#884 - La Penya del Morro del 17/3/2016

Del 8 d'abril s'anuncia juntament amb 3 noves dades. La banda Barcelona hi n'actuarà també a Tàrrega, el 15 de maig, avalls el dia 20 i a Inca el dia 27 del mateix mes. L'anúncia arriba pocs dies després que el videoclip dels singles sabotatges hagi convertit en trending-toping a les xarxes. Les noves dades de concerts s'afegeixen a l'actuació programada dins del festival Mad-Cull de Madrid i el concert que faran el festival dels xerdins de Cap Roig, pel qual s'han exhaurit les entrades. El nou videoclip de Manel el signa el realitzador Sergio Iperes, autor de la pel·lícula El camí més llarg, torna a casa que va rebre un premi gaudir. Bona tarda, el Barça. Com ha estat a preparar avui el partit de diumenge Bilarreal? Refinya, rebut l'alta mèdica i podrà viatjar amb la Selecció Olímpica del Brasil. No està prèsta principi que ajudi aquest diumenge a Bilarreal. Can Barça, esperant-se al sorteig de demà per quarts a final de la lliga de campions, on també hi haurà Bayern, el Madrid, l'Atlètic, el Manchester City, el Paris Saint Germain, el Benfica i el Wolfsburg. Podreu ser indirecta a Catalunya Ràdio i Catalunya Informació. Avui hi ha partits de tornada dels vuit anys de final a la Lliga Europa, destaquem el València Atlètic de Bilbao, amb una cero pels Vascos, de la Nada, el Sevilla Basilea amb empata cero de la Nada i el Bayern Leverkusen Bilarreal amb dos a zero pels Castellunens. Aquest vespre 3,4 de nou, Barça, Madrid, partit del top 16 de l'Eurolíga de Vasca, amb transmissió de Catalunya Ràdio i esport 3. Els Blancs hi arriben amb 6 victòries i els Blaugrana amb 5. El tècnic del Barça, si avui pasqual, decidirà abans del partit si Juan Carlos Navarro i Àlex Abrines poden jugar. Des de fa 1 hora s'han al mar si els primers entrenaments del gran premi de catar que obre el Mundial de Motociclisme i en Vaterpolo, els aparellaments a la final, a 4 de Vaterpolo Fomení, que es disputarà Sabadell, el 22 i 23 d'abril, són aquests, Sabadell, Quirici i Budapest. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Veta aquí una vegada. Un programa de contes que realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes, de l'Associació de Mestres Roses Sençac. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 d'automatia. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants als concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilònia. No us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre. Babilònia. Cada dia, més aprofiteu. La penya del Morro. Un programa amb més morro que penya. Què tal? Bona tarda sense en Justi. Gent de l'Estrenger, com esteu? Benvingut al programa de les tardes de ràdio d'Esberro. Es parla i el salut de Jordi Domènec des d'ara i fins a les 7 del vespre. Això és el programa número 1.809 de la penya del Morro. Moltíssimes, moltíssimes, moltíssimes. Gràcies per escoltar-nos una tarda més avui. D'aquí un moment repassem les notícies de Sant Just amb la Cristina Vargas. A més, també vindrem el nostre politòleg de capçalera, Pau Rama. I no és tot perquè també vindrem el senyor Benito a l'escola d'importants de la vida. I a la segona hora del programa, a partir de les 6, la Clara Nervión, que ens explicarà coses de Barcelona avui vermut. A partir de la Clara Nervión de la revista Taimal. També entrevistarem l'actriu Marta Marco, que avui està, i de fet, aquests dies, a la biblioteca de Catalunya. Amb dansa d'agost, amb la Perla, 29. Avui acabarem parlant amb la Sara Molina, que és una noia que porta el servei d'atenció personalitzada als joves de Sant Just. Després, un servei que fa molt poc que està al nostre municipi i ens explicarà què és el que fa. Bona tarda i benvinguts al programa. Què tal, Cristina Vargas? Bona tarda. Bona tarda, què tal? Molt bé. Hem de començar parlant del centre ocupacional Esproceat, que ha guanyat un dels quatre premis de la setena edició del concurs re imaginat. En fi, un aplaudiment per Esproceat, oi? Molt bé. Un altre premi al municipi. Era la setmana dels premis de Sant Just. Un altre guardonat com a premi amb millor guió d'un espot que van fer sobre roles i estereotips de gènere en la categoria de persones entre 14 i 16 anys, per qui no ho sàpiga, Esproceat. És un centre de disminuïts cíclics que tenim al municipi. A vegades hem col·laborat amb la ràdio, hem vingut a fer programes, però ara fa temps que potser no el fan, però fan un munt d'activitats. I de tant en tant ens els trobem per a tot arreu de Sant Just, que van en grup sempre i se l'ho den i són molt simpàtics. I ens fa molta il·lusió que hagi guanyat aquest premi. I ho han fet amb el guió Deixants Tria, Deixants Lliures, que estava presentat per Antonio Calpe, Juan Cruz, Carles Jules, Xavier Martínez i Starleg Molla. De fet, han guanyat aquest premi reimaginat en la categoria, com deies, de 14 a 16 anys. El concurs, en aquest cas, consistia en presentar un guió amb el seu storyboard d'un espot no sexista. La iniciativa de l'observatori de les dones en els mitjans de comunicació ha acollit fins a 130 storyboards de 542 joves de 13 poblacions diferents. Per tant, no es veu que hagi guanyat un dels premis. De fet, la convocatòria el que pretenia era impulsar el treball en grup i la creació participativa, així com també desenvolupar una mica l'esperit crític del jovent en relació amb els roles esterotipats de gènere present avui dia a la publicitat. De fet, el premi consisteix en la realització... Ara, ara. A veure, quin premi han guanyat l'agent desproceat. Doncs consisteix en la realització de l'espot de suport dels equips professionals de TV3 o de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals de la Blanquerna. Què dius, ara? Molt bé. És a dir, faran un espot, deixen escriar, deixen lliures... amb el guió que ells han escrit sobre els roles i l'esperit de gènere, amb esclisme i tot això. Correcte. De fet, en les properes setmanes, està previst que el grup comenci a gravar aquest espot a les instal·lacions de la Facultat i posteriorment es podrà visualitzar el web de l'observatori del bloc del programa Tax de TV3 i també a través de diverses plataformes d'internet. Que el destacar per últim que l'acte d'entrega dels guardons està previst pel dimarts 26 d'abril a l'acet del vespre a l'auditori de la Blanquerna. Molt bé, doncs escolta, una bona parell i un altre aplaudiment. Ens fa moltíssima il·lusió i haurem d'estar atents quan facin aquest anunci. Nosaltres... Per veure'l? Clar, veure'l i posar-lo. Ens fa molta il·lusió. En fi, canviem de qüestió. Ara parlarem del projecte MART-21. Una part de l'alumnat de l'escola Madre Sacramento han recollit els diplomes del projecte MART-21. El objectiu, orientar motiva estimular i presentar la ciència de manera atractiva. Cristina, en què consisteix concretament tot això del projecte MART-21 dels alumnes de l'escola Madre Sacramento de Sant Just? Doncs, bàsicament, com diu el propi títol del projecte, MART-21 és possible una colònia humana a Mart. En aquest cas, els meus alumnes de l'escola Madre Sacramento han participat d'aquest projecte que consistia en veure i plantejar si realment era possible que les persones visquessin a Mart. En aquest cas, el programa tenia per objectiu motivar les persones participants, per tal que no abandonessin els estudis de manera prematura, valorant el paper del coneixement i també l'importància de l'estudi i l'esports, evidentment, que han realitzat també volia ajudar-los a la seva orientació acadèmica i professional, per parar-los per el treball en equip, conèixer de prop la universitat i el món acadèmic i també posar de relleu el paper que desenvolupa la ciència i la tecnologia en la societat. De fet, MART-21 s'ha plantejat com un projecte d'acompanyament a l'escolaritat amb la voluntat, com deies, d'orientar motiva i presentar la ciència d'una manera atractiva. S'ha fet a través de 5 sessions, que han realitzat totes plegades en un matí, al campus del Baix Llobregat de la Universitat Polítècnica de Catalunya. I durant aquestes sessions s'han realitzat, preçament, l'aviabilitat d'una colònia humana a Mart. És possible, això, a conclusió. Es pot viure a Mart amb una colònia humana, segons els alumnes del Cuartesso de l'Escola Madre Sacramento? Encara no ho sabem, perquè de fet els tenim convidats per després de setmana Santa, que passaran per la ràdio o per aquest projecte, però segons altres edicions i altres anys, que s'ha fet el mateix projecte amb altres alumnes, en aquest cas deien que sí, que sí que era possible i era viable, però hi havia temps d'adaptació, si no recordo ara malament per les entrevistes que he escoltat, de 10 anys. 10 anys vivint a Mart, com a mínim. D'adaptació. D'adaptació, què vol dir? Vivint a Mart o adaptant-nos a terra per anar a viure a Mart? No em quedava clar, jo vaig entendre, pel que puc entendre, m'ha semblat que era d'adaptació allà, per després poder sortir una mica a l'exterior, i a l'exterior hi havia 50 anys de vida, com a molt. És el que havia entès a l'entrevista. Aquestes maneres, com diem, després de setmana Santa, vindran a la ràdio, ens ho explicaran, i ja ho podrem dir a tothom, doncs, finalment, quin ha estat el resultat d'aquest projecte. A veure, que l'home arribarà a Mart, això ja és un fet, ja ho sabem, que això tard o d'hora passarà. Més tard o més d'hora, però finalment passarà. Ara, quan passi, sí que és veritat que els homes, jo crec que no sé si tornaran a la terra. Potser van a Mart, allà, a viure, i a morir. Seran uns autèntics rois. Era una de les conclusions d'altres anys, aquesta idea, que era tornar per viure, però sense tornar. No, hauran de fer un cementiri allà, allà, al costat