#881 - La Penya del Morro del 14/3/2016

Bona tarda. L'Ajuntament adapta la normativa vigent amb una nova circular que permeti aquests locals organitzar concerts sense rebre multes. Sempre quan es compleixin normes de seguretat, d'aïllament acústic, i siguin compatibles amb el dret al descans dels veïns. D'altra banda, la subvenció que hi havia fins ara es multiplica per 4. Daniel Granados, assessor extern de l'ICUP, explica a què va dirigida. Aquells espais que no tenien la categoria de sales de concerts, sinó que són bars, cafeteries, restaurants, que feien aquesta activitat i que la volen continuar fent, o fins i tot fomentar que sugeixin nous espais on es pugui fer aquest tipus d'activitat, cosa que em sembla prioritària. Paral·lelament es treballa amb la creació d'una nova categoria, la de Espai de Música Viva, per estimular la música en directe a la ciutat. Espais com la Ruj i el robador 23 de Ciutat Vella, i la Lyugava la Gràcia, són 3 de la trantena de locals que es poden beneficiar d'un canvi que es formalitzarà abans que acabi el mes. Gràcies a tots els països de l'Espai de Música Viva i Mercè, Catalunya Ràdio, Barcelona. La clasificació en un partit que començarà a dos quarts de nou, des de l'esgüit oferà la transmissió de Catalunya Ràdio. Gerard Piqué assegura que al Barça només servit una cosa, guanyar el defensa que no jugarà d'hi meques contra l'arsen al persenció, S'han sabut també huir els horaris de la 33ena jornada i lliguen primera divisió. Llevan a Espanya el divendres 15 d'abril a dos quarts de nou i Barça Valencià el domenge dia 17 també a dos quarts de nou. El Barça de futbol se l'ha arribat a un acord per renovar 3 joahors, segons ha pogut saber Catalunya Ràdio. Es tracta de Paco Seda, Diego i bateria. Els acords oficialitzen en els pròxims dies. Ara queda pendent el futur de Will de Saad i Gabriel, que acaben contractant el juny. I Rafa Nadal ha confirmat que es creïarà contra l'exministe Francesa Rochelén Bacheló, que el va acusar de do Patje, el Manacori, s'ha clasificat per la tercera ronda d'Indien Wells i ara jugarà contra Fernando Berdasco. També en tercera ronda el català Albert Ramon s'enfrontarà a Gael Montfilz. Cada lluny de nou a 10 del vespre tenim una cita amb Ramon Vineu, si us plau. Una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys 20 o 50. O, si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a Ràdio d'Esvern. Lo antic és millor i més divertit. Rebovineu, si us plau. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d'est. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te'n al web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Catalunya ens trobareu a les escoles. Carrer Montserrat, número 2. Desperta'n-te, corrent, esmorzan, comprant, passejant, cadant, treballant, celebrant, sortint, conduint, vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. La penya del Morro, un programa amb més humor que penya. Moltes gràcies per acompanyar-nos. Un moment repassarem les notícies de Sant Just amb la Cristina Barra. Avui parlarà de dansa de vots o de watching Keeping Tom. També tindrem la història de Sant Just amb el Manel Ripoll i les diferents hipòtesis sobre els possibles origens de la parròquia dels sants Just i Pesto. Té menys de sang que ja vam començar la setmana passada. I a més, com cadilluns, també a la segona hora, la tertúlia esportiva amb l'Oriol Pasqual, que va ser a la segona hora de la penya del Morro. Però abans hem de parlar de les notícies de Sant Just, com que a tarda fèiem la Cristina Barra. Què tal, Cristina? Bona tarda. Per a màquines, per què? Atenció. La Sant Just tenca. Actriu. Estimadíssima. Mítica. Estimada per tots. Clara Segura. Ha guanyat uns dels 10 Premis Nacional de Cultura. Bravo! Quina emoció que va com a Sant Just tens. Que la Clara Segura hagi sigut una dels 10 Premis Nacionals de Cultura. Són els guardons més importants en l'àmbit cultural. El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, el Conca, ha anunciat aquest migdia els Premis Nacionals de Cultura 2016, la distinció més important a persones, entitats i empreses catalanes que han contribuït a enriquir la cultura. Diuen que són premis sense excepció temàtica i sectorial per esquivar el caràcter gramial. Són no d'un sector sinó del món de la cultura. Atenció, perquè la Sant Just tenca Clara Segura. Ha sigut una de les guardonades. Bravo, bravo, bravo. I bravo. Concretament, els guardonats són Antonio Vicens i Enrique Vilamates, responsables d'Antaviana Films. La medievalista experta en Ramon Llull l'Oleva Día, la companyia de Cirque Los Galindos. Ah, bé, los Galindos, està bé. No, perdona, celebra 25 anys i jo els vaig anar a veure un dia en manera de molts. L'artista plàstic Dani Caravan, que és autor del memorial Walter Benjamin a Perbou, qui no el coneix. I també el quartet casals. I també Joan J. Guillen, il·lustrador i esenobres. I la tasca del centre de documentació del patrimoni i la memòria de la Carrucha de Reus. No ho sé, no ho entenc, però l'he guanyat. I també Clara Segura, que és un... A veure, els altres hem dit igual, però Clara Segura és el que volia tocar. Vinga, l'hem enviat, sí, bravo, de menys d'història i del programa. Aquí de Sant Just van assegurar la torre situada a la piscina del món i de les arts i de Catalunya. L'hem enviat un missatge a la Clara, fa una estona, dient-li enhorabona. Estem molt contents a la ràdio. Moltes felicitats. Què et podríem trucar? Està molt ocupada, sempre. Què et podríem trucar entre les 5 i les 7? El programa no respost. No diré res, però si en algun moment podem parlar amb la Clara, com a ràdio municipal instinga d'aquest poble del Baix Llobregat, i ella, natural, de nada y de opción, natural de Sant Just, la Clara, intentarem parlar amb ella així, no? Doncs escolta, Clara, endavant, que estigui molt... Infelicitats. Infelicitats, que tu no et passa res, que saps que és molt ocupada, endavant, Clara. Un petó molt fòssil. Bé, quina il·lusió, quina il·lusió. Bé, dit això anem cap a les notícies de Sant Just, les secundàries, totes, avui. Sí, bueno, comencem parlant de l'APP, l'Aplicació Mòbil de Seguretat Ciutadana i la Policia Local, que ha rebut un premi estatal. La cosa de la previs. No, però què és això? El costat del Premi de la Nacional de Cultura, de Clara Segura. Re, re. El premi CNI, és la d'innovació, és un reconeixement a la feina feta en l'àmbit de la transformació digital, al servei de les persones, i l'Applicació Mòbil de la Polició Local l'ha guanyat, no, Cristina? Sí, de fet, Sant Just recull un altre premi estatal, en aquest cas es tracta del Premi del Congrés Nacional d'Innovació i per a la resta de pressió, s'ha de guanyar un atac. Per a la resta de pressió, s'ha de guanyar un premi estatal. El Premi de la Polició de la Càrrec de Catalunya ha estat al Présil de la Càrrec de Sant Just, que és el que es va fer el dia d'avui. La resta de pressió del Premi de la Càrrec de Sant Just ha estat alftal. Sí, sí. Els serveis públics, el 2016. Perdona que talli una altra vegada, però el Sant Just, no para de guanyar premis. El Sant Faier, sí, sí. Estatals, no? Sí, sí. Ara vull que l'assegura, els municipis més al Comarca i l'Hospitalet del Llobregat, amb els quals converteix l'aplicació que es va posar en marxa ara fa poc més d'un any. La 6è edició del premi vol posar en valor la feina realitzada per les administracions i els responsables públics i facilitar a les altres administracions la identificació de projectes i millorar la planificació de les actuacions futures. Cal recordar que l'aplicació de seguretat ciutadana està pensada com una eina més per fer front a situacions d'emergència, alerta ciutadanes, violència masclista i també col·laboració comercial entre d'altres i es pot descarregar de manera gratuïta del Play Store i de la Play Store. Ah, molt bé, perfecte. Bé, bueno, Play Store, que és Google Play ara. És el centre d'aplicacions de Google. Un quart de 6 de la tarda, per cert, no parlem perquè hem de parlar del Sant Just Pa del Club, que ha aconseguit un altre títol. Bé, sóc jo sóc jo. El títol de campió d'Espanya per a equips de segona categoria de cadets. Però bé, una cosa, aquesta passada, Sant Just, tenim com el dono. Sí, és l'any dels premis de Sant Just. L'any dels premis de Sant Just aquest cap de setmana s'ha disputat la competició a Mèrida i, com diem, ha guanyat el títol de campió d'Espanya, el Sant Just Pa del Club. Cristina, quina emoció. Sí, molt il·lucionats, és aquí a la ràdio. També fa els felicitem per aquest guardó que han rebut. Què passa? No podem guanyar premis. Què passa aquí? Sí, mira, de fet, en aquest sentit, l'equip del Sant Just Pa del Club, Acadèmia, Pablo Aymar, doncs, gràcies a aquest guardó pujar primera, després de guanyar pressament aquest títol de campió d'Espanya. El campionat cal destacar que es va disputar aquest cap de setmana a Mèrida amb 32 equips i el Club Sant Just va arrancar la competició superant directament la fase de 700 en no presentar-se l'equip contrari. Va arribar a semifinals després de veure les cares amb el Liceos Sports Centre, avui tens, i amb el Fiting Sevilla a quarts, i la semifinal es va disputar contra el Club Escula de Padre i les Maries amb la victòria del Club Sant Just, d'aquesta manera arribaven a la final del campionat, on després de guanyar el Club de Padre i tenies ben el Madena, el Sant Just Pa del Club aconseguia el títol. L'equip ha entrenat per Pablo Aymar i Xavi Fíguls, informat per Sergi Arcarons, Pablo González, Giancano, Joaquim Florentia, Núria Vivancos i Xènia Clascà, doncs va guanyar així el títol de campió d'Espanya i ara pujant de categoria. Escolta, tu, molt bona, tu. A primera? Mira. No, però què és això? És un operat, un operat. No hem guanyat cap premi, la ràdio, al teu moment, no... Hi havia uns premis que es donaven, no sé si s'ha presentat, però... Quins premis? El de... Asociació Ràdio Local o...? El de Ràdio Asociació d'Aquesta Lúnia, que són els de RAC, que sempre donen el recú, perquè són ells mateixos, que fan els premis. Bueno, no, hi ha altres també, hi ha altres també, eh? Com que jo el vam guanyar un any ja no ens el tornaran a donar mai més, ja. Home? Mai s'està apuntant. No, ja et dic jo, no ens recullo. Bé, atenció, perquè hem posat aquesta música així, com de Bajona, perquè hem de parlar dels cursos, dels plàstiques municipals... A veure, que no ha passat res, eh? No ha passat res, però que... Passava que havia mort algú. No, que presenten, que passa que, on que és, parlem d'espai, de lesió, vitralls, modelatge, una mica el món de l'artista, en general. Presenten 3 nous cursos de cara al tercer trimestre. Modelatge amb pasta de tope. Ojo, són les noves disciplines. En total hi ha una oferta, de més, d'una quinzena de matèries, Cristina. Sí, el 10 març, 29 de març, arrancarà aquest tercer trimestre dels cursos dels plàstiques municipals, com el trimestre anterior, sobra una nova edició dels tallers més tradicionals, i, amb més demanda, com poden ser, per exemple, el d'aquarelles, ceràmica, dibuix, punts de model masculí femení, el qual, de fet, es pot apuntar només per sessions. I per ser model pots apuntar-te? Sí, pots plantejar-ho. És qüestió de trucar i parlar amb ells i dir-li, mira, jo no voldria fer el taller, però volia presentar-me com a model. Això ja no ho sé. No, perquè hi ha cossos i cossos, també, per fer model. Ah, i el preu amb punxer de caberia? El preu amb punxer, d'instants, no ho sé, depenent, és igual, de coses. Com ha de ser un cos per ser pintat o ramadalat? No em busquis perquè no el trobaràs. De totes maneres, abans d'aquests cursos més tradicionals també es posen a marxar altres de nous, com, per exemple, els que has comentat, espai i relació, vitralls i modelatge amb pasta de paper màixer. De fet, els cursos, en principi, començaran després de setmana santa tòtica, en aquest cas, si no s'arriba al mínim d'alumnes, que serien sis, doncs algun d'aquests cursos pot arribar a no començar, i es deixaria, per tant, a cara a la propera edició. De fet, fins al juny, es realitzaran els diferents cursos, que concluran, com sempre, amb la mostra col·lectiva de l'alumnat, que es podrà veure el 16 de juny a Can Ginestar. Per inscriure's o demanar més informació a la recepció de Can Ginestar. Doncs ja sabeu que teniu més informació de les coses que passen a Sant Just. Tareu mateix, a ràdio desbert.com i a partir de la set del Sant Just Notícies, edició vespre, Cristina, moltes gràcies. A vosaltres, que vagi bé. Nosaltres farem una pausa per la publicitat i d'aquí us parlem de teatre sobre dança de gos, que es pot veure a la Glutaca Nacional de Catalunya amb la companyia La Perla, també Watchin, Pipin, Tom i les lectures de la Beckett amb l'Oriol Puig Taulera, que és moment a l'Apenya del Morro. Fins ara... Segueix