La Penya del Morro
Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.
Subscriu-te al podcast
#899 - La Penya del Morro del 12/4/2016
Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.
Els ingressos de la indústria discogràfic a nivell planetari van registrar l'any 2015 la millor xifra en 20 anys segons la federació internacional de la indústria discogràfica. L'informe anual de l'organització ha fet pública avui assenyal a la streaming com el principal motiu d'aquest increment que se situa en un repunt del 3,2%. En xifres, el sector musical ha registrat uns ingressos de més de 13.000 milions d'euros. Marta Lanau. Això suposa el creixement més significatiu de la indústria a nivell mundial des de l'any 1995. En aquestes dades es destaca que les plataformes de streaming van contribuir a l'increment de fins a un 45% tot reportant més de 2.500 milions d'euros. L'estudi de la federació internacional de la indústria discogràfica sobre el 2015 posa en relleu també que per primer cop els ingressos globals de música digital han superat els de música en format analògic. A la final, l'acte el conduirà al nostre company, Eudal Serra, que va retransmetre el partit per Catalunya Ràdio. En l'eurollega de bàsquet, primers partits, 8 quarts de final. Fé Nervatxe a Madrid i Cesc de Moscou a Estrella a Roja. El Barça arriba a Estabes Prada, a Cúbano, on demà jugarà contra el locomotiv. I Lisboa acollirà la feina al fordo que hi patints, el pròxim 14.15 de maig. En presència del Barça Lassa, el Benfica, l'Oliva Irense i el Forta d'Imarmi a Itàlia. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us parla Cristina Vargas. El neuromarketing arribarà al municipi de la mà de la psicòloga Natàlia Pomar. El concepte és una barreja entre el neurociència que parla del nostre servei i també el marketing. De fet, el que pretén és explicar com arribar al servei reptil de la persona i, d'aquesta manera, aprendre a elaborar un discurs adequat per la persona que tenim davant per tal ajudar-la. Captar l'atenció, impactar-ho o emocionar serà també el que farà i explicarà la Natàlia Pomar avui a l'acet del vespre a la sala Isidore Consoligiribet de Can Ginestar. Més coses, l'alumnat del grup de suficiència dels cursos de català ha resultat semifinalista de la setena edició del concurs Podcast Contes del Món. Havia, he conegut un noi, és el contes seleccionat d'un total de 154 que es han presentat en aquesta setena edició després de la selecció d'una cinquantena de relats per part del jurat sobre el període de votació popular de manera online. Fins el dimarts i nou d'abril ja tens per votar a través de la pagina web contesdelmón.org. La ciutadania podrà votar múltiples contes però només es podrà votar una vegada pel mateix podcast. De la cinquantena de relats semifinalistes només quatre passaran a la final. Amb aquests que passin es publicarà el setel llibre Idisdekontesdelmón.org, el resultat de la votació es para pública el 17 23 d'abril. I en clau cultural l'espai de lliure Creació Carme Malaret visitarà Dissabt del tallir Rupestra de Nil Nabot a la vall de Sant Just. És un entorn creatiu on, de fet, ha trobat tot el necessari per construir el seu espai. Sota la premissa de no utilitzar més que allò que es troba a l'entorn salvatge, Nabot ha construït una cabanya i ha elaborat un seguit de tècniques que inclou en los de les pedres, per pintar tècniques o altres treballes. A més també mostrarà com es preparen els picaments, com tallar les pedres i les persones que ho decidixin podran pintar una pedra amb els colors de les esgiles que l'envolten. Totes aquelles persones que vulguin descobrir aquest entorn amagat poden enviar un correu electrònic abans de divendres a Carme Malaret a robagimelco.com o bé presentar-se directament aquest dissabte a dos quadracis de la tarda a l'espai de lliure Creació Carme Malaret. I en clau cultural, encara una punt més, la llibreria recénia a Cull a la projecció i col·loqui sobre el documental 22. És la història de 107 persones anònimes sobre la Segona República, la Guerra Civil i la posterior Repressió franquista, els darrers supervivents de la Guerra Civil i de la Repressió franquista de fet s'han unit mitjançant aquest documental per passar el testimoni a les futures generacions. Ho fan a través de 22.936 d'alluny i tant a prop. Una projecció que recull el testimoni de 107 persones anònimes sobre el genocidi franquista de fet el documental dirigit i produït per l'associació autogestionada de té compte. És una posta a favor de la recuperació de la memòria històrica coincidint amb la setmana del 85e aniversari de la Segona República. A la llibreria recenya situada al carrer Creu número 54 es podrà veure aquesta projecció. A més, posteriorment també es podrà adquirir tant el documental com el llibre que recull el testimoni d'aquestes persones. I aquesta ha estat tota la informació local. Nosaltres ens actualitzem, com sempre, amb menys honorà. L'equip del jugament a casa busca seguir sent el programa talismà de la ràdio. Disapta, busquem la victòria de l'envol que se la juga si vol aconseguir la permanència. Aquest disapta, partida dos, quatre, quatre de la tarda, busquem la permanència, busquem seguir sent el talismà de la ràdio. Sortim, conduint. Vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio, Generalitat de Catalunya. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. La benya vol morro, un programa amb més morro que benya. Hola, hola, hola, hola, hola, què tal? Bona tarda, senyusti. Gent de l'Escranja, com esteu benvinguts? El programa de les tardes de ràdio d'Esvernos. Parla i un salut de Jordi Domènec. Des d'ara i fins a les 7 del vespre, això és la penya del morro avui, programa número 1827. Avui, fins a Porto Portugal, amb l'Anna Rovira. A més, també hi haurà oportunitat de conèixer noves destinacions europees per joves a l'espai de viatge voluntari amb l'Aroa Carmona. A més, també hi haurà oportunitat de conèixer noves destinacions europees per joves a l'espai de viatge voluntari amb l'Anna Rovira. A més, també hi haurà oportunitat de conèixer noves destinacions europees per joves a l'espai de viatge voluntari amb l'Anna Rovira. A més, també hi haurà oportunitat de conèixer noves destinacions europees per joves a l'espai de viatge voluntari amb l'Anna Rovira. A més, també hi haurà oportunitat de conèixer noves destinacions europees per joves a l'espai de viatge voluntari amb l'Anna Rovira. A més, també hi haurà oportunitat de conèixer noves destinacions europees per joves a l'espai de viatge voluntari amb l'Anna Rovira. A més, també hi haurà oportunitat de conèixer noves destinacions europees per joves a l'espai de viatge voluntari amb l'Anna Rovira. A veure, tens queixes avui? Sí, sí, sí. Quines? Mira, abans he escoltat una falca d'aquí de la ràdio, que crec que hi havia un error. Què