#911 - La Penya del Morro del 28/4/2016

Estranaran quatre composicions, una d'elles l'ha fet a Dani López per al quartet de flautes que sentim de fons, com a guia han fet servir la música de Luis Hidalgo de Polanco, compositor coatani de Diego Velázquez. Té a veure en Picasso que Picasso va agafar les manines de Velázquez i també va fer una sèrie de variacions molt extensa i ens hem inspirat en ell, d'alguna manera. En com ell va fer les variacions, com va agafar el material de Velázquez, i ell va fer els seus quadres. El primer concert serà la set del vespre a les sales de la col·lecció davant de les pintures que han inspirat aquestes composicions. L'altre serà a les 9, a les sales actes del museu Picasso. Esport, d'Oriol Montner. Bona tarda, optimisme del president del Barça, Josep Maria Bertomeu. Davant dels socis més veterans del club, el president ha reivindicat la temporada que està fent l'equip. Hi ha qualificat de màgic a la possibilitat de fer-ho duplet. L'equip s'ha entrenat preparant el partit del Betis amb cap d'un càmera borralòpet i múgica. A l'espanyol Álvaro González ha entrenat amb el grup Estarapunt per jugar contra el Sevilla, diumenge en un enfrontament que els periquitos consideren clau per mirar de garantia la permanència. L'actualitat del Real Madrid passa per Benzema, que ha estat descartat pel partit de Lliga de Disapta per una lesió al Bíceps Famoral. El club no ha volgut aclarir la situació de Cristiano, que continua de baixa. Tots dos són dubtes per la tornada de semifinals de Champions contra el Manchester City. Avui hi ajugen les anades de les semifinals de l'Europa League, de l'Altar Donetsk, de Sevilla i de la Real Liverpool. L'entrenador del Barça d'en Bolsa i de Pasqual feia una crida a l'efició perquè doni suport a l'equip en la remuntada de cinc gols que ha de fer contra el Quil alemany a la Champions. I entenis, ahir estan molt, avui i vuit anys, a final, Marcel Granoller juga contra el Corea Junts, en quarts, a final, a barra mojugana, contra del Bonis. Fins aquí, les notícies. Tots seguim. Bona tarda. Donar compte del PAM i de la liquidació del presopost de l'Ajuntament són alguns punts a l'ordre del dia del ple del mes d'abril. També està previst aprovar la rectificació de l'inventari dels vents immobles de l'Ajuntament. El ple de mes d'abril donarà compte de la aprovació del pla d'acció municipal per al període 2015-2019. El document inclou 70 accions a desenvolupar 20 objectius operatius i 6 eixos estratègics de ciutat, entre els quals destaca Sant Just, com a municipi, pròxim i obert, educador, respectuós amb el medi ambient i reactivador de l'economia, entre d'altres. També es donarà compte de la aprovació de la liquidació del presopost del Consistori de l'any 2015, en aquestes detalles que el resultat presopostària ajustat és positiu per un import de més de 4 milions d'euros. En el ple d'avui, del mes d'abril, s'haurà de votar la rectificació de l'inventari de vents immobles municipals amb 5 altes, 4 baixes i dues modificacions, i també la aprovació de manera inicial de la modificació dels estats del Consorci per a la normalització lingüística. A més, estimarà les dues solicituds de bonificació del 50% de l'ICIO, l'impost de construccions, instal·lacions i obres, per ser edificis catalogats de la rehabilitació partcial de la coberta de Can Madurellet i de la següent fase de rehabilitació dels elements ceramics del guàldem. Pel que fa a les moccions es presenten 3 avui, una d'elles prové dels grups de PCC i Esquerra i servirà per rebutjar l'acord del govern de la Unió Europea amb Turquia per exigir els estats membres que donin una resposta humanitària a la situació que viu a les persones refugiades, respectuosa amb el dret internacional d'Esil i els drets humans. Les altres dues moccions presentades per Ciutadans són en defensa de la coo-oficialitat de les llengües a Catalunya i del reconeixement de la seva pluralitat lingüística i el govern de la Generalitat a garantir el finançament mínim de l'escola Pressol Municipal Marex. Per últim serà el torn de preis i preguntes per part de regidors i regidores i del públic assistent. Dequem del ple que avui se celebra la set de la tarda a la sala de sessions a l'Ajuntament de Sant Just i és el ple que correspon a aquest mes d'abril. Dona i Empresa organitza una sesió fotogràfica per a les dones del municipi. La trobada lúdica, sota el nom model per un dia, serà diumenge a les 5 de la tarda a les 9 del vespre. Serà més d'una vintena de dones que ja s'han apuntat. Dona i Empresa convoca a totes les associades i a altres dones del municipi. Ha participat a la trobada lúdica model per un dia. L'objectiu de l'esdeveniment serà fer una sesió de fotos de les dones que assisteixin. Amb aquesta acció pretén posar èmfasi en les pròpies associades, com a dones i com a persones emprenedores i empresàries. A més, la jornada serà amenitzada amb música i baranà. L'associació posteriorment farà ús d'aquestes fotografies, per la seva web i altres materials de difusió. El preu per les associades és de 5 euros i 10 euros per les no associades. La sessió de fotos serà aquest diumenge de 5 a 9 de la nit, al carrer Roquetes, número 9. I, finalment, recordar-vos que aquest dissabte torna al cabaret artístic a Sant Just, amb una vintena d'espectacles. Com cada any serà una exhibició de modalitat artística de temàtica oberta, però la novetat serà l'hora d'inici. En guany l'exhibició anirà ambientada en l'infern. El cabaret artístic és una activitat que convida tothom que ho desitxi a participar. L'exhibició, ambientada en guany en dimonis i l'infern, acollirà actuacions de temàtica oberta. Hi haurà una vintena d'actuacions dividides en dues parts, el llarg de la sessió de la nit. Màgia, monòlegs, malabars, circ, cançons, lectura de poemes... Són algunes de les modalitats que es podran presentar. Totes aquelles persones que vulguin participar del show poden encara enviar un correu a cabaret.santjustarrovegmail.com, indicant el tipus d'actuació, i afegint el temps de durada i les persones que hi seran a l'escenari. El cabaret artístic serà aquest dissabte a partir de les 8 del vespre a la sala d'autopia, el preu de l'entrada és de 2 euros, amb una consumició. A la sala d'autopia local tindreu més notícies d'aquí una hora en aquesta sintonia. Gràcies. La tarda viu al partit entre el santjust i el virà de cans. Aquí, a Ràdio d'Esvern. L'equip talismà de la ràdio busca els 5 de 5 en un partit vital per les 100 les noies. També juguen a Ràdio d'Esvern. No te'l perdis. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Avui d'aquí uns moments amb el Pau Rahm, el nostre politòleg de capçalera que ens explicarà com està la situació política espanyola. Com està? Jo tinc noves eleccions. I també també tindrem el Roger Cónsuls. Hi ha conegut per tots actor que aquest dissabte estarà amb un altre santjust. Tinc el Francesc Cardona a l'espai de tradicionaris a Gràcia, amb la seva nova obra Víctor Català. La senyoreta de l'escala. També també també tindrem el senyor Benito en aquesta primera hora que ens explicarà les coses importants de la vida per ell. I a la segona hora, connectarem amb la redacció de la revista Time Out de Barcelona, on la Clara Nervión ens explicarà quines coses podem fer per aquest camp de setmana. I també avui parlarem amb el Josep Montero, que està patant molt en els últims anys el panorama musical oques gràcies. De quin moment parlem amb ell? I avui acabarem amb la Pepa Casany, la Isabel Temprado i l'Anna Valverde, de dona i empresa que vindran a la ràdio a explicar-nos la moguda que tenen preparada per aquest diumenge, per totes les dones que vulguin, passar una bona estona en una sessió fotogràfica. Tot això avui a la penya del Morro. Bona tarda i benvinguts al programa. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 6, a Ràdio d'Esvern. Un quart de 6, ja tenim el nostre politòleg de Gapsalera, aquí, a l'estui número de la ràdio, que talpau, bona tarda. Hola, bona tarda. Ara, pel moment, justament estava dient com estava la situació política espanyola, i de fet, tot apunta que el 26 de juny hi haurà noves eleccions. Tot i que, tot i que, encara, encara no s'ha acabat el termini per convocar una nova, i per poder fer una nova investidura. Per cert, que em agrada això, aquesta setmana hi ha hagut molts moviments, tot i que totes partits ja sembla que estiguin des d'ahir, amb precampanya, perquè Compromís va presentar una proposta de govern. Sí, tenia el nom d'acord del Prado, i era un document que contenia 30 propostes. Va fer-ho saber el Félixizé i els partits els quals anava dirigit, PSOE, Podem i Othier de l'Unida, i l'acord que necessitava l'abstenció de ciutats era la reviseria passat dos anys, o quan seguessin complert les 30 mesures. No es parlava del referèndum, perquè, com dèiem des de Compromís, sempre hem dit que el referèndum no era un obstacle per acceptar un acord de govern. Sí que, insistim, estem d'acord que la gent pugui votar i decidir. L'acord del Prado va ser rebut amb bons ulls per Podem, i els ulls estaran d'acord amb 27 de les propostes. Però, recordant el pacte que tenen amb Ciutadans, demanaven el seu suport, que es desagressin la aprovació de dos pressupostos, que el govern sigui espressiu per Pedro Sánchez i la bada d'incorporers independents, i ho farien una qüestió de confiança per al juny del 2018. Els socialistes no són d'acord amb 3 punts que topaven amb el seu acord amb Ciutadans, que eren l'assumció de les 5 propostes de l'APA per un habitatge digne, reformar l'article 135 de la Constitució per prioritzar la despesa social per sobre del pagament del deute, i la derogació de la reforma laboral del 2010. Finalment, l'acord no va tenir gaire hores de vida, no va prosperar perquè Ciutadans no hi estava a favor, monic altre que ho portaven de compromís, tampoc estava a favor amb un govern format només per a socialistes, que tinguessin independents. De fet, finalitzada la tercera ronda de contactes del rei Felipcise amb els principals líderes polítics espanyols, el resultat és que no hi ha cap candidat amb els suports necessaris per presentar-se a la investidura, i per això també el cap de l'Estat, doncs no ha dit a ningú ni li ha passat el bastó de comandament perquè faci un nou govern. Sí, exceptuant canvis d'última hora, com el que vam viure aquí a Catalunya, el proper 2 de maig, passat ja dos mesos des de la primera votació, es lliçotran les corts, i per primer cop serà el rei qui signi el decret de convocatòria de noves eleccions. Fins ara ho havíem fet els caps de govern. Llavors, si el dia 2 de maig és l'últim dia per votar un president, aquest 17 dia 30 d'abril és l'últim dia que el reglament. Què passarà a continuació? Perquè, clar, estem en una mena del limbo polític, que no havia passat mai això en la història moderna d'Espanya, i de fer el govern estar en funcions, ni dona la cara quan se li demana el Congrés del Diputat, i així sembla que... Podem estar tota la vida, no? Sí, ni dona la cara ni dona el plasma. Si, com tot sembla, no aconsegueix investir un president, el 30 de maig es convocarà en noves eleccions que se celebraran el 26 de juny, que això deixarà, aproximadament, la campanya entre el dia 10 i 24 de juny. Una campanya electoral que pot arribar a tenir un presoposat fins i tot 160 milions d'euros. Per aquest motiu, el rei Felip Cizer ha demanat els partits que facin una campanya electoral austera. Molt bé, molt bé, doncs jo crec que potser per demostrar que el que vol és autoritat, aquest home seria, per exemple, d'una renda que sigui la meitat del seu saub, per exemple, per cobrir la campanya, no? Home, no sé quan cobrin, no recordo ara mateix la cifra, però crec que no hi parla, per la meitat de la campanya. Más a poc, más a poc, cobra aquest home. Bueno, en fi, alguna cosa més sobre aquesta qüestió? Sí, passant les eleccions, la Constitució estableix que les corts s'han de constituir en els serigüents 25 dies després de la jornada electoral, és a dir, per la meitat de juliol, aproximadament, i serà, en aquest punt, quan el cap de sector n'hi ha crid als portes, als partits, per trobar un candidat amb el suport suficient per ser president. Bé, en fi, anem a l'espai de quadratura de testicular, va. Fasem a parlar ara de les