#109 - La Penya del Morro del 14/9/2012

Gràdio d'Esperm, 98.1. Gràdio d'Esperm, 98.1. En directe. A matin des de Sant Just d'Esperm, el 98.1 de l'AFM i a tot el món, a través de ràdio d'Esperm.com comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Gràcies, moltes gràcies. Bona tarda, amics i amigues, com esteu? Us saludem des de ràdio d'Esperm, el 98.1 de l'AFM, efectivament. Qui us parla i us saluda, Jordi Domènech. Gràcies a tot el públic que avui ens visita des de Sardanyola. Gràcia al Sant Just de l'altra banda de Cullcerola. Avui el programa parlarem de les notícies de Sant Just amb la Carme Verdo i Carme, bona tarda. Bona tarda. A més, et agrada veurem el Jordi Roca que continua a la temporada a la penya del morro. Parlarem de cinema. I atenció, perquè iniciarem un espai avui que és més o menys nou perquè la setmana passada no estava regulat del tot. Però aquesta temporada sí. I és que cada divendres tindrem L'Àric Pomar, el Dani Martínez i el Joan Chirivella... que fan segon d'eixò a l'Institut de Sant Just d'Esperm i en vell farem els branes de la penya del morro. Cada divendres. I a la segona hora, amb el senyor Beníto, parlarem de les coses importants de la vida? No, perquè aquest any la secció canvia de... Ja em fa por, eh? Canvia de títol? Sí, sí, sí. I la secció es dirà crisis, what crisis. M'agrada? A mi també. A priori sona bé, però després amb el senyor Beníto mai se sap. O sigui que escoltarem a veure quina és la seva proposta avui sobre la crisi. I acabarem, com sempre, parlarem de la Riera també, i acabarem el programa parlant del que no hem de fer aquest cap de setmana amb la mítica antiajenda de l'Eli Capdevila. Bona tarda i benvinguts a la penya del Morro. La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya. O, i de més, penya comú. Comencem amb les notícies de senyors. Carme, tu diràs... Ah, ho tinc jo, és veritat. Atenció, perquè l'alcalde és clar és que, com que això és nou d'aquest any... Para un moment, para un moment, para un moment. Em vas dir, no vull fer Carme, tu diràs. Sí, vull explicar, sí. Tu preparo un amor, i mira. Un amor? M'has preparat un amor? Una mica. Ah, Carme, veig que... Això és nou, no? Sí. Veig que hi ha coses que sí que canvien d'una temporada a l'altra. Què t'ha passat? Has tingut un estiu espiritual, Carme? No, ho dic perquè no entenc a què ve aquest canvi. No, vull... No em tractava així. I ara em tractes? És veritat. Amb amor. No, a tu, no, els titulars, que té raó. A mi no, els titulars. Ah, va, va, d'acord, d'acord. No, no, no, treu, treu. És igual, és igual, jo. Va, avui o ahir va venir l'alcalde... Avui hi havingut l'alcalde de Sant Just, Josep, per penya. Ha parlat de moltes qüestions del poble, i, entre elles, sobre el moment històric, que està vivint Catalunya en els últims dies, perquè considera que l'única alternativa al federalisme és l'estat pròxim. Sí, l'alcalde creu que a Catalunya es troba en una cruïlla, i aquesta és l'única opció que queda. Opina que la manifestació sobiranista de Dimarts va sobrepassar la voluntat dels perdits polítics i que ara els dirigents han d'assumir la seva responsabilitat. Segons l'alcalde de Sant Just, després del més que possible fracàs del pacte fiscal, el govern de la Generalitat convocarà eleccions anticipades. Per penjar, creu que Convergència s'hi presentarà amb un programa clarament sobiranista. L'alcalde de Sant Just va assistir a la manifestació, tot i que no de forma oficial, sinó per viure un moment que considera històric, considera per pinjar que la centralitat del país s'ha posicionat i que el tractament que s'està fent d'aquest tema a Espanya incentiva aquest sentiment. De totes maneres, l'alcalde insisteix que el principal problema que ha de afrontar és el de la crisi econòmica i que l'acosti independentista n'ha de ser una cortina de fum. Per tant, l'alcalde diu que hi va anar a la manifestació de la Diada. Oficialment no. És a dir, no hi va anar darrere de cap bancar-te oficial, no van anar darrere de cap partit polític i això, sinó que hi va anar, però que va passar... que va estar una estona abans de l'alcaldessa universitat, que va estar voltant per allà per veure com es vivia. L'alcalde és del PSC, no? És del partit socialista de Catalunya, Sant Just. Home, no, no, un moment. No vull dir res, només una dada per aportar-ho. En fi, passem a una altra informació, Sant Just. I és que l'Ajuntament de Sant Just ja treballa per redactar uns pressupostos semblants als de l'any passat, o aquest 2012, a més ben dit. Exacte, són els pressupostos del 2013, encara és d'hora, per assegurar-ho, però l'alcalde creu que podran treballar per mantenir el pressupost semblant aquest 2012, s'intentarà mantenir el pressupost ordinari, però les noves inversions, això sí, seran inferiors. M'agrada els esforços per mantenir les partides. El pressupost del Consistori del 2011 ja estava al nivell del 2004, en un demostrat de retrocés dels últims anys. Sant Just, d'altra banda, augmenta el nombre d'empreses als dos darrers anys, tot i que moltes són també deslocalitzacions d'altres zones. Per pinjar, a més, creu que no s'han d'oblidar les famílies que en ve d'estampatint, però la economia podria començar a recuperar-se properament. Bé, ja acabem ja amb una última notícia racionada amb Sant Just, i és que hi ha una nova coral a Sant Just d'Esber, una nova coral de Gospel. Sí, de moment són una de les hores de persones, i assajen cada dijous de 3,4 de 8 a 3,4 de 10 a l'escola Montserrat. És un grup de persones que ja havia cantat el cor Gospel, i també a Sant Just, i que ara han llegat un projecte diferent. Es basen en el projecte de Moisés Sala, que al mes d'abril va oferint allà de Gospel obert a tothom, aquí, a Sant Just, i també l'SVT ha seguir el seu estil per tant pels assajos, com a l'hora de fer concerts amb una intenció solidària. La coral assaja cada dijous, i prepara-hi un concert per presentar-se Sant Just a l'octubre per festes de tardor, i un altre en petit format, al barri de Mas Lluís. Aquí, escoltem, en un dels assajos a l'escola Montserrat. No és l'escola Montserrat. És allà, però no és l'escola Gandhi. És el assajos a l'escola Montserrat. Mira. No, la coral de Sant Just, no plodiment. Però, escolta una cosa, a Sant Just no hi havia una coral, ja. Sí, Gospel Link Singers. I aquesta, com es diu? Just Gospel. També és, però et pronunciar, Just Gospel. Ai, molt bona. No, tio anells, no m'ho he mentit jo. Hi ha alguns que pertanyen a la coral primera, com si diguéssim. Sí. I han marxat i han creat aquesta coral. O sigui, hi ha dos corals a Sant Just, com... Hi ha dos equips de futbol. Però què passa? Això és pluralitat, no? Home, acabarem tots dividits. Al final, jo faré una ràdio per la meva banda. Doncs mira, no es marxarà. No ho descartes. Ràdio Jordi Dupérez. No, no. Puc fer missions des de la penya del Moro. Estaria bé. Puc anar a l'antena de... De forma pirata, exacte. Puc anar a l'antena del canigó, per exemple, i tallar-la, perquè no se meti la ràdio de l'admissora pública. Es poden fer moltes coses. Bé, en fi... Per cert, ja comentaris. El primer comentari de la temporada. Home, sí que m'agrada. Això m'agrada molt, m'agrada molt. M'agrada molt. M'ho dic a Nova, no? Home, molt a Nova no és, eh? No l'hi hem posat mai, aquí. Aquí què vols dir?Aquí en el teu programa. El primer no és el meu programa. És el programa de les tardes, de la ràdio. No de tots tampoc, no t'equivoquis. I després que això ho he posat algunes vegades, eh? Sí, que no escoltes mai el programa. Doncs mira, sí, diu que... Perquè tenim un xat on la gent pot escriure el que li doni la gana, a radiodesbern.com, que avui, atenció, amics i amigues, podem dir que la webcam sí que funciona. Sí, avui funciona la webcam. Un aplaudiment per l'empatia i primer dia de curs. Avui, de moment, aguanta radiodesbern.com. I ens podem veure com feu el programa, en aquests moments veureu la Carme com porta aquesta... Aquesta què? Aquesta blusa...És una samarreta. Bonica i sinuosa. El color de Rajoy el desert.Sí, però està molt bé. Et queda molt bé, Carme, et queda molt bé. Gràcies.Bé, està buscant la Centenya, no l'atrevo. Total, si voleu escriure qualsevol cosa al xat de radiodesbern.com, podeu fer-ho, com per exemple, el primer que fa aquesta temporada, que sota el saudònim, perquè hi podeu escriure sota el saudònim, que us doni la gana, i hi ha dragot de senyores. I què ha escrit? Diu, ui, ui, ui, ui, la penya del Moro. M'encanta tot el que s'hi fa. Això és un comentari... Es pot investigar. Es pot investigar. I per què ho diu, això? Mira la música com canvia, perquè és moment del cinema. I arriba el Sergi Roca.No es diu Sergi Roca. No passa res, Carme, el dia que sàpigues el nom dels col·laboradors... de la ràdio... Arriba el ritme de la música, eh? Sí, mira. Està mirant a webcam, m'ho podeu veure. Ara obre la porta. Mira els nens que estan a l'entrada. És que ho has exigat. Es rasc el nas i entra, o... Està molt bé. Bueno, en fi, Carme, moltes gràcies. Teniu més informació, a partir d'ara mateix, a Ràdio d'Esvern.com. Diu, la policia m'enganxarà per culpa de l'IP... de l'ordinador. Dona pistes.Ah, perdona. Un moment, un moment. Estic entendent que la persona que està escrivint... el xat de Ràdio d'Esvern.com és... un dels autors del robatori de la senyera... És el que diu el seu nom, no? Aquest estiu hi ha hagut la penya al marur. Home, doncs, perdona, això hauríem d'investigar... T'ho he dit jo, no m'has fet cas.Cagada pastoret. A mi em sembla que ens sorprèn és que es cregui en català. Això, per començar. Però, vaja, tot, tot, tot, que ho investigarem. En fi, Carme, moltes gràcies. Com deia, ja sabeu que a partir d'ara mateix, a Ràdio d'Esvern.com, totes les notícies de Sant Just, les notícies d'Edició Vespre. Carme, bona tarda. I d'aquí els moments amb el Jordi Roca... repassem totes les novetats del cinema d'avui, que n'hi ha unes quantes. La penya del marur. Així que no t'esperis a em dir que no puc viure sense tu. Sóc un tintin sense viro. No tinc ningú que em sabia el cul i el força d'anar-me a xacant. No tens el viure sense tu. Sóc un tintin sense viro. No tinc ningú que em sabia el cul i el força d'anar-me a xacant. No t'esperis amb els nens betxits del gil, que et desviures sense tu. Hola, sóc el Jeff y la penya del marur i jo vaig una petició que no tweekujeu tant, perquè arribo un moment Foc un mòbil, ni res de res. Per tant, ja em podeu tutejar tant com vulgueu. Que problema. Hola, sóc el Jaume Alfigueres, saludant-me de moro. I vaig a una petició. Sí, que sí, Jaume, que t'hem escoltat ja. No cal que tornis a repetir-te. Jaume Alfigueres, no pot dir ben parell. Jaugades Gorina, també. És l'amiga que li passa, també, el Jordi Roca. Que no pot viure sense el Jaume Alfigueres i l'Àlex Gorina. Eh... Jordi... Jordi Roca, bona... bona tarda. Bona tarda. Va, l'Oba! Un moment, un moment, un moment. Un aplaudiment per Jordi Roca, no? Ah, va, home, per favor. Primer dia de la temporada. Què tal, Jordi? Molt bé. Com és que has tornat a la penyada? Doncs no ho sé, perquè eren aquells personatges que estava a punt de caure de la llista, no sabia ben bé si tornaria o no. I no sé, mira, al final, aquí estic. Molt bé, nosaltres contents de tenir-te. Ja sabeu que el Jordi cada setmana repassa les estrenes de les pel·lícules que es fan a la nostra cartallera. I avui, Jordi, veig que estàs molt en curiosit perquè pel que passa a l'exterior de la ràdio, no? Sí, em sembla molt interessant. Però verà, que tampoc són l'Èric, el Joan i el Dani. Ja, però no poden entrar. No, no, no. Per què no? No, perquè vols que entrin? Sí. Vols que entrin ara? Sí, sí. Això no estava preparat. A veure la porta, digue'l si tu mateix que entrin, sí. Va, a veure, va. Ara, el Jordi Roca ha obert la porta i entra Erick Pomar. Bravo. I també entra el Dani i el Joan. Un moment, un moment. És el primer dia del programa i... Ja, m'ha de seguir. Jordi Roca, a veure un moment. Jordi Roca, Jordi Roca, a veure un moment. Però per què ens fas entrar, pobres? Perquè vull que estiguin aquí, ja saps que m'agrada estar acompanyat. Sí, ja, però... Doncs escolta, deixeu-me que us presenti Erick Pomar. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Erick Pomar, molt bé. També el Dani Martínez, Dani. Hola, bona tarda. Bona tarda, i el Joan Chirivella. Joan, bona tarda. Bona tarda, Joan, benvingut al programa. En fi, Jordi. Que bé, quanta gent. Però per què els volies fer entrar a la secció de cinema? No, perquè podem parlar tots junts. Podem parlar una mica tots junts del tema. Però què ens expliquin, què faran, no? Un moment, Jordi. Això serà d'aquí una estona, que per les 5.40 que cada divendres vindran a fer els drenars de la penyada del Morro. Del Morro, perdó. Sí, sí, sí, és que no es va dir Morro, que al final ja m'haig d'anar quedat. Bueno, en fi, doncs res, que us volia conèixer, m'imagino, i... Clar, ja saps que a mi sempre m'agrada conèixer tots els col·laboradors. Bueno, en fi, escolta, va, comencem per les drenars de la setmana, perquè el Jordi fa el cinema, val? Molt bé. Com jo, a la meva secció també és clar. Sí, el Dani també parla del cinema. Sí, sí, va, això serà d'aquí una estona. Però més d'estrenus, no, Dani? D'estrenus de coses, però, bueno, més o menys. Sí, sí, molt bé, molt bé. D'aquí un moment, Jordi, comencem per la càmera obscura. Sí.Vinga, va. D'aquí va, aquesta pel·lícula, i tot plegat. Aviam, és una pel·lícula, no sé si... sí molt apta per a un públic no gaire jovenil, és a dir, és una pel·lícula una mica adulta. Sí. Tu sabràs, tu tard, jo no et penjo a salvar. Tu mateix t'has posat en un Jordi, que Jordi... No, aviam... És una història una mica dramàtica, és una pel·lícula espanyola, que la protagonista és una nena de 13 anys, que es diu Ana, i és cega. Aleshores, els seus pares estan com una mica obsessionats amb què aquesta nena superi i pugui recuperar la vista. Però ella està més preocupada per altres coses. Pensa que està a la porta de la adolescència, i ella, aleshores, es comença a fer certes preguntes. Aleshores, destidurà a marxar un temps de vacances a la seva casa del poble. Tu tens cas al poble o no?No. No tens cas al poble?No, jo tinc engines. Tinc engines, que quan ve de gust... Doncs no està malament, no?No, no ho pas. Doncs el problema és que aquesta nena se n'anirà a la casa del poble, en un poble costant, i on conèixerà el seu tiet Antonio, que no l'havia conegut mai, que és fotògraf, i llavors li ensenyarà a fer fotos. Ui...Clar. Què passarà que la nena ho trobarà com una cosa innocent, i començarà a fer fotos a coses que potser no les hauria de fer? Bé, escolta'm el tràiler. Ya has visto mi foto.¿T'ha foto? Sí, la he ampliado. Queda interesante, Anne. Tú dirías que yo puedo gustarle a alguien, pero, Anne. Claro que sí. Anne, ¿ya te soy? ¿Estás loca o qué? ¡Ei, Anne! Es que me tengo que ir. Tú dirías que está buena. Antonio. Rojo-Venecia. A ti, quinta, de permís per estar aquí. No quiero que firméis esto. Ahora no, Anne, eh, luego hablamos. ¡No quiero operarme! ¡Es la última oportunidad! ¿Es un caprecho de Alice? Una mica de drama, ¿no? Sí, una mica no, bastant. És un drama que va molt més enllà del que podríem dir. Es veu a simple vista que és aquest problema que té aquesta discapacitat que té l'Anne. Si no, tot el que amaga el seu entorn familiar i que ell anirà a descobrir en poc a poc amb la fotografia. Passem a la següent estrella de Salmana. El prè nom, una pel·lícula francesa. A mi no. Molt bé. La gent... Ens agrada molt a Meli, però és una mica ja molt típic, eh? Hauries d'anar renovant, Jordi. Això és de la temporada passada. Porta'm tu cançons noves i músiques. Porta'm cançons, també. Moltes franceses. Ah, bé, ja les portaré. Com que és una pel·lícula francesa, posem a Meli, que ens hem quedat aquí una mica nosaltres. Coneixeu a Meli, Eric i companyia? Sí, sí, sí. Dani, tu l'has vista? Sí, una mica... Però, bueno... No, és una mica rara, però, bueno, sí, molt curiós. És rara, té raó. El que és una pel·lícula de francesa i tenen, no sé com es diu, una característica que són... Bé, això, que fan coses així més curiós... Fan coses curiós, sí senyor, sí senyor. Molt bé, molt bé, molt bé. És típicament d'acord. Aquest telèfon també fan coses curióres? Home, és una mica curiós, també. Últimament tenim una mica d'invasió de pel·lícules franceses. Perquè des de l'intocable, que sembla que l'únic que s'ha de fer ara, són pel·lícules franceses. En aquest cas és una comèdia romàntica normal, en el que una parella, que són feliços, se'n van un dia a qualsevol a sopar a casa del germà de la nòvia i la seva parella. Tot va bé fins que, de cop i volta, el noi, que és el protagonista, et decideix dir i explicar els demés quin és el nom que li posaran en el seu fill. A partir d'aquí s'obrirà un caos i una porta molt estranya que haureu de descobrir i anar a veure-la. Jordi, tu alguna vegada has vist el programa de BTV La Cartallera, que fan els divendres de nit? Sí. Perquè ahir vam entrevistar la Marta Armangó, el directora. Sí, i d'aquesta setmana ens va recomanar justament aquesta pel·lícula, El nombre, l'èpreu nom. És que és una pel·lícula bastant interessant. Aquesta setmana, a mi la veritat és que m'agraden bastant quasi totes les pel·lícules que s'estrenen. Però aquesta pot estar molt bé. També sempre depèn dels gustos de cada persona. Tu pots recomanar una pel·lícula i després no encaixa ben els gustos de la persona que tens davant o que t'escolta. Escolta'm el trailer. La vida a vegades és dura. Hi ha dies agotadores, con uns infin de reunions, montones de hores en transporte públic. Uno necesita ver a la familia. Compras un puto asesor. ¿Eso de la barba es pier, mi cuñado? ¿Mi madre françoas? No es que atimes en aceite, luego echa las hemolas. ¿Y mi hermana dobu? Pues eso. ¿Qué haces? Si quieres distraer, te pon la mesa. ¿Ese pingüino con el trombón? Es Claude, el mejor amigo de la familia y esa preciosidad de sana, mi mujer. Es la única mujer que conozco que ha empezado a fumar en el embarazo. ¿Eso es malo para el niño? ¿Puede salir muy pequeño? Puede ser a Ginete. Ah, mira, tiene los ojos de su padre. ¿Habéis pensado ya algún nombre? Tenemos uno casi seguro. ¿Cuál? ¿Qué nombre? Lo bueno de estar en familia es que te puedes decir de todo. Bé, doncs aquest és la pel·lícula... Molt recomanable. Sí, bastant recomanable. És entretinguda, no és una genialitat, però és una pel·lícula que si més no està bé i que sobretot amaga aquest misteri s'ha de saber què és el que passa amb el nom del fill. Ah, mira, què passa ara? Ah, que parlem de R.C. una fè. Bé, també... Veig que l'estiu no t'ha canviat l'humor, eh? Ja pot anar, de no. La xintonia, la xintonia. Ja, ja ho sé. Bueno, en fi, parlem de aquesta pel·lícula que també ha arribat directament des de França, oi? Sí, és que en aquest cas és més que una pel·lícula que és un documental, que ens parla una mica de la fè cristiana i de diferents parts del territori. Intenta investigar una mica com és el cristianisme a l'Amazones, al Tíbet i a la Xina. Intenta veure una mica quines són les diferències... Però és un documental? Sí, és un documental de dos nois francesos, de 23 i 25 anys, que es dediquen a anar per aquests tres indrets tan diferents del món, per veure què és el que té en comú la cristianitat en aquests tres indrets. A veure, el Reller. Conducir por las carreteras del mundo no es siempre fácil. La suciedad, el casancio, el calor... ¿No es duele la cabeza? ¿Te hace calor? ¿Sóne camiones? Bueno, ahora estoy un poco enfadado, porque esta mañana me han vuelto a robar lo que llevaba en la mochila. Con el Amazonas no se juega. Era aquel momento que no tenía más que un deseo. Regresar a casa. Sorprende que estas tumbas sin vida se hayan convertido en un símbolo de unidad. Jesús nos dejó dos señales para reconocerlo como le hicieron sus disipulos. Unidad y amor. Éramos diferentes en todo. No compartíamos nada aparte de la oración. Incluso sin hablar su idioma, durante la oración nos sentíamos tan cercanos. Tiene una gran devoción por la vieja más. Tiene una gran devoción por la Virgen María. Tienen una gran devoción por la Virgen María. Sí, aviam, és una mica això. L'exploració de la fe a diferents parts del món, quan la Cristana et posa d'està bé, és una persona bastant diferent, per un públic bastant més limitat, però que no per això ha de ser menys interessant. Un documental que segurament agradaria el públic de veus de la parròquia, un programa que es fa a Radio Desvern, un programa que creus a 248, perdona, Jordi. No, miris així, perquè és veritat. Perquè li pot interessar a molta més gent, i ho estàs limitant molt. Jo només dic que només li agradi el públic d'aquest programa, només dic que segurament els agradarà aquest públic. A part d'altra gent que això de la fe sempre és molt interessant. A més, ara mateix estem en un moment que la gent està una mica perduda, en general. No t'ho creus? Jo crec que no. Jo crec que sí, però la gent està com una verguda. No hi ha en general què creure a la fe, a sobre això de la independència. La gent creu amb això. Què ets l'únic que et penses així? Perquè crec que tothom ara mateix té més fe que mai. Diu, què vol dir públic limitat? No, no me l'interpreteu. És que la gent al xat està a la que salta. Jo volia dir que... Són els de sempre o també s'han renovat? No, no, és el de sempre. És el de sempre, és el de sempre, és el de sempre. Diu, jo soc públic limitat, i escolto la penya del mort. Jo crec que sí, eh? Sí, limitat, perquè ara... no, no és limitat, no? El públic de la penya del mort és limitat? No. Bueno, sí, perquè no és limitat. És a dir, no hi ha un públic infinit. Tu m'entens, no, Joan? Sí, sí. Perfecte. No t'entenc ningú. Perdona, el Joan, m'entens on vull arribar? Sí. Bueno, en fi, Jordi, passem al següent treure. Sí, passem a una d'aquestes preus que tu t'agraden tant. Pecados? Sí. Home, tu eres un pecador, no? Sí, de la pladera. A veure, escoltem el treure dels pecadors. Jo no m'he oblidat de nada. ¡Lourdes! ¡Lourdes! Que és un drama, per la música, és lo que això... La comèdia no és. Qui dimoni és que està passant l'últim moment? Oi, oi, oi, ja ha passat. Ah, que han escut un nen. Ah, és que finalment serà una pel·lícula... Una pel·lícula com? Bonica. Home, bonica no ho sé. És un drama i, a més a més, urgentiu. És drama a la batre, una potència, una pel·lícula, un film una mica lent, però que està protagonitzat per Cristina Brondo, que és un actiu que a mi m'encanta. Ah, Cristina Brondo. M'agrada moltíssima més, és guapíssima. Hola, sóc Cristina Brondo. Què, que la coneixes? No, però crec que m'ho imagino. La Cristina Brondo no té com tot a veure així com molt... Hola, sóc Cristina Brondo. Però si no sóc qui és. Sí. Què ha fet? Quina és l'última sèrie que