dius ara? No ho diguis molt alt, eh? Un error, per favor d'una. No deu ser d'aquesta ràdio, deu ser d'un altre ràdio. El programa Juguem a casa? Sí. No és d'aquesta ràdio? Ah, sí. És que deia que era el programa talisme de la ràdio, però jo crec que referia que era programa talisme. Aquesta és la falca. A veure, escolta'm-la. L'equip del Juguem a casa busca seguir sent el programa talisme de la ràdio. Busquem la victòria de l'Envol, que se la juga, si vol aconseguir la permanència. Diu que volem ser, volem continuar sent el talisme de la prova de ràdio talisme, perquè... Però és un error. Perquè hem fet dues retransmissions sportives, i les dues vegades han guanyat el sent just, una a l'ètica en futbol, i l'altra al bàsquet, al pavelló, diu menys de passat. Però per tant, són el programa talisme dels esportes sent just, no va de ràdio. Ah, no? Ah, doncs mira. Ai, ai, ai. Doncs tens raó, tens raó, és veritat. Per tant, és que ho més constructiu, el Propecobo farà millor. Sí, m'agrada, espai de queixes, no? Per cert, que el Sergi Pón diu que està treballant en el món real, al Quebec, a Canadà, i que està fent de traductor de videojocs. Ah, està bé, això. Sí, que ens expliqui... A veure, Sergi, explica'm una mica més, clar, explica'm una mica la biografia, quins videojocs has fet, qui és el més apassionant, qui és el que més t'agrada, el que més t'agrada. Però a quin idioma ho tradueix? Ho tradueix, això... O sigui, de l'anglès a un altre o d'un altre l'anglès? No ho sé, Sergi, explica'ns tots, us plau, fos una parafada aquí d'altres altres línies, que les llegirem d'aquí a uns moments. Se'n crec que l'últim com que vaig veure el Sergi era la patuma amb tu. Ah, pot ser, pot ser. Podria ser, podria ser. És que el Sergi i jo hem viscut tantes i tantes coses, que ara hi ha un... s'oblida de tot el que més costa. Escolta, me tenen més coses o no? Sí, sí, sí. A veure, jo la revivinc amb bici. Però des de Sant Feliu fins aquí fa pujada, no? Sí. I clar, la puta envia. Però és que a vegades el tramvia depèn del dia, no hi cap la bici. Perquè hi ha una altra bici, i hi ha una altra bici, i clar, només hi caben dos bici. És que jo crec que falta un espai. Llavors, clar, t'has de posar allà al mig, la gent es queixa molt malament. I, a part, el tramvia nota cosa molt malament. A les parades, ja que estem, n'entreien queixes. A les parades, un dia em van fer una enquesta, la gent del tramvia, i els hi vaig dir, a les parades crec que per comprar el ticket, el billet, només es pot comprar amb billets. No pots ni utilitzar... Teresa de Crèdit ni monedes. Llavors, clar, si no portes billets, et coles, òbviament. Clar. Una altra queixa, no? Clar. Bé, a d'aquestes queixes, també tinc una cosa, que a un moment em sembla que em s'ha atracat. Jo dic que tampoc no arriba ni truques. Llavors, si tu veus aquí, et desfogues, fas la queixa... A veure, jo... No, no, però a mi... Ho veig més terapèutic, que per tu... No, però això dels billets, jo els hi vaig comentar als del tramvia, eh? Ja em van dir que tothom ho deia, que ja et prenien nota. Era un tio que treballava per tramvia que estava fent enquestes sobre el funcionament del tramvia, i coses del tramvia, en la parada del tramvia. M'ha tocat, m'ha entrevistat a mi. Diu al Sergi Pong que moltes vegades, quan tu vas a pagar, a més a més, no pots pagar si no tens billets, tens efectiu, tens monedes, per tant, no pots. I el tramvia diu que moltes vegades les màquines estan espatllades, diu. Segurament. O sigui que perdoneu, però... Jo crec que ho fan a posta, perquè la gent escola, i llavors hagi de pagar més. Sí. Bueno, escolta, veig que ha arribat la nova... la nova Carmona. Estan primint el guió. Tu portes el teu guió, Anna? Jo, clar. Doncs jo crec que potser podríem començar ja amb la secció de carretera i manda. Molt bé. Així veiem la teva proposta. Gràcies, Anna Rovira. Quina? Poi començar el programa amb queixes. Ah, val. La senada que ve em porto més, eh? A tu casa m'ha de portar una queixa. Clar, jo ja m'ho estic pensant, això. No cal que em diguis que sí. O sigui, ja directament, no? Doncs escolta, Rovira, si vols començar amb queixes, comença amb queixes. Molt bé. Molt bé. Bé, mira, amb la tonteria són les 5 i 20 de la tarda. Crec que hauríem d'anar ja cap a l'espai de carretera i manda. Avui, tant-li com van comentar la setmana passada, anem cap a una ciutat d'un país veí. Parlem de port... A part... Mira, mira això. És fado, és fado, això. És un fado? És molt animat. Fado, animat. Bé, doncs avui hem de parlar de porto. Bé, què ens pot dir de porto, Anna? A veure, és la segona ciutat més important de Portugal, per darrere de l'Elisboa, a la capital, i té, aquestes dades són de 2011, aproximadament té un 240.000 habitants, la ciutat, i aquesta ciutat, perquè no sàpiga, està d'arriba de la desembocadura del riu Duero, que ha de desembocar l'Atlàntic. I el seu centre històric està declarat pel trimon i de la monitat per l'Honesco des del 1996. Tu l'estàs de porto? Sí. Jo no. Doncs bé, sí. És xulo. Millor porto que l'Isboa o millor l'Isboa que porto? És que saps què passa? Jo vaig tenir experiències diferents. A l'Isboa vaig anar amb les meves amigues, i al porto vaig anar amb els meus pares. Ah, ja. I clar. Molt millor els pares, no? Ui. Bé, si es vol visitar aquesta ciutat, també s'ha d'anar amb mentalitat, que s'ha de caminar i pujar per baixar els carrers després. Que no són precisament plantes. No, ja està com... És com la, per exemple, per dir-ho d'una forma, el riu passa per baix de la muntanya. Bé, no és que sigui una muntanya muntanya, no? Ja està com a la falda, es diu, de la muntanya, al porto, llavors que la fa baixada. Com ja com muntanyetes. Mira, el Sergi Pontiu que va anar al porto per 40 euros anir a tornar. És molt real. Baratú, baratú. I diu que és molt econòmica al porto. És una ciutat molt màquina. Sí, generalment Portugal és més econòmica a Espanya. Per ser aquesta noia es diu Ana Moura, i aquest tema es diu Até Algaral. A tu veia una mica, no? Bé, comencem parlant de la Catedral, que és la Catedral de la C. Per C i en C. Aquesta Catedral està al barri de Batalla, a la part més alta de la ciutat. I la part d'exterior de la Catedral sembla bastant una fortalesa, aquesta similitud, perquè va ser construïda al segle XII, però al llarg de temps ha passat per moltes reconstruccions i perquè el motiu té diferents estils arquitectònics. La gran part de l'edifici és l'estil barroc, però la façana és romànica, i el claustre, que és molt xulo, és gòtic. A mi aquest edifici m'agrada molt, perquè és una esglida sense molta decoració interior, però de bona forma, és per paret, i per pèdra nua, i no té res així recarregat ni real interior. A tu t'ha agradat les coses que no són roco-coco? Sí, m'ha agradat les coses senzilles. Aquesta pedra, que era una pedra gris, però