#907 - La Penya del Morro del 22/4/2016

El Gremi de Llibertés creu que aquest Sant Jordi se superarà en el milió i mig de llibres venuts i els 20 milions d'euros de facturació. Ho ha dit Antoni Doura, president del Gremi de Llibertés de Catalunya en declaracions al programa L'Oracla de Catalunya Ràdio. Sí, espirem a vendre més, perquè ja fa un parell d'anys vam tocar fons, ara comencem a remontar molt molestament, això sí. Igual sempre diem que és molt més segur algun dia fer-ne, però jo tampoc soc pessimista o conjunt, jo crec que més o menys vendrem si fa una fa el mateix. En cas de pluja, d'haurà parlat d'una reducció del 5% de les vendes. Esports en Roger Saró. En joc a la partit de quarta final de l'Open Bank Sabadell de Tenis, entra Rafa Nadal i l'italià Fabio Focnini, Nadal sendut al primer joc d'aquest partit. Qui són ja semifinal són el japonès Kei Nishikori i el francès Benoat Paire. Trencarà la jornada d'avui el partit entre el rus Andrei Kuznetsov i l'alemany Filipe Kolsreiber. L'espanyol obre avui la 35a jornada de la Lliga al Camp de les Palmes. Són Baixa, Kei C2, Carduart Tecanyes i Víctor Sánchez. El partit és a les 9 de la mitja hora abans, però s'han dit la transmissió aquí, a Catalunya Ràdio. Luis Enrique considera que la contundent victòria contra el Deport ha reforçat l'equip d'aquell altra final de temporada. Demà els blaugranes reben l'esporting de Jijón, que arriba aquesta tarda a Barcelona. El seu tècnic Avelardo assegura que el Barça també té pressió per guanyar i miraran d'aprofitar-ho. Quina Ronaldo és baixa per Ràdio Madrid per precaució? Zidane ha explicat que no vol forçar el portugès, que té una lesió muscular a la cuixa dreta. I en motociclisme, Jorge Lorenzo, a mi amaja, ha estat el més ràpid a la primera jornada d'entrenaments lliures a Jerez, de cara al gran premi d'Espanya de diumenge. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us parla Cristina Vargas. Bona tarda, Cristina Vargas. Aquest dissabte, 23 d'abril, els jardins de Can Ginestar acolliran la celebració de la Diada de Sant Jordi al municipi. Ja haurà jornada de portes obertes, de Can Ginestar a la biblioteca Joan Margarit, i els cursos municipals dels plàstiques parades de llibres i de roses, i també exposicions al llarg del matí. Ja haurà també tallés per a infants, i espai de joc per a siluetes. Pel que fa a les exposicions al cim de Can Ginestar acollirà la desmesura de vida de Ramon Llull en els 700 anys de la seva mort. I la biblioteca Joan Margarit, roses de Patsworth, amb Jenin Patsworth, el sorteig d'una d'aquestes roses, i també fotocoll de Sant Jordi. També hi haurà fotografia literària amb l'agrupació fotogràfica de Sant Just, en llibre dels cits dels alumnes del taller de plàstica municipal Carraublau, i s'assignarà llibres. També al 02. Jenny capellal, iock en l'aigua iiaia. Pει agraïda més un motor per consells de l'weig cim de San Puig. Avui és la bentada del� i convidem que elador de cuites pelLE interviews amb el 01. De Serie A com Jaord, i el suficient deけて neta. Com i ara és perfecte per a les portes de palar七ae смотритеu en els estudis d'en Valar?. amb els grups a Contrablús i Seicós. Més coses, Sant Just ha estat la població catalana que a més llibres va comprar a través d'Amazon, el portal de vendes per internet. Ha presentat un informe sobre les vendes de llibres físics i digitals durant el 2015. Segons aquell llistat, Sant Just esbert, és de tota Catalunya, on més llibres per càpita es van vendre l'any passat, superant Barcelona, que ha quedat en tercera posició. El llistat desvela que al nostre municipi es van comprar un 6,8% més de llibres que Barcelona. El llibre més venut aquí va ser l'Isla de los Tincofaros de Ferran Ramon, un llibre sobre consells per potenciar la comunicació. I entre la resta de llibres més comprats a Amazon, a Sant Just són els de salut, cura personal i autòjuda. I encara en clau cultural, Susana Rafar, serà avui a Sant Just amb Crisali de Pastoral en Simenor, la poetesa i novel·lista de Sant Just, reclararà avui d'aquest obra, un obra que explica la història d'una parella d'ancients que viuen a les fora d'un petit poble de l'Abdordonya, al voltant de la casa dels protagonistes, d'Oliver i Emma, i a tot un món amenaçador, entre altres coses, el seu fill, vol construir un complex turístic en una part dels terrenys dels seus pares, un obra amb la qual l'escriptora torna a la ficció, després de publicar les tombes blanques, el 2008, per parlar de tot plegat, a l'autora l'acompanyarà l'editora Esther Endurra, i tot plegat arrancarà a partir de les 8 al vespre, al carrer Bonavista, número 81. I una punt més, les barres d'en Sayra de Mollet, arriba a diumenge a la Teneu amb can espiritual de Joan Maragall, l'obra musicada pel coreògraf Albert Sanz, comptant amb els recursos coreogràfics propis de la tradició catalana, i té com a punt de partir dels sentiments que va generar a Sanz, el poema de Joan Maragall, i també l'aposterior partitura de Xavier Montsalvatge. És una declaració de principis d'un gran amor al país i a la vida. Durant 90 minuts, sota la direcció d'Eduard Peixoto, quasi una quinzena de dansaires, de l'Arbar d'En Sayra de Mollet, interpretaran aquesta obra cap dalt en la trajectòria artística de la companyia, on es posicionaran els tres llenguats, per una banda, la paraula, la música i també la dansa. L'espectacle es porta a veure aquest diumenge petit de la set de la tarda a la sala gran de la Teneu. Les untrades es podran comprar al web espai.a.cat, o bé, mitja hora abans de l'espectacle, ataquillat. Recordem que tenen un preu de 10 euros per al públic, en general, d'8 euros per als socis i socis de l'entitat, i de 5 euros per als infants. I això és tot per ara, nosaltres, però tornem amb menys onora amb més notícies sobre el municipi. Després de Sant Jordi, qui torna, és el programa Talisme. Diumenge, a partir de la set de la tarda, enganxa't a la ràdio a escoltar el Bàsquet, el senyor Masculia, drep l'esparraguera, en un petit clau, per l'ascens. Viu el programa a la sintonia de ràdio d'Esvern, amb tot l'equip del jugant a casa. Diumenge, a partir de la set de la tarda, senyor Masculia, esparraguera. Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desvernada. I tu, t'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada, divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a ràdio d'Esvern. Despertanta, corrent, esmorzan, comprant, passejant, cadant, treballant, celebrant, sortint, conduint, vius connectat, conduint, desconnecta, evita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio, ràdio d'Esvern, 98.1, ràdio d'Esvern, 98.1. La penya del Morro, un programa amb més humor que penya. I mira que són penya. Què tal? Bona tarda, amics i amigues. Com esteu? Hem vingut al programa de les tardes de ràdio d'Esvern. Us parla i la salut de Jordi Domènech des d'ara i fins a les 7 del vespre. Aquest és el programa número 1.836. I, i, i, i, i, de la penya del Morro. D'aquí uns moments parlarem amb la directora de la biblioteca de Sant Just. Joan Margarit, la Rosa Maria Vallesca, ens explicarà quina una entenen de muntada per demà i la moguda que ens espera a Can Ginestar i als jardins en la Diada de Sant Jordi, al nostre municipi. També també tindrem el Dani Martínez amb els gunis de Sant Just, gastrogunis, en aquest cas, receptes de Sant Jordi. Ens parlem del pa de Sant Jordi i altres qüestions, per exemple, que són mítiques al dia de demà, culinàries. I, a la segona hora, què no hem de fer aquest cap de setmana amb l'antigenda de Lel i Cap de Vila? Com ser un bon català i acabarem amb el cinema i les estrelles d'avui amb el Jordi Roca. Tot això a la penya del Morro. Bona tarda i benvinguts al programa. Dani Martínez, bona tarda. Bona tarda, Sant Just! Què fas? T'ou molt bona gent. Com el Quim Besferrer? Sí, perquè aquí es va asseure que el Quim Besferrer aquí no. Ai, no t'ho sé suor, ai, no t'ho sé suor. No siguis tonto, que demà és... Mira un pèl del Quim Besferrer. No siguis tonto, que demà és un gran dia a tot Catalunya. I a Sant Just també, perquè els jardins de Càngin estan s'ho ompliran de llibres i roses per celebrar aquest dissabte la diada de Sant Jordi. A quins nervis, a partir de les às 10 del matí i fins al vespre, els jardins de la Casa de Cultura acolliran un munt d'activitats i també paradetes d'antides. Per parlar-ne una mica de tot plegat, tenim el telèfon del directora de la Biblioteca de Sant Just. Jo, en Margarit, ja ho sabeu, que és la Rosa Maria Valler. Rosa Maria, bona tarda.Hola, bona tarda. Bona tarda.Bona tarda, Rosa Maria. Benvinguda al programa.Moltes gràcies. Sí, una tarda més, que estàs nerviosa per demà. Molt. Home, normal, perquè aquí és que era una de grossa, poques vegades, per no dir quasi bé mai, a Sant Just ha coincidit el dia 23 amb la celebració dels jardins de Càngin, amb les paradetes de les entitats, la venda de llibres, la venda d'arròres, perquè aquí, tradicionalment, sempre s'ha fet o a un diumenge abans o un diumenge després, en canvi, aquest any, el mateix 23 que disapta i es fa a Sant Just. Com creus que anirà?Bé, mira molt bé, segur. No, ho dic perquè hi ha molta gent que, home, d'entrada, el ser una cosa més o menys diferent, no? Sí.Segur una mera prova, també, no tens aquesta sensació. Tu què comenta la gent per la Biblioteca aquest dia? La gent ens pregunta, molta gent ens pregunta què farem, el disapta, i la gent ens pregunta per saber què farem, perquè tenen intenció de venir. Home, sí que és veritat que el que dius tu, que al Sant Jordi molta gent també a lo millor se'n van cap a Barcelona o... Però jo penso que...Que no marxin, que no marxin a Barcelona. Però tenen tot el dia.Sí, sí. Però si a més ploure, que no, que no marxin, que és que diuen... No, jo recordo un any que va caure en divendres i que van fer activitat a la tarda el mateix dia i va venir molta gent. Va venir molta gent, no?Sí, jo sóc recordo. A mi tinc una cosa, és que també fa com mandra a Barcelona, per Sant Jordi, no? Perquè hi ha massa gent.Massa gent. M'has atrapaït tot, en canvi, aquí és en Just, tranquils... Bueno, tranquils, ojo, perquè demà hi ha un munt d'activitats que es faran durant tot el matí. Des de la Biblioteca, per exemple, què heu preparat? Doncs mira, la Biblioteca, tenim parada aquest any, tenim parada fora al jardí. Això és una novetat, no?, això és una novetat.Això és una novetat. Novedad, novedad.Com és això? Doncs perquè si ens quedem a dintre, molta gent no entra a dintre. Llavors hem decidit sortir a fora, al jardí, que és on hi ha la festa. Clar que sí.Volem la festa, que hem sortit fora. O sigui que també fareu festa.I farem festa, sí. I quin tipus de festa fareu? Bueno, doncs tenim un estant, amb una carpa, on podran mirar comptes dels nens, i tindrem un fotocoll molt, molt, molt maco, que ens ha ajudat a pintar la Mirac la Serra i el Dani, que tens tendat d'aquí al costat. Dani Martínez, artista de revelació, estona de perdudes. Sí, estona de perdudes. La Diputació ens encarregarà l'any que ve. 10.000 gènios i 10.000... Molt bé, la Diputació, ja que l'he llarcat allà. Molt bé, Dani. I aquí, Dani, aquest fotocoll, com serà? Ja l'heu acabat, ja? Sí, aquest fotocoll està esposat a la biblioteca des dels dimarts. I llavors el tenim allà esposadet i és un fotocoll ben senzill. Són els minutets de la biblioteca, de les biblioteques en general, si no ho dic malament. I són els personatges dels gènios, que són els personatges de la web i de la web infantil de biblioteques, de la xarxa de biblioteques. Sí, i llavors, perdona, és que jo es conec, perquè com que no tinc fills, ja tinc una edat, doncs els gènios, què són els gènios? Els gènios és la web infantil de la xarxa de biblioteques. I llavors, dintre de la web, hi ha uns personatges, que són un nen, una nena, un gos, un robot, que a vegades li passen coses, tenen aventures i en jocs... Ah, que guapo! Quan els nens venen de visitar la biblioteca, els hi donem enganxines i un conte dels gènios, també. Els personatges que molts nens de senjors ja els coneixen. I demà els trobaran allà pintats molt gran. Els gènios i la bileta, home, perdona. Perquè d'aquesta manera es poden fer fotografies amb ells, no? Ah, perquè el gènios fa de cavaller i la bileta fa de princesa. Exacte. I tu què fas, de drac, Dani? Bueno, ho podria fer, però m'hauria de despullar, m'hauria de pintar tot de ver i no és agradable. No cal, no cal, no cal. Estem parlant amb la Rosa Maria Valle, directora de la biblioteca de Sant Just sobre el Sant Jordi de Dama. Què és el que hi ha preparat? Perquè no sé si també... Teniu els llibres seleccionats que tindreu a la pareta, que tindreu llibres on només els deixareu