#873 - La Penya del Morro del 2/3/2016

La penya del Morro, un programa amb més moro que penya. Què tal? Bona tarda. Sens justi, gent de les trancers, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Radio Desvern. Ens parla Jo Salud a Jordi Doménez, des de les 16 del vespre. Això és la penya del Morro, avui programa número 1.798. Gràcies, gràcies per escoltar-nos una tarda més. D'aquí uns moments les glòries que mereixes al programa, amb la capitana i la Martínez, i la seva particular radio novel·la. També tindrem avui a la Ottlemerg, que és una terepeuta que ens explicarà avui com utilitzar aquesta teràpia per als més petits de la casa. I continuarem a la segona hora parlant de gossos i educació canina. A l'espai de Filosofia, Dock Bilbid, amb l'Albert Café, avui parlarem de la castració dels gossos. També tindrem les noves tecnologies amb l'Èric Comar i l'Humbert Blanco, el Mobile World Congress encara rossega algunes notícies, i acabarem parlant amb el Sergi Arrada des del casal d'això, perquè ens expliqui quines coses hi ha de cara als propers dies tot això. Avui, a la penya del Morro, bona tarda, i benvinguts al programa. Comencem, com sempre, parlant de les notícies de Sánjus, Cristina, bona tarda. Bona tarda, què tal? Encara estàs una mica amb la blau de fada, no t'acabes de recuperar. No, encara no. I si et quedessis un dia a casa, per exemple? Disapta, no, ja. Disapta, disapta, disapta et quedes a casa. Molt bé, doncs escolta, adéu menja, adéu menja, adéu menja. Bé, hem de començar parlant de nosaltres avui, perquè... de fet, ràdio d'Esvern avui fa 32 anys. Bravo! Felicitats, Cristina. Felicitats, Jordi. Felicitats a tots els ullens que ens escolten cada dia, que són milers de centenars d'en milers ullens, cosa que ens fa moltíssima il·lusió. Avui, l'emissora municipal, que és de Sánjus, que és aquesta, la que escordeu, va començar les seves ambicions. T'has de parlar de nosaltres avui, aquesta, la que escordeu, va començar les seves ambicions. Tal dia com avui, el 2 de març de l'any 1984. I des de les hores s'ha anat consolidant gràcies els centenars de col·laboradors que han anat passant per la ràdio al llarg d'aquestes més de tres dècades, no, Cristina? Sí, de fet, actualment, Ràdio d'Esvern continua treballant per ser un referent dels informatius del poble a banda de les emissions a través de les zones arcyanes, que recordem que estem al 98.0 de la freqüència modulada. Molt bé. Doncs s'ha anat adaptant a les noves tecnologies. L'aparició d'Internet va permetre obrir les informacions del municipi a través de les xarxes. També es va incorporar aquesta càmera web que tenim aquí a l'estudi número 1. I en aquesta línia d'evolució tecnològica, que el d'Àsta Gaca, Ràdio d'Esvern, ha posat avui en marxa, en el dia del seu aniversari, una manera més de comunicar-nos amb la ciutadania. Ah, sí, eh? Sí. Bueno, jo dic que sí, però jo ho sé. Ja. Has posat la falca abans del WhatsApp. El WhatsApp. Tenim la WhatsApp. Mira, ja hem rebut alguns missatges per WhatsApp, com per exemple, gent clar, que escriu el seu número de telèfon, però no sabem qui són, perquè, clar, només hi ha la fotografia de perfil i el número de telèfon, i per exemple diu, felicitats per molts, molts anys. Ah, diu, perdona, aquesta secundària, diu, sóc la Mercè de la Salut de Sant Just, del centre mèdic. Home, Mercè, moltes gràcies. Per exemple, també una altra diu, felicitats pel vostre aniversari, però clar, no ho firma, no sabem qui és. Després, una altra diu, felicitats pels 32, sí senyor, que joves, per molts anys. En fi, l'alcalde, per exemple, Josep Pinyat, també hi envia a tu, diu, moltes felicitats pels 32 anys, de ràdio d'Esber, bona feina i bona ràdio, gràcies a tothom. I, per exemple, qui més? Hombre, perdona, Andrea Bueno, també hi envia a tu un missatge dient, la ràdio té WhatsApp fort infinit, des d'aquí, des de casa meva, vaja, us desitjo un 32 aniversari espectacular. La vida ens ha separat uns mesos, però no m'oblido de vosaltres, un petó, un petó Trolls. Ah, molt bé. Bueno, Andrea, un petó, un petó, Andrea. Bueno, en fi, i més gent, eh, més gent també, que ha enviat les seves felicitacions. En fi, Cristina, hi ha un número de telèfon, que era el 610777015, 610777015, que és la gent que, si es vol enviar algun WhatsApp, mira, el tenen aquí i ho llegirem, eh, no t'esdeveu, vídeos, tot, tot. Perquè, de fet, el mòbil estarà sempre dins de l'estudi número 1 de Radio Desver, per tant, tothom que vagi passant per aquest estudi fent programa, tindrà el WhatsApp a la seva disposició, i tot els ullens i tota la ciutadania que vulgui doncs envia qualsevol missatge a aquests programes, o fins i tot els serveis informatius, ho podran fer a través d'aquest número, i hi haurà un feedback directe en aquest sentit, no? Molt bé. Aquesta és una de les novetats de la ràdio, però en aquest sentit la ràdio vol continuar creixent i també continuant donant servei a la ciutadania, i no serà l'única perquè decorar els propers mesos, podríem dir-ho d'aquesta manera, d'una cosa recent, estar previst en aquest cas, on ja és el director de la ràdio Héctor Suriol, estar previst, doncs, a començar unes tertúlies polítiques al programa del Matí, al Justa de l'Aposta, i també hi haurà la possibilitat, doncs, que els caps de setmana se surti a retransmetre diferents partits del municipi en el camp dels esports. Molt bé, doncs escolteu, enhorabona a tots, felicitats, i vinga, i la ràdio d'Ervern, a tot bé. Continuem parlant d'altres qüestions al municipi, i és que ja s'ha obert el 28è concurs de prosa i poesia en català. El servei local ha obert la convocatòria per a no professionals. Fins el 18 de març, ja tens per presentar als escrites la participació al concurs, és oberta a tothom a partir de 9 anys, i el tema dels textos és lliure, no, Cristina? Sí, hi ha dues modalitats descrits, en aquest cas prosa, amb una narració única d'un màxim de tres fulls, o poesia, amb un poema, o bé una col·lecció de poemes d'un màxim de dos fulls. Les categories són, en aquest cas, nois i noies de 9 a 