no feia que fos fosc, era un gris bastant maco, i no té ni... no està recarregada les parets interiors, on es veia com encara més alçada, el que és la nau central. Llavors, el que hi té davant, el claustre, el claustre també és aquesta pedra grisa, però contrasta amb les rejoles, que són blaves de la paret, que aquestes rejoles tenen dibuixos historietes, religiosos, aquestes. Sí, a mi m'ha agradat molt, sobretot el claustre, per la pedra. O sigui, el terra és de la mateixa pedra que les parets, i és xulo amb les rejoles d'aquestes blaves. A part, a part de la catedral, just al davant, de l'entrada principal, hi ha una plaça amb un mirador, que té vistes del riu, i es veu com totes les cases i els carrers han baixant fins a arribar el que és el duero. Oh, que bonic, no? I just al centre de la plaça hi ha una columna, que és allà on orcaven a gent o algú així. Ah, molt bé. Estranquets tota la màgia. No hi ha ningú mort. Tota la màgia que havies creat, ara l'has trencat de cop, perquè m'imagino que també hi ha les postres de sol. Ah, sí, molt xulo. Les veu veure com es veu. Jo no hi era la postre de sol, però t'he pintat de ser molt maco. Parlant de postres de sol, deixem saludar a l'Arua Carbona, que ja la tenim aquí, a l'estudi número de ràdio. Arua, bona tarda. Hola, hola. Hola, hola. Per fer-li tres incòlats. A Ma Cola. Sí, Caracola. Una cosa que tu n'estàs de Porto, Arua. A Porto? No. Mira que vieta. Has viat de Porto d'Europa i no et falta a Porto. I mira que m'han dit que és maco, eh? Potser, potser aquest és teu. Tu coneixeràs el Sergi Pòn, Arua? Of course. Què podries dir de Sergi Pòn, així ara a l'Axar? Que et vingui al cap. No ho sé, m'agradaria ser un món. A l'Ània Canigó, ell era de la B, i ara la A, ets a dir que no ha tingut tanta sort. És més guai. Jo era C. No, però no a Canigó. Del tau, em vaig anar a ajudar. I el C sempre hem sigut especial. Tu, Anna, què eres? Jo vaig ser B i C. Ah, veus? Sí, que en realitat la única que serveix la A, no? No, la A és fora, però bé, no. I què és Sergi Pòn? És que fa molts anys que ens coneixem. Perquè, bueno, ells van entrar als a P4. Ah, no? Si els a la B van entrar a P4, ho has imaginat 4 anyets. I, a més, Jordi, ha sigut el meu veí també tota la vida, a les classes senpera. Ah, molt bé. Si el tinguessis davant, què li dirien el Sergi Pòn, ara? Què li diria? Com t'ha anat per Canadà? Això, no? Què ha passat? Sergi Pòn està al xat. Ai, Sergi! Sí. Diu, salut de la noa de part meva. Diu, ella em va ajudar a aconseguir el meu visat a Canadà. Si estic aquí és en gran part, gràcies a ella. Així que... I estic molt agraït. Hola. Ai, que maco! En fi, a noa, hem de continuar parlant de Portugal i de Porto concretament, que, per cert, si algú ha estat a Porto, per favor, que ens faci un truc, que volem saber coses de Porto i alguns consells com els que ens està donant una ruïra durant aquesta tarda. Per exemple, un altre lloc, amb unes molt bones vistes de l'Església és la Torre de los Clérigos. Sí, és l'Església i a part hi ha la Torre al costat. Ah, en portugès, la Torre de los Clérigos. No ho sé com és. Va ser construïda al segle XVIII i està just al centre de la ciutat, on és patrimoni històric. La Torre és la més alta a Portugal, l'he llegit, però és 76 metres. No sé que sí que hi haurà molt. Per què no? Home, tu tenim moltes glauons, doncs. 200 glauons? Més de 200. I és tot de peu, si vols pujar dalt. Prova la pena, perquè les vistes de dalt són molt xules i són les vistes de 360 graus del centre de la ciutat i s'ha arribat a veure el riu també. És que el centre i el riu estan molt a prop i és molt xulo, perquè totes les cadades tenen com un caire romàntic, perquè no són... són com velles, però estan com... cuidades, però... descuidades. No sé si explicar-me bé. Sí, jo t'entenc. És com una mena de modalitat a pa i vegada, no? És xulo, és xulo. Per cert, que el riu de Porto, com es diu, has dit? Duero? És el duero. Clar, clar, el duero. I és molt gran, no? Vull dir que entre riva i riva hi ha uns quants metres. No és com el llobregat. No, no, no. La cosa... És com l'hibra, més o menys. El costat dels rius, no? Sempre hi ha una mica de vida. Ja t'explicaries. Dius que hi ha moltes esglésies, no? Sí, hi ha moltes esglésies per visitar, però ja n'hem parlat de dos i crec que no cal parlar de més esglésies, si vols, visitar-les les visites, però aquí ja ens ha avorrit de parlar. Per tant, parlem d'altra cosa. I ens tornem una mica friquis. Per què? De Harry Potter. Perquè a Porto... Ara m'agrada aquesta música. És una llibreria on s'ha gravat més d'una escena de les pel·lícules de les històries del famós Mac. I és la llibreria Lello, o Lello, eir-mà, no? Sí. I ja està a prop de la Torre de los Cléricos, el que hem de parlar. I està construïda aquesta llibreria és de 1906, i té un estil neoclàssic. I... a veure, sempre estava bastant en plena de gent. Jo vaig anar-hi més o menys cap al Nadal, i era un dels llocs on vaig trobar més gent. No és precisament... No és que sigui molt gran la llibreria, i jo deia que aquesta gent no anava precisament a comprar, ni llegir llibres, sinó que van a conèixer la llibreria, perquè realment, suposo que a part de sortir a Harry Potter, és molt maco per dintre. Les centàriques són totes de fusta, arriben fins al sostre, té dues, sigui, primera planta baixa i primera planta, i les escales que pujan de la planta baixa, la primera planta, els recargolen, són com unes escales, i la segona d'als, hi ha com un raconet que sembla que sigui com un balcó, que es veu a la planta de baixa. Ara que ho diurem en zona, pot ser que sigui l'estança del Dumbledore? No, crec que és on el Harry Potter va a comprar coses a la Callejón Diagon, no sé quin Callejón. Harry Potter, you have to hide here, you are in the pocket sign. Està molt bé, jo som a banda de Harry Potter. El que sí que passa és que no deixem més fotos al interior. No, don't make pictures, Harry Potter. Bé, alguna... Algú vol imitar Harry Potter? No, no he vist mai aquestes pel·lis. Què? No, oi, oi, oi, oi! No, que no he vist mai Harry Potter. Mira, no sóc gaire fan d'aquestes coses famoses, triologies i mandangues. Tipo, et sorprendràs encara més si et dic que no he vist mai Star Wars. No! És que m'adormo cada cop que ha intentut veure. Però què dius? Perquè arriba a la sala aquesta dels monigotes que parla... 