#906 - La Penya del Morro del 21/4/2016

La penya del Morro, un programa amb més morro que penya. La penya del Morro, un programa amb més morro que penya. La penya del Morro, un programa amb més morro que penya. La penya del Morro, un programa amb més morro que penya. Avui en una presentació de llibres a la setmana de Sant Jordi. Avui en una presentació de llibres a la setmana de Sant Jordi. Avui en una presentació de llibres a la setmana de Sant Jordi. Avui en una presentació de llibres a la setmana de Sant Jordi. Avui en una presentació de llibres a la setmana de Sant Jordi. Avui en una presentació de llibres a la setmana de Sant Jordi. Avui en una presentació de llibres a la setmana de Sant Jordi. per presentar-se junts de seleccions. Si parlem de fer el sorpasso al PSOE, també. Per això t'ho preguntava, però no, eh? Veig que en Madrid no toquem el vol. Bé, no, es tracta d'anar alternant. Un dia a uns, un dia a altres. El guió és limitat, i, per tant, jo dic... O em dones tot el programa, o no es pot parlar de tot? Bé, és veritat, fas una selecció, i, de fet, avui has escollit començar parlant del d'Estat Units. I hem de parlar de les primàries del país nord-americà. Girary Clinton i Donald Trump. Jo em fan a les primàries de l'Estat de Nova York. Esco, doncs, del sovántil. Com diem, demòcrata i l'altre, república. Veus com ho fan tot a l'hora? No més, que sempre ho fan tot a l'hora. Però no sempre. Alguns són diferents. Tot i dos candidats s'han consolidat encara més en la seva posició d'encapçalar la llista dels republicans i dels demòcrates, i milloren fins i tot els resultats que havien obtingut fins a les hores, no, Pau? Sí, després d'una sèrie de victòries de Bernie Sanders, que l'Eric Clinton seguia sent favorita, però la seva candidatura es habilitava. Necessitava guanyar a l'Estat del Nova York, que va ser senadora durant 8 anys, i ho ha aconseguit. Amb un 57% Clinton s'imposa sobre Sanders. Traduïten delegats són 139 per la candidata demòcrata. Són un total de 1.446 delegats a la convenció. Cifra que puja a 1.948 al sumar al superdelegats. Recordeu que es necessiten 2.383 per la nominació. Sanders, per la seva banda, ha aconseguit el 42% dels vots, cosa que li permet seguir competint, però que el deixa pràcticament sense opcions reals per la nominació. Actualment Sanders té 1.200 delegats i 38 superdelegats, molt per darrere de Clinton. Tot i així ha quedat pels que Clinton segueix sense arribar una part de l'electurat, aquell mes es vinculat del partit demòcrata, que no podia votar en aquestes primàries, però que els necessitarà de cara a les eleccions presidencials. Per aquest motiu, en el seu discurs, no va atacar fortament a Sanders, evitant demanar-li que deixés la carrera per la nominació. I diu, no n'hi ha prou diagnostiquant els problemes, també s'ha d'explicar com es resolen. Llavors, buscant-lo a unió dels demòcrates, recordava que és molt més el que ens uneix que el que ens hi vides. Bé, quina és la situació a les files republicanes, Pau? Donald Trump ha arrasat a l'Estat de Nova York amb un 60% dels vots en front del 25% de John Cassick i del 14% de Ted Cruz, que és el segon favorit després del magnat immobiliari. Segurament Trump serà el que ens ha republicat a les eleccions de... És que aquí és la qüestió. No està tan clar com els demòcrates. Home, però si Trump ha guanyat en quasi tots els districtes i ha aconseguit 89 delegats i només 4 per càssic, no? Sí, però això ha estat de Nova York, perquè per aconseguir la nominació republicana són necessaris 1.237 delegats, llavors Trump ha entès 844 i queden menys de 750 per repartir. És a dir, n'hauria de guanyar uns quants, al voltant d'uns 400, pròximament, si fem un xifre avall. Llavors ho té difícil per arribar a aquest límit, però sí que és l'únic que esperen republicà emocions reals a aconseguir-ho. S'ha de dir que cada cop queden més lluny la idea d'aquella convenció republicana oberta sense un candidat favorit, però això no vol dir que sigui fàcil i de moment no és segur quin esperant sortirà a l'Egid. Demanar aquest possible escenari, Trump sap que la parella del Partit Republicà l'intenta fer fora i per això denuncia aquest sistema que considera que està manipulat. I recorda que Cruz està matemàtica en fora de la cursa i té milions de vots més que càssic. És un problema per republicans, donar el Trump, perquè no es pensava que la pilota primer feia a Gracieta. Mira aquest home que diu aquestes tonteries, però ara realment està arrasant allà on va, i per republicans això és un altre tipus de problema. Algún aspecte més a comentar sobre tota aquesta qüestió nord-americana i les primàries Hillary Clinton, donar el Trump? Perquè això serà d'aquí... Bé, les eleccions són el novembre, no? Sí, les eleccions són el novembre i les convencions aquestes seran el juliol. Tenim carrera de primàries fins al juny. Molt bé. I alguna cosa més a dir sobre aquesta qüestió? Pau? Sí, s'ha pogut notar un canvi en l'actitud de donar el Trump. Ah, sí? Sí. Fins ara, tots havíem vist la seva manera de fer, políticament incorrecte, inclòning-suls... Doncs la passada nit, un cop els resultats es van saber, va tenir una actitud molt diferent. Ah, sí? Sí, es va veure un Trump amb una actitud més de candidat presidencial. Ah, bé. L'he adotat el toque, el que es diu popularment. O sigui, evitava les sortides de to, aquests altres problemes que ha tingut la seva campanya les últimes setmanes. S'ha sentit en parlar de la creació d'ocupació i dels pactes comercials entre els temes. Fem un discurs enfocat als estats al·lés, que voten els propers dimarts que seran Pennsylvania, Connecte, Delaware, Maryland i Rhode Island. Ah, molt bé. Doncs tot això ja estarem atents, no? Perquè, com diem, serà la setmana que ve. I tenim l'estona per parlar-ne de les eleccions presidencials, perquè ara ja les primàries van recorrent tots els estats per saber què voten els militants i, finalment, escollir el candidat. Per cert, Pau, ara que hem escoltat de fons que és aquest tema de la sèrie House of Cards de Kevin Spacey, tu has vist algun capítol? L'he vist anunciada per els capítols no. T'agradaria, eh? T'agradaria, perquè és Kevin Spacey, que comença vicepresident de la Casa Blanca, i acaba, no et dic com acaba, exactament ara han estrenat i han fet la quarta temporada, la vaig veure al dia i vaig veure el primer capítol de la quarta, i està molt bé. Te la recomano, perquè és espectacular les coses que arriba a fer Kevin Spacey pel seu profit, pel seu bé. Tot això sempre hem voltat amb els misteris i amb les històries oscures, i que no coneixem de despatxos de la Casa Blanca, el polítiqueo, els soborns, els xantatges, les contrapartides... En fi, una sèrie que te la recomano molt, que allò era que t'agradaria, Pau. Tu dius polítiqueos, el que nosaltres no veiem de la política catalana i espanyola, també donaria per sèries, eh? Sí, i tant, i tant, segur, segur... De fet, alguna vegada no... Vam fer allò moncló, diguem-ne, però allò era una cosa... No hem fet mai una política aquí, no? A nivell espanyol, el Polònia va començar a nivell estatal, demanem les cerezes, i després tenim programes al pròpia caset. Sí, però una sèrie ambientada, per exemple, als passadissos del Congrés, dels diputats, o a TV3, una sèrie ambientada al Parlament de Catalunya amb diferents partits i diputats i diputades que es lien entre ells i que tenen diferents històries, i ara et voto i tu no em votes i tal, això no... A mi no em sona. No ha passat, no? Jo crec que no. Tenim el programa al Parlament... Sí, però no és el mateix. No és el mateix. No és el mateix. Tu ho vas marro. Jo ho he marro. Ara que hem fet el nit i dia amb el tema dels... Vos visc el nit i dia o no, el tema dels jutges, els Mossos, una mica de tota aquesta història, al costat obscure, volem saber també el costat obscure dels parlamentaris i dels polítics catalans. Sempre ficció, personatges. Clar, clar. No, no, vull dir, personatges polítics. Tu no et salva més. No, no, no. Jo vull, per exemple, un president seria... Una presidenta, per exemple, no? Emma Vilarassau? No, Carla Puigdovella. Seria el personatge... Per Emma Vilarassau? Per Emma Vilarassau. Això ens agradaria molt. Això ens agradaria molt. Des d'aquí llençem l'emissiva. Si hi ha algun cap de contingut de TV3 que no estigui escoltant, i vol recollir algú en... Ho donem la idea de forma gratuïta. Llavors, Emma Vilarassau seria la presidenta i vicepresident, per exemple, com ho sé... Josep Maria Pau, per exemple. Vicepresident, i llavors... Que passen coses, i a marro, ta, pim, pam, pum. Bon, en fi, va, canviem de qüestió. Anem cap a la quadratura desticular. Si no ens prenen la secció seriosament, Josep... Perdona, perdona, però... No ens prenem seriosament. S'ha d'escapar del riure que s'ha sentit. S'ha d'escapar del riure de la bona idea que acabo de tenir. Perquè això és boníssim. No entenc com diagona el televisió o mèdia pro no està darrere d'un projecte així. O l'Arcarazo, que ho escriu tot, que ho escrigui. Anem cap a la quadratura desticular. Passem les pixades fora de tres de la setmana. El ministre d'Interior, en funcions Jorge Fernández Díaz, ha opinat sobre les banderes republicanes. Normalment, quan algun ministre, i si és de partit popular, encara més opina sobre les banderes republicanes, hi ha por de tremolar. Què ha dit aquest home, ara? Doncs, terminant de dia, no està