#875 - La Penya del Morro del 4/3/2016

A l'àmbit. I per ràdio t'ho has fet. I per ràdio t'ho has fet. Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Cent Just escolta la desvernada. I tu t'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada, divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio Desvern. Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Cent Just escolta la desvernada, divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. I per ràdio t'has fet. Despertanta, corrent, esmorzan, compran, passejant, caden, treballant, celebrant, sortint, conduint. Després de les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Ràdio Desvern, 98.1, Ràdio Desvern, 98.1. Què tal? Bona tarda, senjors i gent de les transit com esteu. Benvinguts al programa de les tardes de la ràdio. Avui, programa número 1.800 de la penya del Morro. Oh, gràcies. Gràcies, gràcies. Gràcies per aguantar-nos cada tarda, des de Falla, a gairebé 10 anys, el 98.1 de la F&M. Ràdio Desvern, la missora municipal de Senjors. Avui és un dia històric pel programa perquè hem arribat ja a les 1.800 edicions amb decenes i decenes de col·laboradors que han passat per aquest humil despai cada tarda entre les 5 i les 7, aquí, a la ràdio. Me'n recordo de com vam començar. De fet, no me'n recordo de com vam començar. És que fa molt i fa molt, en fi. Agraï a tota la gent que ens seguiu cada tarda, ens escolteu i avui farem un programa especial, perquè és el número 1.800, i això ens ho tenim a dins, però tampoc no canviarem gaire coses, perquè continuarem tenint la Cristina Vargas amb les notícies de Senjors, els gusts gastrogunis... Ja no sé parlar, ja, perquè heu quedat amb emoció en 1.800 programes. El Dani Martínez de Don Ciribella amb els gastrogunis, l'antia agenda que no hem de fer aquest cap de setmana, especial 1.800. Avui tot és especial 1.800. També com si en un món català ja ho veurem, ho fem o no, amb el Dani Martínez, i amb el cinema del Jordi Roque, especial també 1.800 programes. I, a més a més, també farem en directe el sorteig d'un sopar per a dues persones a la torre de l'Areu de Senjors, perquè durant aquesta setmana hem deixat un post al Facebook del programa on tothom qui volia podia escriure la seva opció i la seva opinió de què volíeu que fessin pel programa número 1.800, és a dir, el programa d'avui de l'Apenya del Morro. Hi ha hagut bastanta participació, una decena de persones, concretament, i d'aquí una estona llegirem com ha anat això i què diu la gent. Però vagi a tot això, avui, a l'Apenya del Morro, especial número 1.800 programes. Bona vegada, especial, especial. El programa d'hi vendre és 4 de març. Normal, recordem i vinga, t'hi atreves. En fi, anem cap a les notícies amb la Cristina Vargas. Espero que acabi la sintonia, com a mínim, i que quedi bé. Vinga, 1.800 programes. Gràcies a tots i totes per escoltar-nos. Vinga, l'Apenya del Morro i les 3.800. Bé, hem de començar, com sempre, parlant de les notícies. A veure si farem un programa especial per fer 1.800. Hem de continuar, Cristina, com si no passés res. Bona tarda, Cristina. Bé, diumenge se celebra una nova exposició canina al parroquetes del nostre municipi cada any pels vols del mes de març. Té lloc al poble una nova exposició de gossos puntuable. Ojo, per el títol de Millor Goss de Catalunya. Poca broma, en aquesta ocasió, però les proves arribaran a la setjana edició i sumaran pel campionat del 2016. Ho organitza tot això, la Reial Societat Canina de Catalunya, de... de la Reial Societat de Catalunya. Cristina, a veure, això serà aquest diumenge. A partir de quina hora, el parroquetes? Doncs a partir aproximadament de les 11 començaran les proves, tot i que cal destacar aquelles persones que volguin participar, poden estar a partir de dos quarts de 10 del matí, que serà quan es comencin a poder fer les inscripcions, en aquest cas, per participar del títol de Millor Goss de Catalunya 2016. Recordar que costen aproximadament entre uns 15 i 20 euros. Per tant, totes aquelles persones que vulguin, a partir de les 11 del matí, tenen una cita i els participants una miqueta abans mitjaureta. De fet, d'Esteca Casanjos és una de les proves puntuables del circuit, que atria el Millor Goss de Catalunya. Diumenge, com deies, a partir d'aquesta hora, els cursos que hi competeixin hauran de passar una sèrie de proves davant dels jutges, per tant, de guanyar els punts que els poden fer aconseguir aquest títol. A banda de la prova oficial, d'Esteca Casanjos també hi haurà proves més lúdiques, que no són puntuables per aquest títol de Millor Goss de Catalunya 2016, hi haurà d'altres curses, i en la qual tots els cursos poden participar. De fet, els cursos que no tenen pedigri també poden participar. A més, els jutges, presents a l'exposició canina, també poden concedir a aquesta categoria, en aquest cas, per tant, que els cursos que de la qual no disposen poden adquirir-la. Com deies, les inscripcions s'obriran a partir de dos quarts del matí, i a partir de les 11, aproximadament, començaran les proves, sobretot, en aquest cas, de cara a les puntuables, i pel mig d'on se'l aniran alternant amb les altres exhibicions dels cursos. Molt bé, doncs ja ho sabeu. Si voleu anar-hi, al Parroquetes. El Parroquetes és aquest que està a sobre del Casal de Joves, de Sant Just des Vent, allà, al costat de la vinguda d'industria, del Barri Sud. Continuem amb més coses. Hem de parlar, ara, de la calçotada que, com cada any, fa Esquerra Republicana, i serà aquest diumenge. A més, la jornada també comptarà amb dos actes en commemoració del Dia Internacional de la Dona, dins d'aquest acte d'Esquerra Republicana Sant Just. Correcte. De fet, la calçotada, com deies, acollirà en commemoració el 8 de març l'actuació del grup de dones Corajo, que han estat convidades, i també la lectura per part de dones, evidentment, de diferents poemes de Maria Aurelia Campany i també Montserrat Roig, en commemoració dels 25 anys de la seva mort, i també de Núria Casals. Perdona, Corajo, ara que no para. Em veiem una salutació que van venir a cantar Nadal·les, justament el 23 de desembre, aquí, el programa, i han tocat i han cantat a la Perroquia també... La Pella del Morro dona sort. Sí, bueno, ella ja ha portat una mica de sort de casa, però sí que és veritat que després també aquí... No en dius, però això, quan surten algú, l'explotem fins ja que mort. I, llavors, Corajo a tope, Corajo a tope, ens ha agradat molt. Això serà però on dius? Tot plegat serà a l'exterior del casal de joves, si el temps ho permet, si no s'haurà de fer a l'interior, d'altres maneres, després d'aquests dos actes, en commemoració del dia internacional de la dona, que estaran conduits per anar a consult, arrancarà la calçotada anual de la formació. Molt bé. Tot plegat començarà a partir de les 12 del migdia, part del desistir, doncs, aquesta calçotada ja està en la venda, per 15 euros, i es poden adquirir a la gran Gére Carbonell, i també al local d'Esquerra, al carrer Raval del Creu, número 4. Veia que ve amb aquesta gent de del cap de setmana. S'enjust parlant del nou concert de jazz, que a la Taneu hi haurà amb José Carlos Cubas Quintet aquesta nit. La sala del cinquantenari serà l'espai d'on faran el concert de la Taneu, que coincideix i que és el concert del mes de març del cicla On Are Jazz Series. Sí, el Quintet està format per en Claudio Marrero, el saxofó en pol rivera al piano, Emilio Martín al contrabaix, Eric Castillo a la percussió, i, evidentment, d'aquí, el nom del grup, no, en José Carlos Cubas, que és compositor i percorsionista. El seu repertori podem destacar que està basat en el jazz i també en els ritmes llatins, i està format íntegrament per composicions pròpies, com, per exemple, Marge o Este, on, de fet, la improvisació i la interacció entre els diferents components del grup és fonamental. L'actuació tindrà lloc com cada concert, en aquest cas, del cicla On Are Jazz Series, a les 10 de la nit, a la sala del cinquantenari de la Taneu. Les entrades amb consumir sincloses recordem que tenen un preu de 10 euros per al públic, en general, d'avui d'euros per als socis i sòcies de l'entitat, i de 6 euros per als menors de 30 anys. Molt bé, doncs si voleu anar-hi, ja us sabeu aquesta nit, concert de jazz i blaus bons, perquè aquest cicla de On Are Jazz Series ens agrada molt, i avui amb Jose Carlos Cubas Quintes. En fi, ho hem de deixar aquí, Cristina. Gràcies, com sempre, ja sabeu que teniu més informació. Ara mateix, a RàdioDesbert.com. I a partir de la set, els enjuus, notícies, edició, ves per apuntar la Cristina. Bona tarda, que vagi bé. I aquí un moment del programa. Avui parlarem amb l'Anna Maria Ricard. Vaig a baixar una mica la música. Portem 1.800 programes i la música sempre dalt. S'ha de baixar una mica ara. Avui parlem amb l'Anna Maria Ricard, que és drama turga. D'un espectacle que vam anar a veure a la seca espai brossa a Barcelona, que és al costat del Born. La Rambla del Born, vull dir, al barri del Born, de Barcelona. I és una obra que està molt i molt bé. Fuent-ho bé, una brevetratada sobre les ovejes domèstiques. Em parlem d'aquí uns moments. A l'Àfrica d'Araves a l'Apena Morró. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el xilaut, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desvernada. I tu t'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada, divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio d'Esvern. Vits, molt més que a nits de l'electrònica. Vits, ara de divendres, dissabtes i domenyes a 10 a 11 de la nit. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610-777-015. Ràdio d'Esvern. Cada dia, més a prop teu. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio de Svern. Ens posem una mica de segle d'euro, quan són les 21 de la tarda i continuem en directe en aquest programa de la penya del Morro, que avui, com us he comentat, fem el programa número 1.800. Cosa que ens fa? Sí, moltíssima il·lusió. Gràcies, gràcies. Moltes altres, continuem amb normalitat. I de fet, mireu, ahir vam anar a veure una obra fantàstica que fa a la Seca, a l'espai brossa, a Barcelona, i que tindré l'oportunitat de veure fins aquest diumenge, perquè ja acaba. Han estat girant entre 3 i 4 anys per l'estat espanyol, tot i que aquesta obra va sortir d'un tallet de l'institut del teatre. Ha guanyat un munt de premis, com per exemple, al festival del Magro, i ara ha arribat, per fi, a Catalunya. Es tracta d'una versió de Fuente Ovejuna, de l'OP de Vega, que l'han titulat Breve Tratado sobre les Ovejes Domèstiques. Per parlar-nos d'aquesta obra tenim el telèfon a la seva dramaturgà, que és l'Anna Maria Ricard. Ana Maria, bona tarda. Bona tarda. Hola, què tal? Bon dia al programa, gràcies per atendre'ns. I abans de res, escolta, enhorabona per la feina feta, perquè és una obra que ara ho comentava molt coral, i que tu has fet una mica la dramaturgia a partir... Bueno, està basat, vaja, que és el Fuente Ovejuna mític del l'OP de Vega. Explica'ns una mica d'on sorgeix aquesta idea, i com arriba això als escenaris? Doncs, com deies abans, va sortir d'un tallet que d'encel·lícits del teatre, ens vam ajuntar a un director i a la dramaturga, un escenògraf i actors de la mateixa promoció, que havíem de fer un treball plegat, va sortir la idea de fer aquest Fuente Ovejuna, ell em va proposar fer un Fuente Ovejuna al carrer, perquè aquesta obra està concebuda per ser-se al carrer, i de fet l'hem fet al carrer, al tot arreu. Ah, sí, teatre de carrer, eh? Sí, sí, és de carrer, el que passa és que, quan ens vam tenir l'oportunitat de fer-ho a la seca, a la sala jombrosa, a la sala gran, i vam poder mantenir la distribució que fem al carrer, com si fos una plaça, el públic està encert, clar, envoltant els actors, els actors, quan en parlem al públic, i això te n'ha de dir perquè... No, això te n'ha de dir, que ho trobes les grades, i que sí, clar, donar sensació que estiguis al mig d'una plaça. A més, s'aprofita també tot l'espai de la seca, que és molt guapo i molt xulo, i com dius, també, els actors es comuniquen amb el públic de forma directa, com si estiguessin al carrer. Per tant, aquesta essència, home, ja era que es viu encara, no? Sí, sí, no, no estem molt contents, perquè pensàvem què passarà de passar al carrer, a l'interior d'una sala, a vegades, en la reacció del públic és diferent, a l'interior d'un carrer, a vegades, a l'interior més, o a l'interior més, és un altre espai, a l'interior d'un teatre, la gent potser està més acostumada a veure les coses i prou. I no, no, estem tenint una molt bona rèccia del públic a nivell de quan els actors els pregunten coses, o es dirigeixen a ells, i ja es crea una energia molt, molt maca, també, a la seca. De fet, expliqueu la història, la famosa història de Funtou Béjona, no? D'aquest poble, d'aquest conjunt de municipis, que decideixen unir-se per combatre i finalment matar el governador, el comendador, i que vagi tot això mentre passa, és una mica teatre dins el teatre, no? Mentre teatre, perquè els actors també comenten, opinen sobre tot aquest fet, basat tot això recordem en una situació real que va passar al segle XVI, en la qual l'OP de Vega es va inspirar. Tu, com a drematurga, què ha sigut el més complicat a l'hora de crear el text? Perquè també tinc la sensació que no ho sé, que és un text que heu creat una mica entre tots, no? A veure, sí, a l'inici, amb tota l'equip, vam estar parlant molt d'aquests que ens assemveu el text, si l'havíem de ser o no fer ara, de quines coses ens creaven atenció, quines no, i a partir d'aquí, jo vaig crear, a partir del que va sortir, va sortir la idea de dir, doncs, fem uns actors que van fent l'obra, però a l'hora la comenten, i alhora es creen escenes que tenen a veure amb temes de l'obra, però que no són l'obra, i a partir del que vam parlar els primers dies, i després vaig agafar aquelles idees, aquells material, i vaig anar construint, doncs, totes les entrades i sortides al text de l'OP, perquè en el fons fem això. Anem entrant, anem explicant l'essència de l'obra, perquè si llegiu o veieu que hi ha hagut una de l'OP sencera, és molt més llarga, hi ha una subtrama amb el risc catòlic, tot això, ho vaig treure, i vaig anar construint uns personatges que en el seu moment estaven adaptats a l'actor que els havia de representar, i van creixent després d'un primer treball conjunt, perquè hem de dir que en aquest cas ha sigut un treball molt d'equip, i després quedó, ha anat a fer la seva feina, evidentment, però va partir d'unes converses molt llarges i molt divertides entre tots sobre la sua telejona. Clar, de fet, el subtítol brevet tratat sobre les ovejes domèstiques amb el tema de l'ovella està, en el bon sentit, explotat i estirat, perquè clar, l'imaginar i col·lectiu del que és l'ovella, i es parla de tot tipus d'ovelles, perquè serveixen... En fi, tot això també és creació col·lectiva, com funcionen els tallers de l'institut del teatre o no? El que és que es col·lectivar no t'interessa. Tot això, el crear com estaven dient a aquesta obra. Aquest escup posava el sobranet de sorra, com ve comentaves. Sí, sí, sí, és això que l'escupa posava, va dir el que li semblava l'obra, si algun moment determinat va dir... Doncs, ostres, diuen que ara no me l'he llegit, en una de les primeres reunions. Jo vaig convocar que un dels actors que fa Fuente de Junta confessa que ell no se l'ha llegit, que li han explicat com anava, però per això et dic que a partir de les cosetes, que van anar sortint, després es van... Jo vaig anar creant els textos, a banda d'altres que van anar sortint paral·lelament, i tot plegat, que vaig anar fent, però moltes coses, les cançons, hi ha coses que han aportat molt els actors, el director, la Xanogra, jo, vull dir, ha sigut d'entrada una feina molt d'equip. Com et deia? Després cadascun es van posar a fer el director a dirigir, jo a escriure, i cadascú feia la seva feina. Lligar-ho tot una mica, no? També, un moment Twitter em va agradar molt, també. Home, com diga l'estudi del segle d'Oro, no? Aquestes coses són fantàstiques. No, perquè ens plantejàvem, de dir, ara com ens trobaríem tot un poble per fer alguna cosa? Jo vaig pensar, en els móns de les xarxes socials, és molt fàcil. I, a més, hem vist casos d'enlinxaments, de gent que després potser és una persona que no ha tingut res de veure. Posem, jo que s'hi han passat casos, d'aquest és un lladre, posem a buscar-lo, i el paguem, i després no ho era. I, també, amb el tema polític, fa un temps, també hi havia els famosos cratges, que és una mica el que li passa al comendador, també, en el fons. Exacte. Hi ha aquesta doblebassant, que és la que volem oferir el públic, perquè no volem donar la nostra opinió, sinó plantejar-nos coses. La doblebassant de les xarxes socials són molt bones, per exemple, per unir-se contra una injustícia, i denunciar-li que, si uneixi gent i es conegui, es poden fer perilloses quan s'utilitzen malament, i s'utilitzen d'igual per ser mala algú, que, en el fons, fins i tot, no ha fet res. I aquesta doblebassant, que nosaltres volem traslladar al públic, no tenim una opinió de dir que és bo o no és bo, prendre la justícia per la nostra mà, és bo? O no? Una justícia sí, però fins a quin punt? Totes aquestes coses eren coses que ens assortien en els converses, que teníem tot l'equip, que ens donarà a la que està a Funtubejuna nostre. Està parlant de Funtubejuna, aquest brevetratado sobre les ovejes domèstiques, que es pot veure fins a aquest diumenge a l'espai brossa de la companyia Obscene. Heu estat, com dic, molts anys, veig a tres o quatre, fent-la per tot l'estat. Heu anat girant per Espanya amb un llavall, i aquí no havia tingut gaire l'oportunitat de venir. Això què passa? No. I aquí no es poden fer obres del segle d'euro? Suposo que tot ajuda. Hem fet algunes funcions, alguns bolos, però no havíem fet tempura de Barcelona. És veritat que ens han sortit més bolos a l'estat espanyol que no a Catalunya. Jo penso que s'ajunten moltes coses. Una potser que no som una companyia coneguda, però que no som una companyia coneguda. Hi ha el tema del castellà, d'un obra del segle d'or, que potser no té tanta entrada. També ha de dir que a partir de que ho estem fent a la seca, ens estan sortint molts bolos, moltes funcions per arribar a sus llocs de Catalunya. En aquest sentit ara estem molt contents perquè haver-ho pogut ensenyar aquí, perquè hi ha un home que està passant aquí. Tot som d'aquí, sortits d'aquí, i les nostres amics, les nostres famílies, no ho han vist. Clar, i a veure que quan anàveu per Espanya que deien de Barcelona estarien sin de segle d'euro. Però no és una cosa que, com dic, a l'Institut del Deadre, hi hagi molts projectes finals. A fora era molt curiós perquè ens hi anà, però soc català. Ah, no passa. Què passa? Que no podem dir-la a nosaltres, l'Opè. Clar, que no podem fer xecs, que no podem fer molt d'hièr, perquè no em pot fer l'Opè d'Erega, no? Exacte, exacte. És fantàstic que ho puguem gaudir. Per cert que em barra de molt també que em comença l'obra, fer una referència al que ha passat fa unes setmanes a Madrid sobre aquesta companyia de Kitallaires, que els vam posar a la presó durant uns dies, una paraula que va embetar, i això era en altiment del terrorisme. Com ho veus, això? No, home, ens volíem solidaritzar en aquest sentit, perquè se m'ha intratat tot. És una ficció, són unes titelles, i tot i que s'ha sentit a dir aquests dies per la ràdio d'artules. No, les titelles són parnets, no, no, les titelles són... Hi ha titelles parnets, evidentment, però hi ha una gran tradició teatral europea de titelles, que són les titelles de Catxiporra, que són titelles que van contra el poder, ja torno de matar aquest i matar l'altre, i el que ha passat en aquest cas és que... els ha passat ells el que representaven, ells es queven representant en aquest obra, com la policia posava proves falses per incriminar-los, o interpretava malament uns fets per incriminar-los, i ells, els ha passat això, han interpretat un malament el que estaven fent, per una cosa, ells no estaven fent apologia de terrorisme, ni molt menys, i llavors, la companyia Obskene, que ens hem volgut solidaritzar, i per això hi ha aquest comunicat a l'inici, dient que nosaltres creiem que això no pot ser, i que se'ls han de retirar els càrrecs, i que l'art ha de ser dissidència, i que hem de defensar la llibertat d'expressió, fins a les últimes conseqüències. Home, la veritat és que va ser, jo vaig trobar una notícia molt forta, perquè, clar, és això, no?, el que comentaves tu ara, i una mica també el paper del bufó, que està una mica perdut per la nostra societat, des del punt de vista teatral i artístic, que és aquell que, des d'un escenari, s'enriu una mica de tot, però, a més, ho fa amb mala llet, i ho fa, doncs, per tocar realment els nassos, els que estan a dalt li tenen el poder. No sé si tu... Digues. No, no, és que no em doglirà que això sàtira política, i que s'ha de poder ser, i no passa res. I que hem de tenir aquesta tradició, i altres països democràtics la tenen, és que s'ha de poder veure, s'han de poder fer aquestes coses, i crec que estem arribant a un punt, ara, una mica delicat en aquest sentit. Clar, tu com a dramaturga, de fet, no ens coneixem, tu i jo, Ana Maria, però... Sí que ens coneixem. Què dius ara? Jordi, jo vaig treballar amb l'Esvern, molt atent. Què et dic? Perdona, però què és això? Així, a veure, explica-m'ho això, Ana Maria. Jo estava a la Ràdio d'Esvern amb l'Emilia Escafóc, jo la Maica... Però la Manuela també... I tu, jo crec que... La Manuela també, segurament. Jo vaig entrar a la Ràdio d'Esvern, la Manuela ja no hi era, però la conec molt a la Manuela, perquè sortíem tots a l'equip de la ràdio, i evidentment conec la Manuela, però l'època de l'Oscar Ramos i París també, el Serran Martínez... Tu parles de fa molts anys, de la desvernada? No. Jo tot vaig conèixer després, potser en algun sopada a la Ràdio d'Esvern, o vaig venir un dia perquè a la ràdio... Perquè l'Emilia volia fer una... Alguna cosa, no ho sé, però ens vam saludar un dia, Jordi. No estic, doncs... No ho sabia. No, és que fa molta gràcia que m'hagis trucat, que em truqués a la ràdio d'Esvern, que ja vaig