l'Apenya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, l'Apenya del Morro. A Facebook, l'Apenya del Morro. Com veus, sou originals de mena. Ràdio desbert, 98.1 Ràdio desbert, 98.1 Jo sóc de basquet. Jo sóc de futbol. Jo sóc de handball. Jo sóc de volley. Jo sóc de hockey. I tots som del jugament a casa. Tot a l'actualitat esportiva de Sant Just Desbert, el jugant a casa, cada dilluns de dos quarts d'avui, i fins a les 8 del vespre, a Ràdio Desbert. No t'ho perdis. Som el millor i únic programa d'esports de la ràdio. Amigues, amics, Ràdio Desbert us ofereix el programa a l'audició. En nous continguts i en més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, com la música de coble o també les danses tradicionals, el podeu escoltar als dilluns de 8 al 9 del vespre o als dissabtes a les 9 del matí. Us esperem. Ràdio Desbert, 98.1 Ràdio Desbert, 98.1 Ràdio Desbert, 98.1 Ràdio Desbert, 98.1 Ràdio Desbert, 98.1 Ràdio Desbert, 98.1 La feia Valmorro, cada tarda de Tessina 7, a Ràdio Desbert. Fa un moment que dins d'una 나�òfica, dos a seguir guantant. Ei, aspecte, Methodista, veurà les ganes que fas amb CO2, la Premis Nacional de Cultura. rehearsal. Sí, el Premi Nacional de Cultura. Estem malalts. Estem malalts, de clara segura. Li hem enviat un missatge, perquè us sàpigues, fa unes coses, per dir-li que si podíem entrar al programa avui, fins la set de la tarda, a veure si podíem trobar-la, perquè la volem felicitant directe i que ens fa molta gràcia. Tu dic més que res, perquè jo estic pendent del WhatsApp. Ah, clar, però què és, l'aigua, no? Sí, de mota, ara. No, jo l'he preguntat, perquè sempre estan molt gravant coses i molt ocupades, i no la volem molestar. De fet, deu estar celebrant el Premi, no, ara? Deu estar-la, de dalt, de dalt, de dalt, de dalt, de dalt. Com són els actors i les actrius? Els actors són així. Sí, i en qualsevol moment és possible que... No vull vendre fum, tampoc, però bueno, que sí. No, no, no. Que si ella respon el missatge, jo estic malalt de mirar el WhatsApp, que dos minuts ja, saps? Ja, ja, serà una mica enganxat. Com si fos una adolescent enamorat, saps? No, a veure, a veure si és en línia... A vegades està clar que segur en línia per WhatsApp. Això és legal o no? Es pot dir? Home, no es pot dir. Sí, dius, ara és en línia. Ara sí, ara no, pot dir. Perdona, acabo de mirar i no és en línia, confirmat. Una connexió, o una connexió en aquella hora? No, és que jo no tinc això de última connexió, i llavors no puc saber els dades tampoc, però no és que... Ah, sí, perquè això jo sí que ho tinc, i llavors la gent ja sí que sí i la gent que no. Bueno, escolta, Oriol, hem de parlar de teatre, És el que ens fa viure, el teatre. És el que ens fa una la vida. Sí. Jo els diners, alguns. L'altra il·legia és que hi havia un 70% de tasse de tur en el món teatral, és a dir, els actors i els actrius, el 70% no treballen. Sí, això ja t'ho havia dit fa temps. És un 3, 4 part, 70, 75%. Bé, escoltem, hem de parlar de dansa de gos. Que... que la Nora n'ha abat, a veure. No, és de la Montvila. És de la Rosàdia. Que no sigui el Víctor Muñoz, eh? És més Víctor Muñoz. Òscar Muñoz. Ah, Òscar, perdó, Òscar, ara. Vinga, primera, per mi. Escolta, hem de parlar de dansa de gos, de la Nora de gos, que és un dels textos insignis del teatre irlandès dirigit pel Ferran Uzzet, que ha sigut el segon del Brogi durant molts anys a la Perla, i que ja sembla que és la tercera obra que dirigeix, i és a la biblioteca de Catalunya, la casa dels famosos, no. La casa, la samasa. La casa de, bueno, de la Perla 29, allà al costat del Romea, amb la Mònica López, la Nora Naves, la Marcia Gisteró, la Marta Marco, que, per cert, la tindrem aquest dijous, el programa, la Marta Marco, també. Molt bé, Marta Marco, molt bé. Perdona, és que aquesta setmana tenim una setmana a vi pel programa. La filla del Lluís Marco, ja t'ho he posat en el seu pare, que estarà al don Joan. Perquè dijous tindrem... posa música, perquè dijous tindrem Marta Marco, que heu d'anir. Dimecres tindrem Amparo Moreno, amb les glòries. Oh, oh! I demà tindrem a pujar Berto Romero. Oh! Berto Romero, nen! Berto Romero, demà al programa. No t'he tret res. La setmana vip de la penya del Moreno. És que fa la setmana fantàstica, però nosaltres fem una mica el mateix. Tot el que aquest dansa de gos que comentàvem, que està a la Blutaca Nacional, és un muntatge que agradarà al públic de la Perla 29, dius-t'ho. Per què? Ho digui això, eh, no m'acaffis els paraules. Això ho dius tu, per què ho dius tu? Aviam, aviam, parlem-ne. Jo vaig anar a l'Estrena, tothom era tothom, com diuen els pastorets, tothom era, la gent de la professió... Què hi havia? Que estava en Lluís Pasqual, del director del lliure. Lluís Pasqual no va veure altres coses. No, Lluís Pasqual i el teatre no ho veig gaire o gens. No hi havia gent de la professió, bàsicament, esclar. Estrena i gent de... també molts crítics. Perdona, és que en Lluís Pasqual ha tingut feina últimament l'acompanyament... Ah, l'intervolèmcia que en parlem després. Doncs bé, jo crec que, per mi, almenys, és una cosa bastant generacional. Aviam, jo no és que l'altre veig horrorosa, perquè està bé, però jo em vaig a vorrir una mica. Per mi, ja t'ho dic, ni és un tipus de teatre que m'interessa gaire. Vinga, vamos. Perquè, no, sí, per mi és una cosa una mica viejona, és una cosa molt ben teta, molt ben acabadeta, però el temps d'aquests espectacles que comencen, i al cap de 5 minuts dius, hòstia, clar, això, això, no? Però ara això... Però això és el text potser, no? Perquè... Aviam, sí, que t'obreia un fril. Aviam, és un tema turc molt reconegut, irlandès. T'he de dir que l'altre text que l'ha posat en escena o ferran el Zet d'ell, que era el translation, traduccions, jo trobo que aquell text és més potent, té més xitxa, té més... Jo trobo aquest text abans a l'agost, jo no l'havia llegit, i vaig i van, ja m'espero, a l'obra. Aquí Barcelona recorda molt un muntatge que potser s'ha metificat, no ho sé, potser sí que era molt bo, que van fer el tetre lliure a l'any 93. Amb la Vilara Sao, l'Elisaranta... La Montfalcanyi... El Madaula també estava. La Teresa Formosa, i... no, perdó, Teresa, no, Clara Formosa. Esther, Esther, Esther Formosa. Ai, Esther Formosa. Mira, la segona per tu. Esther Formosa, doncs això. I la gent d'aquest muntatge del lliure de fa 23 anys, el teu una mica, doncs, metificat o recorda de manera molt emotiva. Jo, personalment, aquest text abans a l'agost, monitoràriament és un text que està bé, però tampoc trobo que és cap cosa. Mira, jo la vaig anar a veure, i vaig tenir la sensació que tampoc no acabava de passar res. No acabava de passar res. Jo, com a espectador, esperava com un algú, no? Com un algú. Ara hi haurà la bomba, aquella, no? Exacte, i no hi és. No hi és, no arriba mai, la bomba. A dia, amb la intenció del Ramaturg que parla, diguéssim, de la seva família, parla dels seus records d'infància, el personatge del nen, que interpreta l'Averg Triola, qui és el nen que recorda i llavors fa de nen, és una mica com el Quentame, per dir que seria TV1. Quentame, sempre és aquella del que va explicant, que retis el nen. Però clar, jo també trobo, mira, aquest diré, mira, aquest diré. A veure què?Són 5 germanes. Però jo crec que si fossin 3, 2 de 3, però 3, però amb els personatges una mica més ben definits, seria molt millor l'obra, perquè, clar... Llavors, potser serien les tresines, ja, no? És un personatge com la Nora Naves. Sí. Com a personatge, jo trobo que té molt poca xitxa. Ella què fa? És la que es dedica a treballar més, que cusguant... Però la Nora Naves està allà posada, perquè és com la relació fostrada amb l'Òscar Munoz. Però que no dic allà, no com actriu, com a personatge que té molt poca tela per allà, no? O la Marta Marca, o no sé, és la Pallasseta. La Marta Cisteró, que té un puntet d'eficiència, però que té una vocació amb personatges molt primers. I llavors, bueno... D'una idea, perquè he escoltat que, justament, no, que és una de les obres d'aquest home, del Brian Freel, que és aquest dramaturg i autor irlandès, que, a més bé, traça els diferents personatges de l'obra. Tu dius que no, però, bé, no... No, diam, però per mi és com una mica superficial. I llavors és com un follajar l'àlbum de fotos de la família, però tampoc a nivell de... d'acció o de trama, no hi ha res que sigui espectacular. I al nivell de posar una escena, aviam, està bé, però jo vaig saber una mica monocromàtic. Jo, si em voleu llegir el meu vol, la meva crítica l'he titulat una dança de vols monocromàtica. Molt bé, es comprenca per casa, no vol punt com, eh? Començant, perquè l'estèticament hi ha tot el mateix to amb arronons, el somnografia, el vestuari, les llums. Tot és com un barronós ocre vermellós. Això també trobo que, bueno, que potser en altre director, aviam, no et dic que s'hagi de fer tots els follats i així de la moderna. Doncs jo potser és un més clàssic, però a mi em va agradar, tu. Però jo trobo això que et deia que agradarà molt el públic, i jo crec que és una cosa generacional. Jo el dia que vaig anar a estrenar i amb amics que vaig trobar de la meva, de la nostra, quinta, trenta anys, set de picó, tot estava una mica, bueno, no està mal, però és una mica... Rullito, rotllito. En canvi, la gent més gran, en aquest perfil, la perla, papas, mamas, tietas, tresines... M'estàs dient bé joven, una mica, a mi. Exacte, a mi això agrada i agradarà molt. I a dies fomós, fomós dels crítics de Barcelona, d'en Pèus, d'entrada o d'entrada. Qui hi havia, qui? Volem saber... Mercos Ordóñez. Ah, home, Mercos Ordóñez. I Mario Gas també estava allà i vaig acabar a fer bravos. Mario Gas, el jutge, no? El jutge de nit i dia. El jutge de nit i dia. Hi ha el jutge de nit i dia o què? No, no, no. I ara el tinc dos capítols pendents. Bé, en fi. Però si us agrada un teatre, diguem que la Siquet, que la Cicot, per no dir antigot, i ben fet, aneu a veure dansa d'agost. Que ets dolenta, que ets dolenta, Oriol. No, perquè... Deixeu-m'ho a l'últim instís. Les cinc germanes són molt bones. Estan molt bé, elles. Estan molt bé. Jo soc molt fan de la Mònica López. Aquí la Mònica López està bé, però bé. Estan molt bé. Com balla la Mònica López? Com d'aquesta manera? Aquell moment que té la cura, està bé, però és un moment que dius... A mi m'agrada. Estan molt bé els germanes. Les germanes estan molt bé. Ens agrada molt, que va estar el Monsuró, per no res, de l'Ingasaral Nacional, i després del Monola, que va fer ell, sol, pel... De la Nietzsche, abans dels boscos. Els germanes és molt bo, i és allò que dius. Ell apareix en escena i dius, oi, que bé, a mi, a casa. Perquè, si no, és tot així, comunicar-se amb el costumisme, amb la cosa vocòlica, bé. Escolta, va, canviem de qüestió... Que n'hi ha radicalment de temps, va. A veure, Òscar Monyós. Atenció, perquè hem de parlar de Watching Peeping Tom. Està dirigit per la Lícia Gorina, que és la filla de l'Àlex Gorina, el crític endavina Gorina, i també surt ell i la Patricia Mendoza, més àtrium, que diu la aquella. Exacte, l'únic àtrium. I l'Alba Pujol, també, a la Seca, això es fa, eh? Això és a la Seca. És una obra diferent i especial a la de Watching Peeping Tom, perquè podríem dir que és una mena de conferència teatralitzada, no? Exactament. Perquè, de fet, aquest títol ve d'una pel·lícula anglèsa de terror de l'any 60 que es diu Peeping Tom. Peeping Tom, que és un personatge anglès, que és com de cançons populars, que és com una espieta, un que espia, no? Perquè en anglès, com el peep show, hi ha peep show, és el show que tu espies. Sí, ja vam parlar d'això, em sona. Per variar Oriol, ja estàs parlant d'una cosa, que ja estàs parlant d'altra. De lo que aniré a veure, llavors, un cop ja ho he vist, d'això. I està molt bé, perquè l'Àlex Gorina, aviam, no ho he de dir, no dic reneu, té molta gràcia, en sap molt, moltíssim, de cinema. És un gran comunicador, també. I t'estaries hores, hores d'escoltar-lo. Tu entres a la Seca, de fet, quan ens fan entrar, ella està parlant, però, de fet, no està parlant, encara, al públic, amb una conferència, sinó que està parlant amb l'apatriciament, no. I de què parlen? Quina falta de respecte, no? Perquè... Ella representa que fa a la filla, a l'Àlex Gorina, ella fa de filla, però que la Gorina és qui ha dirigit l'espectacle, i parlen de tot l'estona, de què faran, com faran, què faran, com faran l'espectacle, vull dir, no? Entre la gent, entre. És una mica de meta-teatre, de dir, volem fer un espectacle sobre aquesta pel·lícula, perquè aquesta pel·lícula és una pel·lícula de culte, és una pel·lícula que va ser un fracàs en el seu moment, però que molts directors de cinema, entre l'Escol Sesse i tants altres, i l'Àlex Gorina, és molt fan, perquè és una... pel·lícula on, diguéssim, s'explica que... el director