#905 - La Penya del Morro del 20/4/2016

La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya. I ara ens costa més dir el nom del programa. Un moment amb l'Èric Pomar a l'espai de tecnologies. Farem un rememberment de quan feia l'esactió de Jocs per Android per iPhone. I avui ens explicarà els millors jocs gratuïts pel telèfon mòbil, tant per Android com per iOS. També també avui pararem amb l'Alba González, que ens farà l'esactió qui diu què. I ens visitarà la Call and Captake de l'espai de l'Essència, que avui continuarem parlant del Foxy 5 i com sentir-nos millor amb nosaltres mateixos. I a la segona, com que dius que eres l'Alberca Papell, a l'espai de Filosofia d'Ogdil Vig, parlant d'educació canina, i avui ens visitarà el Quim Masferrer, presentador del programa El Foraster, que justament avui acaba la seva quarta temporada a TV3 i vindrà amb el David Ávila a la secció de televisió. Explicar-nos com encara i com acaben aquesta temporada de TV3 del Foraster, tot això. Avui, a l'Apena del Morro. Bona tarda i benvinguts al programa. Però, com comenteu, abans de tot això, ja tenim l'Èric Pomar, el nostre especialista en tecnologia, al programa, que té l'Èric. Bona tarda. Bona tarda. Tots seguidors del Foraster? Els vaig veure algun cop. Algun cop l'has vist, eh? Sí, l'he vist. El meu pare, el meu pare, sí. Avui parlaríem de jocs gratuïts, tant per Android com periós, perquè és un clàssic, tot i que... Tot i que t'he dit una cosa, jo fa molt que no jugo jocs al mòbil. I encara no jugues, el Candy Crush. No, jo no jugo el Candy Crush. M'he fet gran, és la pregunta. Has avaluïtionat. No, no. M'he fet gran, és la pregunta que tinc. Tu continua jugant jocs al mòbil. Sí, però no tant, eh? No tant, oi? Ara jugo bastant més, a la play. També t'has fet gran, també t'has fet gran. Bé, comencem, si et sembla, parlant de Burger. Sí. Què era això? És un joc que simplement consisteix. Però hi ha molta habilitat, perquè és molt complicat, aquest joc. Però és de muntar hamburgueses. Tu tens la base al pa de sota, i tu has d'anar fent que les hamburgueses que et surten des d'un cantó de la pantalla, donant una volta, caiguin allà a sobre. La qüestió és posar-ne les que t'ho puguin. Clar, que caiguin bé. Per tant, típic joc arcade, no? Hi ha una cinta transportadora, hi ha el menjar, en aquest carles hamburgueses, que acaben caient i l'hauràs d'amplatar bé, no? Sí, i has d'anar fent muntar-les, per exemple. Si te pots posar 10 hamburgueses a sobre d'una a l'altra, te l'esforres. Perfecte. I si no, en certes... si falles, que et tornes 0. Ja que. D'acord, d'acord. Està bé, t'agrada? Sí, està molt bé, però... Enganxa molt, aquest joc. Bé, seguim per un joc de cotxes, ara, no? Sí. Es diu Smashy Road Most Wanted. Sí? Sí. Bueno, en aquest joc, el que... Sempre ens podem esperar d'un joc així, de fugir a la policia, en una autopista, uns quants carrils, esquivant els cotxes, i destruint els obstacles que anem tinguent. A mesura que va passant el temps, la dificultat, lògicament, va augmentant, i la puntuació també, si que l'objectiu està enfent la màxima puntuació que tu puguis. Molt bé, doncs, un joc de cotxes que ara veus... El que passa és que aquests jocs acostumen a ocupar molt, no? Bueno, si no creguis. De vegades, cada cop van ocupant menys. Ah, sí? Sí. Estem parlant de 50 megas o més? Por ahí. Por ahí, eh? Por ahí. Esclar, és que passa també. Accepta el que porto després que haguessin d'ocupar i siguin mitges. El Crossy Road. No, no, l'últim, l'últim. Va, va, va. Sí, a l'Àsfalt VIII. Continuem amb un altre... amb gràfics, clàssics, no? Sí. El Crossy Road. Exacte. El Crossy Road és un joc de creuar autopistes. Sí. Que, lògicament, t'ho van venir en cotxes, i tu, el que has de fer és intentar que aquests cotxes no et donin. Què passa? Que a part de cotxes també pots tenir trens o por. Has de saltar... has de saltar rius. I si et quedes molta estona quiet et veu una guila i se t'emporta. Ah. És a dir, que no te pots estar una estona quiet. Correcte. Però com has dit, poden semblar els jocs una mica antics, els gràfics, però és com estila el Flapybert. No sé si te'n recordes. Sí. Un mític. Sí. Doncs algú, sí. Aquest és el Crossy Road. Per cert que a principis d'any va sortir un joc multijogador, per ordinador, molt simple, però molt addictiu, no? Sí, és el agar i o. Alguna vegada, sí, anem parlant. Primer va sortir per l'ordinador. Exacte. I després l'han portat inclús, crec que ara ja està a la play. Ui, estan portant-ho tot arreu. Molt bé. Tracta de com unes menes de petites cèl·lules, com unes rodones, que es van menjant a unes altres. Tu t'has d'anar menjant a les més petites. Fins que fas una rodona d'aquestes imbenses i ja no te pot menjar ningú. Llavors, tracta d'això i, clar, el guapo d'això és poder jugar online i poder-te carregar els demés. Exacte. De fet, és gent que està jugant a temps real, no? Exacte, sí, sí. Doncs com tu, en aquell mateix moment, i té les seves propies boles, les seves esferes, no? Es van menjar. Es van menjar. Es van menjar amb mesura que es van menjant a altres. I també van quedar més lentes, no? Com més grans el fas. Més grans, més lentes. A mi em va agradar el que passa, que els gràfics no sé si continuen tan lamentables. No té res d'especial. No, és una cosa que em tira enrere, els gràfics, perquè si això ho fessin guapo, amb unes rodones allà, no sé fer-hi tot 3D, no?, amb uns gràfics així, com més guapo, tindria molt més d'acord. En fi, continuem repassant més jocs que podem trobar per Android i per iOS, que està bé això, Eric, que ho fem avui, perquè jo et dic jo que tinc el meu mòbil a part de... A patar. Sí, però jo tinc el mòbil a patar de memòria. O sigui, ja no m'he capret res més. Jo tinc... De 12 jigues que tinc, clar, que tinc la tercera de memòria interna molt petita, de 12 jigues. Però pots posar-te jocs a la tercera de memòria? Clar, com tu les carregues, no? Ah, bueno, no ho sé, no ho sé, no la recordo. Quantes carregues? Fa molt de temps que no tinc un Android, però... Jo sí que he avalucinat. Però iPhone no... No li pots posar tances? No, però li pots posar el joc, no? Quants uns jigues té aquest iPhone que tens? El meu té 64. 64, clar. Jo tinc 12. La meva memòria interna té 12. És lamentable. 26 jigues, encara. Jo tinc 6 o 7 jigues amb música. M'estic adonant que jo tinc una memòria interna lamentable. Venen targetes d'aquestes fins i totes, 128 jigues. Més coses, perquè hem de parlar ara, finalment, d'un dels jocs que probablement sigui el joc amb millors gràfics per mòbil. Sí, per mi és el joc amb millors gràfics que hi ha ara mateix. No s'ha deixat en feina i mira que fa temps que ja està. Ah, l'has fet avui? L'has fet avui. L'has fet avui que es va fer fins i tot aquí a Barcelona. Estava fet el joc aquí a Barcelona. Suposo que ja sabreu que és el joc de carreres, que has d'anar esquivant i guanyant sempre la màxima puntuació. I està bé, perquè hi ha com una mena d'ampolles, que són l'adrenalina, que li diuen. Si tens això, quan crec que n'agafes, crec que 4 són, llavors tens el que es diu l'adrenalina. I amb això vas superràpid i si toques un cotxe, l'alimines directament. Tens menys cotxes contra aquí competir. Que per cert estava veient que s'ha fet a Barcelona, aquest joc, no? Sí, s'ha fet aquí a Barcelona. I sabem com es diu l'empresa creadora o... No ho sé, però espera't. Doncs escolta, buscau perquè fa gràcia, no? Que és un dels jocs amb millors gràfics. Fets per mòbil. Ah, l'ha fet Game Loft. Ah, va, el d'acord. Game Loft. I que ha sigut també amb gent d'aquí de Barcelona. Això ha estat molt bé, Eric, eh? Sí, ho hem parlat abans amb l'Humber, que no puc ocultar ni perquè ha perdut el bus. Rarament és molt típic això de l'Humber. L'últim moment no puc guanyar, que se m'ha escapat el bus. És un clàssic. He parlat això de fer un cop el mes, un cop cada més i mig, fer un recuperatori a les millors jocs o les millors apliques. Passa que també els podeu seguir a través de l'article que publica mensualment la nova Vall d'Avers. La nova Vall d'Avers, que mira molt important, no sé per què aquí. Sí, però és molt xula, eh? Sí, sí. A l'any de d'hora, que arreglo, sí. Ja tocava. Està molt bé. I us poden seguir a la secció de noves tecnologies on parleu de pantalles. Aquest mes que parlem de si val la pena, tot això i com jo s'hauries de portar el teu telèfon si se't trenca la pantalla. Doncs reciclar-me una mica, també. En treball de ves i radioesvert. Molt bé, doncs, Eric, moltes gràcies per venir una setmana més. Que vagi molt i molt bé, i que tinguis una bona tarda. Vinga, fantàstic. Fem una pausa de nonre per la public, i d'aquí uns moments parlem amb l'Alba Guantal·let a l'espai. Qui diu que avui parlarem sobre els aliments ecològics? Fins ara. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Aquesta és la setmana de Sant Jordi. Us explicarem una llegenda que us recordarà la que ja coneixeu, però diferent. Segur que us agradarà. Eh, no us ho descuideu. El dijous a les 8 la podreu sentir sencera. Fins aquí el vídeo de l'última reacció de l'última reacció de l'Alba González. Qui diu què? Aquest és l'última reacció de l'Alba González. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda, bona tarda. Avui no pots venir perquè estàs mig malaltona. T'agraïm que estiguis al telèfon, de totes maneres. Com et trobes? Què et passa? Oi, mira, perquè he fet molta marxa. No era la sèrie d'abril, vaig anar. Ah, bueno! I clar, he tornat amb la gola feta caldo. Clar, clar. Ho sento si no puc parlar molt bé avui, però bueno... Ja saps que quan vas a la sèrie d'abril agafes un constipat... Que bueno, que... Sí, que moltes gent diuen, resaca. No, no. No, resaca és... No, no, és constipat. Clar, clar. Tu saps que a Sevilla mai plou. Jo vaig anar 3 dies i els 3 dies va ploure. Perdona, la sèrie d'abril de Sevilla, pensava que era d'aquí. Hosti, que guapo, no? No, de Sevilla, sí, sí. Diuen, bueno, tinc la gola feta, però mira, explica qui és. M'has de valorar, m'has d'apollar el sou. Sí, un aplaudiment. Entrada el aplaudiment ja, eh? Que salava el talent. I després, com deia'm, avui hem de fer el qui diu què sobre els catalans... Bueno, sobre què opinen els catalans? Que opinem sobre els aliments ecològics, no? Ah, sí, sí, sí. Exacte. Quines informacions tens que t'han fet reflexionar sobre aquesta qüestió, Alba? Doncs mira, és un llegint i el baròmetre sobre el consum d'alimentació ecològica... viu que a la meitat de la població catalana consumeix productes ecològics. Ah. Sembla que està forçada, eh? Home, sí. Jo no pensava que fos tanta gent. Doncs me la dic que ho fem, però amb molt baixa quantitat. Ah, vaja, val, d'acord. Sí, nosaltres anem de sants, no?, i de modern. Ens encanta fer esports d'aquestes d'Instagram amb les mardures sanes i grans... Sí. Ecològics. Sí, healthy, tot molt healthy. Clar, exacte, tot molt healthy. Però d'aquest 50% de la població catalana, només un 37% ho fa un cop al mes, un 25% setmanalment, i la xifra de persones que mengen diàriament aliments ecològics és només un 5%. Clar, és veritat, és molt poc, és molt poc. No és tant. La raó principal per comprar aliments ecològics en diferència sempre és la salut, no? Ah, sí, exacte, perquè, clar, nosaltres tothom sabem, no?, que els aliments ecològics estan menys setats, en principi, no som transgenis, etcètera. Per això la gent està disposada a pagar entre un 20 i un 47% més pels productes ecològics. Mm-hm, molt bé. Clar, clar, d'això és donidor, eh? Ara bé, què diu la... Per què ha sortit el carrer, una mica, per saber què diu la població catalana sobre aquests productes