'encarregar... Perdó. Això, Messi... És que jo soc un poeta, si m'hi oferia o de Messi o algo així, no hi ha ningú. Des d'aquí, Joan Margarit, el poeta de Sant Just, per favor, que si posi ja i faci un llibre o un poamari dedicat a Messi, perquè el que està fent aquest home és que és espectacular. Vull parlar, i m'haig de començar la tertúlia, parlant del gol d'ahir, de Falta. És que va ser... Sembla valorat. No, no. Per re, o sigui... Sí, sí. Estava molt a prop, d'on es va llançar. Bueno, és que va ser una cosa increïble. De fet, tu comentava que abans de xutar, dic, no passa, perquè era Ivorra, era Rami, era... hi havia una barrera increïble. I a més, que era... el costat és antinatural, era l'angle invers, no? La tira per baix, però ja ho va intentar l'últim partit contra Barcelona, i no va funcionar. Vaig dir, bé, això se'n va fora o a la barrera. I el tio, no, no, es treu a l'angle i a l'angle. I el tio és que, a més a més, hi posa la pilota al costat d'on està el porter, perquè el porter normalment deixa lliure, l'espai que ja el protegeix la barrera, i el propi porter va fer un parell de pares cap a la dreta, perquè li va venir per l'esquerra, però en fi... Jo l'espero molt bé, eh? De fet, sí. De fet, aquell porter deu estar tremolant quan xuta a Messi, perquè és el tercer... El tercer de la temporada. No us en recordeu, el Supercopa d'Europa? El gol... El gol d'ahir és un golàs. Ara, a mi, personalment, m'agrada més el que marca Messi contra el Madrid, que li clava a Casillas, també és de falta... Home, si és contra el Madrid sempre és millor. Per sobre mateix. O el gol de la Supercopa... No dic que no, ni molt menys, però personalment, el del Madrid era més estètic, perquè Casillas surt més volant allà, i no hi arriba, el Sergio Rico es queda més parat. Ara, el d'ahir és un altre generalitat, una més per sense cap mena de dubte, eh? Va començar marcando el Sevilla, va començar el marcador 0-1, i després Messi faltava empatar, a la segona part, només començar, el segon minut, va avançar-se al Barça, i, per tant, ja va fer el 2-1, amb gol de piquet, després de una sèrie de rebots, amb una jugada però a una altra parada d'un còrner. En fi, jo no sé si... Jo, sí, sí, jo t'interrompo perquè així... Jo faig una mica de col·le, perquè allà vaig estar veient-lo per televisió, per Movistar Plus, i els comandaristes de Movistar Plus, o sigui, Pésims, no... Vinga, vinga, vinga, no, següent, o sigui, el Sevilla va fer un partidàs, quan estava tota la defensa, que els últims 20 minuts, segur que anem a dir, o que el Sevilla ja pot empatar, segur que empata, segur que empata, una oportunitat, és que no m'estranya que després tota aquella gent, aquesta gent viu enganyada, perquè el públic, i la gent que ho escolta per ràdio, o ho veu, ho escolta, no ho pudeu ser, però li conec mentida, són aquestes coses... Tu vas patir? Jo, ahir, els últims 20 minuts de partit, crec que el Barça podria haver jugat a calmar el partit, a refredar el partit, a tenir el control de la pilota, a tenir la posació. Veig que tens un discurs molt proper recor, perquè jo hi tornava amb cotxe, del Camp Nou, i feien aquest discurs. Aquest discurs, la setmana passada, jo ja el tenia. No ho entenc, que allà ens van contra el Sevilla. Sí, sí, sí. 4.000 oportunitats gairebé marquen 3 o 4 agots tranquil·lament, tranquil·lament, eh, al Barça. Però com que no els marques, com que no els marques, ahir suri ni esta, ja hauria d'haver intentat parar el partit, que és el que entra ni esta i buscaig, que és el que sempre hem fet. I al Barça porto una setmana de partits que no és capaç d'acabar de finiquir-te els partits, i si no és capaç d'acabar de finiquir-te els partits, com a mínim, que sí, però contra les palmes també... Les palmes també em veu dir, no, clar, és que jugaven contra les palmes. Bueno, però no perquè jugaven contra les palmes, perquè hi havia una hora de dalló, eren totes les palmes. Mira, si no és una cosa és una altra, al Barça té nivell suficient, com per al Sevilla, al Madrid, el tema de les palmes era per una qüestió que no era un partit d'aquests com el Sevilla, per exemple, que és un equip bastant rocos, i que pot fer bastant de mal, també, i en defensa en bé, i aquí és tot el que sí. I al Barça portarà el 20 de desembre, jugant, di mecres, diumenge. El dia de les palmes em veu dir, tranquils, que el dia de l'Arsen el tornarà a ser una nit màgica de futbol. I ho va ser. Tu vas veure un gran... Tu vas veure un gran partit del Barça d'aquests memorables. Però tu saps quins cames estàs. Estàs a Champions avui, tens? Però és que... No t'estic dient, però és que no cal guanyar 0-5 a l'Emirage per jugar tranquil el futbol. Per no haver de patir. I al Barça, i... Saps el que et falta tu? Que jo crec que tens mancança d'això? De perdre. Et falta perdre. Va començar amb el Barça. La guanya? No, no. Estem en una... En radio de la esportiva. Estem parlant personalment. Que perdi el Barça. Vaig a fer un estudi de camp. Quant anys tens, Marc? 18 anys. No, clar. Jo tinc 44. És que el Mar Romero, com tanta gent en