de cinema, o aquell que grava, que roda amb una càmera, és, de fet, una sessia, potser un vampir, no? Perquè està gravant, està gravant les coses a la realitat, les coses a la realitat, i les està absorvint. I, llavors, també, una mica l'element guaiar, l'element malaltís, que té, no? Perquè, de fet, la pel·lícula, bueno, no es veu res, és una sessia, en sèrie, diguéssim, però que filma les seves víctimes, les filma, l'any de matar-les. I tot bé, perquè ell, quan era petit, el seu pare també el filmava, era un psicòleg que feia experiments sobre el terror dels nens, era el pobre... Mira quin pare, eh? Quan el nen era petit i estava dormint, el pare anava a despertar, amb la càmera, amb un focus a les ulls, com per... el nen despertava així tot cridant-hi, com per gravar-ho, per estudiar-ho. Pere, que te'n surts. Ja està. La torre de l'Oriol Pustule, molt interessant. No, mira, t'ha deixat això. I el muntatge és molt interessant, perquè està a mig camí entre el Gorina explicant-te, només explicant-te ja anècdotes històries d'aquesta pel·lícula, i es pot estar-hi dos hores, que no, dos hores, i, llavors, hi ha una part teatral, una mica de jugar amb el mateix llenguatge cinematogràfic i teatral, vull dir, que és molt recomanable. Molt bé. Seran tres setmanes. Sí. Perdó, s'hauré d'anar una mica a l'aigua. Escolta, perdona, que... Oriol, que no estàs bé, que et passa alguna cosa? Ai, és que he tingut d'aquests dies una mica d'enconstipat, de molt seno de dos, i ara parlant amb les dos. Escolta, treta una mica de mel amb llimona o alguna cosa. Oh, que ràpid el teu tècnic, t'ha posat ja, o...? Sí, bueno, a Corubert. A Corubert. A Corubert. Perquè hauria d'altre'l cuidar, perquè aquests ja són molt tontos. Avui ha començat un bon dia, però ara ja s'ha tornat tonto. Sí, ara m'haig de semblar a la plaura. Per això t'ho dic, vull dir, que has d'anar atrapat. I tinc molt de teatre. Avui tinc Silvia Perez-Cruz. Silvia Perez-Cruz, t'ha passat a veure. Avui vaig al Tivoli, el curs de Silvia Perez-Cruz, que he estat resultat de les entrades. Demà vaig a la prèvia de don Joan, el tenés fer. No, de fet, no. Demà, no, perdó. Avui és a la prèvia de don Joan, el tenés fer. Demà, aquest dimecres, tenés fer don Joan Dijol, lliure Hamlet. No parles, no parles. Escolta, cuida't bé, perquè fa molta ràbia anar a veure el teatre i escoltar a un al costat... Ah, no hi t'anis. No, tu sí, Oriol, perquè si no... Ja porto sempre aigua, si puc. I si no, els Carmells, però els Halls, que van molt bé. A més, els Halls, quan els desembúliques, no fan soroll. Perquè són de pedaplàstic, en canvi, els altres sí. Per cert, Oriol, l'altre dia estava al teatre, perquè encara et passa tant en tant que són algun mòbil al teatre. Mira, últimament potser t'he hagut fart, però el pano, no, el pano... Perquè a mi em feia molt temps, jo em feia molt temps, que no vaig anar a veure també el dançó d'agost, i feia molt temps que no em sonava el mòbil de la platea. No el teu? No, no, no, mai, mai, mai, mai. Estàveu unes files més enrere. Molta gent es va girar sent allò que fa... Sent aquests comentaris que hi ha, com... Oi, oi, oi, oi, oi! Clar, això em va fer gràcia, perquè... Que encara molesta més potser això del cap i soroll, no? Sí, sí, va semblar. Llavors, aquí, llanço una misiva... Si m'ho estan mòbil, bueno, ja s'apagarà, no? No, jo, potser últimament, algun sorollet... Sí, però allò que truqui, que truqui, potser no. Jo, el pitjor que he vist, a tolo més fort, va ser el... amb el parking Shakespeare, però el hivern era... Això va ser a les males persones, que una persona al mòbil... La més era una cosa a poc públic, va deivant, els actors et veuen... I va ser el mòbil i el va contestar. Oh, oh! Mord! Mord! I desplegués el teatre, desplegués el teatre! Que és el meu caro, que som aquí. Clar, jo ho sé, que estem al teatre. Vaig a mirar, per tercera vegada, el WhatsApp de Clara Segura. Aviam. No, no és tan línia. No és tan línia, no és tan línia. Que estan fent moltes coses. Home, és mare, és mare, ha sigut mare fa... Bueno, fa un any, potser, ja fa un temps. Però no entrem en temes personals. Està amb tele, està amb teatre, amb la gira de... Tot, tot, tot. Escolta, has dit que anaves a la... T'has sabut que havia de fer dança d'agost i va dir que no? Ah? Ah. I com és que li dic que no l'has assegurat? Perquè jo això m'ha arribat, perquè com que ja estava, amb el rodatge de nit i dia, i està amb la gira de teatre particular, eh? Clar, no pot estar tot... Però sí, sí, sí, sí. Ella havia de ser una de les germanes. No sé si la Mónica López suposa així per a dalt. Ah, potser sí. Bé, escolta, per ser per això, en moment has parlat de les lectures de la bequeta. Aquesta setmana la repassem, perquè ja sabeu que has estat comiadant de la sala de Gràcia, que se'n va al poble nou. I estan fent comuns, greatest hits, que estan llegint aquestes setmanes. I aquesta setmana en tenim 3, no? 3, exacte. Avui dilluns, Dublin Carol, que és un text també d'un altre islandès, que és el Conor MacPherson, que dirigeix amb en el Dueso, i interpreta el propi Dueso l'Aurea Marquez, gran estriu, i el Bernat Quintana. Ah, molt bé. A Aurea Marquez, bueno, ara, a part de la Vila Franca, del que és de noves, ja feia bastant temps que no la deia, no? L'Aurea Marquez està una mica... Desapareguda, no? Dona la sensació? Què hauria fet, últimament? No estava al ten, sí, va fer alguna cosa. Sí, però hi ha ha temps, eh, jo? Sí, no me'n recordo. Així que va treballar molt, un època fa anys, i tenia molta tele... Era l'Aurora de la Berindombres. La Berindombres, que passava sabadell, sí. Insigniva població catalana, també. Molt bonic, sabadell, molt bonic. Doncs això, avui tenim Dublin Carol, demà, que és dimarts, o la dona d'abans, del Roland Schimelfenig, un rematurc alemany molt interessant, que és un text on surt el Jordi Figueres, el Ramon Pujol, l'Art Clara Galí, Gran Art Diu Clara Galí. Ah, Clara Galí, molt bé. És un muntatge de fa 10 anys, que està molt bé de recuperar. I el Dijous, aquest mateix Dijous, espera't, que això que li has de dir, refugi de Jessica Goldberg, dirigit pel L'Oriol Brosi, qui surt Clara Segura, Paul Miró, Josep Sobrevals i Marc Ull de Molins. Oh, Clara Segura, bravo. Per tant, Clara Segura, Dijous. Dijous és un dia molt fort, perquè Dijous és a la bequeta, però Dijous coincideixen les dues estrenes, potser, a la temporada. L'om Joan, el TNC, fa la petita, i el Hamlet del Pau Carrió, el lliure de Gràcia, amb dues espectacles, amb entrades exaurides abans de l'estrena. Si voleu anar, ja m'hi podeu anar. Escolta, quantes coses, no? Jo hi vaig, dimecres a la prèvia, l'om Joan, i Dijous a l'estrena, el Hamlet. La mateixa Dijous, les dues coses no es pot fer. Fixa't tu, fixa't tu. Moltes, moltes coses. Escolta, Oriol, hem d'anar a cabenjar. La quarta, què? A veure, Clara, vaig a mirar com està el WhatsApp. No, no està en línia, eh, no està en línia. Per cert, que dèiem això de la companyia amb K, del teatre lliure, que no sé si tens el nom per aquí, però ja ha sortit. La segona, tant, de actors i actrius joves, de companyia permanent, de 30 anys, al teatre lliure de Barcelona. Després de quan ens portàvem, David Bardeguer, La Mí i Marriera, i companyia portàvem, hi ha un parelló 3 d'anys. Ells han fet dues temporades. Ah, dues temporades, eh? I aquests faran 3 temporades. Són actors joves que tenen, tindran ni més ni menys que 3 anys a feina, cosa que avui en dia. Sí, estan molt bé, des d'aquí el felicitem. Enhorabona, Andrea Ros... Els noms d'ara, aquí. És l'únic que és com ells els han dit també, que està molt bé. Joan Amargós, Quim Ávila, Clàudia Benito, Raquel Terri, Eduardo Lloveras, Andrea Ros, Joan Soler i Júlia Troiol. Molt bé, escolti, que la Benito és la filla de l'Ador Benito. Sí, sí. De l'Andreu Benito, sí. Molt bé, molt bé. I el que vols d'aquest vespre, el nou vol gran publicació, tindràs un article de... Qui és qui a la nova companyia de lliure? L'escrius tu, no? Ja l'he fet aquest matí, m'he fet una petita recerca, ja amb la majoria els coneixia, dia 2 o 3 que... I per explicar una mica a aquests actors qui són, què han fet d'on venen? Perquè són tots joves, talentosos, guapos i estupents. Escolta, Oriol, ja per acabar, com que últimament sempre quedàvem una cançó així de música l'antiga, a veure si ets quinesa aquesta, que és un clàssic, eh? Soc el Mariscal de la carrera més modèlica, i en Marcos de també inventar l'esquadra més quinerica, que sempre deshavies de... Ui, sí senyor! I fins i tot, vull dir que no la vaig veure, però van de vino. Oh! Bueno, escolta, què passa, Carlos Sabater? Sí, ah, sí, un record, un record. Aquesta és la feia del Manel Barceló, el Mariscal de la carrera. Ah, sí? Aquesta és la versió que escoltàvem. I tu et saps per què la companyia del Maldà es diu en els pirates? No. Per què? Ells ho expliquen, perquè eren molts jovenets, i van veure els pirates a la coll de Gom, i els va agradar molt a tots, i van decidir posar-les a fer teatres. Com això, el manatge, a l'espectacle aquest del de Coll de Gom. Molt bé. Té una mica el rodigol, eh, això? Sí, sí. Per què? Perquè són els mateixos autors de la música. Ah, un sol Ivan, clar, home, clar. I també els autors del Ricardo. Aquesta és una opereta. És una banda musical, és opereta, que és com opera música. Escolta'm, Oriol, ho hem de deixar aquí. Moltíssimes gràcies, una setmana més. Ho veus, no pas cas. No, és que, Oriol, ho hem de deixar, que era bé el Manel Ripoll, amb les cines coses d'història de Sant Just, que avui parlem dels hipòtesis sobre els possibles orígens de la parròquia i el contracte de les obres sobre la construcció de l'actual parròquia de Sant Just. Molt bé. Que parlarem amb el Manels. Que vagi bé, Oriol, bon teatre, bones setmanes, records a casa. La setmana que has d'estar-lo del Hamlet i del Joan, eh? Vinga, va. No, t'esperem. Té una barra tardada. No ho sé, m'ha fet bé. No, no. Subma la càrrega. Subma la càrrega. Ah! Ja ho tinc! Com que és tan complicat, aquesta rima, amb mala càrrega. Com que és complicada, aquesta rima, sa la caim. Com que és complicada, aquesta rima, sa la caim. Com que és complicada, aquesta rima, sa la caim. Com que és complicada, aquesta rima, sa la caim. Les niatres i les ciencies de benveu estorn timides La reu apucalit de l'arquima, desembarcos de paper mentat a les padres més quimèriques, soc el mariscal de la carrera més podèl·lica. La padre de la gent és la més podèl·lica, perquè és el mariscal de la terèrica més podèl·lica. 3.46 de la tarda anem cap a la història de Sant Just. La penya vol morro cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esfem. La penya vol morro cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esfem. I ja tenim el nostre historiador particular, Manel Ripoll, que tal com estem. Hola, hola, Jordi. Una setmana més hem d'obrir una de les etapes de la història del nostre municipi. Com comentàvem fa un moment, i de fet el que l'almenys a la setmana passada era aquest origen de la nostra església, del Sant Just i Pastor, no? Sí, vam estar mirant una mica com podia ser el primer temple originari que podria haver hagut als voltants, on avui en dia hi ha el municipi de Sant Just desvern. Vam estar fent una mica d'hipòtesis, sobre tot plegat. I això ens va permetre sentar com les bases, com per avui, a escriure com quatre hipòtesis o quatre conclusions de com devia ser o, en quins moments, ens hem de remuntar per poder pensar en un primer núcle religiós al nostre municipi. Les repassem ràpidament? Quines eren? En primer lloc, molt probablement, hi havia d'haver una organització perroquial amb anterioritat a la inversió serraïna que va acabar amb els visigots, tot i que no en queda cap resultat, d'acord? Però és bastant clar que això pogués ser així. Número dos. Creu que hi va haver una època fosca que vam estar comentant la setmana passada de segle VIII, segle IX, en el que Barcelona va estar amb el que se coneix com a seu vacant, que no tenia visba, d'acord? En el que no hi havia cap tipus d'organització estructurada del que seria una organització eclesiàstica, d'acord? Però tot i així, això no ens permet dir si hi havia alguna unitat inferior que estigués regint els diferents municipis, d'acord? El que sí que ens queda bastant clar amb el que vam poder comentar la setmana passada és que és a partir d'aquest moment, a partir del segle IX, el VIII70, en el moment en què hi ha aquesta reconquesta feta per Carles-Lomagne, d'acord? En què s'instal·la el que és la marca hispànica, en el que es comença a repoblar les parròquies de les nostres contrades, d'acord? I en el que es creu que amb la parròquia d'aquí de Sant Just començaria a tenir una influència o començaria a tenir una estructura suficientment important com per poder existir de forma autònoma? I