#113 - La Penya del Morro del 20/9/2012

Música Sing along with the car and the people Sing along and it might just get you through I walk along with the common people Walk along either the left or to the two And the stupid things that you do Because she has seen them before it's too late I'm like a dog lying in a corner They'll invite you, they'll never want you to cast They'll invite you, they'll never want you to cast The tail of incense out It's everybody, it's a tourist Especially when I think it's all such a laugh Yeah, and the chips plays a grace I'll come out in the bath You will never understand How it feels to live your life When I'm being in our control I will nowhere left to go You are a maze, a fairy-acist I remember so far most you kept every wonder while I I went to class to run the shop I cut your hair again and jumped I swam so fast to play some pool But then I never went to school I still knew I'd never get it right Cause when you're all late at night watch it Ranges climb the wall and you call your dad You could stop it all, yeah Never live like callers people Never do what callers people do Never fail like callers people Never watch your eyes, smile on you And then that's the thing you screw Because there's nothing else to do I'm a la taixa, hi ha un món de lloc fins al parc de les Terres Plugues Aquell parc hi ha just a la frontera El costat del pont dels pluges Venim de Sant Just a l'Esquerra per la carretera reial Laura Miló 6 i 32 de la tarda Senyor Arnau Consul, bona tarda Com que de dijous aquesta nova temporada a la penya del Morro, tindrem l'Ernau Consul. Ja sabeu que és de l'escola d'escriptura de la Teneu de Sant Just a part de ser col·laborador habitual de la revista... Això ho veiem de parlar? De la revista Sàpions? Encara ho ets, Ernau? Encara no em sento. Encara l'últim article que has fet de la revista Sàpions. Doncs mira, aquest més mateix és un especial que va sortir l'11 de setembre, una mica més del que surt habitualment els Sàpions, que és cap al dia 20. I és un especial en què retraten els 12 personatges de la història de Catalunya més importants o que la gent ha considerat els lectors i ha considerat els més importants i decisius de la història de Catalunya. La dones a mi em van demanar... Què? Em vols ser un? Sí, home, eh? I vaig dir, pera tercer, els serimonials. I pera tercer. T'anarà d'acabar? I pera tercer. T'anarà d'aquesta versió de l'1 dels sacadors? No la coneixia, eh? És potent, és potent. És rock, és una versió rock dels sacadors, ojo. No és el Jimi Hendrix. Que jo sàpigues no. Ara, no ho descartis. És xula, és xula, a veure com fa... Ah! Ah! A veure què? Eh... La nostra encenya! En fi, doncs per cert, per a tercer els serimonials, ja sé que no havien parlat d'això, però ens en pots fer 3 cèntims, o què? A la llei som. Un percada dels pals, no? Sí, sí. Exacte, exacte. Home, és el rei que... poca broma, eh? És el rei que funda la Generalitat de Catalunya. Home... Cap allà al 1359. Home... Sí, sí, un peu. Un respecte, un respecte. Posa l'himne, posa. Sí, sí, sí. No, doncs sí, de fet, la Generalitat no la cobre pas com a hens de govern, perquè en aquella època m'anava ell i l'escors catalanes, que tenien molt pes, però clar, havia de fer la guerra amb castella. És una cosa que amb castella l'hem anat fent, eh?, llarg de la nostra història, i necessitava diners. I com que em demanava molt sovint, i em demanava molt sovint... I què volia, un pacte fiscal, amb castella o no? Jo crec que aquella època volia directament enraveçar les terres al seu omole, que el rei Pere I o Pedro I, el cruel de castella. I com que era un Pere i un Pere, és curiós, la gent no ho sap, ni van dir la guerra dels dos Peres. Ah, fes-se aquells detalls que fan gràcia. A l'historiador, que va posar el nom a la batalla, s'hi va matar, també. Bueno, mira. Diu-li que és el Pedro. Què volia ser, guerra civil catalana o castellana? Dius, però quina? La que fa 25? Dius, doncs mira, aquesta l'hi direm, la dels dos Peres, que