#897 - La Penya del Morro del 8/4/2016

la nova estació d'autobusos ocuparà un espai de 17.000 metres quadrats soterrat però un nivell a superior al de l'estació de la línia d'alta velocitat. El regidor del projecte ferroviari Carla Arribas ha dit que és una molt bona notícia per Girona. I sobretot per un enclarament jo crec que és fonamental d'un node de comunicació dintre la ciutat de Girona perquè efectivament no només aconseguim que el tren d'alta velocitat funcioni amb un accés propi sinó que també fem una reformulació del que és l'estació d'autobusos. Maria Rovira, Catalunya Ràdio Girona. –Espors, Maria Guixà. –Luis Enric i el tècnic del Barça en Metc, que no he tès la sortida més complicada de tota la Lliga, fa 9 anys que no hi guanyen. Luis Suárez serà baixa per acumulació de targetes. A l'espanyola, el tècnic constant ingal que tampoc podrà comptar demà a Mernan Pérez per sanció en el partit que jugarà en contra l'Atlètic de Madrid. Aquesta tarda, el preu línfic de Baterpol, en l'Omasculia, a Itàlia l'acció espanyola juga partit de dos quarts de sis contra Canadà. Qui guanyi tindrà plaça ja pel Jocs Olímpics de Rio. També a Suecia comença el preu olímpic d'en Bol, destaca el partit, Espanya, Eslovenia, Carrencara, de 5. També en joc, la Copa de la Reina, Baterpolo, Femenia, Sabadell, s'ha jugat ja el mosquardó Rubí. Les catalanes són les primeres semifinalistes, s'han imposat per 6 a 11. Ara és en joc el Mataró, la Sirena, Saragossa, una 0 de moment, dominar l'equip maresment a l'inici del partit. Després es jugaran al Sabadell Mediterrani i el Sant Andreu, dos germanes. També avui comença la Copa de la Reina, Duque i Patins, ho fa Lloret de Màrius, segueix la Montse Mir, bona tarda. Bona tarda amb un primer partit en què el Vultragassa guanyant clarament per 5, algunes albigues i riells, quan falten 12 minuts, perquè s'acabi aquest primer partit de la jornada de quarts de sis. Final, que jugarà tota aquesta tarda. Quan s'acabi aquest partit, es jugarà el Jijón Esfèric de Rassa, després el Pall General i Palau de Plega, Manclar Roses, i tancarà la jornada al partit entre el Mataró i el Manlleu. El Montse Mir, Catalunya Ràdio, Pabelló Municipal de Lloret. Fins aquí, les notícies. Ràdio d'Esper, 98.1. Ràdio d'Esper, 98.1. Després del futbol, és torn pel basquet. Aquest diumenge, el líder, visita el Senyor Masculia. Viu el partit a partit de dos quarts de set de la tarda amb tot l'equip del jugament a casa a la sintonia de Ràdio d'Esvern. Aquest diumenge, a dos quarts de set de la tarda, és el senyor Masculia Sant Andreu. Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desvernada. I tu t'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada d'hi vendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio d'Esvern. Vits, molt més que nits de l'actrònica. Fins ara d'hi vendres dissabtes i diumenges a 11 de la nit. Fins ara d'hi vendres dissabtes i diumenges a 11 de la nit. Fins ara d'hi vendres dissabtes. Fins ara d'hi vendres dissabtes i diumenges a 11 de la nit. La penya del Morro, un programa amb més mor que perill. Buenas tardes, en Just i gent de l'Estrenger. Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Parla i el salut de Jordi Domena des d'ara i cinc la set del vespre. Aquest és el programa número 1.826 i... i... i... i... i... i... i... i... i... i... A la feina del Morro, bona tarda, i benvinguts al programa. Per aquí, un moment repassarem les notícies de Sant Just amb la Cristina Vargas. A més, avui en fa molta il·lusió, entrevistarem i parlarem una estona xerrarem amb l'actor José Malaguilla, que torna als escenaris amb Deadline, aquest cap de setmana, i de fet, tots els caps de setmana d'abril, a l'Almaría Teatre, d'aquí un moment, posa'm a la guia, el meu famígo, el reconocido y reencontrador. I, a més, a més, avui al programa parlarem amb el Dani Martínez, a la cuina dels gastrogunis, més receptes, i a la segona hora, que no hem de fer aquest cap de setmana amb l'antia agenda de l'el·licap de Vila, com ser un bon català al concurs del Dani Martínez, que no sabem mai com funciona, i el cinema amb el Jordi Roca, tot això, avui, a la penya del món. Bona tarda i, com dic, benvinguts a la programa. Cristina Vargas, bona tarda.Bona tarda, què tal? Hola, molt bé. Hem de començar parlant de coses de Sant Just, que, sempre, més que un centenar de sol·licituds, s'han presentat el procés de preinscripció de P3 pel curs que ve a Sant Just d'Esvern, el centre que ha recollit més sol·licituds, que ha estat l'escola Canigo, que es manté primera i líder pel que fa pares i mares, que volen escriure i portar els ofils. Tots els nens i nenes del municipi però tenen plaça assegurada, no, Cristina? Sí, correcte. De fet, en concret s'han recollit 36 sol·licituds a l'escola Montseny i 18 a l'escola concertada de Madre Sacramento, que recordem que comptaran amb una línia cadascuna. Amb doble línia, l'escola Montserrat ha registrat 30 sol·licituds, i l'escola Canigo, com deien, ha estat la que més han registrat, ha estat 50. De fet, el que fa primer d'això a Sant Just s'han sol·licitat 109 prescripcions en total. A l'Institut han sol·licitat places censis alumnes, provenents de 6D de primària de centres públics del poble. I a l'escola en Madre Sacramento, que també ofereix educació secundària obligatòria, s'han presentat 3 prescripcions per al primer curs. D'altra banda, que el destaca que l'escola Miquel Martí Pol de Sant Feliu s'han sol·licitat un total de 44 places d'aquestes. Les persones de Sant Just que no puguin entrar reubicaran les escoles del municipi. Per tant, la gent, els pares i mares poden estar tranquils, perquè el destaca que cap nen i nena de Sant Just es quedarà sense plaça. Recordem, per últim, que les llistes de sol·licituds amb la puntació provisional es publicaran el 15 d'abril i el sortet per ordenar les sol·licituds es farà el 18 d'abril. Per últim, les llistes definitives de l'Undes al mesos es donaran a conèixer el 20 de maig, i el procés de matrícula serà del 13 al 17 de juny. Perdona, Cristina, és que des de la nostra posició és que tenim aquestes finestres fantàstiques que veiem les escales de Can Ginestar. Veig que està començant a ploure. És la dada, perdona, l'última hora. S'està creixent el programa, apareixem tot pel partit meteorològic. Em veig un noi que ha baixat corrents a protegir-se en aquest subsol, que són els arcs de soda de Can Ginestar, uni les escales que conduixen a la ràdio, i tenia pinta, com de començar a ploure, de cop i volta, és curiós, perquè feia bon dia. Ara plou. Fins d'aquí la dada, l'última hora del temps. Gràcies, gràcies. En fi, canviem de qüestió. Música èpica, per parlar de la memòria de les ciutats, un projecte que ha portat el car davant de l'Ajuntament de Sant Just, els últims dos anys, i que demà, la xarxa temàtica de la Rècet posarà punt i final en un acte que acabarà a les 5 de la tarda l'equipament de les escoles. Axel Pi, per exemple, que és el bateria de Sidoní, mític, ja conegut per tots, o Pilar Sant Pau, nutricionista i dietista que va col·laborar en els concursos que es va fer, també hi seran. En fi, Cristina, explica'ns una mica, perquè de vegades queda una mica heterogènia, això de la memòria de la ciutat. De fet, Sant Just, com has dit que acomiadarà el projecte a la memòria de les ciutats, amb una festa de Cluenda, ho fa després de dos anys de treball de la xarxa temàtica de la Rècet i de la presentació de conclusions del projecte Arribes de Pacia Madrid el passat més de gener. Es tracta d'un acte per difondre la xarxa temàtica que Sant Just ha liderat i coordinat amb on se'n municipis i també per posar en valor experiències i reflexions sobre la gestió del patrimoni històric i cultural. Que, bàsicament, seria com poder conservar i fer memòria de les coses que passen al nostre voltant, una mica, no?, com recuperar i com fer aquesta memòria, que és tot, que és tot, és tot, és tot des de, jo què sé, una exquisició, una història, jo què sé, d'aliments, tot, tot, perquè això quedi per la posteritat i no es perdi per la història, no? Doncs ha de fer-te per reflexionar sobre aquest o altres projectes. Perdona, m'estic ja, m'estic a punt de fotre el cap, ja en munt més de pensar-hi. Doncs com deies, per tal de reflexionar d'aquests projectes o altres en referència a la ciutat educadora, precisament s'ha preparat aquesta festa de cruenda. L'acte arrancarà a partir de les 6 de la tarda, les escoles oferà amb la benvinguda dels regidors d'educació i cultura, Just for Salva i Sergi Seguí, i també explicaran, doncs, les concursions del projecte. A veure. De fet, tot seguit la professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, Paloma González, serà l'encarregada de parlar de la construcció de la memòria, un projecte educatiu i col·lectiu. I tot seguit, ja haurà, doncs, com comentaves, aquesta taula rodona, conduït, en aquest cas, per aquí un servidor que tenim davant, el presentador de la penya del Morro, Jordi Domènech, i guanyador, també, del concurs. Recordem-ho, de la REC, amb aquell vídeo. És veritat, és veritat. Tindré l'honor demà de posar una mica d'ordre de tot això, perquè són clares molt teòriques i també ens acompanyaran molts convidats i moltes persones que fan coses per ser en just i que fan que la memòria no desaparèixi ni s'oblidi mai. Sí, de fet, a... Aplaudiment, aplaudiment. Com has comentat, doncs, hauràs de controlar el bateria de Sidònia i Excelpi. No sabrem si s'endurà la bateria o no, però també hi serà l'escriptora Pila Sant Pau, entre, com deies, altres persones de diferents àmbits de la vida local que treballen precisament en la recuperació de la memòria cultural. Per últim, desgrà que la festa conclura el claustre de les escoles amb cançons tradicionals i també amb una degustació gastronòmica amb el brot i el cellet que hem matat dels productes Atenció, Sant Justencs, de l'any 1929. De fet, com deiem, tot plegat començarà a partir de la 6 de la tarda, a les escoles, i en referència a la RSC deixem fer un petit apunt més i és que, a banda de la clausura del projecte, que recordar que Sant Just va entrar el mes de gener a formar part de la Comissió de Seguiment de la Reta Estatal de Ciudadés Educadores per als pròxims dos anys. El que s'està fent és treballar perquè les xarxes temàtiques funcionin i també s'està acabant de decidir en quines xarxes s'apuntarà el nostre municipi pel següent bieni. De les 6 proposades, Sant Just ha triat a reparar la xarxa de Mataró, que parla de l'ús artístic per a la cohesió social, i la segona seria una d'habitoria que tracta sobre què fa la ciutat educadora per lluitar contra les desigualtats. Per tant, en principis, en aquestes dues, en les que participarà el Sant Just Desbert pels propers dos anys. Molt bé, doncs estarem atents. Per cert, última hora... Plou, haig de ploure. No, surta el sol, surta el sol. Ara tens una mica estranya aquesta tarda, perquè... Ara plou, ara surta el sol, ara hi ha un ratx de llum, ara s'ha tapat... Sí, és una mica curiós, però avui l'art de Sant Martí deu estar present en molts llocs de Catalunya. I, fins aquí, el partit meteorològic. Dos. Vaja, dit això, anem cap a la gent del cap de setmana. Perquè, Cristina, hem de parlar del Casal de Joves, que celebra el dia mundial de la salut, justament avui, amb un circuit de skate i un altre per pilotar drones. Les activitats es realitzaran a partir de les 5 de la tarda. És a dir, ja porta 17 minuts en marxa, a la sala d'autopia del