30 minuts així... Quins monigotes? Els monigotes que parlen... Potser et confonsen els lunes. No... Quins són? Els Ewoks, no ho sé. Són com uns osets molt petits. Són supermonos. Però no parlen. Si no arriben fins a la tercera... Dos cops ho he intentat. Si fins a la tercera no arriben els Ewoks. És una pel·li, realment. És una escena cronològica. I no era allò que van traure abans les que sabien de mirar després. Sí, sí, per això. T'hi cantarà. No l'he vist mai, Harry Potter. Mira, diu el Sergi Bond que tampoc és de triologies espectaculars. Ara què? Ara ningú serà de triologies espectaculars. Ni el senyor de senyors. No, mira, aquesta... Jo aquesta no. Però com? Valura, mi tesora. Jo vaig veure la primera pel·li i li vaig dir quin tostón. Però en canvi sí que he vist el Jòbit. My precious, mi tesor. Ah, que bé que em faig. Diu el Sergi Bond, perquè no me'n recordo dels noms dels personatges. Això també és un clàssic. Són tantes personatges en la trilogia. La que no suporto jo també heig de confessar. Crepúsculo, per exemple? Jo no he vist crepúsculo, tampoc. I les de Grey, aquestes? 50 somres de Grey. Això l'has vist, tu? Si només hi ha una pel·lícula, encara està. És molt enterat, aquí. A tu t'agradaria que fessin la trilogia de 50 somres de Grey. No n'he vist mai. Només n'hi ha una. Tinc l'última pel·li que he vist que em sembla sublim. Quina? Mr. No Body. No la conec. El castellà es diu com les moltes vides de Mr. No Body, o les vides possibles de Mr. No Body. Amb l'anglès és només Mr. No Body. I de què va? Perdó. Va de... Ja en tinc. Estic rafredada, com notes? Sí, mira... No es passi cap virus, eh? Escolta, explica't que va a Mr. No Body. Sí. És molt guai, perquè parla de les diferents dimensions que et careix una mateixa vida. Llavors, és aquesta pregunta de què hauria passat si jo hagués escollit equits. I llavors, sí, és molt... És d'ensa, eh? Realitats paraleles, què hauria passat si jo hagués anat aquí, si en lloc de fer hagués fet bé... Són dos hores i mitja d'un... d'un aprenentatge molt intens. Però, bàsicament, i no es faré spoiler, vull dir, és una cosa molt comú, dir que no hi ha cap a l'acció que sigui bona o dolenta. Bueno, jo... us recomano perquè la veieu. Alguna vegada heu tingut un déjà vu? Sí, molt tants. Deja vu? Deja vu? Jo pregunto per un déjà vu. Ho dic perquè es veu... Sí. Que un déjà vu, justament, és l'inici la bifurcació d'un punt a la nostra vida, una senyal, que alguna cosa pot ser A o B i que nosaltres estem escollint el camí en aquell moment. És a dir, que... Eres i que... No. A mi saps què em passa? No en tinc un déjà vu. Deja vu? És que déjà vu? Per què déjà vu? Perquè ja l'ho vi. Ah! O porto a les hores i em dic... A veure, explica'l, déjà vu aquest. No, no, el que em passa. Quan tinc un déjà vu, em quedo com molt empanada i pensant, això ja ho he viscut, però la gent m'ha fet i em quedo ja quieta, com una seta de pensant. Això em suena. Jo intento canviar la realitat. Però és que penso... En quin moment això m'ha passat? No, perquè... Hònicament, aquestes paraleles dimensions fan un big bang a la inversa. És a dir, es desconstrueixen i tornen a un punt inicial on en realitat no hi ha múltiples dimensions, sinó només una, que les agafa totes, que ets tu. És l'Anna Rovira. És l'Anna Rovira tot, no? Bueno, a veure una cosa. Això és veritat. Sembla el programa del professor Darbo. Bones i misterioses. I com es diu l'altre? Iker? Quarto milenio, ¿no? Quarto milenio, Iker, Casillas... Si tenim un déjà vu, ja ho sabeu. Vol dir que esteu davant d'una bifurcació, d'una realitat paralela que se us pot mostrar o no, i vosaltres haureu d'escollir què fer. És com el llibre que ell tria la teva propi aventura, de 40 anys a la 35. Escolta, no ens veiem de la qüestió, perquè després diuen que la ràdio per l'humor és on rolleu, no? Mentida. Estem a Oporto. Que has estat a Oporto, tu, Anna. Anna, no te l'explica, Anna. Aruba, hi ha una altra cosa. Oporto, que és l'edifici Palau de la Borsa d'Oporto. A veure, com ja d'entrada, anar al Palau de la Borsa d'Oporto, ja és raro de nassos, no? Sí, però el que val la pena és l'edifici. No sé si la borsa físicament està allà, la borsa econòmica. Però l'edifici és molt xulo, i està al centre històric de la ciutat, i es va construir sobre les ruïnes d'un convent franciscà que es va cremar. I l'edifici actual és del 1842, però l'alerta no es va inaugurar fins al final del segle. Sigui 1891, eh? Tenien allà, i mira, no sé què hi feien. Bé. A veure. A veure. A veure. A veure. A veure. Sí, mira, no sé què hi feien. I a veure. Coses, coses. Protegir-se de la pluja, del fred. Sí que es pot dir que ja hi ha wifi gratis. Això ho vaig comprovar. I ja es pot visitar amb un guia. Llavors, el que sí que passa molt allà al Porto és que sí que suposo que les visites ja són paraures. Tu arribes allà, i si ets el primer, pots triar l'idioma en què et facin la visita. Si hi ha ben segons, amb la sort el de davant atrat abans, l'idioma. Català. Bueno, no sé si t'hi hauran en català, però els que tenen, tu pots triar la visita. O sigui, amb quin idioma et fa el guia a la visita, o els guies que hi hagi allà. Llavors, suposo que si dius doncs no l'avui, el de davant se l'ha vingut amb anglès, si no l'havia d'anglès, llavors vinc una hora més tard i la trio amb castellà, o saps? Llavors, a mi el que m'han ensenyat allà dintre, bueno, et porta per diferents sales que hi ha allà, i la que més em va agradar i la més impressionant és la sala àrab, de 300 metres quadrats, i està d'acord amb un estil així morisc, recorda la lambra, i allà és on actualment es fan les recepcions oficials, que no sé jo, si en una borsa es fan les recepcions oficials, el que es fa. Però, bueno, és el que diu. No ho sé, però no sé, bonica, de veure. És xula, no, si l'edifici és, vull dir, és antic, partida d'una forma, i només entraia com un pat d'interior i tancat amb uns vitralls, molt que deixen passar la llum a dintre, i llavors tu puyes a la part superior i en les diferents estances, la sala ha passat com una mica més amagada, però de veritat que és molt xula, i crec que no es podien fer fotos, perquè no recordo que foto de dintre, però era molt maco. Si ho anava a dir, que a la borsa de Porto, seria un dels alicients i un dels motius arquitectònics més interessants de la ciutat portuguesa. Acabem ja amb un últim racó d'aquesta ciutat. Algú és portugès a la sala? Obrigado, no està. Bon dia. Bon dia. Buena noite. Buena noite. Obrigado, dignado. Obrigado. És obrigado, però amb accent portugès. Obrigado. Una mica de mig gallec, però per últim, no podem parlar d'Oporto sense parlar del Vido Porto. El Vino de Porto. Perquè hem d'anar cap al riu i a la banda oposada d'on està el centre de la ciutat, és on hi ha les famoses bodegues dels vins de Porto. La llum, la flayra, el romanticisme del vi, ancestral, cabanya, l'arriba del duero, puero, duero. Veu-hi, veu-hi, Jordi. Sí, és una mica de vi perquè tinc com la de bòstia. He fet veu de vi i una mica de veu de carassillera. Per arribar fins a aquestes bodegues dels vins de Porto, és el que s'ha de fer endarrere. A veure, s'ha d'acceptar el riu. I s'han justament a l'altra banda, com has dit tu, del centre històric. Ara ho deia. Sí, sí, el centre històric del Porto. Per passar al riu, us recomano passar caminant pel Ponte de