de la Mars Curiosity o alguna cosa. Primer cementiri, primer humà enterrat fora de la terra. Això passarà, potser ho viurem nosaltres, o no? De totes maneres, com m'haurà comentat això del tema del cementiri, sí que és cert que han estat estudiant tot el tema de la viabilitat, per poder implantar una colònia a aquest planeta. De fet, el que s'ha avaluat concretament i el que han estudiat en profunditat, és precisament, ho hem fet dividir, que l'estacarà en grups de 10 alumnes, cadascun, i en aquest cas, el que hem fet és estudiar el disseny i la construcció del que seria la colònia, també el monitoratge i els sensors d'aquesta, a més a més de la robòtica, també el consum d'aigua i l'obtenció, la distribució d'aquesta, així com també d'aliments, i, a més a més, les comunicacions internes i també amb la base a terra, perquè, si no, què fem? Els anirem allà i després no tenim informació. No, anirem a veure alguna cosa. En fi, la pel·lícula, per cert, de Matt Damon, que va ser després d'aquest projecte, se'ls van copiar una mica. La gent de Hollywood, amb el que ha fet l'escola, madre Sacramento. Però la pel·lícula que t'ha patent és Atenció Spoiler? No, no, no, no. Què fas? No, home, no. No, home, no, no, no. Home, però jo crec que tu també l'he vist, no? És que jo no l'he vist.No l'has vist encara, Jordi? No, clar, per això no ho puc creure. No diguis res.No diguis res. Ui, ui, això que té para de temps. En fi, anem cap a una altra qüestió, hem de parlar ara de Cultura Senjús. I és que a l'espai de lliure creació Carme Malaret convida a tothom qui vulgui a participar del seu nou projecte col·lectiu Una Cadira, Una Idea. Amb motiu de l'arribada del seu tercer aniversari, engega en aquesta idea impulsada per Laura Beringo i Kim Deu. Endavant. Endavant, Cristina. L'espai de lliure creació Carme Malaret arriba al seu tercer aniversari. Com els comentaris per celebrar-ho, hauríem de crear un nou projecte al qual conviden a participar de tota la ciutadania. Es tracta del projecte, com deies, Una Cadira, Una Idea. I les persones participants hauran de crear diferents obres al voltant del projecte de Cadira, ja que en aquest sentit t'identifica l'espai. I, a més a més, sugerer-hi múltiples formulacions a partir dels conceptes que s'endariven i també del seu materialització. És a dir, es tracta de crear alguna cosa, on estigui present l'objecte o la idea de Cadira, ja sigui com a concepte o com a referent últim. En aquest cas, la tècnica, el material i les dimensions, que el desigà que són lliures, totes aquelles persones que vulguin participar, hauran de comunicar-ho a l'espai de lliure creació Carme Malaret, abans de l'1 d'abril, i només hauran d'enviar un correu indicant a l'assumpte que vulgui participar de Una Cadira, Una Idea. A Carme Malaret, a robajimiel.com, de fet, aquesta mostra, es podrà veure el 2 o el 9 de juny a l'espai lliure creació Carme Malaret. Molt bé. Doncs queda dit, si teniu alguna idea relacionada amb una cadira, la podeu, no? Sí, però no ha de ser una cadira. És a dir, pot ser un buema, una cançó, pot ser també una cadira, o una pintura, poden ser moltes coses. La cadira, com a símbol de persona que fa alguna cosa, i els altres la miren, potser, com és això espectacle. Això ja és art. En fi, tot això, a l'espai de lliure creació Carme Malaret. Per cert que parlant d'art, avui d'aquí una estona, a la segona hora entrevistarem l'actriu Marta Marco, per cert, aquest dilluns és el Dia Mundial del Teatre, i en ella parlarem d'aquestes qüestions, també, i del dans a d'agost, aquesta obra que estan fent a la biblioteca de Catalunya amb la Pèrla 29 i del curiós incident del gos de mitjanit. Es diu així, l'obra, sí, no? El curiós incident del gos de mitjanit que va tenir molt deis i l'ha impassat, i que torna ara al teatre lliure a partir de l'abril. En fi, ja sabeu que teniu més informació de les coses que passen a Sant Just. I a partir de les 7, el Sant Just Notícia, edicio Vespre, Cristina, moltes gràcies. A vosaltres, que vagi bé. Bona tarda. Fem una pausa per la publicitat. I aquí, al moment del programa, parlarem amb el Pau Ramam, el nostre politòleg de capçalera, que avui porta molta info, entre altres qüestions, parlarem de les primàries al d'Estat Units i de Dona del Tram. Aquest home tan simpàtic i tan... Bé, no sé, no sé. Ràdio T'esper. Durant de 8.1. Ràdio T'esper. Durant de 8.1. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del Vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilònis. No us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del Vespre va a Babilònia. Desperdanta. Corrent. Esmorzan. Esmorzan. Passejant. Cadant. Treballant. Celebrant. Sortint. Conduint. Vius connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Segona convivència. Malgrat funcionant, termina IBD. La feina del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esverns. 5.22 de la tarda ja tenim el nostre politòleg de capçalera, el programa Pau Rama, que tal. Bona tarda. Bona tarda. Benvingut al programa, una setmana més. Bé, hem de començar avui parlant, de les eleccions de la carrera a les eleccions a la Presidència dels Estats Units, el nou Super Tuesday, nou Super Dimarts, als Estats Units. De fet, aquest passat dimarts ja va deixar clar alguns guanyadors, entre ells, com... sorpresa, no ens espanàvem. Hillary Clinton i Donald Trump. Pau, les primeres demòcrates es van celebrar el Estat de Florida, Carolina del Nord, Ohio, Illinois i Missouri. Hillary Clinton, com li va anar? Doncs va guanyar en tots els Estats. O sigui que, d'aquesta manera, s'enfortia la seva candidatura de cara a l'anomició del seu partit. Després que el seu rival Bernie Sanders guanyés a forma imprevista a l'estat de Michigan, amb aquesta clapradora victòria, Clinton ha tornat en sec aquest impuls que havia aconseguit el senador de Bermont. Actualment, el resultat del superdelegat de les fil·legates demòcrates és de 472 per Clinton, en front dels 23 que té Sanders. És un avantatge de més de 300 elegats i està cada cop més a prop dels 2.382, que necessita per aconseguir l'anomició que es farà el Juliol a la convencció de Philadelphia. Perdona, està ja molt a prop, no, Hillary Clinton? Home, la diferència és... La primera dama és mal. Primera dama, ja, primera dama. No, la primera dama, en tot cas, candidata a ser la presidenta. Va ser primera dama i serà tot, no? Serà presidenta primera dama a l'hora, no? A l'hora, no, amb moments diferents. No sé què és divorci de Clinton i és que és el mateix. El Clinton que serà el primer dame. Primer dame. Atenció perquè Hillary Clinton, en el seu discurs de victòria, s'ha centrat més en les eleccions presidencials, no? Sí, una canta com veient següenyadora, encara és d'hora, però ja enfocant cap aquí, ha acabat dirigint-se directament a Donald Trump, el que ha dit República més ben posicionat. Li ha dit, el nostre comandant, en cap, ha de ser capaç de defensar el nostre país, no d'avergonyir-lo. Quan demanen carcelar, encerclar, perdó, encerclar 12 milions d'immigrants, bat a l'entrada de tots els musulmans als Estats Units, o defensar la tortura, no es fa més fort, s'equivoca. Bé, de fet, tema Donald Trump, ojo perquè va començar com una broma i acabarà sent una gran broma, però fet-hi realitat, ho dic perquè es està carregant a tothom, no? Va estar un fallar aquest home. Anem ara cap a les files republicanes, on Donald Trump, si no hi ha cap mena sorpresa, serà el candidat dels republicans per les eleccions de la presidència ara, del novembre del 2016. Aquella també és massa d'hora, perquè ara ho veurem. Donald Trump no va aconseguir una vicperia tan aclaprada com Clinton, però guanyat de Florida, Florida, Illinois i Carolina del Nord. A més a més, d'un empat amb Ted Cruz, a falta dels resultats definitius, a Missouri, i una derrota davant de John Cassick a Ohio. L'altre notícia de la nit ha estat la ràtida d'un dels candidats favorits de l'estadiolisme Republicà, Marco Rubio. Després de perdre davant de Trump en el seu propi asset, Florida. Llavors ara és John Cassick, el candidat favorit per part de l'elit del Partit Republicà. Tot i que s'ha de dedicar, matemàticament, a solir els superdelegats necessaris per aconseguir una nominació republicana, la seva única opció és que els seus rivals tampoc ho aconsegueixin. Llavors, si això succeïs, s'haurien d'anar a un escenari incert que ha arribat al cas que podria, inclús, fragmentar el propi partit. Bé, veurem què és el que passa, però Donald Trump amb el seu discurs, un racista... D'Amagoc... Intimigrants... Sí, sí, sí. Sabeu que està calant, eh? Està calant en el sector republicà. Sí, però ara només tindrà un candidat alternatiu a ell, que ha estat cruz, i això ja veurem com acaba. Bé, atenció, perquè hem de parlar ara de les pixades fora de test del món de la política. Comencem per la passada de Garcia Alviola a Twitter. Què ha passat? Twitter, preparar, jugant amb la passada dels polítics. Què ha passat? En motiu de l'aniversari de l'11 a l'Íder del PP i català, va fer un tuit que va assecar una tanta polsseguera que el va haver de canviar. Aquest deia, un dia, com avui, uns canalles van assassinar 192 persones. Alguns els segueixen rient les gràcies. A mi m'agradaria saber primer, u, aquí refereix quan diu qui segueix rient les gràcies a la gent de... Bueno, el que això va ser el terrorisme islàmic, no? Sí, ha quedat decidit a la justícia. Es va provar. Clar, m'agradaria saber qui riu les gràcies al terrorisme islàmic, i això per començar. I després això també és un ús de les víctimes de terrorisme, no? Com sempre ha fet el Partit Popular. Llavors, davant les acusacions dos de les víctimes del terrorisme amb