gaire d'acord amb els ajuntaments que el 14 d'abril, aniversari de la proclamació de la Segona República, van pensar la bandera republicana perquè, segons el ministre, rememora la guerra civil. No li agrada que, en ple segle XXI, es vorci en coses del passat. Diu, en el segle XXI, mirar l'Espanya del passat. Hi ha una Espanya del passat que desgracidament està immers en un conflicte fratí, si de tant terrible com la guerra civil, em sembla senzillament lamentable i penós. Però, què passa? Que no poden haver-hi republicans a l'estat espanyol? Pregunto. Ell lamenta que hi ha persones que en comptes de mirar cap al futur, estan amb el retrovisor de la història constantment mirant el passat. Ah, sí. Finalment, ha acabat lluant el paper de l'actual Constitució, i jo ets de dir que sorprenen les paraules del ministre, si tenim en compte, que s'està recordant un régim democràtic i una de les etapes de més progrés de l'Espanya del segle XX. I és més xocant fins i tot com el ministre confona el record a la inseguració de la Segona República amb la guerra civil, produïda en un dia diferent anys més tard. Si torno a repetir, què passa? Que no hi poden haver-hi republicans a l'estat espanyol? O què? No poden haver-hi republicans? No. No ho poden celebrar, que és diferent. No digues, no preguntes. Vale, vale. Per últim, però no menys important, es preocupen que el ministre censuri uns actes homenatge a un régim democràtic, però no es pronunciï quan els homenatges es fan a la guerra civil i el régim fascista que la va seguir. Com per exemple la Piolada, que va fer la Fundació Francisco Franco, recordant la victòria franquista. Bé, doncs què ha dit? En fi, hem de parlar... Ui, que m'ha agafat un bel ben aigua. No, no, no. No, no, no, que tinc una qui m'ha fet una cosa a la bola. Què veiem de qüestió? Hem de parlar d'en part Moliner, la més venuda ja de Sant Jordi. Ja t'ho dic ara. Ara faré una mica pito, ni sóc pito. Serà la més venuda d'aquest Sant Jordi, ja ho veuràs. Però l'Aurendra considerarà com escriptora professional o televisiva? No, això és escriptora, perquè ella és suscriptora de relats. Ella era escriptora. Sí, però ara ha agafat molt més pes. Això sempre es mira... El que passa és que és ficsió, mediàtics. No, escriptors mediàtics, no mediàtics. Bueno, primera escriptora, i ara ja ha passat a ser escriptora mediàtica. Bé, no tots som mediàtics, ja. Atenció, perquè en part Moliner continua... Bueno, ella no, però l'episodi que cremava simbòlicament la Constitució espanyola segueix en notícia, pau. Aquest cop va ser Pere Navarro. Pere Navarro? Exacte. Pere Navarro, al voltó? I tant, ja ha tornat Trapitxón For. L'exfiniment secretari del PSC, qui va dir per Twitter, sempre que veig cremar algun llibre, recordo la pel·lícula de Trufot, Fahrenheit 451, on es s'han prohibits els llibres, i no m'agrada. Ja ve, aquesta és la referència de Pere Navarro, avui. Sí, però espera, perquè David Fernández, exipotat de la CUP, li respon. A mi, veure-vos, com d'en Nat, sempre en recorda una d'inoi. I continuava. I, com veus, el Tribunal Constitucional, tomba el Decret de Pobres Energetica en el que agoncaria quin film t'inspira. Regreso al passadó. Molt bé, Fernández, que... Des que no és parlamentari, té més cifra, no? Sí, sí, sí. A mi em va donar en secció, per tant, som cantat. Clar, clar, clar. Llavors, Navarro va respondre. Pregunta quantes famílies no van ser desnonades a Terrassa, gràcies a l'oficina de mediació que vaig crear. Lo de més, discursos. Però espera, perquè de nou, Fernández, li respon. Segur que no tantes ni tants blocs recuperats a la Serp com la PA. És seguríssim, vaja. I a la PA, sense un duro públic. Llavors, continuem amb més. I el desnonament, després, espera, el va parir la xacón. I el teu partit de res. Oh, veia, sasca, no? I tant. Oh, com veia. Bé, i es va acabar aquí, no? El seu tema, sí, però el tema episodi Constitució Cremada no. Sí, perquè això venia de la Constitució Cremada, que en Navarro va posar una pilulada. Clar, és que a Twitter hi ha tantes coses obertes i tants camins que ens acondueixen a tantes converses. Digues, pau. El PP ha fet al·lusió a la Cremada de la Constitució. Aquest cop, per parlar de la reunió que va tenir, el president de la genetat Carles Puigdemont amb el president del govern en funcions, Mariano Rajoy. En Rígna Illodi, portat del PP, reclamava Puigdemont que no anés a demanar el que no li pot donar. La sobirania no és una cosa que un president pugui fraccionar a la seva voluntat. Catalunya som tots. No vagi allà a cremar la Constitució. Sembla una bona frase, doncs, per crear l'ambient adequat, però ens trobà d'entre dos presidents. I els dos quadrats de la setmana són per... Rodrigo Duterte, candidat favorita a les eleccions presidencials de Filipines. Oh, molt bé. Ha guanyat els dos quadrats de la setmana. I per què? Doncs aquest senyor conegut per les seves declaracions masclistes i violentes va fer broma sobre la violació i posterior assassinat d'una missionera australiana l'any 1989 en un motiu d'una presó filipina. Diu, en unes demanin públic, Duterte va recordar els fets i va dir que estava enfadat perquè la van viola? Sí, però era tan guapa, l'alcalde hauria d'haver sigut el primer. Referència a la violació. En fi, jo, sincerament, quan escolto això, què vols dir? Doncs va aconseguir les reales del públic. És que això és el pitjor. En fi, que tome el mestre del despreci, de tot el fàstic i tot el nostre... Fàstic i rebuts, no? Ara, s'ha de dir que, per suposat, va rebre crítiques per a totes bandes. Per exemple, Dinay Palabay, Secretari General de Cáparat Cáara Patan, Organització de Defensa de Drets Humans de les Filipines, creu que bromes sobre violacions i altres formes de violència sexual són completament inacceptables i mercencer condemnades. Cada dia, a les zones pobres de les Filipines experimenten les pitjors formes de violència. Llavors, Rodrigo Duterte que ha sigut alcalde de Davao durant 22 anys, lluny de demanar perdó, es defensa en l'argument que no era una broma. Estava narrant una cosa, no estava sonrient. No em feu demanar perdó per una cosa que no he fet. És una qüestió d'honor. Ho veig en un moment dira. Duterte s'ha de dir que segueixen favorit en les enquestes per convertir-se en president. Bueno, en fi... Vinga, que va una altra cosa, hem de parlar ara dels humoristes per sorpresa, que també ens han deixat uns quants la política aquesta setmana, recollim els moments més informals començant per Ciutadans, que té a les xarxes socials una campanya per pressionar el Partit Popular, per tal que pacti amb ells i els socialistes. El Partit del Berrivera va iniciar una campanya a Twitter anomenada Mariano Rajao, fent un joc de paraules amb el nom del president del govern en funcions. La campanya demana un lideratge valent i net que no s'amagi. És la néixima demostració que Ciutadans vol pactar amb el PP, a Twitter poden trobar fins a 8 imatges amb missatges que critiquen l'actuació de Rajoy, com per exemple Frenal Separatisme, Rajao. Liderarà la política internacional, Rajao. Rita Barbera, Rajao. Acabem les hipotacions, Rajao. Fer far els corruptes del seu partit, Rajao. Podríem dir que el Berri Veres és el volant de la CUP, que volia pactar amb Junts Pelsí, en el cas amb el Partit Popular, que el PSC no es va voler. A veure si el PSC va volar pactar amb el president, i si el PSC no es va volar pactar amb Junts Pelsí. I tant. Hi ha una de més al capde van. De fet, avui és el que hi revera, que faria un pas enrere si calgués, i si els personalitats són els que us tecolitzen els pactes de la política espanyola. En fi, més qüestions. Hem de parlar dels papers de Panamà, que segueixen donant notícies. Aquest cop és una iniciativa de crowdfunding, que és el macromassanatge. que ha de ser el que s'ha de fer a l'estat espanyol. És un escàndol des del divertiment. I ho menjat Mòsec Fonseca, el despatx d'advocats que ajudaven a tots aquests lladragots, diuen que és una samarreta de color blanc, on podem veure el logotip del bufet d'advocats panamèny amb el lema per què pagar impostos és de pobres. Fem una pausa per la publicitat i d'aquí un moment parlem amb el senyor Benito. Ara ens ho explicarà fins ara mateix a l'Apena del Morro. Veta aquí una vegada un programa de contes que realitza el grup Marc Mestres àvies recuperadores de contes de l'Associació de Mestres Roses Sençat. Els podrem escoltar, els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilònis, no us ho perdeu dijous de 9 a 10 del vespre a Babilònia. Aquesta és la setmana de Sant Jordi, però tot arreu sentireu la llegenda de Sant Jordi. Nosaltres us explicarem una llegenda que us recordarà la que ja coneixeu, però diferent. Segur que us agradarà. No us ho descuideu, el dijous a les 8 la podreu sentir sencera. 