Luis. Primer, o com es digui. I aquest pont el pots passar per la part de... Té com dos nivells. I l'hem passat per la part de baix o per la part de dalt. I l'hem de passar caminant i amb cotxe, amb les dues formes. I... I amb visi. També. I amb tricyclar. Suposo que sí. I amb autobús. Home, no ho sé. I amb patinet. I amb patinet. Com tu vols, Jordi. I fent el pis. Fent el pis? També. Sí, sí. Està molt puntu fent el pis. Pot, Jordi, fent el pis? Sí. No ho sé. No, a veure, vull dir, és un pont gran. Potser et cantes fent el pis. Si no, posa'l. Però ho recomano passar per aquest pont, perquè és molt maco. I clar, hi ha un moment que estàs just al mig del riu. I veus les dues? És maco. És molt xulo. Escolta, quatre grapes és una mica indigna, però també pots fer-ho. Quatre grapes? Ah! Escolta, indigna, per què tu, quan eres bebé, que caminaves a quatre grapes? Sí, però hi ha una cosa que és bebé. I l'altra ja és... És que al fons, com que soc un bebé, també. Eh... Bé, doncs bé, hem canviat de la banda d'arriba del riu. Ara ho diem. I allà, només arribar, veureu, gent que us voldrà vendre els tiquets per entrar a les bodegues, per les brutes, pels rius, amb uns vaixells, que realment és xulo, eh? Aquest vaixell, tu pujant amb un vaixell, i t'expliquen la vida, o sigui, et puja... et puja en riu amb un, fins que veus les terres on cultiven el vi, i t'expliquen, doncs, la vida, allà, que té la gent cultivant el vi, llavors et tornen a baixar una mica més avall, van explicant els difícils emblemàtics, que hi ha un set del riu, i llavors tornen baixes. I crec que amb el mateix tiquet, que t'ho venguin, són l'esplícig agenda que treballen per una de les bodegues, i fan visites guiades. Llavors, amb aquest tiquet, a vegades hi ha tiquets compartits, que poden visitar diferents bodegues, el tiquet que només pugui visitar una bodega, i fer més vaixell, o fer només bodega, depèn de que tu vulguis agafar. I... a veure, el que té de especial el videoporto... Ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara... Estic en rotllo, va, anem al tema del videoporto. Per cert, que el David Haby la pregunta, o fa la reflexió amb veu alta, que us trasllado, Anna i Aroa, no entenc les col·laboradores d'aquest programa, una B abrigada, i sembla treta d'un conte de Charles Dickens, i l'Anna Rovira sembla que estigui morint de calor. És que passa, David. Jo saps què havia pensat el mateix? Què ha pensat, Anna? Ella va amb samarreta? Tinc aquí darrere, no, no, tinc aquí darrere la camisa, perquè passa que jo vull un bici, avui venia corrents, i, Joan. Jo ara entenc, a veure, com tinc bici, però... És que ha dit Aroa que no trobes mai de bé. Estic constipada, sí, estic constipada, David. Clar, clar, clar. Què és que és l'explicació? Per cert, escoltem de fons la gran Cesària Ebora, amb el tema Carnaval de Sao Vicente. Sergi Pón, dius si estiguessin a Canadà, no n'hi havien tan fresques les col·laboradores. Com volem dir a Canadà, fa una mica de rasca, correcte. Com te la us fa, la? Sergi! Són Farragate o són Celsius? O de Gris. Sergi Pón, missatge per tu. Abriga't bé. Et volem? Sa. I aquí la primavera ja ha arribat. Ufa! Primavera! Sembla el programa de Toni Rubíra, això. Estàvem parlant de la diferència del vi. Ara anem al vi, però el Sergi Pón diu que són Celsius i ahir van a bar. En Montreal, que avui ens està veient el Sergi. Que guai, que fes gent i no ets de neu. Sí, que ens hem tingut una foto des del Canadà, concretament, a través de ràdio desberg.com i al chat, on us també ho convidem, encara que estigueu que sigui jo. Doncs amb el Lluís, que escriviu també les coses que vulgueu a través del chat, a tot el món ràdiodesberg.com. Escolta, estem avui bé, en aquesta tarda, no? Estem aquí tranquil. Ara més contents és a veure. No he portat cap vi d'Oporto, perquè... Ho he pensat, eh? Volia portar. Però crec que me'l vaig acabar. El que passa és que a mi no m'agrada el vi. Perquè els vins d'Oporto són especials, no? A veure. Què és el que té, d'especial, el vi d'Oporto, no? Doncs és que dura la fermentació i afegeixen aiguardent, per interrompre la fermentació i conservar la dolçó, la dolçó, i així hi ha un alt nivell, té més nivell d'alcohol que el vi que no li posen aiguardent. I això em diràs, per què? Per què li posen allò? Per què li posen el porto, això, no? Doncs som va començar perquè els comerciants anglesos, per tal que el vi aguantés els viatges i les humitats i tot, doncs van decidir afegeixir aquest aiguardent per conservar més l'essència del vi. Això que fa que canvia una mica, però, bueno, s'aguanta el vi, donar els viatges. Perfecte. Doncs escolta, alguna cosa més sobre els vins d'Oporto? Serà els vins, no, però que estem a la zona del riu, de veritat, és la zona que més em va agradar de la ciutat, i val molt la pena acostar-se a seguir de nit i de nit i de dia, però és que de nit és impressionant, perquè totes les llums de les diferents colors de les bodegues i les llums del pont arrefateixen a l'aigua, i és molt maco, perquè és com si hi hagués dos oportos. L'oporto de dintre del riu, l'imaginarioporto i l'oporto real, que amb les llums de nit, de veritat, que és molt maco. Sóc de cap bonic. Tinc ganes de anar al porto. A més, entre què m'heu dit que és una cosa econòmica, que hi ha el riu d'Uero, i amb aquestes coses que han rescomantat i el vi, sobretot, de les tabernes de... I et dic una cosa, si no vols pujar i baixar per tots els carrerons, sempre hi ha el tramvia. El tramvia passa pel pont aquest, que has dit, o no? Sí, per la part de dalt. També és groc, com el de Lisboa. És que Lisboa són grocs i vermells, i el típic és el groc, que és el més antic, però hi ha diferents colors. I el porto, el recordo, marrons, però també hi ha així, són així, fets a l'antiga, però el que passa per dalt del pont, que abans us he mentit, m'he equivocat, per dalt del pont no passen cotxes, passa el tramvia i passarà caminant, i per baix, passen els cotxes, tu pots passar caminant també. Ja m'ho semblava, no t'ho he pogut dir res, però jo m'ho semblava. Però crec que el tramvia que passa per dalt és una mica més modern. Ana Rovira, Ana Rovira, moltes gràcies, per haver vingut una setmana més. Vols quedar-te a l'espai de... Doncs has de marxar, però... Però com fas aquell llit, de l'Aroa? Ell de l'Aroa s'ha xumpat tota la teva secció. Mira, me n'anirà o porto la setmana que ve, per no veure'ls. No, escolta, jo, que no cobertin jo, a mi no em digui res. Aquesta és la altra constant del vidre, i no pots defensar-me. Aroa, si tens queixes, jo he pensat de fer una alfacció de queixes. Ah, sí? Vols participar? Però és queixes cap al Jordi o queixes a l'Aroa? Del que vulguis. Mira, el Sergi Pont diu que jo sí que em quedo, perquè això no es fa Anna. T'he de marxar, tincuda a reunió. Doncs de feina. Però quina feina? Si és feina, per