#108 - La Penya del Morro del 13/9/2012

que hi ha una cosa que per Sant Jordi sempre hem sortit a algú, però d'un i dos, la quantitat que hem sortit d'aquesta any, és com si no sé si els escriptors, o sobretot els editors, que són aquesta gent que diu que té molt nas per saber quin és el tema que interessarà més a la gent, com si sonés a l'horari, diguéssim, escoltar, anéssim preparant una sèrie d'autors, de sagistes, de politòlegs, escolta, aneu parlant... Els maies ja ho sabien, potser els maies, que no n'éssim per aquí, eh? Que els maies no n'éssim per aquí. També hi ha lliures sobre maies, eh? També n'hi ha. L'últim any de lliures sobre maies n'han anat sortint i alguna pel·lícula, fins i tot, allò de dir, això potser vendrà, no? Comencem parlant per un llibre. Avui és el dia de la independència de Catalunya, que és el subtítol de la novel·la 3 en ràdia, obra de Sant Ibaró. Sí, que, bueno, el que sembla, comença a mostrar en un Parlament de Catalunya, però tant a favor de la llei d'independència. Que tant ara es diu que algun dia pot arribar a passar, això que, en fi, després d'un referèndum, a lo millor és el següent pas, és un pas que fins ara no ens creiem, però que després de la manifestació d'Imar es pot arribar a passar. Doncs bé, es produeix, evidentment, ho pregunten en forma de novel·la, en un format de ficció, doncs què pot passar? No és la primera vegada que aquest tema s'aboca com a... És veritat, perquè... Jo recordo, per exemple, un llibre, que potser se'n va per la por que el seu moment, pel que tenia la seva gràcia, era el de la Patrícia Gavanchó, crònica de la independència, que situava un periodista l'any 2037 que decidia dir-ho en lloc de la independència com va anar, no? Situada en un... Diuen, bueno, el 2014 es va produeir la independència, després del 2037 és algú que comença a repassar els diaris d'aquells dies i trobar columnes del Quim Monzó, del Salvador Cardús... En fi, dels columnistes habituals d'ara, amb columnes parlant el dia de l'endemà, la setmana després... I és un llibre que és molt curiós per a la Patrícia Gavanchó, el que fa és imitar l'estil d'aquests columnistes que tenim tan coneguts amb columnes, que s'inventa ella, repassades l'any 2037. A mi també em recorda, perquè no és la primera vegada que s'ha fet aquesta ficció, què passaria si Catalunya finalment fos independent. Per exemple, hi ha un curmatratge, que de fet es pot trobar al YouTube, que es diu El Dia de la Independència, i tracta sobre el gabinet del nou president de l'estat català, que ha de fer, per primera vegada, un discurs als ciutadans de Catalunya. I són aquestes hores prèvies, llavors hi ha una mica de ficció i una mica de trama, que el discurs no està acabat, perquè aquí l'havia d'escriure com dormit, llavors tots els assessors del president, que no surt, no es veu mai, no és una mica com allò de la l'Ouest de Casablanca, però ha aplicat un... Aquest dia, que ara tots esperem, que potser el 2014, que és un nivell just, en debò no, però que... Bueno, ara l'espirem com una cosa possible, no? Però hem dit que n'opinaríem, en tot cas, parlant de llibres, m'agradaria fer referència a dues novel·les, això que diuen d'Avui és El Dia de la Independència a Catalunya, és una novel·la, però, en tot cas, és una novel·la futurista, que, bé, s'inventa una ficció del passat, en canvi, del futur. Considereix-hi ara... Algun tirant de ciència-ficció, també. Algun tirant de ciència-ficció. Si fóssim estrictament allò tècnics, quasi bé que es podria considerar així, no? Sí. Però consideren, ara a la tardor, dos llibres d'Història Catalana del passat, d'anar a buscar els orígens, de les causes, d'aquests mal on som ara, no? El mal és a dir, bueno, ara fa 300 anys que som presoners d'Espanya, tot és la culpa dels 1714 i de la guerra a la successió. Curiosament, o potser com deia al principi, no tan curiosa, que acaba de