#891 - La Penya del Morro del 31/3/2016

A l'escoltes, ràdio d'Esber, Sintonitzes, ràdio d'Esber, La ràdio de Sant Just, Durant la Vuit por U. Ràdio d'Esber, Durant la Vuit por U. Ràdio d'Esber, Durant la Vuit por U. Vet aquí una vegada, un programa de comptes que realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de comptes, de l'Associació de Mestre Rosa Sençal. Els podrem escoltar, els dijous a les vuit del vespre i els dissabtes a les 10 del matí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de nou a deu del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera, i el que s'ha de deixar de banda al debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilònis, no us ho perdeu, dijous de nou a deu del vespre, i tots nosaltres hem de описar el intent. 07, 015, Radio Desvern, cada dia més a prop teu. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat, informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador, el dispositiu MOP. Informatiucomercal.com Despartanta, corrent, esmorzant, comprant, passejant, cadant, treballant, celebrant, sortint, conduint. Mius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya La penya del Morro, un programa amb més mor que penya. Què tal? Bona tarda senjusti, gent de l'Estrenger com a espèl. Benvingut al programa de les tardes de Radio Desvern. Us parlo i us saluc de Jordi Domena, que és d'ara i fins la set del vespre. Això és la penya del Morro, programa número 1.819. Gràcies, gràcies per escoltar-nos una tarda més. Fins aquí, un moment, repassem les notícies d'Ajuntament just amb Cristina Vargas. A més, també tindrem el pol·litòleg de Capsalera com cada dijous, el Pau Rama. Sabrem les coses importants de la vida amb el senyor Benito i a la segona hora, què hem de fer aquests dies a través dels articles de la revista Time Out i, des de la redacció, la Clara Nervion, que ens informarà de tot. I també entrevistarem l'Ecrio Vaneça, Vaner s'assegura que avui es trena Marc Joan, un obra al Teatre de Tantarantana, dins del cicló de noves companyies de teatre. I també parlarem amb el Mar Romero, alguns dels responsables de les noves retransmissions esportives, que ràdio d'Esvern es faran per primera vegada, després de molts imultants, que és com si fos ja el passat anys, que és com la primera vegada que es faran retransmissions esportives des del camp de futbol de Sánjus. Tot això avui a l'Apènia del Morro. Bona tarda i benvinguts al programa. Bé, hem de parlar d'algunes qüestions sánjustenques, com per exemple l'entitat Sánjus Solidari, que celebra aquests dies que ja fa 25 anys de germanament amb camuapes. També hem de parlar de l'Associació de Veïns de Sánjus, que presentarà els projectes per al 2016 i renovarà junta aquest divendres. Però abans de tot això, hem de parlar de polític al local. I atenció, perquè avui hi ha ple a l'Ajuntament de Sánjus. Cristina Parker, bona tarda. Bona tarda, què tal? Avui s'ha submetrat votació a l'aprovació inicial de la modificació de l'Ordenança Fiscal de l'Escola Obre Sol, i també, entre altres, la modificació de les taxes del cementiri, l'ús privatiu dels Ords i de clavegarà. També, a més a més, s'aprovarà un reconeixement extrajudicial a crèdits per despeses realitzades durant el 2015. Veig molt de papelèo i veig molt de números i de finances, de la guida, una mica ple de finances, no? Sí, la veritat és que serà un ple bastant d'espectes de tràmits i sobretot, com deies, d'espectes econòmics i també una mica de paparets, més que res, de qüestions internes de l'Ajuntament, que no pas, però sí que algunes d'aquestes poden afectar la ciutadania, i, si et sembla, les comentem, perquè aquest vespre, com deies, en planari es votarà la modificació de l'Ordenança Fiscal per adequar conceptes dels serveis d'Escola Obre Sol, i es modificaran diverses taxes. És el cas de la taxa, com deies, del cementiri, que actualitzarà els preus dels serveis inclosos en aquesta. També s'aprovarà la taxa per les noves connexions de clavegarà, la taxa que regularà la judicació d'honor municipal, i s'aliminarà la taxa per expedició de determinats documents administratius. Per tant, en alguns documents, ara, si anem a l'Ajuntament a demanar-los, no caldrà pagar per algun d'aquests. De fet, d'altra banda, també, en el ple, s'estimarà les sol·licituds de bonificació del 50% de l'ICIO, que és l'impost sobre construccions, instal·lacions i obres per la rehabilitació de l'amens ceràmics de l'edifici Waldencet i per la posterió d'ampliació de l'Ellicència d'obres, i, a més, s'aprovarà l'atremitació per imputar la despesa de factures entrades al Registre Municipal de 2015 en el Presupost de 2017, que el destagarà que aquesta despesa puja a 22.186 euros amb 30 centíms per ser acceptat. Un altre dels aspectes que es donarà compte en aquest ple són els informes trimestals de morositat de l'Ajuntament i promunces requerits pel Ministeri d'Isenda, així com de l'aprovació dels marts presopostaris a mig termini 2017-2019. Això faria el gruix més important del ple, per dir-ho d'alguna manera, i ara anem, si et sembla, a destacar les diferents mocions que es presenten en aquest ple. A veure, perquè això... Veig que va per llarg, això, eh? Vull a coses, sí, vull a coses. Sí, depèn del que vulguin allargar-se, no parlant-te. En aquest cas, respectar les mocions, cal destacar que són tres. La primera, presentada per una part del Partit Popular, és en defensa de les diputacions, cabildos i consells insolars, i en contra de la seva desaparició, i les altres dues les presenten l'equip de govern. La primera és per donar suport a les resolucions del Consell Consultiu Comarcal de la Gent Gran, que recollien doncs reivindicacions com la promoció del Parlament de Catalunya, d'una llei que recollir les especificitats del col·lectiu. I la segona, en aquest cas, donaria suport a la implantació d'una xarxa de transport públic, unificada on es demana, entre d'altres, millores com, per exemple, la connexió d'altre en baix, entre la plaça Santa Magdalena d'Esflugues i la remblat de Sant Just. Com ja sabeu, doncs, i en cada ple, finalment s'obrirà tor de preus i preguntes per part dels regidors i regidors i també del públic assistent, i tot plegat arrencarà l'estet del vets pre a la sala de sessions de l'Ajuntament. Molt bé, doncs, avui ple a l'Ajuntament de Sant Just, dia de gala, la gent i els funcionaris, els treballadors, avui estan més content, estan... Ja no respirem un altre ambient, el consistori a l'Ajuntament de Sant Just. Si voleu anar, com diem, a partir de la set, a la sala de plens, una de sé, de l'Ajuntament de Sant Just. Caminem de qüestió i parlem ara d'una entitat de Sant Just, que ens fa molta il·lusió, Sant Just solidari. Per què? Perquè ja fa 25 anys de la Germanament amb Camuapa. Justament avui, Cristina, va ser primer amb la Comissió Local de Solidaritat, que abans agafava el projecte, i posteriorment amb la creació de l'entitat. Per tant, avui estan d'anor a bona, i la veritat és que 25 anys som moltíssims, des d'aquí, els aplaudim, i els felicitem per aquesta tasca. El primer acte de celebració, però no serà avui ni aquesta setmana, sinó d'aquí uns dies, el 22 d'abril, a la Teneu de Sant Just. Sí, com deies, doncs, precisament avui, Sant Just solidari celebra 25 anys de Germanament amb Camuapa, al llarg d'aquests anys, doncs, de col·laboració entre Sant Just i Camuapa, que el destagar a calentitat, doncs, ha tirat endavant diversos projectes per col·laborar amb el desenvolupament del poble ni que agarrauen. Algun d'aquests han estat, per exemple, la construcció i posada en funcionament de la casa de la mujer i del Centro de Desarrollo Infantil, que és una escola braçol que garanteix l'atenció bàsica a infants i també a famílies. L'entitat, però, també, ha tingut una gran implicació en la construcció de l'hospital de Camuapa i en la millora d'infrastructures de sanejament bàsic i de subministrament d'aigua potable. Doncs ara, 25 anys després, han volgut commemorar, doncs, tota aquesta trajectòria i ho faran organitzant un acte, bueno, diferents actes, en veritat, durant tot el mes d'abril, però, en aquest cas, el que donarà el tret de sortida aquests actes de celebració, com deia, serà el divendres 22 d'abril i ho faran a la sala municipal de l'Ateneu. En aquest acte hi participarà l'alcaldeixa de Camuapa i també el representant de Sant Josolidari. Anicarà guaiament l'ONG Sant Josolidari, entitat gestora dels projectes de solidaritat. Exposarà la trajectòria d'aquests anys i els tallers de música amenitzaran la ballada, que comptarà amb un càtering que anirà carreg de ret fundació per la reinserció en laboral de dones i els tiquets d'estaca que es poden adquirir per 30 euros fins al 14 d'abril a la seu de Sant Josolidari, que està situat, evidentment, a les escoles, i també a l'antiga gran Jaquar Bonet i el Carrer Bonavista. I acabem parlant de l'associació de veïns de Sant Jos que, demà, tenen assemblea anual. Se celebrarà a dos quarts de set del vespre i, entre altres coses, presentaran els projectes per aquest any i també renovaran la junta en aquesta assemblea. On serà Cristina? El centre civil Joan Maragall, serà dos quarts de set del vespre, com d'ells, i està convidada a tota la ciutadania assistir, en aquest cas, aquelles persones, sobretot, que estiguin interessades de conèixer els projectes i també les diferents activitats que ha desenvolupat l'associació. Entre els punts de l'or del dia, com has destacat Jordi, el veïnat que assisteixi podrà conèixer els projectes de cara al 2016 de l'entitat i també la renovació dels càrrecs, que, de 12 anys, acostumen a fer, en aquest cas, a renovar la presidència, la vicepresidència, trasuraria i també els deu vocals. D'entre els altres punts de l'or del dia, també es contempla presentar les activitats i gestions que es van realitzar durant el 2015, la memòria econòmica de l'any passat i l'aprovació, si es cau, del pressupost d'en Gwany. Tot plegat, com deies, serà el centre civil Joan Maragall, recordem-ho per a totes aquelles persones que han assistit demà a partir de 2.7 del vespre. Ja sabeu que teniu més informació de les coses que passen a Sant Just. Ara mateix, a radiodesverb.com, i a partir de la set, el Sant Just Nutrícia, la redició vespre, Cristina, moltes gràcies. A vosaltres, que vegin bé. Bona tarda, nosaltres farem una pausa per la publicitat. I tot que aquí parlarem amb el Pau Rama, el nostre politòleg de capçalera, que han d'explicar, entre altres qüestions, que, justo en Molinero, o Albert Boadella, García Alviol i Albert Rivera, tenen una cosa en comú. Quina ho descobrirem d'aquí una estona d'aquí uns moments a la penya del morró? No sé, vaja, encara, per favor. ... ... Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del Vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Vilonis, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del Vespre, va a Vilònia. Més a prop teu. Despertanta, corrent, esmorzant, comprant, passejant, cadant, treballant, celebrant, sortint, conduint, vius connectat, conduint, desconecte, evita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio Generalitat de Catalunya. 