problemes, eh? Clar, he de marxar Sanfaliu, que vaig amb bici. Ah, jo vull preguntar-ho. Mira, ja que la tinc aprofito. Secció, preguntem entre municipis. També, vinga, va. Jo vull anar amb bici, perquè tinc bici, eh? El Padel, que demà es llui, que és Sant Just en realitat. Bueno, total. A mi em fa por la pujada. Hi ha algunes zones estratégiques per anar amb bici, fins a Sanfaliu, la part de dalt. Sense haver de matar-te. No vull reformular la pregunta. Anna, hi ha algun telefèric que s'ha construït a última hora? Saps què passa a mi, a Sanfaliu? Que a mi em treus del centre i em perdo. I m'has lluit i et no t'hi cuento. Bueno... En fi, Anna Rubira, gràcies. A veure, si jo per van dir que estic en Just, vaig amb bici i te l'envia. Anna, que no cridis més ja, que s'ha quedat la secció. Ja, que bé. On vols anar la setmana que ve? No ho sé. Panamà, jo crec que és un bon lloc per a una panamà. Que tens diners, que tens quartos. No, però és que cada setmana fa la secció de viatges. Podíem anar a panamà. El que té la setmana passada va estar a València. Però és que trobo que és molt a prop. València! Està allà! No ho sé, el panamà m'acaba d'agradar. Que tu vulguis. Ho penso, va. Gràcies. Viatge voluntari amb Aroa Carmona. Aroa Carmona. Que ets tu, Aroa? Sí, soc jo. Bé, com cada setmana tenim uns minuts per parlar d'alguns intercanvis que podeu fer a través de la xarxa de l'Europa amb voluntari i service o en general d'intercanvis europeus, per què? Perquè és la majoria de les xarxes. Allà hi ha la majoria de les xarxes, i la majoria de les xarxes és la majoria. Paguem entre tots, i l'Unió Europea us convida als joves, menors de 30 anys, que viatgeu, viatgeu, viatgeu i feu intercanvis. I avui repassarem propers trècnics als països amb els quals fem frontera. Un que és Portugal. Acabem. Sí, exacte. i allà us informaran de tot. Per on vols començar? Comencem dient que els quatre trainings, com són cursos de formació, poden anar gent més gran dels 30 anys. Ah, molt bé, guai. I podem començar per Portugal, si et sembla. Ah, ara veníem de Portugal. Sí, clar, així ja fem, no? Acabem d'allà, ell ha explicat una mica a Porto, i jo puc explicar una mica altres llocs com anar a pagant-ho a la Unió Europea. I tanquem el tema a Porto. Anem cap a Portugal, ens sembla molt bé. Jo també heu vist una cançó d'aquestes guais. Si és que passa que... Mira, jo t'explicaré que això és el secret de la ràdio, perquè la ràdio és màgica, i ara estava posant-hi, buscant músiques, però l'espotify, que és d'on són les músiques, estava amb anuncis, saps? Va, ja, perquè més és un espotify que només el que pagues, eh? Sí, no, és rari, perquè posa prèvio. Mira, ja tenim cançó, calla, ja estàs. Que crideu molt avui. Crideu molt avui, o m'ho sembla a mi? Per què? És molt a prop del micròfon. Ah, és que jo sempre, eh? Està molt resenyat, va. Escolta, va, que ens quedem aquesta que picàvem, el got de radi fònic, que estàvem fent vermells. Ara, anem cap a la qüestió, perquè tenim un tren incurs entre el 10 i el 17 de maig d'anguany, a la illa de Madeira, a Portugal. Ah, el... Com m'agrada, les illes. Per cert, notícia. Què passa? El novembre. Bonaig. Tu saps on està Bonaig? Bonaig, és França, no? No, Bonaig és una illeta que, per tant... Molt bé, per tant, a Holanda, encara. Ah, i què està? A l'Atlàntic. Està per sobre a Venezuela, al costat de Curaçao i Daruba. Osti... I tu hi vas? Què dius, ara? S'ha aprovat un projecte que porta... S'ha aprovat, tio, és un porro, que... Que porta l'associació, l'organització de Bèlgica Music. T'ho fem feina amb la gent de Bèlgica, eh? Sí, sí. T'ho fem feina, t'ho fem feina. Bé, doncs ens explicaràs, com... T'he vist a Island? T'he pensat a Island? Em vas a una illa, no? És una illa petiteta i tal... Cari bé. Bé, doncs anem a cap a coses més properes, entre el dòvio i el set de maig, com diem, a la illa de Madeira, a Portugal. Que sempre, quan penso en la illa aquesta, penso amb el Pinocho, però per tot arries. Per què? Perquè és de Madeira. Bueno, a veure, ja fins al 15 d'avui podeu enviar les vostres coses, que expliques una mica a aquest treinament de què és, a toa... Aquest treinament, el seu títol, es diu Innovation on Key Action Two, Strategic Partnerships. I, bàsicament, el que va és que vol donar suport i vol treballar les competències dels que siguin participants, perquè aquests puguin crear nous acords de socis, per fer projectes ja no a la Key Action Two, que és on estaria aquest treinament, sinó a la Key Action Two, que és una acció molt més gran, que té el mateix programa Erasmus Plus, i del qual es necessita una mica, diguéssim, un treball molt més dents, perquè són projectes que duren en 3 anys mínim, saps? I es pot treballar des d'un acord amb una universitat o amb una escola de braçol, o, inclús, amb empreses privades. Llavors, clar, és un tema que no és només un intercambi o un treinament de 10 o 15 dies, sinó que és tot un projecte que dura 3 anys, que es va enviatjant a diferents llocs d'on siguin aquests socis, i que es treballa un mateix eix durant un temps, durant una transversalitat. És complicat, llavors, aquest treinament, el que vol és és una mica forma en aquest tipus de projectes, la gent que hi participi, perquè hi puguin presentar més, perquè fins ara no són projectes, no es presenta molta gent, i hi ha molts diners invertits. Tenim un parell més de Portugal, també, com per exemple un que és acabat, des del 27 de maig, fins al 5 de juny, a la praia de Vitoria, a la il·la Terceira. A Torres! D'aïlla, aïlla, no? Tiro perquè em toca. I aquest treinament, de què va, concretament? Es diu Facilitation Skills for Youth Workers and NGO Leaders, second edition. Això vol dir que hi ha un fet? Perdona, és l'únic que entenc, la segona edició. Tu el que has dit, què vol dir Facilitation Skills for Youth Workers and NGO Leaders? Facilitar habilitats pels treballadors juvenils i pels leaders d'Ongies. Ah, d'Ongies? NGO, va, és una NGO. I posa For Islanders, és només per gent que viu a Illes. Per tant, aquí necessitaríem gent de menor, que amb allot, que acormentem, les illes que anem... Del Maremàgnum, també... En fi, tot això justament a Portugal, i el governament a les esores. I què es farà en aquests habilitats, pels leaders de les illes? Sí, aquí, així com era en el primer, també es treballaran habilitats, perdó, eh? Què passa? No, que... Saps la malaltia? La malaltia. Doncs... Tavaquis, que volies deixar el tabac, eh? Ah, però si ho he deixat fumar. Ah, sí? Sí, fa un any i dos mesos. Em permet un cigarro per la nit. Ah, això no es deixa de fumar. Bueno, ja estem. Aquesta excusa he tingut molts cops en les meves amigues. Per cert, que el Sergi Pòn, pregunta si la gent de l'Illa o el Ben, podrien anar aquí. Ostres, està lluny i tan connectats amb humor, vosaltres dos. En fi, ara alguna cosa més, perquè