#893 - La Penya del Morro del 4/4/2016

A Mora, els 85 anys, l'actriu madirlenya, Chuss L'Empreàve. Hola, mira el que m'he encontrat a la canya, callar del cielo. És millor. Gràcies, Chuss. M'estranco... Es tracta d'una de les més carismàtiques del cinema espanyol, la Imerser. Era una de les anomenades Noies del Modóvar i havia participat gairebé tota la filmografia del director Manchek, on destacant, mujeres al bord de déu, una taqueta nerviós, o que per a merecer esto. També va actuar en diverses pel·lícules de Luis García Berlanga, com el Verdugo o la Escopeta Nacional, i altres clàssics del cinema espanyol, com Miquerí de Señorita i l'Oscaritzada Bel Epoch, que li va donar el goia a la millor actriu de repartiment. El seu últim paper va ser fa dos anys a Torrent-i-Cinc, operació eurovegas de Santiago Segura. L'actriu ha mort aquesta matinada en un hospital d'Almeria, ciutat on passava llarg, i va ser a l'aeroport de la seva família per estar prou de la seva família. Bona tarda, dia prèvia, la repressa de la Champions a Can Barça, avui hem sentit Gerard Piqué, convençodíssim que demà contra l'Atlètic de Madrid, a l'anada dels quarts de final, sortirà al Barça de les Grans Nits, i els de Lluís Enrique guanyaran la lliga. El mateix Lluís Enrique ha rebaixat el triomfalisme a l'última hora. L'Atlètic de Madrid ja ha arribat a Barcelona amb 22 jugadors, a tres quarts de sis, s'espera la roda primsa de l'entrenador, sinó a l'anèprevia, l'entrenament que els seus homes faran. El cap nou, l'Espanya a la presentació de delegacions, avui a la segona tercera groga que va veure i Rubén Duarte a Málaga, la cinquena pel lateral. A la lliga avui estan a la jornada de primera, amb el llevan esporting de Jocón, i a segon, amb l'Atlètic de Bilbao, Bé Oviedo. El Chelsea ha fet oficial el fitxatge de l'italià Antonio Conti, i en unes temporades, entenis la victòria de Novoch Jocovic, el Masters 1000 de Miami, li ha permès superar un títol al rècord que ho s'ha d'entrar a Rafa Nadal, ara el servei en té 28 i continua com a número 1 del món. Hi ha el preu lític de Bé Oviedo a Trieste Italia, victòria espanyola contra Alemanya, per 5 a 10. Fins aquí, les notícies. Ràdio T'espero. Durant de 8.1. Ràdio T'espero. Durant de 8.1. Ràdio T'espero. Al just de la fusta, parlem de tot el que passa Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven a ell, que fins ara en votis. 4 o 6 pisos per vendre. Si s'ha apagat de la seva butxaca, ningú li pot dir-ho. Busco sempre aquella notícia o una mica positiva. Tant d'èxit de públic està omplint gairebé cada dia. Sí, volem veure un munt d'aquests greus més de casa i amb moltes oportunitats molt festivals. T'equipo a casa en un penal, a la Novasse a Madrid. Pots quedar clasificada per vida. Tot se soluciona. Vols temps tot se soluciona. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a una. De 11 divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmut Just, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de billons a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Just Club. T'hi esperem. Jo sóc de basquet. Jo sóc de futbol. Jo sóc de humble. Jo sóc de volley. Jo sóc de hockey. I tots som del Jogem a casa. Tota la qualitat esportiva de Sant Just d'Esvern, el Jogem a casa cada dilluns de dos quarts d'avui, i fins les 8 del vespre, a Ràdio d'Esvern. I tot ho perdi. El millor i l'únic programa d'esports de la ràdio. És una de les màxima ràdio, que es produeix a les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per luz de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. 98.1 I la gran ràdio que es veu 98.1 La penya del Morro, un programa amb més humor que penja. T'has partit! La penya al Morro, un programa en 821. Hola, hola! Aquí amb les reflexions, les notícies de Sengur, que em va ser una barga també, també, també, també. Avui al programa ens invitarà el Oriol Cullscaulers per parlar de teatre i, sobre tot, els Smogs, que ara fa aquests quatre dies que ha estat a Lodz, explicant com volia anar l'aventura d'en Sengur. I la història de Sengur, Manel Ripoll, amb històries també de la nostra vida cotidiana, que són molts anys que hi ha a l'esforç, la taula esportiva amb Oriol Pasqual, l'Egor Rodríguez i el Rafacano. Tot això avui, a l'aparellament, és d'ara i a l'esforç. Bona tarda i benvinguts al programa. Comencem parlant, com sempre, de les notícies de Sengur, Cristina Bargués, que tal, bona tarda. Bona tarda, què tal? Molt bé. Gràcies, molt bé. Hem de començar parlant de política local, perquè convergència democràtica de Sengur, ha explicat que l'abstenció continguda en la provació definitiva de la regulació de terrasses i batlladors, va ser per les estufes. Anem a explicar una mica això, perquè ells estan parlant de l'últim ple, que hi va haver a l'Ajuntament de Sengur, aquest dijous passat, estan a favor i reclamen l'ús d'aquests aparells de les estufes, que això ve que hi ha molts comerciants Sengurs que van al bar i terrasses amb estufes. En canvi, la llei d'ara diu que no pot ser aquí a Sengur. Cristina? Sí que pot ser. Sí, però amb matisos. Posem en ordre una mica les coses, perquè recorda que el ple del mes de febrer, que es va celebrar dijous de la setmana de la sala, es va aprovar definitivament l'ordenança reguladora en aquest cas de la normativa d'ús de terrasses i batlladors, recordem que s'havia ampliat l'horari per als terrasses del municipi, perdó. I, en aquest cas, cal destacar que es va aprovar aquesta aprovació definitiva amb tots els vots a favor, menys el de convergència que va votar en contra, i precisament era per aquest motiu, no? Perquè sí que estaven d'acord de l'ampliació d'aquest horari, però consideraven que en aquesta ordenança no hi contemplaven, en aquest cas, la possible aportació per part d'aquests basis restaurants de l'ús de les estufes, consideraven que no podien votar del tot a favor. Per tant, va ser una abstinció continguda a tal com ho defineixen ells mateixos. De totes maneres, en aquest sentit, doncs, sí que trobaven a flatar, precisament, com dèiem, perdó... Perdó, que no estàs bé, Cristina. Que vols un got d'aigua o alguna cosa? No, és que se m'agravo a tu una mica així, com les cordes... No sé, s'ha menjat alguna cosa per a algun altre canto que no tocava. Doncs això, com dèiem, tot ja està a favor, ens asseguraven que no podíem votar un sí definitiu, no? Doncs, precisament, perquè no contemplaven, doncs, el fet de poder tenir estufes normals. Així ho consideren. De fet, sí que, en el plaer, la regidora d'urbanisme, Dolors Leyva, va estar explicant que sí que és cert que poden tenir estufes. L'únic que han de ser unes estufes, que en aquest cas compleixen amb certes normatives i que no contaminin. L'Eia Flutats ha d'estagar que aquest tipus d'estufes són bastant més cares, que no pas les normals, com qualifiquen. I que, doncs, és una manera, doncs, de dir també no als bars i restaurants que volen disposar d'aquesta mena d'estufes perquè la gent de cara a l'hivern, sobretot, puguin estar aprenent alguna cosa. Portarà cua aquest tema, eh? Sí, i, de fet, des de Convergència Senjús, ja han destacat que continuaran insistint per tal la incorporar en una nova modificació de l'ordenança, que això ja haurà de ser de cara a l'any minent, perquè una vegada es modifica una ordenança que l'espera un any sencer per tornar a poder fer alguna modificació. Per tant, de cara a l'any minent, Convergència Senjús ja ha destacat que seguiran intentant comprovar l'ús de les estufes. Bé, tot això són qüestions que han tractat aquest matí al programa del Justa de la Fusta, amb la Carme Vergoy i l'Alla Flotats, que és la número de Convergència Senjús explicat. Breuament també m'han demanat l'equip de govern de l'Ajuntament, perquè Convergència ja sabeu que és de l'oposició, més consens i participació dels mateixos. Sí, de fet, ha estat arren d'aquest punt d'urgència, que ens va incloure en el ple del mes de febrer, en el qual va provar la suspensió de les sol·licituds de llicències i comunicacions prèvies d'obres i activitats per la instal·lació de clubs de cannabis. Des de Convergència Senjús consideren que aquesta aprovació es va fer de pressa i amb improvisació, i, per tant, creuen que ara tot i que ja s'ha fet, el que caldria és tenir una mica de previsió, tenir en comptes que s'havien fet la presentació de les dues peticions de desenteriors, i destacar-ho, precisament, que caldria parlar, que caldria, en aquest sentit, pensar molt on s'obicarà i com es regularà, i esperen que, en aquell moment, l'equip de govern compti i tingui el màxim consens sobretot amb els partits de l'oposició. Més coses, no sembla política. Parlem ara del segon tinent d'alcalde de l'Ajuntament, Lluís Montfort, que ha assegurat que s'està treballant per la inventació progressiva de la tarifació social en els serveis públics. Ara, per ara, el projecte es troba en fase d'anàlisi. Doncs això vol dir que, en aquest cas, la tarifació social en els serveis públics era una proposta que estava activa en el mandat anterior, però ha rentat la inestabilitat dels ingressos del consistari i, també, del finançament dels serveis públics, doncs la proposta va ser pràcticament inabordable. Almenys o així ho explicava el segon tinent d'alcalde de Lluís Montfort. Per això, ara, el que estan fent és en la redacció de l'actual PAM, pla d'actuació municipal, és treballar per implantar progressivament la tarifació social. Per això, què passaria? Que s'hauria de passar d'un sistema de beques amb sol·licitud prèvia a un sistema de preu públic que estigués ajustat a les característiques de cada persona o família. De fet, per tant, una persona que volia excedir a qualsevol servei depèn de la renda o diferents aspectes de la vida econòmica d'aquella persona tindria un cost o un altre. L'objectiu de tot plegat seria, bàsicament, fer més equitatiu l'esforç econòmic en l'accés a l'oferta de serveis i també tenir un accés que fos més normalitzat. Perfecte. I acabem comentant una altra notícia a Sant Justenca, i és que avui, justament, ha arrancat el tercer trimestre dels cursos i tallers del casal de Joves. L'equipament jovenil compta com a novetat amb la incorporació dels drones i un taller de laboratori de finalment, per tant, ha entrat aquest curs de drones per poder-ho fer alguns divendres al casal, no? Sí, sí. Com comentaves, el casal de Joves arrenca aquest assetimistre amb algunes novetats, una d'aquestes són els drones, que cada vegada agafen més presència en les diferents activitats i ho fan pressiódament amb uns circuits que realitzaran una vegada al mes. Serà la Salotopia, el divendres 8 d'abril, el 20 de maig i el 17 de juny de 5 a 8 del vespre. Un taller molt modern, perquè realment jo no havia escoltat un taller sobre drones. No, jo era un aixec a cap altre. Hi haurà curses de drones aquí al casal de Joves. Sí, serà una mena de circuits on hi haurà hostacles a la Salotopia i els participants, doncs, el que hauran de fer és conduir el dron amb la màxima habilitat per tal de no menjar-se cap hostacle. No deia que han de portar el dron des de casa seva, no? I de fet, el casal de Joves tingui... L'altre dia ens comentava el casal de Sergi Arrada, que des del casal han repartit en concursos que han fet en últims mesos, no sé si em va dir que un nadesen, a una quinzena de drones, i la gent s'enjust que té drones des del casal de Joves. Que vagin a aquests divendres, no? Ho ha d'anar a aprofitar. El primer és el 8 d'abril. El segon serà el 20 de maig, de cara al més 20 al següent. I l'últim, el 17 de juny de 5, a 8 de vespre. L'últim, però l'últim d'aquest trimestre, no? Que potser té molt d'exili i continuem de cara a l'any 20. De totes maneres, que el destaca que hi ha altres novetats, com deies, és l'Abo, laboratori d'art, que és un taller de diferents tècniques artístiques, i amb diferents experts que estaran guiant les diferents sessions, que es faran un dissabte al mes de 6, a 8 de vespre. D'altra banda, i si vols demanar-hi de manera molt ràpida, Jordi Rapassac, que continua en la majoria dels cursos. Els dilluns hi haurà guitarra per menors d'edat, teles i zumba, els dimarts, trapezi, hip-hop i teatre social, per menors, dijous, pilotes i zumba kits, i els divendres hip-hop dents. A més, els majors d'edat també podran fer el curs d'introducció a la gimnàstica hip-opressiva per després del part, que tindrà lloc, dilluns i divendres de 12 a una del mig. A tota la informació, al Casal de Joves. Cristina, moltes gràcies.A vosaltres. Ja sabeu que teniu més informació de tots que passen els senjors. Ara mateix, a radiogevder.com. I a partir de les set, els senjors notícies. Després, fem una pausa per la publicitat. I d'aquí uns moments parlem amb L'Oriol Puigtauler, el nostre cronista i critic de teatre, el particular, del sismògraf, una nova edició que fa el lot on, durant quatre dies, un moment ja, ball, ball, ball i ball. En parlant d'aquests moments del programa. I ara mateix, després de la publicitat, tornem. Cada dilluns de nou, a 10 del vespre, teniu una cita amb Ramon Vineu, si us plau. Una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys, 20 o 50. O, si ho prefereu, podeu descarregar el programa a la carta a Ràdio d'Esvern. Lo antigu, es millor y más divertido. Rebovineu, si us plau. Primer, van ser les zones. 