assallar. Sí, doncs escolta, em fa molta il·lusió, mira, ara em se creu perquè no et poso cara, però vaja, sí que... No passa res. Sí que ens coneixem, doncs mira, ja està, doncs vaig a reformular la pregunta. Tu i jo, que sí que ens coneixem... Ara? Tu com a dramaturga et frena una mica tot això que parlàvem ara de que... Hòstia, no és que et digui aquesta por, però aquesta com... a vegades auto-censura, no? En el creadors? Tu et passa, també, això? Tu penses un parellet de vegades abans d'escriure o...? No, la veritat és que no, i jo crec que ningú ho fa, i que el que ha passat és... És un signe que ara mateix pot ser una tensió... massa forta i un ús polític de les coses. No, jo vaig a no... En cap moment se m'ha passat pel cap auto-censurar-me o pensar i això no ho diguis o això no ho escriguis. Què està descrivint ara? Estàs tens alguna cosa així? Ara estic treballant amb una adaptació de Romeu i Julieta, que farem també la seca, amb una altra companyia, i amb una mena de cabaret que estem fent al... al Circul Maldà. Estic amb diversos projectes que van per fer. Molt bé, que guai, que guai. I ens pots dir alguna cosa de què és Romeu i Julieta o no? Serà especial, perquè Romeu i Julieta... són el diable, però és una obra que ja s'ha marxonat. Moltes vegades. I tu, com a dramaturgà, no sé si estàs trobant la dificultat... que explicar de nou, que no sàpiguen. Bueno, és la manera de representar-ho. És com quan parlàvem de Funtubejuna, que deia mostrar una obra de fa tant de temps, que ens té a dir ara. Doncs una mica Romeu i Julieta també. El tema dels clàssics i les adaptacions és plantegar la feina de la mare. Doncs tornem la feina, sembla, la nostra manera, i expliquem el que volem explicar. Jo imagino que per això són clàssics, perquè no passen. I a vegades sempre està bé revisitar-los i donar-los... Una volta, no? Sí, una volta més. I pensar que ara mateix què ens toca d'aquesta obra. És el que ens fa pensar d'aquesta obra. Home, un amor molt fort, molt passionat, no? Sí, sí. I el que s'ha de dir és que el final s'acabin. Que s'acabin matant per amor. Aquest tema és un tema delicat, de matar per amor. Clar, que ho digui. I a mi em fa gràcia, perquè sempre es posa Romeu i Julieta com el paradigma dels enamorats, i penses que sí, però van estar junts dos dies, i es moria. És que el final allò, no? Si no puc ser que et digui, m'ho hauré de morir. És una mica de Julieta, tranquil·la. No sé si has arribat a fer mai, si ho sabràs millor que jo, d'un Romeu i Julieta, dos homes. Jo no l'he vist, però és molt possible. En el fons és la història d'un amor impossible per classe social o per raons de raça. Es poden fer molts Romeus i Julietes, en el sentit de dos persones que s'enamoren, però que per la societat, per la societat que els envolta, no els deixen. Passa el que passa, poden ser dos homes, poden ser, sí, sí. Amb quina companyia ho faràs, això? Això és amb Projecte Ingenu, que trigeix el Marc Xornet, que té un home que es pot fer. És un home amb una home de dues hores, amb un home de dues hores, que són el Sarromeu i Julieta, i re ho estem preparant. Que guapos, que guapos. Per quan dius que es veu això a la seca? Per l'abril. Per l'abril. ja hem trobat i ja hem calma, ja ens tornarem a veure i recordarem els nostres temps de ràdio d'Esvern. Molt bé. Ana Maria, que vagi molt bé, enhorabona per la feina feta. Gràcies. Aquest cuento vejuna que podeu veure fins a aquest diumenge si no us podeu, segur que faran més bolos, perquè en consta que ja els comencen a sortir per tot arreu, aquí a Catalunya contacteu la companyia OBSKENEAMK. Doncs això, Ana Maria, moltes gràcies i que vagi molt bé, que tinguis bona tarda. Igualment, gràcies a vosaltres. Adeu. Fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments parlem de receptes de cuina amb els gastrogunis amb el Dani Martínez i el Don Ciribella. Fins ara mateix. Ràdio d'Esvern, 98.1, Ràdio d'Esvern, 98.1. Vits, molt més que nits de l'electrònica. Vits, ara divendres 17 si diumenges a 10 a 11 de la nit. Primer van ser les zones, 98.1 FM. Després, internet, ràdiodesvern.com. Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram, i ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610-777-015. Ràdio d'Esvern, cada dia, més a prop teu. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No t'arribis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomercal.com. Despertanta, corrent, esmorzant, comprant, passejant, quedant, treballant, celebrant, sortint, conduint, vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Ràdio d'Esvern, 98.1 FM. Ràdio d'Esvern, 98.1 FM. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. 20 minuts arribem al punt de la 6 de la tarda, continuem en directe a la penya del Morro, tot recordant que avui fem el programa número 1.800, tot el que ens fa moltíssima il·lusió, i encara més il·lusió en fa que ens vinguin a veure el Dani Martínez, Dani, bona tarda, què tal? Bona tarda i felicitats per 1.800. Igualment, amb ella teva, que puguis veure 1.800 més tu. No, i més, i més. No sé si en veurem 1.800 més, però... No se sap mai, jo crec que no, però... No sabem, no sabem. I el Joan Xirivella Cucorella, que també avui tenim el programa, bona tarda, Joan, amb els gastrogunis, a venir les receptes de cuina. Per cert, que avui sempre estàs impressionat amb el chat, tu, Dani, avui que sàpigues que no hi ha ningú al chat. No hi ha ningú al chat. Ningú no t'escolta, tampoc opina ni que menta res. És que tinc els cobradors... Més tranquil, no? És que he contractat els cobradors del chat, i ja estan anant a allò. Bueno, mira, ara que va entrar una persona... Hòstia, no fotis! Que no siguis el Dani! No, però sabem, no sabem. I quan ho sabrem? Quan es manifesti, no? És com un poltergeist. Sí, com un poltergeist d'aquest. No postresgeist. Postresgeist, què és això? Un postresgeist, per exemple, és una maduixa entre... Una maduixa mnata entre dos homes. Ah, vale. Un postregeist. El postregeist. El poltergeist no ho sabrem, no sabrem fins que no digui alguna cosa. Bueno, escolta, què teniu preparat avui? Especial, el programa 1.800, que jo em pensava que portaríeu. Una mica de pastís, una mica d'algú, i una porta de res. És que estem molt afaïnats, Jordi. Jo, demà, he de fer molts pastís per aquest cap de setmana. Escolta, qui era? Però quina mena de celebració 1.800 estem fent aquí? Bueno, és que fa una mica... És una mica trist, no? Nosaltres hem demanat un pressupost. Que des de ràdio les penses donin pressupost per cuinar, però clar. Ja, però... Trobo que perdoneu que està al llim, però per fer el programa 1.800, trobo que està quedant un programa normal. És un programa trist. Trist. Trobo que és un programa que no acaba d'estar a l'alçada. Clar, jo què sé. I avui, a més, jo estic seriós, com estic fent bé, que no ho estic fent en plans bogerat, com sempre, i amb el qual doncs sembla molt trist, un programa trist. Bueno, mira, perdona, s'ha acabat la tristoria. Per què? El David Avila diu, bona tarda més. No! No, treu, posa música alegre, que s'ha acabat la tristoria. No s'ha acabat la tristor, ha començat, no? Ha començat, ha començat. Diu, Jordi, ja t'ha arribat el Ram de Roses? No, encara no. Bueno, que m'ha d'arribar un Ram de Roses. 1.800 roses. 1.800 roses, imagines. Bueno, aquí, escolta, que... No, a la segona hora anava a dir que farem els sortets d'un sopar per dues persones a la Torre de l'Areu, a la Torre de l'Areu d'aquí de Sant Just Desbert, entre tota la gent que va escriure propostes, l'últim post que hem penjat el Facebook del programa, perquè féssim avui el programa 1.800, d'acord? És evident que no hem fet cas a cap, no farem res a les persones de la gent, però no, perquè érem molt inviables. Molta gent deia que féssim el programa per apenyar el Moro. Això estava molt bé, home. No tenim cable per arribar aquí. Quants quilòmetres ha sigut, d'aquest cable? Dos o tres quilòmetres? I el dia que ho vam fer allà, a l'Antoni Maleret? Però l'Antoni Maleret punxes a l'electricitat del costat, allà no té... Allà, ja, a l'electricitat, sí. Sí, però allà, a l'Apenya del Moro també. Que hi ha, però hi ha una Torre que... No, però hi ha l'electricitat, al nas del Manet Ripoll, punxes allà a l'electricitat. A veure si encara deixaríem sense llum a tot Sant Just. Per cert, de la segona hora et dic que farem els sorteig d'aquest sopar. Que m'han dit que hi haurà un ajudant guapíssim i que... És que ho dubto que siguis tu, Dani. Per què? Perquè t'haig de dir que he vist que tu també participes al sopar. Sí, què passa? El sorteig, per tant, no pots. Jo ho he de presentar. Jo soc a l'estrella d'aquestes coses. No, jo seré la mà inocent, perquè tu participes. I el Joan també participa, per cert. El Joan també participa? Però jo puc presentar i t'ho fas de demanar inocent. Això no hi ha cap problema. Canviem els papers. Jo presento i t'ho fas de demanar inocent. Només en aquell quart d'hora, et sembla bé? Ja veurem, ja veurem. Avui que per cert el... Què diu, com es diu? El David, perdona, no? Sí, no, no. És normal. És normal oblidar el seu seu nom. Jo tinc moltes coses a la cap, no puc estar per tot. Si no hi ha res, si avui és un programa normal... El David diu, si cuinen els guunis, jo no hi participo al sopar. No, però no cuineu vosaltres al sopar. És un sopar que participa a gent de Torral. I diu, quan farem el programa des d'Uzona, si ho des de Toralló. Ell està sempre en la seva història. Aquest doi viu en un snowboard. La nostra proposta, Dani, és que no... L'alcalde de Sant Jordi Josep Parpinyà està pujant de les caldes de ràdio. Ara mateix. Li hem vist les calmes. Podem dir que l'alcalde ha vingut el programa 1.800 també. A veure, no s'ha quedat, ha passat allà, ha passat allà. Moltes gràcies, l'alcalde. És un programa aquest, que està... És que és molt proper, aquest, l'alcalde. És que és molt proper. El programa... Teniu receptes o no? I tant. I tant, com sempre... No m'heu passat res, aquesta setmana. No ho he rebut. Les de la setmana passada, carinyo. O sigui, però no m'has dit tampoc, Dani. Tu vaig dir la setmana passada, però és igual. Me'n recordo una setmana per l'altra. Què tenim a veure per començar? Avui tenim per començar... Bueno, avui fem un especial d'olsos, perquè en què és un dia especial, fem un especial, que és un especial d'especial de d'olsos. Si és el mateix que la setmana passada. No li diguis especial, perquè... Sí, perquè canvien coses. S'ha de dir el plomero. Canvien de coses perquè comencem per un flam de formatge. Un flam de formatge que els ingredients són... A veure. Doncs 250 mililitres de llet, 200 mililitres de nata líquida, 4 cullerades de superes de sucre, un sobre d'ecuajada, un de caramel líquid i un de formatge blanc d'un tau o filadelfia. Ah, molt bé. Doncs tot això són els ingredients que necessitem... Sí, però clar, si tenim ingredients, necessitem un procediment. Clar, clar. El procediment, Joan. Molt bé. Doncs per començar es posen en un pot els ingredients. La llet, la nata, el formatge, d'untar, el sucre i la collada. Es va bé amb la batadora. I seguitament es posa el foc a mitja potència, et