és important per això, justament, eh?, perquè el rei va demanar a les Corts, que volia diners, que estic fent la guerra amb el Pere, i l'altre li diuen, home, no. I ja ens n'has demanat molts cops, o sigui, de cas, ficarem condicions. Això em sona bastant, eh? Estem parlant del segle XIV, eh? Estem parlant del segle XIV, mitjans del segle XIV. Sortíem d'una pesta, en 1348, una pesta que es van dur la meitat de la població de Catalunya. Clar, hi havia menys diners, estava amb crisi. I clar, això de crisi em sona, també. També, no, és que el segle XIV i el segle XXI, algú hauria de començar a fer un paral·lelisme. Però tu, que has de fer la història molt millor que jo, sabràs que en els moments de crisi de l'estat espanyol, que en aquell moment no hi havia estat, sinó que era bé, en els moments de crisi, sempre ha sortit el sentiment nacionalista català, no?, i sobiranista més ampliant que mai. Sí, sí, sí, sí. No només per aquest motiu, però és un dels motius que ha fet que, escolta, que... Però coincideix, coincideix, durant la llar de la història. A més, d'un cop han anat coincidint. En aquest cas, el que va ser el que em va porfir de Pere, va dir, bueno, ens veu diners i els altres li van dir, bueno, et ficarem un control. Nosaltres recaptarem els diners, però en comptes de ser les corts que es reuneixen cada quan tu vols, crearem una comissió, eh?, comissió, també és una cosa que sona bastant avui, una comissió permanent. Una comissió permanent. Una comissió permanent que reunirà sempre estarà i n'indirem la Diputació del General. El General és perquè representava que havia de recollir els impostos del general de la població, o sigui, de tots. I d'aquí de general, diputació del general, després n'hi van dir generalitat, i va quedar això, com un ens que havia de recaptar impostos per pagar el rei les seves guerres. I així va néixer la Generalitat de Catalunya. Justament. Bé, doncs això és el segle XIV. Res a veure, res, eh?, amb aquesta passenada. Parlem de llibres, perquè l'Ernau, com diem, ja ho sabeu, que és de l'escola d'escriptura de la Teneu de Sant Just, i que, bueno, aquest estiu tenia un encàrrec, els membres del Club de Lectura, que era llegir...Un gros encàrrec. Un gros encàrrec. 900 pàgines que han comentades ara d'una certa glòria, aquí una mica també la recomanació d'aquesta setmana, perquè dimarts, encara sou a temps, llegint 900 pàgines d'aquí a dimarts, perquè, no sé què, no fa res més, perquè el dimarts reuniu a la Teneu i comenteu la jugada una mica, no? Justament. De fet, els membres del Club de Lectura de la Teneu volen canyadura de cara als estius, volen un llibre llarg, un llibre que pugui ocupar aquests dos o tres mesos que no ens veiem des del juny, i, aleshores, si l'any passat va ser crimicàstic de Dostoevsky, que l'any van dir, escolta, és el centenari de Joan Sales, com també el de Caldès, el de Tisner... Doncs va a la marxa, crimicàstic... Alguns ja havien llegit d'incertar glòria, però feien molt temps i quasi no el recordaven, altres els hi sonaven molt, és aquell llibre que tothom diu que s'ha de llegir, però no l'havien llegit, doncs va, llegim-lo. Jo reconec que d'aquí a dimarts, encara he de fer un petit esprin, estic a la butxens, una cosa així, però ja l'havia llegit, eh? I jo, allò, el temps de la carrera, o així, em van fer llegir el llibre, m'hi vaig posar a pensar, ai, quin pal, i la veritat és que és un gran llibre, ja ho vaig escollir llavors, i ara crec que encara la disfruten més. Bé, doncs entrem en matèria. A veure, la recomanació de la setmana que fem avui és incert a glòria de Joan Sales. De què va, si es pots resumir? Sí, anem de guerra a guerra. Si anàvem de la guerra dels dos pèrers del segle XIV, una mena de Catalunya contra Castella, bueno, ens anem a la guerra civil espanyola, que, d'alguna manera, també és una guerra Catalunya-Espanya. És una de les moltes lectures que pot fer-se, alguns em diran, home, però és molt més complex, sí, és molt més complex, hi ha molts més