fins polítics, minuts més tard va canviar el tuit per aquest. Un dia, com avui, uns canalles van assassinar 192 persones. Sempre serem al costat de les víctimes del terrorisme. Molt bé, veus? Aquell és més políticament correcte. Sí, no utilitzen les víctimes. No utilitzen, sempre serem al costat, està bé. El que passa és que és com... I jo crec que es va tuitar ja sobre i va dir... Ai, no, llavors va canviar, saps? Va fer... Ai, jo és el que penso, però vaig a canviar-ho a última hora. No, però espera, perquè ara veig... Ja hauràs. D'acord, amb l'avantguàrdia, fons el PP a firmar que va ser el Community Manager, qui va fer el polèmic tuit i no va ser García Albiol. Ah, molt bé, un altre Community Manager que ha perdut la feina... O és García Albiol que diu... No, jo tinc un Community Manager i va ser ell. Per cert, des d'aquí saludem a l'Estrid Volstein, que ens ha enviat un tuit, diu... Ei, la penya del Morro, ja heu tastat el regalet de Pascua que us he deixat, i adjunta una fotografia del... del... del... del... del Ruby, i que és un porto que ha vingut aquest matí... És un vi, és un vi de porto que es diu... De Nia Port i es diu Ruby. I l'ha vingut a fer el test avui, al programa del matí, i també hi ha un nou de Pascua, de xocolata, que estava a la taula. Tu tu l'has menjat algun o no? Jo ni tan sols els avis.A la redacció. No, ja... ja... ja ha volat, ja? Ja no és dels diaris, però l'ou de Pascua, no? Ja ha volat, ja. Això deu ser el Jan, potser. El Jan s'ha menjat els lauses, eh? No ha quedat res, ja. A fi, doncs gràcies d'Estrid, no hem pogut tastar res, però gràcies, gràcies. El taller de Can Matà, eh? El vostre taller de Sant Just. Bé, ja hem fet la falca i l'hem col·lat. Continuem ara perquè hem de parlar d'altres qüestions... relacionades amb les pixades fuertes de test, de la política, i hem de parlar com es demanen, ara, de l'església. Perquè, Pau, hem sabut coses, segons el diari i el país, sobre la conferència episcopal i els diners carrer. On es destinen els diners que a l'Església Rep de la Casella de l'IRREPAF, que la gent, quan fa la seva declaració, ja sabeu què pot posar? Doncs sí, ho vull destinar tot, tot, a l'Església, tot. Tot, tot a l'Església. Doncs sí, veníem d'aquest del vi de l'Àsic, ara anem al vi de l'Església. Ara. Segons. Sí, sí, m'estava així, m'estaven alligant a sobre. Ja ho veig, jo veig. Escola, Matias Prats. Sí, segons el diari i el país, la conferència episcopal Rep 250 milions d'euros, provenents de la gent que marca la Casella de l'Església i la seva declaració de la renda. El 80% va d'assinat al sosteniment de les diòsses, i al finançament de les facultats eclagèstiques, al funcionament de la conferència episcopal, i al pagament de la sortida social de sacerdots i religiosos. Però, atenció, hi ha 7,7 milions d'euros que es destinen a activitats pasturals nacionals. Un concepte que inclou, atenció, els 6 milions d'euros que costa 3CTV, reformes edificis d'edificis, campanyes contra l'abortament i vetificacions. Molt bé, tot això són activitats... Polítiques socials, que fa l'Església? Activitats pasturals nacionals, que, per exemple, ha de subvencionar a 3CTV. Això és una cosa molt social, no? Sí, sí. Molt social. Els pobres es moren de gana, però per veure la tele. Sí, sí. Seguim parlant de diners, perquè s'han publicat unes informacions de ràdio televisió espanyola al respecte. A veure què ha passat, ara, Pau. Filtra.la, una plataforma de denúncia ciutadana, ha publicat una auditoria feta el 2014, segons la qual l'Ens Públic hauria gastat 126,4 milions d'euros en 283 pel·lícules internacionals que no s'han publicat. També es van gastar 15,5 milions en una sèrie de pel·lícules espanyoles que, probablement, no se m'atrenen els propers anys i, en uns quants casos, els contractes firmats entre les productores i la televisió pública ni tan sols tenien la data d'emigió prevista. Bé, per tant, això què vol dir, Pau? Gastem diners i diners i diners en coses que no se meten, no se meten, no se meten mai. Això em sona el documental d'aquell del rei, no? Afectió. Per exemple, que amb coproducció francesa es va metre a França, va bagar a Catalunya espanyola, però aquí no es va metre. És perquè deia que estava desactualitzat. Sí, clar, esclar, esclar, no té interès. Llavors, si no té interès, per què ho produeixes? En fi, també esta notícia, el nou membre de la RAE, la Rial Acadèmia Espanyola, fèlix de Azua, que em sembla que, si no, tinc magnèria de desocuparar la lletra AC. Efectivament. I s'ha fet famós per una frase que ha causat polèmica, que és aquesta, diu... L'educació a Catalunya està en mans de talivans. Consistés a ensenyar odi a Espanya i a allò que és espanyol. Ah, és d'aquella opinió que la gent que estem aquí som tontos i no sabem què votem, ni què... Perquè ens adobterinen. I no sabem pensar per nosaltres sols, no? Sí, doncs la consellera de Presidència, Neus Monte, la resposta a Twitter. Aquells a qui ha nominat talivans, senyor Fèlix de Azua, és tota una comunitat d'educativa que ha construït un model educatiu avançat i cuasionador, un model que compta amb un suport importantíssim a la societat catalana. No podran enganyar ningú. L'odi se l'han guardat tots vostès. Toma, eh? Toma, tuit. L'hi estifles. En fi, anem cap als ous quadrats de la setmana, que avui dijous 17 de març del 2016 són per... Òscar Berman, regidor del PP i a Palafolls, mereix-me per l'alcaldessa Ventafolls. Home, perdona, molt menascut, per exemple. Molt menascut. Els ous quadrats per el regidor del PP i a Palafolls, que, a més, és un tertuliar habitual d'aquestes tertulies de 3-1-1, em sembla, no? O alguna vegada ha parlat... Alguna vegada sí que ha parlat. Alguna vegada ha parlat. Ara s'ha recollit les frases. És l'únic regidor del PP, el municipi de Palafolls. I per què he guanyat aquest doctor Merit, avui? Doncs perquè va dir que Ada Colau hauria d'estar fregant terres i no d'alcaldessa de Barcelona. Degut a l'apesadilla de Colau amb els militares al Saló de l'Encenyament, i el pare nostre que es va recitar a l'entrega de premis de Ciutat de Barcelona. A més a més, també va afegir que el seu partit havia de dir, fins aquí hem arribat, davant del que creu que és el millor exemple del que està passant, diu. El poble ha estat dirigit pels més sàvies. Avui una part del poble espanyol s'ha sent dominat per la pitjor gentusa que es podria imaginar fa uns anys. Considera que Colau pren decisions polítiques ideològicament viatjades, que és una espècie de Carmen de Mairena en versió caricaturesca, una de sarabrada plena d'odi i de fòbies salvatges, vaga incorregible, fluixa consumada i incapaz. Donats als els esquescissins mèrids curriculars i la seva absoluta ineficàcia com a gestora en una societat seriosa i sana a sèrie Fraganterres i no de l'alcaldessa de Barcelona. Aquest mateix regidor és el que, com deies tu en el passat, va dir frases que, per exemple, diu, s'han de tancar les facultats de ciències polítiques i sociologia per ser fàbriques a marxistes i va demanar que el seu territori fos declarat territori lliure de masquites. Molt bé, no? Sí, sí. Un home que, escolta, s'està fent un futur. Jo crec que s'ha quedat a gust escriure-hi tot això. Fas que, finalment, li han obert un expedient informatiu, no? És molt important, un expedient informatiu. Sí, sí, això acabarà, segurament, fent-lo fora del partit. I tant. En fi, anem ara cap a... Emplem una mica, també, al tema. Sí, emplem una mica, perquè ha de colau, alcaldessa de Barcelona. Ha fet declaracions al respecte, no? Sí, l'alcaldessa de Barcelona va piular a Twitter. En una societat sana, ser alcaldessa i Fraganterres és compatible, ser masclista i regidor no hauria de ser-ho. Llavors, qui també s'ha pronunciat és García Alviol, del Partit Popular, que diu... Alviol. Sí. Vull creure i pensar que ho veig a una mala expressió d'un sentiment. I que ha de quedar aquí, i que es corregirà. El partit li ha obert un expedient informatiu, com deies, però no els ensenyarà ni expulsarà ni demanarà disculpes públiques. Malgrat que afirmen que Berman és millor que no parli i deixi d'opinar de política, a excepció del que passen, els són municipis. Llavors, el Partit Popular, el Partit Popular i el Partit Popular, que diu que les declaracions són impresentables i no es poden justificar. Les comparacions que fa són ofensives, però també en tots els partits hi ha persones singulars. Tot i aquesta singularitat, aquest regidor va anar a les llistes electorals del PP el passat 27 de setembre, com a número 24 per Barcelona. Per cert, quan diu singular vol dir friqui, no? Tot el partit de friquis, això sí. I friquis i uns altres que són de fer l'Egyptió. Per exemple, Òscar Berman... Sí, sí, això és així. Òscar Berman no ha demanat disculpes, tot i dic que, en paraules seves, no pretenia ofendre a ningú. I encara més, considera que el partit l'ha criticat pel fet que ell ha ser crític amb la corrupció i perquè creu que el PP no ha estat alçada en el tema de l'avortament. En fi, anem cap a l'humorista per sorpresa. Aquesta setmana fem l'humorista sense Rajoy. Per què ha passat? Com és que Rajoy no està...? No diré res.No sé què li ha passat al Rajoy. Està a Brussel·les, ara, reunint-se amb els altres 28 de l'Unió Europea, per saber què fan amb els refugiats, que segur que es decidiran una altra... El Mariano soluciona.Molt ràpida, molt ràpida, i segur que serà una resposta molt eficaç i solucionar el problema ja, segur que tot. Mira, hi ha imigrantes, molt imigrantes i muchos imigrantes. Sí, i no és l'immigrante el que l'ige l'immigrante, sinó l'alcalde que l'ige l'immigrante. Parlarem de l'ex diputat de la CUP, però Antonio