Casal de Joves. Sí, de fet, ahir va ser el dia mundial de la salut, i per celebrar-ho, el Casal de Joves ha organitzat dues activitats, que, com Déu s'ha començat, fa poquet. De fet, es tracta d'un circuit de skate on els joves podran practicar esport, i també d'un circuit de pilotats de drones, on posaran a prova la seva habilitat. A més a més, cal destacar que la sala d'autopia comptarà també en el llarg de la tarda d'avui, doncs, amb un estant de fruita a càrrec del servei de prevenció del cas Fonsanta. Més coses, els últims 100 metres i també el fratixida seran les obres literàries protagonistes dels actes de cal llibre. La llibreria acollirà avui i demà dues activitats més dins el cicle d'actes previs a Sant Jordi. Sí, continua, doncs, així, amb aquesta programació. Ho fa amb una xerrada i una presentació d'un llibre. El primer acte tindrà, com a protagonistes, el llibre, els últims 100 metres i el seu autor i ex-president d'Omnium Cultural, Quim Torra. De fet, serà a dos quals de Vuit del Vespre, i de cara dissabte, també la llibreria acollirà a la xerrada que presentarà la novel·la Berengarius, el fratixida, i comptarà amb la presència de l'historiador Agustí Béjar i l'editor Xavier Blans. I, per acabar l'agenda d'aquesta setmana, recordar que el servir muntanya mítica és la nova projecció del cicle d'audiovisuals de muntanya de les seues. L'audiovisual anirà acompanyat dels comentaris dels socis de la Teneu, Felip Linares i Joan Portes. Sí, de fet, avui a partir de les Vuit del Vespre, ara, si no m'equivoco perquè no tinc davant, es parlaran, precisament, dels remers naturals que es poden usar. De fet, alguns remers que podem elaborar a casa són, per exemple, alguns productes a Maigua, també en vinagre, i sobretot emergent, perquè, de fet, l'argente és un dels productes que més benefici em porta. De tot plegat, com deia, m'esparlarà aquest vespre a la Teneu de Sant Just, i són remers que, a més a més, poden complementar-se amb les recomanacions del metge. Per tant, una conferència interessant, també. Molt bé, doncs, Cristina, moltíssimes gràcies per haver vingut. Per cert, a partir de dilluns, si no m'han informat malament, em sembla que ja no estaràs a les tardes fent aquest vulletí. O... quina llàstima i quina pena. Bueno, farem vulletins, eh? Es farà vulletins. Sí, però no al programa. T'hem perdut, t'hem perdut aquí. En fi. Uns canvis. Bueno, ja canvis, ja canvis. Però, vaja, espero que ja no ens veurem a les tardes de fer aquest col·loqui per posar-nos el dia de les coses que han passat a Sant Just, però, Cristina, espero que vagi molt bé i ens anem trobant. Per la redacció de la ràdio. Home, i tant, d'això no cal dubtar-ho. Molt bé, doncs, Cristina. Que vagi bé, que vagi bé. Gràcies. Un bon cap de setmana. Igualment m'ha tardat. I fira't molt, recordeu que teniu més informació. Ara mateix, a radiodesvern.com. I a partir de la set, al Sant Just, notícies, edició vespre. Fem una pausa per la publicitat. I d'aquí uns moments parlem amb el José Malaguilla. Home, un gran bé. D'aquí un moment al programa. Ara mateix. Després del futbol, es torna pel bàsquet. Aquest diumenge, el líder, visita el senyor Masculià. Viu el partit a partida 2,47 de la tarda amb tot l'equip del jugant a casa a la sintonia de Radio Desvern. Aquest diumenge, a 2,47 de la tarda, senyor Masculià Sant Andreu. Les últimes enquestes de mitjans de comunicació expliquen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desvernada. I tu t'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada, divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Radio Desvern. Vits, molt més que nits de l'actrònica. Vits, ara divendres dissabtes i diumenges a 11 hores de la nit. Un autor en plena crisi creativa, John Sticky, ha d'acabar un encàrrec pel matí següent. Escriureu un nou musical millor que el seu anterior, el fracassat cantando bajo la nieve. Aquest és el punt de partida de Deadline, l'obra de teatre, que és el llibre de la teatre. La teatre és el llibre de la teatre. La teatre és el llibre de la teatre. La teatre és el llibre de la teatre. La teatre és el llibre de la teatre. Aquest és el llibre de la teatre. El musical improvisat que podeu veure els dissabtes a les 10 i els diumenges a les 8 del mes de abril a l'Almaria Teatre. Em fa molta il·lusió saludar aquesta hora de la tarda a un dels seus autors. Jose Malaguilla, Jose, bona tarda. Hola, bona tarda. Hombre! Hombre, hostes, por favor. Aquest aplaudiment al Conec. Sí, són els de fa de wines, vull dir-ho que no. No canvia, no canvia. Jose, em fa molta il·lusió saludar-te i, a més, a més... Sí, en projecte nou, aquest deadline que vols trenar la setmana passada a l'Almeria Teatre, que va anar molt i molt bé, eh, Jose? O sigui que jo no vull veure, però no era bona. I tinc la sensació, però, que és un espectacle d'Impro que fa com un pas més el que estàvem acostumats ara, fins ara, els espectacles d'Impro? Exacte. Fins ara, molt almenys, aquí a Barcelona, el que coneixem a Barcelona, hem pogut veure que ja porta 10 anys, la intro, una mica més de 10 anys, és un zotxa de la intro a Barcelona. Nosaltres, amb la companyia Matrall, hem volgut té una passa més endavant, perquè la intro... És que la intro és una cosa molt fresca, molt... que com una... tot es crea en el moment, com ja sabeu, o, si no ho sabeu, jo sóc jo, que és tot un espectacle on tot s'intenta crear en el moment, en sugerències del públic. En aquest cas, nosaltres hem volgut anar més enllà, i pot semblar també enrere, perquè tenim text, tenim una mica preparat alguna cosa, però és justificar, perquè es fan les intros. No fer un show només de, hola, bona nit, vén-me a improvisar, com esteu, sinó que hi hagi una obra, una obra de teatre, amb cara i ulls, amb personatges, una història, un protagonista, com has dit-ho molt bé, i que justifiqui per què es fan els intros. En aquest cas, les improvisacions... Bueno, no sé si em vols tallar i preguntar-me... No, no, com que t'ho hem provit, ja... Va bé, per això, jo estic acostumat. Clar, no, no, al contrari, jo volia dir que sí, no? Perquè, de fet, aquí hi ha dos nivells, no? El món del John, que aquí és la cosa que m'imagino, que heu hagut de sejar, no? Aquesta, amb la xicota de la Catherine, després també he nascit els diners per acabar el musical i pagar el seu deute amb Vito Caroso, el mafioso, el que va demanar un préstec... En fi, hi ha aquesta trama, no? Caroso i mafioso rima per la cançó, eh? És on que entén. Ah, vale. El musical és el que té molt. Clar, clar. És Carrimas. No, no, però el que deia que potser... Osti, és el primer aspecte de Gladim Pro, que segur que se ja una mica, per aquesta línia de tramàtic. És línia de l'improtway, que tu vas veure, no? Sí, sí, el versos teatre i tant. I tant, i tant. Hi havia una miqueta de presentació, i que hi havia també una mica... Volíem que fos una obra cuidada. No... no l'improveixem del que diuen nosaltres. Deixem d'all, sinó que és un èpo... més al·legant, també, per bestuar-hi. Hi havia una mica de presentació, més estudiada. Però, en aquest cas, sí, en aquest cas, hem hagut de dessejar, hem hagut de preparar, de tenir escenografia, tenim escenografia, tenim bestuar-hi. Bueno, i un equip meravellós que ens ha ajudat... Bé, sí, amb pressupost zero, i t'ha fet endavant d'això, però ha quedat molt resultat, molt bonic. I, bé, no sé ni què m'hi veu, perquè, a més, hi ha un sistema al públic, perquè el públic encara continua a participar. Clar, perquè, de fet, hi ha aquesta primera línia de tramàtic, com dèiem, que és el que li passa a l'autor, que ha de presentar el musical per acabar pel dia següent, però després hi ha l'altre món, el de la seva imaginació, que és un interveniu. Ara en parlarem, el Rai Borrelli i tu, que sou una mica els musos que es representeu als intents de l'autor, del John, per crear els nous musicals, no? Exacte. A principi, ens enfrontem al dia en què el protagonista, el geneticista, que fa molt bé el didac Flores, ha de presentar musical el dia següent. Llavors, és un blanc after, d'aquests davant de la pàgina en blanc, que no sap continuar. En el que trobem, a més, com tu has dit molt bé també, tornamos a dir que són maciós, que li demanen sabats, i no sap continuar. El típic maciós que trobem és per fer un musical, no? Sí, exacte. Llavors, tot això va fluint, però sí, va fluint, va fluint la obra, ell no fluís, no aconseguís, però en aquest cas, nosaltres els musos representem històries, com les històries que ell estaria creant en el moment, intentant crear, no?, si us diríem que, en aquest cas, el públic, també, com algun espectacle d'impro, ha escrit abans d'entrar a una frase, a un paper, i això que s'agafem, és que això és una frase que ha escrit, que està a la paperera del John Sticky, com d'idees i vanutxades, que ha de tornar perquè no tenés idees. Jo, com a idea així d'entrada, ja t'he dit que no ho he vist, però em sembla boníssim. És un pas més, com deiem, als espectacles d'impro, que, de fet, el rei Borrell i tu, que, com dius, ja ho veus de junts, a l'Íum Broadway, amb el rayó, us heu envoltat de gent amb molt de talent, com, com dius, el pianista i el direct Flores, i dirigit pel John Maria Segura, que ha fet un munt de coses relacionades amb els musicals. Vosaltres ja vau tenir clar que havien de ser ells, des del principi? Doncs, amb el John Maria Segura sí, que havíem de ser el mai, i en el direct Flores ja havien contactat amb ell, quan ja fèiem un Broadway, perquè era la nostra segona proposta, sí, ser un còmer, com diuen nosaltres, en el cas que falla el Roger Julià, que era el trineteanista que tenia amb nosaltres, que també és actor, director i... Bon, boníssim. Perdona, que et talli pel Roger Julià, que des que va sortir en Broadway, un trampolin, eh? Ah, sí, per tot, que només s'ha pujat. Sí, només s'ha pujat. Per això t'ho dic. Vull dir, m'espero a fer el rum, no? Vull dir que li van anar el fantàstic. Osti, increïble, eh? Sí, sí, i el director i tot. I, bueno, hi ha un instrumentista. I el director, de fet, també, ha treballat molt, quan li van dir, és a fent Maricel, a la reposició que està última, i hi haurà una explicació de Maricel, i llavors vull que... I també no para, tant o d'algú. No, no, i el Joan Maria Segura, director, com dic, sí que ha fet una cosa, jo sé i tome i tot, doncs també ha estat amb el Déu de veu, el tuyo i el mío, osti, el que va tenir molt d'éssit musical, vull dir que s'haurà deixat d'un gènem molt de talent, com vosaltres, també, José. Bueno, moltes gràcies. Jo no sé si... bueno, vull pensar que sí, que hi ha una estoneta aquí sense intro, el rei Borrell, de fet, portar més que jo, va ser un fundador de la primera companyia de l'impro de Barcelona, era impromptu, i va ser entrar allà, ja el vaig conèixer, però anirem portant-nos amb l'impro. I també això. No podem quedar-nos en sortia a improvisar-ho tots, sinó que també volem donar-li una imatge més bonica, i que tingui, també, això, coses per fer-ho. La gent també, no sé, potser és la sensació que tenies, perquè tu ja també portes... Ja t'estàs fent la teva carrera de improvisador, perquè també amb el teu monòleg d'improvisació, vull dir, ja fa molts anys que estàs amb aquesta història, però tu què creus que és de gut, que hi ha hagut aquest boom a la ciutat de Barcelona, els últims anys, com dius tu, amb el tema d'improvisació? Doncs, primer, el boom principal ha sigut el teatreneu, l'acompanyar, reta-intro, que és l'acompanyar