factors. Però, en bona part, també es pot llegir una guerra del centre contra les perifèries, país bas Catalunya, es pot llegir com la Quarta Guerra Carlin, es pot llegir com moltes coses, però també una guerra Catalunya-Espanya. Però què és una història de ficció situada a la Guerra Civil? És una història de ficció situada a la Guerra Civil. En el fons, la història de tres homes i una dona, fins aquí el desenvolupament és clàssic. És un llibre amb quatre parts que Joan Sales va anar escrivint i ampliant enllà de la seva vida. Va publicar el primer gruix de la novel·la, l'any 1955, va guanyar el premi Joan Martorell, i és un llibre que, en un principi, no es va poder editar a Catalunya. Lògicament, en canvi, la segona edició sí, i era una segona edició ampliada. En el prolec de la segona edició va dir que ja no el tocaré més, va mentir la tercera edició, la va ampliar una miqueta més i va demanar disculpes, ja ho sé que havia dit que no, però no hi puc fer res més. Això passa amb els autors, no? Que el maig estan contents, i no amb els autors, la gent que creia i fa coses, no? I si te l'ho podria atacar en canviant, ho va retocant. Normalment, els retocs són mínims. Si has cobert una falta d'ortografia, aprofitem per canviar-ho. En aquest cas era ampliació, i no et puc dir el número de pàgines que tenia a la primera respecte de la quarta, però eren bastantes menys. Vull fer un retoc. Diu, què vols fer? He escrit 150 pàgines més. He escrit unes quantes pàgines més i fins a arribar a les 900, amb una última part que va afegir a la quarta edició, que llavors va ser com això, quarta part últimes notícies, i que ara, sembla que per voluntat testamentària, no sé si de mateix sales de la seva vida, han canviat de títol en comptes d'últimes notícies. Es diu El vent de la nit i... anava a dir el regalet, no el regalet, s'ha de pagar, però es compra com una novel·la a part. Demana que Joan Sales, que sempre havia sigut l'autor d'una sola novel·la, ara és un autor de dues novel·les. Inserta glòria i El vent de la nit, que en el fons és la continuació. Però ell havia escrit moltes coses, també. Havia escrit sobretot cartes. De fet, de ficció, és autor d'una sola novel·la. Ara, una senyora novel·la. És una senyora per mi, i ho afirmareixis amb rotunditat, malgrat que el... En fi, fer afirmacions rotundes és arriscat, oi? És la millor novel·la sobre la guerra civil espanyola. Caram, i mira que és un tema molt recordant. És un tema que s'hi ha anat tocant, s'hi ha anat... Vaja, jo crec que hi ha tota una generació, o dues, o tres, d'escriptors catalans i espanyols, que ja han anat i han tornat. És impossible no haver fet alguna cosa sobre la guerra civil, i la post-guerra. Jo crec que la millor és insertar glòria. I per què creus que és la millor, aquesta? Perquè ens retrati la guerra sense ser-hi. Ja. O sigui, tu pots imaginar i ho vius, com si estiguessis allà. O sigui, la primera part és sobre... És una guerra que passa al front d'Aragó, cap a Liderol, i és una unitat on la guerra la tenen lluny, i tant en tant els assemble que senten algun bombardet, i és una història d'amor a tres bandes, i com un naquoll d'anarquistes, a banda de despoliar tot un monestim, treure les mòmies i fer tota mena de gamberrades, acabaran, per exemple, ajudant a una carlana, que és una mena de petita senyora feudal, perquè llavors els ens trenquen, encara això es portava, absolutament arruïnada a la senyora, però l'ajudaran perquè pugui legitimar els seus fills, perquè en realitat tenen uns fills i legítims, de l'antic del seu marit, que no estàvem ben bé casats, i clar, de sobte és allò de dir, al front sembla que la guerra res, vivient com a gamberros, fent allò de dir, bueno, una mica, que bé, tres anys allò com de gran xauxa, no? ¡Venga! ¡Venga! ¡Venga! ¡Venga! ¡Venga! ¡Venga! ¡Venga! ¡Venga! ¡Venga! ¡Venga! ¡Venga! ¡Venga! ¡Venga! ¡Venga! ¡Venga! ¡Venga! Per cert, aprofito ara que hi havia aquesta pausa musical amb l'himne de la CNT, no? Per comentar i per respondre