11 anys, per a una altra banda estarien els joves de 12 a 14, i també de 15 a 17, i per a últim, persones adultes, que serien totes aquelles persones que tenen més de 18 anys. Els premis varien en funció de la categoria. Els nois i noies de 9 a 11 anys, els premis van dels 45 a 70 euros, a la categoria de joves serien d'entre els 60 a 80 euros, en metàl·lic, i a la de adults dels 100 a 160 euros. El termini d'admissor com deies de totes les obres és fins al 18 de març, i el lliurement de premis, dels guanyadors i les guanyadores, es donarà en el marc dels actes de celebració de Sant Jordi a Sant Just. De fet, tothom qui ho vulgui pot consultar les bases, i com em fer l'enviament dels originals i dels seves obres inèrites, a través de la pagina web del Consorci per la Normalització Linguística, que és cpnl.barra-barra-tnl-roses-concurs. Molt bé. Ja acabem amb una última notícia de Sant Jordi, és que l'Ajuntament signarà un conveni amb la Universitat Autònoma, la UAB, per investigar sobre l'esport i les persones grans. Al Consistori es compromet amb aquest conveni a oferir la possibilitat de tenir contacte amb persones grans, que fan activitat física i, a canvi, l'universitat oferirà els resultats de la recerca. Sí, al Consistori participen una part del projecte activàtics del grup de recerca de la facultat de psicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, sobre per què la gent gran abandona la pràctica esportiva. Es tracta d'un projecte de més i més bé, d'investigació d'envolupament i innovació, que durarà aproximadament uns quatre anys, i en el qual s'han observat els investigadors, que les persones grans acostumen a començar una activitat esportiva, i al cap d'un temps deixen de fer-la. La constància, d'aquesta manera, es perd, però desconeixen el partit. I això és el que s'investigarà. Aquest divendres arrancarà el programa amb una activitat per un grup de 6 a 7 persones, de més de 65 anys, i un cop es vagin tenint les respostes, i una mica els primers resultats es farà el disseny del programa motivacional, per tal que l'entrenament d'aquestes persones pugui ser una mica més dinàmic i se'n llargui, sobretot en el temps. Molt bé, doncs totes aquestes informacions les podeu trobar ara mateix a radiodesbert.com i a partir de la set, els enjurs, notícies, edició, vespre, Cristina, gràcies. A vosaltres, me n'ha d'anar d'anar. Gràcies, gràcies. Bé, farem una pausa per la publicitat, i d'aquí uns moments amb les glòries cabareteres i la seva ràdio novel·la, i, a més a més, també alguna sorpresa de tot això, d'aquí, al moment, a l'apenya del Morro, fins ara mateix. Ràdiodesbert, 98.1 Despertanta, corrent, esmorzant, comprant, passejant, cadant, treballant, celebrant, sortint, conduint. Vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio, Generalitat de Catalunya. Ràdiodesbert, 98.1 Despertanta, corrent, esmorzant, comprant, passejant, conduint, desconecta, Corrent, desconecta, conduint, desconecta, conduint, desconecta, conduint, desconecta, cresc, Un happy birthday. Hombre, pues por supuesto no. Teremos lavo un poquito tomada, pero bueno. Ese playback. Sí, pero... Vamos a intentarlo. Ah, pero canteo sin ese playback. No, nosotros agentamos en directo. Treu, treu, treu, treu. ¿Qué hacemos? ¿Inglés castellano? ¿Catalán? ¿Inglés? No, un happy birthday. Venga. ¿Cómo veo? ¿Cómo veo? ¿Qué fa? ¿Vamos a calentar la voz? Bueno, venga, vamos ya. Happy birthday to you. Happy birthday, radio de ver tu you. ¿Por qué feu? Happy birthday. Oye, pero te gusta. Happy birthday. Una cosa, no. Si volígués... Ah, però sí, és el meu sentit, eh. Igual, estaríem suposats de centenars. No estàs molt complicada, potser. Potser ha semblat a mi. T'ha semblat a tu. La intenció és el que compta. Gràcies, gràcies, Lloria. Sempre està molt igual. Gràcies. Què? Ai, saps què passa, carinyo? Què? Que venim-ho de part. Som aquí els bons amics que jo estic. No sé per què, no m'estranya. Per cert, una cosa, Glòries, abans de començar, que tenim radio novel·la, tenim moltes coses avui, però què veu escriure l'altre dia a un programa de la ràdio, vosaltres? No. No? Ah, no? De d'on has sacat això? Perquè aquí hi ha un programa, la ràdio, que es diu la ràdio de tots, que fa la gran Amèlia Fontsanta, un aplaudiment a tothom de l'Àfrica. Què és això? M'han passat un tall del programa de l'altre dia, que va fer el divendres. Sí, bé, no sé, vaig pensar que potser era o vosaltres... Parlaven de vosaltres, potser. Bueno, no sabemos de qué está hablando, ¿eh? No, la verdad que no. ¿Os importa que os tiren al fragment del programa? Mira no lo que quiero. Si quieres, pero un poquito más. Això és el programa de la ràdio de tots. No lo conocemos. No, igual un poquito perdida de tiempo, ¿eh? Però bueno, que para llenar, ¿no? Va ser a llegir els vostres dubtes i preocupacions al nostre consultori del programa. És un programa que a mi m'agrada millor escoltar solucions. No me suena. No me suena. La vol de Pina Bonita, eh? Sí. Llegim la primera carta. Estimada a Amèlia, a C.60. Som dues vedeig que estem una mica preocupades. Últimament ja no en surten tants volos com abans. Barcelona i el paral·lel, especialment, han canviat molt. I la gent ja no contracta espectacles de revista i de varietat. Que no sou vosaltres. No, no, no. Estamos de cuerda, pero no. Tenim un espectacle muntat, però només fem un vol l'any. Mira, casualidades, casualidades. No sóc una animació. Perquè una mica o amiga ens contracta. Bueno, uno al año. Però vostè ens entra perfectament. Si no es pot viure i hem de pagar la hipoteca, no ho està. Som-ho d'aquí, l'Erc Carinyó. Quins consells ens donaria per no caure en l'oblid i aconseguir feina en del nostre per fi? Gràcies per escoltar-nos. Sabem que ens sabrà guiar. Sempre seves dues vedeig glorificades. Epa. Però no sou vosaltres, no? Nosaltres, no. A veure quina resposta els dona. A veure si no estiguis. Estimades vedeig glorificades. En primer lloc, us agraeixo la confiança que heu tingut per escriure-me. Ser per experiència que les vedeig sou orgulloses i molt