5 i 20 de la tarda anem cap al nostre politòleg de Capsalera. Paus Ramà, bona tarda. Hola, què tal? Avui hem de parlar d'algunes qüestions, com, per exemple, pixades fora de test del món de la política, que t'has encarregat a anar recopilant aquests últims dies, des d'ajustament Molineró, al verbó d'ella, passant per la picabaralla entre García, el Viol i el Berri Vera. Aquesta última, com va anar això? Doncs tot va començar quan a la Simera Socialdemògata, que es feia abans del Consell Europeu a Brussel·les, la líder socialista Pedro Sánchez va demanar a Alexis Cipres, el primer ministre grec, que presonés a Podem per tal que donessin suport a la seva investidura. La resposta de Sipres va ser, no va ser la que Sánchez volia, diu, no tens res a fer amb Ciutadans, vés-te'n amb Podem. Oh, això li va dir el Cipres? Sí, però la qüestió és que aquesta frase va agradar molt el Berri Vera, líder de Ciutadans, que ha escrit per Twitter, a Sirisa no li agrada Ciutadans, anem bé, a nosaltres tampoc ens agrada el correlita de Sirisa a Grècia. D'acord, eh, aquests tres, segur, segur. Però espera, perquè no acaba aquí. Perquè qui llavors s'apunta a la festa és Garcia Albiol, líder del PP català, que respon a Ribera amb un altre tweet dient, però a Sánchez sí que li agrada, llavors el que li agrada a la teva parella t'agrada a tu. Oh, que bonic, més que l'amor de Twitter, eh. De fet, estan tirant cada vegada més d'arts a Twitter, entre els polítics, cosa que a la resta de mortals que estem allà, com amb el cor, s'agrada, o sigui que des d'aquí continuem animant a que els polítics aneu dintre coses. Sí, a mi em dona matèria. Bé, hem de parlar de Justo Molinero, l'incidna locutor de ràdio, estimat per tots, i que estem al costat al dia al nostre altres, eh. Nosaltres estem al 97.7 Ràdio Toletaxi, i nosaltres estem al 98.1 FMA. Ara. Ara. Sí, senyor. Bé, atenció, perquè, a més, diu totes les pobles, eh, totes les pobles d'anària metropolitana. Està bé, si no ets el mapa, et poses la cançó que de dia. Diues pluges, també, eh. Sí. Espera. I se'n just també. Mira. Ois. S'ajusta i m'ho embello. Sí, se'n ve. Bé, pluges, potser no ho diu, eh. Atenció, perquè Justo Molinero va dedicar unes paraules al líder d'Esquerra a Madrid, que és Gabriel Rufián, i què és el que li va dir? En un entrevista que li vam fer a Raku, els he preguntat per el diputat d'Esquerra, Gabriel Rufián, i el que utilitza la paraula Cernegos, Molinero va respondre Gabriel Rufián és un gilipolles. Ah, molt bé. Diu, a mi m'agrada, no em cau bé. El que diu no s'ho creu. Això dels Cernegos, ell amb l'altre que té, ho ha viscut, li han dit, Rufián, tu ho han dit alguna vegada. Oh, cop desafiant, no? Sí, sí, realment se'l veia molt. Rufián, tu ho han dit alguna vegada. Bueno, sí. Era un altre tot, no? Molinero, que està autodefinit com un català de Córdoba, perquè diu, els catalans naixem en un zona de la gana. Sí, com els vas costant bé. Ha criticat que torni a treure aquests mites, una paraula que ell mai li han dit, ha acabat negant que s'hagi discriminat a la gent per al seu origen, i de la importància del català ha cometat el següent. Diu, jo tinc dos fills, i quan vaig arribar a Catalunya em vaig donar de la importància de la llengua, i vaig decidir aprendre l'aviat, i vaig pensar que els meus fills mai serien marginats per motiu de llengua. Gabriel Rufián els posa en aquest tuit a Molinero. Diu, mil matins i mil tardes amb els meus avis, i a ràdio teletaxi de fons. Per ells, i la seva memòria, només puc tenir respecte cap acústima a l'Innero. Bé, un doble interessant, eh? Un que parla així, d'aquesta manera, i l'altre que ja parla així, mas lento i mas d'altra època. Vull dir que jo estic veient aquí un gag, el polònia d'això. Bé, en fi, més coses. Hem de parlar ara d'Eta, que va fer un comunit que parlava de la situació del procés de pau, a buscar-hi. Què va dir? Sí, entre d'altres qüestions, van parlar dels atemptats de Brussel·les, d'aquesta manera. Diu, la situació perversament revoltada i la irresponsabilitat existent han obert les portes a tots els tipus d'integrisme. Ja sigui el que està passant a Europa, amb els refugiats, ja sigui el que passa a Síria, a l'Iraq, al Kurdistan, i el que per últim mata sense compasió ciutadans de Brussel·les. Molt bé, amb un parell, no? No, no, espera, perquè ara ve l'ogro. Un parell, un parell. Els revolucionaris no podem acceptar matances així, que tenen com a objectiu simples ciutadans. Tot això ho diuen sense demanar perdó, ni reconèixer que ells també han matat persones innocents. En fi, cagada, cagada, eh, un altre. Bé, m'escoltem, hem de parlar del verbo a d'ella, ara? Sí. El verbo a d'ella, però diu que l'Empordà té una casa, aquest home, i que ha sigut atacada. Sí, uns incivics han trencat unes figueres a Moro, que tenia al jardí, li han tirat les cumbreries de dins a la seva propietat, i li han talat tres cipres, uns fets que s'han de condemnar. Però a d'ella considera que, sense proves, que són fruit de les seves declaracions, dels seus pensaments i idees. És per aquest motiu que ha patjat un cartell en el que es pot llegir. Aquí creixien tres cipres, uns covars els van tallar una nit, volen imposar el pensament únic a Catalunya. Caldria recordar a d'ella que el pie de les tres branques, símbol del catalanisme, també ha patit atacs en més una ocasió, és a dir, que hi ha intolerants, i a tots els costats, però el que cap representa a la majoria, a Catalunya hi ha llibertat i respecte. Per últim, no podem oblidar que si un no té proves, és millor que no acuse ningú, no és èticament correcte, i a més a més pot passar com el Pere Navarro, exsecretari del PSC, que després de ser agredit, va acusar a l'independentisme i al clima de crispació, creat, quan en realitat, com posarem en es va saber, no tenien res a veure. Veiem cap als Ols quadrats de la setmana, que avui són per... Dolores Ajenjo, la directora de l'Institut de l'Hospitalet, que no va deixar les claus del centre per participar en el 9N. Molt bé, a veure. Aquest és una de les comparacions en un llibre que ja mateix s'ha escrit sobre aquest dia, que se les podria haver evitat. En el llibre diu que el 9N li serveix per recordar l'intent de cop de set d'Adolf Hitler del 9N de 1923. Molt bé, molt bé. No, i esperi, i l'altre també. I també també la nit dels vidres trencats. Organitzat per Gables, també el 9 de novembre de l'any 1938. I es pregunta, quina estranya fascinació accecesen els 9N sobre la història per figuren marcats en el calendari com a fets memorables amb tanta freqüència. Aquesta dona qui és, qui dir què és? És la directora de l'Institut de l'Hospitalet que no va deixar les claus perquè la gent pogués anar a votar. I jo, doncs, és una nova comparació d'un moment pacífic i democràtic amb el desisme, que no és només cap als independentistes, sinó també cap als demòcrates. Bé, continuem. Ara anem al humorista per sorpresa. Oco perquè Mariano Rajoy i Juan Carlos Monederos, o un dels fundadors de Podem, i un dels fundadors de Podem, són els protagonistes d'aquesta subsecció, comencem per Rajoy, perquè s'ha tornat equivocat. De fet, no hauria de ser notícia. No, però a veure, també he vist que no és una de les seves grans frases mítiques, però segueix sent una marionada. El president en funcions va felicitar Mario Vargas Llosa pel seu 80% aniversari, i creient que l'escriptor és espanyol, va fer el següent tuit. Felicitats, Mario Vargas Llosa, 80 anys. El nostre únic premi Nobelviu, Defensor de la Libertat, Orgull d'Espanya i Tota Amèrica, MR. Ah, ho ha fet un matell. Sense dubte, ho va escrit Rajoy, no només perquè feia temps que no ficava la pota, i era coset de temps que s'equivoqués, sinó perquè el missatge ha vingut amb les seves inicials, fer que indica que ho ha escrit ell i no pas el seu actiu. MR, quedada, es veu que feia temps, que no ha escrit el seu tuit amb les seves inicials. Jo és que segueixo poc el Rajoy per Twitter. M'agrada més quan estan viu, que llavors quan improvisis, quan trobo el millor. Una vegada, pobre home, que vol escriure ell un Twitter, va i la caga, perquè Vargas Llosa què li va respondre? Sí, li diu, gràcies, Mariano Rajoy, per el seu missatge. Desitjo afirmar que soc abans que res, un per o a. Molt bé. Està bé, està bé, està bé. Bé, en fi, més coses, perquè hem de parlar de Monadero, que ha fet una peculiar comparació respecte als mitjans. Doncs, al ser preguntat, si ell creu que la crisi de Podem és una creació dels mitjans de comunicació, i una part de l'esquerra va dir, els mitjans de comunicació sempre multipliquen les coses. Com deien la nostra mala guanyat, Humberto Eco, els mitjans de comunicació poden dir, estava Monadero en un pati amb mitjons vermells, i és suficient aquests mitjons vermells per entendre que s'està volent dir alguna cosa. Atenció, els mitjans són com penjar una bunyiga de vaca en un museu. La gent s'aturarà a veure-la. I inclús hi haurà algun sabreut intel·lectual que faci una profunda reflexió sobre la condició estètica d'aquesta bunyiga. Els mitjans de comunicació agafen qualsevol realitat, i obligats com a estenar a omplir minuts o fulls, construïsen aquesta realitat com alguna cosa que va molt més enllà del que realment és. Per cert, estem a punt d'arribar al número 100, no? És que és aquest, el número 100. Ah, és avui? I no ho dius? Però quan us esperes al final? Avui del programa número 100, la secció número 100 del polític de capçalera, el Pau Rama, a l'Apenya del Morro, que no ens pensàvem ningú de nosaltres, que estem aquí, que aguantaria tant. I aquí el tenim després de 100 programes. Escolta, no era bona pa. Realment, dones boig, i això ombla el com tu enimes. Els col·laboradors no ens dones ni un duro, però això sí. Vaxacions tantes com vulguis. No, maltractaments, que va dir un dia en antena. Perquè el col·laborador sempre se l'ha d'enfonsar. Per glòria, té, no? Sí, clar, sempre, sempre. Ja em coneixes. Escolta una cosa. Primer felicitats. Després, després. No es porta cap pastís ni res, eh? Home, no es falta... A més a més, em vas dir que el portés cava, i jo et pagaré amb el que tu em dones de sang. Ja el porto jo, vinga. Ah, aquí el tenim. T'has de fer allò que s'ha de posar el dit, i s'ha de mullar, i s'ha de fer aquí el pro. Escolta, en motiu d'aquest programa, número 100, en la secció, faré un discussionari de política que hem fet amb més d'una ocasió. Aquests qüestionaris, a què li fas? Sí, en un principi, s'havien fet fins ara amb la Cristina i tu. Però com que la Cristina la tenim ara mateix a fora, te'ls faré únicament a tu. És l'alumne que queda, doncs... Jo prengo una mica, no, ara? Sí, això també et passarà a les perbocasses. Vols dir que ara tens un qüestionari de coses que has anat traient tu a la secció? Sí, i això també són totes les phrases que s'han dit aquí. Si no la saps, és que algunes coltes. No, jo et dic una cosa. Són molts programes de la penya del Morro. Mira, avui és el programa número 1.819. Com tu compendràs, no puc recordar-me de totes les coses que diuen els col·laboradors, però vull que sàpigues que en el teu cas faré una excepció. Una excepció. Vaig a posar-te-la a la voluntat, eh? No prometo res. A veure, comencem. Això que estic potés, o què? Sí, és la màquina que s'enginya. Jo em faig una pregunta, dono 4 opcions i només una és la correcta. La B, la B. No corris tant, perquè si vols, jo m'ho he preparat una estona, i t'agrairia que m'ho deixessis, almenys llegir a l'anunciat. D'acord, perdona. Com va qualificar Francisco Maruenda les reaccions als polítics després de les eleccions generals? B, una fumada de porros. C, com les folclòriques, quan surten arreu aplaudiments, només els faltava algú que crides guapa guapa. O D, com una curit de lete. Mira, jo n'he que seguir per intuïció, perquè ho he dit sense escoltar la pregunta, diré la B, perquè va dir que era una fumada de porros. Malauredament és correcte. Oh, yeah! Toma! Toma, toma! Bueno, ho deia, això ja és aprovatge. Això és un aprovat, no? Perdona, ho deia. En quin món és això? El món de Jordi Domènec i les notes. Si se'n justoneu així, malament. Segona pregunta. Sí, davant del jutge, quin va ser l'orgument del sobre de Francisco Granados per justificar que haguessin trobat un malatí amb un milió d'euros a casa seva? A, no ho sé, aquell dia vam encarregar una pizza. B, no ho sé senyoria, a casa meva entren molta gent de l'Ikea i l'Empistes. C, senyor jutge, el meu gendre és innocent. Sóc jo, que sóc un capo de la droga. D, no ho sé, a casa meva som molt de Joel Monopoli i potser se'ns ha anat una mica de les mans. A veure, a mi no són algunes. De fet, podien ser totes. Perquè deia cop de personatge, veia la B. La B és correcte. Ja li va dir? Diu, no ho sé, senyoria, a casa meva ha entrat molta gent de l'Ikea i l'Empistes. Si posa en malèter d'un milió d'euros, està bé, està bé. I quina població era aquella? M'ha deixat on de no? Zona de Madrid. En fi, 2 de 5, eh? Anem cap a la tercera. Perdó, 2 de 6. Ah, 2 de 6, ara? Pujant... Estàs a prop. Antonio Burgos, artícolista de la BC, va fer un article molt crític amb les zones de la CUP. Què deia? La CUP té unes zones de l'Espanya, que volen que les fem fora per horroroses i antiestètiques. B. Podria ser, eh? B, es pentinen malament, perquè les insultin. C, són més lletges que una navera per darrere. O B, prefereixo veure gordes de la IMSS fent aquella que s'estipa riques de la CUP. Mira, jo estic... Si no ho sabés... Si no ho sabés, que hi ha tres falses... Podria dir-te que és qualsevol. I, si no em diré... No sé, tornaré a dir la B, ja, perquè vaig dir la B tothom, diré la B. Incorrecte, és la A. Atenció, és que no volguin separar-se d'Espanya, és que volen que les fem fora per horroroses i antiestètiques. Bueno, 2 de 3, eh? Sí, 2 de 3. Joaquín Leguina, quarta pregunta. Quarta pregunta. Joaquín Leguina, expresant de la Comunitat de Madrid, va insultar Pilar Raola, que li va dir... B, que exercia la professió més antiga del món. C, que teta de poble. O B, Carmen de Mairena, tenida d'arròs. Estic entre la A i la C. És una d'aquestes? Dic que sí o no? Doncs no és ni la A ni la C. Ah, ja està, ja està. Li va dir que exercia la professió més antiga del món. Què dius, ara? Li va dir a Pilar Raola. Què dius, a la cara? Què va ser la nòria, un programa d'aquests? Com que li parlàvem dels insults a la CUP, ha agafat tots aquests que li havien dit pute i tot això. Li va dir que pensava que parlaves de la Raola. Així ho va dir. Molt bé, no? Trobo que bon rotllo. Jo pensava que això era com inventat per culpa... O sigui, era inventat teu perquè no podia ningú dir-ho, això. Doncs sí, ho va dir, ho va dir. Ha passat. Bueno, escolta, anem ja a 2 de 4. 2 de 4, correcte. Va ser jo l'ha aprovat, a veure. Llavors, què va demanar la diputada del PP, els diputats de Podem, que s'és fàcil. A, que portin les rastres netes per no encomanar-li els polls. B, que vagin ben vestits. C, vides per el Candy Crush. O D, dos carbassons i deu tomar aquests de branca. Mira, la vida és el Candy Crush, no perquè ella no jugava el Candy Crush. Jo jugava a l'altre joc, perquè veig que descolto la secció. I després jo diria la... diria la... El tema de rastres, no? Correcte, és la... Tens un programa? Ara què feu? No, de moment hi heig. Que puc treure un B o notable, encara? No entens el seu final. 3 de 5, no? Última. Ara bé, ja la quarta de 6. Exacte. El dia de la investidora de Carles Puigdemont, què li van cridar a Miquel Iceta, la gent que havia a la plaça Sant Jaume? A, Torero, Torero, B, Boutiflé, C, Cavalli, Cavalli, O D, Mueve tu cucu, Mueve tu cucu. Jo diria la C, Cavalli, Cavalli. Correcte. Mira! 4 de 6. Això què és? Un 8 de 12. Estem parlant d'un notable, un notable baix, però notable al cap i a la fi. Pau Rama, moltes gràcies. Eh, no que esperaves, eh? Home, realment tampoc eren gaire difícils. Perdona. Qualsevol persona que hagi estat atent a la vida política, jo no dic que m'escolti a mi, sinó que hagi estat atent a la vida política, podia treure-me la nota. Bueno, mira, presento el senyor Benito, el senyor Benito Pau Rama, Pau Rama, Benito. Sí, no es coneixia, o no? No, no. No, no sé com ha sigut conèixer-ho. Escolta, que avui, el senyor Benito, el Pau ha fet la seva secció número 100, el programa. No cal que es pugui de peu, baixi, baixi. Perquè vostè, quanta secció es porta a la penya del mort, senyor Benito? Vostè porta el compte? No. No. Amb això ja està tot dit. En fi, Pau Rama, moltes gràcies. Passo de la sent, eh? Passo de la sent. Crec que no ha arribat ni a les 30, vostè. Mira què li he dit. Eh? Pau Rama, gràcies per venir. Ens trobem la setmana que ve. Les coses importants de la vida. Però què, eh? Ja ho veurà. No s'ha preparat, tampoc. No s'ha preparat, avui, tampoc. Vet aquí una vegada. Un programa de contes que realitza el grup Marc Mestres àvies recuperadores de contes de l'Associació de Mestre Rosa Sençat. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilòniers. No us ho perdeu. Fins la nova 10 del vespre Babilònia. La Pella vol morro cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esvern. Benvinguts a punt de les 6 de la tarda. Ja ho sabíeu. No ho sé, però és estrany començar la secció amb vostè mateix fent la capaera del programa. Vostè és la veu de la Pella vol morro. Sí, fins aquí arribo. La Pella vol morro cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esvern. Podria fer-ho un directe o no? Potser hem de renovar aquest indicatius que estiguen a Nargot Rodifònic. Pots fer-la en directe? Aviam, com era? La Pella vol morro cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esvern. La Pella vol morro cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esvern. Molt bé. Hem de tornar a renovar. Vostè ha anat angolant la veu per les hores que veus. De quina anys són això? Del 2011 o 2012? Sí, més o menys. Jo crec que les haurien de renovar. El Departament de Renovació de Falcas, de la ràdio, que es posin a marxar. Ja està posat a tot. Sí, per haver-hi a dir això, el senyor Benito, hem de parlar conca a setmana de les coses importants de la vida. I aquesta setmana, diu que ve amb un tema que ja el tenim aquí, que és la primavera i l'abstemia primaveral que comporta. Sí senyor. Què vol dir? Abstemia primaveral. Abstemia, no. És el que no veu, l'abstemi. Cosa lluny de nosaltres. Jo pensava que l'abstemia primaveral era algú que no ho havia, però a la primera era. No, és aquesta sensació de caïment, de falta d'energia, de que tot es fa caramund, etc. Què vol dir, caramund? Caramund, què vol dir? Que fa pujada. Què fa que costa? Es diu caramund. I és un estat quasi letàrgic. De fet, és com un contracentint. Perquè la primavera és quan comencen a reneixer les coses. Floreixen les plantes, els ossos surten de la seva hivernació, etc. Les avelles polulen en cerca del polen que comencen a haver-hi les plantes. Que bonic, no? No sé per què, però a l'home, jo suposo que a l'home hi ha cansat de l'hivern, quan ve la primavera i li ve un bon temps, aquesta caloreta que fa, quan un es posa el sol, li ve aquella mena d'anyonja. Jo diria que és una qüestió que dius, si la natura ja s'ho fa, per què hem d'intervenir? Ja hi hem, i mirem com creix. A la biquipèdia diu que l'Estenia, que això ve del grec, és l'estènia. A, de alfa privatiu, que vol dir que no tens... És negatiu, és una partícula negativa. Exacte, és carencia. Carencia de força, de poder, que és el estenos. Estenos és força i poder grec, i per tant, l'Estenia és la no força, el no de ni força, aquest de caïment, aquest de canviment, en diversos trastorns, caracteritzats per una sensació generalitzada de cançament, fatiga, de habilitat física. Sí, que com principal incidència entre les persones de 20 a 50 anys. Ojo, perquè potser és de fora. Sí, estic fora. I, per tant, major preponderància en les dones que han els homes. Això no que diu la biquipèdia, que ja saben que la biquipèdia, qualsevol pot entrar i dir... De les seves coses. L'Estenia prolongada pot derivar el diagnòstic del síndrome de fatiga crònica. Fatiga crònica, sí. Està cansat, constantment. I això pot derivar amb una cosa més greu, que és la narcolepsia, que és dormir-se per llocs. Sense més ni més. De cop i volta fa... Vostè li ha dit això en nomes de les pel·lícules, perquè vostè ha vist alguna vegada, que una ha hagut algun narcoleptic, perquè això és com de xiste. Amb tots els respectes, la gent que és narcoleptica. Narcoleptic, sí. Vostè ha conegut algú? Vostè de pinta, potser? No, jo una mica narcoleptic, sí. No, vostè... Jo m'adormo pels llocs. Si m'avorreixen, m'adormo. I... Això rebifa una mica. Això ja puja a l'Estenos. L'Estenos ja... Això és el para-Estenos. Escolta, l'Estenia Primaveral, hi ha alguna cosa per combatre-la? Podem fer alguna cosa per no sentir-nos aixafats d'aquesta manera? Bueno, la farmacopeia és rica en productes... Quan diu farmacopeia, vol dir farmàcia, no? Farmàcia, sí. En productes que estimulen i oblen aquesta mena de voluntat de poder fer coses. Ja no vull dir marques, però vull dir si han preparat... A veure, anem a parlar de la gelèria real. Perquè ara, últimament, m'estic prenent uns complexos vitamínic que me'l prenc un cada dia. Un cada dia? 100 mililitres. Carai, sí. I això què nota, vostè? Noto que estic igual. Està igual, no? Però que l'afecta placebo, una mica. Si vostè s'ho pren, i diu això funciona, llavors el cos és allest, i diu això funciona, i diu... I el dia que no ho té... Sí, el no t'ho falta. I de fet, m'està passant això, i m'estic enganxant a la gelèria real. És un problema, doctor? No, amb absolut. La gelèria real és un producte natural, és un producte de les avelles, i està indicat en tot moment, ja des del temps de que l'home... Abans de que l'home fos home, de quan ja convivia amb les avelles, juntament amb els mamuts, està... Està on d'anar a l'època més usaica, no? Casi, quasi. Poc després d'estiguer-se els... els dinosauris i els aquests, els reptils, els anants... Ja, no vagi tan lluny, perquè jo he anat aquí una altra vegada, sempre tornem a la mateixa fora, la viquipèdia. La viquipèdia. Que diu que la gelèria real... en català és gelèia real. Gelèia, gelèia! És una substància segregada per les gràndoles hipoferinges, jo ja ho sé que ho sabia, però no n'has qualsevol. Què dirà, les velles, quines creu que són? Les obreres. Sí, senyora. Les velles obreres joves d'entre 5 i 15 dies, que m'esclada amb sacracions estomacals, però d'aquí de les ovelles ho veig, no? De les velles, clar. De les ovelles. No, bé! Serveix d'aliment a totes les larves durant els primers 3 dies de vida. Això és el que ens atem. S'envan. Que ens estem menjant en el fons. Una cosa que potser no necessiten. Estem matant a velles, per nosaltres. No, no, perquè és una sacració de elles. Elles segueixen vives. Això també. Perdona, ja t'hi cago. No, ja ho sé, però no és un lídia el que n'ha dit, perquè només la vella reina i les larves de celles... a una nova reina són sempre alimentades amb gelèria real. Gelèria real, sí. Sí, per tant és una mica un menjada de reines i exquisitès, no? Exquisitès. Per elles, les arelles. Sí, sí, és com una mica així. També. Amb brosia comita, és adiós. Ja, ja, ja. És una massa viscosa d'un seu color groc i sabor ácid. Mira. Això és la gelèria real. Ja, aquí hi ha un article que parla de la composició, els usos, els efectes adversos. En fi, tot un... No muntaré. No, no cal, no cal. Això de les substàncies primeres que desferen els coses, també hi ha una substància que pràcticament no es troba al mercat, però que també està molt buscada, que és el calostre. Ah. No, el calostre. Calostre, què és això? El calostre és la primera llet de les mares que m'amanten. Calostro, en castellà, no calostre, en català. Ja ho he trobat. És un líquid... Vull que m'està fent buscar la biquipè i tota l'estona, no? Bueno, vostè, que s'entretén amb aquestes. No, perquè veig que el calostre és un líquid segregat per les glàndoles mamàries. És com un espai de ciència, això. Sí, és avui ciència. M'agrada. Per les glàndoles mamàries durant l'embaràs i els primers dies després del part. És un líquid que segreguen les glàndoles mamàries. Sí. Però no és llet. No és llet. No és llet, és una calostra. Composat per immunogolines, que no sé dir-ho bé, aigua, proteïnes, gràcies i carbohidrat en un líquid serós i grugenc. A veure, per què hem de parlar de això? Bé, perquè vostè m'ha portat aquí, eh? Jo no, hem de portar-hi. Fem la p protagonitat real i no ens ha de transposar amb el salamint. També esclar, però aquest no és el calostre. Però no responsabilitzis vostè? Podria fantasiar ben bé. Per la seva generació hi ha fet aquest camí. Pel naixement del bebé, es prepara un dels lletges més importants de la seva vida, el calostre. Aquest aliment és la primera llet que es produeix i la seva duració està entre els dos i els cinc dies abans que es comença a produir la llet definitiva. La prellet, però aquesta llet, com vostè ha dit, porta les defenses, que el nadó ingerirà i llavors l'immunitzaran. Diu que és un aliment ideal i primardial, ja que en ell està la primera immunització del bebé, que és el que està dient vostè, i resol, a més, les necessitats alimentícies dels seus petits òrgans encara no del tot madós. I d'aquí l'espai, primer pasos. Sí, sí. El senyor Espatziut Benito. Sí? A la segona hora parlarem de ciència i del programa. Ah, sí? Sí, perquè entrevistarem a la Vanessa Segura, que és un actriu que avui es trena l'obra Marc Joan. Ah, ve de la Vanessa? Sí, s'ha partit de la forum. I Marc Joan és una comèdia inspirada en un projecte real, que és a Marc Guan, un projecte internacional privat que té per objectiu començar la col·lidització del planeta Mart a l'any 2026, és a dir, d'aquí 10 anys. Hem fet una obra de teatre, a partir d'aquesta notícia, i avui es trena el Tantarantana i a la segona hora l'entrevistarem. I jo li vull recordar, senyor Benito, vostè creu que algun dia l'ésser humà, ja que ho estem parlant de ciència? Pas seriós, no? Sí. És com el doctor Miravilles. Vostè no ho coneixia, però... El doctor Miravilles, qui era? És una de les primers divulgadors científics de la ràdio de televisió, que encara era televisió espanyola. M'està parlant que després va fer un debat, que és a l'Eu i la Gallina, o no? No, Ramon Miravilles era en castellà, no, encara. La televisió era en castellà, no. I què feia, Ramon Miravilles? Feia un programa de divulgació científica, com ara, per exemple, podrien ser els de Quequicom, almenys, però un altre aire, un altre més científic. Va ser una miqueta a taller del Caballfort. Escolti, un respecte que hi veu, que no hi té per ells. Que ho fan molt didàcticament, i molt amablement, i ho ensenyen molt bé, molt bé, vull dir, sencer. Però escolti una cosa, aquest home no portava bigoti i ulleres i tal? No, aquest devia ser el Jiménez de Lóso. No, perquè és Ramon Miravilles, que no confondran amb Ramon Miravilles. Això, petit. És el de Lóso i l'Aquellina, que ja em sonava a mi. No, clar. Aquest que tinc jo era un científic. El que deia, aquell home arribaria a Mart? Bueno, hi havia una teoria, aquesta, i el malatrec d'Alemànica, un amic. Endavant és el programa ideal. El programa ideal, per fer-ho. Si vol, fem una secció després que sigui un putrec d'Alemànica. Una propera temporada? Sí. Un putrec d'Alemànica, un punt de camisa. Això, un putrec d'Alemànica. Vostè no ha anat mai a un espectacle de màgia. Cada un no res. Sort tal. Sort un conill. Un barret de copes. Sort un conill. Sort uns naïms. Sort una cosa d'aquestes. Però pot malgrat. Un putrec d'Alemànica. I, a més, és una frase feta. Això és un putrec d'Alemànica. No el fem aquí, gràcies per aquest aclariment. Un putrec d'Alemànica. De costumbrista català. Les diverses formes són com aquesties. I què vols obsession? Seria un dedicate a Thompsäter. Algú és important. Sentrem-nos. No energies ovat difícils. rebels many выз Feng, Vostè sabrà que l'home arribarà a Mart algun dia, això és inevitable. No, però tornarà, perquè la teoria que es barreja és a dir que l'home va sortir de Mart. Mart era un planeta com ara a la Terra, que es va anar degradant, es va anar per efectes d'una mena d'Essers que hi havia allà, entre ells de l'home, i es va degradar, llavors es van avallir uns quants homes. Un moment, un moment, és que jo aquesta teoria no l'he sentit mai. La Cint, vostè per primera vegada pregui nota. Però què m'està dient? Si això sembla un capítol de la dimensió desconeguda. Aquí, en castellàs, deia, rumbo a lo desconocido. No tracti de posar bé el seu... el seu... El seu sincronitzador de ràdio. La webcam de ràdio d'Esvern falla, no es preocupi. A partir d'ara està entrant a la dimensió desconeguda. Aquests locutors estan a punt d'entrar a la dimensió desconeguda. Amb el senyor Manito. Doncs... a Planet de Mart... A mi no em presenta, o què? Ah, sí? El senyor Domena. O el doctor Domena. Ja està, esclar. A la Limón, a la Limón. Llavors, que deien, que el home ve de Mart. Ve de Mart. Jo no m'ho crec gaire, això. Com ha arribat de Mart, fins aquí? Ha fet un salt. Amb un esnau, que quan van arribar aquí a la terra, es van desintegrar. Hi ha hagut una anata tan gran. Sí, sí, sí. Pregui nota del que jo li he dit. Això no hauria sentit mai jo. Es va desintegrar. I aquí a la terra, què passa? Que no tenien la tecnologia per fer l'esnau, no? No, aquí a la terra no hi havia ningú. Hi havia els dinosaures aquests. Vostè ha vist un dinosaure amb una nova especial? No. Jo els he vist alguna vegada al Parlament de Catalunya. Això sí. O per la tele, en els resllocs. Aquesta gent, aquests marciants, van venir amb unes nàus, llavors a la terra es van fotre una anata tan gran, que van perdre els neus i no van sapiguer d'on venien. Llavors van volar i van dir, poc a poc van evolucionar i han fet la raça humana, que està aquí, l'espècie humana. Vostè raça humana, això no té cap ni peus. No té cap mena de sentit. Sí, sí, vostè. Clar, és com els primers que van arribar a un lloc remot, enot, un lloc deshabitat, arriben amb unes nàus, aquelles nàus es desintegren, el xoc és tan gran que no saben on estan i a partir d'allà comencen a treballar i a fer tot el que tinguin que fer, la sobrevivència humana. Bé, doncs aquesta... És patillera, aquesta teoria. Jo no m'ho confio. No m'ho crec gaire. Crec que arribarem a Mart, en els propers 10 anys, que no pas... L'home posi el peu a Mart. Això ho segurem nosaltres. El peu a Mart? El peu a Mart no posarà l'home. El peu a Mart, el peu a Mart. No ho sé, que no hi hagi... Que no ho sap, això. Jo ja he demanat plaça. En fi, senyor Benito, l'hem de comiadar. Sí? Què vol dir alguna cosa més? Podem disperseure-nos una estona més. Una digresió més. Aquest és l'espai de dispersió. No ho sé. No ho sé. No ho sé. Estan parlant de la radioinfusió catalana i europea. Hem començat. Hem parlat de l'Estèria Privaveral. Els homes venen de març. Si això no és divagar, s'haurà d'aconseguir. Si algun oient està escoltant i vols fer preguntes, el senyor Benito sap que té la webcam per escriure el xat. A través de la penya del morro, es pot posar en contacte amb nosaltres. El senyor Benito respondrà als vostres dubtes. Hi ha arribat algun dubte aquesta setmana? A mi, o d'algun oient. A la planta que hi ha a la recepció de la radio. Jo dubte'l sentim sempre. Ja em llevo, ja m'ho dubte. M'he de llevar o no m'he de llevar. Senyor Benito, gràcies. Nosaltres hem de connectar amb Catalunya Radio per escoltar el colletiu de la ciutat. A mi m'agrada molt. Quina mania tenen els col·laboradors d'aquest programa que se li fa curt? Què voleu fer? 4 hores fent ràdio. No veus que hi ha uns timings que hem de connectar amb Catalunya Radio? És la ràdio antiga. Vull dir que no ho sé. No sé si s'ha de connectar. És porció de la corpo. Si em salto un bolletí, vermella directa, i que a casa no sigui per mi. No sé si connectar abans i tot. A Catalunya Radio per no faltar. A mi m'agrada molt. La ràdio moderna l'apaguem entre tots. A veure quina anunci és. Està plegant reduccions de les emissions. Quines veus? En veïcles que fan servir energia elèctrica i que meten 8 de ciència al programa. Però què anuncien? La ràdio moderna és la ràdio. La ràdio moderna és la ràdio. Les emissions de diòxid de carboni produïtes amb certificats de compensació perquè els clients puguin calcular amb precisió l'emprente de carboni global. Això és per culpa de Volkswagen? Ves-los amb la teva terra. La tribu de Catalunya Radio. La ràdio moderna és la ràdio. Les notícies de les 6. Bona tarda. Es informa a qui li ensabriam. A mort als 65 anys, l'arquitecte irakiana Zaha Hadid. Ha estat de conseqüència d'una crisi cardíaca en un hospital a Miami, als Estats Units. El sector de l'arquitecte ha estat de conseqüència en el propi país. El més important és l'arquitectura. D' Locació Pricer, entre les obres, destaca el Museu Maxi de Roma i el Centre Aquàtic de l'Olimpix de Londres. Un dels grans exponents de l'arquitectura desconstructivista. En declaracions a Catalunya Radio, l'arquitecte benedeta a Tàcli Agüe que l'adreja ha dit, ara estan en cada ciutat del món. L'arquitecta també era l'autora del Paballó Pón de l'exposició internacional de Saragossa del 2008 i havia dissenyat l'anomenada Torras Piral pel Forum entre Barcelona i Sant Adrià de Besós, però el projecte va quedar paralitzat per la crisi econòmica. Enduixis, reus, Montse Cuadreño. La capital d'Elivia Tripoli està en situació de màxima alerta. Oficines, escoles i botigues estan tancades després d'hores de protestes i al denulls per l'arribada una base naval pròxima a la capital del govern d'Unitat Nacional, designat per l'ONU, i que fins ara estava refugiat a Tobruk, a prop de la frontera amb Egipte. Grups armats patrullen des de fa hores els carrers principals i la cratera que porta a la base naval i a la seu de la televisió estatal assaltada de matinada estan tallades. La audiència de Castelló ha refirmat la comparencia del jutjat de Vinerós per instruir el cas Castó. La instància judicial ha tornat a tombar un bon recurs de l'exconcessionària, Escalo Gs, que demanava endur-se la investigació cap a Madrid. El que anar anà a Ferrar és... Bona tarda, la investigació sobre el projecte Castor continuarà instruint-se al jutjat número 4 de Vinerós. Ho ha confirmat la secció primera de l'audiència de Castelló, que rebutja un nou recurs de la empresa Escalo Gs i el seu president, Recaredo del Potro, fer traslladar el procediment als jutjats de Madrid. La instància judicial ratifica que els fets denunciats van tenir lloc al partit judicial de Vinerós, en a Ferras, Catalunya Ràdio, el Canal. Els catalans van gastar una mitjana de 7,4 euros en videojocs durant l'any passat. La despesa se situa per sota de la mitjana espanyola, que és de 8,25 euros, segons un estudi realitzat per l'escola d'administració d'empreses. En conjunt, Catalunya va fer una despesa total de 54 milions d'euros l'any passat, en la mateixa línia de les comunitats autònomes que més van gastar com Andalusia i Madrid. L'informe d'haver constatat que Espanya és dels Estats que menys inverteixen aquest sector. La cadena de televisió per internet Netflix anuncia la producció de la seva primera sèrie original filmada a l'estat espanyol. Encara no s'ha anunciat quin títol tindrà la sèrie, però sí que se'n sap una mica, com a mínim l'argument. S'envientarà al Madrid dels anys 20 i centrarà la trama en la història de quatre dones que treballen com operadores de l'única companyia telefònica que existia a Espanya. De moment ja s'ha confirmat una primera temporada de 16 episodis que s'estanarà l'any que ve. L'ensenyament de la signatura de religió als centres públics de les comarques de Girona s'estabilitza després d'uns anys de deballada. Dos de cada cinc alumnes de primària i secundària fa aquesta signatura segons el bisbat. Girona Maria Rovira. Bona tarda, del 2007 al 2012 la disminució va seguir a haver d'un 5% mentre que als últims anys el percentatge ha estat del 2%. El delegat de Episcopal d'ensenyament del bisbat de Girona, Pere Miquelor, reconeix que això respond a la realitat social. Certament que els professors de religió tenen una feina important d'agafar el currículum establert i dir d'aquests temes quins són els que per mi són fonamentals, quins són els que quadran amb els meus alumnes. Maria Rovira, Catalunya, Ràdio Girona. Bona tarda, aquest cap de setmana torno al Mundial de Motociclisme amb el gran prèmit a l'Argentina, Termes del Río. On durem cap allà de Míaguila? Bona tarda, Valentino Rossi. No vol que hi hagi pau. Els han demanat a Lorenzo i Márquez pel Xiulets que van rebre des de l'agradaria al final de la cursa de Qatar. Márquez i Lorenzo creuen que Valentino es troba molt còmode en aquesta situació. Yo creo que todo el mundo sabe quién podría solucionar este tema, pero igual no le interesa hacerlo. Márquez, per cert, ha viscut una audicèa de 60 hores des que va sortir de Cervera i aterrat a Termes, amb un avió cancelat, un altre perdut i fins i tot un aterratge d'emergència amb fuma a la cabina, però diu que estan moltes ganes. Demià Aguilar, Catalunya, Ràdio, Termes. El tècnic del Barça, la Salaves, que a Xavi i Pasqual ha dit el top 16 de l'Eurolíga que l'equip juga aquest vespre al Palau amb el brosse bàsquet alemany. Un triomf agostaria molt als blaugrants del play-off de quarts de final, al partit del transmetre a Catalunya Ràdio, a partir de dos quarts de nou. I Fernando Alonso no currarà a Barein, el pilot d'Esturia, no ha obtingut el biciclet dels mitjans de la Fia, perquè té una costella trencada després de l'espectacular accident que va patir fa 15 dies a l'Australi, abans del gran premi de la Xina, li tornaran a fer proves. Doncs tornarem nosaltres a la set. A Catalunya vespre avui una mica o una mica més curt, perquè ja bàsquet, precisament. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda. Són les 6 i 6 minuts. Els parla Cristina Vergàs. Ja estan obertes les inscripcions per als nous cursos del casal de joves. L'equipament ja ha programat les activitats i els tallers del tercer trimestre del curs, que començaran a partir de la setmana vinent. Aquestes 7 minuts arrenquen amb alguna novetat. Per exemple, els drones agafen presència a l'equipament a través d'uns 6 quits que es realitzaran una vegada al mes. Serà a la salot d'opia, els divendres 8 d'abril, 20 de maig i 17 de juny de 5 a 8 al vespre. També entre les altres novetats hi ha un taller lavoratori d'art per parlar de diferents tècniques artístiques i es convidaran a diferents experts que seran els encarregats a guiar les sessions. Aquestes es faran cada dissabte, un dissabte al mes de 6 a 8 al vespre. D'altra banda, repeteixen la majoria de cursos. En aquest cas hi haurà guitarra per menors d'edat, zumba, trapezi, teatre social, pilates i hip-hop d'uns entre d'altres. De fet, podeu demanar més informació també ja fer les inscripcions a l'equipament o ve a través de la pagina web casaldejobes.com. Un moment... Més coses, l'espai de lliure Creació Carme Malaret ha convidat a tota la ciutadania a participar del seu nou projecte col·lectiu, una que dirà una idea. En motiu de l'arribar del seu tercer aniversari Es pretén que les persones que hi participin creïn alguna cosa, on estigui present l'idea o l'objecte de cadires, que sigui com a concepte o com a referent. Últim, la tècnica, el material i també les dimensions són els lliures. Totes aquelles persones que vulguin participar, encara estan a temps, poden enviar al llarg del dia d'avui un correu electrònic a karmamalaretarrobagmail.com informant de la seva participació. De fet, la mostra es podrà veure el 2 o el 9 de juny a l'espai. I acabem amb una punt més en clau esportiva, perquè Radio Desbert inaugura les retransmissions esportives en directe. Aquest cap de setmana es farà la primera. El camp de futbol serà partit de les 4 de la tarda i es narrarà el partit de l'Atlètic Sant Just. De fet, l'equip dels juguem a casa d'aquesta casa, amb en Marc Romero, Sebas Elias, Adrià Vila i Eric Brull, serà els encarregats a cada cap de setmana anar a narrar en diferents partits, tant de basquets, futbol, duquei i d'en vol. El primer però serà aquest dissabte, dia 2 d'abril, i estarà al Camp de Futbol Municipal de Sant Just. Aquesta ha estat la informació local del municipi. Nosaltres ho deixem aquí, però tornem a partir de les 7, amb els Sant Just Noticias, a Dició Véspera. Veta aquí una vegada un programa de contes que realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes, de l'Associació de Mestre Rosa Sençal. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartellera sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilònia. No us ho perdeu, dijous de 9 a 10 del vespre a Babilònia. Cada dia, més a prop teu. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador, el dispositiu MAP. informatiucomercal.com Despertanta, corrent, esmorzan, comprant, passejant, quedant, treballant, celebrant, sortint, conduint. Vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio, Generalitat de Catalunya. Què tal? Bona tarda, són les 6 i 12. Benvinguts a la segona hora de l'Apenya del Morro. D'aquí uns moments pararem amb la gent del Juguem a casa, que aquest cap de setmana inauguren nova temporada de retransmissions esportives a ràdio d'Esvern, retransmetent els partits del fútbol sent just, el camp de futbol, i a més a més que seran els seus alies, el Mar Romero i a més a més també parlarem d'aquests moments amb l'actriu Vanessa, segura que el tant de tant, avui estrenen l'obra Mars, Joan, però abans de tot això hem d'anar cap a la redacció del Time Out. Allà, com cada setmana, i tenim la Clara Nervión. Clara, què tal? Bona tarda. Bona tarda, què tal? Molt bé, com estàs? Com ha de tal que la setmana santa? Molt bé, molt bé, m'ha estat molt, però vosaltres més avui que heu fet molts dies de festa. Sí, perquè aquí, a Sant Just, dijous passat, que això no passa mai, eh, l'Ajuntament va decidir que s'agafava com el dia de lliure l'acció, el dia abans el divendre Sant, i llavors no queda dijous, i vam dir, escolta, heu fet una cuida, que em comptes un pont. Doncs sí, que mira que fa anys que fem el programa, i és la primera vegada que passava, cosa que... Home, aquí demanem a l'Ajuntament que, si vols fer-ho cada any, això de demanar el dia de lliure l'acció al dijous, endavant. Que encantat, oi? I tant, i tant. En fi, escolta, clar que avui hem de parlar de la revista de Taimalt, que és la nostra revista d'oci i de cultura, de capçalera, del programa, que surt als dimecres, el kiosk i els divendres amb el periódico. Això ho dic perquè veigis que ho sé. Molt bé, molt bé, eh? Doncs aquesta setmana parleu de llocs difícils per entrar. Exacte, parlem de llocs de Barcelona, que són una mica secrets, o si més no, perquè l'accés no és obert per a tothom o no és fàcil d'entrar. Però us expliquem truquillos per aconseguir-ho. Home, a veure, som tot uïdes. De quins llocs parlem a Barcelona? Doncs mira, comencem parlant per un lloc que no sé si la veu conèixer, que es diu Galeries de la Llum. Galeries de la Llum? Estan al costat del paret de Gràcia? Estan al carrer Palai. Ah, no. Què són les galeries de la Llum? Doncs us explico que, en l'any 1940, va obrir una galeria subterrània, és a dir, sota terra, que estava allà a Palai, que centrava per un dels vestíbuls de la paraula ferrocarrilzable a Catalunya. Hosti. No pel metu, si no pel ferrocarril. Ah, sí que em sembla una cosa. Doncs allà van fer tota una galeria que hi havia botigues, cinemes, tota una vida sota terra, que va tancar als anys 90. Era com un centre comercial d'aquests que abans hi ha les estacions llarges, de metro, que hi ha com a banda i banda, botigues i tal, però tot això sota terra. Sota terra i t'hi llarga. Era bona paraula del carrer Palai. Hosti, si hi havia una vida sota que tot això ara, clar, deu fer... Ha desaparegut. Deu fer por, no entrar allà? Doncs és que fa sí por, però el tema és que la gent de Colruta fa visites guiades a través d'aquestes galeries i us hi podeu apuntar. Per tant, podeu conèixer aquestes galeries de la llum tan poc famoses de la nostra ciutat. Ja, però és que ara deuen fer una por de cagar, perquè, clar, deuen estar fotent allò... No, no siguis cagueta, Jordi. Sense llum, deshabitat, ple de foscor, amb taranyines, pols... Jo... Molt guai. Molt guai. Perquè el Balagarofa és una pel·li. Això sí, m'agrada. Hi ha una pel·lícula del Vigas Luna, que es diu Bilbao, que està gravada allà. És a dir, si voleu ser una mica comera, podeu mirar, no? No n'has desencambinat. I per entrar, com es fa per entrar aquí? Doncs això, truqueu o visiteu la web de la gent de Colruta i us podeu apuntar una vegada de les seves rutes, que es diu B.C. en la subterranya, secrets del tren de Sarrià, i podreu aprofitar per veure aquestes galeries. Però l'entrada que la tenen allà al costat del Triangle... Exactament. De fet, diuen que les columnes del sèfora... Sí. Formaven part d'aquestes galeries. Hosti! I per allà es pot entrar, no? I per allà es pot entrar. No es pot entrar si no t'obren. Per tant, heu de trucar al Colruta. Quina curiositat. Molt bé, doncs Colruta, escolta, ens ho apuntem, però anem nota, també, que aquestes rutes una mica alternatives, no de Barcelona, perquè... Exacte. Les han de renovar una mica, que estan molt bé Carballo, la Sombra del Viento, la Catedral del Mar... Però aquestes són molt més modernes. Per això? Per això, renovem-les. Bé, més coses. Tenim, també, un altre lloc difícil d'entrar, poc accessible per la majoria d'enmordals, menys per la clara nervió, això ho estic convençut, que és el Backstage de la Polo. Doncs sí, una de les altres coses que hi ha, des del Backstage de la Polo, com podria ser el Backstage de qualsevol altre sala de concert. També. De la Polo, en concret, és el que parlem, s'accebes... Es pot accedir pel pis de dalt, però s'accebeix, sobretot, els músics, i van al fons de l'escenari, i hi ha una boscala superempinada, que arriba al Backstage, que consta d'un camerino, on tenen miralls per canviar-se, un lavabo, una dutxa, i una sala molt gran, on... amb neveres, on tots els amics dels músics que reuneixen després d'un concert, amb unes birretes, brindar pel rock'n'roll, i passar-s'ho bé. I, com ho saps? A mi m'agradaria una porta, que et porta a una terraça que queda sobre de la Polo, al costat de la Polo i a la terraça, molt secreta. Escolta, i tu també podeu descobrir. Sí, tot això, a veure, com ho saps, tu, artiguita? Aquesta no és fàcil, amics. Aquesta no és fàcil. Tant i tant, el que heu de fer és, o bé aconseguir que els amics de la sala us posin una pulsera bit, o bé entabanant algun dels managers, o llegàmos a música, que cadascutri. Tu què has fet, Clara? Jo crec que l'he fet totes. Ja m'ho pensava, però no volia dir-ho. Escolta, mira, el backstage de la Polo, que, a veure, conyes a part, és veritat que són llocs inexacibles, i com dius tu, el backstage dels concerts, de resmetar, de la Polo... És molt xulo, perquè la Polo hi ha una terraça que ningú coneix, que queda sobre del diner que hi ha a la cantonada, i és bastant al·lucinant, perquè et podries fer un pit, i a la fresca et fas unes birretes... Els llocs secrets, una mica, no? També de la Polo, i on estan els músics en capella, abans sortir... Exacte, abans, després, celebrant els èxits... Sí, sí. I, si em permets, encara us explicaré un parell més, el proper que us vull explicar és el bar Muti, que està just a sobre del bar Mut. Just a sobre, just a sobre, no. El bar Mut és un bar que fataria lloc per fer bar Muti per fer copes, que està a Pau Claris, en Diagonal, allà a la cantonada de Gràcia, i és un bar normal, però el bar Mut té un germagrant, que és el Mutis, que es troba amb una porteria propera, puja a les escales, i és com un pis de l'example... Perdona. Convertit en bar, un bar molt especial, de ballut, cortina... És que guapo, no? Una mica com un club privat a l'estil Sherlock Holmes. Sí, una mica com la Casita Blanca, també, no? Sí, sí, és com el secret molt, molt, molt VIP, i també us et diré que és bastant car. Ah, vale. Primer, l'adreça. Ho dic perquè és de Google, no? L'adreça és Pau Claris, 192. Per entrar-hi, Jordi, no és tan fàcil. Ah, no? No pas allà piques i dius... Hola, sóc jo, Jordi Domènec, de ràdio d'Esvern, no. No, no, no. Només si entra, si algú t'hi convida. És a dir, si hi ha una persona coneguda de l'entorn bàrmut, és que t'hi convida tu pots anar com a convidat, o amb masso, no? Sí, és un club alitista on els hi hagi. Què passa si tu no coneixes a ningú? Ara, que és el meu cas. Doncs no passa res. Pots trucar al senyor Díaz, al Quim Díaz, que és el propietari, i li dius que vols anar. Li dius que vols anar, li dones el teu nom, el teu cognom, ell fa una investigació sobre tu, i aquest és una persona prou guai, et tornarà trucada i et deixa entrar. Hòstia, quin mal rotllo o quina excepció, no? Si no et deixa entrar. Si dius que no, si dius que no. Tocada? A veure, jo em posaria la mà al foc, que tu has entrat allà. Jo no he entrat mai. No he entrat mai. No m'he intentat. No ho has demanat, però sí, home. No m'he demanat. El dia que demanis, per favor, jo vull ser massa o no. O m'interessa. Això és com un bar molt elitista, realment, no? És molt, molt bip, molt bip. Amigos y amigos. Sí, sí, sí. Per cert, que també hi ha la biblioteca Fundació Tàpies, que també és un espai difícil d'entrar, no diuen? Doncs sí, aquest és menys difícil del que sembla, perquè no sé si vosaltres algun cop ho has fet a la Fundació Tàpies, i ja sabeu que és un espai molt d'ístic, on podreu trobar un món de peces de Tàpies i altres artistes, i el pis de dalt tenen una biblioteca absolutament al·lucinal que us encoratjo, que ho veu pel Google, biblioteca Fundació Tàpies. És preciosa, són totes les prestatges de fusta, amb aquella olor encara antiga, amb algun parell de tabletes per treballar, i està tancada amb un vidre per conservar els llibres que hi han quedat. De fet, són molt antics, que hi ha 50 mil volums, que per una mica d'art norte-occidental, de pintors, de Tàpies, però també hi ha molta gent que s'ha deix un cop amor, s'ha deix o nega la seva biblioteca a la Fundació Tàpies. Ah, molt bé, molt bé, molt bé. Sempre que hi havia anat, sempre ho havia trobat tancats. Com es veu entrar aquí? Com es veu entrar en aquesta biblioteca tan xula? Doncs és tan fàcil com reservar-s'hi, que es truca i reserva-s'hi. Perfecte, esperarem-nos a tot això, ho podrem veure en aquest article de la revista, que no la tinc aquí, però és la portada o no? La portada, sí, és la biblioteca de la Taneu, que també és un dels jocs que recomanem, i de fet, Sánchez Teng. A veure què surt, també.Què? El Walden. Oh! El Walden, insignedifís i mític del nostre municipi, que està ja a un reconec de Taneu, per primera vegada, potser. Em fa molta il·lusió, això, que guapo. No és per primera vegada, però és que trobo al Walden, perquè també és un lloc d'aquest que no tothom hi pot entrar. No, no, no tothom, tot i que els anjos tec, ja sabem, ja les trucus. La gent de fora diu... La gent de fora, aleshores ha fet que es fan visita. Sí, l'he fet jo. Que l'has fet l'article. Aquesta part l'he fet jo. Aquesta és la Polo i l'El Walden, que és el que em conec. De fet, ara, com dius tu, ja visites l'Adrià venir l'Alexandra Oliveira, que és una de les guies que, quan venen gent de fora, amb prèvia, inscripció, amb llista i tal, ens va fer el recorregut que fan i tal. I clar, no és un lloc, si no ets veí, no saps com entrar. No, realment... No saps com entrar, sinó que et perds el més xuletot que són les piscines, i tens algun col·lega que té la famosa clau de les piscines de Walden. Oh, no! Si no ho pots saltar, no. Perquè tampoc no és gaire alta la tanca, em sembla. No, sembla que no. Però com puja's a dalt? Has de pujar amb un senyor per pujar a dalt. Això sí, això és veritat. Clar, per anar a les piscines no s'ha de dir que entaven a algun dels veïns, perquè s'adeixi la clau de la senyor. Allà hi viuen casi veïn mil persones, alguna anima creditativa... Algun simpàtic, ja veurà. I les Walden ets més. Molt bé, escolta, doncs, Clara, avui volem de deixar aquí, perquè no tenim més temps, sí que hem d'entrevistar a l'Avene, però ràpidament, ràpidament, també avui dediqueu un article del millor pop, que és de menjar, pop de menjar... Pop de menjar, sí, sí. El pulpo afegida, que torna a ser de moda i reinventa en diferents versions molt més modernes que els dipic-tipic-allecs. Molt bé, doncs escolta, esperem atents. Clara, moltes gràcies, que vagi bé, bona setmana. Gràcies a vosaltres. Adéu, un petó. Adéu. 6 i 25 de la tarda, fem una pausa per la publicitat, i d'aquí us parlem amb la Vanessa Segura, actriu que avui estrenen, juntament amb la companyia d'Ara, Marz Joan, dins del cicló del Tantarantana, fins ara mateix. Un, un, i la lluita, i l'espera, bé, bé, bé, bé... Vet aquí una vegada un programa de contes que realitza el grup Marc Mestres àvies recuperadores de contes de l'Associació de Mestre Rosa Sençat. Els podreu escoltar, els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del dematí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilòni, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Primer van ser les zones. 98.1 FM. Després, internet. RadioDesvern.com Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram i ara obrim un nou canal. Comunicat amb nosaltres per WhatsApp. 610.777.015. RadioDesvern. Cada dia, més a prop teu. Informatiucomarcal.com Despartanta. Corrent. Esmorzan. Comprant. Passejant. Cadant. Treballant. Celebrant. Sortint. Conduint. Desconnecta. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils. GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Ràdio Desvern. Tinc d'una ràdio. No sé si és una ràdia. No sé si és una ràdia. No. Segues la penya del morro. A Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del morro. A Facebook, la penya del morro. Com veus? Som originals de meta. Camí de 2.47 de la tarda. Continuem en directe al 98.1 FM. Això és la penya del morro. Gràcies per escoltar-nos. per poder posar en contacte amb nosaltres. Mireu, teníem l'entrevista pendent amb la Vanessa Segura, que avui és una de les actrius que, juntament, amb la companyia d'ara presenten Marc Joan i que estrenen el teatre Tantarantana dins del cicló. Aquest cicl que fa el Tantarantana d'acompanyers independents de Barcelona en residència i que neixen amb aquesta voluntat, segons diuen, de donar suport als col·lectius teatrals que treballen de forma independent i autogestionada. El fet és que l'estem trucant a la Vanessa, però no respon. Perquè, sí, fa paneta. Deu estar nerviosa, deuen estar acabant de sejar, potser tot i que estrenen d'aquí tres hores, justament estan cap allà, m'imagino, al teatre, i no ens pot agafar el telèfon. Però no patiu, perquè teníem un plaer, que ja sabia jo què passaria, podia passar, al ràdio sempre s'ha de tenir un plaer, i és que hem de parlar d'una cosa important que et passarà aquest cap de setmana al ràdio d'Esvern. I és que, si inauguren la retransmissió en desportiva, després de molts i molts anys al ràdio d'Esvern, aquest cap de setmana es farà la primera al camp de futbol. Serà aquest dissabte a partir de les 4 de la tarda, i es narrarà el partit de l'Atlètic. I per parlar-ne d'això tenim a la gent del juguem a casa, que justament ho estan preparant i volem saber com ho estan vivint. Mar Romero, bona tarda. Molt bé. Molt bé. Hola. Bona tarda. No! Bé, doncs sí, sí, ha passat. A veure si tenim un problema. Això és fantàstic. Això és fantàstic. Espera, espera. Va, programa. Primer teníem la Bane, que no respon, d'acord. Ja teníem el Mar Romero, però sí que he passat amb el Mar Romero, però si he acabat de parlar amb ell, li he acabat de dir que el passava a la taula. A veure. I els seves alias, va dir que també vindria ara a dos quarts de set, i encara els seves encara no ha arribat. Va, a veure, vaig a tornar a trucar al Mar Romero, a veure si aquesta vegada falta el telèfon. Avui no serà fàcil, eh? La recta final del programa, perdoneu, estima, jo ho dient. Això no ho costuma passar. A veure, com ens passava això, el programa. Recordo el començament, sí. Comencem, era un programa. Ja portem ja amb 1.819 programes. I continuem... o continuem. De seguidors que no es passava, segurament d'aquí quatre. No hi podria el telèfon. Si puc parlar amb el Mar Romero, que no serà fàcil, a veure... Hola, bona tarda. Hola. Mar Romero? Hola, Jordi. Hombre, Mar Romero. Què tal? Mira, què ha passat? No m'agrada que pot ser això. A mi tampoc. Saps per què? Per què? Perquè pot ser com un mal pre... Això podria passar a dissabte. És un mal presatge, no? Sí, el que anava a dir, però no sabia com dir-ho. Això podria passar a dissabte. Poden passar moltes coses, però no ens centrem en un negatiu. Anem a l'opositiu, perquè estàvem dient que per primera vegada s'estava enesperat, tot el rato. Hòstia. Però he fet una introllarga i quan t'he de saludar, posaves marxant, no? La meva vida és així. De totes maneres que faig una introllarga, ja quan arribarà el moment... Home, què tal? Escolta, Mar Romero, la gent del juguem a casa. És el programa d'esports de la ràdio, que us feu els fillons a les dos quarts d'avui, que això ja us ha tocat. Jo no cal dir-ho. Aquest dissabte heu dit... Volem fer retransmits no esportives. I aquest dissabte coincideix que feu la primera cosa. Com ha sortit tot això? Perquè des d'aquí, enhorabona i felicitats. Això és fantàstic. Primer de tot, gràcies. Crec que la feina que estem fent... la nova generació del programa a casa, perquè els que no ho sàpiguen. Abans aquest programa ja hi havia uns altres nois que ho feien. Però crec que ara... Perdona, ja abans teu... Ja abans teu hi havia un altre. I jo fa... Ara el faré a Volo Cepolleta, però fa 15 anys ja vam començar un programa que es deia Esports Local, de títol molt imaginatiu i molt creatiu. Que van dir, hòstia, de què parlem? Del poble local. I allà hi ha l'Edgar Costa i el Pau Ramírez, que tu no coneixes, però que ja feien molts i molts anys que ho feien. Però això de retransmissions esportives és la primera vegada que es fa després de 20 o 25 anys dels 32 que té la ràdio. És com si que si bé no s'havies fet mai, no? Bé, sí. Per què ens han explicat? Perquè, clar, des de com que a la ràdio hi ha més d'una Volo Cepolleta, per a tu, el Carles ens ha explicat que alguna vegada també s'havia fet això. Però molt puntual, perquè allò no funcionava del tot bé. I tota aquesta idea va sorgir a partir de... Quan nosaltres, quan jo vaig anar a parlar amb el Carles, per tornar a fer el programa d'Esports, ja havia sorgit, però per problema de sponsors i de mitjans, no trobava la manera de fer... de com poder fer retransmissions esportives. Clar, perquè, de fet, és que no és fàcil... A veure, perdona, Marc, però que jo... deixem-me'n dir que no és fàcil, tampoc, des d'una... als mitjans que tenim, a ràdio d'Esvern, que tampoc no és per fer pena, eh? Però és que realment, unes retransmissions esportives... són, requereix, unes necessitats, no? Ja sigui tècniques i després també de persones, perquè és en connectar llarg, connectar aquí a la ràdio. Vull dir, has de tenir un desplegament que a ràdio d'Esvern ja t'ho dic ara. O sigui, realment, no el té, aquest desplegament. I veniu vosaltres, veniu vosaltres i dieu, no, és que podem fer-ho, no? Com ho feu? Aquí és on anem, perquè, clar, jo venia amb moltes ganes i tal, però hòstia, ens faltava la gent, però ara ha entrat els seves, ha entrat l'Adri, ha entrat també l'Èrica en el programa, i veníem que allà érem un grup... Primer vam començar a plantejar fer-nos un carro cel deportiu, perquè ens entenguem tots així, amb tots els programes, amb tots els petits que allà. Teniu sintonia o no? Teniu sintonia o no, ja? De carro cel. Això ha ficat, eh? Aquesta? Carro cel deportiva. Carro cel senjús, vinga, un purito! Aquest serà l'ambient que hi haurà aquest resultat. Com purito, Domènec? Sí, el purito que acabarà tu és com... no vagi bé. Però, a part d'això, que teniu preparat, l'ambient serà així? Serà com els programes portius d'aquests de carro cel deportiu, o què? Un purito, un purito! En el camp del futbol, del senjús, senjús, senjús! Ok, què faré? No, al final, la qüestió va muntar per dir... Mira, escolta, en comptes de que hi hagi només una persona allà, que és bastant més complicat, fent més senzilla la cosa, bueno, senzilla entre cometes, així també estem menys hores, perquè, vulguem o no, és un desplegament molt gran el que fem. Són gairebé... farem disalta, gairebé 3 hores de programa, a tope, 4 bessones allà, amb moltes ganes, això segur que no falta, moltes ganes, a cap dels 4 que hi anirem, i això, al final la idea, vam trobar la manera de poder fer-ho, amb una manera tècnica, a través d'internet, i connectant-ho a les zones després, i al final, jo crec que ho hem trobat, i que hi ha moltes ganes de fer-ho. Escolta, qui és el Pujol? Seràs tu el Pujol? Sí, molt bé. Però Pujol no, jo faré la mar Romero, a la meva manera, i, bueno, hi anirem fent. I després també vaig a veure el Torquemada, que aquí serà el Torquemada. Torquemada serà Sebastià Líez. Serà Sebastià Líez, perfecte, i després... I després tindrem a dues Marta's Carreras, no tan guapes. Marta Carreras, qui és, llavors, l'Adri? L'Adri, que estarà pendent més de l'equip del Sant Just, és de l'equip local, i l'Adri Bruyck estarà pendent de l'equip visitant. Escolta, tu podries narrar-nos, ara, així, un gol, perquè aquest cap de setmana feu... quin equip feu, l'Atlètic Sant Just? Aquest cap de setmana, a partir de les 4 a la tarda, l'Atlètic Sant Just, la metrera de l'Atlètic Sant Just, davant de l'Escola Barbarà en del·licient. Un clàssic, no? Un clàssic... Un clàssic, un... El que vindria a ser un clàssic d'aquesta categòria. Sí, ja t'has estudiat els noms dels jugadors? Ah... bueno... Ho pregunto, eh, perquè... ¿Sabries dir-me algun jugador de l'Atlètic? Bueno, segur que hi ha algun Joan, i segur que hi ha algun Pera, també. Per tant, tots noms segur que hi ha un Fing. Ojo, perquè... bueno, jo et veig peix, eh? Però bueno, ja t'escoltaré el dissabte. Escolta, Jordi, aquest matí també he passat per la ràdio, per la Carme, i la Carme té un tema molt interessant, que és que algun dia podríeu passar-vos, algun dia, o què? Cap de setmana no, però algun dia ho podríeu passar. La Carme, a vegades, es variaja, també, o sigui, això que ho sàpigues. Vull dir que no sempre... Vull dir, té criteri i tal, però no sempre, eh? El dia de blaus contra groc. Home, jo crec que aquest seria un bon dia, per què? És que jo, aquest dia, ja vaig a jugar al futbol, perquè jo sóc dels blaus, i ja vaig a jugar. Jordi, Jordi, ara que no en sé ningú, que és més important, que tu vagis allà a jugar una costellada, o que tu estiguis parlant de ràdio. El que heu de fer és buscar... Bueno, clar, ja ho feu, no? Buscar aquest al setjent de Copa del Rei del Camp Nou, llavors vindrem a animar-vos, és una mica... Perfecte. Farem com la competència. Escolta, mira, que ara s'entrenen els seves alies per la porta de ràdio d'Esvern, espera, perquè seves... Entra, entra, seves, entra. És clar, el programa. Sí, perquè és que, com que havíem dit que m'entraien més tard, però hem tingut aquest programa de l'entrevista amb la Bani i tal, ara s'entrenen els seves, que no s'esperava. No s'esperava, és com sorpresa, sorpresa, una miqueta, eh? Perquè s'entrenen per la ràdio, s'entrenen en l'ocutòria número de la ràdio. Seves, bona tarda. Hola, bona tarda. Mira. Hola, eh, te vas, hola, bona. Aquí tinc el telèfon. Bueno, ara ja sí, perquè hi ha dintre de l'any. Bueno, en fi, tinc el Mar Romero, Seves alies, Seves alies Mar Romero. Hola, encantat, encantat. Sobretot l'equip del Juguem al Camp, que és el... Sí, tot el camp, és clar. Del nou programa de l'entrevista i de l'altissapta. Jordi, Jordi, aquí no. Jo us deixo... Tenim moltes coses a les que parlar. Jordi, has pensat el nom? Sí, Juguem... Juguem al Camp, no? No, aquí no. Això que li sembla el director del programa. Què? Mar Romero, que li sembla el director del programa. Juguem al Camp no està malament, eh. Eh. Bueno, doneu-li voltes. No, si no teniu nom, si no teniu nom. Això és el millor que teniu, i que els poden oferir ara mateix. Aquesta és la tarda. Juguem al Camp. Començ. Què? Dona-li dues voltes al tema. Eh. Dona-li tu tres. Juguem al Camp. Vinga. No m'acabo de veure allò, eh. Sí, Juguem a casa i Juguem al Camp, és que és diferent. I el Juguem a casa és... T'ho puc apassar contra tot i estàs que no ho veus bé. Però quan demà et llenis el matí, ho veuràs millor. I clar, jo crec que no t'heganxat. No t'heganxo i juguem al Camp. Però no en jogueu, si no. Si no és al Camp. Tontos. Què aneu al Camp? I si és al Paballó? Doncs juguem al Pabé. El Camp, el Camp del Paballó. El Camp sempre... No, el Pabell és una pista de bàsquet. No és un Camp de bàsquet. Escolta, eh. Eh. Doncs no l'heu trobat, eh. No l'utilitzeu, si no voleu, però és molt bona. Bueno, escolta, ara que està el seu vas aquí, que estem dient que el Pujal serà com el Mar Romero, tu seràs com el Torquemada, eh. Sí, amb l'Atlésic Tècnica. Sí, sí, sí, que m'agrada. L'Atlésic, com està jugant, ara? Jo vaig a putejar, eh, una mica. Quin sistema utilitza l'Atlésic, ara, de joc? Eh... Bona pregunta, Marc. De fet, Jordi, jo crec que... Perdona, Jordi, Jordi, escolta. Perdona, Jordi, escolta. Dic, jo crec que l'Atlésic està ara mateix, jugant-m'ho 4-4-3, crec que són tot els seus dos laterals, són els dos millors armes que pot tenir l'Atlésic, i que poden aprofitar, no? Jo crec que l'Atlésic sortirà al camp, a intentar gaudir, a intentar fer un bon partit, i si hi ha una victòria, doncs bé, i seguirà ajudant pel títol, i si no, doncs seguir treballant com cada setmana. Jo crec que per aquí... Agua així podríem fer, a partir d'aquí 3 hores... Sembla que juguis tu al partit. Sembla que juguis tu al partit. Bueno, jo tinc un repte per reposar la música. Repta... Tinc un repte per a vosaltres, que és narrar un gol inventat. Llavors, primer, en Mar Romero... Què fas, Mar Romero, amb el telèfon? Pro de bufeia? No, esclar, és que estic al carrer. Jordi, vull dir, jo no ho veig gaire clar, estic aquí al carrer. Jordi, no hi ha gaire gent, però hi ha bastanta gent. Jo no ho veig, això, la narrar. Esteu molt nerviosos d'estar allà, a la trucada, això. Esteu cagats. A veure, un gole. Jo he escoltat el Mar Romero narrant un gol de l'Espanyol. A veure, slenci. Un gol, un gol de l'Atlètic. Gol? No ho sé, un gol. Sí, un gol. Jo, aquest... No tinguis pressa, ja m'ho escoltarà. No ho veig. Són conscients que pot ser que el resultat de 17 a 5 és un 0? No, perquè precisament l'Atlètic, és un dels més golejadors de la lliga. No és el màxim. Aquí t'he vist, aquí t'ho he vist. Jo ja no us vull posar més nerviosos. Ara serà el mestre Pujal. Sí, perquè no sé si us sabeu, però el Pujal, durant una època va dur a Conciells... Conciells. Va donar a Conciells joves que anaven a l'estadi, un dia, a fer arretresment del seu programa. Jo t'ho vaig posar una vegada, tu, Mar Romero, però t'ho vull tornar a posar en aquest moment perquè valorin les paraules del mestre Pujal. La transmissió d'en Pujal a Catalunya Ràdio. Busca la plota a casa i desbosca en Gleb. Gleb intentava la passada al primer... Hauríem de dir que hem passat al mig del camp. És a dir, és bastant important ubicar. Ha preparat per llançar-la. Ara és un moment per recordar el marcador i el joc. I el minut de joc. També, Daniel. Hem d'explicar el miac on ha posat la plota. Quan jugadors de parçaris d'intre l'àrea i qui pica la falta. Però la té pinta enradera. Ara podem baixar el to. La té pinta. Tranquil. La juga per càceres. Tranquil. Podem deixar pauses. Ara ja no. Canvia el ritme i canvia el to. Ritme i to. Potser la cosa més difícil de perdre en aquesta ocasió. La manera de fer-ho... Moreno. Moreno. Prenen nota. Baixau-li. Ara serà el venidor que hi jugui amb servei de banda. Prenen nota. Fem una mica de pesat, eh? On tens, ets? Hem d'explicar sempre, eh? Que et passes el mestre. El que componim ja està metó. Estava com a punta. Per la dreta entava una miqueta pel centre. Ja pel dècord és dret a l'atac del Barcelona. Aquesta és una mica... Final, ja el tio estava tan agobiat, no? Pels pels pèrtecs i dret a l'esquerra de l'àrea, petita. Bé, escolta, ho tens present, un marromero, que serà aquí... Jordi, jo et plantejo un repte, jo et plantejo un repte. No, no, no. Seguir el repte del plantejo jo. T'estic equivocat. Et faig una proposta. En què et sembla, si és que sí o no? Jo et dic, la setmana vinent, dilluns, que jo i els seus venim a la tertúlia, jo et faig ties del programa de l'Ixapta. Si hi ha algun gol i algun moment mític de l'Ixapta... Però tu ja tens sent en compte d'això, ubicar sempre la jugada. Rima i to. Rima i to. Rima i to. Ah, sí, sí. Després, per exemple, el marcador. Cada quant informaràs del marcador? Si és molt avorrit, informaràs més del marcador? Perquè és el recurs... Jo estaria només en el marcador, tot el pas de 90 minuts. Ja, bueno, però estic... Ja us ho heu pensat bé, això, de fer-ho, el Disaptor? No, no gaire. No, no gaire. Jo m'he tirat, m'he tirat. Tu, per si ja quedes, és el mar Romero, no? Després, el to... Fixa'm dir una cosa, Jordi, perquè una de les idees que teníem era que