#915 - La Penya del Morro del 4/5/2016

La Pella del Morro, un programa amb més morro que pèl·la. Què tal? Molt bona tarda, senjors i gent de la Crenjé. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de ràdio. M'ho parlo i el saló de Jordi Domenes. Té 357 al vespre. Avui el programa número 1.843 de la Pella del Morro. Bona tarda i benvinguts al programa. D'aquí un moment amb l'Alba González a la secció. Qui diu que parlarem de celebrities? A més a més també tindrem a la segona hora amb nosaltres a l'espai d'ascència, com cada setmana. A la Clàlia, que la Clàlia ens parlarà avui de psicologia energètica. I a més a més també la filosofia d'Oc Bilbit, l'educació canina de l'Alberca Pateix, i les tecnologies del Lombert Blanco. I connectarem com cadires amb el casal de joves de senjors per saber què és el que passa en aquest indret del nostre municipi i les activitats que fan en aquest equipament juvenil. De cara als propers dies tot això. Avui a la Pella del Morro, bona tarda i benvinguts al programa. I ja tenim aquí l'Alba González. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Home, home, home, home, home. Que bé, que bé, que hagi vingut avui el programa, perquè ara feia dies que no et veiem. Sí, bueno, unes hores i un moment. Clar, aquestes amcores de la universitat, perdismes, amunt, nomat, no? Clar, clar, clar. Ara estem d'exàmens, crec que ara tothom està d'exàmens, no? Ah, sí, és veritat. Però ara estem ja al maig. Sí, però com és que sempre posen a l'exàmens quan fan millor temps? Per exemple, quan vagis, per exemple, de fora i de la universitat, ja fan, no? Home, ara jo crec que és el moment en què els estudiants... no diem, vale, meitat i meitat ara classe, una setmana va una meitat i una setmana l'altra. Exacte. I abos la meitat ara classe està, al divers. I us passeu els repons i tot això? Clar. Per cert, que l'altre dia vaig veure que hi ha un grup al Facebook, que us passeu els repons i les coses, no? Clar, clar. Sí, són moltíssims, però és que a periodisme a l'UBA A l'AUAV hi ha un molt bon rotllo. Si ens passem els apunts, si ens hem de preparar un examen, ens fem esquem, ens ho passem... Ah, sí? Tot això a primer, no? Com a primer?No, tu quin curs fas? Ara la carrera.No, no, no, no, vull dir, a veure una cosa. A veure... A veure, Jordi. No, tu ja fas quarts, ja estàs fent final de la carrera, no? No, primer.No, què fas, segons? Per ser... Jordi, ja... Has acabat, ja, la carrera, ja. Com a màster, ja estàs licenciada. Estàs ja, bueno, a TV3, posant-ne l'informatiu. Sí, sí, si aquí vinc, mira, per venir... Que un curs fàster. Estic a tercer.A tercer, perdó, perdó. Perdó, perdó, perdó. He dit primer, però com s'ha de passar pel cap? No ho sé, no ho sé. No, en fi, no, a tercer, a mà, tercer, tercer, tercer. Que, bueno, diuen que és una de les més complicades, no? Tercer i quart. Primer, segona i més nova, i tercer i quart, ja és més complicatet. Ara fem més optatives, també és més divertit. A veure, que tercer i quart, no? Cadascú es collo que més li agrada, i llavors es fa més divertit. Optatives, tipus? Mira, jo faig. Gèneres multimèdia i audiovisuals. Ah, que està molt de moda, és el que es porta. En aquell dia, la gent s'informa més per Twitter, que no et vas per la premsa, quasi bé, no? Com et diu mànager? Faig fotoperiodisme, que m'encanta, m'encanta, m'encanta. Faig també documental. Ah, molt bé. Faig política, història, periodisme... Com està, però política o història? Política és de comunicació, faig. Una política és de comunicació, clar, estic impal. Saber què, si hem de portar jaqueta, per fer una cosa sèrie... I un lliure de sol, si... Sobre quins pals ens poden caure, si ens fiquem on no ens mana... Ah, vale, o sigui, sempre ser respectuós, no? I anar amb alerta i amb por i no fer res. Exacte. Història, periodisme. Això és molt interessant, no? Sí, està bé, perquè fem articles, o sigui, exigim articles, i a vosaltres fem un seminari, parlem sobre la diferència entre el que podíem dir abans i ara no. I justament ara estem en un moment que parlem del franquisme, i és com, ostres, ara no estem a franquisme, i realment això tampoc no ho podem dir. L'útes i taquigres, doncs. Clar, perquè de fet són una mica això. Vinga, té vosaltres la notícia. Sí. Això sentia repressió, dictadura, llibertat de premsa, tot aquestes històries. Tot i que depèn de quin mitjà vos avui en diem. No m'ha pensat gaire, eh? No, per això et tinc. Escolta, cada setmana que per cert, que ve l'Alba ara que va arribar el bon temps, en recomanaràs una platja per anar per Catalunya? Clar, perquè jo he arribat. M'ha dit el Jordi, l'Alba, que monena que estàs. Sí, estàs monena. És veritat. Perquè vaig anar a la platja d'Amongat. No m'ha caigut aquesta manera. Ah, va bé. Això va, et passa, eh? Sí, com volem, és vera, que som més morenurs. Ens posem una blusa blanca o una camisa blanca, o una marreta. O groga, groga, també. I llavors, estic amb moreno aquest. Perquè porta una cosa blanca. I quina platja en recomanes avui? La platja d'Amongat. Sí, perquè està molt bé. Perquè va molt poca gent. Però va poquita gent. No està com la Barcelona, que sempre està molt plena. El Barça de l'Amongat em sembla. Perquè l'altre dia, no sé qui, m'ho va recomanar. És una platja que és molt petiteta. Es coneix només la gent de la zona que va per allà. I que hi ha molt bon rotllo. I està molt bé, no està mai massificada. No, no, però mira, jo no la recomanem, perquè si no... No sé, però s'ha fet recomanar al Prats. Que és un clàssic, és un altre platja, no? Perquè, a més, ella queda també... Aquesta després de Badalona, o Cata. Sí, crec que està amongat, o Cata, i la Leïa, potser. En sembla que no, eh? En sembla que hi ha a l'Ella? A l'Ella, però... Està passant, però a l'Ella. Ah, què neus és dir? Deu ser premià, aviam... No, hi ha una altra que comença a parar. Mongadnort. Mongadnort, sí. Mongadnort, Badalona, bueno, fins i tot aquella... Badalona. De l'inici de la costa del Marisme. És que ja fa bon temps, ja fa bon rotllo per parlar-te d'això. A més a més, a ella diuen que és un parella també molt bonic, que queda com una mica mig amagant, el Marisme, perquè com que hi ha també aquell turonet que passa al tren per allà sota, doncs és molt bon rotllo. Bueno, en fi, doncs escolta, prengue-ho de not, eh? La platja de Mongadnort. Clar. Vindràs amb mi algun dia, Jordi. Què? Vindràs amb mi algun dia. No sé quan. No sé quan, perquè jo estic cada dia... He llevat mal a set del matí per preparar el programa. En realitat, és perquè no vols competir moreno. Clar, home, és que m'ho aniria segur. Escolta, que hem de parlar del qui diu què. Bé, avui qui diu què, com comentàvem fa un moment, va de celebrities? Clar, perquè, ara, jo mai miro aquest tipus de premsa, no? I ja em vaig dir, home, va, escolta, aquesta gent, no? Que tenen coses importants a dir. I, bueno, efectivament, aquí estic amb un recopilatori d'assumptes i declaracions de vida humor, sobre celebrities. Ah, sobre celebrities. M'agrada molt com ho has escrit, que t'ho has posat... Cere, cere... Que equivocat! Cere, ce, ce, ce, ce, ce, ce, ce, ce, ce, ce, ce, ce, ce, ce, ce, ce, ce, ce, ce, ce, ce, ce... Però bé, és com aquell... Això és la influència del mútxat, s'ha de denunciar. Cere, ce, ce, ce, ce, ce, ce, ce, ce, ce, ce, ce, ce, ce, ce, ce, ce, ce, ce, ce, ce, ce... Clar, clar, Jordi, aquestes coses no es diuen, són uns pegnis. Perdó, perdó, no hauria de dir... No hauria de dir. Com és, nostres? Avui, a la primera Cerebrity que has trobat, el va aquí per tant i aquí fa referència. Doncs, de relació amb que Selena Gomez és la nova reina d'Instagram, amb 77 milions de seguidors. 