divines. I segur que no us ha resultat fàcil explicar-me la vostra situació. Segur que no. I anem a resoldre la vostra qüestió. A veure, a veure. És veritat que el paral·lel ja no és el que era. Els anys 70 i 80 hi havia fins a 30 locals debatietats per la Sona. I encara fa més anys, els anys 20 i 30, tothom que es dedicava a aquest anticard d'entretenir amb pit, cuixa i cançons de sempre, tenia l'èxit garantit. Sí que s'enrotlla. Per això us dic que no us preocupeu. L'època d'Aurada del Cabaret i les vedets ja ha passat. Això ho sap tothom. Però vosaltres sou quasi bé les últimes en mantenir la flama de les varietats i el transformisme ben viva. Són les últimes soldats vives de la Trinxera quan ja està tot perdut i sabeu que aneu a morir. Morireu matant, però morireu. M'agradarà tot. Jo us animo a aquest puntinueu, que segur que allà fora hi ha algun lloc per petit que sigui que voldran les vostres plomes, boes i perruques. Vos sou l'esperança d'aquell món de cadent. Vos no defeniu i segur que acabareu triomfant i aconseguint la glòria mai més ben dit. Ànims endavant. Sempre vostra amèlia, que a 60, la consultora, que res, li espanta. Ah, mira, molt bé. Bé, bé, bé. La senyora amèlia mucenisa, eh? I a què estàs parlant i no he dit res? ¿Qué hacemos, qué hacemos? No ha dado ninguna solución, que no eramos nosotras, ¿eh? No, pero digo para personas que hayan escrito que estaban escribiendo la solución. So la me sé y la mol. Ha dit que no defalliu, ha dit. Que no defallés xinellas. Que no defallés xinellas. Nosotras y nosotras. No, res, res. Había alguna que otra coincidencia, pero vamos. Si no sabemos. Per cert que tenim una cosa nova a la ràdio, que és un WhatsApp, si algú ens vol escriure per WhatsApp, avui l'inaugurem que fem 32 anys. És el 610-777-015. 610-777-015. Te lo estabas apuntando, Martínez. Sí, me lo estoy apuntando, porque luego igual envío yo. Luego mandamos una moto. Per cert, avui frau pendul o no? Si no, da tiempo, sí, pero como pierdes el tiempo con estas llamadas absurdas. No, perquè vaig a escoltar i vaig pensar que... Mia, ja, mia, ja. He traído las cartas del tarot y el péndulo. He traído las cartas del tarot y el péndulo. Mira, que esto es rayo, que no es tele. A veure, si avui voleu que us endavinin el futur les glòries, només que el que truqueu el telèfon del directe, que és el 93-372-2901. 93-372-2901. Podeu preguntar el que vulgueu, de salut, de feina, el típic, l'amor, la família, un clàssic. Però què voleu fer avui, el programa? Vamos a comentar un poquito la semana. ¿Venimos de en Palme? No sé por qué no nos preguntan dónde venimos. ¿Dónde venimos o qué esta semana? Bueno, esta semana no. Nos tenemos que remontar hace dos domingos, que fuimos a un cóctel mañanero, divinos. ¡Ay, ay, ay, ay! Que se pone tontorrono. Bueno, sí, estuvimos muy bien en un cóctel mañanero, que era un mariquita que cumplía años, y nos invitó al primer vermú. La gente que vinieron después nos lo pagábamos, y claro... Pero es que están muy buenos los vermos, pero suben mucho también, cariño. Bueno, pues se va a currar, llavors, ¿no? Se va a currar. Ahora los invito a estar a lo peor de cada casa. Aquí hi havia una de BDT, tres noches... El peorcito de cada casa. La Jet Set estava de Barcelona. Bueno, sí, había de esas asosegados por ahí, que se quejaban... Sí, se quejaban y se iban. Fue una mica de relacions repúbliques, que això està bé. Bueno, nosotros lo que hicimos es beber, básicamente. Si luego dijimos alguna incomodidad, como siempre, borrasa pues. También usted se encontró el señor Benito, ¿no? Yo me encontré el señor Benito. El señor Benito, que es la veu del programa. La veu del programa. La veu del programa. La veu del programa. La veu del programa. La veu del programa. Pues que nos hizo una entrevista aquí hace muchos años. Tuvimos aquí las tres glórias. Ah, sí, es verdad. Es que no os olvidáis. No hay que olvidar que también las glórias... Ha sido un buen trampolín, para nosotros. Del metro pasamos a un Sotanovari, eso se valora. Igual los tres últimos bolos de los últimos 10 años han salido de aquí. Ah, sí. La infusión de la radio. La radio d'Esvern, amb aquestes col·laboracions bimensuals. Toma de lo, cariño, como una contraprestación. Y poca cosa más hemos hecho, ¿eh? Ya está. El que empalmamos con él es una cosa que nos llevó a la otra. Al final acaba el diando más que la pata un romano. Ya estamos aquí, pero si ya ha llegado la radio otra vez. Bueno, en fin, venga para la Radio Nouvella. Venga, tira. Sí, es que m'agrada molt la Radio Nouvella. La historia de las glorias jamás contada. Primero de todo, hoy vamos a poneros en antecedentes. Esperación de patolas. Patolas era un perrete simpático y espeluchado. Muchas veces era un broncas y acababa la greña con el resto de los perretes del barrio, pero era majo. Los veranos los pasaba en Cuenca, donde no tenía apenas amigos, pero también ha sido su carácter rancio y más bien desasosegado. Martínez, ¿vienes con el entreno preparado? Capitana, me va a tener que disculpar, pero vengo totalmente azorada. No he pegado ojo en toda la noche. Vaya, Martínez, siempre con alguna excusa para no trabajar. Que te preocupa, quizás te vendría bien desahogarte. Toma mi hombro, muchacha, la capitana está aquí para escucharte. Vaya, señora, es que tengo un problema. El alcohol, quizás. No, eso no es un problema, lo puedo dejar cuando quiera. Quizás es por el novio, ¿te ha vuelto a dejar, verdad, muchacha? Sí, pero es la octava vez que lo hace. Como la obra de teatro ocho veces te dejo, eso no me preocupa. No, Martínez, no sé, te habrá ocurrido ir al Teatre Nacional a ver alguna de esas bruelas. Sí, fui a ver el profesor Ben Hardy, dios. Pero no, no, eso lo olvide enseguida. En cuanto salí por la cachopuerta del nacional, ya me olvidé de todo lo que vi afortunadamente. Entonces, ¿qué? ¿Qué? ¿Qué? ¡Habla, muchacha! ¡Habla! No, no, por favor, no, no, señora, no me estarán de él. No me azote, por favor. Bueno, ¿usted se acuerda del perrete de mis tíos, patolas? ¡Dios! ¿Cómo olvidar esas patolas