98.1 FM. Després, internet. Ràdio d'Esvern.com Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram. I ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610.777.015. Ràdio d'Esvern. Cada dia, més a prop teu. Ràdio d'Esvern.com 98.1 FM. Ràdio d'Esvern.com Ràdio d'Esvern.com Ràdio d'Esvern.com Ràdio d'Esvern.com Vinga, ens veiem aquí. 5.22 de la tarda. Parlem de teatre. I avui, sobretot dels sismògrafs, que es fa a Olot cada any. L'Oriol Puig-Tauré, el nostre cronista particular teatral. Oriol, bona tarda. Hola, molt. Bona tarda. Cronista i crític, eh? Que tal, tu? Com estàs? Que t'has pagat aquí? T'has pagat la vida, o què? Molt cansat, perquè tu desigous de dir menys a Olot, hotel pagat, dinar, a l'escolt, restaurant, dos espècies Michelins també pagats, però què és això? Aquesta vida és molt dura. Quina taula padrera he estat alterrat de la padrera fent fotos. És molt dur a la meva vida, molt. Oriol Puig-Tauré, quina ràbia, quina enveja... Sembla molt amurós, no, no, fill, no és. Sembla tot molt amurós, però... O sigui, us van pagar l'estans al sismògraf? Clar, oi? Fes-t'hi bal. Estava l'allotjament. I un dia, un restaurant meravellós, un dinar. I jo, com a bon català i desconfiat, jo els dinava enviant mails. Però el llotjament vol dir que el pagueu, i ell sí, sí, sí. A mi vols venir dinar, però el dinar vol dir que convideu, sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Llavors, sí, llavors és tot. Hi ha quartos, en aquest sismògraf, hi ha quartos, no? Hi ha quartos, perquè és un festival que, de fet, és la 8è edició, però és només el segon any, el segon cop que és un mercat, una fira, no? És a dir, que no és només un festival d'avances, sinó que hi van programadors d'aquí d'Espanya, d'Europa, i van professionals, i hi ha una sèrie d'activitats, i de fet, representant que l'objectiu també és per les companyies, és vendre, vendre bolos, i clar, com que... Hosti, però està molt bé que paguin. També a la gent, i també és el que hauria d'altenir una subvenció ara aquest any de la gent, que està molt bé, doncs mira, tot a la grande. Però, escolta, a Tarragà, per exemple, per citar un altre festival així, de teatre mítica a Catalunya, paguen també llotjament el prevista i coses així, eh? Jo, mira, quan hi vaig a Quitanja, t'ho diré, perquè ara, com que estic tan de la cresta de l'Aula, no hi poso que també, però, bé, molt bé. Doncs sembla fantàstics. Parlem del sismògraf, què és això, el sismògraf? Oriol, l'explicaràs. Passa la música. Ai, no la sentia. Ja estava, eh, però, bueno... Ah, li pensava que encara estava a l'altre. El que t'has deixat l'aurella dreta, no?, allà... Ara m'he passat a l'esquerra. Sí. Doncs el sismògraf va ser val de dansa, va ser que venia de dansa contemporània, no?, que a l'alt capital de la Garrotxa, és una volcànica. Ell fan servir aquest símil de... la sismografia, els terratrèmols, les rèpliques... i el... l'eslogan, diguéssim, del festival, és el festival que detecta el moviment. Ah, molt bé. El que hem buscat. De dijous passat a Diumenge. Sí. I molt bé, molt bé, aviam molt bé. Com a bon festival, jo vaig a veure de tot. Coses bones, coses molt bones, i coses una mica dolentes. Però, bé, no, tu. Però no vols començar, ho dic, perquè, clar... Com vulguis, tu, oi? Quin temps tenies? Tu allà anaves al matí, ja tothom ballant pel carrer, o què? Bé, al matí, això estava molt bé, perquè hi havia activitats per professionals, és a dir, per gent de programadors, o gestors, o gent que té festivals per a all, i activitats també destinades a companyies, per exemple, el Cesc Jalbert va fer unes masterclass... Doncs això per programadors, per gent que programa un teatre de... de... per la Frugel, o de... de Copenhague, o de... Múrcia. Llavors li feia un taller com de dansa. Llavors també va fer el Jalbert un taller de dansa treballadors d'hospitals. Vermeires, metges, no? Com que feia servir la dansa per tractar, o com a tractament. I llavors també aquestes activitats per professionals, hi havia des de xerrades... Bé, una mica de tot, una mica de tot. I el distret, tot el dia amb un llavall, hi havia moltes coses amb la meva bossa, ens han donat unes bosses d'aquestes de tela, que estan tan de moda, ara, així és el color del turquesa i amb un llavall. I llavors hi havíem... El més bo, va, sí, el més bo. El més bo, de fet, és una estrena, perquè ho havíem fet, però passa que és una cosa que s'ha vist molt poc per aquí. La companyia Laveronal, que és una de les companyies més potents de dansa que hi ha ara mateix aquí, va representar Siena, que és un espectacle que s'havia vist molt poc per aquí, per aquí a les altres contrades, però que ells s'han fet far-se d'actuar per tot Europa, perquè allò que passa, que aquí, els bons, bons, bons, bons, són els que més actuen a fora i mengen aquí, no? És un clàssic, ja, eh? Perquè aquí no sabem valorar, diuen, el que tenim, que això també passa en tot, eh? I llavors, un espectacle estèticament meravellós, a nivell de discurs, també molt potent, perquè està enviat en un museu, és una sala de museu, que hi ha un quadre gigant, que és una reproducció de la Venus d'Urbí, no? De Tiziano, que és una Venus, que és una dona despullada, així estirada com en un divant, tipo la maja desnuda, no? Que es tapa així amb la maneta, es tapa la pachineta i que ens mira, no? Directament mira el públic, l'espectador, i tal. Llavors, tots els ballerins van vestits com de... com es diu això? Lluitadors d'esgrima, amb aquests tragis blancs. De color blanc, que és una que pertén un colador a la cara, no? Exacte. I llavors tenim d'olls com el museu, el vigilant del museu, hi ha una dona que mira, que la dona que mira no és ballerina, és ex-triu, que és la mònica... Allà, allà... L'altre va fer la mònica dels atreus bandes, que és una companyia molt interessant. I llavors, a part d'això, el que fa l'Aberonal, en aquest espectacle molt, és que hi ha una part de text. I el text està projectat, així, amb subtítols, o si no, en veu-ho a mof, en anglès, en italiano, en francès, en diverses idiomes. I era, ho dic una mica, una reflexió sobre la idea de la cultura, la idea d'Europa, Europa, com a museu, a Europa, quasi com a tenatori, o com a cementiri, no? La història que sembla que és un museu, el museu s'ha acabat convertint en un tenatori. Com dient, a Europa, la idea d'aquesta de la... El vieja continente, que diuen els americans, està una mica moribut. Clar, a més, és una dansa contemporània, però... preciosa i supermerfeta. Bé, tots els ballerins de l'Aberonal són molt bons. Vull dir, no, bons, ho siguin. I, bueno, va ser una passada. El millor espectacle de l'Aberonal, eh? Sí, de l'Aberonal, eh? El millor espectacle dels esmogres dolot. I alguna cosa que no t'agradés tant? Una persona de calguina... Bé, el que no m'agradés tant de vegades passa, que acompanyés tota la vida de dansa, tipo, sense tempo, o el BRQR, acompanyés que porten molt temps. Llavors, vas a veure coses que fan ara i dius, home, aquest sembla que estiguin una mica... que estiguin congelats, com si estiguessin encara als anys 90, i precisament dius que no veuen... que no veuen el que fa avui en dia la gent jove d'aquí o de fora. Vull dir, vull que ve tanta dansa i tan bona. En el mercat de les flors, cada cap de setmana tens, de la millor de tot Europa i tot el món. I aquests, doncs, per exemple, el sense tempo, fent un espectacle, que el plantejament era molt interessant, perquè era com una sala, com si fos una sala de ball, així de llaus i llaies, saps allò com la Paloma, o així... Que per cert, la Paloma diuen que la tornen a obrir? Ara diuen que tornen a obrir, que sembla que sí. I és més, aquest espectacle d'Eden Club, que és aquest del sense tempo, potser el faran a la Paloma. Perquè, de fet, està també amb el grec, i en el grec d'aquest any el Julià la faran. I després torni a les al teatre, i hi havia un orchestra amb directe, una banda com de jazz tocat, i uns llaus meravellosos, uns llaus de veritat de llaulot, ballant, vaig de saló, xan-xan-xan... Això és el que em va agradar més. Perquè llavors tens de que tu arribes, és una mica la cubana allò. Arribes, ja se'n van els llaus, tu saps ballar res. 5 minuts així, des que tanca el local, i els músics et deixen de tocar això. I llavors veus els 5 ballerins de la companyia, fent una història, clar, i un tipus de dansa... Jo vaig anar una mica antiga. Està molt bé, està passant una mica de modeta, potser... En fi, doncs, escolta... Però ja veig que també estan molt bé, el Xavi-Xavi-Xou, aquest companyia que té més... Ah, que no és xicos mambos, són aquests, no? Exacte, perquè a mi m'arrotura seran moments l'otxanclets, clar, els xicos mambos, en aquell moment 2100, és el que t'agrada tant a tu. Arna, guadàs. Exacte. Agudàs. No, guadàs. Ah, guadàs, feia el gran acte. Doncs aquest, més que playback, que playback fan una mica, però no és que ets fan dansa, però ajuntant dansa i humor, que trobo que és molt interessant. Era un espectacle, ells dos, embasat o inspirant-se en el fenomen fan i en el fenomen concert, des que... Això dos amics estan allà campats amb una tenda de campanya, una queixua, una cosa molt resolutiva, però molt divertida d'estàbren amb una queixua, però així, com de purpurina, tota dourada, i primer no els deien i li havien d'anar una tenda de campanya que anava movent sola. Llavors, de què són ells? Estaven esperant allà davant del plau Sant Jordi, que tenen a dormir tot, tenen les entrades, i llavors anaven com per odiar o agafant baris, moltes coreografies de... grups de música i de cantants pop, tipo Beyoncé, Madonna, Poli Iglesias, de tot, de tot, de tot... Molt bé. I com interpretant-ho. Molt divertit, hi havia un espectacle, que potser també podria estar a la sala muntanera. Perdona, que volem a Barcelona, això. Això va ser estren allà a l'alt, m'agrada molt. Prec nota, eh? M'agrada molt, per exemple, el Quim Vigues, que és un ballerí jove, que feia un espectacle al carrer, que feia mular, de mular, de mola. Aquesta cançó que té a posar ara... Des de posar vídeos del YouTube, o posar anunciis de... de detergèn a la tele, i llavors ell començava a ballar, va aconseguir tota la plaça que veig ballant. Vull dir un tio sol, a més que és petitó. Home, que bo. Va aconseguir que la gent, bé, que ve és campògica. Dança de carrer, el concepte aquest existeix, així com el teatre de carrer. De carrer, també. Ah, no? Molt bé. L'Àlia Guadi va ballar també al carrer. Sí, Sant Gitanca, aèria, una mica de tot. Molt bé, doncs escolta, resum una mica d'Ixaracé, que dius tu, d'aquest festival sismògrafa ulot... Hi havia crítics, em vaig trobar gent del canal 33... Ah, sí, que et vas trobar la d'aquella noia del Río 33. La Júlia, sí, sí, no, molt bé, ja, molt bé. I a tothom i a tothom, no? No, aquest festival, aquest any... Perdona, si et paguen un dinar Can Cols, jo també vaig, eh? Ja, vull dir que... Vèiem l'any que veig i t'acrediten, jo em vaig acreditar pel Nobel, però això tot això ho pagava, el festival, el Nobel. No, clar, però... El que neva el que volia dir... Mira, vaig inestar molt poc, perquè entre l'hotel teníem