pixades fora de test, dels polítics, per exemple, el ministre d'Economia en Funcions, que és Luis de Windows, que ha estat enxampat per uns micròfons de la situació política espanyola. A veure, quan parlàvem amb el president de l'eurogrup. Jeren, dies blau, com es pronuncien, totes les respectes. Jeren, dir... És que és molt difícil pronunciar aquest nom, no? Clar, si no ets... Disblon, tu adonis aquest home. Doncs... finlandès... No ho sé, ara. Doncs el president de l'eurogrup estava parlant amb ell tranquil·lament, no? Sí, i va reconèixer que a Espanya anava cap a unes noves eleccions. El president de l'eurogrup, per no repetir el nom, va preguntar quins eren els resultats, i de Windows va respondre què seran similars i què s'imposi el sentit comú, desitjant la formació d'un nògwer perquè, diuen, tenim problemes moltes coses. Llavors, el president de l'eurogrup va bromejar la idea d'una coalició entre PP i PSOE, cosa que va fer que de Windows i el primer ministre que finlandès que estava allà present, regessin i els recordarà que el primer ministre que s'havia d'afegir de la conversa advertint de la presència de micròfons. Allà teniu els micròfons en compte. I va dir que el seu país s'havia fet durant aquella coalició, entre l'esquerra i l'altre, s'havia fet durant quatre anys, i va ser terrible. La finlandia, eh? En fi, de fet, potser va quedar pitjor, no? El primer ministre que no passa de Windows, de tota manera, perquè tampoc no ens ha sorprendre la rejó de Windows. És la més natural i segurament és el que pensa, i és així. Però no és la primera vegada que el ministre en funcions és caçat pels micròfons i les càmeres. No, perquè és d'experiència. S'ha dit també que Rajoy va tenir un episodi molt similar quan parlàvem d'Ebitcàmera, un primer ministre britànic. Va reconèixer que el més probable és que tinguessin eleccions al 26 de juny, però tornant a dir Windows, el ministre d'Economia i Funcions, va dir al comissari europeu de Sónies Economis, Oli Ren, diu, demà aproverem la reforma laboral i serà extremadament agressiva. Ha reduïd la indemnització per acomiadament i es flexibilitzarà la negociació col·lectiva. És una verdadera modificació. Molt bé. De fet, això és el que va comentar. Sí, això va ser la reforma laboral. Però després tenim una altra ocasió. No li va agradar una pregunta que li vam fer, i quan creia que només ell i els seus companys el sentien, va dir això que sentien a continuació i les disculpes que va demanar. Mira, escoltem-lo. Con toda naturalidad es que no me refería absolutamente a nadie, y si ha habido a alguien que se ha sentido aludido, desde luego, personalmente, pidió disculpas. Això és perquè no ho hem pogut, no es aprecia gaire bé, sinó que no ho hem pogut fer. La pregunta que li ha fet un periodista uns segons abans. Escolta, va més còneres de quadratura testicular Pablo Iglesias, que va carregar contra bona part dels periodistes també l'altre dia. El líder de Podem en una presentació d'un llibre a la Universitat Complotència de Madrid va atacar molts experts que escriuen les notícies del seu partit, perquè, segons ell, estan obligats professionalment a parlar malament del partit, per fer-se veritat, per prosperar. Les crítiques han continuat centrant-se, sobretot en Álvaro Carvajal, redactor del mundo, fins que, al final, molt dels productes allà presents, han de si t'abandonar la sala en senal de protesta. Iglesias va demanar disculpes a través de Twitter, diu, sento haver-ho fet i demano disculpes, no hauria d'haver personalitzat, però he dit la veritat, vegin el vídeo i jutgin. En un altre acte va fer una disculpa més explícita, diu, ahir em vaig equivocar i, quan algú s'equivoca, a saber reconeix. Va ser un error personalitzar una crítica. És un error que algú que espira a ser candidat a la presència del govern comenti o jutja el treball que fa un redactor. Això ho han de jutjar als seus lectors o, en tot cas, altres professionals de la premsa. Està bé que jo pugui manifestar la meva opinió sobre els propietaris als mitjans de comunicació, que condicionen les nínies editorals. Això és just, però no està bé que jo digui això i personalitzi amb un redactor a qui hi ha més a pressió. Això t'he xecat una mica de pulseguera a Twitter, perquè, per exemple, el portaveu de Ciutadans, quan Carlos Girauta també hi va dir a la seva. Sí, Girauta, com altres dirigents polítics, va aprofitar per criticar Iglesias i va fer el següent tuit. Assenyalament de periodistes. S'ha vist abans. Tot això té un nom. Davant això, Gabriel Rufián, diputat d'Esquerra Republicana, va respondre amb un altre tuit que deia, una abraçada, i citava un altre tuit de Girauta en el que carregava contra Catalunya Ràdio. Conclusió, perquè Catalunya Ràdio et respecti. En una entrevista se li ha d'haver enganxat algú o un nou embalpit per la independència. I els dos quadrats de la setmana són per... Miguel Ángel Rodríguez, exporteu del Soberzat de Fnard. Equal opinador i protagonista habitual de les de Polèmiques. Molt bé. Em porta els dos quadrats de la setmana mar. Què ha dit aquesta vegada? Aquest cop l'objectiu de les seves vacsacions ha estat inés arrimades. Miguel Ángel Rodríguez va piure a Twitter. Arrimades és físicament atractiva com a família jove. Políticament, és inconsistent. Molt bé, vinga, bravo. Sí, la líder de ciutats a Catalunya va respondre. Continuen treballant perquè aquestes mostres de masclisme han acrònic si cada vegada més residuals. Miguel Ángel Rodríguez ha reut crítiques per totes bandes, però, com fa de manera habitual, no ha demanat perdó. Ens el contrari, ha pilot de nou. River és guapo com a mascle jove. Els elegeixen així. Però és tan inconsistent que no vol el campanya electoral perquè ell no pot pagar-la. Ja, bé, el tipi... el tipi escusa, no? Ara intenta dir que River és guapo i comparar-lo i definir-lo amb els mateixos termes. Però que se t'ha vist el llautó, que t'ha empillat mar. Bé, anem ara cap a l'humorista per sorpresa. Repassem els moments més informals de la política. Ho fem començant per Alberto Garzón. Portaveu d'Izquierda Unida al Congrés. El diputat d'Izquierda Unida sol referir-se al Felip VI, eh? Com el ciutadà Felip de Borbó. Però estar constantment repetint això no és senzill. A veure, escoltem-lo. El ciutadà Felip de Borbón, qual és la nostra posició política, també l'hem explicat el ciutadà Felip de Borbón. Nos ha explicat el ciutadà Felip de Borbón que esto es un acto que se ha interesado. Siempre ha sido una consulta en la que el rey escucha más de lo que habla. Y he dicho rey, además. Y de que... y que nosotros le hemos respondido. En fi, això, clar, de tant que vol, de tant que vol matisar al final, no? Sí, al final s'escapa. S'escapa, sí, s'escapa. En fi, alguna cosa més sobre aquesta qüestió? Sí, va acabar afegint. No ens tornarem monàrquics, malgrat la vedada anterior. I Ciutadà Unida no ha passat per a l'aquest error. I li ho ha fet saber a través de Twitter. Diu, li traiem un punt de rot, gent i sistema, Alberto Garzón, perquè se l'ha escapat d'anar a dir-li a rei a Felip de Borbó. De fet, a veure, et dic una cosa, és que és el rei. Una cosa és que no els agradi, una cosa és que siguin republicans. Però és que si el rei és el rei, com li vols dir si no? Somàge. Somàge, per exemple, o alguna altra cosa. Ho dic perquè ell no s'ha equivocat en dir que sigui el rei. El que passa és que ell no vol dir que és rei, però ho ha dit. En fi, Pirà Raola. Atenció, perquè hem de parlar de la gran conducta toliana i perdista i tot el que sigui ella, que em va tancar l'intervencionisme de la política en la vida privada. Sí. Pirà Raola, que no es mossega la llengua, defensa que des de la política no s'injaries en el model pedagògic. La qüestió és que van escalfant-se fins que al final va que va esclatant. A veure, escolta'm-la. Per mi va un moment. Qui és un polític per ficar-se amb el model pedagògic? Que es fiquin la defensa de la democràcia? Però això ho preguntes des d'un país on la política és sempre... Però si ara es moga un pic amb el tàmpax! Visca el tàmpax! Si ens han llibert a les dones! Si m'han d'obobar, compraria cabassos i cabassos de tàmpax! Per favor! I mira, perdona'm ara ja la broma. Però és que ja estic des de que sé que la Copa Manstrual, la gravia en la porta a la bossa és que no dormo. És que ho entenc tot ara, coni. És a dir, la Copa Manstrual la porta a tot arreu, perquè és això. Doncs demà fem una cosa als de la CUP i els recomano, o tots els que ens volen adocrinar o ficar-se en la vida privada, que aquesta manera, perquè el tema de fons és l'introsisme, el tema de fons és l'introsisme en la vida privada. Des de la política que no es fiquen amb la regla, que ara n'hi ha prou, però si tenen idees, que li diquen a les mares i pares de Catalunya, que a partir d'ara els volguers, a arrentar-los, i si potser em pedra pomes, perquè el dota regent, i posats a fer, escolta els mòbils que els tirin, perquè són contaminants, i els ordinadors ni parlar-ne. Perquè, clar, imagina't els mòbils que farem amb els residus. I a l'Àfrica, de què estem parlant? Estem parlant d'una mentalitat introsista i d'una mentalitat paternalista, que a mi em recorda molt el vell estalinisme, que el que ve dins pria és la llibertat. En fi, Pilar Raola, pixa'm fora de test una mica, una vegada més, perquè aquí ja vam dir la setmana passada, amb tot el rebombòric que han fet el partit de la CUP a Manresa, sincerament, el que ell es deien, que a mi em semblava bé, el que diuen de la CUP a Manresa, és que es faci dins d'unes polítiques i classes d'educació sexual que s'inclogui totes les formes que hi ha per procurar, quan les dones tenen la regla i tenen la millor treball. En fi, eh! Si acabes, eh, acabes, eh! Fas el que li dono la gana. Però a mi em sembla bé informació a una classe de sexualitat totes els mecanismes que hi ha, els instruments que hi ha i que hi ha a l'abast, no? Dic jo, perquè aquí s'ha transgiversat molt. Tu parles és el no-sangna. Què? Que tu parles és el no-sangna. Jo parlo des de la informació de sexualitat. Això és un taller que em feien a l'Ajuntament de Manresa i la CUP, senzillament, el que va dir era... esculteu, dins aquest taller estaria molt bé que tota la gent que hi vagi sàpiga que, quan hi ha la menstruació, tenen diferents opcions les dones. Punto! Punto! Jo crec que s'ha magnificat i que descompte l'opinat i després s'ha dit que si la CUP... que si les dones de la CUP utilitzen la copa, que si el s'ha nascut lliure, que si... Escolta, en fi, jo també crec que la gent a vegades li agrada fer bullir l'olla més del compte. És la meva opinió, perquè això, senzillament, és... Bé, vaja, és el fet. Com a home ets partidari de la copa. No, no, jo no he dit això. Sí, sí, l'he fet especialment. En fi, Pau... És la Síl desplogues. Sí, Pau Rama, moltes gràcies. Bona tarda. Que vagi bé, cuides molt, que tinguis una molt bona setmana. Nosaltres farem una pausa per la publicitat. I tot seguit parlarem amb el Roger Clansol, que és un dels protagonistes de l'obra, que quasi bé podríem dir que és mix en justenca. Víctor Català, la senyoreta de l'escala, i que representarà aquest dissabte a l'espai tradicionari de Gràcia. Tornem d'aquí uns moments a l'Apanya del Morro, fins ara. Bona tarda. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilòniis. No us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. De 11 divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el xilalt, la smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dijous de divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. I quan aquest jove escritor, Víctor Català, va començar a publicar llibres, tràmer rals, solitud, va començar a tenir molt èxit, perquè estaven molt ben escrets. Aquest és el trailer de l'espectacle, que es podrà veure aquest dissabte a l'espai tradicionari del barri de Gràcia de Barcelona. Es tracta de Víctor Català, la senyoreta de l'escala. Es veu aquest dissabte 30 d'abril, com diem, a les 7 de la tarda, i entre ells hi ha un parell de Sant Justencs, que a nosaltres, com sempre, ens fa molta il·lusió que així sigui i parlar amb Sant Justencs, que fan coses pel món. Com, per exemple, el Francesc Cardona, el Cisco, que estarà a la guitarra i el Roger Cónsul, que és el narrador i director de Víctor Català, la senyoreta de l'escala i que tenim el telèfon Roger. Bona tarda. Hola, bona tarda, Roger. Com és això? Què tal? Què fas? Com és que estàs nerviós? Una miqueta, ja, una miqueta. Recomenço a anar a veure una miqueta. Normal, normal. Saps per què estic nerviós, sobretot? Perquè en el fons tot és tractar-se de l'estrena, perquè realment ho hem venut així, que és l'estrena, en el fons no serà més que un volo, perquè entrem al teatre al migdia del mateix dissabte per muntar, i que no tindrem ni temps de fer un assaig tècnic, i això em posa més nerviós que no pas els resultats finals o plegats, que, com a igual, ja saben els espectadors, i tu, potser ja saps, el dia 17 d'abril, el passat moment de 17 d'abril, una setmana abans de Sant Jordi, van pre-estrena, doncs, aquest obra, la senyoreta de l'escala, a l'Apenni, el teatre l'Apenni de Molins de Reis. A Molins de Reis, que això te n'ha de dir. És una miqueta d'estada amb el teatre. Com va anar? Perquè sempre la primera funció en públic, no? I allò que dius, com va anirà? Com us va anar? Bé, bé, la gent és molt contenta. A partir de que aviat fas una representació en públic, jo crec que és més important, en el fons, la recepció, que no pas el fet de com anés o com no n'és, d'acord? Acabarà molt bé, també. No hi van haver ni blanquassos, ni més musical, ni a nivell actoral. Clar, perquè aquí hi ha moltes... Aquí hi ha moltes molt nerviosos, més pensos, potser, però la gent li va agradar molt. Tant, a nens de 5 anys, com a les àvies que també van venir. Cal dir que les àvies eren familiars, i per tant sempre juguen a casa, jugant com et jugaríem a casa. Però, de debò, estem jo com a director i unista, ets un dels narradors, vaja, perquè hi ha diferents nivells de narració. Estem molt contents del resultat, però jo crec que és una espectacle molt amè, que passa molt ràpid, són 55 minuts d'una hora, més o menys, molt potent perquè es tracta d'un tema per la generació molt actual, com els conflictes de gènere, i sobretot la feminitat i el feminisme. I aquí es pot derivar, apareixen l'apareix de violència domèstica fitada, apareix per què les dones ho tenen més difícil. Sí, però ara parlarem una mica de l'espectacle. Parlem-ne, parlarem-ne. No, no, no, volia dir que, efectivament, hi ha l'espectacle molt disciplinar, no? Perquè teniu música en directe amb el Magí, amb el Pau i el Francesc, i la Rosa canta. A més a més, també teniu dansa, perquè teniu la Maruller, que és la ballerina, que és com la protagonista de la... Dansa i video-dança. A veure amb aquests... posem una pantalla, tant i tant de vegades, que es pugui arribar a una pantalla, i llavors, amb unes imatges que ha fet algun nou... No hi ha que trio, Pemi, el Josep Maria, de Molins, que recordo el cognom, tampoc crec que m'hagi escoltat, que és fantàstic. No, doncs que l'has creat tot això, unes imatges per fer ballades, també, no?, i que interactuen, doncs, en aquest cas, amb la ballerina, no? De fet... Dansa, video-dança, projecte, narració... Hi ha de tot, sí, sí, sí. L'espectacle ens presenta la història de la Victòria, que és una nena d'ara, del segle XXI, que és un mensatge... Diu que pateix un conflicte de discriminació de gènere. Exacte. De fet, a les golfes de casa hi troba un bell llibre, a partir del qual descobrirà la sorprenent història de la Catarina, una noia que, per poder escriure el llibre, va haver d'amagar-se darrere d'un nom d'home durant molts anys de la seva vida, i que, de fet, va acabar sent una de les escriptores més destacades imprescindibles de la literatura catalana sota el pseudònim de Víctor Català. Què va ser Víctor Català, Roger? A veure, explica'ns una mica. El Víctor Català va ser una gran escriptora. Víctor va ser una gran escriptora, perquè ja ho has dit tu. L'any 11 de setembre de l'any 1869, el poblet de l'escala, l'Empordalco, l'Estempuria, hi neix una nena, d'acord, que es diu Catarina Albert i Paradis. I amb aquesta nena li encanta escriure, o això ho descobreix quan és petita, i comença a escriure i comença a publicar, o hi ha... Vés que publicar, escriu-hi coses molt importants, que després de dramas rurals, doncs n'hi apareixen uns quants, des de molt jove, en 14 anys, en 14 anys la Catarina Albert encara no. Víctor Català, ni pensar-ho, ja fa una de les grans narracions del seu gran èxit, dramas rurals, que és perricidi. Com el seu nom indica d'aquest conte no és gaire amable, és com un fill mata el seu pare, d'acord? Perricidi vol dir ni més ni menys que això. Esclar que això ho escrigui una nena de 14 anys, que ens podria dir que aquesta senyora era una mica superdotada al nivell d'escriptura. Jo, aquests mesos que he estat treballant el tema de la Catarina Albert i Víctor Català i, per tant, he hagut vellès-hi molt, no només a obres literàries, sinó a l'escriptor plegat, sempre acabo dient una cosa quan acabem de parlar. Pulla enganxar d'algun escriptor de la mateixa època que veig per català, al principi del segle XX, i molt el català s'ha fet fàntic i costa, d'acord? En canvi, tot i que és un català amb molt vocabulari, molt l'èxit que ja no fem servir, d'una manera més rural, de certes feixos, que tampoc veus que és català, notes que és català, però no ho fa servir, ho entens perfectament. I això vol dir un domini de la llengua, a l'hora de escriure, impressionant, impressionant. I, de fet, per mi també...I a vegades...Pilla. No, no, que et anava a dir que, de fet, per mi també, és una gran història, la de Víctor Català... I la teva pròpia. La que d'aquest article.Exacte, efectivament, no? Que és la Catarina, que era una dona, i durant molts anys la gent es pensava que era un home. De fet, tots ens ha passat potser que, quan ens hem assabentat, que a Víctor Català, perquè hem escoltat aquest nom, literatura catalana... I sabem que era un pseudònim. I per primera vegada descobrim que era una dona i diuen... Hosti, que fort, no? Aquí hi ha com alguna cosa, perquè... Hi ha una història que després no ens acaben d'explicar, perquè importa més llegir i analitzar solitud o drama rural, que són els que sempre es llegeixen, que no explica el drama d'aquesta senyora, no? Que ho ha portat bastant bé. Vull dir, en aquests molts anys van ser 7 o 8 anys molt dursos, perquè ella no es volia... En el fons tot passa, perquè ella, de fet, Víctor Català, és el segon pseudònim que tenim a l'Oberta. El primer d'ella, el primer d'ella... Virgilis de l'escala al revés, no m'ho passis dir, com es diu. Però això era quan escrivia alguna mica de buesia, i més per divertir-se. Això es diu a l'obra. Hi ha dos tipus dels escritores que són pseudònim, per què? O alguns per divertir-se, d'acord? Altres per necessitats, no? Perquè, si no, no podien publicar, senzillament. Això és el que li va passar a la Caterina, no? A Caterina Albert. Sí. A partir d'un monòleg, que va estar amb molt de temps, fa tu, aquest nom de teatre, a conèixerat, que va ser tancat durant molt de temps amb un calaix, que és la Infanticida, de la qual la Vilera Sao, la Emma Vilera Sao, doncs ha anat fent unes quantes versions, i tant, i tant, i tant, i tant, i tant, i tant, i tant, i tant. Es va saber si va guanyar un premi a la ciutat d'un lloc sorrel, que era l'any 1902, si no m'erro, que parla de memòria, i quan se sap que l'autor és una autora, l'escàndol és tremendo. I a partir d'aquí ella diu, no vull tornar a repetir, perquè, a més, era una família rica i ben estant de l'escala, la Víctora Caterina Albert, i, per tant, l'escandol dintre del poble, doncs va ser també molt majúscul, no? Això de la senyoreta, no és que sigui una... no és la nena de l'escala, o el noia de l'escala, no, que és una petita senyora, no?, de l'escala social, de les classes altes, i això era impossible, no? Que una història tan cruel la pugui escriure una dona. I, a partir d'aquí, doncs, que ella t'inventa això, i dona molt de temps el que inventa el pseudònim, doncs té por, té por de tenir altres escàndols, fins que, entre que hi ha algú que sospita que aquests altres drames també se senten molt el tipus de literatura i el tipus de llenguatge que la infantissida. I, pa, pa, pa, pa, decideix tirar endavant i descobrir-se. És l'història que expliquem, no?, com ella es posa el pseudònim, i com ella mateixa decideix descobrir-se, i aquí ve l'escàndol segon i l'escàndol major. Vull dir, se li diu de tot, hem anat a buscar crítiques i frases que van dir als diaris de llavors, que és impressionant. És a dir, anirem que tenia un problema als cromosomes. Que fort, eh?, que és molt best. De fet, també parleu de la discriminació de gènere, no?, perquè clar, la situació entre l'home i la dona fa cent anys, doncs, sortosament, ha canviat, però jo no sé si encara creus que s'ha d'avançar i passen coses. Mira, ara t'explicaré un èxit de fa 5 minuts de l'anys que truquessin, perquè em dius d'explicar-ho a l'Audiència de la penya del Morro, una mica d'on parteix l'argument d'aquesta obra, no? Com que és un tot dels públics, doncs no podíem anar a SAC a explicar la història de la victòria catalana, o de la catalana Albert, sinó que volíem buscar una excusa per poder-la explicar. I aquí entra el personatge que ha sigut molt bé de la victòria, li diem Vicky, i m'agrada més Vicky que Victòria, perquè ningú estiu Victòria al segle XXI, em sembla bé, però Vicky sí. És una nena que li agrada jugar a futbol. I llavors, com que s'ha canviat d'escola, per motius que no s'expliquen, ja ha anat a viure amb la seva família al poblet de l'escala, els nens de la nova escola, de l'escola de l'escala, s'han enfoten perquè no pot jugar a futbol. Ell li diuen Vicky al Vicky, perquè és un machote, és una nena machote. Vols dir, o no? Ha canviat molt, com tu deies, amb 100 anys, el tema de la disminució de la genera, però això encara passa avui. Potser no ve de nivell de broma, però la discusió que et dic de fa 5 minuts és dins, i m'agradaria que això insidís una mica més. I se'n va acudir l'altre dia, després d'haver pre-estrenat, que en el fons Vicky no vol jugar a futbol perquè li agrada jugar a futbol, perquè vol ser una futbolista professional. I ara direm quina audiència té el futbol femení. Una quota de pantalla poquíssima. Poca pantalla, 0,0. Sí, poquíssima, poquíssima. I això per què? Perquè no és tan espectacular, no ho saps, perquè no ho veus. Segurament potser és una mica més lenta el que sigui, però també és molt espectacular, senzillament. Bé, com tothom es porta aquí. Sí, correcte, correcte. Estem parlant amb el Roger Cónsol, director d'aquest espectacle, Vitor Català, la senyoreta de l'Escala, que es presentarà aquest dissabte al tradicionàrius, que fa gràcia, perquè és com un emblema, no? De gràcia, per tant, molts anys allà, i de la cultura catalana. Per cert, m'imagino que algun dia el veurem a Sant Just, aquest espectacle d'aquí. De debò, jo estic en conversa amb la recuperació de la cultura. De debò, el novembre, diuen que estan buscant pressupost. Fes-te's de tardor, eh? Fas-te's de tardor, sí, amà. Fas-te'n per fer una mica de punxant. Clar, amà, sí, escolti. La conseqüència de Dinarón. Estàs a l'Escala català, i estàs tu, aquest espectacle, és gairebé mig Sant Just, i també que, a si ve, et diria que és mig riu, una mica, perquè hi ha... És mig riu, mig riu. El Pau Vinyoles, eh, que ha d'estar... Un grup que també tenia el Pau i el Cisco i el Magí, que és el Tanora, que, si vols parlar amb el seu original, és seva, de fer un espectacle així. Volia fer un concert, però que no fos un concert, i que també hi ha coses amb aquest espectacle. Hi ha aquells grups d'escà, de l'ascència, que és a l'Escara Musa, em sembla, al qual també hi havia molts Sant Just, i que, igual, tu també vas demanar a algun concert. Sí, sí, fa molts anys, això. Però, vaja, està molt bé, perquè això és com s'ha recuperat, no? Ser reciclat, i, a més a més, també, amb aquest espectacle, així, com diem, multidisciplinar, que jo crec que és un lloc fantàstic, fer-ho al tradicionari, segons llocs de fer, això s'ha d'estrenar al tradicionari. Sobretot, això del tradicionari és perquè... I això m'agradaria que hi hagués molta... que incidim aquest tema que ara diré. La música que sonarà és totalment arrenjada contemporàniament, els arrenyaments són del Magí, del Magí Tanyella, del Tenorista, però és tot música tradicional. La música que has posat al bon principi, que es diu L'Areu... El Trailer. No és l'autor o l'autora, no és ningú altre, també que dic Tor Català. Ah, aquí li agrada. L'autor o l'autora, que es diu l'autor o l'autora, que té 40% del text, són frases d'entrevistres, frases de plòlegs, troços de fragments literaris, i que es fes els lligams que dramatòrgicament ho fan. I amb la música passa el mateix. El programa, les 4 o 5, en són 5, en són set. Que es foquen. Aquest són 4, més una que va sonant, que és l'Areu. Tot té a veure amb Victor Català. Una, perquè la final, per exemple, la bàsqueda, l'únic nabot i fill del viu, que té 90 anys de la Víctor Català, de la que tenia Albert, que és el Lluís Albert, que és un compositor de sardanes. Aquesta l'Areu, que és la que s'anirà en el Trailer, és una música que va composar la teixa Catarina Albert a moda de les cançons tradicionals, de manera de poder fer música tradicional. La primera que es pot és un contrapàs. Un contrapàs sardà és un tipus de... Un tipus de sardanes, o un tipus de músic, un tipus de ball. Aquesta feia la sardanya per ser sardà. I la Catarina Albert, i es pot buscar això a la biblioteca nacional de Catalunya, té tot de cartes a muntar el Salvador Rauric, el que toca a l'obra, on es defensa el contrapàs. És una altra cançó que té un home a la dona, que és un poem de la Catarina Albert musicat per un músic. Tots els cançons que es toquen, tot i el 80% del text, té a veure, és text, i té a veure amb Víctor Català. Doncs escolteu, si la voleu anar a veure, aquest dissabte ho podeu fer a partir de les set, a les païs tradicionàries de Gràcia, amb aquesta participació s'enjustenca. Per cert, que nosaltres tenim un parell d'entrades per anar-la a veure. Sí, sí, sí, sí. Si voleu poder-ho escriure, s'enjust opeta molt l'últim post del Facebook, de la penya del Morro, i comenteu l'últim post i després farem un sortet. Roger, moltíssimes gràcies, que vagi molt bé, i molta merda per dissabte, cuida't molt. Vinga, un petó. Adéu, gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Quin gran instrument, la tenora. Deixa'm parlar... Senyor Manito, bona tarda. Bona tarda. Jo he cridat per aquesta música, doncs he sortit com una... És una música una mica de voletaire, eh? Sí, fa créixer el volet, aquesta. Ah, sí? Sí, m'ha vingut la imatge, vostè, quant sent música? Li veu una imatge, normalment. Jo em sentia aquesta música, que és molt maga, és molt suggerent, m'ha vingut la idea d'un volet creixent. Com creix un volet? Estic buscant tenora al Spotify. Tenora. Ja em surt Manu Tenorio. Després em surt Tempora, però això no és el que jo vull. Tenora, tenora. No hi ha tenora al Spotify, potser no n'hi ha. Tenora és un instrument. ¿O el Spotify també ho cataloga per instruments? No ho sé, però potser hi pot haver un disc, no? Perquè Spotify cataloga per títols, per noms, de cançons... Ho hauria de buscar coses sardanístiques... No sé si hi ha un disc que estigui dedicat a la tenora, a Catalunya. La tenora, aquella gran desconeguda, per exemple, no? Però cal dir... Cal dir, a favor de la tenora, que els músics de jazz americans, quan van sentir la tenora, van flipar. Home, m'estranya. No en sé, van dir, hòstia. Com a cosa bona o no? Sí, sí, com a cosa bona. Van dir, hòstia, quin instrument, quina cosa més genial. Perquè es veu que combina els dos sons, el sol de la fusta i el sol del matall. Ah, mira, tenim aquí una versió que fa el gran Jordi Paulí. Hola, Jordi Paulí. I ara el que vull és que escoteu un fragment d'una melodia popular de casa nostra, que pot ser el noi de la mare. El noi de la mare? No. La mare amb tenora, ojo que a principi és una nana, no dorm el nen, si la fas amb tenora. La tenora. Uf! Doncs mira. Aquest dècara serà aixerit. Perdona, la tenora, la que està tocat en Jordi Paulí, no sé si n'hi ha diferents, però la tenora fa com dos metres. És el llarg, la tenora és llarga. Una llança, eh. Fem un aplaudiment pel Jordi Paulí, gràcies, de YouTube, Jordi Paulí, amb el meio de la mare. Però pensi en això que li he dit. El instrument que combina el sol de la fusta i el sol del matall. Què diu? De com l'heu sentit. Què diu? Ara fa una altra versió. Mira'ls. Això és més com de jazz, no, ja? No, fa com el que volen. Escolti, senyor Benito, no l'he portat avui per parlar de la tenora? No. L'he portat per parlar de les coses importants de la vida. Una setmana més abans de la tenora. Subtítol, no? Subtítol, més enllà de la tenora. Una setmana més estar al programa, cosa que ens alegra... Ah, ara. Perquè avui, senyor Benito, ens ha de parlar de coses importants de la vida. Parlem de coses importants de la vida. Com ara, què podríem dir? Perquè la vida és plena de coses importants. No hi ha cap cosa que no sigui important en aquesta nostra vida. Podíem parlar de l'estupidez humana, que és un tema recorrent, sempre. Sí. I jo crec que aquestes dies hem tingut una prova, fer feent, en el que fins on pot arribar l'estupidez humana, en el sentit que tenim uns galifardeus més enllà de les nostres... en el país veí, diguéssim. Sí. Que no s'han volgut d'acord, això, dona per una fàbula brutal. Com una mica... Si visqués, és sopo. Qui? No, és sop. Que era un filòsof grec? No, un favorista. És el pare de la fàbula. Saps aquell de la Guineu i l'Araí... Ah, sí, sí. I com es deia, és sop? És sop. En castellà és sopo. Ja. I en català és sopo. I en català és sopo. I ho fan fer o sopo, eh? O sopo o dino i... No varieixis, sisplau. No desvariejo. I llavors, ara ens trobem que en aquest país veí, hi ha quatre personatges, que un per l'altre no s'han posat d'acord. Ah, un és la Guineu, no? Un pot ser la Guineu, l'altre el Ruc, l'altre l'Ai... En català és isop, eh? Isop. Esop o isop, eh? I n'hi ha dos. La Wikipedia surt com isop, eh? Ah, sí? Puc llegir una faula? A veure com l'interpreta a vostè. Vaig a llegir una faula. Les faules s'interpreten fàcils, eh? El gos i la seva gombra. Un dia, un gos es dirigeia que, per casa seva, subjectant fortament amb les dents un gran tros de carn. Com que havia de travessar un riarol que fluia rapidament, va passar per damunt d'un tronc d'arbre que feia de pont. Quan era a meitat del tronc, va mirar l'aigua i va veure un altre gos que portava un altre tros de carn. Mmm! M'agradaria menjar-me, també, aquest tall. Va dir el gos en veu baixa. Sense pensar sujents ni mica, va obrir la boca i va atacar el seu rival. Però la copdícia del pobre gos no es va veure recompensada. El que havia vist era ell mateix reflectit a l'aigua, i el corrent del riarol havia rossegat la carn que ell havia deixat caure. Fa tan sols uns minuts tenia carn suficient per més d'un dia, i ara no en tinc gens. Es va dir el gos i se'n va anar a cercar de nou menjar. Aquesta és la faula.Què és la faula? Aquesta és una faula senzilla que hem entès. La faula s'han de ser senzilles i amb una moral·leja. Una moralina, no?Una moral·leja. Què interpreta vostè? Que la copdícia es fa perdre el que ja tenim. Si vols el de més, segurament l'altre és un miratge. No és una realitat.Sempre volem allò que no tenim. Allò que no tenim, allò que té l'altre. I de fet, allò que té l'altre, i de fet, segurament nosaltres ho tenim, i millor. Perquè aquest home volia el mateix, perquè el refleja... No, no, era el mateix. El que tenia ell era de debò, i l'altre era un reflexió, una visió, una fantasia... Sí, però és això. Mira, tinc alguns títols de faules, que no llegiré. La faula més parlada i més comuna és aquesta de la... Hi ha moltes de l'Àliga, eh? L'Àliga és un dels protagonistes. L'Àliga de la tallada i l'Àliga... La guineu i el reim, eh? La guineu i el cocodril, la guineu i el reim, la guineu i la serp, la guineu i el llenatair... Vaig a la guineu donar molt de sí, eh? Sí, perquè la guineu... Va de llesta, eh? La guineu és un animal astut. Astut, ja, per antonomàcia. Quan un vol significar l'astúcia, plantifica la guineu. Escolta, eh... Per què, senyor Benito, no ens explica de què va la guineu i el reim? Però se'n recorda o no? La pot fer en menys d'un minut? I tant! Diu que una guineu anava caminant... I de cop i volta, veu, amb un sep, veu un reim... Un gotim de reim, que està allà... I té gana i regrada, i llavors comença a saltar, però no hi arriba del tot. Salta més i no hi arriba, i vinga, intenta un altre salt i no hi arriba, i no hi arriba, i no hi arriba... I al final em veurà que no pot arribar a menjar-se aquell reim, se'n va i diu, va, eren verdes. Com volen dir... Va, però no val la pena, l'esforç, perquè... Bueno, escolti, moralina d'això, senyor Benito, per favor, perquè no acabo de veure... Moralina d'això vol dir que moltes vegades nosaltres ens entestem amb una cosa, no la aconseguim, llavors el que fem és despreciar-lo, per justificar el nostre fracàs. Que no la volíem, no? Va, a tothom estava esforçant, però una cosa que no valia la pena. Em fos una excusa, no? A mi, de vegades, retereu d'una noia, no? Un fegàs, jo vinc insisteix, insisteixo... L'all retereu de la noia, insisteixo, sovall retereu de la noia, insisteixo. I al final, la única excusa que t'hicriu... És que, coño, tiene el culo partido. Per què no, senyor Benito Calla? No pot veure l'altre tipus d'exemple, eh? No, a tothom és que no té el culo partido per la mira. Ah, bueno, això sí. No té el culo partido. No només les dones, sinó els homes. En fi, això valia la pena. Però parlar amb dones, què és? Està parlant de dones perquè vostè volia parlar amb dones. Per què, per fi, no? Que no ens tinguin de masclistes, sexistes... Vostè no sé com està el patir de la comunicació. Està fatal. Avui en dia diu qualsevol cosa i ja té masclista... I falta de respecte, no consideres... Jo respecto molt les dones, que ho saben totes. És que coneixem. És veritat, és veritat. Això és una frase molt... Jo respecto totes les dones i elles ja ho saben. Ell ja ho saben. No té per què. Potser és escoltant una dona, i no ho sap que vostè la respecte. Igual, et truca i diuen... Potser la truca... Res. Vostè et deixa envers, palatera, no és el cas. Segue i tu, no pixi més, frases, ja. Vostè està molt pixon. També hi ha altres fabules, com per exemple... Jo jugo moltes vegades a veure què vol dir la fàbula. De què anirà la fàbula, per exemple? Hi ha un títol que és l'Àliga i els galls. Els galls. No els galls. Els galls, els galls. Aquesta fàbula de què pot anar? D'uns galls que es pensen que són aigües. Depella, l'Àliga i la Fletxa. Aquesta jo em puc imaginar de què pot anar. Era una Àliga que es creia molt ràpida, però no tant com una Fletxa. El Roig, la Fletxa que es pensava. Depella, l'Àliga... Home, aquest és el gran hit. L'Àliga i l'Àguineu, ojo. Els dos protes, tu. Aquesta fàbula és com un Hamlet i un Ricard Tercent. A la mateixa obra. És llarg. No tenim temps perquè m'hi connectem a Catalunya Ràdio. Si hi havia una Quineu que havia un rei i un agil... Comença així. I amb aquest títol acabarem a la xarxa d'avui. Una Àliga i una Quineu que eren... però amb la música fàbula. Una Àliga i una Quineu que eren grans amigues... van decidir anar a viure juntes amb la idea... que aquest fet reforçaria la seva amistat. Llavors l'Àliga va escollir un arbre molt alt per pondre els seus ous. Mentre que l'Àliga i la Quineu va amagar els seus cadells... sota un arbre búst, el peu del mateix arbre. I està aquí? Sí, benito. Gràcies, eh, que vagi bé. Adéu, bona tarda. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 6. Bona tarda, us informa qui li en sabria. Els Mossos investiguen la mort d'una dona de 50 anys a Tarragona. Tot apunta que l'Homicide hauria intentat atregar la víctima... a l'interior d'un bloc de pisos. Tarragona, Ricard Boigues. Bona tarda, els fets han passat a 4.5 de la tarda. El número 7 del carrer Friar Antoni Cardona i Grau de Tarragona. La víctima és una dona d'un 50 anys. L'Homicide hauria intentat atregar la víctima... en força quan entrava al portal. L'incident ha passat a l'ascensor. I també el replà de la planta on vivia la víctima... on han trobat el seu cos. L'Ajuntament de Tarragona suspès la sessió plenària d'aquest dijous. Després de saber la notícia, l'alcalde Josep Félix Vallesteros... acaba de notificar que les forces policials... tenen una primera descripció del Presum d'Assassí. Ricard Boigues, Catalunya Ràdio, Tarragona. I segona connexió en aquests moments... per parlar de la trobada del Consell de Política Fiscal i Financera, el vicepresident i Consell d'Economia Oriol Junqueras... participa d'aquesta hora en la reunió... entre estat i comunitats sobre el déficit. Tot i la flexibilització de l'objectiu per aquest any... Catalunya i altres comunitats consideren que és inassumible. Perdó, Madrid, Jordi Prats. Bona tarda. La majoria de comunitats autònomes... veuen bé que s'hagi ampliat la margeta de déficit... per el 2016 passant del 0,3% al 0,7%. Amb tot, moltes, entre elles, Catalunya creuen també que és insuficient. I creuen també que s'ha de distribuir millor l'esforç del déficit... entre comunitats i administració central. Catalina Clareta és la consellera d'Isenda Balear. La sort de repartir verticalment el déficit... i jo crec que això ho demostra prèviament no és suficient. I sobretot no és suficient des del moment... que les comunitats autònomes tenim esgruïda a la despesa pública, i no tenim la suficència de recursos per assumir-la, no? Jordi Prats, Catalunya Ràdio Madrid. Notícies veus, Montse Quadreny? La reunió entre Oriol Junqueras i Soraya Sainte Maria... acaba sense acords concrets. El vicepresident català ha enplaçat la vicepresidenta espanyola... a no portar el TCR la llei catalana antipobresa... que demana analitzar el Consell de Ministres. Sainte Sainte Maria afirma que s'ho rumiarà, els sentim tots dos. Es una ley que para nosotros es muy importante... para la sociedad catalana, para los ciudadanos es muy importante. Es la ley que en estos momentos nos permite seguir ayudando... a nuestros ciudadanos que están en una situación de pobreza energética. Llevaremos, si así lo decía el consejo de Ministros, con aquellos aspectos que se considere que estén de este reparto. Pero digo, sin entrar a valorar el fondo del asunto. El secretario de Universitats... assegura que Catalunya no aplicarà el nou model de revalida de Batxillerat... presentat ahir pel Ministri d'Educació, Parlament Montse Polet. Bona tarda, Navarro, assegura que aquest curs i el vinent... aquí hi haurà la mateixa selectivitat de sempre... i que a partir del 2018 hi podrien haver canvi... si la Generalitat ho considereu, per tu. Descarten tot cas que Catalunya s'acabi fent la revalida de Batxillerat. Un examen que ara el Ministeri... pràcticament ha igualat amb l'espou, però que serà indispensable per treure-nos el títol de Batxillerat. L'Estat diu això després d'haver dit exactament el contrari... fins fa 24 hores. I, per tant, nosaltres ens mantenim encapolent el mostre model. Dono una probabilitat molt baixa que aquest model... que proposa l'Estat s'arribi a implementar mai. Montse Polet, Catalunya Ràdio, Parlament. Datinguda Sabadell, una dona... que suposadament ha agredit amb un ganivet de cuina... una altra dona, i ha intentat que la foca al seu pis. La víctima ha estat traslladada a l'hospital en ferides greus. La presenta agressora ha estat atinguda... gràcies a les indicacions de la seva ex parella, que era el pis de la víctima en el moment dels fets, quan l'han detingut tenies restes de sang pel cos i cremades a les plantes dels peus. La policia investiga els motius de l'agressió. El Tribunal Suprem ordena la repetició del concurs públic... que va fer el govern tripartit per adjudicar noves i tvs. Inspeccions tècniques de vehicles l'any 2010. Concretament, el Suprem considera que el pla... per adjudicar 16 noves i tvs, que s'afegien a les 44 existents del 2010 al 2014, és nul en dos punts clau, perquè no té, en consideració, ni la proporcionalitat, ni la necessitat. L'exalcalde de Londres, Ken Livingstone, un dels dirigents històrics del laborisme, ha estat suspès del partit arran d'una disputa... sobre uns comentaris antisemítics. En una entrevista a la BBC Livingstone, li va defensar una diputada... sancionada per uns comentaris suposadament anti-israeliants. Livingstone, llavors, va pronunciar aquesta frase. Recordem-ho, quan Hitler va guanyar les eleccions al 1932, la seva política era que els joeus fossin traslladats i reals. Donava suport al ciunisme abans de tornar a ser boig, i acabava matant 6 milions de joeus. 6 milions de joeus. Catalunya serà la convidada d'honor a la Fira del Llibre Infantil i Jovenil de Bologna, a Itàlia, el 2017. Es tracta de la Fira de Referència Internacional per al sector literari, destinat al públic més jove, la participació de Catalunya favorirà l'exportació i la internacionalització dels autors catalans, balears i valencians, i servirà també per consolidar la marca de la literatura catalana al món. Hi haurà activitats professionals dedicades a la creació literària, la traducció i l'edició digital i accions amb les biblioteques i entitats del sector a Bologna. L'edició del 2017 serà del 3 al 6 d'abril. Esport, Julià Almuné. Bona tarda, el president del Barça, Josep Maria Bertomeu. Avui és el dia 1 de la setmana d'avent dels socis més veterans del club. Bertomeu ha reivindicat el temporada que està fent l'equip, i ha parlat de doblet màgic en cas que el Barça guanya Lliga i Copa. L'equip s'ha entrenat preparant el partit del Betis amb cap d'un càmera, Borja Lopedi Mògica. L'actualitat del rei el Madrid passa per Benzema, que està descartat pel partit del Lliga de dissabte per una lesió al Bísims. El club no ha volgut aclarir la situació de Cristiano, que continua de baix. Tot d'ocell dubte per la tornada de Champions contra el Citi. per Donets, que és Sevilla i Vilarell, Liverpool. En Ciclisma, Nairo, Quintana, del Movistar, és el nou líder de la volta a la Romandia, a Suïssa, després d'haver guanyat la segona etapa per la descolificació del Ros i l'Orzacarín, per un esprim irregular. I a la Titán, desert, l'ampostí, Josep Batalu, és el virtual líder després d'haver guanyat avui la quarta etapa. Té més de 8 minuts avantatge al capdavant de la General. Quan queden dues etapes? Nosaltres ens queden, a nosaltres, 50 minuts molt comptades per tornar-hi amb el que Catalunya hagués fet per fer-hi tota l'actualitat. Bona tarda. Donar compte del PAM i de la liquidació del pressupost de l'Ajuntament són alguns punts a l'ordre del dia del ple del mes d'abril. També està previst aprovar la rectificació de l'inventari dels vents immobles de l'Ajuntament. El ple de mes d'abril donarà compte de la aprovació del pla d'acció municipal per al període 2015-2019. El document inclou 70 accions a desenvolupar, 20 objectius operatius i 6 eixos estratègics de ciutat, entre els quals destaca Sant Just com a municipi, pròxim i obert, educador, respectuós amb el medi ambient i reactivador de l'economia, entre d'altres. També es donarà compte de la aprovació de la liquidació del pressupost del consistori de l'any 2015, en aquestes detalles que el resultat pressupostari ajustat és positiu per un import de més de 4 milions d'euros. En el ple d'avui, del mes d'abril, s'haurà de votar la rectificació de l'inventari de vents immobles municipals amb 5 altes, 4 baixes i 2 modificacions, i també la aprovació de manera inicial de la modificació dels estats del consorci per a la normalització lingüística. A més, estimarà les dues solicituds de bonificació del 50% de l'ICIO, l'impost de construccions, instal·lacions i obres per a ser edificis catalogats de la rehabilitació parcial de la coberta de Can Madurellet i de la següent fase de rehabilitació dels elements ceramics del guàldem. Pel que fa a les moccions es presenten 3 avui, una d'elles prové dels grups de PCC i Esquerra i servirà per rebutjar l'acord del govern de la Unió Europea amb Turquia per exigir els estats membres que donin una resposta humanitària a la situació que viu a les persones refugiades, respectuosa amb el dret internacional d'esil i els drets humans. Les altres dues moccions presentades per Ciutadans són en defensa de la coooficialitat de les llengües a Catalunya i del reconeixement de la seva pluralitat lingüística i per instar el govern de la Generalitat a garantir el finançament mínim de l'escola Bressol Municipal Marex. Per últim serà el torn de preis i preguntes per part de regidors i regidores i del públic assistent. D'aquí, doncs, del ple que avui se celebra a la set de la tarda a la sala de sessions de l'Ajuntament de Sant Just i és el ple que correspon a aquest mes d'abril. Dona i Empresa organitza una sessió fotogràfica per a les dones del municipi. La trobada lúdica, sota el nom model per un dia, serà diumenge a la cinc de la tarda a les 9 de l'Avespre. Serà més d'una vintena de dones que ja s'han apuntat. Dona i Empresa convoca a totes les associades i a altres dones del municipi. Ha participat a la trobada lúdica model per un dia. L'objectiu de l'esdeveniment serà fer una sessió de fotos de les dones que assisteixin. Amb aquesta acció, pretén posar énfasi en les pròpies associades, com a dones i com a persones emprenedores i empresàries. A més, la jornada serà amenitzada amb música i baranà. L'associació posteriorment farà ús d'aquestes fotografies per a la seva web i altres materials de difusió. El preu per les associades és de 5 euros i 10 euros per les no associades. La sessió de fotos serà aquest diumenge de 5 a 9 de la nit, al carrer Roquetes, número 9. I, finalment, també recordar-vos que aquest dissabte torna al Cabaret Artístic a Sant Just, amb una vintena d'espectacles. Com cada any serà una exhibició de modalitat artística de temàtica oberta, però la novetat serà l'hora d'inici. En guany l'exhibició anirà ambientada en l'infern. El Cabaret Artístic és una activitat que convida a tothom que ho desitxi a participar. La visió ambientada en guany en dimonis i l'infern acollirà actuacions de temàtica oberta. Hi haurà una vintena d'actuacions dividides en dues parts, al llarg de la sessió de la nit. Màgia, monòlegs, malevars, circ, cançons, lectura de poemes... Són algunes de les modalitats que es podran presentar. Totes aquelles persones que vulguin participar del show poden encara enviar un correu a cabaret.santjustarrobagmail.com, indicant el tipus d'actuació, afegint el temps de dorada i les persones que hi seran a l'escenari. El Cabaret Artístic serà aquest dissabte a partir de les 8 del vespre a la sala d'autopia, el preu de l'entrada és de 2 euros, amb una consumició. Fins aquí la informació local. Fins aquí la notícia d'aquí una hora en aquesta sintonia. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguirà entreure qui eren tots els empresaris que anava amb ell, que fins ara muntis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir-ho. Busco sempre aquella notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Sí, volem veure un d'aquests breus més de casa i amb moltes oportunitats molt festivals. T'equivoques en un penal, en un basse en Madrid. Pots quedar closificat a per vida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Basta la fusta. Vivim senyors, tant directe. Cada matí, de deu a una. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el xilalt, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. Diu menja qui juga a casa és el bàsquet femení. Diu menja a partir de les 5 de la tarda viu el partit entre el Sant Just i el Virà de Cans. Aquí, a Ràdio d'Esvern. L'equip de l'isma de la ràdio busca els 5 de 5 en un partit vital per les 100 les noies. També jugant a Ràdio d'Esvern. No te'l perdis. Ve-te aquí una vegada. Un programa de contes que realitza el grup Marc Mestres. Ávies recuperadores de contes de l'Associació de Mestres Rosa Sençat. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí. Us hi esperem a tots. Ràdio d'Esvern. Durant 8.1. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Durant 8.1. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Durant 8.1. Què tal? Bona tarda. Benvinguts a la segona hora de la penya del Morro. D'aquí uns moments entrevistarem el cantant Doques Grasses, el Josep Montero, que tenen nou disc. És el tercer i ens explicarà com els hi va. A més a més també tindrem la gent de dona i empresa que organitzen una activitat per aquest diumenge, una sessió fotogràfica aquí a Sant Jordi. Una mica, si us plau, sentim models per un dia. Avui explicarem què és el que hem de fer, però abans de tot això hem de connectar amb la redacció de la revista Time Out. Allà ens espera, com sempre, des del Departament de Marketing Comunicació. La Clara Nervión, Clara, bona tarda. Bona tarda. Hola, Clara. Jo arribo amb molta risa que ens diguis com de tot, perquè és justament això. És de tu, Clara, és que ja ho sé. Un roti, un descostida, això és el que faig. Escolta, abans de començar, abans que se m'oblidi, em van regalar, fixa't tu, eh? Instrumentals. Sí, de James Rhodes. Escolta, l'estic... L'estic devorant, Clara. La veritat és que té 250 pàgines. Amb dos dies m'he llegit 200, ja. O sigui, he sigut... Mira que valer el teu jardí que les meves recomanacions et serveixin. Però molt, eh? De fet, va ser casualitat, perquè clar, tampoc el van regalar sense saber-ho ni res, no? Sense haver-nos d'escoltar tot. Exacte, exacte. I llavors vaig pensar amb tu. Mira, la Clara que ho va dir-ho, i escolta, espectacular, és increïble. És molt dur, per això. La història del James Rhodes... Ja té 40 anys britànic. Sí. En tot de partir dels 5 anys patint a burros sexuals. En fi, és una... és extremament dur. Molt dur. I com es refugia, no, dins de la música clàssica? Amb la música clàssica, que és el que parlàvem l'altre dia, no? De com aconsegueix superar-ho tot, gràcies a la música clàssica. Sí, i de fet, cada capítol, no?, que al començament de tot... Hi ha una cançó, de Bach, de Schubert, de Chopin, en fi, de Beethoven, de tots que la pots posar, perquè hi ha una llista de Spotify, i te la pots anar escoltant mentre vas llegint els capítols. És brutal, és brutal. Ai, Jordi, m'alegro molt que els anys d'aví fos... Sí, sí, em va agradar molt, em va agradar molt. I, veja, no l'acabava, em falten ja poques pàgines, però estic enlloc, vull dir, aquest és el que hi ha, demà o demà passat, ja el tinc acabat, però m'ha encantat, hem encantat. James Rhodes, cap per cert, aquest pianista, estarà al sonar. El primer sonar de la setmana. Però al sonar estarà de fet. Vindrem a Barcelona, perquè, no sé si recordeu que us vaig a explicar aquell dia, 5 demà, ve al festival primera persona de Barcelona, a fer una conferència, després el veurem al sonar, i suposo que es quedarà uns dies per aquí, ja que allà ha fet tant mal temps, potser et podrà dir una mica de Barcelona. Ens entrem a parlar bastant, eh, jo crec, que quan arribi... Jo també ho penso. Bé, en fi, escolta, anem a la cosa que ens interessa, perquè aquesta setmana, al Time Out, parleu dels millors restaurants mexicans a la ciutat. Ja trigava, eh, ja trigava el tema mexicà, arribar, arribar al Time Out. Jo reconfeito que tenia unes ganes que revés aquest número, perquè és que soc molt fan de la cuina mexicana, però conya loca, i en qualsevol moment em fotria allà un burrito, un taco, un guacamole... Oi, oi, oi, calla, calla, tot boníssim. Los tacos, el pastor, en fi. Los tacos, el pastor, el camole, el guacamole... Tot, tot, tot. M'agafem boli i paper, prenem bona nota. Quins són els millors restaurants, o els restaurants que recomaneu a Time Out aquesta setmana? Vinga, doncs mira, els dos primers són, possiblement, els més obvius, que van... els hem tractat junts, que són a Loja Santa i al Niño Viejo, que són els dos restaurants que... Mexicans, tots dos, que han obert el Paco Méndez i l'Alberta Adrià. Per tant, quan un restaurante ets ell, Adrià, ja sabem que no pot anar malament, i així va anar, i de fet, a Loja Santa, li van donar la seva primera... Esprilla Michelin, tot just durant i després d'obrir. Així que és l'únic restaurant mexicà... Estella Michelina, Barcelona. Quina diferència hi ha, doncs? Loja Santa és una mica més elevat, és un menú que canvia constantment, i de fet, tenen un menú d'agustació d'aquests que bancaves, de fet, estem parlant d'uns 100 euros per persona, però després... Sí, clar, 100 euros per persona, més lavaguda... Doncs és pasta. Pica molt, això. Pica, però què passa? A ells mateixos, de fet, són dos locals que estan just un de sobre l'altre, i el nen viejo és una taqueria, que és veritat que és una cuina urbana molt callejera, però té un toc gourmet de la família Adrià, com no podia ser d'una altra manera, i fantacos. I aquest surte d'uns 30 euros per persona. Així que podem tastar un dels restaurants de la família Adrià per només 30 euros, i és una bona aposta. A la vinguda Mistral, 54. Estan cantant-hi. Molt bé. Oh, mariatxis, m'encanta, Vera Cruz. A veure, Ai, Jalisco, no te rajes. Va, més restaurants mexicans de Barcelona que comenteu a Time Out, Clara. Més restaurants, un dels més bons també que ens agraden molt, és el Huaxaca, que s'escriu per si algú busca Huaxaca en xic, però és un xic Huaxaca que ja sabeu que és una regió del sud de l'ES. Al costat de Txapas. Al costat de Txapas és el sud de Samex, exactament. Correcte. I és un restaurant boníssim, que també té una menú de gustació. Va estar més baratet. Poden trobar una menú de gustació per 50, 60 euros. I fan cuina amb tocs creatius. És a dir, que no trobareu un taco normal, sinó que són coses molt creatives. Sí, per exemple, tenen una cosa que és... Tiquin chique, que es diu, que és una recepta més americana, de peix marinat amb adobo de achiote i taronja amargo. Ah, té bona pintada. Si quina és la curiositat del Huaxaca, que no és obligatory, és a dir, no entra a la menú de gustació, però si ho voleu, podeu demanar insectes, que és una cosa que diuen Barbatjó. És veritat, ara me'n recordava, que m'ha comentat que havia provat els xapolines a Mèxic, que són els saltamartis fregits. Sí, quines coses. Però tu no has provat mai. No, no, no, no, no. 0, 1, uoooh! Però pensa que són com corals res. Ni contis, ni contis a mi. Són com corals fregides, que fes així i t'hi res. És a la boca. Són com chips, són chips. El restaurant Huaxaca, que tenen per tant altres coses. Apla de Palau, número 14. Número 19, perdona, Albert. Algú altre restaurant ja a Mèxic, per acabar-ho? Va, dos més, no? Sí, dos més. Ens encantarà molt aquestes imatges. A veure, primer, quines? El primer és un que està aquí al costat de Taimot, al costat de casa meva. L'he provat i està boníssim, que es diu Tlaxcal, que és difícil de pronunciar. Tlaxcal. Tlaxcal, clar. És que tot això és com mi idioma estèc a una mica. Sí, és molt difícil de pronunciar. Tlaxcal, clar, per nosaltres, que nosaltres... Tlaxcal. No pronunciem mai, Tlaxcal. I és aquí el carrer comerç número 27, Justa Sota de la plaça del Mercat del Bor, Justa Sota. I aquest restaurant el van obrir a l'any 2011. I és un restaurant absolutament boníssim. Tenen alguns clàssics de cantina mexicana, com, per exemple, la sopa de tortilla, la enchilada, els entogitos... Però, pel que realment es coneix, és pels tacos que estan absolutament espectaculars, com, per exemple, el de carn de porcruspida amb piña, i els passits de badellet infiltrada amb lima i coriander. Oh, coriander. Saps què és, coriander, no? Cilantro. Sí, que no veus ni t'hi diria, veig. Ho he dit per... És que l'últim... L'últim capítol, el de Dilluns, la mare va matar... Bueno, no ho sé, però és igual. Va utilitzar el Coriandre, com a excusa, que en veritat no era Coriandre, que era d'Ixan, exactament, i de tergents, en un plat per matar un dels protagonistes de la sèrie. Però, com que no ho has vist, no et dic res més. Ja està, bueno, vinga. És que no he vist, a casa és que estic superfòria, és que tu també ets molt fan de... Sí, és que sé que surto la clara de segura, que m'hi agrada. Esclar, esclar, és que aquesta sèrie t'ajudaria molt. És que estic amb un llavall tot el dia, no em veus? Vinc a Mexica amb un Mexicavall. El tres a la carta, que és una meravella. Exacte, això és de curiós, eh? Molt bé, per tant, el trascal, i tampoc sé dir-ho, que restora a Mexica, que també recomaneu a Time Out. I tenim un altre, no? Doncs us recomano l'última, ja de totes. Ens enllunyem una mica i anem a la zona de Sagrada Família, al carrer València 427, allà a Sagrada Família trobareu la cantina Mexicana, que explica que la porta, que es diu Andrés Lúñez, explica que la llançada és de faricuina mexicana autèntica de Sinaloa, que sabe també que és una de la Mèxic, i no digueu famosa Pals Cartels, perquè és cert que és famosa Pals Cartels, però hi ha moltes més coses, i trobareu una carta molt, molt extensa, amb un munt de tajos, ojo, tajos. Antogitos, platils tradicionals, molt cajate, que és una salsa feta amb chili, xafadeixi amb una pedra volcànica... Bueno, salsa, 1.000, 1.000, 1.000 recordos. Per tant, si sou de Sagrada Família, la cantina Mexicana. Molt bé. És que molt bé és la gana, Jordi, per l'adreço. El que passa és que sempre es diu que el menjar m'exica pica molt, però atenció, perquè no pica ni la meitat, ni re ni un terç del que pica a Mèxic, A la gent que m'has anat a Mèxic, com tu, Clara, tu saps que allà pica... I no has estat a Mèxic mai, eh? Haig d'haver estat, pensava que havies estat tu. Doncs escolta, allà... Més m'agradaria estar allà pendent. Pica, buf, però és una cosa espectacular. Jo parlava amb gent d'allà i dius, però pica molt, i em diuen sí, perquè aquí, des de pequenos, ja, no es ponen picante a tot. I dius, sí, però una altra gindilla, gala... Sí, i a l'altre dia veus el Passo, que és un restaurant a Mèxic molt bo, també, al Carregidona, i li vaig dir, però pica, i em van dir aquí, aquí, nada pica, porque ustedes no están acostumbrados, y todo les pica, y va y viva. Exacte, correcte, correcte. Bueno, estupendo. Bueno, en fi, doncs, aquesta setmana, a revista Time Out, articles especial amb els millors restaurants mexicans de Barcelona. I avui acabem parlant de vi i gastronomia a Santa Catarina. Això vol dir el mercat de Santa Catarina o els voltants? El mercat de Santa Catarina. Oh, que és bonic, el mercat de Santa Catarina. I suposo que és a les porxades, no a dintre on les... Ah! On les parades, si no saps què, de la porxada aquella que dona la plaça... Sí. Doncs allà posen unes pararetes, i és allà. Escolta... És una cosa passant alcohòlica, però comencem parlant de menjar-hi, però saps què? Que ara ens passarem a l'altra banda, i avui no parlarem de cultura, que la traiem, vam parlar molt de llibres, i parlarem de menjar-hi, veure-ho tu, que això ens agrada. Ah, molt bé, doncs em sembla molt bona idea. A més, aquella zona és fantàstica, també, per passejar una estona i observar també l'arquitectura preciosa i fantàstica que tant ens agrada de la cúpula i del sostre del mercat de Santa Catarina, i veureu una mica què és el que hi ha. Què es recomaneu a la revista, a veure? Doncs mira, el que fan és que el Vissabta, aquest Vissabta, que és dia 30, fan pirateria d'astronomia Santa Catarina. Quina és la gràcia, doncs que la gent del mercat ha convidat el Vissabta Saller, que oferiran una selecció de 20 i cabes de la Déu Catalana. S'escria una Déu... Sí, tenim Déu Panadès, Déu, totes aquestes, i hi ha una que és Déu Catalunya. Ah, que es engloba totes. Que són totes les Déus que per temes químics, que els hi passa l'àcid, que la terra no sé quant és, són molt estrictes de poder pertanyar una Déu, doncs totes les que no pertanyen van a la Déu Catalunya. Oh, de nominació d'origen, no? De nominació d'origen, Catalunya. Doncs porten 12 Saller i la gràcia a tot això, Jordi, que per 9 euros... Ah, o? 5 vavis. Oh, però què dius, ara? M'han dit! Però si està molt bé, això, m'hi pots compartir, no? 3 i 2 i mig, i 2 i mig, eh? Però què, que comparti? 5 i 5, Jordi, per favor. El pare també, també, clar, clar. Si està molt bé, això, no? Tu què et sembla? La parada, una mica, és formatge, la parada de... Oh, jo, jo, jo. Calla, calla, com ens agrada comprar? Els mercats de Barcelona m'encanta comprar els mercats de Barcelona, eh? De fet, jo sempre compro sempre aquest dinar, que és el que em cau el cos de casa. Molt bé. Hi ha molta vida, et tracten de forma estupenda, són supercarinyosos i carinyores, tot el dependents i la dependents... En fi, jo recomano sempre molt comprar els mercats, perquè hi ha una vida allà, que escolta, no? T'alegra una mica el dia. Clar, alguna cosa més... Una cosa molt ràpidament, l'última hora, que és que avui se celebra els 10 anys la ICAT... Va dir ICAT FM, però ICAT ja no és FM. Ara és ICAT.cat. No sé si recordeu que ICAT abans tots els els podíem escoltar a la ràdio del cotxe, per exemple, si teniu cotxe, o a la feina a la ràdio FM, però la van treure i ara és només online. I avui fan 10 anys i hi ha una festa a l'Apolo, amb un munt de grups de música, els suscriptors i els viatges en col·legó, amb el New Raymond, a tots aquests que us podem imaginar. A poc ballem, sembla que també. Doncs tots van a l'Apolo i la gràcia és que cantaran cançons els uns dels altres. Per exemple, la Núria Agraïa em cantarà una cançó del Pau, el Pau cantarà una cançó del New Raymond, el New Raymond cantarà una cançó dels Benose Topo... i així. Doncs, escolta, prerem una nota clara, serà un concert per recordar també, i tu segur que no te'l perds. Doncs allà estaré jo, si que també ho veu. Molt bé, molt bé. Clara, moltes gràcies la setmana més. Que vagi molt bé. Adéu. Sidi 28 de la tarda, i ara el programa hem de parlar d'una activitat que hi haurà aquest cap de setmana, organitzada per Dona i Empresa. Bé, dos quarts de set de la tarda, continuem en directe al programa, i deixeu-me parlar-vos que aquest diumenge, a partir de les 5, es jugarà amb l'estètica personal, amb la fotògrafa Anna Valverde, de Dona i Empresa, que ens acompanya avui a la ràdio, que tal, bona tarda. Hola, bona tarda. Vinc del programa, juntament amb l'Afe Pernesany i l'Isa de Temprado, que tal, bona tarda. Hola, bona tarda. Explica-nos una mica què és el que fareu aquest diumenge a la tarda. Sí, sí, se'n miren entre elles, no, no. Qui vulgueu. Perquè hi ha una sessió de fotografies, com diem, que farà l'Anna a partir de les 5. A veure, d'on surgeix aquesta idea de Dona i Empresa? Doncs això surgeix de l'assembleu última que vam fer, l'associador de Dona i Empresa, vam acordar que faríem, doncs, una activitat al mes, no? I, a veure, això, doncs, no sé, ens va semblar que era una bona idea de, com a l'associació, tenim fotògrafes, maquilladores, dissenyadors gràfics, estilistes... És que són moltíssimes a l'entitat, no? Sí, són moltíssimes.Quantes sou, en total? Doncs ara mateix, de socies, jo no t'ho podria dir. Més de 50. Més de 50, sí. Allà pots trobar, us podeu trobar, amb totes les professions, quasi bé. Diferents actors, sí. I com va sorgir? Bueno, no sé, allò parlant, una idea, una altra, i em diuen, doncs, mira, podríem fer això, que estaria... Més que ret divertit, no?, perquè és una mica com... bueno, com jugar quan érem petites, no? Sí, model per un dia.Sí, però... I ser model. Model per un dia, però, a part, també... Això també ens servirà, perquè s'adona una cosa productiva. Mm-hm. Perquè, com es farà, la Pepa va estirar les noies que vulguin, amb la seva roba, de la botiga. Perfecte, no? Jo, Isabel, les maquillaré perquè tinguin bona cara, i tal, per la foto, que farà l'Anna. Jo faré la fotografia. Ah, però això és un complet, no? Llavors, clar, aquestes fotos, que seran xugles interessants, servirà per totes les que assaisteixin. Doncs les podran penjar a les seves webs, a les xarxes socials, als perfils, per actir d'una foto que dongui una bona imatge de la seva empresa. Home, és important, no?, de cara a l'empresa, tenir una bona imatge. Perquè ens ho passarem bé, doncs això serà servirà. Serà servirà per totes bé. Avui dia que la imatge sempre està a tot arreu, no?, i és el primer que arriba, el primer impacte que tenim, quan coneixem una persona, a les xarxes socials també passa el mateix, no?, és a dir, amb els perfils de les pàgines de Facebook, a Twitter, en fi, a tot arreu. Perquè és important tenir una bona imatge, creieu, ja que una és estilista, l'altra és perroquera, l'altra fotògrafa, que treballeu amb el tema de la imatge a les xarxes socials, una mica, en general, també, per presentar un català, d'una empresa o el grup, qui sigui. Sí, sí, jo considero que és molt important tenir fotografies personals que... amb les que t'identifiquis. Per exemple, jo que soc la fotògrafa, m'agrada fer les fotografies de perfil, perquè la gent, amb tota la naturalitat possible, que la gent vegi a la teva essència i pugui reconèixer amb tu que és el que... quina és la teva feina, no?, és intentar fer un tipus de fotografia que sigui el més natural possible, perquè puguin veure quina... aquest dediques, no?, és molt important. I explicant-nos una mica, Pepà, el vestuari, l'estilisme, això també quin paper jugarà, que et diu menjar? Doncs mira, aquest diumenge el que farem és... a totes les dones, no?, que vinguin, que vindran sòcies i també hem convidat a les no-sòcies, també. Hem convidat a tothom, perquè ho hem divulgat per tot arreu. Això serà atímit, no? Atímit, sí. El carrer Roquet és número 9. El carrer Roquet és número 9, sí, que és l'estudi d'Aretxell, que és una de les sòcies que està superimplicada amb aquesta associació, i llavors té un estudi molt maco, que l'acaba de reclar ara mateix, i llavors tenim un espai molt bo per fer això. També farem un aperitiu. Ah! Sí, sí, sí. Un portant o un berenar, no?, per un berenar. També farem un berenar, vull dir, que serà un complet. Llavors jo el que faré és, bueno, després de que l'Isabel les posi guapes, les maquilli, jo les vestirem amb una prenda de roba, amb complement, amb barrets, ulleres, perquè... i que posin... com si fossin models. I l'Anna es farà unes superfotos que estaran estupendes. Perquè no és acció professional. Primer, el maquillatge i després el vestuari, o primer les models... Com funciona, el món? Jo primer és el maquillatge, per roqueria, i després ja és el vestuari, al final. Per tant, tu, Isabel, t'encarregues del maquillatge. M'imagino que... vaja, les maquillaràs com tu vulguis, o també acceptaràs propostes. Bueno, jo primer preguntaré la seva... el seu estil, si s'acostumen a maquillar, si no van mai maquillades, perquè no es vegin diferent del que són normalment elles, de la seva personalitat. De fet, això, com diem, serà aquest diumenge, dins de... digues, digues. Aquest diumenge, dieu a les 5 de la tarda. Sí, correcte, i pot anar tot amb qui vulgui, però no sé si ja teniu previst quantes dones hi aniran. Sí, més o menys sí, perquè vam obrir un dudel, perquè s'apuntessin. I llavors, més o menys, sabem, de moment, crec que estem amb unes 25, 26, entre 25, potser arribarem a 30, bueno... Aleshores, tenim el Facebook de dona i empresa, poden entrar allà qui vulgui, i en l'esdeveniment, doncs ens ho enten obren i es poden apuntar. Qui vulgui, no cal que siguin de l'associació. Després, totes aquestes fotografies, m'imagino que les enviareu, a totes les persones, que... Exacte, sí. Són 5 euros per les associades de dona i empresa, després són 10 euros per les no associades. De fet, són uns preus tirats, no? Perquè un book, avui en dia, no sé, però ronda, com a mínim, 150, i cap amunt, depèn, si, com diem, portes la maquilladora, portes la... O si és amb maquilladora i tot allò de més, realment és molt més car. Escolta, i les fotografies, ja he quedat unes sobrespecialistes, amb una qüestió. Les fotografies d'estudi, a diferència de les de l'exterior, quina particularitat tenen? Bueno, en el cas del tipus de fotografia que faig jo, és un tipus de fotografia molt de retrat personal. És una cosa... Jo penso que amb les exteriors són molt diferents, perquè és molt el tu a tu, no? Si et poses davant de la persona a la que li fas la fotografia, i jo intento crear un caliu i una comunicació perquè de persones s'ha sentit el més a gust possible i sigui el més natural possible. Llavors, és un tipus de foto que jo faig molt íntima. No hi ha trets, jo faig sempre uns fondus molt neutres, no? I és un tipus de fotografia molt natural, molt enfocada a la persona tal i com és. Clar, normalment, quan la fotògrafa diu... No, però ets natural. Clar, no saps quina cara posar. És complicat. Llavors, tu quin consell donaries? Perquè si es discuten algú, hi ha d'aquest diumenge o en general, no? Bueno, depèn, depèn. Perquè hi ha persones que els dones quatre pautes i si posen de seguida i no cal dir res més, o sigui, es deixen anar i és fantàstic, perquè es posen de totes les maneres possibles, i hi ha persones que els hi costa molt més. Les persones que els hi costa molt més, jo costo mostrar-me una bona estoneta, no només parlant de les fotografies, sinó parlant d'altres coses, i intento que se senti el més a gust possible. I quan em poso, es mirem una banda, mirem l'altra, mirem per aquí, normalment poso el caballet, posar-lo endavant, perquè la persona es posi darrere, perquè d'aquesta manera relaxa, quan estàs darrere del caballet. Per exemple, hi ha diferents tècniques per fer que la persona relaxi i connecti amb tu. Jo procuro que intentin no mirar la càmera i sentir-se presionat per la càmera, sinó que intento que em miri a mi i que trobi en mi una sensació agradable i de propènia. No estàs allà davant d'una foto d'una persona estranya. I és millor somriure i que es vegin les dents? Depèn. I aquí millor que no somriqui, perquè les dents ho destrossen tot. I al revés, hi ha persones que tenen un somriure meravellós, que és el que jo procuro, treure els somriures. Intento sempre buscar que la persona mostri aquesta la vellesa que té, perquè penso que totes les persones tenen una vellesa especial. Totes. M'imagino que no sé si també seran de cosa en ser. Ho dic perquè, clar, aquí hi ha l'estilisme, no? Tenim un bon espai per fer-ho. Tenim un bon espai per fer-ho. Sí, bueno, jo en principi el que he proposat més... O sigui, que portessin com una base, una base negra, un leit negre, un taxàs, saps? I més cert, reposar la prenda de dalt, la prenda de sobre, perquè, si no, també era més complicat, pantalons, sabates... Jo he proposat una base negra i una sabata de taló o d'escalses, perquè hi ha algunes que no volen portar talons, perquè no estan acostumades, perquè no s'hi veuen, perquè... que després a la millor se'ls posaran, no? Però, bueno, en principi això, una sabata de taló, un taxàs, un leit negre o d'escalses, llavors jo posaré, bàsicament, la prenda de sobre, no? O sigui, una blusa, uns asseis, un vestiret, curtet... i sobretot, compliments, també, eh? O sigui, per les més tímides, ulleres de sol, que... Sí, mirant a Nadia?Sí. El que passa que, per exemple, moltes vegades diu... que quan es fa un buc, una persona, una model, una actriu... o fins i tot algú que ho necessita per la seva feina, o per tenir un perfil professional, a l'inquedint, sense anar més lluny, o alguna cosa per l'estil... Tema, per exemple, ara ho parlaves tu, no? Complements. Tot el que són, pulseres, arrecades, ulleres, tot això... o no sé, collals, potser t'ha problemica... Això, com l'has fet una fotografia, suposo que també s'ha tingut en compte, no? Sí, no, i depèn de la persona, també. Perquè, clar, una persona baixeta no li pots posar un collal, perquè la fa més baixeta. La fa més baixeta, encara?La fa més baixeta. Clar, per exemple, vull dir que jo també... jo portaré diverses prendes de roba, i, depèn de la persona, posaré una prenda a l'altra que li favoreixi, evidentment. Perquè, de fet, tu, Pepa, et dediques a això, i tens una botiga.Tinc una botiga, sí. Quina és?Tinc una botiga que fa 30 anys, que sí, 30 anys que estic aquí s'enjús. La botiga, ara, en aquests moments, es diu Pepa, havia sigut petit bonic abans perquè jo tenia roba de nens, el que passa és que, bueno, amb la crisi econòmica i una mica existencial també, doncs vaig fer el canvi, ara fa... per a 3 anys o així, i em dedico a vestir a la dona. De la dona, però de totes les edats. O sigui, des que tenen, jo què sé, adolescents, fins que tenen 100 anys i se'n tenen més, doncs també. On ha estat la botiga, Pepa?Està al carrer Creu, a 81, cantonada a Montserrat. Segurament molta gent la coneix, perquè si hi esteu pel centre, alguna vegada l'heu vist. Segurament sí. Isabel, hem dit que tu les maquillaràs. A vegades he sentit que el millor maquillaratge és que no es nota. Això és veritat, i després... Ostres, és difícil, també, no? Perquè vulguis o no? Les persones també canvien molt quan va maquillat i quan no va maquillat. El que es tracta és això de dissimular defectes que tingui, a favorir punts forts, i de manera sòtil que no es doni compte a la gent que va maquillada i amb el tema dels ulls, una cosa que l'hi ressalti, l'hi reforci, però natural. Bueno, en el cas d'una foto així normal, diguéssim, quan és per sessió de fotos o més de moda o coses més especials, llavors, la imaginació ja es deixa volar o tot s'hi val, no? Clar, perquè... Però en el cas d'aquesta activitat, tot serà una cosa natural, que es vegin guapes i tal com elles són. Bé, de fet, em sembla que us ho passareu