#111 - La Penya del Morro del 18/9/2012

I, tot seguit, el programa comencem i inaugurem una nova secció que jo tinc moltes ganes de fer. Perquè és veritat que els últims mesos, per no dir quasi bé ja anys, estem immersos en aquest malestar general, sobretot aquests inputs negatius que ens arriben de tot arreu, començant per les notícies, continuant, doncs, vaja, per tot el que està passant. En fi, volem donar-li una mica la volta, no? I moltes vegades, quan la gent està com perduda, el que fa és anar a un coaching i visitar un coach, perquè l'indiqui, l'ajudi a aconseguir els seus objectius, i nosaltres hem pensat, home, si l'actualitat està fatal, li haurien de fer coaching a l'actualitat. I és per això que vam buscar una professional en aquest sentit, que és la Núria Oriol, que porta molts anys d'experiència, i a més també té una consulta, i la tenim al telèfon, i cada setmana ens visitarà per parlar una mica de tot plegat. Núria, bona tarda. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Núria. A veure, què és un coach? Què feu, les persones que feu coaching, a què es dediqueu? Doncs no fem màgia ni coses estranyes. Senzillament entrenem amb l'altra persona, amb uns objectius concrets que s'han marcat, i ho intentem fer de la millor manera possible, és a dir, que sigui la mateixa persona la que descobreix el seu propi potencial. Ja sé que això sona com molt sentit, però l'hora de la veritat és una eina molt poderosa, perquè el més gran entrebanc per canviar són nosaltres mateixos. Aleshores, si nosaltres som capaços de descobrir doncs aquestes possibilitats de canvi dins nostre, formular-les i esmerçar-nos per tirar-les endavant, aleshores es torna tot molt més senzill, i aquest canvi es fa d'una manera més ràpida i més positiva. O sigui que ja ho veus, entrenem, entrenem molt. Home, de fet, coaching, ve de la paraula coach, que en anglès vol d'entrenador. Sí, sí, és que va començar aplicant-se un entrenament personalitat, personalitzat als esportistes d'elits, i després anar d'arribant cap al món de l'empresa, cap a la política, però fins i tot ja s'estès a totes les persones en general que sentin interès en utilitzar aquesta tècnica. Home, ara comentaves això de l'esport, Cristiano Ronaldo, que diu aquesta trist, potser necessita un coaching. Segurament sí, però ho ha de decidir, perquè si no, no resulta, aquí és el kit de la qüestió. Nosaltres el programa, el que sí que hem decidit és comentar una mica com està l'actualitat amb tu, Núria, perquè l'actualitat està fatal, o m'ho sembla a mi? A veure, l'actualitat té coses que estan d'una manera molt, molt difícils, i a més a més, de la manera que es dona la informació, doncs encara ens ho presenten com més difícil, perquè, malauradament, els mitjans de comunicació estan una mica forçats a seguir unes tendències sobre aquesta dinàmica informativa. I aleshores, presentar-nos les coses dits a uns punts de vista, en què tot allò que s'està ve amb caràcter més agressiu, més negatiu, que ens comporta batiment, que ens pot fins i tot, no sé, molestar, inquietar, irritar, doncs que sembla que és inevitable. I això tu creus que des dels mitjans d'informació ho potencien? Ho potencien, a veure. És ho potencien perquè, com a mitjana de comunicació que són, amplifiquen moltíssim la informació que arriben. No dic que la seva intenció de molts d'ells sigui potenciar-ho, però que han hagut d'acceptar que, de moment, la jugada és aquesta. I fora d'alguns columnistes, fora d'algunes persones més independents que hi col·laboren, no es fan denúncies en aquest sentit, perquè, si no, és allò que t'has senyalat la porta i diu, Radera, teu, 50. Jo crec que la millor forma és posar-ho en pràctica, començar i entrar en matèria per veure alguns exemples. Fins i tot. Fins i tot. Bé, avui comentarem un parell de notícies. La primera és aquesta tensió creixent durant les últimes setmanes que hi ha entre la Xina i el Japó, per aquestes illes, que depèn del japonès, les anomenen d'una manera, i els cinèsos les anomenen d'una altra. Sí, dia o lli, per la Xina, i senc caco pel Japó. Però no és per això que se s'estan barallant pel seu nom? No, no. No, sinó perquè té recursos, marítims i patrullers molt importants, molt importants, i ara volen el control. Aquestes illes, geogràficament, estan situades, com t'ho diria, a uns 2.000 km al sud-oest de Tokio. És a dir, que, en realitat, estan tan juny i tan a prop d'un país com de l'altre. Més a prop de la Xina, geogràficament. Però també és veritat que, històricament, des de l'espressa de la Segona Guerra Mundial, han pertanyut al Japó. I aleshores, finalment, el Japó va decidir que l'escomprava oficialment, el govern l'escomprava, i ja oficialment pensaven a ser, doncs, un espai del Japó de manera legítima, perquè fins a les hores eren de propiedat privada. De fet, el Japó, el govern del Japó, ja ha pagat una suma de diners, em sembla. Sí, 20,5 milions d'euros. Per d'aquestes illes, que estaven amb mans d'un sol individu, era un grup, és igual, d'una propietat privada, i ara, per tant, legalment, podríem dir que aquestes illes pertanyen al Japó. Sí, això és el que es pot dir legalment. El que passa, que abans de que passés tot això, en els anys 30, del segle passat, imagina't del segle passat, doncs pertanyien a la Xina. I Japó va invadir Manchuria a tot això, molt abans de la Segona Guerra Mundial, i ja van començar les malevinenses en el segle XX, entre la Xina i el Japó, perquè són dos països que s'han portat fatal, fatal, però de tota la vida, al llarg de la seva història. I, aleshores, això obert belles ferides. I aquí és on anava una mica la reflexió sobre la realitat, de que, primer, que les belles ferides es poden arretar. Passar d'una generació a una altra és fàcil fer-ho, perquè són idees que anclen profundament a l'interior de les persones, sobretot com van associades a humiliació, a ressentiment, a injustícia, a impotència, per no poder fer res, i és fàcil que això sigui així. Decidir qui té raó si la Xina o el Japó és una lectura molt simplista? Doncs jo t'hi diria que una mica sí, perquè... anem a veure. Si Japó, diguem-ne, és la part que va causar uns grans estraits durant la Segona Guerra Mundial, en tota la civària d'influència asiàtica, que inclou a la Xina, quan s'acaba la Segona Guerra Mundial, els Estats Units fan una mena com de pacte, de nova ligerància, de dieps, aquiquietts, tots tranquils, s'ha tingut, aturadets i pacífics. Clar, diu, però aquestes illes les controlo jo i te les tornaré cap als anys 70, més o menys. I clar, i la Xina no va dir res, va dir bé, si el Japó no té exercit, perquè no en té, eh? És una de les condicions que li van posar, i li han dit que estigui calladet i pacífic, jo no m'hi fico. Però, clar, quan li torna les illes, pressupost de que al cap de poc temps es descobreix que tenen aquestes perles tan grans, marítimes i de petroli, i aleshores es tornen com un element més covejat, més desitjós, i aquí venen els problemes, és a dir, que d'alguna manera podríem pensar que en algun moment van ser xineses, van perdre aquesta legitimitat, com tants països han passat demans als uns als altres o tantes zones, acaben estant amb mans americanes, finalment japoneses, i es desperta l'interès, curiosament, quan comencen a ser interessants o poden ser-ho econòmicament. Mentre això no era... no estava a la vista, ja et dic que hi havia bastant indiferència, entre d'aquí era la propietat de les unes i de les altres. Això ens porta inevitablement a una primera conclusió, que ja sabíem, però que no és tan malament recordar-la tant, que és que els diners ens agradi o no mouen el món, no? Sí, els diners mouen el món, sobretot en el que és el camp de la matèria, i els pensaments i les emocions mouen el món de cara a les actuacions de les persones, que no sempre estan mogudes pels diners, que aquesta és una part també important. I com es pot solucionar aquest conflicte? Home, això forma part més d'un cautxiner de 5 minutets, solventar-ho, a veure... Existiria la possibilitat de que s'arribés a un acord, perquè si aquesta explotació de riquesa és... A veure, es comprova, es determina que la basca té, es determina fins i tot que és sostenible, perquè també aquí ve l'altra, que continua amb la línia del patroli, no