una persona al xat, l'Antonio, que ens pregunta, diu, però aquesta secció de què va? A veure, aquesta secció de llibres. Què passa, que clar, principis de llibres. Que clar, també l'Ernau i l'Escanya, i jo també ens comencem a parlar de tot. Ja estem parlant del llibre, Incerta Glòria, que és el llibre que han hagut de llegir del Club de Lectura, de l'Escola d'Escriptura, de la Teneu de Sant Just, i que tenen pendent aquest dimarts que ve, doncs, fer una mica el col·loqui, i amb l'autor, evidentment, no. No, en aquest cas l'autor es va morir a temps, a principis dels anys 80. De fet, aquest any que ve em sembla el 2013, no? El 2012, el 2012. El 2012 era el centenari del seu naixement. Sí, per tant, ja hauria pogut arribar. Però no... Clar, ja hauria pogut arribar, però... El cas és que no és. I tu comentes que Incerta Glòria és, per tu, la millor novel·la que s'ha escrit mai sobre la guerra civil. Justament, molt apropiat que hagis posat música, que en recorda, clarament, els anys de la guerra civil, i el can i la guitarra, perquè una de les coses que retraten el forn, el forn, tots aquests soldats, és que això, com que la guerra no hi era el que feien de cantar, emborratxar-se, anaven a terra de ningú, s'intercanviaven productes de tota mena, amb la unitat que hi havia davant, que evidentment era la feixista, però es feien amics, jugaven partits de futbol. Era bastant campicipugui, no? Era bastant campicipugui. Aquesta és la imatge que dona del front. Ara, la guerra va ser això, no només, perquè la segona part ens traslladem a Barcelona, la Barcelona de guerra, en la qual hi ha una de les dones d'aquests soldats que hem vist abans, que pateix, evidentment, tota mena de calamitats. I que, poc a poc, es va... Es va convertint en el cristianisme, per dir-ho així. I això que és una anarquista, filla d'anarquistes, però la necessitat, el fet de patir, de conèixer gent que s'ha d'amagar per anar a missa, doncs la fa convertir-se en anar amb alguna missa clandestina, va dejar el nen, que fa poc que n'ha escut, que s'ha quedat sense pare, el pare s'ha negat a la guerra, i veus tot el patiment, veus el que és la gana, realment, veus la misèria, el fet que la gent que es ve caserrat és per poder menjar. I és aquesta paradoxa. Una època duríssima, que l'agenda de la nostra generació, hem tingut la gran sort de no viure-la, però no oblidar-la tampoc. Per cert, Arnau, ara fa un moment, parlàvem d'aquest centenari del naixement de Joan Salas, que és l'autor d'aquest llibre de 900 pàgines, Inserta Glòria, i justament aquest 2012, també del centenari Tisner, i de Pere Caldés. Sí, de Pere Caldés, no? S'han fet molts actes. Es van fer actes, se'n faran més, perquè crec que aquesta tardor serà prolífica en aquest sentit. Per exemple, una de les coses és la redició d'aquell llibre Inserta Glòria, com us he dit, amb dos volums, un volumet mercèrit, que és l'últim, i el primer. Redicions diverses, tant de Tisner com de Caldés, i entre d'altres coses, ara no porto la xuleta aquí amb tots els actes, però sí que, per exemple, s'ha muntat una exposició que ha anat itinerant per diferents llocs, explicant qui eren i sobretot les circumstàncies en què van viure. Tots 3 autors es van exiliar, tots 3 autors van escriure novel·les sobre la guerra i sobre l'exili. Realment, una és unitat de xoc de Pere Caldés, l'altra, brigada 556 de Tisner, absolutament recomanables, també no tan llarges, per si algú es volgués ficar amb una novel·la de guerra, que dius, home, però ara n'hi ha 900 pàgines, no? Doncs aquestes dues ho són, realment. I aleshores, parlant d'aquesta exposició, crec que puc anunciar que vindrà qui s'enjust. Doncs ara va molt bé, no?Sí. I és d'exposició que dius que aglutin a la mica i revisa la bibliografia d'aquests 3 autors, que justament el 2012 fa cent anys del seu naixement, tant Tisner com Pere Caldés com Joan Sales. Justament. Joan Sales, per cert, no ho he dit abans, clar, va escriure poc, però ell era sobretot editor. Per exemple, l'editor de