Baños... Hombre, Antonio Baños, tu, per aquí, i del vocabulari que s'utilitza al Parlament de Catalunya. Per què hem de començar parlant de Baños, ex diputat de la CUP, que va participar, a Ovidi 3, un espectacle de David Fernández, Borja Penalba i David Caño. És un espectacle que té per objectiu un menjar a Ovidi Monlló, i ja fa un any que s'envolta per tot Catalunya. I, com deia, en aquesta vegada, s'hi va sumar Baños, que va de sana dues frases iròniques. Diu, aquest espectacle havia de durar un dia i va durar un any. Jo havia de durar 18 mesos i vaig durar un dia. Més servei, hem fundat l'Associació de Víctimes de la Política. Bé, doncs, Baños, que té molt sentit de l'humor. Ens el pot escoltar, també, alguns matins, a recubar la tertúlia amb el món del Jordi Berstens. En fi, passant al Parlament de Catalunya, com parlen els nostres diputats i per què avui els treus alguns els humoristes per sorpresa? Doncs, John Cuscovila, diputat de Catalunya, sí que es pot, ha inaugurat una etapa parlamentària, podrem dir, Happy Flower, ja que va qualificar alguns dels consellers del govern com Chupy Guies. Ah, a veure. Aquesta paraula va agradar bastant els diputats, que més junts la va utilitzant el seu tor de paraula, i, en aquest moment, Chupy Guies, acabem la secció. No és democràtica de Catalunya, ja no és convergència democràtica de Catalunya, però entendrà que la ciutadania no es pot conformar en tenir un govern que té consellers que són de lo més Chupy Guies, la Dolors, el Toni, el Raül, el Oriol, si es continuen fent les mateixes polítiques. Jo li vull agrair el qualificatiu Chupy Guies, perquè entenc que va dir-te a un top positiu i és igual que agraïa abans la ponderació de la intervenció, moderació i centrisme del senyor Espinosa, i també li vull agrair la seva a respecte als consellers Chupy Guies que tenen aquest govern. Per no modificar un instrument com l'Eleg, en uns moments en què caen Chupy Guies o no, amb l'Alonze i els tribunals... És molt Chupy Guies, sí, senyor Coscovila, aquesta proposta de resolució. Tant Chupy Guies que el votarem junts. Molts dels que estem aquí... Bé, escolta, veig que hi ha un ambient que hi estem, al Parlament de Catalunya. És que des d'aquesta al Puigdemont hi ha més bon rotllo, vull dir... És la nova política, aquesta, pregunto, eh? Home, si la nova política ha de dir Chupy Guies... Bé, en fi, pau, Ramon, el nostre politòleg de capçalera. Moltíssimes gràcies, que vagi molt bé. Pau, guai. Ens trobem la setmana que ve, no, perquè fem festa, aquí a Sant Just. D'aquí dues setmanes ha anat el programa número 100 d'aquesta secció. Oh, i què faràs amb alguna cosa especial? Probablement tindrem com a sorpreses. Sí, portar-hi cava. Necessitaré tot el programa. Sí, bueno, tindràs el temps de sempre, però porta cava, si vols, així podrem brindar. Amb el que cobro, portaré cava. Perfecte, molt bé, així m'agrada. Nosaltres hem de fer una pausa per la publicitat i tornem després amb el senyor Benito, a les coses importants de la vida, fins ara mateix a l'Apena del Morro. L'Apena del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'esper. Vet aquí una vegada un programa de contes que realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes, de l'Associació de Mestres Roses Sençals. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del dematí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilònis. No us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre a Babilònia. Dijous de 10 a 10 del vespre a Babilònia. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador al dispositiu MOP. Despertanta, corrent, esmorzant, comprant, passejant, quedant, treballant, celebrant, sortint, conduint. Vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Despertanta, corrent, esmorzant, comprant, passejant, conduint. Despertanta, corrent, esmorzant, conduint. Despertanta, corrent, esmorzant, conduint. Despertanta, corrent, esmorzant, conduint. Despertanta, corrent, esmorzant, conduint. Despertanta, corrent, esmorzant, conduint. Despertanta, corrent, esmorzant, conduint. Despertanta, corrent, esmorzant, conduint. Despertanta, corrent, esmorzant, conduint. Despertanta, corrent, esmorzant, conduint. Despertanta, corrent, esmorzant, conduint. Despertanta, corrent, esmorzant, conduint. Despertanta, corrent, esmorzant, conduint. Despertanta, corrent, esmorzant, conduint. Despertanta, corrent, esmorzant, conduint. Despertanta, corrent, esmorzant, conduint. Despertanta, corrent, esmorzant, conduint. Despertanta, corrent, esmorzant, conduint. Despertanta, corrent, esmorzant, conduint. Despertanta, corrent, esmorzant, conduint. Despertanta, corrent, esmorzant, conduint. Despertanta, corrent, esmorzant, conduint. Despertanta, corrent, esmorzant, conduint. Despertanta, corrent, esmorzant, conduint. Despertanta, corrent, esmorzant, conduint. Despertanta, corrent, esmorzant, conduint. Despertanta, corrent, esmorzant, conduint. Despertanta, corrent, esmorzant, conduint. Despertanta, corrent, esmorzant, conduint. Despertanta, corrent, esmorzant, conduint. Despertanta, corrent, esmorzant, conduint. Despertanta, corrent, esmorzant, conduint. Despertanta, corrent, esmorzant, conduint. Despertanta, corrent, esmorzant. Despertanta, corrent, esmorzant, conduint. Despertanta, corrent, esmorzant, conduint. Despertanta, corrent, esmorzant, conduint. Despertanta, corrent, esmorzant, conduint. Despertanta, corrent, esmorzant, conduint. Despertanta, corrent, esmorzant, conduint. Despertanta, corrent, esmorzant, conduint. Despertanta, corrent, esmorzant, conduint. Despertanta, corrent, esmorzant, conduint. Despertanta, corrent, esmorzant, conduint. Despertanta, corrent, esmorzant, conduint. Despertanta, corrent, esmorzant, conduint. Despertanta, corrent, esmorzant, conduint. Despertanta, corrent, esmorzant, conduint. Despertanta, corrent, esmorzant, conduint. Despertanta, corrent, esmorzant, conduint. Despertanta, corrent, esmorzant, conduint. Despertanta, corrent, esmorzant, conduint. Despertanta, corrent, esmorzant, conduint. Despertanta, corrent, esmorzant, conduint. Fins aquí les notícies. Les notícies. Fins aquí les notícies. Fins aquí les notícies. Fins aquí les notícies. Fins aquí les notícies. Fins aquí les notícies. Veta aquí una vegada, un programa de contes que realitza el grup Marc Mestres àvies recuperadores de contes de l'associació de mestres rosa sensat. Els podrem escoltar, els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del dematí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilònis, no us ho perdeu, dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu. Despertanta, corrent, esmorzant, comprant, passejant, quedant, treballant, celebrant, sortint, conduint. Vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio Generalitat de Catalunya. Que tal bona tarda, són les 6 i 11. Benvinguts a la segona hora de l'Apenya del Morro. D'aquí una estona tindrem a la Sara Molina, que és una de les responsables del nou servei d'atenció personalitzada als joves de Sant Just, que ens vindrà a explicar algunes qüestions i, sobretot, què preocupen els joves del nostre municipi. També entrevistarem a la Marta Marco, que és un actriu que està actualment a la biblioteca de Catalunya, amb la Perla 29 fent l'obra Dança de Gost. I també la Clara Nervión de la revista Time Out, que ens parlarà del rebal autèntic. Però abans de tot això... Com cada tarda, aquesta setmana, tenim el Dani Martínez. Dani, què tal? Bona tarda. Siguin saludats, bona tarda. Per què hem de donar la frase que heu de dir si aneu ara mateix a la biblioteca de Sant Just per emportar-vos un lot de productes relacionats amb el món del cinema? Avui la frase quina és, Dani? Avui la frase és... No siento les piernes. Doncs si dieu no siento les piernes ara mateix a la biblioteca de Sant Just, fins les 8 del vespre... Sí, fins les 8 i quart del vespre, ja hem donat un lot avui. Podeu rebre un lot de cinema. Fantàstic, Dani, moltíssimes gràcies. De res? Demà últim dia. Demà últim dia que ho ajuntarem tot. El bon català, el no sé què, els gunis... Els gastrogunis, tot. Els gastrogunis, tot, ho ajuntarem. Molt bé, Dani, que vagi bé que tinguis una bona tarda. Bona matllada. Mira, mira, s'arregla la tarda, perquè feia un dia així com una mica demà i al final era sobre el sol. Això perquè he vingut, ja. Gràcies, Dani, que vagi bé, l'Àter. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter? La penya del Morro. A Facebook? La penya del Morro. Com veus, sou originals de mena. Un quart de set i com cada dijous a aquesta hora saludem des de la redacció de la revista Time Out de Barcelona, a la Clara Nervión Clara, que tal, bona tarda. Hola, bon dia. Hola, molt bé. Mira, content, perquè ha sortit una miqueta al sol. Aquí hi ha Sant Just, i això sempre ens alegra tenir en compte els dies de mes que estem fent. Però bé, no... Sí, ja té una que fa, no hi ha més. Que vingui ja l'estiu, que vingui ja els concerts, els vermuts, que vingui ja la birra, que vingui ja la platgeta, tot, per favor, ja. Que l'altre dia ho parlàvem això amb uns col·legues i em deien, però si l'estiu no ha acabat de marxar mai, perquè diu no a vingut. No, però una cosa que no hagi marxat, hi ha altres coses que ja tinc ganes, en faldilla i amb mitges i prou, ja, de tot. Què dius, ara? Amb tirans, no? I aquestes coses que els posarem... Oïletes sols, i caloreta, calla, calla. Calla, calla, calla, que ja que et poso tonto. Hem de parlar, com diem, de la revista Time Out, i aquesta setmana, a la portada, l'heu dedicat al Raval. I, sota el títol Raval Authentic, heu fet un article sobre aquest barri de Barcelona. Què parleu, concretament, Clara? Doncs mira, nosaltres hem necessitat fer un article sobre el Raval, perquè, realment, darrerament, les notícies que sentim és que tancen moltes coses que ens agraden. Per exemple, la setmana passada ens vam assabentar que tancava discos castelló, que era una de les botigues de discos més conegudes allà al carrer Tallès, i sembla, alguns tenen la sensació, que aquests comerços de tota la vida van tancant. Doncs nosaltres hi vindiquem que no, que no tot és per giris, i que el Raval continua a venir llocs molt autèntics, per menjar, per anar de compres, i per patejar-nos el barri. Sí, per exemple, la Montrou, per exemple, va ser molt bé, ha acercat, ens agraden molt. Ens agraden molt, ens agraden molt la Montrou, som molt fàcil aquí. N'està reportat, però a més no sé si sabeu que la Montrou, allà a la plaça que té, va tapar el nom de la plaça, i va posar un capítol que posava plaça David Bowie, per tant. Ah, oh... Ho posem, que la plaça David Bowie ara és com va tirar amb un mal nom, o un nom popular com la plaça del Trippie, que ja sabeu què es diu George Horwell. Sí, senyora. Però que tothom li diu la plaça del Trippie, i també li passarà una mica el mateix. Ai, no sabíeu, sí, que la Montrou ara està a la plaça David Bowie, eh? Els diuen, és com a mínim. Ah, molt bé. Allà al costat de la filmoteca, a la rambla del Raval. Però explica'ns a veure el lloc que així del Raval autèntics. Més coses guais. Per exemple, us recomanem un lloc molt guai, que diu El Colectivo, que és un lloc meravellós per fer coses molt naturals, com per exemple, sucs naturals de mil coses, que fes de qualitat, entre plans planxadets, per exemple, em fan un molt bo amb advocats, formatge, orenga, o una altra media sàpela i tomàquets, eh? Escolta, aquesta, en el carrer del Carme, el carrer hospital, o no? No, està al carrer Pinto Fortun, número 22. Pinto Fortun, d'acord, número 22. És una cantonada, de fet, Jordi, allà, Pinto Fortun, que és anotariat, i de fet, el lloc fa cantonada. Ah, val, és que em sona. Per tant, té unes finestres anotariats i unes finestres de Pinto Fortun. D'acord, i són com uns vidres que es veuen des del carrer i tal, o... Sí, exacte, té una vidrea molt ara. Sí, el col·lectiu, molt bé. I aquest notariat és com un carrer molt estret peatonal, que no hi hagi passada gaire gent, molt bonic. I tenim una altra proposta de fet, de sucs, que és una bastant popular, s'ha fet bastant popular darrere. Sí. Que diu el Modern, i per què és molt popular el Modern? Doncs perquè fan una cosa que li diuen... premsa amb fred, és a dir, que ells no... no fan sucs normals, sinó que ells fan fred, fred, fred, i diuen que els nutrients aguanten més, i, per tant, que són més sants. I aquest del Modern es pot trobar el que Rajoy encosta. Ah, molt bé. Osti, Joaquin costa també un clàssic, eh, per anar passejant des de la personalitat, fins allà a la ramla del Raval, no?, al bar, allà ja ets referit, no?, em sembla, que també... De fet, Jordi, tenim una columna sencera dedicada al carrer Joaquin Costa, com tu dius. No m'estranya, és que és una verta ben important, de llocs. Mira, hi ha, com a mínim, tres cocteleries que nosaltres ens enganxen. Un és el Negroni, que és... Sí, neva el Negroni, és bastant possible, que us trobeu algun de la relació del Time Out, parant pola i porolant. Després tenim el Taití, i després tenim el Carrer Betty Ford, que també és un dels nostres ferits, que és un Blu Dimity, estupendo, i a més hi ha molt bon ambient. Aquests tres, que són cocteleries, ja no dic bar, si no especialistes en cocteleries, estan les tres del Carrer Joaquin Costa. I ve de preu, o què, Clara? Ho dic perquè... Són cocteleries barats, només. No, per això... No, però el Negroni, per exemple, et pots prendre el Negroni, que no sé si va al set i mig. No és barat, però és el millor Negroni de la ciutat. Ja t'ho garanteixo. Tens més llocs així guais pel rebal o què? Sí, tinc molts més llocs. Per exemple, hi ha tot un grup empresarial, que diu suculent, que tenen tres restaurants al barri, que són una mica diferents entre ells i que ens en canten. Tenim el suculent, que és un... un top, diguem, del grup, que està a la rambla del Rebal 99. Allà mateix agostat tenen l'Ataverma. Espera, que l'Ataverma el suculent no s'ha vist allà. Diria que sí. Que també és molt top. I ara fa poc, han obert un nou, que es diu 4M5, que és un espai de la mateixa gent del suculent, que tenen un hort propi, i fan tot de verdures, hortelistes, i menjar estupendíssim. I a més, això sí que és quilòmetre zero, perquè teniu un hort al propi restaurant. La veritat és que val molt la pena. El suculent, el 99, allà, a la rambla del Rebal. Exacte. Doncs escolta, Clara, hem pres bona nota del que has dit. Espera, es recomana unes coses més. Perdona, és que el Rebal és un no parar. És que no poden parar. I a més ens encanta. Que hi ha molt el Montroyo que hi ha, sí senyora. Doncs canviem bastant de tema, i us recomano també el Rebal, dues botigues de mòples dintes, d'amor de cadires, taules, sopars, lámperes, tot com... No de segona mà, però sí amb uns dins, una mica que us recordaran aquells amatments, o d'aquelles pel·lícules clàssiques de l'any 50. És que torna molt singular, molt Òscar Dalmau, tot, no? Effectivament. Doncs mira, en tenim d'aquests nens d'estacat dos. Hem d'estacat el Vintage Room, que està al carrer del peu de la creu número 16 de Viz. Però de la creu és d'una banda estava el 162, que després va marxar, és d'aquell carrer. I després tenim el nuevo, que també tenen aquests mòples moderns, però l'hora com el d'Escol, que és el carrer Pinto Furto número 30. Ah, perfecte, tu, escolta. Doncs aprenyem. Sí, sí, sí, em veig molt de nota. Llogre sí del Rebal, perquè, a més, és un barri que ens agrada quan anem també, per exemple, al Pantano, al Romea, a la Baloteca de Catalunya, prendre alguna cosa per allà, sempre està molt bé tenir tot això en compte, o al Macba, o és que al Rebal poc hi ha... Hi ha moltes coses, ja el Macba... La filmoteca i aquell hotel 360, que està dalt amb unes vistes des d'un barceló. El Barceló Rebal, sí, que és un espectacle. El Barceló Rebal molt xulo, vull dir que hi ha moltes coses. Per cert, tot el Marcella... Encara existeix? O quina era el que van tancar? El Marsella, la nena a tancar, però no es van tancar finalment, sinó que fa temps que no hi passo. Però em sembla que no el van tancar perquè l'Ajuntament el va declarar com que l'edifici era patrimoni, i aleshores no se'l van voler vendre, com em sembla que es volien vendre. Perdona, i el London també, que és avall, que no de Ramble, no? I el London no està tancat, tampoc. No està tancat, eh? Molt bé. Va per èpoques tot, no? Si hi ha una època absenta, això no t'ha passat a tots. Doncs ja ha passat a tots, exacte. Ah, anaves del London, al Marsella, al London, al London, al Marsella. Jo me'n recordo que quan un cop van venir els atemptats l'Òndre, un equip que van venir els van portar al Marsella i a l'ús. Van al·lucinar, no m'estranya, no m'estranya. Al·lucinava. És que és com volien tirar terra allò, és que estan fatal. Home, una mica de notació de l'Ilpols, què vols que et diguin? Sí, però tampoc no... clar, és que potser aquella gent confonia amb ser autèntic, amb ser brut i no. Exactament. Aquells mòpels, aquells miralls, no? Era molt autèntic, és molt autèntic, vaja. És efectivament. Escolta, hem de parlar de les millors quiches de Barcelona. És la Meli, és la Melida, que com que les quiches són franceses, per això hem posat el Meli. A veure, explica'ns, perquè la quich està subiendo com a l'espuma, la quich. Me la quiten de les manos, què passa amb les quiches? Què passa amb les quiches? Que són bones, atipen, tenen gustos molt diferents, és a dir, que tenen una gran varietat, i hi ha aquesta raminicència francesa, que ens encanta i ens estoba una miqueta del cor. Ué, ué, ué, ué, ué. I llavors tens diferents llocs de Barcelona amb les millors quiches? Ah, efectivament. Hem fet una tria per tot Barcelona. I comencem per la Tart en quich, que és el carrer Aragó, número 39, i que és la casa i l'establiment de Lugot i el Piedre. Ah, home, ho veus, Piedre. Que van obrir ja fa 8 anys, i que són un dels grans impulsors de la quich a Barcelona, perquè ells van veure que no hi havia aquest tipus de pastissos salats, normalment a Barcelona, i fan diariament fiscis diferents, que en podeu visitar l'ús i anar a varietat. Quan costa que d'aquí, això ho poseu o no? No tenim. No tenim el preu, eh. Només és per curiositats. Doncs el carrer Aragó tenim un, molt bé. Altres quiches? Vinga, una per persones, sobretot, que tenen fills, que és veritat, que com jo no en tinc, que mai parlem de... Ja sabíeu que parlem molt de coses per fer nens, però com jo no en tinc, amb mi, a més o menys d'aquesta secció, i no us en parlo tant. Però estic recomanant un lloc, no només per les esquís, sinó perquè estic estupendo per nens, que és la nena, que està al carrer Ramón Ixcahal 36, i us faig una pista molt a prop de l'Eliogàbal, que els faig i podeu anar. I és un lloc que està pensat especialment pels nens, de fent nou vèn en alcohol, i fan molt xocolata de feta, cola, caos, sucs naturals... I tenen una estalda de baixatacions, cadires especials, lloguines perquè els han sentat atingits. Molt bé. I ara, què trobarem a la nena? Ens trobarem 14 tipus diferents d'aquí, de porros i brils, de carbassó amb formatge de cabra, de espinaximator, i de pernil d'ols campinyons infantals. Oh! Bueno, bueno, bueno, quines quins! Oh, maca's! El que passa és que tant t'agrada l'esquís, eh? Tinc molta gent que tant talli, tant d'ou, i tant d'ou... Què no n'agrada? És massa cotxe, evidentment. És massa cotxe, és massa