l'esmorzar. Un dinar ja ens el convidàvem. Llavors vaig baixar el dissabte a dinar al Montseny, que tenia un dinar a tu, una amiga, fer 40 anys, vaig disbarjo al Montseny i torno a fugir. Amb quatre dies vaig anar a estar-me com 30 euros. És el que diuen que és més barat que per quedar-te a casa, no? I que marxar de cap de setmana és més barat. No fas gasto d'aigua, no fas gasto de cas, no fas... De res? De gasta d'un llum, res! I et donen l'esmorzar i si no hi ha sopes d'un entrepà o així... Oriol, fantàstic, si voleu llegir la crònica completa... La llum al Nobel, sí, perquè... Ja vaig fer una crònica des d'allà, el dissabte, i ara demà sortirà un altre, demà del passat, perquè... Va, passem-me una altra cosa. No, però no l'abasta. Oriol, tirem, perquè si no t'intentem, es queda de venir al Ripoll amb l'Història de Cent Just. Hem de parlar de... Escolta, escolta, l'amina, l'amina. L'amina és la mantida i valora, aquest tema. La mantida i la valora. Silenci, escolta'm la mina, doncs. Canzone de vero sofisticata i sentimental, escrita de Franco Califano, inserit en el álbum, o nom... 1.973. Molt bé. Això és l'escripció del vídeo del YouTube. Perquè parlem de Vespres, de l'Aveata Verge, que és un text d'Antonio Tarantino, que es fa al Teatre Acadèmia i està dirigit pel Jordi Praticoll, amb Oriol Genís i Guillem Gafel, tothom en parla molt bé. Molt bé, molt bé. Si ara, al Teatre... Si ha d'anar per varies motius. Primer de tot, aquest muntatge es va fer a l'Ave, que et fa 3 temporades, però allò que fa endavant és a l'Ave, que té alguns teatres, van fer el 4 dies. Només, clar, jo, aquell fa 3 anys, se'n va passar, i tothom deia, això és molt bo, és meravellós, i has d'anar. I finalment vaig anar a l'acadèmia, el setmana passada, a l'Àltimetre, a l'Estrena. Molt bé, molt bé per varies motius. Perquè el text és molt bo, és el text d'aquest dalt Tarantino, no és per en el Quentin, és un dematge d'Italià, per això et posa això de música italiana. I llavors, també, molt bé la traducció d'Albert Arribas, que és aquest director dramatur que fa projectes molt potents. Jo ara ja ho sé que qualsevol cosa que tingui el nom de l'Arribas, l'Arribas ja aniré, perquè és un llat repotent, intel·lectual, trobarà ben fet, i això. Llavors, dirigir tot Jordi Pratricoll, que el Jordi Prat faci el que faci, és un gran director, entregrada molt a casa, i creiem que hauria de dirigir més, i sobretot, sobretot, sobretot, clar, protagonitat per l'Oriol Genís. L'Oriol Genís és un dels actors, diguéssim, amb personalitat, amb carisma. Revol·lació, potser. Ho dic perquè l'altre ja ho guanya el premi de la crítica, també. No, ara et confons. L'Oriol Genís, no. Doncs amb l'Oriol Pla. Ai, calla, m'he convocat. L'Oriol Genís ja ha passat a les 50. Sí, l'Oriol Genís no. Estava guai a Gerd. Aquella que van fer la TNC, la Senyora Tenies. L'Oriol Genís és un actor d'aquests que porta molts anys pels escenaris, ha treballat molt amb el Xavi Albertí, va estar a l'època del T6 fent, potser, 12 obres de dramaturgs joves, i és un actor que a mi m'agrada molt, perquè tant pot ser de drama, comèdia, sexuelles, cabateres de l'Albertí, en aquest cas, aquest text, que aneixen com tragico mèdia, perquè és un pare que se li ha morat el fill, i està en alternatori, amb el cos del fill mort, pullat, allà, present, de pres present. Però allò és alternatoni, o és la sala de despullarolla un i tu di allò que fas tu? Pot ser exacte. Potser una mica tot, perquè pot ser alternatori, sala de vetlla, o això és que el fill li s'han fet l'autòpsia. Això, això. I llavors és un monòleg, gairebé és un monòleg, perquè ell es passa els primers 40 minuts parlant ells sols, i llavors sí que el fill a la zona pari intervent. I el tenint és molt bo, és molt bo, perquè a més és aquest text fet per un actor justet, no, no. I, bé, no. És un text difícil, no et diré que no, és un text... Els italians això ho fan molt, perquè clar, els italians tu pensa que el pes de la cultura, de l'art, de la religió, vull dir, ho tenen allà tant, és com una llosa que tenen a sobre, i llavors és un home, creusant d'aquesta classe baixa, així, mig kinky, mig delinqüent, que fa contrabando, que fa trapicheos, però llavors, parlant amb el seu fill, tots són referències com mitològiques, de la Grecia mitològica, de d'art, de creuar, no, el riu, l'estany, l'estigi, no, com feien els morts abans, o crec que li posaven una moneda sota la llengua, perquè és el preu que has de pagar, no, la moneda, en el barquer, que et passarà a l'altra banda, i llavors és un text molt poètic, molt potent, però com a mateix temps també té... És aquesta cosa italiana molt bona, perquè és una cosa molt bona, perquè és una cosa molt bona, perquè és una cosa molt bona, perquè és una cosa molt bona, perquè és una cosa molt bona, perquè és una cosa molt bona, perquè és una cosa molt bona, perquè és una cosa italiana molt, molt popular, molt col·locial, i el pare et fa de la mare, et fa del... perquè és una cosa que el fill estresvestia, i estresvestia i es prostituia, és a dir. L'eudidó, a més això l'Itàlia, l'Itàlia del nord, Milà, que és una molt conservadora, molt pica... Perquè de quin any és aquest text de l'Antonimo Tarantino? Aquest text és dels anys 90, ara exactament, no sé per què és dels anys 90, perquè el Tarantino, de fet, era un pintor, és artista, i va començar a escriure com molt gran, amb 50 anys així, amb aquest del 98, 90 i pico. Molt recomanable, a més, per veure-lo, i el Genís. El Genís, a més, el que ens agrada molt a casa, és que és un actor amb personalitat. Sí senyor, sí senyor. Perquè molts cops passa que els actors són una mica correctes, i crec que els actors, en general, són correctes, però com una mica hem de canviar, però és una mica... L'estif busquem-hi d'aquí català, no? Ah, mira, ben vist, té una... Ben vist. Bé, escolta... Ben molt ben vist, m'ha agradat. Això ara aquí n'ha estat bé, aquí. Mira, una forna festival. El tio Lassuinton és un actriu que et pot agradar més o menys. En mi m'encanta, és un actriu amb personalitat, no? O això d'estif busquem-hi, o... Doncs, escolta, el vespre és de la Bea Trené. Berge, el teatre i negre, no ho sabem. Acadèmia. Acadèmia fins al dia 17 d'abril. I acabem amb un altre espectacle, a veure... Vinga. Fem un espectacle, són molts espectacles, Oriol, que estem parlant de la mostra d'igualada que es fa, justament aquest cap de setmana, la 27ª edició de la Fira de Teatre Infantil i Juvenil, que és un èxit, i que diuen que és una de les millors fires de teatre infantils i juvenils de l'estat espanyol. Exacte. Exacte. I, a més, ara també la nostra Generalitat de Catalunya està potenciant molts, que són les Fires Estratèctiques, i les Fires Estratèctiques en Cultura, que són 6. Enยou, qui li agrada més. Fires Estratèctiques. I el aggregat també ve per entendre can flesh maneja. I aquí també et conviden a dormir? No, aquí vaig a dormir, no, perquè van igualades. No, conserva, però... Podem fer-ho, per què no? Però això, i llavors igualada es podran veure estrenes de grups d'aquí, de Catalunya, d'Espanya, també hi ha grups italiens, de França, i és de dijous, es diuen menja, aquestes setmanes. Escolta, i abans d'acabar, recomana'ns alguna cosa, perquè clar, no recomanaré molt l'estrena d'en Gruna Teatre. En Gruna Teatre és una companyia de Sabadell, que són amigues meves, i que fan estrena en un espectacle, que és un lup musical. Sempre estrenem, no? Aigualada alguna cosa, en Gruna? Sí, clar, perquè la cosa és que t'agafin l'aigualada està molt bé, perquè estrenes, i si l'estrena va bé, allà tens molts programadors d'Espanya i d'Europa, que si la cosa va bé, doncs són molts bolos, perquè al final, el vull entrevistar-te al Pets Ferrer, que és el director de la mostra, que això m'agrada molt, perquè el Pets Ferrer és un actor, és un currante, i és de la companyia Ferrer Brothers, que fan coses d'infantil súper xules, i es fa fars de fer festivals per tot el món, i llavors, ell, de l'any passat, és el director d'aquesta fila, d'aquesta mostra d'igualada, per tant, ell sap molt bé el que és, això, carregar una furgo, descarregar una furgo, muntar focus, i de fet, l'altre setmana estaran al TNC, els Ferrer Brothers, en un espectacle que es diu Tripula, que en parlarem, que passa dins d'un globus aerostàtic. Oh, escolta. Jo hi n'hi he, a l'entrena, hi n'hi he, matinal, a les 11 del matí, amb els col·les, vull dir, però és un globus estàtic que ho fan a la sala de tallers, diguéssim que els fan treure les sabates, els nens, els espectadors, i entres com a dins dels globus, i tot allò passa dins. Oh. En el Ferrer Brothers és una companyia molt bona, que porta molts anys, currant, i això ja la mostra, ens ho recomano, per exemple, això, t'he dit, és una teatre amb l'UC, és un espectacle amb música en directe, amb fellow flauta. També hi seran los monhecos, que fan una alància així física, molt divertida. També faran, mira, això està bé, aquest any hi ha part juvenil, hi ha l'escurtxa de l'Igualada, faran obres més destinats a adolescents, hi haurà l'horari o plà, el que deies tu abans amb Ragazzo, hi haurà també l'horari o plà amb els músics, que fa una cosa que feia Llancia, el que està molt bé, també venen coses de França, d'Itàlia, hi haurà un Hans Eligret, fet amb actors d'aiximdiscapacitats, hi ha també molt la part social, la inauguració és el dijous de la nit, hi ha un grup d'aquí de persona que diu un bàsquet bit, que fan, com, performance, concerts, amb dius altres de bàsquet, dius un fet amb joves de l'Igualada, amb exclusió social, vull dir, clar, no? Hi ha molt de tot. Mireu el programa, entreu a la web, la mostra d'Igualada, hi ha coses gratuïtes, hi ha coses a places, hi ha coses a teatres, i aneu i tu, que l'Igualada. És el poble de Valloll, i sempre que pensi a Igualada, penso en el poble de Valloll, perquè el gran Ferran Monegal ho deia, el poble de Valloll, i després el gran tècnic d'això, Víctor Uller de la competència, bueno, que el fem i no hauria absoluta, sempre que parlàvem de qualsevol lloc, Lleia, el poble de Valloll, el poble... Totes els pobles de Catalunya són una mica el poble de Valloll, també. Què passa, també, amb el poble de Valloll, que Igualada, sempre ho diuen els Igualadins, clar, que pot ser copiada, pot ser imitada, però mai serà Igualada. Oh! Doncs amb aquesta frase acabem l'espai. Oriol, moltíssimes gràcies a la setmana més per haver-nos atès, i vinyums que ve més teatre, i si el voleu seguir, núvol.com amb la puntador, eh, i també Twitter i tot això que fas tu. Twitter, la puntador, sí, seguiu-me molt, va, sí, va. Segueu-me el Twitter, la puntador. Segueu-lo, seguiu-lo. Oriol, que vagi bé. Bona nit. Bona nit. 5.42 de la tarda anem cap a l'espai d'història de Sant Just. Del teatre, de les arts escèniques, passem a les arts una mica, també, dels nostres avantpassats, que és, amb el Manel Ripoll, la història de Sant Just, Manel, què tal? Bona tarda. Tot bé, Manel? Sí. T'has tancat el cabell. Sí, sí, vaig anar aprofitant, que vam fer la setmana santa, i vaig sortir d'armar la setmana passada. Ah, és veritat, que ho vas fer de roma, tot i que Sant Vicent dels Hors. Sí, tot i que porto cas, que no es veu si ho porto al cabell llarg o curt, però... Com va anar el de Sant Vicent dels Hors? Bé, bé, bé, com cada any. Va haver la possessora de silenci, també vam entrar l'acte que fem dins de l'autosacramental, i després hi va haver un petit... Cercaviles a la tarda dels romans, que anava i engrescant l'ambient. Això també és una mica teatre, eh? Sí, bé, no s'ha agradat molt la gent que ho fa, dir-li que fa en teatre, però... No, perdó, perdó. El van tot en les distàncies, no? La recreació concretament, a quin passatge, un correspon? Bé, nosaltres, el moment que entrem, és el moment en què Pons Pilar llegeix... en el moment en què el nostre centaurió llegeix la condemna a Jesús. Hòstia. El moment en què condemnen a Jesús, és el moment en què es queden tots els armats allà dintre, sí. La creu, no? I després suposo que hi ha la creu i tota aquella història. Quants armats eren? Aquest any eren llancers, devien ser unes 15, i en total entre les noies i la banda i això, igual a uns 25, 30, o no que era