#872 - La Penya del Morro del 1/3/2016

primer a la carrera de Manel, en què han coptat amb un productor externe, en aquest cas, el nord-americà Jake Aron, que ha contribuït, segons el comunicat dels Manel, a fer un disc amb una decidida inflexió cap al pop contemporani amb un sorra definit amb matisos electrònics. Potser m'agraden les vostres festes. Potser m'agraden les vostres festes. Esports, Marta Garcia. Un 8 joves de l'Espanyola estan afectats per un brot de gastroenteritis quan falten 48 hores per partit contra el Betis. 8 no s'han entrenat i caldrà veure com evolucionen que ara hi hagi partit de dijous en corna i al Prat. Comença avui la 27a jornada d'allí, amb dos partits, l'Aretic de Madrid, reial, Societat i l'Espalma Esjetafe. Demà el Madrid jugaran al camp del Llevan amb moltes baixes. Vull s'ha afegit la de Modric, lesionat en el tormell. El tècnic Zinedin Zidane ha donat per tancat la ferda les declaracions de Cristiano Ronaldo sobre els seus companys. El francès ha afegit que no el preocupa, la seua continuïtat al capdavant de l'equip de cara a la pròxima temporada. Vull ser present al nou Palau Blaugran. A les obres començaran l'any que ve i està previst que s'acaben en el 2020. Nova sessió 8 d'entrenaments de fórmula 1 en el circuit de Barcelona-Cataluña en pretemporada. Este matí els més repetants sigut, l'alemany Nico Rosberg amb Mercedes, Kimy Ray conenam Ferrari, Fernando Alonso amb McLaren, la ciclista de Vilasseca, Helena Casas, disputades d'avui el campionat del món de ciclisme en pista en Londres. Amb l'equip espanyol estan a punt de clasificar-se pels Jocs Olímpics de Río i en Vaterpolo està vespre de ser jugant la Lliga Mundial Femenina, una Espanya gràcia a partir d'un quart d'avui. Fins aquí, les notícies. SINEMAS SENÇA LÍNITS Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts d'avui teniu del vespre. Quan el cinema es fa ràdio. Avui, a les 9 del vespre, hem de musicar un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. SINEMAS SENÇAS LÍNITS SINEMAS SENÇAS LÍNITS SINEMAS SENÇAS LÍNITS SINEMAS SENÇAS LÍNITS SINEMAS SENÇAS LÍNITS SINEMAS SENÇAS LÍNITS Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral, més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Despertanta. Corrent. Esmorzant. Comprant. Passejant. Cadent. Treballant. Celebrant. Sortint. Conduint. Vius connectat. Conduint. Desconnecta. Habita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, per l'esforç de la ràdio Generalitat de Catalunya. La penya del Morro. Un programa amb més mor que penya. Què tal? Com esteu? Bona tarda, migamigues. Hem vingut al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. No es parlai del salut de Jordi Domènec. Des d'ara i fins a la set del vespre. La penya del Morro, avui, programa número 1.797. Aquí, un moment, repassem les notícies de Sant Just amb la Cristina Vargas. A més, també, avui, el programa Carretera i Manta, amb la narrobira que marxarem fins a Cagliari, la capital de Serrenya. A més, també, intentarem localitzar algú del núcle, perquè ens expliqui aquesta reunió informativa que paran avui a partir de dos quarts d'avui, per parlar de la festa major d'aquest any. I, a la segona hora, com cada dimarts, el David Ávila, per parlar de televisió i, si no, el David. I també tindrem l'Arnau Consul de Calt Lliberté, per parlar-nos de llibres i, en algun moment, l'Aró a Carmona amb el seu viatge voluntari. També passarà pel programa Bona Tarda i benvinguts. Bona tarda i benvinguts. Cristina Vargas, què tal com estem a la tarda? Bona tarda, què tal? Estaves millor o no? Més o menys, sí. Fas raó d'agafar, encara. Sí, sí, home. L'agrib i em van dir que eren cinc dies. Fins que ja us calco el que estaré. Però tu vindràs càdia, no? Clar, sí. No m'esfalteria que tingués la grip i et queixis a casa. No ens avorriríem molt. Sí, aquí estàs distret. Malalta però distret. Això sí. Bé, hem de començar parlant de l'escola Montserrat, que és el següent centre en obrir les seves portes. Aquesta setmana, els pares i mares. Cada any, els centres educatius de Sant Just fan jornades de portes obertes per tal que els papis i les