desconeixem-s'hi tot i que s'hagués instal·lat aquesta primitiva església a l'entorn del VIII70 si en l'aposterior en ràdio aquí va haver liderada para el Mansur el 985 i que va provocar l'escrit de documents com la carta de Dadi o el testament de Musc, aquesta domus, que en aquest moment ja sí que es considera que existia, va patir o no l'abastat d'aquesta ràdio. De fet, he tot això, també, ens envocava a parlar d'aquest primer temple parroquial que realment depenia de les institucions eclesiàstiques de Barcelona que eren molt més grans, evidentment, de les que hi havia aquí a Sant Just i jo ens va portar a parlar justament de la circun... circun... circunci... circunci... crió. Circunscripció? Sí, gràcies. No, no... És una paròlea difícil, eh? Circunscripció. Gràcies. Anem a juntar, però... anem-te endavant. Vinga, Jordi, tu pots. De fet, deien que hi havia aquesta circunscripció del Visbat d'Urgell, que em sembla que era de la Catadal d'Urgell, que ni depenien d'un 289 pobles, justament que depenien d'aquesta jurisdicció de la Catadal. Això és el que ens va permetre, això del Visbat d'Urgell, va ser com que el nostre... els voltants de Barcelona no tenim aquests documents d'aquesta època, l'entorn del 870, que és quan més o menys ja es creu que hi podia haver l'origen d'una primitiu núclea religiosa a aquesta zona, doncs vam anar a un Visbat més o menys proper, que és el que conservava aquests documents, i va ser en aquesta circunscripció on vam trobar com es desenvolupava i com es va començar a desenvolupar el caliu d'aquests primers núcles al voltant d'una paròquia, com funcionaven, com s'administraven, i llavors vam fer una... ho vam traslladar del que passava a l'Urgell, que també podia haver passat molt semblant a la zona del voltant de la ciutat de Barcelona. Molt bé, ara anem a parlar sobre l'epòtesi i sobre l'església antiga o primitiva, que va ser enderrucada, de fet, durant els primers mesos del 1570. Exacte. A veure, Manel, hem parlat com diem extensament d'aquests orígens del primer núcle religiós del municipi, i avui ens volem centrar en aquelles dades, més aviat poques, de fet, que fan referència al temple perroquial de l'església que tenim d'aquí a Cent Just, abans que fos derruït al 1570. De fet, ja sabem que al 1570 es va derruir. Perquè es va derruir, això sabem? Perquè estava molt mal estat de conservació, i en una d'aquelles visites pasturals que feia... bé, fos l'enviat del Bisbe de Barcelona, es va arribar a aquesta conclusió que ja no hi donava més de si, com si diguéssim, la edificació originària, i que se n'havia de fer una de nova. Bé, vam parlar extensament, com diem d'aquests orígens, en primer lloc ens hem d'imaginar que les esglésies no són el que és. Clar, no és el que ens imaginàveu aviat. Com era l'església de Cent Just al segle XVI? Hem d'imaginar-nos que era una església rural, molt petita, i que feia referència a la zona on estava inscrita. Cent Just en aquella època era unes escassos habitants, formades per una població existent amb poques cares, podíem estar parlant d'un centenar de persones, no molt més, d'acord? I, per tant, el que hi hauria aquí seria un núcle religiós més aviat incipient, i que seria més semblant el que seria una masia, que no el que seria una església, com la veuríem nosaltres avui en dia. Bé, de fet, el primer element que es troba i que s'ha degradat en el temps és el d'una torre. Sí, torre turris. Les regleses en Just tenien una torre... que era adjacent, contigua el cos principal de l'església, i això es quedava redactat en una visita episcopal que es feia el 1366, d'acord? I que ens permetia llançar una espècie d'hipòtesis, que si aquesta torre, que el 1366, ja s'indicava que amenaçava ruïna i que s'havia de fer uns treballs de manteniment importants perquè es pogués mantenir aquesta torre adjacent a l'estructura de l'església, ens feia pensar que aquesta estructura era anterior o més o menys de l'entorn de l'any 1000, per tant, seria més o menys igual d'antiga que la torre que tenim avui en dia de la Penya del Moro, aquella torre de guaita, una torre, doncs semblant que podria ser aquella allà, perquè per les dates quadra més o menys de l'entorn de l'any 1000. Home, a tots s'ha de dir que l'església està en un lloc on a mi calavat, dins el centre, no? Està com a duc tronet que té en aquella zona. Avui en dia, clarament, pels edificis que hi ha al costat, ja no es veu res, no pots veure res des d'allà dalt. Però és dalt el campanar d'un isol que podries veure? Si vius una torre allà, on és el campanar en aquest cas, sí que es pot veure una mica la vista de Sant Just des de dalt, no? Exacte, i aquest era un punt una mica estratègic, l'església. Aquest era una mica la idea i el que es podria pensar, és que, per exemple, a l'entorn del 1052 es té constància que a la zona que avui en dia hi ha la parròquia existia una sagrera o una zona sacra en les invadacions del que avui en dia era Sant Just desvern, i, per tant, no seria d'estranyar que els pocs evidents que hi haguessin en aquestes comptades decidissin agrupar-se a l'entorn d'una estructura de defensa, com podria ser aquesta torre, i que al costat de la torre deixin construir-hi l'església, que seria el seu núcle principal i el voltant, anar-hi ficant les primeres cases, les primeres masies, al voltant d'aquesta torre de defensa, que amb el temps va esdevenir un element adjacent d'aquesta església que estem parlant ara, que el 1366 hi existia i tenia aquesta torre al costat. Bé, de fet, permet enllaçar aquesta hipòtesi, no? Això que estava escomentant, Maler. Ho dic perquè molt mal mets hauria estat aquesta torre, també, no? Sí, d'ahir, amb molt mal estat, hauria estat primer la torre aquesta, que va anar a saber-ho al 1366, i després totes les lèsies sí, quan a les darreries del 1569 es pren la decisió des del visbat de tirar la terra i construir-ne una de nova des dels mateixos fonaments de les lèsies. És a dir, no es va canviar la ubicació, sinó que es decideix tirar la terra i començar de nou. De fet, aquestes lèsies que es tirarà a terra, no sabem què et gesties de torre a adjacent, no en tenim gaire més informació, no en sabem gaire més coses. De fet, això fa pensar que a l'església que se'n derrucava devia ser l'església primitiva del que ja vam parlar la setmana passada, més petita, segurament, i de la qual no en sabem res, o quasi bé, gairebé res. De fet, va tenir a dir, si et sembla, el que deia mossèn Antonin Otenes en el seu llibre referent a aquest fet. Bueno, aquesta música potser fa una mica de por. No pot tenir una música una mica més... Més medieval.Sí, ara, ara, medieval, molt bé. Diu, no es pot parar de cap manera precisar actualment el lloc on estava la nostra església primitiva esmentada en el document del 1986. No se'n troba ni en documents ni en cap mena de rúgines o altres rastres, el més petit indici. Per l'època en què existia el primitiu temple, la seva edificació seria d'estil romànic, del qual no hi ha actualment en el nostre poble el més lleuger vestigi. Això arribaria a fer suposar que hauria estat edificat en el lloc mateix on hi havia el temple anterior i ara l'actual. I que en construir-se aquell fau totalment derruït el primitiu. Bé, això era el que deia mossèn Antonin Otenes, eh, gran historiador o... Sí.Combert, eh, del municipi, arreda totes les obres que va escriure i d'informació que vas recopilar amb llibres i llibres, que, malauradament, com sabeu, la majoria es van cremar. I va quedar el petit recull que tenim ara de les històries de la perroquia dels San Justipastó. De fet, tu dius que potser que ho acaba, no, mossèn Antonin Otenes? Sí, de fet, amb això és que ella apuntava, doncs, realment, que està bastant encertat, perquè en aquell moment no es coneixia el document que nosaltres disposem avui en dia, i en aquest document es consigna clarament que es feien derrucar l'antic temple per vestir-hi en el mateix indret de construcció del nou. Per tant, la hipòtesi és que feien el seu moment mossèn Antonin, i això era del tot encertada. I segurament, si s'escavessin els fonaments, doncs es trobarien aquests fonaments romànics del primer temple perroquial. Però a l'està del mateix lloc que l'actual és complicat, poder-hi fer qualsevol tipus d'interversió arqueològica. Així, doncs, el moment precis en el que es decideixerà d'arruir, perdó, l'actual... I d'arruir també a Puls. L'actual es veix i fer-ne una de nova, que va quedar recollit en la visita pastoral del 23 de novembre del 1569. En aquest document sabem que en aquell moment hi havia una altra reglèsia. Sí, i es pren la decisió de construir-ne una de nova. De fet, abans d'aquest fet, però, algunes obres de millores s'havien fet el temple, no? Exacte, i la idea és, abans d'entrar en aquest document del 1571, que ens anirà parlant de com es van fer aquestes obres, qui va col·laborar, qui va donar diners, com es va dovar terme d'una construcció, doncs recopilarem una mica les poques dades que tenim o d'aquest primitiu temple i quins pedassos o quins millores s'hi van anar fent al llarg dels segles, fins que el 1562, el 1669 es decideix finalment tirar-lo a terra. De fet, com deia, això va ser, però, abans d'això, de tot això, no? La primera dada que en tenim, d'acord, que serà el 1182, que és la primera vegada en què es recull el nom del mossèn que hi havia a la perroquia del Sant Justipastó, com es deia? Es deia Bernat, era el Clergà Bernat. El Clergà Bernat, un nom molt habitual en aquesta època, no? Sí, sí. Ho dic perquè ara m'estic llegint la Cateral del Mar, de l'El defonso Falcones, a Bessellert, i el protagonista, el protagonista sonar, i Bernat, de fet, i passa això al començament del segle XIII. I és un nom molt medieval. Sí, al cap d'uns quants anys. En fi, medieval i català. De fet, la primera obra remarcap-la, feta a les Gregies de Sant Just... Sí, és una gran obra, eh? Va ser, perdona, aquí està literalment transcrit, no?, dels textos d'aquesta visita del 1569, que és una finestra a la part de ponent, bona i suficient, tenint en compte que aquesta església era massa fosca. Això, el 1365, o sigui, es veu que la església és com... com devia ser una església romànica, unes entrades molt petites, un pocallum... Segons la visita del Bisbe de Barcelona, que va fer el 5 de setembre del 1366. Per tant, era una església, diguem-ne, que podíem dir romànica... Sí, sí, sí. Com era habitual, no? Sí, com eren habituals a l'època. Fosca amb poca llum. Exacte, fosca amb poca llum, unes finestres molt petites, molt estretes... Fosca amb poca llum, poca llum, poca llum... Sí, una mica tètrica, sí. Llavors va arribar el Bisbe i va dir, que aquí hi ha poca llum, tirin a terra amb trots... Ho hem passat amb poca llum, eh? I fegin una finestra on pugui entrar una mica més de llum, perquè això és fosca. De fet, en aquesta visita també es va donar conèixer l'estat de la Torra Turris, que és aquesta torra que dèiem fa un moment, que estava costat a l'església i que amenaçava, doncs, en caure o ruïna, estava molt degradada i diu que es va anar a reparar-la en perill que comportava tant per l'església com per la rectoria. Per tant, són aquestes dues modificacions arquitectòniques que va patir l'església de Sant Just. Manel, avui no tenim més temps, però la setmana que ve... La setmana que ve segurament, com que és setmana Santa, farem una altra en el camí i farem aquells especials que fem. Sant Vicent dels Horts? Exacte, sí. Aquestes típiques... Tinc dures que tenim al principi de temporada a la penya del Mour, parlant dels Ivers, parlant d'al·l, parlant del rei, parlant amb els globus... És un clàssic, ja. És un clàssic que hi ha per la setmana Santa i per tant el respectarem. Molt bé. Manel, fantàstic, avui et quedes a la tertula? No, no em quedo, no. Estàs fent campana últimament. Sí, últimament no. No sé quina escona donaràs, però l'estima perquè l'espanyol queda fer l'espanyol. Tornem a jugar als dilluns. Una altra vegada hem de tornar a fer un carrossel espanyol. Un carrossel espanyol. T'hauria agradat, Manel. En fi, que vagi bé, cuida't. Una teva amb Catalunya Ràdio i tornem a la tertula esportiva tot seguit de tot el boletí. Cataluña Ràdio, les notícies de la CIS. Bona tarda, us informa qui li en sabria. La policia ha aturat centenars d'immigrants que avui han aconseguit entrar a Macedònia en acortades. Són homes, dones i nens del campament grec d'Idemènia que intentaven trobar un pas alternatiu per entrar a Macedònia i seguir el camí cap al centre d'Europa. Almenys, una dutzena enmoren l'intent ofegats al riu que fa frontera. Els carcams de l'ONG Proactiva ha advertit que cal estar preparats per noves rutes alternatives a la dels balcans. Són declaracions a la tribu de Catalunya Ràdio. Tot es complica, ja hi ha molts actors amb l'escenari. A partir d'aquí, és molt probable