peluditas? Esos ojos escondidos entre todo el peluchín. Ese hocico bombonero. No, no, no, no lo recuerdo, querida. Vaya, da igual. Era el perrete de mis tíos, y justo cuando estaban pasando el verano en su pueblo natal, en Cuenca, su cuerpo hilo no pudo resistir ese calor seco mesetero, y... vaya, traspasó. ¡No, no, no, no, no! No, capitana, pero no, no se ponga así. Esto no es lo peor. Yo no estoy azorada por su muerte. El habrá ido al cielo de los perretes, lleno de huesos y culetes que olisquear. Además, él hizo su servicio muy bien. Ayudaba en todas las tareas del campo, era un perfecto guardián, en fin, un expediente perril impoluto. Es que mi tío le dio santa sepultura perruna cerca del cementerio del pueblo, pero justo por ahí va a pasar la nueva carretera, y dios. ¿Cómo me cuesta esto? Es posible que las máquinas excavadoras pasen sin piedad por ese campo santo de perretes donde no solo descansa patolas, sino otros muchos perretes del pueblo. ¡Oh, no, Dios mío, qué noticia tan infausa tenemos que hacer algo! Hay alguna posibilidad, por pequeña que sea, de que vayamos a cuenca, a exhumar... Bueno, exhumar sería con los humanos, pero con los perretes que debe ser, experrar. Ah, eso es, sí. Dios, es usted un diccionario con patas. Podríamos ir a experrar a patolas y al resto de perretes del pueblo. Quizá crea que me he bebido el entendimiento por hacer algo así. Bueno, el entendimiento no. Quizás otras cosas como el resoli, Martínez. Debo hacerlo. ¿Me estás diciendo que vayamos a cuenca? Esa maravillosa provincia de Castilla-La Mancha llena de agua. De ciervos. ¿Sabes lo que es el resoli? El resoli es una malgama. Capitana, ya sé lo que es el resoli. Está bien, muchacha, qué ansia eres. Quieres que vayamos a sacar restos de perretes, que prefanemos esas tumbas y volvamos a darle sepultura en otro sitio, en el que te interguéis per uno? Sí, yo no puedo seguir así. De no hacerlo, me veré obligada a cancelar los shows que son ya, en octubre, apenas quedan seis meses. Y como comprenderá, no tengo cuerpo para hacer reír, cuando en realidad estoy llorando el eterno drama del cómico. No se hable más. Saca billetes de la rápida. Preparemos los baúles y llaman nuestros asistentes de cámara para que se encarguen de todos los preparativos. Vamos a Cuenca, todo por los perretes. Vaya. Cuenca, ya estamos aquí. Vaya, no me lo había imaginado así, pero ¿dónde está la gente? No, es que no hay gente. En Cuenca tenemos la misma densidad de población que en La Ponia. Se lo puede usted creer. Por eso la gira se está complicando. Saber los productores se quejan de la poca fluencia de público es un tema valorado. Martín, el calla ya. No quiero hablar de trabajo ahora. ¿Tienes una pala? Pongámonos al tajo. Oh, Dios. Ya casi me siento de aquí. Venga, es por aquí a experar. Cerranas de Cuenca y van al pino. Unas por piñones, otras por bailar. Venga y van al final. ¡He tocado hueso! Dios, espatolas. Vaya, está prácticamente igual. Algo momificado, tal vez. Dios, estamos ante una momia natural, llamemos a Iquid. Déjate de Iquid, aquí hay mucho trabajo. Dios, qué floja eres. Aquí hay muchos perretes que nos necesitan. Dios, cómo he podido ser tan obtusa. He dejado llevar por el ego. Dios, qué gran trabajo hemos hecho. Mira qué cantidad de momias de perretes. ¿Y ahora qué hacemos con todo esto, Martínez? De momento pongámoslo en esta bolsa de basura industrial. ¡Fuego! Claro, el fuego purifica, incineremos los. Los podemos meter en esta vieja vasija. Así nos podrán acompañar siempre. Ellos nos inspirarán, teló por seguro. Nadie se habrá que se trata de una vasija funeraria. Dios, es una escenografía hermosa. Ah, sí, no nos tacharán de locas. Es cierto, vio cómo nos miraron el otro día en el ensayo a aquellos actorcillos. Nos trataron como unas trastornadas. Y sin embargo, no hay más ciego que el que no quiere ver. Que nos llamen trastornadas, que nos llamen locas o flipadas de la vida. Pero, como dicen por ahí, no cambiaras el mundo por ayudar a un perrete. Pero a ese perrete le cambiará su mundo. ¡Que llantera! ¡Madre mía! Aún estoy emocionada. Yo he hecho muchísimas transiciones emocionales. No has, estás estupenda. Oh, ha visto el llanto este, una salida. Mira, ha sido maravilloso. Oh, no, no, no, usted ha estado... Bueno, firme, firme. Es que en aquel momento yo estaba muy floja, suerte de la capitana, que me dio ahí el... Perdoneu que yo hubo acabat, ja. Yo no sé lo tal. No, es que he marxat un momento. Perdona. Pero que ahí lo lavabo. Va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va. ¡Que te has aburrido! No, no, no. Hemos contado uno de los episodios más grandes que nos ha pasado nuestra vida. Molt bonic, molt bonic. És una historia perrete total. Sí, sí, sí. Bueno, és que vosaltres els gossos, no? Somos uno solo. Sí, pero claro, el fet de desenterrar un gos es una mica forno. ¿Y van a pasar las excavadoras, cariño? ¿Qué quieres? ¿Tú ha de profanar en el campo santo? ¿Tú ha de potergeis? Sí. ¿Huviera pasado eso? ¿Tú sabes lo que hubiera sido eso? ¿Zombies perretes? No se ha fet mai una película de zombis perretes. Una feita nazis. Ya está. Ya iré a una extra idea. Queríamos rodar una película de zombis en cuenca. Con perretes. Bueno. Si es por pena, no, eh. Se ha aburrido, eh. No te aburrido. A ver, que me pregunté... No me ha aburrido, ara. ¿Qué? Voy a trobar LLARG. Voy a trobar LLARG. Madre mía. Madre mía, si lo hacemos, topa para rellenarte el programa. Me voy a partir de cadena y lo he encontrado largo. ¿Lo he encontrado largo? Ese quiere un flojo, Domène. A mí lo que me ha gustado es las sintonías, ¿no? Eso sé que... Que morro. Es una cosa que avui no tenim el pèndol aquí, eh. Sí. No hi ha trucades, eh. No hi ha trucades. No hi ha trucades. ¿Alguien pagará esto? De forma cara. Con toda la discusión que hemos hecho de llamar Maricoleta. Es como no te vamos a engallar. Hemos intentado que nos llame gente. Y ha habido una... Ha habido como... la invitación va, no vamos. Vamos a decirlo así. Sí, pero esto es lo normal. O sea, tú también amplías y hablas entre tu círculo de amistades. Oye, que vamos... No en tengo ni las cartas o algo. Venga, remedio. Si no truca a ningú, tenim el teléfono de las cartas, que es el 9332-2901. 