així. Sí, sí, sí, no, està molt bé. Els armats de Sant Vicent Ralsors. Sí, sí. Bé, va, anem cap a comentar història de Sant Jus, com deien que ja fa uns dies els altres agents ja saben que estem parlant dels orígens de la nostra paròquia, Sant Jus i Pesto, tot molt eclejàstic, eh? Sí. Avui amb el tema romans, amb això, hi ha diferents hipòtesis sobre l'església de Sant Jus des del segle XVI. Vam comentar, no? Comentàvem des de la primera església que hi podia haver hagut quan els primers documents que tenim de Sant Jus, del 986, del 981, del 960, el primer toc que es va recuperar després, doncs com deia que ell església en aquells principis, vam veure que no teníem molta documentació a la zona de Barcelona i vaig llobregat, llavors vam marxar cap a la zona de la Seu d'Origell i vam fer un mica de hipòtesis, i el que passava allà també podia passar aquí. I el que ens hem quedat una mica, ara seria que és el que parlaríem avui, és que tenim un document del 1571 que ens parla que l'església ja està molt malmesa i s'ha de tirar a terra. I es torna, però, reformes integrals. La van tirar a terra, i al mateix lloc, la torna a netxacar, llavors tenim aquesta edat d'aquí, i era veure una mica, abans que això passés, quines reformes més no tan dràstiques, s'havien dut a terme a l'església original, fins al moment en què es decideix ja deixar-la per impossible i fer aquest contracte d'obres nou, que és el que anirem tractant en posteriors programes, perquè, i això és curiós, l'altre dia que em preparava l'escrit, teníem dos documents que parlen d'aquest contracte d'obres, que estan guardats en dos llocs diferents, i primer comentarem un, i després comentarem les diferències que hi ha en l'altre document. Bé, per cert que l'església de Sant Josep Pastor, abans del 1569, quan va ser derruïda, per primera vegada, rebut diferents visites pasturals des del 1182, data en què tenim el nom del primer mossèn de la Paròquia. A mi m'ho sent coneguts, m'ho sent que està documentat. Al final del segle XII és el Clerg Bernat, que servia a la paròquia de Sant Josep Pastor, el primer que em dius tu, que hi ha un document. Bé, anem cap a les obres, perquè les obres... La primera constància d'una reforma que es feu a la paròquia, no la tenim el 5 de setembre del 1366, en una visita que va fer el bisbe de Barcelona, d'acord, ell ve a veure la paròquia o es transcriu la següent nota, que demana que es fes una finestra a la part de Ponent, bona i suficient, tenint en compte que aquesta església era massa fosca. És veritat, que ja vam comentar que potser deixàvem una mica enrere, aquella època potser... És romànic, és romànic. Sí, és romànic. Fosca i tal. Potser ja tocava una mica el gòtic. O què? Amb una mica més de llum. Llavors, això és el que demanava. De fet, en aquesta visita també es va donar conèixer l'estat de la Torra Turris, que es contigua a l'església, i que també amenaçava en caure, motiu pel qual també aquest mateix bisbe, el que va escriure, que es va menar a reparar-la pel gran perill, que comportava tant per l'església com per la rectoria. Aquestes són les dues primeres reformes que tenim, que ens indiquen que a l'església ja feia bastant segles, que estaven funcionaments, i aquesta torra amenaçava ruïna. Si s'havien de canviar ja els tipus de finestres que hi havia, que ja feia anys que estaven funcionant aquesta església, i aquestes van ser les primeres remodelacions que va patir la perroquia dels Sants just tipes tot. Bé, continuem, perquè després hi hauria una altra reparació. Aquesta ja és més no tant de la estructura, sinó de la distribució interior de l'església. Sempre hem tingut l'altar major dedicat als Sants just tipes tot. I en aquest cas, en la visita pastoral del 1438, es fa esment no d'aquest altar major, sinó d'un altar lateral, que estava dedicat a San Abdó i San Sinent, el qual es comenta que es trobaven sorrat, i per aquest motiu, a l'11 d'octubre del 1444, es feia reconstruir i restaurar per part dels proms de la perroquia l'altar dedicat a aquests Sants. I més endavant hi ha més reparacions, perquè estem parlant del 1444, però jo no sé si hi ha més reparacions abans que s'han derrotllat el 1571. Així són reparacions que valgui la pena esmentar o que fossin considerables com aquestes que hem comentat, que no, hi ha el següent document que trobarem, serà el del 23 de novembre del 1569, i la certificació notarial en la que es detallava que a dia 2 d'abril de 1571, el mestre de cases Lleonard Bosch, David la Franca del Penedès, s'han pres a fer i està construint la nova església de Sants justes verds. De fet, per dues termes, una obra de tal magnitud va caldre que, en van teroritat, el 4 de juny del 1570 hi hagués un acord per dur a terme un sindicat entre membres de la Universitat de Sants Justes Bern, juntament amb els obrets de la parròquia. Què creu això dels membres de la Universitat de Sants Justes? Sí, això és important tenir-ho en compte, perquè... I el primer que ho vaig llegir, vaig dir, mira, Sants Justes tenia un lloc que la gent de Bastolla era una universitat. A l'època, a l'entorn de 1500, la universitat era com anomenar l'ajuntament o el grup de gent que reunia i decidia pel bé del municipi. D'acord? Se'ls anomenava la Universitat. D'acord? Ah, va, d'acord. Llavors, segons aquest primer document, que és el primer que treballarem i comentarem avui, que és aquest document notarial, que està guardat al Col·legi de Notaris a Barcelona, aquest primer document notarial, doncs ens parla d'aquesta primera reunió, aquest primer sindicat que se n'anomena aquí, per una part a l'Universitat de Sants Justes Bern, els obrets de la Parròquia, reben el vestit blau de tant el reverents i administradors al moïnès de la Pia del Moina, perquè en el fons la Parròquia es devia el senyoriat que tenia la Pia del Moina de Barcelona en aquestes terres, i també els senyors temporals, per veure l'evolució dels senyors faudals de l'època, del terme de Sants Justes Bern i de la Parròquia. De fet, aquest acord és curiós de rellegir i comentar, quasi bé, només de 500 anys més tard, perquè també en situa una mica amb el que passava l'època. Com estava distribuït una mica... Aquest acord va permetre, per exemple, convocar, com dius tu, aquests veïns de l'Algairat, per parlar de la Nova Església, i es va aprovar el 7 de juny del 1570, un impost a tots els veïns que hi havia en aquell moment de Sant Just, que no passava de la 50... No devien ser molts, devien ser i 3. Iguals 150. Un impost d'un 20 sobre les collites, o sigui un 20% de les collites dels pagesos que vivien a Sant Just d'Esber fa 500 anys, per tal de sofragar les despeses de les obres de la Nova Església. Per tant, era com un impost especial, no? Sí, un impost que es va, com un híbit de l'època, i va decidir que per poder emprendre aquesta obra d'aquestes magnituds, calia que tots els veïns del municipi hi col·laboreixin, i es va fixar aquest import de un 20 de les collites, aniria destinat a sofragar aquestes obres. Després també hi havia una altra data, que de fet no paraven de fer reunions, perquè al 7 de juny vam fer aquesta, d'acord? I al 11 de juny, al 1570, vam fer una altra amb tots els caps de casa, amb quina finalitat? El primer de totes... El 4 de juny es reuneixen i deixen com ho faran. El 7 de juny es fixa, que hi haurà aquest impost, i al 11 de juny el que es fa és informar, que haurà de pagar l'impost a tots els caps de casa del municipi, doncs se'ls fa oficial o se'ls notifica, que hauran de contribuir amb aquest 20 de les collites, durant 5 anys, no és un impost, sinó durant 5 anys hauran d'anar a pagar 1.570, 21, 22, 23, 35, 5 anys, pagant aquest impost. Per tant, aquests ingressos, les pagesos s'enjusten, es va aprovar a fer la legulla, per alguna forma, a les obres, i entre les dates, per tant, del 16 de gener, del 1570, i al 20 de juny, del 1570, es van derrucar l'edifici original de l'església perroquial. Aquesta és una mica... No tenim la data exacta en castiguer de terra, és que el 16 de gener encara estava en peu, i al 20 de juny, després de que s'han arribat a tots aquests acords, i que es podrà tirar endavant, ja s'ha notificat que l'església ja estava derruïda, i que ja es començava a cimentar la nova estructura. Per tant, com veiem, que el 1570 és aquesta data important. La història de l'església de Sant Justi Pesto del nostre municipi. Perquè, de fet, no diferirà molt l'estructura que dirigiran el 1570 del que tenim avui en dia. És gairebé igual l'estructura de fora. Potser per el temps que havia estat, i perquè estava molt malmesa, la banda de la Tira Terra. Exacte, ja es va dir que no es podien fer més reformes com s'havien fet anteriorment, la Tira Terra, i l'estructura serà molt semblant a la que tenim avui en dia, sempre parlant de la part de fora. Però per fora l'estructura no ha canviat en gran mesura des del 1570 fins avui en dia. Tot això no ens inventem nosaltres, és l'únic que està recullit en part amb el protocol del contracte que ja ha notat el manual del notari de Barcelona, Llorenç Sotelell, en data del 20 de juny del 1570. Per tant, això són uns documents que en el seu moment es van trobar i que feien referència a l'església de Sant Justi. En ell què s'hi detalla? En ell, i aquest és el primer que comentarem avui, s'hi detalla els noms de dos Sant Justi, Pau Modulell, Menors de Dias, menors d'edat, i Geron i Cardona. Els Modulell i els Cardons són dos condoms. Tot a la vida hi ha instal·lacions. Hi ha coneguts de Sant Just. Ancestrals, que sí. I per tant, aquests dos veïns de Sant Just s'anomenen per tal de portar l'administració de les obres amb el vist i plaut en de la Universitat de Sant Just Desben, com de la parròquia. I llavors, en aquest document, també hi consta el nom que hem comentat abans de lleonar-vos, que era mestre de cases, habitant de Barcelona, però procedent de Vilafranca del Penedès, com a mestre d'obres d'aquesta nova església. Aquí anirem trobant tota una sèrie de punts, que no es comentem tot, hi ha més de 20 punts. Perquè en aquest document hi havia diferents qüestions. Per exemple, com havia de ser el nou temple? Sobretot la distribució interior de dintre, com havia de ser? Hi havia de haver, això és com gairebé totes les esglésies, però es detallava el que hi havia de haver. Hi havia de haver una nau central, hi havia de haver capelles laterals, no especificava quantes, d'acord? Hi havia de haver unes voltes, hi havia de haver la zona del cor, una sagristia, la trona, que és la zona on es sentava el mossèn, unes taulades, unes portalades, unes obertures i uns gruixos de parets. El que detallava i el que s'hi demanava el mestre de casa, hi ha un herbós que tingués en compte a l'hora de dubar termes aquesta estructuració de la paròquia la parinterna i sempre en pedra de la muntanya de Montjuïc. El que tenim aquí és pedra de la muntanya de Montjuïc, segons comptava en aquest contracte notarial. Em sento una mica dins el llibre del català del Mar, del Defensor Falcones, però una mica de la catedral de... De Sant Jordi. Això és la zona de la Vall de Sant Jordi. Perquè allà també la Roca venia de la padrera que hi havia a Montjuïc. Tot això que està relatant i que està en aquest document d'aquest notari de l'1.570 també deia, evidentment, el cost. Quan es costava, així també com les reformes de pagament que seria necessàries per poder pagar el mestre d'obres, que era Lleonard Bosch, que és aquest home de Vilafranca, comentaves per part de la Universitat de Sant Jordi, no la Universitat, sinó que és aquest membre, consell del municipi. Escolta, en una anècdota també s'estipula que, mentre durin les obres, tant Lleonard Bosch, que és el mestre d'obres, l'arquitecte, com la seva família, se'ls oferirà el lloc per viure com una provisió de llenya necessària. És una cosa interessant, perquè aquest home se li va pagar. Aquest home se li va pagar l'allotjament aquí a Sant Jordi, i també la llenya de casa. És important. Així, en conjunt, l'obra que es va dur a terme aquell 1571 reflecteix en gran mesura l'actual temple perroquial. No ha canviat molt de la part de fora? No, com dius tu, he llevat algunes reformes o ha afegit tots. Que s'hagi pogut dur a terme. Jo em vaig