La Penya del Morro
Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.
Subscriu-te al podcast
#912 - La Penya del Morro del 29/4/2016
Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.
John Wayne va afirmar que creia en la supremacia blanca, fins que els negres no estiguessin prou educats com per ser responsables. Tampoc tenia opinions gaire favorables sobre els indis americans. Aquesta visió de John Wayne sobre les minories racials als Estats Units ha acabat tombant la proposta que es debatia a Califòrnia i que havia impulsat un congressista republicà. No hi haurà dia a John Wayne, però l'estat sí que té un aeroport en honor seu, un dels més grans de Califòrnia, on se rigeix un estàtua de gairebé 3 metres del rei del western. Celes Arnadas, Catalunya Radio Washington. Felipe Caicedo apunta a titular per l'espanyol Sevilla de Diomenja. Els socis ja han retirat 6.200 entrades. L'ex tècnic de l'espanyol Pochettino ara el tot en anglès, diu que té un acord per renovar fins 2021. A la sèdia, un partit endarrerit de la lligandesa de Bàsquet, jugarà al Barça i al Bascònia. L'ex blaugrana Ricky Rubio diu que els jugadors de Xavi Pasqual hauran de ser molt forts mentalment perquè l'aliminació europea els ha afectat moltíssim. Lluís Hamilton ha estat el millor a la primera jornada d'entrenaments al Gran Premi de Rússia de Fórmula, o Red Bull ha estrenat una pantalla protectora. A la Titan Desert, Josep Batalu manté el lideratge a falta d'una etapa, té 13 minuts. Avui ha estat tercera o un minut del guanyador de la cinquena etapa al portugès Josep Silva. Bona tarda. El ple d'Abril va anunciar que el 29 de juny es posarà en marxa un procés de participació al pla d'acció municipal. Serà mitjançant una sessió oberta on es votaran les accions a prioritzar. La votació serà presencial o online. El ple del mes d'abril va donar compte de l'aprovació del pla d'acció municipal pel periode 2015-2019. Un document que inclou 70 accions a desenvolupar, 20 objectius operatius i 6 eixos estratègics de ciutat que engloben accions per disposar un municipi amb un creixement sostenible i de qualitat, i per un senjús que garanteixi la qualitat de vida de les persones per tractar el medi ambient de manera respectuosa de ciutat educadora i per reactivar l'economia i la innovació. També es va donar compte del ple d'ahir de l'aprovació de la liquidació del presopost del consistori de l'any 2015. En aquest es va detallar que el resultat presopostòria ajustat en termes del sistema europeu de comptes és positiu. El primer tinent d'alcalde, Sergi Seguí, també ho ha explicat aquest matí als micròfons de ràdio, d'Esvern. Entre els punts de l'ordre del dia també estava prevista l'aprovació de la rectificació de l'inventari de vents immobles municipals. Amb els vots favorables de l'equip de govern i amb les abstencions de l'oposició es van aprovar cinc altes, quatre baixes i dues modificacions. Per últim es va aprovar, amb tots els vots a favor, excepte el de Ciutadans i Partit Popular, la modificació dels estatuts del consorci per a la normalització lingüística, motivada per l'entrada amb vigor de diverses normatives. I les sol·licituds de bonificació dels 50% de l'ició han de ser en els edificis catalogats tant de Can Madurellet com del Walden Set, que es van aprovar per unanimitat. Se'n just celebra el Dia Internacional de la Dança amb una demostració a la plaça Antonino Madurellet. Aquest tacte de celebració també comptarà amb la projecció del documental Five Day Students i la pel·lícula Hairspray. L'espai de dansa Marta Roig, el Tutuguri, l'escola de dansa Renata Ramos i París i els tallers del Casal de Joves faran una demostració amb diferents estils de la dansa. D'aquesta, n'hem parlat aquesta setmana al Justa la Fusta, les seves responsables. L'exhibició pretén conmemorar el 29 d'abril, Dia Internacional de la Dança, i també mostrar el que fan les diferents escoles. Cadascuna prepara les seves coreografies i s'aniran alternant en diferents actuacions. També hi haurà dos visionats d'un documental de Rafa Mules i Pep Andreu, que es diu Five Day Students, que podria començar cap a les 9 del vespre. I ja cap a la nit, cap a les 10, hi haurà també la projecció de la pel·lícula Hairspray. A més, hi haurà un servei de bar i càtering que estarà al llarg de tota la tarda amb nosaltres. Així, doncs, aquesta tarda, conmemoració del Dia Internacional de la Dança, començarà a dos quarts d'avui del vespre l'Anton a la plaça, Antoni Malaret. Recordem altres activitats d'aquests propers dies. Dona i empresa organitza una sessió fotogràfica per les dones del municipi. La trobada lúdica, sota el nom model per un dia, serà diumenge a les 5 de la tarda. Més d'una vintena de dones ja s'hi han apuntat. La companya i empresa convoca a totes les associades, i a altres dones del municipi ha participat a la trobada lúdica model per un dia. L'objectiu de l'esdeveniment serà fer una sessió de fotos de les dones que assisteixin. Amb aquesta acció pretenen posar èmfasi en les pròpies associades, com a dones i com a persones emprenedores i empresàries. Una de les socies, l'Anna Valverde, serà l'encarregada de la sessió fotogràfica. Després també tindrem a la maquilladora professional Isabel Temprano, i estilista i també l'estilista Pepa Casany. A més, la jornada serà amenitzada amb música i baranà. L'associació posteriorment farà ús d'aquestes fotografies per a la seva web i altres materials de difusió. També a la trobades repondran preguntes com quina imatge projectem o com ens comuniquen. Per participar cal entrar a l'activitat model per un dia de l'agenda de la pàgina web de Dona i Empresa.cat i afegir el nom al llistat a l'enllaç que s'adjunta. El preu per les associades és de 5 euros i 10 euros per les que no ho són. Hem de dir que la sessió de fotos serà aquest diumenge de 5 a 9 al vespre al carrer Roquetes número 9. Fins aquí la informació local. Tindreu més notícies d'aquí una hora. Us deixem amb el programa La penya del Morró. Diu menja qui juga a casa és el Bàsquet Femení. Diu menja a partir de les 5 de la tarda viu el partit entre el Sant Just i el Virà de Cans. Aquí, a Ràdio d'Esvern. L'equip talisme de la ràdio busca els 5 de 5 en un partit vital per les 100 les noies. També jugant a Ràdio d'Esvern. No te'l perdis. Ja està. Un altre partit que es connecta, conduint, desconecta, evitar les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. La lluita és ver. La Tenya del Morro, un programa amb més humor que ell. I llavors, Marc, sempre per començar has de tirar plaudiments. Això és un clàssic del programa. Llavors, també em sembla que és això de... Hola, gent de Sant Justi, gent de l'Ajuntament. Això ho dic jo, això ho dic jo. Bona tarda, gent de Sant Justi, gent de l'Estrengent. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvernos. Parla i ho saluda Jordi Domènec des d'ara i fins la set del vespre. Això és La Penya del Morro, avui programa número 1.840. Benvinguts. La Penya del Morro, sí, la Penya del Morro. És el programa que... que tu has de fer cada divendres de maig. Ah! Llavors, ara ve el somari. Avui al programa connectem amb Málagaón, el dematurc i director de la companyia Arcadia. Llatja Argarcia ha presentat la seva última producció, en format cinematogràfic, La Pols. En parlarem amb ell d'aquí uns moments, i també rebrem el Dani Martínez i el Joan Girivella amb les receptes dels gastroagúnics. I a la segona hora, que no hem de fer aquest cartes de setmana amb l'antiajenta de l'elicap de Vila, com ser un bon català al concurs del Dani Martínez, que s'inventa les normes a mesura que avança el mateix, i el cinema amb el Jordi Roca. Tot això avui a La Penya del Morro. Bona tarda i benvinguts al programa. Llavors, bastiran sintonies, ja ho heu fet. Ara, per exemple, tenim una entrevista. Ja presentes l'entrevista. Ah, vale, eh? Aquí entrevistarem avui. Falten dos minuts per arribar a un quart de circ de... Dic l'hora, dic l'hora. De fet, avui el programa estem molt contents, perquè després d'haver-lo entrevistat, hi ha moltíssimes vegades per a altres, és un honor des de Can Révi, des de la seva evitació, m'imagino, del Rit o al Pala, de Málaga. Llàtgar García Llàtgar, bona tarda. Hola, bona tarda. Escolta, on està? On t'ha anat lletjat? Estàs a Málaga, a la meca del cinema espanyol. Sí, bueno, no en l'hotel. La veritat és que ni ell ha llegit com es diu, però a l'hotel on estem tots. Però... No te'l molt guai. És com un milià, no? De Sitges? Doncs el milià de Málaga deu ser una mica. Sí, davant de la que fas raó, que digueu molt boníssimes vistes. Meravelloses, hi ha piscina dalt i tot. Òbviament no m'hi he banyat, però hi ha piscina. És veritat, perquè no t'agrada posar-te mai banyador. Exacte, i sense banyador em diuen que no puc fer-ho. És estrall, és molt curiós. Enrere a Matèria, perquè Llàtgar ens fa molta il·lusió saludar-te. És el festival de Málaga, a l'hotel. Aquest diumenge es dona el palmarès, els premis, de totes les pel·lícules que al llarg de la setmana s'han anat representant en les diferents seccions del festival. I atenció, perquè la Pols, obre que vas escriure a tu i que veu pujar i veu fer a la sala Flyher i que ha guanyat també molts premis, una vegada va venir un productor i diu això ho han de fer en format pel·lícula. Com va anar, perquè sembla que últimament no és que estigui posant de moda, però que hi ha una onada de teatre que passa a la gran pantalla, al principi d'Arquímides, el Reitor, la Pols... Com ha anat això, Llàtgar? Això sí que és el que tampoc m'ha dit, va venir un productor, que jo va conèixer una mica, va veure-hi parlar i tal, i va venir la Pols i va dir que jo tinc una petita productora, que fa videoclips i petits documentals, i ho vull fer una pel·lícula d'Arga, i de cop he vist que aquesta història és la que buscava. I va fer-ho a nosaltres, però jo entenia que era Eric que ho dirigia, o que buscava l'equip, i em va dir, no, no, l'equip sou vosaltres, i li va dir, ja saps tu, però jo no n'he fet mai Cina, i em va dir, ja em faràs ara, i vaig dir, vinga... I em va dir, no, jo et posaré tot un equip tècnic, diguéssim, directe de la foto, de subvenir a l'univista i tot, que t'ha ajudat a aconsellar molt, i ho faràs amb calma i amb temps, i això va ser així. Però que guapo, no, perquè hi ha gent que, per dirigir una pel·lícula, està anys estudiant i buscant i picant portes, en canvi, tu allà. Sí, em sap greu per ells, saps? Vull dir que em va sortir així, com de la res, i tal. Vull dir, ja ho entenc, però a l'hora, em va dir... Va, ja em vaig plantejar que no sé si és l'idea fer-ho jo, però de cop dic que es solta mai més oportunitats, no diguis que no. Ja veuré què passa. Ara t'has fet directe de Cina, tu, això és molt fort. Ja n'he fet una, i llavors ja veurem. Escolta, i la diferència entre ara, clar, és evident, una punta a xorra, però, bueno, és el que fa a tothom. Doncs no te la faré, no, sí, sí. Quina és la diferència més gran que has trobat? És que no ho sé, vaig a fer i mec, mec, entre el teatre i el cinema, a part que no tens públic. Exacte, és tan diferent. No, vull dir que... També hem volgut conservar molt l'esperit de l'obra, no, és una pel·lícula gran, que hem canviat tot i a molt l'exterior. Vull dir que hem tingut molt la cosa íntima de l'obra, llavors tampoc ha sigut un pas molt bèstia. Vull dir que, dintre de tot, tampoc ha sigut una gran surtegada. Però sí que bàsicament hem d'heu de trobar aquella cosa molt més petita, i que ja és igual la veritat que teníem, o crec que teníem a l'escenari, i trobar aquesta cosa molt més petita, i que a l'hora fos molt creïble, i que ara fes igualment l'espectador. Clar. També hem traduït el text de l'obra, que hem d'ensenyar per imatge, ho hem tret de text, hi ha exteriors i tal, i tot el que havíem de dir, tot això està per text a l'obra, perquè no sortíem d'allà, tot el que hagin pogut fer-ho molt més lleuge, ho hem fet. És a dir, que la pel·lícula dura un quart d'hora menys que l'obra, i hi ha molts més exteriors. Però bàsicament, si és allò que ho hem obert una mica, i bàsicament hem reduït tot el que podíem de tot el que és el text, fa raons d'una obra. I també vas rebaixar una mica la interpretació dels actors, tenint en compte que sempre es diu que en teatre, és d'arribar a la fila número 30, i llavors els actors sempre fan moltes cares, moltes canyotes, ho tiren molt. El que passa és que, clar, que això, venia de la sala Flyher, vull que ells arribaran a la fila 4. La sala Flyher és mesura de cine, o encara s'ha de rebaixar més? No, s'ha de rebaixar molt més, perquè, clar, hi ha les cares que fan allà la Flyher d'intensitat, no? Quan s'embranyen això ho fas perquè més és el perill de molts primers plans, i que la