9332-2901. Com que no hi ha ningú que truqui... No hace falta que lo digas tanto, eh. Sí que ho dic, perquè no... No la llama nadie, no la llama nadie. Així me siento locutor. Atención, porque yo preguntaré sobre la feina, preguntaré. Sobre la feina. ¿Qué quieres saber del trabajo? Mira, perquè aquest divendres fem el programa 1.800 de la penya del Morro. I era per saber com venirà... Bueno, no el programa, la feina en general. La feina en general, perdona, eh. Perquè jo no només treballo aquí, als matins, he de fer les meves coses, també. Què has de fer, carinyo? Doncs me'n vaig pels museus. Ah, sí? He de ser píker. Sí, presento actes, a vegades, treballo pel Barça. Ah, pel Barça, mira-lo. Mira-lo, tu eres un potentador. No, però... No hay rascas y no hay nada. Pobre, sí, conmigo. Pues nada, aquí ahora la Martínez va a sacar unas cartas, que las eliges tú misma, ¿no, cariño? Claro, porque el muchacho lo tengo allí, con tu permiso, ¿eh? Sí. Tú le estás transmitiendo la energía. Claro, y nada, permiso. Vale, pero yo te miro y te paso mi energía del trabajo. Claro que sí. Ya le he captado, cariño, no te preocupes. No te has elegido, molt explicando los pasos. He elegido cuatro cartas. Pensando en el asunto del señor Domínec respecto al trabajo, cariño. El trabajo, eh. ¡Ay, ay, ay, ay! ¡Ay, ay, ay! ¿Qué es esta carta? ¿Qué has hecho? Te ha salido el papa. El papa de Roma. ¡Uy, el colgado! A ver si voy a ser cura, ahora. Bueno, mayestar. El papa y la papisa, bueno. Pero, por favor, traduirlo al catalán, que está allá. Un momento, que voy a hacer un cuido de numerología. Numerología, ahora. ¿Soy piscis? ¿Eres piscis? Ah, muy bien. ¿Y cómo lo llevas? No sé si això influye alguna cosa o no. ¿Influye ser piscis? No, no influye, no. ¿Influye ser piscis? No sé, ¿te gusta ser piscis? ¿Te gusta ser piscis? La vida genera. Sí, a mi m'agrada, però és que com que veig com anir tirant les cartes, a vegades la gent diu... Mi querido cáncer, por ejemplo, ¿no? No, porque cuando no quieres darle el nombre, es que ya te conocemos, que ya le hemos dicho 20 veces. Ya te conocemos de otros carnavales. Si quieres, te llamamos Mariquita, que es un genérico, que usamos nosotros, no, mucho. No, Mariquita, no, diga'm Jordi Llavors. Vale, oi, eso sonó. Que le ha trocado el balón d'Andi, madre mía. Bueno, ¿qué le podemos decir a este muchacho? Inventatelo, así, ¿tota? No, eso sí que no. Bueno, ahora está en una situación, quizás te sientes un poquito estancado, puede ser. Estancado, hombre, como vosotros aquí... Madre mía. Pero eso podría ser que estuvieras evolucionando, involucionando, digamos. Está yendo para atrás. Pero no, en este caso, yo veo que te sientes un poquito estancado. Estancado, hombre, que son 1.800 programas, ya. A tu espalda. Són casi BD1, ja he de fer el programa cada tarda, eh. Y ahí se está ahí, con alguien cerrado. Yo voy a hacerlo aquí. No me agradaría venir, pero no, porque yo te feé de técnicas, o de pròlades músicas, o de purables... No, no, es contatumano. No, es contatumano. Yo tiran las cartas con un cristal de por medio. Esto es... És que me... se semblu... El Anthony Hopkins en la película esa... ¿Qué película, ve? Bueno, pues la de... Clarice. Clarice. Ah, sí. No era Anthony Hopkins. Sí. A ver, que... malgratot, aunque te sientas un poquito estancado... Uy, Procúo. Martínez, cui Procúo. Te estoy tirando las cartas, eh. Estás cortando la energía y yo así no trabajo. Uy, perdón, no, no, no. No voy a darte energía. Perdona, digues. Entonces, aunque tú, quizás, estás un poquito estancado, no significa que sea malo, ¿eh? No. Porque además tienen la carta de pie. No estás en revés ni en asaltes. Está la carta de pie. Entonces, de todas maneras, tu cariño tienes una conexión extrasensorial. ¿Con quién? No lo sé, pero él está muy conectado. ¿Pero con quién? No sé. Bueno, es verdad, pero tenlo para que estén en WhatsApp, tenim la chichada de Radioisberg.com. No me refiero a eso y tú lo sabés. Pero bueno, tú tienes una conexión bastante fuerte, entonces el universo te va conceder un trabajo... Digno. ¡Gracias! ¡Gracias, no! ¡Gracias! ¡Gracias, Martínez! Bueno, yo tengo que decir que ella también se le hace venir para que toque de bien, ¿eh? No, porque yo a ti... ¿Recuerda alguna tirada con el miaño? Me la crec, me la crec. Bueno, escolta, m'ha agradat molt, m'ha agradat molt que entresis les cartes. Jo estic d'acord, jo noto que també tinc alguna cosa extrasensorial. Sí, las anteces. Que capto cosas, jo capto coses. Tu captas cosas. Yo capto cosas, ¿eh? Aquí una estic sembló... pero... Y ahora te parece una estúpides, pero tú vas a aprovechar eso para que te venga algo nuevo. ¿Qué hiciste, sabrán? ¿Qué me dice él? Eso es lo que me ha venido, cariño. ¿Se va a ser expertista? No, no, no. Va a seguir en el mismo campo. Va a seguir en el mismo campo. Pero le vais bien. Lo que pasa es que aún no está de todo dado él, tiene que hacer sus conexiones... Bueno... No me ha durado suficiente. Però bueno, ya me durarán. Ya me durarán. En fin... Té que anar 10 anys, oi? Sí... Noies... Que les despides. Ja no vago. Ja no vagos? Sí, és que ara ve la Otla Mets a parlar d'arteteràpia. Molt bé. Benvingut. Jo que estem molt no sóc, crem-t'ho. No sóc tan demo-arteteràpia. Com que no? No, ella fa una... L'arteteràpia és una eina terepòtica per nens i adolescents. Ah, molt bé. Clar, perquè a Dimecres tenim la gent de l'Espai Esència, que és un lloc on fan cursos i fan... Sí, bueno, però nosaltres som com adolescentes. I fem art, i fem teràpia. Pregunteu-li, potser us podeu quedar. Si no, ens veiem d'aquí dues setmanes, i no ho dirà aquí un convidarem d'aquí dues setmanes. Era com una sorpresica. Ai, vale, perdó. Ho decim, ho decim. No, un poc d'anunci. A veure. A veure, que vamos a entrevistar Amparo Moreno. Què diu d'ara? Sí, que m'agradaria. Estamos muy ilusionadas. Nos hubiera encantado que hubiera sido este miércoles. O sigui que no, entradita, eh, per a ir a verla? Sí. Està al Teatre de la Jova Regina. Exacte, molt bé. Ya tiene mucho año, no la paro. No, no. No estás estupendo. Bueno, en fi, doncs ja l'anireu a veure, i d'aquí dues setmanes l'entrevistarem. Que vagi bé i guapes. Adiós, periño. Adiós, periño. Bé, fem una pausa per la public, i d'aquí uns moments parlem de artaràpia amb la Otlemurg. Avui, artaràpia dirigida a nens i adolescents. Fins ara mateix. 