cotxe. L'eugerem, l'eugerem, no és. No és, no és. Per tant, les millors quís que també les podeu trobar aquesta setmana a la revista Taimal. Per cert, que no ho he dit, però d'aquí uns moments entrevistarem a la Marta Marco, l'actriu que està justament a la bruta de Catalunya, fent el danç d'agost. La vas anar a veure, no? No l'he vist, encara. La vaig a veure... Disapta, crec? Ah, la vas a veure, molt bé. Disapta. Com que sé que ets una sídua de la Perla 29, i tant... Sí, intento una, però aquesta... Demà vaig a veure el Hamlet i disapta aquesta. El Pol López. Una para, amics. Una para, una para. Ja m'he tot escoltat, eh, el Hamlet, quina sort que tens, Clara. Bé, doncs acabem parlant de vermuts musicals, que també li dediqueu un article especial. Mira, això ja fa primavera, ja fa estiu, m'agrada. Els vermuts musicals... Oi, ets que és això, ja tenim unes ganes, Jordi. Sí, vermut party, que fan allà el Barrofian, que està al costat de darrere de la Pol López. No t'ho creuràs, que el Barrofian és un dels que destaquem? Què dius, ara? A més, només destaquem 3 juliunes de Barrofian. Molt bé. Saps que ja ho vas anar a una vermut party que van fer la del mes de gener? Sí, i em va agradar molt amb el DJ Pampool. Doncs Pampool torna a trucar, què et passa? Aquest Lluís, té molta menja que t'ho vingui a explicar jo. No, però jo vaig parlar amb ell, em va caure molt bé. De fet, el segueixo al Facebook i aquest diumenge torna una altra vegada al Barrofian a fer una vermut party. I és molt, molt, molt xulo, la veritat. Doncs efectivament, aquest és el dels que destaquem, el Barrofian amb el Pampool, que estarà actuant allà al diumenge, com veieu el Jordi, des de les dues al migdia fins a les set de la tarda. És a dir, que és un Barmunt allargaçat. Sí, és molt guapo, perquè és la festa ja, perquè és per a les dues de la nit, o les 8, quan pots fer-ho ja a les dues de la tarda. Exacte. I de fet, allà hi havia molta gent, l'espai és petit, llagomets, fèiem com sortejos... És molt divertent. I està molt i molt bé. És una cosa que va haver-hi un problema amb els veïns, van baixar la música, i van baixar la veu i el volum, i de fet havien de fer el vermut party també el mes de febrer, el dia 21, però finalment no ho van fer-ho, perquè sabien que ha deixat els veïns i tal, i ara tornen a fer-ho el mes de març. Ara fan una música una mica més baixet, no? Ja, o que els veïns ho seguim tan poc anassos, perquè... Sí, perquè més i un dia menjar es matien, mira de què voler. Que fos una escota de matinada, en fi. Ara hi ha algun altre lloc així que destaquis de vermuts, que ens interessa? Sí, avui està molt especial i molt concret, que només se celebra també aquest diumenge dia 20, al Bar de l'Estació de França. I aquest és especial. Doncs és com un munt de casa Mariol, que, com sabeu, és una de les cases de vermuts més importants de Catalunya, i fa una festa molt especial, que és com un ball dels anys 60, dels anys 70, com una mica els nostres avis. Ah, ah. Començarem amb uns passodobles, uns vermutes de xellets, una mica de pica a pica, i el que diuen és que hi pot anar gent d'absolutament totes les edats. Sí. I que tothom s'ha convidat de 12 al migdia a 3. Molt bé, doncs escolta, fantàstic, meravellós. Aquest diumenge al Bar de l'Estació de França i també al Barrofian, que jo volia anar, però si surt el time out, ja no aniré, perquè jo estarà rebentat segur. Sorbetito, Jordi, jo per això t'ho detecto i no explico. La paraula és sorbetito. Moltíssimes gràcies, una setmana més. Gràcies, a vosaltres. Que vagi bé, dius que no ens trobem, perquè nosaltres farem festes. Que puc aconseguir? Sí, sense que se'l vagi de precedent, dius que bé és festa sent just. Perquè és un dia d'aquests que l'Ajuntament va escollir de lliure a l'acció, i per tant no farem programa dius que bé, que sempre ens hem hagut de xupar, de debò, de debò, de la lliure. Bé, ens hem hagut de xupar al dilluns, al dimetre, dels dijous, que bé, no fem programa. Doncs d'aquí ja està de ballar. Ah, d'aquí dos setmanes sí que ens veiem, eh, Clara? Ja ens veiem d'aquí dues, bona setmana santa. Igualment, un petó, guapa, cuida-hi. Adéu. Dos quarts de set de la tarda i fem una pausa per la públic. D'aquí uns moments amb l'actriu Marta Marco. Fem de dansa d'agost a la biblioteca amb la perla 29. Fins ara. Vet aquí una vegada. Un programa de contes que realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes, de l'Associació de Mestres Roses Sençat. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del dematí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilònis. No us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. La Pella vol morro cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esverns. Avui el programa hem volgut convidar una de les actrius que més treballa al panorama català. L'hem pogut veure a TV3, per exemple, amb unes sèries últimament com Cites, o, per exemple, sobretot també a Marlí, i en teatre ara mateix està a la Biblioteca de Catalunya, amb la Perla 29 fent el Dança de Gost i, de fet, amb Palma Ja, quan acabi amb l'excel·lent, el curiós incident del gos a mitjanit, el teatre lliure a partir del 9 d'abril. Marta Marco, bona tarda. Bona tarda. Hola, què tal? Ens fa molt de... No pares, no? Bueno, no ens podem queixar, la veritat és que no, perquè en aquesta feina nostra, en Palma, una cosa amb l'altra, ja és un gran mèrit. Exacte. A més, aquest dilluns és el dia mundial del teatre, que no és així. Tu ets de l'associació d'actors, tu? Jo no. Ah, no. És que ara he llegit que muntaven una mena de bus turístic per fer un recorregut per diferents teatres de Barcelona, que surten... Ah, va, va, d'acord. I ara, mira, he fet un link. Escolta, parlem de Dança de Gost. Aquest text irlandès que parla d'aquestes 5 germanes, eh, i la relació que teniu entre vosaltres amb les actrius, la Mónica López, la Nora Naves, la Marcia Cisteró i la Carlota Ulcina, que esteu estupendíssimes, totes, que sou les 5 germanes, tu ets una mica la... la més... la més loca, no? Una mica la més bogerrada. Sí, diguem que és la que intenta posar un punt d'alegria en aquella casa, no?, perquè realment estan totes, que Déu n'hi do. Sort de tu. Intentem posar una mica d'alegria per passar les penes, no?, perquè, bueno, estem a l'any 36, amb una irlanda on comença a arribar la revolució industrial, amb una família que s'està destructurant, un matriarcat que, diguem, perdent els valors del catolicisme, de les creences, del que diran, estan jutjades per la resta del poble, en un poble molt petit, a l'airlanda del nord. Bé, tot plegat és un marc, una mica trist, i diguem que la Maggie, el meu personatge, intenta fer veure que no passa res i que les esquerdes no són, no? I porta la possessió una mica per dins, no?, perquè, clar, aquestes dones... I les seves frustracions, clar, també és una noia gran, diguem, una dona que ja s'ha fet gran, que pensa que segurament ja li ha passat el tren, no?, de tenir una família, de... de enamorar-se d'algú. La Ros. Sí, sí, li ha passat la Ros, exacte. No se'l fa malagria, que ja està prou bé. Sí. I, de fet, l'autor és el Brian Field, no?, que és un dels grans autors irlandèsos, i és una mica el gran text, no?, per molts de l'autor. I es considera que és la seva obra mestra, que és la millor peça teatral que ha escrit, però bé, jo hem vist translations, hem llegit la presa... Crec que, realment, totes les seves obres tenen coses molt boniques i molt interessants, però, maturgicament, juguen molt, no?, com aquí, que, per exemple, en l'espectador li anticipa el futur d'aquestes disortades dones, no?, i, per tant, fa que estiguis veient un present, però que tu ja tinguis la informació de què els hi passarà més endavant. Clar, perquè tot això està narrat des del punt de vista del Bertriola. Del Michael, sí. Exacte, d'agafar el personatge del nen al cap d'uns anys, i, llavors, com una mena de flash... De flash, va, exacte. De fet, tu no sé què vas pensar quan vas llegir el text per primera vegada. Bé, sí que tens una mica la sensació, que l'exèrcit del text de diòstres, bé, bé, què passa? Què vol explicar-me? Quina trama hi ha, no?, al darrere? Però jo crec que és la trama del silenci, de les petites coses, del gest de la mirada d'aquestes germanes, d'aquestes dones valoroses, que les equineix ell, no?, en el pròleg. I crec que és veritat que és una obra de detall, de petit detall, i de que fa que l'espectador entri en aquesta casa, que quasi està amb una espècie de bualler, perquè tal com s'ha muntat l'espai, el Ferran i el Sebastià, les cenògrafs, és com si entressis dins de la casa de l'Esmond. Sí, el públic està dues bandes, i llavors, realment... És una mica rotllo d'hògbil, també. Allò, l'escenari aquest, no?, vull dir, que està marcat. Sí, l'escenari és una mica... es marquen els contorns de... de la casa, però, diguem que no s'especifica, no?, on acaben, on comencen. De fet, per preparar-vos l'obra i tal, vau marxar tot l'equip de la Perla 29... Sí, va ser brutal. A Dónegal, a Irlanda, a terra natal de l'autor, Brian Phil, com diem... I vam veure la casa on, realment, vivia les seves tietes, perquè tot s'ha inspirat en les seves tietes. Ell dedica l'obra a les seves tietes que van viure en aquest poble, a Dónegal, i, realment... Bé, vam fer un imaginari comú, no?, i això és molt bonic, quan jo crec que quan mirem per les finestres d'aquesta casa nostra, des de la Biblioteca, veiem el paisatge que vam veure a Irlanda, no?, i vam viure també... En aquesta cosa que tenen ells de la música, de les guines, de guà, són molt potents, és una cultura molt autèntica, realment. Vam aprofitar per anar als pubs, també, a Irlandesos, no? Totalment, sí, sí, vam