primera plana no aguanta ni animidició, i això és una mica l'ull, fas, oh, Déu meu, prou, pare! Això és reduir el mínim que ve a fer els actors, però no estem fent res, no? I estic desesperant, i llavors ho veuen i diuen, clar, clar, és que és molt, si no? És que era com anar rebaixant, rebaixant, rebaixant. Sí, anava a dir, no fan res als actors, però cobren igual, però tampoc, perquè en aquest cas és una pel·lícula de Baix Presupost... Sí, sí, sí, hem treballat com a cooperativa, diguéssim, tot el maquí ha acabat, no s'ha cobrat sows, només s'ha pagat tot el que és el fet de les espeses i la lloguer de material, però tothom està com... Si té beneficis a la pel·lícula, van cobrar la seva part per contracte. Clar, després ja, quan s'estreni, us forrareu, no?, perquè teniu percentatges de títria i aquestes coses. Sí, perquè la pel·lícula és supercomercial. Molt, molt, molt, molt. Parlem de l'argument, perquè després de la mort del pare de Jacobi i la Ruth, es protegeix una fractura entre la relació d'aquells dos germans. Per si no va veure la Pols, la història comença aquí, s'ho situa just en el moment que el Jacob s'oblida de dir-li a la seva germana que el pare ha mort. Comença aquí una història molt potent, la Pols, que és a veure a la Sara Fleijer, vull llegir algunes de les crítiques que han aparegut a Malaga aquests dies, com, per exemple, esperem que la Pols pueda ser vista por el público más inquieto i algún distribuidor con mucho ojo, pero la pel·lícula realmente lo merece, también su equipo, que ha portado su capital humano. Buen cine hecho con poco dinero, por muchísima profesionalidad y seriedad, sin discursos impostados y, sobre todo, con mucha honestidad. Tu, com a director i també autor de l'obra teatre i, per tant, de la pel·lícula, quan llegis una cosa així, què et sents? Què passa pel cap? Bueno, en aquest cas, jo he de dir que aquí he vingut molt, no diria espantat, però ja no el passa de la pel·li, jo ho vaig passar molt malament. De cop, dic, bueno, pensava que he estat molt malament, no és un desastre, això no agradarà a ningú, i de cop, va a la pel·li, que jo, òbviament, ja havia sortit fora perquè no podia suportar-ho més. Va venir gent que no coincidia res, va dir a tots els directors, perquè abans ho havia de presentar. Sí, sí, que ens han enganxat molt l'història, ens ha agradat molt. I això era molt guai, perquè jo vaig dir, mira, si us hi hagués vist l'obra. Tenim les meves reaccions, que veien l'obra, que tothom ha parlat de l'història i dels personatges, i, sobretot, destacaven molt l'interpretació dels actors, i això és molt guai. I jo, per això, he de dir, que estava una mica tamurit, que dius, estic ara, clar, veient una pel·lícula, que és clarament de personatges i de diàleg, potser que la gent s'avorra així molt. Clar, de fet, esteu a la secció oficial de zona cine, que és una mica la més independent, de mà a la gaita, vull dir, que són les coses, si hi ha una mica més outsiders, no? Sí, l'única és això, que, normalment, també m'han dit, és una secció que molt ha de fer molt experiment, també, que està molt bé, però clar, és molt difícil. En canvi, la vostra és molt propera, l'espectador, i això és molt xulo. I, per això, sí, sí, diguéssim que és zona oficial, perquè hi ha pel·lícula més independent, no és mai, no és la gran pel·lícula d'allemons pressupostos milionaris. Que, per cert, deixa'm dir, perquè això fa molta gràcia, també, que us han demanat, perquè la vostra passi era ahir, i us han demanat que us quedeu fins diumenge, que és quan has donat els premis. Estou l'E a prèvio, no? Sí, perquè, de fet, el vol el teníem avui, el productor i jo, i ens han dit, no, l'argueu, i ens quedeu fins diumenge. No ho sé, no ho sé. O potser els hi han caigut molt bé. Això ho ve a la prèvio. Quan un festival de cinema et diuen, no marxes, no t'hi veies tot aviat, no t'hi veies, per favor. Això és que, clar, això ho ve a la prèvio. Estic guapo, veus, ja. Serà que t'entrevistem ara abans que ja siguis... Sí, perquè després ja no us agafaré el que vas fer. Per això, perquè no sé, és supermediàtic. Escolta, per ser marromero, ho vas veient, no l'entrevista, ho vas veient, no l'entrevista, ho vas veient... Parles com si tinguessis molta experiència en el món del cinema. No, parlo com amic de llatja. Ah, m'he confós. T'has de portar... No, clar, és que, com que has dit això, si us diuen que ho escadeu és per el tema premi, com si haguessis rebut molt, algun gaudiu o alguna cosa així. T'has de demanar, tu, Marc, tu no està aquí per parlar, estàs aquí per prendre nota que la samarica ha de presentar el programa. T'aconsell jo que et portis amics per fer entrevistes, és molt bé, és molt més per allò. A mi? Sí. Escolta, lletja, com és... Què és pitjor, una estrena com a director de teatre o una estrena com a director de cine? Aquesta no te l'han pogut fer, perquè fins ara no havies fet cap entrevista. Aquesta no me l'han fet, no, aquesta no me l'han fet. Per això, per això. Jo crec que des de teatre ho passes molt malament, en un sentit, perquè no saps com anirà la funció. Jo penso que hi va bé. Les estrenes mai van bé. Mai, mai, és la millor funció ni de conya. Són una merda, algú ho havia de dir, prou ja de no les estrenes de teatre. Exacte, la gent no sé per què van les estrenes, perquè dius que no veus la bona funció. Estic d'acord. Les estrenes no han començat mai, és molt raro. Si s'enganyés a la gent i digués, no és l'estrena, i en el fons hi ha portes una setmana fent funció. Clar, o a les estrenes he convidat tothom que et caigui fatal, i dius que és igual que m'interessa una merda, el que pensis. I que veig la pitjor gent que ho veig a l'estrena i ja està. Correcte. Quin bon rotllo hi ha entre el món de l'errotista... Bueno, és que ara... Molt bé, molt bé. Ara parlarem del món del teatre, perquè és que Llàgia, a més a més, també, ha dirigit sota la ciutat, que es pot veure al teatre lliure fins a aquest diumenge, que parla, justament, també, una mica de tot això. Però, vaja, ara en parlarem. Però com a director de teatre o de cinema, com ho passes pitjor? Jo, de cinema, no puc opinar molt fort, perquè vaig tenir la meva primera experiència, i per tant era algú l'home de dir, no sé si, d'això. Però jo crec que de teatre, per això, perquè no saps... És a dir, la pel·lícula és la que és, i pot agradar i pot no agradar, però, bueno, és això. L'altre és estar a tants factors, el públic em respondrà, si començaran, tu sí, i això, si algú surti a la tele, els actors estaran... Si l'actor estarà nerviós, digues... Jo crec que estàs més... jo crec que és la pitjor de teatre. Jo ho passes pitjor. Bé, de fet, com a màxim, el pitjor que va passar en una projecció de cinema, és que jo què sé, es cremi la tele del cinema, per exemple, o... No, la tele que tothom es mori. O jo què sé, o capetir la cinta i es cremi, i allà hi tenim més que tal. Però, clar, en el teatre pot passar moltes coses, que es desmagi l'actor, que caigui un focus, que, clar, moltes coses... Que és que teniu un black... Que es cremi l'actor, també, podria passar. Que es cremi l'actor. En depèn de quins casos estaria bé, també. Insisteixo, quin gran rotllo, ja, entre... La broma de la broma, eh? No és hòstia, és un conte, eh? Però ja ets... tu no parles de actors que tens a la teva companyia, no? No, la broma, però era la broma. Va, va, va. Ja que estem parlant del món teatral, parlem de sota la ciutat, que es pot veure el teatre lliure, que a Lledger... Bé, mai més ben dit, està on fire, aquests dies. Perquè està... Està malaga. Està aquí, en fi. Una història que explica, com intenten sobreviure, uns nouvinguts a la ciutat de Barcelona, en el món del teatre. És una miqueta, també, el que et va passar a tu, Lledger, quan vas arribar des de Girona. Una altra pregunta que no t'han fet mai? No, perquè això me l'han fet gaire, i et diria que no, no, no. Aquesta no té gran cosa a veure amb mi, en aquest sentit. M'he inspirat una mica en persones que he conegut, però no el que no de Girona que anava cap a Barcelona, sinó que anava cap a la ciutat, així que posaven... pensaven que els problemes de què no ho fessin, el que volíem fer era la ciutat i per això canviaven. Però vull dir, sí, sí, no directament. Clar, de mi. No et vas trobar com als personat des de l'obra, no? Que estan allà, que intenten que se'ls hi fa de baix. No, clar, que em sento. No, clar, que té part de mi. No he agafat un detall que em va passar aquella vegada. Però sí, clar, que m'he sentit com ells i molt com ells, sobretot com el noi. Perquè tu venies de Girona, eres molt tendre, perquè fa molts anys que ja vas arribar a la capítola. Jo tenia il·lusió. Escolta, no et pots queixar, com t'han anat les coses a la capital? No, sí, estic prou content, sí, sí. Escolta, que parlant de Girona, ara és com la capital de Catalunya, d'aquí poc, no? El president és de Girona. Ja és el centre de l'univers, Girona, sempre ho dic, sempre ho serà. Joc de trons, l'altre dia vaig veure que la cursa de recor va ser Girona, que passaran per els llocs dels rodatges de joc de trons, vull dir, esteu... És molt friqui, és molt friqui. Temporada altra, el millor festival de teatre a Catalunya, de Girona, de Girona... De Catalunya i d'Espanya, perdona. Del món mundial. Què teniu a la Girona? Què es passa amb Girona Pauvera? Superió de tot. Superioritat, Girona. Quina ràbia. Només faltava que el president fos de Girona. Clar, esclar, esclar, esclar, esclar, esclar, esclar. Jo tinc una relació amb l'Òdia Girona. Jo m'encanta Girona, estimo i també l'hora. És que a Barcelona, perquè amb molt de temps de Girona, m'acupio. Però home, Girona, jo crec que es diu molt bé, que és una ciutat d'una... Sí, que és molt, molt bonica, de les més boniques del món. Llavors, no ho dic de veritat, no ho dic. És igual si soc Gironi o no, però penso que realment és molt maco. El problema és que tens raó. Llavors, clar, això fa ràbia. Però és així, és així. Escolta, parlem una mica més de sota la ciutat, que es pot veure fins que heu menjat lliure. Com ha anat? Com t'has sentit amb tota la gent que ha vingut? I quina sigla resposta que heu tingut? Molt bé, la veritat és que a la pública estem anant molt bé. Jo estic molt content. Estic en una mitjana de casi 80% d'ocupació, en 80, per dir-ho en solo. I bé, bé, bé, la fridió és molt guai, també. Hi ha gent que no hi entra tant, hi ha gent que entra molt. Vull dir, en tot cas, jo crec que la gent... Vull dir que no l'haurem de tenir en por que venim de la pols. Vull dir que no, que va tenir molt denominada i ens va anar molt bé. Teníem por que ara ja m'hagués quedat aquesta que passa, i no, no, de cop. També, com que és molt i molt i molt diferent de la pols, no l'han comparat. Vull dir, és una altra història, i jo estic en general molt bé. També teníem por que entres molt a gent que no es posa per gent teatrera, perquè parla del món de l'art i del teatre. I al contrari, en general, ha vingut bé molta gent teatrera, però en general, el públic general, ha vingut més que el teatrero. I que són els que ja entren més bé a la història. Vull dir que llavors, a l'espòs que teníem, dius que no d'això, i... No, no, vull dir-ho amb molt bona sensació, la veritat. Un dels protagonistes de l'obra que he interpretat excel·lentment per l'Albert Pérez, és el Narcís, que és un personatge, un director, una mica així, outsider del teatre català, que, doncs, s'ha... ha estat arreconat, o, bueno, fins i tot també s'autorrecona, no?, critic, rebel, amb l'establiment, que tu has comentat que has estat inspirat amb el Jordi Massalles, que va morir fa 10 anys, i que va ser també un director de teatre. Escolta, de la sensació que, gràcies a l'obra, s'ha parlat molt més de la figura del Massalles, l'has reviscut una mica tu, no? Sí, de moment, sí. Jo, quan... Això em sembla que ho vaig dir per primera vegada, a una entrevista i a la roda de premsa lliure. Mai ho havia posat ni a programes, ni a el dossier, perquè també l'obra deia que no vull que es vagi amb la cosa del morbo, una mica, o, ai, a veure, saps a veure què parlen de Massalles, que dius que no és el tema, tampoc de l'obra a Pérez, i a Pérez molt, però tampoc era el que jo volia, que a tothom es quedés, perquè si no s'aniria a veure què diu, jo crec que el fill ha volgut anar bé, i la gent ho anava llegint així, i això és molt xulo. Però també molta gent ho reconeix amb altres professionals del teatre, que altres reconeixen, o que ell fa nàutua reconeix, com deies. Ai, que se va morir fa poc les teves polles, fa una setmana, i molta gent ha parlat, també que havia sigut un tipus de director, i que n'havien maltractat. Però, bé, a Massalles, a diferència amb aquests directors, a Massalles era un bon achon. No