si no passarem ja a un altre... Sí, en aquest trading, es treballaran les habilitats, els treballadors jovenils, els treballadors socials, els treballadors d'organitzacions solo creatives, perquè aquests puguin, en un futur, organitzar cursos de formació, intercanvis jovenils i altres projectes que tinguin en ment, no? Llavors, una mica, capacitar aquesta gent que ja està immersa en l'àrea de joventut, en poder desenvolupar-se en cursos que subvencionen a Europa. I també hi ha un altre trading curs, que té una mica més juny, que és entre el 13 i el 22 de juny, que és a Beja, a Portugal, que es diu Basic Animation Skills for Employability. En anglès, que és horrorós, ara us plau, si us pots traduir, què vol dir això? Habilitats bàsiques, d'animals, activitats bàsiques d'animació per a la empleabilitat, pel mercat laboral posterior? No sé, us pliuen motos. Sí, Employability, employer. Employs d'un segur vol. Jo sap que té aquesta pàgina salto yuts.net. Acabem, perquè estem molt en pó. Un moment, només un parèntesi. Quan la gent pensa in Basic Animation Skills, que no pensi en l'animació 3D i aquestes coses tecnològiques? No, es basa molt en el tema del circ, de la pintura, del teatre... És molt fricense. Aquest per la gent que té aquest espèrit artístic del carrer seria molt interessant. Ah, rotllo, fila de tàrega, gent bruta, gossos... Escolta, la fila de la terra, també dintre de poc, també seria un bon lloc. Quan és la fila de la terra? No és 16 a 17, no, potser és al fin de que ve. La fila de la terra. Es fa l'art de triomf, tot aquell tal fins al part de la ciutadella. Productes eco, llavós, orgàniques... Jams de croyoga... Ai, que és el que t'agrada tu, croyoga. Viudança. Viudança, està bé. A veure quan es fa croyoga una altra vegada, qui s'enjust? Ei, es fa, el Toto Uri. El que sí? Sí, el 30. El 30? El 1730. Per matí, amb l'Elilín i l'Oriol. No, jo treballo, que és la jove. Acabem, mira, sona a Melida Fons, això vol dir que hem d'anar cap al veïs nordic veïs, França. Hola. Sí, com s'ha fet? S'ha fet ràpid? S'ha fet ràpid? Sí, perquè trobo un petit de geners. Sí, un petit croissant. Un petit croissant? Un petit croissant? Sí, un petit croissant. Amb cafè olé? Amb cafè olé. No, potser amb cafè olé, si vulgui. Ah, sí? Sí, és que jo treballo ràpid. Sí, sí. Bé, doncs anem cap a la França, perquè hi ha un trein d'incurs, o trein d'incurs, que parlem en francès, entre el 2 i el 8 de juny, concretament a prop de Lyon, Proxendion, a França, que es diu Wake Up Green Up. O, com dirien els francesors, Wake Up Green Up. No, perquè els francesors parlant en intel·lià també. Hi ha un anglès curiós, també. Ai, però és més dolç? Sí o no? A mi m'agrada molt. A mi m'agrada molt. A mi m'agrada molt. A mi m'agrada molt. Sí? Sí, sí, sí. Ah, sí? és el mateix que abans, el concepte de desenvolupar competències i habilitats dels participants, dels treballadors juvenils, dels treballadors socials, etc. per encorrejar-los i donar els suports en aquest cas, en la participació activa dels joves, amb els joves amb els que treballen, amb el tot el tema dels problemàtiques ambientals. Ah, molt bé. Crear consciència ambiental, la natura, és la nostra mare. De tots els que has dit, clar. Després jo trio el de les esores. Ah, que llista! Diré que sóc de la Villa Walden i així podré anar-lo a fer. Ara moltíssimes gràcies, una setmana més per haver vingut al programa. Ens trobem! El mardi prochain, si vau pler, al programa, al ràdio show, a la penya de mort. Si vau pler, ara anem a les... A les news. A les notícies. A la notif. A la notif de l'assist de la radio catalana. A la notif, Snorotornad Proxedman. A la seconar. Catalunya Ràdio. Les notícies de l'assist. Bona tarda, us informa Quilian Sabrià. Els primers experts que compareixen a la Comissió d'estudi sobre la corrupció del Parlament demanen un reforsament de les unitats de l' �eta contra el frau. com judicial. Entre els compareixents hi ha els exdiputats David Fernández i Gemma Calvet. Parlament, i n'has llevat. Bona tarda a l'exdiputat de la CUP que va presidir la Comissió d'Investigació sobre frau i corrupció a la passada de la legislatura reclama unitats especialitzades als Mossos de Lluïta contra la corrupció i que ells hem de investigui sobretot les grans fortunes. Quan els propis inspectors dissenda de l'Estat d'Espanyol diuen en comissió parlamentària que el 85% de l'esforç de investigació fiscal és contra els treballadors i els autònoms quan l'esposa és a flau fiscal, els 72% ja estan en grans patrimonis, grans fortunes i grans empreses. Estem matant mosques acandades. La temètica exdiputata de Gemma Calvet ara al capdavant de l'Agència de Transparencia de l'Àrea Metropolitana de Barcelona demana temps i recursos per aplicar la llei de transparencia i el catalàtic d'André Penal, Joan Caral, ha proposat una decena de mesura entre les quals hi ha la dimissió automàtica de càrrecs públics i polítics quan estan imputats enferm per casos de corrupció i nasllava a Catalunya Radio Parlament. Notícies breus, Montse Quadreny. L'Assemblea Nacional Catalana manté l'aposta per una llista independentista unitària en cas de repetició de les eleccions espanyoles. El puig de ruta de la ANC, que es debatrà i votarà en l'Assemblea General de Diumentge que aviam en resa, no ha modificat la redacció d'aquest punt del document, un cop transaccionades les esmenes presentades. No obsten això a l'Assemblea del Cap de Setmana i arribaran esmenes que defensen la presentació de llistes separades. Cristóbal Montoro diu que no permetrà que les comunitats se li rebel·lin amb el dèficit públic. El titular diu que en la reunió de divendres les escoltarà, però que no tolerarà que cap autonomia incompleixi els ajustos que els exigeix. Montoro reitera que ja estan obligades per llei i que l'estat té les eines per fer-les complir. Això no és voluntari, això és obligatari, és a dir, amb el qual no deixen de ser explicitacions polítiques, però no se preocupe que aquí va a complir todo el mundo. Catalunya Bank va perdre l'any passat més de 78 milions d'euros. L'entitat que forma part del grup BVBA va tancar el 2015 en números vermells per les despeses del plat de restructuració. L'any 2014 l'havia tancat en beneficis de 123 milions. En canvi, queixa d'enginyers va tenir uns beneficis de gairebé 12 milions d'euros l'any passat, un 10,5% més que el 2014. L'entitat va creixent sols i va obrir 6 oficines arreu de l'estat. Ara en suma 25. Una dona mort aquesta tarda al seu domicili de Benidorm, a la Marina Baixa, el país valencià suposadament a mans de la seva parella, que ja ha estat detingut per la policia. El suposat agressor l'ha entresedat, custodiat, a un hospital, perquè té alguna lesió. La víctima hauria mort per ferir d'estar-me a blanca. La policia investigares, o sigui, hi havia una denúncia prèvia per