ecològics? Clar, jo llegia això, dic-ho, i a veure què pensa realment la gent sobre els productes ecològics. I ha sortit al carrer i he preguntat si les persones aquelles havien menjat productes ecològics i què pensaven d'aquest tipus de producte. Mm-hm. I el que han contestat, doncs, és el següent. A veure. Els productes ecològics agraeixen més clar, i t'aporten el fet que saps que són de proximitat, que en el tenen químics tòxics, que tenen un valor afegit com a tal. Sí que és veritat que són una mica més cars, i potser en comptes de comprar moltes... moltes coses, molts productes, compres pocs prebots. Trobo que aquest home està molt ben informat, no? Sí, sí, sí. De fet, vaig estar parlant amb ell, doncs... consumia sempre aquest tipus de producte, i, de fet, és vagotaria, quasi, es cuida força. Està molt conscienciat, ja, amb tot això, no? Clar. És l'opinió d'un jove estudiant que portaria temps de menjar el tipus de producte, però ara anem a sentir una persona més gran, a veure què pensa dels productes ecològics. Personalment, la comida ecològica parece una alternativa muy positiva per al cuerpo humano, más que nada, porque te aseguras en que no tiene ningún añadido perjudicial para el cuerpo. Pero el problema principal que le veo es el alto precio al que lo venden. La comida ecològica está muy cara, comprada con la, digamos, normal, consumida en los supermercados. Aquest considera una mica, també, com el primer, no?, que diu que t'assegures que no posen ni editius, ni conservants, ni productes químics, o sigui, que seria tot el contrari de tot el que seria la bulleria industrial i tot el que ve d'aquesta manera. El que passa, clar, que també coincideix amb el primer jove, que deia que és més car del que hauria de ser, no?, els productes ecològics. Clar, exacte, i de fet... bueno, veurem... molta gent pensa això, de fet. Sentirem ara una noia que, més o menys, diu doncs el mateix. A veure. Vaig començar a comprar menjar ecològic, perquè m'ho van recomanar uns amics, i sí que és veritat que fruites i verdures estan molt més bones, que les fruites i les verdures no ecològiques, però, al final de mes, sí que es nota un canvi bastant brus, perquè el menjar ecològic és una mica car. Mira, també diu la matrícia. Per cert, on has anat a buscar aquesta gent, Alba? Perquè veig que la gent està molt informada, que has anat a la sortida d'un lloc d'aliments ecològics, oi? No, no, no, de fet. Estava al Plaça Catalunya, tornant a algú, i, bueno, vaig a petitar. Per fer la... És una estudia de camp de col·legues, no? Una mica, podríem dir? Com? És una estudia de camp entre col·legues, podríem dir. No, o sigui, vaig a preguntar a la gent de carrer. Ah, vale, vale. Jo estava aprenent algú, i vaig a aprofitar... Mira, estic aquí a Passat Catalunya, que és normalment la gent. Més moderneta, i així, bé, aprendre algú, i ja ho vaig anar a preguntar. Doncs està molt bé, això, està molt bé, perquè... Però tu te vas sentar al bar i anàvem passant, o tu vas acostar-te a la gent que estava sentada aprenent alguna cosa? No, jo em vaig apropar, em vaig apropar la gent que estava allà. Perquè també és una bona forma de fer carrera. A partir d'ara, potser estàs innovant, i tu estàs allà aprenent-te, doncs, una cervesa, o un algo, i dius, escolta-hi, perdona un moment. Dispensi, que pot... Mira, estic aquí. Que pot venir un moment. Què passa, què passa? Llavors, en tu fas la gravadora, en lloc d'anar tu darrere la gent, doncs que la gent vingui a tu, no? Vull dir, ojo, que no... podria ser una cosa innovadora dins de la comunicació catalana. Bé, eh... Sí, periodisme de comoditat, no? Sí, periodista de comoditat, correcte, periodista de seient, de sofà, que és una mica de... Bé, no descartem, no descartem fer-ho algun dia, i sobretot, quan véns de la feina d'abril, de Sevilla... És millor, és millor. Escolta, més... més coses, perquè també has parlat amb altres persones, no? Clar, perquè clar, l'estudi també diu que els comparadors ecològics destinen una tercera part del seu pressupost a aquest tipus d'alimentació. Una tercera part és força, eh? Però tot en... Les veus que hem sentit que són de joves, que sobretot hem cobrat bastant poc, doncs és una quantitat important. Perquè als aliments ecològics més cats, què diries que és tu, el més càr? El més càr? Doncs sí, no ho sé... La verdura potser, o què? Toma cats? No ho sé, no ho sé. Bueno, això és un dels segons més cats, però els més cats són els ous. Els? Els ous. Ah, els ous, són els més cats, els ecològics. Sí, perquè són un 35% més cats que els els de superrecomprem, regularment. Oh, sí. Deu n'hi do, eh? Home, molt car, sí, sí. Molt car, molt car, molt car. Quan arriba a costar entre dos o tres euros, un mig de 12 o una 12. Sí. O sigui, uns al lloc, però són forts de càr. Però és el que deia, també això afavorés la qualitat del producte, no? Perquè tu ets pagant, doncs, una qualitat del producte en aquest moment, no? Clar, de fet, jo no sou-sí que ho no et vull. I, clar, tot i així, els ous és un dels aliments més consumits dels flutes ecològics, junts amb la verdura i les llagums. La fruita, després, bueno, els laxis, i també es compren molt els cereals i l'oli ecològic. Ah, molt bé, tot això, és el que es porta. És el que la gent més diu en importància, i, per tant, doncs, penses, avui. Si has de comprar oli mig el millor ecològic que no pas normal. Clar. I, segons la veritat, el que s'està incrementant més és que els consumidors espiralitgin en aquests tipus de producte. Que un cop que ho proven, en teoria, repeteixen i no volen tornar a comprar els productes de supermercat, i el que hi ha, li donen més importància als sabors, a la textura i tot això. No hi ha marxa enrere, no? És un tomàquet, que té gust de tomàquet. O, com d'hòstia, uns ous que tenen. Doncs això és així guapo, com del cam i tal. Doncs no hi ha diferència. Mira, l'altre dia jo vaig estar en una masia rural, i ens vam servir un sopar amb amanida, productes de l'or, no? Tomàquet, també hi havia... Tornant en conserva i tal, molt bo, de debò, eh? Que no tenia res a veure amb el que jo estic acostumat a menjar habitualment a Barcelona o a la ciutat. Perquè és que allò era un altre, era tot molt més segur, molt més segur, molt més gustós, i la veritat és que era valia de pena. En fi, escolta, tens més persones, no? Com dèiem que has preguntat coses sobre aquesta qüestió? Doncs sí, però et sorprendràs, perquè aquelles persones d'aquí he preguntat, la majoria d'aïllars, m'han dit que la diferència no és tan gran, i que no és si val la pena gastar la diferència de preu dels productes del súper en comparació amb el de cològic. Això és que no tenen bon paladar, eh? Sí, sí, la he provat, a vegades, de fet, però en realitat no le veo nada especial que ha sido el sabor, me parece muy parecido a la comida que compras en un súper normal. Ja, però aquest home no té paladar, ja t'ho dic ara, perquè, clar, si diu que és la mateixa, comprar un súper i comprar un producte cològic, de tenir paper de gustativa és lamentable, no? Home, però també és veritat que hi ha molta gent que no sap diferència entre els dies i les aliments, d'aquí de la Terra, que són pròxims, que no estan poc tractats, que no tenen massa transport, i els cològics. Què és diferent, vull dir? De vegades és millor menjar-te un tomàquet de l'or, d'aquí al costat, encara que estigui tractat, no? Sí, sí. Que no pas un cològic que et vingui de, no sé, de Finlandia. Correcte, correcte, correcte. De fet, tenim més talls, no? Més aviat. Més aviat, sí. Un altre testimoni, escoltem-lo. Doncs la veritat, jo no he anat amb molta diferència entre el menjar cològic i el no cològic. Bàsicament, bé, hi ha temes de preu i de d'on trobar-lo, per l'hora de com em sento jo per dins, o inclús de sabors, la majoria dels cops, i de més, no he anat amb res d'altre, molt de veritat. Una altra que tampoc no té papi i les gustatives, no? Mira, molt tard. Sí, sí, ja ho veig. Bueno, hi ha tot, no? Hi ha gent que està en contra, un clàssic. I ara, per acabar, hi hauràs que, fins i tot, hi ha persones que opinen que són encara més perjudicials als productes cològics que no pas als altres, i que no aporten cap benefici real, és a dir, que totes les històries es expliquen. I els productes cològics són mentida, s'ho pensen. A veure, escoltem-la. Sí, jo he provat productes cològics, i la meva germana, sobretot, compra bastants productes d'aquest tipus, i sincerament no he notat cap diferència en productes, sobretot, de fruita, que amb els productes normals, crec que són menys segurs, més cares, i que tampoc aporten cap avantatge nutricional que sigui real. Bé, aquesta, sí, li fot una bona cartallada, eh, a tot el tema cològic, i que, en fi, potser, el seu pare és el... no sé, el jefe de Bolleries Martínez, o alguna cosa per l'equip. Sí, sí, sí. Senyora Bollicao. Jo parlo que he dit a la seva germana i crec que estava tan farta que a la seva germana compri verdures. I ha sigut una mica com dient, vés a menjar, sisplau, que vull menjar... no sé, croquetes. Però de menjar verdures, no? I menjem una mica una altra cosa. En fi, bueno, també és important amb consciència i conscienciar-nos tots plegats de les avantatges del menjar ecològic. Això és una cosa que ens interessa molt, i que, a més a més, també ho he dit un, eh, que passava i estava en contra, però ens ajuden a sentir-nos millor, i estar, potser, una mica més connectats, no? Ara seré una mica hippie, però amb la mare a terra. En fi, Alba, moltíssimes gràcies, una setmana més per aquest treball d'investigació. D'aquí un parell de setmanes, tindrem més qui diu què amb l'Alba González i els seus testimonis i gravadores, o talls del que et doni la gana. Alba, que vagi molt bé i que tinguis una bona setmana. Cuida't molt, un petó. Fem una pausa per la publicitat, mentre no arribi a Quim Masferrer, d'aquí uns moments amb la Caroline Kaptec. Aquí hi ha el programa per parlar-nos i continuar parlant des de l'Espanya d'Escència del Focusing. Fins ara mateix, a l'Espanya del Morro. Bé, us teleparròquia. A profundiment de la spiritualitat. Una mirada a l'Avangeli. Notícies i activitats d'Església. Audició i comentari de música i can religió. Els dimecres, a les quarts d'avui del vespre, i els dissabtes han diferit a les quarts d'avui del matí. 60 i més. El magasin fet per gent gran, per a tothom, que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena, té ser comentat, tots els dimecres, a les vuit del vespre, i, en segona audició, els dissabtes, a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Cara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Primer van ser les zones, 98.1 FM. Després, internet, radiodesvern.com. Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram, i ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610-777-015. Ràdio Desvern, cada dia, més a prop teu. La penya vol morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio Desvern. Vinc minuts i arribem al punt de la 6 de la tarda. I, com les últimes setmanes, cada dimecres, a aquesta hora, tenim la Caroline Kopstein. Molt bé. Deixem dir-ho correctament, sisplau. Moltes gràcies. A mi m'agradaria parlar del focusing. Allò que acomendàvem la setmana passada com aplicar-ho en diferents àmbits, sobretot ens vam centrar en les escoles i en l'àmbit pedagògic. I aquesta setmana, havíem dit que faríem parlar-ne de l'àmbit per adults, com poder aplicar el focusing. Nosaltres mateixos, les persones adultes. Exacte. Bona tarda, sí. Què tal? Com estàs, Caroline? Jo molt bé. Vinc molt tranquil·la i molt relaxada. Tinc les meves sensacions al seu lloc. És fantàstic, això. De vegades ens preguntem poc, com està? Sí. Tu ara m'has preguntat a fora. Com estàs? Jo estic atabalat que havia fet el programa. Però ens preguntem poc o, si m'ho pregunten, el que diem és molt bé. Vinga, ràpid. No ens preguntem i no ens quedem per esperar la resposta. Com estem i ja continuem. Realment t'estic preguntant, Jordi. Com estàs, tu, avui? El que passa és que depèn de com molt intimidatori. Si ens hem de posar a explicar, molta gent podria pensar. Si jo quan em pregunten com estic de vegades, explica realment com em sento en aquest moment, o no ho vull explicar-ho, perquè això també es pot donar. Potser hi ha molta gent que se sent invadida. Quan li preguntes, com estàs? Doncs saps què? Jo trobo que potser seria un experiment interessant simplement preguntar-li a la gent com estàs i esperar-te mirant-li els ulls i donar-li el temps perquè ell pugui respirar i s'ho deixi sentir. Si no vol que no contesti. Però simplement, si li preguntem a la gent, com estàs, Jordi? Ja és una altra cosa. En canvi, és diferent. Hola, com estàs? Per cerca, mira. Exactament. No m'interessa saber com estàs ni que tu connectis amb tu mateix. Llavors, si no t'interessa saber-ho, perquè ho preguntes, no? Exactament. La primera reflexió del dia del focus d'avui. Avui volem parlar una mica de teoria i després com aplicar-ho a la pràctica, però parlem d'Eugine Gentlin. Gentlin, sí. Si veiem els noms, ja veus que amb anglès em costa una mica, i ho intento esforçar-me. Eugine Gentlin. Gentlin, sí. Que va crear el procés del focus. Ell és el pare del procés del focus. I ell treballava amb un psicoterepeuta, que es diu Carl Rogers, i treballant junts amb esquizofrènics, es van adonar que hi havia alguns pacients que adelantaven molt amb el seu procés, i altres que no ho feien. Llavors, Gentlin va intentar mirar què és el que diferenciava un pacient d'un altre, i va veure que eren els que més ràpid anaven, eren els que escoltaven el seu cos, estaven en contacte amb el seu cos. Amb això que vull dir, per exemple, si jo estic sentada i noto que l'esquena la tinc una mica malament, doncs reajusto la cadira per seure millor, per buscar el benestar corporal. I només era amb coses d'aquestes que van veure que, gent com esquizofrènics, van poder millorar amb el seu tractament. Per tant, també hi ha donant-se i sent conscients dels problemes que tenien, segurament, no de les incomoditats, com dius tu ara. Sí, és a partir de trobar les millores amb el seu cos, amb les seves sensacions corporals, podien millorar amb el seu procés trapeútic. Clar, això va fer, com dius tu, que milloreixin més ràpidament molts dels pacients que tenien aplicant el focusing, però el focusing, que per qui no ho sàpiga, és allò que comentàvem, d'escoltar-se... En focà amb les sensacions sentides, tampoc. Exacte, sentiu el que està sentint en aquell moment i deixar-ho fluir i que no passa res. El focusing, però, és aplicable a molts camps, no només en aquest cas de la teràpia o de la medicina, per els pacients que tenien esquizofrènia. Si recordes, et vaig comentar que és just aquest cap de setmana, el cap de setmana eren les jornades nationals de focusing a Barcelona, a l'AOE... Aquest cap de setmana que ve. No, al passat. I com ha anat? Ha sigut absolutament meravellós. I, realment, jo em quedo amb un tema, que és el que volia portar avui, la importància de la intel·ligència corporal. En lloc de sempre anar al cap, és anar al cos, a la intel·ligència del nostre cos. I si nosaltres escoltem la intel·ligència del nostre cos, ho explica absolutament a tot. No només a les escoles. No només a les escoles o amb els adults o a diferents sectors, sinó per diferents coses, per resoldre diferents temes. Per exemple, la resolució de conflictes, quan tenim un problema. Si ens deixem sentir que és el que estem sentint i actuem en conseqüència amb el que estem sentint, seré molt més reals. No segueixes? I autèntics. I autèntics, i tant. Això segueixo, sí. De fet, com deiem, el focusing es pot aplicar, perquè ja ho vam comentar a les escoles, però no només en aquest camp, no? Perquè aquí, per exemple, tinc apuntat la sanitat, la empresa, anar al món artístic... Fins i tot en el món espiritual de les persones. Això m'interessa. Per què en el món espiritual? O com es pot aplicar el focusing a l'espiritualitat? Deixant-me sentir que realment el que a mi m'arriba de l'espiritualitat dins meu, no és un tema religiós, sinó un tema de l'espiritualitat de la interioritat. I la interioritat saps que és absolutament immensa. I llavors, buscant aquestes sensacions dins de la nostra immensitat, podem veure cap on volem anar. El focusing és important per a la contemplació. Quan estem en una actitud contemplativa, és un moment per enfocar. I simplement enfocar a veure com ens està sentint, una meditació, un camp, una visió... Jo tinc una amiga que diu que hem vingut en aquest món, i que hem vingut en aquesta vida, i que hem vingut al planeta Terra per saber i per aprendre a gestionar les nostres emocions. Ai, que bé! Aquesta és, una mica, el gran defecte. O el gran defecte o el que ha de treballar, l'ésser humà. D'altres coses ja ho té. Ja ho té innat i és una cosa que ja la té incentiva. Però el tema de les emocions és una cosa que ens costa molt i que escuter la seva història. I fugir molt, Jordi, fugir molt. És molt fàcil quan parlem en el meu cas d'un focus impositiu. Quan estem enfocant en alguna emoció complicada, fugim. És veritat. El dol, el plor... La ràbia, la ràbia, sí. Quan estem malament, moltes vegades diu... M'espero uns dies i ja em passarà. Ja se'n passarà, no ho volem, no ho volem afrontar. Tens raó, no? I en canvi el focus hi treballa, perquè si, per exemple, hi ha alguna cosa que et senta malament, que t'ha dit la teva parella, per exemple. O que et diu el teu pare, teva mare o el company de feina, o que ho puguis resoldre, no? Sí, perquè el que et fa mal no és la ràbia. El que et fa mal és la sensació que tu tens dins del teu cos. Tu t'has enfadat amb la teva parella i estàs molt enfadada, molt enfadat. Si tu li estàs parlant del que ell ja ha fet, que t'ha fet tant de mal a tu, llavors ja, automàticament, es posa a la defensiva. Si, en canvi, enfoces amb tu, amb com, aquell enfado et ressona tu, que és el que jo sento. Doncs em sento molt petit. Llavors, si li comuniquem, simplement això... Escolta'm, quan tu has fet això, jo m'he sentit petit. I aquesta sensació de sentir-me petit no m'agrada. I llavors, la teva parella et pot escoltar, realment, i pot entendre que és el que et passa dins. Més que anar a l'atac i al contraatac. M'he sentit insegur, m'he sentit que no em valores, el que sigui. Exacte, però tu mateix. Des d'un mateix, perquè a més això també és indiscutible. Exactament. Una persona que et diu que jo m'he sentit així, tu li pots dir no, tu no t'has sentit així. Perquè és evident que no ho saps com s'ha sentit, i si et diuen això... Això és un tema que de test, que em diguin com em sento jo. Exacte, a ningú li agrada, no? No ens agrada que ens diguin com ens hem de sentir, amb què sentim... Escolta, doncs no passa re... Ui, no passa res per haver sentit... Perquè et passa això. Perquè no passa res, potser sí que em passa, no? Exactament. Per què ens serveix el focusing? Ara hem fet una mica la part teòrica, no? Anem a la part pràctica, per als adults. Per què ens serveix? Com podríem aplicar el focusing? El primer que he posat, i considero que és molt important, és la calma interior. Si nosaltres tenim una calma interior, llavors podem atravesar tot allò de més. Si tenim una base ferma i estable, on no hi hagi massa soroll, quan tenim molt de soroll mental o de pensaments, no podem actuar. No podem ser congruents amb el que estem sentint. I a partir d'aquesta calma interior, podem conèixer realment què és el que nosaltres estem sentint. I si nosaltres som conscients del que estem sentint, podem anar a buscar el nostre benestar. I és el que vam comentar la setmana passada. Si nosaltres sabem què és el nostre benestar, no serà a fer mal a un altre. Sinó que realment buscarem el que és el benestar cadascú de ell mateix, i llavors acabarem estant en una societat molt més sana. De fet, si tothom estigués bé amb ell mateix, segurament conflictes pocs. Exactament, exactament. Perquè també hi ha aquesta calma interior. El que passa és que, clar, jo sempre faig una mica de boca del diable, perquè així no hi hauria secció, potser. Però aquest soroll que moltes vegades tenim al nostre interior, i que no ens deixa estar tranquils, és difícil de radicar, o no? Sí, sí, és un entrenament. Però jugar a pàdel també és difícil, no? La qüestió és posar-te amb la raqueta i anar un dia arrel a dia, i llavors, al final, agafes el truquillo. Doncs és una mica el mateix. I al començament, sí, podem tenir molt de soroll mental. I, poc a poc, ho anem baixant. Anem respirant, mitjans sants, la respiració. La respiració és molt important per això. Respirem i baixem el cos. Per tant, la respiració molt important en el món del focusing. Molt, molt, molt. Molt important en el món de la consciència, que és el que sempre parlem d'aquesta essència. Exacte. Després també dius que el focusing ens serveix per l'autoconeixement. És a dir, per conèixer ens millor a nosaltres mateixos. Perquè el que ve a la fi té tot el sentit del món, tot estar escoltant a tu mateix. Sí. I sobretot no m'estic jutjant, no? Accepto això que estic escoltant. Si jo puc entendre, per exemple, hi ha gent que em posa una mica nerviosa, o situacions que em posa nerviosa. Si jo escolto el meu cos i dic, ah, el que m'està passant, és que m'estic tornant a posar nerviosa. I puc acollir aquell nerviosisme. Si no m'escolto, aniré automàticament a fer la propera cosa per obviar aquell nerviosisme. I amb l'autoconeixement podem estar bé en totes les situacions. Clar, de fet, aquí entra un altre factor important, que és la consciència. De fet, focusing també és consciència. Totalment. Quan enfoquem una cosa, estem prenent consciència d'aquella cosa, d'aquella sensació. Després també serveix per un desenvolupament emocional. Què vol dir això? Sobretot, és l'acceptació de totes les emocions. Si jo les puc escoltar, llavors li puc posar un nom. Si jo li puc posar un nom, sabré quan sentiu una emoció o un altre. El que apia a la fi l'educació emocional, el que vol dir és saber gestionar les nostres emocions. I llavors, a partir d'escoltar-les i veure quina sensació corporal tenim, amb aquella emoció la podem gestionar. A més a més, a través del focusing, també es pot arribar a la bellesa, a la bondat, a la veritat, aquestes paraules que sonen tan i tan bé. Com es fa això? Com s'arriba? Jo sempre hi ha una pregunta. L'encanta aquesta arribada. Ah, no, ja estem, sí. Sí, doncs sempre a 54 s'ha arribat la gran pregunta de la vida. Com s'arriba? Mira, et vaig explicar una experiència, d'acord? Que acabo de passar. Jo havia de prendre una decisió una mica complicada per mi. I l'estava aprenent d'estar a la ràbia i del meu sentiment de nena petita, que estava molt dolguda, per una cosa que m'havien fet. I he trigat dos dies per poder-me deixar sentir aquesta sensació que estava dolguda i la resposta que estava donant no anava a ser la correcta. I a partir de poder respirar, deixar-m'ho sentir, enfocar en totes aquestes emocions difícils que jo tenia dins, he pogut donar la resposta d'estar l'abundat. Clar. Entenent, no és ràbia el que em farà moure. I tornar a intentar actuar d'estar l'amor. Això està realment molt bé, no? Perquè s'ha de també controlar totes aquestes