amb préstas. No, mira, nosaltres... Què fareu? O sigui, hi haurà gent que vendrà llibres. A dins de la biblioteca estaran exposades totes les novetats. O sigui, que la gent pot entrar a la biblioteca, a veure totes les novetats. I a més a més, em veurà una exposició, bueno, hi ha una exposició que hi ha tota la setmana que hi és, d'arroses fetes en patchwork, que són l'alumnes del cellet de la Genin Patchwork d'aquí. Sí, sí, sí. Les novetats són unes molt búniques fetes en patchwork, que estan exposades al vestíbul de la biblioteca. Sí, que el patchwork és com la roba aquella, no? El que tu fas en roba. En palaces de robes diferents. Exacte. Sí, sí, sí. Es van intercalar en palaces de roba i llavors fas una... una... una... una ober d'art, no? Exacte, sí. Em sembla que ve dels xinesos i dels egipsis. Escolta, una cosa, després de fer un sorteig d'anar d'aquestes roses, no? Sí, i llavors hi ha una rosa que ens ha acedit la Genin, que està marcada, molt bonica, que està exposada a la biblioteca, i aquest es farà un sorteig entre totes les persones, que durant aquesta setmana no ha utilitzat el preste que la biblioteca hi haurà de deixar una bolleta, i les persones que han fet... m'agrada la página Facebook de la biblioteca, que encara sou a temps de fer-li, si voleu, per participar en el concurs. Ah, molt bé, molt bé. A través del Facebook de la Biblioteca de Sant Just, busqueu-vos. La biblioteca és un margarit. També hi haurà una fotografia literària de l'agrupació fotogràfica de Sant Just, que és això de la fotografia literària. La veritat és que no ho sé. Ah, vale. Penso que serà la gent que tingui alguna cosa que facin fotos amb algun motiu literari. Doncs que exactament no t'ho confia. Potser et donen la barba i un d'això per fer de Joan Margarit, alguna cosa aquesta. Però en barba no cal, eh? En barba no cal, és veritat. L'agrupació fotogràfica de Sant Just són els que fan les exposicions quan arriba al bon temps, amb tots els cartallets i fotografies a l'entrada de la cangina. Potser aquest any va per aquí la cosa. No ho sabeu. No ho sabeu. Demà també farem un altre sorteig nosaltres, que és de tots els nens, molts nens que han passat durant la setmana per la biblioteca, a fer un punt de llibre de Sant Jordi. Ai, que bonic, els punts de llibre. Aquesta tarda poden passar encara per la biblioteca, però no hi han passat molts, eh? Sí. Llavors, de tots aquests, hi haurà tres premis. Hi ha macos, però anem de tria tres. Aquests punts de llibre com són? Explica'ns una mica, perquè què és un puny de llibre típic, un tros de paper dibuixat o com funciona? No, està fet amb un material que es diu Dani Ayusa. Escarchart. Escarchart. Ah, escarchart. Ah, descarchart. Descarxat, perquè has de rescar. Frozen. Escarchart. Sí, és com una pissarra màgica, que li dic jo. Exacte. Com unes capes de colors, i llavors té una cobertura negra. I tu llavors rasques la cobertura negra i surten colors màgics. Exacte. I llavors, aquest concurs, què és el que ha hagut de fer tot el que vulgui participar aquí? Han passat per la biblioteca i l'han dibuixat. Nosaltres primers hi donàvem una cartolina, perquè el fessin així d'embrot i s'ho pensessin bé el dibuixet, i llavors ja el passaven a l'escratxar-te aquest. I la veritat és que són preciosos, que si voleu passar per la sala infantil els podreu veure tots. I que hi ha un jurat, o què? Clar. Llavors, el jurat són la Puri, de la professora de les arts plàstiques d'aquí, de Canjina Estag, i la Miracle Serra, les dues. Ah, molt bé. Una Miracle, molt bé. Sí, exacte. Elles dues desfiren qui són els millors. Sí, per cert que també vols que demà hi ha moltes coses, aquí, a Canjina. No, mai és massa, mai és massa. Mare, ja, però jo acabaré a explotar-li. Fem-ho gros, perquè també hi ha l'exposició del Cim, que és aquí a l'entrada, entre el bar i l'entrada de Canjina Estag, que hi ha la desmesurada vida de Ramon Llull en els 700 anys de la seva mort, que se celebra ara justament el 2016, perquè va morir el 1316. I també amb la bloteca. Això, que l'extensa, bueno, Ramon Llull, un dels... He sentit a dir i he estudiat, que és quasi bé el primer descriptor, no?, en llengua catalana. Sí, sí, sí, sí, sí. Llavors, aquesta any se celebra durant tot l'any, el 700 aniversari de la seva mort, i bé, doncs... Qualsevol cosa que es faci per recuperar la figura del Ramon Llull, jo penso que està molt bé, perquè no es coneix molt i va ser un personatge, realment, molt avançat per la seva època. I tant, a més, va viatjar durant molts anys a través de molts països de la Mediterrània, va prendre ara moltíssimes llengües, fins i tot. Bueno, ella anava amb la voluntat, però clar, era una altra època, de cristianitzar els infidels i els musulmans. De totes maneres, sabeu que estava servir, també, a l'acord del rei Jaume I, amb la seva dona, als seus fills? Que tu t'has estudiat, Javi. Es banderàs, al final. No, però és veritat. Ho dic perquè, clar, jo estic amb la Rosa Maria, és una figura desconeguda, perquè s'ha de conèixer tot això, perquè és una figura de fa 700 anys, m'ho imagina't. I llavors, feu una exposició aquí al cim, no? Sí, hi ha una exposició al cim de Can Ginestasi. Tu l'has vist allà, o l'has pogut...? Jo l'he vist passant, però no m'hi he parat, eh? No t'has parat, perquè ara no no sabem... Jo penso que és de la institució de les llets catalanes, i que l'assabereix... No sé què t'ha pensat. I, bueno, he parlat de la figura d'ell, vull dir que és interessant. Molt bé, doncs escolta, demà una excusa per veure-ho, molt bé. A més, la biblioteca també s'ha dit uns llibres, no?, en aquest exposició, si no tinc malentès? Sí, de Ramon Dull, sí. Des que hi ha la biblioteca. Que no sé si són els llibres més prestats. No em sembla que no, eh? Escolta, per cert, mira, parlant d'això, és que volia parlar amb tu d'una notícia que aquesta setmana ens ha fascinat a tots, i a tota la gent que ens haurà de llegir la lectura aquí a Sant Just, suposo que ja ho saps, segurament compartiràs la nostra alegria i el nostre entusiasme. Perquè Sant Just ha estat la població catalana que més llibres va comprar a través d'Amazon. Són dades d'Amazon, del darrer rànquing, de venda de llibres, a tot Catalunya, i que s'alabora cada any en motiu de la Diada de Sant Jordi. I, a més a més, em sembla una captura de pantalla que ha anat circulant per Twitter i per les xarxes i per tot arreu de les poblacions que llegeixen més a Catalunya, i el número 1 va sortir als matins de TV3, i el número 1 sortia a Sant Just d'Esvern. Això, Rosa Maria, tu ho has mirat, ho has vist, no? Jo el que entenc per això de les dades aquestes és que són la població que ha comprat més llibres a Amazon en els últims 12 mesos. Sí, ha sigut durant el 2015, ha presentat un informe sobre les vendes de llibres físics i digitals a través del portal d'Internet. I, segons aquest llistat, Sant Just és de tota Catalunya, on més llibres per cápita es van vendre l'any passat superant Barcelona, que ha quedat en tercera posició. És increïble. Sí, sí, és increïble. No, explico perquè et tinc l'amor d'aquí davant, diu que el llistat d'Esvern, que el nostre municipi, es van comprar un 6,8% més de llibres que a Barcelona en proporció. El llibre més venut, per cert, la Sant Just va ser per Amazon. L'Isla de los Tincofaros, no se coneixes, del Ferran Ramon i un llibre que és sobre consells per potenciar la comunicació. En fi, jo... Clar, que això no és el que vam sortir l'altre dia als matins sobre les provacions que llegien més a Catalunya, on Sant Just d'Esvern estava en primera posició. A tu què et diu tot això, Rosa Maria? Home, em diu que realment Sant Just destaca. Perquè tot Catalunya és molt, és molt. Sí, sí, sí, és molt. Tu això ho notes a la biblioteca, és a dir... Sí, a veure, la biblioteca de Sant Just té un nivell de préstac, des que vam... des que ja hi ha el nou equipament, sempre el que és el volum de préstac, dintre del tram, nostre de biblioteques per mateix tipus de municipi, demà i tot això, sempre estem primeres o segones, sempre, per volum de préstac o quantitat de préstacs que es fan. Sí, tenim un nivell molt alt de préstac a Sant Just. Mira, tenia aquí les dades, les 10 provacions més lectores als últims 12 mesos, i sortia a la primera població de Catalunya, Sant Just d'Esvern, la segona a la Garriga, tercera a Barcelona, 4 a Sant Saloni, 5 sitges. No sé si això ho he comentat amb altres col·legues, directores o directors de biblioteques de Catalunya, o tens contacte amb altres, tu? Sí, home, sí, amb altres persones de biblioteques, sí, que tenim contacte. Jo sí que et dic això, que el volum de préstac que tenim nosaltres és molt alt en comparació del tramari del municipi nostre. Exacte, per tant, això podria anar en consonància amb aquestes dades, que tenim sobre la taula i que certificen que a Sant Just hi ha una capacitat lectora i a la gent ens agrada llegir... Sí, i jo crec que també hi ha molta inquietud, molta inquietud per conèixer, que la gent busca... està molt al dia de tot, molt al dia, perquè això la gent t'ho demana de tots els temes, no només literatura en general, de tots els temes. La gent està molt al dia, té molta sensibilitat, la gent que tenen petits també tenen molta sensibilitat, en aquests moments, llegeixin, coneguin, vegin, escommin... És que Sant Just som, clar, culturalment inquietud. És un poble cultural, és el que ha de dir, molta cultura. Ens agraden molt tot aquestes coses i, a més, reflecteix. I a si Amazon, deia que el més venut era la Isla de los Tincofaros, de la Franramon, no sé si tens les dades aquí o te'n recordes, o fins i tot si feu dades d'això. El llibre que més vegades heu prestat o alguna cosa per l'estir, el Top 5 dels llibres de la Gluta. No tinc les dades d'aquí ara, no les tinc, però es fan a nivell de tota la xarxa dels llibres més prestats. Però no de la biblioteca concretament de Sant Just? No, de la biblioteca de Sant Just no. No, es fan a nivell de tota la xarxa. Molt bé, doncs escolta, Rosa Maria, no et volem molestament. Jo imagino que deu estar acabant de preparar tota la martingala d'Adama en el bon sentit de la paraula. Per cert... Puc dir una cosa més? Sí, plau. També farem una sessió de contes demà al matí, que això no... Ah, sí, és veritat. Fem una sessió de contes amb la Raquel de Manuel, a les 12 i 4, 12 i 30, em sembla que farà. On serà concretament? Serà al jardí de Can Gineçà. Ah, entenc. Hi haurà un escenari al darrere, i llavors d'allà en un moment es farà alguna presentació de llibres, es donarà també algun altre premi, i a les 12... quarts d'una hi haurà sessió de contes amb la Raquel de Manuel. Espero que la Raquel tingui un bon timbre demà i una bona veu. Ho dic perquè a les 12 del migdia també hi ha la Vallada Sardanes, amb la Copla Santamaria de Blanes. Això és important d'hi do, perquè... Això, els superaris de so, penso que ho solucionaran molt bé. Sí, és que no hi ha un altre. No paure Raquel es deixarà la veu amb les tenores allà al guàtats. Escolta, una cosa res, Maria, estava pensant. Aposant ja de la teva confiança, vols participar en un concurs que farem a la segona hora? I que el Dani cada setmana organitza amb la gent d'aquí de Sant Just, que es diu, el bon català? Mmm, quina por. Però poseu nota o no després? No, és un concurs que... T'explico que el Dani es va inventant les normes a mesura que abans el concurs. Això és un clàssic i després has de competir contra mi. Que segur que guanyes. Encara pots dir que no, si vols. No, sí, home, sí. Molt bé, molt bé. Et truquem a fer aquí una estona per participar. Moltíssimes gràcies per haver-nos atès i res. Moltes gràcies i ho esperem a tots demà. Molt bé, fins ara mateix. Vinga, adéu, adéu, adéu. Dos quarts i un minut de 6 de la tarda en Dani. Mira, ara farem una pausa per la publicitat. Ja tenim el Joan Sirivella, que ara mateix està entrant aquí al controló. Joan, què tal, bona tarda? Com estàs? Això és per mi? No, només aquesta. Ah, només aquesta, eh? Aquest és el full d'aquí. Gràcies, Joan. Jo puc d'entrar, si vols, eh? Ja puc d'entrar. Mira, el Joan m'ha acabat de passar. Diferent receptes que ara d'aquí uns moments, després de la publicitat, recomanarem el programa a l'espai dels gastroagúnis de Sant Jordi. Veig que avui tenim pa de Sant Jordi. Clar, no m'has dit tu que volies pa de Sant Jordi. Doncs tindrem pa de Sant Jordi. I pastís de Sant Jordi, bé. Tant d'aquí uns moments en parlem. Un especial a Sant Jordi, a la penya del Morro. Tots els programes ja fan especial a Sant Jordi. Avui tot dia és especial a Sant Jordi, fan especial a Sant Jordi. Ràdio d'esper. Durant de 8.1. Ràdio d'esper. Durant de 8.1. És molt... jazz. De dilluns i divendres, de 4, 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, la Smooth Jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. Smooth Jazz. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns i divendres, i de 4, 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Després de Sant Jordi, qui torna, és el programa talisme. Diu menja a partir de les 7 de la tarda, enganxa't a la ràdio a escoltar el bàsquet, el senyor Masculia, drep l'esperraguera, en un petit clau, per l'ascens. Viu el programa a la sintonia de Ràdio d'Esvern, amb tot l'equip del juguem a casa. Diu menja a partir de les 7 de la tarda, senyor Masculia, esperraguera. Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desvernada. I tu t'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada, divendres a les 8 del vespre, i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio d'Esvern. 0,15. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. La penya vol morro. Cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. 5 i 35 de la tarda. Ja tenim aquí amb nosaltres el Joan Chirivella. Joan, què tal? Bona tarda. Bona tarda. El Dani Martínez, que, com sempre, continua ballant la sintonia. És una pena que no puc veure. Ah, bueno, sí. A través de la web de Ràdio d'Esvern. A part d'això, que si no no sap veure. Sobretot, sobretot. A les receptes dels gastrogunis, avui hi ha hagut la festa habitual ja de Sant Jordi a l'institut. Sant Josep. Exacte. Tu, Dani, tu ja no ets a l'institut per això? No, jo sóc ja veterà. Veterà, sí. I després tenim el Joan Chirivella, que, Joan, tu sí que vas a l'institut, no? Sí. Tu que fas primera de xerrat. I m'imagino que avui has anat a la festa. No, no, no, no he anat avui, no. Com que no. No has anat a la festa de l'institut? No, però per què? Perquè estàs malalt. No, perquè estem cansats, ja sempre... Què? Posa aquesta allà, si no té. Un moment, un moment. A veure, un moment, Dani, espera. Joan, què vols dir que esteu cansats de la festa de Sant Jordi? Doncs que per estar al pati, doncs... A veure, a veure, a veure. És més aprofitós que d'anar-nos a casa. Per què? Dormit? No, dormit, no. Escolta, jo vaig estar quan estava a l'institut, jo a Sant Jordi m'agradava estar allà, al pati, fan obres a teatre, fan el programa de ràdio... Jo, a teatre, bueno, he fet fins l'any passat, però des que marxa la Romi o que sàpiga, no s'ha fet res. Aquest sí, aquest any sí que s'ha fet. Gent de segon i de tercer. I com ha anat? Bé, bé, bé, bé. Avui te trobaves cònsuls per tot arreu. Què dius ara? Hi havia cònsuls, cònsuls amb el càl·l·libreter. Hi havia cònsuls a dins de la sala d'actes. Hi havia la Romi. Sí, sí, hi havia tota la família allà. No que això és bo, eh? És molt agradable veure una família tan activa. Però el Roger, què vols dir? Que ha fet alguna cosa per un institut? Sí, el Roger ha estat, juntament amb la seva mare, fent l'acte literari, que s'ha basat en la història de Ramon Llull, i llavors hi ha hagut, també, justament davant de les sala d'actes, una paradeta de càl·l·libreter amb l'Arnau... Ha fet queixar, o no? Diu que sí que ha anat força bé. Ha venut bastants llibres, sí, sí. No, no, no, no, no. Que va, no, no, no, no. Deixa'm tornar un moment d'anar al tema del Joan. Perquè imagino que ha sigut tu sol, el que no ha anat, no? No, de la meva classe no ha anat ningú. Què dius ara? No ha anat ningú, de primera xerrat. De primera xerrat, eh? De primera xerrat, eh? Però el motiu és aquest. Tu us avorreix la festa de Sant Jordi, però... No has fallat, eh? No, tu calla. No, no, no, no. Si l'he avorrit, l'avorreix. Però Sant Jordi, aquí avorreix, Sant Jordi. L'any passat participava moltes coses, però que estan i ens han retallat totes les activitats, no es poden participar fins a quart dècades. Saps què passa? A primer de la xerrat no us compten, jo crec, per dues raons. Perquè esteu molt enfainats amb tot el treball de recerca, perquè la gent no vol anar, i també perquè amb el viatge d'Itàlia no teniu temps de preparar coses. I jo crec que per aquestes tres raons us tallen el grifo. Però, bueno, no només primera xerrat, també han faltat molta gent d'altres cursos. Sí, home, clar, m'he dit. Ja, ja, ja. Avui ha estat el Pati Vuit, una mica. Què dius ara? Una mica Vuit, sí. Ha sigut una festa de les lluïdes, en Jordi, a l'institut? No, ha sigut molt lluïda. Ah, perquè jo he vist fotos... Perdona, perquè jo he vist fotografies dels programes especials que s'ha fet des de ràdio d'Esvern aquest matí, amb la Fusta i la Carme Verdo, i tota la gent de l'institut, i hi havia molta gent, ja, no? Sí, home, força, aviam, no, hi havia molta, però hi havia força. Si vols, podem posar un vídeo. Jo sabien que la gent faltaria. Perquè avui no era obligatori, en l'institut. Sí, però la gent fa... Mira, jo, si voleu, us passo un vídeo en directe de lo que ha passat avui, perquè... Mireu el que ha passat avui. A veure què ha passat. Això era com un acte que han fet dels refugiats. Però ara estàs agafant el telèfon mòbil i l'auricular posant-lo al micròfon. Clar, corrat, poquita. Sé que és un vídeo que has fet tu. Sí, però... Aquí està sonant una música. Sembla una ofregida, això de l'anim. Sí, per què? No és que no sent res. Ah, vale. No, no, no, és que no se sent... No se sent. No se sent. A veure... Sí, que se sent. És com una flauta, no? Clar, és que és el que s'ha de sentir. És soroll de mar. Sí, no? Sí, que són refugiats. I has fet el teu vaixell amb el paper de diari. Jo no, perquè jo ho sabia. Però què sabia de fer? Un vaixell amb el paper de diari. I posar un missatge espantant-se. I tu, clar, tu i Joan no... No, jo no... Però com ho saps si no hi has anat, Joan? La cançó ho van dir el vaixell. Ah, el vaixell, ja estàs bé. I ara, aquí, representava que venia com una barca amb refugiats. I feien una mica la història de tots els refugiats. Perquè, si no recordo malament, vindria algú de Sant Disculidari que participa en el projecte de Camuapa. Clar, ha vingut el Eberto, que ha vingut des de Camuapa, per al sopar del 25è aniversari de Camuapa. I per això que era una performance? Sí, això era una mica una performance que ja hem sentit. Una performance, però què la feia? No entenc res. Era una cosa de trios. No, no, no, era l'institut. Era com un pregó, també. Es basaven les dues coses, com una performance dels refugiats i també una mica de pregó de Sant Jordi. El pregó em sembla que és l'únic en comptat per als alumnes de primera edat xerrar. Exacte. I no amb tots, perquè hi ha gent que no sabíem res. Per tant, tu... Joan, tu denuncies que la festa de Sant Jordi de l'institut no han comptat amb la gent de primera edat xerrar. Però altres anys en què comptaven amb la gent de primera edat xerrar? Amb molt, jo crec que ho tenen molt. Amb l'acte literari, amb la tertúlia literària, amb tots els... Jo fins i tot he passat aviat participant moltíssim a Sant Jordi. Sí, el Joan era una persona molt... Ho recordo, Joan, és que avui et veig una mica tocat, eh? És que jo crec que li ha sàpigut greu que no ho conversin amb ells. Estàs com trist, no, Joan? No, no. Per no haver anat a... Allà, en Jordi. No cal, no cal. Pots una cosa a col·les. No, no. Ai, que se li ha de convidar. No, escolta, que jo no convidia tu. Home, no, tu ets el Fefe. Jo, no. El que ha fet és que l'he convidat, Jordi. Jo sóc l'últim món, no sóc l'últim micro, jo aquí. Joan, no estiguis trist, perquè... No, no, si es passa ràpid. Demà et regalaran un llibre, potser de cuina. Per cert. No ho sé. Demà és Sant Jordi, el dia dels enamorats a Catalunya. Que bonic. El dia de l'amor. Vols parar d'anar-te'l tot tu, Dani? No sé quantes coses seriosament mai, no? No. Sí, que sí que me les prenc molt seriosos. Però no facis un petó aquí a l'escomma del micròfon. Perquè així sona millor. Aquí ha passat quin vas farrer. Ah, quin vas farrer, ahir, cap a l'escomma. Ara ja està. Ja sabeu a qui regalareu el llibre i rosa, damà? Home, no hi ha pressupost, eh, per tant. Ah, no? No. No hi ha pressupost ni per rosa ni per llibre. I tu, Dani... El Quim Vas Farrer es va carregar el sa boquet. I tu, Dani, ja saps a qui regalaràs el llibre, la rosa, no? A veure, jo regalaré roses. És que jo el problema és quin he anat a l'institut i a les hores no les he comprat. Clar, saps què passa? Que a l'institut venen les roses molt barates, perquè estan molt bé de preu, són molt boniques, i, a més, són per a una cosa solidària. Aquest any és pel projecte Becas de Sant Jordi Solidari. Doncs m'hauran trobat a faltar, eh, perquè jo avui no baixava. Avui no baixaves tu. Jo avui, aquest any, ja he pujat. Vull escoltar, 8 roses, que l'aves trobant. És que és una mica pimpolló, eh, el Joan. Aquest any ja veurem l'esquerra de galo, perquè el pressupost puja. Oi, oi, oi, oi. Clar, perquè si no les comprat a l'institut, el pressupost pujarà. Però no es pujarà. Ja, però no seran més cares. Potser 3, 4, 10... Què valien? 2,50? És que amb 2,50 pots comprar... Sí, és que... I, a més, som aquí. De 3 o 4 euros no baixen roses, a Barcelona. Què va? Aquí tampoc, aquí tampoc. Un truc, super truc, per mantenir les nostres roses. Si avui, si diem, ah, mira, jo el que avui és... Quan em ve de la xicota de Massachek i el de Matí, que es trobi el llit, la seva rosa. Doncs, clar, les has de comprar avui, no, la rosa? Perdona, vés en compte, vés en compte. Perquè no es punxi. I després que depèn d'on deixi la rosa, a veure si vols ser un romàntic, deixar-ho, els peus de llit, que tingués el matí, estan tots els pet, els tallades trossats, tota la tija trencada. Per això dius. Però, llavors, per mantenir aquesta rosa, bé, què hem de fer? Però s'han de deixar dins el llit. O vulgui, ah, el llit o vulgui, però tu, si vols fer el detall pel de Matí, has de tenir la rosa avui, ja, les has de comprar al vespre. Llavors, per mantenir aquesta rosa, què hem de fer? Bé, fàcil, agafem una mica d'aigua i li posem, a vegades li posen espirides, però com que a vegades no tenim espirides a casa, una cosa que tots tenim a casa. Sucre. Posem sucre, hi ha aigua, ho barregem i ho disolem, i posem les roses. Llavors, les roses es mantindran bé, i el endemà tindràs una rosa preciosa. Llavors, una miqueta, unes cullerades, depèn de quantes roses posis i depèn del cantit d'aigua. Poses una mica de sucre. Per 4 o 5 roses pots posar perfectament un parelló 3 de cullerades grosses. A mi m'ha comprat el Joan, per tant, 4 o 5 roses. Diu que no, però després d'alguna rosa, sempre quedo alguna rosa. A la mare, per exemple, la mare. Ah, sí. Mare, avia, patrines, bona patrina, ben aviat. Bueno, en fi, doncs, escolteu, ja hem fet una mica de repàs de com et sent Jordi avui a l'institut. Tot i que, què fas? És que m'encanta fer petonets aquí. Saps que el Quim va arribar a trencar l'escoma aquesta? No va trencar res, el Quim és la portant molt bé. Ah, sí? És que és molt maco, eh? És un tallo molt maco. Vaig convidar perquè vingués a Sant Just. A fer el programa. Li vaig dir això? A veure, quan et passes per aquí, ja m'ha dit... Si jo visc aquí amb tot el que passa per fer el programa, tinc una mica complicat. Perquè són molta gent, aquí. Tu és que tu, Dani, vas venir... És un pimpoll, el que dius. El pimpoll és tu, Dani, eh? Sí, ja em va firmar un llibre, també, de biblioteca. Com un llibre de biblioteca? Ho vaig comentar i em van dir, mira, doncs em porta tant aquest llibre i firma'l. I llavors vaig acabar el llibre, me'l vaig endur i me'l va signar. Perquè tu ets un cas autògraf, una mica, també, no? Cas autògraf, sí, sí. Vaig fer un autògraf, la mirar a classeva. Ah, mira, és veritat, res que no et parla. Tu vas avantar que venia el Quim es faria el programa, no?, i et donava el teu dia de venir, però vas agafar les coses, i vas venir aquí a saludar-lo, no? Clar, perquè jo havia de venir aquí a deixar-li una cosa a l'Èric. Sí, sí, sí. El David, que sí, el David em va dir, Dani, Dani, que vull veure qui em va fer re, i jo ja ho sé, però és que ara tinc que fer coses. I llavors pujo a la biblioteca i em diu, ah, pues baixa aquell llibre que ens el firmi, llavors vaig baixar i em van dir, ai, és que fins a llibre no bé, llavors vaig tornar a pujar, vaig baixar, me'l vaig trobar, vaig xarrenver, un paio molt agradable, una mica... Bueno... Una mica gordet, no?, no està una mica gordet. Ai, Dani, ara... Té una mica de panxa. Per aquest comentari superficial. No! Perquè és molt maco, per tu, una panxolideta mona. No, porta res. Però no està una mica... No, escolta, escolti, té panxeta, tu també... Jo no tinc panxeta, té panxeta. Jo vull tenir la seva panxeta, perquè jo no tinc. Jo no estic dient que no m'agradi, eh? Jo només estic dient que amb panxeta hi queda molt món. Bé, escolta, avui estem fent un espacial Sant Jordi, que és el programa, hem portat una mica... Un espacial Sant Jordi. En Jordi Domena. Un pa de Sant Jordi, un pa de Sant Jordi... Veig que també hi ha com un pastís, no?, aquí sobre. Sí, sí, està molt bé. Sí. Perfecte, un trobo de pa. Sí, posa'ns en compte, no... Ui, mira, un cabell d'aquí em va esfarrer. M'estic trobant aquí, cabells d'aquí em va esfarrer. A l'altre pel·lacole. Sí, de la panxa de tot el que em va esfarrer. Escolta, a veure una cosa. Avui tenim un parell de receptes que són molt adients, perquè pararem del pa de Sant Jordi i també pararem del pastís de Sant Jordi. A veure, comencem pel pa de Sant Jordi. Això és una moda que s'ha posat en els últims anys... Doncs a totes les pastisseries. I ha arribat tot darrere, que és el pa de Sant Jordi. Perquè quan hi ha patint no existia això. No, això és molt nou. Sí, fa 5, 7, 8 anys, no?, que ha començat a posar de moda. Sí, això és molt nou, però saps què passa? Que té molt d'èxit. Simplement, perquè és un detall molt maco i que per un dinar superromàntic afavoreix molt. Llavors, la gent en compra molt. I què passa? Que nosaltres, per Sant Jordi, o per totes les celebracions importants a la nostra vida i a la nostra dia cotidia... Clar, com pateu per Sant Joan i a la coca de Sant Jordi. Exacte, ens agrada combinar un post responsant. Pel dia de reis, el tortell de reis. I ara, per Sant Jordi, faltava alguna cosa, i ara es van inventar el pa de Sant Jordi. El pa de Sant Jordi i també el pastís de Sant Jordi. El pastís de Sant Jordi el poden fer de diferents tipus a les diferents pastisseries. Et pots trobar un escut amb les barres. Et pots trobar també a galetes de Sant Jordi. Amb dracs de diferents formes. Et pots trobar també el llibre, un llibre de Sant Jordi, que és pastís, però és en forma del llibre, que van fent capes de xocolata i coses d'aquestes, i van fent com un llibre. Perdona, acabo de trobar l'origen del pa de Sant Jordi. No sabeu d'on ve el pa de Sant Jordi? No, d'on ve, explica'm. Diu que el pa de Sant Jordi és un pa de festes molt típic, a Barcelona, que té forma de pa de pagès, i la particularitat d'Estanriquid abans de saltar nades en formatge, diu que sol ser formatge del lleó, això ho diu, i amb sobresada. De manera que, entallar les llesques, aquesta queda amb el dibuix de les quatre barres catalanes. Alguns dies tradicionals, en qui es mengen, es troba a totes les fleques, són, per exemple, el dia de Sant Jordi, la dia de Catalunya, també. Ah, sí? No l'havia vist mai. Hi ha algunes fleques que ho fan, i la festa major de Barcelona, que és el 24 de setembre, per la Mercè. Va ser inventat per un forner barceloní, i va ser difòs pel gremi de fleques de Barcelona, a la dècada del 1980. No està nou, eh? A la mateixa època, es va voler també instaurar al pastís de Sant Jordi, un pa de pastís tallat diverses vegades, i farcit amb crema de manteca, de manera que assembleixin pàgines d'un llibre, que, de fet, tot serà dir, ha tingut un èxit menor. Però, de totes maneres aquí, vosaltres heu portat les dues receptes, la del pa de Sant Jordi i la del pastís de Sant Jordi. Sí, sí, correcte. Comencem amb un pa de Sant Jordi, i ara veureu que hi ha tres petites franges d'ingredients, per cada tipus de massa. Comencem amb una massa de formatge, i els ingredients són, Joan? Un kilo de farina de mitja força, 400 grams de parmesà rallat, 12 grams de sal, 60 grams d'aigua, a 600 grams d'aigua, 50 grams de llevat, i 10 grams de massa mare. I per a la massa de sobresada, un kilo de farina de mitja força, 15 grams de sal, 480 grams d'aigua, 50 grams de llevat, 10 grams de massa mare, i 400 grams de sobresada. I per a la massa de nous, un kilo de farina de força, 15 grams de sal, 550 grams d'aigua, 50 grams de llevat, 10 grams de massa mare, 40 grams de manteiga, i 300 grams de nous picades. Has vist que fàcil. Aquests ingredients són... És fàcil. Si es pot trobar tot arreu, ara són uns quants. Són uns quants per la massa de formatge, per la massa de sobresada, i després per la massa de nous. Com es prepara el pas en Jordi? M'imagino que deu tenir el seu secret. Doncs té la preparació de Sant Jordi, que és la següent. Hem de passar els ingredients amb les quantitats que us ha dit el Joan, i hem de massar per separar les 3 masses. Llavors, quan les tinguem ben amassades, les deixarem reposar els 25 minuts amb un trap al damunt. Per què el trap al damunt? Perquè així no se'ls ressacara tant. Llavors, estirem les masses amb el gruix adequat. I tallem 5 tires grogues i 5 tires vermelles. El gruix adequat és simplement una... Aviam, no fa falta que siguin ni molt primes, ni molt gruixudes. Hem de ser mitjanetes. Llavors, estirem la massa de nous ben fina, i al mig hi posem les tires formant la senyera. Llavors, embolicem amb la massa de nous, i ho embolicem amb la massa de nous. Llavors, què farem? Doncs deixem fermentar de nous, perquè doble el volum. I quan hagi doblat el volum, que seran unes dues hores, com el tenim, posarem a caure a 250 graus el nostre form. Vale? 220 graus. Llavors, aquest pastís, ah, i aquest pa, quan el talleu del form, el posem a refredar una mica, a la meitat, o per les trossos que vulgueu, i tindreu un pa rudo de Sant Jordi. Oh, molt bé, no? Sí, sí, ja veig molt fàcil. Ja veig, perdona, el pa Sant Jordi és molt bo, eh? Jo no he tastat mai, ni tampoc. No, no he tastat mai el pa de Sant Jordi. Ja pastís. Doncs hem de tenir una bona excusa per comprar-ne, no? Ah, sí? Demastar totes les pastisseries, totes les fleques. Neu, neu, neu, compreu pa Sant Jordi. Vols dir que s'adius en vendran? Segur que n'hi hagi d'així, i tant, segur. Anirem a la Cel·les o la Trilla o... Segur, ja ho veureu, si demaneu. Jo us recomano, perquè és molt bo, amb una mica de sobresara i tal. Jo mai per provar-ho, i aquest Sant Jordi, quan s'ha provat demà. Clar, si no ho heu provat mai, proveu demà. El pa Sant Jordi ho sabem com es fa, i ara passarem a saber com es fa el pastís de Sant Jordi. Pastís de Sant Jordi, és fantàstic. És un pastís que com... Però comencem. Bueno, aquest també toca una mica els guevins. Sí, una mica. Però són unes elaboracions que ja us dic, que són llargues, però que després les podeu disfrutar moltíssim amb família. Comencem per el pa de pastís, que seran uns 4 ous mitjans, 100 grans de sucre, una culleradeta de cens i de manilla, 120 de farina, un pastís de sal i per la crema de manteiga, o butcher cream, farem servir uns 80 grans de sucre, 40 grans d'aigua, i 150 grans de manteiga a temperatura ambient importantíssim. Perquè així se'ns desfara millor. Sí, perquè ara faré un incis sobre aquesta qüestió, però és veritat, amb el tema de la manteiga, quan tu l'estàs utilitzant per cuinar i tal, quan la tens guardada navera, sempre està molt dura. Després, fins i tot, ni que sigui, per posar-la a la llesca amb una mica de malvalada, vull dir, que costa molt, no? Tu saps què passa? Una temperatura ambient per la nostra manteiga. I aquesta temperatura es diu a manteiga pomada, que és quan nosaltres toquem la manteiga, i és com si ens posessin una mica de silvederma, o d'alguna crema d'aquestes. És a dir, té una textura lleugera, però no líquida. És molt difícil, perquè la majoria de nevera és sempre... No, és molt difícil. Treure-la de la nevera ja està. Quan t'està anant? Una miqueta, una estoneta, que no se'ns desfagin. 15 minuts? No, jo diria 15 minuts. No ho sé, de pen, una miqueta. Una hora. Però no, això amb un no res, però... És que un no res pot ser 3,4 hores. Un no res pot ser 3,4 hores. Però si teniu pressa, cap problema. La poseu al micro, no és res. Teu ni 10 segons. Ni 10 segons l'atreieu i ja està. Però ni 10 segons, perquè si no us desfagis, allò no hi ha qui ho torni a posar a lloc. Per què? Perquè allò no es torna a posar tu. Perquè... Ah, no, sí que es pot posar a dur, però no tan com un qualitat. Molt poc. Si tenim pressa, et posem la manteca al micro. Només el trosset que fem servir. No tot el pot, eh? No, només un trosset. En un vol, una cosa així, en un plat petitet o un seguit. I llavors ja podem fer-ho. Continua amb els ingredients del pastís a Sant Jordi. Per la crema de rovell. Un rovell nou, una culleradeta d'aigua, 35 de sucre i 25 grams d'aigua. També parla amb l'íber per banyar el pà de passí, perquè ens quedi més gustós i que no sigui tan sec. Seran 60 grams de sucre, 50 d'aigua i unes gotetes de suc de llimona. També dues culleradetes de licor. Molt bé, doncs tot això serà el que necessitareu per fer el pastís a Sant Jordi. Ara, com es prepara, perquè imagino que això no té la seva preparació. Doncs la preparació és per aquesta complexa, i comencem per les plaques de pà de passí. Es baten els ous amb el sucre i l'essència de vainilla, que es posa a força estona uns 10 minuts, fins que quedi una pasta força blanca i semi-muntada. Tot seguit hi afegim, amb compte, la farina i la sal. Queda una massa a força espesa que repartirem en dues safates de form, de 30 per 40 centímetres, forrades amb paper o amb una silicona. Les cobrem al forpre escalfat a 180 graus durant 10 minuts. El segon pas és la crema de manteiga. Fem un enlíber posant un pot amb aigua i el sucre. El foc fins que rendqui el bull i el deixem refredar. En un bol es bat la manteiga fins que quedi ben esponjosa. I després d'anem afegint, de mica en mica, l'enlíber, fins que quedi una crema homogènia. El següent pas és la crema de robell, que en un bol es bat el robell amb una culleradeta d'aigua. En un altre podem posar el sucre i l'aigua, i li fem arrancar el bull fins que gaire el sucre quedi fos. I seguidament ho tirem per sobre del robell, remenant ràpidament perquè no queden grumulls. I tornem el foc fins que es quali. Després ho deixarem referada sobre el mabre. I ara hi ha bé el penultim pas, l'enlíber per banyar el pa de passí. Possem en un pot el sucre, l'aigua i la limona, i ho deixem fins que comença a volir. I creu el sucre ben fos. Tot seguit i posem el licor que més ens agradi. I ara ja passem a la tapa final, el muntatge. Unes dues planxes de pa de passí per la meitat. Muntem una planxa amb l'enlíber, i tot seguit untem la manteca. Anem repartint l'operació amb dues planxes següents, una sobre l'altra. Finalment posem l'última planxa, l'untem en crema de robell, que cremarem una mica com la crema catalana. Posem el pastís de la nevera almenys una hora, perquè agafi consistència. I abans de servir retallem pels quatre costats que queden més rectes. La preparació per fer el pastís de Sant Jordi. Mira, jo de pastís de Sant Jordi no n'he provat mai tampoc. No, o sigui que demanem animari a fer-lo. Potser és una mica complicat. Aquest és més fàcil que el del llibre, és diferent. Aquest sí que li podríem donar forma del llibre. Aquesta recepta no li escau perquè estem utilitzant uns productes, que si li fem forma del llibre cada una mica lligui i llògic. Jo crec que és una recepta i que ens podem atrevir a fer la casa demà. Ja està, ja està. Doncs d'això ho deixem aquí i farem una pausa ara per escoltar el bulletí de Catalunya Ràdio de la 6 de la tarda. I a la segona hora tenim l'antiagenda, que hem de fer amb la de Cap de Vila. També tenim el concurs de com serà un bon català avui amb la Rosa Maria Vallers. Què és un pregunta a Sant Jordi? No ho sé, ja veurem. Sabeu que encara no està preparat. El concurs com serà un bon català és enigmàtic, és sorprenent. Vol dir que no l'has preparat encara. A veure, que sí que l'hem preparat. I després també tenim el Jordi Roca amb el cinema com cada divendre. D'aquí uns moments després del bulletí de Catalunya Ràdio. Fins ara mateix, a la penya del Morrojón, et quedaràs o te'n vas? No, marxo. Joan. Sí. Molt malament, eh? Jo crec que és un honor que sigui el clar. Home, sí, sí, sí. Gràcies per venir. I re, Joan, que vagi bé, que tinguis un bon Sant Jordi. Tu de nit quedes, que hem de fer el bon català? Sí. Perfecte. No en facis més patots, el micròfon. Fem una pausa i tornem d'aquí al moment a la penya del Morrojón. Adéu. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Fem una pausa i tornem d'aquí al moment a la penya. Moltes gràcies, celler. Sí, fi de mushrooms, és un suport cridò promising. La resposta del govern espanyol i menys política. Si amb això volien fer-nos arribar un missatge, hem de dir que el missatge ha estat perfectament rebut. Això reforça i augmenta el nostre escepticisme. Montella firma que el govern espanyol estan en funcions per allò que vol, diu que utilitza aquesta excusa d'una forma elèctica. Les autoritats d'Alemanya troben irregularitats en 16 marques d'automòbils, entre les quals 5 d'Alemanyes, però també la francesa Renault i la japonesa Sosuki Inisan. Berlín, Núria, el Serra. Bona tarda. Després de mesos d'investigacions, el Ministeri de Transports d'Alemany ha conclòs que els fabricants contaminen més del que es pensava fins ara. Audi, Opel, Mercedes, Porsche i la mateixa Volkswagen disposen de sistemes informàtics que desactiven els filtres de contaminació quan els vehicles detecten temperatures exteriors per sota dels 10 graus. Les autoritats d'Alemanyes han convidat més de 600.000 vehicles a passar revisions a través dels seus fabricants. El ministre de Transports d'Alemany ha matisat que aquest cas no té res a veure amb la manipulació de software vinculada amb l'escàndol que afecta específicament Volkswagen. I el Serra, Catalunya Ràdio, Berlín. Dots més coses d'avui, la CUP diu no als pressupostos, els primers pressupostos d'Ada Colau. Això afecta el govern municipal de Barcelona. No entingui prou amb els vots a favor d'esquerra i molt probablement del PSC per tirar endavant la modificació dels comptes. El govern de De Colau s'ha sorprès amb la negativa de la CUP, aquests pressupostos. Per tant, creiem que hi ha una raó política de fons. No sabem quina és aquesta raó política. No ens competen nosaltres com a govern. No ens pronunciem sobre això, però ja diem, ens resultaria inexplicable, inexplicable, que la CUP, doncs, ratifiqui els pressupostos del Xavier Trias, votant amb Convergència i Unió i amb el Partit Popular. L'Audiència Nacional processa l'expresident de les Corts Valencianes, Juan Cotino, i 23 persones més per delictes comersos en l'organització de la visita del papa a València, el 2006. Els delictes, un total d'avui, estarien relacionats amb la contractació de les pantalles i la magafonia per la visita del pontifax. Les comarques de Lleida rebran aquest 2016 a uns 30 milions per polítiques actives d'ocupació, segons treball. Lleida, Josep Maria Parelló. Bona tarda. Aquest divendres han convençat les reunions amb les institucions i també amb agents econòmics i socials del territori per consensuar les prioritats. Segons Josep Ginesta, secretari general de treball, la clau és planificar polítiques adaptades a la realitat de cada territori. Perquè a partir d'aquí, tots els recursos que arriben a la mercació de Lleida vagin destinats amb la màxima eficiència i serveixi per ajudar. En tota la Catalunya, el govern destinarà aquest any de 174 milions d'euros a polítiques d'ocupació. Gerard Maria Parelló, Catalunya Radio Lleida. Acaba, sense acord, una nova reunió entre habitatge i les famílies del bloc ocupat de sala al Gironès per trobar una sortida davant de l'ordre de desallotjament que pesa sobre aquest edifici. Gerard, Maria, rovira. Bona tarda. Demà, la desconfiança de les famílies sobre l'oferta de lloguer social, la Generalitat i l'Ajuntament han modificat els contractes que els proposen. Segons ha explicat el director de promoció de l'habitatge de la Generalitat, Alberto Ledo. Abans de les confiances que han percebut, no tenim cap problema d'escriure en el document, el que fem habitualment, que és com que ha superat el termini de dos anys, continuar prou rogant sempre que les famílies continuin arrequisits per s'adricatar dins d'un habitatge de lloguer públic. Des de l'autonomenada Paj Girona Sal, exigien que aquests contractes de lloguer social siguin per 5 anys per acceptar l'oferta. Maria, rovira. Catalonia, Ràdio, Girona. Esports, Ricard i Gidro. L'espanyol juga al camp de les Palmes a l'esno del vespre i amb les bases de Caïcedo, Oscar Duarte, Canyes i Víctor Sánchez, la transmissió d'aquest partit, la podreu seguir per Catalunya Ràdio des de dos quarts de nou. El Barça, per la seva banda, ret de mal esporting de Jiquón. Lluís Enric creu que l'equip sortirà reforçat després de la victòria a La Coruña. Cristiano Ronaldo i Godín són les baixes més destacades del rei el Madrid i de l'elèctic de Madrid per jugar demà davant el Ràdio i el Malegat, respectivament. En joc, el partit de tenis de quarts de l'Open Bank Sabadell entre Rafael Nadal i l'italià Fabio Fonini. Domina el Manacori per 1-7-0 i el segon set guanya l'italià per dos jocs a 3. Ja s'han clasificat per semifinals el japonès Nishikori i el francès Per i la jornada de quarts ret encararà el partit d'entrecuts nesòficos Raiver. I en motociclisme, Jorge Lorenzo ha fet el millor temps a la primera jornada d'entrenaments lliures del gran premi d'Espanya que es fa al circuit de Jerez. Doncs tornarem a l'A7, el Catalunya Vespre, avui a mitges amb els pericos de l'Espanyol. Fins aquí, les notícies. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us parla Cristina Vergàs. Aquest 17 23 d'abril, els jardins de Can Ginestar acolliran la celebració de la Diada de Sant Jordi al municipi. Ja haurà la jornada de portes obertes de Can Ginestar a la biblioteca Joan Margarit i els cursos municipals dels plàstiques parades de lligres i de roses i també exposicions. Al llarg del matí, ja haurà també tallers per a infants, contes i infantils entre aquella de Manuel i espai de joc per a siluetes. Fins aquí, les notícies de Sant Jordi. Fins aquí, les notícies de Sant Jordi. Fins aquí, les notícies de Sant Jordi. Fins aquí, les notícies de Sant Jordi. Una planta de lligres i de pales per a siluetes. Pel que fa a les exposicions del Cim de Can Ginestar acolliran la desmesura de vida de Ramon Llull en els 700 anys de la seva mort i la biblioteca Joan Margarit, roses de Pats Gore amb Jeanim Pats Gore, que el surtets és una de les roses i també fotòcol de Sant Jordi. També hi haurà fotografia literària amb l'agrupació fotogràfica de Sant Jurs, en glàndia llibre dels ciutats, de l'alumne, del taller de plàstica municipal Carraublau, i s'assignarà llibres, en aquest senzill, seran presents Estefany Cremsters, Jordi Tomàs i Carme Ma porta a la parada que el llibre té i els autors i autores de l'escola d'escriptura de la Taneu. A partir de les 12 del migdia es podrà veure la ballada de sardanes amb la copla Santa Maria de Blanes i també tindrà lloc la presentació del llibre Història del Circ a Barcelona amb Ramon Beck. Tot seguit, està previst que es doni a conèixer la persona guanyadora del quart concurs de cartells de la festa major d'anguany i a partir de les 8, ara el Casal de Joves, perris de pluja i haurà tapes i música amb els grups a contrablús i seicós. Més coses, Sant Just ha estat la població catalana que més llibres va comprar a través d'Amazon, el portal de vendes per internet, ha presentat un informe sobre les vendes de llibres físics i digitals durant el 2015. Segons aquell llistat, Sant Just esbert, és de tota Catalunya on més llibres per càpita es van vendre l'any passat superant Barcelona que ha quedat en tercera posició. El llistat desvela que al nostre municipi es van comprar un 6,8% més de llibres que a Barcelona. El llibre més venut aquí va ser l'Isla de los Tincofaros de Ferran Ramon, un llibre sobre consells per potenciar la comunicació i entre la resta de llibres més comprats a Amazon, a Sant Just són els de salut, cura personal i autoajuda. I encara en clau cultural, Susana Rafar, serà avui a Sant Just amb Crisali de Pastoral en Simenor, la poetesa i novel·lista Susana Rafar, que es declararà avui d'aquest obra, una obra que explica la història d'una parella d'ancients que viuen a les afores d'un petit poble de l'Abdurdonya, al voltant de la casa dels protagonistes, d'Oliver i Emma, i a tot un món amenaçador, entre altres coses, el seu fill, vol construir un complex turístic en una part dels terrenys dels seus pares, una obra amb la qual l'escriptora torna a la ficció després de publicar les tombes blanques al 2008, per parlar de tot plegat, a l'autora l'acompanyarà l'editora Esther Endurra, i tot plegat arrancarà a partir de les 8 al vespre al carrer Bonavista, número 81. I una punt més, les barres d'Anseire de Mollet, arriba a diumenge a la Teneu amb can espiritual de Joan Maragall, l'obra musicada pel coreògraf Albert Sanz, comptant amb els recursos coreogràfics propis de la tradició catalana, i té com a punt de partir dels sentiments que va generar a Sanz, el poema de Joan Maragall i també l'Auselba. Durant 20 minuts, sota la direcció d'Eduard Peixoto, quasi una quinzena de d'Anseires, de l'Arbar d'Anseire de Mollet, interpretaran aquesta obra cap del en la trajectòria artística de la companyia, on es posicionaran els tres llenguats, per una banda, la paraula, la música i també la dansa. A l'espectacle es pot veure aquest diumenge a partir de les 7 a la tarda a la sala gran de la Teneu, les untrades es podran comprar al web espai. I això és tot per ara a nosaltres, però tornem amb menys d'honor amb més notícies sobre el municipi. Ràdio un desfell. Més o menys de l'espectacle, ataquen allà. Recordem que tenen un preu de 10 euros per al públic, en general, de 8 euros per als socis i socis de l'entitat i de 5 euros per als infants. I això és tot per ara a nosaltres, a sobre al municipi. Després de Sant Jordi, qui torna, és el programa talismà. Diu menys a partir de les 7 de la tarda, enganxa't a la ràdio a escoltar el Bàsquet, el senyor Masculia dret l'Esparraguerà en un petit clau per l'ascens. Viu el programa a la sintonia de Ràdio Esvern, amb tot l'equip del juguem a casa. Diu menys a partir de les 7 de la tarda, senyor Masculia Esparraguerà. I ara obrim un nou canal. Comunicat amb nosaltres per WhatsApp. 610-777-015. Ràdio Esvern. Cada dia, més a prop teu. Ràdio Esvern. Ràdio Esvern. Ràdio Esvern. Ràdio Esvern. Ràdio Esvern. Ràdio Esvern. Despertanta. Corrent. Esmorçant. Comprant. Passejant. Cadant. Treballant. Celebrant. Sortint. Conduint. Vius connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Durant de 8.1. Ràdio Esvern. Durant de 8.1. Què tal? Bona tarda. Benvinguts a la segona hora de l'Apanya del Morro. D'aquí uns moments connectarem amb el Jordi Roca per saber les estrenes de cinema del dia de 8.22 d'abril. Divendres del 2017. I també d'aquí uns moments connectarem amb la directora de la biblioteca, Joan Margarit, que hem parlat d'una estona amb ell i l'hem convidat a participar al concurs del Dani Martínez com ser un bon català. Tot això d'aquí uns moments a l'Apanya del Morro. Però abans de tot això, com sempre, els divendres hem de saber què no hem de fer aquest cap de setmana a l'antiagenda del programa. I ho fem amb l'Eli Capdevila. Eli, bona tarda. Bona tarda. Avui m'imagino que no ens portarà res de Sant Jordi, no? Re de Sant Jordi. Un aplaudiment per l'Eli, perquè... Molt bé, Eli, molt bé. Vull dir que ara mateix deu ser els únics minuts de la ràdio catalana que no es parla de Sant Jordi. O sigui, ara tot el dia avui hi ha Sant Jordi i Sant Jordi, ara hi ha una mica de calma i hem de parlar de coses que no se'n han de fer aquestes setmanes amb l'antiagenda. D'entrada, comencem. Potser celebra Sant Jordi per això o no, Eli? Si el celebro, sí, molt. Ah, vale, vale, vale. Atenció. Soc molt de Sant Jordi, sí, però escoltant. Jo es tractava d'això, no, qui? No, no, home, no, perquè justament Sant Jordi és molt... És molt l'agenda convencional i normal. No és l'antiagenda. Per exemple, l'antiagenda, què tenim? La Fira d'Abril de Catalunya. -♪ Oye, mi tierra, me siento como en la mía. A ver, muchísimo salón. -♪ Que viene de Andalucía. Perdona, que puc llegir com al Justo Molinero? La info que has passat. Digue'm, digue'm, perdona. Puc llegir com al Justo Molinero? Sí, clar, i tant. I la Fira d'Abril de Catalunya cumple 45 años con más fuerza que nunca. El encendido del portico será el viernes 22 a las 9 de la noche. Tendrá lugar en el par del Forum del 22 de abril al 1 de mayo. El presidente de Janeta, Carles Puigdemont i la Caldeza de Barcelona, d'Acolau, inaugurarán la 45 en edición. Es cartell, obra de l'artista de Barcelona, Elisenda Llonglionko. Y la 45 en edición... Bueno, en fin, no continuo, però hi ha molta informació, Elis. Molta cosa. La Fira d'Abril és molta fèria d'Abril. Jo no sabia que arribaven ja a la 45 en edició, per tant, ja 45 anys de fèria d'Abril a Catalunya. L'heu anat mai a la Fira d'Abril? Jo vaig anar una vegada i és una locura allò, eh? És que és molt... Jo crec que l'ésser humà no està preparat per suportar. Més de 35 minuts. Segur que hi estudis d'alguna universitat amb científics darrere, que et diuen quantes dones està com a límit. A la que passes hi ha un temps... Però has estat parlant com un zombi entre les cassetes, o has entrat en una casseta allà, a Galbí? He fet de tot. Perquè una vegada ho vaig cobrir per un reportatge d'una tele local. I llavors vaig viure-ho intensament, però clar, allò és molt fort, eh? Riu de tot el primavera, saun. Bé, escolta, atenció, perquè la Fira d'Abril, com diem, avui hi ha l'encesa del pòrtico d'entrada. Sí, que això es fa al fòrum, no? Com que no. Ara no, sí, al fòrum. Molt bé. I escolta, tu has de... Ja està, la Nòria està des de Fàdia, ja. I si parci per la ronda, ja l'haurà vist. Es va desaperpinar, la Nòria, aquella. A veure, li explica'ns una miqueta. Per qui no hagin anat mai a la Fèria d'Abril? Una guia pràctica de supervivència. Res, res, poca, poca. Allà no es sobreviu ningú. És el que tu dius. Jo tinc aquesta sensació també de la Fèria d'Abril. Les vegades que n'ha atestat una mica com... Un poc que més fa a la vida. De totes maneres que sap que hi ha tres zones bàsiques, una és la de les casetes, aquí més o menys si coneixes algú, està bé entrar. I tu passes bé. Malgrat que són, no em d'entrar a la lliure, però bueno... La cosa és que si no coneixes ningú, sempre estàs un poc més colgada. Ja, fos una mica... La guia és que coneixes 50 persones, per exemple. I anar amb 50 persones per totes les casetes i per tot arreu. Ja fas colla, ja està. Ja fas colla, ja et portes a la teva colla. Molta gent que fa després és soltero, que això no sabia, a la Fèria d'Abril. Diuen, vinga, va, vinga. No m'estanyaria que vinguessin d'altres països i totes, oi? Sí, mira, una vegada que vaig anar, hi havia unes que venien... D'on hi anaven, em sembla? De Londres, potser, no ho sé, però estaven allà. Estaven allà, mira, posades, no? I anaven, bueno, vinga... Bonicígeta, aquests, no? La Fèria d'Abril és a Barcelona, a més de ben. Vinga, patata, vinga, braves, vinga, xoco, vinga, calamares... Choco, bocadito frito, bocadito frito, bocadito... Vinga, vinito, vinito, i vinga, cap a molt, eh? Clar, perquè és el que et dic, abans de les casetes tens tota l'altra zona de restauració. Sí. És que, en plan, és fritanga, fritanguita, bona, no tan bona, depèn de la hora que vayas, eh? Sí, depèn, depèn, és que, bueno... Sí, avui pot ser perillós, això, però... Avui encara, perquè és el primer dia, pot estar bé, però... Cuidado, a mi de la pagina hi passen els dies i les hores. Però això està controlat per la sanitat... Controladíssim, controladíssim, controladíssim... Controladíssim, controladíssim, controladíssim... Molt controlat, avui hi ha un inspector, hi ha un inspector de l'Unió Europea, on hi ha un trànsit curvat de gafes allà... A cada caseta. Sí, sí, sí, que està allà controlat amb un silbato, un pituc. I quan veu que l'oli de la fragidora... Una de la fragidora... Quan veu que l'oli de la fragidora està més temps del permès... Sí? Diu, per favor, puc canviar la ciutat? D'acord, d'acord, i llavors ho canvia. Bé, està tot molt aprovat. Molt, de veritat, per l'Unió Europea. I, de vosaltres prins, a la zona de les atraccions. Ah! Cada vez pasarse, el divà no espallan parell, sabeu cada vez pasarse a ver el pari de l'accident... Sí... I a que estaven diuen que no, que no, que no, que todo está muy seguro, que no tingué un poc per pujar les atraccions. Sempre hi haurà inconsidents que pujaran aquestes atraccions, que... A veure, jo sempre... Jo, tanto de choque ahí en la sèrie d'abril... Yo ahí me lo veo, lo veo, me lo hago, ¿eh? Una altra, jo crec que sí. Ara, tot el que sigui, pujar més de 10 metres... No, no, tot el que sigui aèrio, tot el que sigui aèrio, no. No, perquè jo no em feia únic. Jo feia com verafiar-te d'aquestes atraccions que les mongen d'un dia per l'altre, que no és per res, que segur que també està... I també hi ha hagut de assegurar tota la Europa. Ara que has de dir de l'experiència... No, ara tot el gremi em tirarà a sobre, però... Que has de dir tu de la granota esplall i d'aquestes coses... Què has de dir tu, ara? Que no em donen confiança, i el martillo i la càrcel... A mi no em donen confiança, què vols que et digui? Pujen allà dalt, fins a 30 metres, que no. Una cor és una portaventura. Però una altra cosa és... I et dic, eh, em pensava que la atracció perillosa sempre, però les atraccions perilloses tenen això, els autos de xoc, i no, no, que la cosa del peligro està en l'altura. Sí senyora, sí. Clar, però és clar, un altre xoc, ja de pas que els que passin, que et quedes amb la... Un tende de la bruja, que el segon que bruja, de esas que he visto por ahí en alguna feria, también da mucho miedo. Sí, sí, però clar, això és el màxim que pot passar, que és que el que fotin amb les compres, un cocote, o, per exemple, a l'autor de xoc... Que t'enganxi alguna malaltia, també t'ho diria, eh? O que l'autor de xoc aquí és amb el volant a la mà. És l'única cosa, però, clar, tu, saps? Tinc una contusió... leve, com a mucho, però en cap d'equip en lleves alguna cosa més forta. Bueno, baixes, fa del pèrit, no? Tant, amb l'autor de xoc... No patiu, no patiu, no patiu. Aquest any està superhumulgat, superafegurat, i ho tenen tot supercontrolat. L'autoració, atraccions... I actuacions, actuacions per a su cuesta. La programació d'actuacions, cada una de les entidades, presentes a diari per a la inauguració de la Feria Casita Institucional, comptarà amb la presència de cantant de Badalona Manuel Fernández, que ens presentarà a su segon dèlico 7 destinos. Feliz Navarra!Clar, si està molt bé. Vinga. Bueno, i ja pararé, però l'Udamatch, que és al diumenge, contarem amb la representació de la companya de Múnica Nubillo. I d'on es va a fer? Actuaran en su diccionari lo cuadro de baile de la diferent entidad que conforma la Federación. Això sí que és bonic. Ermandades i coros rocieros, así como el Vallenda Oficial de la Federación, a contra tiempo. Això sí que és bonic. Bueno, escolta, ell va, canviem de qüestió, perquè hem de parlar d'una altra història. I és que ja tenim la tercera festa sub, que unit per la curació de l'Ausemia. És una jornada en torno al surf, de rem o sub, que també es diu, que permetrà recaudar fons per la Fundació Josep Carreras. Per tant, una molt bona iniciativa, no? Sí, a mi és que m'estressa molt aquest esport. És aquest que fan que vas amb la taula de surf, però amb un remó. El pal surfest es diu o com es diu això? Si ho saps, és aquest tipus d'edició. Això que ara t'ha posat tan de moda, tan de moda. Cal surf? Sí, això, això. No, caïs, no, caïs amb la vela. No, caïs amb una vela, vas amb un... No, no, no. Aquest és aquest que vas remant, que vas remant. Ah, no ho sé. Com si fos una piràgua o una costativa remando. No ho sé. Això s'ha posat molt de moda, però és una cosa que m'estressa bastant. Tothom diu que no, que és molt relaxant i estupendo. Jo els veig molt per aquí, ja sabeu que treballo aquí al costat de les Torres Màfres, i ja veig molts d'aquests. La gent ve a passar una estoneta aquí a la plaia, i a mi m'estressen molt, m'estressen molt. La gent que fa el matí, mentre jo vaig a currar, està a la platja, pensa un banyito con el sol i tal, i remando alegremente, m'estressen. I, bueno, no, però la cosa és bona, perquè és una recaptació de calera. Perdona, perdona, perdona, digues. És que jo heu tingut l'ajuntació, però jo heu trobat, eh? Surs? Surs padel, es diu. Padel surf, això. Un nuevo deporte, tabla i remo. Padel, veus? Estan de padel o surf, o padel surf. La cosa és que tota aquesta gent, que es pot permetre el luxe pel matí, d'anar a fer aquest únic esport, em muntatura cursa, o, bueno, una tovada, diguem-ne, per recollir calés, per la usènia i donar-ho a l'apuntació de carrera. Molt bé, va, allà hi ha un altre col·legari, sí, molt bé. Gràcies, gràcies, gràcies. Bé, en fi, això serà, per tant, com diem, justament, que diu menjar el pareig marítim de la Marbella. És la tercera festa que ho fa, ja, i el 75% de l'import total recaptat ens donarà a la fundació de subcarreres, i el 25% restant ells especificaran que serà per cobrir els gastos de l'organització. Allà d'aquí està, s'ha d'anar a una paella. No, no, no, Eli, no. Perquè tu vas per la ràbia del treballador, que ve com els del padel surf, s'ho passa amb cada dia. Però està bé que ho indiquin i ho especificin. La sucasa, que és home pel matí. Vinga, home. Insolidària. A llarg del dia també hi haurà activitats familiars, un concurs solidari i tot, perquè es pugui seguir investigant i aconseguir que algun dia la leucemia sigui una malaltia 100% curables. Molt bé, escolta, tenim-hi una última cosa. Ah, sí? Com el teniu, aquesta? A veure, hem de parlar del jat tradicional a plec de les Bresques, o plec de les Bresques. No, Jordi, no és el jat tradicional. És la primera vegada que està... I per què diu, en guany celebrarem el jat tradicional? Això no m'ho... Bueno, ell s'aplaga, però la primera vegada que fan fira és aquest any. Això no m'ho he inventat jo, això ho he copiat a algun lloc. Ho posa aquí, ho posa aquí. Posa aquí, ho posa aquí. Diu que en guany es celebra, per tant, té raó, que és la primera vegada que ho falla, doncs ja no és tradicional. Però això em fa molta gràcia, perquè he pensat, una cosa nova de l'antia agenda! Uuuuh, tenim aquesta nova, sí que nova l'antia agenda! Uuuuh! On és fer això? A veure, això és la primera fira de les Bresques, que es farà aquest diumenge 24 d'abril. Diu que... a veure, anem a llegir-ho, perquè clar, aquells diguin que és tradicional, i és la primera fira, no quadra per enlloc. Llavors, què passa? Diu que la plec, tradicionalment, es feia per promocionar la mel dels apicultors de la zona. I en guany es celebra la fira per promocionar la mel de la noia, i a l'hora d'estacar la importància que tenen les avelles per la vida a la terra. Continuament, sentim parlar del mal que s'estan fent a les avelles, i amb la fira es pretén educar i informar de per què són tan importants a l'hora que volem donar les eines per fer-ho. Veus? Tot això, molt bé. A les serres d'Urpinell i al Coll Vas, Urpi... Això és del costat d'Aigualada. Sí, Santa Càndia, Camp Bó, el Castell d'Urpi, Feixes i diverses masies de la zona. 16 quilòmetres quadrats de superfície que conformen el terme municipal d'Urpi. Podeu gaudir de la natura en la seva màxima expressió. Valls, muntanyes, conreus, boscos, camins, on passejar, o recorren bicicletes de muntanya i engorjats on refrescar-vos. Això sembla una mica que Catalunya és perillós. M'agrada molt, perquè és com un aplac, que els aplacs són una cosa molt llustrada. Llavors, les activitats fan pel matí una missa i tot el que et vindria a ser un aplac. I després hi ha tota la fira, i la fira podeu aprendre els vostres propis ruscs de mel, per poder tenir les vostres propies avelles. Que guapo. Però té el seu punt. Jo que la tinc al llas salvajes, a casa que se'n foten per tot arreu, és una mica més civilitzat per construir una casa. Avui el temps ens ha tirat molt a sobre, ho hem de deixar aquí, perquè hem de fer el bon català amb el Dani Martínez, que t'esperen a la redacció. Molt bé. I llavors ens tornarem a trobar i vendre'ns que ve que tinguis un bon Sant Jordi. Igualment! Felicitats per endavant! Adéu! Gràcies, Matínez! La penya del Morro. Com veus? Són originals de mena. Tres minuts hi harem el punt de dos quarts de set a la tarda, i continuem en directe a la penya del Morro, com que la setmana tenim el Dani Martínez també a la segona hora, per explicar-nos coses i per fer el concurs del bon català Dani Martínez. Bona tarda! Bona tarda! Tranquil, perquè tu has de ser Dani. Dani, Dani, Dani, per favor. Bona tarda! Tu has de ser la veu tranquil·la, moderada, de presentador del concurs. A veure, sí, però que no puc cantar una mica. Bona tarda! Avui ja tenim l'altra concursant, que és la Rosa Maria, amb qui hem parlat a la primera hora. Bona tarda! Bona tarda! Directora de la biblioteca Joan Marguerit. Tenim ja les preguntes? Sí, avui ja em poso seriós. Perquè ara sí que és un moment àlgit, l'àlgit del programa. Ara és el moment que més persones escolta poder. Rosa Maria, estàs preparada? Bueno, sí. Ha estat petit, eh, Rosa Maria? Avui tindrem la llegenda de Sant Jordi. La llegenda imatges estretes del portal educatiu Edu365.cat. Molt bé, molt bé, molt bé. O sigui, que és una cosa molt senzilla, no cap petit. A veure, però comencem, va. Doncs és tan fàcil, com jo porto uns quants fulls avui, i serà la llegenda de Sant Jordi, va. Però desgràcia, quan em pres, no sé què li passa aquesta impressora, Jordi, que perd paraules, i com que perd paraules, doncs me l'asseguro de completar. Per què? És un desastre. No li passa res, però és pel joc, no? No, no, és la impressora, ja tinc jo. Ja, ja, ja. És la impressora aquesta que ja tinc jo, en tema a l'àlgit. D'acord, llavors, què comença? Comença a veure, Jordi, qui ha de començar, la convidada. La convidada, la convidada. Molt bé, a veure, va. A veure, jo estic nerviós per demà, perquè Sant Jordi també, eh? Ai, per molts anys, Jordi. Ai, gràcies, gràcies. Ai, gràcies. Gràcies, gràcies. A veure, Dani, però comencem, a veure. Comencem pel següent. A veure. Diu la llegenda de Sant Jordi, que fa molt i molt de temps, i hi havia un... que hi havia? Un drac. Molt bé. Molt bé, molt bé. Això... les fàcils per ella, no? A veure què em toca a mi. Hi havia un drac monstruós amb les urpes llarges, si me l'he de foc. Aquest drac feia fugir al poble. Matava la gent amb el seu alè. I se'n passava a les persones... Bones. No, Ramon! Vives. Correcte! Clar, perquè ella... No plafone, eh? Ella s'ha llegit totes les històries de Sant Jordi, de totes les biblioteques de Catalunya, clar. Sí, sí. A veure, molt bé, Vives. Tens tres punts, eh, Rosa Maria? Va, superbé. Clar, no se'n va bé. No se'n va bé, no? Rosa Maria! Ai... Els ciutadans, sense cap solució, varen decidir donar-li dos ovelles cada dia, per apaivagar la seva fam. Quan acabaran els vens, ni donaran en vaques. Vos i tots els animals que tenien, fins que es quedaran sense... el... El rei. Correcte! Però què és això? Ui, jo vaig molt fatal, eh. Jordi, el rei convocar una reunió, on van decidir que farien un sorteig. Li donarien al drac una persona cada dia, perquè se la menjés. Un dia, per mala sort, li va tocar a la filla del rei. I ell, tot plonós, va dir. Perdoneu a la meva... Princesa. No, Ramon! Ho ha dit, no? Sí, però com que no compta, perquè només hi ha una opció... Doncs filla. Correcte! Però, Jordi... A ell, princesa, perquè filla i filla em sonaven malament, acabava de dir, la filla ja torna a dir filla. T'hi heu escrit, això? Això, he educat? Ja m'escoltarem, aquest. Perdoneu a la meva filla. I a canvi us donaré tot el meu hor, el meu argent, i la meitat del meu regne. Demano, per favor, deixeu la meva filla. El poble li va negar. I el rei va demanar vuit dies per a plorar la seva filla. Arribat el dia, el rei la va vestir. I la va deixar davant la... Uralla. No, Ramon, Jordi. Coba? Correcte! Ara, ara, ara, ara. Ara, ara, ara. La coba, la coba. Jordi, no estàs mirant el text a l'internet, eh? No, no, per res, per res. Per qui m'ha après? Jo crec que l'està mirant, eh? A veure'm. I la va deixar davant la coba. A prop del drac. Però de sobte, quan el drac ja obria la seva gran boca per menjar-se d'una caixalada a la princesa, va aparèixer cap al can sobre un cavall... Sant Jordi. No, ara li toca el Jordi. Ah, perdó. Però és igual, no pateixis. Un cavall... Un cavaller? No, rebot. Va aparèixer cap al can sobre un cavall... Sant Jordi. No, rebot, i bueno, rebot. Ara, allà, doncs, la solució. Blanc. Va aparèixer cap al can sobre un cavall blanc. Ah, mira'm, mira'm. Sí, sí. I amb la seva llança i el seu escut, daurat el cavaller Sant Jordi per salvar la princesa de les urpes d'aquella enorme drac, aquell cavaller va alçar la seva llarga llança i d'un cop el drac va caure a terra desplomat. Amb la llança clavada, el vell mig dalt... Rosa Maria? Del pit. No, rebot. Correcte. Vale, vale. És més fàcil ser segon, eh? Mira, mira, de moment, últim... Bueno, ja estem a la recta final, i això ho segueix així. Com anem de punts? Ara aneu de punts. Tu tres, i la Rosa Maria. 1, 2, 3, 4, 5, 6. 6 a 3. A la li toca a la Rosa Maria. A veure. De cop, de la sang del drac, que li regalimava cosa, va all, et va sortir un roser amb unes roses que brillaven amb l'esplendor del sol, i de sobte, el cavaller Sant Jordi, em va acollir una, la més bonica de totes. Va anar a la... Princesa. Correcte. Bé. Bé. Molt bé. I li va adonar a ensenyar el d'amor. El rei li va demanar que es casés amb la seva filla, que li donaria tot el seu ordre, i la meitat del Jordi? Reialma. No, Ramon, quasi, però no... No. Rosa Maria. El regne. Correcte, el regne. Molt bé. Molt bé, molt bé. Per al cavaller va marxar sobre el seu cavall blanc sense dir res. Des d'aquell dia, l'agenda del poble va viure tranquil·la. Però això, el dia de Sant Jordi, els homes regalen una flor a la persona que més s'estimen. Les dones diuen la tradició que han de regalar un. Rosa Maria. Molt bé. La gent era fàcil. I per últim, les llegendes no cal que siguin certes. Només cal que siguin... Boniques. Correcte. No cal que siguin certes, només cal que siguin boniques. Moltes gràcies. A guanyar de Rosa Maria. A veure, recolta de punts. El Jordi, 4. La Rosa Maria, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8... A veure, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9... 10 punts! 10 punts! Molt bé, Rosa Maria. T'emportes el premi de l'amistat de l'Apenya del Morro. Moltes gràcies per haver... El premi de què? El premi de l'amistat de l'Apenya del Morro. Sí, és un premi que... No estic a casa teva, eh? No estic a casa teva ni a la bloteca. Te l'has de portar al dintre del teu cor. Ah, bueno. Perquè no tenim diners per pagar una altra cosa. Sí, però és un premi intencible. En fi, Rosa Maria, moltes gràcies per haver-nos atès. Que vagi molt bé el Sant Jordi demà a la bloteca. Que tinguis una bona tarda i que ho deixis també del cap de setmana i de la resta de dia d'avui. Moltes gràcies. Adéu, adéu. Què fas? Què fas, mucant? És que m'he emocionat. De debò que estic mig plorant. M'he emocionat. Ja estem acabant el programa. És que és el que passa? No. És que fa molt de temps que no llegia la història de Sant Jordi. I és molt bonica. És com 34.000 versions de la història de Sant Jordi. Diuen que és l'autèntica de la de Montblanc. Sí, la d'autèntica. Diuen que és l'autèntica de la de Montblanc. Però, bueno, aquesta també està bé. És de més infantil, que jo crec que convé ser una mica nens a vegades, i per Sant Jordi hem de ser molt nens i disfrutar com els més petits. Jordi, desconecteble, desconecció, de la connexió. Bona tarda. Però què fas? Tinc un rotllo, tu. Un rotllo que tinc com el Quim Masferrer. Ai, el Quim Masferrer. I l'emoció que em vol fer és que vingués l'altre dia. Ja ho sé, ja ho sé. Estic sentat a la cadira, el Quim Masferrer. No, escolta, Dani, que tinguis un bon cap de setmana. Moltes gràcies, Mont Sant Jordi i Jordi. Gràcies, que gaudessis també de demà el 23 d'abril. Que et regali molts llibres, que digui. Moltes llibres. I que regalis molta rosa, també. Jo et dic una cosa. Jo crec que s'han de regalar llibres i roses i roses llibres. Em sembla molt bé. Visca l'uniccessitat. Perquè diu una rosa per un noi. Doncs regala la de Carmel, perquè ara fa molta rosa rara. Ah, sí? Estan riques. O una rosa així curiosa. Segur no li fa, que una flota tampoc no passa res. Perquè un noi li regalin una flota. Ben bonica que és, no? I ara abans no, perquè abans el noi es gastava menys diners que la noia. Perquè el noi comprava una rosa que potser venia dos duros. Però ara no, ara les roses són molt cares, també. Sí senyor. El local ja està, el regal està, ja, que és una balança. Bé, aquí balar. Doncs escolta, Dani, que vagi bé i tinguis un balançador. I nosaltres fem una pausa per la publicitat, que no en facis patons amb micròfon, home. I d'aquí uns moments fem una connexió amb el Prou, ja. És que sembla un margiró, ja. Són tan guapos i guapes que no s'hi canvien un marc. Mira, ets com el margiró petit. Sóc un mini-giró. És un mini-giró. Això t'ho han dit alguna vegada? Però està bé. Què t'agrada, el margiró? Que us comportem algun? Ah, vinga, va, el margiró, sí. Ja parlarem amb la gent de producció del programa. Fem una pausa per la publicitat i tornem d'aquí uns moments amb el cinema del Jordi Roca. Vits. Molt més que nits de l'actrònica. Vits, ara divendres 17 sidomenges a 10 a 11 de la nit. Celebrant. Sortint. Conduint. Vius connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils. GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. La feia vol morro cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esber. 20 minuts anirem al punt de la set a la tarda directe a final del programa d'avui i per parlar de cinema, com sempre tenim el Jordi Roca al telèfon Jordi. Bona tarda. Jordi? Ui, Jordi Roca? No pot ser això. No m'ho crec. Jordi Roca, bona tarda. Però jo sento alguna cosa jo. Com és que no el sento ara ell? Jordi Roca? Hola, què fas? Però què fas? Però què? Estàs passant de nosaltres, Jordi Roca? No, és que no ho sento bé. A veure, una cosa. Hola, bones tardes. Hola, bona tarda. Ara sí, ara sí. Sí, ara sí, ara sí. Va de la cobertura falla. Si no pots fer la secció, digue-ho. Però què vol dir que no puc fer la secció? Ah, és que m'ha semblat que deixaves el telèfon allà tirat. Però, com veieu això? Per què? Que teniu uns anulls pel telèfon. I a més, el que estic fent. No, però t'he estat saludant tres o quatre vegades. I no em responies. Bueno, perquè si no t'escoltes, no et puc respoltar. No, no, no, no. Jo només dius... Que la massa del teu sant. El teu també, felicitat. Que maco. Sí, molt bonic. Què faràs per sentir-hi demà? Doncs sí, sí, sí. Ai, quedeu una miqueta. Una miqueta, doncs. Està bé, pel centre de Barcelona. Però hi trobo algun llibre que m'agrada i que em té la tensió. Molt bé, algun llibre de cinema, no? Trufó o alguna cosa per l'estil? Home, de cinema, millor que això. Deixem pel cinema. Ja, tu passes del cinema. S'ha de variar una mica. Tu ets l'anticolaborador del cine, eh? Què vols dir? No, perdona. Però que avui en dia tot... No, escolti'm una cosa, tinc un argument molt de pèr. Que avui en dia totes les pel·lícules, o una de dos. O són amics de Disney, que ara es veig ara quan era petit, o són adoptacions de novel·les. Per tant, que millor que comprar mai el llibre per saber què serà el que explodirà demà. Jo només sé que moltes vegades... Bueno, no veig parlar perquè... No, no, pot parlar, pot parlar. No, que moltes vegades comentes pel·lícules sense haver-les vist. No t'agraden les pel·lícules que costumen. Que tothom està molt així, a favor, i tal. I després, ara, que avui, tota la gent que fa crítiques de cine a les ràdios i tothom recoman a llibres de cine, i tu, no. Però tu vas una mica a la contra del crític de cine. Per això dic que ets l'anticrític de cine. A la contra del crític de cine no. Vaig una mica en contra de la tendència generalitzada, perquè per això hi ha altres que ho fan molt millor que jo. Això és veritat. I per això tenim aquí. Jo crec que els fem iniguals i fan ràbia, i això no pot ser. Bueno, escolta... Digue'm. Dit això, que hem de... I tu què faràs, Sant Jordi Domena? Que l'hem tret intrigat. Jo què faré? Ui, jo poca cosa, perquè tinc una sobrecàrrega muscular, i no és broma, aquí, el de Sodret, i no vull caminar gaire. El que faré serà un Sant Jordi de repòs. Dinarem amb els meus pares, el meu pare, que també és el Jordi, i tots farem el dinar de Sant Jordi, vinga, Jordi, Jordi, i ja està. Ah, bueno, t'has felicitat, el Sant Jordi Domena, que és el pare de Sant Jordi, no? Sí, sí. De part teva, de part teva. T'has demanat algun llibre o no? No, sorpresa. Ah, sorpresa, molt bé. No m'agrada demanar llibres. Després no en certament ningú, perquè això és una cosa molt personal. Et regala coses i dius aquest llibre. I dius, gràcies, i dius, m'agrada de regal i de llibre, què m'han fet? Bueno, el de cal. T'admiraves generalment, però et podeu regalar un llibre de Star Wars, no? Ah, mira. Ah, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no. Bueno, escolta, eh... Vinga. Anem cap a les trenes de la setmana. Comencem amb una comèdia dramàtica francesa dirigida per John Paul Ruff, que es diu Los Recuerdos. I aquest és el trailer, escolta, Blum. He recibido un apostal de mi abuela. Tienes que ir y dirigir la búsqueda. Disculpe. ¿Se quiere suicidar? No. No quieren miscuirme en su vida privada, pero como profesional tengo que aconsejarle. Usted bordé al acantilado así. Llega y salta. Ha ido a eso. A no ser que haya viento. En ese caso, vuelve atrás. No pienso suicidarme, eso y alguien que ama la vida. Eso digas solo a su cara, porque nadie lo diría. Oh! Aquí veia un diàleg, no, pobre noix. Bueno, en fi... De què va? Perquè és una història a dues bandes. No són quatre personatges. Sí, són dues bandes, com tu molt bé dius. Els actors són el Michel Blanc, Dani Cordi, Matius Pinozi i Xantal Lobi, que són els protagonistes d'aquesta història. Un d'ells és el Roman, que té 23 anys. Ell vol ser escritor. Encara que venen, de moment, està com a fer la situació i aviam dia, vigilaran-ho tornant a notèria. El seu partit és 11 anys, ja estàs oblidat, i tot sembla que li importa una mica, allò que diem que traurà un rava. A l'hora, el Roman viu amb un altre noi de 24 anys, l'únic objectiu que té és saludar dones, que, bueno, també està molt bé, no? No està tan bo que ho jutgeu a la vida, a veure... El trabo molt simplista, però, bueno, està bé, està bé. Home, és un objectiu com un altre, no? Sí, sí, bueno... I després fer la seva àvia, o sigui, l'àvia d'aquest noi, que només busca a saludar dones, que té 85 anys, hi dona una arrenència... I això és una mica abandonada, així que, d'un dia per l'altre, et desapareix. Llavors, què? Aquesta