era un tio, era molt incòmode, però no era un tio allò desagradable, i que molts actors mal parlaven d'ell, perquè, hòstia, que acabàvem d'encarregar els actors. Si, al contrari, amb les missatges d'un amor, vull dir que per això és bonic que s'entorni a parlar i que se'n recordi, perquè hi ha molta gent, és normal, amb els anys, on se l'oblida de les coses, i han vingut molts alumnes que havien sigut d'ells i han dit, esclar, no em necessaris, jo ara me'n recordo molt d'ells, i que va ser molt important per mi, però ara ja no te'n recordes. Home, clar, clar, de fet, jo anava a dir que si us agrada el teatre i el món del teatre us agradarà l'obra, perquè justament els personatges estan ficats en aquest mundillo d'intentar aconseguir papers, la noia que arriba a Barcelona i vol dedicar-se a la professió, coneix aquest director del qual estem parlant, i també coneix l'Abonai, que l'Abonai és una réplica, podríem dir, d'aquestes, no sé com dir-ho, internautes, nois, noies 2.0, que estan tot el dia penjant fotografies a la xarxa, fins a selfies, un Instagrammer de tot, de tota la vida, no? No, ja t'estàs sent gran i no et surt. No passa res, senyor. T'he inspirat en moltes persones concretes, segur, no? A tu et consta que alguna d'elles hagi vingut a veure l'espectacle, per exemple, i l'obra, o no? El missatge no ha vingut, això està clar? No, no, no, no et parlo del missatge, home, que és idiota. Et parlo de... És que no vull dir noms, tampoc. No, no. No diré noms. Això trobo que és barato. Perquè, de fet, no ets inspirat en ningú. És com el meu missatge. Hi ha molt de referència al missatge, però també hi ha molt de referència a altra gent, i a mi mateix. Perquè hem volgut fer ficció amb això. És reconeixible pel fet de fer el caràcter que fa l'actot, no és el meu missatge, és la mateixa gent d'aquella manera. Jo parlo d'aquest posturet cultural, que és bé, no? Sí, clar, he fet un prototipus, no? I això forma part, molta gent, clar, que te fixes, no sé quantos. I això, però... Molta gent, jo crec que si puc sentir identificada, jo mateix m'he sentit identificada en el posturet, jo també. Fa molta ràbia, això, perdoneu. Per fer-se el culturet, diu... Per exemple, jo m'he fet Harry Potter en anglès. Saps aquestes coses? Això fa molta gent. A veure, no té res a veure, això. Sí, sí, perquè és postureo de dica. No té res a veure amb aquestes coses, això fa molta ràbia. A veure, qualsevol com a triquet vingui és ràdio, és l'apena del Morro, però tampoc no. Ja ho sé, però... Fes una pregunta al convidat, ja que estàs aquí aprenent com va tot. Fes una pregunta, a veure. Ara m'acabes de deixar... Per exemple, recordem fins quin dia podem veure aquestes obres. Feta la pregunta? Home, però això serà important. Ja que truquem aquí el pobre... Ja, ja, ja. Ja, ja, ja, ja. Tira, tira, tira, tira. Marromero, això vol dir que molt malament deixem posar-te nota. No, però és que mira, jo he fet un resum de l'entrevista. Jordi, Jordi, he fet un resum de l'entrevista. Llavors, les idees que els de la entrevista serien el bon rotllo que hi ha entre actors i directors, a la pasta que pots guanyar fent cinema, que és molta, se'n anem en cooperativa, sobretot, i llavors hi ha hagut alguna cosa amb el missatge que no m'he acabat d'entendre, però que també hi ha bon rotllo. Perquè és marxat amb aquesta entrevista. Perquè ha hagut de sortir un moment. No t'has avantat que ja ho hem dit això, però s'ha de recordar, perquè fins d'un menjar es pot veure l'obra. Bueno, calla, calla, que si ho sé, no t'obro un micro. En fi... Ai, gràcies, tot tu. Quin bon rotllo, quin bon rotllo. Sí, també entre paridistes va molt, això. Saps què passa? Sí, farem saltar l'avisora, farem aquí, sóc el poble, farem aquí el programa. Escolta una cosa, llàgia, no? És que és el que passa que aquest noi, el Marromero, em substituirà a mi a partir de la setmana que ve, cada divendres, em temats i llavors li dic, vinc aquí, i llavors, com a mínim, saps una mica com... Àngel, entre tu i jo, entre tu i jo, diu que l'han contractat per fer una obra de teatre, que no sucreu ni ell. No, això és un Facebook, i ho he vist. És mentida, però... Tot el que és un Facebook també és postureuda. Això és el que vull dir. Vivien avui, vivien avui, no vislòbre, no? Saps la ciutat? No. Vale, ja està. Jo sabia, no, però en cap moment, però és igual. No hi m'has preguntat, senyorita. Escolta, llàgia, no et volem molestar més, que tu no està molt ocupat aquí a l'habitació. Exactament. Està mirant el banc seu i la tele ara mateix. Ah, què fan? Que no el sobre Andalusia. El meu pare és molt fan de que no el sobre Andalusia, eh? D'acord, o sigui... Allà, la tele de l'hotel, no? No, que hi hauria moltes coses. Escolta, llàgia, ves una mica la piscina, o ves a fer un gintònic, que és el que fan tots els directors i els actors. Postureo, eh? Postureo el gintònic. Per cert, llàgia, a Málaga, ja que estàs aquí, al festival de cine, t'has trobat un ambient molt diferent entre això de la Catifa vermella, entre els actors i tal, els directors, la professió de cine i teatre, o què? Home, és molt més gran, això del cine. Vull dir que a la Catifa vermella que vam tenir que passar a nosaltres, que no els coneix ni Cristo, era molt marciano. Vam arribar amb un cotxe, vam tenir que esperar 5 minuts i la gent esperant, i vam sortir clarament, però no ens coneix ningú. És igual, els criàvem i demanaven autògraf, jo no faré ningú. Això és perquè no sabien que eres català. Perdona, he vist el... He vist el motor fent-se selfies amb gent del... Sí, però ja que estem aquí jugant, juguem-hi a fondo, i anava fent autògraf i em moria a riure. Això és molt bo, llàgia, això és molt bo. Bueno, escolta, re, no molestem més, que vagi molt bé, ha cuidat molt, i vés a fer gintònics, ara, i a trencar la nit amb el Paco León, no? I què deu haver-hi per allà? El Paco León tampoc era de la piscina amb banyador. Aquest tampoc no era de la banyador. Aquest tampoc no era de la banyador. Tu no siguis tonto, i sigues més respectuosa amb la gent. Escolta, el Paco León... Llàgia, gràcies, que vagi bé, i cuida't molt. Vagi bé, Àngel, que dius Llàgia. 5.35 de la tarda. A veure, Marromero, jo entenc que aquí tens un esperit, perquè tu et coneix tens tu, 18, 19 anys, no? Tens l'esperit de la vida i tal, però és una mica més respectuosa amb els convidats. Tu, si es diu Llàgia, no li pots dir Àngel Llàgia. Ah, no era l'Àngel. No li pots dir Àngel Llàgia, Llàgia. Perquè, a més, no és Llàgia, és Llàgia. Clar, és diferent. Però, llavors, aquest cap de setmana hi ha comits, segur o no? El programa aquest. Allò que fa l'Àngel Llàgia? No, és Llàgia, Àngel Llàgia. Ah, bueno, en fi. Jo encara m'ho puc repensar, eh? Deixar-ho obrir a la teva traxiva. No, no! Puc gravar el programa. Domènec, jo puc gravar el programa... Vale, graval. Puc gravar el programa als tibendres. Graval. No, no, no, no. Jo m'estic pensant, perquè la teva institut no és positiva... No és positiva. I vaig a posar aquí punt negatiu a les entrevistes. Ara, d'aquí uns moments, al Dani i Martínez, a veure com et portes. I, al final del programa, farem una valoració... Mira, et dic una cosa. No em preocupa la nota que he atracat a l'universitat i no em preocupa la nota que he atracat a l'universitat. Així, així, així, així. Fem una pausa per la publicitat i tornem d'aquí al moment. Mare meva, mare meva. No, sí, no, eh, Llàgia? ... 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Diu menja qui juga a casa és el Bàsquet Femení. Diu menja a partir de les 5 de la tarda viu el partit entre el Sant Just i el Virà de Cans, aquí, a ràdio d'Esvern. L'equip de l'Ismal a la ràdio busca els 5 de 5 en un partit vital per les 100 les noies, també jugant a ràdio d'Esvern. No te'l perdis. Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desvernada. I tu t'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada, divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a ràdio d'Esvern. Bits. Bits. Molt més que nits de l'actrònica. Bits, ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 hores de la nit. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610-777-015. Ràdio d'Esvern. Cada dia, més a prop teu. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador, el dispositiu MAPS. Gràcies a tots els metges. Gràcies a tots els metges. Gràcies per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Gràcies a tots els metges. Gràcies a tots els metges. Bocorella, per parlar de receptes de cuina, més convidats amb els gastrogunis. Dani, què tal? Bona tarda. Molt bona tarda. Bona tarda, Dani. Benvinguts i benvinguda a tots. Fantàstic, sí, sí, molt content. Ja ho veig, però, escolta, avui he vingut amb una convidada, no? Avui sí, ja tocava. Ja tocava una convidada, sí, sí. Què has portat? Avui he portat a la Júlia. Un membre del cao d'aquí de Sant Josep Svern. Sí, he conegut per tots, ja. He conegut per tots el Master Nooter Hing. I llavors, avui, el que ens ve a parlar una mica del cabaret d'artista. Ah, molt bé. Però tu no sé si saps que un convidat no contesta les preguntes, sinó se'l presenta, amb lo qual, Júlia, benvinguda al Gastrogunis. Ah, molt bé, molt bé, Dani. T'has servit, Dani? No, no, no, no. La feina, eh? La feina. M'està presentant a la gent, això és feina de la Júlia. No, Dani, sienta d'aquí. Jo porto un més anys que tu aquí, eh? Jo porto un més anys que tu. A veure, para, para, para. A veure, silenci, sisplau. Perdona, perdona, Júlia, perdona, disculpant. Això pot ser l'últim de parlar de la redacció. M'arreglo més. Tu ho estàs callat, va bé? Perquè tu ho estàs prenent nota de totes les coses que... Com un entbó. Que totes les coses que estem fent al programa, perquè tu la setmana que ve el present és el divendres, però tu estàs callat. Dita això, Júlia, bona tarda. Bona tarda. A veure, i això, doncs, Dani, què hem de fer? Receptes de cuina, més per l'alcabaret de damar de caldo de joves... A veure, digues. Avui que farem, posarem en elevatadora... 500 grams de cabaret artístic, 500 grams de receptes de cuina, 200 grams de tallarines amb champignons i fruit sex, 200 més de gratinat de patat amb pèsols i ou, i 200 més de pastís de formatge al forn. Tot això ha barrejat amb la mà del Jordi Doménez, amb la meva i amb la de la Júlia. Molt bé, perfecte. Bona tarda, molt bona. Què et sembla, Júlia? Això promet molt, oi? Promet, promet. Llavors, Dani, podem entrar ja en matèria, sisplau? Entrem en matèria. A veure. Júlia, ara aquí entres tu. Com funciona el cabaret artístic que volem damar dissabte? Ara, ara. Explica'ns una mica, ara. Bé, doncs, serà una desformat que els altres anys... comença aquest any una mica més d'hora, comença a dos quarts d'avui, i hi haurà una mitja para a les 10, que és una mitja oreta, que hi haurà un grup que dinamitzarà, que és un grup de timbalers d'esplugues, i, bé, després s'acabarà... Cal col·len que acabarà allà a l'una, però depèn de com que hi ha actuacions lliures a l'últim torn, doncs ja veurem com s'allarga. Clar, de fet, no és la primera vegada que es fa el cabaret, no? És una activitat mítica que ara ve, diria, del nostre municipi. Quants anys porta, ja? 5. El CAU fa 4 que l'organitzem. 