emocions que havíem d'esbordar. I que fins i tot diria que no som nosaltres mateixos, no? Quan consentim aquestes coses. I vaja, això ens passa a tots. Jordi, més que controlar és escoltar les emocions, no? Perquè una frase que jo sempre utilitzo per les emocions és... Les emocions són com un empatit. Un empatit que crida, és un empatit que no se li escolta. I una emoció que no se li escolta és una emoció que es desbordarà, perquè necessita ser escoltada. I per tant, això voldria dir... No aprendre les decisions en calent, per exemple. Fixa, t'he trigat dos dies, i jo treballo amb el focus. Dos dies per poder atreveçar totes aquestes emocions, poder-lo ordenar i dir no, la resposta la donaré d'estar a la bondat. D'estar a l'amor en el sentit més ampli, no? Espero que hagi anat bé. Encara no me'n respost, però sí. Segur que sí, segur que sí. Jo em sento millor. Perdona, Jordi, jo em sento millor. Això és l'important. Jo crec que sí. Això és el més important, de fet. Trobar la resposta a les preguntes que tenim, que és un amic en l'exemple, que acabes de donar tu mateixa, perquè la vida és prendre decisions continuament, i estar d'acord. Bé, estar amb un mateix, decidir, m'equivoco, no m'equivoco, estic fent bé, no estic fent bé, què passarà, tots aquells dubtes. I quan venim amb el que diria el meu pare o la meva mare, llavors no estem en contacte amb nosaltres. I per deixar davant de tot això que ens ve de fora, per això connectem amb el cos. Efectivament. Bé, hem d'anar acabant aquesta sessió d'avui. També has apuntat algunes actituds necessàries que s'han de tenir per estar bé amb un mateix a través del focusing, que és la passivitat, la mabilitat, confiar. Això és molt important. Confiar amb tot el que ens digui el nostre cos, sí. La paciència. A vegades no ens ve aquesta sensació, no? Estem tan descentrenats que a vegades no ens vei, li hem de donar temps i espai. Després també parla bé, és que la paciència és espectacular. Perquè un no... La paciència vol dir, realment, deixar allò que et preocupa davant d'una estona, d'un dia, dos dies o setmanes o el que sigui. I després les cores, no? Una mica confiam els astres. Diuen que la lluna plena d'aquest mes és absolutament màgic. Sí senyora, bé, de fet... No sé si coneixes la Concha Baringo, que sí. Doncs la Concha ve al programa cada mes per parlar-nos de les diferents llunes. Molt bé. I ha dit que aquest mes d'abril és... És una passada. És una cosa... És el 22, el dia abans de Sant Jordi. Sí, ella diu que, bueno, i creuràs o no, i creuràs. Però és una cosa que afecta... afecta a tothom. I que són cores de... xinxan, que se'n van, aquest mes, eh? Va dir que són cores de... com un ratx, que venen i van. I que no te n'adones i va dir, actualment, que he de estar preparado para todo lo que venga este mes d'abril. Però vaja. Doncs anem a enfocar per estar preparats si tenia l'espai i veure tot el que ens ha de venir. Molt important tot això. En fi, acolliment i també agraïment, que això és el que... doncs... Jo et... te n'agradaria de dir-ho, però ara no és la paraula. Però t'agraeixo que hagis vingut avui al programa una setmana més, justament per explicar-nos cores sobre el focusing. Si no m'equivoco, sembla que no, la setmana que ve és l'últim. Sí. Per tant, tancarem ja aquestes quatre sessions parlant de focusing amb tu, Carola. Exacte. Tornem a trobar dimecres, que bé. Que vagi molt bé, que tinguis una bona setmana i que tinguis un bon 22 d'abril. Moltíssimes gràcies, i a vosaltres. Nosaltres conegueu amb Catalunya Ràdio, tot seguit per escoltar el vulletí. I a la segona hora, Educació Canina, i acabarem avui el programa parlant amb el Quim Masferrer, que vindrà aquí a la penya del Morro, a explicar-nos l'últim programa del Foraster de la temporada. Fins ara. Bona tarda. Carles Puigdemont ha arribat a la Montcloa en mitja d'una intensa pluja. L'esperava Mariano Rajoy just a la porta del Palau Presidencial, salutació cordial, somriures i conversa distesa. També al Sol de Tepissos, on es fa la reunió, mentre els mitjans gràfics captaven les imatges previes a la trobada formal. El president espanyol ha regalat a Puigdemont un llibre regal lliadit per Sant Jordi, un exemple del quixot, en concret, un fac simil de la primera edició de la segona part, i això et viatja a Barcelona i coneix el mar. Per tant, reunió ja marxa. El president ha arribat a la cita amb un doble document sota el braç 46 demandes al govern espanyol i una llista amb els incumpliments per part de l'executiu de Madrid. Des de la Montcloa s'ha deixat ben clar que no es farà cap concessió sobre el procés d'independència. Albert Clatreva, Catalunya, Ràdio i Madrid. No quises, Breus-Lluís Orfe. El president ha demanat dues vegades a aparcar-te el ministre Ferrande Díaz que reuneixi la Junta de Seguretat de Catalunya per abordar la coordinació policial en matèria de terrorisme. Parlament Ignacio Abat. Bona tarda, Janer diu que la gravetat de la manassa terrorista no entén de calendaris electorals, per això insisteix a reunir la Junta de Seguretat. Li proposo que ens reunim, ho parlem, per tal de fixar un ordre al dia i fer-ho des del consens. Carta que rebu oficial resposta se'ns diu des del govern. No la podem reunir ara perquè estem en funció. Jo crec que la Seguretat no entén ni de processos electorals, ni de governs en funció. Ignacio Abat, Catalunya, Ràdio, Parlament. La CUP de Manresa proposarà que el ple de demà es pronuncii a favor de mètodes alternatius a les compreses i els tampons pel que fa a la recollida de la menstruació, a més proposa que sigui el servei integral de tensió a les dones, qui faci els tallers sobre la menstruació que reben els joves als instituts, Manresa i Isaac Velalta. Bona tarda. Fins ara, als tallers als instituts, els fan empreses especialitzades en compreses i tampons. Gemma Tomàs, regidora de la CUP de Manresa. Aquestes empreses privades, quan van anar als instituts, no expliquen tots els mètodes de la recollida de segons. Només expliquen, o si més no expliquen exhaustivament, tots els mètodes que aquestes empreses es produeixen. Però es deixen tot a la resta, que són menys agressius pel cos, que són millors pel meri ambient i que són també més barats. Des de la CUP també es mostren sorpresos pel resum mediàtic que ha aixecat en alguns sectors la seva emoció i creuen que pot respondre l'interès d'algunes d'aquestes empreses privades. Isaac Velalta, de Catalunya Radio, corresponça a l'Obanes. La direcció general del cadastre es compromete a valorar en la mas de les sobrevaloracions de les construccions regrari denunciades pel sindicat Unió de Pagesos, llei de Josep Maria Parelló. Bona tarda. Per unió de Pagesos, aquest sistema de sobrevaloració té importants conseqüències, perquè comporta pagaments indiguts de la pagesia, imòpils rústics i en els impostos de transmissions patrimonials. Joan Caball, coordinador nacional d'Unió de Pagesos. Una idea que cal que hi hagi, en aquest cas, govern en capacitat legislativa que ara no el tenim, i en voluntat política de fer-ho. Tècnicament, la gent de la direcció general, bueno, va dir que teníem raó i que tenia que anar per aquest camí, perquè si no s'hagin injusticies, nosaltres el que no volem és que la gent pagui una cosa que no li perd poc. General Maria Parelló, Catalunya Radio, Lleida. El compositor i músic José Miguel Fernández Sastrón ha estat escollit avui nou president de l'Esgai, superant només per un vot, 17 a 16, la candidatura d'Antonio Melibéo. Fernández, substitueix a José Luís Acosta, que va presentar la seva dimissió finals de març per considerar incompatible la seva vida professional i personal. Tébi 3. Tébi 3. Estanarà dimenja 2 quarts d'11 a la nit. La docossèria Arrelats, que ha retrata personatges en projectió pública nascuts a diferents indrets de l'estat espanyol i que han fet arrels a Catalunya, a Úscar Gallao. La sèrie intentarà reflectir la diversitat de la societat catalana al llarg de 13 capítols de 50 minuts presentats pel periodista Ernest Folc. Aquest programa el que vol demostrar és no només que Catalunya és una bona terra de cullides, sinó que és un lloc on poden desenvolupar d'una manera molt competitiva la seva tasca. I això és una cosa que hem volgut posar en valor el programa. És a dir, venint aquí no només han fet un país millor, sinó que segurament Catalunya també els ha ajudat amb ells a ser millors. Els protagonistes són noms de prestigi en diferents àmbits professionals, com l'actriomónica López, el dissenyador Javier Mariscal, l'escriptor Javier Cercas, el capallà Paramanel o l'advocat de Maria Josep Varela. Esports Oriol Montner. Bona tarda, el tenista de Mallorquí. Rafa Nadal s'ha clasificat pels 8 anys de final al Torneig Open Bank Sabadell, després d'haver eliminat Marcel Garanulles per 6-3 i 6-2. A la 7, Albert Ramas jugarà contra l'Uruguaya Pablo Cuevas. Ara juga Feliciano López contra el Bosnia, Ivan Dòdich, en aquest primer set, Dòdich 4, López 2. Albert Montañes, que serà el pròxim rival de Nadal, i Kei Nishikori, vigent campió del Torneig, que són també a la ronda de 8 anys. Albert s'ha començat aquest vespre a les 8, la sèrie de 5 partits que ha de guanyar tan sí com no, per poder aconseguir el títol de Lliga, els blaurana, que avui jugaran de groc, s'enfronten al Depor, a la Coruña i han anat amb Rafinha i Arda, torran, que tenen l'alta mèdica, i també en Piqué, tot i que el central no podré jugar per sanció. La TDP del Depor de Barça, que començarà a la 7, ferrança i ben especial també dels partits que han jugat l'Atlètic de Madrid, a Sant Mavés i al Real Madrid, al Bernabéu, contra el Pilar Real. El ciclista amorciat al Movistar Alejandro Valverde ha guanyat la clàssica etvelga, la fleixa balona, i ho ha fet per quarta vegada, el Purito també ha participat a la cursa, i en Ocaipatins, Xavi Barroso ha renovat amb el Barça fins l'any 18, complirà la decena temporada amb l'equip. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us parla Cristina Vargas. L'Ajuntament ha demanat assessorament exter per fer participar a la ciutadania d'alguns aspectes municipals que han de fer el procés de participació. Un empresari expert en incentivar processos participatius va assessorar el concistori per obrir les portes de la participació a la ciutadania. L'Ajuntament va conèixer les diferents fórmules per dur a terme aquesta participació, i també els riscos que aquesta comporta per evitar que aquests processos participatius siguin contraprotoents. Han destacat que cal enfocar-lo correctament, de la mateixa manera, a l'actual legislació local, tot això al concistori apostat per fer partici per a la ciutadania. Encara prou no està decidit de quina manera esperar, però ja s'ha alertat que no serà com el model de Porto Alegre, on pràcticament tot el presopost sobrirà el procés participatiu. Més coses, l'Ajuntament ha canviat el temps dels semàfors de la cruïlla entre la Rambla per seguretat. Abans, tots els sentits de la Rambla circulaven a l'hora i em volia girar per agafar el carrer major, i havíem provocat alguns accidents. Ara primer s'activa el semàfor en un sentit de la circulació, i després l'altre, aquesta zona de les mesures, totes a terme, pel concistori, per reduir les congestions, preservar tot per seguretat viària. També està previst implantar un canvi en el sentit del tram del carrer ART entre major i carretera real. L'objectiu de tot plegat és reduir la sinistralitat al municipi. Aquest diumenge se celebra la Siscena Cursa Solidària Ciutat d'Esplugues Hospital Sant Joan de Déu. El municipi ve i corre per la infància amb l'objectiu de contribuir el projecte hospitalàmic. És per tant un nas d'aveniment esportiu solidari que pretén que les persones que hi participin facin esport i, a l'hora, col·laborin amb els projectes de suport a les famílies de l'Hospital Sant Joan de Déu. La cursa es disputarà aquest diumenge a partir de les 10 del matí en tres circuits urbans adaptats segons les edats dels participants. D'aquesta manera hi haurà una cursa mini de 850 metres, una cursa promoció de 1200 i la cursa solidària de 5.000 metres. La cursa mini estarà dirigida per persones nascudes entre els anys 2006 i 2009 i té un preu de 3 euros. Amb el mateix preu, la cursa promoció es dirigeix cap a persones nascudes entre els anys 2000 i 2005 i, per últim, la cursa solidària està pensada per persones nascudes al 1999 i anteriors i té un preu de 9 euros amb xip groc per fer el cronometratge i 10 euros sense el xip. La sortida i arribada de les tres curses serà la plaça Catalunya del municipi Ibaií. La recaptació de les inscripcions es destinarà al programa Hospital Amic Corra per la Infància de l'Hospital Sant Joan de Déu, que té com objectiu aconseguir que el nen o la nena i la seva família puguin viure a l'hospitalització de forma més positiva possible al seu avest, un conjunt de recursos i serveis. Trobareu tota la informació també com fer la inscripció a la pagina web cursesolidàriesplugues.cat I el Casal de Joves organitza una xerrada sota el títol Altres Continents. És una activitat per conèixer projectes i viatges a la resta del món sobre els camps de voluntariat. Es parlarà del funcionament d'aquests camps que s'organitzen des del servei civil internacional i que es poden organitzar a qüestions justes amb beneficis de les persones i de les entitats que hi participin. La xerrada a carreg de la tècnica de voluntariat i formació de l'organització del servei civil internacional de Catalunya, Julià Grenell, considerat de dues parts. Per una banda, hi haurà una part més teòrica sobre què són els camps de voluntariat i com és la seva gestió. I també hi haurà una part dedicada a ser un espai de reflexió i creació de noves propostes per part de les persones assistents. L'objectiu serà informar a les entitats del municipi sobre els camps de voluntariat, facilitar la creació de noves línies d'acció i donar suport en la gestió de futurs projectes de voluntariat. A partir de la set del vespre, arrenca a la sala Ovidi, aquesta xerrada organitzada pel servei de mobilitat internacional del Casal de Joves. I una punt més, una veïna del municipi va perdre el seu llóro fa 11 dies. L'animal va sortir volant de casa de la propietària, situada a la zona del carrer Creu del Pedró davant del Parc Anigó. Es tracta d'un lloro llacu, de color gris, amb cua vermella xipat i amb tots els papers d'enregle. La propietària, que ha donat avis a la policia, demana a qui pugui aportar alguna dada que es posi en contacte amb Radio Desver al 93 372 3661. I fins aquí la informació local. Nosaltres tornem, com sempre, en menys d'onora, per més notícies sobre el municipi. Aquesta és la setmana de Sant Jordi. Per a tot arreu, sentireu la llegenda de Sant Jordi. Nosaltres us explicarem una llegenda que us recordarà la que ja coneixeu, però diferent. Segur que us agradarà. Eh, no us ho descuideu. El dijous a les 8 la podreu sentir sencera. Beus de la parròquia. A profundiment de la espiritualitat. Una mirada a l'Avengelli. Notícies i activitats d'Església. Audició i comentari de música i can religió. Els dimecres a les quarts d'avui del vespre i els dissabtes en diferit a les quarts d'11 del matí. Que tal, bona tarda, benvinguts a la segona hora de la penya del Morro. D'aquí uns moments el programa amb la presència del Quim Masferrer, presentador del Foraster, que avui a TV3 acaba la quarta temporada i ens vindrà a explicar com ha anat les gravacions i el capítol d'avui, i el programa amb el David Ávila. Que ha arribat el Quim Masferrer? Que ha arribat, no ha arribat encara. Quan arribi, viseu-me, per favor. I a més també, com cada dimecres, aquesta hora hem de parlar de Gossos a l'espai de filosofia Dogville Beach. I ho fem, com sempre, amb el nostre educador caniu particular, que és l'Albert Capapè i l'Albert. Que tal, bona tarda. Bona tarda, Jordi. Hola, molt bé. Bona tarda, aquí. És un programa. I tu, com estàs? Molt bé, molt bé. Vull dir-te una miqueta estressat, però bé, ara ja aquest és el dia llavors. Sí, perquè sé que has portat la luna a la teva gossa, el veterinari, no? Sí, correcte. I això m'agradaria fer un comentari sobre el tema, perquè és una cosa que m'agradaria... No és una cosa molt coneguda, però tu sabies que Gossos haurien d'anar al dentista més sovint. Què dius, ara? De fet, que haurien d'anar al dentista. No ho sabia, o sigui, dentista per Gossos, que no és el veterinari o el mateix veterinari. A veure, jo tinc la sort, en recometes, de que el meu veterinari de confiança, el veterinari de la luna, també sap de fer hygiene dental, o com a mínim, suficient per fer-ho ell. Jo no sé si tots els veterinaris o totes les clíniques tenen aquesta cobertura o potser tenen contractat d'una altra persona que és més especialista, però en principi no és una cosa molt complicada. Tampoc pensem en... Hem de pensar ni més ni menys que en una mateixa dental que fem nosaltres, tant en tant. Exacte, exacte. Comencem per aquí, perquè tenim la Rasa. Ara en parlarem de la Rasa que volem parlar avui, que és el Cada Bastià, que és una Rasa mallorquina de Gossos. Mira, ja que hem entrat pel tema veterinari, que de quant ha d'anar un gos a fer una neteja vocal al dentista? No li podríem marcar, no podríem dir estipular un període concret, perquè això varia molt en funció de la dieta, que porti cada individu, a l'edat de cada individu, també de cada gos o gosa. Hi ha moltes coses. El que sí que m'agradaria fer és un petit comentari en aquesta direcció, que és que, si tenim aquesta confiança amb el nostre veterinari o veterinària, deixem-nos aconsellar en aquests temes. Jo, per exemple, he pecat durant molt de temps de deixar-ho anar, de deixar-ho córrer, perquè pensant... La boca tampoc és una cosa que no sembla que la gossa pateixi de cap mena de problema dental, ni cap cosa. Perdona, si ens passa a nosaltres ja, que no anem quan hauríem d'anar al dentista, imagina't ja, si ho has de fer, que no et vulguis re, que escolta la seva relació, però amb el gos o la gossa, no? Clar. Clar, i hem de pensar també en això, amb el que comentava de la dieta, perquè per tot i que moltes marques de pinços i moltes... Hi ha moltes endròmines del supermercat, les grans àrees, les grans superficies, que sembla que estiguin ja directament pensades per la gent dental. Jo he de dir que a mi tot això no m'ha funcionat mai. Cap de les coses que he provat, ni bastons, ni cap història d'aquesta mena, m'ha funcionat mai. Què venen concretament, Albert, jo que estic bastant... Venen una sèrie de... com si fossin barretes, com les nostres barretes energètiques, en recomanes d'un altre material i d'altres ingredients, que en principis estan pensats per netejar les vens del gos. Dic en principi, perquè torno d'aquesta insistència, que igual que nosaltres, també depèn de l'individu, de com toleri, de la saliva, de quin potser... Ara farem un comentari que no m'escau a mi, perquè és una cosa més veterinària, però com m'han explicat a mi aquest matí, i m'han explicat molt bé, m'ha comentat molt bé, m'agradaria explicar-ho, perquè crec que tampoc no està el coneixement de tothom, i també aplicats-ho a nosaltres, perquè a mi també m'ha fet un sotrac al cor, com m'ha plantejat això. I jo portava a la luna, també la vaig portar fa un temps, que el feien revisió, i tenia la luna... Ara s'havia quedat a fònica. No tenia veu, aparentment, s'havia quedat a fònica per alguna raó. I avui, per anar al veterinari, m'ha dit que molt probablement aquesta funia piqui molt a veure amb la seva higiene dental. Què he pensat? No sé ben bé com, quina relació té. Hem de pensar que la boca, per la boca, passa tot. Per la boca passa aigua, per la boca passa el menjar que mengem, i per la boca passa l'aire que respiren. Clar, és el gran contacte, que hi ha amb l'exterior. Exacte. I els gossos, pensem en gossos que van constantment amb el mor de terra, que a vegades agafen pedres, i que agafen joguines, que fan a terra... Tot això va creant una sèrie de bacteris, que no s'ha de fer amb la boca. Tot i que no sembli que facin res. Perquè pot ser això, que un simple mal ale, ja és un símptoma per un veterinari, per un dentista de gossos. Perquè aquest mal ale ens està donant informació de com està aquest gos per dintre. Llavors, les bacteries, que és el que m'ha comentat a mi, les bacteries que emmagatzemem a la nostra boca, no cuidar-nos la boca a nosaltres i als gossos, no només afecten a la boca, a l'estómac, ha afectat tot el cos. Perquè, com dic, passa tot l'aire, tot l'aigua, tot el menjar passa per allà. I, de fet, hi ha una espècie molt concreta, o unes quantes espècies de bacteries, molt concretes, que neixen el sarro de les dents, la placa de sarro de les dents, i el que fan és colonitzar el cor de l'animal, o de la persona, perquè també és una cosa que ens passa amb nosaltres, a les pies cardíaces. De pensar que... De fet, ho parlàvem l'altre dia, que l'aire, les dents, la boca, la gènere dental, ho tenim molt abandonat. O sigui, la part, potser, que tenim més abandonada de la nostra cor de salut. No sé què ens faci molt, molt, molt mal, que llavors ja te'n vas cap al dentista. Una cosa que, bueno, la tenim allà, i mira, va fent, no? Clar, i com nosaltres acabes de dir un bon detall, nosaltres, quan tenim mal, sabem que hem d'anar al dentista, i sabem que el nostre gos li està fent mal la boca. No ho sabem. No tenim pista, no tenim indicis, al principi ell no ens ho dirà. És probable que en el moment, jo, per exemple, quan m'he adonat que la luna tenia un problema vocal, era perquè no em deixava ni apropar pràcticament la boca a la mare, a la boca. Li feia molt de mal. Tenia les genives inflamades, ella feia vida completament normal, però clar, a la que li anava a aixecar una miqueta així el belfo, que li diuen que està allà, però per veure-li les dents, la gosa tirava tres pases cap enrere, i com que jo li estava fent molt de mal, vaig fer la pensada que anirem al veterinari, que li miri. Hem de tenir en compte que, quan li fem una neteja vocal al nostre gos, aquí sí que no va com a nosaltres. El gos, o la gosa, l'han de dormir. No és com a nosaltres que ens poden dir, estic a tu un quart d'hora quiet, distret, i nosaltres fem la teva feina a la dentista, en el gos l'han de dormir sense. En el procés, en el procediment de com hem fet arribar el gos al veterinari, perquè, evidentment, hem de passar el que hem de dir al veterinari. Per exemple, em van dir que ha estat 12 hores sense menjar i veure aigua. Per el simple fet de que com s'ha de dormir aquell animal, per precaució, és millor que no tingui re a l'estómac. Què passa? Que un cop reben, la neteja és de pensar que són... és poca estona. Sí, clar, comparar-la amb la nostra, però pensa que en aquestes dues hores el gos a la gosa s'ha dormit, i han fet la neteja i s'ha despertat. S'ha despertat, és el procés. Hem de tenir en compte que aquí m'inconveix una miqueta més quan anem a buscar, provarem un animal, una miqueta grogui, com qualsevol operació en què l'animal l'hagi de dormir. Llavors hem de tenir molta, molta, molta més empatia del que ja tenim habitualment perquè aquell animal, quan anem a buscar el veterinari, tot i que aparentment estigui despert, està