777-015 Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu. Ara, la informació del baix i l'obregat al teu ordinador al dispositiu MOP. informatiucomarcal.com despertanta, corrent, esmorzant, comprant, passejant, quedant, treballant, celebrant, sortint, conduint, vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Ràdio d'Esvern, si t'unitses Ràdio d'Esvern, la ràdio serà just. Ràdio d'Esvern, si t'unitses Ràdio d'Esvern, la ràdio serà just. Ràdio d'Esvern, si t'unitses Ràdio d'Esvern, la ràdio serà just. Ràdio d'Esvern. Avui és el telèfon, sí. No, no, no, no. No, jo no em considero mediàtic, eh, però bueno... Home, jo sí, si vostè fes un llibre de totes les seves il·lustracions, que això hauria d'emmirar-s'ho un dia. Això també és veritat, eh. Perquè no ho faig, jo vindria als classes i a Canapé, sí, jo vindria a la presentació del llibre. Sí, però vostè faria la presentació del llibre? Jo sí, home, sí, m'ho demana i tant, jo la faria... Home, jo ja li estic demanant, ara. Ah, sí, doncs fem-ho, fem-ho! Home! Quina llibreria vol? Què vol, què és més, de l'EFNAC? O més de la llibreria... No ho sé... M'ho farem que no siguis en Jordi, eh. Ah, no? No, clar. Un setembre, un 3 setembre del 2017. Sí, un dia una altra femèrida. Ah, bueno, està bé, eh. No sembla molt bé. Jo cap problema, millor, millor, si no ser en Jordi, perquè ara hi ha tantes presentacions, hi ha tants llibres... Hi ha tantes presentacions que no té. No té cap mèrida, ni... És massa, potser. Hauríem de començar a relaxar una mica el múscul de Sant Jordi, eh. Ho dic perquè... Ah, això mateix. Ha estat molt saturat, no saps quins llibres reglar. Gafes el primer que vols, et baralles amb les parades de la gent... Això el dissabte serà una autèntica visòria. Sí, és que no plou dissabte, perquè no sé si has escoltat la previsió del temps i és possible que plogi durant tot el dia a Catalunya. Per tant, com avui, eh. I ja fa anys que tinc per costum no comprar cap llibre per Sant Jordi, eh. Ah, no?Sí, ja està, no? És una mica la meva relació amb aquestes coses. Ja, ja, ja. Però us en compro, eh, llarg de l'any. Això és com allò, el dia mundial de... Escolta, que no, que no ho fas cada dia, això. El dia mundial de l'amor, no?, de la gent necessitat. Tu saps aquestes coses que fan? La resta els dies es dona pel sac, eh. Que vol dir que no, no pot ser això. Hem de ser conscients cada dia de tot. No cal que ens ho vagin recordant. I si hi ha un dia mundial, malament. En fi, l'altre dia ho parlàvem, que em sembla que els llibertés i els editoros i el món editorial facturen entre un 30 i un 40% de tota la facturació de l'any que cau en aquesta setmana i sobretot el 23 d'abril, el dia Sant Jordi. Sí, sí, sí, sí. És de cinc, és de cinc, és d'aquesta mena de estadística que ho dic. Per això jo els compro fora d'aquest dia per equilibrar una mica la estadística. Ja, ja, ja, ja. No parlo de doble a contrària. No parlo que jo sigui un home de doble a contrària sempre. Aquest cas coincideix. Aquest cas coincideix, perquè jo faig una mica per equilibrar aquesta mena de la estadística, perquè diuen que no els venen llibres durant l'any, no? Clar. Hi ha un que compro llibres de tant en tant. Això s'ha venit, oi? És vostè, no? Doncs així estarà el Dissata, perquè ja té plan per Dissata, vostè, o no? Què farà? Bueno, si la gent aquesta que ha dit aquest llibre m'han convidat a com a dinar i... Ah, molt bé, bé. Està molt bé, això, perquè quin llibre és? Perquè estem parlant d'un llibre. És un llibre que tothom que el vulgui, el pot tenir, perquè el regal l'entre. Ah, què és? El catàleg de viatges del Corte Inglés? Gairebé. No, és un llibre que... Perdoni, és un bon gaca, aquest, eh? És un bon gaca, i tant, és un gaca. Vostè es posa una taula amb un... Jo li dic que firmaria molts, eh? Posa una tauleta amb dues potes d'aquesta, o de la ciutat de molta, de Camping. El costat d'una parada, el costat de... Jo què sé, del costat d'aquí de la Silvia del Càntara, per exemple, o d'algú, d'algun escriptor, i allà, al costat de la Pesa Catalunya, amb tot de catàlegs del Corte Inglés de viatges d'aquests, que són gratis. És que dius, ho he escrit jo, i... Ja et dic jo, i clar, dius, són gratis, gàfiol. I llavors dius que li firmi, i segur que... Jo et dic una cosa que segur que tens una cua de persones... que parla del català. Segur, segur, segur. Això, pensem-hi, és un bon gag pel dissabte, això, eh? Doncs vinga, va, encara no podem muntar, no? Podem muntar-ho. Necessitem una càmera. Clar que... Vostè seria l'escriptor? Vostè seria l'escriptor, oi? Vostè seria supercèrio, eh? Sí, sí, jo m'hi posaria en la paper. Ah, com es diu, vostè, i tal, si no sé què... Achili de dicu, això. Exacte. Achili de dicu, com que ho posis en paraula. Clar, clar, perquè els escriptors, quan reben tota aquesta gent, que a vegades depèn de quin, són molts, i llavors ho han de fer ràpid, i depèn de quin, com que tenen poca cua, fan dedicatòries més llarges. Ah, aquí m'has dibuixos i tot, eh? Ja, per això ho han explicat alguns autors i tal, un moment així, que depèn de quina llibreria van, que la porten a No Seon de Gràcia, que n'hi deu. I llavors estan allà una hora, que estan allà, com amb els vosaltres creuats, al costat del mostrador, que la dependenta i la persona propietària de la llibreria se'n va a fer les seves coses, i que la guia de llà, llavors, una que ve lliure, sí, ja ho veuràs. Estàs aquí mitja hora, jo. I llavors, firmant-li, defensant-li, llavors, escrivint-li que si veu, quan si veu un llibre sense. I fa un capítol nou. Clar, per això. I fa un capítol nou, el que entrava. Això el mi dius, això són uns llibres que... que han patrocinat l'assador d'Aranda. Home, l'assador d'Aranda. Perdoni, l'assador d'Aranda, això em sona molt. Què està al carrer...? Allà l'ha vingut el Dibidabo, pot ja d'haver-ho. Ah, l'ha vingut el Dibidabo, sí, sí. I per algun altre joc, també, que ara no m'ha taput. I tenen uns altres bars que es diuen al Guindilla. Estan al Bon, al Barcelona, com a part de la cadena. Sobretot al torcinat. I llavors han recollit uns quants escriptors. Ah. Entre ells d'aquí. Què diu ara? I han fet com una cosa d'alguna edició de nanorrelatos. Ah, però escolta, estan molt bé això. Molt bé, en una bona. I de què va el seu relat d'un escriptor, no? Jo he escrit dos poemes. Ah. Hi ha un poema i un relat. Escolta, i seria molt demanar-li que ens en llegissis, plau? No, amb molt de gust. Doncs escolta. Vull dir que amb el busc, doncs, la gent que vagi al assador de Aranda o a aquest joc se l'ha dit al Guindilla... Perdó, i entra't a la pàgina web de l'assador de Aranda, i el Lema és el eixazo asado en horno de barro. El cordero, como ya nadie lo cocina. És com també poètic, no? Aquest vers. Sí, sí, sí, sí. És així. A la literatura, por el asado. Escolta, aquest assador de Aranda, que des del 19... No m'ho puc reportar, que veig. Estan des del 1960 tenen Aranda del Duero a Barcelona, Madrid, Obiedo, Sevilla, València, Valladolid i Saragossa, una cadena de restaurants que, bueno, tenen un munt de coses, no? Sí, sí, sí, sí, no, mai jo m'he dit que un restaurant amb renom, eh? Sí, sí, sí. No, no, és quan se vol, llufa. No estem parlant aquí d'un... d'un teclatele. Bé, a veure, amb tots els respectes... Amb tots els respectes, no, Valladolid, té una categoria, eh? Aquesta està pujant a la vinguda del doctor Andreu. N'hi ha tres, n'hi ha tres. Una a la vinguda d'Ultimidau, que és el que diu vostè, que és molt bonic, per cert, molt maco. Una torre modernista, etcètera. Sí, una mica la somra del viento, també, això, però, bueno... Després anirem a un carrer pauclaris, al centre de Barcelona, que aquests ja em sona més, i després també anirem al carrer Londres, a Barcelona. Fet aquest public reportatge que espero que ens enviïn, no sé, un cotxinillo, no? Un cotxinillo... Un algú, un d'algú. Una cosa, doncs, a la... a la barbacoa, no? I al fons de llei, i tal. A partir d'aquí, ara, ha pujat el seu poema per llegir-nos, senyor Benito? Sí, bueno, digue'm, el poema i el relatet. El relat era una cosa que tenia que ser de 50 paraules, eh? És un nano relator. Un nano relator, està bé, està bé. I això és un llibre que es donen a tots els comensals de l'assador... Sí, tothom que s'acosti per allà per li regalaran els llibres, però si t'interès o té ganes de regalar un llibre... Va, si per allà... Bueno, està bé, està bé, està bé. Enlloc d'una guitarra, no? Un llibre. Bueno, per on vol començar? Per el poema o per... Bé, comencem pel relat que el tinc aquí davant. Molt bé. El títol es diu Fida Vitat. Bé? Endavant. Bé. La meva mand és un secret armètic. No li he acostumat a usar el mateix perfum que la meva esposa. Amb qui visc, feliçment casat. Avui, la meva dona m'ha regalat una colònia. No és la meva marca. Amb un petó al front m'ha respost. Ho sé, va ser una hora que canviïs. Ja està. Que vies on vas?Molt bé. Com volen dir, no? Ella també té una mand. Eeeh, col·licuat! Eeeh! I hi ha un... Ho hem entès, eh? Ho hem entès?Clar. I ara li... Ja el poema. Ara el poema, silenci. Perdona, i quina música de poema li posem? Jo què et posaria solemne? Perquè ja el títol, miri el títol, es diu Paraula de Déu. Hòstia. Bueno, ja va bé per aquí. Sí, sí. Com vulgui.Sí? Començo? Davant. Diu-hi, gis. Soc Déu i soc missentrop. He separat la llum de les tenebres, la terra de les aigües. He creat l'univers. He posat sobre la terra i sota l'aigua tots els éssers que m'ha semblat un portuc. Soc Déu i soc missentrop. Finalment, vaig crear les dones i els homes. I fet això, me'n vaig a fer la vacaina. Soc Déu i soc missentrop. Ja us ho fareu. Molt bé, no? Sí?Sí, sí, m'ha agradat molt. Què ha volgut dir, senyor Benito, amb aquest poema? Aquí he pogut dir. Això, senyor. Diuen, ho ha dit ell. Ah, en persona. Em va pareixer i em va dir, nena, apunta. Apunta, que és un missatge per la terra. Perdoni, en aquest cas no és vostè qui és qui, sinó que vostè és simplement el missatger. Jo era el transcriptor, no? Una beu, aquí, una