remenen sovint perquè no se'ns enganxi. Ah, està bé. Quan comença a bollir, veurem que s'espès, el retirem del foc i ho col·lem per si hi ha algun grumull. Vale. El repartim en gots o flameres i per finalitzar, deixem que refredi i el fiquem a la nevera a prendre fred. Has vist que bo, fantàstic, eh? Molt bonic, no? Sí, sí, que xulo. I ara passem a una altra recepta, una recepta típica de l'aquaresma, una recepta que ve de gust. I que us puc explicar una mica, perquè ahir vaig... Perdona un moment. El David diu que no hi estic d'acord. Diu que jo vull presentar el programa abans que el Dani diu. Abans que vingui. Aviam, David, si tantes agarrestes de presentar el programa, festa de Sant Just, coi viu a Sant Just, festa del Dani i a Sant Just... Home, és que... Festa del Dani i a Sant Just. Clar, que no que es vagi de Sant Just. El Dani i a Sant Just. No, a Sant Feliu, això és el primer. I el segon... I el segon que em refereixo que vingui aquí a Sant Just, que es compre una caseta a Sant Just, que ho faci tot a Sant Just, i que vingui cada dia a la ràdio. Bé, escolta, anem cap a la següent recepta. La següent recepta és una recepta... Me pregunta si el Jordi és de Sant Just, pregunta. El Jordi és com si ho fos de Sant Just. Ah, molt bé, eh? Clar. Ho fas tot aquí? Sí, sí. És Sant Just Tenc i vols ser Sant Just Tenc. Exacte. Per excepció del David Ávila. De David. Escolta, anem a la següent recepta. La següent recepta és una recepta... Que, bueno, us explico una mica la història, perquè ahir vaig estar parlant amb un pastisser. És molt llarga, és molt llarga. No, rapidíssima. Que ahir m'ho va explicar un pastisser que és molt interessant. El pastisser o la història? El pastisser és un piú simpàtic, però la història és el que venim avui. La història és... aviam. Nosaltres tenim uns períodes de postres. Ah, sí. Que van molt encadenats amb la religió. Llavors, tenim els postres forts, els penellets. Tenim una altra postre... Això és per allès per tots sants. Sí, tenim una altra postre fort, que és el del Tortell de Reis, que també és un postre fort, fort d'aquells contundents. Tenim una altra postre fort... Perdona, si et toca la figura del rei. Exacte. Llavors, una altra postre, que és el postre Sant Antoni. Ah, Sant Antoni Abat. El Tortell també, el desembre, tenim les Tisores de Santa Llucia, que no són gaire conegudes ja. Les Tisores de Santa Llucia. Ja no són gaire conegudes. És un pastís en forma de Tisora, i que es feia per onorar a Santa Llucia. Que li van tallar el cabell o alguna cosa. No, és la patrona de les costureres. I llavors, per això, es feien unes Tisores. I quan et diu Santa Llucia et conservo la vista? És perquè era una costurera, no? Clar. I diu que et conservo la vista per... Per poder posir. Aquesta història ve una mica d'aquí. Però ara què passa? Per què la recepta d'avui són els bunyols d'aquaresma? Però per què aquesta història? Perquè si us fixeu, durant aquest temps, hem estat menjant postres molt potents, fins al Nadal. Doncs ara, com que ve a època de teòricament, en la religió ve a època que hem de menjar menos, que hi ha coses que estan restringides, etcètera, doncs mengem un postre més senzill de fer, més... que tipa força. Però clar, no, un bunyol d'aquaresma. Ah, home, per fi, a costat, eh? Ho havia dit, eh? Un bunyol d'aquaresma. Un bunyol d'aquaresma és un postre que et pots menjar un fotiment i són molt bons i et quedes bé. Llavors, la recepta per aquests bunyols, després d'aquesta història, que és bastant interessant, bé, els ingredients són els següents. Són 125 grams de farina, un quart de llet, després també tenim un 80 grams de manteca, 4 ous, un pulsim de sal, que aquesta és molt important perquè ens ajuda a nivellar-ho tot, i una cullerada de sucre. Llavors, ara ve tota la història, l'alaboració. En un casó, posar a bullir la llet amb el sucre, la sal i la manteca. Llavors, ho retirem del foc i afegim tota la farina d'una vegada, pum. Tornar a posar el foc remenant constantment, taqueta, taqueta. Fins que quedi ben barrejat i retirem. Llavors, un cop retirat, afegim els ous d'un anun, pam, pam, pam, sense deixar de remenar, fins que estiguin ben integrats a la massa. És a dir, que quedi ben integrats i que quedi una massa bastant dura. Llavors, ha de quedar una massa fina i cremosa. Però, a la hora, ara sí, farem unes boles per una... amb una cullera, mal? Anul·li calent, és a dir, farem unes boles. Hem de tenir en compte que aquesta massa no és una massa com la de les rosquilles, que és més dura. És una massa fina i cremosa, que, a l'hora, és dura, perquè és bastant consistent, però és fina i cremosa, no com la de les rosquilles, que, com sap el Joan, que hem fet un fotiment de cases... El Joan i jo hem fet un fotiment de vegades a casa. Ah, sí? De rosquilles. I quan això ho feu? Ara ja fa temps que no en fem. Aquest any haurem de tornar a fer, Joan. Però cada any era tradició que per setmana santa. Ah, cada avui fareu rosquilles, no? És curiós, eh? Molt, molt, molt curiós. Llavors, afegim les boles amb una cullera en l'aigua bullint, allà anul·li bullint, perdoneu, i llavors, bé, calentola, li és, sobretot. Llavors, quan estiguin ben infladots i ben dauradets, els retirem. I els passem pel sucre, mal? Aquest sucre, llavors, els servem ben freds, eh? Però, bueno, tu ja n'has menjat algun, suposo? Sí, d'acord. Molt bo, molt bo. Sí, tu també. Però, perdona, aquests dies vols dir? Sí, clar. Aquests dies no. Però si és cuaresme, n'has de menjar. No, jo no, jo n'he menjat tant, però... Doncs no. Ja en compraré algun. Com a clar, és cuaresme. A les bensineres? A mi em veu avui que cada divendres em porta guanyols. Què vols? El mouar bé. Ah, o que bé. On els compres? Si no és molt... Si no és molt tafane, on els agafa? No ho sé, mira, avui... Perquè aquí es poden trobar la trilla, els poden trobar les cel·les, es poden trobar les xiavates, es poden trobar diferents comerços del poble, no? Per cert, doncs avui, Dani, és que ho menjaran els teus amics. Sí, dels meus amics, de xiavata. No, em sembla que no. No, no, de xiavata, no. Més aviat, sí, dels meus amics. Qui són? No et caben bé. Sí, i tant. Que tens pastisseries batades al poble? No. Oi, oi, oi, oi, oi, Dani. No, no, si són els meus. Si són de Sant Just, si són els meus. Qui són, qui són? No ho sé. Jordi, i tu saps el que és les tortilles americanes? Les tortilles... Silenci, silenci. Què ha passat? Que han trucat. Ah, m'havia semblat que havia trucat. Que pagueu els telèfons, eh? Jo el tenia pagat. A veure, la penya del Morro també hi ha comentado, no sé què. Aquí més sale que ha comentado algo, la penya. Una cosa, una cosa. Primer tot... No, a mi no em facis el tonto, eh? Per què? Perquè no, és un programa seriós. Però és que t'ho faré 1.800 vegades. La, la, la, la, la, la, la, la... Calla, calla, Dani. Mira, que el David diu... Enhorabona a tots els companys a la penya del Morro per aquests magnífics... Ja comencem, però adéu. 1.800 programes. Està molt bé, eh? Gràcies, David, amb vida teva. A veure, copra't l'estilina i fes bolet, estuï meu. I després, i després... El David diu que vull que els bunis participin en el chat dels dimarts. No ho i tant cofarem. Vosaltres no ho dieu que ho fareu i no ho fa mai. Mira, jo només et dic això. Aquest dimarts estaré aquí a l'estudi... per tocar els nassos. Ni chat ni res, estudi directament. Bàsicament perquè ells demanin el curs de la ràdio i empilla de camí. Bueno, bueno, bueno... Però llavors potser està fent el curs de la ràdio, llavors. Aquí no la comença el curs. No comença el de 5. A dos quarts de 6 comencen. A dos quarts de 6 comencen. I a quina hora és la secció? A dos quarts de 9. Ah, no, a les 6. A les 6. Bueno, però ja m'acapareix. El Dani em volia participar al chat a través del Facebook. És veritat. És veritat. I tothom també, i tothom. Tothom, no. Mira, hem recollit firmes i ja tenim 1.800 firmes. És veritat. El David Caldimar diu que explicarà tots els secrets de la segona temporada de Cites. Mira, ens ho torna a colar. Que no és era de Cites. Mira, que no es lo vuelve a colar, este. Doncs tu vas participar a Jordi. Sí, és un capítol de Cites. Sí, de fet, ara... És que a Jordi li van molt les bufandes, oi que sí? Sí. Jo també sé coses de Cites, eh. Quero si ho sabeu, però, per exemple, Amparo Moreno participa en un dels capítols de Cites. El Matins. No, Amparo Moreno. I què és aquesta? No sé. No és que és Amparo Moreno? No, jo sé l'Amparo Moreno, que és l'important. És una ex vedet catalana. Una vedet, és perquè això sempre... I per què no participa en les glòries? A on? A Cites. De fet, les glòries entrevistarem amb Amparo Moreno. No estic dient això. I què? Però no estic dient això? Doncs perquè no. No, Amparo Moreno. Escolteu, nois. Oia, què és la música que et xula? Sí. Neva a dir que hem de connectar amb Catalunya Ràdio. Acara queden un parell de minuts, eh. Jordi, notes que queigis. Tens una receta o no per acabar? I tant. Joan, il·lumines. Doncs per acabar portem les tradicionals tortites americanes. Ah, molt bé. Les ingredients són 2 ous, 2 gots de farina, 2 gots de llet, 2 culleres de postre del llevat i sal. Molt bé. Les barreixen totes les ingredients amb la batidora. I les deixen reposar uns pocs minuts. Molt bé. Posem en una paella una mica d'oli i posem una mica de la barreja. Ah. Deixem que escogui i el girem. Es pot servir amb el típic xilope, per nosaltres es mengem com si fossin crepes, en formatge, xocolata o pernil. Vale. Ui. Has vist que bé? Ja està? Ah, perdona, no sé què ho he acabat, molt bé. És que Jordi, fas coses que no has de fer. Estàs fent-lo del concurs. No, però vols fer-t'ho dels noms? Clar, això ho faig sempre, jo. No, Jordi, que presentaves el concurs. És veritat que el presentava jo. Senyores i senyors. Puc escalfar la veu, no? No, escalfa el que vulguis, però hem de connectar... Mamemimomo, mamemimomo, mamemimomo, mamemimomo, mamemimomo, mamemimomo, mamemimomo, mamemimomo, mamemimomo, mamemimiomo... Lluís Pere! Home, jo estigueu aquí et backbone que estic tallant... Faigurs per Piroflexia. En total s'ha fet una vida! Un dels dos, quatre, tres, cinc, six o acht... no són 13 persones, les portes per posar alorage. Jo vsat, halls per tingueu de blinking, heleands per posar-ho a l'éssel·la, Hi ha dues persones a la torre de la Reu. Joan, si em toca a mi, et convido a tu. Si et toca a tu, em convides a mi. Em sembla bé, no? Un trapitxell, o no? Clar, perquè així tenim un 20% més de probabilitat d'acastar-hi. Per què no em convidiu a mi? A tu, per què? Perquè soc el que porto 1.800 programes aquí. I què, eh? La Lúnia Ràdio. Les notícies de la CIS. Bona tarda, us informa qui li han sabiat. D'aquí a mitja hora comença el Congrés dels Diputats, el segon ple d'investidura. El candidat del PSOE Pedro Sánchez no té el suport necessari per sumar la majoria simple de la cambra, i això l'impedirà ser investit president del govern espanyol. Congrés dels Diputats, Teresa Sales, em diuen que no és possible la comunicació. Seguim, de tota manera, vinculats a això, que els partits que tenen la clau, per si tira endavant o no a la investidura, que ja em dic que no, que es poden i que té una baixa. Així és l'exfiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo. Ha trencat la seva relació, precisament en podem, després d'haver-lo apadrinat, i ser-ne eurodiputat. Villarejo bandona doncs Podem, per la negativa del partit, a investir Pedro Sánchez, i per no haver donat suport al pacte entre el PSOE i Ciutadans. En declaracions al diari El País, Jiménez Villarejo, ha explicat que només vol que Mariano Rajoy se'n vagi al carrer, i no ha desitjat unes eleccions que, previsiblement, hi haurà els mateixos resultats. Pancont, per contra, podem, a rebut aquesta tarda, el suport de l'alcaldessa de Barcelona, de Colau. En una nota al seu compte de Facebook, a de Colau qualifica de dretes el pacte de PSOE i Ciutadans, i insisteix que no s'hi pot votar a favor, i ni tan sols abstenir-se. Doncs ara sí, segon intent de connexió, per un segon intent de investidura, 3 a sales. Aquí estem bona tarda, hores d'ara Sánchez només compta amb el suport del PSOE i Ciutadans, i amb els rebutges de tota la resta, inclúent-hi i podem que, per ara, no s'adeix a la pressió socialista per aconseguir el seu suport. Aquí, malgrat aquest resultat previsible, l'expectació és màxima, tan mediàtica, dins del Congrés, com també Ciutadans a les portes de la cambra baixa, esperant l'entrada dels diputats i dels dirigents polítics. Si Sánchez no surt investit, començaran dos mesos de negociació per fer un nou intent abans d'anar a les eleccions. 