documentar un, per exemple, del 1752. Hi ha una finestra amb una reixa de ferro forjat a la part posterior de la Sagristia, que porta la marca del 1752. Per tant, aquella zona es va reformar l'entorn del 1752, però no hi ha grans reformes de estructura que s'hagin anat detallant al pas del temps. Per tant, per això tenim aquesta idea que la perroquia, més o menys, havia de tenir la mateixa fasonomia, el 1571 o 72, quan es va acabar, que avui en dia. Bé, doncs Manel, també cal fer constar que l'Arxiu de Protocols de Barcelona es conserva un contracte d'obres, de l'adventada església perroquial, al qual conté diferències. La setmana que ve, si avui hem comentat aquest protocol del contracte que tenia el notari, era la part notarial, i la setmana que ve comentarem és el document que es guarda a l'Arxiu de Protocols de Barcelona, que seria el document que tenia l'Església, un document més administratiu, i hi ha algunes diferències que compararem com és que en un lloc diuen una cosa i en un altre diuen una altra, com sempre, hi ha dues versions. Avui hem après una mica més de la nostra història aquí a Sant Just, amb el Manel Ripoll, concretament, que a l'any 1570 es va tirar a terra l'Església i es va construir la que actualment tenim, per tant, tenim una església, això és així, de més de 500 anys. La estructura de fora seria aquesta, sí. Molt bé, doncs escolta, Manel, et quedes avui de tertulia? Sí, avui sí. Avui, molt bé, Manel, així m'agrada. Com un bon perico. Com un bon perico. Fem una pausa per la publicitat, ahir per la publicitat, perquè és una mica publicitat que li fem nosaltres, també, ells, algú ja té la Catalunya Ràdio, i tornem d'aquí uns moments amb la tertulia esportiva i amb el Sebas, amb el Rafa, amb l'Oriol... Hola, hola, Sebas, en fi. Bueno, avui... avui rejarem o no? Avui complereu, eh? Catalunya Ràdio. Les notícies de les 6. Bona tarda, us informa qui li en sabria. Hi haurà més noms en els anomenats papers de Panamà, i no es descarten noms vinculats amb Catalunya. Això ho hem sentit avui al programa a la tribu de Catalunya Ràdio, en acortades. Sí, Marc Abra, una de les dues periodistes de l'Estat espanyol del Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació és qui ho suggeria. Aquest és l'organisme que ha treballat durant un any amb els 11 milions de documents filtrats. De un any de trabajo s'ha de moltíssimos noms, i podéis esperar, por lo menos durante toda esta semana, que viene un montón de noms más, algunos conectados con Cataluña, que seguro que serán tanto más de interés que el nombre de mes. Les autoritats fiscals de diversos països entre els quals Espanya diuen que investigaran el cas. A la llista de clients del bufet d'advocats que va crear les empreses per avedir impostos i blanquejar diners, hi ha 140 polítics de 50 països diferents. Vladimir Putin no hi apareix directament, però sí alguns dels seus principals col·laboradors. Mentre està en la família de Leo Messi, diu que mai van fer servir la societat que atribueixen el jugador en aquests anomenats papers de Panamà. Sí, segons un comunicat, els seus advocats estan estudiant mesures legals contra els mitjans que han difós la notícia que el vincula amb la societat l'objectiu de la qual era avedir impostos. El comunicat diu que la societat paramenya, a la qual les refereixen les informacions, deriva d'una antiga societat que van dissenyar anteriors assessors fiscals de la família Messi, però que tot plegat ja va ser regularitzat en el seu moment. Notícies veus, Montse Cuadran. M'ha posat d'acord amb Esquerra Republicana per la emoció sobre la declaració de ruptura del 9N, que aquesta setmana podria debatre el ple del Parlament. En declaracions al oracle de Catalunya Radio, el diputat Venet Cellelles m'han tancat dins de Junts pel Sí no hi ha un posicionament comú sobre l'emoció i apunta que ja s'han posat d'acord amb els republicans. Jo crec que com a CUP en un sector de Junts pel Sí ja ens hem posat d'acord i ara falta que Junts pel Sí acabi de fer la seva feina interna i acabi de tenir una posició unitària. A mi no sí, ho ha estat parlant amb Esquerra. Jo crec que dins de Junts pel Sí és una coalició, això us ho explicaran millor ells, però en qualsevol cas, com ho veig, no hi ha una veu única. El líder del PSC Miquel Iceta rebutja l'oferta del coordinador general del PP català Xavier García Albiol de negociar un nou finançament per Catalunya amb ciutadans. Particular una proposta de finançament pròpia dels partits catalans constitucionalistes. Mentre es mantinguin les declaracions del ministre Montoro, atribuint a les comunitats autònomes la responsabilitat única i absoluta en el creixement del dèficit. Quan som víctimes d'una imposició d'uns límits de dèficit injustos, no tenim res a parlar. Bona tarda. L'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya ha detectat a través de la xarxa d'alerta sismica. El moviment ha passat a 3 quarts de 4 de la tarda. Ha tingut l'epicentre a la població de Vilanova de Prades de prop de 130 habitants. Es tracta d'una zona muntanyosa de la Serra de Prades. Segons els últims mesuraments oficials, es tracta d'un terratrèmol de petites dimensions amb una profunditat de 4 quilòmetres. Els tècnics apunten que la baixa magnitud fa que hagi estat gairebé inapreciable per la població. Ricard Vullgas, Catalunya Radio Tarragona. L'enciclopèdia digital Viquipèdia ha estat condemnada a pagar una indemnització d'una associació d'artistes que l'ha denunciat per violació de drets d'imatge. Els demandants acusen al portal web d'haver publicat d'imatges de les seves obres sense el seu consentiment. Tot això ha passat a Suecia, on el Tribunal Suprem ha donat la raó a l'associació defensant els drets d'imatge dels artistes gràfics i plàstics. La justícia s'ha mostrat a favor dels drets dels artistes argumentant que si Viquipèdia posa disposició dels internautes, imatges d'obres de forma gratuita, és una acció molt contraproduent, diu, pels seus criadors. La cooperativa vinícola de Nulles a l'Alcam recupera el Xarello. El Xarello vermell en un nou vi que comercialitzarà aquest estiu. Dos restaurants amb estrella més xelent la patrinaran. Manel Sastre. Bona tarda. Es tracta d'un vi procedent d'una hectària de vinyes de més de 80 anys. Són en total 2.500 ampolles d'una veritat que té unes característiques que el fan únic, Joan Castellví és el gerent de la cooperativa de Nulles. Perquè és una veritat que és autòctona i que queden molt poquetes vinyes i nosaltres el que estem pensant és que sigui un vi amb una certa exclusivitat, no exclusivitat de preu, sinó exclusivitat en quant a qualitat, en quant a singularitat. Els restaurants amb estrella més xelent, en Rincón de Diego i Can Bosch, l'oferiran a les seves cartes per promocionar-lo i prestigiar-lo. Manel Sastre, Catalunya Ràdio, Nulles. La quarta lliga de Camp Nou. La quarta lliga de Camp Nou. Esport, suri al Moner. Bona tarda, en marxa la roda de premsa de Diego Pablo Siméon, entrenador de l'Atlètic de Madrid prèvia al partit de demà el Camp Nou de Ngado de los Quarzes a final de la Lliga de Campions. Siméon diu que coneix bé el Barça, que no espera sorpreses en el joc dels blaurans. L'horoguaia Diego Godín, que també ha parlat, diu que venen a guanyar al partit. A aquesta tarda hem sentit el blau grana i xeràrpica i que està convençut que demà veurem el Barça de les grans ocasions i que més els blau grana guanyaran la Liga. En ciclisme al Morcià, Luís León Sánchez de l'equip estant a guanyar l'esprit, la primera etapa de la volta, ciclista del País Basc, entre Echeverria i Marquina. Sánchez és el primer líder de la prova basca. L'Espanya l'ha presentat a legacions a la segona tarjeta groga que va veure i Rubén Duarte a Málaga, la cinquena pel lateral. A la Liga avui estan a la jornada primera, me'n llevan Sporting de Jijón i a la segona, amb l'Atlètic de Bilbao B. Obiego. I entenis la victòria de la nova Jocovic del Masters Mil de Miami, li he permès superar d'un títol el record de Rafa Nadal. Ara el servient té 28 i continua com a número 1 del món. Tornem a la set, el Catalunya ve esperant totes aquestes notícies i algunes altres. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 6 minuts us parla Cristina Vargas. El ple del mes de març ha aprovat amb els vots favorables de totes les formacions i amb l'abstenció de convergència en la modificació de l'ordenança fiscal de l'escola AbraSOLT. De la mateixa manera es va aprovar l'actualització dels preus, els serveis inclusos a la taxa de cementírit de nínxols i tombes, amb un increment d'entre 2,5 euros i 8,5 euros, també la taxa de noves connexions entre els habitatges i el clavegaram, la taxa que ha regulat la judicació d'honor turbà amb una bonificació del 50% a les persones aturades i l'eliminació de la taxa per expedició de documents administratius. Una altra puna aprovat amb tot el vots favorables i amb l'abstenció de convergència va ser l'atremitació per imputar el presopost de 2016, la despesa d'unes factures endrades al registrat municipal de 2015. Més coses, el Baix Llobregat posa en marxa un únic telèfon per les consultes de salut sexual. Aquest col centre programa les visites de ginecologia i obstatricia per a 15 municipis, es tracta del 671-57-19-90, on un equip de 6 professionals han rebut formació específica per atendre les consultes. D'aquest canvi és la millora de l'accessibilitat telefònica al servei, així com de les programacions de visites relacionades amb la salut sexual i reproductiva. I una punt més, s'anjust s'assuma a les promocions del supermés oferint 3 activitats. El Baix Llobregat ha arrancat el mes d'abril més familiar de la història amb la campanya del supermés. Entre aquestes destacen activitats com ara fer rutes amb bicicleta pel Delta del Llobregat, pasturar un ramat d'ovelles o fer un recorregut per viatjar al món subterraní de les coves de Montserrat a Cullbato, entre d'altres. A l'hora de visitar la Casa de Cultura de Can Xinastà, el mirador de la Xamania del Walden i també la penya del Moru, trobareu tota la informació i també les promocions d'aquesta campanya literada pel Consorci de Turisme del Baix Llobregat a la pagina web al supermés.cat. I aquesta està tota la informació per ara. Nosaltres, com sempre, tornem a partir de la set amb els anjos notícies a Dició Més Prà. Jo soc de bàsquet. Jo soc de futbol. Jo soc de humble. Jo soc de voleit. Jo soc de hockey. I tots som del Jogem a Casa. Tota l'actualitat esportiva de Sant Jordes Bern al Jogem a Casa, cada dilluns de 2,48 i fins a les 8 del Desperar, a Ràdio des Bern. No t'ho perdis, som el millor i únic programa d'esports de la ràdio. Gràcies. Gràcies. Us esperem. Cada dilluns de nou a 10 del vespre tenim una cita amb Ramon Vineu, si us plau. Una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys, 20 o 50. O, si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a Ràdio des Bern. L'oantic és millor i més divertit. Gràcies. Ràdio des Bern, cada dia més a prop teu. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies per plou. Gràcies. Vostèònà. Vull recordar que com va ser el criticisms del partit. De moment, dic que el Barça pot ressonar els 3 punts. El Barça no està acostumat a que li remontin els partits. El Barça se'l va veure que va començar el partit. Sembla que anava a mig gas, però tot això dominava el partit a l'inici. És cert que els 20 minuts, 25 minuts, el Madrid va aconseguir igualar el partit. A la segona part també estava bastant igualat el partit. I amb l'1 a 0, semblava que el Barça estava més a prop del 2 a 0, que no de l'empat a 1. El gol de Benzé va fer molt mal. El canvi d'art de Turamparra, que va fer molt mal a l'equip. I els últims 20 minuts, mig hora, són bastant preocupants pel partit de l'altre dia. En tot cas, el Barça té una distància important. I si no fa el tonto a Noeta sense Suárez, si no fa res estrany, aquesta lliga tampoc se li hauria d'escarpar. Però coses més rara s'han passat a la història de la lliga i al Barça també. Jo crec que la lliga s'hagués guanyada. Vull dir, el Barça hauria de perdre 3 dels 7 partits que queden jugant a 4 cases. Només que guanyis un de fora i els 4 de casa, el Barça és campió. A part de que també has d'esperar que el Madrid, l'Aletico i l'Aletico ho guanyin tot. I això ja ho veurem. Jo, respecte al partit del Barça, faig 3 a punts. Primer, jo crec que uns van jugar al clàssic, que són al Madrid, i el Barça va jugar un partit més. El Barça em va estranyar molt la manera de jugar. En el context global del partit, ara filaré prim amb detalls, però jo vaig veure un equip apàtic, un equip força desconectat, un equip que parla embolgarment, com si se li sudés el partit, perquè el partit important és el de demà de la Champions. Jo crec que el Madrid, en canvi, com que sap que està a semifinals, que té un entrenament al dimec que és el camp del Bolsburg, perquè, fes-vos la idea que si no queda 0-5 al partit, poc li faltarà. Bueno, espera! El Madrid va sortir a jugar al clàssic, com si fos un clàssic, i, en canvi, el Barça va sortir a jugar com un partit més. Jo crec que el Barça va dominar el partit els primers 30 minuts, va amb un 1-0, amb aquell l'ornava estreient un parell de pilotes monumentals, i que, a partir d'una jugada polèmica que va perjudicar el Barça, que és una falta de Sergio Ramos foralaria que hagués deixat el Madrid amb 10, perquè era una falta com una casa de pagès, el Barça, a partir d'allà, es descentre, i el Madrid ja va començar, al final de primera part, a buscar una miqueta. El Barça va tenir la sort d'adventar-se, però és que el Madrid va empatar el cap de 3 o 40 minuts, és que va empatar l'instant, i, a partir d'allà, joc dels dels propòsits. El Barça perdent pilotes, ja et dic jugant a contenir el temps, el Barça alineava molt bé l'empat, el Madrid no, li van malalt un gol al veïl, i fins que el final va acabar l'onadors al Ronaldo marquant el final. Jo, repeteixo, jo per mi crec que un va jugar un partit més i un altre va jugar un clàssic, i jo també crec que si el Barça m'ha dit que hagués estat la setmana següent del partit d'ultim de Lliga, que el Barça guanya, perquè venia molt endullat, el partit del Perón aquest. No, moment, Marc, moment. Jo no crec que el Madrid no li ha anat empat. Justament perquè amb empat a un, el Madrid fa un parell de canvis i es tiren el terra, perdent temps, o sigui, amb empat a un, això. Jo crec que no li anava tan malament empat. Per això el Barça va jugar a contenir. M'agradaria escoltar-vos-hi tots, abans d'entrar una mica amb el debat, i crec que la clau va ser el canvi que fa... Tinc per arredaturant. Raquític estava físicament fos, però sí que és cert que durant 60 minuts va donar-ho tot per contenir els regals. Exacte, va ser una rada, perquè Arda no va estar defensivament correcte. Llavors, a partir d'aquí el Madrid, va veure que les bandes eren un culadero, Carbajal i Marcel els van incorporar, de fet, els dos vols venen d'incorporacions per banda, i no crec que el Barça... Jo no estic d'acord amb que el Barça jugués un partit més. Jo crec que el Barça va fer una primera part molt decent i va estar dominant la pressió molt intensa des del principi, fins que es van acabar les forces i els laterals ho van veure Marcel o Carbajal. Torno a repetir, van fer un molt bon partit, i Bailey i Cristiano esperaven que arribessin pilotes, i llavors van arribar els dos vols a partir d'aquestes jugades de contra que el Barça no va saber comptar. Les bandes van ser un culadero tot el partit, només quan es van acabar les portes. Estan analitzant el partit i tant. És pura droga de partidors. El Barça, dissabte, va fer un partit ridícul. Que em digueu, que el Barça li va bé a l'1 a l'1. No, és un Barça a Madrid. El Barça, el dissabte, li havia de fotre 6 al Madrid. Perquè que em diguis que el Barça... El Barça està en condicions d'eficar 6 vols al Madrid. Si aquests tios estan fosos, si tu em dius, en 60 minuts el Barça va quedar fos. Rhaquític. Si el Barça aguanta 60 minuts... El problema és la MSN, que no va aparèixer. Si el Barça, en 60 minuts, no és capaç d'aguantar a un equip, que en principi és bo, és un equip de primer nivell... No crec que el Madrid sigui un equip bo. O que li pot plantar cara al Barça, si el Barça només aguanta 60 minuts aquest any, aquest any no guanyem ni un títol. Però no pots passar a dir ara que perdràs tot per perdre un partit. Jo el que dic és que... El Barça no va jugar el partit com si fos un títol. Jo el que dic és que si el Barça no surta a menjar-se al món dissabte, quan sortirà? Demà. Us tot el que dieu, us ho compro, si demà el Barça fa un partit espectacular. Us ho compro. El Barça, pateix, no fa un bon partit. Em parlem dilluns que ve de demà. Si demà el Barça fa un gran partit, és que ens va prendre el pèl dissabte. Seria bona notícia. Si ens prenen el pèl dissabte, us dic, són uns cabrons perquè és el Barça-Madrid, i no ens poden prendre el pèl amb un Barça-Madrid. Escolta, cap problema, tira pelante, ens oblidem del que ha passat. Algú dubta que de mal Barça punxarà a casa contra la vida de Madrid. No ho fotem. Jugarà igual. Però és que el Barça no jugarà igual. El Barça punxaria abans del Madrid? No. Oi que no? No. Aquest és el problema. Demà, a tres quarts de nou de la nit, ens van prendre el pèl o tenim un problema de veritat? A la teoria ens van prendre el pèl. Doncs això el trobarà de perdós. Serà una bona notícia si el Barça demà surt i guanya bé i fa una demostració perquè significarà que no és un problema físic que el que va passar al dissabte, sinó un problema de relaxació. A mi el que em va fer por del partit, sobretot va ser el tema de que el Barça, potser per primera cop a la temporada, es va trobar un equip que físicament estava més ben preparat que ell. I això era un problema perquè a la que anem avançant les eliminatòries de Champions era un equip molt físic. Volem veure si són capaços de desgastar-lo, però el Barça no va ser capaç de desgastar el rival quan normalment es diu que ja aniran tocant, i l'equip rival, en un moment que va arredirar la pilota, es cansarà. El Real Madrid no es va cansar, i com a l'el·lèdic de Madrid tampoc es cansi, ho passarem malament. I a mi de que avancem a les finales, els quatre equips que queden, són equips que no es cansaran, que són equips que venen més ben preparats físicament per arribar a aquest moment. Això és un partit perquè el partit abans de seleccions el Barça ve de fer un bany. No és veritat. Fa molt que el Barça no fa un bany. I quantes setmanes porto dient-ho aquí? Que em dieu, és clar, l'animàgica del Barça vindrà davant el Madrid, el Madrid, el Madrid, i véns avant el Madrid i te'n foten tres. Estem a punt de guanyar la Lliga. Vos deus donar-ho tot pel barrotat. Hola, sóc l'Àdri. Tu al Madrid te'l guanyes? Rancero català, un moment. Sóc el Rafa. A veure, un moment. Manel, tu vols alguna cosa més? Perquè parlem de dissabte. Encara no sabem com anirà demà. Estem parlant de dissabte d'entrada. Manel, vols alguna cosa més abans de saludar el Rafacà? Jo el que he comentat després... La visió de perico del Manel o de... A principi, quan està el Rafac i el Manel junts, el Rafac ve perico en principi. Això és com Ciutadans i Pepe. Va fer molta ràbia el tema de les dues bandes. Va, Manel, va. Va fer molta ràbia també el tema de les bandes de Raderes, perquè si ve ser que al ves, ja sé que arriba fins on arriba, i pot fer el que pot fer, perquè no sé per què jugar tenia l'Eix Vidal. A l'Eix Vidal va estar l'escartat, cosa que vol dir que serà titular. Està lesionat últim hora. Arriba una arriba al ves, d'acord? Però que l'altra banda, Jordi i Alba, patís el que va patir, perquè Jordi i Alba... Aquest sí que estava infiltrat, Jordi i Alba. Si estan infiltrats, no teniu una plantilla de 20 de jugadors. No, però perquè no posa Cesc i Roberto, que saps que de la Tana lo fa bé. Perquè Cesc i Roberto són irregular. I d'acord que ahir... Que collons, a ser laborats! M'han fet una temporada. Jo crec que ahir sí que era un partit per a Cesc i Roberto, sortir de la banqueta més carrer, perquè Arda Turan encara no estava per jugar un partit tan important. I es va veure demostrat. És l'Arda Turan, jo crec que ara està cremarat. Sí, sí. Arda Turan encara li falta minuts. Arda demostrat que pot jugar. Espera perquè deixem per la malrafa. Hola, què tal? A fora, com ho veurà? Jo a la primera part vaig a escoltar-la per la ràdio. Per quina ràdio? La ràdio és verne. Jo què m'alcanço? La ràdio marca? Quan s'escoltava futbol, la ràdio. Quina ràdio, eh? Quina ràdio, eh? Comentaven que a la primera part el Barça estava dominant, que està a les 30 minuts, ho heu comentat abans, que la ràdio estava jugant com un equip petit. Fins que va marcar piquet. Quan va marcar piquet, el petit per mi va ser el Barça. Jo poso un exemple que m'he inventat fa uns dies, quan va perdre el Barça al Barit. És com quan t'estàs menjant un bocata de pernil serran o... 5 jotes? 5 jotes o 6. Amb pantomàcat. I l'últim tros de l'entrepà es cau. Oh! Quina ràdio! Això és quan va marcar. Quan va marcar, no? Hi ha un silenci sepultrat. No, no. No, no. Va caient, va caient, va caient. I cau a sobre d'una merda, no? Una merda... De gos, no? No se'n peta. I aquest és el gol de Cristiano. El gol de Cristiano és aquest. Realment, l'entrepà que hi quedis... El gol de Cristiano és que, aleshores, se l'ha menjat patrates cristianes. No té cap més història. Alumami, aquest, saps? Salami, salami. I quan va tenir el Barça, aquest és de l'altre l'àrea que remetessin de dintre. Corret. Però acabo, acabo. Però penseu que teniu un pernil... De xarro. De glas. Però és que el podem llançar quan vulguem, el pernil. No, no, no. Si no el tapem a un drap, se'ls farà malbé. El que passa és que teniu confiança amb les vostres mans fortes. I pensàvem que... Era una metàfora. Avui què passa, que has anat a menjar el xarro? No, no. Escolta una cosa. No hi ha una desfeia que no sumava més que el Barça. No, no. Això després... Un moment, un moment, un moment. Perquè a mi m'agradaria anar-hi alguna cosa. Agafa el número. Agafa el número. Avui... No ho tinc. Tenim el del pernil i el del número. A veure una cosa. A mi m'ha fet molta ràbia que ho haig de dir. Si no, esploto i revento la celebració i la de la PEP. Però això t'ha de fer orgull. T'ha donat una orgull perquè... És el seu títol. La foto del vestuari, aquella del Madrid, és que allò que guanyava el Barça és el seu títol de la llengua. És el seu títol. És de fet... És de fet com quan el Madrid va guanyar la dècima. Tu toma a Barcelona, està va... La dècima, la dècima. No, no. La dècima, a mi em va fer ràbia. No comparis el 0-4 del partit d'Anada, que va ser un festival, amb què et guanyin una dosa, l'últim minut, i és el seu gran canvi. És el nou fots. Diguem-ho, ja està. Ni tan negatiu, ni tan polític, ni una cosa i nada. El que vull dir és que... El va celebrar com el va celebrar piquet... Però ho sale una 0. Un moment, un moment. Els partits del Madrid queden fora de la Lliga. I com van els punts? Ara només vull acabar amb això, perquè he dit que volgués ser raó. I després hi ha el Rafa i qui vulgui. Però la imatge... Perquè la gent que anem al Camp Nou també té Oriol, que hi va anar el Camp Nou d'aquí, el Sebas, l'Edo i el Manel. Sabeu quan... Sabeu que quan vam sortir, jo feia anys, que no veia un silenci, no escoltava un silenci, tan sepulcral, que allò semblava un territori. 