aparèixer ara un llibre que es diu lliures o morts, publicat per Columna, de Jaume Clotet i David de Montserrat, que el que fa és descobrir-nos un personatge que no coneixin ningú fins ara, o coneixin molt pocs historiadors, que es diu Armengol Amill. De quina època? És l'eroi oblidat de 1714. L'eroi oblidat? Ells el havien d'anar a presentar com el William Wallace d'aquí, com el Braveheart d'aquí. Aquí és el William Wallace català, ben bé, i potser aquest ho sigui. Em podrien ser molts altres, perquè algú diu que el William Wallace seria el Josep Moraques, però aquest és més conegut. Però, clar, té un final molt tràgic. El Josep Moraques, allò a l'Itàlia, en el cap, i pensi en el seu cap amb una gàbia allò davant de Barcelona. Aquest no és que acabi molt millor, però, en tot cas, és un mestre d'escola, s'impliquen la guerra a la successió, i això, sobretot, és un personatge que ningú coneixia de dintre de l'interior de Catalunya. I com començaran a aparèixer força personatges que potser no eren coneguts, diguem-ho així, per gran públic, però sí, per els historiadors. Entre altres coses, perquè, justament d'aquí un parell d'anys, i un any i mig, hi ha tots els actes de commemoració dels 300 anys del 1714, on, ahir, Toni Soler, des de l'Ajuntament de Barcelona, se'l va nominar comissari de tots els actes que es faran per aquests 300 anys del que va passar al 1714. Justament, de fet, aquesta seria una primera novel·la que apuntaria cap aquí. Potser més curiós és que Jaume Clotet és periodista, politòleg d'aquests que escriu que l'únic opinió, explicant, bé, doncs, no sé, com una mena de francès Marc Álvaro, d'entendre'ns, oi? Amb diaris digitals. Bé, ara s'ha tornat novel·lista, ho celebrem, no puc dir si la novel·la és bona o no, però, en tot cas, és una novel·la que el que fa és explicar-nos un capítol molt desconegut de la nostra història. El meu torn és l'esperadíssima novel·la, que sortirà a principis d'octubre, Víctor, en parlarem al seu moment, d'Albert Sánchez Finyol. Aquesta dia també ha vist la llum, una obra que pot compartir-se en un clàssic, que és el Tornarem a Vensa, que va a curar de l'historiador Josep Maria Solei Sabater. De què tracta aquest llibre? Doncs, al fons, és un llibre que a Grupe diu el subtítol, no? Grans discursos de grans catalans, el públic, que ara, i el que fa Josep Maria Solei Sabater és anar a buscar aquells grans personatges de la història des de Francesc Macià. Fins atenció, Josep Guardiola. Passant per Pau Casals, per exemple, o Lluís Companys, que... Aquí teniu el meu vot. Que l'última frase de Pep Guardiola... No sé si el discurs és aquest, aquí teniu el meu vot, o si suposo que és aquell discurs que va fer el Parlament... Doncs el que fa és dir... Escolteu, hi ha grans discursos de la història, que potser caldria recordar, posar tots junts, és una manera de que la gent, si vol saber quin ha sigut allò al fil del catalanisme, no hagi d'anar a buscar per 25 llibres diferents en biblioteca, és probablement disparse, sinó que, per exemple, el de Guardiola, no crec que el trobin en lloc més que a internet, i, en canvi, probablement mereix, perquè el discurs està ple de sentiment, i de dir-hi coses molt sensates, doncs escolta, el posem al final d'una sèrie de discursos que probablement ni deu haver de Jordi Pujol, ni deu haver d'un Carto Mas, evidentment, ni de... de Pau Casals, a les Naixents Unides... I bé, doncs els tenim tots d'allí, i sempre és un alló manual, dus, oi, escolta, necessitaria una cita de catalanisme, per exemple, no sé, la setmana que ve, que tu hagis de fer alguna apel·lació, què han dit els grans tants dels llibres? Els tants dels drets... I és més fàcil buscar, evidentment. Tornarem a bença, aquest llibre de l'historiador, que ha anat recopilant aquests grans discursos de la història fet per catalans, no?, que creien en el país, l'historiador Josep Maria Soler