beuassa, no? És nostre senyor, no? Una beuassa més greu que la seva. Més greu. I d'això, al final, dius, soc Déu i soc missentrop. Ja us ho fareu. No me'n planyeu. A mi, me l'apala tot. De totes me'ls m'agrada. L'home, que la dona, me'n vaig a fer una vacaina, ja us espavileu vosaltres amb els botes sentiments. Això és una cosa que a mi no em va ni amb bé. I els sentiments que tingueu ja és igual. Cada uno lo suyo. M'agrada molt, això. No té més poemes d'aquest llibre que us estem rescatant de la memòria, que no serà dels més venuts, ja l'he dit, de Sant Jordi. No, no perquè és regalat. O sigui, venut, no. Serà un més regalat, potser. Ni tampoc crec que sigui el més regalat. Vull dir, a veure, les coses com són. És el llibre de Sant Jordi de l'assador de Aranda, que estem comentant amb el senyor Benito. I com es diu, el llibre té nom i tot o què? No ho sé. És un nanorrelat o una col·lecció. No, nanorrelat, és de l'assador de Aranda. Molt bé. Sí, una col·lecció. I el segon any que us fa, jo. N'hi ha algun altre que estic amb mansió de llegir? Dignada a escoltar. Ho dic perquè m'ha agradat molt, això. I aquestes de Sant Jordi em sembla una mica de lectura. Encara que sigui el de l'assador, el llibre de nanorrelat, és de l'assador de Aranda. Perquè avui, si la presentació... on la fan la presentació? La presentació la fem al guindilla de la soloneta. Ah, ah, i no la fa un assador? Ah, no. Ah, curiós, no? Curiós, curiós. Doncs m'imagino que hi haurà un menú ben gustós i suculent, no? Sí, sí, sí. Unes patates braves i dirà què te va. Home, però una morcilla de ros, un chorizo d'olla, uns, per exemple, uns pebrots del piquillo, amb boli d'oliva verdge extra, amb un toc cítric, un pernil i bèrit, per exemple, de l'Higüuelo... Ara, ara veig que senyor, veig que vostè t'ha posat amb els gustos d'aquests ciberites, eh? Sí, un lechazo de Aranda de Duero, de Castilla y Lloó, una manida d'assador, per exemple, i la Seixomara, que té molt bona pinta, per acabar un murs de xocolata, per tirar ball, eh? Per tirar ball, una mica, i després un cafè orujo i rosquilles caseres, vino tinto, vega i zanjó, vent, agua, cava, pera, ventura, bruts. Aquest és el menús que tenen per grups, s'ha de... Amb menú per grup, no? Que reina on, que reina on. Sí, després hi ha una altra, que a Castilla de León, amb boli, verdures a l'abrasa, timbal de pollastre, de corral i llagums... Bueno, una miqueta d'això. Escolta, si ha trobat un altre poem, o no? Bueno, sí, l'hi explíeu un altre poem, eh? No estan al llibre, no estan al llibre. Aquest és inèdit, eh? Pensi que el fem vostè per primer cop, eh? Ah, val. Vostè i tots els oients. Sí, sí, d'acord. Que són molts, no? Sí, segur. Ara mateix hi ha uns quants a la webcam, de radioesbets.com. Però no, no, no, no, anem al grage, sisplau. Pot llegir-nos el seu contrarrelat? Vinga, va, a l'últim, eh? Sí, a veure. Quina música vol, vull dir, perdona. Aquí una mica, com es diu, floral, floral, eh? Floral. És de record, el títol es diu memòria. Per exemple, aquesta li va bé? No, no, no. Ja l'hi va al vist, està molt vist. A veure, com diu memòria? Sí, es diu memòria. Hi ha aquesta, per exemple. És una mica que rincona, eh? Ja. Bueno, bueno, donem dades, perquè, clar, és que memòria... Memòria és el record i tot això, vull dir. No, no, no, no, no. Allí que hi està? Bueno, va, veig que està inspirat avui. Escolta, aquesta és de record, és de memòria, aquesta és de tétra nacional, el recordem que la funció és apunt de començar. Ah, va, a veure... Va, vull dir si això, vull dir-te una mica de més baix. Vinga. Si jo pensava que un més majestuós... No, no, no, no, no, no, no. Pots fer-ho amb les balkíries, ja. Més majestu... Estic més majestuós. L'ataca és de los Niverungos, amb les balkíries. M'ho posa complicat, eh, i aquesta? És igual Disney, no? Això és una fanfària. És certes del musical Camelot, la llegenda del caballers del rei Artur. No ens el veurem avui, no ens el veurem més. No li va bé? Què vol, les bals? Tampoc fora. No, no, no. Escolta, per llegir a la ràdio s'ha de tenir una bona... És que jo, des de aquí, vull reivindicar la figura del seleccionador musical, una figura ja perduda a la història i els anals de la ràdio, però potser ha de fer bé. Llavors, què diuen? Les volqueries, diuen? Pots ajudar-me aquí, a l'aïllar. Un moment, per què? La taqueta... Com es diu això? A la taqueta els li ve lungos. La taqueta... La camalcada... La camalcada... ¿El ataque de las chicas de Cocodrilo? No, això és una altra cosa. No, no, no. El ataque de... de què? De... Però es que m'ha de dir... No, no, no, és que m'ha donat nom per posar el Spotify. O ja trobar-ho, això la vull dir que no... No sé, em sembla que és el... I la camalcada, bé... Què diu la camalcada? Valkirias, ningú? Sí, va posar Valkirias. Valkirias, ja he posat Valkirias, però no... Pots dir això, ja, la Valkirias, ja està. Bueno, escolti, posa'l. Si no pots dir un tanhauser, vinga, la pots dir un tanhauser. Però com n'escriu? És que senyor Benito... Mira, Valkiria, artista, Valkiria, això és de Valkiria. Vinga, va. Vinga. Au. Vinga, Valkiria, emmeio a multidao. El primer que ha sortit el Spotify de Valkiria. Endavant, senyor Benito, quan vulgui. Bueno, vinga, va. Ja està. Ja està. Ja està. Ara... M'ha agradat, eh? Un últim, ja, per acabar, senyor Benito. Un últim, el sol dintre. Ja tira de veta, aquí, de la meva inspiració. Tampoc. Hi ha un cult que està fet amb només una paraula, ja està. Bueno, no, cada vers és una paraula, eh? Vinga, va. Cada vers és una paraula. Quanta... bueno... Un moment. Posa-hi una música, si vols. És bon, segur. Vinga, va, aquesta. Mira. Bisc, mot, jo tinc el mot... Clos, pan, clau, calz, solc, bec. Ja està. Si això sembla allò dels monocílabs de Pere IV, no? Ah, ara som mateixos, de l'Urbosa, eh? Ah, no, no, no, l'Urbosa, no? Sembla que els monocílabs de Pere IV, no? També, Pere IV i l'Urbosa, també ho ha fet, sí. Ah, ho ha fet, eh? Mira, jo ho tinc, jo ho he trobat. Ara, pot que la repetim? La repetim, la, per favor. La repetim amb la música, aquesta. Ara, ara quedarà millor, ja ho veurà. A veure...Avui, eh? Això pot ser avui?Va bé? Sí. Va, va, va. Andrés, fos el rock llambordes líquides, camins de vent que duen enlloc, còdula, gresta, cantell amable, sol, toblit, oritzó a tocar. Molt bé. Ja, veu com ha guanyat, això? Sí, escolti, jo tinc una, també. És que ara el dia així la tirallonga de monocílabs de Pere IV, que és un poema només de monocílabs. Sí.La puc fer? Sí, faci-la, faci-la. Déu, i tu què vols? Jo, doncs jo sól's bull, i si pot ser un poc de fam i un xic de pa, un poc de fred i un poc de foc, un xic de son i un poc de llit, un xic de set i un poc de vi i un poc de llit. I un poc de pau, un poc de pas, un poc de pes i un poc de pis. I un xic de viu, un xic de pic i un poc de parc, o un xic de sou i un xic de xec, i un poc de sol i un poc de sol, i un poc de fel. Un xic de bé, un xic de mal, un poc de mel i un poc de fel. I un poc de nit, un xic de pó i un poc de pit i un xic de cor i un poc de critu. I un xic de llum, un xic de sau, Un suc de sou. Un poc de llam i un suc de thro. Un poc de gotx i un suc de ves i un poc de coll. I un suc de gos i un poc de gas i un poc del fort i un poc del fluig i un poc de rom i un poc de fum. Un poc de lloc i un poc de joc. Treureus, door nou's i un poc de groc. I un suc de gris i un suc de verd i un suc de blau. Un poc de tren i un poc de Nou i un suc de rem. Un suc de vent i un poc de neu i un poc de rau. I un poc de beu, i un poc de neu, a cant, hi un xic de vers, i un xic de gall, i d'art i d'or. I un poc de peix, i un poc de greix, i un xic de feix, i un poc de gruj, un poc de carn, un poc de sang, un poc de pel, i un poc de fan, i un xic de pols. Un xic de flam, i un poc de gel, i un poc de sang, i un xic de drac, un xic de risc, i un poc de res, i un poc de rus, i un tros de camp, i un xic de fruit, I un troc de clos, prop de la llar amb baus i flors i un poc de bosc amb pins i brins, i un afforn i un poc de reg i un poc de pont i un poc de gorg i un poc de mar, un suc de port i un poc de llor i un suc de lli, un poc de cuir i un poc de pell, i un suc de fil i un poc de lluc i un suc de suc i un poc de porc, un suc de parc, un poc de gust i un suc de rang. Eh... Senyor Benito! Sí, sí! Ho hem de deixar aquí i això continuava, eh? Continua, no? Bueno, bueno. La informació li ens sabria. Primer efecte de l'entrevista d'ahir entre els presidents Puigdemont i Rajoy Martí Ferreró. El govern del PP en funció ens estudia no demanar la suspensió de la llei catalana contra la pobreza energètica segons el portaveu de la plataforma d'afectats, per la hipoteca Carlos Macías. S'han dit que, en principi, aquest divendres no portaran el recurs i que la setmana que ve tornarem a parlar i a veure quina és l'opció, però que, de moment, s'està valorant, no suspendre la norma. I, en paral·le, els dissapresidents català i espanyol, Oriol Junqueras i Sorella Sant de Santa Maria, reuniran molt probablement el 28 d'abril per negociar el desbloqueig dels conflictes entre els dos governs, tal com es va decidir en l'entrevista d'ahir. L'endemà de la trobada de Montcloa, el president de la Generalitat ha denunciat que s'han entrevistat el matí de Catalunya Ràdio, que l'estat ha tancat totes les vies per un referèndum a Catalunya. També he de dir que, en aquest sentit, hi ha una curiosa unanimitat al no obrir cap