ha fet? He fet moltes coses. Com què? Com, per exemple, setge dobles a TV3. Jo diria que no. Com vas mirar? Que sí, que ha fet setge dobles. Sí, ha fet setge dobles. Sí, sí, sí. Bueno, ja està. En fi, què va, doncs? Ens explica la història de Bepo y Lourdes, que són un nen, una noia, de 16 anys, que venen un poble, de les muntanyes argentines i que s'estimen, però s'estimen en secret. És a dir, es desitgen, es volen, s'agraden, però no es volen dir. La peculiaritat és que són les dues uniques persones joves que hi ha en aquest poble, tota la resta són gent gran. El que ells dos no saben és que, en el poble, tots els que els envolten els hi amaguen un secret molt perillós. Però quin secret? Bé, no el diguis, no el diguis, perquè després jo em queixo que destri per les pel·lícules i els finals, o sigui que no cal. En fi, una pel·lícula misteriosa, per tant, aquesta de... Pekados. Bé, ja acabem, no acabem, no, vol dir, continuem amb una... amb un altre trailer de la... Escolta'ns, que a vegades em fas les mirades que... anem amb el trailer de Total Recall, que és el de... com es... un desafió total. Sí, la nova versió que en fes. ¿Estás contenta con tu cambio de vida? Ya sé que esto no es lo que imaginábamos cuando éramos más jóvenes, pero ¿quién consigue todo lo que desea en la vida? ¿Qué sabes sobre Recall? Aléjate cuánto puedas de ellos. No juegues con tu mente, tío. Parece que andas buscando algo. ¿Es esto? ¿Querrás tener tres manos? Busco rico. Diviértase. Cuéntenos su fantasía. La intentaremos en su memoria. ¿Qué ha pasado? Oh! Bé, el remake de desafió total amb l'Arnold Schwarzenegger, en final dels 80, em sembla, no? Sí, que està ara la protonitzada Jessica Viel, i el Douglas Kuyt, aviam. És a precuament recomanable de la setmana. Des d'aquí que està tan prou, volem fer una crida en contra dels remakes, dels... Home, Jordi, sí, dels remakes, i de... Home, parla per tu, perquè és gent que li agrada el remakes. El que no podem... Aviam, el que no podem fer sempre és viure dels guions del passat. Però no ens podem... Hem d'inventar coses noves. Però no ens podem quedar sempre amb el tipus de cinema, com el viento se llevo, per exemple. Clar, però per aquesta raó hem de ser més creatius que mai i inventar coses noves. I més ara, que la gent ha de tenir un sobrelicient per anar a les pel·lícules del cine, que està molt car a la vida. Hòstia, ho estic mirant a través de la webcam, i com que estar al Dani, al teu costat, Jordi, sembla que sigui el teu pare. Sí, el Dani o jo? No, home, no. Tu sempre és el seu pare. No sou família, no, en principi? No, el millor sí, però no. Què dius? Diu que no. El meu pare treballa en un cinema, però no tenim res a veure. Fixa't, fixa't. No, poc sense el seu germà gran. Passem a la següent pel·lícula que també s'estrèn. Sí, aquesta és la gran pel·lícula de setmane. Diguin el que diguin a BTV. Fasca, una botella en el mar de Gaza. ¿Tienes miedo? ¿Y de quién es la culpa? ¿Te lo has preguntado alguna vez? ¿Has tenido noticias de tu botella? ¿Has tenido noticias de tu botella? ¿Quién eres tú y quién soy yo? ¿Es lo que importa? Así que eres francesa. A lo mejor no eres tan mala. A lo mejor. No te das cuenta del peligro. Te comunicas con alguien que no sabes ni quién es. La verdad, dime para qué sirve aprender francesa. Ya se verá. ¡Y viva Carla Bruni! ¿Tienes dicho que tenemos que hablar? ¿No me has oído? ¿Por qué te cogieron? ¿Qué has estado haciendo? Una pel·lícula de Tierra y Vinistea. No recibo correos tuyos desde hace una semana. Estoy preocupada. Dime solo si estás bien. Las cosas están difíciles en Gaza ahora mismo. No te lo puedo contar todo. Pero si quieres saber cosas de mí, me llamo Naim Malphatjuki. Y ahora tengo una amiga en Jerusalén. Una botella en el mar de Gaza, basada en la novel·la de Valerí Insenati. Tema, que no, aquesta pel·lícula. Home, sembla bonica, no? És molt maca. A més tu, com que és així sensible i tal, segur que ja t'ha enamorat. I per això l'has triat jo a millor de la setmana. Home, està clar. La trio jo és el meu toc personal a la secció. De què va, a veure? Aquesta pel·lícula de proteïnitza, una noia que es diu tal, que és una jove francesa que viu a Jerusalén. Viu també els... bueno, ja no els primers anys, però sí que està en plena adolescència, viu el seu primer amor, el seu primera cigarreta, el seu primer piercing. Sí. Un dia, tornant a casa de l'escola, hi ha una temptació. On mor bastanta gent. A partir d'aquí, ella es comença a fer diverses preguntes que els farà a un palestí imaginari. Aleshores escriureu una carta amb tots els seus dubtes, totes les seves incerteses, i aquesta carta la posarà dintre d'una botella i la tirarà al mar. En el mar de Gaza. I serà un home que la trobarà, un home de Gaza, que a un palestí li anirà contestant. I d'aquí es desenvoluparà una història molt bonica. Aquesta és la Carla Bruni, ho sabies, no, Jordi? Sí, sí, ho has fet pel trèdex, no? Vam posar la Carla Bruni, quel canqui m'hagi... Estàs de tot, eh, molt bé. Has tornat amb forma. Dani, tu la coneixes, aquesta cançó? Ni flowers. I què et sembla? Sí, és maca. A mi m'agrada el francès. Jo sóc... A mi m'agrada molt el francès, parlar el francès i tal. És que parlem en francès un petit peu? Sí, sí, sí. J'he parlat en francès. Ah, sí? J'he m'apel Daniel. O tu evite, Daniel? J'evite a San Jesús Ben. Mira, aquí el chat també diu que a mi també m'agraden el francès. No, no, no, no, no, no. No penso continuar per aquí. Molt bé, Dani, tens un nivell molt de francès. Merci beaucoup. Vinga, va, repassem algunes notícies, perdó, de Hollywood. Comencem parlant de Patrick Wilson i Àlex Baldwin, que estan al thriller Cod Stealing. Què vol dir que estan? Doncs que apareixen al thriller, no? Què vol dir que apareixen? No, Jordi, has de parlar amb propietat. Protagonitzen. Ah, molt bé, doncs és l'adaptació... Si vols que parlem propietat, m'ho escrius. Protagonitzen. Però que no saps improvisar. Doncs aquesta és l'adaptació al cinema de la primera entrega d'una trilogia literària de Charlie Houston. En el film, Ham Thompson, és un alcohòlic que no travessa el seu millor moment. La seva vida pros complicarà quan el seu veí li deixi el seu gat, que jo no sé per què ho accepta, sincerament, però a la gàbia, si trobi una clau, que serà l'objecte de desig de molts, i, òbviament, li portarà molts problemes. Bé, mira, aquesta a mi m'agrada. A mi no. Doncs mira, no sé, trobo que està bé, perquè és una pel·lícula... Són uns cancinos. A veure què ho pineu el Dani, perquè... i el Joan Disney... Diu que ja prepara la cinquena entrega de Pirates del Caribe. Què ho pineu vosaltres, aquest tema? Tu primer. No sé. Mira, jo he vist... si no totes, gairebé totes, i està molt bé. Però, com ha dit el Jordi? Sí. Com ha dit el Jordi, sí que són una mica cancinos. No tenen res més que fer que tornar a fer una trada Pirates del Caribe. Amb 3 ja n'hi ha prou, no en fa falta. Potser sí, potser sí. En fi, sabem alguna cosa ja d'aquesta entrega? Sí, bueno, el que sabem és que es començarà a rodar Hawaii aquest mes de novembre, i que segurament, o sorpresa, Orlando Bloom... tornarà a aquestes superproduccions, que sí que no hi seran la Keira Nicley i la Elizabeth Swann. Parella de luxe a August Osech County. Home, i si jo dic parella de luxe, qui poden ser? I Juan Magribot i Julià Roberts. Però sense llegir-ho, home. Ah, llavors no, no ho sé. Home, Julià Roberts ja saps que sempre serà la princesa d'Amèrica, i és digna de mirar i s'ha d'anar a veure totes les pel·lícules que ella faci. Aleshores, el director de la Mítica Serena... Això ho dic tu. Jo ho dic jo. Ah, val, val. Doncs això, que el director de la Mítica Serena Orta Americana d'Orgències, el que va protagonitzar George Clooney, salta a la gran pantalla amb un drama familiar. En aquest cas, el protagonitzen Juan Magribot i Julià Roberts, que es posaran a l'apell d'un matrimoni separat. A més a més, en aquesta pel·lícula també hi participaran Meryl Streep, que també m'agrada molt Julià Lewis, Cris Cooper i Sam Shepard. Jennifer Lawrence torna a la feina. Doncs si anirà com tu, Jordi. Sí, sí, sí. Perquè saps qui és, no? Jennifer Lawrence o no? Sí, una com jo. Però què fa? Doncs ha fet dos coses a l'embre, per exemple. Ah, molt bé. Has set els deures a aquest estiu, eh? Estic orgullosa, tu. Sí, sí, molt bé. Notable, notable. De moment, no ens passeu. No ens passeu. No ens passeu. No ens passeu i no ens feu la pilota. No, no, un moment, un moment. No ens passeu. No ens passeu. Que està escrit, que està escrit aquí al guió. O sigui, que no cal que... Val, ja està. Bé, el que passa és que això, que la popular actiu... ja es posa una altra vegada a l'apell de la segona part de los juegos de l'embre. Molt bé. Que hi ha per tots aquells fanàtics de la pel·lícula, perquè és la nova trilogia del moment, ja es va començar a rodar el passatill on s'espera, que a principis de l'any Vinent s'estreni. Nicolas Cage acapara tots els projectes. Ostres, sí. Jo ho hem comentat moltes vegades, que hi ha una pel·lícula molt important, i que, per tant, accepta tots els projectes que se'ls hi presenta. Doncs ara, per ara, està immers en quatre projectes. El primer és una pel·lícula que es diu Joé, un altre que es diu Tocaréf, Marvel City, i, a més a més, accepta un últim, en el que es posarà a l'apell de Stanley, que és un home de l'esposa del qual ha estat assassinada. Per cert, Nicolas Cage diu que fa tantes pel·lícules, i accepta tot, perquè deu molts diners a Isenda. Però si t'ho acabo de dir. És que estàveu amb una sintonia. Això em passa vegades, eh? Estàveu amb una sintonia per parlar de la següent notícia, que és que ja tenim finalistes, ja. Sí, ja. O sigui, ja els Òscars, ja. Ja és que estem aquí, i comencem a tamponar-te amb els Òscars, ja. Però és que amb el setembre... És igual, però els Òscars avui en diem molt avançades. Els Òscars de Hollywood! Bé, efectivament, el temps passa, i la cerimònia dels Òscars ja s'acosta. Sí. A veure, és per això que l'acadèmia del cinema ja ha escollit, ja no sé quines són les tres finalistes, com a pel·lícula espanyola que es presenta a millor pel·lícula de Parla, no anglès. En aquest cas, les finalistes són Blancaneus, de Pablo Berger, l'artista i la model de Fernando Troba i grup 7 d'Alberto Rodrígue. Fins el propè 27 de setembre no en sabrem quina serà la finalista. Bé, i acabem amb una notícia, deixar aquesta música perquè, com que continuem parlant de premis, en aquest cas, de Dustin Hoffman, que rep el premi d'un hòstia. Sí, és el cinquè, premis que faran, complirà 600 anys, els premis d'un hòstia, ja em porten entregats 5 donorífics. Un és el Dustin Hoffman, l'altre l'Oliver Stone, el Iguan Magrégor, el Tom Illigons i el John Travolta. No sé per què no hi ha cap actriu premiada, però bé. Ho deixem aquí. Molt bé, doncs sí, deixem-ho aquí. Jordi Roca, moltes gràcies. Moltes gràcies per haver vingut a la penya del Morro, explicant-nos les novetats de cinema. I tot seguit parlarem amb l'Emblèrica, el Dani i el Joan, els berenars de la penya del Morro. Però fins ara, aquí, al novetu-no, FMR, oi? Fins ara, al novetu-no. Fins ara, al novetu-no. Fins ara, al novetu-no. Fins ara, al novetu-no. 13 minuts arribem al punt de les 6 de la tarda. Continuem a la penya del Morro a ràdio d'Esvern. I la temporada passada ja vam començar una mica a encaminar el punt que podrien anar les