#901 - La Penya del Morro del 14/4/2016

Crec que això és esperar per la següent part de la història. Un punt d'inflexió que fa que deixis alguna cosa enrere. Un punt, i a part, moment d'un estat a un altre. Ja pot ser al dentista, a l'escenari, alguna cosa més fosca, d'un lloc del qual vol sortir-ne i alliberar-ne. Podeu escoltar aquesta entrevista sencera a partir de les 9, als sentits de Catalunya Informació. Ferran Guerrero, Lai Mercè, Catalunya Ràdio, Barcelona. Esports, Marta Garcia. La necessitat de punts del llevant, coerde de la primera divisió, és el principal problema que veu el tècnic de l'espanyol, que és el que obrirà la 33ena jornada de Lliga. En la convocatòria, hi ha 10 jugadors amb l'única novetat d'Ernà Ampèret, substituint Joan Jordàn. Mentre estan al delegat de l'equip blanc i blau José María Calzón, ha tornat de Bolívia on ha avaluat les instal·lacions de futbol per una minigira de final de temporada. Segons ha pogut saber que a Catalunya Ràdio l'informe no és favorable, però la decisió final no es prendrà fins la setmana que ve. El blau gran aleix Vidal ja ha rebut l'alta mèdica i estarà a disposició de Luis Enrique per al Partit de Domenge contra la València. Les 13.125 entrades que té el Barça per la final de copa repartiran a partir de la petició número 5.815, segons els hortets d'ésim a tim. Jou d'Orsi és dubte seriós per al partit de demà l'ocomotip Barça de l'Euroliga per culpa d'unes 15 en el tornell. I Dani el Sàrit ja ha confirmat el que va avançar a Catalunya Ràdio que deixarà el Barça a l'assa d'en Bol a final de temporada. Sàrits, que ha estat 7 anys en el club blau grana, se n'anirà a la Lliga del Catàra, i se n'anirà per les 3 pròximes temporais. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. La segona jornada de vaga general d'estudiants ha estat secundada pel 48% de l'alumnat de l'institut de Sant Just. Es tracta en concret d'un 54% d'alumnes de tercer i d'un 57% dels alumnes de guardesso. També han batxearat el 58% de primer i el 6% de segon. S'han sumat a la segona jornada de vaga general d'estudiants. Sota consignes com derogació mediata de la Lomte, la LEC i el 3-Mes-2, ni retallades, ni taxes, ni privatitzacions, ha tingut lloc avui la manifestació. A les 12 del migdia el jovent estava convocat a la plaça Universitat de Barcelona, a la plaça Imperial Tarragona, a la plaça Constitució de Gironi, i a la plaça Ricard Vinyes de Lleida, la manifestació convocada pels sindicats d'estudiants a diferents punts de l'estat espanyol, el que volia era reclamar al futur nou govern espanyol la derogació d'aquestes lleis i la fi de les retallades en educació. També ha servit per manifestar els rebutx cap al pacte signat per Pedro Sánchez i l'equip negociador del PSOE amb ciutadans. Així com també per mostrar els rebutx cap al govern de la Generalitat per permetre aplicar la LOMC, la LEC i que s'apliqui el 3-2 al pròxim curs a 3 universitats públics catalanes. Per tot això demanaven una educació pública digna, gratuïta, democràtica i de qualitats sense retallades i a la qual tot el jovent pugui accedir en igualtat de condicions. Algunes entitats i persones del municipi convocen a tota la ciutadania a una trobada per tractar la possible arribada al municipi de l'AMAT després de l'aprovació de construcció del tram entre Estat Manat i Santa Coloma de Gran Manet. Ha estat previst que de cara al 2020 sigui el tort del tram que treballaria al parc de Collserola i arribaria fins a Sanjús. Davant la preocupació de l'arribada d'aquests 400.000 vols, un grup de persones i entitats del municipi convocen a tota la ciutadania i a organitzacions cíviques, socials i polítiques de Sanjús per participar en una trobada on es parlarà de la línia de molt alta tensió. L'objectiu serà acordat de quina manera es pot obtenir la millor informació possible sobre el tema i quina seria la millor forma de fer-la arribar al conjunt de la població. Tot plegat, tendrà allò que avui a partir de la set del vespre a l'estela piqueta la teneu. I en clau cultural, Jordi Rosés presenta de Javi el celler de Can Ginasta. És una mostra de poemes visuals, viscuts, visualitzats o somniats. Un eix que va dels Anit el Nadir, dels Estels, al centre de la Terra i creua l'alament de l'artista i del poeta, una combinació, per tant, de poemes i quadres que neix a través d'una fotografia penjada a Instagram, cronos, efímer, muses o isabergs. Són algunes de les vintena de poemes que acompanyen els quadres, que els interpreten i que conformen la mostra. Aquests són els primers poemes de l'artista d'un total de 300 escrites. A més, també paral·lelament a aquesta mostra, l'artista acompanyarà l'exposició en diverses escultures. Des d'avui, a dos quals ha hagut el vespre, que és quan s'inaugura, i fins al 15 de maig es podrà veure Déjà-vu, al celler de Can Ginestar. I una punt més continua als actes literaris de que el llibre té amuntes de poètic i una nova xerrada literària. Avui, a la llibreria Cull, les darreres novetats de l'editorial Matllorquina, ha d'hi ha edicions i ho fa amb els autors d'aquestes, com a protagonistes. A d'Or Senauja, amb Sant Barat, Antoni Clapés, en Pluxa, i Maria Sevilla, amb Dins de Polpes, són els poetes i les obres protagonistes, i de cada demà, l'editora Esther Andorra i el traductor Perran Ràpuls xerraran sobre la novel·la publicada per la breu edició, la plenitud de la senyoreta bròdit de Muriel Esparcs. Totes dues activitats començaran a partir de les 8 al vespre, al carrer Bonavista, número 81. I aquest estat, la informació local, nosaltres tornem amb menys onora amb més notícies sobre el municipi. L'equip del jugament a casa busca seguir sent el programa talismà de la ràdio. Disapta, busquem la Victòria de l'Envol, que se la juga si vol aconseguir la permanència. Aquest disapte, a partir de dos quarts de quatre de la tarda, busquem la permanència, busquem seguir sent el talismà de la ràdio. Miliers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. La penya del Morro, un programa amb més humor que penya. Així és l' remake crista. ?", En alguns moments parlarem de la notícia tràgica del dia. Aquest mosso que ha matat la seva dona, Sant Feliu de Llobregat, parlarem amb la Carme Bergoi, que és redactora del fet de Sant Feliu, i està seguint la notícia de prop. I també també tindrem el Pau Rama, el nostre politòleg de capçalera, com cada dijous ens explicarà com està la política del món. El senyor Benito amb l'escorot important de la vida. Avui també hi parlarem amb la redactió de la revista i la taimau de Barcelona, on ens espera la Clara Nervions, per informar-nos i informar-nos dels articles que tenen aquesta setmana. I avui acabarem parlant amb l'Elua López, integrant dels pagallums de Can Mablanca, els dimonis de Sant Just, que juntament amb el del drac, aquest dissabte fan el seu cor a foc a la plaça de Jessim Bergoi, i acabant el casal de joves, tot això. Avui, a la penya del món. Bona tarda i benvinguts al programa. Bé, la notícia que ens ha conmocionat tots avui per les circumstàncies, per també la proximitat, si no ho sabeu, avui un mosso ha matat la seva dona amb l'arma reglamentària i després la suicidat s'enfeliú de llobregat. Això ha sigut cap a dos quarts de vuit del matí, i la gent estava de baixa des de feia una mica més d'un mes, i tot i que l'arma s'ha de retirar per reglament a partir dels 30 dies, el fet que la causa de les baixes mèdiques sigui confidencial, segon sembla, ha fet impossible detectar el cas en aquesta retirada era urgent. En fi, per parlar una mica de tot això, perquè a més l'Ajuntament de Sant Feliu de la població veïna ha convocat dos dies de dol oficial i s'han suspès totes les activitats del municipi, aquest Ajuntament, també ha convocat un minut de silenci per condemnar la violència masclista i donar suport als familiars i amics de la dona morta. Per parlar de tot això, dic que tenim a la Carme Verdo i al telèfon, Carme, bona tarda. Hola, bona tarda. Ens agradaria saludar-te amb altres situacions, però això és el que és, i la veritat és que tu segueixes també de prop tot el que està passant, i la veritat és que no és el que està passant. I ara, com que no hi ha hagut la teva condició de redactora del fet de Sant Feliu, que és la publicació que hi ha a Sant Feliu de Llobregat, ho hauràs de seguir tot de força prop. Com està la situació ara a Sant Feliu, Carme? Doncs, en general, la sensació que es diu avui a Sant Feliu és de consternació per aquest assassinat, perquè ho ha assassinat així sempre, a Esgarrifa, i que és una de les persones que hi ha a Sant Feliu. En el cas de la família, quan passa de casa, sembla que tot plegat toqui més. A més, en aquest cas concret, la víctima i la seva família eren persones conegudes a Sant Feliu, i això fa que molta més gent conegui a la família, que hi hagués amics, que hi hagi aquest sentiment de factació. Avui, a la migdia, s'ha fet una concentració, a l'una de la migdia a la plaça de la Dila, de la distribución, de l'oblig服re, de l'派 de la part de la cadena. La indústria ha plavat a l' כי de la feminista, que sempre ha de fer Major Crítica. Aquesta˚llegit dels 6 d'octubre. L' JOHN i per esperar el suport a la família de la víctima. Les dones diem prou, el masclisme a mata, on ni una mort a més són alguns eslemes que es podien llegir avui com diem en aquesta concentració, que per cert és l'alcalde lògicament Jordi San José, i els representants municipals de l'Ajuntament també s'hi han sumat. M'imagino que les mostres de condol, per part de les autoritats i també de tota la gent, ha sigut molt gran, no? Exacte, en aquells moments, no? En el moment de la concentració de la gent que ja ha pogut anar al migdia, m'imagino que aquesta tarda encara més, perquè per a l'horari laboral, i sobretot a les xarxes. Des de l'hora en què s'ha conegut la notícia primària del matí, a la xarxa, rebatint les mostres de condol, de rebutge i de sorpresa, tot i que passin encara, com aquest, que malauradament, encara passen molt més sovint. Clar, aquest fet, no sé si és perquè ens toca més a prop, a la proximitat, perquè no sé, era una veïna que era molt coneguda, però, ostres, és més impactant, no? No sembla mentida, però és que és una xacra social que continua existint, i jo crec que acaba que passa això, ens hem de conscienciar, no? Exacte, conscienciar. Per preguntar-nos com és que encara passa alguna cosa així, no? Que tot i que hi hagi que existeixin protocols que es facin coses, tot és poc, ara, perquè tot això no s'acaba, i ara no tinc l'edat d'aquí tant, però em sembla que, en total, aquest any 2016, ja ha hagut, mira, sí, és el segon cas de mort, per violència masclista aquest any 2016, i el 14 a tothom espanyol, només d'aquest 2016, cosa que les xifres es diuen molt ràpid, i és evident