presenciar un concert on la mitjana d'edat era de 50 cap a muntis, del 70 a 80. Que bo! Tots toquen violins, instruments, una passada, una passada, de ser realment meravellosa. Rollo en la coberta de tercera de Titanic, no?, o sigui... Sí, sí. De fet, entre tu i jo, ara que no escolten ningú, pensa que això és una radio local. Va servir d'alguna cosa, o haure l'escurs per marxar i desconnectar... No, jo crec que va servir molt, eh? Va servir molt perquè realment poques vegades tens l'oportunitat de crear un imaginari comú amb tot l'equip, no? Sí, sí. S'ha d'escoltar el seu imaginari, i realment veure aquest paisatge, veure fins i tot la ràdio de les germanes mundi reals, exacte que la tenia guardada. Jo crec que sí, que ens va ajudar molt, i si més no, vam ser molt feliços. No ens ho treu ningú. Això és la companyia, no? Escolta, i després també visc un cartell de la Meryl Streep. Què és allò, de la Meryl Streep? Home, la pel·lícula, la pel·lícula de... de Dan Saragost, que va ser... que la va protagonitzar a la Meryl Streep, que feia el poquet de la Cape, es van presentar al poble. Ah, esclar. I també hi havia la placa de la seva habitació. Sí, sí, sí. Molt bé. Escolta, això no sé si ho havies fet alguna vegada com actriu, marxar al poble natal on s'ha fet. Per exemple, no sé si amb el curiós incident del gos de mitjanit, marxareu o va un marxar a Anglaterra... No, jo vaig anar a Londres a veure l'obra. Sí. Però no, no, no, que va, que va, no. No ho solen fer, això, no? Per això et dic que és una cosa una mica així innovadora, no? Ho faran més a la Perla, o no? La Perla hi ha un set diverses vegades, que de vegades que han fet un des del Braian Field, i han anat i de fet, quan van fer intents, també se'n van anar cap allà, vull dir que... Sí, sí, la Perla és un... Quan has sabut que la Perla realment t'adones que l'artesania, no?, i aquest amor pel teatre i per fer les coses des d'això, des de la passió, des de l'amor, són una gent collonuda. La Bet i l'Oriol fan coses molt boniques, de la Perla és molt potent. La veritat és que en els últims anys s'ha agraït, també, aquest espai a Barcelona de... Sí, és un espai amb molta personalitat i l'aixuta al porta, la té. I tu vius quan hi ets, eh, realment. Vaig ser molt cuidat. Clar, s'haig de qualitat, també, de la Perla. Escolta, ja per acabar, ja parlà del curious incent del gos a mitjanit, que, escolta, vau arrasar, ens hem tingut molts premis, recordo, el Pol López, que li van donar el butaca, per exemple. Sí, tant, i a mi també. Tu també, eh, Marta Marco? Sí, sí, sí, sí. Enhorabona! Ara m'has sortit un atac cego, però com que no tinc gaires... Escolta, saps què passa? Mira, això... no, fallo meu, fallo meu, perquè no se'n podia haver escapat. Home, no, què va? Però, de totes maneres, torneu ara amb el curious incent del gos a mitjanit, que va tenir molta, molta repercussió fantàstic. Em parla meravellós, un dels millors espectacles que jo, malauradament, jo et poso en tercerent, que no he vist encara, però que no se'n pot escapar aquesta vegada, al Teatre Lliure, a partir del 9 d'abril. Com és que ha tingut tant d'exit? T'ho esperaves, això, quan estava amb els esèries? No, la veritat és que no, però, clar, tu vives a Londres o a... o a Nova York, que és realment important, 4 anys, 3 i 4 temporades fent aquesta obra. Sí, sí, sí. Vull dir que realment deu és aquelles obres que tenen aquell punt que connecten, i que connecten amb l'espectador, i que fan que viatgin, i que agrada a tot tipus de públic. Jo crec que això és... és interessant, no? Quan arribes als grans, als més joves, no sé, i crec que en aquesta obra passa. El que passa és que a Londres, en la que em fa no un gran teatre, aquí la veu estrenar a una sala més petita, i ara... I ara ens anem a una sala més gran. Ara aneu a la gran a la fàbia Puigcerbé del Teatre Lliure, no? Tu creus que abans d'atrimer no va a favor de l'obra? No, i espero que vagi, que no ens vari massa. Simplement és que ho podrà veure més gent. Esperem que només sigui això. De fet, aquest és el nostre objectiu. Segur que sí. És una cosa tan propera, però hem de començar a treballar, perquè no perdem aquesta proximitat. Ja, però hauràs de projectar-ho una mica més, no? O què? O això no? Sí, ara, per això, a les mans del Damien Besant, que és el nostre tècnic de so, uns micros que no semblen que els portem, han tingut de molt. De fet, això ha canviat una mica en els últims anys. Perquè hi ha moltes obres de teatre que utilitzen aquesta... Realment els dissenyadors, com el Roc Mateu o el Damien Besant, han treballat molt això, no? Ha d'intentar portar micro per recolzar, no per... no per... que és not i micro, no? Exacte. Per recolzar per sota, però tu igualment has de seguir projectant, però tens realment un recolzament sonor. De fet, no, estava pensant que amb l'estòria dels micros, com ha canviat la cosa? Perquè abans, per exemple, la primera vegada que... Jo vaig veure micros en escena, va ser amb el Paco Moran, el Joan Pere, que només portaven els dos a l'extanya pareja microfons, però no portaven els dos a l'extanya pareja. I com ha anat canviant, no? I aquests micros fons petits i tal, com a espectador, també s'agraeix. I el més bo és que no es nota, realment, eh? No, no, realment ho fa molt bé. Doncs escolta, Marta, ha sigut un plaer poder parlar. Igualment. Un eston amb tu. Moltíssimes gràcies per haver-nos-hi. Recordeu que aquest dans a d'agost podreu veure-la encara uns dies a la biblioteca de Catalunya, amb la Perla 29 i amb la fantàstica Marta Margo, que està estupendíssima, no t'ho he dit, però... Moltes gràcies, moltes gràcies. Un petó molt fort. Buena tarda. Gràcies, molt bé. Que a mi cap a tres quarts de set de la tarda, continuem en directe a l'Apenya del Morro, i ara hem de parlar de l'Enllas, que és el servei d'atenció personalitzada a joves de Sant Justes. Bona tarda. I és per això que hem convidat el programa a la Sara Molina, Sara, que és el bonatardà. Hola, bona tarda. Benvinguda al programa. Ens fa molta il·lusió que estiguis aquí. Mira, tenim un teus minut per parlar una mica de què és això de l'Enllas, aquest servei d'atenció personalitzada a joves, del nostre municipi. De fet, és una cosa relativament nova, no? Sí, del Juliol. No fa ni un any. Què és el que feu en aquest servei? És un servei d'atenció personalitzada a joves, entre 16 i 25 anys, i el que fem és donar suport a orientació i acompanyament a tots aquells joves que, a nivell personal, a nivell d'estudis, a nivell laboral necessiten un cop de mà i una atenció personalitzada, doncs fem una miqueta d'orientació. Tot allò que els hi preocupi, que els inquieti... Bueno, obert, una mica. On esteu situats? Doncs... La veritat és que tenim mobilitat per moure'ns a la municipi, amb lo qual sí que depèn del jove que hem quedat fins i tot al parc per xerrar. O sigui que tu vas amb els teus xarpetes, els teus fulls, i te costes on sigui necessari. Sí, la idea era una miqueta, quan vam començar, era d'adaptar-nos una miqueta al jove. No que el jove està a l'ajuntament en un despatx i que vingui, sinó que siguem els professionals que ens adaptem. I els joves es posen en contacte amb vosaltres. Com ho fan, això? O com tenen la informació de posar-se en contacte? Per què? Quants joves ja heu tractat? Mira, fins ara estem... Des del juliol fins ara, 27 joves. Home, Déu-n'hi-do, perquè veu una trantena. Com han sabut ells de la vostra existència? Doncs alguns, a través de l'Ajuntament, que, bueno, hi ha la informació penjada, d'altres, per exemple, d'anar al casal de joves, demanen una mica d'ajuda, orientació amb els temes estudis. Llavors, que és al casal, sí que donen informació sobre estudis, com es collir, però no poden donar aquesta tensió tan acurada, i llavors, durant la informació, no poden donar la informació o, a través de la promoció econòmica, també. Per tant, tu tens una visió privilegiada, diguem-ho així, en els últims mesos, no?, de les qüestions que preocupen, de forma concreta, alguns joves, com diem, del nostre municipi. Quins són els temes que més preocupen els joves, per exemple, en relació amb els estudis? Perquè, imagina't, és un tema important, no? Estan a l'institut, estan fent eso, o batxinarat, i el d'estudis és una cosa que els preocupa el futur. No, el que més la demanda que fan els joves quan venen al servei és que no saben què els agradaria estudiar. En clàssic. En clàssic. Que han començat a estudiar o han començat algun cicle, algun curs o alguna cosa, i han abandonat, i amb el qual és com ja... Uf, què faig, no?, he fallat una mica a mi mateix, també, venen una miqueta de baixos de moral, perquè desconeixen l'oferta d'estudis i com accedia aquells estudis, i, bueno, o passos per cursar-los, no?, per arribar a aquests estudis concret. I tu, llavors, també els diuen que són una mica les eines, i que per no anar, i què poden fer, i les opcions que tenen de cara al futur. Sí, el que fem una miqueta és filitinarària amb ells, a dir, vale... Quines són... El que sempre treballo amb ells és els factors claus, no?, per escollir una itinerària acadèmica, és primer, conèixer-te tu mateix, és a dir, què m'agrada fer, què s'endona bé, què és important per mi en una feina, tot això és el principal per escollir per un batx. Després, conèixer l'oferta que hi ha, i després, també, el mercat laboral. Aquella professió que jo vaig escollir, que, no?, que... Quina sorties professió en el llant, quina formació es requereix, una sèrie de coses. És una miqueta la feina és aquesta, acompanyar el jove a l'hora d'escollir. Ara estem a mitjana març, de fet, avui 17, i una miqueta és el moment que alguns han de decidir