3 a sales, Catalunya, Radio Madrid. Notícies breus, Jordi Canal. El president brasilell, Lula de Silva, ha quedat en llibertat després de declarar-ho en 3 hores sobre l'escàndol de corrupció de Petrobràs. L'actual presidenta Dilma Rossefa ha convocat el govern per analitzar la situació, i el partit de tots dos, el dels treballadors, ha cridat els militants a protestar el fiscal del cas, considera que els indicis de corrupció contra Lula són prou significatius. Arnaldo Tegui fa autocrítica i reconeix que l'esquerra, a Barcelona, hauria d'haver aturat molt abans la violència d'ETA. En declaracions a Úscar el Televista, el líder independentista també confessa que el seu pas per la presó l'ajudat a sentir-se a la pell de les víctimes del terrorisme. Els tribunals argentins aplicaran el principi de justícia universal i investigaran els crimes que et va cometre durant 10 anys, 10 anys. Entre el 1994 i el 2004. La justícia argentina se'n haurà al banc dels acusats 22 dirigents de l'antiga Batassuna i dinors responsables amb d'ETA per delictes de les o humanitat. L'ONU defineix aquest delicte com un atac sistemàtic i generalitzat contra una població civil. És l'argument legal de la plataforma espanyola que ha impulsat aquesta iniciativa de l'associació Dignitat i Justícia. Badalona ho manatge aquesta tarda al seu fill predilecte, el cantaor Miguel Pové, de Badalona, David Àngela. Bona tarda, d'aquí a pocs minuts, a la sala de plens, Pové, d'acompanyat de la seva família i de l'alcaldessa de Badalona Dolors Sabater, signarà lliure d'honor de l'Ajuntament. Després, a quarts d'avui, sortirà de l'Ajuntament i es desplaçarà a peu fins al Teatre Zorrilla, que està a pocs minuts de la casa de la vila. Aquí s'hi farà l'acte d'anomenament de Miguel Povéda com a fill predilecte de la ciutat. El consistòria ha volgut organitzar un esdeveniment de reconeixement senzill, però proper a la ciutadania, allunyat expressament dels actes protocolaris oficials. La distinció de fill predilecte de Badalona es va aprovar per unanimitat de tots els membres del consistori en el ple del passat 23 de febrer. David Àngela, Catalunya Ràdio, Badalona. Aquesta tarda comença la fase final de la cova masculina de Vaterpolo. Sabadell Maria Guixà, bona tarda. Bona tarda, punt d'acabar-se al segon partit. De moment, màxima igualtat. Mataró 4-16, que no he de Madrid 7. Falten 50 segons, perquè s'acabi el partit. Qui guanyi s'enfrontarà demà amb el Sant Andreu amunat de la semifinal, seguidament a jugar en l'elètic barceloneta Sabadell i el Mediterrani Terrasse. Maria Guixà, Catalunya Ràdio Sabadell. El tècnic de l'Arsen Benguer ha confirmat que el porté Peter Schech estarà de baix entre 3 i 4 setmanes per una lesió a la cama. Això vol dir que no podré jugar un raó barça a la tornada dels 8 anys a final de la Champions el dia 16. L'UF ha decidit d'altre banda acceptar la tecnologia per dictaminar si la pilota entra o no la porteria de cara a la final de la Champions i l'Europa League d'aquesta temporada, a més de l'Europa que s'ha de disputar aquest estiu. I acabarem recordant que avui a partits de la Lliga de Futbol Sala, dos en presència catalana són el Llavan, Barça Lassa i el Catgàs Santa Coloma, Elx. Nosaltres hi tornarem a la set, al Catalunya. Véspera, molt pendents, ja ho sabeu d'aquesta investidura o de l'intenda investidura d'aquesta tarda al Congrés dels Diputats. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5 minuts us parla Cristina Vargas. Ràdio d'Esbera estrena, WhatsApp amb motiu de l'arribada als 32 anys en antena, i de l'arribada als 12 anys en contacte amb l'arribada. El que hem de fer és un nou col·laboratori i incorporar un nou col·laboratori de comunicació amb la ciutadania. A través dels 610, 77, 75, tothom qui volgui podrà comunicar-se amb qualsevol dels programes a la Graella de Ràdio d'Esber. Més coses, aquest mes s'engegan noves accions per a ho elaborar el nou pla jove de Sant Just 2016-2019. Una d'aquestes és la campada del caos i l'esplai ara mateix, aquest dissabte el cas de les joves, d'altra banda, durant aquest mes també es realitzaran diferents accions per aconseguir una diagnosi el més participativa possible, com ara una recollida d'enquestes de l'Institut i a l'escola Madre Sacramento. I una punt més, el 28è concurs de Pròxim Pòssi, en català al municipi, ja està obert, fins al 18 de marge de temps per presentar els escritos, que tenen dues modalitats, per una banda prosa amb una narració única d'un màxim de tres fulls, i poesia amb un poema o bé amb una petita col·lecció de poemes de màxim dos fulls. I fins aquí la informació local. Nosaltres tornem, com sempre, a menys d'una hora, per fer-te el vespre amb els senjors notícies a Dició Vespre. Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de senjors és just escolta la desvernada. I tu t'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada i vendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio desvern. Vits, molt més que nits de l'actrònica. Vits, ara divendres dissabtes i diumenges a 10 hores de la nit. Gràcies. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat al teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomarcal.com Ràdio desvern Durant la 8,1% Ràdio desvern Durant la 8,1% Què tal? Bona tarda, són les 6 i 9. Avui hem vingut a la segona hora de la penjada del Morro. Aquí una estona parlarem de cinema amb el Jordi Roca com cada setmana. A més, també tindrem de l'Helica de Vila l'antigenda. Què no hem de fer, però abans de tot això, hem de fer el sorteig dels 1.800. Ja sabeu que avui el programa fa 1.800 edicions. I és per això que l'altre dia vam posar al Facebook un posc que deia... Hola, tothom, aquest divendres fem el programa amb 1.800 de la penya del Morro. Què us agradaria que fessin per celebrar-ho? No és perquè no tinguem idees. No, no, no. És que volem saber la vostra opinió, d'acord? Per exemple, volem que el Jordi presenti un programa amb tanga. Una opció? O volem que entrevisteu a Bertino Svorné. O millor en cada, que el Jordi entrevisti a Bertino Svorné amb tanga. Bé, entre totes les respostes veiem un supa per dues persones. Ja tenim totes les persones que han participat. Dani Martínez, bona tarda. Bona tarda. Ens pots llegir, per favor, totes els comentaris... Tots els presentadors del concurs, oi? Sí, en aquests moments us llegiré tots els comentaris. Que no t'ho hi has preparat? Sí, que els tinc aquí, els tinc aquí. Ah, d'acord. Doncs bé, qui participa i quina opció havia dit? Bé, doncs bé. Han participat en... Un moment, aquest tio que parla... En primer lloc, Arnau Mamo. Bé, sí, Arnau Mamo. Mamo, perdó. Arnau Mamo. Mamo. I diu el següent. Volem que el Jordi pugui pujar les escales del Walden corrents. I que transmetin-ho en directe. I quan arribi a dalt, que vagi una sardana com Rocky. Sí, ara ho farem, això. Podria fer-ho, podria fer-ho. Però és que tècnicament no pot ser, eh. Perquè no tenim una missòlara de... Com has dit això? Una unita amb mòbil. Tu poses massa d'excusa, m'hi heu? En fi, primer opció. Arnau Maseab participa al sortet, vinga. Següent opció. A veure. Carol Ibarz Gómez. Volem que el Jordi entrevisti a la Maripau. Oguet, Ojet, perdó, en tanga. Oguet, jo deia bé, no? Oguet, en tanga. Ara no tinc el telèfon de la Maripau aquí. No puc trucar-la, no puc entrevistar-la. Això també no pot ser. Però vaja, entre els sortets, entre els sortets. Vinga, què més? Per on continuem? Tercer opció. Diel Fuentes. I un programa fet a la penya del Morro amb tot l'equip de la ràdio. Amb pintura corporal, simulant ser barrofets, perseguits pels excursionistes sanglars, demanant menjar. Aquesta per rebuscada i perquè tècnicament puja la penya del Morro tota la gent és inviable per su programa de ràdio, no el puc fer, tampoc. Un moment, Dani, podem agilitzar una mica? Sí, sí, sí. Aquesta, jo crec que no s'hauria de fer, perquè aquí hi ha una mica d'enxufe, perquè és el Just Fossalva, però, bueno, ens ha d'explorar. Més enxufe que tu i el Joan, que participeu i feu el programa. Perquè en portem molts anys aquí. És igual. Escolti, el David també, Jordi. El David també, el David també. No he fet que el comentari, el David. I el Sergi també, el Sergi sí que ha posat. El Just Fossalva diu que tothom que vingui a la ràdio, a la sis, tingui algun premi. Jordi Domènec ha estirat una mica. I després, el Just Fossalva... No vinc amb ningú, no vinc amb ningú a la sis, no podem donar cap premi. El Just Fossalva diu, Jordi Domènec, la broma que no has pillat en directe, era que a la sis, 1.800 programes, per com s'escriu i tal. És dolent, ho sé. M'estic autofleixelant ara mateix. Bueno, tampoc no vinc amb ningú. És just a la sis, que ho sàpigues. En fi, més respostes. El Sergi Rada Ruís diu que regaleu sopas a tothom que truqui divendres. Hi ha gent que li sembla perfecte. El Carlos Giacomelli diu molt bé sopar amb Jordi. No sé quantos, fantàstic. La Laura Pons Sánchez diu que tothom que passi per la ràdio aquell dia sigui obsequiat amb un estrictis del Jordi. Evidentment que acabi traient el tanga. La gent s'ha avonat. Sí, vinc, canta això. Núria Valdríguez, la nostra amiga d'aquí de... Estic amb el Sergi, que tots els que hem participat als sortejos i no ens ha tocat res, ens toqui algú. Fijo, si truquem. Llavors, el Rafa Cano, col·laborador d'aquesta casa, diu que el tanga que aporti el divendres sigui blanco i que abans de començar es foti 3 vermuts amb unes olivetes. Jo no crec que estan malament amb aquesta mivette. Bueno, què més? El Daniel Martínez, sóc jo. Joan, llegeix-la tu, que queda millor que la llegeixis tu. Que no hi hagi xeixat en el programa