60 i més. El magasin fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre, i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. YouTube, Instagram, i ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610-777-015, ràdio d'Esvern. Cada dia, més a prop teu. Un seguit de l'actualitat del baix i l'obregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador o el dispositiu mob. Informatiucomarcal.com. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, informatiucomarcal.com. Despertanta, corrent, esmorzant, comprant, passejant, quedant, treballant, celebrant, sortint, conduint, vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Ara es pot despràdiu d'Esvern. Si tu n'hi t'espràdiu d'Esvern. La ràdio de Sant Just. L'hi ha d'haver dit tot tu. Ràdio d'Esvern, 98.1. Ràdio d'Esvern, 98.1. 10 minuts hi arribem al punt de la ciutat d'Arda. Avui ja començo entonant el meu culpa, perquè anem tard ja. Bona tarda. Hola, bona tarda. Perdona, perquè tenia les glòries. Hem de parlar d'art teràpia, com ja fa una setmana que ve l'Otta explicar-nos-ho des de l'Espai essència de Sant Just. I avui concretament volem parlar, perquè la setmana passàvem a fer una introducció, de l'art teràpia, d'aquesta eina que pot ser pràctica pels nens i els adolescents. Sí, exactament. Terapia amb els nens, art teràpia amb els nens. Quin tipus de nens acudeixen al teu consultori? En general, vienen niños que se ve que en su comportamiento hay un sufrimiento. Puede ser un problema de aprendizaje, problemas relacionales que sean en la escuela, como en la familia, conflictos, duelos y hiperactividad. Claro, que ahora hay muchos niños detectados con hiperactividad. Sí, a més, es como lo fácil. Aquest nen té hiperactividad. I tothom ho diagnostica. Com funciona l'art teràpia i pels nens, sobretot? A través de la creatividad y de los juegos, porque se juega también mucho, los niños sublivan fuerzas interiores, conflictos, preocupaciones. Las plasman en un papel o con el barro o con el cuerpo, y ahí saca fuera lo que se ve, lo que hay dentro. Es decir, que trabajamos mucho con el inconsciente, aunque los niños no saben en general que vienen para terapia. Es como llevarles a que tengan vivancias distintas de lo que están acostumbrados a tener en su vida. Venen a jugar, potser. O venen a hacer, com dius tu, una altra cosa, per no predisposar-los a que estan fent una teràpia o que estan en alguna cosa semblant. Eso, sí, sí. El juego es muy potente al nivel terapéutico, porque el niño actúa y a través de su actuación, a través de su forma de ser, se nota lo que está viendo mal, y entonces ahí se puede ir conduciendo y ofrecerle la oportunidad de tener una vivencia distinta. Por ejemplo, un niño que tiene muchísimo conflicto, ahí es poco a poco dejarles salir su conflicto, dejarles salir su rabia, y acompañarlo para que pueda vivir la ternura en él, la relación más sana y a través de juegos, a través de creatividad. Bé, de fet, per exemple, tu dius que els nens, avui en dia, els jutjem molt, no se'ls para de jutjar, si estan ben fet, si estan mal fet, si això és així, són molts inputs i molta pressió pels nens, també. Sí, cada vez más, pues se reduce la capacidad de creatividad, y de creatividad no solo al nivel artístico, sino al nivel de la vida en general, y están mucho bajo presión de haber lo que opinan los demás, tienen que entrar en un cuadre muy rígido, muchos niños, y ahí se les cortan las alas un poco. Entonces, dentro de un encuadre, porque, claro, hay un todo un protocolo, pero dentro de un encuadre se les permiten volver a conectar con ellos mismos. Perquè la teràpia per nens funciona igual que la d'adults, que ens va explicar la setmana passada que les sessions la gent dibuixa o expressa, de forma artística, les emocions que té a dins amagades i que fins i tot, potser no sabia ni que les tenia. També es el mateix procediment amb els nens. Es un poco distinto, porque los niños, el final es lo mismo, pero el protocolo es un poco distinto, porque los niños, en general, sobre todo los pequeños, antes de los 10 años, no saben que viene para terapia. Entonces, el objetivo está fijado con los padres al principio, y ellos no vienen para una terapia. Con los adolescentes sí que, en general, se habla, se habla más de los problemas, y con los niños no se habla tanto. Se vive experiencias distintas y se les permiten volver a crear cosas sanas en ellos mismos. De fet, per exemple, se'ls anima, se'ls motiva, no?, perquè expressin justament aquesta creativitat que tenen dins. Quines activitats, per exemple, motivadores se'ls pot arribar a proposar des de la teràpia als nens? Pues yo con los niños trabajo mucho con la pintura y con el barro y con los cuentos. Y el barro es una herramienta muy potente que permite sacar la rabia que los niños se van tragando al cotidiano, y para un niño, por ejemplo, que tiene muchísimo conflicto y que le cuesta gestionar estas angustias, pues es una herramienta muy potente, porque la saca a través del barro y luego se construye otra cosa. Entonces, al nivel inconsciente, él también va construyendo algo gracias a su angustia al final. Aquestes són algunes de les qüestions, no?, pel que fa de la teràpia amb els nens. Els objectius principals de la teràpia es poden resumir amb un parell o tres de punts, no?, què dius tu? Sí, los objetivos es que depende también mucho del niño y para qué viene, pero, en general, es favorecer al autoconocimiento y la valoración de cada uno. Entonces, eso profita mucho al nivel del aprendizaje, porque un niño que tiene una autoestima muy baja no aprende