que les rutes canvingin i vagin a conèixer altra banda. És possible, hem d'estar preparats per si això passa. Vuit refugiats més han desaparegut el mare lleu en el nou fragi de la seva embarcació per la Mala Mar. Els guardacostes grecs intenten recuperar els cossos. Són els primers desapareguts en aigües greques de les últimes setmanes. Notícies breus, Montse Cuadran. El primer ministre Turc assegura que la policia ha descobert elements que implicen la guerrilla curda del PKK en la bomba d'Aia a la capital Ankara. Ahmed Davutoglu ha dit que s'ha identificat 35 cossos i a uns ha detinguts. El cap de govern ha informat d'una extensa operació militar al nord de l'Iraq per bombardejar les bases dels guerrilles curts. També hi ha operacions policials a Istanbul i en dues provincies del centre i al sud de Turquia. L'home mort aquest migdia durant una detenció policial aconit, tenia una cinquantena d' antecedents i en altres ocasions s'havia mostrat violent davant de la policia. És la versió dels mostos que només un comunicat on explica en què han obert una investigació interna per aclarir els fets. Corresponsal, el Baix penedès, Antels López. Bona tarda. La víctima de 39 anys ha estat interceptada per la policia local en base a una ordre de detenció. S'havia requerit l'ajuda dels mostos d'esquadra, ja que en altres ocasions aquesta persona s'havia mostrat violenta. Segons ens han explicat alguns testimonis, els mostos l'han intentat reduir, ha posat resistència i, en el moment d'intentar introduir-lo al vehicle policial, és quan ha caigut a terra. Queda per confirmar si ha raó d'una parada cardiorespiratòria. Antels López, Catalunya Ràdio, corresponsal al Baix penedès. La fiscalia demana uns anys i mig de presó per a un professor d'Ars Marcials jutjat per haver abusat d'un nen de 3 anys al bruc a la noia. L'acusat que continua exercint de professor ha negat els fets aquest matí durant el judici. Els pares del nen han explicat el tribunal que el seu fill es va explicar a casa com una anècdota més del dia de manera espontània. La Fiscalia de l'Audiència Nacional Española ha demanat que s'investiga el regidor de Capgirem Vic de la CUP, Joan Coma, per un delicte d'incitació a la sedició. L'acusació fa referència a les manifestacions que va fer Coma en un plaer en què es va debatre i aprovar la resolució de suport a la resolució independentista del Parlament. El fiscal creu que aquestes paraules criden expressament a la desobediència del Tribunal Constitucional. Està acta del primer carrer públic que podria ser investigat per la declaració de ruptura del 9N aprovat del Parlament. L'informe del fiscal conclou que, com va dir textualment, que fa temps que reclamen desobediència, nosaltres hem dit que per fer la truita primers han de trencar els ous. L'alcalde de Lluida, Angel Ros, defensa Brussel·les, que és imprescindible la connexió de Lluida amb el corredor mediterrani i llei de Josep Maria Parelló. Bona tarda. Ros ha indicat que ara és el moment de fer la demanda perquè estan en la redacció del projecte i, entre el juny i finals d'any, Brussel·les ha de prendre aquestes decisions. En el moment de dissenyar el corredor ferroviari mediterrani, és clau que les tarres de Lluida i Lluida, en particular, estiguem connectats. I ara parlem dels finalistes, el Premi Creixells. Doncs sí, Joan Menesiu, Jordi Cossà i Daniel Palomera són els escriptors finalistes del Premi Creixells, que torna a la Teneu Barcelonès a la millor novel·la publicada en català. El jurat format permita a casa coberta David Castillo, Rosa Delor, Anton Maries Padelers, Jordi Llobet i Patrícia Gavancho han seleccionat les obres, Jagans de Gell, de Joan Menesiu, Furmentera Leidy, de Jordi Cossà i Hollister 5.320, de Daniel Palomeras. El guanyador s'escollirà entre els socis de la Teneu Barcelonès i els clubs de lectura del servei de biblioteques del Departament de Cultura i Biblioteques de Barcelona. El dia de Sant Jordi es farà una lectura pública de les novel·les al Jardí de la Teneu i, a partir de les ordres, es faran conferències, debats, col·loquis i activitats per donar a conèixer les obres amb més profunditat. Bona tarda, l'Espanyol, jugueu aquest vespre a Granada, dos quarts de 9, sense Víctor Sánchez ni Diop, que són baixa per sanció, ni Caicero, qui no us vol forçar. El partit és contra un rival directe a la lluita per evitar el descens. Podreu seguir el partit a partir de les 8 a l'antena de Catalunya Ràdio. Ja s'han fet públics els horaris de la jornada 33 de primera divisió i, vendres 15 d'abril, l'Espanyol visitarà el camp de llevant a dos quarts de 9, tancarà la jornada al Barça, al diumenge 17 d'abril, a dos quarts de 9 contra el València. Un Barça que arrepet dimecres l'Arsen a la tornada dels buitens de la Lliga de Campions amb el 0-2 favorable de la Nada, Gerard Piquéssar, baixa per sanció. Els anglesos arriben de mala tarda. Barcelona amb 7 baixes importants, entre els quals la del Portèxec, Cazorla i Ramsi. L'ex tècric del Real Madrid, Rafa Benítez, debut avui a les 9, a la banqueta del Newcastle, amb el líder de la pèrmira Lester. A Barcelona ha arribat un acord per a 3 jugadors, on s'ha pogut saber que a Catalunya és Ràdio, són Paco Sedano, Diego i bateria. Els acords s'oficialitzaran els propers dies. Serà que, dependent del futur de Wiles, s'ha atit Gabriel, que acaben contractant el juny. I el tenista referèdala, confirmat que es carallarà contra l'ex-ministre Francesa Rossell, que el va acusar de dopatjar. Nosaltres hi tornarem a la 7, avui només una hora de Catalunya Vespera. De 7 a 8. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6, i 6 minuts us parla Cristina Vargas. Can Xina està acollida aquest cap de setmana a les assemblees generals al centre d'estudis de Parla Catalana, durant tot el matí de dissabte. Es van renovar alguns els càrrecs de la Junta de Govern, i es van presentar els nostres projectes. L'acte també va comptar amb una visita comentada a càrrec de Pep Quintana sobre el sanatori una història d'amor i desamor. Més coses, l'escola de formació Antoni Algaró acoll de mà a la presentació del Barcelona Media College. És una nova línia de formació especialitzada en l'àmbit de la digitalització i la comunicació. De fet, la jornada arrancarà a l'acet del vespre amb la presentació del Barcelona Media College a càrrec del president del Gremi de la Indústria i la Comunicació Gràfica de Catalunya, Iván Tich, i comentarà i comptarà també amb les funències de l'expresident de la Generalitat Artur Mas, parlant sobre economia digital i de l'alcaldat de Sant Just Josep Perpinyà encarregat de clausura l'acte. I una punt més, l'alumnat dels cursos de català de Sant Just participa per primera vegada en la setena edició del Concurso Contes del Món. Les narracions són la majoria de creació pròpia i van acompanyades d'un dibuix representatiu. Només per participar l'alumnat rebrà un diploma i en cas de resultar algunes de les persones que hi participen guanyadores, rebran un exemplar del setè llibre i disc dels contes del Món.org. I fins aquí la informació local. Nosaltres tornem, com sempre, a menys d'una hora a partir de les set d'octubre amb els senyors notícies d'Adició Véspera. Tota l'actualitat esportiva de Sant Just d'Esvern el juguem a casa cada dilluns de dos quarts d'avui i fins les 8 de l'espera a Ràdio d'Esvern. No t'ho perdis, som el millor i l'únic programa esports de la ràdio. Amigues, amics, Ràdio d'Esvern us ofereix el programa a l'audició en nous continguts i en més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana com la música de coble o també les danses tradicionals el podreu escoltar als dilluns d'avui de nou del Véspera o als dissabtes a les 9 del matí. Us esperem. Cada dilluns de nou a 10 del Véspera teniu una cita amb Ramon Vineu, si us plau, una mirada al passat sense nostàlgia amb la millor música dels anys 20 o 50. O, si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a Ràdio d'Esvern. Primer, van ser les zones. 98.FM. Després, internet. Ràdio d'Esvern. Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram i ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610.777.015. Ràdio d'Esvern. Cada dia, més aprofiteu. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles. Carré Montserrat, número 2. Ràdio d'Esvern, 88.1. Què tal? Bona tarda, són les 6 i 11. Benvinguts a la segona hora de l'Apanyabalmorro. Un moment, la tertúlia esportiva, com que diuen Zamb, l'Edo Rodríguez, L'Oriol Pasqual, el Tarromero i els seus alies. Però abans, atenció, perquè durant aquesta setmana, el Dani Martínez vindrà després del vulletí de la 6 de la tarda per parlar-nos d'una cosa molt especial i puntual que passarà a Sant Just. Bona tarda, Dani Martínez. Bona tarda, Dani Martínez. Dani Martínez, bona tarda. Bona tarda. No comences el conto? Bona tarda, va, bona tarda. Tenim coses i has vingut aquí a ser tard. Bona tarda, meva. Ui, que hi ha Barça, què hi ha Barça? No, hem de parlar de moltes coses. El Barça, l'Espanyol, el que jugueu avui... Bueno, fill, escolta, Dani, què passa? Què passa? A Sant Just passen moltes coses. Però aquesta setmana... S'enjudge, és un no parar. S'enjudge, com ja ve, sabeu, és un no parar. Però aquesta setmana tenim a la biblioteca Joan Margarit un concurs, un concurs de cinema. Molt bé. Per això hem posat la música de lo que el viento se llevo. Claro, lo que el viento se llevo. I us explico com us vaig dir divendres. És un premi que és un concurs de cinema que tracta de... Durant aquesta setmana, penjarem... Bueno, penjaran al Facebook de la Biblioteca unes frases relacionades amb cinema. I llavors, què hem de fer per aconseguir els premis? Molt fàcil, mirar el Facebook de la Biblioteca o escoltar-nos cada tarda, aquesta hora, a la Ràdio d'Esvern... A la Ràdio, eh? I llavors anar a la Biblioteca i dir una frase que estaran posada en el Facebook. I llavors obtindreu premis. Quins són els premis? Els premis podem trobar uns lots de merchandising de cinema. Com poden ser samarretes, poden ser posa bassos, etcètera. Unes coses fantàstiques que poden trobar, coses molt xules i molt divertides. Escolta un moment, Dani, llavors tu ara dires una frase que és la que s'ha de dir a la Biblioteca. O sigui, tal que el moment... No s'ha acceptat preguntes, ara. Perquè si no, estarem aquí fent una set que ja m'ho conec. Perdona, eh? Llavors, Dani, quina és la frase? La frase és... Bueno, dir-vos que la hora és fins a les 8 i 4. Però el premiat serà el primer que entri dient la frase. Pots allunyar-te una mica el micròfon que estàs fent aquí, Pepas? Perdona, ja està, dies, dies. La frase d'avui és... Mi casa, teléfono. Això és de T, no? Això és de T. Això és de T. Qui entri avui a la Biblioteca tient mi casa, teléfono, se'n donarà un fantàstic. Bueno, premi de marchandatge, que el cinem. Perdona, un moment, ara haurà micròfons. Què passa, què passa? Ara sí, ara estan oberts, ara. Ara està aquí quartant la llibertat. Libertat, sí, això dic jo. Quantes persones, o sigui, una persona... Una persona per dia, per dia. Quina gràcia té, això, la sort. Mira, però sou cinc cada dia, sou cinc. Perdona, me'n puc anar i no allò ara mateix. Sí, però si te'n vas, agafo jo el micròfon. Agafo jo el micròfon, el teu. Queda, Jordi. No, no, no. Espera, que va a trucar ara. Ara, ara, ara, ara. Volem articles de marchandatge. Em sembla que ho d'anar directament. De ni qui marchandatge és. Doncs és un marchandatge de primera qualitat. No, a veure, què podem trobar? De què no em sé què és, avui. Avui toca... ostres, ara mateix no ho sé. Però ho podem trobar des de fundes de mòbils. Fins a... No sé on la mòbil de T pot ser molt friqui. No, no, però no són de T. I aquí va amb l'Estar Wars. Jo vaig a que patllar, vaig a patllar. Molt bé. Absenteu? Sí. Sí, mi casa, mi casa telefono. Has de dir mi casa telefono. Jordi, Jordi, escolta, estàs al carrer, ja. Estàs al carrer. Va, corre, corre, això. A veure, en aquests moments... Tots una mica més el micròfon, Jordi, que no se't sé. Mi casa telefono, recorda, Jordi. Jordi, Jordi, sis. Jordi, coja el telèfon. És que se li talla el mòbil. Potser, bueno, és com sembla que no en sent. Ara s'estan anant, el Jordi. Sí, Jordi, està marxant de la ràdio, pujant per les escales. La gent no s'enjusta, això no ho està veient. Ara mateix estem aquí al... va molt tranquil, eh. Amb una batxorra... Estic molt en forma, eh. No sóc en forma, eh. Jordi, corre una mica, filmeu. Ara s'ha demanat una cervesa. Una cosa, però no és la secció d'esports. Potser no està corrent, eh. Una cosa, sí, sí, un moment, un moment, atenció. Perquè està... acaba de posar a Jordi. No sé si en sents un home amb una pinta de vertino esborne correnta per la biblioteca, vull dir. Corre, Jordi, corre. Sí, sí, et fotre el premi, ja veuràs. Estic entrant, ara mateix. Albert, no, no