porta a la possibilitat de resoldre el conflicte que hi ha entre Catalunya i Espanya, un conflicte polític, per la via de la consulta pactada de la democràcia i del respecte de la voluntat de la majoria dels catalans. Segons Puigdemont, la política espanyola torna a estar en campanya electoral. Notícies breus, Montse Quadreny. La senadora del PP, Rita Berberà, ha un pas de la imputació que han demanat el Suprem dos jutges de València. Els magistrats demanen al Suprem que si imputir Rita Berberà per suposat finançament i legal del PP, i d'altra banda també per desobediència, per haver incomplert la llei de memòria històrica. El Partit Popular prefereix ser prudent per treballar la justícia segons l'úmero 2, Maria Dolores de Cospedal. El partido ha iniciado un expediente disciplinario y vamos a continuar con él y vamos a ver qué ocurre en el Suprem y cómo se van derivando los acontecimientos. El president del Bank Central Europeu, Mario Draghi, ha anunciat que el juny començarà a comprar deute corporatiu, que inclourà empreses asseguradores. Draghi, que es manté ferma, utilitza totes les mesures monetàries necessàries per fer pujar els preus a la zona euro, ha fet aquestes declaracions després de mantenir en el 0% els quipos d'interès a la zona euro. L'Ajuntament de Tarragà a l'Orgell obre el període per demanar als nous ajuts socials per pagar lloguer adreçats a persones en risc d'exclusió social llei de Josep Maria Parelló. Bona tarda. Aquesta subvenció és a fons perduts i els beneficiaris han d'estar empadronats de la ciutat i han de ser els titulars d'un contracte de lloguer al seu domicili habitual, Noèlia Soto, regidora d'acció social. Hem caminat tots els nostres esforços a donar cobertura a famílies i persones d'aquesta població que estan en una situació realment de risc d'exclusió residencial i de vulnerabilitat i de pobresa energètica. Gerard Maria Parelló, Catalunya Radio Lleida. L'escriptor Claudio Magri esperarà d'aquí una hora a les 7 de la tarda el pregó de la viada de Sant Jordi. Durant l'acte al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, l'escriptor Triestip conversarà amb el filòsof Josep Ramoneda sobre l'electura i el món dels llibres. Satisfat de ser-ne el pregoner d'aquest any, Magri s'ha explicat què significa per ell el dia de Sant Jordi. Peso que sea realmente... Es la festa, perquè... És la festa més bella, perquè és la festa del llibre, de la lectura, del meu món. Jo no faig res més que llegir. Tal com va dir Borges, altres tenen la glòria d'haver escrit un llibre. La meva glòria són els llibres que he llegit. La meva glòria són els llibres que he llegit. Les obres al claustre de les avallanes a la Noguera posen el descobert elements de la estructura històrica del monestil. La intervenció és la més important des del segle XVIII. Lleida, Josep Maria Perelló. Bona tarda. El que ha vist l'allum, sobretot, són antigues porixades i brancals, però també les tombes de dos monxes que constaten que aquest espai era lloc d'enterrament per a les comunitats passades. Robert Porta és el director del monestil. D'alguna cosa s'entenia el testimoni documental, però que ara ha vingut tot aquest revocat i tot aquestes obres, ho han pogut confirmar a nivell arqueològic. També ens han aparegut dos monjos enterrats, per tant, hem confirmat que el claustre era lloc d'enterrament per a la mateixa comunitat. L'obra té un pressupost de 492.000 euros, el 75% dels quals estan finançats amb 1% cultural. Jeremaria Perelló, Catalunya Ràdio Leida. Esports, Marta Garcia. El Barça de Bàsquet podria clasificar-se avui per la feina al fort de l'eurolliga si guanya el locomotiv cuban-rus en el quart partit dels quarts de final. Començarà a tres quarts de nou i la transmissió de bàsquet a Catalunya Ràdio rancarà a dos quarts. L'Audiència Nacional reobria el cas de la xiulada línia espanyol en la final de copant del Barça i l'el·leti club. La fiscalia entén que l'ambient institucional derivat de les aspiracions independentistes del govern català pot ser constitutiu de delicte. Luis Suárez no preveu cap altre escenari que no siga guanyar la lliga i la copa i ha fet pinya amb l'equip, l'horoguaia, visibilment emocionat, ha padrinat el llibre Relats Solidaris en la seva 12ena edició. El Barça ha presentat el Nou Camp Nou que tindrà un mirador a la ciutat i està previst que comença a construir-se el 2010. Les obres preveuen que s'acaben la temporada 2021-2022. En l'acte de presentació, l'enrona Josep Maria Bartomeu s'ha mostrat convençut que l'equip està preparat per guanyar la lliga. Clasificació de Rafa Nadal i eliminació d'Albert Montañés pels quarts de final de l'Open Bank Sabadell de Tenis. I la flama olímpica ja recorre Grècia després que s'ha encès este matí en olímpia. El 3 de maig arribarà al Brasil. Nosaltres recorrerem l'actualitat a partir de les 7 a mitges, perquè compartirem Catalunya Vespre amb el bàsquet. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us parla Cristina Vargas. L'escola Bressol Municipal Marrex ofereix pel curs vinent un total de 54 places que es podrien ampliar fins als 57. Avui és el segon dia per explicar als pares i mares el projecte educatiu de l'escola Bressol Municipal Marrex, la jornada de portes obertes de Renca, la Cinc, el centre cívic Salva d'Espriu, on s'explicarà el projecte de l'escola i els sesos principals, l'organització del centre i com es pot fer el procés de prescripció i matriculació. El curs vinent, com deia, amb l'escola Bressol, comptarà amb una oferta de 7 places per a nens i nenes nascuts l'any 2015. Hi haurà 30 places per al grup d'infants d'un any i 17 per als dos anys. Les places d'afets s'ampliaran en una més per al grup, en cas que cap d'aquestes fos ocupada per infants amb necessitats educatives especials. Per tant, l'escola tindrà una oferta de 54 places que es podrien ampliar fins als 57. Després d'aquesta explicació del projecte educatiu, de Marrex, els pares i mares faran una visita guiada pel centre per conèixer les seves instal·lacions. Recordem per últim que el període de prescripció del primer cicle d'educació infantil serà del 2 al 13 de maig i les llistes amb puntuació provisional es publicaran el 24. Després de 3 dies de reclamacions, el 31 de juny es publicaran les llistes d'infants amb la puntuació definitiva i el període de matriculació finalment serà del 13 al 17 de juny. Més coses, un total de 404 persones han participat de la setena edició del Concurz Internacional de Fotografia de Sant Just. A diferència de l'edició anterior, reen aquesta, la participació ha augmentat en 130 persones. També ha augmentat el nombre de fotografies presentades. Recordem que cada participant podia presentar fins a 4 obres per cadascunat de les 3 seccions. Per tant, eren fins a 12 fotografies. Les imatges presentades pel Concurz han estat 3.995. Més de la meitat dels participants hauríem presentat el nombre màxim de fotografies. De fet, de totes les imatges rebudes, el jurat, en aquest cas, seleccionarà les fotografies acceptades i guardonades entre el 23 i 24 d'abril. El 27 es donaran a conèixer les obres premiades. I, finalment, del 3 al 30 de juny s'exposaran aquestes fotografies, fent costar el nom de l'autora o l'auto. La resta, però, de fotografies acceptades, també podran formar part de les diferents exposicions que l'agrupació organitzarà dins dels actes del juny fotogràfic d'aquest any. I que el llibre té acolla, avui, una trobada amb l'escriptora Silvia Alcantarà. Es parlarà del seu darrer llibre, Els dies sense glòria, també a partir de l'escut del vespre, i serà present el crític Xavier Serraim, en l'escriptor, en aquest cas, Vergadanes. Silvia Alcantarà parlarà, precisament, de la seva tercera novel·la, un llibre que anarà a un drama familiar a través de la història de tota una generació, representada i tant enllà de primer per les necessitats dels pares i després per les dels fills, amb la protagonista en com a la glòria. Els dies sense glòria és un repàs de la vida d'una família catalana, des del 1930 fins al 2003. S'explica, de fet, el pas de deixar de viure al camp per anar a la ciutat on es descriuen les passions lluites i que fers cotidians que regeixen la vida, i, alhora, s'enfronten amb els temes actuals. També, però, el llibre aborda, en aquest cas, els aspectes com la dictadura, la democràcia, i també es parla de les drogues. Avui, a les 8 del vespre, que el llibre té, tindrà lloc a aquesta trobada amb Silvia Alcantarà. I encara en clau cultural, una punt més. Joan Abiernes, una entre tots, és el documental del mes d'abril que ha narrat la història de la primera fotògrafa catalana, que va adoptar la carrera professional de reportera gràfica, un documental sobre una dona desconeguda que va caure a l'oblid a causa dels viatges. En aquest documental s'explica, de fet, com Abiernes, es va iniciar a un món d'homes degut a la professió del seu pare, el fotògraf esportiu Joan Abiernes. Entre les seves fotografies, de fet, les més destacades, la Jona va poder immortalitzar les terribles riguades del Vallès de l'any 1962. També va aconseguir fotografia i col·lar-se primer a l'avió i després a l'esuit dels Beatles. A l'esuit del Vésfra, a l'estela del cinquantenari de la Teneu, va col·lar el vestit de Maciel per a Eurovisió i va aconseguir que Clint Eastwood la basés als javis, entre d'altres. Després d'aquesta llarca trajectòria professional, Abiernes va decidir deixar a la professió i retirar-se avisa on va muntar un restaurant. Ara, amb aquest documental, els directors Oscar Moreno i Jordi Rovira han volgut donar a conèixer la desconeguda vida i obra d'aquesta fotoperiodista. La projecció del documental s'ha aconseguit en el cinquantenari de la Teneu. I fins aquí la informació local. Fins aquí la informació del documental. Després de Sant Jordi, qui torna, és el programa de palisme. Diu menja a partir de les 7 de la tarda enganxat a la ràdio a escoltar el bàsquet al senyor Masculia, rebles per reguera, en un petit clau, per l'ascens. Viu al programa a la sintonia de Ràdio Esvern, amb tot l'equip del jugant a casa. Diu menja a partir de les 7 de la tarda, senyor Masculia a Esparraguera. Vet aquí una vegada un programa de contes que realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes, de l'Associació de Mestres Rosa Sençat. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí. Us hi esperem a tots. Despertanta, corrent, esmorzant, comprant, passejant, quedant, treballant, celebrant, sortint, conduint, vius connectat, distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Què tal? Bona tarda. La segona hora de l'Espanya del Morró. D'aquí uns moments tindrem la veu, la guitarra, la música de la Patilo Deiro, que vindrà a cantar-nos el programa i a presentar-nos el seu disc. Mira, el tinc aquí, behind the wire, però abans de tot això, hem de parlar amb la redacció de la revista Dosi de Cultura de Barcelona de Capsalera, d'aquest programa, que és Time Out. Allà hi tenim la Clara Narvión. Clara, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, què tal? Ah, m'agrada aquesta cançó. Per donar-me la benvinguda. Sí, destróx, que t'agrada. M'agrada, m'agrada molt. M'agrada molt l'estróx d'aquesta època. Exacte. Que em poseu. M'encanta. Ara, últimament, vam venir, l'hem passat al Primavera, els vam veure... Estan molt, diríem. Els hem passat factura, no? No sé, l'edat. Els accessos... Els accessos, també. Tant i tot. Estaven a mi caros a cançat per l'escenari. Aquest senyor ha d'anar molt destróx. L'esknight, l'esknight, és aquesta. Escolta, una cosa, que tenim Sant Jordi a la cantonada, aquest dissabte, com vols? Per si algú no s'havia adonat, eh? A més, és que m'encanta Jordi. No sé si tu ets possible igual, però jo crec que en 99, passant les catalans, arribant a Sant Jordi, ja ens posem temps. Doncs posem content. En posem amorosos. És que nosaltres, no? Sant Valentí, Sant Valentí, no, però Sant Jordi, sí. És el dia que celebrem coses amoroses. Els sentiments afloren, arreglen les roses, també els llibres. Un bon moment per tirar la canyació, no té parella, per cuidar la parella. Si la tens, i si la tens parella, i si tens amant, també. Tot, tot, una mica. Això complica el dia, eh? Però el dia és molt llarg, també. Ja t'ho has de fer venir bé, també, el matí. Ja també. I si no, escolta-t'ho, la vida és llarga, el Sant Jordi, que bé. Escolta, Clara, que hi ha moltes coses per fer a aquest Sant Jordi, però abans de parlar d'actes, aquí hi ha la revista Time Out. Teniu algunes recomanacions, o què? Doncs sí. Nosaltres hem fet una recomanació de llibres imprescindibles, que li comentava el Sant Jordi per WhatsApp, si aquell llibre té i ja us havien fet les seves recomanacions, que m'imagino que sí. És que no tinc aquí, però la sirvia el Càntara, els dies de glòria, per exemple, ens va recomanar l'altre dia. També, amb aquell llibre té ja fa setmanes, eh, que anem fent. També ens ha parlat del llibre de la Bassadari, de l'Oscar del Mau, i la Pilar Collers. La nostra selecció era una mica més... diferent. Alternativa, per dir-ho d'alguna manera. A veure, què recomanes? Comencem per un llibre que realment és alternatiu, en el sentit que l'edit d'Ablaquibux, que és una d'aquestes petites editorials que han crescut darrere a Barcelona, ha pres un... és com el llibre imprescindible a la temporada, el llibre del que tothom parla, si més no, en sescles, modern. Ah, sí? És un llibre duríssim, duríssim, que es diu instrumental, del James Rades, que el James Rades és un pianista de música clàssica. Sí. És real, i, de fet, ell explica la seva història. Per què és tan tan dur? Doncs perquè James Rades, que ara mateix és un tio jove, és 38 anys, repetia a vosaltres sent nen, i ell explica com la única forma de superar-los va ser a través de la música clàssica. És un llibre que culpes, que... No sé, potser sobretot, jo penso que la gent que té fills deu ser difícil de giro, però és absolutament meravellós, i és el llibre de la temporada. Que fort, mira, James Rades, que és a Mac, no? R-A-C o... R-A-C, exacte, R-A-C o D-E-S, instrumental, el llibre. Sí, això és d'ell, això que estem escoltant de fons, que, de fet, és de... Sí, és de Joan Sebastián Bach i tal. I ell és un concertista de música clàssica, de fet. Sí, sí, exacte. El llibre parla molt de música clàssica. Això, Penda, Beethoven, de Bach, és... És emocionant, la veritat, és dur. Doncs, escolta, amb la primera nota instrumental del James Rades. Més coses, a veure. Ah, per cert, una cosa. Sí, en parlarem, però bé, el festival primera persona de Barcelona que se celebra el 5-6 de maig. El tindrem al CCCB, és a dir, que si algú que ens està escoltant ja l'ha llegit i faré-los, ja coneix, a veure'l parlant directe, pot anar al primera persona. Ah, perquè a d'on és aquest noi? És britànic. Ah, és britànic, és britànic, molt bé. Doncs el 5-6 de maig estarà aquí, perquè, home, si algú també no vindrà a signar llibres al dissabte, per exemple, algú el compra, el instrumental, després pot anar a calir 5 nits, el 5-6 de maig. Bé, altres llibres, a veure, que recomanem. Més llibres. Un que recomanem a Taimot, ja més he tingut, bueno, aquests dos primers que us dic els he llegit, és el Jambalaya de l'Albert Forns, que edita Nagrama. L'Albert Forns és on recordeu, però és un periodista de Barcelona que ja havia tingut força d'èxit amb la seva primera novel·la, que es deia... Albert Serra. La novel·la no al cineasta, és el llibre. Albert Serra, la novel·la no al cineasta. Sí. I parlava, efectivament, d'Albert Serra. En aquest cas és una autoficció que és el que li agrada fer l'Albert Forns. I parlava ell mateix escrivint una segona novel·la, és a dir, com s'enfronta a una segona novel·la, però és absolutament de l'Iran i divertidíssima. Ah, sí? Perquè l'Albert Forns, o el seu atrego, se'n va a Montó, Montau, que és una població al costat de Nova York, perquè li donen una beca i s'ajunta amb altres escriptors per aconseguir escriure allà d'un mes. I es poden fer les seves obres. Però és absolutament divertidíssim, perquè parla de la vida d'Estat Units, que se'n van al hual, Mart i es tornen locos, amb els carrits, us compren de tot. Se'n van al bar del poble i allà, que es cuin més raro que l'altre. És una... explica el procés d'escriure una segona novel·la, i a l'hora parla molt de com són els Estats Units. Clar, per tant, a la gent que li agrada escriure, potser és una bona opció, no? Sí, i tant, de fet, és això. Una mica l'autofixió de com escriure una segona novel·la. Ah, molt bé, eh, doncs escolta, ja em va... Ja em va laia. Anegrama, estupenda. De fet, va guanyar el premi Anegrama de novel·la. És a dir, que a mi només que m'ha agradat, sinó que el senyor Erralde sembla que també... El senyor Anegrama... Molt bé, escolta, aquest dissabte Sant Jordi, hi ha molts actes a Barcelona, serà un Sant Jordi diferent, perquè jo dic la teoria que, quan cau en dissabte, és un Sant Jordi en rarit. És un Sant Jordi que no té per mi l'encant que té quan és laborable i entresemana. De totes maneres, hi ha molts actes preparats per tot Barcelona. Per exemple, començant per l'antic teatre, que té pinta de ser un dels actes... On hi haurà més gent al matí, que es mouen aquests cercles que ens agrada nosaltres, no, Clara? Doncs sí, jo també en aquesta és la idea. És un... de fet, aquest acte de l'antic teatre, que és l'antícdola com a of Sant Jordi, és a dir, el Sant Jordi Alternatiu. Perdona, aquest de llibertat. A vegades passa que tu dius of, de tant of que és, ja vegeix més gent que el que és, no és of. Exacte, exacte. Jo conec bastant de gent que hi anirà, i jo crec que estarà patat, jo t'ho dic ara. Sí, crec que és una cosa meravellosa, perquè s'ajunten algunes de les editorials... i llibraries més xules, com per exemple la llibreria Caldés, que sabeu que es talla el passeig de Caldés de Sant Antoni, i s'aniran per fer aquesta diada bastant divertida, on celebren també el Tretgén i Mercè de l'antic teatre, que és aquest lloc meravellós, el Born, que a mi, com a Sant Justenca, em recorda una miqueta cangin estàu. Ah, doncs mira, sí, doncs sí, té un punt. Sí, té un punt. Per què? Perquè és un pati, per si algú no hi ha estat, és un pati al mig d'una illa del Born, però també té sorra com cangi, teabres com cangi, té unes taules que jo crec que són el mate, un miliarist de cangis... Clar, tens raó, perquè hi ha una essència allà, les tauletes i tal, però... Hi ha una essència, però com cangi re, eh? Tinc una cosa, les postes de sol que hi ha aquí, ja els agradaria, l'antic teatre... Ja ens agradaria tots els barcelonins... Ah, crec que tenia alguna cosa semblant, el que hi ha aquí, a Can Ginesta. De totes maneres, l'antic teatre, que serà una mica com el Palo Santo de Sant Jordi, o m'ho sembla a mi. Doncs sí, de fet és un... És una jornada que