4. Però abans del CAU feia en Octàmbol, que em sembla que han fet un parell d'edicions. Sí, ho estic segura, això. M'han fet bastant, ja fa molt de temps. Ja fa molt de temps. A veure, aquesta vegada... Doncs ara m'enganxes una mica, perquè no estic molt segura, perquè... Perfecte. Bé, no, sí, perquè... Gràcies. Com fer una entrevista? Bé, perfecte. Que els convidats sàpiguen les respostes. Bé, perfecte. L'any passat ens va passar que es va allargar una mica, i vam rebre alguna queixa que es va fer llarg. Qui es va queixar? Doncs la generació dels meus pares, diguéssim. Bueno, és que... No és que sigui un problema, però és que... Un dels característics inerents del cabaret és que tothom qui vulgui pot participar i fer un número 1, i no saps qui en acabarà participant. Si vas dir que sigui a tothom, pot estar fent la cinc de la matinada. Exacte, sí. A més, depèn de qui li dones la guitarra i no hi ha manera que vagi a la cenari. Aquest és el problema, eh? Exacte. Perdona, eh? Jo que no l'he viscut mai, la idea és que junta gent allà, i allà van a vent i actuacions, fins que ens cansem. Sí. Perdona, eh? Però no només amb música, sinó amb més coses, no? Sí, bé, hi ha una... O sigui, tenim unes vint actuacions, mònicament ja establertes, ordenades, i amb tot el material, per part d'hi tal. Llavors, diguéssim, que l'últim torn ja és per qui vulgui pujar. És gent que, si has de fer, de manera espontània, una pintura no tindrem el material, però si has de tocar la guitarra, fer... Trucs de màgia o coses d'aquestes, pot ser la mateixa. Quin tipus de espectacle es faran? Hi ha alguna cosa que diguis, wow, és el primer en què fem, o què? L'any passat veuré molt d'èxit amb les actuacions de teles, i aquest any en tenim 3. Tenim una teles 100%, una altra de trapezi, i una que va res de teles i trapezi. Que això ha passat bastant, ens va agradar molt. Tenim bastantes de can, de música, tenim una de flautes travesseres, també tenim un noi que fa màgia, que tant que em sembla que... No recordo que s'hagués fet altres anys i pot ser molt xulo. Hèdiu Martínez em sembla que també hi va? L'Hèdiu també hi va, sí, l'Hèdiu és un mític. El que haurem de ser l'Hèdiu ja... El que passa és que tot això està sota una temàtica, no? Sí, sí, sí, aquest any fem una mica sota una exanimació per donar-lo una mica així, com de gràcia, el tema. I aquest any és l'infern. Saps, així, com per bon rotllo, saps? Per acabar el camp de setmana... Això què vol dir, que els del cago anireu de dimoniats i dimoniates? Sí, anem amb una espècie de cosa que encara fa més mal rotllo que els dimonis, però anem amb unes masques vermelles, una cosa així una mica. Oh, quina por, no? Epidèmies, capítol 2. Ha fet tot això al canal de joves de maps. És fantàstic, eh? Vols fer allò que fas tu que combines amb una recepta de cuina? Entrem en el moment recepta. Comencem per la recepta de tallarines. Un 50 grams de tallarines, 400 grams de champignons laminats, també tindrem 100 grams de pinyons, 200 grams de nous pelades, 150 grams de panses... No remulguis, no remulguis. Ja veig que s'ho està apuntant. No remulguis, no remulguis. Una ceba tendra, salsa de soja, nata líquida, un cullerot de brou de pollastre casular, que és molt important això. Sal, pebre negre, pols, aigua i manteca. Molt bé, tot això són els ingredients, eh? Per quatre racions. Tu cuines, Julià? Jo soc un desastre de la cuina. Ja en són dos, eh? Jo fent uns serials en un incèndio de la cuina és... Què dius ara? Però si no fa falta, foc. Per això fer-lo a dimonis, eh? Exacte. Però al caos es coneix que quan neus sempre amb la carbanyola... Ens portem gent que ens cuini. Ens portem cuiner, que faci de... Un cuiner és un de nosaltres, però que no sóc jo. Vale, vale. Si escolto i aprenc, que jo vull aprendre'n. Què portes d'interès? Com fem a les tallarines amb champignons i fruit secs? Sí, perquè això té un boníssim. Doncs si té molt bona pinta, però primer en un cassó, amb aigua, sal i una mica de manteca, hem de bullir aquestes tallarines fins que són cuïtes al dente. Llavors les escorrem i les reservem. A part, en un cassó, amb aigua bullint, escaldem els fruit secs uns tres minutets i els reservem. També, seguidament, netegem els champignons. S'ofregim en una paella amb un ratx d'oli. Quan s'ofregim els champignons, també salpeurats important, juntament amb la seva tendra tallada prèviament a dos petits, quan tot plegat ja és fregit, ho fiquem en un guok juntament amb un collarot de brou de pollastre, un ratx de salsa de soja i un ratx de nata líquida per muntar. Així ens agafarà una mica més de densitat. Molt bé. S'ofregim els fruit secs i deixem que coqui tot plegat uns 5 minutets. Seguidament afegim les tallarines i amb l'ajut del mànec del guok donem unes voltes i deixem que s'acabin de cobrar tot plegat. Això ens portarà uns 70 minuts, aproximadament. Molt bé, doncs escolta. No és que és fàcil, però és que per fer coses amb la cuina ja has d'estar molt estona. No, doncs Marc, perquè ho dir s'ha de ser... No, que té que estar boníssim, això. Si l'enginc hem de donar entrevista ara, perquè això és a dos bandes, Julià, a quin preu tindrà l'entrada del cabaret? L'entrada és un preu simbòlic. Són dos euros i entre una consumició. La tema està regalada. Consumició de què? Això. Bueno, 4 no, però tota la resta sí. Ja no és la mateixa. Sí, qualsevol refresc, que seria el títol típic de refligeri. Una cervesa, una fanta, una aigua. Perquè quins tipus de consumicions podem trobar? Que trobarem de menjar, de teca, de veure... És molt profunda. És important, no? La cervesa d'aquesta no em faltarà. Més aquest any hem demanat molta. Molt bé, sisplau. Fals nens, evidentment. Coca-cola, fanta, aigua, aquàries, em segueixo també. Bravo! Pimki! Tot això, com diem demà, el casal de Joves. Què és el més difícil a l'hora de... Perdona, Dani, si tens preguntes... No, tu digues, tu digues. Què és el més difícil a l'hora de preparar un cabaret artístic amb aquestes característiques? Amb tanta gent implicada, perquè a l'organització... Quantes persones sou a l'organització? Doncs precisament aquest any hem canviat la manera de funcionar. Normalment hi ha una comissió d'unes 5, 6 persones. I aquest any vam dir que no, que no, que ens implicàvem tots, estem tots els caps, que som 16, muntant-ho tots. És més fàcil, perquè la feina està més divida, però, clar, culminar 16 persones és més complicat. M'imagino que el grup de WhatsApp, aquests dies, deu anar... Escapatà-lo. No és un grup de WhatsApp, sinó que són 50, perquè si artistes té un, difusió, una altra... Jo crec que els prohibiria tots els grups de WhatsApp. Jo també, mira. Prohibits, això hauria de ser per ell. Sí, però llavors no et pots comunicar. És igual, Jordi. Amitaríem fotos del negro de WhatsApp, fotos de coses rares. Això no es enviavo grup de difusió, per exemple, no? Bé, no difusió. No, no, sí, no s'hi falta on, perquè no per aquí la cosa. Aquells d'una desitem per posar-se d'acord, perquè si no, ja em dirà clar. També hi ha molt bé per... no, és una cosa molt instantània. Escolta, tu s'ha de fer això. S'ha de parlar amb el casal, s'ha de parlar amb la notaneu, s'ha de parlar. Avui ja comenceu a muntar tot el cabaret o porteu tota la setmana. Sí, de fet, hem caigut a les 5, que jo estic aquí, si m'estic a casa una mica, molt bé. M'has de fer això, eh? Que és fabulada, que és la noia. Vols que llarguem l'entrevista fent les 8? Home, jo no tinc problema. No pot ser. Te n'has de sumar la teva responsabilitat. Jo no vull a les 5 per baixar... Perquè, com que volem donar-li un toc així, una mica... Havies caigut a les 5. Han caigut a les 5 per baixar taules, perquè ho fem amb... No em perdonaré un toc així, una mica més de terrassa. Doncs tenim les taules de la taneu, que donar-li les gràcies perquè ens les deixen. Caramba, és molt bé, no? Sí, sí, sí. I també van per muntar les barres, quan s'ha refredat les bagudes, muntar la cenàrica, el casal s'ha de moure entre 7 persones. L'acte serà dins i fora o fora només o dins, com va això? Pràcticament serà tot dins. Perquè la mitja part, si que es fa fora... Bueno, la gent pot sortir fora, si vol. I l'actuació dels timbalers serà fora. Tot dir que acabarà dins, com l'any passat, perquè va ser un format que ens va agradar. Molt bé, fantàstic. Un moment, torre cita. Un moment, torre cita, una altra vegada? Vinga, gratinata, patata, empèdols i ou, quins ingredients necessitem, Dani? 220 grams de puré de patates. Pots fer servir un de preparat d'aquests de polvos. 120 grams de chorizo salami. 200 grams de pèsols congelats, 4 ous, manteiga per al motlle, sal i tot això serà per 4 racions. Llavors la elaboració és ben fàcil i ben bona. Però escalfar el forn a 220 graus, calentar solamente a la part de dalt important. Preparar el puré de patates segons les instruccions de l'ambass, o en cas que el facis tu, mateixa, esdevolir les patates i un cop volides, les deixem amb una mica de formatge, tipus que serió, fins a obtenir un puré cremós. Llavors, seguidament talla el xuricet en gups petits, o el compreja talladet, que també va molt bé. Barreja amb els pèsols i mezcla amb el puré de patates. Quan ja tenim tot això, separem les clares i el rubells d'ou. Barregem les clares, el puré de patates, i reservem els rubells. Un cop tot ben barrejat, col·loquem el puré en una safata de forn ben engraixada, o bé en formes individuals, que també pot quedar molt bufó. Per cada rubell, fes una petita profunditat sobre el puré, i col·loquem el rubell d'ou. Llavors, em polvorem amb sal per sobre, i col·loquem en la meitat superior del forn, i gratinem durant uns 10 minuts. Només servem de seguida. Molt bé, molt bé. Senyor, si algú... si algú suvol tot això, apuntar... Sabeu que també ho pot descarregar al podcast del programa. El ràdio des del programa. Tornem al cabaret. Jo volia fer dues preguntes. La primera, d'on va sorgir la idea del cabaret? Perquè, clar, un cabaret no s'inventa d'un dia per l'altre. Doncs nosaltres ens trobem una mica en caigut del cel, perquè en octàmbul hi ha portant un temps feno i estan una mica cansades i talins, ho han proposat, i no ens han encantats a la vida, i ens agradàvem al format i fer-nosaltres era tot un plaer. Fer un del cabaret. Fantàstic. I ara una pregunta que tot s'està preguntant això. És molt important aquesta pregunta. El llacet aquest que aporteu aquí, us el traieu per la butxa o alguna cosa que sempre us veig? A veure, ja no sé. Perdona, perdona. Això t'ho demano un moment. O per dormir. O per dormir, us el traieu per dormir. Aquest és l'estiu d'aquest programa, no? Julià, et demano disculpes d'entrada. Avui et demano disculpes com a programa. Per què? Perquè això no és un llacet, és un mucador. No, tampoc, tampoc. ¡Vamos! Apaguen, vamonos. Julià, Julià, espera, Jordi, és el moment. Julià, et demano disculpes com a programa. Avui estic demanant disculpes, Massa. Ja sé què és. És un fullar. Ara, ara! No passa res. Això, el fullar, què feu? Que no és el mateix un fullar com un mucador, veig. No, perdó. Jordi, sisplau. Julià, quina diferència, per favor, entre un fullar i un mucador? Clar, clar. Això és un fullar, igual que... Que pot ser un xersei i no una camisa. Perfecte, ja està, ja està. Això, Julià, responc la pregunta. El fullar us el traieu per anar a dormir o sempre el porteu? L'altre dia vam tenir una reunió amb l'Ajuntament pel tema dels locals que canviem, i també em van fer la mateixa pregunta. Quan anem a representar el cao, ens posem el fullar. El cao de tu va preguntar això? No, l'Aberta m'ho ha preguntat. Ah, va, l'Aberta. T'ho anem a preguntar, però això us ho traieu per dormir. Jo he anat a la universitat, he fet una carrera sense anar a la classe. Ah, va, va, va. Com que no la veia aquí, jo pensava eco, i potser el porten cada dia. No, ens el posem quan hem de representar el cao. Com a persona que no és de Sant Just, jo he vist uns altres que porten un fullar blau, potser que siguin de l'esplai. No, no, potser... Has tret un tema! El que m'han dit no l'has vist, la gent de l'esplai. No ho sé, pel que m'han comentat. Demano disculpes. Però el caos són grocs. No, és de caos! Aquí entrem a... No ho sé, jo veig el fullar groc. Tarjeta blau. Això és el color que són ells. Un problema de distribució dels colors, quan es va fer allò dels colors. Clar, perquè el vostre fullar és groc i marró. Però el nostre color sant just tenc és blau. Sí, sí. La nostra sang sant just tenc és blau. A més, s'ha segut el micròfon groc. M'has dit tu, eh? No, no, però... Escolta, alguna cosa més per acabar? Doncs acabarem amb un... Un moment de recepta. Ah, un moment de recepta? Sí. M'agrada. Pestis de formatge al forn! Sí, pots fer-ho normal. Perdoneu, que volia fer aquesta intro. Llavors, necessitarem 600 grams de formatge de tipus fidelèlfia o mascarpone mateix. 