mamis, que diu l'Anna de Mamifí, decideixin a quina escola volen matricular els seus fills i filles a pocs dies de l'inici del procés d'aprenscripció, que és un cos i veig ja. Com diem l'escola Montserrat, que va arribant de la carretera lluny, apartada a les bases de Sant Pere, és l'escola que obria les seves portes quan? Demà? Sí, ho ha fet avui a tot just a les 4 de la tarda amb la primera jornada, i demà, com dius, acolla aquesta segona jornada de portes obertes. De fet, a destacar que serà a dos quarts de 10 del matí, perquè ara suposem que s'està realitzant aquesta primera jornada, i per tant, els pares i mares que s'apropin, suposo que arribaran ja de cara al final. Demà encara tenen una cita pendent, serà dos quarts de 8 del matí, i dins dels aspectes que podem destacar del projecte de l'escola Montserrat, podem remarcar que li donen molta importància en aquest cas a les llengües extrengeres, com, per exemple, l'anglès, que s'hi emparteix a partir de P3, mig sense en diferents projectes, i també el francès, que el tenen com a segona llengua extrengera, que s'hi comença a donar a partir de 5 de primari també, en 6 de primari. D'altra banda, les matemàtiques també són un pillar bàsic, a l'escola treballant en grups flexibles i també en grups de treball, que favoreixi, doncs, l'aprenentatge a ciclamitzar i superior, i en definitiva, doncs, l'equip professional treballar per incorporar tot allò que pugui ser innovador, i que també permeti millorar l'aprenentatge de l'alumnat. Un alumnat, que, per cert, incrementarà l'escola Montserrat, amb 50 places, és a dir, amb dues línies de P3, i està confirmat. De fet, avui hem pogut parlar amb Pilar Junque, la directora del centre, i jo he pogut confirmar el just a l'aposta, i destacar que la jornada de portes obertes de l'escola Montserrat començarà amb una visita a les aules i també a les diferents instal·lacions del centre, i seguirà amb l'explicació del seu projecte educatiu als pares i mares. Com veiem demà serà aquesta segona i última jornada de portes obertes d'aquest centre, i tindrà lloc a partir de dos quarts de 10 del matí. Bé, parlem, com deiem, de festa major, perquè ja comencen a preparar-se, m'agrad falting, justament, que és 5 mesos ben bons, encara, perquè és a començaments de gos, com ja sabeu, la festa major de Sant Josep d'Esvern, hi ha una entitat que es diu el Nuclif, i que ja fa molts anys que prepara, organitza, gestiona, molts dels actes de la festa major del nostre municipi, una entitat que està composada per ciutadans, ciutadanes, del nostre municipi, vol dir que no és una cosa de la regidoria de cultura, o de l'Ajuntament Tòtica, l'Ajuntament i col·laborant, sempre tenen aquestes reunions on es parlen de les coses que volen fer i sempre amb el vist i blau, o no. Bueno, sí, normalment sí, de l'Ajuntament. Com deien, encara, que tenen 6 mesos per aquesta festa de Sant Just, la comissió de festes organitza avui el Nuclif, aquesta primera reunió per començar a terminar activitats i propostes. Quin grup de música voleu que vinguin a tocar, per exemple? Manel, que acaba de treure aquí avui la portada i surt el dia la setmana que ve, digueu-ho avui la reunió, no? Sempre i quan no plogui, eh? Sí, que no passi com als catarres. Els catarres van venir, va ploure, no van tocar, i van cobrar igual. Ah, va. Això és el que anomenen el món de la música i les festes majors populars fer un catarres, eh? Que és... Una cobra i no tocar. Correcte, correcte. Bueno, en fi, no, perquè, esclar, és que plovia i és per contracte, per contracte d'ella que encara que plogui s'ho emporten tot. Així són els catarres. Bé, bé, bé, macos, macos. Escolta, Cristina, explica'ns, perquè a quina hora serà i on serà? Doncs la reunió serà avui a dos quarts d'avui del vespre, de l'escalador console i giribet de Can Ginestar, i és una reunió que podem dir que està oberta a tothom, i que tindrà com a objectiu posar en comú les inquietuds dels participants, proposar noves idees, i també proposar noves activitats, com per exemple aquesta, que has comentat Jordi, a quins seran els consells de cara per la festa major. A més, en