que més ha triomfat, no sé si... A totes les coses no diria, perquè m'ha dit també triomfant, però a Barcelona, evidentment, és un triomfazo, i l'emplan i portant anys allà. Això afecta també, que suposo que moltes altres actors, que hi haguessin, de fet, que ja han sortit d'alguns, d'introntos també van sortir, i jo crec que és la cosa que està a la frescura de que cada nit és diferent, de que la gent hi participa, li demanes coses repúbliques, frases, espis, coses diferents... Bueno, igualment, encara, jo penso que en l'aipro no ha fet el boom. Jo crec que a Barcelona està bé, però jo no diria un boom encara. A Madrid sí que és més boom. Sí, jo diria que sí, que hi ha companyies a Barcelona, i a persones que tenies, però jo crec que encara no es considera, perquè encara estem com tan net trobant que quines són les llenguatges nostres propis de l'aipro, que creixen ser molt pasos, saber què podem oferir més allà, de coses que ja es fan molt saps. Per cert, ara que parlaves de Madrid, vas anar... Bueno, no t'has de saber, però quan ets fora de Catalunya, vas anar a Galícia, ara fa un parell de setmanes, actuar amb una companyia gallega. Sí, de moment, de moment, de moment, de companyia de momento, i molt bé, amb el que tenim aquí. I també això és la cosa única de la llenguatge de l'aipro comú, de tots els que som en català al món, que entrenem i entrenem les regles i entrenem com se l'entrenen, que és tot com a Galícia i amb gent que acaba de conèixer fa una hora, fa mitja hora, comença a ser una obra teatre i pots entendre i fer coses bònices, no? Perquè vas notar molta diferència entre l'aipro que és aquí i l'aipro gallega. No, realment, doncs jo et dic que tenim un llenguatge comú i que hi ha coses... alguna cosa que és diferent, alguna cosa justa, alguna cosa certa, però la cosa comú és una cosa d'acceptació, d'escoltes, de treballar en equip, tot això és com... De fet, ja he treballat abans aquí, per exemple, he tingut l'oportunitat de treballar amb gent de fora, per uns americans, anglesos, i també fan un propi a Barcelona i també una companyia molt important, Vic, que porten anys en el llenguatge de l'aipro i el treballant de l'aipro també. És un llenguatge diferent que no és el llenguatge, és un llenguatge totalment diferent i també en un entès i en aquest espectacle. És un llenguatge internacional. Sí, sí, ja ho veig. De fet, per ser un actor d'impros, ha de tenir valor. Josep, ha de tenir valor, perquè com dius tu i com el Johnny Sticky, el protagonista de la vostra obra s'enfronta a una pàgina en blanc, que és una pàgina, sinó que és quasi bé un escenari on no hi ha res i ho ha de fer... Com superar aquesta por de la pàgina en blanc o d'un actor d'aipro? Tens algun mètode o alguna cosa o què? Entrenen molt i entrenen molt i hi ha moltes. Si no hi ha una altra... Per mi, almenys, sí, jo no explico als alumnes, perquè tinc també l'Escola 20, perquè soc al col·legi de Barcelona, que tenia dos anys amb el Franco Maestrini, que també veig molts alumnes i que entreguen aquí, sí que... Encara no és boom, però sí que, per exemple, que jo a l'escola és una cosa important. També hi ha molta gent que està venint a entrenar. De fet, vosaltres heu creat la primera escola d'aipro a Barcelona. Vull dir que això vol dir que hi havia una demanda de Catalunya, no? De l'Estat, també d'Espanya o no? No, d'Espanya no, perquè a València hi ha gent a l'escola. Espanya, sí. I a Madrid hi ha l'escola de les companyes. Sí, sí. A Catalunya nosaltres. Clar, jo l'interès, per l'aipro i tal. Sí, sí, sí. I al mes d'octubre hi ha la por. Doncs això jo sempre explico a les alumnes que jo... Quan vaig començar jo que era cada setmana, que era una vida... Allà treteneu. És que jo vaig estar un any, que literalment... Bueno, literalment. Perquè se n'hauria d'encadar a sobre, no pot ser, literalment. Si no se li hagués posigós, però sí que em feia molta por. Em feia molta por i quan acabava la... No sé com ho he fet. Havia d'estar cada setmana. Vull dir que necessita entrenament i confiança. Sobretot, confiar que... que pots respirar, deixar-ne, confiar en el company que no estàs sol. Bueno, en un programa que estic sol, però això és... Jo ni recomano... Home, tu ets un valent, perquè a l'impròlogo... Sí que és ja la mare del pàtnico escècnico. Perquè estàs tu sol fent un monòleg d'improvidació, que això també és una cosa original de José Malaguilla. Perquè, clar, també és una cosa que no havia fet ningú, no? Improvitzar sol en un espectacle d'aquesta manera. És una cosa que sí també. Vull dir si veuen la realitat. I sí que havia fet el que passava a Barcelona, no. A Barcelona i a Catalunya, crec. No hi havia aquesta clave intransmitària, però sí que... Sí, sí que hi havia... Hi ha algun, sobretot, aviantina... Home, ara argentino... Sí, però em sembla que era diferent, no? Més de contes, si tu... Vull dir que per això et dius... És intransmitària, és intransmitària, és intransmitària. Home, l'Ogentino és un gran mestre d'intro. Jo he fet alguns talls amb ells i amb ells. Però ell sí que va a menjar d'acabar la narració d'alguna manera. També fa de personatges, sí, però... I agrada menjar de contes, és veritat. Però no és un cant de contes, és intransmitària. El que tinc és que tot és intransmitària, són històries. Vull dir, entro com a personatge i la narració ha narrat tot això de poc. És una persona que té una de les més històries. Hi ha una moltificació de personatges, i tot això és molt sol·lectòric. El que hi ha d'haver és que hi haurà aquesta gràcia. Sí, i a més a més, quan també... Vull afegir que quan vas de públic, un espectacle d'IMPRO, just als moments a què, abans de començar on el públic és, és una mica protagonista i a descriure en el paper, una frase o a descriure alguna paraula que després els actors ens heu de posar en escena i improvisar a partir d'aquí. Tu te'n recordes, perquè ja sé que has fet... Jo diria que s'entenàs d'IMPRO, sobretot d'un escenari, però... Mira, segur. Alguna cosa més rara que t'ho recordis? Mira, això m'hauria d'haver preparat. Hauria d'haver preparat dit. T'ho hauria d'haver dit ja abans. És clar, perquè ara no sé dir-te, perquè hi ha coses surrealistes, i coses també boniques... No sé dir-te, el que sí dic és que si veniu a algú que està sentint, que intenti escriure coses boniques. Ah, vale. Perquè, per exemple, si recordo un dia que m'han d'escriure en Madrid 0, va ser 5. Clar, que està molt bé que ets precis, no? Que deixis el tema, que facis... Si et diuen una història, com ho entendràs, tu ets una pel·lícula, un llibertat. No l'agafo ni de conya. És que no agradi en els futbols, però... De fet, hi ha diferents perfils de públic, no? A l'hora de posar la seva frase dins del paperet, el que intenten anar de gració sí, jo m'ho imagino, després... Un missatge... Sí, sí. Això és bonic, no? O viure coses que hi ha... A la Susana, a la Susana li agrada, no sé, agratar-se la saseia. No diguis saseia en públic. Clar, no diguis, no? Una petició d'amor, una declaració d'amor, no ha passat mai, això? A mi no m'ha passat per a companys. A companys s'ha passat que... Aquestes peticions d'amor... A mi no m'ha passat. Oh, això és molt bonic, això sí. A mi no m'ha passat. No ho sé, per suerte, però m'agradaria. És trobar-ho, no?, perquè l'aipro m'imagino que tot és el moment, és viure a l'ara i aquí, i deixar-se de tonteries, no?, una mica. Sí, sí, no ho sé. A mi no m'agradaria com el que sigui més. Sí. És bonic. Molt bé, doncs... Escolta, José, m'espero que us vagi molt i molt bé, que segur que sí, perquè a més veu omplir la sala, veu estar una setmana passada, de moment, els dissabtes a les 10 i els diumenges a les 8, del mes d'abril, a l'Almeria Teatre, que és un teatre preciós i fantàstic, que està allà a Gràcia i que, doncs, es divulgui, doncs, ja ho sap. En fi, José, és que farà una entrevista a te, perquè ens coneixem des de fa tant de temps que... Sí, sí, clar, clar. Bueno, entrevistam-me si cadèm, perquè farà un que no cadèm. És veritat, és veritat. És com un comadant, com un personatge de la vida. Sí, sí. Fem un cafè, fem un cafè, això que es diu. Fem un cafè, que es diu, sí. Bona nit, eh, és que convidem que vingueu, perquè no només com a improv, que és molt interessant el que fem, perquè treballem amb el musical, que això no és prou, però... També introduixen cançons i música. I al dia que no té ni idea del que tocarà, nosaltres tampoc sabem que hi té per a ell. I llavors hem d'inventar la llestra, la música en el moment, que és tant d'una vuelta de tuar, que és una complicació més, que això sí que no es fa... No sé si a tot l'estat, com nosaltres, que sempre que no fa ningú. Jo, jo t'ho dic, no us he vist, però llegint una mica la xinòpsia i tal, no em sona a mi un espectacle d'impro d'aquest estil, i, a més, un espectacle musical, o un al públic que hi participa, i, a més, amb aquesta trama ja feta. En fi, em consta més que... És fantàstic, o sigui, que s'haurà de... Innovant, innovant. Està innovant sempre. Ah, innovant, sí, sí. José Malaguilla sempre innovant. Doncs escolta, José, moltíssimes gràcies, que vagi molt bé i cuida't molt, eh? Una forta abraçada, amic. Que vagi bé. Aplaudiments. Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desvernada. I tu t'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada, divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio desvern. Vits. Molt més que nits de l'electrònica. Vits, ara divendres dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610-777-015. Ràdio desvern. Cada dia, més aprofiteu. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador o dispositiu MOV. informatiucomercal.com. Despertanta. Corrent. Esmorzan. Compren. Passejant. Cadant. Treballant. Sortint. Conduint. Vius connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. La feina vol morro cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esben. 