molt bé, que t'ho menja. Segur. No? Sí, sí, serà divertit. És una activitat divertida, eh? Sobretot les que s'apuntin, que es deixin fer i ho gaudiran. Això sí, eh? S'han de deixar en les nostres mans. Això és molt important, no? Perquè, de fet, on ha de dir que qui més, qui menys, avui dia es maquilla, ella mateixa, també es basteix, no? Ella mateixa i, per tant, de vegades és com... No, jo vull així, jo vull això. I consta, a vegades, que les clientes, per exemple, en el vostre cas, es deixin assessorar una mica i trencar una mica els perjudicis o els restriutips, amb els quals sempre van? Normalment, si jo els hi explico allò amb un cuidar d'on no de dir, mira, potser et quedaria més bé si la ralla t'alafes així allà, llavors es deixen i ho proven, i normalment es veuen millor, perquè a vegades es poden estar equivocades, no, amb algunes coses, però com a professional, doncs jo els hi explico i... i poden acceptar-ho, i llavors, bé, estan contents quan els els dones consells i... Perquè aquí m'hauran quedat el maquillatge a treballes? Amb totes, amb totes. Tant catàlegs de moda, com sessions de fotos per bucs... També faig per núvies, a domicili, dia del casament, vaig a casa de les núvies, maquillo, pentino, també... Tens l'empresa que s'enjust, no? Bueno, jo sóc de freelance, vaig a casa de la gent, però els domicilis, els estudis de fotografia... Desplaço sempre. I alguna vegada...Per tot arreu, sí, sí, està clar. Alguna vegada heu treballat les tres juntes, o no? No. O sigui que serà també la primera vegada, no? Sí, la primera vegada. Que ho fareu, no? Anar, també? Perquè tu tens estudi de fotografia aquí, s'enjust? Ho dic perquè, si algú s'ha arribat a la conversa, tot això ho organitza a l'entitat, dona i empresa, com diem, engloba moltíssimes dones d'aquí i s'enjust, que són autònomes o tenen el seu propi negoci, són emprenedores, i, aquest diumenge, heu decidit fer aquesta sessió de fotografies. Tu tens una sessió de fotografia? Jo faig molta fotografia d'exterior, però també tinc un petit estudi, que el tinc a casa meva, que sóc freelance, també. Puc moure en una casa de la gent, una de les coses que faig és anar a fer fotografies si tens cas amb el teu jardí o el teu interior, i després tinc un petit estudi a casa on te faig les fotografies de retrat personal. I també ara m'estic enfocant a famílies. A famílies? A famílies i a nens petits. També estic començant aquí a experimentar i a veure què tal. Bé, de fet, és un nou mercat que s'està obrint, no? Perquè, de fet, ara això és la pregunta que jo llenço a les tres, com a empresàries, a la crisi, que s'ha fet molt de mal, sobretot en negocis com aquests, no? Perquè moltes vegades el primer que treuen les famílies i les cases, i el tema potser és a l'oci, amb el tema del vestuari, el tema de la moda i les retallades, això ho heu notat vosaltres i com ho heu afrontat aquests últims anys i últims temps? Bueno, s'ha notat una miqueta, però com que jo, per exemple, com a maquillador, amb el meu cas, com a maquillo diferents àmbits molt diferents, particulars, com d'empreses... Llavors sempre hi ha... Les feines han de tirar endavant, no? No es para el món. Llavors sempre hi ha alguns llocs on segueix, segueix a veure... la necessitat de maquilladores, això no... Per tant, no has notat tu, per exemple, gaire... No, no gaire. I vosaltres? Jo vaig començar la meva activitat com a fotògrafa precisament amb tota aquesta etapa de crisi, perquè jo sóc interiorista i em dedicava una altra cosa. Fixa, t'hi vas aprofitar per canviar... Vaig aprofitar, vaig fer un canvi a la meva professió, i llavors sí que jo he notat, per exemple, que la gent busca preus molt econòmics, i tu ofereixes sessions a preus econòmics, no hi ha dubte que la gent s'anima, tothom li fa moltíssima il·lusió tenir fotografies seves personals, a un preu assequible. Si tens un preu competitiu, funciona. Si et dispares, costa més. Sí, és el que et diu l'Anna. Jo també el que he fet és ara posar una roba més econòmica, maca, igualment superactual i també de qualitat. I llavors la dona sí que potser ha deixat de comprar més quantitat, però continua comprant. La dona sempre té un reconeig per comprar-se alguna cosa, o per fer-se un maquillatge o el que tu dius, o per fer-te una foto. Crec que estem una mica ara a l'abast de tothom. Per això fem aquesta activitat, també, perquè realment la dona ha de tenir aquesta oportunitat de poder-se fer una foto, de maquillar-se, de vestir-se, i de passar una bona estona a un preu, com tu has dit. I risori, de fet, a partir de les 5 de la tarda, el carrer roquetes número 9, el taller límit d'aquí de Sant Justes Bern, 5 euros per les associades, que segurament no, i anireu moltíssim, moltes, vaja, i després 10 euros, si no sou associades, ens esteu escoltant, per exemple, i voleu passar per allà. Us haig de preguntar, perquè, malauradament, casos de discriminació per gènere continua a venti cada dia, malgrat estar el 2016, últimament també hi ha hagut rebombori, per exemple, a les xarxes de la CUP, a Manresa, no sé si us ho heu assabentat, vosaltres, com a dones i empresàries, heu notat, també, que encara no hi ha aquesta igualtat que hi hauria d'haver entre l'home i la dona, en general, o no? Jo, en el meu cas, sincerament, no ho he notat en absolut, perquè, com que treballo de forma així, jo sóc autònoma, i la veritat és que no me n'he trobat amb cap cosa que m'hagi fet sentir incòmode, que m'hagi fet sentir que hi ha algun tipus de discriminació. En general... No, jo tampoc, amb el meu món de maquillatge així, hi ha moltes dones maquilladores, i també hi ha nois menys, però no hi ha cap problema de res, tot molt bé i molt bé. No creieu que hi ha coses que s'hagin de pensar en alguns camps d'igualtat, o... pregunto, eh, en general? Amb el meu aspecte, no, la feina meva... No, no, la veritat és que en el nostre... És que jo crec que amb el ram de l'estètica i això... Sí, estem molt introduïdes, no?, i llavors no... La dona... és un paper important, no? De fet, potser estaríem parlant d'un dels pocs camps, no?, que la dona potser representa un paper més gran que no pesa l'home, amb el tema del maquillatge, com diem, la perruqueria, el vestuari... Per tant, no... no t'ho heu de menjar per la mà. Molts maquilladors també eren fets, no? Sí, també n'hi ha. Però n'hi ha moltíssim. N'hi ha més dones, però... Sí, vull dir cap problema. Jo treballo amb equips, a vegades, sí, sí, amb el que siguin i tant dones, com homes, millor problema. Tu també. Molt bé, doncs, escolteu, jo us agraeixo moltíssim que heu passat per l'Apenyà del Morro, per explicar aquesta activitat que fareu des de dona i empresa, aquest diumenge, com diem, sobre l'estètica personal, fotografies, estilisme, maquillatge, tot això amb la Pepa Casany, l'Isabel Temprado i l'Anna Valverde. Espero que us vagi molt i molt bé, ja sabeu que teniu aquest programa sempre obert per venir a explicar el que us doni la gana. Que vagi molt bé i gràcies per venir. Molt bona tarda. Moltes gràcies. A vosaltres també. Moltes gràcies. La feia del Morro, cada tarda de 5 a 7, per Ràdio d'Esvern. En fi, ho hem de deixar aquí. Moltíssimes gràcies. Resultant que he fet possible l'Apenyà del Morro d'avui amb moltíssima gent. El Roger Consul, que has atès per telèfon, parlant de l'obra que farà aquest dissabte a l'obra tradicionàrius, a l'espai tradicionàrius de Gràcia, amb l'obra Víctor Català. El Roger Consul, que has atès per telèfon, parlant de l'obra que farà aquest dissabte a l'obra tradicionàrius, a l'espai tradicionàrius de Gràcia, amb l'obra Víctor Català, la senyoreta de l'escala. I, a més, també, el nostre politòleg de capçalera, Pau Rama. Moltes gràcies. El senyor vanito amb les coses importants de la vida i les seves paules, i ara, a la segona hora, amb la clara nervió de la revista Time Out, que ens ha explicat restaurants màxicans de Barcelona i les dones de dona i empresa, la Pepa l'Isabel i l'Anna, que també hem explicat l'activitat d'aquest diumenge. Per part meva, res més, que vagi molt bé, per cert. Fins i tot per les sorpes, avui, perquè, finalment, no hem pogut parlar amb el cantant de la Dócar Gràcia, del Josep Montero, intentarem fer-ho demà a la tarda, aquí, al programa. També, juntament amb els bunis, el Dani Martínez, l'Anzi Agenda, amb l'Elí Capdevila i el cinema amb el Jordi Roca. Tot això demà, a partir de la cinc de la tarda, si us ha parlat Jordi, que vagi molt bé, tornem demà. I molt bona tarda. I molt bona tarda. I tu pierdes blanca, como esta mañana de enero, demasiado hermosa, como para ir a trabajar, y tu piel es blanca, como esta mañana de enero, demasiado hermosa, como para ir a trabajar, y tu piel es blanca, como para ir a trabajar, y sin pestañar, hablamos con la jefa en cuento chino, y como niños nos pudemos acostar. Se supone que debía ser fácil, tienes frío, pero a veces no hago un poco difícil, perdón. Suerte que tú reyes y no te enfadas, porque eres más lista y menos egoista que yo. ¿Tú todavía tienes frío? Bueno, cierre los ojos un minuto, que te llevo a un lugar. Imagino una calita, yo te sirvo una clara, es verano y luce soles, la costa catalana, y estamos tranquilos, como anestesiados, después del gazpacho nos quedamos dormidos, mirando a tor de Francia en la típica etapa, con un segundo de ventaja en el último suspiro, colgándose a sus hombros el mayota amarillo. De nuevo el chiringuito, un bañito, el lado de pistacho, y partido al fútbolín. Andamos unos risbes, jugamos a las cartas, y acabamos cenando, sardinas y ensalada. Bebemos dorados, hablamos callados, la luna enlazada, en tus labios mojados, me entra la sed, con guardos en la orcoma. No está igual, no ganaremos el mundial. Subimos a casa, hacemos el amor, y sudamos tanto, que nos desingratamos, el tiempo separa, el aire no corre, mosquitos volando, y grillos cantando, y tú a mi lado, muriendo de sueño cansada, contenta, me pides un cuento, y yo te lo cuento, más bien me lo intento, te explico que un niño cruzó el universo, contado en un burro, con alas de plata, buscando una estrella llamada Renata, que bailaba salsa, con un asteroide llamado Julián. Patríguez de Malta, malvado, engreído, traidor, forajido, conocido, bandido, en la vía, la que dio por vender estrellas, independientes a multinacionales y espaciales, ella duerme. Van las noches del sol al sol, en tus labios, y van las noches, de la zona Fashion, en tus labios, te van las noches del sol al sol, en tus labios, y van las noches del sol al sol, en tus labios, y van las noches del sol al sol, en tus labios, Las noches del sol la san, en tus labios me dan. Las noches del sol la san, en tus labios... Al principio, como siempre, dormimos abrazados y cuando ya suspiras, me retiro a mi espacio. Mi abustador, miersor, ha tornado. El just de la fusta, parlem de tot el que passa Sant Just. Hi haurà alguna aprensa que ja aconseguirà entreure qui eren tots els empresaris que anava amb ell, que fins ara en votis. 400 pisos per vendre. Si s'ho ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir-ho. Busco sempre aquella crida de notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint, gairebé cada dia. Sí, volem veure un munt d'aquests grups més de casa i amb moltes oportunitats molt festivals. T'equivoques en un penal, en un basse a Madrid. Pots que l'ha crucificat de perrida. Tot se soluciona, amb els temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a una. I esperem. Diu menja qui juga a casa és el Bàsquet Femení. Diu menja a partir de les 5 de la tarda, viu el partit entre el Sant Just i el Virà de Cans. Aquí, a Ràdio d'Esvern. L'equip talisme de la ràdio busca els 5 de 5 en un partit vital per les 100, les noies. També jugant a Ràdio d'Esvern. Nota'l, perdis. Vet aquí una vegada. Un programa de contes que realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes, de l'Associació de Mestre Rosa Sençat. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 d'automatit. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilònis, no us ho perdeu. Babilònia, dijous de 9 a 10 del vespre. Bona tarda, són les 7. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. Bona tarda, fa uns moments ha començat el ple corresponent aquest més greu. Donar compte del pam i de la liquidació del pressupost de l'Ajuntament.