pel·lícula... A veure, jo t'explico, perquè és una comèdia així, una mica dramàtica, bastant graciosa, aquestes que estan fent últimament a França, que s'han donat compte d'una cosa important, que potser nosaltres no n'hem preparat, i és que, darrere, com que la por és que estan ballint, i els que tenen més diners són els jovidats, són els que més venen al cine... I després, el que estan fent molt, és introduir personatges, una edat més avançada a les seves pel·lícules, i dotar-los d'un cert tot d'una comèdia. I les persones que estan enfocalitzant molt, en aquest llit, són moltes d'elles que ens arriben de França, i aquesta és una d'elles. Si hi ha, hi penseu, fixeu-vos-hi, eh? Són pel·lícules moltes que, de més a més, en les produccions franceses que tenen personatges, doncs d'un jovidat o que són més grans, i que, per tant, ens expliquen les seves històries. Molt bé, doncs, escolta, aquesta pel·lícula... Doncs la gent que té l'interessió d'altemàtiques, de tercera edat i tal, ja té on anar. Va, més coses.Va, més coses. Sí, més coses. De París a Roma, per parlar d'un nou remake, un altre remake de llibre, La Piscina... Sí, sí, sí, sí. ...de Jax Durey, protegeixada per Ralfins de Cotay... Ah, de Cotay Johnson. I en aquella de la Melanie.Aa, i Tilda Sulton. Doncs a veure, escoltem el trailer de... Cegados por el sol. Blime for the sun. Bueno, com es diu? Éramos amigos. Más cremanos. ¿Qué ha fallado? Para de hablar. El mundo no está preparado para tu sinceridad. ¿De qué sirve Paul en tu vida a estas alturas? No te mereces a ninguna. Me enamora de todo lo que es de ella. No lo has. ¿Qué? Eres indecendre. Todo el mundo lo es, de eso se trata. Ella es la mujer del siglo. Bueno, a veure, aquesta pel·lícula, com dius tu, és un remake de La Piscina. De què anava? Perquè no me'n recordo gaire. Sí, a veure, és la pel·lícula de la setmana. Vull dir, molt bona. Sí, dintre de tot el que tenim a aquesta setmana, jo crec que és la gran recomanació, però no, que està molt bé. En aquest cas, doncs, és el Lucca Guadagnino, l'encarregat d'arribar-hi a aquesta versió, i ens explica el joc de relacions entre també quatre personatges. Un d'ells és un estrella del rock que s'està recuperant d'una operació al Mediterrani amb la seva parella, el seu antic representant i la seva jove filla Penelope. Una pel·lícula de relacions una mica convulses, aquells que també t'enganxen, que saps què passarà de tot, entre tots quatre, i que ell no saps molt bé com acabarà. De totes maneres, la crítica s'ha de destacar el paper de relacions a la pel·lícula i que no desmereix les altres versions que s'han fet fins ara, sobretot gràcies al paper protagonista del Senyor Raül. Jo crec que s'amplica que està bastant bé, eh? A més, l'Elin, que és una mica inversamblant, no trobar Tilda Centon i Dakota Johnson, no sé, així de cop o volta, no ho imaginaríem gaire. De fet, per la pel·lícula, que és així una mica explosiva, queden molt bé. Per què dius que és la pel·lícula de setmana? Doncs perquè realment crec que investigant les històries capaç en dins d'un petit cercle, no?, en un punt molt concret de la vida de cada un dels quatre, i en un lloc molt tancat, com és una piscina, una residència del mal interrami, amb el final, que no us avançaré, doncs soltem. I et deixen amb moltes dades, amb la sensació que busques, com es del cine, que és un entreteniment que ho aconsegueix, molt bé, perfecte, és que... Escolta, va que... T'he compensat o no?Bé, sí, sí, sí. Que vas a que la fa...Que no gaire, no? No ho sé, la fa en el verd i la fa en aquesta pel·lícula o no? La fa en el verd, segur.Sí, sí. Va, més coses, perquè hem de parlar ara de... Però això no m'agrada, això. No puc donar-hi el senyor Domènech. Això que sí que és una mica esclassista, s'agrada en el cinema i no m'agrada gaire. No, no, no. No, no, no.Deixa'm que t'expliquis. No puc donar-hi el senyor Domènech.No és perquè sigui classista, ni res d'això, ni que vagi de Falhipster, ni res, o de Modernet. Sentidament és que em van regalar una targeta amb tot d'entrades gratuïtes. El teu sants? Bueno, no, pel meu adversari, que ara estic estant. Llavors hem d'interessar per saber-ho, no és perquè et faig cas. Va, passem a la següent pel·lícula. Continuem amb el rep de la setmana i arribem ara a la gran producció nord-americana. Es tracta d'un drama produït per Sony Pictures i dirigit per Patricia Regan. Es tracta de los milagros del cielo, los Miracles del Self, The Miracles of Heaven. Hòstia. Está diciéndome que cuando mi pequeña se cayó desde 10 metros se dio un golpe en la cabeza, que no la mató y no la dejó paramítica, sino que la curó. Sí.Eso es imposible. Puesto un poco a creerlo. Hay mucha gente que lo único que busca es publicidad. Muchos creen que estamos locos. O te subes al carro o el carro te atropella. Cuando repaso todo lo sucedido, no puede contar nuestra historia. Bé, dins aquesta pel·lícula, a veure Jennifer Garner, Martin Henderson i Bryton Charvino, són els protagonistes d'un film que, de fet, està basat en fer reals. Pel trailer hem intuït alguna cosa, però de què va això? El trailer ja t'explica tot, però és que la intensitat del trailer no he pogut tallar-lo més, tant sobem bastant per un cantor que s'ha d'infergar més. Doncs s'hagi aventurat a una pel·lícula aquestes, que podríem dir que és un més comercial, i sobretot que té un missatge propagandístic al darrere. En aquest cas, catòlic, però tot i així, la pel·lícula està molt bé. He tractat d'una manera d'exacte, que és la família del nostre americana, tot superfeliç, que té una pel·lícula de 4 filles guapíssimes, superestudioses, etc. I un dia, una de les filles de 12 anys, quan s'ha fet mal a la part, com es va fer trobes, comencen a recórrer metges, perquè cap l'hi dona, cap solució, que considerin que és bona, perquè el que li passa fins que, al final, hi hagi d'anar demostrant una malaltia mortal. A la nena. I doncs, clar, aquí els divideixen una mica, entre veure què és el que fan, perquè per un cantor el pare és catòlic, i creu que veu, doncs, l'ajudarà a salvar-se sense més, i per altra banda, la mare va desesperada, doncs intenta buscar més la basant científica. Tot canvia, però, quan la nena es cau d'una obra i es salva. O sigui, no tan sols no mor, ni es queda ferida de la càgula, sinó que a sobre li revertés la malaltia que tenia. Llavors, aquí és on comença una mica aquesta dissenció, entre el que és la ciència i el que és la religió. Jo crec que és un procés molt bé, que sobretot no només va dirigida el públic cristian, vull dir que aquells que no ho siguin, aquells que siguin a nostres, doncs crec que el diré com m'haurà, perquè té una història al darrere, allà més a més, que sempre t'emociona més. Però crec que al final, òbviament, doncs, no ho faré. Matar tota la pel·lícula. Sí, jo d'una vegada he dit que té un mal final, aquesta pel·lícula. Sí, no diré quins al final, però segueix una línia molt bona d'argumentació, més gent i fergant més. És bastant suvent en aquest paper. Més enllà que tu puguis comprar un missatge o no catòlic, la línia argumental està bé. Sobretot, doncs, per aquesta disjuntiva de ciència de fer, però al final passa una cosa que jo tinc, no us avancaré, que fa que diguis... Saps allò que veus una pel·lícula i he pensat? Doncs mira, està bé, no m'ho pensava. Deixa'm el sabor de boca. Bé, doncs aquesta pel·lícula, sí, que és la pel·lícula nord-americana de setmana, Los Milagros del cielo, i acabem amb una producció espanyola, extracta del nou film del realitzador Kike Mai, jo, ojo, eh, i tant, aquí, un tempín de que farà caixa aquest cap de setmana, d'aquella espanyola, un thriller protagonitzat entre d'altres, per Mario Casas, Luis Tossar i Josep Sacristán. Estem parlant de Toro, i aquest és el trailer. López me está robando. ¿Qué quieres? El dinero de los japoneses. No tengo el dinero. Te lo consigo. ¡No! No haré un buen padre. ¡Tienes tres horas! ¡Todo, escúchame, por favor! Se han llevado a la niña. Se han llevado a Toro. Tu hermano me debe mucho dinero. ¿La niña o él? En fi, aquesta pel·lícula, com deia, amb el trailer... Ai, el trailer, és un thriller, eh, la primera espanyola de la setmana, de què va? Perquè són dos germans, que retroven després de cinc anys. Doncs, sí, un ha estat a la presó, l'altre ha robat un perillós. I ara fots donar la seva filla petita Diana, que la segresten els dos germans, que trobaran per intentar salvar la filla i salvar tots els comptes. Home, em fa greu, eh, perquè a mi l'industrosa m'agrada. Josep Sacristán crec que està molt bé a la pel·lícula, com a mal o malíssimo, però he agafat una mica l'opinió, també, de ballerota, és que és de fan crític i coincideix bastant amb ell, que és molt dolent. Sobretot, una copia molt legítima, jo estic d'acord, a l'Àsim Espanyol, que intenta imitar grans produccions els americanes, i fa una mica de paneta, en tots els aspectes, perquè jo crec que aquí s'ha de fer grans coses, que no imiten d'altres, que altres ja fan millor que nosaltres. Jo crec que es queda, doncs, això, amb una copia barata, de qualsevol pel·lícula d'accions americanes. Per tant, la recomanem o no la recomanem, aquesta pel·lícula? Jo no la recomanaria, perquè hi ha un públic molt entregat, que ha de veure aquesta pel·lícula i l'encantarà. La primera pel·lícula de notícies cinematogràfica és la primera, Verónica Echegui, la Juani. Serà la protagonista de... Jo la Juani, que ho haurà de deixar allà. Perquè molta gent la identifiquem, aquesta manera, per situar-ho, fer-ho per situar-ho. Serà la protagonista de No Culpes el Carme, del que te passa pel Gilipollas, no? Sí, ha estat una adaptació cinematogràfica d'una novel·la que porta el mateix nom, de la Laura Norton, que a l'Espanya està habitada per... ha estat a Planeta i que, en un principi, li ha estat una pel·lícula per la Clara Lago, que serà la vera en l'Echegui, la que la substituirà, i també tindrà a l'expressió, ja David Bardaguer, com a companys de Trapas, segurament no s'estan d'ara fins l'any que ve. És una comèdia i jo crec que promet bastant. Molt bé. Torna la festa del cinema, els dies 9-10 i 11 de maig, sí. Perquè ningú se n'oblidi. No. I no ens escolta on vivèm-nos, perquè està fent coses que no hauria de fer, sinó escoltar-nos. Jo li recordo que això no ho veu i 11 de maig, que ja ha quedat poquet. I, a més, a la festa del cinema, heu d'entrar a la web de 3dublesbaixes del cine.com, inscriu-los, i, sobretot, també el que et dic sempre, senyor Domena. Si vol, amb el seu germà o amb una persona menor de 14 anys, o, al contrari, una persona major de 60, que s'ha de dir que no se'n acredita, que poden anar directament al cinema. Perfecte. I, escolta, ja per acabar, Mel Gibson, Carressel i Kate Hudson, que treballaran junts a The Barbary Coast. Què és això? Sí, doncs és una serie de televisió, que ha passat a ser pel·lícula, i que, a més a més, està escrit i dirigida pel Mel Gibson, aquelles coses que Carressel ha pensat molt de mal a dirigir, i protagonitzar, i, també, acompanyant, i Kate Hudson, alhora, també, com a productors. I, aleshores, doncs, s'intipiren la novel·la escrita que té igual de Carressel Asbury, i que ja va inspirar, també, la pel·lícula de Marcín Esconcés, i que han situat, doncs, als anys 70. Quan ja ho veus, si voleu ser de cine, compra, doncs, qualsevol novel·la que d'aquí 50 anys la adaptaran al cinema. Jordi Roca, moltes gràcies, que tinguis un bon Sant, que et vagi molt bé demà i que tinguis un bon cap de setmana i una bona setmana. Adéu-siau. Adéu. Bé, doncs nosaltres ho hem de deixar aquí, perquè arriben ja les notícies de Sant Just, ha quedat aquí un minut i mig amb la Cristina Vargas. Gràcies a tota la gent que ha fet possible la penya del morro d'avui. El Dani Martínez, a la Rosa Maria Vallers, directora de la biblioteca Joan Margarit d'aquí de Sant Just, que ens ha explicat com aniran tots els actes de Can Ginestar durant tota la jornada de demà de Sant Jordi, aquí, a Sant Just. I, a més a més, també, el Joan Giribelli amb les receptes del Gastroguni. És l'elicap de Vil·la, l'enviagent de què no hem de fer aquest cas de setmana, i el Jordi Roca ara fa un moment amb el cinema. Aquí us ha parlat Jordi Domena. Tornem vinyons a partir de les 5 de la tarda, on parlarem de teatre com a del cap de setmana. La història de Sant Just amb el Manel Ripoll i, com sempre, la tertúlia esportiva. Que vagi bé i que tingueu un molt bon Sant Jordi. Compreu molts errors, molts llibres, si voleu, i feu el que us doni la gana. Ja vagi bé, bona tarda. Bona tarda. Som a la set. Us parla Cristina Marcas. Tot seguit. La setmana. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Tot seguit. Bona tarda.