és gaire sostenible en el nostre planeta, però s'arribés a un acord de dir que es poden compartir els beneficis de les explotacions. Però clar, això és un pas que va més enllà, que és aquella línia que diuen de les negociacions d'acord. Anem a la recerca que tots dos guanyem, el guing-guing. I quan està un molt carregat de ressentiments, tornem, o de ganes, fins i tot d'àncies, de tornar a mostrar una certa prepotència, com un desig de... Ara és la meva oportunitat de demostrar que no tot va estar perdut. És el meu moment de la victòria, és molt difícil. Realment passaria per un diàleg, un reconeixement mútu, que fins i tot a vegades això significa recuperar moments de la història i ser capaç de reconèixer que s'ha actuat malament. I a partir d'aquí, doncs, voler compartir, voler compartir. I el tractament informatiu que s'ha donat aquesta notícia, com l'has vist? Anem a veure, és un tractament informatiu que, dintre del que cap, quan vam parlar tu i jo de quina notícia escollim i al final ens vam posar d'acord en aquesta, dintre del que cap, ha estat bastant ben coberta per això, perquè no fos de les més manipulades o que tenim sobre la taula, no? Ha estat bastant ben coberta perquè molts mitjans han recordat això de que hi ha una atenció creixent que s'envia amb aixecs de guerra per part de la Xina a la zona i que ja pot dir-ho, però jo no tinc exercicis, sí. Pels Estats Units es va comprometre de manera bilateral a que l'ajudaria en qualsevol acció bélica. Per tant, és molt incòmode perquè els Estats Units estarien confursats a intervenir. No, la notícia s'ha donat amb bastanta correcció. El que passa és que... Perdona, aquest és un detall important, no? Molt important. Que, si ho diuen les imatges que ens arriben, els últims dies aquestes manifestacions al país cinès, que estan tirant, com es diu això, pedres contra els establiments i les empreses japonèses, i si hi ha algun conflicte que va una mica més enllà, Estats Units s'hauria de posar a favor del Japó, no? Sí, sí, sí. És de la manera que es va acordar després de la Segona Guerra Mundial, per dret internacional, però això no significa que qualsevol negociació que hi estigui ficat als Estats Units no serà parcial, perquè hi és una part molt i molt implicada, per molt que vulgui dir el contrari. Bàsicament perquè està obligada, pot dir, a utilitzar la força si Japó és atacat o agredit. El que passa és que això sí, eh? Els mitjans de comunicació xinesos van començar incitant amb aquestes manifestacions anti-Nipones, que el ciutadà han sortit al carrer, en les poques possibilitats que tenen de manifestar lliurement alguna mena de pensament, i van incitar fins i tot a un ús agressiu de la seva força. Per tant, és normal, també, volíem dir-ho així, que quan surten els cinesos al carrer a manifestar-se, doncs també surten molt d'emocions amagades, no? Perquè hi ha moltes coses que no poden sortir al carrer, i els cinesos van manifestar-se. No, absolutament. És que no poden sortir per gairebé res que tingui a veure o amb termes de democràcia o de drets humans. Per tant, el govern també el que fa és obrir la veda, no? I sap que quan autorejar una manifestació hi haurà incident segur? Segur. I més en aquest tema, sí. Bé, doncs hem fet aquesta radografia amb una mica més de tranquil·litat, cosa que a mi t'agraeixo, Núria, que sobre aquesta notícia, perquè en un minut i mig, que és el que durant les peces i els informatius, tampoc no teníem temps per saber què és la realitat d'aquella notícia, com per exemple un altre, que és la segona que avui comentem, i que no té res a veure amb aquesta, i és una mica més propera, aquesta notícia, la recerca de la Fundació Pasqual Maragall en un estudi de detecció precos sobre l'Alzheimer que estan realitzant, no sé si s'han realitzat, amb 400 voluntaris. Sí, és que aquesta és la positiva, per veure que no totes són negatives, encara que els mitjans de comunicació, com deien abans, em fan un predomini de les negatives, no perquè no existeixin, però primer em fan un predomini perquè ells consideren, i el Xaro ho confirma, que tenen més audiència, que hi ha un seguiment, i que la gent oblida alguns dels seus propis problemes sentint tant i tant i tant els problemes dels altres. Però és que les bones notícies que passen, com tantes d'altres, se n'havia d'escollir alguna, i vam pensar en aquesta, tu i jo, Jordi, perquè era pensar que era l'estudi més important que fan el món pioner, amb una població d'entre 33 i 63 anys que no té la malaltia que és sana, però que sí que té perents en aquesta malaltia de cara a cercar els factors que la causen, i d'aquesta manera, abans que es manifestin els símptomes, trobar el tractament que guareixi la malaltia, o bé que retraci l'aparició dels símptomes, on pugui canviar el curs, millorar els resultats, no? I doncs és una iniciativa que es dua termes des del nostre propi país, que és veritat que demana el voluntariat, com un acte també de generositat, i que ens ve a dir que, a vegades, les situacions més difícils, personals i vinculades al tema de la salut, que són molt difícils, doncs poden acabar-se convertint en un motor, perquè ens surti en coses positives per a la pròpia vida i per a la vida dels altres. Perquè l'Alzheimer és una malaltia que, tant per la persona que la pateix com per al seu cuidador o cuidadora, doncs fa estraïts, fa estraïts. Realment és molt esgotadora i devastadora, però bé que en aquesta línia de marc de fons de que sabem que hi ha aquest dolor, doncs, cada vegada s'està profundint més, anar més enllà i es calcula que segurament en 5 o 10 anys comencen a haver-hi ja uns tractaments que canviaran moltíssim la situació, la qualitat de vida, tant per les persones que ho pateixen com per els seus cuidadors més directes. Que ja sé que a vegades 15 o 10 anys per qui ho pateix diuen, diuen gràcies, però vull dir que seran tractaments molt més definitius. Però, a més a més, amb l'Elicient de saber que cada any surten millores, en aquest camp, cada any. La veritat és que és una notícia molt intensa en aquesta i, com dius tu, un exemple com una cosa a priori i que ho és. No ens enganyem negativa, també es pot tornar amb positiva, ajudant, en aquest cas, aquest estudi, amb més de 400 voluntaris, que fins al moment és l'estudi més important d'aquestes característiques que s'ha fet mai sobre la malaltia de l'Alzheimer i gràcies a la Fundació Pasqual Maragall. Exacte, sí senyor. Molt bé. Doncs Núria, no sé si vols afegir alguna cosa més. Mira, a mi m'agradaria afegir que, a pesar de que estiguem són mesos, a una bombardeig de notícies negatives, que jo recomano no desconnectar del tot, però desconnectar de moltes d'elles i posar-les en qüestió, sempre preguntar, a qui interessa que es doni així la notícia? Aquí està interessant, aquí està beneficiant. Això d'entrada i després, i després, que triguem trobar bones notícies, també en el nostre entorn, no només les que ens puguin donar als mitjans, sinó en el nostre entorn més immediat, als més propers de la família, en els nostres veïns, en el nostre barri, en les associacions o entitats en les quals estiguem participant, que ho intentem trobar aquestes bones notícies i recordar una frase del Victor Frank, que va ser supervivent d'un camp d'extermini nazi i que a mi m'inspira moltes vegades, i jo la comparteixo, us faran que pugui també inspirar molts dels ullens, que diu que quan no es troben les nostres mans, la possibilitat de canviar una situació que ens produeix dolor, sempre podem triar l'actitud amb la qual afrontem aquest dolor. I aquest sí que és un punt clau i un punt clau que es treballa amb el coaching, és a dir, triar l'actitud. Això era jo que et deia, no? És molt més poderós en el camp de les accions i decisions de la persona, és el més poderós, més que els diners que evidentment ve juguen al món. Fantàstic, aquestes són algunes de les... unes pinzallades del que ens espera durant aquesta temporada, cada dimarts, aquesta hora, amb la Núria Oriol, que ella és coaching, amb la qual anirem comentant aquestes notícies de l'actualitat que ens protegem per tot arreu. Si esteu interessats també en els seus serveis, perquè també tens una consulta on estàs amb gent i els ajudes a aconseguir els seus objectius i tot plegat, només