zombi, completament o parcialment zombi. Això t'ha de preguntar, quan un gos, en aquest cas un animal, un gos surt del veterinari i l'anàstasi a tot després d'una intervenció quirúrgica, o el que sigui, en aquest cas una neteja vocal, és necessari tenir unes cures especials de cara al gos quan el portem cap a casa nostra? Sí, hem de tenir això present que, òbviament, no farem vida normal només sortir del veterinari, sinó que el gos frigarà uns minuts en començar a sentir-se còmode, entre cometes, estarà. La meva experiència amb l'anàstasi, per exemple, és que el gos no se'n recordava la campinada. Ella estava aparentment conscient, tenia els ulls jovets i relativament desperta, però quan s'achacava no sabia caminar, no podia, perquè no li resconia el gos. Llavors no li podem exigir... És una perillosa d'adaptació quan sortà la telepàció. I això, si tenim un gos, com en el meu cas, que és la luna que pesa 10 kg, no és problema perquè jo no puc portar en braços cap al cotxe, per exemple, però si tenim un pastó a la mànua 35 o un Golden Retrever 30, o un animal així gran, hem de tenir molt en compte de aquestes... sobretot aquests minuts. Són, potser, 20, 30 minuts després d'anar-lo a buscar. No hem d'exigir-li res, no hem de tirar-la de corretge, però hem de tenir tota la paciència del món perquè l'animal es vagi incorporant poc a poc, novement, a la realitat. Correcte. Perquè si un pas en fals, per voler córrer més del compte, potser creiem un trauma on no li havia. Perquè creiem una situació incòmoda on no li havia. Tranquilitat, cura, quan traiem de l'anestèsia, les hores següents, perquè això què es recupera? Amb unes hores, el mateix dia o a la nit? A la una del migdia. Jo he anat a buscar la meva companya i estava, això, completament grogui. I ara, al voltant de la cinc, hi ha algo que arribava a casa, ja estava ella al 80 o al 70%. T'ho esperta i ja ho curia. Està parlant d'unes cinc, sis hores, no? Perquè torni a recuperar la plenitud. I és molt progressiu, perquè d'ells, de seguida que veuen que comencen a estar bé, ells ja deixen tot això de marge. No som com nosaltres, que a vegades, ens agrada fer-nos el malalt. Perquè ens cuidi, ni per què ens mi, ni tal. És de seguida que puguin fer la seva, i ara faran. Ja veurem que hi ha la mínima que pugui començar a caminar i fer per anar a veure aigua i per anar de seguida ho faran. Escolta, que estem parlant amb la verca paper, com que la setmana, el nostre espai de filosofia d'Ovil Beach, d'educació canina, que si voleu escriure alguna cosa, ho podeu fer a través del chat de Radiusberg.com, veig que l'Anna Rovira, s'ha aconseguit fer una rassa especial. No sé què es referia, i aquí a part de la conversa. Per cert, Albert, avui teníem una rassa, ja per acabar l'espai, que és el que ha de bestiar en Mallorquí. És una rassa especial. És una rassa bastant desconeguda, per això m'agrada, perquè no és una rassa que, com a mínim fins a dia d'avui, s'hagi posat de moda mai. I això conserva la màgia de l'origen de la rassa. Si volem fer una imatge mental d'aquest animal, no es costarà gaire, perquè és un animal, com podria ser a l'espòtex, algun altre ríver de tota la vida, però amb el pel curt i sempre, per el que tinc entès, sempre són negres. Aquesta rassa té la peculiaritat que no hi ha altres colors. Són negres i sense cap taca, que també és cutiós. És una ràpid. És una ràpid. Estic veient una imatge que he buscat a la Biquipèdia, una font d'inspiració bàsica per la mà mudar d'avui en dia. Treu la llengua... És una llengua molt grossa. Diu que el cadàvestir a Mallorquí és un cadapestor originari de l'illa de Mallorca, i des de molt antic, feu emprat, diu com a gos, per a tot tipus de bestiar, fins i tot també les aus, i les posicions apunten que va venir o bé amb la conquesta del rei. Hi ha una primer o poc després d'aquesta, i al llarg dels segles, els pastors mallorquins li van donar unes característiques molt pròpies i diferenciades, no tan sols d'altres gossos de l'illa, sinó també dels seus veïns de la Rodalía de Mayterranya. Per tant, és un gos especial de Mallorca, no? Sí, sí, sí. És un gos que, com ve dius, no se sap l'unilla, com altres rasses, potser. Però la peculiaritat d'aquesta rassa és que hi ha hagut molt poca modificació, o es creu que hi ha hagut molt poca modificació al llarg de la seva història, així que podria ser una de les rasses més autèntiques que podem veure. De fet, no ha sortit a l'illa mai, per dir-ho d'alguna forma, i per tant... Exacte, no se'ls ha fet cridar mai. Hagin arribat altres rasses a l'illa, doncs no s'ha creuat. No, i s'ha mantingut, també. Albert, ho hem de deixar aquí avui. Moltíssimes gràcies. Molt bé. Una setmana més. La setmana que ve parlarem de més coses, com cada dimecres, a l'espai d'educació canina. I Albert, gràcies. Que vagi bé, que diguis bona setmana. Bona tarda, Jordi. Nosaltres fem una pausa per la publicitat, i d'aquí uns moments parlem amb el Quim Masferrec, que, justament avui, se met l'últim capítol d'aquesta quarta temporada del Foraster per TV3, i ens ha vingut a veure, i ens visiti i parlem amb ell, tot seguit, a la penya del Morro, fins ara mateix. 60 i més. El magasin fet per gent gran, per a tothom, que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat, tots els dimecres, a les 8 del vespre, i, en segona audició, els dissabtes, a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara bé! Un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. La música sense etiquetes ni dades de caducitat. Aquesta és la setmana de Sant Jordi. Per a tot arreu, sentireu la llegenda de Sant Jordi. Nosaltres us explicarem una llegenda que us recordarà la que ja coneixeu, però diferent. Segur que us agradarà. Eh, no us ho descuideu. La podreu sentir sencera. Cada dia, més aprofiteu. Ràdio un despert. Mare meva, dure'm de 8.1. Ràdio un despert. Dure'm de 8.1. Mare meva, dure'm de 8.1. Dos quarts de set de la tarda anem cap al món de la televisió amb el David Ávila. Un, dos... Què tal, David, bona tarda? Bona tarda, Jordi, com estem? Avui t'has d'anar a venir a l'estudi, cosa que em fa que a tu m'agrada molt. Sí, perquè dir-vos que jo sempre la faig des de casa, des de Turalló, una altra furester de Sant Just. Exacte, però és que avui al programa estem molt contents. Perquè tenim un convidat que es passa a la vida d'un nano que coneix a històries i pobles singulars de Catalunya, una persona que, segons les normes del programa, mai vindria a visitar Sant Just des Bènd, perquè aquí som més de 1.000 habitants, però avui ha fet una excepció i nosaltres estem molt contents de tenir-lo. Quim Masferrer, bona tarda. Hola, bona tarda, com estem? Hola, mirem. Molt bé, molt content de tenir-te aquí al programa. Jo de seri. Gràcies, especialment, que hagis vingut, t'ha costat trobar Sant Just o, després de voltar per tot Catalunya, ja ho tens a parlar-m'hi. A mi em costa més orientar-me a ciutats i àrees metropolitanes que no pas als poblets. I a per acá també, també s'ha de dir que és... Però avui en dia, si tenim uns GPS aquí al mòbil, que t'envien localitzacions, en David me la va passar i en un moment hi ets. Sí, i suposo que per trobar els pobles de Catalunya, el GPS i el Google Maps està a l'ordre del dia a l'equip, no? Sí, sí, el que passa és que jo em moc molt bé. És a dir, faig una repassada a casa, veurem d'anar a Llesuí, molt bé. Ah, sí, Llesuí és veritat, has de parar fins a sort, sóc lliçenari, pa, pa, pa, pa, pa... No t'anadones, ja hi ets. Em costa molt més a les ciutats, aquí, sí, que soc un autèntic desastre. Doncs jo soc un autèntic desastre tant en ciutats com en pobles, sempre em perdo a tot arreu, i tant amb els GPS... Deus tenir coses bones, això és que tens coses bones. Escolteu, avui acaba el forester amb aquesta quarta temporada. No sé si et consideres amb nosaltres, però segurament la millor de les quatre que heu fet? La millor en audiència sí, perquè això és una cosa incontestable. Jo, personalment, podia dir que mica en mica em vas aprenent més. Llavors, segurament, la quarta és millor que la tercera, la tercera millor que la segona, però no ho sé, jo i tot l'equip l'he engaudit des del primer dia que vam arrancar el programa a Pilarot, el poble d'Espolla, la Lampordà, fins al darrer que ha estat a Viladrao, aquí, a Ozone. Personalment, no hi trobo diferències i quina ha estat la millor, ni tan sols dir-te quin dels pobles ha estat el millor, no ho sé, perquè a tot arreu coneixes amics, fas coneixències, que és una cosa extraordinària, i a tot arreu, en certa manera, estàs agraït de la generositat que té la gent, que és la força del forester, és a dir, l'èxit del forester és la gent. De fet, a tu, Quim, no sé com et va arribar el projecte, perquè jo crec que és un projecte que t'ha canviat una mica, o hi ha hagut un avanjo i després la teva trajectora professional, també, no? Sí, sí, jo soc actor de teatre, i de fet, estic encara en feigira amb el meu espectacle a temps, i sí que havia fet tele moltes vegades amb teatre de Garrilla, i amb Solitari també, vaig presentar els premis Gaudí, i vaig fer alguna coseta, però de cop i volta, a través de brutal mèdia, en Xavier Morral, que era el director d'Opera en Texans en aquell moment, i Raimón Masliurens, el productor executiu de la productora, els va acabar a les mans d'aquesta història. I en Xavier, que ja havia treballat amb ell en el programa El Club de l'Albert Tom, diu, això és per a Masferrer, aquesta història amb Masferrer, ens ho farà bé, això. I llavors em van convocar un dia, em van explicar el projecte, jo hi vaig posar la meva part, van formatjar-lo una miqueta, i d'allà va sortir aquest primer pilot que abans us comentava del poble d'Espolla, en el qual ja vam veure que la cosa apuntava maneres, només amb el primer pilot. Perquè si com anem-nos aquell dia, el programa pilot a Espolla, com va ser el primer moment de plantar-te el poble i dirigir-te amb la gent que trobaves pel poble? Com va ser aquelles primeres sensacions que vas tenir? Bé, d'anar una mica perdut, però sabem molt clar que ens interessava el paisat Jumà d'Espolla. Escolta, té una església fantàstica, té unes vinyes extraordinàries, però anem a buscar el paisat Jumà, la gent, conèixer els pobles a través de la gent. I el que hem de fer és escoltar, hi ha bien aquestes consignes. Després, amb en Xavier Morral, a veure el to, quina to havia de ser, en un principi intentaves buscar molt l'humor, és a dir, que entrevistaves a la gent, jo porto ja amb el Forasteu a un contacte, crec que són cap a 1.200 entrevistes, però aquella primera, que tu en preguntes, re, preguntar-li coses tan senzilles com on va, o d'on ve, o què fa, o quant temps porta visquen aquí, i si escoltes, la gent et comença a explicar. I del que ells t'expliquen, quan tu estàs parlant amb ells pel carrer, guardar-te cosetes que saps que després ja ho diràs en el monòleg. Per tant, sigues una miqueta espectador, vés a aprendre, vés a escoltar, i el començament era molt intentar en buscar el brid d'humor necessari, perquè el Forasteu és un programa d'entretaniment, és un programa d'humor, i amb això la gran diferència entre la primera i quarta temporada, segurament és que quan la gent t'explica coses que no són d'humor, sinó que són personals seves, que fins i tot ens pot arribar a tocar, que tenen una sensibilitat o que estan carregades de sentiment, deixar que això flueixi, també, fins al punt de que ja ens va passant a la primera temporada en algun poble, a la segona una miqueta més, a la tercera una miqueta més, i a la quarta una miqueta més, que es converteix en el Forasteu, que és un mirall de la vida, que hi ha moments que rius, i en els moments en què t'emociones, i en els moments en què et sorprens el que t'explica la gent. Però una cosa tan natural com, sobretot, Kim, no vagis ensenyant ningú, sinó vés a aprendre. Aquesta és una cosa que jo he pres del meu pare, el meu pare és pagès, i si algú li pregunta com es fan els enciams, el meu pare li explicarà divinament, escoltar molt, deixar parlar, i sobretot ganes d'aprendre. Si tens ganes d'aprendre, t'ensenya, i si tens ganes d'escoltar t'expliquen. En certs moments, fer un paral·lelisme molt lluny, i tal, però no sé records del programa Vides Privades, que... M'hauries de rascar una miqueta a la memòria? De l'escribano, fa molts anys... Sí, sí, sí. Dicumentava com era el dia a dia de persones, no? I una mica, el que fas tu és escoltar, i a més us passen moltes coses, també, en el rodatge, que segur que no estava previst, m'agradaria, escoltíssim, un... Gairebé tot no estava previst, t'ho puc ben assegurar. Jo arribem a Marc Huerta, allò es comença a moure. Es fa de nit i em diuen, per no merejar-te, mira l'horitzó. Dic, però si és de nit i no us veu res! Vinga! En Marc, pobre, estava omitant. Pera, agafa-ho, ja, a la càmera. Marc, però us vull ensenyar en Xavier, el director, a l'altre costat. Mira'l. Va, en aquests moments, l'equip de rodatges del Foraster has de fer-te una sopa. Sí, la Morisca, una barca que va a Pascal Llangostí, de l'Ebre, les cases del Canà, van passar pel costat d'una barca, i jo li vaig preguntar a un noi qui havia de dir que quan sortiu, quan salpeu, no no, ara mateix, d'aquí a 5 minuts. Quan torneu a l'una de la matinada, i em vaig mirant el director i la càmera, què fem, pugem, perquè hi putaquem 5 hores de programa. És a dir, que no pots fer res, quan saps alta mar, no pots tornar. Clar, clar. I el Foraster té aquestes coses. Ens vam mirar i vam dir, som-hi, cap a dins. Hi havia mala mar, en Xavier... Sobretot en Marc, durant el càmera del programa... Tinc l'imatge, encara, ara, gravant-me a mi i ell aguantant la càmera i vomitant per cobertes... Mentre gravava amb tu. Sí, sí, sí. Jo em vaig marejar, però anava com aguantant. No sé per què, mira, aquestes coses, que potser hi puja un altre dia i sóc el primer en caure. Però el Foraster té això, si no haguéssim pujat en aquella barca. Ens haguéssim perdut en Mario i en Vicent, els dos pescadors, un nabot i el seu tiet, que pesquen llengostins i ens han explicat coses extraordinàries com què és l'hora prima, que jo no ho sabia, que és quan mires el cel i ja no pots comptar els estels de tants canyants. Aquell és el moment d'aixecar la xarxa, la sarsia, que diuen ells. Però, clar, jo també penso... Quantes històries hem viscut gràcies a l'Azhar o gràcies a Seri? No, l'Azhar tampoc, perquè se n'hi ha passat per allà davant. I penso, quantes històries ens hem deixat escapar? Que em passa pel costat d'una senyora, que potser ens podia explicar alguna cosa, i jo no ho vaig atinar a posar del micro, o perquè anàvem de cares a un altre lloc. Sembla que tot és una mica romàntic. Jo bastant. No, però una de les coses que sap fer molt bé és en Quimi es escoltar. Saps escoltar molt bé tant a la gent gran, i també saps treure suc dels nens, i crec que ho fas molt bé. Gràcies. Sí, no, te'l saps guanyar tan bé als nens com a la gent gran. I, escolta, crec que també és una gran part del secret del programa. No ho sé, a la gent gran... ja és una cosa de convenciment, són ells els que ens han ensenyat, educat, tenim el que tenim en aquest món, gràcies a ells. I jo vaig tenir una debilitat sempre pels meus avis, fins al final, ja no me'n queda cap dels quatre, i per mi d'haver patit escoltar l'avi equimetre era una autèntica delícia, no? I ara penso, ostres, hi havia d'haver parlat més, no? I mira que hi vaig parlar-hi molt, però... I no sé, la gent gran... per mi és un llagat que tenim aquí, que per mi és extraordinari escoltar-los. El tema dels nens ens va sorprendre a tots, ho dic de veritat, aquelles primeres reunions que abans parlàvem del Foraster, jo de veritat que en cap moment em pensava que estaríem fent un producte que agradés els nens. I no sé si és la pick-up tronja, no sé si és aquesta cosa l'user que té el Foraster, o veure que la gent s'ho passa molt bé i que riu molt en els monòlegs, que enganxa molt amb els nens. Jo no sé si és així o no, però un dia em van dir una frase que em va agradar molt. Però diuen, Quim, el Foraster agrada molt els nens perquè tractes molt bé els avis. I els nens, els seus avis, els estima molt. I dic, hòstia, si no n'he ver-ho, he ben trobat. Quina frase més bonica, eh? No sé, però a mi em va agradar molt aquesta explicació. Bé, s'ha de tenir mà esquerra, eh? I el Quim... Mira, avui que estem parlant amb el Quim Masferrer, no només nosaltres et farem preguntes, sinó que hi haurà algunes persones que te'n volen fer una, si et sembla, tenim el constat, ja aquí a l'ordinador, escoltem el primer, va, a veure. Hola, em dic Serran Aixala, sóc de Lleida, i puc ser els quatre guionistes del Foraster, i també sóc l'animador de públic al dia del monòleg. Bé, hem volgut, Quim Masferrer, m'agradaria que expliquessis aquí la gent que ens està escoltant, que jo sé que tu no et supersticios, però sé que hi ha alguna peça de roba o algun complement que tu portes des del primer Foraster, i que hi ha hagut alguna vegada que el sortir de casa per no Foraster no tenies aquesta peça o aquest complement, ja està d'alguna cosa. També vull que diguis això, explica'l, ja què és el que portes des del primer Foraster, i què va passar el dia que no el vas portar? Ai, en Ferran Aixala, que és un autèntic crac en Ferran, guionista del programa, i és molt gran, en Ferran, i no de volum, que tenc bé, perquè en Ferran... Però en Ferran, a part de guionista, permetem abans de respondre la pregunta, que és molt senzilla, perquè no la sé. Jo ara patia a veure si no me la sé la pregunta. A part de ser guionista, ell és l'animador del públic abans dels monòlegs. És una figura molt desconeguda dins del món de la TV. I molt important, molt important. A part d'això, en Ferran Aixala ha estat animador de Happy Day, de comics show... Ara el podem veure els dissabtes a l'anita, comics, i també posa la veu tant a les entradetes... I fa pantalla, és a dir, que el que se'l pot conèixer, i la gent pot veure que és molt gran. A part d'això, que és molt important aquesta figura, i ho dic de veritat, perquè quan enregistres al foraster, es fa molt llarg, perquè primer els ensenyes tot el que has gravat, després hi ha d'haver un canvi de càmeres per poder tenir tota la gent que són una mica dels protagonistes, i aquí necessites una persona que faci que aquestes històries no siguin tan pesades, i en Ferran és un animador excel·lent, excel·lent. I aquí una peça referia que sempre aportes? El cinturó. El cinturó que més a més el porto ara. És el mateix. Tengem el Facebook. Aquest cinturó que porto ha fet tots els reportatges del foraster, i ha fet tots els monòlegs, ho ha fet absolutament tot. Aquest fetitxista, alguna cosa? No, no, ni molt menys. El que passa és que jo tinc un cinturó, i quan som trenca... No, no tinc cinc cinturons, perdona, vull dir, tinc un. Tinc el de mudar, que és a dir, quan vaig amb traje, que intento que sigui el mínim de vegades possible, i llavors tinc un cinturó normal, vull dir, no. I haver-hi un programa que espera molt, que jo vaig acabar dins de la base. No sé on recordeu, primera temporada em van tirar dins de la base. Evidentment, el cinturó que portava, aquest era el quarto cinquè programa, va caure dins de la base, i es va mullar i no sé què, i tot plegat. I després allà me'l volia canviar, perquè dic... L'haig de canviar perquè s'ha mullat. I dic, fins ara, els cinc programes que portem han anat molt bé. Hòstia, no fos que ara em canvies el cinturó, i aquest és aquestes pollonadetes. I llavors porto tot, que està molt atrotinat, i després els volen seny perquè s'està desfilagarçant. Te n'has comprat més després o no? No, no, no, no, no, no. Tinc aquest i prou... Una vegada per reis, crec que la meva tieta me'n va regalar un, i el tinc a l'armari. I el que es refereixen faran, crec que era Lluís Suï. Ara no recordo el poble, que jo vaig sortir amb la picap de rodatge, i quan portava uns 20 quilòmetres que havia sortit jo de Derbussi, és on visc jo, i dic, hòstia, el cinturó! Oh, el cinturó! Què? Em vaig canviar els texans, no sé què va passar. Jo vaig girar a cua, vaig tornar a Caperbúcies, vaig agafar el cinturó i vaig tornar. Per això d'aquí saben aquesta història. Tenim una altra persona, que també et vol fer una pregunta. A veure, escolta'm-la. Hola, soc l'Ali Colomé, i soc la persona que busca els pobles del Foraster o Algardo, tal com em van dir una vegada. La meva pregunta, Quim, és la següent. Com jo t'he reconregut molts pobles de Catalunya, Catalunya de pam a pam, i una cosa en què hi ha tots els pobles són esglésies. M'agradaria saber a quantes, i si has calculat, a quantes esglésies has entrat. No ho sé, l'Ali, no ho sé. Quina feinada que fa l'Ali dins del Foraster. No, la localitzadora. Sí, ella és la que, clar, en dos i no tant cada temporada esquitxa el màxim al territori, també per un tema geogràfic i de riquesa visual, que tenim a casa nostra, les terres de l'Ebre del Pirineu, hem d'ensenyar tot això. Un cop tenim una miqueta a un àrea localitzada, ella va i visita a pobles de menys de mil habitants d'aquella àrea. Parla amb l'Ajuntament, que sempre la predisposició és màxima, d'això n'estem molt orgullosos, i mira, a veure quin lloc es podria fer el monòleg, i fa una volta pel poble, i llavors allà ens passa un informe d'això. I, per tant, és una feina que estem a les seves mans, i confiem segament amb l'Ali, perquè sempre ell es diu, heu d'anar a aquest poble i acabem anant, i ens acaba agrant moltíssim. L'Ali no ho sé a quants campanars he pujat. No ho sé, he pujat a molts campanars, he fet moltíssimes escales. Perquè, a moment, els campanars és un punt en què pots explicar una miqueta al poble. Des de dalt, segurament hi ha un tir de càmera que pots veure a l'entrada, pots veure si allà es veu al Pirineu o el mar, i, per tant, en Xavier Morral li agrada molt els campanars. No és que no el Foraster li agrada i molts, i llavors és que no ho sé, potser dels 45 pobles que hem fet, o no sé quants en portem, 48, crec que són, potser la meitat, jo diria que he pujat al seu campanar. En fi, l'Ali té una altra pregunta per tu. Quim, jo voldria saber si fa servir alguna tècnica per memoritzar els monòlegs. Perquè jo sé que, a vegades, els has de memoritzar amb un dia de marge. I et puc dir, perquè jo també sóc la persona que transcric els monòlegs, que els dius textualment i no t'equivoques mai. I això em té al·lucinada. Vull saber quina tècnica fa servir. No hi ha tècnica.No hi ha pròmter. No, no, no. No hi ha pròmter. I si fos, tampoc el voldria, perquè seria com postís. A més, a més... Tracar la màgia, també. Jo vino molt poca càmera, em dirigeixo al poble i he hagut d'allà els protagonistes, que són allà a la platia del teatre. I a part d'això també hi ha molts espais a l'improvització, perquè una di una cosa. I moltes vegades es munten a aquestes cosetes que no estaven guionades per l'equip de llunistes que van ensenyar tan faran això. L'Ali no tinc cap tècnica. Memoritzar, tinc l'agilitat de memoritzar, perquè he hagut de fer moltes vegades, perquè la meva professió d'actor ha de fer això. Soc molt dolent amb altres coses, amb aquesta soc una miqueta bo. Però el que sí que puc dir és