i Sabater. Bé, també un altre llibre que ha recollit, doncs, diferents opinions, és el de l'escriptor Roger Torres, perquè volem un estat propi, d'aquest títol i aquesta pregunta, editada al llibre Pagesa Editors, què és el que s'amaga, darrere aquest títol? D'alguna manera és... potser el pas següent en aquest tornarem a bença, no?, si tornarem a bença recull, ja ho deien, discursos històrics, també de gent actual, eh?, perquè també el Mario Serra o Quim Monzó o Pasqual Maragall, doncs, estan dins d'aquest llibre. En aquest altre, perquè volem un estat propi, és Roger Torres el que he fet és demanar a una sèrie de intelectuals que li facin un text. Arcadi Oliveres, Moises Brogi, Salvador Cardús, en algun altre cas, en comptes de demanar-lo, que he fet és anar a recollir declaracions que hagin fet els mitjans, o algun article que hagin escrit en diaris. Com no estan l'especte del discurs i discursos que més a més marquen un punt d'inflexió molt clar? Totes les respostes són que sí, o no ho sabem, això. Doncs això ho hauríem de mirar, però jo entenc, perquè volem un estat propi no és tant que sí com que no, anem a argumentar què ens trobaríem amb un estat propi. Clar, i ara què? I tenen en compte el tarannà que podem deduir d'Arcadi Oliveres o de Salvador Cardús, inclús del mateix Moises Brogi, jo dedueixo el que fan tots, és dir, un estat propi ens serviria per tal i tal cosa. Per tant, discursos en positiu, per entendre'ns, no? Continuem aquest repàs per aquests llibres que coinciden amb la Diada Històrica, que vam viure a Catalunya fa un parell de dies, sobre els llibres que parlen de la independència. També hi ha d'economia i de política, apropiament, no? Sí, sí, hi ha un de molt interessant, que ha sortit a Vien Edicions, un editorial que és mitja injustenca, l'editor és d'aquí, d'Ànric Biladot, doncs... És regidor de Cultura, Ajuntament de Sant Just. Exactament. Doncs bé, la seva editorial ha publicat un llibre que es diu Catalunya Estat Propi Estat Ric, en el qual Joan Canadell i Albert Macià expliquen totes les dades econòmiques... Albert Macià és el president de la Teneu de Sant Just? No he estat preguntant abans de venir. No ho sabem, això, no? No he estat preguntant perquè he pensat que podria ser. Podria ser. Però me'l vaig trobar l'altre dia de manifestació, i en aquell moment em va semblar... No em va semblar res, en realitat. D'investigar, efectivament. D'investigarem. Doncs el primer llibre que trec bien edicions, és aquest de Joan Canadell i Albert Macià, que el que fa és... Bé, el títol ho diu, no? Estat propi, estat ric. És a dir, si Catalunya és un estat independent, les seves dades que ens indiquen econòmiques, doncs la seva conclusió és que seria un estat ric. Sí. Malgrat tot el deute, malgrat tot el cost que suposaria separar-se a Espanya, i el cost de perdre... Potser contractes multinacionals, o que algunes fugissin i posquessin una ubicació més cap al centre de la península, malgrat tot això, la capacitat econòmica de Catalunya, diu ells, es veuria salvada. Potser, no de seguida, però sí allà per mínim. O fins i tot diuen a mig. Bé, jo suposo que això serà habitual, ja, a partir dels propers mesos. Ho veurem. Opinió solament disparts. Absolutament. Això ja ho anem veient, imagina't. No, per això t'ho dic, perquè sense anar més lluny, és evident que cadascú defensa els seus interessos, no? Però la porta de la BC em sembla que ahir o avui era... La Xipre. Sí, deia que si Catalunya fos independent seria tan rica com Xipre, que Xipre és una illa, i un país que te por no destaca per la seva riquesa. No, més aviat, per els enfrontaments. Esclar. Exacte, no? Suposo que ens haurem d'anar acostumant, a la crisi. Sí, i jo suposo, personalment, en tot cas, que el que tocarà, realment, serà fer una mica de sortes i anar fent. O sigui, de dir, la gent opina el que vulgui, el que hem de fer és mirar