coses, sobretot el final, perquè vam començar una mica amb els berenars de la penya del Morro, i aquesta temporada ja es consoliden del tot. I és que ja tenim l'Èric Pomar, que el coneixeu de la secció que feia de la gent de jovenil. L'ha impassat, Èric, bona tarda. Bona tarda. També tenim el Dani, Dani, bona tarda. I també el Joan Chirivella, que va venir també alguns programes de la temporada passada. Bona tarda, Joan. Bona tarda. Bona tarda a tots. A veure... Exactament, Èric. Per cert, com anen l'estiu? Perfecte. Heu tingut un bon estiu, els tres? Sí, molt bé, molt bé. Molt curt, però molt bé. Què tal, això, de fer segon deso? A veure, com aniré la primera dia de classe... Sí, sí. No, dimecres. Dimecres, l'altre diu demà. Dimecres, l'altre diu demà. No, perquè ahir vam començar les classes. Dimecres només vam anar una hora i mitja, perquè ens diguéssim quatre cosetes i ja està. Vam començar les classes l'actives. Per cert, per aquí el chat em diuen que ahir Èric va estar al concert del Joan de Sant Feliu? Sí. I tu ha dit? Doncs és que a la penya del Morro tenim els pies per tot arreu. I què, et va agradar o no? Molt bé. En fi, va, comencem. Vinga, aviam. Doncs us explico primer una miqueta de què va. Exactament, doncs avança tot. El Joan us explica una mica. Doncs exactament es tracta... de que estigueu a l'última... de les noves tecnologies amb l'Eri. Molt bé, l'Eri, que parlarà de noves tecnologies. Sí. Jordi, posa'ns algú de fons, doncs que si no... Perdona, tenim una música aquí... No sembla el Boca Moll o el... El que voleu, ara ja la sintonia. Ara, aquí, aquí. Ara, ara. I l'Eric, de què parlarà? De les noves tecnologies. El Dani, de què parlarà? Del tema de pel·lícules i estrenos. Sí, i tu, Joan, de què parlaràs? De receptes o algú per l'estil? De receptes de cuina. Ah, molt bé. Joan, tu el tema de cuina és el que interessa. Exactament, Joan. I, Jordi, et diria fer-hi una cosa que no tenim. Aquesta secció li hem posat un nom que es diu actualitat al dia. Epa. Actualitat al dia. Sí. I per on començarem? Doncs aviam, començarem-nos... Començaré jo després el Daniel i després el Joan, amb la recepta. Vinga, va. Doncs no sé si ho sabeu, però abans d'ahir, dia 12 de setembre, el Gabriel va fer una convocatòria perquè tenia algú que dir-nos. Ah, sí? Sí. I és que es van estrenar moltes coses noves. Per exemple, l'esperat iPhone 5. És veritat, és veritat, és veritat. I què sabem d'aquest iPhone? Espera, espera, que abans. O també es va estrenar a l'ipotats de cinquena generació. Mm-hm. A l'ipot nano 9 i, per últim, uns auriculars que es van fer, especialment perquè s'adaptin, perfectament a la teva huida. Molt bé. Et sembla que comencem per l'iPhone 5? Oi, tant. Em sembla perfecte. Quina estratègia esteu? Doncs, aviam, de grosor té 0,76 centímetres i pesa 112 grans. I, de volum, té una capacitat de 54,79 centímetres cúbics. I una pantalla de superratina de 4 pulsades. I també han creat una sim especial, que és un 44% més petita que la micro-5 anterior de l'iPhone 4 i 4S. Aquella que la tenies de fer especial, perquè, si no, no entrava. Sí, sí, sí. També han canviat el connector per el que es carregava les clàvies. Ah, sí? Un altre cunyazo. Bueno, perdó. Parla bé, parla bé. Sí, sí, sí. Sí, que estàvem tots els aparatos fets, perquè entréssim bé tots els mòbils i tots els iPhones, però ara ja no, perquè ara és menys de la meitat, que es diu Lighting, que és de 30 clàvies. I segueix portant la mateixa camara de 8 megapixels, això no m'han tocat, i porta el nou chip A6, que és el doble de ràpid que el chip que portava el 4S a l'A5. Això sembla en els audis, Audi A5, Audi A6. I és a dir, que va un 44% més ràpid que el 4S, i un 88% més ràpid que el 4 normal. Per tant, classe suporta que hem fet un salt, eh? Oi, tant. Després tenim l'iPotTouch, no? Sí, l'iPotTouch, que té la mateixa pantalla, que el 5, de 4 pulsades, i també té la pantalla superretina, com la del 5, que ja han incorporat una nova càmera, iSight, no sé si es pronuncii així, de 5 megapixels, que permet gravar vídeos en una definició de 1.080, és a dir, en alta definició. I també hi han ficat un flash, que el fan de diversos colors, i el preu serà, des de 204 euros, els de 8 lligues, i l'iPotTouch de quarta generació era de 186 lligues, ahir de 186 euros. Molt bé. Després, també, ja per acabar, es representa el nou iPotNano, eh? Sí, que l'han reformat completament. És el que jo porto ara al canell. Perdona, perdona, perdona. Tu que hi portes un iPotNano en forma de rellotge. Sí, el corret. Aquest és el mini. Sí, és el iPotNano, abans que era aquell quadre. Sí, Eric, tu sé què molhas. El mini sembla que aquest és el mini, eh? No, aquest és el iPotNano. Aquest és l'opul·lució, diguéssim, d'aquell que anàvem una rodeta i era tan pric. Sí que tu sé què molhas, Eric. Doncs la gremola, la gremola. Doncs l'han reformat completament, com el que era abans, que és el que porto jo, que era completament quadrat. Doncs ara és rectangular, amb una pantalla de 2,5 pulgades. Aquest no porta retina. Amb el botó de home, com un iPotNano, és com un iPotNano normal, en petit. Mm-hm. I fa el sistema operatiu sol incorporar un bluetooth per connectar-lo al cotxe i això. I una reproducció de podcast. I fa 53 mil·límetres de grosó, de grosó. I el preu actual és de 169 euros. Vinga, va, que si no ens quedarà temps per el Joan. Una última aplicació que recomanis aquesta setmana, Eric. Doncs sí, ja us dic que sempre recomanaré una aplicació tant per iPhone com per Android. Dir-vos que, si voleu proposar una, l'envieu al Facebook de la penya del Morro o al mail. Actualitat, el dia que hi ha aplicació. Sense accent. Arroba.com Jo, jo, jo, que em ve el més llarg, eh? Sí. Deixant el vostre nom, el nom de l'aplicació. I una veu d'escripció. L'aplicació ha de ser gratuita, tant disponible tant per iPhone com per Android. I l'aplicació és cuïdida, d'aquesta setmana, és un joc gratuit, LogoSquid. LogoSquid. Sí, que es tracta d'un joc d'endeminar logos de tota mena de coses, tant de marques de cotxes fins a begudes alcohòlics. i està disponible tant per Android, per iPhone, i per iPads i per tablets. Molt bé, doncs ja queda dit. Bé, parlem de cinema ara, i cada setmana serà el Dani l'encarregat de fer-ho. Hola, Dani, bona tarda. Hola, bona tarda. Avui, per estrenar la secció, de què parlaràs, a veure. Bueno, bueno, doncs avui parlaré de l'estrena de les aventures de Tadeu Jons. Home, Tadeu Jons, eh, una pel·lícula espanyola. I a veure, Dani, explica'ns... De què va aquesta pel·lícula, una mica tot plegat? Tu l'has vista? Sí, jo l'he vista, jo l'he vista. Molt bé. A veure, explicarem ara una simbòsis molt corteta. El Tadeu és un treballador de construcció que, per error, és confós per un conegut arqueòleg. Sí. I enviat a Perú per enfrontar-se a uns lladres de valuosos tresors. I viuen aventures per la ciutat de Paititi. Al final, no els explico, perquè si no... No ho expliquis, perquè jo, clar, si alguno l'ha vist i t'hauràs de veure la que... Si voleu més informació, escoltem aquest tràiler. A veure. Águila 107, en camino. Estamos llegando al objetivo. Águila 107 a base. La hemos encontrado. Es la pirámide. No era una leyenda. Existe de verdad. Des de niño, Tadeo soñaba con ser un gran arqueólogo. Los arqueólogos acaban de llegar a la excavación. ¿Qué, Tadeo? ¿Se ha encontrado algún tesoro? Aún no. Va. Nunca encuentras nada, gringao. Aunque nunca tuvo mucha suerte. Cuando crezcas, serás el rey de los cazatesobres. Hasta que un día llegó la oportunidad que le convertiría en leyenda. ¡Vas a ese terrao de ahí antes de que se la pegue! Bueno, más o menos... ¡Sólo eres un obrero, no un arqueólogo! Aquí está mi futuro, lo que siento. ¿Es otro de tus descubrimientos? El descubrimiento. Sólo es una rendita. Ya sabe cómo funciona. Un pasito balance, un pasito panza. ¿Es de Albert Einstein, no? No, es de Ricky Martin, pero viene el vero. ¡Este verano, Paramount Pictures! ¡Esta es la llave de la chica de oro de pa... ¡Te invita a vivir una increíble aventura! ¡Me voy a Machu Picchu! Doncs aquest és un fragment del trailer. ¿Qué opinas, Tadeo, jo? ¿Te va agradar, Dani o què? Sí, sí, és una pel·lícula molt, molt, molt, molt divertida. Amb les veus de José Mota. Sí. És molt divertida. És el José Mota o no? Sí, sí, era aquell. És el que fa de Peruà, el que porta la jaqueta amb tots la monumentària i tal. La pel·lícula, pels nens petits que els estan sentint i tal, és molt divertida. És molt entretinguda. Fins i tot els meus pares també van anar, que són ben grans, i els hi va encantar. O sigui que és tan per petits que per grans. Veo, Jons, en 3D. ¿Sabes, carajirita? Muy pronto, me haré mayor y ya no te tendré ni eso. Bé, doncs aquest és el trailer? Alguna cosa més sobre Tadeo Jons? No, de Tadeo Jons ja m'ha acabat. 31. Estic só. I no hi ha ningú a estrenir. Bueno, bueno, bueno. Ara ho recordo que la segona temporada de Polseres Vermelles ja és en marxa. Arribarà, suposo, entre els dies 10 i 17 de gener, a TV3. Una sèrie d'Albert Espinosa. Us faig una breu introducció del que passarà a la segona temporada. A veure de què passarà? El que jo llegiré passarà. Explica-m'ho, va. Els Polseres hauran deixat enrere la infància. I, a més, de conviure amb les malalties, s'ha endinsat l'endolescència. En la primera part, es donava la perspectiva infantil de la malaltia on els protagonistes la vivien com una cosa exterior com la qual lluitaven. I ara ja són adolescents i passen un munt de històries i tal. Molt bé. Com que hem de connectar amb el bolletí de les 6, us sembla que deixem les receptes del Joan després del bolletí, Joan? Sí. No ho he de fer res. Jo he d'acabar, què faig? Per acabar, ho faig després? Sí, ho fem tot després. Ara queden algunes coses després del bolletí. Connectem amb la xarxa i tornem a la segona hora amb més brana i actualitat al dia, amb el Dani L'Èric i el Joan. Adéu. Bona tarda, us parlem. El portaveu del govern Francesc Com s'ha anunciat que l'ajornament de la reunió de la Comissió Bilateral que s'havia de celebrar la setmana vinent entre la Generalitat i el Govern central es deu a que no hi ha contingut i ha tret importància a la data. No, la reunió hi havia d'haver un contingut. I mentre aquest contingut no es podia abordar en plenitud, té sentit que la Generalitat centri els esforços o centri l'atenció, no tant amb una data, amb un contingut que hauria de tenir aquesta reunió, i si no hi és, és evident que no té sentit celebrar-se. Homs també ha denunciat que la Comunitat Internacional es faci més ressò de les demandes de Catalunya que no pas a la Comunitat Espanyola, i això ha dit és perillós. La reforma del Codi Penal anuncia d'avui pel govern contemplarà per primera vegada la presó permanent revisable. S'aplicarà no només els homicidis, terroristes, manicidis i genocidis, sinó que s'amplia a altres casos. Els anunciava el ministre de Justícia Alberto Ruiz Gallardon. Escolta, en aquests casos, aquells assassinats, en què les víctimes s'han menors de 16 anys o especialment vulnerables. En aquells casos, en què l'assassinat s'ha subsiguint un delicte d'agressió sexual a la víctima, en aquells casos, assassinats múltiples, i en aquells casos, assassinats cometits per membres d'una organització criminal, s'introducen al Codi Penal espanyol la presó permanent revisable. La presó permanent tindrà una durada indefinida i variable, que anirà des