cal que ens envieu un mail a la penya del Morro a robajomail.com, la penya del Morro a robajomail.com, i us posarem en contacte. Núria, no tenim més temps avui que hem de parlar amb el casal de Joves de Sant Just, amb el Sergi Arrada, que ens explica des del casal de Joves, i res, la setmana que ve més notícies de l'actualitat des d'aquest punt de vista més tranquil i més optimista. D'acord, doncs fem-ho així. Que vagi molt bé, gràcies, Núria, bona tarda. Que vagi molt bé, bona tarda. Gràcies, Núria, gràcies, Núria, gràcies, Núria. Gràcies, Núria, gràcies. Gràcies, Núria, gràcies. Gràcies, Núria, gràcies. Gràcies, Núria. Gràcies, Núria, gràcies. Gràcies, Núria. Gràcies, Núria. Gràcies, Núria. Gràcies, Núria, gràcies, Núria, gràcies. Gràcies, Núria, gràcies, Núria. Gràcies, Núria, gràcies, Núria, gràcies. Gràcies, Núria, gràcies, Núria, gràcies. Gràcies, Núria, gràcies, Núria, gràcies. Gràcies, Núria, gràcies, Núria, gràcies, Núria, gràcies. Gràcies, Núria, gràcies, Núria, gràcies. Gràcies, Núria, gràcies, Núria, gràcies, Núria, gràcies. Gràcies, Núria, gràcies, Núria, gràcies. Gràcies, Núria, gràcies, Núria, gràcies. Gràcies, Núria, gràcies, Núria, gràcies, Núria, gràcies. Gràcies, Núria, gràcies, Núria, gràcies. Gràcies, Núria, gràcies, Núria, gràcies, Núria, gràcies. Gràcies, Núria, gràcies, Núria, gràcies, Núria, gràcies. Gràcies, Núria, gràcies, Núria, gràcies, Núria, gràcies. Gràcies, Núria, gràcies, Núria, gràcies, Núria, gràcies. Gràcies, Núria, gràcies, Núria, gràcies. Gràcies, Núria, gràcies, Núria, gràcies. Gràcies, Núria, gràcies, Núria, gràcies, Núria, gràcies. Gràcies, Núria, gràcies, Núria, gràcies. Gràcies, Núria, gràcies, Núria, gràcies. Gràcies, Núria, gràcies, Núria, gràcies, Núria, gràcies. Gràcies, Núria, gràcies, Núria, gràcies. Gràcies, Núria, gràcies, Núria, gràcies. Gràcies, Núria, gràcies, Núria, gràcies, Núria, gràcies. de l'altre. El PSC Esquerra iniciativa, que continuen demanant la compareixença del president Artur Mas, per explicar les condicions polítiques a les que el govern central s'unmetrà, el català a canvi dels diners, han coincidit també en celebrar que Mascolell Diguiara, que la culpa d'aquesta situació és la crisi del totxo i del Partit Popular, i li recorden que totes les retallades i les polítiques d'austeritat les aprova, precisament, al Partit Popular, en convergència i unió. A 48 hores de la reunió, que han de mantenir a Madrid els presidents Mas i Rajoy, i després de la multitudinària manifestació de l'11 de setembre, el rei Joan Carles, a més, una carta a través del web de la Casa Reial, on implicitament es posiciona sobre les demandes que arriben des de Catalunya. Diu el rei que, en plena crisi econòmica, el pitjor que poden fer és dividir forces, encoratjar dissensions per seguir qui mereix o aprofundiferides. Des del govern català, el seu portaveu francès Combs ha dit que la ja, en realitat, no se sent al·ludida i que, tradicionalment, el que es fa des de Catalunya és aportar solucions i no plantejar qui mereix. Nosaltres podem plantejar, i de fet fa molt temps, que des de Catalunya es planteja en un conjunt de propostes, de fet Catalunya està aportant continuament solucions, que no són, en qualsevol cas, qui mereix. El Partit Popular considera que el visatge molt encertat, ja que, diuen, reflecteix el que sent la majoria del poble espanyol. Des del Parlament català, tots els grups estan reaccionant aquesta tarda al missatge del rei, Albert Garcia, bona tarda. Bona tarda, la portaveu d'initiative Dolors Camatz ha afirmat que el rei s'ha situat fora del lloc i fora de la Constitució, que no li atorga un paper polític. Per aquest motiu, preguntaran el govern central si estava assabentat a la carta. La portaveu d'Escarra n'éssimou ha anat amb més enllà i ha comparat el rei amb un personatge de dibuixos animats especialment maldestre. El rei Juan Carlos, un cop més, ha disparat a Tort i a Dret i a Randa Nou, al Tret. M'atreviria a dir-li Juan Carlos No de Lluna, nomenatge aquell senyor, el Pierre No de Lluna, que va fer les delícies dels que ara estem al voltant de la quarantena en dibuixos animats. Recordeu, los locos, éssos de los cacharros, y aquellas cosas. Juan Carlos No de Lluna. Per contra, el portaveu ajunt del PP Santir Rodríguez ha dit que el monarca ha fet una defensa del model democràtic i de l'Estat de Dret que es posa en entredit amb la manifestació de l'11 de setembre i el posicionament d'Artur Mas. Des del PSC, Xavier Sabete, sabater, ha reivindicat un nou mar de relacions entre Catalunya i Espanya basat en el federalisme davant els que vol emportar el país a un carreró sense sortida. El president del grup municipal socialista a l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí, ha assegurat en declaracions a la xarxa que no està preocupat pels acords que puguin tengar convergència i unió i unitat per Barcelona a les negociacions sobre el full de ruta de la ciutat. No sé què ha de fer pensar el senyor portavella, ens hagi d'incomodar nosaltres. Vaja, no sé què hagi canviat molt. Hem pogut no només governar, sinó el mandat anterior va ser, diguem-ne, ens sembla que anirem al soci preferent del govern. Ell no va voler entrar al govern i es va quedar en una posició més externa. I, per tant, a mi em dona la sensació que és perfectament factible. L'abstenció dels socialistes s'ha deixat amb mans d'esquerra republicana a la provació del pla d'actuació municipal. Segons acabem de saber, és una notícia que s'acaba de produir el partit comunista d'Espanya, Santiago Carrillo, a mort avui a Madrid. Tenia 97 anys. Bona tarda, us parla David Amadoral. Barça s'entrena de cara al partit de demà contra l'Espàrtac de Moscou a la Champions. El tècnic barcelonista, Tito Vilanova, té els dubtes de Jordi Álvam Grip i Alexis, que va patir fa uns dies una petita lesió muscular. Vilanova, d'altre banda, va tenir una pressió afegida pel fet que el Barça hagi arribat a les semifinals de les últimes 5 champions. Sí, he arribat quatre vegades. Vull dir que intentarem arribar i a la quinta estan aquí, és en el club, però no me suposa cap pressió. Ni això, ni altres, ja ho vaig comentar, ni altres, però jo me la poso jo mateix, no de fora. Per ser el rei al Madrid s'estrena avui a la Champions, els blancs reben el Manchester City i l'Obernaveu ha partit de tres quarts de no del vespre. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. Des d'ara i fins les 9 del vespre, el cas de les joves acollona una nova campanya de donació de sang, del banc, de sang i teixit. Les donacions continuen sent necessàries, perquè els hospitals en necessiten de manera periódica. Les donacions al nostre municipi han crescut en els últims anys i s'han posat en contacte amb les campanyes que estan fent a les escoles i universitats. Des del banc de sang i teixit demanen que ningú s'ho descarti i que, en cas de dubte, assisteixi els punts de donació de sang per preguntar si és possible donar-me. D'altra banda, recorden que no, que l'estan de jub. I que es pot fer vida normal abans de donar sang. Fins les 9 del vespre, el banc de sang i teixit demanen que ningú s'ha de donar sang. Aquesta és l'altra part de la campanya de sang. És bastant el nou programa de política de la red de desvern, el rent de peus, i va fer un entrevista amb Montse Morinero de sang just per la independència i Jove Marfany, membre del secretariat permanent de l'Assemblea Nacional Catalana. Des de la campanya de sang, El primer dijous de catàmetres es dura a terme una conferència amb un personatge rellevant de la vida política catalana. El primer dijous d'octubre, a partir de les 8 de la tarda, l'alcalde David i el president de l'Associació de municipis per la independència, Josep Maria Vila de Badal, serà el protagonista del primer diàleg a la sala del cinquantenari de la Teneu. I acabem aquest vulletí parlant de Sant Josep Solidari, que encara ha una nova etapa en què disposarà, a partir del gener, d'un nou local a l'edifici de les escoles. Sant Josep Solidari vol obrir la porta a noves formes de voluntariat i facilitar informació a totes aquelles persones que vulguin dedicar el seu temps de lliure a vehicular el seu sentiment solidari. D'altra banda, la rebaixa de les aportacions econòmiques de la Generalitat pot posar en perill projectes que ja estan en marxa. L'existència de Sant Josep Solidari però no està en perill, perquè es basa en el treball voluntari. I això és tot de moment més informació a partir de la seta, els senyors notícies d'Edícia Véspera. I try not to dream of the impossible schemes to swim around, want to drown me and sink. And I don't know how to slow it down. All my mind is racing from chasing paths. Si és ideal de la tarda, benvinguts en aquesta segona hora de l'Apenya del Morro. Moltes gràcies, gràcies per ser aquí. Hem començat amb el tema de Nora Jones, fantàstica. Veu chasing pirates. I don't know how to slow it down. En aquesta segona hora, fins la seta Véspera, ens acompanyarem parlant de diferents qüestions, algunes de Sant Josep, d'altres no et donen. Per exemple, parlarem de l'esplai ara mateix amb el Carlos Garcia i alguns altres membres de l'esplai, que ens explicaran com preparen aquest nou curs que està a punt de començar. Les inscripcions per l'esplai em sembla que són la setmana que ve en aquesta entitat de lliure juvenil de Sant Josep Vésper. I també parlarem amb el Ray Batlla, el cap de la colla dels cargolins desplugues castellers, del poble avai on, per cert, hi ha molts senjors que són castellers desplugues perquè a senjors no hi ha colla castellera. I ens explicarà com encara l'actuació prevista per aquest cap de setmana diumenge a la festa major desplugues, on intentaran fer un rècord, que és el 4 de 8, mai assolit per aquesta colla castellera. Però abans de tot això, parlem de tabac. I és que tenim amb nosaltres una de les psicòlogues del servei de drogodependències de la mancomunitat fonsanta, la Pilar Ripoll. Pilar, bona tarda.Hola, bona tarda. Bona tarda, amb mi, l'altre programa. Ja sabeu que, de tant en tant, anem parlant amb gent de la mancomunitat fonsanta, que és aquest servei de drogodependències, un extracte de tot tipus d'addiccions. I, a més a més, que també donen servei a quatre ajuntaments, el vaig obregar entre ells el de Sant Just Desvern. I avui volem parlar, perquè jo m'ho preguntava l'altre dia, al dut d'aquest tema de la crisi que ha pujat els preus, amb l'IBA i tot, en tant per cent. L'augment del preu del tabac, ha fet que hi hagi més gent que vulgui deixar de fumar. Això ho heu experimentat el cast fonsanta? Bé, de nivell de tractament, la veritat és que l'increment del preu, si que fa plantejar a la gent una mica el fet... Ostres, m'ho podria... m'està pujant ja molt el pressupost, no? I sí que és veritat que no majoritàriament la gent ve per això. Jo penso que sí que deu reduir la gent que no té una edicció, sinó que fuma, tal, però que no té una edicció ja adquirida. I això pot ser que sí. Però, evidentment, que segur que hi ha gent que ho deixa, segurament és llei que s'està plantejant, ja, de fa. Ja que parlem d'això del tabac, jo tinc la sensació que cada vegada hi ha menys gent que fuma. Pot ser això comparat amb els 90 i amb el 2012, per exemple? Sí, evidentment. Cada vegada hi ha més consciència del que el tabac implica, i llavors, per tant, la gent pren la decisió. O sigui, que sí que és veritat. Per contra, a vegades, es veu més gent fumar pel carrer, però en canals centres, cada vegada no es pot fumar, dintre dels recintes, i llavors dona la sensació que hi veus més gent fumar perquè pel carrer pot ser que hi fumi més gent. Però, veritablement, sí que està reduint el fet de deixar de fumar. I si alguna persona vol deixar de fumar, vosaltres teniu uns tractaments, donar un servei per fer-ho. En què consisteix aquest servei? Sí, mira, si una persona vol deixar de fumar en l'ambulatori d'aquí de Sant Just, a l'àrea bàsica, té professionals que segur que el poden ajudar. O sigui, perquè el tema del tabac, com a droga, nosaltres, en el centre d'addiccions, també ho fem. Però també ho desapiec en els ambulatoris i en professionals que també ho fan. O sigui, que això també és important tenir un compte. Qui Sant Just és un dels municipis que es va fer una campanya... Sí, és veritat. És molt gran i molt maca.Sant Just encara fumes. Exacte.Sant Just encara fumes. I, per tant, penseu que és un municipi que això s'ha treballat moltíssim i des de l'ambulatori, per tant. Els professionals de la salut us cuiden, us cuiden. No, és que ara que he comentat això, estava buscant per aquí el discotec de Ràdio d'Esvern. Em sembla que hi havia, em recordo, haver vist com una mena de CD, amb una cançó, fins i tot. Sí, sí, sí.Sant Just encara fumes. Sí, sí, sí.Incredible. Va ser una campanya de tot arreu, de totes edats, i va ser, s'ho van muntar molt bé, molt bé, molt bé. La veritat és que va ser... Doncs el que veia és, a nivell de centre de tractament, doncs això, nosaltres allà, el que fem, és a nivell d'ajudar la gent, a deixar de fumar amb grup. O sigui, que la persona venen i llavors iniciem un grup, on a les primeres sessions se li diu a la gent recomanacions i quines estratègies per estar sense fumar, i després, doncs, bueno, arribar al dia, que es diu el dia D, i aquell dia, doncs, ens despedim de la cigarreta. I tenen èxit? És a dir, hi ha un percentatge elevat de les persones que fan el consum? Amb el tema del tabac, diríem que costa bastant, eh? Però el tema de l'èxit o no èxit, a vegades, quan la gent deixa de venir, nosaltres, clar, fem tractament, el tema de la investigació és que està una mica... No pots fer un seguiment moltes vegades, però a vegades sí que saps que hi ha persones que han deixat de fumar. A mi, en aquell moment, van deixar de venir, i al cap d'un temps, elles han deixat de fumar, m'han tornat a venir i han deixat de fumar. Per tant, sí, hi ha un tant per cent, hi ha un tant per cent, però es va fer un estudi, una mica de seguiment en respecte al tant per cent, i veritablement la gent que acabava el grup, perquè, clar, hi ha gent que a la tercera sessió... Perquè un té unes expectatives, bueno, nirellà, i què en faran, no? Hi havia que en facin algú per si, i clar, no, no, no. D'aquest tema s'ha anat parlant molt, s'han fet molts articles, molts revistes, sempre surten estudis, sobre la gent que vol molts llibres, d'autorajuda... Sí, sí, i tant, i tant. I també les pastilles, els parches, oi? Sí, sí. O sigui, hi ha un camp explorat, enorme, i s'ha anat parlant moltíssim. Però tinc la sensació que, al final, resumeixem que, si un vol, deixa fumar i ja està, no? Evidentment, sí. El que passa és cert que el tabac és una droga molt addictiva, no? I, per tant, tu has establert una relació amb això, que sembla que hi ha gent que és com una pèrdua, no? La vivència és d'una pèrdua, no? I, llavors, s'ha de veure que cada persona és un món, no hi ha... encara que fem un tractament grupal i tal, amb cada persona és cada persona, vull dir, que això és molt important. I hi ha tota una sèrie de recursos que són ajudes, com per exemple els parches, com pot ser les pastilles... Però això sol no deixa que tu deixes de fumar. Hi ha una decisió que, al final, l'has de prendre tu. Has de prendre viure sense la cigarreta. No, no, es queda clar. En fi, Pilar, moltes gràcies per venir, t'agraeixo. Gràcies a vosaltres. Per cert, dona molt records a tota la gent de la Comunitat Fonsanta, que a nosaltres de l'Apenyà del Morro i de Ràdio es venia molt de carinyo, i molt d'estima per les col·laboracions que... De fet, tu és la primera vegada, és la primera vegada que vens, i ens coneixem. Espero que no sigui l'última. Molt bé. I redona records a l'Anna i a tota la gent d'ahir. Molt bé, d'acord. Doncs repartim-ho. Volia apuntar que, si algú vol informació sobre, per exemple, perquè també es tracten altres addiccions allà... Exacte. El telèfon no del cas Fonsanta és el 9-3-373-4152. És un centre de tractament de tot tipus d'addiccions, que pot venir la persona que les pateixi i algun familiar, que la persona no vol venir, però el familiar està patint per aquesta situació. I el tema del telèfon, recordeu, a la vostra àrea bàsica, segur que també us poden atendre i també en el cas Fonsanta. Molt bé, doncs Pilar Ripoll, psicòloga del servei de drogues dependències de la Món Comitat Fonsanta. Gràcies per venir i que vagi bé. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Hola, soc el Manel Lucas, i vull saludar la penya del Morro de Ràdio d'Esvern, que crec que en aquesta època que vivim, tenim Morro, és més important que mai. Gràcies, Manel, 6 i 20 de la tarda. Continuem en directe a Ràdio d'Esvern. Ens ocupem ara dels castellers desplugues, perquè aquest cap de setmana tenen un repte que és aconseguir per primera vegada la història el 4 d'avui. I per parlar de tot plegat, tenim el cap de la colla dels Cargolins, el Ray Batlle, el telèfon Ray. Bona tarda. Hola, bona tarda. Ràdio, com esteu encara en aquests últims assajos, aquests últims dies per aconseguir aquest 4 d'avui? Un castell que no ho heu fet mai i que t'he entès, que és un d'aquests anomenats gamma-extra, gamma-alta. No, gamma-extra no seria gamma-alta, sí, però de gamma-extra no. Quins són els... És que jo ja t'ho dic. Mira, gamma-extra serien, a partir de nou, els nous que es diuen una mica més complicats, els castells de nou i de deu són gamma-extra, però nosaltres anem a fer un 4 d'avui, que no està aconseguit gamma-extra, tot i que és un castell força important. Però com si ho fos, no? Per nosaltres és quasi un gamma-extra, sí. Nosaltres som 18 anys d'història, no ens l'hem plantejat mai. I res, ara estem encara en aquesta festa major, últimes setmanes d'assajos, amb moltes ganes, amb molta il·lusió de poder-ho portar a plaça, diu menjar que bé. Escolta, i com... per què creus que ara ha sorgit, doncs, poder fer-hi la possibilitat del 4 d'avui amb tants anys d'història? I què és el que ha de fer, els cargolins? Doncs, bueno, és una mica una cosa de feina... de fer-me feina anys i d'any, i, bueno, una colla castellera, els objectius s'assoleixen, principalment, si tens un volum de gent important. I, bueno, la feina de... de fer-me re en re en re any, aquest... una picant pedra cada any, i aconseguir que deva la denàmica de més gent, i tècnicament, anem millorant... I res, hem sigut possible que aquest any ens ho puc em plantejar. Tu, t'imaginaves, per exemple, fa 5 anys, poder estar a les portes d'aquest cap de setmana històric, per a vosaltres? Home, imagina't, sempre t'ho imagines. Tota la vida que fa que formo per la colla, doncs sempre he tingut aquesta il·lusió. És una cosa per la que anem treballant sempre, el que passa que, de vegades, ho veus molt lluny, però sempre hi és aquesta il·lusió, d'algun dia poder-ho aconseguir. El que passa, clar, una cosa és una il·lusió, i una altra cosa, ja, és quan estàs a tocar, amb una setmana de tocar, amb els assajos a aquesta setmana, per per encadar la recta final. I aquests últims assajos, com han anat? Bé, Divendres, vam fer molt bon assajos, vam col·locar dosos en el 4 de 8, que és una prova molt bona, ens va donar molta confiança, i ja fa dies, des d'abans de l'estiu, que estem fent el 4 de 7 net assajos, que són les proves que són lo normal abans d'encarar un castig com aquest. Divendres, l'asset va anar bé perquè hi havia fideu a després? Sí. La veritat és que, per poder fer un assaig de 4 a 8, no necessitem molta gent, i amb una colla de castellers, a més a la nostra, ens costa rossagar la gent, i, aleshores, per poder portar gent... Doncs, per exemple, a Divendres passat, vam fer una fideua que convidàvem a tothom a una fideua després d'assat, i això va fer que vingués un grup de gent important, i ens permetés fer les proves de pinya que necessitàvem. Home, jo deig de confessar que jo vaig anar al Divendres a l'assat, i em vaig quedar després a la fideua, cosa que us agraeixo, em veu tractar molt bé, i la veritat és que va ser una experiència, i vaig també... Em va sorprendre molt els assajos d'una colla castellera, en aquest cas, els cargolins, com és la vostra, perquè vaig tenir la sensació, ara ens ho diràs, que assajava com el castell per parts, no? Bé, bueno, sí. Sencer el castell mai es fa a assajos, no es fa mai al castell, un castell límit mai el fa a assajos, assajes la pinya, la part de baix, o també la part de dalt. Normalment et deixes un pis sempre per fer, de la cuixa de benxaneta, o la pinya, que són els castells nets. I això et permet anar treballant totes les bandes del castell, totes les portes del castell, i per poder, encara amb confiança i amb seguretat, el castell que tires a plaça. Quanta gent sou els cargolins? Els cargolins estem fluctuant, estem parlant sempre d'entre 120 i 150 persones. Pensar que per un 4 de 8 es necessiten, com a mínim, per tenir una mica de garanties de moure 120 persones, a part de la canalla. Aleshores, moure tot aquest volum de gent, doncs és difícil, és molta feina, i, com tu deies, una fi de guada tant en tant, ajuda aquesta setmana, per exemple, a tenir 3 assajos. Avui tenim un assaig, i primer que tenim un assaig especial, en el qual a tothom que ha vingut, no convidarem a el serveixet, perquè el C-dimecres creiem que... Ahir no convidarem a Fideuà, perdó, però sí que convidarem un assaig a l'acaba de l'assaig. El dimecres i el divendres que tenim l'últim assaig, que el fem obert, el Robert Brilles, ja en prena festa més jo. Si algú vol venir a l'assaig d'avui o demà, per exemple, què és el que ha de fer? Presentar-se a la Nau, al Carreng i al Guimarà, a les flugues, i presentar-se amb un soroll de la cara, i serà molt ben acollit i molt ben tractat. I per un altre, seria un ple que qualsevol persona que ens estigui discultant es pugui agostar, pugui conèixer la colla castellera, i només afegir que la colla castellera dels flugues actualment està formada per molts refenis, vull dir, que es trobarà com a casa. T'anava a dir que d'un i dos el Sant Justens caia, no? Sí, el Sant Justens va ser molt important, fa uns anys, l'entrada d'un grup de gent de Sant Just, que va rebeixar una mica la colla, i en aquest sentit, doncs estem molt agraïts, m'agrada tot, no tenen intenció de fer una colla castellera, sent just? No, perquè és molt complicat, és molt de feina, és molt difícil de rossagar gent, moure gent, i la veritat és que es troba molt a gust a la nostra colla, i no crec que s'ho plantegin en un temps proper, vaja. Tu com a cap de colla, perquè estem parlant amb el Raiballa, el cap de colla dels cargolins dels flugues, i quina és la tasca més difícil i més complicada que tens? La mica la tasca és tenir content a tota la gent, perquè estem parlant d'un volum de gent molt gran, de tot tipus d'edat, des de nens petits, de gent gran, amb diferents cultures, de diferents nivells econòmics, i amb diferents... són tot tipus de persones diferents, i has d'intentar que tothom senti a gust, que a tothom es senti important, que a tothom tingui una feina important a la colla, i a tothom t'hi ha valorat, i aquesta és una mica la feina més complicada a nivell de colla. Quant ens portes com a cap de colla, dels cargolins? Com és el meu segon any. I t'imaginaves, perquè, clar, fa molt poquet, no? T'imaginaves que seria així, la tasca del cap de colla? Bueno, és difícil de respondre. Jo tinc la colla des dels seus inicis, però la conec bastant bé. Sabia molt bé el que significava, el que passa que sempre sobrepassa una mica, no? Perquè són moltes coses, sobretot, molta responsabilitat i molta pressió, i significa estar pensant dia i nit amb els castells, encara que cada vegada és la feina, i el temps no t'ho permeti, però ja s'edica moltes hores, i, bueno, és una mica això. I en què penses, quan estàs al assaig? Per què et passa pel cap, sobre el fet que es talli, sobre els cargolins? Sempre hi ha cosetes al nivell tècnic, o potser canviar coses que has fet malament, o coses que penses que es poden millorar, o simplement, de vegades, hi ha gent que té un mal dia i s'ha enfadat, o gent que li passa un gol pel cap, o que té problemes, i has d'intentar ajudar tothom, i estar una mica per tothom. I també temes de la colla en general, de si s'ha d'organitzar una fi de guà, o s'ha d'organitzar una altra campanya de qualsevol tipus, doncs sempre tens alguna coseta al cap, per anar-li donant voltes, i no et deixa pensar en una altra cosa massa. Ja ho veig, ja ho veig. El que passa és que tu no cobres un sou, com a catacolla? No. Allà, els castellers, el maco, és que tots ho fem perquè ens agrada, el tristament, i és una cosa que ens omple, i que llisportem, i jo sempre dic que si hem de posar un sou, hauria de ser un sou molt alt, perquè per compensar tots els maldecaps que tenim, amb un sou petit ningú ho faria, aleshores, la millor manera és que no hi hagi sou, i així ho fem tots per voluntat. I d'aquests dos anys que portes com a cap de colla, quin és el millor moment, el millor record? Home, jo espero que el millor moment pugui ser aquest diumenge que ve. Jo treballo per aquest diumenge, perquè sigui el millor moment, però, si no, em quedo amb milions de records, amb milions de sentiments de la gent, de veure la alegria de la gent, de conèixer molt bé a un gran volum de persones, i de tot el que et transmeten, de veure com la gent subpassa molt bé la colla, com disfrutar, i això és el que t'omple. Per cert, que ja anem acabant. Demà, a la tarda, entrevistarem a la Pilar Díez, que és l'alcaldessa de les pluges, aquí, al programa, en un nou espai que farem parlant de les pluges, i se'n faliu, però, esclar, estem a ràdio d'Esvern, això s'enjust, no? I demà entrevistem a la Pilar Díez. Què tal l'Ajuntament amb els cargolins? Bueno, és una lluita constant. Ells diuen que ens donen tot el que poden, altres sempre demanem una mica més, i res, suposo, com totes les entitats, estem lluitant i apretant amb ells, perquè per aconseguir una mica més. Què us agradaria que us donguessin? Home, ara mateix tenim un greu problema de cara a l'any que ve, perquè ens quedarem sense local d'estat, ells ens estan fent un polisportiu molt maco per fer gimnàs, per fer futbol, i per fer bol, i moltes esports, però que no és gens adequats per fer castells, i ens volen col·locar allà, i la veritat és que seria un gran error que ens col·loquessin allà, per sejar, perquè no és un lloc adequat per fer castells, ja ho hem de treballar, perquè poden aconseguir algun altre lloc local d'estat per la temporada que ve. I per què no és un bon lloc, un pavelló d'esports? Perquè nosaltres necessitem... estem amb canalla, estem amb molta gent, i un pavelló no es juga futbol, no és un lloc adequat, nosaltres necessitem tenir estructures fixes, un terra tan oant que utilitzem, utilitzem una xarxa també per fer els assajos, i allà on ens volen col·locar, tot això no serà possible. I si no arribem a un acord, doncs ens suposarà un pas enrere, de cada nosaltres. Per això volem fer el 4 de vuit per tenir una mica més de pes, per poder pretar a l'Ajuntament de cada l'any que ve. Home, demà que parlem amb ella li podem comentar aquest fet, perquè ja que ens ho has dit, a veure... A veure què diuen i si us ho han repensat, no? No, jo et dic jo, que em segur que no s'ho han repensat, segur que et dirà que ens han preparat un polisportiu la Mar de Maco molt adequat per totes les activitats, que hem repensat amb un polisportiu per fer castells, si no, ja et dic només per fer-hi esports. No, està clar. En fi, doncs, moltes gràcies al rei Vatlla, el cap de la colla dels Cargolins desplugues, amb qui estem conversant. I també li donem tot el nostre suport i també a tots els Cargolins, i que els castellers siguin de Sant Just o desplugues, és igual, perquè és la colla que tenim més a l'abora. I també li tenim molt de carinyo per la quantitat de Sant Just, que hi ha allà treballant, per aquest 4 de 8 que tan de bo s'aconsegueixi aquest diumenge, em sembla que és el migdia. Aquest diumenge em sembla que és el migdia davant de la plaça de la vida de l'Ajuntament desplugues. Sí, correcte, aquest diumenge a les 12 de l'Ajuntament. Molt bé, doncs allà hi serem, molta sort, i que vagin bé aquests últims sejos per aconseguir aquest 4 de 8, un castell de gamma alta. El primer de la història seria si s'aconseguís pels Cargolins. Tardà, moltes gràcies. 6 i 33 de la tarda continuem en directe a Radio Esvern. Aquí el xet posen i que vagi pel pau el 4 de 8. És veritat, tota la raó del món. En fi, fem una pausa musical, i d'aquí uns moments parlem amb el Carlos García i altres integrants de l'esplai ara mateix, de Sant Just, d'Esvern, perquè ens expliquin com encara aquest nou curs, que ja començarà a inscripció, onits xerrades, a partir de la setmana que ve. Fins ara mateix, aquí, a l'Apenya del Marro. 4 i 33 de la tarda continuem en directe a Radio Esvern. I don't know what's wrong, but come on in and make yourself at home. Cause the party's still going on. Well, her mama's got a stain at her base in a corner. She's holding down the groove. Everybody's doing a second line, dancing all around the room. Her papa's in the kitchen, I wonder what he's fixing. The show is smelling good. He's throwing everything he's got into the pot. I don't know what's wrong, but come on in and make yourself at home. Cause the party's still going on. We're gonna rock until the break of dawn. You won't give a dancer home a phone. Cause we'll be going strong. Well, come on in and make yourself at home. Cause the party's still going on. Oh! J'adore. I love you. L'aş刻. No sé wanderer. I how the wind may blow, I'll just come on down to Camp Strea and let your toes go. I have a party still going on, we're gonna rock it till the break of dawn. You won't get us on the telephone, cause we'll be going strong. Come on in and make yourself at home, because the party's still going on. I have a party still going on, we're gonna rock it till the break of dawn. You won't get us on the telephone, cause we'll be going strong. Aquest tema que ens aproxima a la 6 i 40 de la tarda, continuem en directe a la penya del Morro de Radio Desvern, el nou 8.0 de l'AFM. Ja sabeu que també ens podeu seguir per internet a radiodesvern.com. Márcia vol de party still going on, és a dir, la festa continua. La feia del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Radio Desvern. I en aquesta recta final del programa, avui tenim uns convidats molt especials, perquè han tallat una reunió que teníem per estar amb nosaltres, cosa que els agraeixo moltíssim, són el Carlos Garcia, la Claudia Marverà, i l'Imanol López, que tenim aquí el locutari del Morro de Radio. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, benvinguts. A veure, vosaltres sou integrants, sou de la cúpula, podríem dir, de l'esplay ara mateix. Quins formalismes, tu. No m'han dit que som especials. Això ho diu un blau, eh. Bé, no comencem, perquè si comencem pels blaus i grocs, em sembla que aquesta festa major va quedar clar qui va guanyar, no? No m'estiris de la llengua, Jordi. Tinc un blanc, d'aquesta gos, tinc un blanc, jo. No recordo res. Jo tinc un blau. Ja parlarem d'aquí una estona. Abans m'agradaria parlar de l'esplay i d'aquest nou curs que ja està a punt de començar. Com ho teniu? Hi ha inscripcions i tot plegat, Carlos i Manol. Jo els deixo parlar dels dos, que són més entesos que jo. Jo m'he de jubilar, aviat. Doncs de moment la setmana que ve, el dia 24 i 25, es poden inscriure els nens que estaven l'any passat, que els hi donem així com prioritat. En pla, ja que estàveu, us podeu continuar quedant. Sé que us vull quedar. El dia 27-28, que és dijous divendres, hi ha els nous fitxatges d'aquest any de 5 a 9 de la tarda. Sí, és que entren, perquè té molta demanda. Tenim una llista esperada de... Són acompanyes a la pla Sala Pau. 600 persones. Ja no tinc tignats de l'esplay. Evident. L'esplay és una de les entitats juvenils i de lleure, que ja són just, que és el que ho faràs, que és el que feu. Per exemple, imagineu-vos que és la primera vegada que ara mateix ens està escoltant algú que té una idea del que feu a l'esplay. Què feu? Són millors que el cau. Sortim d'aquí. M'afirmació una mica bèstia, però és una mica difícil d'explicar. L'esplay, molts cops, aquestes coses s'han de viure. Intentem transmetre coses als nens, als joves, inclús, perquè m'hi ha de grandets, ja. I els monitors. I els monitors, també, depèn de moltes coses, encara de la vida. De quina edat, a quina edat, estan la gent del cau? A les 6, fins a... Escolta, és una error, una mica... Sí, he fet un error, no? He fet una mago, aquí. No he notat les intencions. No es pot, ni vosaltres, ni la gent del cau, també. Són impossibles. A veure, l'edat, sí, de la gent de l'esplay. Va del 6 fins al 7, del 17. Sí, de la nit ja... A partir del 5 també. A partir del 5, si aquell any fan 6, fins als 17. Fem concessions. I quanta gent hi havia l'any passat a l'esplay? És difícil de quantificar. Però què és difícil de quantificar? Perquè de vegades en sortien nens a sota les pedres. Llavors sabem que n'hi hagin sorpreses. Estàvem parlant sobre uns 70, més o menys, aproximadament de nanos. Un idò, no? Hem crescut en qüestió de pocs anys, hem augmentat. I com ho s'organitzeu a l'esplay, a veure? A veure... O sigui, a l'esplay tenim una sèrie d'esplayades, que són els grups d'edat. Parteixen, els noms que se'ls donen, són petits, mitjans, grans i joves, són primonis, sí, són molt originals, nosaltres. Després que l'esplayada es posa el seu nom, com per exemple mitjans es posen mitjons i aquestes coses. És bonic que té un altre nom. O joves, joves en joves, o coses d'aquestes. Llavors les edats, segons el grup d'edat... Va rient, va rient. A mi em desconsentra. Perdoneu, no ho guapo, què és això? M'agraeva atenció al grup de joves en joves, que ho heu fet dir. Hi ha una retòrica de les paraules? No, està molt bé, està molt bé. I quina activitat feu durant l'any? A veure, normalment nosaltres ens passem amb dissabte... O sigui, les amares normals que fem dissabte, aparien les extras de cars, etcètera, que els nanos ja més grans ens ajuden a muntar al circuit. Després cada trimestre fem una sortida de cap de setmana, sense, i una, com a mínim, d'un dia puntual, com pot ser un dissabte o un diumenge, perquè prou. I després, el primer trimestre tenim l'excursió de la neu, que normalment és la primera. A vegades no hi ha neu? Normalment no hi ha neu. Escrirem fulles, sí, sí. Guerra de fulles, guerra de fulles. Perquè on aneu a fer l'excursió de neu? Normalment a la Molina. Sí, sí. I què va passar, que l'any passat es va trobar que a Pau i Anai no hi havia neu? No, no és que no hi hagués neu. Hi havia massa neu. Hi havia massa neu i no ens deixaven pujar a dalt, de les pistes. Llavors el que vam haver de fer va ser improvisar una guerra de fulles a una, al poble... S'han sortit de les sabateses, s'han sortit de les sabateses. Aquí els xeters diuen que si no hi ha neu, no hi ha neu. Per favor, sisplau. Sisplau, volem saber l'autor d'aquesta frase celebra. Sisplau. A veure, oi, us puc dir en algunes pistes, si voleu, eh? Sergi, poder, Sergi. És una persona que és blava, ja us ho dic d'entrada. Va, té imaginació, té imaginació. Per ser blava té imaginació, estàs benament. I, a més a més, també és del cau. Just. En just, en just. I porta rastes. Ah. Tant, tant, tant. Qui és, qui ama, us sabeu, no? Un monitor amb rastes del cau. Exmonitor. Exmonitor. Exmonitor. És veritat, és monitor, és veritat. Això s'està posant molt interessant, aquesta part de la programa. A veure, jo crec que és el conegut ja per tots. Sergi Pons. Sergi Pons. Sí. Estan bé. Els informatius. Els informatius de Radio Desvern, que està aquest ves de setembre aquí. En fi, per cert, ja que parlàvem del cau, dels blaus i tot plegat, i sona aquesta música. Vosaltres... Un entitat, a mínim ment groga, per no dir una de les grans etites grogues que té Sant Just, perquè no sé si ho sabeu, els ullans que ens estiguin escoltant, a la festa major es divideix entre grocs i blaus, i el cau és blau, i a l'esplai és de color groc. Aquest any, per això, van... T'has de tenir els micròfons, per favor. Aquest any, però, va... vau perdre, vau perdre. Jo vull recordar una cosa, si us plau, en aquest punt. Qui m'ho guanyarà l'any passat? És que sembla que això s'oblida ràpid, eh? S'oblida molt ràpid. Com que és la segona rejola que dius que ja ha de vendre l'Ajuntament. Sí, no, i encara no hi ha una rejola blava, com han dit. O sóc jo. L'any passat, a veure, això és el tercer any que es fa. El primer any hi va haver un empat tècnic, cosa que... Tongo. Deixem dir que efectivament moriré un tongo, que haurien d'haver guanyat els blaus. Com aquest any. Per cert, que he vingut aquí. Has pogut com un dimoni, no? De cop i volta. La consciència groga. És la consciència groga. Exacte. Consciència groga, bona tarda. Molt bona tarda. Això sí que és una exclusiva de la penya del Morro. La consciència groga a ràdio d'Esvern. A veure. Gràcies, gràcies. A veure, citaríem nosaltres la consciència groga, que és, m'imagino, un esperit de color groc, que anima els grocs a aconseguir guanyar la festa major. Estàvem parlant del primer any, consciència groga, que havien d'haver guanyat els blaus, però, com que era la primera festa major, es va decidir fer una mena d'empat per quedar bé. Què opina vostè? No opino sobre aquestes coses. Crec que els blaus sempre haurien de perdre. Fins i tot en els entrenos. Bé, veiem que la consciència groga està conscienciada, pel color, lògicament, i que fuma molt, no? La consciència groga li diem serveza, però... Fa una hora el nostre color. I l'any passat... Vam guanyar els grocs, l'any passat sí que vam guanyar els grocs. És important per tornar-hi. Ja ho veig. I aquest any no te'n contens, perquè van perdre els grocs justament pels blaus. A banda de la competició i tot plegat, veus a veure en queixar el joc i la derrota o no? Pregunto, eh? I ho dic molt seriosament, eh? A costa, a costa, a costa. A veure, està costant, eh? A mi fins que no passi mitjany una miqueta, això, no... No ho acabaré superant. Jo sort que vingui l'estiu, i llavors en una cosa o l'altra t'animes, no? Te'n vas porar i... Ho dic perquè va haver-hi molta gent... En aquest cas... Els blaus també l'any passat, eh? Però en aquest cas, groga, ho va tenir molt mal perdre. Que doncs hem de deixar consciència groga. Consciència groga. Consciència groga. A veure, consciència groga, bona tarda de nou. Molt bona tarda. Hi ha molta gent que va tenir molt mal perdre, que es van fadar... Bueno, però de manera... Es van plenjar molt. Fins i tot volia... No ha enviat tot a prendre pel sac, però quasi bé, què opina vostè, consciència groga d'això? No em facis parlar. El que voldria dir és tirar-los un missatge als blaus. És un repte. Aquest any, prepareu alguna cosa, si us plau. Els grocs n'estem fars. De què estan fars? De preparar coses. De preparar activitats. Els blaus no preparen res o què? No preparen. Un dia, un dia. Un moment, en aquest punt, he sortit defensant una miqueta el plàpsic a preparar coses. Sí, un superheroi. Un superheroi van preparar. Escolta, no porta feina, eh? Home, 3 carrots robats del caprabó. I unes mitges. Ojo, la perruca, quina de teva omblau. La perruca... Sí, exacte. I les mitges. I la samarreta, tot s'ha de dir... La samarreta està molt currada. Això és un aplaudiment... Un aplaudiment pels blaus, en aquest sentit. Grocs bastards. Perquè tothom sap que els grocs tenen una mica de fantasma, i se'ls ha de viure de què saber. Hi ha una... Home, ha aparegut, perdoneu, la consciència hablava el chat de ràdio. Home, que tal, col·lega? La consciència hablava, és més tranquil·la. És més... Diu, nosaltres sí que n'estem fars. Diu, el superheroi us va... Us va arrebentar. Diu, no eren robats. Diu, valen 50 cèntims. És veritat. No posen ni un euro, posen el de 50 cèntims, tu. En fi, la història entre els grocs i els blaus, que jo no sé si esteu d'acord amb mi, però penso que estaria molt bé que s'impliquessin més entitats que no només en general, eh? Els... Com els diuen, l'esplà i el cau. Ui, van d'andarà, etcètera. Si no, altres entitats més històries, com, per exemple, m'invento, eh?, al centre d'estudi s'enjustencs, l'europació s'aranista, la teneu, no sé, les seues, etcètera, etcètera. Això s'ha intentat o...? Això és una lluita que portem... Temps, bueno, no et diré temps, perquè en realitat, porar-nos-hi fons, ens hem posat pel boc. Però és una lluita que es portes a fer temps i... Jo crec que és una feina que s'ha de fer, també, amb núcle, com a... per intentar potenciar més que les altres... l'altra gent del poble... Sí, és que és una feina de les playa, això. Jo crec que també estem amb el núcle, en el comentat, no? Jo ho sé, eh?, al marge de les playa, vull dir que... Sí, sí, no, s'hauria... Ara intentarem posar-nos-hi, suposo, el nou curs del núcle. No entenc, ràdio d'Esber també podria fer alguna cosa. Sí, eh? Podria... Jordi Domènech sortia... Jo hi enxo aquí, al pregó. Uns monòlegs per la tarda, sí. Un monòleg per l'any passat. Jo allà vaig ser molt fan, i ho pino que hauríeu de tornar a repetir-ho. Oh! Un bé gust, un bé gust. Moltes gràcies, eh?, la veritat és que... Home, sí, podríem fer alguna cosa, podríem fer alguna cosa. Sempre... que passa que al pregó, clar, no podem fer-ho per l'any. Però