cómo tiene que aprender y le cuesta al colegio, en general. Y notamos que hay niños que vienen que tienen dificultad de aprendizaje y que al final es solo un bloqueo que ha habido a un momento dado, pero no es una cuestión cognitiva de capacidad intelectual. Se les aprenden a profundizar sus sentimientos, sus emociones, las positivas y las negativas y poder gestionarlas también. Entonces, tiene un efecto beneficioso al nivel social y al nivel de la familia, como se relacionan entre los hermanos, por ejemplo, también. Exacte. De fet, tot això amb aquests exercicis, no aquests jocs pels nens, que desenvolupen també aquesta creativitat. Per exemple, això que deien de fer, fins i tot d'una escultura, en fang, o fins i tot dibuixar... Com, per exemple, l'altre dia que comentaves, que pels adults utilitzes una part del cos que et faci mal, per exemple. Llavors, els nens dibuixen el que els hi sembla. Els pares, com ho reben tot això? A quin paper juguen, amb la teràpia, amb els nens? Un papel muy, muy importante. Siempre veo los padres la primera vez, para ver lo que hace, que quieren que sus hijos vengan. Y luego, planteamos unos objetivos. Y luego, lo que voy observando del niño, no hay ninguna interpretación ni de obra, ni de dibuix. Pero voy observando cómo se comporta el niño. Si es un niño que, por ejemplo, muy voraz, que quiere toda la pintura, que quiere vaciar los tubos, entonces veo los padres y qué es lo que os dice en casa. ¿Qué es lo que pasa en casa? Para que ellos, en su comportamiento, vayan ajustando algunas cosas al cotidiano para ayudar y apoyar el proceso terapéutico. Y sin los padres, con niños pequeños, va mucho más lentamente. I, de fet, ja per acabar, hi ha alguns exemples concrets, que has tingut últimament com, per exemple, el cas de l'Anna. ¿Qué ha passat amb l'Anna? Ella, por ejemplo, tenía muchos conflictos y dificultades para gestionar su... la frustración. Y muchísima rabia, muchísimos problemas con los amigos, en familia. Entonces trabajamos mucho desde... al principio mucho con el barro, y ella ha pasado varias sesiones destrozando, destrozando el barro, sacando su rabia, sin ella misma saber conscientemente lo que estaba pasando. Y luego empezó también al nivel simbólico a tirar, por ejemplo, a destrozar tal amigo, pero es todo al nivel simbólico. Cuando se hace al nivel simbólico, al momento de la vida real se suaviza muchísimo. Y luego empezamos a reconstruir este barro, a crear otra vida para el barro. Y ella, al dia a dia, al cotidiano, se ha ido suavizando muchísimo y ha podido experimentar su dulzura. Y luego, dentro de la sesión, empezamos a trabajar. ¿Qué es la dulzura? ¿Cómo se cuida un animal? Por ejemplo, a través de juegos, y poco a poco se ha ido desarmando su rabia. Quantes sesions heu fet amb l'Anna per cruzitat? Anna ha sido en proceso durante un año escolar, más o menos. I cada quant temps? Cada semana. Una vegada a la setmana. Un año escolar, y al final del año, pues ya se vio que estaba... Estaba bien y feliz, sobre todo, que es la idea. Clar, això és el més important. També cal escoltar una mica les vies que el poden ajudar. Està bé amb ell mateix. La teràpia n'és una, i l'Òt la Merc, que és una autèntica especialista a cada setmana al programa, ens explica algunes qüestions durant aquestes sesions que estem fent especials des de l'Espanya d'Escència. La setmana que ve vindràs o no? No sé si soy yo Carolina, una de las dos. Doncs avui sí que és l'últim dia, em sembla, que tenim aquí. O s'ha fet molt cura, això. Has de tornar, eh? Sí, sí, ja vol veure. Moltíssimes gràcies. Gràcies. Que vagi bé, que vagi bé. Nosaltres connectarem amb Catalunya Ràdio, tot seguit, per escoltar el bolletí de la sis i la segona hora. Parlarem de gossos a l'Espanya d'Educació Canina amb l'Albert Capapell. Avui sobre la castració, fins ara mateix, a la penya del Morro. Bona tarda. Catalunya Ràdio. Les notícies de la sis. Bona tarda, us informa qui li en sabria. Esquerra Unida i algunes veus del grup Mix li han fet una crida a Pedro Sánchez perquè m'hi dic cap a l'esquerra. Li ha demanat el portaveu d'Esquerra Unida, Alberto Garzón, i també des de les files de Viuldo i de Compromís. Bona tarda, contundent Alberto Garzón. Rebutja que, per formar el futur govern espanyol, s'hagi de triar entre Ribera o Rajoy. El temps és temps de les Esquerres, insisteix al portaveu d'Esquerra Unida. I davant d'aquesta realitat, Garzón exigeix a Sánchez que sigui valent. Es mentira, es falso, y usted lo sabe, que esto sea una elección entre Albert Ribera o Mariano Rajoy. Lo que le pedimos es que usted sea presidente, y le pedimos a usted que sea audaz, que no va a ser fácil, pero que ahí le vamos a encontrar y nos va a encontrar a nosotros. En la mateixa línia, Joan Voldoví de Compromís advertit Sánchez, que, si vol canvi i diàleg, no pot presentar-se en un debat d'investidura amb un pacte tancat amb ciutadans. Àngels Lafuen, de Catalunya Ràdio, Madrid. Notícies breus, Montse Guadrén. Cobrar la turi i rescatar un pla de pensions deixa de ser incompatible. El Tribunal Suprem ha canviat la seva doctrina i ha donat la raó a una dona. Aquí l'inem va retirar el subsidi que va recuperar 16.000 euros d'un pla de pensions. Fins ara els diners que s'obtenien al rescat, el pla s'equiparaven amb una renda de treball, i, per tant, es consideraven incompatibles amb el fet de cobrar la turi. Ara el Suprem modifica aquest criteri, diu que els diners recuperats no s'han de computar com a ingrés. Segons la sentència, és un patrimoni que la dona ja tenia. Per això el Suprem conclou que l'afectada no ha perdut el dret de rebre la prestació per desocupació. Sánchez représ a la vana a Cuba les converses de pau entre el govern de Colòmbia i l'Esfarc. El camp negociador de la guerrilla s'ha mostrat disposat a tancar com més aviat millor el full de ruta per posar fi a un conflicte que fa més de 50 anys, mig segle, que dura. Abans, a Ginebra, davant del Consell de Drets Humans de l'ONU, l'administra de fes estrangers colombiana s'ha mostrat esperançada que l'acord