has d'anar al bar ara. A veure. Jordi. Hola. Ja saps què és o no? No sé si ha anat, eh. Hi ha un home que m'acaba de passar corrent. No, no, però correm, cagada. Aviam, Jordi. Jordi, on estàs? Bona tarda. Estic a casa? Què? Està vivint un dels moments històrics de Radio Esvern. Com vol el directe? Mi casa telefono, Jordi. Mi casa telefono. Telefono, va, tio. Vosso el favor, de dir-ho bé. Telefono, mi casa. No! Mi casa telefono. Hola, hola. Mi casa telefono. Parve, és que no puc dir-ho. M'està fotent buronca, eh. Tinc tota la necessitat que has fotut uns crits. Perdona, perdona, perdoneu, eh. Podem continuar estudiant. Va, Jordi, Jordi, què t'han donat? Tens premi o no? No. Espera, ja està fent una fotografia. Ja comencem el selfie. Un moment, Jordi, sense o no? Sí, ho sentim. T'han donat el premi, ja o no? No, estic estrencant del premi. Tinc un programa per fer-ho, no és per res. Ja, doncs digue-li a la senyora, Aviam, si... Perfecte. És el primer que ve, avui. Sí, no és el primer que ve, a la divirtia no. Què? Aquí t'ha adorat bé, a la senyora de la biblioteca. Treu-te els cotxillos de l'esquena. Però... Sí, perquè està fent el programa a la ràdio, llavors ha vingut el Dani. Hola, senyora. Que digués, en mi cas el telèfon no té, s'emportava un premi. Que ells hi posem, cap allà. Molt bé, però això és tonto, no? Tongo, perquè, però sí. Ai, no! Jordi, Jordi. Què? Podem parlar amb la senyora? Sí. Bona tarda. Amb qui parlem? La Rosa Maria. Bona tarda. La Rosa Maria, una pregunta, a quin premi té el Jordi? És que no ens ho volen dir ni el Dani, tu. Ara li donarem un segon. Va, si ens expliquen que això és ràdio, el Jordi el tenim a l'altre punt de Sant Just, gairebé. I nosaltres estem aquí. A mans, sis, a mans, sis. No. Pran, time. A la mà i pensava que eren per mi. Ai, mira, el senyor que sortia a córrer allà. No es borri. És molt grossa, com a mínim, que és una cambra de vídeo. No ho sé, no ho sé. Jordi, obre'l, Jordi, obre'l. Qui diu que la té molt grossa? La cara no ha arribat a on està. Bueno, estic molt... Perdona, és que no ho vull dir. Bona tarda. Benvingut a la velloteca, Jordi. Jo crec que ara, la setmana d'això, demà, un altre cop. I demà el Jordi torna a fer el mateix. O demà tu, o demà pot tocar tu. I demà ens ho repartim. Ah, sí, sí, sí. Bon idea, bon idea. Una esqueta sense premi, no passa res, Dani. No. És dur en aquesta setmana, això. Sí, en aquesta setmana. Però podem trobar de tot, eh? Jordi, Jordi. Ben un tot un mes que no tinguis d'una exposició de cinema. Hi hem fet per els nens, un premi, que se'ls donava unes crispetes, també. Ah, que bé. Unes pòpites. Ah, per gent més gran, a veure. Com tu! Rosa Maria. Avui té l'esquena mac, el Jordi, avui. Rosa Maria. Perdona, m'acabes de donar una bossa que posa Biblioteca Esponja en 4. Biblioteca Esponja de Catalunya. És que hi ha una... Espera, vaig a obrir-ho, un moment, això. Com sigui un llibre... No, hi ha un peixit. Ah, mira, és una samarreta. De què? De quina pel·li? La Marató va seguir, eh? Pixels o la pel·lícula. Què? Del pixels. Sí, després què més hi ha? Ah, mira, possabassos. De quina pel·lícula, Jordi? De la Gran Estafa, home. De la Gran Estafa, home, està bé, no? És un de mòbil de Batman. I després una fantàstica bossa. I... De què rius tu, ara? Ah, ja està, ja. Noies, moltíssimes gràcies. Que vagi bé i que tingui alguna bona... Sí, posa molt dintre, sisplau, perquè, si no, has d'anar a mòbil i tot. Quin xau. Jo era tu, corredia, que t'estan prenent el teu cafè. Ja està, ja està. Ja està, Jordi. Ja saps algun llibre? No, no me'n vaig a dir. Els 5.000 euros de sou mensuals les acabes de perdre, eh? Sí, és molt xula, és molt xula samarreta, molt bé. Doncs escolteu moltíssimes gràcies, que vagi bé. I podeu fer un adeu general, no? Adéu! Adéu, que vagi bé! Adéu, adéu, adéu! Bueno, escolta, ja està, eh? Fantàstic. Has obert, ja, el premi o no? Perquè si ara nosaltres això es fortagessin entre els rugents i els llets. Home, doncs sí, molt. Hòstia! Exacte, regalar un regal no és que sigui gaire... O sigui, has d'aprofitar els premis d'altres... Estàs baixant, ja, o no, Jordi? Sí, sí, estic baixant, ja. No veus aquesta intensitat que ve al vent aquest que s'aixeca? Doncs mira, ja està arribant. Veus la gent que ja cangi avui, eh, per fer... Jordi, Jordi, que estàs a Canji, parla amb algú. O regala-li la samarreta a algú de Canji, no sé. No es regala les coses que t'han regalat, home, o sí? Jordi, parla amb algú de Canji, per favor. Escolta, que ens estem perdent la tertura esportiva amb la conya. Mira, mira, mira, ja. Jordi, puja de... a regar. Què, malament? Puc regalar-ho, eh? Pujar! Jordi, que està baixant a la porta de Ràdio Esvern, ja està tornant a pujar les escales. Estem en pre... Com un gos, eh? Vinga, va, Jordi, va, puja. Dani, vés-ho buscar, impedeix-lo, eh, perquè... Sí, sí. Vinga, va, Jordi. M'anawebs, eh? Ja està jugant amb el... Ja t'explicaré de qui ha portat el merchandising. Ja, Jordi, un dia t'ho explicaré. Aquí què feu, Nadal? Estem fent una subvenció de l'Ajuntament de 2016. No, Jordi, que ens no, uns altres. No, no. Estem arreglant que, de fet, ho havíem fet malament al primer cop, i ara ho estem fent... No estic cantant res, sí, sí. Domènec, no. Domènec, és que... I què passa, aquest? No tenim el favor de ser enreglat, què? Venim ser enreglats. Venim ser enreglats, però era un desodorament de contes. Ho veureu. Ho regalaré. Una fantàstica funda del mòbil. Gràcies. Carme, és Carme. Moltes gràcies. Un aplaudiment, no? Sí, sí. Hola. Ara, ara, tot el aplaudiment, quin és? Ara, ara, ara, ara. Gràcies, Arradi. Que baixin aquí baix. Ja, perquè jo com avui no el tinc. Estan demanant el telèfon, Jordi Umenac, mare meva. Doble prèmio, win-win per Jordi Umenac. I voleu el podeu surtejar entre totes en l'escola? No ve d'aquí, ja. Digue-li a les dones que el Torri no surteja, que el Torri ha regalat una altra vegada. Aquesta se me'n retenirà rodant per tots. Sí, sí, sí. Canta'm la publica, però aquesta funda no m'agrada. No m'agrada, és una caritza. Estàs en directe, eh, xato? No, no, no, no. No em retorneu el regal. No, no, no. Que deu volar, treu-ho, rasc. No em retorneu el regal. Surteixeu-lo entre totes les gentes, play. I es la funda que aniràs circulant per tots en lloc. Sí, per totes les gentes. No estupes d'en sort, Umenac. No, no estupes d'en roteca. Hola. Bueno, escolta, missió complida, eh? Bravo, Jordi. Això no és seriós, eh? Bravo, crec que... Bravo. Volia molt raó, molt guara que baixa. Ara li fotrem un bon referèndum. Jordi, m'estic confedant. Has penjat, ja, Jordi, o no? No, el tens aquí. Jo estic per tancar la porta a la ràdio, eh? Escolta, que la Basis es recupera amb jo, la seva retada. Va, espera, aviam. Jo estic confedat, ja estic agafant colors atomàtics, eh? A l'hora. S'acoplarà, no? Ara, això, o què? Eh? Vinga, va. Va, va, va. A veure què ens han regalat. Aquí, la samarreta... Home, no està mal, la samarreta, no? Pixels. Està bé. Pel meu gust d'estampació està massa mon, eh? Podria estar més avall, l'estampació. Ja m'has espallat, aquí, no? De la gran estafa americana, amb 3 nominacions, els globos d'or i coses d'aquestes. Es posa gots encara, és tan bé, tu. No, no, que et permís. Avui és espanyol. Jo us deixo aquí, demà ens tornem a trobar amb una altra secció de la gran... La gran frase. T'ha vist-ho ara, perdona. Ja he tornat, eh? Sí, Jordi. Ja t'ha vist-ho ara, que demà no aniré, eh? No, amb una altra persona, Jordi. M'ha cansat, m'ha cansat. En fi, escolta, Dani, gràcies, que vagi bé. Cuida, i demà tornem a la vida. Demà una altra gran frase. Per poder guanyar un lot de premis. Això que has vingut ha servit d'algú, perquè si hem anat a buscar el premi, i ara, aquí, el primer que vulgui anar a la biblioteca, es troba sense premis, pobre. Jordi, demà tornem a venir, ho tornem a fer, no? No, no, no, no. Diguem cívics, va, que tenim una tertulia per fer, enhorabona a la biblioteca, i gràcies. Sí, sobretot. I enhorabona, que jo no m'interessa encarar, i les noies que hem guanyat el premi, qui són? Per què no han baixat aquí? No les has convidat? Perquè estaven molt enfainades. Sí, moltíssim. No sé, te'n han amagat el telèfon, no, però, Jordi? No, no, no. Collons, no em manden a l'estiu, escolta, m'ho ha enganxat. Canvia't i porto d'allà, perquè aquest microfons que l'ha sentit allà. Sí, noia. A veure una cosa, què feu? Com que marxo jo dos minuts, això que és una... No em quedes al control, no? Una granja. Així ha anat, a tot programa. Aquesta samarreta està... El dibuix està massa mut. Vinga, per tu, Oriol, vinga, per tu, Oriol. No, que és planta. Per tu, bueno. En fi, escolteu, va, que hem de... De sortets de la Champions. De moltes qüestions. Abans de res, dic que molt bé la Broteca, que gràcies, que demà continuarem a la ciutat de Tarda. Dit això, tenim diferents coses sobre la taula. De la tertull esportiva, recuperem una mica la calma. No, no, no. Més concretament, us posa gots. Per cert que... Seves alias, bona tarda. Bárroa Mego, bona tarda. Hola, bona tarda. Oriol Pascual, bona tarda. Bona tarda i bona hora. I Edu Rodríguez, bona tarda. En aquesta tertúlia, que ja té uns posa gots més, a partir d'ara i la ràdio, comentar que el Barça... Ara ho hem de fer a la tertúlia. El Barça va humiliar el Getafe per 6 a 0. Bueno, això què ho esquita, això? I tu, Rodríguez, no? Humiliació, el poder. Segona, ja, d'una vegada aquesta. Jo crec que el Getafe va fer molt bé. El Getafe és una equip que fa ràbia, eh? És d'aquí de merda, això. Per començar la tertúlia, tranquil·litzem-nos. Ho dic perquè el Getafe fa ràbia, és una equip que fa ràbia. Una equip broma. De fet, amb un panel fallat, i dos pals, eh? I van acabar 6 a 0. L'última mitja hora, l'Ugenric va introduir els canvis i l'equip va aprofitar per dosificar-se. I, com no, el Barça viu en un moment dolta de temporada. I ja van 37 els partits sense perdre de l'equip de l'Ugenrique. Jo no li estareu d'acord amb mi, però deia que el Getafe fa una mica de ràbieta, perquè entre el seu president, que va dir... No, anulo el dinar de directives, que no hi va dinar, que és vermut, perquè et veus 4 a tarda, el partit, no? I després, doncs, ja es veia que anaven... En fi, no m'acaba de caure bé el Getafe. Vosaltres, com veureu... Jo el partit del Barça va tornar a no jugar al seu màxim nivell. No, no, és broma. No, no. Fent, fent, fora conyes, fora conyes. Un partit fàcil. Aquells partits que sí, on el Barça va fer bé de mig gas... Com que mig gas? Home, el Barça, l'altre dia, es va ducificar tranquil·lament. És a dir, uns 6-0s és a mig gas. No, però és que vull dir que... A un gol cada 10 minuts... Sí, sí, però és que el Barça, a mig gas, davant del Getafe, és a dir, si el Barça hagués volgut, li fot 12 al Getafe. Que ja està bé, és que al Getafe, vull dir que... I vam fallar un penal, que això ja comença a molestar una miqueta més. Potser ja toca marcar en algun. Més és el... El que més penaltre fallat en la història de la lliga. És que és molt fort, això. Això és molt fort. És un record que encara no havia fet el Barça. L'Oscar Enrique, quan li va preguntar... Sí, igualat a César. El Barça va dir, com a mínim, que tenim una cosa a millorar. S'ho agafa pel costat positiu. A mi m'agrada molt perquè sempre defensen molt els seus jugadors. Bueno, no, els defensen moltíssim. Perquè, per exemple, l'altre dia, amb el teu periscope, i tot això, va sortir defensant a Piqué, dient que li encantava que un tio tenia enginyors, utilitzés l'exerci social... És que si no els defensen, s'alimbava el vestuar i feia punyetes. És que Guardiola no li feia gaire gràcia aquestes coses. I ho deia i no passava malament. No sé si a ell li fa gràcia o, com a mínim, ho amaga millor que a Guardiola. No ho sé, si li fa gràcia o no, però... No ho sabem, no ho sabem ni ho sabrem. Per cert, tema periscope. Què opineu, aquí, a la taula, tot aquestes coses? Ho dic perquè... A mi m'agrada i a mi em sembla bé. Molt fan del tio que va dir-lo de Arveló a Selecionado. No sé si ho heu vist. Sí, Piqué li diu, no, això no. Ja ho veig bé. Si això ajuda que l'equip estigui unit i estigui bé, jo ho veig bé i, a més, és cert el que diu Piqué. Al final, els mitjans de comunicació, molts cops, manipulen el que diuen els jugadors, així que ja ho veig bé, que els jugadors busquin alternatives per parlar amb els seus aficionats. Oriol, tu ets fent un periscope, no? No, jo estic content, perquè el que t'ha fet ha estat més a prop de segona divisió. Ho he tallat ràpid, el partit, amb el que vaig disfrutar al camp. A partit tampoc no tenia gaire misteri. Va venir el que t'ha fet no va proposar res, no passava gaire bé del mig camp, el Barça va fer el que va voler, de tota l'estona, i no hi havia gaire més cosa comandant. Un aspecte clar més al camp nou. I el periscop, per