endavant, sense fer-nos mala sang de tots aquells comentaris, que hi seran, que d'una banda, siguin massa optimistes, perquè, home, crec que tampoc serà allò de dir, no és que sortirem de la crisi, amb l'endemà de vendencia ens l'haurem de currar a la crisi, com tots, i tardarem 10 o 12 anys, vés a saber... Això, jo crec que xipre, tampoc. De fet, hi ha una altra llibre, també, un més conciliador, per això, del catedràtic d'Història d'Albert Bercells, que afirma Catalunya ante Espanya. Justament, el Diàlegos Petita, el Diàlegos Milenio... Los Diálogos Intreintilectuales, Catalanes y Castellanos. És un recull, no m'imagino? Un recull, justament, de totes aquestes opinions contrastades, que ara ja comencem a pensar, a veure en les còlomes de diaris, algunes declaracions i tal... No és una cosa que sigui nova, ni dels últims dos o tres anys. De fet, gairebé les podríem anar a buscar al segle XVII, que veda i atirava, que ja t'hi veies cantar els catalans. El d'Albert Bercells no ha anat tan lluny, però sí que se n'ha anat al 1888. Un gran any per Catalunya, per tot l'exposició universal, per tot el que suposo, però què ja és, en canvi, a Espanya, un any de decadència, que acabarà al cap de 10 anys amb la pèrdua de Cuba y Filipines. És l'època que va a Barcelona, és la febre d'or i el modernisme. Només cal passejar-se per Barcelona, a veure els edificis modernistes i a donar-se, com a millor, que devia ser una època d'orada, com la febre d'or, explica Narcisa de la seva novel·la. I, en canvi, el 1898 és un any gris, dolorós, trist per a Espanya. Aquest contrast ja produia, evidentment, opinions absolutament diferenciades entre intelectuals d'uns i altres. Les més famoses serien les diferències que tenien Joan Maragall i Miguel Donamuno, que s'escrivien cartes i uns no s'insultaven perquè eren intelectuals, però, en tot cas, es deien... Sí, el nom del poc ben dit, eh? De manera molt educada, eh? De manera molt educada. Està molt bé, això, està molt bé. Doncs mira, fins al 1984, recullell, suposo, perquè del 1984, fins aquí, ja amb l'aparició de Jordi Pujol, ja tenim tots bastant més fresc, el que ens hem dit des d'aquí, fins a Espanya i d'Espanya, aquí, no? Per cert, que a Viena Edicions, parlem d'una altra llibre, que també publica... de l'Ende, és Espanya, del Berpón, que també s'ha enfocat, el que parlàvem fa un moment, a l'economia, de tot plegat, perquè ell... A l'economia hi ha el dret internacional. El dret internacional pel tema de lleis i tot. O sigui, clar, Catalunya també s'ha dit molt aquests dies, Catalunya se separa d'Espanya i què? I ja està, és així de senzill. Home, no, i han sortit de l'Unió Europea i dient... No, s'hauria de firmar una sèrie de tractats internacionals, s'hauria d'esperar que Espanya ho aprovés, altres lliurament, no, Espanya no cal que ho aprovin. Mentre ens reconeguin altres estats, Espanya, que es faci fotre. De fet, a Montenegro, Espanya no l'ha reconegut encara. I Montenegro, que és independent. Hi ha un debat aquí. Hi ha moltes lleis que, evidentment, a mi se m'escapen absolutament. De fet, se'n li escapen absolutament a la majoria dels epinòlegs d'aquests païs. Però això està bé, que el Berpón, que és un catedràtic dret internacional, ens expliqui, i ens posi els punts sobre l'ESIS, fent servir aquesta frase mítica de Cicero, de l'endes cartago, doncs bé, ell el que fa és de l'endes d'Espanya. Per tant, dedueixo, que el que deu dir és... Espanya està acabada. 