0-3. El silenci va arribar amb l'Empat 1. Amb l'Empat 1, eh? Amb l'Empat 2. Amb l'Empat 3. Amb l'Empat 4. Amb un silenci increïble. Això ens va tocar. I el contrari, és mentida. Qui em digui a mi que està orgullós de com celebra que serà Ronaldo aquest gol, a mi em toca. Vull dir que et vulguis o no, em toca. I després... No em vull explicar res. Diu que jo tinc 10 punts. I una merda. La gent vol guanyar el Madrid. Quantes ocasions de gol compteu el receptor? La que faria a Suare de la primera part... Una de Mèxic, el Trap, la donaves amb un... Dos. I el Madrid. El Madrid en té 3. Perdó, el gol, el gol mal anul·lat, la Juega de Vendall, una Juega de Vendall, No et va dir que ha remat a sol el punt de penalti. Per tant, no és penal, és mafal. No, no és una cosa que remata sol el punt de penalti i pensem que la tira al llibre o el que la té aixó. A mi m'agrada que realment el Barça no va crear perill. Qui va crear perill va ser el Madrid. Fins i tot qui va crear el joc va ser el Madrid. I el que a mi em va recordar, però a partir de la 60. A part, a la part de la 60, com ja ha passat. A mi em va recordar el Barça. A partir del 30. I li va dir a la guardiola que tocavem, i tocavem, i tocavem, i tocavem, i tocavem, i tocavem. Però, escolta, que la tocava al mig del camp, arribàvem al dinar a fons, fotíem una centrala que no hi havia ningú ni el Tato va rebatar, i la tocava, i la tocava. I no crea en perill. Ja, s'ha partir de 70 que comença el terminista real. Aquesta de Madrid és una, és el que diu el Jordi, que el silenci que hi havia quan havia acabat el partit, és que és una hòstia molt grossa. Clar. Molt, molt grossa. Perquè hi ha sobre, perquè hi ha sobre, hi ha sobre, però és un trànsit. Però no només això. Però no només això. No només això. Doncs per això te'n prenes i per això te'n vas així. 99.000, la millor entrada de l'estadi, 99.000, 230 i pico. Imagina tens amb el 04 de la primera banda. Comiat, comiat de Johan, comiat de Johan. El que, el que, bueno, l'inventor, el que va fer... El revolucionari. El revolucionari. A l'estif jobs, a l'estif jobs del futbol, m'entens? Aquest, tot això. Com està, eh? I a sobre, a sobre, fasca. Sí, fasca, però fasca. A la boca, a la boca. És rafa, és que tens raó, és que tens raó. Ara que sí que no passa res, però tens raó, perquè fot, fot. Tu ahir guanyes al Madrid, tu ahir guanyes al Madrid i li traus qualsevol, o sigui, l'enfonses del tot. L'enfonses. I no és això. I no és això. Les alegries que ha donat a la gent que ha apostat a favor del Madrid, tu no saps la gent com han guanyat de pasta. Fes un anal·ligir de la temporada del Madrid. 1.000 euros. Perdó, un moment. Rafa, ara digues. 18.000 euros. Va guanyar. Va guanyar. Jo conec un que va guanyar 26. Si 26... 26 euros. No, no. No 26.000. 18.000 euros. Jo dic... No fem converses paraleles, sisplau. Jo dic... Jo dic... Nois, si arribes al final... A veure una cosa, si estic dient... No tornis, no tornis. Nois, si estic dient que no fem converses paraleles, sisplau, intentem entendre una mica l'ordre. A veure, Manel, tu què volies dir? Un moment. Jo ara, canviant... Comentant el tema que estem fent del partit, jo volia, i no és per amagar la derrota del Barça, ni res de tot això, però existir un calendari com existés, que està tot informatitzat, que es pot decidir perfectament quan es fiquen els partits, perquè ja fiquen que les primeres cinc jornades no hi sigui això, cal que un clàssic hagi després de jornada de seleccions. Jo us volia preguntar això. Això és relatiu, perquè a la primera volta també va passar. Sí, però ser un partit d'aquestes característiques... No em serveix l'excusa. No em serveix. Jo us dic en general. En general. No. Si es pot evitar, perquè sent un espectacle a nivell mundial, o si es poden evitar, o evitaríem... Et dic jo per què? Perquè un clàssic, en una setmana de pausa, encara el fa més ganes d'haure al clàssic. Oh, falta futbol, falta futbol. Si parlem d'això, però és que més igual és que el Barça, perquè tingui a Neymar, a Albes, i a no sé qui més, a Tomar por culo. A Neymar teníeu una setmana i entrenen a Barcelona. És que més igual és que no em serveix l'excusa. Que no serveix l'excusa, evidentment. Perquè digues, si el Barça hi guanya el Madrid, analitzem la temporada del Madrid, a la Lliga és una farta. Però és una cosa que no ha passat, per tant... Un moment, un moment. Fixa't com queda ara, fixa't com queda ara. A 13 del Madrid hi ha de de la Lleti. Però el Madrid dic que ara espantarà a semifinals de la Champions. Sí, però és que si jo ho estava abans és una bàsica de Madrid. Escolta, espantarà a semifinals de la Champions. Haurà guanyat el Barça. Tomàs. Per tant, aquest equip, sense haver fet res, haurà de solucionar la temporada. Si no fer res, haurà de solucionar el Barça. Un moment, un moment. Però què és el Madrid o què? Aquests que tenen eliminats, els cemis... Creieu que el Madrid se'l va a temporada? Encara que el Madrid ho guanya el Barça? No, no, no, no. 6 coses al final de la Champions. I el Madrid guanya el Barça. El Sebas tenia la paraula de mena de Pastona. Jo crec que aquesta derrota del Barça es relativitzarà a final de la temporada. És a dir, veient el que farà el Barça, que serà guanyar la Lliga, molt probablement guanyarà la Copa. Un moment, que no m'ha acabat, encara. I el Madrid, què té? Què té ara? No té ni la Lliga ni la Copa. I depèn de la Champions. I si perd la Champions, serà l'avi. Serà el títol algodós. Llavors, parlem a final de temporada, aquesta derrota a cou, però no crec que... No, el Madrid no juga res. El Madrid no juga res. Ni molt menys. Però és que el partit del Barça... És que guanyar el Madrid és que el Pere del Barça... O sigui, tu pots analitzar. És el que deia, ara. No, no, mentida podrida. Els primers 30 minuts, fins que no li fan la falta mèxica, és quan l'àrbitre es comença quan hi ha tota la mucadora d'aquella, que jo feia molt que no deia la mucadora del Camp Nou, aquella tan bestia. I si suares marca, que igual... No, però pica. Per què fas un disarbitat de millors? Perquè et falla punteria buida. La votadora que... És igual. Que el Barça va fer... Jo, per mi, va fer una primera mitjora descomunal. Ah, s'ha entès l'altre. Arran de protestes a l'àrbitre. Jo crec que, a partir d'allà, el Madrid va agafar el control, perquè al final, la primera part, Benzema va tenir una, que es veu que ha xut els núvols, i Brau va treure una Ronaldo també. La segona para el Barça torna a entrar bé amb el gol de Piqué, però els dos minuts després ja t'empaten i allà se'n va tot. I el Madrid no fa un partit, ni per guanyar la Champions, ni per seguir guanyant partits fora de casa. És més el Barça que fa el burro. O sigui, el partit del trident del Barça és la mantalla. Si tu et poses a analitzar el partit, el trident del Barça no va fer res. Més si es va passar caminant tot el partit. Això ho fa sempre, eh, de fer partit. Més si de tant en tant, dos o tres, te'l fa arrencar, de desatribar... I les falta les tira totes fortes. Has sentit l'Odavot? L'Odavot. No, l'Odavot tampoc va fer res. Si al mig del camp estava desbordat, raquidic, va fotre dos o tres patales de groga... Però tot això s'acabarà, tot el que te'n vaig a acabar és si dimarts guanyem. Si dimarts guanyem, al Madrid, i al Primer, jo al dimarts, si guanyem, et diré disceptò contra qui vén jugar. Ara, si dimarts perdem, tu ara has de sortir, perquè aquestes actituds... Demà, jo, perdó. És que aquestes actituds me les conec jo, que són... I l'altre... I l'altre problema és... Que està on falla. Jo ho he dit, si torres marca el bar. Sinyone, sinyone, m'ha fet una cosa. Has posat un moment... El xonc, hi ha una crisi. Això és de mà encara, però avui sé que són molts, i potser en una hora farem curs i tot, però m'hauria de parlar un moment sobre l'humanatge de Gryff, que no sé si... El portero és el primer atacant. El grantero és el primer defensor. Bé, es van passar diferents imatges. M'he d'aplaudir per parlar del risc de Gryff. Amb diferents frases que havia dit el Jochen, no? Durant tota l'història del... Guardiola. En fi, un vídeo molt bonic, no? Que tots els ex-jogadors del Dream Team i que van estar amb ell, doncs anaven repetint frases, el Ferrer, el Nadal, no? El Christo, la gent va aplaudir, lògicament. Inclusí, xervits, qui ets? Va faltar Romària, eh? Si va sortir Romària, però... Però parlava poc i romària. Escolteu, Ivo Gardi. Va ser un homenatge, va ser un vídeo molt emocionant. La gent que estava a l'estadi, jo crec que vam viure això en primera persona, amb l'aplaudiment llarg i sentit, després del vídeo, abans que sortien els jugadors, però després va haver el minut de silenci, també, aquest minut de silenci, però... Mira... Que descansis en paz, te quiero mucho. Aquí la gent va aplaudir. Deia que el minut de silenci, que va deixar l'àrbitre, ja va haver-hi molta gent, que van insultar, van cridar, van... Allà te'ls agradaria, van començar a cridar. Viu, a Espanya, i van... Ah, llavorro, les 3 o 4, aquests que... La pregunta és per què el club no va posar el camp de sosells, de versió de 40 segons, a Montserrat? Perquè és el que fa mig minut, només. Clar, el camp de sosells no és un minut, és mig minut. Parlem dels minuts de silenci. No són ni minuts ni de silenci. Clar que no, s'haurien de posar un xelo. Un moments de silenci. Deixar el camp nou, amb silenci absolut, quan saps què tens contra el Madrid, aficionats del Madrid, és que és molt agosarat. Per tant, un xelo, tu, i ja està, i que l'àrbitre normalment no compte. Quan acaba de sonar el xelo, pita, i ja comença el partit, i la gent ha plegat, i ja està, no? Perquè és lamentable que justament amb el minut de silenci, dedicat a la memòria de Johan Cruyff, hi hagi 4 imbècils que estiguin dient-la insultant o cridant, o el que sigui, no? Perquè també estem d'acord que van ser crids d'aficionats del Madrid, no? O va haver-hi algun... I del Barça, també. Però, en llavors, voleu dir que... Es va sentir un fora a la porta, i un russell, no sé què, eh? Per tant, no és... Perdoneu, perdoneu, per tant, no és el que estem dient sobre, si són del Madrid o no. Quins crits es van sentir? Jo estava al nord, i jo no vaig sortir. Utaver el Madrid? Sí. I alguna cosa més d'aquesta. I què més, què més? No, no, putària al Madrid. Allà, al costat meu, hi havia... A la porta, sí, quan fora a la porta viva Espanya, una mateixa, fora a la porta viva Espanya. I si tot hi havia un sol meu costat que quedava amb viva al Gèria. Viva al Gèria. Jo no m'ha anat... Jo no m'ha anat... Jo no m'ha parlat malament, no? Cruyff ha sigut un personatge polèmic, el club. Cruyff ha sigut polèmic, ha sigut els seus detractors, i els seus... També la gent que estava d'acord amb ell. Vull dir, home, sí, perquè no ha posat a tothom d'acord. Jo la imatge que recordo... Clar, jo no he viscut a Cruyff, ni com a jugador ni com a entrenador. Però el que passa és que la imatge que recordo de Cruyff és... O sigui, aquest és un senyor que, de tant en quant, s'uncia la tele a rebentar i a donar declaracions d'aquestes que, per ser 4 i la sexta, començaven a utilitzar-la. Cruyff ha dit que va controlar el Barça. Per això dic que també... Bueno, una mica... No sé si també és una mica metafòric, no? Aquest miss de silenci sobre la seva presència els últims anys. Això ho fa l'Oriol i no passa res. Què vols dir? Que això de ser crític amb el club i... A veure, com estàs acompanyant l'Oriol amb un ex entrenador cap del Dream Team? No, no, no, no. Jo permissí, però... A prop, l'Oriol és molt crític amb el club, encara que guanyi i que guanyi. No, jo sóc cric d'agrimir institucional. Doncs el Cruyff què era? El Cruyff, a mi no vaig trobar gens malament el que va fer a la porta de fer-lo president d'honor, o no sé què el va fer, d'honor del Barça. Va tornar la... I agafa i el Rossell diu, tu no has de ser president d'honor. I va dir, tu deixa-la anar i ell es va enfadar i va tornar una altra vegada. Òbviament hi ha crifistes. Jo hi havia vegades que quan parlava Cruyff, a mi no m'agradava gens el que deia. O sigui, a vegades, Cruyff, hi havia alguna rajada, que dius perdona, que a tu no cal... Doncs que allò s'anomeni molt estuari, no pot generar. Correcte, o sigui que el Cruyff... Jo no sóc cruyffista, ni ninoñista, ni la portista, ni punyeta. Jo sóc del Barça, em toca els collots, parlant malament, que hi hagi gent que quan l'equip va bé agafa i els abateixos de dintre, et fotin a fer coses d'aquestes. I creu que tenia el doctor Jonor de fer coses d'aquestes. Jo, el que entenc sobre... Bueno, el que sé sobre els holandessos és que són bastant directes. O sigui, si t'han d'anar a dir lleig, tu diuen. Sí, però ell, que és el ducor i l'entrenador, tenés que xava de l'entorn i que del mal que feia l'entorn, ell després va convertir en l'entorn que criticava a tot allò que quan ell era d'entrenador no li agradava. Això és el que va agradar la transcripció que va fer de queixar-se tant quan ell... Home, el carrer va molt. Era criticava, quan entraveu criticava molt. Estic amb el manera d'inventar la paraula d'entorno, i després va ser l'entorno. Escolteu, que són els 6 i 42, i si no, no tindrem temps de parlar de tot el que volem. De què més hem de parlar? Un segon de l'espanyol. Però ràpidament us demano... Perquè ja que tenim champions demà... Rafa, per tu, un moment, sisplau... Demà ens mullarem el canvi, a poder demanar... A veure, us demano ràpidament... Com creieu que anirem demà? Perquè no tenim temps. És un exercici periodístic, això, que us dic demanant com a tertulians. Un titular i una porra, per demà. A veure, Edu, comença tu. Que guanyarà justet. Jo també vull dir... 2 a 1. Tu què dius, Oriol? 3-0. El titular periodístic... El titular és... El Barça juga futbol. Ara sí que el Barça juga futbol. Rafa... Los indios ganan. Porra, digues. A veure, no ho entes la mecànica, no? A veure... És clar, un titular i una porra, no? He dit el titular, no? De porra o què? Passa aquí. Voli. Us juguen fora o dintre? Dintre de què? No, juguen fora o... Acabnou, no? Acabnou. Doncs 1 a 2. 1 a 2, molt bé. Com es diu? Encantat. El meu titular és... no ho sé. Perquè pot passar de tot. No ho saps el titular? No ho sé. I la n'ha posat res. 2 a 0. Però com a titular, no ho sé, m'agrada. Després del partit, no ho sé. Manel, patirem i uneu. Sí, classic. I, Marc, ens vam prendre el pèl, en interrogant i... No ho sé, eh? 3 a 1. Ho veurem la setmana... Demà i la setmana que veu comentarem. Anem cap a l'Espanyol, que és refacat, oi? Ara. Com els torns que van sortir, era d'esperança. Arriba el moment de parlar de l'Espanyol. Què fas, de Cristiano Ronaldo? De Toro. L'Espanyol que va empatar a Málaga, a 1, i situa 13 a 8 punts per... Però toca als micròfons, a 8 punts per sobre del Getafe. 18 a la Lliga. No? Sí, sí, va anar bé. 8 punts. Un partit molt dolent tot, la veritat, s'ha de dir. Però l'Espanyol va jugar d'ofici. No hi ha penaltes, no? No, no. Ni de juny. Dio 26 teix que no va ser penalt. Com m'ha quedat? 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1. Jo he vist el penalt. Que piti això a un árbitre és escandaló. Ja, però el que no va pitar amb els Ramos al Messi, per exemple. És que aquell no era penalt, eh? No, això no era penalt, però a falta i a tercera. I ara a la segona i vermella. Però és que a l'Espanyol és... Sí, sí, sí, és igual. Però el tema dels árbitres ho deixarem perquè... No te la permets. Sempre és igual, no és que sempre és igual. I, a més, com sempre es compren per no sé qui, perquè al final no saps ni per qui es compren. Però perquè no tenen ni puta idea. Està clar. I tant et treuen i tant et donen. Exacte. El pols va per on va. I això ve... Un diop espectacular. O sigui, cada vegada està millor. Per mi em sembla un mig campista ofensiu, defensiu. És un tio que, si jo crec que el xino, l'ha de llegar. I perquè si no s'escaparà. A un pal. L'ha de llegar un pal i bussegar. Rollo Joaquín Teat, no? Sí, sí, sí. Igual. Una dada més. Gerard Moreno, per favor, que se vegi de segona divisió. Perdona, però està fent uns jutins partits. No, no, no. No, no, no, no. Gerard Moreno, molt durant. Falla, falla, falla. El diop, el diop. El centre que ara recordo d'aquí va ser... Un centre que al mig de l'àrea petita falla i tirar-ho fora. És de ser amic del Málaga. Perquè és que jo crec que diop es va riure de Gerard Moreno quan va passar això. Perquè és que era absurd. I coses que fa el camp, que el diop es fa, per favor. Que Icedo no està per jugar en 90 minuts. I Gerard Moreno físicament està molt millor. I jo crec que dona bastantes més coses que el que dona. Li falta gol, això és veritat, però dona molt més joc. Mota més mobilitat que... Sí, no, no, però dona molt mobilitat, perquè quan està que Icedo juguen només per que Icedo. Llavors, clar, això extreu els altres. Llavors no poden jugar. I quan no està que Icedo, tenen més oportunitats de jugar-hi. Però Gerard Moreno, igual que Abraham, que a mi m'encanta, no són jugadors per jugar a primera divisió. I ja està, és així de clar. Sí, per mi, eh, no són... No sé, han d'arrudar una miqueta més o han de canviar l'estil, però a mi Gerard Moreno m'agrada. Encara considero que és un perico de la hòstia. I és un tio que segur que és de club i tot el rotllo, però no és de primera. L'altra cosa que em va agradar és el tema de l'ofici, que sembla que al final, amb Galques, t'han començat a aconseguir l'ofici que faltava. Reconeixer que no poden jugar un 3-4-3 i vinga a atacar-hi amb extrems i a tocar, si no el reconeixer el que tens, i amb això no està començant a fer-ho aquí. Vull dir que no tindrà cap mina de programa per salvar-se. Una cosa també, que el Malaga no va jugar a res. Això s'ha de dir també, que el Malaga va fer un partit de pena. O sigui, jo, si sóc... Si paga, per anar a veure el partit... Si paga, per anar a veure el Malaga, pensaria el mateix de l'Espanyol quan vaig a veure'l. Al principi partit, juguem contra els que jugueu vosaltres al dimarts. Unèrit de Madrid. Victòria Clara... Bueno, s'ha hagut d'acabar-se a la Champions. Amb els dos gastats. Home, és de dimarts, de dimarts a dissabte. Les 8, 8, 50, 8, 30. Jo no ho volia dir, però... No, no, no. Tant de bo, oi? I algú de Grisman, algú de Torre... Igual que vosaltres, o sigui, palmareu els dos. Sí, sí, sí. L'Espanyol, a partir d'ara, els 7 partits que li queden a l'Espanyol... Bé, ja t'ha salvat. Ja us agradaria vosaltres. Mira, una dada, una dada... Sí, s'ha d'esperar, que el Getafe levante. No, calia les notícies. Un segon, un segon. Un segon, la dada. En 1982 anàvem a 6 punts de guanyar la lliga. I en 1981, sí, en dos punts per jornada. I va guanyar l'Espanyol al camp del Barça 1 a 3. Em sembla que el gol vostre va ser el d'Urbano, el nostre, no me'n recordo. I la va guanyar la Rial. Una informació, els cinc abans de Cris, Atenes, Rafa... Nois, nois, nois... Nois, que hem d'acabar d'aquí 5 minuts i encara hem de parlar... Ràpidament de bàsquet. Comencem amb el Barça que va guanyar en 84, 57, el Manres Oriol. Mira, fotre una bona tova, pobrets, no va tan ni color. Jo pensava que, inclús, el Barça es relaxaria, i no, no, van fer un partidàs. El partit important és el d'aquest divendres a l'abril·liga, que si el Barça guanya o perd per menys de no sé quants punts és, està clasificat, però el que ha de fer el Barça és guanyar. La penya que va perdre a 79 contra l'Unicaja. Quina pena, sí, si volia dir alguna cosa. El Morabang endorra també ha de perdre, contra el Giputco, 83 o 80. Contra l'últim, sí, pobrets. Estan salvatges, que l'endorra i la penya no tenen res més a fer amb la de jugar en els partits. Bé, i avui sembla que aquesta temporada, per parlar de fórmula 1... En Calma, ha dit que està a punt d'estar eliminat de l'eurollita. No, perquè hem de passar a la fórmula 1. No era cap que no la feien. Edu, hem de parlar... No li diguis això, l'Edu, sóc... Que no parlant de fórmula 1, home, sí. No la fan en oberta, la fórmula 1. Que bé! Tira, vergonya't! A veure... Fas plau. Hem de parlar de fórmula 1. El nostre esperit, ja sabeu què és, l'Edu. A més, és el gran defensor de Fernando Alonso. Tenim malament. Victòria, nuevament, de Rosberg. Però, seguit aquesta vegada, per reconen i Hamilton. Edu, a veure... Fernando Alonso no ha pogut córrer aquest gran premi, perquè no hauria d'enxantar-li. O sigui, anem malament perquè hi apuntem 0 de 50 punts possibles. Ja, ja, ja. Home, li han estalviat els ridículs. La lluita pel títol, no va bé, ahir. Parla molt, tu és que us n'interessa, per aquest moment. Les motos que tampoc les fan per obert. És igual, però és igual. Va ser el Carlos Sain. No, a veure, la notícia bona és que el debutant, el que substituïa Fernando Alonso, va quedar de ser, o sigui, va puntuar un punt... Fernando no ha corregut encara. S'estiu Van Drom o una cosa així. Van Drom. Va ser a l'any passat. Va guanyar l'HGP2 l'any passat. I total, que d'important, que Nico Rosbel porta 5 victòries seguides, a la fórmula, i Betel es va retirar. Betel es va retirar? No va començar la carrera. Va trencar motor a la botiga. La botiga és calfament. Edu, alguna cosa més? Avui està samant i que rafa. Anant a l'Alonso ja competirà a Xina. A veure, perdoneu. És un moment, demanem-ne que silenci. Ja sap la primera gran carrera en Fernando Alonso. Això ja és... Això és quan comença la fórmula 1 de veritat. Quan comença això? Deu ser aquest cap de setmana. Més que de 15 dies. Jo crec que a Xina es competirà aquest cap de setmana. Fernando Alonso, que no està... El 17 d'abril del 2016. 17 d'abril? D'aquí dos setmanes. La fórmula sempre és cada dos setmanes. En fi... El que passa, Edu, el teu gran defensor... Espera'ns'ho explicarà. Jo vull dir que seré, Edu, el teu gran defensor de la fórmula 1 en aquest espai. Aquesta tatúria té dos minuts i que sigui bé. Si no, per mi... Està més debatida que l'Espanyol, tu, això. Sí, sí. Escolta, hem d'acabar... Ràpidament de motogp. Perquè Marques va guanyar. Seguit de Rosa i de Rosi i Pedrosa. Rosa i Pedrosa. Rosa i Pedrosa. A veure, Rosa i Pedrosa. Van quedar segon i tercer. Algú vol dir algú sobre ràpidament això? Sí, que avurros les dues educatis, que a l'última curra es van tirar una a l'altra. Rosa és que a quart, i al final va poder posar el pòdium, i Pedrosa, pobra, que congeixi ja. I l'Orenzo va caure. I l'Orenzo va caure. I l'Orenzo va caure a la carrera. I diu que Jorge o l'Orenzo fitxarà per Ducati. Oi que no ho fan per obert, però és per algú saran. No, no t'ho fan molt. Home, home... Sí, però... Sí, però s'està treballant, s'està treballant, perquè això no sigui... No sé quedar les qualificacions de la fórmula. No s'han canviat i no agrada ningú. Ara s'han canviat, ja. No agrada, no agrada. Jo crec que tindríem més a dir-se, els autors locos de Red Bull. Sí, en general. No sé què és sorprès. Hem d'acabar el programa... Recordar que, un moment, avui hi juguem a casa, a dos quarts d'avui, d'aquí mitja horeta... Després de l'informatiu... Que resumades, Errono. Puc donar una última de l'Espors? Vol començar una de rubbi. Ja està salvat, matemàtica. Gràcies, perquè si no, no podem rebre. És que és important. I aquest cap de setmana va començar, deixa'm dir-ho, les retransmissions del Jovem el Camp, que és el programa d'esports, de retransmissions esportives... El Camp de Futbol. Retransmissions esportives del Camp de Futbol. Aquest dissabte on anireu? Disabte anem al senyor... Un quart d'avui. El senyor masculí a de bàsquet, el top allò de la bona aigua. Demà del líder. En directe per ràdio esvern del bàsquet senjús. Contra qui és el líder. Ja que cabron. Mira, mira, mira, mira. Mentre estan aprofitant, fa això de falsa. Sí, Jordi, que és molt important. Noies, l'Esparro Nícif Girona ha arribat a la final. El líder és Alson Andreu. A veure, eh... Edu Rodríguez. Vols dir el Madrid? 0-5. Edu Rodríguez, moltes gràcies. Guanyarà una 0, eh. Oriol, per la setmana que ve, Oriol. 0-5, bona setmana, Sancas. Rafa, que no, molt tard. Jo també et tengo pasta en panamà. I cap de soroll, jo m'ho fa una tot, eh. Seves alies, que vagi bé, gràcies. Que rara, adéu. També el Mel Ripoll, que és en manera per tot, avui. És una completa feia de temps, eh. Tornarà a faltar. I el Mar Romero, mar Romero, gràcies. Ens veiem ara d'aquí una estona. I també la gent que ha fet possible la penya del Morro d'avui, la Cristina Varga, de les notícies de senjús, l'Oriol Puig-Tauré a l'espai de teatre, i també a vosaltres per escoltar-nos. Tornem demà a partir de les 5 de la tarda, ho deixem ara amb l'informatiu vespre i la Cristina Varga. Sospita per la Jordi Domena, que vagi molt bé. Adeu-siau, i molt bona tarda. Um, dos, un... Cada al lloc de nou a 10 del vespre. Tenim una cita amb Ramon Vineu, si us plau. Estem molt estècnic, si colociu molta gent, Una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys 20 o 50. O si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a ràdio d'Esber. Una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys 20 o 50. Una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys 20 o 50. Una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys 20 o 50. Una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys 20 o 50. Una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys 20 o 50. Una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys 20 o 50. Una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys 20 o 50.