guany, que el d'Esteca, que tenim en compte el calendari, una de les prioritats serà decidir les dates en què se celebrarà la festa major. Per tant, tots aquests temes i també d'altres, totes aquelles persones que vulguin apropar, de l'escalador console i giribet de Can Ginestar, podran operir a través del núcle, totes les novetats i totes les propostes que tinguin doncs a cara per la festa major del municipi, que recordem doncs la data encara està per confirma. Bé, no sabem encara, no sabem tot i que... A veure, tinc el calendari aquí, del mes d'agost, davant, per anar a filar una mica, perquè l'any passat es va fer quasi bé una marató, des del dir migres o dijous. Sí, sí, una cosa així, una cosa bàrbara. Home, això sí, home, si ho comentés la festa major, el 4 d'agost, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10... El 4 en què caus? Perdona, seria el 6... Perquè l'hem passat per ser 1 i 2 d'agost, que era justament el cap de setmana, el cap de setmana, 1 i 2 i 7 i 10 menys. En canvi, ara, per exemple, el 4, que hauríem dit jous, i les barraques, per tant, podria serien segurament el més probable, el divendres 5 i el 17, 6. 5 i 6 ja. Si estem ja una setmana, que ens hem de quedar aquí, ja. La gent que ja veu l'1 d'agost ja vol pirar-se. Sí, l'haig passat per ser ideal, perquè era 8 i 2, i que ja em disserfeu i ho menja. Ara ja ens hem d'esperar fins al 6 i al 7. Fa més complicada, la cosa. Per això, 8 i 12 es fa aquesta reunió, sobretot per parlar del tema de les altres. Fa mandra, fa mandrota, així, el calendari. I després ja la gent fa el que vulgui. Bueno, en fi, ja ho veurem, a veure què passa. Avui li comentarem algú del núcle, el Neus Baldrits, que hem estat localitzant-la, i no sé si la tindrem al telèfon. De totes maneres, hem de canviar de qüestió. Qüestió! I hem de parlar de l'ajuda que ens demana, des de l'Ajuntament, a les entitats esportives per configurar una nova festa de l'esport. Mira això, hi ha una festa de l'esport, ara. La ciutadania podrà fer les seves propostes en el proper consell municipal de l'esport. Vinga, participa't. No em pregunto una proposta si te n'hi haguessis. Home, és l'any de la participació, no? Ciutadana, aquí, al municipi. Correcte, correcte. Per molts aspectes, de fet, com dius l'Ajuntament, el que vol és que si es fa una festa, en aquest sentit, relacionada amb l'última de l'esport, la ciutadania s'hi impliqui i participi en la seva elaboració. Cal recordar que la festa de l'esport se celebra des de fa molts anys al municipi i no acaba d'agradar el consistòrit del com està ara per ara configurada. Per tot plegat, recordem que la festa de l'esport és una mitja jornada, on, en aquest sentit, les entitats donen a conèixer el seu esport. I tot i que aquest és un dels objectius des del consistòrit, es vol que encara s'impliqui més gent, en aquest cas tota la ciutadania, que sigui possible, i aconseguir que sigui una festa per tothom, i no només una festa dirigida en aquest sentit cap als infants. Totes aquelles persones, com deia Jordi Quibulgui, poden fer alguna proposta, poden aportar idees també, i ho poden fer el Consell Municipal de l'Esport, que se celebrarà aquest mes de març, el dia 29. Per tant, doncs, el consistòrit, aquell dia, totes les entitats esportives, i també totes les persones, el títol individual del nostre municipi, que vulguin fer alguna proposta de cara a aquesta festa, ho podran fer, doncs, aquest 29 de març, el Consell Municipal de l'Esport. Doncs queda dit, ja sabeu que tenim una més informació, ara mateix, a radiodesverb.com, i a partir de la set, els enjuus notícies, edició vespre, per cert que aquest programa que esteu escoltant, aquest divendres, haurà al programa número 1.800. Cristina, espero que facis una bona notícia... Especial de 1.800. Esclar, especial de la penya del Morro. Ja, no, des d'emporada, jo... que fiquis. I hem penjat, hem penjat un post al Facebook del programa, dient, hola a tothom, aquest divendres, fem el programa 1.800 de la penya del Morro. Què us agradaria que fessin per celebrar-ho, eh? No és que no tinguin idees, no. No, volem propostes. És que