que quan pots posar rostes d'íctimes, tot agafa una altra dimensió, però el que s'ha d'anar aixecar, doncs, que no s'atura, i que cap esforç és prou, no?, per intentar millorar-ho. Clar, com a societat, ara ens preguntem què és el que ha passat, com es pot evitar això, perquè els protocols aquí és evident que no han funcionat, per exemple, la gent que treballava a la comissaria de Ciutat Vella, que era mosso d'esquadra, no tenia cap anuncia anterior per violència masclista, ni tampoc altres antecedents. O sigui, que aquí som un cas diferent els que són sovint, que són homes, doncs això, que han estat denunciats, o que han tingut algun tipus de denúncia. Per tant, són aquestes coses que, no, no, no, com a societat, jo no acabo d'entendre com és que passen aquestes coses, no? Exacte, sí, és difícil de posar-hi plat. Bé, en fi, Carme, res, només comentar que l'alcalde també ha comentat algunes qüestions, no?, tristesa, ràbia, dolor... I també s'ha sobrellat que s'ha d'educar els infants i els joves, perquè facin tots els seus aquests valors d'igualtat, solidaritat, respecte i diàleg. Sí, va dir-te aquest migdia en el comun que ha fet, no?, ha posat l'accent en el paper que ha hagut de ser tothom, és a dir, ha posat també la responsabilitat dels poders polítics, el migdia en la comunicació, etcètera, però aquesta part educativa, que segurament és la més necessària i la més important perquè això es pugui agradar, no?, s'hauria de dir. Efectivament. En fi, nosaltres ens semblava prou important per parlar-ne, ni que fos un minut en començar avui el programa. Carme, moltíssimes gràcies per haver-nos atès, que vagi bé perquè tens feina tu ara amb el fet de Sant Feliu, que imagino que aniràs a l'agentament on hi haurà justament un ple especial. Exacte, aquest vespre a les 8. Saps què passarà en aquest ple? En principi és un ple extraordinari que es convoca, evidentment, només per aquest motiu, ens sembla que no sé si serà l'alcalde o la regidora d'aquí li corresten el temps a veure si ens farà una explicació, i llavors ens sembla que, a veure aquest tema que hi passa, el que sí que està previst, o almenys del que s'està sentint de la gent, és que hi haurà molta gent, tant a la concentració de l'espre com gent que també s'acostarà fins al ple. És la manera que tenim la setedania de poder expressar aquest condol, aquest suport i aquest rebutge. Efectivament. En fi, Carme, moltes gràcies que vagi bé, i aprofito per dir que la Carme, que a la mà d'hi, podeu escoltar també el Just de la Fusta, i que la trobareu demà a partir de les 10, i la veu com cada dia. Carme, que vagi bé, i que tingui una bona tarda. Adéu-siau. Igualment, gràcies, una tarda. Adéu, bona tarda. La feia vol morre-ho cada tarda de Silla 7, a Ràdio 2D. Bé, 5.21 de la tarda. El programa ho fem ara, com sempre, amb el nostre politòleg de capçalera, que és el Pau Rama, que tal, Pau, bona tarda. Bona tarda. Oh, què tal? Bona tarda. La veritat és que quan passen coses d'aquestes, no hi demanaves també, des dels mitjans, un sap com reaccionar, perquè tampoc jo no ho volia, no vull ser escabrós, ni furgar amb la morbositat. Però, clar, creia que era important parlar-me, perquè ens hem de conscienciar una mica, tots, encara més, perquè encara és com els d'avui ho demostren, sobre la violència masclista i, en fi, amb aquest incident desgraciat que han passat avui al centre de Sant Feliu. No, Pau? Sí, realment sí. La xifra que s'ha de 14 en tot l'estat, 14, és molt. És molt, és molt, és molt. Efectivament. És difícil no caure amb els tòpics que, després, quan passen aquestes coses de reflexió, apareixen en els mitjans de comunicació, però, escolta-t'ho, ni que sigui parlar-ne, s'ha de parlar i s'ha de fer extents per... i s'ha de fer extents per aquesta xacra, que és un tòpic, el tema de la violència masclista, però és que s'ha de radicar. I llavors, jo, nosaltres, s'ho hem acut en una manera més que... En fi, dit això, Pau, entrem en matèria, perquè hem de parlar de política, com que de setmana. I hem de començar parlant de la situació econòmica de la Generalitat de Catalunya, perquè, segons el vicepresident econòmic de la Genè, és a dir, Oriol Junqueras, l'objectiu de déficit per l'any 2016 és inassumible des del punt de vista social i tècnic. Això què vol dir? Quantes qüestions... que es parlen tot, Pau? A veure, comencem part per part, de si Junqueras, en resposta a la carta que va enviar el vicepresident en funcions, Cristó Al Montoro, critica la distribució que fa l'Estat espanyol del déficit perquè el considera injust, ja que pressiona a les comunitats i es guarda al marge del dèficit per a l'administració central. Entre les altres queses està el fet que l'Estat té unes inversions pendents per fer Catalunya i l'urgència de renovar el model de finançament autonòmic. En paraules de Junqueras, és urgent comptar, com més o menys millor, amb un nou model de finançament que permeti a les comunitats autònomes, en general, i a Catalunya en particular, complir els objectius d'estabilitat per supostària garantir, a la vegada, la provisió de serveis bàsics a la ciutadania. Aquests incumpliments, perquè ens fem una idea, aquests incumpliments a l'estat són, per exemple, la disposició adicional tercera de l'Estat que es situen 3.811 milions d'euros per la qüestió del període, i concretament, per l'any 2008, 59 milions que encara s'exempten pendents de rebre per part de l'Estat. Per tant, l'Estat que no paga el que deu a la Generalitat de Catalunya, segons, sempre clar, el que diu Oriol Junqueras, i segons aquests pressupostos. De fet, qui ha dit Junqueras sobre els pressupostos, justament? Té la intenció que s'aprovin el mes de juliol. Tot i així veu difícil quadrar els pressupostos a través de la reducció de la despesa, per tant, en met que no hi ha línies vermelles en qüestió d'ingressos, i una posada d'impostos no és descartable. Creu que ara mateix seria convenient una passada d'impostos, però no hi ha capacitat per fer-ho. I s'estudiran els turts que tinguin una pressió fiscal que sigui per sota de la mitjana espanyola. Bé, camió de qüestió. Anem cap a la quadratura testicular, repassem les pixades fora de Tès de la Setmana, començant per Mario Conde, que ha estat atingut i també, per cert que, la maroteca li ha jugat a la contra. Bàsicament, perquè la publicació Tentacion és del diari El País, va fer un recull de les 10 frases del banquer ara detingut, i que ara, que ha estat detingut, i que ha ingressat a la presó, semblen divertides, no, Pau? Sí, realment, potser... Tenint en compte tots els diners que hi hem darrere, potser no fan tanta gràcia, però demana perdó és de super. Només 10 pot perdonar. Ah, bé. Avui només porto 1.500 euros a la cartera, això penso. Perquè la resta el té a Suïssa. Sí, lo típic, aquí no et porten 1.500 euros a la cartera, un dia a qualsevol, clar. Després, a les presons espanyoles es menja bastant bé. Molt bé, doncs vinga, cap a dins. Exacte, avui ens ho dirà. Diu, jo no tenia motius per poder robar. Sí, no, no, és que... Ningú té mai motius per robar. Mira, són coses que passen. Diu, jo era bastant d'esquerres en l'època de la universitat. Està bé. L'intenta de Molicio, que es va fer, amb mi, no tenia més comparació que el que es va fer en Franco. Bé, es compara en Franco, no? Això és fantàstic. Però ell creu que fa una comparació bona. Sí, clar, clar. Diu, si jo hagués estat ells també m'hagués carregat a Mario Conde. Ah, bueno, però ja ho veuràs, ens hem estat tranquils. Aquest home és molt controvertit, jo ho sabem. Qui va ser el president de Benesto? Ja va ingressar a la prosa d'una època, no? Sí, sí. I ara ja ha tornat per segona vegada. Més frases que ha deixat anar, més perles durant la història, que van recollir d'altres radios companys del país. I tant, condemnar una persona, de vista jurídic, per tenir una societat a Panamà, és una barbaritat. Diu, jo no sugereixo que hi hagi jutges desequilibrats. Ho afirmo. Molt bé, està molt bé. Està molt bé que l'hi diguis desequilibrat a un jutge que possiblement et jutgi. Segurament, segurament, no? Diu, com jo he estat a la presó, tinc una avantatge sobre tots vosaltres. Doncs aquesta avantatge ara serà més gran. Ara doble, però no diu quina avantatge és, no? No, no. En fi, en el cas de Mario Conde, en el cas d'Ignacio Aguado, portaveu del partit de Ciutadans a l'Assemblea de Madrid, que va tenir una disputa per Twitter amb Eduardo Madina, no? Sí, li va dir al socialista l'any 2012. Diu, Mario Conde ja ha pagat per el que va fer. Heu pagat vosaltres per com vareu de ser al país? Bé, em sembla que en Mario Conde, en aquell moment, encara i ara tampoc, perquè no ha sortit a la presó, per segona vegada, ni a fer la seva condemna, ha pagat el seu delta amb la societat. En fi, alguna cosa més sobre aquesta qüestió? Sí, va twitterjar el de nou, el 2013, sobre Mario Conde a aquest cop recomanen un documental fet sobre la seva persona. Bé, hem de parlar d'en Parmoliner. Sí, parlem d'en Parmoliner. L'escriptora, que ja s'assegurarà ser número de vendes a aquest Sant Jordi, va causar polèmica per la protesta que va fer sobre la decisió del Tribunal Constitucional de tombar el decret contra la pobresa energèdica, i va fer molt de rebombori a les xarxes socials fins al punt que TV3 va acabar demanant perdó. Però, si et sembla pau, fem una recapitulem el fet i expliquem-nos el que va passar. En Parmoliner va crear aquesta polèmica cremant un llibre de Tretzo que representava la Constitució. Com va dir posteriorment, diu, si les famílies no es poden escalfar, perquè la Constitució ho prohibeix, s'hauran d'escalfar amb el primer que trobin, com aquell llibre que era de Tretzo, i explica que si la Constitució ens prohibeix, escalfar-nos haurà de servir per escalfar-nos. Tot això, tot i això, va lamentar que algú s'hagués sentit ofès, i dels seus partits, polítics i mitjans de comunicació, va encarrar contra ella pel fet de cremar la Constitució. Però, per altra banda, va rebre el suport de Neus Monte, consellera de Presidència i Porteur del Govern, dient, res més ofensiu que un govern entengui que impedir tals energètics a persones vulnerables és inconstitucional. Bé, està buscant el vídeo de l'entret, no?, de fet, de... El vídeo original de l'Empar, a TV3, no hi és, però, buscant a YouTube, es pot trobar. Ah, val. Bé, més qüestions, que a més que trobem després per escoltar-lo, anem ara cap als ous quadrats de la setmana, que són part... El president de Venezuela, Nicolás Maduro. Ah, Nicolás Maduro! Eh, Nicolás Maduro, que, per tant, se'n porta als ous quadrats de la setmana. Per què, concretament? Doncs el dijous passat va atacar de nou a Marino Rajoy, presidenta en funcions. El motiu és que Rajoy va expressar el seu suport a la llei d'amnistia aprovada