3 ous, 2 llogos naturals, llet o un llogur. És a dir, llet amb el beset de llogur calcolarem aquesta llet. A més, necessitarem un beset. Per la crema de llet, també un beset de llogur. Per la farina, dos besets. Pel... pel sucre, també dos gotets de llogur. I pel llevat, un sobre. Això pel beset de formatge al forn, eh? Molt bé. I com es fa, a veure... Necessitem un motlle de 24 centímetres de diàmetre, aproximadament. Llavors, barrejarem tots els ingredients, una a un, barrejant-ho en tot moment a velocitat baixa. És a dir, si tenim un robot de cuina, a velocitat baixa i, si no, a poc a poquet, si ho fem a mà, anem barrejant, durant una estoneta, cada vegada que incorporem un nou ingredient, fins que aquest estigui ben integrat. Llavors, un cop tenim la barreja feta, ens anem al forn en funció superior i inferior a 175 grans. Després engreixem un motlle de pastís de manteca i ho col·loquem a la barreja, no? Sí, després col·loquem el pastís al forn, durant uns 45-50 minuts, retirem aquest pastís del forn i el deixem refredar, ja ens el podem menjar. El podem cobrir de xocolata, amb el melada... Molt bé, per això, i t'escola genial. Sí, sí. Però tu no cuinar res de res. Bé, ja m'hi ha més remei, sí. Però fresca. Ja té comos, sincerament. Ja té comos. I aquí sopa. Però el que és el que mengeu, per exemple. El que mengeu, el que mengeu. Mengeu-ho tot d'alcau, va. Sí, què mengeu, quan en sortiu i tal? El pata estrella, quin és? El pata estrella... Macarrons, em sembla. Ei, si hi ha combinació. Doncs és boníssim, eh. És fàcil de fer. Tenim un plat de nominació d'origen d'alcau, no sé si... Ah, sí? Quin és? Que és el llom a la coca-cola. Ah, com? El llom a la coca-cola? Jo coneixia pollo a la coca-cola. Doncs està molt bo, eh. Què coneixies, tu, Jordi? Pollastre a la coca-cola, sí. Potser sal mateix, però en comptes de pollastre allò. Exacte, que és llom de coca-cola, mare. Sí, però està molt bo, perquè la salsa és molt dolça. Clar, és molt bona. En fi, Júlia, no tenim més temps. Moltíssimes gràcies per haver vingut el programa. Que vagi bé. Moltes gràcies. Si hem de connectar amb Catalunya Ràdio, per escoltar el vullet i de la CIS, tornem ara mateix. Catalunya Ràdio. Les notícies de la CIS. Bona tarda, us informa qui li en sabria. El Penteu, un conclou que el bombardeix de l'exèrcit norteamarical a l'octubre passat sobre un hospital de metges sense fronteres a Conduz, a l'Afganistan, no va ser un crim de guerra. Reconeix, però, que hi va haver errors. I assegura que els fets, en els fets, no hi va haver mala intenció. Washington, celler cerrades. Bona tarda, només us després d'aquest atac, el Penteu, un defensa que els errors, que van portar a bombardejar a aquest hospital, no constitueixen crims de guerra perquè, diu, no van ser intencionats. Segons ha argumentat el general Josep Bote. Les forces norteamericanes van intervenir per ajudar l'exèrcit afganès, que s'enfrontava a una ofensiva talibana en una situació extrema i de molta tensió, segons l'ha descrit l'alcàrrec del pantàgon. En aquest context, no van saber fins que era massa tard que el que bombardejaven era un hospital. Això és el que entenc. No tenien ni idea que l'edifici que estava en bombardejant era una instal·lació mèdica, quan les forces de terra ho van veure, llavors es va aturar el bombardeig. Segons les conclusions del pantàgon, l'atac va involucrar 16 mil·litres, però no ha volgut identificar-los públicament. En el bombardeig, recordem-ho, van morir una trantena de persones. Celia Sarnadas, Catalunya Ràdio, Washington. Notícies breus, Montse Quadreny. El govern del PP ha impugnat parcialment la llei catalana contra desonaments i pobresa energètica. El Consell de Ministres ha aprovat presentar el recurs, tot i que el president Puigdemont li va demanar rehoi un esforç per no deixar suspès aquesta llei a ell mateix. El vicepresident Junqueras a la vicepresidenta Sainte de Santa Maria. Avui el ministre Cristo Balmontoro s'enreia d'aquestes peticions. Qué país vivimos. A mí me resulta asombroso. ¿Qué me estás diciendo que incumplamos la ley? ¿Qué prevariquemos? Es que este lenguaje es interesante, ¿no? Deja de presentar-me tantos recursos. El jove acusat de punyalar 5 vianants en carrés de llei del setembre del 2014 serà jutjat per 5 delictes d'intento homicidi. També se'l jutjarà per un delicte de d'anys per haver incendiat casa seva. En total s'enfronta una petició de presó que pot suposar als 50 anys. Lleida, Pere Joan Alvarez. Hola, bona tarda. Alejandro Ruiz Vidal podria ser condemnat en una franja acabada als 26 als 53 anys de presó. A la vegada hauria d'indemnitzar les 5 víctimes amb 480.000 euros. La quantitat més elevada d'uns 400.000 euros és per a un ciutadà paquistanès, en ferides que li han provocat una incapacitat permanent, acusacions particulars demanant una agraujant de racisme i xenofòbia, perquè creuen que va triar les víctimes perquè, en la seva majoria, eren d'origen estranger. Pere Joan Alvarez, Catalunya Ràdio i lleida. Fron, comú dels alcaldes de la zona fruïdera dels Segrià, per donar serveis i cabuda als tempores que arribaran al comarc a l'inici de la campanya de recullida de la fruita. Lleida, Josep Maria Parelló. Bona tarda. Els alcaldes de pobles com Arasose, Cerosa, Aitona i Alcarraz responen així al regidor de benestar social de la païria de lleida, a l'oboració que han trobat en el Consell Comarcal dels Segrià i als Ajuntaments. Gravia el pena al caldo de Ceró. I la prova és que amb els forces de seguretat, amb Mossos, en aquest cas, i altres que hi puguin intervindre, doncs darrerament tenim poquisits problemes a l'hora de gestionar. Joan Maria Parelló, Catalunya Ràdio i lleida. Doncs encara més coses d'avui, el servei de préstec de les biblioteques públiques de Girona a l'Hospital Trueta ha deixat uns 3.000 llibres a pacients i familiars en dos anys i mig de funcionament. Bona tarda. De mitjana es fan 8 préstecs diaris i es compta amb un grup de voluntaris que s'encarreguen de transportar els llibres i el català complet de les habitacions dels pacients per donar conèixer el servei. Entre els llibres, a més, solicitats per als pacients i familiars, destaca la novel·la d'intriga, els llibres de receptes de cuina i les biografies. El 80% dels préstecs han estat retornats a la bústia que s'ha situat a l'entrada de l'Hospital Trueta, i això indica que la majoria s'han llegit durant l'estat hospitalària. El museu Marés serà la piscina de la setmana de la poesia de Barcelona. Aquest any, com a novetat, no tindrà fil argumental i concentrarà totes les activitats a la capital catalana. La cita és del 4 al 10 de maig. El Teatre Auditori de Llinàs del Vallès i el Centre Cultural Casal Balagué de Palma són dos dels 21 finalistes de l'arquitectura interiorisme d'aquest any. Llani. Els guardons els concedeix l'associació Arquinfat del Fument de les Ars i el Desenyi, premia en les millors obres arquitectòniques acabades durant l'any anterior de la península i d'Ariqui també a les Illes. El Teatre Auditori de la Població Vallesana és obra de l'arquitecte portugès Alvaro Cisa i es va inaugurar el gener del 2015. El projecte del Centre Cultural Casal Balagué, dissenyat per dos arquitectes de Barcelona i dos de Palma, es va donar a conèixer el Paballó català de la Vianal de Venècia, d'arquitectura al 2014. Després, a més, els Premis Fat inclouen també una categoria internacional que reconeix els projectes dissenyats des d'Espanya i Portugal per a qualsevol població del món. El lliurement dels guardons d'aquesta 58ena edició es farà el 8 de juny a l'edifici Desenyi Habt de Barcelona. Esports, Maria Guixà. El Barça juga de mal camp del Betis, el rei del Madrid, oferà Sant Sebastià i l'elètic de Madrid a casa contra el rei o Vallecano. S'han tornades pel final de la competició domèstica i els blauranes i els matalaces tenen 82 punts i el Madrid en té 81. El Barça, Luis Enric, no considera que el partit de Sevilla sigui el més difícil dels que els queden a Madrid. Benzema i Cristiano són baixa per jugar contra la real, però els bascos perden també en Nico Martínez. L'elètic de Madrid no ha dit si faria una rotació pensant en el partit de champions contra el Bayern. Felipe Caicedo apunta a titular per l'Espanyol Sevilla de diumenge, l'extècnic de l'Espanyol, precisament Mauricio Pochettino, ara el tot en anglès. Ha dit que té un acord per renovar fins al 2021. En Vázquez a la set i ha partit en derrerit de la Lliga CB, on juguen Barça i Bascònia. També en Vázquez l'exblauran a Ricky Rubia, diu que jugadors de Xavi Pascual hauran de ser molt forts mentalment, perquè l'aliminació europea ha afectat moltíssim. I acabem amb fórmula 1. Luis Hamilton ha estat el més ràpid de la primera jornada d'entrenaments al gran premi de Rússia. Red Bull ha estrenat una pantalla protectora. Nosaltres també serem ràpids, i d'aquí a 56 minuts, mal comptat, serem aquí, el que de l'unia vespre, en tota l'actualitat. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, el ple d'Abril va anunciar que el 29 de juny es posarà en marxa un procés de participació, el pla d'acció municipal. Serà mitjançant una sessió oberta on es votaran les accions a prioritzar, la votació serà presencial o on-line. El ple del mes d'abril va donar compte de l'aprovació del pla d'acció municipal pel periode 2015-2019, un document que inclou 70 accions a desenvolupar, 20 objectius operatius i 6 eixos estratègics de ciutat que engloben accions per disposar d'un municipi amb un creixement sostenible i de qualitat, i per un Sant Just que garanteixi la qualitat de vida de les persones per tractar el medi ambient de manera respectuosa de ciutat educadora i per reactivar l'economia i la innovació. També es va donar compte el ple d'ahir de l'aprovació de la liquidació del pressupost del consistori de l'any 2015. En aquest es va detallar que el resultat pressupostari ajustat en termes del sistema europeu de comptes és positiu. El primer tinent d'alcalde, Sergi Seguí, també ho ha explicat aquest matí als micròfons de ràdio, d'Esvern. Entre els punts de l'ordre del dia, també estava prevista l'aprovació de la rectificació de vens imòples municipals. Amb els vots favorables de l'equip de govern i amb les abstencions de l'oposició, es van aprovar cinc altes, quatre baixes i dues modificacions. Per últim, es va aprovar, amb tots els vots a favor, excepte el de Ciutadans i Partit Popular, la modificació dels estats del Consorci per a la Normalització Linguística, motivada per l'entrada en vigor de diverses normatives i les sol·licituds de bonificació del 50% de l'ICIO han de ser en els edificis catalogats tant de Can Madurellet com del Walden Set, que es van aprovar per unanimitat. Senju celebra el Dia Internacional de la Dança amb una demostració a la plaça Antonino Malarret. Aquest acte de celebració també comptarà amb la projecció del documental Five Day Students i la pel·lícula Hairspray. A l'escola de dança Marta Roig, el Tutuguri, l'escola de dança Renata Ramos i París, i els tallers del Casal de Joves, faran una demostració amb diferents estils de la dança. N'han parlat aquesta setmana al Justa de la Fusta, les seves responsables. L'exhibició pretén conmemorar el 29 d'abril, Dia Internacional de la Dança, i també mostrar el que fan les diferents escoles, cadascuna preparar les seves coreografies i s'aniran alternant en diferents actuacions. També hi haurà dos visionats d'un documental de Rafa Molés i Pep Andreu, que es diu Five Day Students, que podria començar cap a les 9 del vespre. I ja cap a la nit, cap a les 10, hi haurà també la projecció de la pel·lícula Hairspray. A més hi haurà un servei de bar i càtering, que estarà al llarg de tota la tarda amb nosaltres. Així, doncs, aquesta tarda, conmemoració del Dia Internacional de la Dança, començarà a dos quarts d'avui del vespre, l'Anton a la plaça, en Toni Malaret. Recordem altres activitats aquests propers dies. Dona i empresa organitza una sessió fotogràfica per les dones del municipi. La trobada lúdica, sota el nom model per un dia, serà diumenge a les 5 de la tarda. Més d'una vintena de dones ja s'hi han apuntat. Dona i empresa convoca a totes les associades i a altres dones del municipi, ha participat a la trobada lúdica model per un dia. L'objectiu de l'esdeveniment serà fer una sessió de fotos de les dones que s'hi esteixin. Amb aquesta acció pretenen posar èmfasi en les pròpies associades, com a dones i com a persones emprenedores i empresàries. Una de les socies, l'Anna Valverde, serà l'encarregada de la sessió fotogràfica. Després també tindrem a la maquilladora professional Isabel Temprano, i estilista i també l'estilista Pepa Casany. A més, la jornada serà manitzada en música i baranà. L'associació posteriorment farà ús d'aquestes fotografies per a la seva web i altres materials de difusió. També a les trobades repondran preguntes com quina imatge projectem o com ens comuniquen. Per participar cal entrar a l'activitat model per un dia de l'agenda de la pàgina web de Dona i Empresa.cat i afegir el nom al llistat a l'enllaç que s'adjunta. El preu per les associades és de 5 euros i 10 euros per les que no ho són. Hem de dir que la sessió de fotos serà aquest diumenge de 5 a 9 al vespre al carrer Roquetes número 9. Fins aquí la informació local. Tindrà un més notícies d'aquí una hora. Amb el programa La penya del Morro. Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de sent just escolta la desvernada. I tu t'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada, divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio d'Esvern. Vits, molt més que nits de l'actrònica. Ara divendres dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit. www.informativcomarcal.com i el programa de trànsit són producats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Ràdio T'esper! Durant-te 8.1, ràdio T'esper! Durant-te 8.1, ràdio T'esper! Durant-te 8.1 Què tal? Bona tarda, benvinguts a la segona hora de l'Apenya del Morro. T'has fet la tarda, va, que tenim moltes coses. A veure, hem de parlar amb el Jordi Roca, perquè ens explicarà quines són les novetats cinematogràfiques de la setmana. Com si un bon català amb Dani Martínez. Bona, bona, bona, molt bona, bona tarda. Marc, el Dani és l'escola, ja veuràs, però deixa el respecte. Dani, avui l'altre participant serà el Mar Romero. Avui tenim dos participants molt participatius i molt participadors. Molt, molt, molt, molt participatius. Això també munt a Espanyoles i a mitjós a Espanyoles són. La setmana que ve ho heu de fer, ho heu de fer a l'altra, això, eh? Sí, sí, sí. L'alcalde i el vecino, el vecino de la calde. Jo jo, de l'altre, del programa d'Eventus que ve. El programa d'Eventus que ve? Això és veritat, si no escoltaràs, Jordi, que més et dona. Per telèfon el començament del programa. Ah, vale, com vulguis, que problema. El començament del programa no estic jo. Bé, escolta, podem anar, sisplau, Dani, al gra. Anem al gra, a gra, a gra, a gra, a gra. Molt bé, doncs avui comencem amb una secció... Tu maco! Amb una secció molt... Aquí hi ha una mica de... Això ràdio, la gent no ho sap. Si no descrius que està mirant-me les preguntes. Però no passa res perquè tinc un sistema d'encryptació molt útil. Llavors, res, que és el mòbil i que la part, tu i punt. Llavors, avui els dos jugadors sou vosaltres, dos, Jordi i Marc, i comencem per un cat-quit cat-cat. Tu i jo ja vam competir, no? El vaig apallissar, no? Segurament, segurament. Perquè érem el bon català. Recupera aquell document. Llavors, comencem sempre amb el convidat. El convidat en aquest cas és el Marc. Marc, comences tu. Té una de coses catalanes de tots els temps. I comencem amb aquesta. Quina és la capital de la sardanya? A. Campelles. Campelles. B. La molida. C. Alp. D. Puigcerrar. Posta últim, diria. 30 segons. La D. La D. Correcte! A. Puigcerrar. Si algun serte has de posar aquesta sintonia. Vale. Vale, vale. Què més, més coses, a veure. Jordi, et toca. Em toca a mi, digues. Quina és la capital del... Berdegà. Ah, que és fàcilíssima. Has dit berdegà o bergada? Bergada. Aquesta és fàcilíssima. Berga. B. La, la. Berga, ja? Directament? No! Clar que sí, home, clar que sí! Berga! També no em troblagis més. Home, clar. T'has espantat, eh? Home, perquè no teniu idea de geografia catalana. Però les preguntes aquestes, qui les decideix? Això és una fantàstica aplicació que es diu Catquid, que tu et descarregues. Això ja sap que a les segones ha de ser la pregunta fàcil. No, no, això és aleatori, cada dia va rotant. Són les meves capitals preferides, i les més comarques preferides, aquelles que tenen, doncs... solsones, solsona, per quedar. Perquè, de petit, quan hi hem d'haver pres... O sigui, després et venen altres, que, per exemple, jo què sé, m'avalldaren viall, encara, perquè comencen bé baixa, però després hi ha pla de l'estany banyoles, que no té res a veure, cosa amb l'altra. Home, pla de l'estany... I el tracte de banyoles? És el mon... el monstre de banyoles. Que m'ha... que m'ha... que m'ha... que m'ha atabat persones... Pots, pots no saturar el micròfon, sisplau, Dani. Dani, és que està saturant. Bona nit, sisplau. Perdó. Ja estàs, ja? Sí. Marc, et toca. La teva pregunta és, quan va ser inaugurat, la línia de tren Barcelona-Materó? Ah. Tu és normal, no? 28 d'octubre de 1948. Jo la sé, però no la sé. B, 28 d'octubre de 1848. Sí. C, 15 de novembre de 1942. O D, 20 de novembre de 1975. No tinc malletra, quina és, ho, eh? D. Ah, D. Diques, digues. 30 segons. La D. 20 de novembre de 1975. Sí. No, Jordi, rebot. 28 d'octubre del 48. Sí. El 28 d'octubre del 1848. Sí. I al 15 de novembre del 42. 1.848. 1.848. Sí. Sí. En portes dos punts. Regalito, regalito. Una pallissa, és jo. Sí, sí, molt bé. No, no, no, no. Si no guanyo, no faig el problema. Ja el faig jo, jo. Jo ets jo. Jordi, et toca. On està el pantalassau? Ho saps? Doncs et dono 4 reocions. Per descobrir on és el pantalassau. En la terra humida estic. Em sembla que aquí no hi és. Tinc boig per tu. I a l'altre. I a l'altre. Les 4 reocions. Nen, estic boig per tu. El riu Ter, el riu Tordera, el riu Llobregat, el riu Segre. Jo dic el riu Ter. El riu Ter? Sí. Clar que sí. De portes 4 punts. Jordi, 4. Clar que sí. I sense espantinar-me. I no et deixes de fer una pregunta de marronda. Encara pots guanyar. Pots empatar. Si ara tu encertes aquesta, i la següent el Jordi no la sap, i fa rebot empataríeu. Però ja ho hauríem de fer dues rondes més. Ara el Dani fa allò que fa ell. Aquesta pregunta per els 5 punts. No, això no ho fa. Si em vénes, no et faràs mai. Marc, qui és l'autor de la... Papallona? No ho sap, Jordi. L'autor de Papallona? Aquesta punta no és per mi. Una mica de silenci. Aquesta pregunta és molt important. No ho sap. Repetim. Qui és l'autor de la Papallona? Narcís Uller. B. Narcís Uller. No t'he dit les altres dues. Segur? Correcte! Molt bé! No ho sabia. Narcís Uller. Com domines? Sense ajuda ningú. Home, però quin domini, no? Com pot ser que la Papallona... Sense ajuda ningú. Aquí ja t'onco. Hi ha un col·laborador de rabides verds que es diu Eric Pomar. Per un moment. Et juro que no he vist res. Eric, si us plau. Demano una mica de calma. No, jo estic ara aquí encarspat. Relaixa't. Tenim nosaltres, deixem saludar l'Eric Pomar. Eric, bona tarda. Bona tarda, bona tarda. Que l'Eric ja sabeu cap a la secció de tecnologies amb l'Hombert dels Timécres. I avui estàs passant a punts, de la secció. Amb net. Tu has fet trampa, perquè t'he vist tot. No, perquè l'Eric abans. És que no. No. Eric, quan t'ho has dit, què és l'arcís uller? La papallona. L'estava picant al vidre. Tu has anat darrere i li has dit, i no he vist res. Això ho hem vist tots. Això està gravat a la webcast. Jordi, mira on estic mirant. Jordi, et dic perquè sabia l'arcís uller. Jo, segon debatge, et vaig fer literatura catalana. L'arcís uller és un autor. És un autor, que és de realista màgic. No és broma. No és broma. És que no li he dit res. Podem solucionar una manera que ens ensenya el tutorial del mòbil. No ha mirat res. És que és com un empatit. Un portal. Estava en un portal. Això me'n recordo. Això me'n recordo. Perquè tu, Marc, sembla l'única cosa que has llegit últimament, perquè és l'únic que has de referència, que sempre el pasteurin, i no és aquell de l'hivernacle, dels papallones i tot allò. Això t'ha salvat. L'únic llibre que t'has llegit t'ha salvat. Ara estem en un punt molt seriós de la secció. Perquè queden dos punts de que queden una pregunta que és la teva. Que és certíssim. Queda la teva pregunta. No voldràs contestar. Deixa-ho aquí, que quedi com un covard. És que hem d'acabar perquè tenim malèlica de vida. És un covard. El garret de l'Arencia... Què és? El guaret és l'Arencia de... El guaret és l'Arencia de... A. Romans. B. Grecs. C. Vandals. D. Ibers. Jo et diria... No sé, per dir alguna cosa... En aquest moment el Marc Romero, eh? Que repenti. Va, Jordi, digues. Ni que hi hagués premi en aquest concurs. Jo estic perdent. Estic prendent diners i temps. Jo aquí tinc el cor estressat, eh? T'ho juro. A. Romans. B. Grecs. C. Vandals. D. Ibers. A mi em sona que això era els Ibers. Segur, Ibers. El guaret és l'Arencia de... Ibers, correcte! El Jordi Domena, quan hi ha avui hi ha punts contra el Marc Romero que n'ha fet dos. Fixa-vos que ell és el més emocionat de tots i no participa. Ja m'emociono molt. És que m'encanta molt. Jordi, per molts anys has guanyat el... Si no guanyo mai res. Sí, una promoció de després o no per el Maddonals, per el McFlurry, aquell. És alguna cosa. Dani, gràcies, que vagi bé. Cuida't. Adeu, Dani, gràcies. Gràcies, Dani. Gràcies. Gràcies, Dani. Gràcies, Marc. A veure, és molt lligant. És un moment per parlar públic i d'aquí uns moments l'Eli Captavila amb l'antigenda de l'Apenya del Morro que avui anem. Fem una cosa. És que no facis pauses. Hola, Edu. Això també, no? per no haver de parlar mentre t'hi truca, perquè parlament t'hi truca, això és una mica molt clar. Hola, Eli, què tal? Estàs ja? Tenim a l'Eli, ja o no? No? Sembla que tenim problemes amb el... Això és molt típic, eh, de la ràdio? Sí, però ara... O sigui, intenta no donar molts tòpics d'aquests, eh. Sembla que tenim problemes, no sembla, no? És evident que hi ha problemes. Clar, això m'agrada molt quan els locotors o els presentadors de programes i de tele, de ràdio diuen... Sembla que tenim un problema, no? El tens a sobre? No sembla, és que ja hi ha un problema, mai. Si no veis dient, sembla. Hola, Eli. Espera't, no, un moment, que hi ha una sintonia abans, hi ha unes coses... Jo no vull dir hola. Bueno, però, espera't, no sé, però és que hi ha una sintonia abans. No n'he pogut dir hola, l'Eli. Li pots dir, però no respondrà, perquè ella, fins que no se n'ha deixat la sintonia, no respon. Què no hem de fer aquest cap de setmana l'antiagenda del programa amb l'Eli Capdevila? Eli, molt bona tarda. Molt bona tarda. Bona tarda, Eli. Jo sóc una professional, una mica parca. Jo, si no, tinc la sintonia i no me dan paso, i aquestes coses no me lanco, no me lanco. Clar, és que és de la vieja escola. Jo sóc d'una altra època. Tu vas tenir el Luis de l'Olmo... Jo escoltava la Francis, jo, jo també, és clar, no? La Helena Francis. Què xula era la sintonia? Sí, vaig a buscar-la, que sempre que poso la Francis m'agrada. Bueno, escolta, Eli, et pregunto el Mar Romero, el Mar Romero, l'Eli Capdevila, perquè... Hola, bona tarda. Bona tarda. A partir de divendres que ve, ell farà la penya del mor rucat a divendres, i llavors... Molt bé. I ara, que fotessin fora el Jordi? No, no, no, si sóc jo, que ho he decidit. Llavors és perquè... L'he ensenyat com funciona una mica tot, Eli, avui... Molt bé. T'he fet com el Trespass, saps? Una mica em sento com el Mas i el Puigdemont. Estàs fent un pas al costat. Sí, un pas al costat de divendres, només, ojo. Atenció perquè tenim diferents... Mira, Jordi, això ja saps com va, també. Ara, Veli, veus? Aquesta secció m'agrada. No, m'agrada. Què vols dir? Res, no, m'ho vull dir, que tu dius... No és divendres, fari qual, i després resulta que... Bueno, que... Dijous, potser, també. Sí, mira. Arriba el fil de temporada i et diuen... Bueno... No seria la primera vegada que li ha passat alguna cosa així, eh? Alguna cosa així, eh, algú? No, no, un moment, un moment. Que li fan el llit i que... Aquí el reduce, eh? Aquí el reduce, no. Aquí no, mai. Però ara, als ràdios, així, així em va pler. Em va pler. Recum va pler, no ho fes parlar. I catòleg de ràdio també, sí. Jo vull saber què no ets de fer cap de setmana. Doncs tu, en general, el que no has de fer és molestar. De totes maneres, no. Que va, que és terra d'Espàrrecs i celebra... amb una fira des de l'any 1932. Com? Coneixes la fira d'Espàrrecs? T'hi esperem. No, no, no. És una pregunta retòrica. Coneixes la fira d'Espàrrecs i t'hi esperem. I no oblidis de l'Aïtarta amb les millors propostes gastronòmiques... a l'Espai que es troba. Eli, per què has d'escollir la fira d'Espàrrecs avui? Pel concurs de fotos. Ah, vale, vale, vale. És Instagram, no? És un concurs de fotos real, que no és Instagram, és un concurs de fotos amb solera, que porta un mogó llondant fensa. I, a més, gràcies a això, m'he enterat que es veu que hi ha un circuit... de concursos de fotos de fira d'Espàrrecs. Què dius, ara? Què m'estàs contant? Però això és molt fort. És un sumot del concurs fotogràfic... que encara no coneixia. On arribarem? Sí, sí, que hi ha diverses fires d'Espàrrecs, i que hi ha gent molt professionalitzada, que és a dir, que fotografia aquests esparrecs. Perdona, la fotografia d'Espàrrec no és fàcil, eh? Així d'entrada, voldria dir que tothom podia fer-ho, però no, perquè clar... Fotogènics fotogènics no són els esparrecs. Automàcats, les pomes, les maduixes... Són fotogèniques. Els esparrecs... No sé, jo, si els tomàcats són molt fotogènics. A mi m'agraden, perquè brilla, eh? Sí, que ho són. El vermell del tomàcat és fotogènic. Si no saps... Si vols el vermell de la carn, no tant. Jo te n'ho digo. La carn no és tan fotogènica. No, però en canvi, perquè és que brilla molt el tomàcat. Brilla molt. Alguns li parlen com alguns productes, perquè brillim, i tal, però... Apunto aquí a parlar d'aquest fotogènic i de quena. D'aliments fotogènics. Sí, jo et puc explicar molt d'això, sí? Doncs sí. A la fila de l'Espàrrec de Gavà, que té més de 60 anys d'història, diu que, per exemple, es caracteritza... Ojo, perquè hi ha diferents tipus d'Espàrrec a la vida, eh? Allà, sí que en rèia, una varietat blanca, allargada, de mida mitjana i de textura fibrosa, es caracteritza pel sabor, lleugerament, a marc, clàssic, a causa de les característiques del sol, del baix dobregat. Ara no és hipoc compacte i del clima, que l'horor dura els mesos de collida. Parlem d'Espàrrecs? Sí. És blar i és el que els blancs és perquè estan enterrats i, aleshores, el no tocar-li del sol no fan la fotocíntesi i no es tornen verd, perquè són blancs. Ah, doncs no ho