es pugui tancar aquest any. Un nen d'11 anys va fingir que necessitaven al lavabo d'una venginera per poder advertir que la seva mare conduïa sota els efectes de l'alcohol. Els fets van passar dissabte a les C35 vidreres a la comarca de les selves, segons han confirmat avui els Mossos d'Esquadra. Girona, Maria Rovira... Bona tarda, la dona havia anat a buscar els seus dos fills a un centre de menors totalats on resideixen. Quan van arribar a la venginera, un dels nens va aprofitar que anava al servei per demanar un treballador que visés la policia de l'estat d'embriagues amb què conduia la seva mare. Quan van arribar els Mossos, van instal·lar dones submetres a la prova del col·lèmia i, com que s'hi va negar, la van detenir. La Generalitat analitzarà els fets i si la mare pot tenir nous permisos per veure els seus fills al centre de menors. Maria Rovira, Catalunya Ràdio Girona. Els Mossos i Veterinaris de Girona sumen esforços per localitzar els propietaris d'animals perduts o abandonats. El col·legi de Veterinaris ha lliurat 6 lectors de microchip a la policia. Girona, també, Carles Callés. Bona tarda. L'any passat es van identificar la via pública amb més de 700 animals gràcies a aquest sistema de microchip. Bernat Sardà, president del col·legi de Veterinaris de Girona, destaca en aquesta misora la col·laboració de les clíniques. Tenim l'aventatge que hi ha curat clíniques veterinàries de les comarques de Girona, que col·laboren amb el Mossos. I es sereixen els motors pel col·legi dels microchips quan no ho desitxin. Carles Callés, Catalunya Ràdio, Girona. L'arquitecte del bisbat de llei de demanda més dada sobre l'estructura de l'església de Rosselló abans de metre un informe definitiu sobre si tècnicament és possible reconstruir-la o no, i recordareu que el campanàs va ensfondre el dia 29 de gener. Lleida, Rafa Aventura. El bisbat de llei de demanda més dada sobre l'església de Rosselló, Víctor Espinoza calcule que en un mes es tindrà l'informe definitiu. Preveu que tardarà, doncs, aproximadament un mes per emetrar l'informe final amb el qual es podrà comprovar si la resta de l'edifici admit rehabilitació o no, i aquesta rehabilitació faria també una valoració econòmica. El bisbat de llei de demanda si és possible aposta per la reconstrucció. Rafa Aventura, Catalunya Ràdio Lleida. Esports, Marta Gràcia. Lluís Enrique no es refia del rayo. El Barça jugarà demà contra l'equip madrilell en la lliga, i el tècnic Asturia ha destacat l'aposta ofensiva que fa el rayo amb Paco Jemez en la banqueta. Busquets i Sergi i Roberto ja estan recuperats, però fins demà no sabrem la llista de convocats. Els 8 jurors afectats per gastroenteritis en l'Espanyol han entrat en la llista de convocats per al partit de demà contra el Betis. El tècnic Constantin Galca decidirà demà si juguen o no. En la llista també hi ha Comanó Betats, Caicedó i el porter Arlauskis. Bona part dels partits de la 27ª Jornada Lliga se disputen hui, Celta Vila Real, Mala Gavalencia, l'Ètic de Bilbao Deportivo, Sevilla, Eiber i Llevan Madrid. Els blancs hauran de fer rotacions per les nombroses baixes. Benzema, Modric, Veil, Marcelo, Arveloa i Carvajal, i també Ramos, este últim cas per sanció. Suspensió de participar en qualsevol competició europea durant un any per al Galatasaray. L'equip turc ha trencat la regulació financera, segons la UEFA, i també es exposa ara a una multe econòmica. En la sobal d'en Bol, Benidorm Grangers i Guadalajara Barça. I en bàsquet el Barça ha viatjat a Rússia, on demà jugarà en l'Eurolíga contra el Quimqui. I en la Lliga femenina, dos partits en presència catalana hui. Conqueró de huelva, un i Girona i perfumeries avenida de Salamanca, cadí la seu. A la set i tornarem, com sempre. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 6 minuts us parla Cristina Vargas. La turbaixen 52 persones al mes de febrer de Sant Just. Ara hi ha 603 persones apuntades a les llistes d'ocupació del municipi. La tendència a la baixa de la tura ha estat generalitzada al territori al mes de febrer. El Baix Llobregat, per exemple, 3.346 persones, han trobat feina l'últim vesc. I a Catalunya el nombre de persones aturades ha reduït en 7.843. Més coses, aquest vespre arrenca la tercera edició del cicle d'audivisuals a muntanya de les Cs. La sala del cinquantenari de la Teneu acolla a les 8 al vespre la projecció de dues pel·lícules guanyadores del Festival Internacional de Cinema de Muntanya de Toralló. Parlem de la projecció de Montribey Project i Jeb Glosmetanoia. De fet, aquestes dues pel·lícules seran presentades pel director del Festival Joan Salaric. I encara en clau cultural fem un apunt més, perquè, de fet, s'han just celebrar el dia internacional de la dona, que es commamora dimarts 20, a més d'1 quinsana de propostes, una d'equestes activitats té el lloc, en l'escep del vespre, a l'Estàleg I fins aquí la impulmació local. Nosaltres tornem a partir de la set del vespre amb els senjors notícies Addition Vespram. I fins aquí la impulmació local. Nosaltres tornem a partir de la set del vespre amb els senjors notícies Addition Vespram. I fins aquí la impulmació local. Nosaltres tornem a partir de la set del vespre amb els senjors notícies Addition Vespram. He comentat tots els dimecres a les vuit del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les onds en punt del matí. Recordeu, xeixanta i més. Ara ve un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Primer van ser les zones. 98.1 FM. Després internet. Radio d'Esvern. Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram i ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610.777.015. Radio d'Esvern. Cada dia més a prop teu. La informació del baix i l'obregat. Informatiu comarcal.com. Despertanta. Corrent. Esmorzant. Comprant. Passejant. Cadant. Treballant. Celebrant. Sortint. Conduint. Vius connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Radio d'Esvern. 98.1 FM. Radio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. El Magasín fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern.