La Penya del Morro
Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.
Subscriu-te al podcast
#904 - La Penya del Morro del 19/4/2016
Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.
amb l'aportació extraordinària que la presidenta en funcions, Núria Llorac, va avançar divendres passat al Parlament i que va qualificar d'imprescindible. Un jutge dona l'arroo a Àngels Guanyalons i determina que el cor a marcor, els integrants del qual pretenien constituir-se com a coral independent, per tant, a l'escola que dirigeix l'actriu. A la sentència, la titular del jutjat mercantil número 8 de Barcelona determina que els membres d'aquesta coral van actuar en mala fe amb voler constituir-se com a independents, després d'obtenir una certa fama gràcies al programa de TV3 o Happy Day. Per tant, el jutge ordena que es transfereixi la seva titularitat a l'escola memory dirigida per Àngels Guanyalons i la seva germana. Bona tarda, l'espanyol, el jugueu aquest vespre a les 8 partits de Lliga Cornallà, on Repa, el Celta, sumanatjarà Ricard Zamor en el centraria del seu deput com a portè blanc i blau, Catalunya ràdio ferirà programació especial des de dos quarts d'avui del vespre amb el partit de l'espanyol i també el de l'eurolliga de Bàsquet, el Palau blaurant entre el Barça i el comotif cubant tercer partit de la sèrie de quarts. L'entrenador del Barça, Lluís Enrique, creu que l'equip sortirà de la crisi. Damals Blaugrana, recordem-ho, juguen al camp del Deport amb Rafinha, que avui era la malalta mèdica, i amb el dubte de Turán que té una gastritis. Per cert que l'exjugador del Barça, Ramon Maria Calderé, ha carregat via Twitter contra Lluís Enrique per la displicència d'algunes de les seves respostes amb la roda de premsa d'avui. Calderé-li recomanar humilitat, aprendre de guardiola i donar les gràcies a Messi. Entenis a l'Open Bank Sabadell, Marcel Ganonollés ja és a la segona ronda, després que s'ha imposat el madrileny Daniel Muñoz. En joc era el partit entre Roberto Bautista i el rus Karen Haixanov. Haixanov ha guanyat el primer set, i ara es disputa el segon. En Vaterpolo, el Mataró farà avui a la ciutat els seus títols de Copa del Lent i de la Copa de la Reina, en un acte prevista de dos quarts d'avui, i tal com avança Catalunya a Ràdio a les Nades, adores catalanes de sincronitzar de Clara, Baciana i Paola Clamburg. A l'altre competició s'equipa amb la seva retirada de l'alta competició. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us parla Cristina Vargas. Aquest matí, l'escola Bressol Municipal Marex ha ofert la primera visita oberta a les famílies de cara al procés d'aprenscripció per a Educació Infantil, aquesta arrancada al centre cívic Salva d'Espriu, on s'ha explicat el projecte d'escola i els eixos principals, l'organització del centre i com es fa el procés d'aprenscripció i matriculació. El curs vine a l'escola Bressol Municipal Marex, comptarà amb una oferta de 7 places per a nens i nenes nascuts l'any 2015, hi haurà 30 places per al grup d'infants d'un any i 17 per als de dos anys. Aquestes places cal destacar que s'ampliaran en una més per grup en cas que cap d'aquestes fos ocupada per infants amb necessitats educatives especials. Per tant, l'escola tindrà una oferta total de 54 places que es podrien ampliar fins a 57. La segona jornada de portes obertes serà 10 jocs a partir de la 5 de la tarda. El període d'aprenscripció del primer cicle d'educació infantil serà del 2 al 13 de maig i les llistes amb la puntació provisional es publicarà el 24 de maig. Després de 3 dies de reclamacions, el 31 de juny es publicaran les llistes d'infants amb la puntació definitiva i el període de matriculació finalment serà del 13 al 17 de juny. Més coses, la secció local de Justícia i Pau ha signat un manifest contra el tracte que arriben les persones refugiades. Sota la consigna, es sentim vergonyada, manifesta en els seus reivuts, cap a les polítiques, els valors i les actituds dels Estats Europeus, davant dels erreses d'abaniments i domeni contra les persones refugiades amb gasos, lacrimògens i també granades d'aturitores. Justícia Pau ha decidit signar aquest manifest contra el tracte cap a aquestes persones. Ho fan assegurant que senten vergonya del maltractament en els camps de refugiats, de la manca d'aliments i d'escoles i també que senten vergonya de la negació dels drets humans i de la no acollida de persones refugiades o immigrants del Pròxim Orient i de l'Àfrica del Nord. També l'escrit Falució a les guerres provocades per armes dels països productors europeus a l'apropiació del control del patròlegues, de les polítiques d'expulsió i de la pèrdua de valors cristians culturals històrics dels Estats Europeus. Per tot plegat volen que els governs i parlaments dels Estats Europeus sapien que la majoria de persones habitants del continent senten una propunta vergonya d'aquests governs i no estan d'acord amb les accions sotessa termes com ara instal·la filats als passos de refugiats, tancar-los, enguetos i barrar els camins i provocar tota una mena de desgràcies i importunts. El núcleo organitza avui una trobada de preparació de la festa major 2016. A la reunió serà el 27 del vespre al cas de les joves, com sempre és oberta a tothom i servirà per tancar el calendari definitiu de les activitats de festa major. Serà per tant una trobada de continuació de la que ja es va fer el mes passat. En aquesta mes de decidir les dades en què se celebraran les diferents activitats es decidirà qui serà el pregoner d'enguany, es parlarà dels grups que actuaran i per últim decidiran quin serà el cartell guanyador que anunciarà la festa gran del poble que se celebrarà del 31 de soliol el 6 d'agost. I una punt més en clau cultural. S'ha enjuus acollegut la inauguració de Gavors Somsic de l'exposició dels originals del llibre sent curiositats zoològiques. L'acte comptarà també amb xerrada a càrrec del biòleg i autor del llibre, Eduard Martorell. El volum dedicat als animals responarà preguntes com, per exemple, quins són els animals mes cosmopolites, com es defensen de debò les teràntoles, es podrà ressuscitar el memut o el llop massupial o quan i com van començar a conviure les persones humanes amb els gats i gossos. Aquestes són algunes de les curiositats sobre el món animal que desvella el llibre, on també es parla de troballes recents i de cullcerola on eviten, per exemple, serps de fins a dos metres, una obra que ajuda a entendre el complex i riquíssim món animal i els seus fenòmens zoològics, i com també l'essència de la nostra espècie. Abans d'haver de parlar del llibre, també es podrà veure, mitjançant una exposició, les làmines fetes a partir dels dibuixos del llibre, de l'il·lustrador i arquitecte Gabor Somsix, la inauguració de l'exposició, també la xerrada, rancaran a partir de l'espuit, a que el llibre té. I fins aquí la informació local. Nosaltres tornem, com sempre, amb menys onora, sobre el municipi. Després de Sant Jordi, qui torna, és el programa palisme. Diu menys a partir de les 7 de la tarda, enganxat a la ràdio a escoltar el bàsquet, el senyor Masculia drebla a Esparraguera en un partit clau per l'ascens. Viu el programa a la sintonia de Ràdio Esvern amb tot l'equip del juguem a casa. Diu menys a partir de les 7 de la tarda, senyor Masculia Esparraguera. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Aquest març, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. ... Què tal? Bona tarda, senyor. Sí, gent de l'Estrenger. Com esteu benvinguts al programa de les tarda de Ràdio d'Esvernos. Parla i ho saluda Jordi Domena, excedora i fins a la set del vespre. Aquest és el programa número 1.832... ... ... a la sa me la marola. D'aquí uns moments viatgem fins a Riga, a l'espai de carretera, i manta amb l'Anna Rovira. A més, també connectarem amb el casal de Jogas i intentarem parlar amb algú del núcle. Perquè avui tenen reunió per preparar la festa major d'aquest 2016, la primera setmana de l'agost de Sant Jordes Verde. I a la segona hora del programa connectarem amb el nostre pare Nafuros per saber les seves aventures i les aventures del pare novel·l Edu Martínez al programa. I acabarem, just que el trobem, a trefegat avui un munt entre llibres i papers al Nou Consul d'aquest llibre que ens explicarà a pocs dies de Sant Jordi com estàs. En fi, tot això avui a l'Apenya del Morro. Bona tarda i benvinguts al programa. Un quart de sis de la tarda, Anna Rovira, que tal com estàs? Bona tarda. Molt bé. Anna, bé, molt bé. Bé, molt bé. Veig que hi ha arribat l'estiu, no? Eh... no. Home, ho dic perquè portes avui una samarreta... És que vinc amb bici, no, porto aquí darrere de la soledera. Ah, val. Vinc amb bici, doncs, quan tinc calós, quan hi entro aquí. Ja t'he vist amb samarreta tirant, digueu-ho. Això és un clàssic, ja, de la primavera i d'aquests dies. Fa molta calor, per això. No. A no? Jo, com que venia amb la bici, m'he lligat i tot porto a la soledera. Jo no t'aixequeta, i m'he lligat la jaqueta, perquè feia ventet. Tu no et deixo en món, eh, que digueu a Pueta. Clar, per si fa una calor que et morts. Jo estic amb nosaltres i podré... Si avui no fan ni sol. Tots aquests matins no surten de casa, no? No, es nota, no? Per cert, com va la meva secció de queixes? Doncs al moment ningú ha fet que queixa més. Ho dic perquè si vols fer alguna queixa és el moment, ara. Jo sempre et riqueixo. A veure, vinga. Jo ho encaixaré. La secció de queixes d'Anna Rubira. Queixa número 1. Només n'hi ha una. Però jo ho encaixaré. Queixa número 1 i única. Em queixaré de la gent que va caminant pel carrer i el bici. Què passa? Ah, la gent que... Que veu-ne. No ho veuen, que és un carrer i el bici? Les seus peus tenen rodes? No, doncs no vagis pel carrer i el bici. Se la venen amb gossos, amb cotxets... T'atropello, normal. I mira que m'he de partar jo, que vaig pel carrer i el bici. M'he de partar i els admiro encara rara i m'agrada la marella. Què està fent, aquesta bici corrent per aquí? Clar, s'ha de ocupar en tot el meu lloc? Gent del món que no aneu amb bici, aneu pel vostre lloc. Que és molt més gran que el del carrer i el bici, sisplau. És una mica com l'han fet molt inè, de la penya del món, no? Que cremaràs alguna constitució o alguna cosa. Si has de fer alguna vegada... Anna, t'aviso ja ara. Si has de fer alguna vegada algun show, o has de cremar alguna cosa, sisplau. Avisa-me en temps, perquè això ho hem de preparar. Ja hem vist legal, no? Clar, però ja és legal. I després hem de sortir i demanar perdó, retirar el vent, retinar el podcast... Si alguna vegada has de fer això com fa l'Ambar Moliner, avisen-nos, per favor, perquè com a mínim... No ho sé, avisarem seguretat o com a mínim ho tindrem en compte. T'haig de tenir la polícia a l'hi costat. Tens algun altre... No, saps què m'he adonat? En la queixa dels carrers lucis, d'acord. Tens algun altre queixa sobre la tele. No, però m'he adonat com t'ho he adonat curiositat. Avui, ara, quan ha començat el programa, que d'aquí poc ja seran 2.000 programes. Sí, sí senyor. Fa res, era el 1.500 i... Sí, ara estem al 1.832. Per això, mira, no queda gaire. Què farem pel programa número 2.000? Sisplau, fem. No ho sabem si ho farem, eh? Si es fa, serà la tardor de l'any que ve, no? Sí. S'ha calculat això, ja. No ho sé. Jo ara ho he pensat, mira, no queda gaire. Si fem uns 20 programes per mes, aproximadament, entre 20 i 25, i estem al 1.830 i falten 150, 170... Aquí s'ha... Ui, fa tant molts mesos, encara. Anna, no abans he estat a l'animent. Però jo recordo el 1.600, que no fa gaire d'això. No, sí, ni fa un parell d'anys. No, tant. La tardor de l'any passat no l'altre no diria. Vols dir?I ara que sí. Bueno, escolta, avui hem d'anar a algun lloc de viatge o no? Sí, sí, sí. Per cert, que no ho hem dit, però demà... Demà tindrem, ara que parlo de viatges, el Quim Masferrer, presentador del Foraster, com ja sabeu, i que estarà aquí a la ràdio. Demindrà el programa per explicar-nos amb el David Ávila, a la secció de televisió, l'últim capítol de la temporada que se m'atra demà del Foraster. Parleu-li de la meva secció, potser l'interessa. Potser sí. Parleu-li, parleu-li. De fet, tu la teva... El que passa és que ell és una cosa més local. Tot és viatjar, eh? Tot és conèixer, curiositat. Sí, però ell es queda més a Catalunya, i tu el que fas és anar, doncs vinga, lluny... Perquè no li vull xafar el programa. Avui anem cap a una ciutat del nord d'Europa, se l'anomena la París, la París de l'ES, a la nomena. De fet, va formar part de l'Unió Soviètica, doncs ja fa molts anys. Ja estem parlant de la capital de l'Atònia, que és Riga. I per parlar-ne, posem-ne una mica... que el posem a l'himne de l'Aurus, o què? Home, potser s'enfaden, eh? Ja, perquè ja es van independitzats, no? De Rússia treuen l'himne aquest, per favor. A veure, ara busquarem l'himne de l'Atònia. Però Riga, on cau, concretament? Perquè Riga sembla... Riga. Sí, no. Riga és la ciutat més gran dels països bàltics, i es considera que és el centre cultural, educatiu, polític, financer, comercial i industrial de la zona bàltica. Llavors, està ubicada al costat del mar bàltic, i hi ha les ambocadoras del riu d'Ujava, o d'Ujava. No sé ben bé com es pronúncia. Perdó. I les seves dades... Les seves dades dels habitants que té són del 2010, i eren 700.000 habitants, una mica més de 700.000 habitants, però alerta, perquè són menys de quan formava part de l'URS. Quan formava part de l'URS eren uns 900.000 habitants. Arriba en cas i al milió. I entren més al matèria, el seu centre històric, ha estat declarat patrimoni de la humeditat per l'Ònesco, perquè alerta té molts edificis d'Arnupó, o sigui de Modernisme, o allà li diuen, Junquenstil, que és com se li diu allà, i s'ha de comparar amb la candidat de Modernisme, que té en Viena, Praga o Barcelona. Què dius, ara? Però això ja és molt? Sí, sí. I això de la París, de l'Est, perquè és un lloc allà que és molt turístic en aquella zona. Igual que París és molt turístic aquí, molt turístic aquí i mundialment, però suposo que la comparen una mica amb la París d'allà. Llavors... Hi ha moltes... Ara que parlem de l'Arnupó i de Modernisme, hi ha moltes entrades de les cases façanes i sostres, dels edificis que s'han construït d'aquest estil. Per tant, és anar passejant pel frenta i veient cases modernistes, igual que passa a Barcelona, que te'n vas al barrigòtic, i bueno, barrigòtic no, però te'n vas cap a Gràcia, i està ple de Modernisme, també. O fins i tot, mira, s'ha enfeliut tenir Modernisme, encara que no ho sembli, i segurament aquí s'enjustament hi ha Modernisme. Home, perdona, la cangina està, cangina està. Un exemple. De fet, aquestes zones que hi ha aquí a la façana... És un punt modernista, això. Doncs comencem parlant, ja així d'una cosa més cèntrica, de la plaça de l'Ajuntament, que allà es diu plaça Ratsa... A veure, Rats, la... U, com està? Rats, la... Rats, la com està? A mi en principi, el Rats, l'Aquete, em recorda, l'Ajuntament ha parlat House, i aquesta és la passada de l'Ajuntament. Potser va haver-hi una època que els alemanys estaven parlant, també. Llavors, la plaça de l'Ajuntament és el centre històric, i és l'imatge més amb nosaltres de la ciutat. Els edificis que l'envolten estan fets d'amaons, i el color que es veu més, obviament, és el vermellós, que contrasta amb el blanc dels detalls de les façanes. A veure, tu saps més o menys com són les típiques cases holandeses, l'imatge típica de Amsterdam. Com de Playmobil, no, una mica, també, o què? No, em refereixo a l'arquitectura de les cases, de la part de dalt, que és com molt blocs, com si fos d'un castell que s'acaba... Aquests edificis... Com els maons posats allà de forma que no acaba de... Sí, acaba com en un triangle, però d'escalons, d'escales. Llavors, doncs, aquestes cases... Triangle d'escalons. Triangle d'escales, pot dir. Femnicisme arquitectoni correcte. No devia com explicar-me. Llavors, aquestes cases, allà, també acaben així, menys amb aquesta estructura a dalt de tot. Un altre lloc que s'ha de visitar per passejar amb calma... És el Parc, a veure si ho diem bé. Vas-tex-cals. Cals, sí, exacte. És un parc molt gran que separa la zona del queix cantic i de la zona més moderna de la ciutat. I és un parc que plasma molt el dia a dia de la ciutat, perquè és on va més gent a passar l'estona, a descansar, a la gent quan acaba de treballar. A l'estiu parla que la Lliberra ja es fa de nit molt aviat. Doncs van allà a estirar Saragespa, hi ha molts estudiants... Que bonic, no? Hi ha un canal per passejar i tot. Llavors, aquest parc té un monument molt important, com a monatiu, que es diu monument a la llibertat. I es diu Brives Pieminen... Pieminexli. Pieminexlis. I simbolitza la llibertat, la independència i la sobirania de la Tònia. I alerta, perquè va ser construït el 1935, i va sobreviure a les quatre dècades que la Tònia va formar part de l'URS, de la Unió Soviètica. Exacte. Avui en dia és un dels monuments més alts que a la ciutat, i un dels monuments més alts que a Europa. Atenció, perquè hem trobat l'himne de la Tònia. La Tònia és una república del nord des d'Europa amb costa a la mar bàltica. La Tònia és coneguda com un dels països Balti i juntament a Estònia i Lituània, que limiten amb la República Pelnòria i el sud respectivament. A l'est, comparteix fronteres amb Rússia i Vilrússia. Els Latons són un poble bàltic culturalment relacionat amb els estonians i lituants. Lidioma Lató té moltes similitud amb el Lituà, però no amb l'Estonia. A veure si ho entenc també. Avui en dia les llengües Latona i Lituana són els únics membres sobrevivents de les llengües bàltiques de l'indoeuropèa. Escolta'm, l'himne de la Fidharmonica indoeuropèa. La Tònia és una república parlamentària i un estat unitari i es divideixen 118 municipis. Hi ha 5 regions. Corlàndia, Latgàlia, Riga, que és de per d'avui, Vitzeme i Zemgale. I es va fundar el 18 de novembre del 1918. Després del període soviàtic, com deies tu, Ana. M'agraden molt els noms de les regions, les primeres que has dit. Són molt de llibre... Corlàndia. Sí, són molt de llibre així de... Latgàlia, una mica de Anderson. Clar, és molt xulo això. A mi també m'agrada, trobo que és molt bé. Són molt i molt de temps. A Corlàndia hi vivia un príncep, que tenia un germà que vivia el regne del costat, la Latgàlia. Bé, en fi, doncs aquesta és una mica la història de la Tònia, així, ràpida, ràpida. Recordem que es va independentitzar la URSS al 1991. Sí, correcte. Sí, senyora, sí senyora. És la més independentitja de la URSS al 2015. Ah, molt bé. Està molt bé. M'has fet una mica emmolinat, aquesta frase. Bé, continuem pel mig de... Seguim pel casc antic de la ciutat. Vinga, continuem per rica. I ens trobem passejant, com ha dit abans, pel casc antic ens trobem els 3 germans. Eres, què és això? 3 persones anant allà amb res a fotos. No són 3 persones. Els 3 germans estan al carrer Mas de Plis. I són 3 edificis que estan al costat de l'altre. I es diu que són els edificis més antics, construïts com a habitatges a la Tònia. Ah. Potser abans sí que eren cases, llavors els van construir cases grans, amb diferents apartaments per dur a la forma, no? Sí. I hi ha una legenda que diu que els 3 edificis van ser construïts pels membres d'una mateixa família, però de diferents èpoques. Ah. I, bé, en els 3 cases... Jo suposo que la més antiga és la més ampla, llavors la del mig és una mica més estreta, i l'última ja és superestreta, que potser d'amplada, no deus ser gaire més gran que aquest estudi. Què dius ara? Almenys la imatge que jo hi visc és bastant estreta l'última casa, que l'última és la verda, bueno, verda blau, per dir-ho de la forma, la del mig és groga, i la tercera, que és la més gran, és blanca. Sí. A mi aquesta blanca m'ha agradat molt, perquè... bueno, he dit abans que era la més ampla, però les finestres són les més estretes, en una planta hi ha 5 finestres diferents, però són molt estretes, i cada una té un estiu diferent, cada edifici. És curiós de veure. Sí, és curiós, perquè diu que hi ha una legenda rica, que diu que aquestes edificis van ser construïts pels membres d'una mateixa família, però en diferents èpoques. Això, com s'explica Anna Rubira? O els separaven qui els separaven? 150 anys a cada germà? Pregunto. No és que potser no són germans. És una mateixa família, però no vol dir que no són germans. Això no m'ha augmentat jo. No, a veure, se li diuen els 3 germans, els edificis. Però no saps que van construir... Suposo que no serien germans. Potser van passar d'aquí, d'allà i tal. Una és verda, una altra groga, i la tercera és blanca. Vinga. Una mica de joc de trons, eh? Les famílies, també. Les Lannister de Riga. Per cert, quan comença jocs de trons? No sé, no deu quedar gaire. No, em sembla que... Saps què és el que vull dir? El primer era tot de la temporada? Sí, s'ho hagi d'anar ja. Obama, és Obama. El primer que va anar tota la temporada, així... Perdona, què dius? Sembren de joc de trons. Obama? Obama? Sí, li han fet un altre privilegi. Ah, va bé. Abans que ningú. Estàs dient que la primera persona del món serà el primer a veure-la. Abans que els actors pot ser. Bona copama. Està molt enganxada a la sèrie. No ho sé, no ho sé. Se volen re en la subvenció, no a algú per... L'Erfors Guà, no? Bé... En fi, que és música, la música d'aquests meus trons, en aquest cas interpretada pels violins, la Nister i l'Estanc. Ara... Ara... Ara... Ara... Puc acabar d'una cosa dels 3 germans? Un moment, que acaba la cançó. Ara. Doncs, com que hi t'avancar, era donar-se diferent. La que és més gran, que és la blanca, jo crec que és la més antiga, perquè tota la façana és com feta de guix blanca. La del mig és més groga, i sí que a dalt de la porta d'entrada i a dalt de les finestres tenen com uns capitells. I llavors, la que jo diria que és la més nova, que és la verda i la més estreta, diria, no n'estic segura, perquè la foto no es veia bé, que està feta com rot de petites rajoletes blaves o verdes. Per tant, es va veient l'evolució, també, de l'arquitectura, en aquelles 3 cases. Molt bé, doncs continuem per Riga, capital de la Tònia, i ara hem de parlar, com sempre, de les esglésies, que poplen les ciutats que visitem a Carretera i Mantat. I comencem per l'església ortodoxa de la Tònia. Ah. La catedral ortodoxa va ser construïda el 1884, quan formàvem a part de l'imperi rus. I des d'allavors ha anat canviant el que es feia a dintre de la catedral. A la I Guerra Mundial, els alemanys la van convertir en una església lutarana, que es discutirà a la capa casa. I, com van tornar els soviètics, les esglésies van deixar tenir funcions religioses, perquè el Partit Comunista era teu i van dir que era religió. Perdona, és la típica església, que depèn de qui m'anaven... Sí, va canviant.Exacte. De connexió, dels vidres... Tireu aquests vidres a terra, vinga. És una llàstima, eh? És que la religió que hi havia en cada època m'anava. Vinga, vinga, tot això, tot això també. Això?Vinga, va. Aquesta creu creu, creu ortodox, aquí. I aquí hi havia això, perquè em posa això. Això és molt clar, també, a Istanbul, a la Aia Sofia, al museu. Crec que va ser construïda, no sé si va ser primer una mésquita, és una església, una mica una mésquita, i al final és un museu. Istanbul és el paradigma de les grans civilis. De molts imperis que han passat per allà. El romà, el roman, els cristians, els árabs, els musulmans... En fi, els ortodoxos, tots, tots. Hi ha alguna cosa més sobre aquestes catedrales? La catedral ortodoxa de l'Atònia?Sí, sí, que ara no m'ha acabat. Aviam, estem parlant que la manca... Com va arribar el Partit Comunista, que era teu, l'havia fet servir com un planetari. Res a veure, bueno, miràvem a l'amunt, també, miràvem a l'amunt. Però en aquest cas, miràvem les estrelles. I per últim, no va ser fins després de l'Unió Soviètica, que no va tornar a ser a funció inicial. O sigui, va tornar a ser una església ortodoxa. I és una església, des de fora, pel que he pogut veure, amb 6 cúpules, i només una de les 6 és tota dourada per l'exterior. Llavors, la seva arquitectura, l'acceptura de tota l'església, és molt arrodonida, molt de color... És de maons, però blancs, si deuen estar pintats. I va... És com blanca, l'església, potser té alguns tons rosats per fora, i amb detalls de color negre. És molt maca, perquè és així com a rodonida. Sembla que m'uniclo molt gran. Per cert, avui estem parlant d'Enriga i de l'Atonia, també aquí al programa, l'espai de carretera i manta. Tu veus qui és? Just? Just, s'han just. No, no, no. Podia ser s'han just. Però no, no, just, més a final. Just, no. És Heartbeat? No. No et sona? A veure, explica'l. És la cançó que presentarà l'Atonia a Eurovisió. Ah! Aquesta. Ja ho estem aprofundint a l'Atonia. Quan és Eurovisió, aquest any? Això ja, no? No ho sé. Sí, jo diria que... És que no sóc airafan. Mira. Serà a AstroCalm. Ui. Ah, però és Xula. Sembla un oro amb... Amb rosa. Amb rosa de cara, el noi. Noia així blanqueta, amb barbeta, així empentinat, així. La música de fons és Xula, la música. Ara porta una jaqueta de cuir, de color... A veure. Sorprèn-me. No, fa una mica de... bueno, veraceta. Ara. No sé si m'acaba d'agradar gaire la cançó de la Toria. És que a mi no m'enganxa la lletra amb la música. És com xilau, no? Una mica? Sí. És com de fons estar en un bar d'aquests que et tiren els cuixins pel terra. Sí. Doncs una mica el mateix. De fet, el noi, molt motivat cantant, i la música és molt relax. No m'ha acabat d'enquadrar. No m'ha acabat de... tampoc, que comença gaire. Escolta, alguna cosa més sobre Riga? Sí. Per últim parlarem d'una altra església. Aquesta és la... es diu Pétera Vasnica, i és l'església de San Pedro, que està a la pla... Des de l'Ajuntament, que anirà al principi, es veu el seu campanà, i és l'edifici que més sobre surt, és el que més es veu des de la plaça. Va ser construïda la Pétera Vasnica, va ser construïda el 1408, perquè té uns quants anys, i és de Maons vermells, i va ser construïda sobre una antiga església de fusta. El campanà... el campanà inicial era la fusta, i era el més alt d'Europa, que va ser destruït per un bombardeig alemany, el 1941, i el van reconstruir el 1973, i aquest cop el van fer del cert, perquè no fos tan fàcil de arrocar-lo, i actualment té més de 122 metres d'alçada, i fins i tot té un ascensor, quan ho van construir van dir, anem a fer-lo bé, així que no costi pujar, té un ascensor que permet arribar a dalt per poder veure les vistes del centre de la ciutat. I aquesta església, o sigui tota l'església, a mi em recorda... Saps els típics pins ells, de brot xagor de per pintar la paret, però no aquells que donen voltes, que són plans, doncs em recorda això. La part de dalt molt gran, i llavors la part de... la part de baix molt ampla, i la part de dalt, que és el campanà superestret, o, si no, pot semblar una campana molt rara, però no sé, la forma és curiosa, m'ha agradat. Bé, doncs, Anna, ho hem deixat aquí, moltíssimes gràcies, una setmana més, la forma curiosa de l'església de Sant Pere de Riga, que per cert, curiosament no ha trocat ningú per dir que no sembla riga, i si ja està tot nou, però vaja... Últimament està molt de moda, eh? Sí. Sí, sí. Perquè queda allà el Mar Baltic, la zona bàltica sempre triomfa molt, eh? Jo vull estar a Tallinn. Això, quin país és? Això està allà, a Tallinn... La Tònia o Estònia? Jo diria que és Tònia, ara em fas dubtar, però jo diria que és Tònia, sí, és Tònia. Vaig anar allà des de Helsinki, a Finlàndia, que vaig fer una visita d'un dia, d'un telèfon, sortim al matí, tres quarts d'hora, una hora... Amb aixell? Amb aixell, i després torno a donar el treball. Sí, està molt bé, està molt bé. Bé, en fi, doncs, fins aquí, un altre espai de carretera i manta. M'agradaria que tinguéssim una mica d'acord. En fi, anar a robir, moltes gràcies. Ens trobem d'i març que ve amb més viatges. On aniràs la setmana que ve, ho saps? No ho sé, on vols anar? Estic pensant a Àsia, que hem fet poc. Sí, molt bé, molt bé. Per què no fem... A veure. Corea del sud. Vols fer Corea del Sud? Està molt de moda, Corea del Sud. Vinga, doncs fem Seu, la setmana que ve. Anna, que vagi bé, bona tarda. Adéu. Adéu. Fem una pausa per la publicitat, i d'aquí uns moments conecem amb el casal de Joves de Sant Just. Fins ara mateix a la penya del Morro. Vinga, corrotjada, fot-li. Con nosotros viajan, sueñen la novedad, la alegría, la sorpresa, y el carnaval, todos juntos iremos allá a todos juntos, y compran nuestro amor. Vinga, todos juntos, y compran nuestro billete contra la felicidad. Viaje con nosotros si quiere gozar, viaje con nosotros a mi lugar y disfrute, de todo el pasar y disfrute, de las hermosas historias que les vamos a contar, a todos juntos. La penya del Morro, cada tarda de la silla set, a ràdio d'espera. Ràdio d'espera, 98.1. Ràdio d'espera, 98.1. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Aquest i març, a les 10 del vespre, la música coral, més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. La música coral, més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Aquesta és la setmana de Sant Jordi. Per a tot arreu, sentireu la llegenda de Sant Jordi. Nosaltres us explicarem una llegenda que us recordarà la que ja coneixeu, però diferent. Segur que us agradarà. No us ho descuideu, el dijous a les 8 la podreu sentir sencera. El dijous a les 8 la podreu sentir sencera. Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu. Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu. Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu. Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu. Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu. 5.43 de la tarda anem cap al Casal de Joves. Un nom, unes idees, un color al blau, unes exclapes a la barba, Sergi Arrada, Ruiz. Molt bona tarda.Molt bona tarda, Sergi Arrada. Què passa?Molt bona tarda, campion. Avui m'has sorprès, no t'esperaves. No, ja ho sé, perquè és que passa que demà tenim el programa el Quim Masferrer, que és el presentador del Foraster a TV3. I què passa que més important que el Casal de Joves? No, això mai, però, però, però, però, com que no... De fet, havia de venir avui, però, finalment, no, que vingui demà. I llavors ja mourem el Casal de Joves, que és tan generós i tan altruista, com sempre, amb la gràcia que et caracteritza... per canviar-te el dia sense que us àpigues. Què t'ha semblat, el canvi?Bé, no? Coses al directe, no?Bueno, sí, coses de la greia de la programació. La ràdio és comunicació, la ràdio és immediatesa, la ràdio és ping-pong. Pim-pong-pong, bocadilla de tun. Això també és la ràdio, però els mitjies. Per cert, Sergi, que avui el núcle prepara coses, ja, de cara a la festa major de Sant Just, que, com sabeu, serà la primera setmana d'agost, i avui s'acabaran de decidir moltíssimes coses. Que hi ha bé la festa major? Ai, quins nervis! ¡A la gría que es festa major! Què no estàs emocionat, Sergi? Jo, si estic saltant aquí, a la cadira. Ja ho veig, ja ho veig. Ui, quina abajona, no?Que sí! Què passa, com que és dimarts? Bé, escolta, a quina hora teniu la reunió del núcle? A la set de la tarda.Ui, encara falta. I avui què es decidirà? A veure, Sergi, explica'ns. Un set i mitja, perdona, set i mitja, set i mitja. Ah, després d'avui, i què es decidirà? Perquè recordem que el núcle és aquesta entitat que gestiona cores de la festa major a banda de l'Ajuntament, de proposa, mou, facoses, sobre molts actes de la F.A.M. Sant Just, que és com es diu l'etiqueta. Aquest any serà F.A.M. Sant Just, 16, segurament, no? Doncs sí, suposo que sí, clar. F.A.M. sí, 2017. I de què parlaran? Doncs, com ja vaig avançar la setmana passada, que assistiran, doncs, a associacions, i, bueno, i particulars també, que volen participar dintre de la festa major, no? Ja sabràs, tothom comenta les edificacions que tenen pensades realitzades durant aquests dies, i es va fent com una graella, no? També es va veient els forats que anien, quines edificacions falten, no? I no hi ha moltes edificacions per infància, no? Es pensa una mica entre tots i tal. I, a part, crec que avui es decidirà el carter i guanyador del concurs, i es decidirà, per tant, la imatge d'aquest any de la festa major. Què dius, ara? Recordem que hi ha unes bases, ja va acabar el termini, ens vam presentar alguns cartells. De fet, aquest dissabte diria que es decideix, no? I que, per tant, es ensenya de cara al públic, en un acte aquí, a coincidir amb el dia Sant Jordi a Can Ginestar, si no m'equivoco, si no m'equivoco, però avui ho es decidirà des del núcle, i quina és el carter i guanyador. Recordem que les bases eren bastant clares, i, entre altres coses, hi havia d'haver motius de color groc i de color blau, que són els dos colors que tenim a la festa major, no, Sergi? Exacte, i, de fet, han anat portant aquí les diferents propostes, i les sí, les tenim aquí... Ah, que les has vist, tu? Jo he vist dos o tres. Però hi ha més, eh, hi ha més. Però explica'ns coses. Com són aquestes altres propostes? Una que m'agrada força. Ah, sí? Com era? Una imatge que van copiar d'internet. No... Però com que jo ja no soc del núcle, i aquí ja no tinc ni veu, ni bon, ni res. Ja ho sé, però explica'ns aquest bar de tu com era. Doncs ara no em recordes tant en què tenia, però... Bar de tant que no em recordes com era? No, vaig viure l'altre dia. Però sí, era això, tenia coses blaus i grodes. Era un design molt sencí, però que quedàvem... O sigui, jo m'ho vaig imaginar, ja en plan, de portada, de ranissa, de samarreta i tal, i ho veia. Sembla que aquesta no quedaria malament. A les banderoles, dels carrers, de la randa... Exacte. El programa de festa major, i a moltes llocs, com dius tu, cert. Clar, és que no només s'ha de pensar... s'ha d'agradar el disseny, també s'ha de pensar... si quedarà bé a l'hora de votar, suposo, no?, que ho farà el núcle i si quedarà bé a l'hora de fer la publicitat. Ara, ara. Perquè hi ha descartells on són massa recarregats, o el que sigui, i dius... no, saps? Doncs tot això es decidirà avui, a dos quarts d'avui, del casol de joves de Sant Just. Un acte que esteu convidats tota la història i tota la gent que vulgui participar particoses. Avui també es decidirà, segurament, quin dia va el Correafoc, quin dia va el Correabars, quin dia van diferents actes a la festa major, a l'Averint de Contes, també. Exacte, i fins i tot, també, quines proves es faran... de la Blaucigrox, quines puntuaran, quines puntuen més, quines puntuen les menys i tot això. Molt bé, doncs escolteu. Avui, a dos quarts d'avui, doncs de tot això, aquí, a Casol de Joves. Vinga, muchachos, continuem amb el programa Terrabió. 12 minuts arribem al punt de la 6 de la tarda, Sergi, però continuem navegant per les activitats del Casol de Joves. Què ens en mostres, ara? Demà tenim a les 7 de la tarda una xerrada meravellosa, eh? Una què? Una xerrada? Una xerrada, xerrada, xerrada. Tenim moltes caries. Dic, no t'has prestigit, Sergi. Vull dir, animos, muchachó, no passa nada. No, no, tenim una xerrada magnífica, que es diu Altres Continents. Ah, no m'ho diguis. Va, d'altres Continents. Bueno, sí, d'altres Continents i d'altres tipus de vacances d'estiu, no? Ai... Vindrà la Julia Granell i Barbarat, que és la tècnica de voluntariat i formació del servei civil internacional de Catalunya. Però què dius? Quina nomenclatura, quin càrrec més llarg, no? Que té aquesta dona? Sí, tècnica de voluntariat i formació. Ah, Julia Granell i Barbarat. Sí, escolta, i per exemple, has estat posant molt de moda a Islàndia? Sí, però, bueno, ells no treballen aquí, eh? Perquè per fer camps de treball, voluntariat de llarga durada... Ui, va, va. Estaves solidàries... I és per això, no? Per aquest tipus de vacances més solidàries, més participatives, més... de cara a la comunitat, no? Molt bé, doncs això és hora de mà a la seta de tarda, on esperem que hi vagi molta gent, com a mínim, la que vagi que l'interessi la qüestió, que són viatges a altres Continents, de fet, amb l'Aroa, que hi ha cada setmana, parlem dels païs de viatges a voluntari, una mica jo, clar, ho fem aquí, amb les cores d'ERASMOS Plus, amb l'Europè a voluntari-servis, que es fa aquí a Europa, però, clar, no parlem dels Continents. Això és per anar a Sud-Amèrica, per exemple, per anar a Àfrica, a camps de treball, voluntariat, i cooperar amb ONGs, i estar-s'hi allà d'una bona estona fent diferents projectes. Exacte, molt bé, ho has explicat magníficament. Jo també et podria ser que ho casale, si vulgués. I jo et podria ser que t'hi vulgui, Jordi, també. Escolta, ei! Per què no...? Silenci-ho, silenci-ho! Silenci-tot el mundo. Per què no ens canviem als llocs, Sergi? Clar, pensé tu a la ràdio i jo al que salta joves. No, bueno, però ser al revés, jo al que salta joves i tu a la ràdio. Bueno, és com tu a Londres i jo a Califòrnia. Ei, ho compro. El dia de la ràdio i del casal. Ei, no estaria mal, eh? Tu parles amb el teu cap i jo parlo amb la Montse. Pel programa 2000 de la penya del Morro. Per un dia canvi de papers. A veure com ho superes. Però això hauria d'haver una càmera grabant, també, i coses d'aquesta. Però jo 4, no? Escolta, no es triga malament. I fem canvis, per un dia, no? Que canvi de família, no? Que canvi de feina. I, per exemple, la Maria Rosa, la directora de la Poloteca de Sant Just. Doncs per un dia que sigui l'Arxivera Municipal i Jordi Amigo vagi a la Poloteca. Tots? Com ho veus, Sergi? Sí, sí, jo veig... jo veig aquí... Això pot estar molt bé, eh? Un programa, sí. O el que tu fos és l'alcalde per un dia. Ah, mira, no volia dir-ho, perquè preferia que ho dius a algú altre. I l'alcalde, per exemple, el que salta joves, no? Atenen les instruccions, els tallers... Bueno, eh, donem-li... Com se solen dir, la gent que fa projectes i treballa amb reunió, doncs que sempre estem creant, donem-li un parell de voltes, Sergi. De fet, toviem fer això dels concursos, no? Que hi ha una rodona giratòria llegant, no? Que diu on aniràs a parar. La tiràs seràs l'alcalde, seràs dinamitzador, seràs treballador de la ràdio, no? Ah, mira, hi entres a quatre llocs del municipi, no? Sí, sí, sí. Quatre llocs de feina. Quatre participants, no? El blau. Sí, m'agrada. No tenim aquí una... La problema la tenim feta, Sergi, mira. Arriba el programa 2000 de la penya del Morro. Quatre participants. Quatre llocs de treballes en just. Sergi Arrada. Jordi Doménez. Josep Perpinyà. Montse Martín. No, però el casal, no? No és una altra, i llavors, per exemple, qui hauria de ser? Maria Quintana, jo sempre he passat a tot arreu. Quatre llocs, el casal de joves, la ràdio, l'alcaldia, l'ajuntament i la biblioteca. Oh! Qui li trucarà, què? La biblioteca, aquesta acostumada a la tranquil·litat, no? L'ambínec i el casal de joves. També, també. Escolta, ja ho farem, ja ho merem. Sergi, alguna cosa més de cara als propers dies al casal de joves de Sant Just d'Esberna? Moltes. Aquest pirendres, a l'ami... Sí, que no em diu això, molt important. Home, que hi ha una festa jove... bueno, jove, no és jove, però és d'oblidar pels dimonis a pagar junts que m'ablanca. Exacte, molt bé, està molt informat, com que tu ets dimoni. Clar, no. Tinc un braç o què? M'agradaria venir, però no... Clar, sí, dic que no quedo fatal, ara, com a dimoni. Sempre. No, va, sempre no quedo fatal. Els dimonis portem molt de tuta, eh? Que vam fer l'espectacle, ara, de foc, el dissabte... Vull dir que... Sergi, no podem estar a tot, eh? I, a més, la gent gran de la colla... Això és pels joves de la colla, Sergi. Això és pels que estan allà donant-ho tot cada nit. És la set de la matinada. Jo ja no et tinc una dada, ja no et puc. Ja tens... Sí, sí, ja ets gran. Doncs això, espaiola dimonis, el divendres al vespre, a partir de les 11... Sí. I, bueno, acramar carretons. Acramar, sí, carretons, sí, carretes. Ja la promo, també, feta, eh?, de la festa dels divendres, ja, també? Aquest divendres, 22 d'abril. El casal de joves de Sant Just i a la nit. Els dimonis apagallums de Cama Blanca preparen la mega-fest de jove de Sant Just. Escramarà la sala d'autopia. S'incendiarà la recepció del casal. I patarà la sala ovid i mulló. La festa de foc del casal amb els dimonis de Sant Just. Ja està, una altra cosa, mariposa. Ja està, ja està, ja està. Ja està, ja m'ha acabat? La falca sí, però avui avui estic que regalo les falques. Si algú vol una falca, avui la regalo, Sergi. Bueno... Vols alguna falca d'alguna cosa a tu? Sí, per hambre de cine. A veure, posa en música d'hambre de cine, a veure. Però m'has de donar quatre inputs, eh?, sobre què vols que digui. Doncs no sé, és una web de cinema que tu miras molt, o si no t'hauria d'explicar molta cosa més. Va, doncs vaig inventar, vinga, va, hambredeciné.com, veu. Cançat d'escoltar les mateixes cròniques i crítiques del cinema? Parc a diguin quina pel·lícula es de veure i no l'encertin. Arriba hambredeciné.com. La web de Sergi Arrada, on es críeu i vomita les seves reflexions després d'anar al cinema. hambredeciné.com, la teva web cinematogràfica de referència. Que t'ha agradat?Com, però, però. Va bé, però ja està, ja la tens, ja la tens. Va, escolta, que el divendres t'estan ja festa i al cap de setmana hi ha alguna cosa més al que Sergi. Bueno, el dissabte és de la nit de tapa, a Sant Jordi, i en cas de pluja, el farà aquí dintre del casal. Però, bueno, és Sant Jordi i el munt de coses a Sant Jordi, és el Tret.Sí, Sant Jordi. Nosaltres, com que en cas de pluja, hem de deixar la sala a la nit de tapes, no podem programar res. Però, bueno, a Sant Jordi hi haurà un munt de coses a aquest dissabte. I d'aquí de tapes que és professional. Que ja saps quina rosa i quin llibre regalarà, Sergi. Doncs la veritat és que no.Ah. Ni aquí.Oh, que no és romàntic, tu. Sí, però mira. Però escolta, perquè no a la primera persona, que trobes pel carrer, un impulso, i dius que una rosa és el teu. Un llibre, que això és bonic. Poden fer com el concurs, que no fiquem mogollons de noms, i llenço. Clar, també, eh.Ara qui surt. Pots fer pel Facebook, que serà molt el Facebook, tu. Pots fer el comentari. No tengo nadie que regalarle una rosa. Se aceptan propuestas. Això que m'estalvio, eh, també. Que avui en dia van molt cares els llibres. Home, hi ha llibres, hi ha dintèures, eh. És el de sempre. Jo sóc de regalar llibre i rosa, indistintament. És el que s'ha de fer.És molt injust. Perquè, clar, una rosa, el juke, el dia de Sant Jordi, aniran ja molt buscades, eh. I cares. Bueno, per tot arreu, venen de rosa. Si compàs amb el llibre és bastant més car, el llibre. Bé, Sergi, algun plan especial per Sant Jordi? Tu et faràs alguna cosa així, que serà dissabte? T'ho faràs a la platja, no? Però arrenca aquest dijous al festival de cinema d'autor de Barcelona. Ah, sí, és veritat. El dijous anirà a la inauguració i tal. I el dissabte, jo tinc pèl·li, també. Bueno, molt bé. També passejaré per la Rambla que discaia al costat. Escolta, vaig anar a veure Mustang l'altre dia. I et va agradar o què?Sí, m'agrada molt. Ah, està molt bé.Mustang, està molt bé. Està recomanada per Ambre de Cine. Sí, Ambre de Cine, el punto com. Recomendem aquesta pel·lícula. Bé, doncs sí, està guai, està molt bé. M'agrada també la cartellera o què? Jo últimament recomano Kiki. Ah, sí?Sí. Recomano Kiki. El Paco León, que és...El Paco León. Molt bé, molt bé. És un Kiki molt fresc, molt ràpid, molt dinàmic... I sus content. Que és una mica també el que tenen els Kikis. Per cert, sèrgica, la meva mare va anar a veure la pel·lícula de Julieta. Sí, i es va dormir.No, diu que li va agradar molt. Ah, bueno, quina de té, ta mare? Ja va... Ja va siixant-ho. Jo li he dit, però m'ha dit si ningú li ha agradat. És la pitjor pel·lícula de l'estrena del Modó. Ah, la pitjor no. Ja em diu, perquè la gent no l'entès, em diu. No, no és dolenta, és molt freda. Ah, és molt freda, vale, vale. En fi, doncs, Sergi, ho hem de deixar aquí gràcies a una setmana més. Ah, vosaltres. I cuida't molt, eh? Un petó. Bé, adéu. Nosaltres connectem amb Catalunya Ràdio, i no sabem ni on era, per escoltar les notícies. Fins ara. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 6. Bona tarda, us informa que li en sabria. L'oposició dubta de la credibilitat del pla de treball del president Carles Puigdemont, que ha sentit tots els grups parlamentaris, s'han referit els pròxims pressupostos catalans. Parlament Vitoria Viloblana. Bona tarda, des de la CUP, Albert Vuotran celebra que Puigdemont ha parlit de revertir les retallades. Ara bé, alerta. Senyor, i executar uns pressupostos desobedients, que en clau de donar resposta a les necessitats d'aquesta societat, i capiguen o no en l'estratíssim marge que les imposicions de l'Estat deixen. Ciutadans ha mostrat preocupat pels nous comptes, que s'utilitza de forma barruera, diu el patiment de les persones, i fer un discurs amenaçador a favor de la independència. Catalunya sí que es pot posar en dubte la versamblança del pla del president i el PSC avisa que el govern té un full de ruta que fa aigües. Vitoria Viloblana, Catalunya Radio Parlaments. Notícies breus, Montse Cuadran. Raül Castro seguirà liderant el Partit Comunista de Cuba, i altres veterans continuaran en els llocs de direcció. El Congrés del Partit, que es clausura avui a l'Havana, el setem, des de l'inici de la revolució cubana. Raül Castro ocupa el lloc des del 2011, quan va substituir el seu germà Fidel. Es desmanteix així el relleu generacional immediat, però el relleu hauria estat un dels més estrella del Congrés que s'ha fet a Porta Tancada. De fet, el Plenari del Congrés ha donat suport a una iniciativa del mateix Castro, que posava un límit de 70 anys per als membres del secretariat i al Boró Polític. El dia afcanel s'ha d'anar aplicant gradualment. Fidel Castro assisteix avui a l'última assessió del Congrés. Mór Patricio Alhuín, el primer president de Xila després de la dictadura de Pinochet. L'actual presidenta, Michel Baixelet, ha declarat tres dies de dol per l'amor d'Alhuín, que tenia 97 anys. El govern espanyol en funcions tornarà a tots els funcionaris de l'Estat la meitat de la paga extra suprimida al Nadal del 2012. Segons ha comunicat el ministeri d'Isenda, ho faran l'anòmina del mes d'abril o maig. L'executiu de Mariano Rajoy ja va retornar els funcionaris el 25% d'aquesta paga al gener del 2015, i en octubre va ingressar els funcionaris un altre 26,2%. Aleshores es va comprometre a retornar durant aquest any el 50% restant. El cost d'aquesta devolució de la meitat de la paga extra podria situar-se al voltant dels 450 milions d'euros. La Generalitat atorga lloguer socials a 12 de les 14 familiars que ocupen el bloc SAL. Els ofereix les claus dels pisos després d'estudiar els seus casos i tenen tota la setmana per acceptar-ho. Gerona Maria Rovira. Bona tarda, avui la Generalitat s'ha reunit amb les famílies, els ha ensenyat els pisos i els ha llorat els contractes de lloguer. Ara només queda que els signin abans de traslladar-s'hi i tenen tota la setmana per fer-ho. La majoria dels habitatges són el mateix municipi i els lloguers, que pagaran van entre els 4 i els 160 euros. La llei aprovada pel Parlament per combatre la pobresa energètica i d'habitatge, des que el jutjat va ordenar-me el desallotjament, el govern va intercedir per evitar que la gent que des desemparada el jutge va posposar la mesura i va donar de temps a les famílies fins demà per abandonar l'edifici de manera voluntària. Maria Rovira, Catalunya Ràdio Girona. Santillana presenta Jo Llibre, un nou segell de l'editorial Blay-Mercer. L'objectiu és publicar literatura infantil i juvenil de qualitat en català i fomentar la lectura entre els més petits. Jo Llibre neix en un total de 44 títols que es distribuiran per Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. La col·lecció inclou autors com Maria Carme Roca, Miquel Arguimbau i Gemma Pasqual, a més de noms internacionals com el de Gianni Rodari, dos dedicats al públic més jove. Esports, Òscar Fernández. L'Espanyol busca aquest vespre a la victòria definitiva que li garanteixi la permanència a primera divisió. A les 8 del vespre rep el Celta a cornellar el Prat. El porter Paolo Petz lluirà una samarreta retro per ho menjar Ricardo Zamora, que és un dels dos partits del club de la Liga de Bàsquet. Els blaugranes clasificaran per la Fàin el Forr si guanyen els dos partits que juguen el Palau Blaugran avui dijous. Aquest Barça a locomotiv es juga a partir de 3 quarts de 9 del vespre. En futbol, Luis Enrique es mostra confiat que el Barça sortirà de la crisi de resultats que travessa i diu que acabarà fent una festassa per celebrar el títol de Liga. Per jugar demà a Coruña, el tècnic recupera Rafinha, que és la segona ronda de l'Open Bank Sabadell de Tenis, després d'imposar-se el madrilell Daniel Munoz. Ara Granullers jugarà contra Rafa Nadal demà. En Vaterpolo el Mataró ofereix avui a la ciutat els seus títols de copa lent i de copa de la reina. L'acte està previst a dos quarts d'avui del vespre. I tal com avançar Catalunya Ràdio, les nadadores catalanes de sincronitzada Clara Vassiana i Paula Claunberg faran oficial avui que anticipen la seva retirada de l'alta competició. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us parla Cristina Vargas. Don מסla! Aquest matí l'Escola Hbressol municipal Marex ha ofert la primera visita a les famílies a cara al procés de prescripció per a educació infantil, aquestaツrancat del centre cívic Salvador Esperiu. S'ha explicat el projecte d'escola i com es fa el procés de prescripció i matriculació. El curs vine a l'escola Bressol Municipal Marex, comptarà amb una oferta d'estet places per a nens i nenes nascuts l'any 2015, hi haurà 30 places per al grup d'infants d'un any i 17 per als de dos anys. Aquestes places cal destacar que s'ampliaran en una més per grup, en cas que cap d'aquestes fos ocupada per infants amb necessitats educatives especials. Per tant, l'escola tindrà una oferta total de 54 places que es podrien ampliar fins a 57. La segona jornada de portes obertes serà dijous a partir de la 5 de la tarda. El període de prescripció del primer cicle d'educació infantil serà del 2 al 13 de maig i les llistes amb la puntació provisional es publicarà el 24 de maig. Després de 3 dies de reclamacions, el 31 de juny es publicaran les llistes d'infants amb la puntació definitiva i el període de matriculació finalment serà del 13 al 17 de juny. Més coses, la secció local de Justícia i Pau ha signat un manifest contra el tracte que arreglen les persones refugiades. Sota la consignat, sentint vergonyada, manifesta en els seus reivots, cap a les polítiques, els valors i les actituds dels Estats Europeus, davant dels erreses d'abaniments i domènic contra les persones refugiades amb gasos, lacrimògens i també granades d'aturitores, Justícia i Pau. Ha decidit signar aquest manifest contra el tracte cap a aquestes persones. Ho fan assegurant que senten vergonya del maltractament en els camps de refugiats, de la manca d'aliments i d'escoles, i també que senten vergonya de la negació dels drets humans i de la no acollida de persones refugiades o immigrants del Pròxim Orient i de l'Àfrica del Nord. També l'escrit Falució a les guerres provocades per armes dels països productors europeus a l'apropiació del control del patròlegues, de les polítiques d'expulsió i de la pèrdua de valors cristians culturals històrics dels Estats Europeus. Per tot plegat, volen que els governs i parlaments dels Estats Europeus sàpiguen que la majoria de persones habitants del continent senten una profunda vergonya d'aquests governs i no estan d'acord amb les accions sotessa termes com ara instal·la filats als passos de refugiats, tancar-los, engetos i barrar els camins i provocar tota una mena de desgràcies i infortuns. El núcleo organitza una trobada de preparació de la festa major 2016 a la reunió serà dos coses 7 del vespre al cas de les joves, com sempre és oberta a tothom i servirà per tancar. El calendari definitiu de les activitats de festa major serà per tant una trobada de continuació de la que ja es va fer el mes passat. En aquestes més de decidir les dades en què se celebraran les diferents activitats es decidirà qui serà el pregoner d'en Guany, es parlarà dels grups que actuaran i per últim decidiran qui serà el cartell guanyador que anunciarà la festa gran del poble, que se celebrarà del 31 de juliol el 6 d'agost. I una punt més en clau cultural, s'ha enjuigut acollir la inauguració de Gavors Somsic de l'exposició dels originals del llibre Cent curiositats zoològiques. L'acte comptarà també amb xerrada a càrrec del biòleg i autor del llibre, Eduard Martorell. El volum dedicat als animals respondrà a preguntes com, per exemple, quins són els animals més cosmopolites, com es defensen de debò les teràntoles, es podrà ressuscitar el memut o el lloc massupial o quan i com van començar a conviure les persones humanes amb els gats i gossos. Aquestes són algunes de les curiositats sobre el món animal que desvella el llibre, on també es parla de troballes recents i de Cullcerola on eviten, per exemple, serps de fins a dos metres, un obra que ajuda a entendre el complex i riquíssim món animal i els seus fenòmens zoològics, i com també l'essència de la nostra espècie. Abans d'haver de parlar del llibre també es podrà veure, en mitjançant, una exposició les làmines fetes a partir dels dibuixos del llibre de l'il·lustrador i arquitecte Gabor Somsix. La inauguració de l'exposició també la xerrada rancaran a partir de l'esguit, a cal llibre T. I fins aquí la informació local. Nosaltres tornem, com sempre, amb menys d'una hora, de les més notícies sobre el municipi. Després de Sant Jordi, qui torna, és el programa talisme. Diu menja a partir de les 7 de la tarda enganxat a la ràdio a escoltar el bàsquet al senyor Masculia Drebles-Parraguera en un petit clau per l'ascens. Viu el programa a la sintonia de Ràdio Esvern amb tot l'equip del jugant a casa. Diu menja a partir de les 7 de la tarda senyor Masculia Esparraguera. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Aquest i març, a les 10 del vespre, la música choral Més de Mil anys d'Història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Aquesta és la setmana de Sant Jordi, però tot arreu sentireu la llegenda de Sant Jordi. Nosaltres us explicarem una llegenda que us recordarà la que ja coneixeu, però diferent. Segur que us agradarà. Eh, no us ho descuideu. El dijous a les 8 la podreu sentir sencera. Bona tarda, benvinguts a la segona hora de l'Apenya del Morro. D'aquí uns moments contactarem si es capodem i tenim sort de l'Apenya del Morro. Avui m'ha dit que està molt atrafagat per als actes pre Sant Jordi, que tenen a la llibreria del carrer Buena Vista de Sant Just, i preparant també la història de cara al dissabte. I ara veiem les aventures d'un padre napuros. Ja tenim el telèfon Edu. Bona tarda. Hola, bona tarda. Com s'ha va? Com veig tu? M'han dit que t'estàs apalancat a la companyia de producció, la Cristina, que estàs apalancat al sofà de casa ara mateix? Cogacte. No estic apalancat, la veritat és que seria normal i lògic. No, no, no, no. Què dius? Que dius, que ets louco, un nen de dos anys? No, no, no, no, no, que he anat a posar tots els altres té, ara estem així, anem a comprar, anem de posar... Quan s'ha de fer sopars, tot el que he mogut de perentil, però 6 i mig, a 7, que és una gran hora. Sí, sí, sí, sí, sí. Si estàs patxorrat al sofà, com a bon pare de dues criatures, una rica en nascuda i l'altra de dos anys, posa una mica cansat de tot, ja, no? Bé, no, no, cansat, no, és imatges només. Descansat, descansat. Digues sis divendres, no, estàs parlant que em truqueixis, bo, que em truques, no? Jo em concentro, soc com a futbolista del Barça, però guanyo. O sigui, que no fa res. Ah, vale, vale. No em predio guanyo. Una mica sí que és com els futbolistes de la Barça, perquè fas accions des del sofà, no? Tirat. Correcte, molt bona aquí. Toma, vas que vas que ja hi heu escrit el piquet... I no estàs sentint el piquet, i es faria una mica. Perdona, els pares del piquet són de sent just, els pares de piquets, possible que t'estiguin escoltant i... Mira, li podem dir en sacrus, els piquets, Però el piquet encara fa un, eh? Sí, sí, sí.Aquesta en just tenc. A la resta... res. Zero. Ja s'ha acabat, ja de... Caca. Sí, ja s'ha acabat. Ja n'he cacat tot amb l'arte. Ara va tornar a jugar al Barça, a les vuit, ojo. Sí, guanya. Escolta, de què vols parlar, avui? De què vols parlar? Tu deixo un divina. Pensa una mica. A veure, tu, normalment, en les seccions, parles dels primers dies del nadó, quan arriba a casa... Ah, d'acció, ja. Un dia vas parlar de papelèo, de com... Ja està passant tot això. Aquesta és la setmana, Jordi. Pensa una mica. Què? Perdona, què hi ha? Sant Jordi... Què és aquest? Sant Jordi. No el cole, home, a casa, Sant Jordi. Ah, Sant Jordi. A casa. Sant Jordi a casa! Què vols dir que... Al final de la seccció desvaiaré un secret, que és que a mi no m'agrada la llegenda Sant Jordi. Ja t'ho dic. Ah, vas al final. No, ho has fet ara. Una cosa, Edu, perquè ara he escoltat la falca del Betu aquí, el programa de contes de ràdio d'Esvern, que aquest dijous de l'Esboït tenen la seva pròpia relat de Sant Jordi, no? Sí, sí, sí, però sí. Acrata, deu ser això. I m'agrada que em camin la història, perquè no... Hauria reà l'això d'aquell nou ni mig de la princesa... Però, escolta, què passa? Que la història de Sant Jordi no està bé, o què? Perquè com a pare... A mi no m'agrada. O sigui, com a pare hi ha un avançament després... Jo, com a pare república, no li explico de Sant Jordi enteramente. Ja, i què fas? Jo li explico la meva versió, que és el que fas amb tots els contes... Ah, ja ho sé, que Oriol Junqueras... Oriol Junqueras, el drac. No, no, que va. Ah, vale, vale, vale. Però el Sant Jordi arriba una mica més tard, del degut. Perdona, no entenc res, Edu, para un moment el programa. No entenc... A mi li explica la idea de Sant Jordi. L'únic concepte és que arriba... El Sant Jordi arriba un pèl més tard del que hauria. I quan arriba Sant Jordi? Doncs el 23 d'abril. No, a la viagenda. Ah, la gent arriba. Quan està a punt de menjar-la el drac. Quan està a punt de menjar-se aquí. Què m'estàs fent un examen, a la princesa? Doncs jo li explico sempre l'Abernat, que el Sant Jordi arriba després de la princesa. Perquè a mi això és el rollo que el princesa salva, i els pagesos no, doncs no m'agrada. Tu, perdona, li dius que la princesa és menjada? Sí, clar. No, no menjada, perdona, devorada. Devorada pel drac? Sí. Llavors què passa, Sant Jordi, que es queda un pam de nas o què? El nen es queda... Bueno, no, el nen no està prenent això. És la millor manera de canviar les coses. Però no cap a entendre... A tots els contes. A totes les gent es tenen com una moralina, no? Aquella cosa que et queda... És aquella cosa de que la princesa sí, la salvem, els pagesos vocal, la princesa i el reia, que contenta estan tots, no? Però és mentida. La moralina... La princesa és a la foc, salament... A veure, la moralina, quina seria? Que no facis tard pels puestos? No, la moralina seria... deixa menjar la princesa, eh? I després salva el poble. Aquesta és la moralina, el Sant Jordi. Ah, va, la seguitua, ni amor, ni re, no? Ja, no, deixa-te fer història. Ni eroi, ni... La Rosa és la reparteta, tothom, és el drac... I per si no arriben a un pacte. Perquè no arriben a un pacte, no arriben ni a matar-lo. Va, la seguitua... I a les dones, el drac... Està a les seves terres, a l'escultiva ell mateix, i Sant Jordi s'encarrega de seguretat del poble i tal. O sigui, que es mengi la part monàrquica... Correcte. ...i no passa res, no? Que no passa res. I després el poble de salva. Sí, és el Jordi, és el Jordi. Què és el Bernat? A veure, ara passa el fill, eh? Hola. La sentit, la sentit o no? Sí, clar. Hola, vull parlar amb ell ara. Ara vull parlar amb el Bernat. Passa mal. Què diu? Hola. Hola, què ets, el Bernat? Sí... Hola. Ja està. És el màxim que pots treure d'un vent bargonyós. De dos anys, eh? No està mal... D'aquí poc l'estic veient ja trucant al programa especial, que fem a Radioesben per reis, demanant la carta. Home, perdona i tant. Encara que no t'ho presenti. Mira què et dic. Escolta, clar, com que és monàrquic, no ho deus fer, o no? Els reis, tu, tampoc, a casa? Bé, els reis són història, no? Clar, clar, clar... Perquè són màgics, són macs, són segrades. Té n'en doble, té n'en doble, són reis, però macs. S'atabis el primero. Aquesta demana és Sant Jordi, i, per tant, també... Jo volia parlar de com explicar un puntat amb una criatura. Ah, i com ho fas? Perquè això té el seu kit, el seu què. Li vols explicar en directe, ara, o no? No, els que ho expliqui, però és que no em farà cas. No està pel cas. Perquè necessites un espai, una rutina... Una hora... Ah... Els nens no els pots agafar. Vaja, no estic on compta. No, error. Perquè no funciona. Perquè el nen està jugant, donant el dia, i ell té la seva hora, que és, jo, en el meu cas, abans d'anar a dormir. És un clàssic, no?, en principi... Sí, perquè és com tranquil·let. Però el que és és que ajuda força. I, a més, també acaba de reposar. Tu llegeixes un compte cada dia al teu fill o no? Procurem, llegeix-li. A més, els dies que és de tard, que has fet el sopar tard, que arribes tard, és el que hi ha. Les dones que són a la nit i les has de posar a dormir, la resta de dies procuren, explicar-li un compte, una manera pensadeta, una manera tranquil·la, sorollets... Si tens Titei, sempre és recomanable posar-te-hi Titeis pel mig. Bueno, depèn de l'edat, doncs, cinc llibres tàctils, 15 llibres pop-ups, que a mi m'encanten els pop-ups. Saps quins són, o no? Pop-up? No, pop-up, no, pop-up. Pop-up, pop-up. Pop-up. Pop-up, que vol dir pop, i up, que vol dir amunt. Per tant, amunt, pop, que el sé. Si pop-up no hi és, top. No, és allò que surten els... Sí, en aquells que surten coses... Sí, en aquells que surten coses... Bueno, escolta, i té, clar, i sempre hi ha, per tant, avui, consells per llegir contra els nens a casa. Abans d'anar a dormir en el seu espai, que sigui sempre més o menys rutinari, eh? Exacte, però si... Nosaltres fem el menjador, és encofar el llit del nen, directament, per veure per què s'ha pogut dormir. També pots ser abans d'assopar, per començar aquella sessió de calma cap a anar a dormir, eh? I, a part d'aquest tot això, evidentment, és una introducció al món de la lectura, perquè el teu fill sigui un gran estudiant en algun futur. Perquè tu tens, o el teu fill té algun llibre predilector, és a dir, que sempre diu, que et vull, que et vull, que et conda. Me n'agrada força la caputxeta. Sí, em demana força la caputxeta. Jo estic un parell... així que anem comprant diferents llibres del poble... de... de contes freccionals. L'agrada, les contes freccionals. És bastant d'això. La caputxeta, la caputxeta, tenim el pulzet. Ara hem comprat en Sant Jordi. O té un de transports que li agrada molt, que són aquests interactius que vas passar amb pastanyes. A més, la pastanya d'una pàgina és molt la moto, i es canvia de... es canvia de la màfora, etcètera, etcètera. Molt bé. Tot aquest llibre t'agrada molt, recomanat per cap a nens dels anys. I a qualsevol més gran d'ells, el tema de contes i... Quanta estona estàs, llegint? O creus que hi hauria d'haver una estona mínima per estar amb mi? Bé, nosaltres triguem dos minutets, doncs, perquè, clar, entre què li fas les frases que sempre et demana, perquè sempre més o menys expliques l'estructura del conte, més o menys igual, i a cada pàgina té a jo que ja sap què és i tu demana, no? La lluna, però la lluna. I què és la lluna? On està la lluna? I tu demana, i tu apunta, i tu... És com un joc. La veritat és que és bastant divertit, estiguer. Com que és d'aquells moments macos de ser pares... Oh, que boní. És d'aquells moments tassos de la vida. Només seria pare per explicar contes. Ara, jo estaria explicant contes tot el dia, coneixent-me, també. No, però és un pocor rotllo, al final. Tot el dia explicant contes de ser un pocor rotllo, eh. Però per el fill també, no? No, expliquem un, sí, per el fill, per un pas dos, no? I jo tot el dia no em veig, però és un joc. A mi m'agradava, de petit, un conte que m'explicava ma mare, que era la formigueta que se'n va a Jerusalem. És un conte que és molt raro, perquè no sigui... no és conegut. Formigueta que se'n va a Jerusalem. Sí, i a més... És curiós. No, no, no, i a més, perdona, sembla que sigui de l'Opus, però no, eh. L'Opus no, s'ha agradat. No, és... Mira, vaig dir el trobo, perquè era un conte que... M'agradava, ah, què, què, què... M'ho explicava per anar a dormir i m'agradava molt. Clar, tots tenim un conte, no?, que ens explicaven, o quasi bé tots... Sí, no? Tots tenim aquella cosa que ens agradava. I ara mateix no t'ho sabies quina era el meu conte, eh. No? No, no m'entrago així, especialment, d'un conte... No? No, no, no. Ah, bueno, aquí va... Mira, ara mateix estic mirant l'altre. M'ha mati un pipí. Aquest és un llibre en compte que tenim. Perquè, clar, nosaltres estem intentant treure penyals... Sí. Ai, perdona, eh... Ara, mira, quan pengis, llegiré el conte de la formigueta que va a Jerusalem. Que no és gaire llac, que l'he recuperat ara, aquí, a la bicipèdia. Mira. Estic això. Sí, amb bicitext. Mira, ara llegiré. Ara llegiré quan penis. D'això cal llegir. Sí. L'he trobat, però d'això cal llegir. Molt bé. Doncs anem a la secció ben al. Sí, ben al. Edu, moltes gràcies, que vagi bé, i ens recuperem... Bé, estarem a escoltar la setmana que ve. I marge, vinena. Sí. A la secció Un Padre de Pugles. Per cert, deixem salut a l'Aire. Tinc i tot un bon Sant Jordi, eh. I a l'Aire, que em va dir a atrear, ja sé que estàs a la ràdio. És aquest, la secció. És l'Aire. Jo l'estudi. Jo l'estudi, molt bé, exacte. Correcte. Que la venia a fer exacte. És de dona i empresa, si ja la conec, l'Aire. Sí, poso-la a la ràdio, m'ho faré. Sí, tenim un corc d'entremants, ell i jo. Sí, ja t'ho explicaré, ja t'ho explicaré. Bueno, Edo, que vagi bé. Cuida't, una abraçada molt forta. Aguidem-te. Aneu. Veus aquí una vegada una formigueta que va a Jerusalem. Troba la neu i la neu li trenca la puteta de formigueta que va a Jerusalem. Oh, neu, que ets forta! Tu que has trencat la puteta de la formigueta que va a Jerusalem i la neu raspant. Més fort és el sol que en font. Oh, sol, que ets forta! Que fots la neu que trenca la puteta de la formigueta que va a Jerusalem, i el sol respond. Més fort és el vent que marrossega. Oh, vent, que ets fort tu que rossegan el núvol que cobreix el sol que font la neu que trenca la puteta de la formigueta que va a Jerusalem. I el vent respon. Més forta és la muntanya que matura. Oh, muntanya, que ets forta! Tu, que tures el vent, que rossega el núvol, que cobreja el sol, que fonda la neu, que trenca la poteta, la formigueta, que va a Jerusalem. I la muntanya respon. Més forta és la rata, que emforada. Oh, rata! Que ets forta, tu, que forades la muntanya, que tura el vent, que rocega el núvol, that cobreja el sol, que fonda la neu, que trenca la poteta, la formigueta, que va a Jerusalem. Més fort és el gat que se'n menja. Oh, gat, que ets fort! Tu que menges la rata, que fura de la muntanya, que tura el vent, que rossega el núvol, que cobreja el sol, que fond la neu, que trenca la poteta de la formigueta que vagi a Jerusalem. I el gat respon. Més fort és el gos que em guanya. Oh, gos, que ets fort! Tu que guanyes el gat, que es menja la rata, que fura de la muntanya, que tura el vent, que rossega el núvol, que cobreja el sol, que cobreja el sol, que fond la neu, que trenca la poteta de la formigueta que vagi a Jerusalem. I el gos respon. Més fort és el vestó que em pega. Oh, vestó, que ets fort! Tu que menges el gos, que guanya el gat, que se'n menja la rata, que fura de la muntanya, que tura el vent, que rossega el núvol, que cobreja el sol, que fond la neu, que trenca la poteta de la formigueta que vagi a Jerusalem. I el vestó respon. Més fort és el foc que em crema. Oh, foc, que ets fort! Tu que menges el gos, que guanya el gat, que mata la rata, que fura de la muntanya, que tura el vent, que rossega el núvol, que cobreja el sol, que fond la neu, que trenca la poteta de la formigueta que vagi a Jerusalem. I el foc respon. Més fort és l'aigua que m'apaga. Oh, aigua! Tu que ets fort, que et vages el foc, que crema el vestó, que pega el gos, que guanya el gat, que mengi la rata, que fura de la muntanya, que tura el vent, que rossega el núvol, que cobreja el sol, que fond la neu, que trenca la fromigueta que vagi a Jerusalem. I la vaca respon. Més fort és l'home, que se m'enja. Oh, home, que ets fort! Tu que et menges la vaca, que veu l'aigua que pega el gos, que norma el gos, que guanya el gat, que fura de la muntanya, que rossega el núvol, que c hydra la neu, que trenca la inmústria de la formigueta que vagi a Jerusalem. I la vaca respon. Més fort és l'home, Ah, sí, quins records, quins records que la meva mare me'n llegiria. En fi, dos quarts de set a la tarda, després d'aquest exercici de nostalls, ja farem una pausa per la publicitat. I tornarem d'aquí uns moments amb l'Arnau Cònsul d'aquest llibre T, si és que el trobem i si és que ens pot atrefegar a tindre muntanyes i muntanyes del llibre segur que omplen avui la llibreria del carrer Bonavista de Sant Just. I ara mateix, a l'Apena del Morró. La penya del Morró, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esverns. Després de Sant Jordi, qui torna, és el programa talisme. Diu menys a partir de les 7 de la tarda, enganxat a la ràdio a escoltar el bàsquet, el senyor Masculia, drebles per reguera, en un petit clau, per l'ascens. Viu el programa a la sintonia de Ràdio d'Esvern, amb tot l'equip del juguem a casa. Diu menys a partir de les 7 de la tarda, senyor Masculia es parraguera. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral, més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Aquesta és la setmana de Sant Jordi. Però tot arreu, sentireu la llegenda de Sant Jordi. Nosaltres, el programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Aquesta és la setmana de Sant Jordi. Però tot arreu, sentireu la llegenda de Sant Jordi. Nosaltres, us explicarem una llegenda que us recordarà la que ja coneixeu, però diferent. Segur que us agradarà. Eh, no us ho descuideu. El dijous a les 8 la podreu sentir sencera. 17.015. Radio Desvern. Cada dia, més a prop teu. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiu comarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador al dispositiu MOV. Despertanta. Corrent. Esmorzant. Comprant. Passejant. Cadant. Treballant. Celebrant. Sortint. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils. A l'esquadra, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador a l'esquadra. La feia del Morro, cada tarda a la Cinecet, a ràdio d'Esberro. A l'esquadra, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador a l'esquadra. La feia del Morro, a l'esquadra, el teu ordinador a l'esquadra. A l'esquadra, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador a l'esquadra. Ja ens comentava que estava molt ocupat i tal. Aquí el programa són molt fans del David Bardaguer, però molt, eh? Molt, molt ens ha agradat molt. I mira, ara li acaben de fer una entrevista de la gent del Benegra, puncat. És el segon dilema Benegra amb el David Bardaguer. I, en fi, li fan una setmana de preguntes, dilemes, que decideixes i tal. I no sé si estem en disposició d'escoltar la seva resposta, perquè ens agradarà molt el David Bardaguer. A veure què diu. No podem escoltar-ho. No podem escoltar-ho. Molt bé, bravo. Sí, l'internet de la ràdio, eh, que va ràpid. Això va ràpid, com un avió més ràpid del món, supersònic. Doncs això és l'internet de la ràdio, que és el meu concepte de rapidesa a la vida, que és l'avió més ràpid del món. En fi, no podem escoltar-ho, no? No podem, no és que res. Ah, sí, alias, alias. Sí, sí. Bon dia. Bon dia, David. Comencem amb una de fàcil. Ser invisible o poder volar? Em quedaria amb poder volar, perquè t'estalvies... t'estalvies fer xèquins i aquestes coses. Però jo sí, tinc un superpoder de veritat, de veritat, que m'agradaria. Em passo la idea de preguntar pel forro, tocar les persones i puguem... puguem anar el que jo vulguis. És a dir, menja'm el dardo. Roba'm un dis de l'afnac. ¿Què és colls? Poder parlar amb animals o dominar tots els idiomes del món? Dominar tots els idiomes del món. Tots, absolutament tots. Per poder-me cagar amb diferents llengües amb els guiris que molesten a la nit, per exemple. La puta fan... No entenem que perquè el Toni m'agradaria tots els idiomes del món, que deuen ser molts els idiomes. Quants idiomes hi ha al món? Comenim 10, més de 10. Anar al comiat de solte del teu fill o acompanyar el teu avi a un peep show? Acompanyar-m'ho a un peep show, però infinitament. Avi, entre el glory hall, entre-hi. Avi, peep show. Jo el meu fill és a totes les meves filles que no tinc. De moment, jo no vull saber res del que fa en Noritz, un tal. No, no ho passaré fatal, la meva filla. Segur que surt amb un quillaco. Els convidaré a pollastre. I els diré què vols. Cuixa o petxuga. Si no respon a la, se'n va de casa. Què et tries? Guanyar un golla per una pel·li boníssima o un Òscar per una pel·li de merda? Un Òscar per una pel·li de merda. Per això els xos en truño. Però mira, m'entens o no? Mira. Leonardo, com estàs? Bé. És que res per viure allò, perquè ja sé molt ser realista. Allà, sí, ha de volar dir que tens un Òscar per el que sigui. I així, que té primers planeta, que es podien cremar els llibres. Saps què et vull dir? Però té un preu planeta. Que li treguin, que li tenen la baixa i ho cobrà, o no? Fem fà de gruix o marx i t'aniré una bronca? O fer riures Carles Johansson i t'aniré un polgo? Fer riures Carles Johansson i... No m'importaria tornar a fer l'amor amb ella. Viajar al futur o viajar al passat? Una bona pregunta. És la més difícil, eh? Hòstia, és molt bona pregunta. Viajar a l'Eseps, em quedo. M'agrada molt que hi hagués una. Viajar a l'Eseps, a l'Eseps. A l'Eseps el temps es congele a Solà. L'Eseps és una... una meravella d'espai a Barcelona. Per tant, et diré... Viajar a futur. Molt bé. Jo ara m'ho heu de dir per d'aquí. Som molt bons, sempre genial. En fi, intentem localitzar la donació. Fais altres radio d'esper. Yes. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el xilalt, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suave. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. I don't matter. El just de la fusta, parlem de tot el que passa Sant Just. És una quarta molt dura, eh? La pujada de l'Ibal... Està menjant pel costat de feina i veus que són gent més o menys preparada. La única solució, ja veig que ha de ser alguna cosa reabonciva com el que va passar a Islàndia. El jutge n'està al costat d'ells perquè hem de trobar una solució. Sí, sí, sí, que estigui davant. Si pels són els interessos de Sant Just. Sempre se t'acosta algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta? Perquè ja veu. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de veu a una. Despertanta. Corrent. Esmorzan. Comprant. Passajant. Cadant. Treballant. Celebrant. Sortint. Conduint. Vius connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són producats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. I ara s'ha d'anar a Catalunya. Si 43 de la tarda connectem en directe a aquesta hora amb Call Lliberté, amb l'Ernou Consul, l'Ernou Catal, bona tarda. A vosaltres. Que t'agraeixo, que és en la gira. Estarem poca estona. O sigui... M'agradaria que aquestes la fes manera gran. Sí que estàs molt liat. No pares tots els actes. Aquell lliberté, la setmana gran Sant Jordi. i tal, bueno, en fi, jo he d'anar a trucar a Cortesia. Sí, és home, eh? Primer per donar-te ànims, vol dir que això ja... No necessaris, perquè és dimar d'avui encara, sí. Avui és dimar, dimar 19, que de moment. I teòricament, doncs, clar, el ritme aquest ha de durar fins 17. Sí, perquè ara el públic... Això és vint d'anar 3 dies per ordenar, comptar els llibres... Sí. Fa inventari, suposo, mínimament, no? Clar, perquè... Per tant, jo crec que ve una setmana de... de bojos... Sí. A la nit obres, o sigui, tant que a dins fas inventari a la nit, o alguna cosa, o com ho fas, això? Bueno, quan s'acabi tot aquesta setmana... Sí. Ja es va intuint que es deventa grossa, si no és cap secret, per Sant Jordi es venen molts llibres, però, bueno, hi ha molta gent que fa la feina abans, i, per tant, tan ahir, com avui, ja es va notant, eh, gent que ho guardeu... Però reservant els així llibres, el dia Sant Jordi no faig cua, ja tinc a allir... Bueno, d'acord? Tu ja has notat... Si em fas el desconto de comprovar-ho, si no... Bueno, sí, sí, escolta, va. O sigui que, Arnau, tu ja has notat, ahir, i avui, que hi ha més gent del que és habitual, a la llibreria. Molt, a més. Ah, sí? Molt, a més. O sigui, que bo, que bo, o sigui... Ara hi ha molta gent a la llibreria, de fet, no? De fet, ara sí, sí, a més d'ara, estem a més dels clients, que just ara crec que n'hi ha un per ell, però l'hem d'allà la... Bueno, estem preparant l'exposició que inaugurem aquest vespre. Clar, que l'exposició... Vindrà també l'Eduard Martorell, que, entre un i l'altre, hem fet aquest llibre curiós, una excepció fàcil que el llibre diu, 100 curiositats zoològiques. Ah. Del podòmetre de les formigues a les inversions dels cacelots. Home, això per un altre... L'Eduard Martorell, és el diòleg, és el que ens explicarà... Aquests sistemes que ens semblen tan habituals, perquè no deixen de ser això, curiositat, de com pot ser que els animals s'hagin inventat, o l'evolució hagin anat fins a aquests extrems, però l'ha delustrat amb uns dibuixos fets amb boligres bic, però que són una meravella, per Gabor Somsitz, que és arquitecte, treballa al despatx del senyor Lofill, i, a més a més, diu a Walden i, per tant, veig el penjut. Ah, home, i tant, doncs és d'aquí, toca ben a prop, és per tant pels amants dels documentals del nacional geogràfic, una mica, també, no? I pels amants del dibuix, de realment, són els dibuixos extraordinaris, i, a més, quan, a mi em van mig explicar com el feia i quan, que és com que viatja molt el senyor, doncs, el fals d'avions. A més, això amb un avió impossible, si és moto de l'estona. Doncs no, es veu que sí, i, a més a més, això com amb boligres. He dit bic i potser no és bic, potser té algun... Però no és allò plonilla, no, no, és un material molt simple, però són d'una preciositat i no extraordinària. Estic veient aquí algunes de les fotografies que heu penjat al pos de Font Parill d'Hores, i l'elefant aquest està també traçat amb una filmesa... Hi ha un d'un cavallet de mar, un cavallet de mar que hem telcorrobat, que és fantàstic. Sí, sí. Per cert que, també, un altre post. Diu que Matí de Disapt, acores màgiques que s'agraeixen molt, que a una empresa de Senjús et faci una comanda de molts llibres del poeta, i que puguis oferir si els volen dedicats. Joan Marguerit, aquí hi ha hagut una història, no? N'hi ha hagut tres, ja. Actualment una gran empresa de Senjús Venca, de la qual no sé si es poden dir el nom o no tot, perquè els hi sabés greu, però ens ha vingut 13 vegades a demanar 10 o una vegada, 15 o un altre, i aquesta última vegada també en deu a 12 llibres del Joan Marguerit. Qui són, digueu, digueu. Nosaltres el Joan oferiria, doncs potser podem trucar, perquè veig que això s'ha de fer per regalar. Sí, sí, és per regalar a clients i tal, doncs li podem dir el Joan que el signi. Ah, vols dir, ho faria? Bueno, provem-ho. El Joan Marguerit va venir encantadíssim, i ara ja, bona, ja sap que tant el trucarem bé a la botiga. Sí. I signes. El Joan Marguerit s'ha de posar a Sant Jordi, i després ve. Home, que és un regal fantàstic. A més, queden superbem els clients. Quina empresa deu ser, aquesta? Sí, sí, un regal en poesia. Diguéssim que és una empresa gran, que hi ha en aquest mateix carrer Cal Lliberté, i que té veure en pisos, eh? Ah, amat? Jo no ho he dit, eh? Són amics, amics amats. Escolta, i ja, Arnau, per anar acabant, assegura ja algun, etcètera, que ens agrada molt els mitjans de comunicació. Hi ha alguna cosa així, o què? Home, ara, aquí mateix, que he sortit... Perquè els llibres en seran de la botiga, ha sortit i mira de parador, i jo, home, jo suposo que tant el de l'Empar Moliner, amb això de cremar vives i tot plegat... Serà el número 1, eh, i a veure què també, eh? Hi ha números que es vengui. Hi ha números que potser, com a estranger, el Camiliari. Andre Camiliari, que ha tret un nou cas de Montelbano, una veu en la nit, doncs també siguin els que es vengui bastant. I fins i tot, home, el nou de la Silvia Alcantra, que ja sabem, que vindrà aquí a Cal Llibreté. Sí senyor. Dijous, clar, l'autorament l'Ecolònia, que va ser un dels llibres més venuts a 3 o 4 Sant Jordi. Sí senyor, sí senyor. Mitj per sorpresa, després han fet Playco, l'han fet sèrie de la Biblió, un èxit extraordinari. Ara veu aquesta tercera novel·la, que així és com la segona. Molts crítics van a ruffar el nas, no van gos de criticar per aquest país des que no es sigui. Aquesta les han deixat molt bé. Els dies sense lòria. Ah, els dies sense lòria. Que a la Silvia Alcantra li trobés signat bastant, bastant. Potser, escolta, de què vals? L'Aïmma Monsó, per exemple. L'aniversari, una nova Aïmma Monsó. La nova novel·la de la Aïmma Monsó també té números de sortir a la llista. Perquè tu siguis de regal algun. Perquè hi ha molta gent que s'indecisa i que no sap entre l'aniversari i els dies sense lòria. Amb quina et quedaries? Doncs potser no faré els dies sense lòria. Sí, per què? Bueno, no sé, l'estil de la Silvia Alcantra, potser que podria semblar carrincló, segons com, és una gran creadora de personatges de subtiles amb subtiles molt petites. Molt bé. I crec que, a més, aquesta és una història d'una saga familiar del poç franquisme i el poç franquisme. I crec que dibuixa molt bé aquesta sèrie d'aquesta saga de dia de petites subtilitats entre persones i les persones envers del règim. Aquest dies sense lòria, que és un títol doble, però a mi és la protagonista, es diu Glòria, i és una persona que desapareix. Desapareix, per dir-ho així. No et donarem més pis. Arnau, ho deixem aquí. T'agraeixo molt que et regis a tès amb tota la boràgina d'aquesta setmana de Sant Jordi Esprevis. Va per tot el teu, sobretot. Sobretot el que s'ha de dir és que dissabte senyurs farà festa major perquè hi haurà autors signant a parades. Sí senyor. Les parades de senyurs són com les de la Rambla. No cal anar a Barcelona. No cal. La Carme Borca, el Jordi Tomàs, l'Estefan i Gremser, la Susana Lugia. No cal anar a Barcelona. Hi ha canginestar durant tot el matí, amb la parada de canllibreté també. Cada hora anirem canviant d'autor. Això és fantàstic, no cal anar a Barcelona. Arnau, que vagi molt bé, que tinguis un bon Sant Jordi. Cuida't molt i descansa. Adéu-siau, adéu. Bé, doncs mira, ja hem acabat el programa. Arnau, que està tabalat... que està tabalat aquest dia amb tota la història, clar, no m'estranya, de Sant Jordi. Han ficat llibreté al carrer Bornavista. Són la gent i... 651... no sé, parlar. 651, i hem d'acabar el programa. I ho fem agraint tota la gent que ha fet possible. Avui l'apèndio del Morro en el programa número 1.832. L'Anna Rovira, l'espai de carretera, i manda el Sergi Arrada des del casal de joves. I també l'Edu Martínez, el nostre pare novel·l, les aventures i les aventures d'un padre napures. I també ara l'Arnau Cónsul des de Can Lliberté. Gràcies a tots. Demà, aquí, al programa, rebrem el Begonfálet amb el seu espai de perillismes icològics. A més a més, també tindrem la Caroline Capsteig, per parlar del Foxy Ocín, i ens visitaran l'Èric Pomar i l'Hombert Blanco, per parlar de tecnologies. A l'hora, gossos i gosses, com sempre, a l'espai d'educació que anima, amb l'Albert Capet-Beyt, i demà ens visitarà el Quim Masparre, el presentador del Foraster de TV3, que fan l'últim capítol amb el David Ávila a la secció de TV3. Tot això demà a l'Apena del Morro, que us ha parlat Jordi Domènech, que vagi molt bé, i que tingueu molt bona tarda. Molt feliços! El vol havia fluixat. Els engranatges... Se't veia tranquil·la desplegant El poder del teu encamp personal i els vas. Els vas respondre que no, que s'equilibri o que van. No has de respondre que et confonien amb una altra. Fas veure que penses, però saps molt bé el que fas. O ets estupenda i saps molt bé el que fas. I no em posaré els genolls, i ja m'he posat els genolls. I no em posaré els genolls, i ja m'he posat els genolls. Però és que ho havia destrossat la maquinària. Un criminal havia fet passar, les reserves d'aigua. I potser era útil les dies senyors agents que m'havies vist bon enlloc dels pets. I jo, jo vaig respondre que no, que s'equivocaven. Fas veure que penses, però saps molt bé el que fas. O ets estupenda i saps molt bé el que fas. I no em posaré els genolls, i ja m'he posat els genolls. I no em posaré els genolls, i ja m'he posat els genolls. I no em posaré els genolls, i ja m'he posat els genolls. I no em posaré els genolls, i ja m'he posat els genolls. I no em posaré els genolls, i ja m'he posat els genolls. Fas veure que penses, però saps molt bé el que fas. O ets estupenda i saps molt bé el que fas. Vals molt la pena i saps molt bé el que fas. O ets estupenda i sempre saps quin és el següent pas. I no em posaré els genolls, i ja m'he posat els genolls. I no em posaré els genolls, i ja m'he posat els genolls. I no em posaré els genolls, i ja m'he posat els genolls. I no em posaré els genolls, i ja m'he posat els genolls. I no em posaré els genolls, i ja m'he posat els genolls, i ja m'he posat els genolls. Viu el programa a la sintonia de Ràdio Esvern amb tot l'equip del Juguem a casa. Diu menja a partir de la set de la tarda. Bona tarda, són les 7 us parla Cristina Vargas. Bona tarda, són les 7 us parla Cristina Vargas.