dels 25 anys mínims, fins als 35 mentre que l'acostòdio de seguretat amb la mesura privativa de llibertat d'una durada màxima de 10 anys, per casos excepcionals, una vegada complerta la pena de presó, i després que el Tribunal Valori s'hi esmenti la perillositat del condemnat. Uns desconeguts han entrat a robar la seu decàrites de llagostera i s'han emportat els aliments que l'entitat tenia per ajudar famílies sense recursos. Entre altres aliments han emportat més de 100 litres de llet i 50 quilos de pernil dolç. En Girona Sònia ha atover. Bona tarda. Bona tarda. El robatori es va produir la matinada de diumenge dilluns. Els lladres van entrar trencant el forrellat d'una finestra i es van emportar gairebé tots els aliments que hi havia amagats a màts per ajudar les 400 persones que càrites de llagostera atén cada mes. La presidenta de l'entitat, Nati Roura, ha explicat que s'han hagut de mobilitzar ràpidament per adquirir part dels aliments sostrets, que avui mateix han de repartir entre els usuaris. Aquesta setmana he tingut de sortida sana a comprar, perquè escoltin si m'ha van agafar 100 litres de llet, que la llet no vols fer. I que no hi hagi cap tipus de llet. Jo, cada 15 dies, gasto uns 450 litres de llet. I cada 15 dies que és clar, jo tinc 130, també. És valorat en 400 persones. L'Ajuntament de Llegostera està estudiant amb la policia si cal instal·lar dispositius de seguretat a la seu de càrites. A l'Odència de Barcelona ha començat avui el judici contra el doctor Carlos Morini i diversos col·laboradors per la pràctica de més d'uns centenars d'avortaments entre ells, moltes de les dones que van abortar les clíniques ginemèdics o altres de Barcelona han fet-us de fins a 30 setmanes de gestació. Morini, la seva dona i altres col·laboradors s'enfronten apenas d'entre un i tres anys per cada abortament, cosa que suposaria més de 300 anys de presó pel principal implicat. El director del servei català de trànsit ha anunciat que les morts per accident de trànsit a les carreteres catalanes han baixat un 27% durant els mesos, amb de juliol llagós en relació amb el mateix període de l'any anterior. En concret, en mort, durant aquests mesos, 35 persones, 13 menys que l'estiu passat. Trànsit també ha posat l'emfes i en què els accidents mortals han augmentat d'un 12% a les autopistes. Els Mossos d'Esquadra continuen investigant les circumstàncies de la mort d'un home que van trobar mort 13 a la nit en un carrer de lloret de mar a la selva. Aquest és el segon tiroteig que es produeix en aquest municipi en poc temps. Bona tarda, us parla David Amador, l'exjugador del Barça i del Real Madrid, Alfonso Pérez Muñoz, ha reiterat les seves crítiques a Pep Guardiola per donar suport a la independència de Catalunya, ho ha fet en declaracions a la xarxa. Yo nunca he dudado de la profesionalidad de Guardiola como jugador, jamás. Lo que pasa es que me parece un contrasentido, el hecho de que por un lado podés estar pidiendo la independencia de Catalunya y luego pueda vestir la cantidad de las elecciones nacionales con todo lo que supone, pues el hecho de poder vestir la camista de la selección. Entonces, yo entiendo que a Nariz se le pone una pista para poder ir a un sitio. D'altra banda, el Real Madrid, el Tenic Jose Mourinho, ha dit que li és igual si Cristiano Ronaldo està trist mentre jugui com ho fa en aquest sentit Mourinho ha alluat la tasca davant-hi. I s'ha fet el sorteig de la tercera ronda de la Copa del Rei de Futbol amb aquests dos duels amb presència a Catalana, Praia, Lluís, Teri, Sabadell, Córdoba. L'aliminatòria es disputarà a Partit Unic el 17 d'octubre. Bona tarda, són les 6 i 5. L'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, considera que a Catalunya es troba en una cruïlla i que l'única alternativa al federalisme és l'Estat Pèlpi. Per Pinyà, opina que la manifestació obiranista de dimarts va sobrepassar la voluntat dels partits polítics i que ara els dirigents han d'assumir la seva responsabilitat. Segons l'alcalde de Sant Just, després del més que possible el Govern de la Generalitat convocarà eleccions anticipades. Per Pinyà, creu que Convergència s'hi presentarà en un programa clarament sobiranista. L'alcalde de Sant Just va assistir a la manifestació tòtica no de forma oficial, sinó per viure un moment que considera històric. Més coses, l'Ajuntament de Sant Just treballa per redactar els pressupostos del 2013. Tot i que el pressupost ordinari s'intentarà mantenir, les noves inversions seran inferiors, m'agrada els esforços per mantenir les partides. El pressupost del consistori del 2011 ja estava al nivell del 2004, el que es va fer per la segona part de l'any que va ser. Aquest és el nou sistema de reconeixement. El seu president, Jordi Magí, va ser el president del Regne Unit d'Ajuntament de Sant Just, des del procés dels últims anys. Sant Just d'altra banda, augmenta el nombre d'empreses els darrers dos anys, tot i que moltes són deslocalitzacions d'altres zones. Per Pinyà, creu que no són de oblidades famílies que més estan patint, però creu que l'economia podria començar a recuperar-se properament. I acabem amb un apunt cultural, perquè s'enjust comta amb una nova coral de Gospel. De moment són una dezena de persones i assajen cada dijous de tres quarts d'avui a tres quarts a deu a l'escola Montserrat. És un grup de persones que ja havia cantat el Gospel Ling Singers, que ara en lliguen un projecte diferent. Es basen en el projecte de Moisés Sala, que al mes d'abril va oferir un pallet de Gospel obert a tothom. I ja prepara un concert per presentar-se de Sany Just a l'octubre per festes a Tardó i un altre empetit format al barri de Mas Lluís. I això és tot de moment més informació a partir de la seta de Sany Just Notícies. Moltes gràcies. Però quan l'Àngelo la Musa m'inspiren, sóc l'Eloi d'un exercici TV, sóc l'Ospiàs de la Ocarícia, per fi. Però quan l'Àngelo la Musa m'inspiren, sóc l'Eloi d'un exercici TV, sóc l'Ospiàs de la Ocarícia, per fi. Que tal com esteu que hem vingut a la segona hora de la penya del Morro a punt d'arribar a la 6 i 10 de la tarda. Per cert, durant aquesta segona hora encara tenim aquí a l'Èrica el Joan i el Dani, bona tarda, nou nois. Bona tarda, bona tarda, un altre cop. Parlarem d'algunes qüestions que ens han quedat com la recepta de cuinar amb el Joan. I en aquesta segona hora de la penya del Morro també parlarem amb el senyor Benítu a l'espai Crysis, What Crysis. I també tindrem l'antiaigenda de l'Èlica de Vila, que és el que no hem de fer aquest cap de setmanes, d'aquí una estona. Dani, ens havíem quedat alguna cosa, no? Sí. Aquest tema que escoltem és el Call Me Baby d'aquell llibre. Què és això? Com diu el Jordi, avui es porto també una cançó que arrasa YouTube, que es tracta de Call Me Baby. El dimecres ho vam mirar i eren 247 milions, 6.556 visualitzacions. És molt difícil de dir-ho, però ho he dit. És que hi va haver 250 milions de visites al món. Però si el món hi ha 6.000 milions de persones, però potser també és molta gent que no para de veure'l una i una altra vegada. No, perquè això s'adaptarà als ordinadors. En català, què vol dir? En català potser em truqui. Tu també ens prens alguna vegada de televisió, Dani? Sí, sí, sí. Avui porto un programa que també arrasa TV3, que es diu La Partida de TV3. Molt bé. Que obre les seves portes a la següent temporada amb aquesta frase. Noves portes amb molt ritme. La partida torna el dia 15 de setembre i incorpora noves proves que tenen la música com a principal ingredient. És a dir, quedem a dissabte tots de veure la partida TV3. Per més informació, www.tv3.cat, barra, partida o el Twitter de la partida. Molt bé, doncs ja queda... Bé, i ara toca el Joan parlar-nos una mica. Jo ho fem parlant de cuina, perquè avui, Joan, tu cada setmana es portes una recepta, no? Sí. Molt bé. Ja té bona pinta d'entrada, Joan. Avui us porto una de les meves mires receptes i molt econòmica. Ah, sí? Sí, sí. El meu superpartit de xocolata. Però l'has portat al pastís, no? No, avui no. No vol la recepta, eh? Els ingredients d'aquest fantàstic pastís són 6 rovells d'ou, 6 clares, 150 g de sucre, 200 g de xocolata negra de cobertura, no de la normal, que, si no, no queda bo. 500 g de manteiga, farina i per guarnir, nata, muntada i cacau en pols. A veure, haig de dir que la gent que no estigui escoltant que no pateixi perquè tenim el podcast de la penya del Morro on pot recuperar tota aquesta informació anant a ràdiodesbern.com. A veure, com preparem aquest pastís? Doncs mira, la preparació és molt fàcil, però cal seguir-lo pas a pas. Per començar, barregeu els rovells amb l'ou, amb el sucre i amb el sucre en un bol. Mentrestant, fonem la cobertura de xocolata al bany Maria. Quan el xocolat es s'hagi desfet, afegiu-li la manteiga i remeneu-ho. Tot seguit, muntar les clares a punt de neu, que ara heu tingut a la nevera, perquè es muntin bé. Això té molt bona pinta. La veritat és que manteiga xocolata. Se'n fa la boca aigua. És lait, eh? És lait. Oh, que bé. Quantes calories, Joan? Poces, és lait. I a continuació barregeu la xocolata, el rovells i el sucre i les clares muntades. Remeneu-ho i poseu-lo en un mollo per al forn. Molt bé. Deixeu-ho cobrar al forn en 180° durant 30 minuts. Després deixeu-ho refredar al pastís, desmolleu-lo i emplateu-lo. I ja per acabar de cureu, hem anat a muntar i han d'acabar el pols. Això és el vostre gust, eh? Molt bé. Molt bé. La setmana que ve més receptes, no? Joan? Sí. Molt bé. Si voleu rebre la recepta per mail, ens teniu que enviar un mail actualitat al dia, guiorrecepta, arrabapomaritsajotap.com, posant el vostre mamí al cognom i us enviarem la recepta de la setmana. Molt bé, doncs ja... Jo també, perdó, jo volia dir una altra coseta, molt curta que no m'has deixat. Si voleu recomanar una pel·lícula o sèrie preferida, envieu un mail a actualitat al dia, barra, guió, peli, arrobapomaritsajotap.com. Amb el nom de la pel·li, resum i opinió personal. Bé, doncs, nois, moltíssimes gràcies per haver vingut. De res, home, de res. Que us vagi molt bé, i ja ho tenim tot això. O sigui que la setmana que ve més, Éric Pomar, el Dani Martínez i el Joan Chirivella, amb aquesta qualitat del dia a la penya del Morro. Gràcies, que vagi bé. Bona tarda. Un quart de set de la tarda. D'aquí uns moments parlem amb el senyor Beníto, que ha tornat en forma, em sembla, de les vacances i d'aquesta para d'estiuenca amb una nova secció. Cruicis, what, what crisis? La ràdio de Sant Just Just I hear only what I want to hear But I have to believe in something I have to believe just one thing I say Father, what can you all make stuff? Collecting sinners and loathing love The sparing listen for a rest feels true There's something missing when I read your book Oh hey there, you tell me you're a holy man I know I'm just a beginner Oh, I don't see you as a winner I said, sister Robinson, you all want stuff? Collecting teardrops in a paper cup If I could tell you what you need to know If I could help you to get on with the show I'd rather die than storm in my head Fix me, think what you say, for the truth So what am I to do? Well, what do you think? Si 18 de la tarda continuem a la penya del morro Tu estás catalana. Hey hey, buenas tardes Senyor Benito, s'ha txecat, hem d'esperar que vagi ella. Es pentina el bigoti. Ara, ara, senyor Benito. En fi, aquesta temporada ja no parlarem de les