mi, és que no... Repeteixo, jo crec que noves tecnologies que van sortir en el dia a dia, com va començar sent l'Instagram, després el Facebook, ara el Twitter, ara el periscop, i després sortir alguna altra cosa. A mi, en el fons, més bastant igual, el piquet quan va explicar que era per informar i per veure el vestuari, i a veure que aquests 7, 8 minuts que dura això, per veure el jugadors i tot, per mi és un show més que s'està facint el món del futbol, i a mi no em molesta sempre i quan els jugadors rendeixin... Ho dic perquè aquí... Tots estem molt d'acord, tu també seves o no? Sí, jo també. Jo me'n recordo 3 o 4 setmanes abans que piquet començés a fer això, va sortir molta gent queixant-se que el Barça ja no signava autògraf, quan va ser de l'autocar. No sé si abans, al Madrid això sí que ho fa. I al cap d'una setmana piquet va començar a fer el periscop, perquè el debat era que el Barça, els jugadors del Barça, estaven molt separats de l'afició, i piquet va sortir per aquí. Mira, aquí estem fent una tertulia esportiva amb cadilluns, i dels 5 som a taula, els 5 estem d'acord amb el tema periscop. Ho dic perquè he notat que hi ha molta... Hi ha molta gent molt tertulia, molta premsa, que no estan d'acord amb el periscop, que al dicembre no ho heu notat posaltes, o en general la gent l'està d'acord. Ho dic perquè he vist com moltes crítiques, i jo crec que també... Perquè el periscop el fa piquet, Jordi, si vull dir el periscop, a més de fer-lo piquet el fa Iniesta, el fa qualsevol altra persona del Barça i del Barça, no passaria res. No té res a veure, gràcies. No té res a veure que llavors d'aquí es salta tota la professió perirística, i això és un contacte que té directament el jugador amb les persones, sense el xoll, una mica, els periodistes, de poder preguntar i de poder tenir la seva pròpia roda de premsa i piquet, se salta una mica tots aquests protocols, també tot el tema de... Per exemple, en moltes companyies s'han posat una mica alerta, per exemple ara a la UEFA, no? Ens sembla que vol regular tot això de cara a l'eurocopa, perquè aquí ja enten tot el tema de les imatges, no? Perquè hi ha moltes companyies i moltes empreses que, per exemple, si surt tot això a l'NBA, això a l'NBA estaria prohibidíssim, perquè cada jugador ha de sortir amb el seu... quan surt amb l'equip, amb la marca de l'equip i tal, no pot fer segons què. I són molts milions, també, que estan amb el tema de les drets d'imatges i tota aquesta història. I ho dic per això, més que res, fer aquesta reflexió. Suposo que estan emprenyats perquè el cap de la fi és feina que els hi treuen, que ja estan informats a ser l'intermediari. Però, clar, si vas al migdia als periodístics, que l'únic que fan és per l'espectacle i molts cops ho fan en contra dels jugadors, al final els jugadors agafen la paia pel mànec i... I què és un altra mena d'espectacle? Perquè, de fet, els periodistes, ara mateix, l'únic que fan és esperar que els jugadors sortin de la dutxa i estar, jo, per exemple, al bàsquet. Si acaben a dins del vestuari i entrevisten allà, també és veritat que és diferent, no? O sigui, és veritat que, en aquest cas, el periscop, el que et serveix és per apropar-te una mica més d'una manera diferent. Tampoc no arriba a ser en una entrevista. Potser alguna pregunta aquesta és per fer hi-hi-ha-ha, però és més això per veure l'ambient pospartit, preparatit en algun moment del dia. Si el periodista tota la vida el que va és a fer l'entrevista, a fer la pregunta i tal, i el que fa aquí el jugador és... convertir-ho tot en una mica més d'això, una mica més d'espectacle. De totes maneres, si el periodista vol fer preguntes, que es descarrega l'aplicació Periscop, i que faci la pregunta a través de Periscop, no ha deixat de fer rodes de premsa i zones mixtes, les que l'obliguen a la lliure i les que obliguen a la UEFA. A part, a més a més de tot això... Ha capat els periodistes dels vols. Ja no van amb els jugadors, els periodistes. El Barça s'establint d'en bastant, eh? Sí, però és que no entenc per què els periodistes han d'anar en el vol del Barça. Jo això tampoc ho entenc. Per què? Perquè així a costes, tu no t'agrada que el periodista t'informi de... No, i menys quan el periodista diu que... jo què sé, que... Objectivament, no el que passa ara, que t'informen de tontaries. Clar, com que el que passa ara és... Neymar ha pegat un xicle bajo l'acient de l'avió. Com que passa això, el Barça ha dit prou. Bé, va dir una època que el marca... No crec que tots els periodistes... No, però per no ser tan selectiu el que agafes és a tot el conjunt de periodistes i els separats... No m'he assegurat per l'afició. A l'Às no pot pujar el nostre avió, la resta de mitjans sí. El cílic es monto terrible. Però tens raons per fer-ho, tens arguments. És igual, tens periodistes de l'Às que... També hi ha arguments per pensar que més és el millor futbolista del món. I cada dia estem debatint-ho. I parlant-ho. I no hi ha forma de solucionar-ho, perquè no sé què, pel que sigui. S'ha de ser en dràstic, a les rodes de premsa... Hi ha una sèrie de rodes de premsa que són obligades. Ara. I el Barçan, fins i tot després d'alguns entrenaments, també les fa, vull dir que... Però el Barça es va equivocar quan va decidir deixar fora la premsa en els motius que va donar a la gent, perquè va dir... És igual. Ho fem per apropar la gent a les aficionats de l'equip i no els han apropat. No, és que és igual els arguments que em donguin. Si el Barça no vol tenir la premsa o si el Barça no vol tenir... Però que ho digui de cara, tampoc hi ha cap problema aquí. O sigui, s'entra malament, si hi haurà crítiques, però si tu no vols tenir la premsa, perquè creus que des dels 6 mitjans està manipulant informació, ho dius clarament i ho va dir perquè era el primer risc. És una resposta a un tema que és absurd i que no serveix per res. No serveix per res, però hi ha molta gent que en parla. Piqué va ser un dels pocs que presenta rajat. Jo crec que és millor això que no mentir i que aproparem a les aficionats, perquè després s'ha de mostrar que no s'ha fet. Per això estan les coses com les que fa Piqué per intentar apropar el Barça als aficionats. De fet, el Barça ho ell, no? De fet, anava a dir que Piqué continua a fer un periscope després d'aquella partit. És que li prohibeixen el feix que per aquí hi ha alguna dona a llançar-nos sobre el seu. Ja va passar i va continuar. De fet, ell ho fa també amb la seva empresa de videojocs, i el que aconsegueix és que, per exemple, estem parlant d'aquesta empresa de videojocs que té Piqué, etcètera. Només jo volia saber la vostra opinió. Per cert, dimegres champions. I escalar-se'n el visitarà el camp nou, aquest dimegres en hores baixes. I el Senal, perquè quasi bé no té opcions a la Premier i al Watford, de fet, l'aliminat de la Copa anglèsa. A casa. I ha d'encarrar aquest 0-2 que va aconseguir el Barça a la Nadà a la Mireix. La mandra que em fa aquest partit. Jo ara. És un partit que, com que ja estem classificats... No, no, no, és que no estem classificats. No estàs classificat, encara. Marc, a la Calvard s'ha de jugar. No, l'Arsenal ens han fotrat res. No, no ens han fotrat res. Però l'Arsenal té 800 jugadors, comparant una contra, agafa i et fot un 0-1, i el Barça s'ha de posar al món. I el partit s'ha de jugar? Jo tinc ganes màximes d'anar al camp, el dimegres. I munir farà un hectric al partit. I més si fallarà 3 per... Això potser sí que passa. El Barça està classificat, però a mi aquest partit és champions. Jo clarament no, no. Però ja més comença... Ara comença el que és el bo. Clar, és un partit. Ara el Barça va jugar contra el Villarreal, el rep al Madrid, juga 4 de la Champions, i a Noeta... Què t'ha fet l'altre dia i m'està dormint. Ara hi ha 6-7 partits, que per el Barça són cràs partits. Jo fins que el Barça hi ha finals, ja, vull dir-ho. Perdona, i l'horitzó tenim el teu... Estem va sabent acostumats, vosaltres. L'horitzó tenim aquest repte de 44 o 46 partits. De la Juventus. 43 de la Juve. Sense perdre va aconseguir la Juventus. I portem 37. Els 6 següents partits, si anem guanyant, es pot aconseguir aquest record. I són partits. I si en perdem un, adormirem molt tranquil·la. Vull dir, dos, i tant. No passa res, el que passa és que s'ha de jugar. S'ha de jugar. Hi ha posats a perdre, que perdem a la Lliga. A veure, tots, tots, tots... Jo crec que tenim l'ansició que el Barça es classificarà a l'esquadra final, sense problema. Podem parlar dels sortells d'aquest event. Home, les voles calientes. Sí, et toca una mica la pera. Això és un tema... El Madrid és molt escandal... O Volsburg o Benfica. Qui ha classificat? Ara mateix, classificat ja Benfica, Volsburg, Madrid i PSG. El Barça, llavors... Baller, Juve, que... Doncs amb el català no, però... Està més obert que mai. Però el camp del Baller, jo crec que és favorit al 90%. Sí, però... Veus, però aquest partit sí que està obert. I després, al Manchester City, vam avanar una 3 al Camp del Dinamo d'Aquí, per tant, el Manchester City t'ho he fet, i després hi ha també l'el·lètic de Madrid, PSV, que aquest també serà un partit que juga demà. I l'Espanyol... L'Espanyol l'haig de fer molt bé. No, jo... Jo vaig a la música. Hi ha una cosa que és veritat, i això ho diuen les estadístiques. I això em fa estar més orgullós de les Champions, que he guanyat al Barça. Totes les Champions que el Barça porta, em sembla que són 8 de les últimes 10, arribant 8 de les últimes 10 semifinals de les Champions, que això és una bestiesa. D'aquestes 8 vegades que ha arribat a Semis, el Barça ha jugat sem... Jo no recordo, per exemple, l'equip més fàcil entre cometes, si es pot dir si que ha jugat al Barça, va ser un any que va jugar amb el Benfica, i va guanyar 2-0 aquí... Al gol de Ronaldinho per sota la Tanca. No, aquest va ser l'Everkusen. No, allò va ser contra el... Sí, va ser l'Everkusen. Va ser un alemany. Però el Barça sempre, 8 tens, 4 semis, 2 de les 3 eliminatòries, ja han tocat. O el United en el sumament que va fer molt bé, o el Chelsea, i tu mires al Madrid, i al Madrid sempre ja ha tocat una toia. O sigui, el Madrid és veritat. Fa dos anys. Els últims anys el porti a 6 seguits arribant a quarts, però abans, sempre que ha d'haver vingut el 8 tens, per l'Olympic... Jo recordo uns quarts de final. El Madrid m'acabi d'allà, de Txipre... O no, o sigui, unes conyes marineres. I això és veritat. L'última temporada al Barça ha guanyat tots els campions de les lligues d'Europa. Aquesta és la Champions League. I l'any de la dècima, el Madrid, l'única eliminatòria que té difícil, que l'assolventa molt bé... No, és contra el Bayern de Monique. Fa ser la final del Madrid de Madrid. A mi em fa molta gràcia. És que és la Champions i s'han d'haver guanyat tot l'arribar. M'agradaria que algun any al Barça guanyés l'exemple, o arribar a la semifinal contra el Madrid. Jo vull arribar al Barça. Per què no les no li pot tocar aquests equips? Perquè hi ha unes voles calientes com un piano. Jo prefereu guanyar-ne contra el Madrid. Fem una cosa. Pel tema d'aquestes voles calientes, perquè és el sorteig que s'ha d'allà... La pregunta és, qui farà el sorteig? Perquè infantí no ja no està, eh? No, a veure, fem una... Qui traurà les voles? No, el que ha de ser el president. Qui traurà les voles? Villarmir. No ho sabem. De totes maneres, jo pronostico... A veure, qui li tocarà el Barça i el Madrid? A veure, fem la veu de la senyora que venia abans de tirar les cartes. La cotxa Beringa, des d'aquí una saldació, però no ho faré. Que anava a dir que jo crec que aquest divendres el Madrid li ha tornat a tocar el Benfica o el Wallsburg. Apunteu-ho bé el que ho digui, eh? No, no, no. Els dos a l'hora. Mira, et dic... Wallsburg. Per mi és més complicat el Wallsburg que el Benfica. No és fàcil de dir, eh? Com es diu? Wallsburg. Bueno, jo ja ho heu dit aquí. Vosaltres també esteu de recuperar. I tant, que no, eh? El Barça, tu què dius? El Barça, tu què dius? Madrid-Barça em molaria molt, eh? Barça-Madrid, ja. Però, Edu, si toca el Madrid-Barça, quantes vegades ens enfrontaríem entre setmanes? No, no. En 10 dies, 3 partits. En dues setmanes, 3 partits. Champions, diga Champions. Això fa molta mandra. Paral·litza el país i ja va bé, eh, aquí a Espanya. Paral·litza, ja està paral·litza. Sí, sí, sí. Jo faria el següent. Si toca Madrid... Un moment, un moment. Si és Madrid-Barça, a les Champions, qui passi, si passa el Barça, teniu la independència, ja. I ja està. I s'ha acabat ja el tant de història. Fem-la un gag del Polònia de la impasada, això. Jo el Barça, qualsevol equip, menys el cítiu, el PSG, que ens han tocat els últims anys, i una mandra, aquests dos equips, qualsevol altre. El Barça, el Barça, el Barça... Tocaran, perquè això és el ruc lògic. Tocaran, sí, sí. Tens el Bayer de Moní, que potser et vol donar un Barça Bayer. Et va tocar l'any passat. A Quase o Semis? No, Semis, va ser Semis. Però què vull dir, que al final sempre jugues contra els mateixos. Com està, perdona, el tema de la superdiga europea, aquesta? Això no passarà mai. La porta està negociada encara. Escolta, no, anava a dir que... M'estem parlant de sorteig, no sé què has ficat. Ojo, perquè també... Fem una porra pel Barça arsenal. Home, jo dic 3 a 1. 