2 minuts anem al punt de tres quarts de 6 de la tarda. Ja tenim el Dani Martínez per fer la secció dels gastrogunis. Dani, bona tarda. Bona tarda. Què parles, com si estiguessin al segle XIX? Em va clar. Per què? Perquè ho estem. Va, Dani, veig que aquí tens el teu archivador habitual de la receta. Això també és una mica impro, eh? És que mola molt, eh. Tens aquí diferents receptes dins de l'arxiu, no? Sí. És que me l'estimo molt a aquest arxiu. És com la meva vida, això. No cregeris tampoc ara. Aquí porto de tot. La mecànica és la següent. Tens un munt de receptes, més de 100 receptes, tranquil·lament. I ara treuràs una així de cop i volta, sense saber què més. Al Tuntum. A veure'm. Els entrants d'avui. Perquè aquesta carpeta que la tens activada per diferents... Sí, els tens separats. Ah, que tens entrants a una banda. Primers, segons, postres, altres... Perdona, aquella altra. Altres... m'interessa. Altres salsa, podem trobar galetes, coses que no es poden situar. Va, d'acord. I llavors tenim l'apartat de consells i Trucs. I per on comencem avui? Per uns entrants, oi? Sí, comencem per un entrant. A veure, Dani Martínez, que està agafant aquí tots els fulls. Passa un full, passa el segon. Recordem que és un archivador amb un... És un rotllo antic amb aquelles anilles que hi ha al mig que fan clec, no? A veure, pots fer clec amb les anilles un moment ara? Molt bé. Perfecte. Doncs ja tenim el primer entrant... L'entran d'avui. Que s'ha escollit amb alçada. És... els rotllets de pernil, cuït i formatge. Oh! Això ho vas fer per la festa major, Dani? Ah, sí? Crec que sí. No t'ho recorda, aquí dalt, quan estàvem a Can Ginestar? Sí, pot ser, pot ser. Sí, me'n recordo, me'n recordo. I aquests rotllets com el... Ah, sí, amb el padamolles, veritat. Sí, com els fem aquests rotllets? Això és una cosa que queda molt bé per fer un piscolabis, per exemple, unes 8 llesques de padamolles sense crosta, 8 llesques de pernil, cuït, 150 grams de formatge crema... Ahà. Això vol dir filadàfia, per exemple. Exacte. Podem trobar amb fines herbes, amb diferents aromes, que també ens poden anar molt bé. Llavors, per acabar, uns 30 grams de nous. En el cas de ser alèrgics d'aquesta nau, podem substituir-la per algun altre fruit sec que pegui, com un cacauet o alguna cosa d'aixís, i, si no, doncs res. Deixem-ho estar. L'alaboració. L'alaboració és la següent. Ho col·loquem les llesques de padamolles en una superfície llisa. Llavors, les estirarem amb l'ajuda d'un curro, a poc a poquet. Ara hi ha uns pans de molla que ja estan... que ja estan fets per això. Però, si no tinguessin, són uns pans de molla més llargs, i llavors aquells ja no tenen crosta, ni tenen res. I som fantàstics per fer això. Si no en tenim o no en trobem, doncs podem fer servir el padamolles típic de tota la vida. Ah, escolta, molt bé. Ens espavilem així. La cuina és això, la creativitat, la invenció... Una cosa que ha de substituir així. Deixa l'aigua tranquil·la, que ja n'has d'agafar l'aigua. Que no. Llavors... Si veus aigües, no et podem escoltar bé. Clar, no et podem escoltar bé. Jo ja la deixo mirar la part. Fa un pas al costat, l'aigua. Un pas al costat, ja està. Que vas a veure el polònia. Em va agradar, eh? Està bé. Ja ho he pensat. M'agrada molt, sí, sí. Quin és el que el polític et va agradar més? Osti, és que el Puigdemont m'agrada molt, eh, com ho fa? Puigdemont, puigdemont. Però si allà no va sortir el Puigdemont, no? Sí, al final... Ai... Al final va sortir. Al final de tot? Sí, els dos Puigdemons van sortir. Després dels crèdits? No, no, no. Al final de tot van sortir amb un pastís i tot dels 10 anys. Què dius, ara? Sí, va estar molt bé. Doncs el YouTube no està penjada, aquesta part. No acabava el polònia d'ahir amb tots els nens imitant coses de polònia. Abans hi ha això. Abans hi ha això. Però si ho vas a mirar. A mi em va agradar molt Joan Tarda. Joan Tarda està molt bé. Sí, què dius, no sé què. Perdoneu, però ho havia de dir. Les rimades també... Sí, tu t'agrada les rimades, també. Ja vols? No, no, no. Quan posem les nous en un morter, piquem-les單, i les barregem amb formatge crema. Quan jo tenim ben barreжadet, ho cobrim de llaminat de pa amb l'esquada de pernil cuït i les tenim a sobre de crema de nous i formatge. Esrollem amb un paper-film perquè es postlarà més còmode conjuntament amb el pa i el pernil i donant la forma d'un rullet, i ho deixarem a la nevere commencer a una ritualiment nas. Sí, és més, no passa res. Llavors, els tallem de la nevera i els tallem per la meitat, o en llesques d'un centímetre i mig, aproximadament. I aquí tindrem aquests rotllets fantàstics i parats i llestos per ser de vorats amb una canya o amb un refresc. Molt bé, un sol de tronxa, no? També això, són molt de tronxa. Molt que sí. Com és una cosa més sana i calma. Per baranar. Molt bé. Bé, doncs aquest ha sigut el primer gastroimpro. Gastroimpro. És un gastorrepte, això. Ah, un gastorrepte, és veritat. A veure, anem cap al segon gastorrepte. Gafo l'arxivador. A veure, fes click, perquè veig que és un arxivador. Tornem-te. Arxivador, que és antic, eh? Em pensava que no es fabricaven d'aquests, Dani. Sí que es fabricen, sí. Avui dia que tot va... i no tens res a l'ordinador amb carpetes, de receptes. A veure, una tinc, sí, tinc coses, tinc coses. És una mica com... M'agrada més tenir-ho així i tocar-ho. Poder referir patons a la recepta. És una mica com un vie jove, tu, una mica. Jo sóc un vell atrapat en un cos jove, em diuen. Sí, em ho diuen, eh? Per què t'ho ha dit alguna vegada, això? Sí, sí. Està bé, vull dir. És interessant. Potser aquí alguna cosa que s'interescava, Dani, sobre recresions, per exemple. Sí, potser és com la pel·lícula aquella del Tim Burton. Vides passades. Quina pel·lícula del Tim Burton? Clar, aquella que neix vell. Ai, el curioso caso de Benjamin Baton. Parton, sí. No, parton, no, baton. Això, baton. El curioso caso de Daniel Martínez Baton. Ai, saps que l'altre dia va començar a Masterchef? Ai, sí! Cuarta temporada, nen! Oh, bravo! Masterchef! Ara m'ha estat la cançó del Masterchef. Quina era, Masterchef? Era l'altre, la que tenies. Era aquesta? Clar. Oi, hem Masterchef! ¿Qué? Empezaremos la ronda en... ¿Pues y yo? ¿Pues y yo? Es de Calla, que no es el que dius. Los primeros. Calla, que no es el que dius. Això és de Alicia, el país de las Marabellas, que, com es dit, Tim Burton, per això l'hem posat. Pues sí, sí, surt, surtà. Aspirantes, preparados, tiempo. Sí, chef! Pues mira, yo he optado por una melusa y con un carabinero. Dani, prou, no t'explicis, per favor. Perdó, jo què estava fent aquí? No em deixes d'espandir la meva creativitat, com un ou farrat quan es fregeix, que s'espandeix fins a trobar l'últim racó de l'altre. Hola, sóc Jordi Cruz. Què fan, ella així, amb aquesta veu? En fi, escolta, tu, Masterchef, volem anar per favor a agafar la següent recepta? Ja la tinc, eh? Quina és? La recepta que un planarà al lloc dels primers. És la ensalada fresca amb pollastre, vinagre i cervesa. Vinagre i cervesa, perdona. A menida fresca, amb pollastre i vinagre de cervesa. Ah, molt bé. Normalment el que estàvem acostumats era pollastre i cervesa, per exemple. Això ja hi ha molta gent que ho fa i tal. Però una menida, que és com una menida césar, una mica de cervesa. Sí, més menys. Sí, sí, sí. Hi ha malló, aquí? Perdonar? Hi ha maionesa, aquí. No, em sembla que no. A veure, Dani, què necessitem per fer aquesta menida de pollastre amb salsa de cervesa? Doncs mira, necessitarem 5 peixuguetes de pollastre, sal i pebre al gust, una culleradeta de cada hierba romàtica com pot ser horenga, romaní, una mica de farigola, una mica de pebrotet, o pebrot així dolç... Llavors, una cullerada d'oli d'oliva, hi ha dos papes, patatetes, amb rodes bullides, tallades amb rodetxetes. Dos alls ben aixafadets, men talladets. Llavors, unes fulles de variades de menida, com pot ser una rúcula o una lechuguita, o alguna cosa així. Llavors, una mitja ceba de murada tallada en juliana, si no és murada, no passa res. Unes cugombrets, també picades a quadrades, 5 guindilletes o pebrots del piquillo talladets en tires, i 3 tomàcats deshidratats. Per la vinaigreta, necessitarem 5 cullerades de cervesa negra, o normal, una cullerada de mel, mitja d'oli de césar, una cullerada d'oli d'oliva... Escolta, que dolç, no és jo. Jo l'he tastada aquesta i queda molt bé, aquesta vinaigreta. Una cullerada de soja, mitja de suc de limona, sal i pebre a gust. Oh! Has vist? Molt bé, molt bonic. No, està molt bé, aquesta receta. Això són els ingredients que necessitem, no? I ara què, anem a preparar-ho? Ara la preparació. Sí, perdona, són molts ingredients, els que necessitem. Són molts ingredients, una menida molt laboriosa. Bé, anem a preparar-ho, a veure, però comencem. Doncs comencem per tallar la pechuga de pollastre en uns talls ben finets, l'assalpimentem i la posem en ball i les herbes i la reservem. És a dir, la massarem una miqueta abans de cobre-la. Llavors posem a cuinar els tallets de pollastre en una paella amboli calent fins que quedi ben d'hauradet. Llavors ho apartem i hidratem els tomàquets i reservem. Llavors tallem les patatetes en rodes de mig dit, més o menys, al polsar, mig polsar, una cosa així. Posem a bullir enbondant aigua i reservem. Llavors, quan ja tinguem això bullit i reservat, col·loquem la barreja de fulles ben escorrides en un cassó, escorregudes en un cassó i agragem la seva murada tallada amb juliana, els cobrets talladats a rodes, les tires de pebrots del piquillo i els tomàquets picadets, prèviament hidratats, sobretot. Llavors tallem el pollastre en tires petites, però ben amples, sí, sobretot. I posem sobre la manida, barregem-ho tot i acompanyem amb la vinaigretta de cervesa. Per la vinaigretta de cervesa, què necessitem? Doncs hem de posar a reduir la cervesa en una olla i llavors la retirem. Quan ja està reduïda, el que fem és posar en un embàs la mel, en un embàs a part la mel, l'oli de cesa, la salsa de soja i la pebre. I llavors, removem una mica. I afegim la reducció de cervesa i l'oli d'oliva. I afegim ben batut, que quedi posant molt d'aire, perquè quedi ben mac, aquesta salsa, i llavors ben integrat, sobretot. I per últim agragem una miqueta d'oli de llimó. Quan dius llimó vols dir llimona? Sí. No, però està ben dit, eh, de llimó. Ah, també està ben dit de llimó? Sí, sí, sí. A Lleida diuen llimó. Amb una miqueta de suc de llimona i llavors de llimó. I tornem a unificar. Llavors rectifiquem sabors, és a dir, sal, pebre, i servem amb l'ansalada. Uf, aquesta costat, eh, de llargeta, eh, aquesta. Jo no sé si ens donarà temps de fer la següent. De totes maneres, crec que... Si vols, fem un consell. Fem un consell? Fem un consell. Vinga, va. No t'ho agrairé, perquè així d'aquesta manera... El consell del Castro Cuny. A veure... Vuit trucs per estalviar el súper. Ah, vuit trucs per estalviar el súper. A primer, no gastar gaire, no? Mmm, quasi, quasi. La compra setmanal pot ser molt rendible amb aquests trucs que t'ajudaran a estalviar de veritat. La setmana d'aquesta tasca quotidiana i de vegades una mica tediosa pot ser molt rendible si segueixes aquests consells. El primer, no hi vagis amb gana. Sobretot, very important. No vagis amb gana, abans d'anar al súper, convé que mengis alguna coseta. Si hi vas amb gana, devoraràs amb bulls uns productes i posaràs molts productes, i llavors posaràs el carretó a aliments, que en un principi no tenies intenció de comprar. Heu de menjar-us un bocadill de jamón, de jabuc, abans de sortir de casa. Un bocadill. Llavors, segona, importantíssim, millor sense companyia. Deixa els nens a casa, si us plau, amb el marit, amb la dona, amb qui sigui. Però els deixes o amb la llei o amb el llei ho has de deixar. No te'ls emportis mai. Perquè, si no, t'omplirà el carretó de llaminadures. Organitza els teus menús... Ah, bueno, importantíssim, tampoc has d'anar amb amics. Perquè què pot passar si vas amb amics? Que per associació posaràs el mateix que ells al carru. I potser no et serveix allò que poses. Perdona, és que estaven mirant una cosa que haig de fer després. Has dit que no ha anat quanté gana un? Correcte. És molt important, eh? Importantíssim. Que l'altre dia vaig anar quan tenia gana i ho hagués comprat tot el super. No pot ser, just abans de dinar no pots anar a l'alguna. O després, o abans, perdona, ja està tenint. No, no, és veritat, tota la raó. Llavors, organitzar menús semanals. Això és un truquet que us recomanem, per fer-te uns menús amb un paper, un Ístel o alguna cosa que hi estàs, fer-te uns menús semanals amb el que dinaràs i superes cada dia, i llavors ja saps més o menys el que has de gastar per el material. És molt fàcil de fer, és fàcil. Però avui en dia algun no sap ni on dinarà, ni què superar. Ja, però així ja ho tens pel proper dia, m'entens? Però així ja volis o no. Ja saps més o menys el que et gastaràs. Llavors, pressupost tancat, això és importantíssim. Portar amb el super un pressupost fix. Si en què compta amb les ofertes dos per un. Has de vigilar perquè moltes vegades