volem saber la vostra opinió, per exemple, volem que el Jordi presenti el programa amb tanga. Això és una opinió. O volem que entrevisteu a Bertín Osborne. O millor que el Jordi entrevisti a Bertín Osborne. Que potser sortirem un bon premi entre totes les respostes. O sigui que, si voleu, ho podeu participar a través del Facebook del programa. El programa per això serà altres més, no? A través de la webcam, de la ràdio... Com sempre. Només que res perquè la gent et pugui veure en tanga. No, però això és un exemple, Cristina. Jo no aniré amb tanga, és que ho has entès malament. Home, no, però potser algú t'ho proposa, Jordi, i si guanyes... No, però no vol dir que guanyi, o sigui, qui tingui més likes. Això ho has entès malament. Hi haurà un comitè de sabis que escollirà, que es farà, i que no ens farà, que estarà encapçalat per mi i també... Acabarà per tu. És a dir, no en la fe no proposa que el Jordi vagi en tanga, perquè potser el comitè de sabis... Proposeu, proposeu. Cristina, moltes gràcies, que vagi bé, huïdet, descansa molt... Gràcies. I nosaltres farem una pausa per la publicitat. D'aquí un moment a l'espai de carretera i manta. Amb l'Anna Rovira, Anna, què tal? Bona tarda. Bona tarda. Avui tens alguna pregunta de les dues que no has entès? No.Vale, perfecte. Avui no anirem per cert. Avui anirem fins a carretera i manta. Avui ho has dit abans, que he sentit. Anem a Cagliari. Cagliari 88. Saps quina voldria dir o no? Sí, sé quina voldria dir. No sé quina relació heu de tenir. A veure, és que... Anna, aquella cançó no es diu Cagliari. Es diu Calgari 88. És una ciutat de Canadà. En canvi, això és la capital de Cerdanya. En parlem tot seguit al programa. Aixem-la? Sí. Ràdio d'Esper, 98.1, ràdio d'Esper, 98.1. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts d'avui de nou del vespre. Quan el cinema es fa ràdio. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral, més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. La música coral, més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Ràdio d'Esper, 98.1, ràdio d'Esper, 98.1. La Pella del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esper. Vinga, ens va, 5 i 23, ja tenim a l'Anna Rovira. Anna, què tal? Bona tarda. No estàs bé, tampoc. Estàs mig malalta, oi que sí? No, només tinc mocs i pintos, ja estàs. Per una locutora com tu és bastant, perquè és la veu, la teva forma de feina. Però jo em sento bé, a mi, eh? Ah, sí? Estic una mica sorda, sí, ahir estava molt sorda, avui a no. Per això crides tant. Ah, s'hi crida molt? No. És que no. No sé què estava dient. Tu és normal i tens un to al dia. Ja em sento normal, sí, em sento bé. Jo em sento bé. Hi ha dies que no em sentia bé, però ho sento bé. Ah, sí? Com i no, no? L'important és sentir-se bé, un mateix. Bueno, atenció, perquè avui com deia, marxem cap a una ciutat d'una illa mediterrània, amb un ídium apropi i segons com ho miris, molt propera a Catalunya. Per què això? A veure, estem per enservar el càcliari. Ah, que és itàlia? Sí. És la capital de Sardènia, deia, Sardènia. Va bé, va bé, va bé. Cada llacors, que és francesa. Sí. Val. Llavors, el nom de la ciutat ve de Castelló. Sí. Castelló, que és en Sard, que és l'idioma de Sardènia, i significa Castell. Ah. Llavors, la ciutat té aproximadament uns 150.000 habitants, i el que ha dit abans de que pot ser propera a Catalunya és perquè al nord hi ha la ciutat de la illa, que es pot sentir a vegades per la català, que és a l'algú. Ah, de fet, jo recordo moltes vegades... Bueno, recordo, quan vaig estudiar on es parlava, els tipus de català, dialectes, que sí el Valencià, que és el de les illes, que sí el de la Catalunya en nord, sempre hi havia... i també es parla català a l'algú, a la illa de Sardènia. Deu quedar molt poca gent, per això. Jo penso que deuen parlar un català una mica curiós, no? Jo a l'algú no hi he estat. Sí, jo tampoc. Però vull dir que allò et no sé si tu vas a parlar català, però és un català... un català que et vas parlar català, que parles lliure català, que no entén res, no? Però bueno, vaig a posar el YouTube català de l'algú. A veure si trobem alguna