pel Parlament venezolà, a la qual Maduro s'hi oposa. A més a més, segons el criteri del president venezolà, televisions a Chile, Argentina i Espanya van atacar a Venezuela. Jo veient aquestes televisions, n'hi ha una que ho entén a tres, la televisió dels corruptes, dels bandits, dels lladres, ja que sobretot van ser entotsificats en l'escàndot dels papers de Panamà. Continua denunciant els vídeos d'Antena 3, que, segons ell, busquen justificar un intervencionisme a Venezuela, i promoure una guerra civil. Jo ho denuncio des d'aquí, ningú em farà callar, la veu de la veritat que porto a les meves espatlles, ningú la farà callar, els lladres d'Antena 3, testefersos d'Aznar, són porqueria que Espanya atacen Venezuela en propaganda de guerra. Han desinvestigats per la Justícia Internacional Asiúdic, segur que no ho publicaran. Bé, escolta'm, Blu. Es decir, Rajoy quiere comparar los retos de un debate público donde él quiera. Rajoy, nos vemos donde tú quieras, y comparamos el desastre que tú has llevado a España, la tragedia humanitaria, y los logros de la revolución bolivariana, modestamente. Ah, sí, perdona, aquest no és el vídeo que havíem de posar, Pau, però veig aquest ens hem avançat, perquè aquest és el següent. Aquí que explicava... En aquest, doncs, li dedicaven les paraules a Rajoy. Sí. Bàsicament, el que feia era... dir-li que... En España están aterrados, porque ha surgido una organización y un liderazgo propio de España. Y están aterrados. Tiembla la oligarquía española, como le tembló a Simón Molívar, que hace 200 años los expulsó a Valloneta Límpia. Racista te dije, Rajoy. Colonialista te dije, Rajoy. Basura corrupta te dije, Rajoy. Bé, eh... Se veia molt, no? De cop, sí, sembla més. Sí, recorda'm el Mr. Danger. Mr. Donkey. L'ha agafat amb Rajoy, doncs mira. Sí, l'ha agafat amb Rajoy, no? I després, com deies, de nou, volia respectar el seu país. Sí, curiós que ho faci a la vegada que demana respecte a Cabin Sultan. Sí, sí, un casí. També va dir que la campanya contra Venezuela s'ha incrementat des de fa 48 hores per aquí. Ells diuen que se n'esperen que faci alguna cosa a l'Abril. Què s'haguessin esperant? Perquè l'Abril el que haurà és més revolució. El govern espanyol ha estat la de rebutjar els intolerables insults, paraules tractuals, fets per Maduro i coinciden que és una activitat impròpia del respecte que hi ha de ver en les relacions entre governs. Les accions diplomàtiques que es van prendre van ser convocar l'Ambassador van assolir a Madrid, sinó que, a vegades, que això succeix des del desembre del 2014, per comunicar-li a la posada del govern espanyol i la decisió de cridar consultes l'Ambassador espanyol, a Caracas, és a dir, l'han retirat. Bé, com hem comentat, la història no acaba aquí, no? No, no, perquè Maduro va seguir atacant Rajoy per una feina que es va demanar a l'Ambassador espanyol, per una nota fracassat privatitzador neoliberal. Maduro, recordant que a Venezuela estudien més de 10 dels 30 milions de Venezolans, va recordar que 2,5 milions d'espanyols han sigut per a les textuals expulsats pel senyor Rajoy en els últims 8 anys. Rajoy només porta 4. Se n'han hagut d'anar perquè no tenen possibilitat d'estudiar a les universitats. Les van privatitzar. I perquè el 54% dels joves espanyols no troba feina en un país on, a més, 500.000 famílies han perdut casa seva. Va acabar desafiant Rajoy, com sentien, a un debat per comparar la situació dels dos països. Bé, doncs aquest és el tall. D'aquest home que no estaria malament veure les dues cara a cara rotllo del Rojo Vivo o la sexta Columna, allò que parlo. Jo visualitzo el Maduro fent tota una parafada i Rajoy dient i l'Europa. Bé, anem cap al humorista per sorpresa. Aquesta setmana, en Paco Merwenda, un polític de Corea del Sud i el secretari d'Organització del PSOE César Luena. Doncs va parlar sobre la imposulitat d'un pacte amb el PP i es recordava que Mariano Rajoy havia estat molt ocupat intentant amagar a Rita Barberà per què no parlés i es transformés en Rita La Cantadora. Ara, s'ha de dir, és un comentari enginyós, però el porto del PSOE al Senat, aquest passant més a febrer, ja va fer la mateixa broma quan deia que el PP no troba contra la corrupció perquè tenia por que l'alcaldeza de València es convertís en Rita La Cantadora i comences a cantar. Bé, més coses, un polític de Corea del Sud ha sigut investigat per suposar de compra de vots. Sí, t'has sentit preguntant amb què va intentar comprar els vots? Doncs presuntament ho ha fet repartint viagra entre la gent de més edat. Ah, bé, bé, bé, bé. M'agrada aquesta idea, millor que repartir globus, per exemple, no? Sí, però sembla ser que intentava, doncs, aixecar l'ànim, despertar el cavalladorment, enviar el collet al cuet a la lluna... Sí, sí. És a dir, animar la vida a certes parelles. I les autoritats estan investigant i podran atenció a enfrontar-se a una multa de 7.600 euros o una pena de presó de fins a 5 anys. I si acaba la presó serà millor que no porti la viagra a les uxes. Tot i que, probablement, tampoc serveixi. Bé, acabem parlant de Paco Marwenda, que Paco Marwenda qui ha dit aquesta vegada, adora. Més que el que ha dit és el que li ha passat. Ah, què li ha passat? Jorge Fernández Díaz, ministre d'Interior de Funcions, ha condecorat el director de la Razón comissari o norari de la Polícia Nacional. Què dius, ara, Marwenda? Sí, sí. Molt bé, Marwenda. Vas haciendo tus pinitos enhorabuena. És normal, després de tenir les verses condecorades, un ministre d'Interior que té un àngel de la Guarda, que és Jo Marcello, i l'ajuda a aparcar. Doncs aquest era el pas següent. Les setze socials van fer molt fa de la notícia i van aparèixer a Mems, com un period del cartell de torrente, amb el nom de Marwenda el braç atonto de la llei. I això què vol dir? Ara, Marwenda és el president onorari, com dius, comissari onorari de la Polícia Nacional, però té algun... Això què vol dir, que aquest home ara... És una condecoració, ara, bé. Li haurà totes les multes d'aparcament, per exemple, o alguna cosa... O igual, si en els abats, si l'escalfa, si algú critica massa el Rajoy, ha tentat contra l'autoritat... Què dius, ara? Manilles i capa. Ah, o sigui, ell pot decidir... Això és i tu. T'imagines que, com a Marwenda, la sexta que fa, o els platós per aquí per allà, pogués manillar gent i els pogués emportar a la comissaria. Bueno, en fi, Pau, Ram, moltes gràcies, una setmana més. Bona tarda. Que vagi bé, bona tarda, i ens entroem qui jo és, però... Nosaltres farem una pausa per la publicitat. I tot t'ha dit el programa, el que farem serà parlar amb el senyor Benito, el mític ja espai, les coses importants a la vida. Avui de què parlarem? No ho sé, però jo tinc la d'Iquipèdia a punt. Vet aquí una vegada. Un programa de comptes que realitza el grup Marc Mestres àvies recuperadores de comptes de l'Associació de Mestre Rosa Sençal. Els podrem escoltar, els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del dematí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiós actualitat. Ja us sabeu a Babilòniers. No us ho perdeu. De nou a 10 del vespre, Babilònia. Gràcies per veure'ns. Despertanta. Corrent. Esmorzant. Comprant. Passejant. Cadant. Treballant. Celebrant. Sortint. Conduint. Vius connectat. Conduint. Desconnecta. Bona tarda. Gràcies per veure'ns. El just de la fusta. Parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà una aprensa que ja aconseguirà entreure qui eren tots els empresaris que anaven a ell, que fins ara en votis. 400 pisos per vendre. Si s'ho ha pegat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic, cada dia. Sí, volem veure un d'aquests vius més de casa i amb moltes oportunitats molt festivals. T'equivoques en un penal, en un pass a Madrid. Pots que l'ha crucificat de per vida. Tot se soluciona. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí de 10 a una. L'equip del jugament a casa busca seguir sent el programa Talismà de la Ràdio. Disapta, busquem la Victòria de l'Envol, que se la juga, si vol aconseguir la permanència. Aquest Disapta, a partir de dos quarts de quatre de la tarda, busquem la permanència, busquem seguir sent el Talismà de la Ràdio. Gràcies a tot. i tot el que ha fet el veïn. 5,44 de la tarda continuem en directe a la penya del Morro de ràdio d'Esberna. Intentem localitzar el senyor Benito, que no el trobem per enlloc. Heu llegit aquesta notícia que deia és possible dormir gratis en un hotel de luxe a Barcelona i a Barcelona per l'estafar. Un jove de 26 anys gairebé ho aconsegueix. El noi de nacionalitat portuguesa va ser detingut el 6 d'abril, després d'acumular un deute de més de 1.000 euros per nit en una dutzena d'hotels. Ho puc a la qüestió, perquè aquest home, però aquest noi és molt espelviolat, portugues, 26 anys i amb en del luxe. Aquest és el perfil d'un jove de detingut el 6 d'abril a Barcelona per estafar presumptament 14 hotels d'alta categoria de la ciutat. Va deixar un deute de més de 1.000 euros per nit fins a un total de 7.525. Segons expliquen fons policials, l'estafa d'aquest jove portugès podria afectar una vintena d'hotels de luxe de la capital catalana que ara mateix s'estan investigant. El modus operant i del detingut era bastant peculiar. Atenció al que feia aquest home. Jo ho llegeixo no perquè ho feu, sinó perquè, si sou d'un hotel, ho sàpigueu. Diu que... Llevi, arriba l'hotel, l'hotel de 5 estrelles, per exemple, no sé, el majèstic, per exemple, o l'estòres m'afrem, i diu que el que ell feia es salutjava simultàniament en 3 hotels en una mateixa nit. Ho feia així, o sigui, 3 hotels en una mateixa nit, perquè sobretot li agradava gaudir dels diferents instal·lacions de l'estapriment més enllà de l'habitació, on feia molt consum extra. Diu que el jove pagava amb diverses targetes de crédit sense fons. Finalment, un dels hotels va alertar els Mossos, que el noi els havia deixat un deute de 1.000 euros després de passar-hi la nit del 31 de març, el 2 d'abril, i el personal de l'estapriment va explicar la policia que tenien constància que el jove s'allotjava en un altre hotel de la ciutat on els agents el van localitzar i el van detenir. Aquest jove va passar a disposició judicial dissabte, 9 d'abril, i, de fet, ha quedat en llibertat amb càrrecs. En fi, 3 quarts de 6 de la tarda, matura i llunxa diferent d'hotel de l'hora, i doncs, ja està bé. Veig que el senyor Benito ha entrat fa un moment a la redacció, o sigui, deixa aquesta música, perquè això també és inquietant. El senyor Benito ha entrat fa un moment a la ràdio, per la porta que tenim davant de les cales fantàstiques de Can Ginestar, on, avui, per cert, brilla una llum especial. I ara mateix, no sé on és, ha entrat a la redacció, deu haver anat al lavabo, segurament, i ara mateix... Ah! ...que fa, no