coses importants de la vida. Bueno, sí. Com, com? Va, aquest micro? Sí, sí, sí. Sí, em sento gaire bé. No, perquè no... Escolta, que el programa al primer dia el vam començar ahir, eh? Avui ja tenim escura, ja, per màgia de tard. Però jo sí, jo al primer dia. Ah, vostè sí, no? De fes de les vacances, que em vaig estar aquí, eh, de les vacances, al locutori. Ah, sí? Perquè vostè se'n va anar, em va deixar tancat. Ah, és veritat. I vaig estar tota la setmana aquí. Tota l'estiu. Com que no té WhatsApp. No pots muntar-se amb nosaltres per dir-nos que estava aquí tancat. Se'n va acabar la bateria del mòbil. Ja, ja, ja. Bueno, la meva mare ha patit una mica, eh? Ah, sí? Com està ara, per perdonar-me'n? Bé, bé, bé. Senyor Benito, anem al gra perquè... Vam vos donar un grau? Sí, com va dir... Un dermatòleg. Aquell... Com va dir un dermatòleg. Aquesta serà... Treu la música, treu la música, treu la música. Vale. Aquest serà el nivell d'aquesta temporada? Jo crec que anem al gra com va dir un dermatòleg, que aquest serà el nivell de... Jo crec que el superarem, eh? Com? Jo crec que el superarem. Home, no és difícil. No és difícil, no és difícil. Això és per anar fent boca. Ah, sí, per anar fent boca. Doncs anem bé. Aquest any, senyor Benito, vostè ha titulat la secció... Crecies, what crecies? What crecies, yes. Què crees? Home, com que... El tema de la crisi està en boca de to, no? I abans que es gasti la paraula i que digui, no estic... Clar, la crisi passa a ser una cosa que denomini tot, no? Com aquelles paraules una mica comodin, que diríem... Com allò, l'això, i la crisi, no? Passa amb la crisi. Jo tinc molt en fi, com a crossa, com a paraula. Com a paraula. En fi. En fi, senyor Benito, què? En fi, doncs miri, crisis, tu. I abans que la crisi s'acabi malmetent, aquesta paraula, doncs fem una mica... parlem de la crisi. Parlem de la crisi. Què és la crisi? Jo ho faig a aquesta proposta de secció, si vostè no li agrada. Descàrtica, se m'ha acabat de fer una altra. Sí, bueno, una altra. Independents. Ah, bueno, és que això és la conclusió de la crisi. És la conclusió? Jo demano formalment la independència. Ah, sí? Del programa, vostè? De tot. De tot, eh? En general, ja. Però els pares estan una mica esgarrifats. No em vas dir, no? Vull independitzar aquestes coses. Hi havia una nació de molt bona, eh? Als anys 80, que es donava el cas d'un familiar meu, que va anar a l'adiada. Si posa música de ritme en vergüent, per mi, eh, què sé... Baa-ba-ba... Ara, vostè, ja t'he adonat que teníem record? No, ja era petit. Ja era petit, ja era petit. I llavors estava allà a l'adiada, a tota casa, en plan família, els meus cosins cran grans a les hores. Clar, bueno, agrada també, sempre ho seran. Vés gran, ja. Escolta, anem a demanar... la meva àvia estava allà, pobreta, no? Diu, d'on te vais? Diu, no, anem a demanar la independència. Llavors, a setembre, potser, al mig de les 90, eh? Ah, vale, que vagi bé, no sé què. Perquè era l'adiada, manifestació i tal. Quan van tornar a la tarda, a nit i tal, la meva àvia... Què, què? Us l'han donada. Ah, va, va, va. És que... Les àvies són les àvies. Si saben el que costen aquestes coses... Això no és enganyable. En fi, bueno, total, que teníem música per la secció nova o no? Sí, mira, jo li recomano posir aquesta, que li dic al final, que es diu, A lo loco se vive mejor. A lo loco se vive mejor. La sapa, aquesta peça, que és una mica dels meus temps. Bueno, abans que jo, i tu, inclús, però és aquella de... A lo loco del milagre de Pepinto o no? Sí, me toca del milagre de Pepinto. Però és una peça antiga. És d'aquestes de barbena, que són les que havia parlat, eh? Home, tenim diferents versions. És una frase que está de moda, que está de moda. És de la sintonia de la secció, eh? No partes ya todas horas, a todas horas. És la frase... Bé, per cert que, com a novetat aquesta temporada, l'Heli Capdevila, que feia l'antiagenda, passa al final de la segona hora, i vostè comença... Si m'ho ha demanat, per favor, per favor, i jo dic... Home, escolti, jo què sóc? Una moneda de canvi. Evidentment, evidentment. Vostè té menys valor que l'euro. I això canvisca, eh? Rellisca, això sí que és una crisi, eh? Ara estic en crisi. Va, calli, calli. En fi, parlarem una mica de tot, no? O possiblement de les solucions per paliar la crisi? Ojo, secció de servei. I això mateix, eh? Sí. Aquí hi haurà en diverses coses, eh? Jo ja l'hi faig aquí, una petita punt, una esmena del que ha passat. De què anirà? De què parlarem? L'exposta. Vagis a saber. Depèn de la setmana. Lo que s'eterfi, eh? Ara estem en una alt crisi. Doncs parlem de les possibles solucions que tenim per paliar una crisi. Què podem fer per paliar una crisi? Sí, sí. Ara pensi que ens estem centrant només en una crisi, que és l'economica, que no és tal. No és econòmica? No. No és econòmica, ni és per tot. Ara sí, durant els últims mesos estem pendents de la prima de risc, estem pendents de la labor, s'estem pendents del deure. Però ja som una mica adults, i això és ciència ficció. Això no existeix. Li diuen. És un concepte econòmic. És com els gambusinos. És la relació... O com els omnis. M'ha dit que amb els omnis hem tupat. Els omnis hem tupat, eh? Sí, sí. Us heu de vist? Home, jo he vist coses. Vostè ha vist coses? He vist coses que... Senyor Domènec, que és la beguda de mala cavita. No, que no, que no, que jo... No puc dir-ho, però... Ara perquè tothom ja parla d'independentisme sense complexes. Però el dia que arribi la llibertat absoluta serà quan podem parlar d'omnis sense complexes. Ara. Jo espero aquell dia, eh? Perquè jo vaig veure-ho en la manifestació del dimarts. Va anar-hi? Va ser-hi. Home, perquè era un dia històric, havia de retransmetre i captar el... I on era? Per allà al mig. Escolta, era un que posava... Omnis, welcome. Que cascos reivindicava una mica... No, no. Catalunya està al univers. Catalunya està al univers. Perdoneu a quina és la manifestació de sauda amb les galenes? Dic, mira, tinc tira i ja t'ho explicarem. Aquesta era exclusiva per a l'independència. Exacte. Hi havia molta gent que no sabia on anava. I un cop allà diu... Jo em vaig confondre. Me'n vaig anar cap allà, cap allà, cap al clot. Ja el carrer d'independència. Que això és una cosa que s'ha d'estudiar perquè el Franco se li va colar aquell carrer. Però... independència de què? Ah, per això? No, no referia a Catalunya. Referia a la independència de altres països del regne d'Espanya, segurament, no? De fet, es referia a la independència de la guerra del Francesc. Ah... L'acabà a començar el dos demà. A Espanya també es va independitzar dels Francesus. Tothom aquí, tothom sí d'independència, menys els que s'han d'independitjar. Oh, molt bé. Vinga, doncs què farem? Escolta, la veig molt competitiva. Hombre, és que hem vingut amb energia, ara tothom és independent, m'agrada molt. Vinga, va, independència aquí. Vinga. No hem parlat de res, i d'aquí 5 minuts hem d'acabar la secció. Per què? Home, perquè ve l'Eli després. I l'arriera, també hem de parlar d'arriera, la Carme. Clar. Jo, com faltava alguna cosa. O sigui, jo aviam, concretem. Abans de que jo l'algui el rotllo, de què faré, vinguem a quines hores ho faré. A veure, vostè va, entre les 6 i 10, que vull arribar tard... Vull arribar tard, ja. Perquè vostè no m'ha avisat d'aquests canvis, perquè jo tenia... Va, ja n'hi ha prou. De 6 i 10, a 6... A 2,4. A 2,4. A 2,4. A 2,4. Si hem de col·locar l'arriera, quan la col·loquem aquí. Però és que ve de cosa. Anem al tema, sisplau, perquè encara no sé de què anirà la secció. Bueno, parlarem de la crisi, què són les crisis, com la superem. I mira, farem una minisecció, dintre de la secció. Les grans crisis de la humanitat. Vostè ja sap que jo tinc sempre una dèria per la història. És veritat, és veritat. I com es va resoldre la humanitat? Aquesta no és la primera crisi de la humanitat, eh? Correcte. Hi ha hagut moltes. Des que l'home és home, des que el primer micos va independitzar els altres micos, i va dir ara seré home, ja ha tomat pel sac. Qui va ser la primera independència? Ah, i llavors cada setmana parlarem d'una crisi concreta? D'una crisi. Ah, marada. I un clit elmer de seca. Vostè se'n recorda del nostre gran universitari. Encara acueix, eh? Comer. Aquest estiu ens hem cartejat, jo des d'aquí el locutori, mirat cartejant-ho amb el merder de seca. Li vaig haver d'enviar totes les cartes el dia que em van obrir el locutori, però bé... Li van arribar totes de cop, i li van contestant. I ara em van contestar, i serà el que farem al llarg del programa. La gent, avui dia, no es carteja, eh? Jo no es carteja. S'ha fixat? No, només els que juguen al poc. És veritat. La resta ja no. Molt bé. Molt ben vist, molt ben trobat, aplaudeixin, per favor. Hi ha una mica d'afectes aquí, que estem més sols, jo... No, no. Això és una secció de palo seco. No, sí, la secció és crisi. Però un moment... Abans em posava factillos, feia ja-ja-ja-pim, clang, el got de guixi... Aquesta afecta és el que li agrada. Aquests que posaré més sovint. Perquè, com que tinc les natges a flor de peix, bueno, tinc les natges en set. Pau-me, pau-me. Tornin-me a fotre el llat. Tornin-me a fotre el llat. Que m'agrada. Vols, per favor, el teu. Que m'agrada. I cada setmana parlaré d'una crisi diferent, llavors. És clar, podem parlar de crisis individuals, quins col·lectives... I després podria fer... Ho obro, eh, de cara a l'Ollent. La pregunta de l'Ollent. El Llollent, perquè només hi ha un que ens escolta. Sí, sí. El Llollent ens escolta, avui? Sí, sí. Ho parlarem foscet, perquè no el despertar-lo. Tu que ens escoltes, avui. Tu que ens escoltes. Si tens un parell de nit, aquest, no? Com s'ha tornat un parell intimista. Això mateix. M'agrada, que em prens la secció. Tu que ens escoltes, Llollent. Llollent. El nostre. El sentiment i tu té un missatge per tu. Doncs aquest Llollent, si vol fer una pregunta que s'anirà... Carai, no em surt a les paraules. Que serà resposta a la propera edició. Ell pot dir... M'agradaria saber com es resol la crisi del Acné. L'Acné és l'aquest granet que surt a acné. Anem al gran. Anem al gran. Va dir el dermatòleg. Sí, sí, sí. Aquell dermatòleg que tenim. Que d'aquí m'amnòmina. Una pregunta pel senyor Benito. Només cal que ens la faci arribar. El 9-3-3-7-2-3-6-6-1. A mail, a la penya del Morro, a robaigimail.com. Per a hashtag, també. Per a hashtag senyor Benito. Per a paloma missatgera. Per a paloma missatgera també. El so és per arribar a ser injust. Per fax. Borofax. I... I... I amb una deferència pels africans amb tant temps, si volen. Ah, molt bé. Sempre pensant en les minories. Ah, molt bé. En fi, amb camell, bueno, també. I si ve el camell, que porti una altra cosa, també. Ja sap què li vull dir. No, no, no. No sé què em vol dir. Vols dir una mica del costo? S'està fent un jardí, que jo no volia ajudar-lo. Potser li costa, diu, no? Li costa, li costa. Fem una cançó. Fem una cançó. Fem una cançó. Fem una cançó. Fem una cançó. Fem una cançó. Fem una cançó. Fem una cançó. Per cert, ja que estem en el tema, què és una crisi? Hi ha una definició? Una crisi és un estat que ja no s'aguanta més. Quan un diu... n'hi ha prou. Una situació, diguéssim. Una situació que pot estar venint estat. Però quan una cosa... Mira, hi ha n'hi ha prou d'aquest color. Això ja passa, de taquodoli. Anem a posar... vamos a poner cartes en el asunto. Clar, per