i que el programa el facin els guonis. Usa 1.800 vegades, d'on està el Minau? Això seria la teva opció, però d'on està el Minau, de cuiner. Sí, és una opció, jo crec que és vàlida, no? Llavors, el Joan Chirbella diu que no hi hagi xat en tot el programa. O sigui, que hi ha dos que ho comparteixen. Després, la Gina Harster Prats diu que el senyor Jordi faci tot el programa cantant. Després, la Fenya del Morro diu, molt bé, demà sortejarem entre totes aquestes respostes, per a dues persones, és a dir, avui, a la Torra de la Reu. Molta sort a tothom. Llavors, el nostre amic Joan Ripoll, què diu? Manel, Manel. Ai, Manel, perdó. Jo voldria que el senyor Domènec truqués tots els col·laboradors que ha tingut en aquests 1.800 programes. Això no és de fora de concurs, eh? Demà sortirem entre totes aquestes respostes. I per finalitzar, la Cristina Vargas diu que acabi el programa amb el sorteig. Molt bé, doncs a veure... Aquests dos posen els homes, Jordi. També participen. Vinga, escolta, anem a... Anem a fer sorteig, va. Els sorteig. En aquests instants, el Jordi Domènec està barrejant aquests paparets que hem fet, que, evidentment, això aquí tenim el notari Joan Chilvella Cocorella, bona tarda. Com preveu que... No feu broma, perquè la gent es pensa que és una tarda d'habitat, i es veu sortejant un sopar. Hem posat tots els noms en un paparet, aquí. Jordi, què tindrem en aquest sopar? A qui li toqui, què guanyarà? Guanyarà un sopar per dues persones. El Mític Restaurant, la Torra de l'Areu, que és un restaurant molt bonic i preciós, que fan un menjar molt xulo i molt guapo. Fantàstic. Ara connectem amb el Joan Chilvella. Joan, aquí creus que li podria tocar aquest palemi? Doncs sincerament no tinc ni idea. Digues alguna persona a la llalfeira. Vaig a treure-ho, eh? Vaig a treure-ho. El Manel Ripoll. Diu el Joan el Manel Ripoll. Serà cert, en aquests instants el Jordi Domènech està posant la mà... Ja té el paparet, ja té el paparet, ja té el paparet. L'obra l'està obrint, l'està obrint el paparet. D'aquí uns instants del nom. Ha guanyat Gina Harster. Gina Harster ha guanyat el TV. Ha guanyat el sopar de dues persones. El restaurant Torre de l'Areu. Gina Harster, moltes felicitats. Ets molt bona gent. Ja deia ella que el senyor Jordi fa estupor del programa cantant. Ah, bueno, i llavors... Canta, Jordi, canta! Fins aquí, els sorpets que hem fet, el programa viu a 800. Ha guanyat la Gina Harster. Per molts anys, Gina... La podríem trucar, eh? Perquè justament ella va col·laborar durant unes setmanes el programa. I tenim el seu telèfon. Els tiquis nervis, estic supercontent. Aviam, perquè estic sent presentador durant 15 minuts. Això és fantàstic. Llavors, en aquests instants, el Jordi Domènech, el nostre assessor d'avui, està trucant a la Gina Harster, la guanyadora d'aquest concurs. Gina Harster Prats, en aquests instants la tindrem al telèfon. Recordem que el que ha dit ella va ser que el Jordi fes tot el programa cantant. Però això serà possible que el Jordi canti tot el programa? No ho sabem. La tenim al telèfon, sembla. No, no. És que no contestes. No contestes. Perquè diu que té la línia... bueno, suelta el contestador. Tenim un mòbil, Jordi, tenim un mòbil? O què vols dir? Sí, tenim un mòbil, però ja l'he trucat. Ah, l'has trucat al mòbil? Sí, sí. Tenim el telèfon de casa, Jordi. Dani, m'estàs amarejant. No, va bé. Doncs en aquests moments no tenim el telèfon de casa, però en contacte amb ella, i ja l'hi crem. Molt bé. Dani i Martínez, moltes gràcies. De res, t'ha agradat la meva presentació? M'agrada molt. M'agrada molt. Moltes gràcies. Anem a la gina, Carter, i nosaltres que farem una pausa per la publicitat. Ja? I d'aquí uns moments... Bé, hem de connectar amb l'elicar de Vil·la, que m'ho porten moltes coses a l'antia agenda. Dir-vos també un bon cap de setmana per ser-ho tots. Correcte. Dani, Joan, que vagi bé. Bona abraçada.Ei, guanyes, guanyes. Bona abraçada. Vits. Molt més que nits de l'actrònica. Vits, ara divendres 17 sidomenges a 10 hores de la nit. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610-777-015. Ràdio d'Esvern. Cada dia, més a prop teu. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat i informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomercal.com Despertanta. Corrent. Esmorzan. Compren. Passejant. Cadant. Treballant. Sortint. Conduint. Vius connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. La feia vol morro. Cada tarda, de 5 a 7, a ràdio desbèb. Bé, 8 minuts d'arrem al punt de 2.47 de la tarda. Bona tarda. Bona tarda, Llobregat. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Moltes felicitats. Avui fem el programa amb 1.800 de la final morro. Em massasien. 1.800 i videotentre 5 en tots els programes que he fet amb tu. Possiblement. Vaig a buscar la calculadora del mòbil. T'ho vas començar des de la temporada? Sí, sí. Què dius ara? Ara em sento... Deixa'm mirar perquè... Divido, divido. Tinc la calculadora. 1.800. Entre 5, no? Sí, no. I no apuntem l'estiu i això. Això fa una friolera de... 360 seccions d'antiagenda. Oh! Un any de seccions! Hòstia, un any d'antiagenda. El somni de qualsevol persona! Que fort, que fort, Elis. Bona tarda, i felicitats també, tu. Estàs emocionat, eh? Aquesta dada no me l'esperaves. No m'ho esperaves. Hi haurà tanga o no? Això és el que has comentat a les xarxes. Ara hem fet els sortets fa un moment. I ha guanyat la que deia que el senyor Jordi faci tot el programa cantant. Ah! Però no l'has fet, aquest, ja? M'agrada cantar, no vols dir que ets no l'has fet, ja? El 1.2004 vaig fer-lo cantant, em sembla. Haig de repassar els archius d'històries de la programa, però que dius, ja, però si ho faig, queda tard, això, ja. Va, escolta, Eli, que d'alguna manera... Gràcies, igualment, igualment. Per les teves 360 seccions... Moltes felicitats. El que passa és que... Tu tens el primer dia, primer primer de tot, de penjar el morro. Això... Hòstia, ara... No me'n recordàvem. No sempre has fet l'antigenda, eh? Hòstia, ara vam esportar la història de la ràdio. Què vas fer, Eli, no se me'n recordo? El cine, t'havia fet el cine, també... Ei, ii, ii... El cine és una creació per on passa bastanta gent. Sí, sempre comences el cine. El cine és un clàssic del ràdio. El cine, sempre hi ha... O el corazón. Però és veritat, vas començar fent el cine. Però jo me'n recordo que abans que fessis tu el cine, hi havia una altra noia, que es deia Pablo del Rosal. Potser, potser. Jo crec que des del primer dia no estàs tu prou. Potser no, eh? Ara no vull fer mal rotllo, perquè no vull trencar en moment, però jo crec que... Vols dir? Jo crec que vas entrar, potser, tu, més tard, a cap d'un o dos anys. Sí, com és igual? És igual, ara és igual, no ens barallarem, ara, per si no per la nostra millor amistat, per això. No, absolut. Escolta, maco... Són més importants els que han de venir, que no pas els que han passat. Oh, ara! Ara! Ara! Bé, atenció, perquè mira, els que han de venir... Va, parlem d'acord que cap de setmana d'antigenda hem de començar parlant de... el Barcelona Beer Festival. Ah, molt bé! Sí, ho has dit tu, eh? Que serà aquest cap de setmana... Sí, sí! Que serà aquest cap de setmana al Museu Marítim. Serà el cinquè festival de la Cervesa Artesana de Barcelona, amb més de 300 tipus de cerveses, un clàssic que l'antigenda Eli no podia faltar, clar. No, i a més a més, en el meu cas, menys, perquè a mi no m'agrada gent absoluta, la cervesa. Vull dir que per mi és una absoluta antigenda, eh? Correcte, correcte, l'anti-agenda, no? Sí, sí, sí. Hi haurà cervesa per celí, hi haurà cervesa sense alcohol, també... Hi ha molta gent que l'hi gra de la cervesa. Això de la cervesa sense alcohol ho tenen com una mica... No sé si el café... el café fa el mateix. Jo tampoc soc de cafè. Doncs hi ha gent que és molt de cafè, amb el cafè les que he sentit. Ja. Una coca-cola. I, llavors, us l'enginia que la coca-cola... o aquesta, la Cero. Aquestes, les tinc molt en contra. La coca-cola de Cero, tot el mal que té. Fa com mandra, fa com mandra. Bueno, escolta, doncs jo sabeu, eh? Això és l'anàlbum de Marín de Barcelona, que diu que es transforma en l'espai idoni per als amants de la cervesa. Amb més de 300 cerveses diferents. Bueno, fi. Cultura cervesera, artesana, qualitat, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla. Ja, d'acord. Això és un got, eh? És a dir, que et van amb els gots propis de la Fira. Sí, vale. Jo segur, ja he comut un bastant vi. Tu ho vas apagar a l'entrada, ja has posat en compte les monedes del festival. Aquí a les hores teniu això, el got, una guia, i les dues primeres fitxes. Perquè no totes les cerveses valen igual, eh? Cuida-ho. Vale. Doncs sí, sí, sí, no, no, llavors... Mira la barra amb 60 tiradors, i a les altres aquí van rotant les cerveses, les 300 cerveses present de la Fira. Sí. Correcte. Bueno, en fi, més coses. Perquè tenim el festival de còmics, d'autor i edició independent. El graf. Concretament a la fàbrica Fabri Coatz, a Sant Andreu, hi ha la setena edició d'aquest festival de còmics d'autor, una trobada d'autors, col·lectius i editorials independents, que representen el panorama creatiu actual més fresc i vibrant. A més a més, els festivals també ofereix una nova dimensió, ja que per primera vegada comptaran meditors independents internacionals, no? Sí. De fet, aquesta és la meva favorita, de totes les activitats de l'antigüent, aquesta setmana. Jo soc molt de còmics i m'agraden, però molt de còmics... M'agrada molt el còmic alternatiu, i tot el que es publica, Rolio Fanzin i Rolio Petita d'Itorial. Sempre que m'agrada. I ara fa molt de temps que estic desconnectada del tema, i ara que m'he enterat que hi ha aquesta Fira, m'he emocionat molt, he estat com molt. Tinc la motiu perquè he pensat... Ai! I aleshores sí. El món del còmic, el lector de còmic, és un lector especial. Té un lligam amb el còmic, que rarament es veu a... Bueno, no sé què serà un lliure molt especial i tal, però en general, el lector de còmic també té el seu què. Escolta, hi ha una pàgina que és grafcòmic.com, per si voleu saber més cosetes sobre tot això. Per cert, que també hi ha una altra antiegenda, que aquesta veu durarà una mica més que aquest cap de setmana, que és la del concurs de microrelatge a Twitter. Ojo? Sí, a mi m'interessa molt, això. El motiu de les Úric Marató de Barcelona, que et veuràs allà, l'Institut de Barcelona Sports ha convocat el primer concurs de microrelatge de Twitter, que no vol dir que hagin de ser microrelatge d'esport, però ho fan amb la voluntat de crear... Ah, no, sí, sí, calla, sí. Ara l'he dit, pot tornar? Sí, per reexpeçar les sensacions i emocions que es viuen a creuar la línia de meta d'una marató. Ah, vale, sí, vale, d'acord. Si la pregunta és què s'estén en creu a la línia de meta d'una marató, si tu has de respondre en 140 caràcters, tenint en compte que has de ser marató meva. Ah, ja no són 140, ja són els menys, eh? No, són menys, són marató meva, no? No ser molt sintètiques, ha de ser com un superesport. I si d'aquí, eh? I va creuar, ja està. Ja està, i què està? I t'ensobren, no? I t'ensobren. M'ensobren 