quins estudis fer el curs vinent. Tu quins consells els hi dones per prendre aquesta decisió? Per exemple, m'imagino una noia d'Aquardeso que l'ha d'haver de decidir si ha de fer el batxera social, si ha de fer el artístic, el tecnològic o el científic. Com els orientes, tu? Jo la primera recomanació que faig a tots sempre és calma. Calma perquè, a l'hora de... Sí que a vegades estem en pressió d'arribar a aquestes dades, i és com comencen tots a descollir i no sé què fer, i llavors això que em queda és el més fàcil, o és el més fàcil, perquè em queda més a prop, perquè el meu col·lega, perquè tal. És a dir, calma, és un procés, o sigui no és una decisió que aprenem ara, i ja està, si no és un procés a continuar. A ell el de la vida, a vegades hi dic, a vegades comences a estudiar una cosa i acabes, després la vida també et porta a dir... Clar, de fet, estan també en una etapa a la seva vida, que són una mica adolescent, posadolescent, estan sortint una mica, comencen encara a veure, i també hi ha aquest tema de, bueno, a veure què fan els altres, sempre pendents dels altres, a veure què fan enlloc d'un mateix. Això també t'adones que passa? Bueno, és un moment de canvis, surten a l'institut, i, ostres, que és un entorn que per ells és conegut, i llavors, bueno, és una mica... És una etapa una mica concreta de si dic que estudiaré, i que faré el futur, i marxo de l'instit que conec a tots els profs, i ara què faig? Una mica així. De fet, en els últims anys, els cicles de formatius de grau mitjà i de grau superior han tingut més demanda que, per exemple, fa 10 o 15 anys. És a dir, quan una acaba de quadre, el seu batxillerat o els cicles de formatius de grau mitjà. Tu, què recomanes? O depèn del que et digui l'alumne, com enfocas tu? A veure, jo... El tema dels joves, que acaben quadres, és el tema... Hi ha dues opcions. Si acrediten l'ESO o no acrediten. Sempre s'ha de mirar des aquí, no? Si els joves que acrediten es dediquen al títol de l'ESO, hi ha dues opcions, o podem agafar l'opció batxillerat, o l'opció cicles formatius. Quina diferència l'haurà d'escollir? Hem de tenir en compte quins resultats han obtengut durant aquests anys que t'ha costat molt estudiar aquests anys. Ets una persona que tens una mica i la dinàmica d'estudiar cada dia o no, perquè, clar, això, per exemple, el batxillerat són dos anys, hi ha dos anys et prepares o per anar a estudis universitaris o per un grau superior. Aquesta serà la continuïtat. Després, els que fan cicles de grau mitjà són dos anys, però et preparen per una professió, per accedir al món laboral amb una professió concreta, amb un ofici, en el qual depèn si tens avits d'estudi o no. Tot això s'ha de pensar en quan... Ostres, faré batxillerat dos anys, que faig matèries comunes, català, castellà, mates... Després de continuar els estudis, dos anys més, o una universitat que poden ser quatre, en el qual mira una miqueta de dir... En perspectiva, no, una mica, i no tant a l'hora de sentir-se ofegat, sinó que fa una hòpita i una mica més global. Ho dic perquè, per exemple, hi ha alumnes que no aprovan l'ESO, i jo no sé què els hi recomana, si repetir quart per obtenir l'ESO, o obtenir l'ESO a l'escola d'adults, o la prova d'accés, no sé... Quan et trobes en aquest cas, perquè, clar, l'ESO és molt important, de fet. Sí. Llavors, no intento recomana que si els alumnes que no acreditin l'ESO per exemple, aquest curs, és que intentin parlar amb els tutors, normalment ja el centre ho fa, els tutors o els orientadors del centre, però intenta repetir, vull dir, fer un any més per tenir l'ESO, si pots fer dintre del mateix centre que hi has conegut, ja coneixes els profes, et coneixen, millor, aquesta opció. Que no, que no hi ha aquesta opció, o no vol, bueno, hi ha altres tipus de programes. Per exemple, els programes de formació inicial, que abans es deien PQP i ara són PFEIs, i són per joves que no tenen l'ESO, que tenen entre 16 i 21 anys, i llavors ja en cursen un mòdul que els preparen per aprovar accés a grou mitj, que encara sense tenir l'ESO poden accedir a grou mitj, i hi ha una part de formació professional d'un ofici, amb el qual per joves que, per exemple, no tenen l'ESO, però sí que volen accedir cap a cicles, és com un curs pont, de segona oportunitat, per continuar estudiant. De fet, durant molts anys es va parlar dels nens, aquests joves que ni estudien, ni treballen. Encara hi ha una bossa important de nens, o ha anat la cosa de creixent? Bueno, n'hi ha, sí que també del mercat laboral, ara mateix, abans hi havia joves que no tenien formació, no estaven qualificats i tal, però sí que podien accedir al món laboral. Era relativament fàcil, en el moment, al context del mercat de treball, com està, ara mateix també hi ha molts joves qualificats, formats, amb el qual els joves que no tenen formació tenen més dificultats. I ara, en aquest moment que estem, doncs, costa. Hi ha recursos per ells? Ara mateix s'estan invertint molts recursos per aquest perfil de joves, de hagut aquest programa de garantia juvenil, que és una iniciativa de la Unió Europea, i la Unió Europea per reduir l'atur juvenil a Europa, ha invertit una cida d'inès, que ha donat, per exemple, en aquest cas a Catalunya ha rebut uns diners i han creat el programa de garantia juvenil, que és per joves entre 16 i 29 anys, que no estiguin actualment ni estudiant ni treballant, i entrar en aquest programa poden accedir o a orientació recerca de feina, en programes d'acompanyament o, bé, formació subvencionada, formació professionalitzadora, d'oficis, per exemple, o bé, també, suport a la creació de negocis, d'emprena d'Horia. Home, és interessant saber-ho, perquè jo no sé si, clar, aquests que ni estudien ni treballen, i que segurament cadascú ha de tenir el seu parquet, el seu motiu. No sé si també, clar, si ni estudien ni treballen, jo em pregunto, realment els interessa, encara que es faci tot des de l'administració, i que tinguin aquestes eines per tirar endavant i fer-ho. Bueno, et trobes molt joves que ara mateix ni estudien ni treballen, i no se sent tan bé, vull dir, la sensació és que, ostres, vull fer alguna cosa, no? Hauria de fer alguna cosa, no? No estan tan apelancats com pugui semblar... No, a vegades també és una miqueta la visió que tenim, no? Sí, és veritat, no? Socialment, és com, bueno, és que ni estudies ni treballes, no és perquè vols, no? I tampoc, en molts casos, tampoc és perquè volen, sí que per situacions s'ha donat així, però sí que venen molts joves que no estudien ni treballant, almenys el servei enllà, i venen amb endaguit de dir, no sé què fer, no? I programa de garantia juvenil és una de les bones opcions. Bé, hem fet una mica de pinzallada de tot això, perquè hem passat molt de puntuades per sobre de totes les coses que fan des d'aquest servei de tensió personalitzada joves, d'aquí de Sant Just, que és el servei d'aquest enllà, i estem parlant amb la Sara Molina, que serà per acabar, et demanaria que ens donessis algun tipus de contacte per si algun jove ens està escoltant, i vulgui posar-se en contacte amb tu, com ho vas fer? Mira, ho podem fer a través del telèfon, del número telèfon 654-3315-28, per on trucar o WhatsApp, o el correu electrònic en jacesarrobesanjust.cat. A més, teniu Facebook, em sembla, oi? Sí, fa pocs dies que hem obert una pàgina a Facebook per també... Enllà, si posen servei d'atenció personalitzada joves, de Sant Just... Sí, serveien ja Sant Just Albert, si sortirà. Molt bé, doncs escolta, Sara, moltíssimes gràcies per haver vingut al programa, per haver-nos d'explicar algunes coses, i t'esperem, eh, perquè vinguis més vegades que vagi bé, que tinc bona tarda. Igualment, gràcies. Bé, doncs nosaltres hem d'acabar la penya del Morro aquí, perquè ja arriba la Cristina Vargas amb les notícies de Sant Just, d'agraïts de la gent que ha fet possible aquest programa, amb la Cristina, les notícies, el Pau Rama, el nostre politòleg de Capsalera, el senyor Benito, amb les torres importants de la vida. La Clara Nervío, en la revista Time, la Criu Marta-Marco, amb qui hem parlat fa un moment, i també ara amb la Sara Molina. Qui us ha parlat, Jordi Domena, tornem demà a partir de les 5 de la tarda. Adéu-siau i que tingueu un bon dijous. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esber. Despullar vers el món, esquivant decisions, somiant que perdo avions, no tingués-me per res, tants anys i només he après, que no tinc temps per pensar, que no tinc temps per pensar. No tinc temps per pensar, que no tinc temps per pensar, que no tinc temps. No tinc temps per pensar, que no tinc temps per pensar, que no tinc. Em convides a dinar i a mitjà et m'ané d'anar. Em sap greu de debò, però faig tard a no ser on. Tot de mitges, cap per baix, tot fer-t'hi, deixar d'estar. No tinc temps per pensar, que no tinc temps per pensar. No tinc temps per pensar, que no tinc temps per pensar, que no tinc temps. No tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar que no tinc no tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar que no tinc Lavors, anem a finalitzar l'esqüestió que decideixi el últim. Anem a finalitzar l'esqüestió que no que s'indueixi. Des d'un moment lluny al mig. Atcreu-me i posaré nous Diversity MIT. Res pregnant, que es fort de ràpid. Que perdó deions, no tinguis I m'avorres no tansant si denes xepret Que no tinc temps per pensar, que no tinc temps per pensar Que no tinc temps per pensar, que no tinc temps per pensar, que no tinc temps No tindrem per pensar que no tindrem per pensar. No tinc temps per pensar, que no tinc temps per pensar. Bona tarda, són les 7 us parla Cristina Vargas. Tot seguit, les notícies de Sant Just.