comprem ofertes dos per un, i en comptes d'estalviar-lo, es transforma en una despesa inútil. És veritat, tens tota la raó del món. O sigui que s'ha d'anar en comptes. Escolta, Dani. Sí. Ho hem de deixar aquí, perquè hem de connectar amb Catalunya Ràdio, i si de cas, ho deixem ja per un altre dia. Mira, dic només els títols rapidíssim, eh? La Cisena, una estratègia de mercat, has d'intentar sempre que esquiva els mètodes de les botigues, perquè te'n posen moltes estratègies. La Satena, comparar preus, importantíssim. I la Butena, ofertes i copons. Pots utilitzar-la amb les tarjetes fidelitat del super. Bé, doncs ho deixem aquí, Dani, en veiem d'aquí una estona amb el curs del Bonsan Justeng, que avui... Avui vull apercebar la Cristina, eh? Sí. Ja tens algú o no? Bona tarda. Sí, coneixem Catalunya Ràdio i tornem a la segona hora. Fins ara mateix. Bon cap de setmana. Bon cap de setmana. Per què te'n llevo el pit, sempre, Catalunya Ràdio? Catalunya Ràdio. Les notícies de la Cis. Bona tarda, us informa qui li ensabria. La policia belga fa diverses atencions en relació amb els atemptats de Brussel·les i de París. Segons la cadena pública de la televisió belga, un dels arrestats, com a susfitors d'haver col·laborat en els atacs del 13 de novembre, a la capital francesa podria ser l'home del Barret, un dels susfitosos, també, dels atemptats de Brussel·les. Brussel·les, Albert Delfa. Bona tarda. Es tracta de Mohamed Abrini, detingut a la població d'Anderlech, al sud de Brussel·les, l'home més buscat des de la detenció de Salat d'Eslam, amb qui hauria col·laborat en els atemptats de París del 13 de novembre. La policia belga també ha detingut altres susfitosos, entre els quals li podria ser l'home que va acompanyar el terrorista, que va cometre l'atac suicida al metro de Brussel·les el 22 de març. La fiscalia federal belga havia més a finals de novembre una ordre de detenció europea i internacional contra Abrini, que hauria estat vist dos dies abans dels atemptats de París en una gasolinera amb Salat d'Eslam, així com conduint un renòcle que van utilitzar els jihadistes per cometre alguns dels atacs del 13 de novembre. Abrini se'l considerava l'únic terrorista viu i no detingut, encara, des que havien participat als atemptats de París, que va ser segons la televisió flamenca BRT, l'home del Barret, el tercer susfitós d'haver participat als atemptats a l'aeroport de Brussel·les el 22 de març. Albert Elfa, Catalunya Ràdio, Brussel·les. Segona notícia també molt destacada aquesta hora, aquesta reunió al Palau de la Generalitat, del president, Carles Puigdemont i del líder de Podem Pablo Iglesias. Palau de la Generalitat, Martí Ferrero. Bona tarda amb retard, baixant d'un microbús i sota la pluja ha arribat. Pablo Iglesias, el Palau de la Generalitat, ha predisposat a parlar de tot amb el president Carles Puigdemont, del president de la Generalitat, i amb intenció de normalitzar relacions a través del diàleg. Cuentro de cortesía institucional, espero que hablemos de política, y creo que eso es bueno. Creo que es bueno que se normalicen las relaciones entre políticos de opciones diferentes, pero que podemos conversar. En este caso es una conversación con el president de la Generalitat, para mí es un honor. Creo que no hay ningún tema excluido. I un cop reunits, el president de la Generalitat, Opsa, i el líder de Podem amb el llibre, André Unín, seguint les teves passes. El govern espanyol ha cridat a consultes el seu ambaixador, a Venezuela, pels insults d'ahir, del president Nicolás Maduro contra Mariano Rajoy. Recicta't el Rajoy, colonialista te diga Rajoy. Pasura corrupta te diga Rajoy. Per aquestes coses que hem sentit. El Tribunal Constitucional anula el decret sobre pobresa energètica que prohibia a les empreses de gas i de llum tallar el suministrament a les famílies. El Tribunal Constitucional anula el decret sobre pobresa energètica que prohibia a les empreses de gas i de llum tallar el suministrament a les famílies en situació vulnerable. La sentència del Constitucional considera que és una de les competències de l'Estat i tomba el que havia decidit la Generalitat per garantir el suministrament a aquestes famílies. Segons aquesta sentència, l'Estat ja té altres fórmules per protegir els consumidors. Pons de la Generalitat, consultades per Catalunya Ràdio, indiquen però que aquesta anulació a la pràctica no té cap conseqüència perquè el Parlament va aprovar el juliol de l'any passat una llei, per tant, de rang superior al decret que garanteix aquest suministrament. Els grups municipals de Convergència i Unió Esquerra i la crida per lleida han presentat avui davant del jutjat contenciós administratiu la denúncia contra el procés d'ajudicació dels estudis comercials de lleida que l'equip de govern municipal va encarregar per decret. Lleida, Jose Maria, per allò. Bona tarda. Diuen que no els ha quedat cap més remei perquè des de l'equip municipal de la PCC no els han d'anar cap resposta als recursos que han presentat. Marta Xisper, regidora de SIU. És un tema de contractació. No és un fet extraordinari. És una conseqüència que, si es denegue aquest recurs administratiu, se'ns obre la porta al següent pas. Quina és el següent pas? Un contenciós administratiu. Serà Maria Perelló, Catalunya Ràdio, lleida. Pacte Lloret de Mar per la incorporació dels tres regidors del PSCL Equip de Govern, amb aquest acord, les presències quèries socialistes sumen majoria absoluta. Lloret de Mar, Clara Jordán. Hola, bona tarda. Aquest acord ja es va intentar després de les eleccions, però finalment el PSC ho va descartar. El seu cap de llista, Antonio Lorente, i l'alcalde convergent, Jaume Dulçat, explicaven avui les raons d'aquest canvi. Ha habido una trayectoria, ha canviado, y al final lo que tienes que ver ahora es por Lloret de Mar. Como siempre hemos dicho, nuestro objetivo para el que nos ha puesto la ciudad no es para defender los intereses de Lloret. A poc ens coneixem excessivament que el socialista es va voler donar un temps per veure si creia que funcionaria amb aquestes tres peces d'aquest pudler, i jo crec que ha estat així. Clara Jordán, Catalunya Ràdio Lloret de Mar. Esports. Molt esperant directe a aquesta hora. Comencem pel Proolímpic d'en Bol masculí de Suecia amb el partit en joc de la selecció espanyola, amb majoria de jugadors catalans, partit que enfronta a la selecció espanyola amb Eslovenia, amb domini al descans de 4 gols amb un para l'equip entrenat per Manolo Cadena. També Proolímpic de Batarpolo, masculí. Igualment, la selecció espanyola amb majoria catalana, en aquest cas, s'està jugant l'exèixer, definitiu, els jocs d'arrió, els quarts de final d'aquest Proolímpic de Trieste a Itàlia, al marcador. Doncs en aquest partit entre Espanya i el Canadà de Batarpolo, masculí, és de 4 gols de 3 favorable, el combinat de Gavi Hernández, ha entrat al segon quart. Pel que fa a la Copa de la Reina, també de Batarpolo, que va venir, en aquest cas, partit en joc de quarts de final, entre el Mataró i el Saragó, se'n domina l'últim quart de les manes menques per 15 gols a 4. Abans s'ha jugat el mosquardó 6-11 i després hi haurà el Sabadell Mediterrani i el Sant Andreu, dos germanes, tots ells, partits de quarts de final. També ha començat la Copa de la Reina, Duquei Patins, femení a Lloret. Connectem amb la Montse Amir. Bona tarda. Bona tarda, el Vultragas. El primer equip clasificat per la semifinal, després que ha guanyat per 5 gols a 3, el Vigues i Riells, el primer partit de quarts, ara el segon, està dominant el jihón a l'esferic de Rassa, guanya per un gol a 0, quan falten 5 minuts i 30 segons per la mitja part. Quan s'acabi aquest segon partit, jugarà el Palau, les Roses i després el Mataró. Montse Amir, Catalunya Ràdio, Pavelló, Municipal de Lloret. I afegim, encara, un apunt de ciclisme. L'Italià Diego Rosa de l'equip estenassa ha imposat en solitari a la cinquena etapa de la Volta Ciclista del País Basc. En final, a l'alt de Rate, el colombià Sergio Nau de l'Escai, i el català, Joaquim Rodríguez, ha entrat quarta a l'etapa i també és quarta a la General a 12 segons de nau. Doncs tot això i totes les altres notícies del dia, el que tenia a veure per a partir de l'A7. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 6 minuts, parla Cristina Vargas. Més d'un centenar de sol·licituds s'han presentat al procés de prescripció de P3 pel Coscabé a Sant Just. 36 sol·licituds a l'Escola Montseny, 18 a l'Escola Concertada a Madrid-Sacramento, 30 a l'Escola Montserrat i 50 a l'Escola Gànigo. Pel que fa a Primer d'Escola Sant Just, s'han sol·licitat 109 prescripcions en total. A l'Institut han sol·licitat places sensis alumnes, provenents de 6 set de primària de centres públics i a l'Escola Madrid-Sacramento, que també ofereix educació secundària obligatòria. S'han presentat 3 prescripcions per al curs vinent. Més coses, l'Assemblea Nacional Catalana de Sant Just ha demanat el Consistori Ajut per als Repujats. Soliciten que es portin a terme totes les accions elevats a l'Ajuntament per acollir algunes famílies desplaçades per la guerra a Sília. Per tot això, des de la ONC Sant Just, esperen que les autoritats municipals inicin mobilitzacions ben aviat i destaquen la importància d'ajudar-los com la de fer-ho a temps. I una punt més del núclea posat en marxa el 4 concurs de cartells de la festa major 2016 fins al 19 d'abril. Les podran presentar les diferents propostes del que és el de joves. Tothom pot participar i el tema es lliure amb referències de la rivalitat entre grocs i blaus. Podeu consultar les bases completes i també les condicions per participar al web del núcleapestassantjust.blogspot.com. El veredict es donarà conèixer al 23 d'abril durant la diada de Sant Jordi a Can Gynasta. I això és tot per ara. Nosaltres tornem a partir de la seta de l'edició vesprà. Després del futbol, es torna pel basquet. Aquest diumenge, el líder, de la partida del senyor Masculia. Viu el partit a partida 2,4 de 7 de la tarda amb tot l'equip del jugament a casa a la sintonia de ràdio d'Esvern. Aquest diumenge, a 2,4 de 7 de la tarda, senyor Masculia Sant Andreu. Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desvernada. I tu t'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada, divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a ràdio d'Esvern. Vits, molt més que nits de l'actrònica. Vits, ara divendres dissabtes i diumenges a 10 hores de la nit. Si sents 10, 7, 7, 0, 15. Ràdio d'Esvern. Cada dia, més a prop teu. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Què tal? Bona tarda. Benvinguts a la segona hora de la penya del Marró. Ara... Vinga, les centeníes que et toca. Tot ben posadet, tot ben quadrat i tot ben posat. D'aquí un moment pararem amb el Jordi Roca per saber les estrenes de avui divendres en el món del cinema. A més a més, també tindrem l'Ellicap de Vila Per saber què no hem de fer aquest cap de setmana a l'antiajenta, però abans de tot això anem cap al concurs, que les normes s'haurien de tenir en mesura que avança el mateix, com ser un bon català. Dani Martínez, què tal? Bona tarda. Espera't, si no et tinc, si no et tinc... Bona tarda, maco, un maco! Però què fas? Què fas? Ai, que no, tan macos! Tindria que posar un... de pedra allà a la penya del moro, per... i que va, doncs... Jo, Dani, no entenc, que a vegades t'has pitjor, jo t'ho dic ara. Que no, que no, que jo estic molt bé. Què estàs fent? Una fotografia per penjar-la al Instagram? No, però avui em fa il·lusió presentar-lo així d'en peu. Ah, i què fas? El programa de dret? Clar, perquè quedi més de tele, perquè sempre em toca a mi fer aquí en plan ràdio, i... ui, no, em fa molt de pal, m'assec, m'assec. Bé, benvinguts al concurs que no té normes, i si l'estè és a l'agipament del Dani Martínez, el Masula, que avança a la secció, que és com ser un bon català. Avui, Dani, estem trucant ara a Lledo Martínez, que és el col·laborador del programa que era escollit perquè competeixi contra mi, no? Sí, és una persona qualificada per guanyar-te, i em sembla que aquesta vegada tindrem sort i baixarà la teva estima, perquè desgràcia de ment em sembla que Lledo Martínez guanyarà. Però vull recordar-vos que fem un quiz-cat, un cat-quiz, un kitty-quaz, un cat-quiz, com vols dir-ho, un quiz-cat-cat-quiz. Bueno, la qüestió és que farem unes preguntes a Tipo Test, amb una... Tipo Test, Tipo Test, però ara això li expliquem a Lledo, per si no, no s'interarà. Ja el tenim. Edu, bona tarda. Hola, bona tarda, macos. Bona tarda, Edu! Bon padre, napuros, aventures d'un pare nou veig, que no és que hagi passat la secció al divendres, però, Edu, com bé saps, participes contra mi en un concurs que fem cada setmana amb collons del programa que competim entre nosaltres. És una tonteria molt grossa, però... Oh! Que culpa, el contrato. Ui, això no ho sabia jo. Sí, no ho sabia, això. Hòstia, això és molt interessant. Vinga, va, va, va. Vinga, vinga, vinga, ja s'ha de viure. Això ja ho pots estimar. Això de que és una tonteria grossa, després Jordi, parlarà a mi. És un parc que m'estàs... Dic, no, Dany, no fes nomaret. Dic que és una tonteria grossa. Ja s'ho passa, ja s'ho passa. El fet que competim entre nosaltres, la gent de la divendres... No, no, vull que no hi apremi ni res. Nenes, al tajo, vinga, hombre. Què passa, Edu? Deu aquí, tarran entre vosaltres, i jo et vull guanyar, ja. Home, clar, però és que aquí hem de... Vols que vol dir que tens dues criatures per vigilar? Va, eh, de por favor, calma't una mica. Vinga, ànims, Edu, no t'ho tens. A veure, Dany, endavant. Perdona, està tens, de nervis, que perdran. Bueno, estic tens... Puc estar tens el que vulgui. M'hi faltaria, eh? Perquè la setmana que heu parlat és de la quarantena. Ui, que era malaltia, el que té. Ara quan tens para, ja no... Retratado. Dany, primera pregunta, com ho fem, això? Bé, Edu, bona tarda. Comencem amb unes preguntes tip potest, amb quatre opcions, aproximadament, una pregunta i una sola opció certa. La teva pregunta... Perdona. Perdona, pots posar veu normal de persona? Aquesta és la meva veu. La primera pregunta és... La capital del pla de l'estany... és... És facilíssim. Ah, perquè és així. Ben bé. Olot, a veure. Bé, figueres. C, banyoles. Jo vull preguntar-te'n fàcils, eh? D, la bisbal d'emportar. Banyoles. Què diu? Banyoles. Banyoles. Perquè hi ha un estany i... Correta! Gràcies! Gràcies! Se'ls t'explicarà una païsa! Jordi, ja! Molt bé, Edu, comences bé, molt bé. Vaja, dos, Edu, Martínez i Dani Martínez. Què sou família? No ho sé, ja es farem una prova. Bé, potser és un altre fill que tens i no sabies, Edu. Podria ser, eh? Bé, no em treu endavant. I Jordi, aquí no em facis parlar, aquí. No, que tens fills, últimament. Dani, sisplau. La teva pregunta. Fasileta com ella, com la seva, eh? D'algú que la cagues. Capitat del Barcelona. La teva pregunta diu així. A veure què diu la pregunta. A la desfeta de Mortel, 1213... Què dius? Es posava fi a la presència catalana auxitània. T'ho t'has inventat, això? Quin monarca moria? Ai, perdó, quin monarca moria, perdó. Home, que és tot molt fàcil, eh? Repeteixo, eh? A la desfeta de Mortel... de Morelt. De... de Moret. 1213. Es posava fi a la presència catalana auxitània. Quin monarca moria? A. Francesc I. B. Francesc II. C. Ramon Baranguer. Això em sona, això em sona, eh? O Pere el catòlic. Jo diria Ramon Baranguer, però perquè anava a dir Ramon Baranguer. Vuitè. Jo dic Ramon Baranguer. Vull al loco, al blancó. Ramon Baranguer Vuitè? Sí. No! Jo ve, sí, Ramon Baranguer. I al rebote i al rebote compta 2.0. Ja ho va primer. Si ja ho va primer no està de resposta. Francesc I, en tot cas. Ah, Francesc I. No! La resposta correcta era Pere el catòlic. Pere! Mira, Pere. Pere, Pere. Era fàcil, aquesta, Edu. Bueno, aquí tens una història. Igualment vaig guanyar. Sí, U01. Edu, et toca. La teva diu així. ¿Qui va projectar l'edifici de la Fundació Miró? A. Santiago Calatrava. B. Josep Lluís Sert. C. Josep Puig i Cadefalc. Ai, ai, ai. O D. Xavi Hernández. Del Barça. Quina és la resposta que respon a la pregunta qui va projectar l'edifici de la Fundació Miró? Ara, ara, ara. Torna a repetir, torna a repetir. Les quatre opcions són Santiago Calatrava, Josep Lluís Sert, Josep Puig i Cadefalc, o Xavi Hernández. No busquis a la Viquipèdia, o no li faries a la Clàudia que busqui a la Viquipèdia, perquè t'havia aconseguit. No, no, no. Calatrava... No, no, no, Puig i Calatrava. Puig i Calatrava, segur? Sí. No! No, no, és que la Trava tampoc. Jordi, rebote. Si la Divina és dos punts. Santiago Calatrava, Josep Lluís Sert, o Xavi Hernández. Jordi, respon. Josep Lluís Sert, dic. Josep Lluís Sert. Sí! Correcte, dos punts t'emporta, Jordi! És rebot, dos punts, no? Sí! Rebot, dos punts. Sí que és Jordi. Les normes inventades de Dani Martínez... No m'agrada això. Et toca a mi, ara, no? En quin riu es troba el Pantà de Buadilla? El Pantà de Buadilla, del teatreiro. El Pantà de Buadilla. A veure, digues. La Muga. B. T. La Garona. D. El Pantà de Buadilla. Els teus 30 segons comencen... Ja! A veure, no tinc ni idea. La Muga, T., la Garona, llobregat. Aquestes quatre respostes respondran la pregunta en quin riu es troba el Pantà de Buadilla? Dire... Dire el T. perquè em sona que és el més gran de tots aquests. El T. No! Rebot, heu! La Garona. La Garona... La Muga! No, no existeix. La Muga, senyores i senyors, però com... Això no li resta un punt, el que hi va fallat? No. Podries inventar-te aquesta norma, també. Bé, ja ho pensarem pel propietat. Edu, et toca. Perdut. Última ronda. Ronda de Rampago, vinga. Quan és afusellat el president de la Generalitat Lluís Companys? 11 de setembre de 1939 o 15 d'octubre de 1940 24 de setembre de 1939 o de juny del 1920 Una d'aquestes opcions ha de respondre la pregunta quan és afusellat el president de la Generalitat Lluís Companys? I que veiem malament. 11 de setembre del 39 15 d'octubre del 40 24 de setembre del 39 o 1 de juny del 20 Els teus 30 segons comencen... Diré el 11 de setembre del 39 però sé que no és. Quan? 11 de setembre? 11 de setembre del 39. Nooo, Edu. Jordi, rebot. El 15 d'octubre del 40? Sí! Correcte! Tuqueu per perdre un altre cop. Queda clar? 4 punts a 1, Edu. Què t'ha passat? T'has començat superbé. Això és una pel·lícula. No havia guanyat mai algú tan escradament. Perdona, la pregunta no era fàcil. Què vol dir la muga? No té ningú a conèixer la muga. No era fàcil. Té ni idea a la muga. La primera era de banyoles, no era fàcil. Perdona. Edu, per en què he quart? M'ha tocat a mi. Fem una cosa, Edu. Hi ha una mica de setmana. Ahir ens veiem. Això és un clàssic. Com fem un sopar? Però, deixem dir-te que t'espero el dimarts per fer un padre. No tenim rebanxa, un dia. Rebanxa, rebanxa. Ho hem de fer perquè ja hem passat. i anirem a totes les ràdides. Bueno, escolta, Edu, si el dimarts no et va bé, podem fer les excels dijous a partir d'ara. No, sí que em va bé, perquè aquesta setmana va ser... Bé, si no... Pots tenir-li el familiar i no... No, no, no, és que t'estic dient de fer-la potser els dijous a partir d'ara. No, no, això sí que... Bueno, ja ho parlarem. Ara en Tenen no ens pots escoltar, eh? No, va bé, va bé. Edu, que vagi bé, cuida't, que tinguis un mòcat de setmana. Adéu, para Nouvel, adéu. Adéu. Adéu. Bueno, escolta, Dani, ho hem de deixar aquí, perquè tenim a l'el·li cap de Vila, que ja està a punt d'entrar... Per saber què hem de fer aquest cap de setmana a l'antigenda, i després el Jordi Roca amb el cinema. Espero que tinguis un bon cap de setmana i que tot vagi molt i molt bé. Gràcies, i cuina molt aquest cap de setmana. Adéu. Adéu, adéu, adéu. Què, em talles el micròfon o no? Després del futbol, és torn pel basquet. Aquest diu menja el líder visita al Senyor Masculia. Viu el partit a partida 2.47 de la tarda amb tot l'equip del jugament a casa a la sintonia de Ràdio d'Esvern. Aquest diu menja a 2.47 de la tarda, Senyor Masculia Sant Andreu. Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de sent just escolta la desvernada. I tu t'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada, divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio d'Esvern. I ara, a Ràdio d'Esvern. La feia del morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. I ara, a Ràdio d'Esvern. A Ràdio d'Esvern. 4 minuts anem al punt de 2.47, i tenim el telèfon a l'elicap de Vila per saber què no hem de fer aquest cap de setmana. L'antiga gent del programa, elli. Bona tarda. Bona tarda, elicap de Vila. Bona tarda, què tal? Bona tarda. Gràcies. M'estranya, aquesta gran taula internacional. Està arrancat a dècades franceses. M'ha sortit. Estava fent una mica de temps per buscar l'antiga... En rias. És el secret dellocutor Hamas Cantada. Hem de parlar de coses que, com diem, hem de fer... Vaig anar l'altre dia a l'auditori, a veure Hans i Mert, ell no hi era, però la banda sonora de Pirates del Carit, 3 hores amb l'Orquestra Sinfònica i Nacional de Barcelona, Nacional de Catalunya, bueno, bueno, bueno, espetacular, amb projecte, amb pantalla gran, més de... No ho sé, un cor de 15 persones, quasi bé 40 músics, un autèntic, una meravella, i ell... Jo he vist tot un cicle, això diria, o no? És un cicle, fa diverses pel·lícules. Van fer Gladiator, el més de gener, que també hauria de ser brutal, i ara, el mes de maig, faran Tim Burton. No, perdona, Daniels Mann. Daniels Mann, Daniels Mann. Correcte, com està? Sí, sí, o sigui que té molt bona pinta. Saps quina part del Daniels Mann? No ho sap. No, és que és en general, no és un alt concret, sinó que és un concert de... Fan trossets, de coses de Daniels Mann. De Daniels Mann, que pot... Daniels Mann i Tim Burton. Exacte. Un projecte d'Argoma Nostigera, pots comptar totes aquestes esclàfiques. Pessadilla, antes de Navidad... Sí, sí, sí. Potser Alice, o que... Charlie, la fàbrica, no sé, bueno, en fi, diferents qüestions. Bueno, dit això, Alice, dit això. Anem cap a l'antigenda, comencem aquesta setmana amb el Pillow Fight BSN 2016. Això serà aquest diumenge a la 6 de la tarda, a la plaça de Catalunya. És una oportunitat única per transformar les domèstiques guerres de Coixins en una gran batalla campal a la plaça de Catalunya. El que ha de fer la gent és agafar el Coixí més gran i més inflat que trobi a casa seva i desfogar-se amb qui vulgui. Opo que també és una bona manera per començar a fotre hòsties a torni a dret sense que els Mossos d'Esquadra et vinguin a visitar. Ho he dit perquè estic veient algunes imatges i la gent es deixa anar de l'olindo. Sí, de tota manera, hi ha diverses condicions. No són molt estrictes, però hi ha més condicions. Com que els Coixins han de ser tuvets, no han de tenir cremalleres, com ta. Evidentment no podeu posar materials de batalla dintre, tampoc. No prou un totxo, no prou un totxo dins. Exacte, per exemple, no. No els pot ser. I, a més, també s'ha prohibit, diguem-ne, que les normes diuen que no pots atacar algú que no diu Coixí. Vale, vale. Comta amb