comença a les dades al matí, d'hora fins a les vuit, inclou una mica de tot, clàssics de Sant Jordi, com signatures de llibres, recitals de poesia, lectures de fragments de llibres, per part dels propis actors... Però també hi haurà coses més xules, per exemple, si aneu amb els nens, trobareu activitats infantils, familiars, trobareu tallers, espectacles, concerts, venda de llibres... Que xulo, no? Blah, blah, blah. Si us hi acostem en els dues, possiblement m'hi trobareu dinant. Molt bé. O diuen, clar, són fans de teus a la penya del Morro. No, sí. Si no, és amb quina cara fas? Exacte, ja la trobareu. Més coses, perquè per exemple tenim... Això ja és un clàssic, també, no? El Sant Jordi Musical, a l'estrella d'Am, a la fàbrica d'allà al carrer Rosalló, que qui haurà de tocar aquesta vegada? Tots, no? Doncs aquests vans... repeteixen el Sant Jordi Musical, que munten a la d'Am, i fan vos una mica de tot, fan signatures llibres de 12 a 8, i concerts, concerts, concerts. Amb artistes molt canviats, per exemple, i actuarà la Juna Serrat, i actuaran els Catarres, i actuar Amazon i que teniu disc, l'Axambusto, el Miki Puts, punxarà els Paungan, que són aquests piurs gans, que estan de ser bastant famosos, que són els partits, no sé si es coneixeu. No. Els piurs gans, que s'escriu... Sí, digues. És que no sé com és, és que Pep, de baixa... Sí. X, X, algo, gang. Hosti, però que raros que són, no? Sí, de fet, són uns càbals molt, molt, molt joves, que tenen com uns 18 anys, fan rap, hip-hop, i els acusen... sota una bona vista, molta raó, de ser masclistes i... Ah. I ara mateix els conviden a tot festival moderno, que s'aprecia. Ah. Així que els piurs gans també estaran al Sant Jordi. Els piurs gans no exactament, però... però una cició del seu grup. Fa un gang. Com dius que es diu? Que es diu buscant i no trobo res. No recordo com s'escriu, digues. Pep, de baixa... Sí. X, X, gang. Eh... Pero baixa, X, X... No, no parés res, però és que és raro, també, no? Pep, de gang. Bueno, en fi, no ho sé. Bueno, es pronuncien piurs gans, això. Sí, piurs gans. Ah, no, mira, saps com ho pots buscar? Ja t'hi hauràs dit així. P, X, X, R, gang. P, X, X, R, gang. Gang. Sí. Tot juny. No, separat, separat, gang, separat. Sí. Bueno, P, X, X, R, gang. Separat, gang. Sí, no. Ah, bueno, el rat de les pobres diu aquí. Era això. Ai, mira, vaig a posar-los un vídeo del YouTube. Potser tenen un YouTube. Ja veuràs que no se'n sent la meva devoció. Ja. Potser que no coneixia. Ui. Soy una ratcheta, no sé què, de las tetas. Esa no come la té para, pues no voy al to. Bueno, eh... En fi, doncs aquesta... Recordo que més enllà de les piurs gans, després més enllà dels catarres, això, i més enllà dels embustó. Ara. Seran els manels, signen els discos nous, que com s'ha d'haver sortit. Sí. Que també estaran molt buits, segurament. Sí, també. És que Jordi, ja és en Jordi, que a més és el teu sant. Clar, on has d'anar? No. Doncs és una cosa que t'agradaria especialment a tu. A veure, digues. Us explico. Si us dieu Jordi o Jorgina, o aconsegueu que algun amic vagi en el vostre nom, us podeu acostar a l'elefanta, que és aquest bar tan xulo de torrent del Vidalet número 37, gràcies. Sí. I us convidaran a un gimtonic. Oh! Doncs, Nemi, que maco. A més, l'elefanta és un jant meravellós, i el gimtonic se fa no són trongos, sinó que són amb dinebra bona, amb dinebra bona. És una meravella. I què conviden, a un gimtonic o a dos, a un només? A un, i aleshores l'acompanyant del Jordi o la Jorgina, acabarà pagant el seu propi gimtonic. Està bé, està bé, com vola allagant, no? I, a més, el gimtonic que us convida és meravellós. Mira, escolta, dinebra, butles. Tuís de llimat, tuís de llimona i dinebra fivertree. Home, escolta, doncs després de sopar, no? Què et sembla, Jordi, el que et porto? M'ha encantat. Moltes gràcies, Clara, que guapo. Sí, veus que bé, molt guai. Mira, això és un no parar, perquè l'altre dia vaig escoltar, que si et dius Montserrat, pots pujar a la muntanya de Montserrat, de forma fins al 27 de vuit, com que ara és el Sant, també Santa Montserrat, de forma gratuïta pel cremallera d'una entrada, i no sé quina història, es vull dir, que... Veus? Està bé, està bé, està bé. Santa Clara, quan és Santa Clara? Juraria que no ens ha d'agost. Ui, no sé si hi ha alguna cosa. Doncs no crec, Jordi. Però el tenen molt amunt. Sí, està bé, està bé. Home, clar, a veure, que els que et digui, és que, clar, el dia Sant Jordi, doncs jo m'ho passo molt bé. Primer perquè és el meu sant, i és un sant jo volo celebrar, perquè està tot arreu, tot penselona de festa. Tothom se'n recorda, que això, clar, és una cosa... És maco, és maco. És maco, és maco. Tothom se'n recorda del Sant Jordi? Tothom se'n recorda què és Sant Jordi? Perquè, justament, Sant Jordi, en canvi, clar, una altra persona, clar, per exemple, quan és Santa Clara? Per això t'he preguntat. No ho sé. Jo, com a jo, no celebro. Jordi, en deixes-hi estar una última cosa? Sí, sisplau. Sí, estàs pel centre, i quan es fa força propa de la casa, va millor, flipareu, perquè cobreixen... Oh! Per un acte solidari amb la Fundació Arrell. Molt bé. Així que, roses, perquè ningú dormi al carrer. Escolta, doncs és molt bones opcions, el Matí, l'Antic Teatre, després a la tarda... A l'Adam. A l'Adam, després a la Nison-Gintoni, que amb algun Jordi o alguna Georgina, i després a Casaballó. Escolta, ja tenim el dia complet, eh, Clara. Molt bé. Espero que vagi molt bé que també tinguis un bon Sant Jordi. Esperem que sí. Esperem que no plogui, eh, perquè... Creu-me amb els dits, Jordi. Sí, sisplau, creu-me amb els dits, i després també, doncs això, que tinguis una bona setmana amb el Sant Jordi, ens trobem de Jaus Caber. Jaus Caber, estupendo. Perfecte, Clara, un petó, bona tarda. Adeu. Moltes gràcies. Dos quarts de set de la tarda. Fem una pausa per la publicitat, i d'aquí un moment rebrem a la cantant Patti Lodeiro, que ens vindrà a tocar en directe. Aquest és el seu primer tema que obra l'album. Pena un green ace behind the wire. Fins ara mateix, a l'Apenya del Morro. L'Apenya del Morro. La ràdio d'esper. Després de Sant Jordi, qui torna, és el programa TALISTMA. Diu menys a partir de les set de la tarda enganxat a la ràdio a escoltar el Bascad, el senyor Masculià dret l'esparraguera en un petit clau per l'ascens. Viu el programa a la sintonia de ràdio esvern amb tot l'equip del Juguem a casa, diu Menja, a partir de la set de la tarda, senyor Masculià a Esparraguerà. Vet aquí una vegada, un programa de contes que realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes, de l'Associació de Mestres Roses Sençat. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí. Us hi esperem a tots. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Vilonis. No us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, va Vilònia. Aquesta és la setmana de Sant Jordi. Per a tot arreu, sentireu la llegenda de Sant Jordi. Nosaltres us explicarem una llegenda que us recordarà la que ja coneixeu, però diferent. Segur que us agradarà. Eh, no us ho descuideu. El dijous a les 8 la podreu sentir sencera. Primer van ser les zones. 98.1 FM. Després, internet. radiodesvern.com L'hi vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram, i ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610.777.015. Radio Desvern. Cada dia, més aprofiteu. Radio Desvern. Déspar tanta. Corrent. Esmorzan. Compren. Passejant. Cadent. Treballant. Celebren. Sortint. Conduint. Vius connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Els accidents de trànsit són producats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. i una era la pròpia generalitat de cattleuña. I we have, there's a rainy day outside. The sky seems to fall from above. There are you with your eyes. There are you with your eyes. I have to play in a fire tonight. Tonight I have to play in a fire. 6.35 de la tarda estem escoltant el primer tema que obre l'album behind the wire de la patil d'aigua, Brown Green Ice. De fet, ella l'ha produït, i a més a més també va decidir crear el grup, amb els quals va guanyar el premi rock zone dins el sardamen wall fest de la sala biquini de Barcelona, o el concurs que ha fet de Malaga i Gran Canària. En fi, ha actuat també moltíssimament amb la sardana de la sardana de la sardana. En fi, ha actuat també a moltíssims llocs, a l'Apollo, al prevever a Sant, l'any passat amb el prevever als barris, a la sala a Vars, a l'espai 3C, al Jarró Café, al Macba... En fi, a un munt de llocs, i avui ens ha vingut a presentar aquest treball, aquí a la ràdio, cosa que ha d'entrar d'allà, i agraïm moltíssim, per tiqueta, bona tarda. Hola, bona tarda. Benvinguda al programa. Gràcies. Gràcies per venir. T'ha costat trobar, en sent just? No, que va, que va. Ja hi havia vingut un parell o tres o quatre vegades. És conegut. Avui també et demanem que, si vols, els pedagús ens agradaria molt que toqueixis en directe, però, escolta, abans de tot, et deixem preguntar-te si ha costat molt arribar fins aquí, perquè, a més a més, com diem, tu mateixa també t'has produït el teu primer disc, no? Sí, sí. La veritat és que com tothom que es dedica a qualsevol àmbit artístic, sigui música, pintura, teatre, l'art, en general, es necessita dedicació, esforç, temps i sobretot ganes, amb lo qual la dificultat queda en un segon pla. De fet, tu, a part de produir-lo, que anàvem a explicar què era això, exactament