aquest país, el Barça guanyarà, guanyarà. No va veure Serra Ferrer. No, no. El primer partit que recordo de futbol és el cap de port de Figo. El Figo. Aquest és la primera imatge. És el partit de casa. Creu-me que va ser un bon partit contra el Barça. Sí, sí. Que no estic dient que el Barça no està jugant malament ni molt menys. I que el Barça... I que el Barça solucioni i així els partits. Perfecte. No hi ha cap problema. És el que parlàvem. També s'ha d'avocificar. Això és el que parlàvem. Però independentment... Hi ha una coalició intel·lectual com el piquet. Correcte. A partir d'almenys... El Barça segueix tan molt... I ho tornarem a veure. Perquè tornarem a veure nits màgiques de futbol. I ara portem molt temps que no avallem nits màgiques de futbol. Per mi, el dia de l'Arsen va ser una nit màgica de futbol. El dia de l'Alselta també. La segona part de l'Alselta és espectacular. Però és una nit màgica també. Independentment dels gols que li clamem a l'Alselta. Si li haguéssim clavat la meitat de gols, allò és un domini del Barça absolut. Evidentment no podem comprar l'Alselta amb l'Arsen, el que ja sé per on vas. Una nit màgica... Ara... Sí, això de nit màgica, clar... Són grans nits i coincideixen, normalment, amb la Champions. Perquè són grans equips. I vaja, també, clar... Una nit màgica... També poso un llistoto que vols una nit màgica cada nit. I no pot ser. La qüestió que hi ha és que abans el Barça feia una nit màgica cada 3 anys. Però és que abans no teníem el Messi. Abans no teníem el Messi. Abans no teníem el sort del Neymar. Més que Messi, ja fa 10 anys que s'arrossega el parlant pels camps. I aquest home ja no, per exemple, al final del partit d'ahir, clar, Messi, amb la contra que va fer, no té aquell punx que tenia abans que es plantava sol davant del poder i regatejant, no perquè físicament ja no riga, però és que és normal, és que a veure... Jo crec que sí que el té, encara. O el té, home, més si no corre com fa 10 anys. Es fa col·locació quan necessita estar amb una banda, quan necessita estar al centre, quan necessita estar en una altra banda, si el veus la peça clau per equilibrar el partit... Jo crec que si fos per ell, retribir els 40 anys, jugar al mig del camp. Exacte, sí, sí. Per mi, nítmàgica també va ser ahir. 0-1 contra el Sevilla, remuntar-lo al Camp Nou. Per mi és cosa difícil, que se't posin per davant. I amb un Sevilla tan rucós, amb 3 migcampistes que semblaven allò defenses, per mi va ser... Es va acabar al partit, patint pels còrneres i patint com et pensen les còrneres. És el Sevilla, no és el esporti. Clar, que és molt bé. Que tenen 4 tios... Allò va ser, saps? Ja ho explicaré després. Jo crec que el Barça està en Fire, que ho està fent molt bé, que estem 12 punts per sobre el Madrid i 8 per sobre l'Ethi de Madrid. Perfecte, perfecte. I que el Barça porta tot l'any jugant igual, amb el risc aquest que hi ha partits, que al final te la poden fotre, el Sevilla allà també te la poden fotre. Però la gran majoria de partits, el Barça els treuen davant perquè té cracs. Jo ahir, sense veure el partit, perquè, com heu dit, estava... estava amb el vol de tornada, però després vaig estar veient resum d'ocasions. Jo crec que el porter del Sevilla va fer dos o tres parades, però com sempre... No heu dit-lo de Messi, que gairebé he fotut un gol olímpic aixut al pàul. Perdona, el Messi fa temps que està buscant un gol olímpic. No és la primera vegada que... El gol olímpic i la Xilena li falten al Messi. Treu un corner i... El gol olímpic ho sé que el fa, però la Xilena segur. Bé, ho veurem. Oriol, per varia, estic molt d'acord amb tu, perquè els porters rivals, el Barça... Es fa internacional la tot. Se us rica. També és veritat que Bravo va fer un bon partit. Va fer una gran parada. Quasi es fiquen un jardí al Bravo, aquella pilota que surt allà, que surt molt bé, però quasi es foten un jardí. Sí, i això. Jo crec que els Barça fa internacional els porters rivals i que ells serien més rics. Jo crec que va fer un partidàs, que el partidès pot que resolt abans d'un normal. La diferència entre el Barça de Lluig Enric i els altres Barça és que potser els altres Barça eren més efectius. El de Guardiola, per exemple, que és el que tenim al Proveu, el de Tito Milanova, que en un moment et posaves 2 o 3 a 1 i és el que dius tu, Marc, a la segona para, al minut 60, amb 3-0 o 3-1, et posaves un queita per calmar la cosa. Aquí no s'arriba el 3-1, s'arriba amb un 2-1, i jo crec que, Lluís i Riqui, fa bé no volem jugar a la contenció amb un 2-1, perquè realment la foten i després es d'anar a Ramol. Tindràs més sort o menys sort? Ja dic que hem tingut dos o tres partits aquest any, que ens l'han fotut els partits com el del Celta, que ens van donar pel sac. Partits com el del València, que t'han patat en l'últim minuto, com el del Deport, que es remoten un 2-0. Jo crec que el Barça té aquest estil de joc aquest any i els portes seus no fan els paradors que fan. Surt dels pecs. De moment, de moment, de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment. de moment.