càmeres i curiosos, això és un clàssic, no? Segurament més d'un mòbil d'hauria volat l'any passat. Això començarà puntual a les 6 i no es començarà la guerra abans i diu que s'haurà d'intentar dissimular els Coixins. La gent haurà d'anar amb el Coixí amagat per la Pesa Catalunya. De cop i volta, el típic avi que està amb el seu net, que s'ha de donar menjar els coloms, veurà com centenars de persones treuen un coixí de dins de la seva jaqueta i comencen a repartir a tot viadret. Aquesta és una mica la premissa de la gent malalta i, bueno, boja que farà això, aquest diu menja. Això, el que passa que no és una cosa que s'han inventat aquí, no? No, no, això és un rotllo més aviat d'anar-me d'Europè o d'anar-me d'Europè o sobretot... Ningú sona molt més yanqui, aquest rotllo de les noies guerres i almohades i això. Però, igualment, s'ha esportat molt bé. I els llocs es fa multitudinàriament. A Barcelona encara no arriba a aquest punt. Per això encara es poden trobar plaça a Catalunya, perquè multitudinàriament... Va molta gent, però multitudinari i multitudinari no ho és. Encara no ha arribat a la categoria de les fiestes d'estats holi. Ah, sí, no? Però això... Però van la línia, van la línia, eh? A Nova York, a Londres, la mínima reuneixen ja mil persones, no? Aquí han fet una convocatòria a través del Facebook, i podeu entrar, eh?, i llavors veure les condicions. Però, doncs, és, diguem-ne, la cosa més... No tenen página web ni nada, la convocatòria ha fet a través de la setmana pàgina Facebook. Doncs escolta, aquest diumenge, a la ciutat de tarda, si passeu per Catalunya, podeu anar també, això és Instagram. Com era, Llot? No teníem un xoc. L'activitat Instagram. Activitat Instagram aprovada per la penya del Morro. Anem a una altra cosa, atenció, perquè arriba la Fira de recerca en directe. La ciència del futur, el teu avast. Hi haurà una nova edició, que ha estat una terma ja, ha començat a fer un parell de dies el part científic de Barcelona, i es fa... ho cobranit, ja, perdó, el part científic de Barcelona i es fa Al Cosmocaixa. Al Cosmocaixa, sí. Es tracta d'una nova edició de la Fira de recerca en directe, en què investigadors de diversos centres de recerca de Catalunya traslladaran part del seu laboratori, Al Cosmocaixa, per convidar la ciutadania a participar en els seus projectes i resoldre enigmes tot seguint la metodologia científica. Què vol dir això, Llí? Doncs això vol dir que si t'abats, que agusta el rotllo científico i demés, no et pots perdre, perquè ens esplaçaran fins allà i faran diversos experiments, sobretot relacionats amb la vida real, diguem-ne, i amb tot el que ens ve d'aquí a futur. Allò pot ser com, per exemple, aquests cotxes que aparquen solos, o aquests tipus de coses. Podrem veure diverses històries i diversos experiments. Experiments que van desallà, et dic, més aviat coses com mecàniques d'aquest estil, però també podem veure coses més relacionades amb el món de la química, o fins i tot enganys d'aquests més visuals. En fi, tot d'experiments molt, molt, molt bàsics, també per un públic molt, molt familiar, que s'hi voleu portar els creus i els agradarà tot el tema dels experiments, segurament ho disfrutaran molt al cosmocaç. Fantàstic. Molt bé, doncs, escolta, ell i hem pres nota de tot això. Per cert, on estàs? Que sento molt de soroll de fons. El Diagonalmar. Ah, home, Diagonalmar, un clàssic ross. Diagonalmar. Està bé que fa alguna cosa, o i a cine, avui, què toca? El què? Perquè estic aquí, dius? Sí, avui que hi ha... No, no, avui teniu... Avui he tocat venir aquí d'estona. Molt bé, perfecte. Moltes gràcies a tots i a la família, que vagi molt i molt bé. I ens tornem... Què? Sí, però tenc cinc minuts per parlar d'una activitat. Clar, oi? Lo que quieras. Fantàstic. Perquè hi ha una activitat d'aquesta gent, espectacular, que es diu Armet Surf City. Hosti. I l'Armet Surf City és una activitat que passa a la Fabra i Coat, i és una activitat, la segona edició que es fa, és un festival que va al món del surf, però llunyat del mar. És a dir, durant dos dies, aquí, en el Surf City Festival, la Coat, es troba de gent de surfera, ropa surfera, gent de tables. Sobretot artistes, és molt bé, eh? Artistes que es dediquen a interpretar, o a pintar grafitis, o a fer obres, sobre el món del surf, i del mar, i de les soles. De fet, pintar tot i anir a una videoartista que també està a l'intre del Sónar, aquest any, que farà el superfòrmac, també, per allí. Hi ha conferències, per exemple, que es diu Alvaro Vallona, que és una esportista, que es va quedar per a plèzic, després d'un accident, fent snowboard, però que l'han passat de guanyar la Malalla de Bronsa, el festival de surf adaptat. De Malalla de Bronsa, el mundo mundial, dels campionats que fan d'adaptat, d'esport adaptat. Fot tracs hi haurà també, músic en viu, i si anem inspirats en l'univers del surf. O sigui, si sou surferos, amigos, no es podrà perdre aquest surf City Festival allà a la Fabra i Coat. Doncs escolta, hem pres bona nota a la Fabra i Coat, que, bueno, que cada vegada fan més cores, i sempre fan cores xules i modernes. Eli, que vagi molt i molt bé, ja en trobem d'hi vendres que bé. Que tinguis un bon cap de setmana. Fem una pausa de re per la public. Fem una pausa de public, d'aquí un moment ja recte final del programa, amb el Jordi Roca i el Cinema. Fins ara mateix. Després del futbol és torn pel bàsquet. Aquest diumenge el líder visita el senyor Masculia, que és el senyor Masculia. Viu el partit a partida 2.47 de la tarda amb tot l'equip del juguem a casa a la sintonia de ràdio d'Esvern. Aquest diumenge a 2.47 de la tarda, senyor Masculia Sant Andreu. Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de sent just té una altra informació. I tu t'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada i vendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern.com Ràdio d'Esvern.com La feia vol morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. 6 i 38, en punt i connectem amb el Jordi Roca per parlar de cinema. Jordi Roca, bona tarda. Hola, bona tarda.Molt bé. Com a tothom. Fas una veu rara, avui. No, ja està, ja està, feia broma, feia tonteria. No, però... T'ho he confritat. No posaria la mà al foc d'aquest senyor Domènec. No ho sé, fas una veu molt rara. Em costa reconèixer com a tal que has caminat a veu, que has cascut. A veure si no seré Jordi Domènec. És que... M'estàs fent dubtar. No, no, és que tu el di això, m'estàs fent dubtar a mi, ara. Jo ara tinc un suplent. Un robot, una cosa d'aquesta. Una cosa que no pensa per ella mateixa, no? L'autèntic Jordi Domènec deu estar a les bames. Ara, doncs, gaudim d'unes platges... que, si d'unes noies que li fan massatge a l'esquena, segurament. Bueno, Jordi Roca... No ho sé, potser ets Jordi Domènec. Has cridat en vigrega o no ho sé? Ja, Jordi... Ets pillat, Jordi Roca. Tens una huïda? Doncs sí, soc un robot. L'autèntic Jordi Domènec està a les bames. Tens tota la raó del món. En fi... Bé, bé, anem a fer... Bé, bé, anem a fer... la cartallera cinematogràfica. Escolta, com es nota que avui fa un dia raro que ara plou? Ah, molt raro, eh? Ara surt el sol i ens ha fet de tots començant per tu. Què dic, abans de substituir? Sí, sí, no. A mi, jo vull, de veritat... Tinc càrrec amb àrica de tot, d'aquest canvi de temps, ara sol, ara plou... No estem acostumats, això. Necessitem... les persones són simples. Necessitem, doncs, que fa sol, fa sol pel dia. Ara hi vas i plou, que ploui tot el dia. Que no passin aquestes coses, perquè, si no, ens estabilitja... el cervell i les poques neurones que ens queden. Però, en realitat, això no queda passar, que és primavera, però... Ah, clar, clar, és veritat, ja. En fi, clar, jo, el son robot, no tinc iniciativa. No tens consciència de res. Comencem per la primera pel·lícula que s'estrèn avui, que és el nou llarg massatge de Pedro Almogóvar. Julieta, que m'han dit que està... M'han dit que és molt boníssima... Molt... Lo mejor que puedes hacer es quedarte en casa, si te vas a pasar a lo de siempre. Julieta... Amar... Querida antia, voy a contarte todo lo que no tuve ocasión de contarte, porque eras una niña, porque me resultaba demasiado doloroso, o por simple pudor. Hòstia, fa com paneta, no? Tot això? Sí, bé, de fet, és un melodrama dels anys 80, o sigui que, bé, l'ho hem enviat, dels anys 80, no, que la pel·lícula s'hagi fet. Bueno, Pedro Almogóvar torna amb un melodrama, bé, com riuet sol, enviat als anys 80 a portar un cartell per a les actrius M. Suárez i Adrià Nogarte. També em fa molta gràcia que et faig de les actrius, que està molt bé, però avui llegir que s'ha de donar una promoció, aquest matí m'ha fet una entrevista... Bueno, ahir, el matí a on de cero s'havien barallat, i, com a conseqüència, s'havia cansat l'entrevista que tenien a la televisió. Sí, el programa Likes. Però després les van reconsiliar. Perdona, perdona, perdona, però qui s'ha barallat? L'hem avançat, la senyora Ogarte. S'han barallat, entre elles? Sí, però ara ja tornaran a ser miga. Per vendre més, o què? Sí, clar, és la ganassia de la promoció, no? Però tu creus... perdona, perdona, perdona. Això és veritat o és mentida? No, que això és veritat. S'han barallat, les dues actrius s'han barallat? Bueno, he tingut un petit de 50 que l'hem solvantat penjant una foto a Instagram amb les dues superamigues i superchopi guai. Però... hosti, estic flipant una mica, sincerament. Per què? Quina poca professionalitat, no? A veure, que treballis amb algú, no vol dir que hagi de ser el teu millor amic? No, però que hagi de suspendre una entrevista. Perquè no et portes bé amb la persona. Jo ho trobo una mica per professional. No cal que et digui superamig, ja ho sabem, però vés a fer l'entrevista, que per això l'has espectat, no? Sí, sí, suposo que sí, però bueno... Bueno, entre això... entre això i Pedro Modóvar, que han sortit els casos dels papers de Panamà... Que no diguis això, senyor Domena, que li vaig dir la setmana passada. Aquestes coses no es poden dir que han menjat a tothom que reproduixi la notícia, o sigui, que no digui això. Però jo no puc dir que el senyor Pedro Modóvar... No, perquè no digui pi! Ha sortit el Pedro Modóvar... Però perquè no puc dir-ho, i això? A veure... Pedro Modóvar ha sortit a la notícia del paper de Panamà. Jo no em faig escoltar... No, jo no em faig escoltar per aquesta acció del que s'està dient. Però per què no puc dir la veritat? Jo només et dic que el senyor Messi i el senyor Modóvar han dit que denunciaran a totes aquelles persones, a tots aquells mitjans, que reproduixin la notícia. A veure, a veure, és que Messi, Messi... També... Messi també ha sortit als... Que no ho diguis! Perquè si ha sortit jo, quina culpa tinc jo? Què és que ho puc fer, jo? Que anirà a la presó al final, oi? Jo no maten a la presó, no maten al mensajero. No, no, és que a mi em sembla que vostè també surt els papers de Panamà. Jo veuràs la setmana vinent. A veure, hi ha molts papers allà i serà difícil que em trobin. Però quan em trobin, jo ja diré... No parleu de mi, però de moment... En fi, jo el usino, el usino, en Pedro Modóvar i la gent. No el digui per tercera vegada que ens anem a la garcia de la torta. A veure, una cosa, no, ara, seriosament, si Pedro Modóvar surt amb el tema dels papers de Panamà, però quina culpa tenim nosaltres? Aquest home ha de demanar a nosaltres... Va, la gesta de gent està carregada de punyetes, tu, ja t'ho diré. I tu t'he fotut llenyal fort. No, és