Mercè Rodoreda, és molt famosa la correspondència s'ha publicat fins i tot que tenien ell i la Rodoreda, no? I d'aquesta exposició, quina data vindrà, a qui s'enjust es podrà veure... Vindrà a finals de novembre i s'hi quedarà fins, crec que, tot el desembre, les dates encara no estan clares. Si no ho tinc malentès serà el celler de Can Ginestà, i en tot cas serà una de les activitats importants del novembre literari. Novembre literari. Que l'any passat vam estrenar, una mica allò ens vam trobar que teníem diferents actes al novembre, i vam dir, escolta, muntem un cicle amb tot això que tenim, que no s'ha de decidir repetir. L'Ajuntament de la Teneu Barcelona és... Perdó, s'enjust tenc de Can Ginestà. L'Ajuntament de la Teneu Barcelona és i la Teneu de Sant Just. Estem allà per la cultura i per la història de les dues entitats. Càstul, cada escut, mireu, una Barcelona, l'altra Sant Just, però... Home, poca broma, perquè jo crec que aquest any ja és consolidada de forma definitiva, perquè clar, és el segon any, no? És el segon any, però com a mínim... Noms com Lluç Anton Baulenes, Albert Sánchez Pinyol, que just abans d'entrar, ara m'ho comentaves, ja està confirmat i que vindrà. Sí, sí, sí, ha confirmat el dia 6 de novembre, això ja es pot apuntar. Albert Sánchez Pinyol vindrà a Sant Just esvern, a la Teneu, a presentar les seves novel·les, peradíssima. Ja em vaig fer referència la setmana passada, en seguirem parlant, així de passada farem propaganda d'aquesta vinguda seva, de la novel·la Victus, que és sobre la guerra de succesió, sobre el 1714, que ja ara, Miquel Calçada, Toni Soler, un per l'Ajuntament, l'altre per la Generalitat, estan preparant actes per quan faci els 300 anys d'aquí un any i mig. Sí, senyor, ara ens veu una ara sobre, no? En tot plegat i també la història del 1714. Bueno, i és el que n'hi ha molts que ho voldríem fer quadrant, que siguin 300 anys justos de dependència espanyola, després toquem el dos, i s'ha acabat. Doncs potser aprofitant tots aquests actes passarà una cosa així, en tot cas, el que sí que ja vam dir que ens han sortit, i crec que ens sortiran els més novel·les, que tornen a revisar aquell famós setge de Barcelona durant mesos i mesos, i que s'acaba el dia 11 de setembre. Per cert, a mi em va agradar molt una iniciativa que jo vaig seguir, i que no vam fer d'aquest any, perquè ja només la vam fer un any, que és per Twitter. No sé si te'n recordes, tu, però... No, tu no tens Twitter, però l'any passat vam fer Twitter als diferents personatges que van ser protagonistes al 1714. Crec que m'ho havies explicat. Llavors hi havia Rafael de Casanova, que anava tweetajant, també... I en estic fotut, no? Bon pardègent. També no sé si hi havia el do, el cidó, com a dolívar. En fi, tots els protagonistes, d'aquell moment, que anaven tweetajant en temps real el que anava passant. A veure, el Rafael de Casanova. Estem aquí, justament, al carrer, no sé, defensant la muralla, arriben les tropes de Felip V. És plau reforç.Sí. Llavors la gent retweetajava, no? Ja, Rafael responia. I tu deia que m'enviaves més soldats en la corona i que s'ha ajudat. Però clar, que cabron. I també hi havia el... És que jo, de nom, soc fatal de la història. Però un anglès, el Doug Wellington, potser... Per exemple? També tenia Twitter i anava... no, us deixem penjats. I després els francesos que anaven dient... Ja venim, no? Que són, que són. Doncs precisament és un francès, de fet, no un francès, sinó un català que està treballant pels francesos, de la novel·la Victus, i que, per tant, és un dels que està assetjant Barcelona. Ja s'ha publicat Victus del... No encara, sortirà a principis d'octubre. Tothom està ja fent reserves a les lliberies, de dir, escolta, res gerro a mena així que arribi, em vull un exemplar. I l'Albert Sánchez Pinol, que és l'autor... La Pell Freda. Em parlarà també del Pandora Alcongo. Sí, em parlarà de Victus a la xerrada de la Teneu. Bé, exclusivament, a presentar aquesta novel·la, que, a més a més, fa 3 