sabia. I els que són de color verd, que els toquen el sol, llavors. És perquè els toquen el sol. Aquests de marge, o els esparrecs normals verds, és perquè els toquen el sol. I els que estan enlleunats són els de color blancs, no? Sí. No sé si hi ha conserves d'esparrecs verds. A mi m'agrada més el blanc, segur. A mi m'agrada més el blanc. A la Oftinet ja em va deixar de agradar-me. Molt bé. I depèn de qui, tens molts, eh, que et quede aquella bola de fi, una mica, eh? No m'agrada, gent. No, no, fora, fora. En fi, doncs si voleu saber... Però, bueno, que n'ets petit sempre et deixen la punteta, no? Sí, sempre, sempre. De gran és que no has de tocar el fil. Exacte, és una altra cosa. Perquè de gran ja has provat molts esparrecs. A veure, no sé. Un moment, un moment. Ja veig quina és el rotllo que vam a aquesta secció, no? Tots un mal pensat, i punto. A l'eli, es parla d'esparracs. No sé qui... No sé qui es faltona amb els col·laboradors. És clar, jo estic en camp a puntar. Aquesta és la teòrica o què? Jo per anar fent, també. No, en principi jo no vull que sigui així. Però bueno, jo no estaré. Llavors, clar, quan no estàs, ja no pots... Bueno, després seré un rapport, de com ha anat això, Jordi, o com va? A tots els col·laboradors demanaré que em passeu a mi, sisplau. Una evolució. Queixes i sugeriments. Ja no t'ha agradat, no, ja no t'ha agradat. Faran una ramió al final de curs, després tots, i mama Romero, que li direm si aprova o no. Sigues en la casa o no? Exacte, sigues en la ramió. Ojo, que arriba una activitat. Ai, que cosa t'agrada, tu, Jordi. És la festa del Pallacho a la Padrera. Ojo, eh? Sobretot un dia dedicat a l'art de ser Pallaso, durant els quals les famílies trobaran un seguit d'activitats, educatives i divertides, en torno d'aquest món. Persones que es pinten la cara, van amb una flor, i els tiren a l'aigua... En fi, moltes coses. Això és el que hi haurà a la Padrera aquest cap de setmana, no? Sí, a més, és una bona oportunitat, perquè passa a tota la Padrera. És a dir, hi ha diverses sales, on es fan les activitats de tallers, i de més, a la planta no, plaer i tal, a les golfes es fan les actuacions, el que és a l'auditori, hi ha també tallers de dibuix per criatures més petites, i és una bona oportunitat, si no ho ha anat mai a la Padrera, d'aprofitar, i amb l'entrada del festival, poder conèixer l'espai interior de la Padrera. No veu dit-ho? Està molt bé. Si anem amb nens més petits de 3 anys, no paguen. Els nens petits no paguen. Molt bé, doncs escolta, té molt bona pinta això. A la Padrera, si voleu més informació, la padrera.com, allà trobareu de tots jocs, projeccions, tallers, un racó de lectura i moltes altres activitats. Perfecte. La Padrera que ens agradarà molt per cert. No, ja et dic, a més a més, és la Carambola, perquè normalment entra a la Padrera amb el pasta, i encara així pots aprofitar per fer les dues coses. Per cert, vas veure la Casa Valló per Sant Jordi, com estava amb les coses... No l'he vist a Instagram, David, sí. És com veureu, ja. No em vaig acostar al centre, però la vaig veure molt millor, que si m'hi hagués acostat. Vas fer bé perquè tu t'estimes a tu mateixa i aprecies la teva vida, perquè... És arriscat. El dia de Sant Jordi és tenir la mort molt a prop. Bé, té la C, té la C. Bona, és tot de més coses. Hem de parlar ara de 9 límits Barcelona. 9 límits Barcelona passarà al Moll de la Marina. Una cursa d'estratègia ecològica i sense barreres. Hi participen persones conductores amb discapacitat física o persones sense discapacitat que conduixen vehicles ecològics. A l'actiu de les deveniments és ajudar a prendre consciència de la necessitat de tenir una ciutat verda i amable amb les persones. És l'activitat ategenda de la setmana. Eli, explica... Jo estic una mica en contra dels vehicles elèctrics, els cotxes elèctrics, no és això que hem parlat alguna vegada. Són molt silenciosos. Sí, és veritat, jo ho hem dit jo, que els gants hi troben allà. Haurien de portar un sol artificial. Trobo. De motor artificial o així, perquè necessita el cas. Perquè és una mòbil que fes el sol oïna motor. No, el volia de portar. Bueno, mira, els trambies ha fetven sonant el ding-ding, aquest. I va per aquí també una mica, eh? Aquests taxis, que són el tallo de tauros, em sembla, que és... No, n'hi ha res. Si tu vas fer canviar, creu-vos al carrer i potser passa un i no te n'adones. Llavors, des d'aquí llensem la proposta que els taxistes assisteu, porteu un efecte sonor... Perquè encara que estan a la calçada, però, de fet, els que van per la vorera, com els veïcles d'aquests de neteja... Ah, sí, també. A esto no plipes, no hi és nada. Perquè va anar per tu plantajar-nos mirant abans de creuar, no? Bueno, no és que tu vas per la vorera, ja. No és que no estàs ni creuant. Tu vas per la vorera i et passa un vehicle d'aquests lleugers. Correcte, correcte, correcte. Rollo que està buidant papereres o que estan de parcs i jardins... No, estan fent cosa molt cosa, menys el que hem de fer, que és un atropellat. Bueno, la qüestió és que aquest cas de setmana, hi ha tota aquesta cursa, aneu en compte, sinó per la ciutat de Barcelona, que no s'ho veu algun susto, amb algun vehicle, d'aquest ecològic. En fi, nou límits, Barcelona, la cursa estratègia, el Moll de la Marina. El Moll de la Marina on està el Moll de la Marina? El Moll de la Fusta. Ah, vale, d'acord, no m'has preguntat. Escolta, tenim una altra activitat, no, també, eh? Tenim una altra activitat, que és, bueno, avui sóc dia de l'avança, avui sóc dia internacional de l'Anna de Fer, i des de fa uns quants dies, des de fa un parell de dies, 27, 29, 19, 30, i uns. Sí. Hi ha diverses activitats, però a mi m'agrada un festival en concret, que es diu Tudanza, que es fa... Tudanza? Sí, que es fa el que és la zona de la Mercat de Santa Catarina, Arde Triomf, Alborn, eh? Una miqueta més avunt d'Alborn, allà al Convent de Sant Agustí, on hi ha un montón d'activitats de l'Anna, on hi podreu participar. Hi ha performances raríssimes, que a mi m'agraden molt, escultures efímeres, i tota aquesta història molt comida de la olla, però que a mi ja t'he dit, és el tipus d'antiagenda que me va quan parlem del tema de l'avança. Molt bé, doncs queda apuntat. Puc afegir una antiagenda?Puc afegir què vulguis, perquè... És un hotel programa.Sí, aquest diumenge... Bé, no, esclar, que se m'ha demanat permís, jo sóc molt respectuós amb tothom. Aquest diumenge hi ha la Bermut Parti. És una festa que fa a un bar, que es diu Barrofian, que està darrere de la Polo, i des de les dues, fins a les 8 de la tarda, el DJ Pample, que és l'únic DJ que porta barretina i tothom, que hem en recordat pel tema de l'avança, posarà tot en la especialfangòria. Especialfangòria. Sí, que sentia gent... Els espàrracs encara m'ho pensaré, però... Us ho recomano molt, que hi aneu. Si voleu, allà ens trobarem, que diu el poeta. Eli, que vagi molt bé, cuida't molt, bona setmana. Fins dira, creus? Ara farem una pausa per la publicitat, perquè toca, i hem de parlar amb el Jordi... Són fins quina hora dura, perquè això és molt llarga. El programa? Què et penses? És un programa de ràdio que dura... Quina hora és, ara? Mira, falten 22 minuts per la set. Pots encara no m'ha quedat. Diumenge, qui juga a casa, és el Bàsquet Femení. Diumenge, a partir de la 5 de la tarda, viu el partit entre el Sant Just i el Virà de Cans. Aquí, a Ràdio d'Esvern. L'equip talismal a la ràdio busca el 5 de 5 en un partit vital per les 100, les noies. També jugant a Ràdio d'Esvern. No te'l perdis. Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desvernada. I tu t'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada, divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio d'Esvern. iPad. Víts. Molt més que nits de la crònica. Vits, ara divendres dissabtes i domenges a 10 a 11 de la nit. Sortint, conduint. Vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, gps i aparells de ràdio Generalitat de Catalunya. M'estriso l' Comics de EPISODES 10. Benvinguts 느� i uno. Bona tarda, bona tarda, bona tarda, bona tarda. Què està veu?Què? I aquesta veu? T'ho explico ràpidament, és el Mar Romero, que és el substitut, el Vecari, el que... Vecari, no, això no. Vecari, no. Vecari o sí, a partir de la setmana que ve, cada divendres. Però què dius?Sí. No t'ho havia dit, pensava que t'ho havia dit. No, però ja hem fet la línia oficialista, perquè jo havia promut una candidatura amb el David Ávila, com a... com a... com a Vecari. David Ávila que he hagut, va fer un avallar mar Romero davant. Va haver-hi una avalluta mort, aquí a la redacció, els vaig tirar una nevanya entre els dos, vaig dir, vinga. Qui quedi viu que es quedarà al programa els divendres del mes de maig. I, finalment, David Ávila fa dies que no sé on és, perquè va marxar aquí mig segnar i tal, i va dir, ja, ja, ja, ja, ja, ja. Vés-te'n que ets un partador i, llavors, ara, s'ho ha quedat el Mar Romero. Però per què? Tens algun problema?Home, no ho sé. I em hauré de pensar a la meva continuitat, i el Mar Romero, clar. A veure, jo et demano un esforç extra, Jordi, perquè ja sé que el fas amb mi, per tant, si us plau. Jo ho entenc, eh, Jordi Roca. Jo ho entenc, que es costi venir amb mi, jo ho entenc. Però si no et coneixes.Sí, home, si que ens coneixem, abans feien la secció de música. Aquest és el problema.Si que ens coneixem, i tu què saps de qui conec allà, aquí, no? És que no me'n recorda d'expressió. No puc estar amb les vostres coses, eh. Ja us coneixeu, vosaltres?Sí. Ah, bueno, pues... Ja sabeu com va, això. Aquí potser n'hi ha una història, una història d'amor. M'agrada deixar un col·laborador, un altre, i que sea lo que surja. Ja veus, Jordi Roca, que això anirà millor als divendres, a partir d'ara. Sí, bueno, jo és que, segona passada, vull dir que no sé si anirà gaire millor. Bueno, en fi... Aquesta secció l'escoltaré segur, el divendres que ve. A veure, anem a la qüestió, perquè... Pim-pam, comencem els repars de la setmana amb una nova entrega de superherois de l'univers, Marvel, un film dirigit per els germans, Anthony i Joe Russo, que és capità en Amèrica Civil World. Prou ja, prou ja de Marvel. No, no, no, prou ja.Escoltem el sailor. Prou! Quiero considerar todas nuestras opciones. La gente que te disparó suele acabar disparándome a mí también. ¿Sabes lo que va a pasar? ¿De verdad quieres solucionarlo a golpes? ¿Qué hacemos? Lo siento, Toni. ¿Sabes que no lo haría si tuviera otras salidas? Pero es mi amigo. Yo también lo haría. Yo también lo haría. En fi, Jordi Roca, aquesta pel·lícula hi ha Civil World, Capitán Amèrica, Los Vengadores, Marvel... Què tal? Molt bé, és la pel·lícula de la setmana. Em costa a dir això, però és una de les millors pel·lícules. És un d'aglès, digue, per anar-hi el millor. Ah, sí? Però què t'ha passat? Què t'has anat un cop al cap? No, no, que realment està molt bé. Jo en seré molt amb tot el que s'ha sabit sobre aquesta pel·lícula, que a part del seu lluit repart i també de la gran després en producció, doncs a part del seu missatge de superarois, de l'aplicador, de Capitán Amèrica, etcètera, que entra a fons i també aconsegueix una setmana de res. Aquesta és molt bé. Crec que s'ha de plaudir i que per primera vegada, una pel·lícula d'aquesta que hi ha de Mercè, de Capitán Amèrica, s'ha de superar les dues primeres i fins i tot tota la resta del món Marvel. Escolta, si aquí surt l'Esquerra i el Johansson, també surt el Robert Downer i el Junyó... A l'Aïllomant, també. Escolta, el Daniel Brul, el nostre estimat... Sí, sura el Daniel Brul. Sí, ho he volgut un puntoritzar, que també surt el Daniel Brul, a veure, un paper rondari, però, bueno, em surt. Una pel·lícula on una mica es posen els límits entre el que pot ser i el que no pot ser un superador. Ara Marvel està acostumat a veure el típic superador amèrica, que ho pot tot, que és fabulós, que és fantàstic, superèpic, i ara comencem a veure el cantó més escur del que ve, i fins i tot estan els límits d'entre el que es pot fer i el que no es pot fer. Jordi, perdona, Jordi, que dic, és igual de dolenta, perquè jo tinc una mica en va fer a veure Batman vs Superman, i aquella és molt dolenta. Batman vs Superman era una basura. Aquesta és igual de dolenta o...? No, no, no, aquesta és molt bona. Si escoltéssim la mena d'acció, s'havia escoltat. Jo l'escolto, jo l'escolto. La superaròdica és bona, és que és molt bona. A mi m'agrada molt el que fa d'Iron Man, que és que jo pels nens som molt dolents. Va fer una pel·lícula, no fa gaire, que em van ensenyar, o juez, no sé si l'has vist. No, no, no, no, no. No diguis res més, però mira-te'l. Mira-te'l. Passem amb una altra pel·lícula. Tu pregunto. Passem una altra pel·lícula de setmana. Es tracta d'una