veritat, escolta-ho, ja estem a últims minuts del programa de la setmana i tot. Ah, i tot, et vull dir... En fi, jo ets aguantarà, ara no puc parlar de Pedro Modóvar, perquè... escolta, tu, escolta, tota aquesta pel·lícula, és que a més, m'han dit que aquesta pel·lícula és una me. No, no, no, no, no, no, no. A veure, bueno, perdó, perdó. A veure, primer m'ho explica de què va la pel·lícula. En aquest cas, has tot d'una instacient d'Iteranema Suárez i Adriana Ugarte també t'acompanyen d'Añes Graor i Macuesta, Rosquilla Pellma o Michelle Jenner. Quina és la història? És d'Aremas Suárez, que és una mare un dia, pel carrer, perquè ella està premejant mudança per tu, ara hi comença una nova vida, es troba a una antiga amiga de la seva filla, que és a Michelle Jenner, i li explica que la seva filla està suïssa, que té un fill i que viu feliçment. A ella, el fet li dol molt que una amiga s'apiga més que ella de la seva pròpia filla. I decideix, per tant, la trauma tant, que decideix quedar-se a Madrid i escriu-li una carta sobre tot el que li ha passat a la seva vida per així intentar que algun dia, ella, doncs podria tenir relació. És un melodrama, digue'm, que és la pel·lícula més diferent de totes les que ha fet fins ara al Modóva. I, realment, la crítica la lava bastant. Sobretot després de les crítiques que va tenir amb la darrera que va fer de les alçaments dels passajeros, que el van destrossar. Jo dic perquè el Sergi Arrada, l'altre dia, ens va comentar que la van a veure i que és un truño, va dir. Home, jo crec que realment, a nivell intratatiu, està ben fet, i la història potser no és molt original, però sí que el valor intent o la reflexió sobre la terra o sobre la prostració, quan realment aquesta persona no ha mort, sinó que voluntàriament ha deixat d'estar amb tu, crec que està molt ben trobat i crec que també és important reflexionar-hi. No ho sé. La crítica entre totes les coses diu que reinventa, que és una pel·lícula intensa, que és brillant, que és continguda, i que probablement sigui de pel·lícula més literària del Modóva, que és la canvella amadurat. Passem a la següent pel·lícula que també es estrena. Avui d'un film sobre la perloa, que és l'Almodóvar, passem ara a una superproducció nord-americana. Es tracta de la precuela de Blancaneus, que l'han titulat el cazador i la reina del ielo, no? Sí, la reina del ielo, sí. Una pareja enamorada... deshacia la reina malpada... con el doble de poder... que este mundo jamás pudo ver. Tenemos mucho que hacer, hermanita. Los hombres han olvidado lo que significa tener miedo. Nosotras les traeremos el miedo. Buena idea. ¿O es...? No sé, aquí al final... És l'encarregat de dirigir aquest nou capítol de Carniós d'un compte de Disney. Després de Malèfica arriba la Blancaneus, que està protagonitzat per la Charlie Sterone, la Jessica Chastain, que t'agrada tu. M'encanta la Jessica Chastain. El Chris Hemsworth i l'Emily Blunt. Què ha dit d'aquesta història? A veure, jo estic... Ja, el cap ja el fa molt mal d'intentar brinar aquesta pel·lícula, perquè ja no sé si una sacuada és una sacuada. Recordeu que l'hem passat a l'estrana Blancaneus i El Cajador, en el que sortia aquí Ben Stewart, etcètera d'ara. La pel·lícula... Vaig a fer un spoiler de la vostra vida, però us hauràs d'aguantar. És que al final la Blancaneus mata a la dolenta, a la malvada. Perdona, això sabem tots, eh? Vull dir que m'acaba la història tradicional. Vostè em pensava que salvava. Perguitos, perguitos. La història és per un cantor, perquè no és capítol. Enrere en el temps, la malvada que és la meva germana, que diu Freya, que és la reina de Llo, que un dia apeteix una presió, se li mora el fill i decideix emigrar i crear-se su pel·làcia. Aleshores, aquí es desenvolupa una de les trames principals, que sota el seu ragnat, l'únic que existeix és que no pot haver-hi amor. Està prohibida a ser en tierna de port nàvia. I què passa? Doncs que dos dels seus casadors, que són Llesica Chenstein i El Tor, s'anamorarà. És impossible perquè no s'anamorin. I ara passem, que això és molt estrany. En algun salar de temps, després de Blanca Nieves, aquesta senyora, la senyora de Lielo, intentarà ressuscitar a través de l'espejo màgico, a la seva germana, que és l'Azlis Ferón, i entre les dos acabarà com tothom. Oh! Aleshores, és una pel·lícula que a nivell de càsting està superbé. Realment. A nivell de producció està molt bé. Vull dir, d'aimatge, a vegades estaria molt flosa. Molt, molt flosa. En fi, doncs, escolta, que d'edita, és com una meravecola brot de Blanca Nieves, tot això. Sí, perquè jo no estic d'enfant dret, això, aquesta història. Jo t'he pintat una mica dolentíssim, però bé... En fi, va, passem a una altra pel·lícula. Continueu en territori nord-america per parlar d'un film de terror protagonitzat per Logan Marshall Green i Michael Huseman. Es tracta de la invitació... What do you think was happening? Sí, amb el rotllo, eh? Amb el rotllo perquè és en anglès i no ho entenem. Tonight is the night our faith is made real. Tonight is the night. Bueno, en fi, aquesta pel·lícula és... bueno, és una parella que va perdre el seu fill fa un temps. I ja comencem, ja, però molt mal rotllo, ja comencem, eh? És una preu, jo crec, que és una de les pel·lícules de la setmana. És una pel·lícula realment de terror, més que a Sant Guinyari, que també és psicològic, i en això, a la història del Willy i l'Event, que són una parella, doncs això, que va entregar el seu fill, i doncs, bueno, una de les conseqüències, és que es van acabar separant perquè no van poder superar aquest àper, veieu? És que va fer la seva vida pel seu cantó fins que un dia, a més, sense parlar-se, eh? Vull dir, va deixar de tenir qualsevol contacte. Fins que un dia, l'Event, la senyora de... de Gull, decideix convidar-lo i fer una reunió d'antics amics. Clar, senyor Gull, es caga una mica el que vencen els alçotans, en tant, i aquesta senyora, que quede després de tant de temps. I ara, alhora, tot el que es desenvoluparà en aquell sopar, en aquesta invitació, és el que ens tindrà el cor pres durant tota la pel·lícula. Diria que aquesta pel·lícula va estar al festival de cinema fantàstic de Sitges, i va rebre molt bones crítiques i la gent li va agradar molt. Sí, sí, és que jo crec que sí. Perquè, a més, té un nivell de tangció, que es manté el cos bastant notable, que et deixa encansat fins al final. És eficaç, jugo una mica amb l'espectador, això em d'agrada. I també és aquelles coses que al final, que no està tan definit quin és el rol de cada persona, i això també és un punt que m'agrada de les pel·lícules. És una pel·lícula de terror, de misteri per aquest cap de setmana. Molt bé, doncs acabem ja amb un drama que ens arriba des de Tiu Pia, que vas així, de l'intractual, no? Bé, escolta'm... Oye, no vaig dintre la pel·lícula que ens arriba, una pel·lícula des de Tiu Pia, doncs que no l'hem de dir aquí a la penya del morro. Faig broma, atenció, perquè es tracta d'Efreine. La pel·lícula és l'envers original, no? Ja m'ho imagino. No, no és que sacrificar-la para no morir de hambre. Tia, necesito pedirte que me hagas un favor. Estaré encantada de hacerlo. És mi sobrino, nieto. Volveré cuando llueva. Efreine és un llermatratge que ens explica, justament, la història d'Efreine, un noia tio, que canvia totalment quan el seu pare marxa a treballar a la ciutat, i es veu obligat a traslladar-se a viure amb la seva àvia i els seus tiets. Sí, té com a l'única companyia Unshai, que és l'atal·líndria del seu millor amic, és un noi idealista, somniador, molt nen, que t'estarà molt avontat, i s'haurà d'enfantar una mica el que és el part de l'adolescència, de la infantèda, a l'edat que una mica més adulta o més madura, però en un entorn i en una societat tipia. Vull dir que no ens sentem amàtica, pel·lícula americana d'adolescència boig que madura de cop i volta. Una de les coses que haurà de passar, i vull dir perquè passar al principi de la pel·lícula més o menys, és que no fets cap espòil, és que matarà en Alshai. Això per ell suposarà un trauma, perquè va tenir una setmana. Però ja ha d'estripar pel·lícules en mitja... No sé què ha de tripar en la pel·lícula, però... Que pobres nois em van alxar i em van matar i tot. No està bé. El senyor Domènec original no m'ho fa, eh? No, ja, ja, però... És que ha d'anar a temporada allà, eh? No, això, clar. Avui està en una pel·lícula i ja dius que el Xai morirà... Què vols que et digui? Si us tovam, diries que ha començat a matar. Jo no ho sabia, que el Xai morirà. Ara em fa més pena que no. Diu que intentarà adaptar-se a la seva nova família, cuinen exquisites crestes de gall i treballen al camp. Però un dia el seu tio li diu que s'ha de sacrificar el seu amic pel proper dinar festiu, que és el Xai. Per què m'escrius? Per què m'escrius spoilers, el que jo... Què més és el spoiler? Que és la història de la pel·lícula. Ja és tot, ja. No volia saber-ho. Ara em fa pena que el Xai... No volia que es morís al Xai, em fa ràbia. Ja, però jo, en fi, la culpa no és meva. Els senyors guionistes ja els hi diuen que els resocitin. Va a tocar la fibra. Un noi d'etopia que parxa amb el Xai de la família, ja m'ho imagino i li maten. És que hi ha guionistes que no tenen els crípuls i juguen amb els nostres sentiments. I, Roca, ho hem de deixar aquí. No tenim més temps. Deixa'm dir uns 30 segons, sisplau. Vins aquí, només recorda, però ja està passant la setmana vinent. Però que ja s'han disponit les adentres de la festa del cine. 9, 10 i 11 de maig, eh? Ah, val, està molt bé, això. Ho tindrem en compte. 9, 10 i 11 de maig, la webfestacelcine.com, no m'imagino? Exactament. Fantàstic, Jordi Roca, que vagi bé. Bon cap de setmana. Bon cap de setmana. Bé, doncs, fins aquí la penya del morro d'avui. Moltíssimes gràcies a totes la gent que ha fet possible el programa. La Cristina Vargas, les notícies de senyors, el Gossem a la Guia, que està amb l'obra Deadline. Els caps de setmana a l'Almeria. Improvització musical en Estatport. I també el Dani Martínez, amb les receptes dels gastrogunis. I, a la segona hora, què no hem de fer aquest cap de setmana amb la piagenda de l'elicar de Vila? El cinema amb el Jordi Roca i les seves estrenes. I també el Dani i l'Edo Martínez. Avui també el Jordi Roca i les seves estrenes. I també el Dani i l'Edo Martínez, avui, amb el concurs de com ser un bon català. Us ha parlat Jordi Domènec. Tornem demà passat no l'altre dilluns a partir de la 5 de la tarda, en una nova edició de la penya del morro. Que tingueu bo cap de setmana. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esber. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esber. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esber. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esber. Vull l'ombra ja marxat, quedat al meu costat. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esber. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esber. Vull l'ombra ja marxat, quedat al meu costat. Vull l'ombra ja marxat, quedat al meu costat. Vull l'ombra ja marxat, quedat al meu costat. Vull l'ombra ja marxat, quedat al meu costat. Després del futbol, és torn pel basquet. Aquest diu menja el líder visita al senyor Masculia. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esber. Després de la penya del morro, és torn pel basquet. Després de la penya del morro, és torn pel basquet. Vull l'ombra ja marxat, quedat al meu costat. Després de la penya del morro, és torn pel basquet.