cridis, no cridis. Espera't, ara està... ara entra el senyor Benito. Senyor Benito, què tal? Bona tarda. Què fa? Que està posant l'aire, que no m'escolta. Quan es posa els auriculars, ara es posa els auriculars. Senyor Benito, bona tarda. Hola, bona tarda. Ja no ho sentia, eh? No. Tant que no deia res. Ah! Quan s'ha produït els auriculars, he callat, com un pute. Un pute? Sí, és la nova ràdio, no? Sí, la nova ràdio, aquí sempre és la nova ràdio. I no van, sempre és la nova ràdio. Avui hem sortit les audiències de la JM, i no sortim tampoc. No, tampoc, tampoc. A Nora Bona, per cert, a tots els leaders de l'Audiència de la Ràdio Catalana, que sou en Recur, Catalunya Ràdio... I Rodres. Ràdio Barcelona i tots. Rodres, un fenomen que no saben ben bé on posar-ho, i diuen, bueno, no ho diem res. Ja ho hem fet una vegada, la Ràdio Infusió de Catalunya. La Ràdio Infusió de Catalunya, eh? Som aquest ventall. Sí, senyor Benito, acabo de llegir una notícia. No ho podria dir. Que pensava que era vostè, perquè era un home que havia dormit gratis en un hotel de luxe a Barcelona, sense que l'enxampési, però finalment l'enxampat. L'enxampat, per dillu, per dillu. Bé, vostè té tècniques d'aquestes per dormir en hotels de luxe, o per exemple, no haver de pagar després, no? Això mateix. Són les tècniques que s'anomenen, una mica, els carradures, també, no? Sí, ara es diuen simpes. Però això no és nou d'ara, no? No, els simpes... Això no apuntem a l'època... Bueno, dels romans i més enllà, eh? A l'època romana ja hi havia simpes, eh? Ja es feia els simpes? Sí, ja es feia els simpes. I a l'època del... Sí. I a la prehistòria també es feia els simpes. Ah, sí? Des de Caloma és home. Des de Caloma és home. I la dona dona, eh? Sí, sí, sí. Ara que no ens tinguin, que no ens... Que no ens tinguin de machismo. Sobretot, sobretot, sobretot. Però, en general, des de Caloma és home, perquè si no es fa molt llarg, eh? Des de Caloma és home, i la dona és dona... Que viuen en llits separats. Cada fet, això, com diem, el no pagar, no? El no pagarà. Tot això... Però això ja existint sempre, sempre. No és d'ara, perquè ara s'estan regegant tots els casos... de panamà, corrupció, mario conde l'altre dia... Va, a l'època els romans i panamà no ho coneixien. Però... panà, panà, panà. Però, bueno, hi havia altres llocs. César Oguís ja va fer una mica... El seu panamà. El seu panamà, no? Naró, va cremar tota la ciutat. Sí. No li va agafar un ramell i va dir que s'ha acabat el bloqueio. Aquí hi havia alguna cosa que se'ns escapa de les mans. En fi, senyor Bonito, avui de què parlarem? Jo ja tinc la bicipèria. I han tirat en marxa això, eh? Jo vinc aquí i vostè em llença i jo... Recull, va, recull. Recull-ho, recull-ho. Però això de la picaresca, aquesta de no pagar... D'estar en un lloc... Però això ja és molt antic. Hi ha els hotels. Els hotels ja fa molts anys que tenen aquesta... Tenen això. Hi ha gent que va a l'hotel. I diu, ara me'n vaig, que se'n fa una mica tard, no sé quines mans deixen les maletes. I si t'he vist, no n'acordo. Ja n'està del cor poder reir tota una vida. Hi havia una pel·lícula molt simpàtica. Les vingueres. La pel·lícula... Rufufo era americana, o rififia l'americana, una cosa així. Que la feia un dels actors, deia Michel Saracen, era dels anys 60, dels anys 60, així. Que aconseguia... A l'home aconseguia viure de gorra amb tots aquells productes i tot aquelles ofertes, i tot aquelles ocasions, que deien, pròviu, i si no li agrada, li tornem els diners. I el tio tirava davet. Una nit en un hotel, i no m'ha agradat. Un cotxe, no m'ha agradat. I tirava davet amb això. I tota la pel·lícula és més... I després hi ha unes trames més... més substancioses, que no passa això. Recordo, una pràctica molt habitual, per exemple, eren els Smokings del Corte Inglés. El viejo truco de l'Smokings del Corte Inglés. Quines aquelles? Entrem en xancleta i sortim a Smokings. Ara, Smokings i Trajes de Noig, Trajes de Largo... Vostè el conviden amb una boda, no? Etiqueta... La etiqueta és Smokings. O Xaquesi el té, el que sigui. Anem amb la gent, i sobretot les dones. Anant a la botiga, a la botiga del porting l'est, es posava... I ho coneix, no? A la botiga xic. Avui també parlem en francès, però últimament tinc la sensació que les dones són en francès. No són en català. No són en català. I les dones són en català. Creus que hi ha confusió, aquí? Hi ha 3 anys, i en català cal ser de la França, de la marca hispànica. Ah, no, pardonem-me, és la mar... Ah, no, no. Les motives. Aquest xic t'aconsegueix les motives. No parles, monsieur. Je suis trompé? Oui, merci. Il y a un tirxon de la film Amélie. Ah! Le film d'Amélie. Le film d'Amélie. La John va a aider tout le monde. Ah, oui. Bienvenu... A notre section. Un nou show de la pein de mort. Ah... La pein de... La pein de l'Ebre. La pein de l'Ebre. L'Ebre. Ah, d'acord, l'Ebre. J'ai pensat que l'Ebre, l'animant de Forret, qui va a l'Ebre. No, la pein. C'était fini. La pein de... La pein de l'Ebre. La pein de l'Ebre. La pein de l'Ebre. La pein de l'Ebre. Un animant que fa... C'est tout fini. Quedalons, viure. Que ets un bon... Que ets un bon... Que ets un bon... Les cases de situacions de... les de les copées britanniques, elles les ganarien bien. Perdona, perdona-me. S'ha fini, ja, el programa? El programa infantil, s'ha fini? Ah, no, no, no, no, no. En possible. En possible. En possible. En possible. En possible. En possible. En possible. En possible. En possible. En possible. En possible. En possible. En possible. Això és Bougain Radio, Bougain Radio, en francès. Oigonec Bougain Radio. Sí, en anglès, eh. L'anglès és Boran Radio. Boren, eh, oui. C'est un radio que tous les jours... Tots les jours, en anglès. En anglès. I ara, és el programa en francès. En francès? No, no. Tranquilment, els radios són just, francès, aquí. Eh, la... C'est la Quote, la Quote França. Bon dia, monsieur. Eh... Est-s'hi tu, un petit dia, amb un coixin, amb un cafè olé... Cafè olé, de la mermelade... Què? De la mermelade. De la mermelade, sí. La mermelade, és un clàssic de la petite diona. Sí, de la petite diona. Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí. Eh... Eh... Est-s'hi que ens puguem ouvir la línia telefònica? Ah, va. Eh... Si hi ha quelqu'un de jo... De persones, de l'ordre... Il n'hi ha personne qui... No, il n'hi ha personne? Sí, oui. Eh, ça vol dir... Il n'hi ha pas. Il n'hi ha pas? Ja... Il n'hi n'hi ha pas. No body. No body, que dit. Eh, no body. Il n'hi ha pas. Il n'hi ha personne. Il n'hi ha personne qui vol telefonar a la radio possible, de telefonar. Sí. Parla francès avec nous. Avec nous. Ça, c'est le terti, le français, ici, les francs. Oui, c'est le téléphone directe. Le 9-3-3-7-2-2-9-0-1. Sí. Radio Tour. 0-1-2-3-3-7-2-2-9-0-1. 0-1-2-3-7-2-2-9-0-1. 0-1-2-3-7-2-2-9-0-1. D'acord. El espanyol. 0-1-2-3-7-2-9-0-1. Qu'est? qu'est que vuاح le dire? Lecen ver les programmes. Non! I ben! hi ha troba de choses que la gent plen唱a, Ah, sí? Per fer? Ah, sí? Ah, sí? On va a finalitzar? Ah, on va a finalitzar? Sí, per finalitzar! Ah, ja, ja, ja! Ah, espera, espera, espera! No et veig d'un pastís, ara! Un pastís! Un pastís, el celer! Les nois del... Les nois... Ah, les nois del bar pastís de l'arambla. Eh, sí! Eh, això és un pare. Un pare, d'acord. Eh... Alors, merci beaucoup... Merci a vous. ...per atendre l'apel de la ràdio. Ah, sí? Alors, nous finis ici le programme de la... La connexion... ...de la moire de la connexion en français. Merci beaucoup. Ja no ho farem més? Aviam-te. Ah, ja està! Ah, ja està! Ah, ja bé, ja bé! Una mica... Que es vegi que hi ha cultura. Hi ha cultura! Perquè el francès també s'està perdent molt. I, clar, necessitem una mica... Insantivà-lo. Insantivà-lo. Sí, perquè la deia ja està a França, i allà, clar, és molt trist que tu t'hagis de parlar amb anglès, amb una persona que és francesa, i que l'idioma sembla més el català, que no et pas el pròpia anglès, no? I, per tant, això, el que hem fet, que serveixi d'un reivindicació. Que serveixi d'un homàge, de... No és aquesta, no crec que aprendís més. Jo crec que ha sigut un homàge a la França, no? A la França. A la idioma. La patrí m'hi ajuda, l'oig... Arribé! Ja està. Ja hi saps. Bonי! Envia que m'has trucat, és que quan vam parlar amb francès teníem cap... uno cap o gent a la webcam, i hem arribat fins a 5. Ah, sí? Sí, però ha sigut molt curiós. Et descullo, no? Bueno, no, crec. Jo crec que hem marxat per pot d'espai. Estan plorant, ara, no? No, veniu tu... Demani els... Perdó. Demani excuses, per favor. Que demani excuses, sí, oi? Per què? Per què? Però quin atemptat hem fet? No em penso demanar excuses. No, no, no, demani excuses. Queda molt bé, queda molt bé. Jo com l'emparlo molt i ne. Ni excuses, ni ni... Ella, sí, mistos, sí, ella. Sí, sí, a l'Enxendra, a la Constitució... En fi, escolti, senyor veniu tu, a la Picaresca. I he estat veient... Està buscant alguna Picaresca que es fa habitualment. Hi ha una Picaresca amb els parquímetres de Barcelona. Ah, sí? Vostè no ha utilitzat el cotxe. Per tant, no sap el que s'estalvia. Quan ha de buscar per què ment, o quan ha de pagar... Una hora ens sembla que va a 2 euros i 25. Una cosa per les tí. No regalem, no. No, econòmic no és. És una verda, és una lava... I es veu que hi havia una Picaresca per pagar... Doncs, a aquestes històries. Però... Em sembla que... Bueno, era el parquímetre de Madrid, de la notícia. Ah, el parquí de Madrid. Sí, i llavors deia que a l'hora de pagar... Que tu portes mutes del parquímetre d'altres... Bueno, en fi, no sé, històries rares. De fet, jo viso tota l'audiència, que no cal pagar la zona blava. Que em diu anar. Perquè les mudes que et posen no tenen cap mena de valor. I els hi pot tornar directament. Però per què? Perquè les posen la gent que no té capacitat punitiva. Molt ativa, però... i això està demostrat. Sí, sí, sí. Hi ha casos que... Sí, sí, hi ha casos que... Vol dir que és de multa. O sigui que si cola, cola, no? Ah, això mateix, una miqueta, eh? Vull dir, ja la Picaresca ja ve per l'administració. Ah, clar, clar. I la blava, per tu, ara? No. Acumuli. Si li arriba el gol, diré, benvingut a seguir i torni. Però, home, això m'ho ha d'explicar millor, eh? Ja li diré, més amb peus i senyals. No és senyals que peus més. Bona tarda, s'informa qui li en sabria. La directora del Fons Monetari Internacional, l'FMI alerta del risc que tindria pel creixement global la sortida dels britànics de l'Unió Europea. Cristin Legarde confia, ha dit, que el matrimoni amb el Regne Unit no estrenqui. Quasi, doncs, s'haurà d'esternades. Hola, bona tarda, l'ombra del Brexit és llarga en aquestes trobades de primavera del Fons Monetari Internacional i del Bank Mundial. I la directora gerent de l'FMI, Cristin Legarde, no ha