105. Atenció, perquè si voleu participar, només cal que fa un tuit amb l'etiqueta marató meva i llestos, no? Sí. I llavors, res, els premis són uns productes de la marca A6, eh? Ja que patrocinen tot el tema de la marató, i un parell de llibres, tampoc és que t'hi passis, però, bueno, l'esforç que t'ha d'haver fet... Sí, ojo, perdona, ojo que l'empar Moliner està al jurat. Sí, que si podeu córrer així, com de burbon i busquidals. Potser teniu més possibilitats de guanyar el premi. I també està Marta Carranza, que és comissionada d'esports de l'Ajuntament de Barcelona. I també Miquel Pucorull, autor del llibre, mai no està. En fi, podeu participar fins al 7 de març, a les 11.59. Sí, sí. Bé, esclar, és que hem de posar un límit, també. No sé si això t'ho dirà, va morsegut, va morir una mica. Però us volem estar exactament per veure la gent, el microrel·lats que es fa. Perdona, Eli, un moment. L'alcalde que va de baixar per a les cales de Can Gira està ara mateix. Podem dir que l'alcalde ha passat pel programa amb 1.800. Adéu, Dani, que vagi bé. Adéu, adéu, adéu. És que creus que passa, Eli, que abans ha passat per davant, i ara han dit que ha tornat a baixar. La vida de l'alcalde de forma pública. És controlat, eh? Sí, potser no haurien de... No diguem res, potser agafen el cotxe del parking indescolte. Atenció, perquè tenim una altra història, que és la segona opening Barcelona cheerleading. Ojo! Què és això, Eli? Aquesta és la gent que t'agrada tot. Home, clar que m'agrada, què en portes, aquí? A veure, estem parlant del proper 6 de març, apuntant en els seus agendes. Aquest diu menja. La segona opening Barcelona cheerleading, organitzada per la Federació Catalana de la Valle Esportiu, amb la col·laboració del club esportiu de Joan Tulescors, B.C.N. Cheer, Balran i Futur Cheer, i el suport de l'Ajuntament de Barcelona. Vinga. Sí, cheerleaders. Això és el teu adéu, no? Si té val rotllo cheerleader, ja saps. Això és el polio esportiu que hi ha al costat de la Illa Diagonal. Sí, correcte. I aleshores, el que passa és que són totes categories, diguem-ne, més aviat juniors, eh? I penso que cheerleaders... No sé si n'hi haurà alguna a la majoria d'edats, eh? Ah, sí, pues... Sí, perquè penso que les categories són més aviat... Ah, són juniors... Això és el que després, quan no t'hi ha, se'ls llaman maiors i el tema la cheerleader ja no t'hi va. Bueno, tienes que ir... Perdona, no, que el Barça tenen cheerleaders. I el sembla que la penya també, no? Hi ha bàsquet, eh? Sí, sí, sí, esclar, esclar. Bueno, si algú vol anar-hi, 7 euros. El que passa és que, de fet, tot això, com diem, forma part de les disciplines de ball esportiu. I també, per exemple, hi ha tot això que es diu... Hòstia, ara no me'n recordo, però... Showdents, per exemple, no? Sí, però té aquest puntet, també, que estan ja en... M'agrada molt. Ja he passat per el nostre filtre, evidentment. Sempre, sempre, sempre. Igual que patinats artístics, tot això, potenciar-ho aquí a l'antigenda. Exacte, doncs... Ja has tocat el tema a les cheerleaders. El patinat artístic és un antigenda per allò mateix, eh? Vull dir que cada setmana... Aquí, a l'Aguedespai, podríem posar tots els llocs que hi ha patinats artístiques a Catalunya cada setmana. Però no cal, no cal, probablement. Però quan hi ha una cosa especial... Valls de Saló també, a mi m'ha perdut Monté, no? Allà... Sí, aquests ha estat que fan aquella cura, que te n'has tirat tots, no? Sí. Se n'hi ha posat com a cor de ballerina, de tant en tant anar... Només de mirar, no? Només de mirar, se n'hi ha posat així, amb aquells mitjans que té. Se t'ha posat, no? Se t'ha ballargan el col i el fem un amunt... La Emma Petemonté, ara que parlem d'ella, només fa això, a TV3? No, que l'altre dia la vaig veure cobrint Belón Mano. Ah, va, d'acord, d'acord, d'acord. Que vaig pensar, sí, que van pensar, mira, Belón Mano, la Pesa. Sí, sí. Sí, va, no, home, escolta, i bé, i ella contenta, no? Contenta, clar. Aixeco, d'altres coses. Sí, bueno, perquè el... Vols, eh? Bueno, ball de saló. I per què, o sigui, i Mari Pauquet? Què s'ha fet amb Mari Pauquet? Per què no fa ella els ball de saló? Més que amb Emma Petemonté, bueno, en fi... I és com una vacinada, no? Ara que ha entrat el nou director de TV3, potser torna a Mari Pauquet, tio. Ho acabarà? O que Mari Pauquet tindrà un lloc. O poca broma que la Lloi es veu que tornarà fent alguna cosa, eh? Ah, sí? No, però crec que torna a l'Andrea Lloi. És un programa de còmics que farà l'Àngel Lloç. De monòlogo, això, què? No ho sé, crec que no, crec que no, o sí... No ho sé, ara, no ho sé, li he dit. Bueno, en fi... Què, és que no ho sé. No ho sé, no ho sé. De moto a tot, a l'entremista, com? Bé, no ho sé, ja veurem. Ni idea, ni idea. En fi, Eli, cuida't molt, que vagi molt i molt bé, i ens retrogrueu. Ens veiem a la illa, no? A la illa, el diumenge... A la... A la ciutadania. Ah, sí, clar, sí. A l'Òsterem, a l'Òsterem. Eli, que tinguis una bona tarda, cuida't molt. Bé, un petó. Adéu-sí, adéu, adéu. Bé, 18.34 de tarda. Quina energia, quina marge? I d'aquí uns moments acabem el programa... parlant amb el Jordi Arroca de cinema. Fins ara mateix, a la penya del Montruba. Despertanta. Corrent. Esmorzan. Comprant. Passajant. Cadant. Treballant. Celebrant. Sortint. Conduint. Vius connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Fins ara mateix. Vits. Molt més que nits d'el·lectrònica. Vits. Ara divendres 17 sidomenges a 10 hores o de la nit. La penya vol morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esquadra. La penya vol morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esquadra, a ràdio d'Esquadra. La penya vol morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esquadra, a ràdio d'Esquadra. La penya vol morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esquadra. La penya vol morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esquadra, a ràdio d'Esquadra. La penya vol morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esquadra. La penya vol morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esquadra, a ràdio d'Esquadra. La penya vol morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esquadra, a ràdio d'Esquadra. La penya vol morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esquadra, a ràdio d'Esquadra. La penya vol morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esquadra, a ràdio d'Esquadra. La penya vol morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esquadra, a ràdio d'Esquadra, a ràdio d'Esquadra. La penya vol morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esquadra, a ràdio d'Esquadra. La penya vol morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esquadra, a ràdio d'Esquadra. La penya vol morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esquadra, a ràdio d'Esquadra, a ràdio d'Esquadra. La penya vol morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esquadra, a ràdio d'Esquadra, a ràdio d'Esquadra. La penya vol morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esquadra, a ràdio d'Esquadra, a ràdio d'Esquadra, a ràdio d'Esquadra. La penya vol morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esquadra, a ràdio d'Esquadra, a ràdio d'Esquadra, a ràdio d'Esquadra, a ràdio d'Esquadra. Les dues higienes ja saben que era impossible que acompassis de l'aliment de totes les treqües que es tenien, perquè no sabria mai. Però els higienes com tu, que també és higient de la meva secció, sabs? Segur que una cosa és per a algú i no és per a cap critè. Hagis vist la pel·lícula, ets un bon cronista i crític de cinema, perquè si no no estaries fent la secció. I això ja per començar. Perquè si no, fuera, vale? Ara que no busc cap pel·lícula i la crítica és igual, també. També en lavo molt, també en elogiu molt. Vaig anar a veure't de rum, l'habitació, de rum més on fa allar. Em va agradar molt, molt bé, em va recomanar molt. A la noia, no? A la noia de l'Òscar? Molt bé, com a secundària, per això, perquè portava un instrument. Anem al repat de la setmana, avui comencem com dèiem una producció nord-americana dirigida per Dan Fogelman. Es tracta de la pel·lícula Nunca Es Tarde i aquest és el trailer. Ah, no, això no és... Nunca Es Tarde, per favor. Llevo mucho tiempo sin componer. ¿Estás nervioso? Sí. Me encanta. Me he pasado toda la vida intentando convertirme en el hombre que tú no eres. No sé qué decir. No necesito que digas nada, joder, necesito que te vayas. Pues vas a tener que asomirlo, porque estoy aquí. No se puede comprar el perdón. ¿Cenamos mañana? És que no te rindes nunca. Con algunas cenas, ay, qué lucha. Aquesta pel·lícula, que és algú que podia pensar, és Robert De Niro, no? Perquè, clar, no veiem l'actor, però no. És el Patxino, que utilitza el mateix actor de du platja, en Manet Benning i també Jennifer Garner. De fet, és un drama musical, podríem dir, que està basat en fet reals, no? Sí, exactament. Potser és el Patxino, que és un rocker dels anys 70, el Dani Colis, que està basat en la seva vida, que és el tipic rocker dels anys 70, a qui ha portat una vida d'accessos, que ha descuidat a la seva família, que ha passat de tot i tothom. Però que, a un d'aquí de 70 anys i d'una continuadora en concert, no està disposada a renunciar aquesta vida d'això, una mica hippie, una mica d'accés a l'endetra, fins que la seva mànager, per exemple, intenta, doncs, que entri una mica en raó, li fa arribar una carta que havia escrit el John Lennon, 40 anys enrere, dient-li una mica, doncs, que no sigui tonto i que senti una mica la seva vida. I d'aquí, doncs, ho intentarà començar un segon acte, un segon capítol d'intentar reconcentrar-se. En la seva família, redescobrir l'amor i viure un altre tipus de vida. I què tal? A veure com la valors. A veure, bé, o sigui, és una pel·lícula que ha estat bé, però és la mateixa història de sempre, no? Home, hem adurat el Cado, que he decidit, al final, reivindir-se i començar de nou. Jo ni caig, això ja és menys una mica la pel·lícula que hi ha dels dos infènics, que també, justament, era un biòpic. En fi. Sí, home, la veritat és que té ses toques que són una mica l'arant, també hi ha set diàlegs que estan molt bé, passant per una pel·lícula solvent, però que s'ha ampoc, és la gran pel·lícula per la que ens mataríem a anar a veure. Molt bé, vinga, anem a una pel·lícula espanyola que també s'estrena avui. Es tracta, segurament, de la producció espanyola de la setmana, que és el retorn a la gran pantalla de director Daniel Calpar Soro, i que es tracta de 100 anys de perdó. Escolta'm el tràiler. Espera'l, no és que l'hi estigui de dalt. De de dalt qui? I tot. I tot. ¿Y qué saber qué coño quiero? Una sola caja, y todo esto habrá venido de la pena. Ui. Hòstia. ¿T'has vist un topo de vida? Alguien que ha salgado una mierda así por muchos reyes que temen. Listo Sartre. ¿Queran Listo Sartre aquest? Jordi Roca? Què fa? Ha marxat? Jordi Roca. Jordi Roca? Digue'm. Què fas? Que has marxat a mitja secció? Què fas? Tinc espiatat de mi, perquè és que tinc la grip. Ah, vale, vale, vale. Si no em fa res amb la forta, no et sento bé. Jordi Roca, com sents