cosa. A veure què surta. Bueno, a veure, no entesviem, tampoc. És centrant-nos en Calgliari, que és la capital, a l'algú, no aniquem. No en fem l'algú al final. Jo vull comentar-te així, perquè sabeu que la mateixa illa ja fa molts estudis d'algú, on es parla o pot sentir parlar català. Perdona, perdona, és que tinc un document històric... A veure... de quin any és això? Això és de fa set anys. Va, no, aquella lli vots demanar els noms. Ah, los noms. Com es diuen? Aquest és Baró, a Poma. A Poma. La ceba. La ceba. La poma de terra. La poma de terra. La poma de terra també ho usava el dia. La poma de terra. La poma de terra. La ceba. Sí, sí. Tu reïn. I això es diu taronja. La taronja. La taronja. Em fa molta gràcia. Pango a l'accent italià, una mica de mallorquí, una mica de franges i català. Bueno, perdona, és que és superexòtic, no? És divertit, això. Era un home, era un esqueoló, i això era una senyera. S'ha mirat, s'ha mirat en l'usulàs, en les coses antigues. Si és tovata d'algú... No és possible, mare, de dir-me, aquí s'ha parlat dels algaris. Com és possible, això? Quins recorda, el Mohamed Jordi? El que ha passat a Catalunya. Va ser que, en una ocasió, s'havia patit una tona. El 1887. I en un consul, en un consul. I ha tombat-hi tot aquestes coses. I el 1888 ha escrit... No, ha escrit el 1888. I ara s'ha entrevistat tots els xius. És el Mohamed Jordi. No s'entén gaire, tampoc. Home, sí. El català de l'algú. Jo crec que la gent jove ja no el parla, per això. Crec que és més de gent gran. Jo crec que també és gent gran, sobretot. Escolta, anem cap a Cagliari, va. Exacte. Va ser la capital de regna de Sardènia, des del 1324 fins al 1848. Perdona, molts anys, va ser capital, ja ho veig. Fins que finalment va passar a formar part del regne d'Itàlia, el 1861. Oh... Que hi ha alguna gent que no està gaire d'acord, tampoc. Un xei part d'Itàlia. Molt ensassardos, només. Ja passa això a la regió, la regió dels sarts. Avui, a Cagliari és el centre educatiu, cultural, polític, econòmic i artístic de l'illa. I comencem parlant de allò que s'ha de visitar, si o si, si vas a la illa de Sardènia i a Cagliari. A veure, comencem parlant de catedral. Ah. Està al barri històric, i és d'un estil romànic molt semblant a l'església de Pisa, on hi ha una torre de Pisa. Ah. Doncs la façana és molt semblant. Llavors, va ser construïda al segle XIV, i això sí, la façana principal és del segle XX. De principis del segle XX. A veure, un altre lloc també conegut i que és el que més em va agradar és el bastió de Sant Remo. El bastió de Sant Remo? Exacte. És com té com una terrassa mirador, que és la plaça de la Constitució, i és molt gran. És el mar, la ciutat... No, la que sigui és bastant gran, per tant, pots veure bastantes coses. Llavors, per arribar, el bastió de Sant Remo, que és estar a la part de dalt, ha de pujar una escalinata que es divideixen dos. És com la típica escalinata d'un palau, que comença el mateix lloc que es divideixen dos i ha de les torres a juntar. Doncs és així, tota de color blanc, i aquesta escalinata comunica el barri de Vilanova amb el barri del Castelo, que és un llal a catedral. Molt bé. I la façana, on estan les escales, és d'un estil neu clàssic de principis del segle XX. Et deuen fer bonic, ara que ho comento. És el lloc que més em va agradar. Jo vaig anar... No m'agradaria que ho vagi anar, i potser fins als de juliol, al principi d'agost, no em va anar amb les barres a ballar. I, clar, jo anava... fa molts anys, eh? I, clar, ens anàvem guiant als d'allà, i era com, bueno, ja ho deixo portar, i recordo molt aquest lloc perquè em va ser el que em va agradar molt. Aquest raconet. I ara es diu Cerdenya. Cerdenya, certament. L'Ària sembla en solito bonista, que no et dona un aprendista, se te truqui, no en m'esties... I les balades italianes com són, no? Potser això és italià o es sardo. A veure. És que, si jo pel que vaig... com vaig estar allà amb l'emegent de la llet Cerdenya, el sardo té un semblant més al castellà, i l'italià té un semblant més al català. O sigui, s'entén o es pot entendre? Doncs això s'entén més que l'italià. Potser és sard. A veure, l'italià s'entén. Jo crec que, com la real llatina, s'es catalana serà més a l'italià, i la real llatina sarda serà més al castellà. Té paraules més... Bueno, paraules castellanes, vull dir, la real. Bueno, les balades italianes no les descobrem ara. En fi, més coses, Anna, perquè hem de continuar caminant per la capital perquè va ser més ben dir la capital de Cerdenya durant tant de temps. Home, segueix sent la capital de Cerdenya. No, però aquí diu que va ser la capital del Regne de Cerdenya. Clar, ara ja no el Regne de Cerdenya. Ara hi ha només la illa. Com dèiem, el lloc més conegut era el Bastion de San Remo, però hi n'hi ha un altre, que són les dues torres més importants de la ciutat. I també hi ha unes vistes xules, que és una torre de Sant Pancras, que per pujar-hi hi ha 200 esglaons, però no deixen pujar fins a l'altre de tot. I sí que des d'allà ja ho veu molt bé com marxa el sol a la tarda. Que bonic, no? El sol es pon al març. Home, sí. Clar. És que no sabia si Cerdenya quedava a l'esquerra o a la dreta de l'illa, però queda... Bueno, no sé on queda. No, queda a la dreta. A la dreta, eh? Suposo que depèn de des d'on et col·loquis. Potser sí que veus marxar, ara no me'n recordes. El sol es pon per l'oest, per ponent. Llavors, a veure, una de les torres i la de Sant Pancras, com deien, i és la segle XIV. Va ser construïda per impedir que els atacs àrabs i els genobesos arribessin a la capital, però després va ser utilitzada com una presó. Ah... Aquesta torre. Sí, té pinta de lloc que em sona amb això. Però va ser utilitzada com una presó fins no fa gaire, eh? Ja, enviaven a la gent allà, als presos. Allà, sense penjar. A una illa, a una illa. A veure, no t'imagines, a veure, aquella torre. Tampoc és gaire gran, eh? No és com a australia, que era la presó d'Arregna Unida. Perdona, per pujar-hi, quan es col·la on són? 200, t'he dit. Esclar, d'un idò, d'un idò, d'un idò. Bé, doncs va ser la segle XIV. Sí, hi ha una altra torre, que és com la seva torre germana, però d'una manera que és la torre... No sé si pronunciar la fan, elefan, o com es pronuncia? Elefan. Segurament. És construïda, és un segle XIII, i és una mica també es baixa que l'anterior. Per tant, no heu tingut llocs entre les cales. I aquestes torres, això sí, estaven connectades amb el que era el castell de Cagliari. Sí. Ara, aquest castell ja no està, és com el barri del Castelo. A tu m'agrada passejar per Cagliari, està bé? És que fa molts anys, no... no me'n recordo gaire. Ja, ja, ja. Però és que, clar, jo no sé si sé... Me'n recordo així de moments d'imatges, però no recordo si era exactament Cagliari o no. Ah. És que potser fa deu anys. A veure, era gran, eh? Home, ja era gran, ja. Tindria, bueno, 15 anys, potser. Perdona, però ja tenies... Sí, sí, sí, però jo no ballava a ballar. Jo vaig anar a ballar. Ah, anaves una mica a fer turisme de borratxera. No, no, jo vaig anar amb les barres a ballar, a un festival. Ah, perdona, no a ballar discoteques. No, no, no. Ah, ballar amb les barres d'en Saira de Sant Poliu, què vas tu? I clar, ells no els anaven guiant, però jo no et recordo, ara estem a Cagliari, no ho sé, no, vull dir, vam anar a ballar, i potser algun dia vam passar-nos a la platja, l'altre dia vam anar de turisme, i sí que recordo el bastió de Sant Remo, però així com passejar per Cagliari, no ho recordo tant. No sé si era el Cagliari o un altre lloc. Sí que també un dia vam anar a Bastits, amb el ball de Sant Poliu, que era la roba de la Soca, i vam anar de missa. Ara no recordo si era la catedral de Cagliari o la catedral del poble on dormia. Quants dies vau estar allà? Potser una setmana. És molt burrosa, eh? Això és que li vas fotre... No creguis, eh, no creguis. Allà quina és la vaguda típica? El licor italià de Cerdanya, no? No me'n recordo. Bé, ara ho buscaré, a veure qui és. Com deies tu, hi ha aquestes dues torres, a Cagliari, que és la capital de Cerdanya, i que van estar enconnectades amb el castell de Cagliari, però ella no, no? Ara és un barri. Una altra lloc, bastant important, que ens fa viatjar encara més enrere, a l'època de l'Imperi Romà, era