un resum de l'any? Això sí que estaria bé. Sí, sí, no, no. Un resum de l'any a... Dintre de cada pregó i tot, eh? Sí, al final... És veritat. Alguna cosa es podria fer, clar. És que va ser molt distret, eh? No, però mira, ara s'ha macut que, per exemple, no hi ha això de la jornada al renta peus que es fa, que... Organitza l'esplai. Doncs es podria fer, per exemple, també, donant re, 20 minuts o 10 minuts, allà a l'escenari, es podria fer el resum de l'any de la penya del Morro, per exemple. Un pregó alternatiu amb la penya del Morro. Hola, pregó alternatiu, no, perquè tampoc no volem fer home als autoritats i a Carles Boffill, ojo. No, però es podria fer. Porta molta feina. Gran retòrica. És veritat, és veritat. Va, per cert, des de l'esplai, valoreu la festa major positiuament, com va anar tot plegat, o què? Jo crec que aquest any s'ha notat el canvi i ha sigut el punt d'inflexió que va augmentar la consolidat al nostre dia com a festa, i, a part, la festa major com a festa major de Sant Just. Aquest any s'ha pogut veure tots els actes que hi havia bastanta gent, hi havia més gent que els altres anys. Està començant a canviar, la gent es queda per festa major. Potser és la crisi, potser és la crisi. Potser és la crisi, anem a dir que hem crescut. Però caga, eh, quan el 2 d'agost veus la barra plena. I després amb el cor a bars també va ser espectacular. Passar a 60, 180 tiquets, i les persones que van seguir sense tiquet també va ser acollonant. I, a més, mediàticament, a TV3, a RQ, fins i tot, no? Unes entrevistes a RQ a les 3 de la matinada, les dues... Sí, això és interessant. A mi no tenim el tall aquí, però, Carlos, tu se'n va escoltar el programa de la tarda del versió estiu, amb un estat d'Eufòria. Bueno, no sé si era d'Eufòria o d'Eufòria. Jo, si vols t'ho explico, hi havia l'entrevistador, que era una gran persona, em va venir i em va dir, sisplau, Carlos, crida, perquè no sé si se'ns escoltarà amb el concert de fons. A part, el dia abans ja estava fònic del dia abans, i era les dues del matí. I jo, les dues del matí, m'acabava de llevar. A les dues del matí, saps? Home, algun dia recuperarem aquest tall. Endavant, endavant, teu. Perquè estarà llacridat. I tu, senyors, és un poble fijo! 75%. Exacte, exacte. Recordo el tall. Hi ha gent que te l'ha comentat? M'han comentat més la TV3, no sé per què, la repercussió. Normal, normal, normal. Molt bé. Bé, i ja per acabar aquests últims minuts, m'hauria de tornar al d'origen, que és a dir, a l'esplai, a comentar el tema aquest de les inscripcions. Com està, perquè l'any passat, em sembla que no van venir menys nens dels previstos. Potser això, o no? A les inscripcions? No, en general, es van inscriure a l'esplai. No, al contrari. Ah, sí? Des de fa 3 anys o així no parlem de... No, vam arribar a un límit baix, que dius, a partir d'aquí només creixerem, llavors portem dos, tres anys que estem en un... Sí, sí. De petits, per exemple, el grup de petits no es podien entrar més gent, físicament, no es podia. I què és el que expliqueu? El que expliqueu els pares en aquestes xarres de les informatives que fareu la setmana que ve? Coses quipis. Coses quipis. Bàsicament els valors que treballarem, com ho farem i com ens organitzem. I quins són els valors de l'esplai? Ui, ja estem entrant en temes d'ensurder. No, no, no, no, mai, jo us ho pregunto de veritat, eh? Fem una màquina conya i tal. Creixer una mica autònom, una mica responsable, saber el que valen les coses, com guanyar-se. Compartir. Anar a la muntanya, superar-se, ser més... Ser més tu. Trobar-se. Descobrir-se, descobrir. Prendre valors, realment, és així. A través de les experiències. A través de les experiències. Això no ho ensenyen a l'escola. I de totes les activitats que feu durant l'any, vosaltres amb quina creieu que els més petits, en aquest cas estem amb els més petits, disfruten més. Disfrutar. Jo crec que la que més disfruten i més aprenen, jo t'ho dic des del meu punt de vista, perquè aquest any passat havia sigut monitor de petits, i jo un més creixen, és a les colònies d'estiu, perquè és on tens més temps per treballar el tema que comparteixin entre ells, que creixin com a persones emocionalment, etcètera. I realment allà és on disfruten, perquè tenen temps lliure per restar amb els companys, és on creen vincles entre ells i amb els monitors, i és on... L'entorn. L'entorn també ajuda moltíssim, que no té res a veure amb estar al centre del poble, amb el que veus cada dia, sinó que estàs en un altre lloc apartat. I a més a més també hi ha les primeres experiències amoroses, no? Bueno... Hola a tu, Carlos, va, que això em sap. Carlos, què ens pots dir de les primeres experiències amoroses a l'esplai? Home, poder l'esplaiar de petits no és la més indicada. No, no, no. Potser et parlo ja dels més grans, 15, 16... Per què et penses que venen de campaments? Últimament ja creixen una miqueta, ja, amb els valors aquests inculcats dins. Incul? Sí, sí, sí. Bueno, no sé què vols que et diguin. Es descobreixen. Això tothom, qui ha passat per l'esplai, més o menys ja ho ha experimentat, no? Els campaments o no? Pregunto, pregunto, és que no ho sé. Vols fer uns cotillers? De fons, eh? No parlarem. Pensa groga de l'esplai. Pensa groga, eh? Pensa gairebé, i clar. Rosa, no, perquè sou grocs, no? Sí, sí. De fet, no, jo sempre he volgut fer una secció de xafarderies en justanques. El que passa és que és inviable. Falta en fons, falta en fons. És inviable, perquè clar, no és que faltin fons, al contrari, no hi ha ningú, tampoc... Bueno, sí, però clar, és com que no me'l rollo, però potser de divertiment. Jo recordo que fa uns anys hi havia un programa que es deia La Font del Gat, que això sé que ho feien, i que comentaven totes coses que passaven... A l'institut de Sant Jurs, i aquest s'havia liat amb aquesta, aquest amb aquest, i aquest de l'esplai. Però després els pagaven, quan sortien de la ràdio? No, perquè és que fent una cosa... El senyor X. Diu, apuntat a l'esplai, a veure si trobes el teu príncep blau. Aquí diuen... Príncep blau, a la cuina del dia, tu. Si ets llamava, comenta, eh? A consciència del blau s'està lluint, eh? Pasa que en aquest programa de ràdio, jo d'una idea és per si... Feu un programa de ràdio algun dia a Sant Jurs, vosaltres, eh? No, ho dic perquè el que feia ni d'agafar una persona que no coneixia ningú, que no era ni d'aquí a Sant Jurs, que era totalment externo al poble, i llavors, entre tots, li deien quatre coses, i ells s'apuntaven un paper, entrarien per telèfon, i deia... M'han dit que... Ja ho deixo com a... Qui feia aquest programa, em vull dir... Eran anònims. Eran anònims. El programa aquest el feia l'Edgar Costa, i era, bueno, fa molts anys, fa molts anys. Però, vaja, que, clar, després es va perdre una mica tot això. Vaja, la penya del Morro són més seriosos. Però, escolta, si vosaltres... Perquè vosaltres participareu a ràdio, o no? A un programa? Bueno, potser que ens li hauríem una mica, eh? Potser que ens li hauríem una mica, potser. I Manoli Clàudia potser estirem per aquí aquesta temporada, eh? Potser ens veieu. Potser sí, potser sí. En fi, dèemàmica. De nosaltres. Sí, sí, sí. Moltes gràcies per haver vingut. Carlos García, Claudio Barbará, i Manol López, de les Playa de Matés, una pel·lícula amb parell. Moltes gràcies a tu. Que vagi molt bé, i que tingueu un bon curs a les Playa. Moltes gràcies. Passeix, que us voleu apuntar alguna cosa? Teniu alguna pagina web, alguna cosa per l'estil? Que vinguin al dijous i llibem d'altres de la setmana que ve, que és 27 i 28, a l'esplai, que està a la plaça La Pau, de 5 a 9 de la tarda. Sí, estarem allà. Estarem allà, esperant-los. Que vagi bé, bona tarda, gràcies. Vinga, adéu. Bé, doncs aquí acabem l'apenya del morro d'avui. Gràcies a tots per haver-nos escoltat. Gràcies, Jordi. Quina secció faran l'Audiència Vols Saber? No, no secció. És dins d'un programa de la ràdio, però ja en parlarem. Us deixem ara amb l'informatiu. Us ha acompanyat durant aquestes dues hores. Tornem demà a partir de la 5 de la tarda. Gràcies, Jordi. Bona tarda, són les 7 del vespre. Comencem una nova edició del Sant Just Notícies, d'avui dimarts 18 de setembre. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. Gràcies a tots per haver-nos escoltat.