mesos ja va anunciar que vindrien polèmica. Doncs potser... Perquè, atenció a la polèmica, perquè és un autor que ell s'ha declarat independentista, és un autor que ha fet molt per la literatura catalana, perquè ha venut molts exemplars a l'estranger, però Victus està escrita en castellà. I això per què ho ha fet? Per vendre més... Perquè el mercat és més gran, lògicament, no?, que el català? Ell va dir que no. Aquesta seria la primera. Aquesta seria la primera, l'han acusat d'això, una mica com el Sopa de Cabra, com van cantar en castellà. Van cantar en castellà, Sopa de Cabra? Sí, sí, va bé. Va bé la gran polèmica, quan el serrat, també el principi va començar en castellà, sempre ho havia fet en català. Es va produir aquesta polèmica. 15 dies d'articles, ara uns que sí, que no, que faci el que vulgui, és un traïdor, benut, botifler... Se li va dir de tot, i ell va dir, mireu, en català no és que no em sortís, sinó que em trobava que... en castellà, si explicava una sèrie de coses sobre el 1714, no passava res. Mentre és que en català la gent ja la sap, i hauria quedat molt redundant, com explicar allò que, més o menys, tothom té al cap. I d'altra banda, com que el protagonista és un enemic de Catalunya, no em sortiria que parlés en català. Pendant aquesta pedagogia, que ara també s'està posant de moda, a fer entendre en lloc de violència amb la dialèctica, el que està passant i el que ha passat durant molts anys, a Catalunya. Per cert, que jo també et volia preguntar, Arnau, si tu, com un dels responsables de la dialèria d'escriptura de la Teneu, és difícil portar escriptors de la talla de Lluís Anton Baulénes, per exemple, o el mateix Albert Sánchez Piñol, que estarà segur, doncs, solicitadíssim i demanadíssim, no? Per tot arreu, també hi ha gent de comunicació, com també hi ha altres llocs on vulguin fer xerrades. El que fa a Lluís Anton Baulénes, que el reconeixeu, o cal dir, sobretot i sobretot, que aquest és un mèrit de la Rosa Maria Vallers, de la biblioteca Joan Marguerit... De la directora de la biblioteca, de Sant Just. Sí, senyor. Perquè els clubs de lectura de Can Ginestar, de la biblioteca, que hi ha dos, llegiran el Nas de Mussolini, que és una de les últimes, crec que la penúltima novel·la de Lluís Anton Baulénes, d'aquestes xerrades, vindrà a comentar aquesta xerrada. Evidentment, aquesta novel·la. La xerrada serà oberta al públic. Des del club de lectura de la Teneu, procurarem quadrar-ho de manera que també el llegim, i els nostres lectors hi vagin i sàpiguin una mica, doncs estic més assabentats de què va. Però, en tot cas, és una iniciativa, tinta aquest novembre literari, que som com tres actors, cadascú s'ocupa d'alguna cosa, i el cas del Lluís Anton Baulénes és una gestió directa de la biblioteca. La versencia espinyol. La versencia espinyol va ser un servidor. Vaig trucar directament a l'editorial, a l'Isabel Martí, de l'editorial La Campana, i vaig dir, mira, tenim això. L'any passat vam iniciar uns ciclens, ho vam creure, vam trucar els geomacabrens, va dir que sí, i clar, aquest any ens trobem que necessitem presentar, per no baixar el llistó, perquè el geoconfesso va ser un llistol, una novel·la de pes. Portar geomacabre, aquí, això va ser el top dels tops. I d'alguna manera, home, el versencia espinyol, clar, ara no diríem si està més amunt, més avall que el geomacabre, suposo que encara li falten uns quants anys, unes quantes novel·les més per estar a aquella alçada, però és un dels autors més venuts de l'estranger, un dels autors més venuts de Catalunya, per tant, és un autor reconegudíssim, ni que sigui per la pell freda, que se n'han fet, no sé si, 12, 18, 20 edicions, la pandora, la Congo, també se'n van fer un munt, i ara ens sorprèn amb aquest dictus, que va crear molta polèmica, i que vagi, espero, a omplir la sala del cinquantanari, tal com ho va fer el geomacabre. De fet, no sé si està molt descolida l'adaptal 6 de novembre, perquè si el llibre de Victus, del versencia espinyol, surt a la venda a