una enfitet a Romà, que va ser construït al segle II, i amb capacitat, atenció, per 10.000 persones. Hosti. Ja està ubicat al turó del Bon Camino, i a veure, avui sembla més un teatre que una enfiteatre, perquè la part que no... Només es conserva la part que es va escavar a la roca, l'altra part, suposo que va caure, i avui en dia, allà, a més que res, es fan concerts i llocs. Encara estan en ús, per tu, a alguna forma. Home, no està bona pinta, no? Això està bé, tot i que tu no hi vas, no? No, aquí no vaig a l'ari. Aquí ja dic jo que no. Bueno, per cert que he trobat quina és el licor... És un licor, t'ho he dit, eh? Que és el típic de Cerdanya. Potser sí que m'han d'anar a provar, però jo no m'ho he vist. És el Myrto. O Myrto Rosso. És un licor molt popular i tradicional, a les illes de Cerdanya i de Corsaga. Subter per la maceració alcohòlica dels muntrons, el fruit de la muntra, o d'una barreja dels fruits i les fulles d'aquesta planta. Per les seves propietats i gestives, aquest licor se sol servir ben fred i després dels àpats. El Myrto Rosso, el més comú, subter de la maceració dels muntrons medús. La coloració li donen els entusians d'aquests fruits. Un tipus diferent del licor és el Myrto Blanco, que és el licor obtengut de la maceració o de fruit de... Però jo què sé, que... Jo recordo que, en general, de menjar molta síndria. Totes les hores, síndia totes les hores. Bé, síndia fresca, acabes mal estiu. Sí, t'ho dic, però no recordo exactament les dades, que crec que era final de juliol, principi d'agost, però vam acabar de síndria farts, i a l'època vam deixar molt de síndria. D'on ve el licor de Myrto? Com a totes les tradicions populars, els origens del producte són incers. Aquest licor és tradicionalment tant a Cerdanya com a Corsaga, i, d'una de la proximitat de les dues illes, possiblement l'origen de la tradició sigui comuna. Algunes fan dir que el licor ja era una tradició popular al segle XIX, i es citen diverses receptes del mateix estil. Les famílies diuen que se'l feien, i encara se'l fan. Ells mateixos el licor. Per a l'autoconsum, tot macerant els mortons amb vi o guardent. Al final del procés de maceració, s'hi afegia sucre o mel. Ah, que bo! Sucre o mel! Dolts, dolts! Està pensant això del sucre i la mel? Ja, ja. En fi, tot això és el que es pot trobar a Cacliari. I per últim, hi ha el castell de Sant Michel. Exacte, que és del segle XIV, i està a la part més altra de la ciutat. És com un tornet. I antigament, la fortificació era el lloc defensiu militar, on vivien els nobles, més els nobles, per dir-ho d'una manera de la guia, vivien allà. I ara no és una fortificació defensiu ni res, sinó que és un centre d'art i cultura i que ha estat remodelat i es poden veure les tres torres i la murallac de com era antigament. Però a mi em sobta que no a menys són quadrats, els castells aquests, amb quatre torres, però aquest en té tres. Ah! És, no sé, vera, curiós. Molt curiós, molt curiós. Doncs escolta, Ana, ho hem de deixar aquí, perquè no tenim més temps. Moltíssimes gràcies, una setmana més. On vols anar? No ho sé, on vols anar. Digue'm-ho. Perquè no fem alguna cosa exòtica. On? Podem fer... Saps que està molt de moda últimament, que m'he parquetat? Què? El perú, per exemple. Mira. Què? Tens records que vam parlar de Rússia? Sí. Doncs la meva amiga russa ara diu a Perú. Ah, doncs mira, podem fer Perú, si vols, per exemple. O podem fer per exemple... Bueno, que el Perú, que és... L'Iva. L'Ima, no? Pusco, Pusco, també, sí. Si no, també podem fer Nordamèrica. Nordamèrica? Alguna cosa nordamèrica? Vens fer Mèxic? No, però... Mèxic és nordamèrica? No diguis que no, que se'n falen. És centre-amèrica, en Mèxic. Bueno, et fan d'aquí les preguntes. Si les preguntes s'han d'anar al tram, allò és sudamèrica. Allò és al sud del tot. Però perquè no fem una cosa més amunt, sí. El faig, per exemple, per allà, no? No, per allò on? No, per allò, a Los Angeles. Però a veure, és que a veure... A veure, a veure. Jo estic habitant fer, per exemple, a París. Jo he anat dos cops a París, a Londres, a Londres, a Roma. També ho estic habitant. Són llocs