amagat que està preocupada. Ha estat un llarg matrimoni entre membres de l'Unió Europea i, personalment, tinc l'esperança que no estrenqui. L'FMI considera la possibilitat del Brexit com un risc seriós en l'horitzó de l'economia global que fageix preocupació i incertesa a un panorama ja fràgil. Legarde ha insistit que una Europa Unida és un avantatge davant els reptes que el continent té per endavant, començant per la crisi dels refugiats. Celes Arnadas, Catalunya Radio Washington. Notícies breus, Montse Cuadreny. De 5 anys a debat, el ple del Parlament Europeu ha provat el registre de passagers d'avions, una nova mesura per lluitar contra el terrorisme i els delictes greus. Amb aquest instrument, les companyies aèries hauran de donar les forces de seguretat dels països europeus, totes les dades que tinguin dels passagers, com ara nom, destinació, on i com es va comprar el bitllet, el número de telefoni litinerari. Ara els Estats tenen dos anys per aprovar aquestes mesures. El Departament d'Interior no confirma si l'arma del crim de Sant Felí de Llobregat és la reglamentària del presumpte agressor, un mosso d'esquadra que estava de baixa, suposadament per depressió, i que després s'ha suïcidat. La dona gradida, molt coneguda a la població, tenia una filla d'una relació anterior que ha presenciat el crim. La parella estava en tràmits de separació. La Generalitat vol crear un òrgan de gestió conjunta dels aeroports de Barcelona, Girona i Reus, per coordinar les accions en allò que Catalunya té ara mateix les competències. Ho avançava el Consell de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, Roses, Clara Jordán. Hola, bona tarda. La intenció és posar en marxa abans que acabi l'any una taula que treballi de manera conjunta per la potenciació d'aquests tres aeroports catalans. Ho explica Josep Rull. La nostra idea és tenir algun mecanisme específic de governança, d'allò que hi ha, insisteixo, l'entorn, que vol dir les infraestructures, que vol dir l'activitat econòmica, que vol dir els políguns, que vol dir exactament tot això. I això no és competència, és competència nostra, i, per tant, posem un valor. La Generalitat de Catalunya, Ràdio Roses. L'Ajuntament de Tarragà, l'orgèl, posa en marxa un servei de dinamització econòmica per captar noves empreses al municipi, llei de Josep Maria Perelló. Bona tarda. Actualitzar els centres de terrenys industrials i naus disponibles a la ciutat de Tarragà és un dels passos que està fent l'Ajuntament dins del seu servei de dinamització econòmica. Carles Pascual, regidor de promoció econòmica. En vegades és important que una empresa ve, i dius per què tria allò com ve, en vegades necessites molta empresa auxiliar. Gràcies, Maria Perelló, Catalunya Ràdio Lleida. I marxa ve es tornarà a obrir la reserva per internet d'invitacions per assistir a les projeccions de joc de trons al Teatre Municipal de Girona, després dels problemes d'avui, i el sistema per adquirir-les. L'Ajuntament ha demanat disculpes i assegura que s'han guardat entre 300 i 400 entrades, a banda de les que s'han donat avui, i a banda del Teatre. Anem cap a Girona, Maria Rovira. Bona tarda. Segons representants de la Plata Forma COVID, que gestiona les entrades per internet del Teatre Municipal, s'està treballant per resoldre i detectar l'error que hi ha hagut tenint en compte que ja prevèien una demanda elevada. El regidor de cultura Carles Rivas ha explicat com quedarà la distribució d'invitacions. Evidentment, sabíem que teníem un problema internet, aquest pic, aquest augment, aquesta demanda, però teníem aquí 100 persones, que es havien desplaçat a l'Ajuntament de Girona per poder accedir a les entrades. El que hem distribuït és aquesta gent entre el primer passi i el segon passi. De manera que aquesta gent tothom ha sortit amb una entrada, amb la entrada que havia vingut a demanar, a partir d'aquí quedaran alliberades, tant en el primer com en el segon passi, entrades quan han accedit a través d'internet. M'agradaria que hi hagi un gira. Esports o d'Alserra? Hernán Perez en el lloc de Joan Jordán és la única novetat a la convocatòria de l'Espanyol per jugar demà a partir de lligar al camp del Llavan. D'altra banda, el president Blanqui Blau, Txell Yanxén, ha estat rebut aquesta tarda per la alcaldessa de Barcelona de Colau, i, més tard, pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, encara sobre l'Espanyol, el club Blanqui Blau ha anunciat que en el partit de Lliga de la setmana que ve davant el Celta, el porter Pau lluirà una samarreta especial per commemorar el centenari del debut de Ricardo Zamora amb el club Blanqui Blau. A l'Eix Viral ja ha rebut l'alta mèdica i podrà jugar al Barça València a la Lliga. Les 13.125 entrades que té al Barça per la final de copa repartiran a partir de la petició número 5.815 segons s'ha sortejat avui. En em vol, el porter del Barça, Daniel Sàritz, ha confirmat que marxa a Qatar perquè li han assegurat que podrà llargar la seva carrera com a mínim tres temporades més. I amb bàsquet, el pivot del Barça, Joi Dorci, és dubte per jugar demà al segon partit de Quarts de final de l'Eurolliga a la pista de la comotif de Cúbann, perquè ahir es va fer unes 15 al Tormell, que ja li va impedir jugar a la segona part. Nosaltres us esperem a la set, el català, i a vespre, amb tota l'actualitat d'avui. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. La segona jornada de vaga general d'estudiants ha estat secundada pel 48% de l'alumnat de l'institut de Sant Just. Es tracta en concret d'un 54% d'alumnes de tercer i d'un 57% dels alumnes de Guardesso. També han batxiarat el 58% de primer i el 6% de segon. S'han sumat a la segona jornada de vaga general d'estudiants. Sota consignes com d'erogació mediata de l'Alomze, l'Ec i el 3-2, ni retallades, ni taxes, ni privatitzacions, ha tingut lloc avui la manifestació. A les 12 del migdia el jovent estava convocat a la plaça Universitat de Barcelona, a la plaça Imperial Terracó de Tarragona, a la plaça Constitució de Gironi, i a la plaça Ricard Vinyes de Lleida, la manifestació convocada pels sindicats d'estudiants a diferents punts de l'estat espanyol, el que volia era reclamar al futur nou govern espanyol la d'erogació d'aquestes lleis i la fi de les retallades en educació. També ha servit per manifestar els rebuts cap al pacte signat per Pedro Sánchez i l'equip negociador del SOE amb Ciutadans, així com també per mostrar els rebuts cap al govern de la Generalitat, per permetre aplicar l'ALOMC, l'ELEC i que s'apliqui el 3 més dos al pròxim curs a 3 universitats públics catalanes. Per tot això demanaven una educació pública digna, gratuïta, democràtica i de qualitats sense retallades, i a la qual tot el jovent pugui accedir en igualtat de condicions. Algunes entitats i persones del municipi convocen a tota la ciutadania a una trobada per tractar la possible arribada al municipi de la Mat, després de l'aprovació de construcció del tram, que ha estat menat i Santa Coloma de Gran Manet, ha estat previst que de cara al 2020 sigui el torts del tram, que treballaria al parc de Collserola i arribaria fins a Sanjús. Devant la preocupació de l'arribada d'aquests 400.000 vols, un grup de persones i entitats del municipi convocen a tota la ciutadania i a organitzacions cíviques, socials i polítiques de Sanjús per participar en una trobada on es parlarà de la línia de molt alta tensió. L'objectiu serà curta de quina manera es pot obtenir la millor informació possible sobre el tema per fer-la arribar al conjunt de la població. Tot plegat, tindrà allò que avui a partir de la set del vespre a la sala piqueta de la Teneu. I en clau cultural Jordi Rosés presenta de Javi al celler de Can Ginasta. És una mostra de poemes visuals, viscuts, visualitzats o somniats. Oneix que va dels Anit el Nadir, dels Estells, al centre de la Terra, i creua l'element de l'artista i del poeta. Una combinació, per tant, de poemes i quadres que neix a través d'una fotografia penjada a Instagram, cronos, efímer, muses o isabergs. Són algunes de les vintena de poemes que acompanyen els quadres, que els interpreten i que conformen la mostra. Aquests són els primers poemes de l'artista d'un total de 300 escrites. A més, paral·lelament a aquesta mostra, l'artista acompanyarà l'exposició en diverses escoltures. El llibre té l'experiència de dos cos a 8 al Vetspre, que és quan s'hi inaugura i fins al 15 de març es pot veure déjà-vi al celler de Can Ginasta. I una puntera més continua els actes literaris de Cal Lliberté amb un test de poètic i una nova xerrada literària. Avui, la llibraria cull les derreres novetats a l'editori el Matllurquina a dia a edicions d'aquestes com a protagonistes. A Dors Senauja, amb Sant Berat, Antoni Clapés, en Pluja i Maria Sevilla, amb Dins de Polpa, són els poetes i les obres protagonistes. I de cada demà, l'editora Esteren d'Hurray i el traductor Perran Ràpuls xerraran sobre la novel·la publicada per la breu edició la plenitud de la senyoreta bròdit de Muriel Esparcs. Totes dues activitats començaran a partir de les 8 al vespre al carrer Bonavista, número 81. I aquesta és la informació local. Nosaltres tornem a menjar una hora amb més notícies sobre el municipi. De 11 divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el xilalt, la smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de 11 divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. L'equip del jugament a casa busca seguir sent el programa talismà de la ràdio. Disapta, busquem la victòria de l'envol que se la juga si vol aconseguir la permanència. Aquest dissabte, a partir de 2.44 de la tarda, busquem la permanència, busquem seguir sent el talismà de la ràdio. Vet aquí una vegada un programa de contes que realitza el grup Marc Mestres àvies recuperadores de contes de l'Associació de Mestres Roses Sensats. Els podreu escoltar, els dijous a les 8 del vespre i els dissaptes a les 10 del dematí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us serveu a Babilòni, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Molt bé. Més a apijkeu... And understand this war. Benvinguts a la segona hora de l'Aprenya del Morro. D'aquí uns moments connectarem amb els dimonis de Pagallums de Camablanca, que estan acabant de preparar el correfoc i l'espectacle d'apidèmies, que hi haurà aquest dissabte a partir de dos quarts de 10 a la plaça Jessim Verdaquer de Sant Just des Bern, i també sobre el correfoc i tot això. Però abans hem d'anar, com que dius, a aquesta hora, a cap a la redacció de la revista Time Out de Barcelona. I allà, molt atrafagada, entre reunions, papers portades, articles tenim a la nostra estimada i benvolguda Clara Nervion. Clara, bona tarda. Bona tarda, Jordi. Hola. Què tal? Com estàs? Bé, molt bé. Bé, escolta, aquesta setmana a la revista Time Out, que per cert no ho he dit, però ja sabeu que sura els dimecres, el kios i els divendres amb el periódico. Parleu de fregits, patates, tempura, croquetes... Vaja, tot una mica, l'oli bullint, no? Doncs sí, perquè ja sabem que l'oli bullint, jo en què no és molt sa, però què us hem de dir? Que ens encanta. Ah, sí. Així que hem fet un recull dels millors residents d'aquesta ciutat. Ah, molt bé, molt bé, molt bé. I mireu, comencem per un clàssic que són les croquetes. Així, quan tu penses en fregits, amb què penses? Amb unes croquetetes. I colesterol i alegria. Ah, super. Però, bueno, croquetes, clar, on fan les millors croquetes de Barcelona? És una bona pregunta. Doncs mira, us recomanem un lloc que es diu Mendoz, que és al carrer Viladomal número 94, a Sant Antoni, i que fan unes croquetes molt, molt bones, com per exemple, de foie gras amb seps, dos estrellats amb xistorra, o d'allagostins amb roballons, o, però què és això? Alberginiat, que no ha acabat, que no ha acabat. De provolament amb tomaca. Ah, però escolta, però què és això? O qui és aquest encant, Jordi? Però què és que m'encanta? M'encanta tot el que han dit. Doncs que és boníssim. És que és el més fort, que és que tenen les croquetes apostres, que són de xocolata i d'aronga. Però què, però escolta una cosa... Per favor, jo això no he escoltat mai a la meva vida i no he escoltat mai a la meva vida. Doncs mira, almenys ho podràs tastar, Jordi. Almenys, que arribi la domàtina, 94, vaig cap allà, ràpidament. Vull per això, va, almenys. Hosti, que guapo, hosti, no, però jo m'he quedat molt amb les de foie. Sí, foie volet deuen ser brutals, no? Foie, foie, foie, foie, foie, foie, foie, foie, foie, foie, foie, foie, foie, foie, foie, foie, foie, foie, foie, foie, foie, foie, foie, foie, foie, foie, foie... Fas una mica les filles de la bomba, t'ho recordes? Sí, i tant, i tant. La bomba de la Barcelona, tota la vida? Jo sé que ell ho és fregit, que jo era... És una pelota de futbol. Hi ha altres llocs així on facin fritanges? Tenien un Geguer, el Lleida�� i el Lleida Zanadi. i que un ha de fer servir tovalló perquè el fregit, diguem, està potent. Però què més tenen? Tenen també una gambeta rebossada que la fregessa ensencera, perquè, segons diu l'amo, puguis menjar-te fins i tot els bigotes i el cap. Oh, caramba, és tu. Molt bé, no? Ben fregit. Home, escolta... Sí, escolta, tu, bigotes i el cap, m'encanta aquesta idea. Bé, tot això, bueno, com diuen els bunyols de vacalla, tot això de Barcelona, tot això de Barcelona, el carrer Gineure, número 13, eh? Fantàstic, fantàstic. Exacte, número 13. I aquesta setmana es nota que hi ha arribar el bon temps, els bunyols... Ui, és que tenim unes ganes de sortir, tot... Els vermuts, terrassetes, en fi, picar coses, així, fregidet, això sempre ve molt de gust. Ha acompanyat d'una cerveseta, eh, la que vulgueu, però, escolta, això... O d'un vermutet, si és en dit dia... Fantàstic, fantàstic. Tens algun altre lloc així, guapo? Tinc moltes més coses. Mira, per exemple, una molt curiosa. Ho recomanem a Necfragit, que no és una cosa molt típica, i on el podeu menjar? Doncs el podeu menjar el mosquito, que està aquí al Borne al costat del Time Out, el carrer Cardet, número 46. Sí, correcte. Aleshores, per només un en 80 us preparen un plat amb au eclògic, o sigui, amb anacològics, que ho preparen amb un bol d'arròs. Ah, molt bé. No sé si coneixeu, no sé si algun dels nostres ullens coneix el mosquito, però és el lloc absolutament autèntic, molt, molt petits, que fan tapetes asiàtiques, i et pots trobar a dir unes guióses, uns nens, uns fideus, unes tallarines... Bueno, fan absolutament tot. Problema, que sempre està... Arrabantat. I aleshores tu arribes allà, que és un local molt petit, i t'apuntes a una pizarra, clara, més quatre, i tu t'estàs allà a la porta esperant-te, i en un moment donat diuen, clara, i tu tens lloc a l'altre. Però, escolta, això és molt... això és molt queixó, també, no? També, també... Formar-te una mica d'aquesta cultura, doncs esperar, que hi ha gent i tal, i llavors també és experiència, una mica, això, que és tindre. Tens l'experiència... L'experiència és parar, bàsicament, no? Sí, ja t'has de tenir paciència, però ja estàs a la pizarra, ja és una mica això. Escolta, tens alguna altra per acabar aquesta tanda de llocs on fan bones fritanges a Barcelona? Doncs mira, ho recomano una fritanga molt britis, que és el Fige & Chips, que és el plat tipic de fritips, que és un lloc que van obrir l'any passat, que és estupendo, de fet, el vam nominar al Premi Time at a millor restaurant, perquè és un takeaway, que ve molt... de fet, takeaway, tu pots menjar les màtiques, però és un cucurucho així, com fet de diari, com típic, típic d'anglès, i a dintre tens les teves patates, i el teu pes fregit, i allò que es diu de Fige & Chips Shop, no s'han recat molt la clàssica per posar-li nom, i està al carrer Roca Fork 70, també Sant Antoni. Ah, molt bé, molt bé, molt bé. I li posen una miqueta de salsa, de salsa tàrtaga. Sí. Doncs el peix, abans de fregir-lo al fumen, perquè quedi més gust, li posen una miqueta de romaní. Ah, que guapo, que guapo. Sí, sí, sí, no, no, escolta, el romaní sempre dona un flaire de muntanya, que m'agrada, que m'agrada molt, m'agrada molt. Escolta, per cert, que això no sé si ho sabies, però jo crec que t'agradarà, tu, perquè el David Berdaguer, gran amic de tots, sí, l'amiga de tots menjors, demà, a obre una mena de... Jo crec que ell, és que ara no ho podria equivocar-me, però diria que és sòs, o alguna cosa semblant d'un bar, que és la vacana al club, a tu et sona, és que demà ho obren al costat del mercat de Santa Catarina, és que ara que ho deies aquí... Si això és aquí, cala. Al costat del món, clar, el que deies. I com dius que es diu, la vacana? Sí, busc, la vacana al club, i que és el carrer Coromines número 6, al costat del mercat de Santa Catarina. Demà, quan... Coromines 6. L'obertura, a partir de dos quarts de nou, i em sembla que l'aforament és limitat, l'entrada és gratuïta, però hi pots prendre alguna cosa. No ho sé ben bé què és, Clara, perquè ho obren demà per la capuda de veure. I nosaltres investigarem amb això. La vacana al club, jo això m'apunto. Coromines, no sé quantos? Coromines número... Sabia que t'agradaria. Coromines número 6, i diu que... Coromines 6. Mira, ho tinc davant. Apertura de la vacana al club, este viernes, 15 d'abril. T'ho veig molt bé, amb això, que això ens interessa. Sí, ja ho sé, ja ho sé. T'ho veig molt bé, i l'han de correm en el parlem. Ja t'ho veig, ja t'ho veig, ja t'ho veig. Bé, escolta, va, que tenim una altra història per acabar. I hem de parlar de l'Estore Day, que això ben bé no sé què és, perquè últimament hi ha totes aquestes modes anglosaxones... T'he posat una explicació pel WhatsApp, no ho heu llegit. El dia de les botigues de discos, no? No, record.Afectivament, record store day. Ah, record store day, ja es diu, va, va. Això des de fa uns anys se celebra... És un acondèiem mundial, que, de certes, se celebra el dia de les botigues de discos, el record store day, i què celebrem? Doncs celebrem que encara hi ha gent que compra vinils, que compra discos, i encara hi ha botigues que els venen. Ah, molt bé. Per tant, en tota la ciutat hi ha un món de botigues de discos que podem comprar edicions limitades. Ah, bé, bé.Discorreditats. Podem sentir concerts en directe. Tot gratis, tot bon rotllo, un amor i els amigos, tot bé. Que guapo, no?Ens agradarà molt, perquè també la tenda de discos, que, clar, pobre, amb tota la tema de l'estriming, que si es potifais, que si música és gran a internet i tal, clar, bueno, s'ha parut una mica i és una mica també revaloritzar, no? La tenda de discos, que és molt xulo, està per allà. I, a més, sembla que no m'he sentit mal les notícies, perquè, darrerement, a tancar discos castellons, l'any passat va tancar... Fa un ball de dron, com discos, però encara hi ha algunes que sobreviuen i que ho fan amb molt de carinyo, i fan un món de coses. Per exemple, a la botiga de Bécorès, que és al carrer Montseny, número 25, allà a Gràcia, podreu veure, per exemple, un concert de calavento anacústic, podreu veure també els estan estil tupant al vespre, o sigui, toca no punxar. Al vespre, què més? Doncs no ho sé. A la Polestor, a l'hora del vermut, a les 12.45, podreu veure el grup Bétrum, també en directe i, per suposat, tot absolutament gratis. Oh, molt bé. A la botiga del Primavera Sound, que és aquí al carrer Asas, també al Born, podreu veure el grup Flamarades. Però hi ha molts més, eh, Jordi? Per exemple, a discos revolvers, podreu veure Xesudaca a les 18, a ultralocal podreu veure Ronaldo Clara, a Surco, podreu veure Núria Greia, és a dir, hi ha tota una sèrie de concerts durant tot el dia, a totes les botigues a discos, a partir de les 11, fins a 4 de set, a totes les botigues hi ha concerts gratuïts, diuen tothom, i bueno, a més, amb una mica de circuit, ja anem i acabem de comprar algun disc. Clar, de fet, és la primera vegada que es fa això? Ho dic perquè, com que ara no és la primera vegada, eh? És a Esfaquedan, sí, a Esfaquedan, ja fa 11 anys. Ah, doncs jo era la primera vegada que ho escolto, però clar... No us l'havia explicat mai, em sembla. No, amb aquesta moda que hi ha del que sí ara, el Black Friday, que també és una cosa inclusiva, el Record Store Day, després també, no sé, el que sí, no sé què, i blicarats ja són tot coseixida. Sí, això és una cosa amb una perill, indicar la venda de discos i de vinils, que és molt minoritària, que gairebé tots fan serveis per defall, i molt poca gent compra, i és una bona ocasió per acostar-nos a aquestes botigues de discos, que a vegades estaríem una mica oblidades. És una web, o alguna cosa així, però... És una web, si busqueu Record Store Day o al dia de les botigues de discos, trobareu absolutament tota la seva programació. Fantàstic. Moltíssimes gràcies, una setmana més per haver-nos atès. T'he etiquetat en un comentari del Facebook, on he trobat la publicació, perquè ho veig. I el Jordi, que se'm negociis mentre ens parlem per aquí. Que vagi molt bé, i que tinguis un bon cap de setmana. Cuida't molt, la setmana que ve. Adéu. ¡Esultad que hay dudas! Será perfecto para volernos a escapar. Adelante. Adelante. ¡Moda pa'l bé! ¡Que vamos tarde! Quatre minuts arribem al punt de dos quarts de set a la tarda. ¡Estardén! Amb el d'Estanstil i aquest tema, adelante, bona part. Adelante. Adelante. Adelante. Adelante. Nosaltres farem una pausa per la publicitat. I d'aquí uns moments parlarem amb l'Alua López, que és una de les components dels pecallums de camablanca. La colla de dimonis d'aquí de Sant Just, que estan preparant ja el seu espectacle d'apidèmies. Fins i tot a l'apenya del Morro. La feina del Morro, cada tarda de cinc a set, a ràdio des d'estat. S-M-U-F-J-A-S S-M-U-F-J-A-S De dilluns i divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, la S-M-U-F-J-A-S, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. S-M-U-F-J-A-S S-M-U-F-J-A-S 100% música relaxant, cada dia de dilluns i divendres i de 4 a 5 de la tarda. S-M-U-F-J-A-S Club. T'hi esperem. L'equip del jugament a casa busca seguir sent el programa talisme de la ràdio. Disapta, busquem la victòria de l'envol que se la juga, si vol aconseguir la permanència. Aquest disapta, a partir de 2.44 de la tarda, busquem la permanència, busquem seguir sent el talisme de la ràdio. Un programa de contes que realitza el grup Marc Mestres àvies recuperadores de contes i els dissaptes a l'esdeve d'automatia. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilònia, no us ho perdeu. Gràcies a tots els joves de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Gràcies a tots els joves de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Gràcies a tots els joves de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Gràcies a tots els joves de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Gràcies a tots els joves de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Gràcies a tots els joves de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Gràcies a tots els joves de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Gràcies a tots els joves de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Gràcies a tots els joves de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Gràcies a tots els joves de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Bé, una mica de música. Sí que és satècnica, mai va malament. No, breu, jo, com sempre, amb la veritat, sempre parlàvem i sent sincer. Havíem de trucar a la Lula López, que fa una estona, havíem parlat amb ella i ens havia dit que, efectivament, la podríem trucar per parlar sobre l'espectacle de dimonis i el corafó, que hi haurà aquest dissabte a Sant Just, però mira, no hi ha, no m'agafa el telèfon, o sigui que... Ja, ja, ja, ja, bueno, no sé si podrem contactar amb algú altre dels dimonis a pagallums de Can Mablanca. Home, a veure, l'última opció, també, és que ho expliqui jo, perquè jo sóc... jo sóc dels dimonis de Sant Just. Clar, sí, que passa que jo ho trobo poc seriós, trobo poc seriós, que justament el presentador del programa... Estic, fos aquí la xapa, el rotllo, sobre el que es farà dissabte, i, per tant, jo estic intentant localitzar algun altre de la colla, de la banda, perquè són una banda impresentables, perquè pugui fer l'entrevista. Sí, què? Més música satàl·lica? Bé, no ho sé si cal, eh? No ho sé si cal. Home, podem escoltar... podem escoltar el trailer? Ah, mira, ara em respon, perdó, diu, truca'm ara, sí, sí, clar. Endavant, cabelo, ara. Què et small és el wak? Bé, doncs ja tenim la Lua López del telèfon, què tal, Lua? Bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda, bona tarda. Sort que al final t'hem trobat, perquè si no ja em veia jo explicant-ho tot. Que l'has fet. Podries, podries. Podria, podria, podria, però estic... Sembla que em fa una mica de mandra, no? Que el Pròvi presenti tot el programa. Expliqui el que farà aquest dissabte perquè està a la colla... raro. Per això et dic, deixa'm trucar a la Lua, que la Lua està coordinant... és el Pua, que és... està a les altres feres de Dimonis. Sí, ella porta la gestió de... uf, moltes coses. I he pensat, dic trucar-la, i que ens expliqui una mica... com anirà l'espectacle d'aquest dissabte... i el correfoc i tot. Ara mateix, què estàs al local? Per què solitat, o no? Estic anant-hi. Estàs anant cap al local, bueno, ja està. Exacte. Perquè què esteu preparant ara? Què feu al local aquesta tarda? El local està molt timant detalls... per el que vindria a ser l'espectacle... de vestuari... artefactes per la pirotecnia... Què dius, ara? Però que explotarà tot o què, això? I tant, explodarem-se'n just. Oh! Bueno, aquesta és la idea, una mica. Jo em faig com o, però jo ho sabia. De fet, aquest dissabte, a partir de tots els quarts de 10... hi haurà l'espectacle... que l'heu titulat epidèmies. Que ja fa una mica com de mal rotllo, no? És que, dimoni, sempre fa una mica de mal rotllo. Llavors, les epidèmies ja eren... com la redundància. És que és un espectacle... atamoridó. Oh, quina por! L'any passat ja veu fer la crema de bruixes... que va tenir un espectacle molt d'èxit... i tot estava molt content i tal. El llistó és tal, eh, l'Ua? Què... com ho veieu, què heu preparat? Jo crec que pot ser igual, inclús millor. Què dius, ara? Som conscients d'haver-ne deixat el llistó al. Sí. Però hem de treballar en dimoni... i el resultat... ho han fet molt bé. Bueno, ja he dit que aquesta entrevista és curiosa, sinó perquè, clar, jo estic a dimoni i faig coses. I, entre altres, he posat la veu anòf al trailer... de... del trailer de l'espectacle d'aquest dissabte, que el podem escoltar ara mateix. Això és molt endogàmic, tot, però, bueno, endavant. A llarg dels temps, l'espècie humana ha patit un munt de malalties i epidèmies... que han fet desaparèixer milions de persones... durant tota la història de la humanitat. La pesta de tenes, el segle 5 abans de Crist, va matar prop de 200.000 persones. La pesta negra del segle XIV va acabar amb la vida... de 25 milions de persones, la meitat de la població europea. La gripe espanyola va matar més de 50 milions de persones... l'any 1919. La Cida, la Bola o el virus del Zika... també han acabat en milions de persones els últims anys. Però això només és el començament. Quina veu el meu seu posar? No, virus, és a punt d'arribar a Sant Just. Oh, jo, jo, jo, jo, jo. Doncs això serà aquest dissabte, 16 d'abril, a partir de dos quarts de 10, com diem, a la plaça Jacim Berdeguer... amb aquest espectacle de foca enri d'any, els dimoni se'n paguen junts de cama blanca... porten al centre del municipi. Aquest any, per tant, bueno, que pot explicar de l'espectacle, aniré sobre epidèmies, què vol dir això? Una epidèmia arriba a Sant Just, segons s'escolt del tràiler o què? Perdona, se m'ha estallat, per això no el m'ha repetit. Vinga, adéu, Lua, que vagi bé, bona tarda. Faig una mà, faig una mà. On estàs? Qui és el vent? El carrer, sí. Que fa molt bé, a Sant Just, ara. On estàs? A quina zona? Jo soc a Barcelona, sortint de la universitat, perquè a part de gestionar dimoni, també estudiem, són pasos molt. Ah, sí? Sí, sí. Per què? Deu ser l'única. Tots els altres, ningú fa res. No, però, escolta, què vas amb autobús, a Sant Just, a Sant Just? Amb metro, autobús... Si véns amb metro, costarà una mica. Ara ho has de caminar, des de la zona universitària, que és l'operació que queda més al prop. Bueno, escolta, Lua, parlava del guió, que segons hem escoltat el tràiler, va més o menys a sobre, no va més o menys, a sobre, a sobre. Això, parleu sobre les epidèmies, que jo pregunto que hi ha una epidèmia que arriba a Sant Just, o què passa? Sí, sembla que hi ha una epidèmia que està infectat tots els barris i ha arribat el moment d'intentar trobar la cura, o no, no ho sabem. No sabem dissabte. Clar, veurem què dissabte, a veure què passa, perquè, normalment, l'espectacle, a més, sempre té relació amb el cor a foc, amb la cura de Sant Just, que, juntament, amb el drac de Sant Just, i les colles convidades que em sembla que venen el trob, el falguera i els diaplox, Dolèsa, per part de Dimonis i per part de bèsties, diria que venen, ho diria i he apuntat, el drac de Granullers i el drac de Banyeres de Panadès i el drac també a Pucaleus de Vallran, per tant, escolta, una bona colla de colles, mai més ben dit, no? Sí, sí, no serem molts, hi haurà molts de foc. Quanta gent, més o menys calcula, és que hi haurà en total de gent que estarà cremant i que també estarà fent amb les percusions, amb els grups de timbalers, de les colles, etcètera. Nosaltres, quan d'ignorades em refeixo les diferents colles de dimoni, crec que podem ser tranquil·lament unes 100 persones. 100 persones de colles de dimoni entre els... Sense... Sí, sense tenir en compte el DAC, i que també té una menja de colla de percusió, vull dir. O sigui que potser ens anem a les 150 persones tranquil·lament, no? Sí, entre... 150, sense adoptar-ho, mínim. Bé, doncs això serà... patarà molt, no? De fet, Lula, mira, Melàlia, parlar sobre una altra qüestió, perquè els dimonis dels enjurs em sembla que aquest any feu el cinque o el sisè aniversari, no diria? El sisè, el sisè aniversari. Per tant, és una colla molt jove, és una entitat que justament ha començat ara fa uns anys a fer les seves primeres passes, i justament ara hi ha hagut un canvi, no?, de presidència. Sí, sí, sí. Fins ara era el teu cosí, que era el donòpet, i ara hi ha un altre... Bueno, que això deiem, no?, un altre grup de persones a la colla, en els quals jo també m'incloc, que gestionem i portem una mica la colla. Com estàs vivint tu, aquests primers mesos, portant la colla i gestionant-la? Doncs, bé, bueno, és una mica de sorpresa, no tenia l'aire previst, i realment és bastant de feina, però jo crec que sortirà recompensada en aquest impacte, ho veurem, que té un sentit per nosaltres i també pel poble. Clar. I de fet, la gent ha reaccionat bé, també, amb la nova gent i tal, perquè calia un... Sí, fa molt bé, és veritat, fa molt bé, no ho espoltem. Calia un relleu, també, a la colla o què? Jo crec que sí, vull dir, bàsicament l'eitor és això, havia estat... A la colla era del fundador, havia estat 5 anys com a cap de colla, pràcticament tota la feina, bona part de la feina de gestió i tal, que hi ha sobre seu, i crec que també necessitàvem, doncs, això, poder donar aquesta feina a algú altre, ha saït a la colla, per tant, continuaré cremant, que és el que li agrada, una mica sense tanta responsabilitat. Clar, perquè a una colla de foc, es necessita una sèrie de coses, que potser altres, cada història amb el seu, però, clar, aquí s'han de gestionar uns permisos, s'han de gestionar unes històries, que a vegades és complicat. Per aquest dissabte, per exemple, què es necessita? Perquè es duia a terme un correfoc, Lua, què es necessita? És que són moltes coses primers, només amb l'Ajuntament i permisos de foc, de la colla, després de segurances, tant de la nostra com de les convidades, després... Doncs que no ho sé, són moltes coses. Sí, clar. Veig tot el tema d'aquestes segurances, una cosa important, que clar, és un espectacle de foc i de les diferents normatives. Sí, tot això, hi ha moltes normatives, que no les coneixia fins ara, i que si a temps feina només pel sol fet de muntar un correfoc inespectacle, les normatives encara t'acumulen molta més. Bé, doncs això serà aquest dissabte, com diem, amb un correfoc començarà al centre de Sant Just, i que anirà fins al Casal de Joves. Allà hi haurà l'encesa final, on també totes les carretilles, totes les pirotes, les bèsties que participen en aquest correfoc davant del Casal de Joves, a la GESPA, faran el gran final de festa, també amb els habituals focs d'artifici. Escolta, Lua, a tu, què és el que més t'agrada dels correfocs? A mi... Sí, a mi que... On gaudeixo més és el espectacle inicial, però més enllà d'això, vull dir, en el correfoc, és la sensació de cremaire que tu portes el foc, i quan la gent entra i veus a tots els nens, com que els li fa por, però que després gaudeixen al teu costat, i com es va gaudint la gent, i que tu n'ets part, és el que... agrada més. Clar, i de fet, no sé si a tu et passa que cremar aquí a Sant Just, perquè, clar, normalment, la majoria de sortides que es fan, doncs vas a altres pobles a cremar i tal, a més, en Just té un valor especial i afegit, no? Sí, perquè és la gent de casa, i també... Cui d'alguna manera sempre passa, com a zona altra poble, la majoria del públic se'n va amb la colla del seu poble, i cremes més sol, d'alguna manera. En canvi, quan cremes a casa, és primer, són els teus carrers, et coneixes bé el recorregut, l'hem fet ja, doncs això serà el 6è que ho fem. A altres, això, les persones, també les coneixes, impliquen més, entren, i ja ho deixes més altes, tot plegat. Bé, doncs això serà el dia en què et dissabte. Lua, gràcies per haver-nos atès. Et deixem ja que vagis cap al local de Dimonis, que el teniu al centre cívic Salvador Espriu, allà al barri sud, justament davant del casal, per acabar de preparar tot. Per cert, deixeu que et comento... que has de comentar una cosa, els endamis poden anar amb llum, no? Pròpia? Sí. Això es podria fer, com fa un parell d'anys. Te'n recordes que hem posat llum, els endamis? Sí, sí, sí. Les llumes estan parlant al local. Escolta, no coses nostres, coses nostres de... Sí, coses de la lua. Deixeu-nos, deixeu-nos. Bueno. Sí, no, jo no puc. Avui no puc, jo estic fent programes, que jo a mi em fa fatal això. De qui, per favor? No puc jo, perquè estic fent programes, després tinc un assaig, jo vaig molt liat, vaig molt a tope jo, que et dius, és fatal. M'ha caigut fatal, m'ha caigut fatal. L'Òped, un mitat, el Dimonis. Un aplaudiment per ella. Que vagi bé i res... Bueno, ja ens veurem. Ens veiem dissabte. Que vagi bé, un petó, cuidad. I vius! Bé, sí, tinc 48 de la tarda, anem a cavallar el programa i avui de color fó final tenim una sorpresa. És una persona que ha vingut de molt lluny, és una persona que a mi em fa especial il·lusió presentar, perquè fa molt temps que li volia fer una entrevista i ha canviat, ha canviat moltes coses de la seva agenda, per poder estar aquí ara mateix al programa. Tenim a nosaltres el president Carles Puigdemont, aquí a la seu número de la ràdio. Senyor president, bona tarda. Bona tarda, bona tarda. Què passa? Hòstia, m'agafes aquí amb les calces de bany, tu. Quina decepció! Jo no sóc imitador. Pensava que vostè era imitador i el senyor Puigdemont... No sóc imitador. Fem una mica de programa. No, jo li vull dir, és que jo no he vingut a aquest programa que m'entrevistim per qualsevol collonada. El president de la Generalitat. No, però és que no té la veu. Però què vol que li tingui, la veu? Ha de fer més veu de... catalans? Catalans? Com una veu del que és un ovell de Polònia. Jo vull fer un programa d'inmitir coses. Com el tònic la ve, és que vull fer jo. Ah, clar, i no, no, amb vostè no mirem enlloc, senyor Puigdemont. Jo vaig suspendre la signatura d'imitació. A veure, imiti... què és allò? Imiti Pedro Piqueras, per exemple. Pedro Piqueras, qui és allò? Era el informatiu. Bona tarda, benvingudes. Aquest és el Carlos Carricera. Vol dir mito el Capri, no sé. A veure, m'agrada, càsting d'imitacions oberta a la penya del Baró. Abre, senyor. Imiti el Capri, a veure com veiem. Esperi, que no m'haig de trobar l'opció. El matrimoni és una creu. I miri si és a la grossa que l'han de portar entre dos. I això ho diu el cap allà. Bona, bona. A veure, imiti Josep Lluís Núñez. O sigui, el primer, eh? Va, Sòcil, el Barça. Sòcil, el primer, és el Barça. Des de fa molt ben, els Sòcils, els Núñez. Ara... ara m'he emocionat. Molt bé, molt ben clavat, senyor Benito, molt ben clavat. Jordi Pujol, estem fent avui clàssics, eh? Deixa'm dir com jo vull dir-ho. No vull dir-ho. Veia temps que no hi havia imitacions tan acurades, senyor Benito. Gaspar. Gaspar, ara? Gaspar. Va, escarp, concepte... Molt bé, molt bé. Per què no va demanar feina, Toni Clapés? Segur que li dona, eh? A la ràdio, a la tarda. No, bueno, costa de dir-ho. Estic com a imitador, és molt bo. Imiti per exemple Ramon Palliser. Ramon Palliser, que fa a les tardes... Ramon Palliser, primer, t'has de posar... És el mateix, també. De vegades passa que quan... Vas cap a un i te'n vas sense un a l'altre. Està que és un gran imitador, això. Comença molt i li surt una altra i tal. Avui hi ha l'Audiència Nacional, han tingut. Queda una mica... Avui hi ha l'Audiència Nacional, han tingut... Avui hi ha l'Audiència Nacional, han tingut l'Audiència Nacional. Si vol, l'escurs a negre. Oi, Waldric? Jo sé fer-la, aquest el puc fer jo. Aquest el fas, tu, eh? Aquest napte forma de ti, de senyor. Home, clàssic, l'escurs a negre. Què s'ha fet de l'escurs a negre? Em va fer en pel·lícules. Perdón-hi, jo sé una cosa de l'escurs a negre. Que no és ell, que és el robó. El gran actor català, eh? Perquè ja els han passat a TV3. Mister Bink, la clau de Sant Jordi li haurien de donar aquest home. La clau, la clau. La clau, la clau. La clau de Sant Jordi. Doncs, amb l'escurs a negre, el senyor rebotant, Vincent. Potser la sinfonia. Se'n recorda, vostè o no? Que era com aquella... Oh, mític. Era aquella col·lebre, o negre, que anava passejant per aquí... Un escursó, un escursó. Per la bloteca i tant, eh? Sí, per la història. L'escurs de la història, una mica. Vol dir que no es confon una mica amb el jo Claudi? No. Jo Claudi també sortia un, no? Surt una, cert, eh? No, l'escurs a negre. I se'n marxava. Sí, que era fet una mica per la dia, jo Claudio, però amb l'història. Amb l'història, aquí. A Dona Roguanar, que no son, tinc una mica... Aquí va l'anècdota, que no em deixa parlar. Tinc una mica de treballant durant molt temps, ha tornat, eh? D'aquests que va marxar, durant la crisi i tal, a Londres. I ell treballava de cambrer, en un restaurant molt luxós de la capital britànica. I de cop i volta, es veu que un dia... va dir a Especial Service. Va dir al subjefe, un servei especial i tal. I ell estava allà i va entrar Roguanar, qui en sona, al restaurant. I diu que... bueno, li vam posar a Mr. Atkinson. Hello, sir. I el vam posar en una tauleta al final de tot el restaurant. I ell explica al meu col·lega... que estava, com el que li vam posar, un cambrer per ell i tal, només, amb la seva dona i tal, que estava molt envellit. I fa un any o un any i mig. Ja deu tenir tacos, eh, que estava molt envellit. L'última aparició pública que recordo del Roguanat, qui en son va ser quan van fer els Jocs Olímpics de Londres, que va aparèixer també ell, no? Com a gente secreta del sumàge, està alguna cosa. Alguna cosa, sí. És que el maquillatge fa miracles.Fa miracles. Senyor Benito, bé, gràcies per res, perquè tampoc no ha sigut cap imitat aquí. En fet, un restaurant d'imitació, ha marcat una cita a la Vall d'Infusió de Catalunya. Que el dia que sóc a TVM, que en l'altre no sortim mai, avui vostè es posi mit a Gaspar i en Lúñez. Sol, sí, sol, sí. Això ha pujat, eh. Això ha pujat a un nivell i etcètera. Jo li volia dir alguna cosa al setmanat del cap. Penso mentre estic fent el somari del programa. Ah, sí, sí, sí que li volia dir. Busqui per YouTube, que hi ha un... No, no, ara no, quan vostè tingui vent. Hi ha un programa de ben bé gairebé dos hores, que parlen de l'escurs a negre, de com es va fer... Però qui l'ha fet aquest programa? És anglès, de la BBC, una cosa que és... I parla productor, els guionistes, el director, l'Adkinson, el Stephen Fales, el que feia... Perdona, eh... El Quio Glòrica. El Quio Glòric, sí senyor. Parlen tots aquests, i es veu divertidíssim, ja ho veurà. Molt bé, doncs...Miriu, mira-ho. Està a YouTube. Ja ho buscaré quan sàpiga què fer, una nit, que em passa sovint. Llavors em mandro a ti. Senyor Benito, gràcies. Senyor Domena, gràcies a vosaltres. Per mi és un plaer d'estar sempre amb aquestes... Puc acabar el programa? No em deixa acomiadar-lo. Vostè, de veritat, és que he d'un curco. M'he un riu, que li fa gràcia. Un curconeig, ara. És com un gran petit. Doncs fins aquí l'Apena del Morro d'avui. Gràcies a tota la gent que ha fet possible el programa amb el Baurram, el nostre politòleg de capçalera, la Carme Verdoi, que ens ha explicat el tràgic succes que avui, a la veïna ciutat de Sant Feliu de Llobregat i capitat de la comarca, ha succeït amb aquesta violència de la Polista. Jo proposo a tots aquests que practiquen la violència de gènere, que inverteixin el procés. Primer que suïcidin, i després que intentin matar la parella. Bon apunt. I també el senyor Benito, com sempre, amb la seva clarividència, que ens fa veure les coses totes millor. Gràcies, senyor Benito, fins la setmana que ve. I la segona hora amb la clara nervió de Time Out, que han d'explicar coses de la revista. I amb la lua López, amb qui hem acabat parlant del cor de foc, que hi haurà aquest dissabte a Sant Jordes d'Erc. Tornarem demà, a partir de les 5 de la tarda, amb l'entrevista que promet. Parlarem amb el preve, que és el líder i cantant del grup, los chochos, que actúen aquest dissabte a Sant Joan de Spir. Això té molt bona pinta. I també parlarem amb el Dani Martínez i el Jonsi Rivella, amb els Gunis de Senjuts, a la secció gastronòmica, i a la segona hora, com sempre, que no s'ha de fer el cap de setmana amb l'antiagenda, l'elicap de Vila i el cinema, amb el Jordi Roca. Però tot això, com diem, serà demà. Moltes gràcies per escoltar-nos i que sigueu molt feliços, i que acabi de passar un molt bon dijous. Bona tarda. L'equip del jugament a casa busca seguir sent el programa talismà de la ràdio. Dissabte, busquem la victòria de l'Envol, que se la juga si vol aconseguir la permanència. Aquest dissabte, a partir de dos quarts de quatre de la tarda, busquem la permanència, busquem seguir sent, el talismà de la ràdio. Vet aquí una vegada. Un programa de comptes que realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de comptes, de l'Associació de Mestre Rosa Sençat. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del dematí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilòniis. No us ho perdeu. Fem una feina de dòl vespre a Babilònia. Fem una feina de dòl vespre a Babilònia. Sánjus Notícies, adició vespre.