que tu has viscut els dies i t'has vist tant a la gent. I ja formen part del teu col·lectiu de coneguts. Per tant, saber que aquell és en Miquel i que hi ha la Teresa i que aquell nen es diu Pau... No em ve de nou. Per mi ja són com si els coneixessis. I per tant això em facilita també que aquests monòlegs jo me'ls pugui aprendre i els pugui llançar amb naturalitat. Mira, em sembla que la següent pregunta que et fan té molt a veure amb totes les persones que has arribat a conèixer durant aquestes quatre temporades. Hola, tothom. Soc el Xavier, el director del programa. Soc el jefe del Kim, per entendre'ns. Hola, Kim, com estàs? Em fa vergonya. Aquí hi va la pregunta. No sé si ho sabeu, però portem més de 50 pobles. Hem entrevistat milers de persones. Però el Kim estableix una relació tan especial amb la gent que jo crec que si ara li pregunteu quants noms recorda potser us en podria arribar a dir 300 o 400 noms. Recorda moltíssims noms, perquè ja sabeu que és un vincle molt fort. Jo aquí em faré només una mini pregunteta per veure si t'en recordes d'un parell de persones. Aquí hi ha només dues paraules. Una d'elles és cosetes. Ja sabeu, cosetes. I l'altra és records. Ah, és molt fàcil. M'hauries de dir el nom d'aquestes dues persones vinculades a aquestes dues paraules. I ja posats, hauries d'intentar explicar la frase següent. El record són 9 vegades en un estàndard. A veure si pots explicar als oients de la ràdio què vol dir aquesta frase. El record són 9 vegades en un estàndard. Anem-hi, anem-hi. Vinga, és molt senzill. Cosetes és el gran zidro de tortellà. En zidro de tortellà que té una persona... que ens va activar a tots. Té com a hobby a passar coses. I ell pesa coses. I té una balança al menjador de casa seva. I pesa el pa, però ho pesa absolutament tot. I aquest és en zidro de tortellà que va dir cosetes. I l'altra persona que ella ha dit records. Ens anem fins a la Vallfosca. I allà hi vaig conèixer... Doncs l'AMO de la Forastera, que és una de les vaques que van anar a la Fira de la Pobleta, i és en Cisco de la Vallfosca. Aquella, bueno, allà... Una persona també que t'ho posa tot de cara, que t'ho facilita absolutament tot. Quantes històries, no? Moltes. Perquè tot això és una cosa que t'emportes tu. I jo estic convençut que et preguntéssim sobre qui et preguntéssim. Sabries ubicar al poble... Home, segurament se m'escaparia algú, però... sobretot la gent que... La generositat de la gent és una cosa que... que em deixen agraïts. És que si ells no hi hagués... Si no ho poguéssim compartir, no hi hauria res d'això. Llavors, aquesta generositat... Ostres, no te'ls la rebem com... El programa el podem fer gràcies a això, però és que t'expliquen coses seves, coses de veritat. Aquest senyor que t'explica en Zidro, que t'explica que té el hobby de pesar les coses, i que sembla una eccentricitat, és tan humà que li agrada fer això. I sap per... Pesa el pa, és a dir, va comprar una barra de quart d'aquí, que és una barra de pesa. I, a més a més, és que vas a dir que les barres de quart d'aquí no pesen un quart d'aquí. Pesa una miqueta menys, les barres de migquí. És tan sàxa. Són històries molt personals, molt concretes, que només poden passar a aquests pobles, perquè no sé si us heu plantejat fer un foraster a una gran ciutat, a banda del fantàstic programa de la Vall d'Hebron, que en parlarem, però fer-ho això en un barri o... no ho sé, en una ciutat com Barcelona. Ara us explicaré una mini exclusiva, perquè no és mini-mini, com mitxurti, que ho desenvoluparem com si fos la gran exclusiva, perquè explicaré coses que no s'han dit. Deixem abans contestar en Xavier, que diu 9 vegades. Ha fet una... Molt senzill. Record. No, molt senzill. Ells, en Xavier, diu que jo, quan parlo a càmera i explico coses, em vaig canviant el micro de mà, i que tinc una certabilitat en passar-me el micro d'una mà a l'altra, com si el micro no fos un micro, sinó que fos una extensió de mi mateix. I és una cosa que jo, personalment, si no me l'haguéssim dit, no me n'hagués ni adonat, perquè ho fas inconscientment. I a vegades, quan jo em dirigeixo a càmera i faig els standards aquests, en els que explico cosetes, me'ls vaig passant de mà. I sembla ser que el meu rècord és passar-me 9 vegades d'una mà a l'altra. I a més a més, us diré el lloc. És a dir, l'avall d'avui, perquè el recordo perfectíssimament. Sí, sí. I aquesta és la darrera pregunta. Ja ho visc que he fet un plaer el 3. Ja ho veig, ja ho veig. Has passat l'examen del Foraster. Una altra cosa, no, però sí que em recordo bastant de... I la mini-exclusiva que volies donar? La mini-exclusiva és que ens anem a mà. És a dir, hem estat gravant a Madrid. Hem estat quatre dies allà, parlant amb els catalans, amb la comunitat de catalans que viu a Madrid. I d'aquí ens sortirà un programa especial, que és Els Catalans de Madrid, el Foraster visita Els Catalans que viu a Madrid. Serà un programa molt diferent als altres. El que passa és que la mecànica serà la mateixa. Parlar amb gent que ens expliquen coses seves, de com viuen allà, o coses que fins i tot no tenen res a veure amb Madrid, però que ens expliquen aquestes cosetes, després en farem el monòleg... I quan se matran?Això no ho sabem. No, aquí sí que no us ho puc dir, perquè no... Ignorem quan... Jo crec que s'ha relativament aviat per això. I la setmana que ve, dimarts de la setmana que ve, el dia 26, al Teatre Calderón, farem el monòleg a Madrid. Ah, ostres, molt bé, no? Està convidadíssim. Aquests especials són molt resultants, funcionen molt bé. I a part, és que vull parlar del de la Vall d'Ebron, perquè a més va portar molt bones crítiques, molts elogis, i segur que per tu també va ser una experiència vital espectacular. Per tot l'equip. Què recordes del teu pas per la Vall d'Ebron? Erem... vam estar enregistrant unes dades molt especials, que és el dia 24 i el dia 25, el dia de Nadal. Dies de ser molt a casa, i vam anar a veure gent que no poden ser a casa per Nadal. I la veritat és que ens va emocionar amb la història d'en Juan, vam poder entrar, que els hi estarem eternament agraïts, amb dues sales de parts, i vam veure una bessonada als fills de la Maire i també un altre part. Home, jo, com a molts espectadors, em vaig emocionar. Va ser un capítol molt maco. A mi em va passar quan el vaig veure. És a dir, això és una cosa curiosa, que també me'n xavié, que em parla moltes vegades. Quan estàs rodant, a vegades estàs molt pendent del que estàs fent. És a dir, que hi ha una càmera que t'està gravant, que intentar que l'entrevistat tingui un fons que tingui una bona fuga... I a vegades t'expliquen coses que són molt emotives, i en aquell moment no et passa. Però, en canvi, quan ho veus després, t'esfonzes. I tot i així, a la Vall d'Hebron, mentre estàvem enregistrant amb en Juan, en Juan de los pulmones, que li van fer un transportament de pulmons, jo estava allà al seu costat, i... i ella es va emocionar i jo em vaig emocionar, i això sembla ser que va transpassar la pantalla. Hi ha moments televisius que... Sents que tot és el foraster més emotiu. I tant, perquè la gent es faci una idea, va ser, crec que va ser aquell testimoni de... Quan soc feliç, em toca l'orella, pot ser? No, no, no. Ell es tocava l'orella i era per agrair a les enfermeres i als metges tot el que havien fet. I me'n vaig adonar, que s'està tocat l'orella, tot l'estona, aquest senyor, en Juan, i després, quan diu, no, és que és per donar gràcia a les infermeres, dic, oh! A mi, encara, ara, hi ha gent poca re que es toca l'orella davant meu. És a dir, se'n posa endavant i em toca l'orella. Per cert, no es perdeu el programa d'avui, perquè el programa d'avui, els amics del foraster, que hem fet molts amics, i tornàvem a veure alguns d'ells, i avui tornàvem a veure en Juan, perquè he anat a casa seva, a veure com està, i he tornat a Castellfui de la Roca a veure en Pepe, que està fent el que t'amarà. Aquest programa parlo del títol personal, però, gairebé, puc ser agosarat i parlar en nom de tot l'equip, va més enllà d'una feina. Per cert, perdona't d'allà, però mira, és que s'està acabant el temps, i m'hauria d'entrar a la pregunta de l'Anna Rovira, que ens està veient a través de la webcam, que tenim a ràdio.com, que diu, jo vull saber on dorm els dies que està als pobles. Algú li compareix a casa, el mateix poble, o com funciona, això? Dormim, doncs, amb ses caos, si hi ha un hotelet, un hotelet, si hi ha una pensió, jo he acabat dormint en cases particulars, o fins i tot a casa de l'alcalde, i tot l'equip distribuït, i fins i tot a vegades, un poble tan petit, tan petit, que no hi ha ni hotels, el magut d'anar a dormir, el poble del costat, per exemple. I ara que has estat pare fa un any, com ho portes, això de cada vegada, a dormir fora de casa? Tants dies. Sí, costa una miqueta més, costa una miqueta més, perquè tens un bitxo a casa que, quan arribes després d'estar una setmana fora, una mirada t'està dient un teres, tio, no? Perquè això no ho hem dit. Quants dies us esteu als pobles? Els pobles ja estem 3 dies, i sobretot ara a l'hivern, perquè hi ha molt poquetes hores de llum, perquè a les 5 és fos, 3 dies en el poble, marxem aquí a la productora brutalmèdia, evitem el que hem gravat, que són unes 3 hores, doncs han de convertir més o menys a uns 50 minuts. Tu també estàs a l'editatge, doncs? No, no, no. Jo estic guió de monòleg, però això és un tema que s'emporta en Xavier, el director. Tenim un equipàs extraordinari. No me'n cansaré de dir-ho, d'entrega... I un equipàs... Aquí em vius una petita representació amb en Ferran, en Xavier i la Vali, però no puc dir noms, perquè no acabaríem. Estàs preparant alguna cosa? El màgia del Foraster i el Teatre? No, no. No estic preparant el descans. Puc descansar una mica? Estic allò de dir, a veure si hem de canviar el matalàs del llit i descansar. No, no, estic de gira amb el meu espectacle de temps. I acabant el Foraster, perquè encara no l'hem acabat del tot, m'agrada avui ser al darrer programa, us he explicat això de Madrid. A Madrid, no? A Madrid, exacte. No si vols fer alguna cosa més, David, perquè si no hem d'anar... Bé, donar-li les gràcies perquè ens ha passat molt bé, i a mi m'ha arribat un ímpot, això no m'ha comentat ell. A veure què diu? Sé que TV3 té pensat fer un Foraster a les illes. Ah, sí? Hòstia, doncs, mira, per on descans? És una bona manera... Podem vincular les dues coses. Em sembla que estaràs més a tres dies, allà, potser. En fi, moltíssimes gràcies per haver vingut a la penya del Morro. Esperem que et vagi molt bé. A més, junteu, que, hòstia, és que arribes molt. Sempre que ens hem trobat... No tu i jo, però a col·laboradors del programa, t'han demanat tall, els premis gaudí o qualsevol de vent... El batim. Sempre tenen molt bé la peça, cosa que és fantàstic, i requim, que vagi molt bé, i moltes gràcies per venir. I m'ha encantat l'entrevista.Gràcies. Moltes gràcies. Bé, doncs nosaltres ho haurem de deixar. Aquí tornem demà a partir de la 5 de la tarda, en una nova edició de la penya del Morro, que som ara amb l'informatiu vespre, agraïm tota la gent que ha fet possible el programa d'avui. L'Erik Pomar, a les noves tecnologies. L'Alba González, el qui diu què? La Caroline Capte, que d'Espai d'ascència, parlant del Fòpio 5. També l'Albert Capapè i l'Espai d'Educació Canina. I ara, com no, el Quim Esparrer i el David Avila, a la secció de tele. Tornem demà a partir de les 5 de la tarda. Gràcies per haver-nos d'escoltar i per haver-nos vist la ràdio d'Albert.com i la webcamp. Gràcies per haver-nos d'escoltar. Gràcies per haver-nos d'escoltar.