molt típics. Vull trobar què explicar que no sigui típic de Londres, París i Roma. I ara em penso en Nova York. Doncs curra tu, curra tu! I no he estat a Nova York. Què vols fer? Vols fer París? No, no, no. Vols fer-ho a Roma, vols fer-ho a Roma. Vols fer-ho a Perú? Doncs fes Perú. Doncs ja està! Ja està el problema. Fes Perú. Fes Perú. Fem una pausa per la públic. Aquí, al moment, intentem localitzar algú del núcle. T'expliqui com anirà la primera reunió que et faran a partir d'avui per parlar de la festa major de Sant Just, que serà el començament de gossos. I encara falta però ja tenim ganes, fins ara mateix. Segueix la penya del Borro a Twitter i Facebook. A Twitter? La penya del Borro. A Facebook? La penya del Borro. Com veieu, sou originals de Met. Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Aquest i març, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. A les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. A les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 10 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 11 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 11 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 11 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 11 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 11 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 11 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 11 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 11 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 11 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 11 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 11 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 11 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 11 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 11 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 11 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 11 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 11 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 11 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 11 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 11 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 11 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 11 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 11 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 11 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 11 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 11 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 11 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 11 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 11 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 11 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 11 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 11 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 11 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 11 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 11 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 11 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 11 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 11 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 11 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 11 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 11 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 11 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 11 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 11 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 11 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 11 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 11 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 11 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 11 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 11 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 11 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 11 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 11 del vespre, M de Música, un programa realitzat per Maria Quintana. A les 11 del vespre, M de Música,