pel·lícula que, de fet, controla el territori nord-americà, i si s'ha d'estar en algun dia, aquesta pel·lícula, a la seva ara, perquè ja ho fan per això, en aquest cas és una comèdia romàntica protagonitzada per la Julia Roberts, la Jennifer Aniston, això d'aquí i Hillary Duff. Ha estat dirigida pel Gary Marshall, i jo no sé si en anglès té el mateix títol, m'ho dubto molt, però han aprofitat... Sí, bueno, té Mother Day. És que és Feliz Día de la Madre, que és el que diu Menja. Hola, lanza, Feliz Día de la Madre. Sandy te acaba de separarse. Su ex se ha vuelto a casar con una fría adolescente. Hola, Sandy. Bradley es un padre inapuros. Hombre. No hace falta. Una hija. Dos. Yo lo mismo. Dos hijas. Ha sido un placer. Sandy con dos hijas. Yesi huye de sus padres. Adelante, la puerta está abierta. Sorpresa. ¿Quién es aquí? ¿Se suponía que estaba esa hija? Christine no sabe quién es su madre. ¿De esta? Venga. Bueno, atenció, perquè aquesta pel·lícula són històries creuades en el dia de la mare, una mica com aquella de... com es deia... no, l'off-story, no. Aquella de... no me la recordo. Jordi Roca, ¿qué tal? De fet, és el mateix dos pel·lícules de... Felicidades de San Valentín. Sí. L'off, què és, d'ella? No, Felicidades de San Valentín. Sí? Sí. Jo em reflexo una altra. Sí, la que tu dius, que també és veritat, Mar, la del Zac Efron, que és la del Cap d'Any, que no me la recordo. Ah, és veritat. També la va fer el Gary Marcell i també la va fer en un dia especial com era Cap d'Any. Exacte, exacte. Sí, però sortia el Zac Efron a aquesta. Sí, sí, que sortia el Zac Efron. Perquè és l'únic nom que sé, eh. És que ets molt únic, no és la línia de la acció, normalment. Sí, però... No encallem amb un nom que no sap ningú. No, de moment, dos pel·lícules no és conflicte, Ramalmar, que vull dir que no anem bé. No, no, és que no aneu gens bé. Però aquesta em fa una mica de mal, també t'ho dic. Llavors, aquesta pel·lícula de què va? Passa el dia de la mare, són històries de mares i filles... Sí, són històries de mares i filles, perquè la gent que s'enamora, gent jove, infadilitat... Vaja, repeticlar una basura de pel·lícula amb mala feta mal muntada... I diuen, fins i tot, que ni tan sols li agradaria una mare. Perquè és el dia de la mare, per tant, si podeu, no aneu la mare. I és una pena, perquè té actius que està molt bé, com a Julià Robes, que últimament s'ha de retornat a la gran pantalla, bastant animada, i per altra banda té també una gran... És una gran factura. Que és milionari.Ah, bueno, però anem a la nota. Escolta, en situem ara en territori europeu, perquè avui també podem gaudir d'una producció francesa protagonitzada per l'acte Omar Saj i dirigida per Rosquís. Estem parlant de Mr. Chocolate o Monsieur Chocolat, que dirien els francesos. Caballeros, parísos, espera.Correcte! ¿Y quién susto? No cal anar fent comentaris als traïders, eh? Este es listos porque aquí, o ganas o pierdes, no hay segundas oportunidades. Confía en vosotros. Molt bé. A veure, com que és francesa, música francesa. Això és el rotllo, no, Marc?Vale, vale. Atenció, perquè aquesta relació... El rotllo no és per a les pel·lícules que, bueno, que... que no guanyaran els nòscars, eh? Les pel·lícules que per ells és roca i puto. A veure, aquesta és la història del Pallassus Chocolat, que això ja comencem amb pena i trista. És el primer artista de circ negre. Però per què... És el Pallassus Chocolat. Ah, i és negre, ell? Sí. És el primer artista de circ negre. Pallassi, Pallassus Chocolat, Pallassi. No, Pallassi, no, que és una història real. Si és un biopic, no et fiquis amb el Pallassus Chocolat, que va ser molt famós. I l'altre que es diu, l'Epallas Blanche, l'altre. Va tenir una enorme èxit a la fi del segle XIX. És un personatge autèntic, l'Epallas Chocolat. Sí, sí. És un biopic. Va ser també el primer a fer publicitat, el mateix que a inspirar altres contemporanis de la Bel-Epoch, com Tulus Lutrego, el German Lumière. Això o què, misteri Chocolat? Que està molt bé, és una manera de fer cinema una mica a l'antiga, que em recorda fins i tot a les pel·lícules dels Chaplin, que ens explica la història del senyor Chocolat, que va fer un Pallassus que encara que haurà parlat, va tenir molt d'èxit i va ser superconegut. Més si Chocolat. A la pransa del segle XIX, que tenia una parella artística, que era la color blanc, que era el Pallassus petit, i que a partir d'aquí es van arribar a fer dos dels personatges realment de l'època d'aquell moment. Molt bona entrevista. Potser la veurem nominada com a millor pel·lícula pensós que es va anar a encabar, de parlar amb l'Òfila i a veure'm. Jo crec que és una bona proposta, una mica acostumbrista, però tot i així crec que està molt bé i sobretot potser ens retorna la passió cap al món del set, perquè és una cosa molt bona. Tornarà la passió cap al món del set perquè aquest Pallassus actuava al set. Molt bé, doncs vinga, ja s'ha dit. Tu et puc tenir una pregunta, puc fer-la? Bé... Jordi i Roca, habitualment costa no enganxar aquí el cinema francès? No, no costa gens. No? Vale, vale. És passió d'anar al cinema, mirar-se bé la castellera i friar... Però que dic que és un cinema molt diferent el que és en francès. No, és que... No, és un cinema molt diferent a l'espanyol, això sí, molt més proper. El català és un cinema molt europeu, molt a pel·lícules britàniques, sobretot a l'Alemanya... Jo tenia entès que aquí el cinema francès no acabava d'acuallar. Revisar els teus fons... El Jordi Roca, si et dic una cosa, però el Jordi Roca és el del cinema al programa. I encara que ell, tu diguis no, és que no tens raó. Tu ets de favor que sí, com a presentador. No, no, era una pregunta, no, una pregunta. Atenció, més coses. Hem de parlar d'una pel·lícia espanyola, que és la radiadora d'Inés París, està protagonitzada per... Home, sorpresa, Diego Peretti, Eduard Fernández, Maria Pujalté, Féle Martínez y Patrícia Montero. Aquest és el trailer de la noche que mi madre mató a mi padre. A veure si ho pogués escoltar. Així. Una historia de crimines cometidos por la mujer. La mujer Morena, racial, que nadie así te creas que es capaz. ¡A ver, no! Ui. Ui, què ha passat aquí? A veure, Jordi Roca, què tal aquesta pel·lícula? Eh... com t'ho diria? Doncs una vegada més el talent de la creativitat espanyola per... pels terres. O, o més de baix. M'interessin. No és ni culpa aquest cap, ni de la directora, i dels actors. És culpa d'un guió que és molt, molt, però molt flús, molt poca cosa, que intenta fer gràcia, però fa pena. La rajada. Sí, em sembla greu. I en aquest cas, hem d'explicar una història tan absurda com un sopar on confleixen la Berenrueda, que és un actri, el marit que és guionista, l'ex-dona del marit, que és directora i un actor argentí. La típica catetada, que és la Patricia Montero, com actri un novel·li, que s'ha de veure que no sap qui és el guió argentí famós, i tot això, tot aquest sopar, només per intentar organitzar una pel·lícula i com és el guió argentí perquè hi participi. Vaja, que em sembla greu per la Berenrueda, que fa mal a la Berenrueda, però no arriba ni tan sols a l'ú. Doncs pel·lícula de me, eh, per acabar la secció. Per cert, una notícia ràpida. La primera, Penelope Cruz, protagonitzarà l'adaptació de Layover. Sí, no tots ens ho hem de comunicar, sinó que també la produirà, i ja fèiem després de la mama, que no la veiem a la gran pantalla, i està actuada l'adaptació del Bessellet de l'Isa Teyver, que és una història que es centra en Clara Neubol, que és una habilitat activa comercial en ruta, que destaca la seva habilitat per seduir els homes i atenció a colar-se al hotel sense pagar, que això ho podríem posar en pràctica. Molt bé, després, Elisia Bicayndor, que serà la nova Lara Croft, al cinema. Sí, o sigui, ha costat, eh, provar una solsituta piscelina de joli, que sembla que la Cinta, cada moment encara no té data d'estrena, doncs l'adaptarà a l'Elisari Quim Ver, que la recordareu per a l'Òscar aquest any per a la Txica de Neça. Ah... Que l'haurem de recomanar. Aquí, doncs, ella serà la nova Lara Croft, i no sé, a bona feina, jo li diu que li sembla, no?, que l'aquí viu tan ràpid i li agrada la solsituta. Bueno, i acabem ja amb la Fox, que prepara la preqüela de la professió. Sí, em sona sumant aquests tipus de notícies, perquè quan ja no estic imaginació, quan hi ha ni tan sols et queden per fer seqüeles, doncs, mira, saps què? M'inventaré el que va passar abans de la pel·lícula, i això és el que farà Fox amb la professió, que ens explicarà com el petit nen, el petit dimoni, va arribar a convertir-se, doncs, en un ésser tan malalt. Molt bé. Doncs, escoltar, tot això són coses del cinema, que em porto el Jordi Roca, com cada setmana. Jordi, moltíssimes gràcies, que vagi molt bé, i ja, bueno, tu i jo no ens veurem... Aviam, llavors vindràs o no divendres, Jordi? Bueno, vindràs o parlem. Parlem, parlem. Llavors farà amb secció, eh? Sí, sí, sí, a veure si delen els ullens. Si el Jordi Domènec m'ho demana, doncs, home, jo no li puc dir que no. No, torneixo, torneixo, eh, torneixo. A mi és uns quants favors, aquest és el primer de molts, que a partir d'ara vindran. Jordi, moltes gràcies i que vagi bé. Bona setmana i bon mes, bon mes, eh? Bon mes i que vagi molt bé, senyor Domènec. Gràcies. Bé, doncs ja està. Ara ja cap a casa. Aquesta és la sintonia final del programa. Ah, bé, també, eh? Sí, també. A veure, que tinc una cosa, tot això són les normes del programa. Ara, si tu aquí vols saltar-te tot per la tolera, per torera, i fer el que vulguis, i canviar el programa... No tu de mateixa. Si et vendràs de maig, hi hagi música programada a la ràdio. Tu mateix, tu mateix, tu, fer el que vulguis. Així, endavant, eh? Tu tens carta blanca, depèn del que facis, potser mai més el faràs al programa, també. Em pots dir que tu mateix has de... Però si jo te l'enfonso ja, potser. No, si tu no l'enfonso. Tranquil, Tranquil, ja s'enfonso sols. Bé, gràcies a tu, doncs, que has fet... Aquí s'ha començat el programa, d'acord? Gràcies a tu, doncs, que has fet possible... S'ha mantès. S'ha mantès una miqueta, això. Pòstoreo, aquí, una mica. Els col·laboradors que han vingut que no cobren un duro, però això no la gent no té per què saber-ho, i que han fet la seva secció amb molt de món i amb molt d'art. Però un moment, tu sí que obres. Què? Tu sí que obres? Tu no cobraràs. Que guc! El Dani Martí amb els gunis i el Gonsi Nivella, que avui no puc venir. Allà, xargarcia, des de Malaga, l'Èlica de Vil·la, l'antia gent del programa, el Jordi Roca amb el cinema, i com ser un bon català, també, amb el Dani Martínez. Gràcies, tothom, per escoltar. La penya del Morro, que tinc un bon cop de setmana, hi ha 3 o 4 persones. Tothom, que ens escolta. No, és tot el món, és tot el món. Gràcies, tothom, que ens escolta. Els que no ens escolten, no. No veis a la contra perquè, si no, no te'n sortiràs. Has de ser positiu en aquesta vida. Gràcies, tothom, que ens escolta per fer el programa. És que no ens escoltau, no? Us deixem ara, sabeu que teniu la repetició, per si... No sé, clar, aquest programa del diumenge de la tarda, que faig de tornar a escoltar. I després, ja, al dilluns... No veig, no faig la remolatge, darrere. La remolatge, no? Llavors, al dilluns, ens veiem altra vegada, jo dic. Llavors, llavors, ja no veig. Llavors, llavors, ja... Dipendres comencen els programes bons. Sí, i acaben, acaben, també. En fi, Marromero, ho tens tot clar? No. Has fet una nota de tot? No. De tot el programa, avui, no sé, amb què t'has quedat? Amb què m'he quedat? Sí, amb què t'has quedat? De com és la penya del morro, de com funciona per dins? A veure, si dic com és, et vols que et digui... Mira, tu diré una mica una... no sé com dir-ho, a... Un locutor a saber parlar i a saber tenir recursos. No sé com dir-ho, no sé com dir-ho. Magnífica. Maravallosa. Retratada, jo crec que ho podrem definir amb la paraula retratada. Tu, per mi, t'has de fer de darrere. Perquè així no va enlloc. Jo crec que el pererol, els menolos, van anar... Los del bar, menolos, van anar a la redacció de Portes 4. Què dius? A veure els autòtics menolos. Ah, sí, eh? No sé si ho vam atrar en aquest llunz del calacòbio, però té bona pinta. En fi, que tinguem un bon cap de setmana. Marromero, prema de nota, però bé... Passareu a l'examen, tranquil, Jordi. No, jo no ho sé. Gràcies per escoltar el programa. Tornem dilluns a partir de les 5 de la tarda. Amb l'informatiu vespre amb el Carlos Hernández. Que vagi bé i que tingueu bona tarda. Bona tarda. Adeu, adeu! Tornem dilluns a partir de les 8 de la tarda. *** Bona tarda. El 29 de juny es posarà en marxa un procés de participació del pla d'acció municipal a prioritzar. La votació serà presencial o online.