tant, pel que vostè em diu, pot passar-li a una persona, a una parella, a una empresa, a una secció de ràdio... A una secció de ràdio, vagi en condició. No, no, no. Que la independència està aquí a la cantonada. Però, escolti, per què més clar? Que no tens a veure una cosa amb l'altra. Què més, què més? No, escolti, posi'm efectius sonolos, que m'agraden. Però, però... T'hauria posat l'allà, tio. Fue't, en català. No està preparada per la independència, vostè. Total, que... Clar, el tema, eh? Anem a parlar. Una crisi és que és una situació... que un dels que està involucrat allà o tots... Diuen, bueno, això ja n'hi ha prou, tu. O juguem tots o estribuem la baralla. I ja hem entrat en una crisi. Això ja li direm crisi. A partir d'ara, quan hi ha aquesta situació, dius, estic fins al nas de la sogra, estic fins als nassos de la meva dona que m'enganya, estic, bueno, el que sigui, eh? Estic fart del meu jefe de cançó d'omitza, etcètera, etcètera. Perquè, mentre tu aguantes, no hi ha crisi. Ah. Mentre tu aguantes? Sí, sí, va ser. Va fer... El que passa és que els experts diuen que la crisi, normalment, quan un surt, ens haurà reforçat. És positiu, també. A la parella o a l'empresa, o una crisi de relació. Depèn. Això, normalment, també, vostè corrobora, com espera en la matèria? Normalment hi ha algú que surt reforçat, a l'altre, no. Per exemple, una crisi es pot ser un encostipat, una grip. Sí. Vostè passa una grip, és una crisi. Vostè surt reforçat. El micròbi de la crisi, no. Ja. A Palma. Per tant, sempre hi ha un caper i un que guanya. Allò que ens diuen és que a la parella s'haurà reforçat. T'he vist d'alguna parella reforçada? Després de crisi? Mai. Mai, no? Posem el cas hipotètic d'una parella que van i separen. S'independitzen. Digues-hi, fins aquí hem arribat. Correcte. Pim-pam. Un se'n va i l'altre es queda. Com deia el Capri. I ella es queda. O que queda després de l'amor. Ella, no? Llavors, aquí què passa? Ens repartim una mica els vens comuns. Només el pis el queda ella, i la hipoteca ell, més o menys. I així. No podem dir, aquest ha guanyat i aquest ha perdut. No podem parlar amb termes. Ningú guanya. I també podien dir, quan estan a una porta, són a l'obrèndeu... Un clavo, s'acautro clavo. És que ho hem de deixar aquí, eh? Sí, perquè... Hem de parlar de la Riera, perquè... Sobre, amb la Carme Verdoi, que ja està entrant a l'estui número 1 de la ràdio. Carme, què tal? Bona tarda. Has vist el capítol, avui? Un tros. Jo els he fet tota la setmana, excepte avui, que ja li he dit que tenia un compromís, que tenia que guanyar uns temes al consulat d'Espanya. Doncs jo crec que ho faria veure l'última escena d'avui. Hi ha aquestes que potser donen joc per comentar. Em presenta un personatge nou, pleuconeguda. És la pintura? Sí. Ah, la PEPA. Teatre, transformar, observar, plasmar... Ja està fent classe, eh? Però l'art també té molt bé sants, eh? Podria... La Carme Malaret, de la Riera. Carme Malaret fa uns tallers d'ars plàstiques, aquí sent just. Per un moment, per un moment, per un moment. Hi ha la classe, allà a l'aula, amb tots els alumnes que estan allà amb el seu caballet. Molt caballet. I no es refereix a l'animal, sinó a l'estric que s'utilitza per aguantar els quadres. I ell està explicant una mica coses... A veure qui hi ha. Qui hi ha. Amb la Riera també s'aprenen... Els plàstics, les manualitats. Molt bé. I ara el taller de cuina i ara el taller de vi. Ara tocaria la part que vosaltres us presenteu i en dieu per què us heu apuntat aquest curs. Però això és molt avorrit, us saltarem, perquè us poseu nerviosos i mentiu. Jo suposo que si sou aquí és perquè us agrada pintar, però necessiteu més eines, eh? Perquè us agrada, doncs, crear, transformar, observar, plasmar... I això, com sabeu, és fer art. Però l'art també té molt bé sants, eh? Podria... Entrevistem a una de les guionistes de la Riera, la Marta Butxaca. Molt bé. Doncs dels que sou aquí... Que s'enrotlla molt, aquesta dona. Potser ho has dit a la Marta Butxaca, potser això. Jo crec, per mi, d'un moment, que si el Picasso s'hagués trobat, aquesta dona, ara no gaudiríem ni del Guernica, ni de la mare que els va per aquí. Això és molt llarga, eh? Perquè ara fan coses més llarges. Tengueu clar que us quedeu a treballar, perquè us donaré canya i no faré concessions, eh? Som molt exigent. El que es queda és que queda a treballar. I a fer el que caldi. A tornar a començar, a repetir, en fi, a patir. He vist entre el públic i Mercè Riera. Sí? Queda desencaixada, fixa-t'hi. No sabeu... No estàs d'acord amb el que dic? Doncs no, la veritat és que no. Com et dius? Trama de la classe de pintura. No, perquè... Ah, no. Què passa? No. No, i no. No em sembla la manera correcta. Expliquis, senyoreta. No sé, si el primer dia ens dius que ens faràs patir, la veritat és que em passen les ganes de continuar. Si el teu marit li hagués dit que el matèria és de piscina, potser tampoc és que no del tu. Per què et dius patir? Què dius? Tu ho veia? Vol canviar de tenyet? Per què t'has apuntat aquest cur? Ara, ara, ara. No, no m'he apuntat. Me l'ha regalat el meu net. Doncs gaire motivada no deus estar. Vens oblidant, per el que sembla. Més o menys. Doncs Mercè, has de saber que si decideixes quedar-te, et tractaré com a tots els altres. També és qui t'hi hagi apuntat. Si et quedes, ets alumna meva. I els meus alumnes, amb de treballar amb rigor, sóc molt exigent. Jo també. Doncs a veure si ens donen caia un home. Oh! Ja veia com una complicitat. Mira-les, com es miren. Aquí, que verà, ojo que aquí ja... Vol dir que hi haurà els gils. I tant, i tant. Aquí hi haurà... Aquí hi haurà un camió aparcat a la porta del taller. Bueno... Aquí hi haurà el viu. Sí, oi? Si la professora hagués estat un home, hauria dit que acabarien liats. Segurament. Perquè no dir-ho ara, no? Jo trobo faltar, eh, l'esvinisme, la sèrie. Perquè hi ha molt de... Hi havia molt de gai, però escolti una cosa. És veritat, és veritat. T'he tancat el poder que no hi havia cap més dia. No, el cor hi havia. Fem 2.000 capítols. Hi havia grans sexuals, també. Hi havia també espècies inventades, encara no sortides. Clar, perquè havien d'oblis. I tot. En fi, doncs, caram, la Mercè Río era com està, no? Oh, boi, oh... No, però està bastant trista, eh. Sí, però bueno, poc a poc. És que ja tenen... Jo el que he vist de l'arrangat. La mitjana d'edat més amunt, eh. No només mitjana d'edat, estàs jubilada. És com el senyor Manituya, eh. És... No, no, no, faig broma, faig broma. Jo crec que sí, perquè a més això passa molt, també, eh. Que hi ha moltes dones que se n'adonen de la seva autèntica sexualitat, a partir del 60... Perdieu 70, ja. Imagina't, que fes en aquesta trama. És que la faran... No, no, és que tu no t'ho creus, no que la faci. Li preguntarem a la Marta butxaca al dilluns, que la tindrem aquí, guinista de la Riera. Per cert, estàs molt de Riera perquè... Bé, a tome, no tallo perquè sí. Dilluns va l'entrevista Dimecres de la Mercè Comes. Ahir, sí. Ahir, perdó. Doncs és la nova... Què dius? Nova comentarista de la tertulia de la Riera dels Divendres. Fixa't-ho, ahir estan aquí a la penya del mort. És que... Són pocs ben amicots. En fi, sí, això què vol dir? Doncs que la Mercè Comes no té preferència per si és una ràdio local o una televisió pública d'àmbit nacional. Ja hi va cada setmana, eh? També és creuau. L'autopista. En fi, doncs, Carme, moltes gràcies. Jo faig una puna, eh? La bancada de la Riera que ha estat temporada ha sigut molt, molt. Molt, molt. Per sota de límits, eh? Sí, sí. I la que ja farà fa vint de set l'última temporada, eh? Si continuo així. Digue-li que els guionistes porten mils i un missatge per mi. La contra és una cosa que m'ha arribat. Un moment, un moment. Per ordre. Ens desordenem, eh? Sí, però ja m'agrada, perquè jo... M'has arrigurat, vostès. Sembla un anglès. Sí, exacte. Ument, ument, ument, ument, ument. Eh, puta boca! Allora, allò... Ell crida més i els altres continuen parlant. Exacte, però m'agrada, perquè ara et direm una cosa interessant. I sempre ho vas escoltar i no ho diu. Un moment, un moment, un moment. Ja vols dir-ho. És com si... És plau. Un moment, un moment. Posarem el Facebook... Si ha hagut alguna pregunta per la llunesta Marta Butxaca de Riera, que la faci. Molt bé, eh? Ja està, tampoc no valia la pena tallar tant per això, no? Això és tot el que tenia que dir. Com el Basté, eh? Carme Basté, a veure... Què has de dir, tu, sort de Riera? No, si li pots preguntar una cosa que m'ha semblat sentir d'algun lloc. A veure si és veritat que, on hi ha crisi... Crisi what crisi. En general, és veritat, l'ha lligat. I llavors, doncs, els obliguen a fer menys escenes i escenes més llarges, i per això hi has trossos més avorrits. Ah, doncs... No pregunto a l'Ixò sense dir-li que sí de trossos avorrits. No, no, no, és que penso tallar aquest tall i passar-lo al dillor. De fet, hi ha hagut una merma amb la nòmina d'actors, eh? Sí, ara. Estan fugint tots per la porta borta falsa. Això no ho sabia. Home, s'han carregat la marina, bueno, la noia aquella, però té recambi. No? Quina? Però l'actriu no marxa, no? Sí, no? No ho sé. I, a més, jo també sé més coses. Sí que sabem coses. No ens ho diem mai, fard d'antena. No, perquè això et poden deixar els ullents, o no? Però, per exemple, Carlos Latre no continua al Cracòvia, no? Fa teatre. De fet, ahir ja va sortir el Junqueras, el Polònia, fent-lo als esquesos noves. Això per una banda, i després, per l'altra banda, a mi m'han arribat dos, que això no ho sé segur, però m'han dit que l'equip tècnic, o part de l'equip tècnic, tant del Polònia com el Cracòvia, un 30% de la plantilla no ha renovat el seu contracte. Per tant, l'han fet fora. Si ens veiem un 33% menys... No, no, no, principi això no ha de ser... No hi ha un terme de la pantalla, es veu. En fi, fins aquí, la secció de televisió internal de TV3. Carme, moltes gràcies. Sort que aquí a Madrid dels Bènars ens han aputat el sou. Tot el cop ja. M'han doblat a tots. L'haig passat cobrant la reis i aquest any ho veig de reis. Hem de parlar amb l'elicapt de Vila, que no ens fa anar molt tard. Carme, gràcies. M'haig de parlar amb l'Elicapt de Vila. Tres quarts de set de la tarda, recte final de l'apenya del Morro, i cada divendres ho farem amb l'Elicapt de Vila. Molt bona tarda, Elí. Molt bona tarda. Bravo, bravo. Molt, molt, de merda. Bé, t'emprego. Bona tarda, Elí. Molt bona tarda. Molt bona tarda! Bé, també continuem amb l'altre, el senyor Benito. Bona tarda, Elí. Bona tarda, senyor Benito. Espero que tingui una raó de pes per haver-me desplaçat la meva hora. Ui, jo... És millor, ara, és millor, ara. L'últim moment del divendres, pensi que sempre és la secció que acaba tallada. Ara. M'agrada, m'agrada. M'agrada polèmica entre col·laboradors. Evidentment. Comença bé, comença bé, a temporada. Sí, sí, està bé. Ara, com que avui dia tothom es vol independentitzar tothom... Jo faig independent, ara. Jo vull això abans, que faig una ràdio pròpia, jo. Sí, sí, sí. En fi, anem a la qüestió. Elí, com cada setmana ens parlaràs del que no hem de fer al cap de setmana, i demà dissabte, i d'Homenja. Avui, per on comencem? Doncs comencem pel tema de la festa de la Fal. La festa de la Fal? Sí. Aquesta és la Fal, comencem per aquí. La Fal, la Fal. La Fal, la Fal. Olli i Fal, la Fal. Sí, com que hi ha municipis que ja són... Penseu que la Fal... La