5 minuts ja anem al punt de l'esset del vespre, a punt d'acabar el programa. Per tant, Arnau, tenim algun llibre més, així que vulguis comentar sobre aquest faròmet de la independència? Pare i les periodistes, Ferran, Casas i Joan Rossellol, signen començar de nou, Catalunya, debat del seu futur, singularització o independència. És una volta més de full de tots aquests llibres que hem anat comentant. Poc molt sobre el tema també hi ha les converses amb Oriol Junqueras. És una col·lecció habitual en què un periodista fa una entrevista llarguíssima d'aquestes que no acaben els diaris ni tan sols els portals digitals. Converses d'una hora i tal. O de tres, fins i tot, perquè són llibres que arriben a tenir 100 pàgines. No és gaire, però si tot és entrevista, podeu contar que són converses que probablement es tenen durant més d'un dia i que després es resumeixen. N'han sortit molts en aquest sentit. Converses amb Jordi Pujol, converses amb intel·lectuals, converses amb el que sigui. Ara li toca el torn a Oriol Junqueras, que, evidentment, el tema de l'estat propi... Segur que hi surten tot plegant, no? Molt bé, doncs, Arnau, deixem-ho aquí. Moltíssimes gràcies. A més, podrem disfrutar de la presència del programa, perquè cada dijous acabarem sempre amb l'Arnau Consul i la secció de llibres. Avui em sembla molt interessant parlar d'aquests llibres sobre la independència. Entre altres coses, en un dia que jo veig també, que ja és com en Castellà es diu Cinta Pujos, parlar que això pot ser una realitat, potser més aviat del que molts es pensaven. I, vaja, sense cap mena de complexes a tot arreu, a tots els diaris, a totes les ràdios, tant aquí com a Espanya, doncs ja s'està parlant d'aquest tema. El tema s'ha convertit en central. I, com deia un columnista del país al final, diu, molts ara es deuen preguntar, però com? Ja estem en aquest punt. Si heu estat tapant vos als ulls, o amb molts anys, mentre estan al poble anàvem fent. És veritat, és veritat. En fi, Arnau, que tinguis una bona tarda. Gràcies. A vosaltres. I ens acompanyem amb aquest tema de Mont-Françons. Winter Wings són els vents de l'hivern en dos minuts i mig i les notícies de les set. I my hand told my heart let love grow. But my heart told my hand this time, no, this time, no. We'll be washed and buried one day, my God. And the time we were given will be left for the world. The flesh that lived in love will be eaten by play. So let the memories be good for those who stay. I my hand told my heart let love grow. But my heart told my hand this time, no, yes, my heart told my hand this time, no, this time, no. So the shame that sent me off from the God that I once loved was the same that sent me into your arms. Holding pestilence is one when you are lost and I am gone. And no hope, no hope will overcome. But if your stride strikes at your sleep, remember spring. So, so please, you'll be happy and wholesome again when the city clears and the sun sets again. Bona tarda, són les set del vespre. Comencem una nova edició de l'informatiu del Sant Just Notícies d'avui, dijous 13 de setembre. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. La sèrie es comença a nova temporada amb el sopar de motxilla aquest de setmana i allorament de premis del concurs fotogràfic en guanyes, conferències i excursions al llarg de tot l'any generant l'entorn de temàtiques històriques un any més prou al repte de la secció raon promoure l'entada de la gent jove. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui repassem més informació destacada en altres situats de la jornada. L'Ajuntament treballarà aquest de retrimestre del 2012 per redactar els nous pressupostos. Des del concistori s'intentarà apeliar les conseqüències de les detallades adoptades per a la resta d'administracions. La sèrie de la setmana s'intenta ser nou estel. I a començar del curs escolar, marcat sobretot per les retredades resupostàries en matèria educativa, l'augment de la ràdio d'alumnes per a aula, l'alimitació dels professors substituts i la jornada intensiva, són els punts calents d'aquest nou curs. L'espai de joc de la Plaça de la Pau repren dilluns la seva activitat. El servei tindrà lloc cada tarda de 5 a 7 i convinarà l'espai lliure de joc amb activitats dirigides. Aquesta és una iniciativa de les xarxes 06 i de l'Ajuntament.