maltractaments. Mor, Gian Roberto Casalegio, cofundador amb l'ex-humorista BP Grillo, del Moviment 5 Estrelles, segons partit itàlia. Romà Eduard Rubió. Bona tarda. Amb Gian Roberto Casalegio, mor, l'estratè, el gurú, l'enmengris del Moviment 5 Estrelles, l'ànima contradictòria d'aquest moviment anti-sistema, meitat místic, meitat corporació comercial, que va fundar amb el còmic BP Grillo el 2009, segons les últimes enquestes actualment estaria en primer lloc per sobre del mateix partit democràtic. Eduard Rubió, Catalunya Ràdio, Romà. El festival Nova Riga i de Vilanova i les autrues farà finalment aquest estiu en un altre emplaçament, Blai Malcer. La cita dedicada a la música jamaicana continuarà, t'ho diu la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que anula la llicència que el Sardavant tenia per celebrar-se el Molí de Mar després que uns veïns van denunciar l'Ajuntament per Soroll. El portaveu del festival Jordi Conegero ha assegurat la continuïtat del festival a la tribu de Catalunya Ràdio. Estem a punt de tancar una nova localització pel Nova Riga, que aquest dia és això, el Nova Riga finalment ha celebrat aquest any, una nova il·lusió del tru, i d'aquí molt poc podrem confirmar l'espai, els artistes i tot el que es faci falta. Amb el mateix programa, l'advocat defensor dels veïns denunciant, Joaquim Martí, ha reconegut que la sentència genera judisprudència que diverses associacions de veïns amb problemàtiques similars a Catalunya ja ens han posat de contacte amb ell. En aquest sentit, l'associació de representants i managers de Catalunya ha mostrat la seva preocupació en un comunicat. De moment, diverses entitats i festivals de Vila Nova amb el suport de l'Ajuntament han convocat una concentració, amb el lema, no fem soroll, fem cultura. Esports, Marta Garcia. 8 dos equips entrenant ja en les semifinals de la Champions, a 3 quarts de nou Madrid vols burca amb dos acero per als alemanys de la Nada, i City PSG amb empatadors també en la Nada. El Barça viatja a Madrid amb els de neu jugadors disponibles i es guarda el mar contra l'Atlètic, Rafinha, Bergma, Len, Matía, Eli, L'Ixvi, de Lisandro, són baixa per l'equip blau granà. En l'equip metalacer Torre, s'ha enciunat tampoc jugarà. L'espanyol comemora avui el decè aniversari de l'últim títol de Copa. Els Blanqui Blauses van imposar el Saragossa per 4-1 en el Bernabéu. L'acte comemoratiu, que començarà de si a mitja hora, serà conduit pel nostre company Eudal Serra, que barretransmet el partit per Catalunya Radio, i comptarà també amb la presència de diversos protagonistes, deixa final. Avui es disputen els primers partits dels quarts de final de l'eurolliga de bàsquet, l'eliminatòria es juga el millor de cinc. Fer Nervatxe, Madrid i Cesc de Moscou, Estrella, Roja. El Barça per la sua pare arriba a aquesta vespre de Acúban, on demà jugarà contra el locomotiv. Tornarem a l'Arcet per explicar tot això al Catalunya vespre. Fins aquí les notícies. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us parla Cristina Vargas. Bona tarda. El neuromarketing arribarà al municipi de la mà de la psicòloga Natàlia Pomar. El concepte és una barreja entre el neurociència que parla del nostre servei i també el marketing. De fet, el que pretén és explicar com arribar al servei reptil de la persona i d'aquesta manera aprendre a elaborar un discurs adequat per la persona que tenim davant per tal l'ajudar-la. Captar l'atenció, impactar-ho o emocionar serà també el que farà i explicarà la Natàlia Pomar. Avui, a l'acet del vespre, a la sala Isidore Consol i Giribet de Can Ginestar. Més coses, l'alumnat del grup de suficiència dels cursos de català resultat semifinalista de la setena edició del concurs podcast Contes del Món. Havia, he conegut un noi, és el conte seleccionat d'un total de 154 que es han presentat en aquesta setena edició després de la selecció d'una cincuantena de relats per part del jurat sobre ara el període de votació popular de manera online. Fins el dimarts i nou d'abril hi ha temps per votar a través de la pagina web Contes del Món.org. La ciutadania podrà votar múltiples contes, però només es podrà votar una vegada pel mateix podcast. De la cincuantena de relats semifinalistes només quatre passarà a la final. Amb aquests que passin es publicarà el setè llibre i disc de contesdelmón.org, el resultat de la votació es para pública el 17 de abril. I en clau cultural l'espai de lliure Creació Carme Malaret visitarà dissabte el taller rupestre de Nil Nebot a la vall de Sant Just. És un entorn creatiu on de fet ha trobat tot el necessari per construir el seu espai. Sota la premissa de no utilitzar més que allò que es troba a l'entorn selvatge, Nebot ha construït una cabanya i ha elaborat un seguit de tècniques que inclou en l'ús de les pedres, ja sigui per pintar de tèixis, tèixis o altres treballs. A més també mostrarà com es preparen els picaments, com tallar les pedres i les persones que ho decidixin podrán pintar una pedra amb els colors de les agiles que l'envolten. Totes aquelles persones que vulguin descobrir aquest entorn amagat poden enviar un correu electrònic abans de divendres a Carme Malaret a robajimelco.com o bé presentar-se directament aquest dissabte a dos quarts de sis de la tarda a l'espai de lliure Creació Carme Malaret. I en clau cultural encara una punt més la llibreria recénia acoll a la projecció Icoloki sobre el documental 22. És la història de 100 persones anònimes sobre la Segona República, la Guerra Civil i la posterior Repressió franquista. Els darrers supervivents de la Guerra Civil i de la Repressió franquista s'han unit mitjançant aquest documental per passar el testimoni a les futures generacions. Ho fan a través de 22.936 tallulls i tan a prop. Una projecció que recull el testimoni de 107 persones anònimes sobre el genocidi franquista. De fet el documental dirigit i produït per l'associació autogestionada de té compte és una posta a favor de la recuperació de la memòria històrica, coincidint amb la setmana del 85 aniversari de la Segona República, a partir de 247 del vespre a la llibreria recénia situada al carrer Creu Número 54. Es podrà veure aquesta projecció. A més posteriorment també es podrà adquirir tant el documental com el llibre que recull el testimoni d'aquestes persones. I aquesta ha estat tota la informació local. Nosaltres ens actualitzem, com sempre, amb menys d'honor. Gràcies. Què tal? Bona tarda, són les 6 i 10. Benvinguts a la segona hora de l'Apenya del Morro. Aquí un moment amb l'Ernau Cónsol de Calt Lliberté, que vindrà al programa a explicar-nos quines són les novetats que ja s'aventuren com grans clàssics d'aquests Sant Jordi 23 d'abril que s'acosta, dues setmanes i ja hi som. Avui hem d'anar cap a la tele amb el David Ávila. David Ávila, què tal? Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.