començaments d'octubre, la gent ja haurà tingut 3, 4, 5 setmanes per l'haver-se llegit. Com a mínim, començar. Obert lo començant, no? És llarg, també, és un llibre que se'n va cap a les 700 pàgines. Ui, ui, no, llavors potser no hi ha d'anar. Com a mínim, serà anar a començar-lo, començar a comprar-lo, gustar-lo, veure que sí, efectivament està en castellà, però no passa res, o algun li semblarà que sí, i com a mínim anar i dir, escolta, no m'explico del final, o posar algun cartell spoiler, si us explica alguna cosa que no es pugui saber, però anar amb alguna, hauran tingut un mes per tenir-lo, i fins i tot per anar allà i dir, escolta, Albert, fes-me una... No, no, és evident. El debat o l'exposició que es faci, perquè, a més, en aquests col·locs del novembre literari de Sánjus, també hi ha aquesta interacció directa amb l'autor, no? Sí, la idea és que al principi li puguem fer una mena de... com si fos una entrevista en directe, i que ell vagi respondent al presentador, no tant com si fos una... No és que vingui a fer cap mena de conferència ni res, sinó a respondre preguntes, que d'algun moment que la gent vagi demanant torn i civilitzar la ment, doncs li pregunten el que sigui. També sobre la llengua que ja em va avisar la Isabel Martí, l'editora de Campana, que ja ho sap, que és una pregunta recorrent a qualsevol presentació que faci, en qualsevol poble de Catalunya, ella té una resposta més o menys preparada, que creu que és coherent, i intentarà explicar-la perquè la gent ho entengui. Hem d'anar acabant, Arnau, però llavors tenim 6 de novembre, Josep Pinyol, Lluís Anton Baulenes, quin dia ve? El dia no ho sé, perquè s'havia acabat de tancar, però serà la següent setmana. Per tant, 13, llavors no, si és el 6... No ho sabem, encara, perquè el dia no cal que siga el dimarts. No tot i que es procurarà fer també els dimarts. La setmana del 10 o 15 de novembre, aproximadament, Lluís Anton Baulenes, després els altres que ja estaven confirmats? Els autors, crec que vindrà també el Paco Comarasa, igual que l'any passat, a fer un club de novel·la negra. Falte confirmar el dia, ha poder ser el dimarts de la setmana següent. L'última setmana, l'acte serà la presentació d'aquesta exposició, o la inauguració, en els quals potser no el mateix dia, però també aquella setmana hi haurà un expert que vindrà justament a parlar dels 3 autors. Hi haurà l'exposició plantada i un dia hi haurà una conferència, aquest dia sí, una conferència sobre 3 autors... Vaja, essencials per la literatura catalana del segle XX. Joan Sales, Pere Galdés i Avelio Artigener, Tisner. Per tant, els protagonistes ja podem desxifrar-los, que ja feia dies que estaven barallant diferents possibilitats. Finalment, el nombre militar titular, el Sánchez Piñol, Anton Baulenes i Paco Comarasa, que estaran a Sant Josep més en novembre. Més els 3 pesos pesants hi ha morts, però que evidentment seran... Sí, el centenari, crec que és important. Les sales estaran en aquesta exposició, que també s'hi inaugurarà a finals de novembre, aquí, a Can Ginestar. Ja està, ja ho tenim, moltes gràcies. Doncs hi tornarem una setmana que ve. I encara que faci amdre, agafeu un cert aglori i mireu, pot ser l'electora del curs poquet a poquet. Joan Sales, recomanació de setmana. Que vagi a ver, Arnau, gràcies. I nosaltres els deixem aquí. Tornem demà, a partir de les 5 de la tarda, que us haguem parlat i acompanyat Jordi Domena, que us deixem ara amb les notícies de Sant Just, i ens veiem a l'hora d'anar a l'hora d'anar a l'hora d'anar. Bona tarda, són les 7 del vespre. Comencem una nova edició de Sant Just Notícies d'avui. Dijosa. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui, repassem altres informacions destacades i antitulars. El grup de música tradicional Riu presenta el seu no disc amb canya, ho faran d'una forma mal especial amb una gira amb 40 seguidors que els portarà fins al país basc. El grup té present components injustents i la presentació del disc serà pel pont de tots sants.