ara? Sí, ara sí, ara sí. Deia que... Si puja del volum, et sento. Que era Listo Sartre, no, aquest? Sí, a Listo Sartre. Molt fans de Listo Sartre. Que passava els vies, no? A les declaracions que ha fet sobre el jubo de tronos, no són ni sobre la beta, o no? Què dius? Que és una mierda, el jubo de tronos? Sí, va dir que li van oferir un paper, però com que és un drama com qualsevol altre, doncs quedaràs dintre de participar-hi. Ha passat tot, no? A mi m'agrada, eh. Aquest punt de passota ja m'agrada. No vol anar a Hollywood, potser ja està. Ah, és que a la veritat, a Hollywood és la meca del cinema, no? No, que sé, que se me... Ah, Jalibó, Jalibó, no vol, ja està aquí, ja està, a punt. Bueno, escolta, 100 años de perdón. Què sé, què? 100 años de perdón. Vinga, vinga, a ver, Listo Sartre, Rodrigo de la Serna, Raúl Arevalo, José Coronado, que no sé per què et tomes, sempre està a totes les pel·lícules de Chicago, de tracabos i policia, sempre està aquí el José Coronado, i com ha aprocat aquestes famílies, també en una patícia d'hico, que ara recordaràs solamente en el hospital central, d'Arian Albert, que ha entrat a ser, que hauria fet, no sé com, motius de sencer. Aleshores, em situen un matí pujós, a València, on s'hi haurà de marxar, i intenten, doncs, assaltar al banc central de la ciutat. El que semblava, sí, bueno, fins aquí, bé, no?, pel·lícula d'acció, ciutat, allà, de guai, que van a tracar un banc, bueno, superguai. I, doncs, això, el que semblava preclat, si poséssim-nos a pel·lícula, doncs s'hauria acabat amb 5 minuts, i si cal que semblava un robatori metifat fàcil, doncs, aviat, es complicarà i res sortirà com estava a través. Per què, doncs, perquè, entre d'altres coses, la banda té dos líders, i jo sabem que cap grup que tingui dos líders pot tirar endavant, sempre la tenim un, perquè el que acaba passant és que els baralles. Que el que passa amb tu i amb mi, al programa, no? No, no, tu ets un equil·líder, eh?, jo et segueixo a ser... Jo, sí, et segueixo a tu. Jo, sí, els divendres d'aquesta hora, jo et segueixo a tu. Sí, el corru de la penyora del Moria. Sí, el corru del programa. Escolta, que... No, no, que com acaba? No, que molta acció, molta intriga, i en la pel·lícula que està bé, que està bé. Molt bé. Vinga, deixem les grans produccions espanyoles, passem ara a un film noruec protagonitzat pel Jason Burke, que es tracta de l'amor és més fuert que les bombes. Bueno, que jo ja entraria diria, bueno, depèn, eh?, depèn. Home, com que depèn? Que ja no creu, l'amor, que no l'ignoris tan bé. No, ja no, ja no. Què fa? En anglès? Vinga, no podia faltar, eh? La sireta, el programa amb 1.800. Trailer en fuesca, eh? A veure, ve com riu, ve com riu. Llavors, que d'aquí va, aquesta pel·lícula, l'amor... És que no entenc per què no doneu una acció a les llengües, no entenc, hi ha molta gent a l'estat. Jo reno mails diaris, però a mi l'és, dins d'això, un exranger amb partió original. Bueno, mira, aquí el tens, silenci, silenci. What is the truth? Ja està, s'ha acabat. Dónde està la veritat? Ara està la veritat? Ja és molt, ja és molt. D'aquí va, aquesta pel·lícula, l'amor és més fuert que les bombes. Love is stronger than bombs. Et truquen, et truquen. No, mira'm, et truquen. És una pel·lícula de violència, perquè el cantor... Ah, vale, vale, vale, vale, vale. Sí, per ser mandat d'anar a animar, després de... Sí. Que ho ha sigut tan emocionat per fer-ho pel programa 1800. Clar, sapveu, sapveu, sapveu. Bueno, l'amor és més fuert que les bombes, va dir el poeta, no? Sí. Per què? A veure, el poeta no, el poeta no, el poeta no, la pel·lícula. O sigui, drama familiar, que en situa, veig això, a Nerdwega, aleshores, un noi que va a una exposició de la fotografia de l'estat d'en Rit, doncs decideix tornar a casa cega, després de l'amor prematura, de la seva mare. Allà, doncs, va estar a pensar en el seu pare Jenny, el seu germà petit, i entre els tres, doncs, va estar a tornar a convivir-hi, farà que intentin lluitar per superar els sentiments cap a la pèrdua. De la seva mare, una mare que cada escur recorda una manera diferent, que això passa molt, eh? No, que l'esculta a qualsevol manera diferent, que té una conserció de tu diferent, i que ets la mateixa persona, com pot ser això. Clar, a mi, per exemple, em preguntes, el Toni Roca, què? I et diré, bueno, doncs... No, no, no, això, i et diré, doncs el que sigui, no, el que senti en aquell moment. I tu, però, tu és l'altra persona que també et coneix, i de, ah, doncs el Toni Roca, saps? Vull dir que... depèn, depèn, depèn, clar, depèn. Clar, és molt conegut, això és com les relacions d'amor, que quan et deixen, t'escoltes dues vacions, deixant la gent viscut en cases diferents. Bueno, o quan t'acabem d'escalar la teva egre, està amb una altra i dius, serà igual la relació que tindran com la que vaig tenir jo? Ja t'asseguro, jo, que no. Ah, no? Que serà millor la seva, la seva, no? No sé quina serà millor, però serà diferent, segur, perquè si no es cabria amb tu, no ho seria amb una altra. No sé que ho hagi deixat jo, que no saps res, que potser ho hagi... potser ho hagi deixat jo, va bé? Bueno, en fi... En fi, eh... Per tant, ràpidament, drama nòrpic, en torna a la insatisfacció, i de bullidor, i jo em sap molt greu, ja saps que me n'acabem en aquest tipus de pel·lícules. Però, en aquest cas, l'he trobat dèbil i molt tràfica. Vinga, doncs vinga. Fuera... A la comissarida. I acabem ja amb una altra pel·lícula, que és la de Tots Els Camins de Déu. És una pel·lícula catalana dirigida per la Gemma Ferraté. I estarem... Normalment no traiem pel·lícules catalanes aquí a la secció. Fa així. Tinc vacances. Te'l trobaràs. I tindràs tot el temps del món per dir-li... Necessito. Necessito. Què? Només necessito que em perdoni. Ah, va bé. Bueno, és de les que m'agraden a mi, eh? Vull dir, ritme... No, alabat, eh? Vull dir, anem per feina, passen coses. Passen coses. Què podem dir d'aquest drama, que està portant per el Jean Cornet, el Marc García... Sí, m'agrada, eh? El Jean Cornet, jo sóc molt fan d'aquest actor. La pel·lícula, com bé acabes de dir, no es compta amb aquests tres actors, el ritme... Doncs és molt, molt tranquil, molt calmat, molt, molt, molt pausat. I és una reflexió contemporània sobre la figura de Jures. Ah. De Xebles de Genos, que el va traïtxir una... Perquè segons la Gemma Farrate, que és la realitzadora de la pel·lícula, que va votar, eh? En el món del cinema, aquesta pel·lícula... Doncs és un percentatge que realment a l'arravera té molt misteris i molt de teta que allà i que explica. Per tant, jo me la saco, per ser una producció catalana, per ser una producció realitzadora... És una bona, perquè el Jean Cornet és un bon actor, i perquè doni un tema s'assolta una miqueta de lo habitual. M'he tancat d'això, doncs em sap greu, però no una poc defensament. Clar. Doncs, escolta, què he de dir, Jordi Roca? Moltíssima d'hi. Què, eh? No, no, que jo no m'ha dit... A mi em faig un cop i em faig un bon cas. Potser això va un cotroni que va venir al cinema, però ho guarda gust als turuts, aquesta setmana, no el meu al cinema. I la setmana que ve, anem tots a veure, divergent, que torna amb el principi del final, ja, va. Però què? La tril·ligia aquella d'adolescents? Home, clar! Jordi Roca, per favor. A veure, senyoradene, tenim dos cites importantíssimes, a la tardor, tenim els gos de l'hambre, que ara ja no la tens més perquè és acabat, i a la primavera, tindrem divergent. Jo no entenc com, encara, has aguantat aquí, has arribat al programa amb 1.800, ets fent la secció de cinema. Per què no? No ho entenc, que no n'hi ha d'algú. Això és divertent, no és aquella del... Però si això és per a adolescent, i per... Per què es pensa que sóc hi ha una adolescent? Jo sí, una adolescent atrapada en un cos d'hòmetre. Un cos d'hòmetre, a ell, no? El penja a mi em va a donar la persaloneta. Escolta... Està la persaloneta. Bé, d'on ets, tu, d'allà, de dalt, de Sant Andreu, no? Sant de dalt. Sí, un altre dia i explicarem aquesta història. El penja a mi em va a donar a Sant Andreu, ja el tenim aquí. En fi, Jordi Roca, moltes gràcies, que vagi bé. Gràcies. Bona setmana. Adéu, comada. Adéu, adéu. Bé, doncs nosaltres hem d'acabar el programa. Ho hem de deixar aquí. Gràcies a tothom que ha fet possible la penya del món, rodabull, la que us fa una barca de les notícies de sentius, el Dani Martínez i el Joan Sirivella amb els gastrogunis, les seves receptes. L'Anna Maria Ricard Dramaturga de Fuento de Cun, la obra de teatre que es pot veure fantàstica i molt recomanable de l'Opa de Vega, que ella ha fet l'adaptació a la Seca. I també l'Èlica de Vila, l'Antia Agenda i el Jordi Roca, ara al cinema. Tornem demà passat, no l'altre, i amb més programes, amb el programa en 1801 de la penya del món. Diu-nos, a partir de la cinc, que vagi bé i que figueu molt feliços. Bona tarda. La feia del Morro, cada tarda, de cinc a set, a Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern, 98.1 Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610-777-015. Ràdio d'Esvern, cada dia, més a prop teu. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, notte... ...la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomercal.com Ràdio d'Esvern, 98.1 Ràdio d'Esvern, 98.1 Els llums s'han apallat. Han tret el pastís, aplaudien els pares, els tietys i els amics, tots a l'hora, agrupats en un únic crid. Que demani un desig, que demani un desig. I tu, nerviosa, com sempre que et pot ser el centre d'atenció, has fixat els ulls en un punt imprecís del menjador. Un segon, dos segons, tres segons, quatre i cinc. Els teus ulls que balcaven buscant un desig, els espelmes cremaven i alguns dels amics t'enfocaven amb càmeres de retratar. Una veu comentava i que guapa està, i jo no al fons m'acabava el col·let de la copa decidit a trobar un raconeta adequat per fer-me petit, petit. Tot amant una mosca, no et deman d'un mosquit per un cop en petitit. Fet els tamborets i la taula allargada pels dos caballets, fer-la la pasa amb prudència per un entramat de sabates d'hivern, de concret i aixafat i esprintar malent la allargada dels meus nous passets. I amagar-me entre un tap de suro i la paret, just a temps que no en mengi el collons de gatet i escalar les senefes del teu vestit i falcar el peu esquerre en un descosit i arribar-te a l'espatlla i seure en un botó i agafar un palet d'aire i amb un saltiró enganxar-te un cabell i impulsar-me en un úter. I arribar-te a l'últim salt final i accedir al teu desig està passant la paret d'allagrimal en un peu, en un braç, en el dors, al cap. I ja dins del desig veurà si a bon ambient remortiré una estergeta senable amb la gent i en maneres d'ajuda discrèdia educat presentar els meus respectes a la autoritat escoltant l'atenció a batalletes curioses Els més més ferem fotos gracioses amb altres il·lustres viatgers i amb un home amb corbata que no sé qui és i en un uble de somnis que tens a l'abast i entre d'altres que ho sento però ja mai viuràs detectar un caminet que m'alluny del grup o un hombre de tranquil·la on desapercebut estirar-me una estona i per fi flexar-me