de la producció d'un disc, doncs també cantes i les lletres també són teves? Sí, lletra i música, sí. Tot? Sí. No? Però també és veritat que no ho podria fer sense els gàfers, és a dir, cadascú donarà la seva pinzallada d'una idea base, i entre tots, doncs, construïm això que està sonant. Sí, de fet, tu ja portes molts anys en el món de la música, no? Podria dir perquè vas començar, vull dir, fent coses, és que estigui aquí per aquí, no? Que el 2009 vas formar el group Fahrenheit, per exemple, no? Tu ja portes molta experiència en aquest sentit, tot això t'ha ajudat per arribar fins aquí, i com t'ha marcat, com vas començar, tu? Home, sí, està clar. Jo vaig començar, doncs, amb 14 anys, amb el primer grup, en Duende. Veus? Després, com ja fa temps que portassem el tema de la música? Sí. Clar? No, però era més un hobby, era passar-m'ho bé i era molt divertit, li vaig agafar el gust a la música i a la guitarra, i re, tot és bastant casual. Però, bueno, la veritat és que real de començar, doncs això amb Duende i tal, em va començar a ativar molt el món de la música, el món artístic, vaig començar a provar amb el teatre, tampoc va acabar d'encaixar, vaig tornar una altra vegada a la música, sempre... i sempre m'ha cridat i aquí estic, amb la música. I per què creus que la música ha tot ajudat a canalitzar, no? Totes aquestes inquietudes que tens a dins? Doncs, realment és una via de visió, és una forma de vetir-te del món o de crear el teu món particular, heterogènic, divertit, o de vegades on te vols que ets la tristor i el malestar, no? I és com una espècie de refugi i a mi m'ha servit per això. I el fet de cantar en anglès, t'has suposat un valor afegit o un repte o no? No, mira, és curiós això d'en anglès, perquè tampoc és que jo sigui de tradició, d'escoltar molta... Bueno, ara sí, però quan era més petita no escoltava molta música amb anglès. De fet, una gran majoria eren castellà, però en anglès té com una sonoritat bonica, la manera de construir les frases i tot fa que puguis dir moltes més coses en menys paraules. I li dona tot un caire bastant... Bueno, m'agrada, m'agrada. Diuen que l'anglès és supermusical, que potser és un dels idiomes més musicals que hi ha. Bueno, això diuen, però jo també trobo que el català és molt musical. El català, depèn de com estigui cantat, pot arribar a ser molt musical, perquè jo sempre he trobat que el català i l'anglès s'assemblen molt. I per què has escollit l'anglès, doncs? Doncs... no ho sé. No ho sé. Escolta una cosa, mirant les lletres també, que has escrit... He vist que hi ha... potser m'ho sembla a mi, o que vull plou alguna cosa, però que hi ha molta... com molta aigua, no? Ho dic perquè hi ha el C-sound, Mar Riverside, també hi ha algun verse, no? Drops seems to be inside my mind, del primer tema, que... un tema de l'aigua... Sí, ostres, d'exè... Sí, sí, d'exè aigua. Diuen que és un programa de percent d'aigua, amb el qual... Però... no ho sé. Trobo que és molt natural, és molt sa, i aquest disc, precisament, intenta... es diu Behind the Wire, perquè vol dir... ha anat darrere d'aquest... d'aquest filferro, no? I darrere del filferro està tot natural, i entre altres coses, doncs l'aigua. Clar. A l'hora d'escriure, com t'inspires? Tens algun mètode, o quan arriba, arriba i és allò? Que haguessin les quatre gamatinades allà, a d'aigües, i... Bueno, de fer l'última cançó d'aquest disc, que és tot en veus, la vaig gravar al cotxe. Mises? No, Mises Love, no? No, Vali. Ah, on de Vali, sí, sí. Aquesta va ser el cotxe, em va agafar l'inspiració del cotxe, i graven això que no ho senti cap policia, sisplau, que estem aquí al costat de la policia, no cal. Però sí, sí, amb el mòbil, i graven... Sí, sí. Clar, i està, no? Sí. Escolta, doncs, perquè no ens toques algun tema. Sí, perfecte. Sí? Sí, sí, et sembla que tocaré Forrest, que és el single d'aquest disc. Oi tant, oi tant, oi tant. Doncs quan vulguis, ja pots pujar cap a l'escenari de l'Espanya, a la Montrú, i tot... Tot té. Tati, la deïdo. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. És un disc de retrobament, en realitat. Perquè, de fet, te n'ha de dir que costa molt a vegades, no? Retrobar-se, trobar-se amb un batell... I no sé si la música, en aquest sentit, t'ajuda a tot això. De fet, depèn de quin dia agafi la guitarra, i no sé si t'ho recordo una cosa o altra, o re. Amb el qual, sí, m'identifica 100%. De fet, pati, et portes molt temps amb aquesta qüestió, i tu has fet la producció, heu gravat a Marley Records i a la fundació. Com va anar l'estudi? Sí, el que em pensava. Jo havia gravat maquetes, demos... Epes, i com que era tot bastant més senzillet. Però, realment, el tema de gravar un disc és molt esgotant. És esgotador totalment. Però és divertit, era per creativa. A més, poses en comú idees amb altres persones. És sempre interessant. I en gravar les veus, que les vam fer a la fundació, és que vaig estar superagost. A més, fèiem la història de pagar els llums i tal. Com això? Em costa molt, em costa moltíssim, si no posar-me en una situació. I apagaves llums a l'hora de gravar el disc? Sí, apagaves llums, deixava, potser, alguna petiteta d'aquestes de sal, llum de sal, i és com entrar, no? Hòstia, home, de fet, això, en la gravació, jo crec que es reflexa, no? Com veia aquesta intimitat, no? Potser trobar aquest ambient calit. I, no sé, quant de temps vas estar gravant el disc? Entre que vam posar en si i va sortir a la venta, tranquil·lament, un any. Tranquil·lament, entre que prepares, fas una prema, quan fas un disc, fas un predisc, diguéssim, que és una petita prova de com vols que soni. I, aleshores, allà, fas tots els arreglos que creus, i després ja els graves bé. Amb el qual entra una cosa i l'altra, la impremta, el disseny, amb aquella acció... Bueno, un any tranquil·lament. I tens volos propers? No et sento. Ah, no em sents? Ara, ara. No, no, potser, si no et va bé l'auricular, alguna cosa estàs incòmoda, pots canviar-lo. Perfecte, perfecte, estic genial. Perquè, de vegades, si alguna cosa passa, no et desconecteu alguna cosa, pots canviar-lo. No t'ha anat a preguntar, vols propers? Sí. Ara, el dia 23 d'abril, per dia de Sant Jordi, d'aquest dissabte, fem una petita col·laboració per Sant Jordi a les rambles amb el 3C, i estarem amb el Gafernil i Jo, simplement, s'ha de contravar-hi i veu. Perdona, no estareu sols? Perquè les rambles, justament, al dissabte... Estarà una miqueta ple. Clar, a punt neuràlgic, no?, del dia de Sant Jordi a Barcelona. Allò serà, bueno, serà increïble, no? Sí, sí, tinc ganes. I després, un altre concert, que encara tinc moltes més ganes, fa molt de temps que no hi vaig, i és a la Fadèc Noran, d'Andorra. I, ostres, estic frisant d'anària amb el Toni, i sí, sí, ja tenim data pel 27 de maig. Pel 27 de maig, eh? Molt bé. Costa tancar... dates? Tancar-les, no, costa trobar-les. Un cop les trobes tiaferres i bueno, però no, no, no. No em puc queixar, la veritat, que és bastant. A més, ara amb els acústics que estem fent a Trio, hem rodat bastant a l'hivern, i espero que ara l'estiu entre el Festival de les Palmeres de Castellafels, que també hi toquarem, i tot plegat. Que, per cert, ens hem presentat un concurs de Mou i Estar, que es diu Artsi, i m'agradaria animar a tothom que estigui escoltant la ràdio, que entre és el web del grup, que és pati-lo-deiro-amd-do-estés-i-grega.com, i en allà veuran un enllaç que posa, per redirigir-nos en aquest concurs, i necessitem 5.000 punts per poder participar al Cruïlla Festival de l'enquivé. Home, doncs escolta, allà serem, pati-lo-de-iro-com, i a partir d'aquí he de votar per aquest concurs de Mou i Estar. Escolta, ja per anar acabant, sí, perquè el teu sentit a sobre ja ha arribat les notícies de la set, tens un últim tema preparat, no? Bueno, com vulgui, sí. A mi m'agradaria. Perfecte. Pot ser o no? I tant. Si no s'abusa molt de ta confiança. Home, doncs escolta, seria fantàstic. Seria meravellós acabar aquesta entrevista amb una altra tema, que a més deixem dir-ho que ha estat aquí tot d'estona amb la guitarra aguantant. Home, que certes... Home, deixa-me acabar, si encòbodes, estàs aquí a la ràdio i tal. Doncs escolta, quin tema ens tocaràs per acabar? Doncs m'hi aprofitaré per tocar un que no surt el disc. Ah, home. Es diu for hire, que vol dir en lloguer, i és que el món està en lloguer. Osti, sí, està fatal, no? Està fatal. Escolta, mira, Pati, tocaràs el tema, ja t'acomiadaré perquè haurem de connectar amb les notícies de la set. Moltíssimes gràcies per haver vingut. A vosaltres, de veritat. I espero que et vagi molt i molt bé i recordeu, eh, pati lodeiro.com amb 2 tés i y. Que vagi bé, Pati. Moltes gràcies. Gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Qui torna és el programa Talismà. Bé, aquí una vegada. Tinc un programa de contes que realitza el grup Marc Mestres àvies recuperadores de contes de l'Associació de Mestre Rosa Sençal. Els podrem escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilònia. No us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre. Babilònia. Desperdant-te, corrent, esmorzant, comprant, passejant, quedant, treballant, celebrant, sortir, conduint, vius connectat, conduint, desconecte, habita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Primer van ser les zones. 98.1 FM. Gràcies a tots. Bona tarda, sóc la CET, us parla Cristina Barcas. Tot seguit, les notícies de Sant Just.