0. Estret. Guanyar l'Arsen al 0-1, tu dius... No, no, no. És el perico destapat, eh, en Mar Romero. Sempre hi ha un. Que va que és col·lei i no ho és. 4-2. 4-2. Tu li dius seves? 4-0. A l'Edu fa cara d'aquesta excepció, li han pres... El premi, ja no et tocarà el premi. Hauria de posar qual? Jo anava i 3-1, les dic tu, pos 3-0. 3-0, eh? Sí, 4-1. Jo, últim, sóc la pringa. No, no, no. Gràcies, gràcies. No cal, no cal. 15-0. Aquest dimecres, per tant, a les 8.45, Barça arsenal al Camp Nou. I hem de canviar de xarxa i paròlia. Això ha sortit una mica canut, això. No, és que ho he fet en blanc canut, com a homenatge. Aviam, aviam. Bé, hem de parlar, ara, de l'Espanyol... Avui m'has de refacar, no, perquè ens parlem de secció. No, no, perquè el Rafa li tenim molt de pressi. Rafa, on ets? No et diré res, no? No. No et diré res, però s'ha abandonat. Avui no té patoncionador, no? Potser anar-te a Granada. Cap de suro, ja ho m'afavoro tot. La vostra celleria. Escolteu, perquè l'Espanyol... Això no havia passat mai, eh? El què? Rafa, no diguis res. Avui, l'Espanyol, deu estar anant cap al camp, perquè juga a les 8. Però sí, juga a la Granada. A les 8.30, a l'Oscar Menes. Potser està anant a Granada. M'ho ha deixat acabar. Deu estar per l'autopista de l'Omerterrani. Exacte. Doncs l'Espanyol diu que té una oportunitat d'or a Granada, convidat a Messi Proguiu, per garantir la salvació. Si l'Espanyol guanya avui, deixarà a 8 punts, s'entén, la zona de descens. Galca, que és l'entredador de l'Espanyol, no ho podrà comptar amb Caixedo, que té l'Espanyol. En fi, més informació, perquè jo estic veient una mica coses d'Espanyol. Què? Si no, ràpid. Si l'Espanyol no guanya avui, o sigui, que es prepari, perquè l'Espanyol ara jugarà contra el Bilbao, l'Elètic de Madrid, que fora a casa serà contra el Llavan i contra les Palmes, però... Però en principi, deixaria la lliga de... Jo crec... En els últims 3 anys, el tercer per la 4, ha tingut 30 o 31 punts. Vull dir que no... I l'Espanyol suma una 33. Jo crec que està més que salvat, però... L'Espanyol l'ha ben guanyat la setmana passada. I veient el fet de fer el disalt del Camp Nou. El fet de fer a segona i a segona vegada. Però l'Espanyol a Maniner és que puja l'aleganesc, ja ho veuràs. Què va ser aquest any? Jo crec que l'esporting, però això és una porça... L'Espanyol, també? No, la Granada no. Jo vaig apostar per l'Espanyol... Bueno, espera't, espera't. Molt bé, Oriol, tota la paròquia perica... Molt contenta amb el programa, ara mateix. Jo crec que baixaran l'esporting, el llevant... I l'altre, no sé si el Getafe... Tant de bo va ser el Getafe. Tens ganes la pregunta. Però la putada és que puja l'aleganesc. La pregunta que us faig que arribi ara abans, una final de Champions Madrid i Barça... O l'Espanyol a la segona? L'Espanyol a la segona. Jo crec que aquest any... És que el Madrid aquest any... És que és inviable, no pot ser. M'han parlat del Madrid, però ahir va jugar... Va guanyar una a dos contra l'Espanyol, em sembla... Molt lletj. Molt lletj. No, molt lletj. Estàvem jugant fatal i no vam ser a ninguna part. A part que Arveloa va haver-hi una jugada, que hi ha una sessió al portar com un piano... Perquè cada vegada que ha jugat el cono, aquell de l'Arveloa... No ho sé, però és que no puc amb aquest home. És un conó, no? El conócito. Amenaçant a la família de Piqué i unes tontàries... Qui va amenaçar? Arveloa. Jo no dic unes coses perquè jo sé coses de la família de Piqué, però jo no ho digo perquè... Què va dir? Què sabia? Jo respecto la família de Piqué. Aunque él no respete la mía. Aunque él no respete la mía. I això no se sap, perquè Piqué no ha dit mai que no respecti la família d'Arveloa. Però aquest paio tenia ganes de... Que no juga, doncs mira, el tenen al llalcón, el mig de l'entrenament... I ha d'haver sortit de tant en tant a dir tontàries. Però això va dir després de que el Piqué digui-lo del conó. Sí. No, no. És que el Piqué diu conocido, que t'ho he fet, també. Però el Piqué diu que... Però el Piqué diu que... Però és que Piqué diu conocido, perquè Arveloa també va fer unes comentaris de Piqué de la selecció, no sé què. Sí que, clar, ve tot d'higat una cosa amb altra. Però l'Arveloa ha respondat però el de conocido ja fa un mes i pico d'això. Sí. Però recordo que Piqué... És una mica lenta. Piqué és veritat que se'l pot dir ja de bocaces i de tot el que vulgueu. No. Però Piqué no ho diu mai perquè sí. El que no farà mai és dir una cosa perquè sí. Arveloa va agafar i no sé què li va dir de la selecció espanyola o de no sé què. I Piqué va tornar. Llavors el que passa és que Piqué, clar. Escolta, que tenim bàsquet ràpidament, perquè... Ni que sigui un minut, no? El partida és... Com vaig dir l'altre dia, el Barça de Bàsquet a la Lliga Europea. Ho dic perquè tu ets del camp, vas anar al Palau, no? No, no hi vaig anar. No, no hi vaig anar. No, no, estem dient del Barça de Bàsquet a Moscou. Vaig estar a punt d'anar-hi, però no... Va sortir un sopar i no vaig poder... El divendres. Però vaig estar veient a casa el segon quart. Per què? Per fer-ho al final del partit? Vaig anar de tota la segona part. És el que interessa de Bàsquet. No ens enganyem. No, perquè mira, Barça Péñez va decidir els primers 3 minuts del tercer quart. Doncs no sé si el veurà vosaltres. Jo vaig flipar molt, no havia vist mai un partit així. Sí que hi ha l'assistera de Dolman al Camp del Madrid, que és a dècimes de final, però un triple. Hi ha dos segons, recuperes pilota i n'enxufes un altre. Molt malament que el Barça és que el Pínda... És un desastre. Després de no... Estava nou a baix, el Barça... No falta de dos minuts, a nou. I a la pròrroga també, a la pròrroga estava a sis avall. No vull tirar de tòpics, però el Barça de Bàsquet... No estàs guanyant gens bé. El Barça és el pèrtex, el Cesc. Perquè guanyant de nou, si perds aquell pèrtex... El Cesc amb Moscú, que és un dels grans... És el per mi el favorit número 1 de guanyar el Pèrtex. El Barça, si no guanya la setmana vinent, ho té a veure. Quant al Madrid, sí, sí. És molt complicat per passar-ho. És una mica que ara em mataré bé, el que us haurà del Bàsquet i tal, però és com l'Espanyol quan juga contra el Barça. No, no, que s'ha va temporada, però el Barça ja s'ha va temporada. Jo, en contra del Cesc amb Moscú... No sabia que vas de fotre la por. Perquè ara el problema és que... Ho sento aquí, com si fossin pericostots. El Barça, el problema català... Què heu guanyat, Ítel? El problema del Barça és que va perdre contra el Quimqui... I contra el Brosse, i que fora a casa... Hi ha una equip que es diu Quimqui? Quimqui. És l'Espanyol de Moscou. Tot xonés. I si el Barça no guanya el Madrid, té... Bé, ara fora, no és prou, és que quedi fora. Bueno, escuteu, ara que quedi fora... Això perquè fa la llei europea, perquè fa la llei europea. Però hem de parlar... Euroliga, no? Sí, la Euroliga, com es digui. Bé, en fi, tenim l'ACB. Mira, que no sé què és el nom de la competició, perquè... Ja no es diu A-C-B. Ah, no? No, es diu Lliga-Andesa. Ja fa un parell d'anys que es diu Lliga-Andesa. És l'energia de tots. Atenció, perquè la Penya va jugar contra el Barça, i va perdre... És que és contra la Penya. Perdona, entenc que el Barça, amb la Penya... I orgàsmic, només faltaria que el que t'ha fet ser l'Àsagona, seria l'Òscar. Que marxi l'Espanyol a l'Àsagona. Bueno, primer el que t'ha fet. Si el que t'ha fet és l'Espanyol baixant el mateix. Ah, i què fas? Us convido tots, vamos. Vinga, anem a sopar. No ens diuen que tenim pressa. A la Penya, 59, Barça, 85, partides del Barça, no? Els dos primers quarts iguals, no sé, i el tercer quarts els primers 3 minuts, el Barça enxufa 5 triples seguits i allà s'acaba part. El Manresa va perdre contra la València, basquet, 83, 56. Una cosa, un moment, perdona, para, para el programa. El Manresa, avui, Lluís Costa, San Justem. Va bé, vinga. La falca, eh, 247. Bona, perdó. 248, San Justem, Lluís Acosta, que juga... Manresa, Lluís, era Manresa. Què va fer el Manresa? Va perdre contra la València. No passa res, perquè el Lluís Costa ho estarà explicant. No sé ni què va fer el Manresa, no t'ho esperava a l'altra vista. Bueno, escolta, després, al Madrid, que, bueno, va pallissar el Mora-Bangandorra, 107, 78. Em va retornar a rodir, que a rodir tornarà a la Palau, aquest dijous, veurem... a veure què. I ràpidament, ja per acabar, futbol sala, l'intermovistar que va guanyar la Copa, després d'impurar-se a la final, el Pozo Murcia, per 2-1, remuntada inclosa, eh? I que el Barça l'acaba les semifinals, 2-1 contra el Murcia, també, compartint de més burros, perquè es van avançar 3 vegades al partit i al final van agafar... El Barça futbol sala... Un anàlisi molt constructiu, eh? Burros, no? Això sí que és tirar el partit, no sé, a veure si ho veurà. Tartoliar el Terribéll. Les seccions no van massa bé, aquella. Bueno, acceptar l'ambul... Acceptar l'ambul i d'oquei, que aquests sempre guanyen, però... No, però oblidica les... Bueno... El Rúbida on venen estan salvats. Doncs a dins que té la Lliga estan desents. No, estem 8 anys. Té el Barça per entrar a play-off, i tant per entrar a play-off. Escolteu, entre 4 a play-off, crec, o 6. No, d'entrar ben 7. 7 són 6, perquè els dos primers ja passen directe a semis i el tercer, el 6. Escolteu, m'haig de disculpar amb l'Edo... No, no, no, m'haig de disculpar amb l'Edo, perquè avui havíem quedat, que parlaríem de la fórmula, el que comença i ja... Ostres! Un moment, un moment, i hem fet la garxeta de la botaca, i ens hem quedat d'això. No, no, no, no, no tenim temps per... S'ha acabat la cadena i estem a la primera carrera. Aquesta... Aquesta setmana tenim la primera carrera. I a lluita... Jo no dic res. El fan de Fernando Alonso, que només hi ha una Catalunya, el tenim aquí al programa. Sí, és un luxe. No, de la russa! No, d'entrar a Álvaro. Podem parlar d'esports, aquí, únicament? No, pregunto. Però si ens tuvi el lligat amb les noies de l'Al. No, no. Amb què no entenc si has començat avui? Calla, que tu has de preparar el lloc que m'ha quedat. Amb què has començat avui, programa? Això és amb la noia que... Alonso va... Què passa, el cap de setmana? El primer premi és a Austràlia. Qui guanyarà, porra? Hamilton. I Alonso, sisè, ja ho veuràs. Alonso, sisè? Sí, Alonso, sisè! El veig que comença a fora, Alonso, també. I el Tenis? Què? El Rafa Nadal, no? Que s'ha... s'ha dupat, no? S'ha dupat, no. Ha posat una demanda contra la senyora Francesa aquella del part del... Perdona, que per mi la notícia és que el Madrid ha sortit com si ells tingués un equip de Tenis. Són ganes de jugar-se-la, perquè després... Imagina't que Rafa Nadal sí que s'ha dupat. Bona positiva. A Madrid només li falta això, el Madrid. Aquest faci cap a arribar, per això. En fi, escoltem, ho hem de deixar aquí. Moltíssimes gràcies, que vagi bé. Tardar, Edu Rodríguez, Oriol Pasqual, Serles Alíes i Marro Meró. Adéu, guantant-ho. A veure, l'Alonso, molta sort. Bé, acabem el programa. Gràcies també a tothom que ha fet possible l'apenya del morro d'avui. La Cristina Vargas, a les notícies de Sant Just. L'Oriol Puigtaule, al teatre. El Manel Ripoll, a la història de Sant Just. I ara amb la tertúlia esportiva. I també el Dani Martínez i l'agent de la Biblioteca de Sant Just. Tothom sempre em va bellíssima i simpatiquíssima. A partir de la sí de la tarda. Demà, en Berto Romero, aquí el programa. Que vagi bé, adeu-geu. Gràcies. Fes una foto del terrat que des d'aquí es pot veure en Mart. La roba estès el meu agost, un camp d'espigues i cargors. A l'aeroport, a l'aeroport. Esperarem que passi el fred i sota l'herbre parlarem de tot. Un diurit malamental, un mar d'antenes i animals. Amb les butxes a les mans caminarem els passos d'altres peus. Esmorzarem pambol i sal, ho vestirem amb unes copes de vi. Deixem davant de la ciutat, de tardes llarga i potser més. Un altre lloc, un altre temps, on parlarem amb altres veus. El meu secret s'ho ha dit volat camins de rosca, camins de blanc. Esperarem que baixi el sol i sota l'herbre parlarem del temps. Un diurit malamental, un tros de vida artificial. Els astronautes volen baix, els núvols passen com qui no diu res. Amb les butxes a les mans caminarem els passos d'altres peus. Esmorzarem pambol i sal, ho vestirem amb unes copes de vi. Deixem davant de la ciutat, de tardes llarga i potser més.