els seves anés a algun camp, també, a narrar. Però ella em va dir... No, no, jo, a fer-li imbècil... Ah, jo no vaig! Clar, a veure, vosaltres sou conscients que tot el meu es mirarà, no? Perquè tampoc no hi ha cabines de transmissió al camp de futbol. Sant Just, no. No, no, no, no. És la pròxima inversió que farà l'ajuntament, ja ho hem comentat. Sí, sí, sí. Amb la regidora. Segur, sí, que resumar serà un petó. Per cert, ja sabeu com tindreu les alineacions. Però, clar, no sortiràvem al bic, a dir-les, saps? Com ho fareu vosaltres? Com a... es va o a l'arbitre o al delegat de camp, de l'Atlètic Sant Just. Directament, no? Sí, home, i en confiança, que ens passin les fitxes i... i els dorsals, i nosaltres els col·locarem. El partit és a les 4, faré un prepartit ja des de les 12 del migdia, o sigui, rotllo allò que fan que rossers de 4 hores abans el premat, perquè, a més, coincideix amb el Barça-Madrid, mal dia, també. Però, bueno, el partit és a les 4, o a quina hora és el vostre partit? El dia més important, ja ho hem plantejat, això, farem com recuc, estarem fent una prèvia de tota la setmana, tota la setmana només parlant del partit. No t'han comentat res, Jordi, que no es devenia, eh. Va fora, va fora. Home, si hi ha un atlètic Sant Just, aquest dia l'haurà de fer grossa, no? Està previst, això, probablement? Hi ha algun de l'Evins a infantils, però crec que no arribarem. De moment només els senyors o els amaters dels equips. No, Marc? Sí, m'ho dic. Hi ha un atlètic... Una de les coses, ara, sense fer tanta conya, una de les coses que intentarem és que totes les entitats tinguin cabuda. I, per tant, sempre intentarem mirar que el partit sigui interessant, evidentment, no farem partits d'allò molt, molt avorrits, perquè, si no, si hi hagués complicats una narració, que hem imaginat com un partit que ens fotin 12 goals per posar algun casc, que s'ha donat durant la temporada, doncs encara més complicat. Neu a partits que sabeu que els senyors guanyaran, una mica. El què, perdona? És ja que sabem que els senyors guanyaran priori, així millor. Sí, l'atlètica de guanyar priori, però independentment estem buscant partits on es puguin haver de rotes, evidentment, perquè estem buscant partits entre primers i segons, o rivals directes, però intentant que tots els clubs i totes les entitats tinguin cabuda, perquè, al final, la radio del poble és la radio del poble, i, per tant, és la radio de tots. Sí, la radio de tots. No sé on ha de ramble. Jo pregunto... Només fareu futbol, o perquè dius, llavors fareu també... A veure, què t'ha acabat de dir, Jordi Castell? Intentarem que hi cabi tothom, basquets futbol, amb vol, uquell? Gymnàstica rítmica, també. Penseu que aquí, a Sant Just, hi ha un gran equit de gymnàstica rítmica. Sí, però és difícil. Crec que no juguen partits. Ah, val, no sé, no retes petó. No, jo faig conya, però seves ja ho he dit això, que, de fet, la ràdio, des de fa més de 20 o 25 anys, que ni tu ni jo estàvem aquí, encara. No hi havia res de tot això. I llavors, clar, tot això, està molt bé, i des d'aquí us felicitem per aquesta iniciativa. Recordeu que comencen aquestes reunions esportives aquest dissabte, per primer dia, creuem els dits, esperem que no passi res, perquè, a veure, és possible que hi hagi algun error tècnic o no? No, és possible, no, és segur, això, segur. Això ja és segur, ja, si vols ser segur, tranquils, no? Però el que més em preocupa a mi és que, si perdem, s'haurà de casuar-te que aquestes setmanes han perdut l'hètic. El cap de setmana següent torna a perdre l'equip de Sant Jordi. Potser amb el fariu, no? Ja veig que la gent de la penya del Morro, tot l'equip de relació, farà una campanya nostra per dir-nos gafe. Ja, home, és que, si passa això us haureu, eh? Però és que jo tinc més, si aquest dissabte perd l'hètic, seré uns gafes, o sigui... Home, tu ets la diqueta d'acord, la neu, tio. No, no, no, o sigui, saps què ho és? A punt, no, no, m'agrada, m'agrada, a tope. Si no volíeu anar a retrepar-te de perdut, després meu, ara, quan perdin, bronca el canto. Però que no, perdran, perdran. Que són molt bons l'hètic. Tot això, com diem, serà aquest dissabte a partir de les 4, i tècnicament això, com ho fareu? Això ja està decidit, o què? Què vols dir, tècnicament? Sí, que com funcionarà això? Home, jo, la meva principal funció és venir a la ràdio i connectar. O sigui, tu connectes. Si no hi ha la retransmissió, serà culpa meva. A quina hora? A les 4? A les 4. El partit de qui no comença? 4 i mitja. Sí, fa la prèvia de 30 minuts. Està molt bé, està molt bé. El vestidor, no? Sí, el pre-partit. El pre-partit, després el post-partit, el post-match, el vestidor... I després a les 12 de la nit, una especial, amb tots els protagonistes... Ah, sí? Parlaeu amb els protagonistes o no? I tant. Com ho fareu? Home, doncs, anar allà ja saltant-los. I veniu. Veniu cap ara mateix, no? Qui anirà? Qui és el Pringat? Perquè això... No. Aviam, no ho diguis d'això, no ho diguis molt alt, però tenim dos vacaris. Vosaltres, que són l'Èric, sobretot, que és el més nou. El que començarà a donar més voltes. L'altre vacari són les estrelles, no? Perquè és el Pringat que ha d'anar de la ràdio al cap caminat. Són les estrelles una mica, vosaltres, que veniu aquí, són les entrevistes, i els altres pobres són els machaques, que fan la feina real. Doncs estan allà. Per cert, que després, a quina hora...? Jordi, una cosa, que no t'està acabant, clar. Estem els 4, eh, al camp. Ah, esteu els 4 al camp? Sí, sí, sí, tot l'equip dels juguem a casa se'n va al camp. Hi ha un... i juguem al camp, hi ha un... Fins al camp. Hi ha un inelàmbric o no? No, aviam, farem la funció d'inelàmbric, però hem inventat un sistema... Això, el Carles ha inventat un sistema. Crida molt des del centre del camp, no? Correcte, correcte, i que llavors posarem uns micros a la porta de la ràdio, a jugar al camp, i aviam què se sap. Què passa? Seria parat tots els cotxes de Sant Just i tot el trànsit per escoltar alguna cosa. Però teniu un alàmbric, no? Bueno, sí, el sistema que fem és a través d'internet. Nosaltres, a la transmissió, en veritat, la farem a través d'internet. I això que matem nosaltres per internet, ho connectem a la ràdio, que és la feina que de fer els seus, que és apretar un botó i pujar un canal, un canal d'àudio, que és molt senzill, al final, però sent els seves... T'està com desvaloritzant una mica, no? És que realment és molt senzill, però és que... Però, bueno, posar de fe. La puc cagar, la puc cagar. És que està molt preocupat, eh? Jo faig prova que els seves estan preocupats. No, si no et preocupis, no em fa estil·lació. Més jo la taula, això. Ara vull que per Romero no escolti, per això el canal... Ara s'està molt bé. Ara està molt bé, hi hauràs sororitat. Vull anar a tornar a posar el canal. No et preocupis per aquestes coses. En fi, doncs escolta, Mar Romero, res que vagi molt bé, enhorabona... Et puc dir l'última cosa, Jordi? Sí. Per tant, primer, tant els seves, com l'Eri, com l'Adri, els tres, que els agraeixin, perquè sé que és una putada haver de venir els cops de setmana a fer això, que ens hi hem posat, i que per tant que els agraeixin. Però és que també tinc la sensació que a tota la gent de la ràdio i les entitats i els clubs tenen moltes ganes d'aquest tot això que tenim davant, i ens estan posant moltes facilitats, i els programes que ens estem ajudant a fer promoció i a explicar el que farem, per tant. Crec que la gent té ganes que això faci, que si això va bé aconseguirem que els esports de Sant Justa tinguin una mica més de vida. Jo ho he fet perquè m'han obligat, eh, Jordi? És que no anava per tu. No anava per tu. Has dit que hi ha els programes. Escolta, una cosa, no, que fem broma, perquè és una cosa inaudita. Això es podrà recuperar per podcast alguna cosa o què? Sí, el podcast estarà a la part del juguem a casa. Ja veureu s'anir la data. El que sigui dissabte, al moment ja serà el partit de la setmana. Doncs aquest dissabte, juguem al camp. Ja està netejant el nom del programa. A partir de les 4, amb l'atlètic... Jordi, Jordi, una última cosa. Però ja, Mar Romero, què parla? Donareu un programa, donareu un programa, tu. Tenint Twitter nou, tenint Twitter nou. És veritat. Aquest tema es porta al seu. Que es juguem a casa, no? No. És... Juguem a casa. Ah, juguem a casa? Per què juguem a casa, no? Perquè... Està agafat, ja. Què dius, ara? Hi ha un altre programa de radio-difusió catalana que es diu així? De fet, no entrem al tema, però sí. Ah, ja està agafat. Entra una mica el tema, Sebel. Jo crec que podríem entrar una mica. La putada que ens estan fent la gent de altres generacions. Ràdio Santella, eh? No, no. Ràdio Esvern, els que portaven el Twitter davant del juguem a casa, se'ls ha oblidat la contrasenya. Què dius, ara? No fotis, en sèrio? Home, el Tor Companion i companyia. Companion. No, veig de més enllà. Hosti. Bueno, en fi, escolteu, jo, des d'aquí, només puc dir que... Proveu 1, 2, 3, 4, 5? Que això és bàsic i que és possible. Ràdio Esvern, 98u... Sí, això porta molt, també, sí. No, 98u... En fi, Marromero, enhorabona, que vagi molt bé, i espero que tingueu una bona estrena aquest dissabte. I si passa alguna cosa, que no passa res, no se n'hi tindrem en compte, va bé? Val bé. Escollem dilluns. Menys si per l'al·lètic. Que vagi bé, Marromero, un segon dilluns. Val bé, bona tarda. Mira, l'elicab de Vila diu... Alto, diu marro a les xarxes socials. Diu mi tema, diu això. Bueno, clar, què passa quan un programa, no? Un programa de ràdio, després ho deixa... No hi ha marro, és bon rotllo, però... Sí, bon rotllo, però, hòstia, ja es poden recordar la contrassenya una mica, no? Cap grossos. En fi, gràcies a tot el que he fet possible a la penya del Morro d'avui, que és la Cristina Vargas de les notícies d'aixemdios, el Pau Ram, el nostre politòleg de carcelera, el senyor Manito, amb les coses importants de la vida, i la Clara Nervión, de la revista Time Out, avui, en llocs inaccessibles de Barcelona, i a la Bànic, que no l'hem pogut parlar amb ella, perquè no l'hem trobat, l'hem enviat amb una abraçada molt forta, i s'ha d'abraçada, no? Abraçada. I els seus aliats i el barromero, que aquest dissabte les trenen amb el Jovea Malcam, el meu programa de retransmissions esportives de ràdio, després. Seves aliats, que vagi bé, bona tarda, eh? Igualment, bona tarda. T'ho s'ha parlat també, Jordi Domena. Tornem demà a partir de les 5 de la tarda. Deixem ara amb l'informatiu Vefra i gràcies, Ali, per escoltar-nos un dia més. Bona tarda. La feia Valmorro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esber. La feia Valmorro. No warman, no cry. No warman, no cry. No warman, no cry. Said, said, said I remember when we used to sit And the government yards in Trenchtown Hubba, hubba, slurping deep for grace And they would mingle with the good people we met Good friends we have, oh good friends we've lost Along the way, in this bright future You can't forget your past, for your tears I say And no one might not cry No, no one might not cry Yeah, little darling, don't shed no tears No, no one might not cry Said, said, said I remember when we used to sit In the government's yard in Trenchtown And then George would make the fire light As it was, like wood burning through the night Then we would cook cornmeal for it So I won't cry Of which I'll share with you My feet is my only carriage So I've got to push on through Everything's gonna be all right No no no no no no ho era