part que li falta el martell per fer la part comunista. Què diu? Ah, ja. El martell, la Fal i el martell. No sigui martell, va, no? Això passa a l'escala, a l'Empordà, eh? Sí, molt bé. La festa de la Sal, eh? La festa de la Sal. Allà l'utilitzen molt també pel tema de l'Enxoba i tot plegat, no? Clar, clar, perquè allà és molt tradicional. I totes les activitats que fan són relacionades amb el mar, amb el tema de la pesca, amb com s'agafen les enxobes, les obrenes de sala, les xarxes, com s'han de llançar... I totes aquestes coses, que ens agrada l'entant a la gent de ciutat. Sí, ens agraden molt veure, perquè molta gent es pensa que les enxobes pengen dels arbres i venen de llà. Jo crec que ja venen directament amb el pot. A la llauna. Quan pot arribar a costar a l'enxoba d'escala? Mil euros, no? A veure, el preu mínim, jo diria que et va a partir d'aquí. Però a partir d'aquí, després pot arribar a costar el que tu estiguis disposat a pagar. Clar, clar, clar. I també hi haurà, per exemple, mostra d'oficis mariners? Sí, sí, sí. M'agrada molt posar-te aquí una llista de estupendes oficis mariners, que és el desmarell del peix. No ho dic d'això. Desmallarem el peix. Això no ho sé, ja no ho sé. Té el que buscar en el Google, perquè jo vaig perduda amb això. Ja ho buscaré, me'n desmallaré el peix. Sí, després estic trasladada. Perdó, però és que no sona bé, ja, eh? No, no, que no. A veure si algú m'hi diu, Jordi, et veig a desmallarar. Digue-m'hi. Estreure el peix del trasmall. Ah! I el trasmall és la petita xarxa, que es llença al mar, eh? És com un cistallet, no, això és xarxa, eh? Sí, és com una xarxa, que es llença al mar. No, no va amb cistallet, així. No, no, jo és la NASA. No va dels cuets, eh? És aquesta la que conec, va. Veus que estem entrant en un territori que això mereix una secció pròpia? Sí. Aquest és un dels grans oficis, cantar el meu avi. Bona tarda. Benvinguts a Pesca en xarxa. El programa mariner de ràdio d'Esvern. M'acompanya el senyor Benito. Senyor Benito, bones pesques. Vols pesques? No, no, però som enganys, ens trobem aquí a la Cala. No en se'n remangi, no se'n remangi. No, que a mi no m'ha quedat llet. A veure, aviso els pantalons que porto avui, que semeo les natges sense aquests de cuir una. D'on et treus, el? D'oven et treu l'altllat. No totes els mariners són homosexuals, vosaltres s'ha confós de programa. Sí? No, no té res a veure això. Els hi havia sempre tant. Continuem parlant d'aquesta... D'aquesta festa de la sal, eh, que hi ha cada setmana... Aquest és el tema dels oficis mariners, trobarem que ens són seleccionals de Taverna. Ah, home! A mi m'agrada molt, això. La paraula Taverna és la paraula que hi ha... de Taverna. I tant, i tant, i tant. La taverna! El cap, Mornilla! Doncs té molt bona pinta, eh, tot això, que ens són de Taverna. Com, per exemple, aquesta, que és la de les rondes del vi... Les rondes del vi.Amb el Jaume Arnella. Mira, mira, mira. ...per companys i companyes, el salut de la vida. Vols que els gent creus companys? Veig que se la sap, no?Un salut dels pobres. No és una intenció preçable. Les sobres... Molt bé, doncs... La cantà amb el... tristament desaparagut, si és com oix. Sí, sí, és veritat. I, a més, vull oferir una punt. Jo vaig estar en Tortosa. Fa un parell o tres d'anys a la festa del reixement. I el Quico, el Sèlio, el Noi, el Mut, el Sec, el Sort, de Ferreria... Són masses, eh, eh?No, no, tot aquest. Sí, perquè era un extèndid.Van venir els cosins. Sí, van venir els cosins. I llavors també van fer una cosa semblant, eh? Fèiem un espectacle, amb una carpa, llavors tot eren taules així de fusta llarga, està l'estil medieval, hi havia dos o tres gerres de vi, de fang per taula, tot de pa i... Vaig allà amb una corca, cap a una creia. Una creia. Jo, si vol, miri, parlant d'anècdotes, jo tinc un amic que el va enviar a Alemanya... a prendre a Alemany. A Alemanya, el idioma, eh? I quan va tornar li van dir, bueno, què s'ha après? L'únic que havia après era amb totes les cançons de taverno. No hi havia res, eh? S'havia après totes les cançons de taverno. Una manera de prendre a l'idioma, també. No sé com està el terra, però quan vam acabar amb l'espectacle, ningú s'aguantava dret, eh? Ja li he dit que a tothom. Alguna cosa més destacada, la festa de la sal, l'Eli? Sí, destacar-vos que et dava mateix el vespre de la nit, i l'entrada de les barques amb les velles il·luminades, que això és molt maco, el port, eh? I llavors hi haurà un grup de dances, marineres, estupendes i bonits. Això és una parada de referents catalans. Hola, no sóc jo ni esbots, oi? Per l'aixilbots ho té com un tmunt, eh? Eh, hola. I amb els anys més, eh? Sí, o a Espanya, o a Catalunya. Sí, o que no me l'imaginàvem tan gran, eh? En fi, doncs això és l'escala, eh? Escolti, jo he tornat molt malament. He tornat fatal de vacances, bueno... Potser he agafat una insolòsia. Jo potser és que jo tinc una... Tant de platja. Jo potser no és unes vacances, ja. Sí, sí, abans de començar, jo abans de començar és tu vacances. Aquí estem durant suport. Parlem ara precisament d'una altra festivitat, que és de la festa de la sal, passem a la festa de la sega. I no és una festa de videojocs, eh? No. És concretament... Ni de poc la festa de l'invident. No, de poc la festa de l'invident, no? És una festa que es fa a l'ampolla, i és l'energia, eh? És la transgença a la festa de la sega, que es fa aquest diumenge 16 de setembre a les 11 del matí. Jo?Apa. I què és allò?A veure, Eli... Allò és molt millor que el que deies, també, de... Perquè per aquí, per aquí, per aquí... La festa de la sega es fa tant aquí a l'ampolla com a deltebre. Ah?Sí, als dos llocs. I que ja esteu més o menys per allà, doncs ja us hi podeu costar. Molt bé. Llavors, aquesta gent és molt llesta, perquè cap allà, els vols, de l'abril, el maig, fan la festa de la plantada de l'arròs. Ah, és veritat que l'han comentat. Conviden a tota la gent de ciutat que vagin allà... Hola, hola, he de plantar, eh? I després t'obliguen anar a segar-lo, eh? Ja l'has d'anar a això. Molt bé, molt bé. No, això està molt bé perquè...Aquesta és una sortida a la crisi. Sí senyor, sí senyor. Perquè ara tothom ha d'anar a segar batre a pota, a picar en cadup i envasar el gra. Molt bé. No, no, està molt bé, està molt bé. A mi m'agrada picar en cadup, això és una de les coses que... Perdona, això ha de ser... té la seva, gràcies. Doncs jo crec que sí. Què fas aquesta nit? No puc, he quedat per picar en cadup. En cadup qui és? Ferro d'oli, eh? Sí, no puc, que tinc que picar en cadup. En cadup, que és un home, que després no és un home. No foten marcellassos. És una persona que ja s'ha acabat. Ah, picar en cadup. Picar en el que és... No, no. Treu el que has fet, teia. En fi, alguna cosa... Aleshores, aquí, a banda d'això, fan aprofitar per fer les jornades astronòmiques, ja acaben els de ciutat. Ha fet tot això de pas que paguin aquí el dinar. I totes les coses que faran són coses innovadores com... el gelat de rosc. Si no l'heu provat, podeu anar-ho a provar aquí. El gelat de rosc, que t'ha agafat unes cacarrines, no? No, després... Doncs no ho sé, perquè, clar, l'arròs... I el gelat, ja, per ells mateix, també, no? No és una gent que aquest estiu, com volien anar... Vull menjar un gelat, eh? No, és una altra... Que, per cert, he vist que aquí hi ha... Un cop trillat l'arròs es neteja el gra de la palla? Home, sí. I això es diu d'espallar. No! No, no, no, no, no, no. No anem per aquí. Tant de setmanes, escolta'm, s'ha de voler aprofitar com vol. És veritat, no és un malló, clar, a l'ampolla, no? Com ho has de fer? Sí, sí, amb forques, amb un tega al gra, i mitjançant el ventat amb pales de fusta, s'ha de separar amb les restes de palla, més petita, i les pols del gra, no? Sí, i llavors, després, amb uns sades, passa en temps de tornar a passar del gra per mesurar-lo, per veure quina és allò, vener-los separant i poder-lo pecatar. Molt bé, i si totes aquestes activitats que es poden fer a l'ampolla durant aquest cap de setmana, alguna cosa més així que vulguis destacar? Res, si està quedat tibre. Al final hi ha el cinquè concurs de canta J, improvisada, la J, que jo sé que més a més... A més, estan aquí, Corsèlio, tota la família... Home... Tina popular, degustació de productes típics... Com se dieu? Aquella cançó de... de roquetes ving... No, com era de roquetes, no es la coneixeu, aquella... De roquetes baixos... De roquetes ving, de roquetes baixos... Agutes de cap, agutes de cap, agutes de cançó... Ah, que és un acto. Jo pensava que era l'altra, la J, aquella o els perros, eh? És que l'estava buscant... Aquella que diu a la J, que baila amb els perros, levantant el rabo, se les vend lo... Sí, sí... Ah, voilà. Aquest és in-life, no? Sí senyor. Crec que és el Palau de la Música. El van deixar d'entrar al Palau de la Música. El van deixar de cantar el Palau de la Música, jo. El Palau de la Música no és el dia. Quan Catalunya sigui independent, ells fan l'himne, o sigui que esperis. No joda, sí, sí, sí... Vull dir, m'ho estic repensant, ara. I si que ho repensis a la independència? No, no, és que... Sí, com sap ells, ara. Molta gent diu que si Catalunya algun dia sigui independent, què passarà amb el Barça on jugarà? Jo tinc una cosa, si algun dia passa això, el problema menor que tindrem el Barça on jugarà el Barça. Sí, sí, el Camp Nou, no? És independent, algun dia, sí. El Camp de l'Hospi, si li sembla. Però el Camp Nou, clar, home, contra el Vic. Sí, senyor. En fi, l'Ecap de Vil·la, moltes gràcies. Una tempurada més per haver estat amb nosaltres, perquè comptem amb tu, cada divendres acabarem, com veieu. Doncs, clar, perquè ara arribem al cap de setmana, la gent està contenta, té bon humor, i ho farem amb Leli als llocs on no hem d'anar, perquè ho sàpigueu. Vull dir, tot el que és l'ampolla i el tebre, no hi aneu. Que estarà patat. Bàsicament, i a l'escala també, que fan la festa d'assalt, que són les dues propostes que avui ens ha fet. Leli, podries anar per les festes majors i fer cròniques, també. Podria, podria, podria. Però potser vaig al cine millor, eh? Ja, és veritat, tens raó. Doncs, Leli, moltes gràcies, un petó que vagi bé. Un petó, adéu, adéu. Adéu. Què em poses, ara, a la Xuxa? Vostè se'n recorda, a la Xuxa, benito? Sí, però vostè no era petit. Ja, ja no era petit, eh, però... No era petit, quan la veia. La Xuxa, és la Xuxa. Vostè ja va en 40 anys, no? Vostè... Digui, digui, digui. Llensis, llensis. Vull acabar el programa tranquil·lament. I amb la consciència neta. Que ha sigut senyor Benito, ha estat un plaer. Tenim, per mi, acollir-me. Que vagi bé. I agraï també tota la gent que ha fet possible el programa. La Carme, les notícies. Jordi Roca, el cinema. El Dani, l'Edo i el Joan, eh? No, l'Edo, no, l'Èric, perdó. Que fan els braços de la penya del Morro. I també l'Eli Capdevila, que l'hem tingut a l'antiagent. Deureixem ara amb l'informatiu vespre dels senyors notícies i la Carme Verdoia, el Capdavant. I... Sí, deixa la Xuxa. Per empalmar, que estan molt bé, això. Per empalmar amb els serveis informatius. Au, quins llunys. ... I un pacito para atrás Jugaremos todos juntos Este feliz no está de más Ilari, lari, lari, e Oh, oh, oh, Ilari, lari, e Oh, oh, oh, Ilari, lari, lari, e Oh, oh, oh, este es el show de Xuxa Ajuda con amor, Ilari, lari, lari, e Barablos son justos Durant la vida, oh, oh Bona tarda.