77 milions de seguidors de Selena Gomez, però és que això és un... Això són molts seguidors, és la que té més d'Instagram? Del món? No, del món no. Però és la reina, diguéssim, d'allà, d'Amèrica, de les súper cantants, aquestes de moda. Qui és la persona que té més seguidors d'Instagram? Uf, doncs no ho sé. Qui? No ho sabem, no ho sabem. Vaig a la ciutra a punt. Sí? Sí, clar. Vols dir que hi ha un ranking, és que això va que mata. La ja n'estan malalta de fer rankings i de fer llistes i els americans, sobretot. Mira, jo diria... no ho sé, alguna cosa així tu puc, Cristina Ronaldo? Ah, potser sí. Jo dic Justin Bieber o l'hi dic Aga. Però és que a Justin Bieber hi ha molta gent que l'ho digui. Jo no el sé, això, per exemple. Qui en té més seguidors d'Instagram? Vaig a... Estic buscant. I què ha dit Selena Gomez, a veure? Doncs mira, saps qui és tu, Selena Gomez o no? Aquesta, que són al fons. La que són al fons, clar. Clar que ho sé, amb el tema... Good for you. Què és el meu disc? Clar, clar, és el que anava a dir. Sí, sí, això és tothom. Ella va començar fent d'actriu a Los Magos de Weaverly Plays, el canal de Disney Channel, i allà es va donar conèixer. Després es va fer cantant, model, i ara és una dona tot terreny que fa de tot. Doncs bé, ella diu que no creu que les fotos nua que penja estigui el motiu de la seva gran xifra de seguidors i confessa-m'ho a l'estar-se, quan algú n'insinua que penja fotos massa provocatives. Home, estic veient algunes fotografies, i, a veure, la noia es deixa estimar. De tot manera, deixa'm dir que Selena Gomez no és la que té més seguidors a Instagram, perquè acabo d'arribar a una llista que diu que és la número dos. I la número un, te la diré després que acabis d'explicar-me què passa amb Selena Gomez. Em vas deixar de molta intriga. És un canxó, és un canxó. Ella va dir, penjo fotos molt menys provocatives que moltes actrius, i la prova és tan que mai m'han censurat cap. Si tinc més seguidors és perquè caig millor a la gent. Això va dir ella després de superar a la reina, diguéssim, que era Taylor Swift, que ella feia molts d'Instagram i tenia moltíssims seguidors, i ella, Selena Gomez, la va superar. Llavors després d'això, tothom va criticar i va dir, és per això, és per això. Escolta, és que justament la número un era Taylor Swift, en aquesta rànquing. Ah, no, no, no. Mira, jo abans. Perdona, Selena Gomez, confirmem la dada. Selena Gomez és la que té més followers d'Instagram. Ella té 77 milions de seguidors, i Taylor Swift que té 75,3, o així. Pallissa clara, 2 milions de seguidors. Ja ha passat, ja ha passat. Ara ensenya més cool, Taylor Swift. Escolta, no és una mica trist que per ensenyar més cool tinguin més seguidors. És molt trist, Jordi, és molt trist. Jo, mira, porto un compte a Instagram. Ah, sí? Quin és? Discutecas, Barrabaixa, Barcelona. Discutecas, Barcelona? Sí. Porto aquest compte a Instagram i és molt trist que les fotos que penjo amb això, noies i... Fa el dir les curtes i coses així, que els tenen moltíssims més likes que una foto de grup, que estigui molt xula o una foto d'un paisatge. Perquè, per exemple, si a Discutecas, Barcelona, penjessis una fotografia de Mahat Magandi, et farien fora de com et imagina aquesta foto? No, si faig un mega Photoshop i fico a Mahat Magandi amb una ampolla d'alcohol... i el així, doncs ja ho és, no? Sí, jo crec que és el que està passant tots. Jo crec que sí, ja va. Per què no ho fas? Ah, mira, ho faré. Ho faré, no, Nora, tu. Faré alguna frase així divertida i ho faré. Sí, i ja ho faré. Al Berenstein, també. Per exemple, a Berenstein, doncs... que serà el següent, ja fumant porros, no? Sí, o així, clar. Però és que les noies... Per no caure sempre amb el tema aquests. Bueno, ja he posat fotos gracioses d'aquestes que has portat molt ara de... Jo era el fin de setmana i jo durant la setmana. Ah, és el que has portat ara, efectivament. Coneixer unes que es diuen... les llibreres resoplantes... Ui, no. Doncs són un conjunt de noies que són llibrateres i utilitzen gifs, justament gifs, d'als anys 40 i 50 en rotllo de Hollywood. I, per exemple, quan vull a treballar ara els tinc a la madrugada, per exemple. Llavors posen un gif d'una pel·lícula d'aquestes a Hollywood, d'als anys 40, com... Que guai. Som molt guais, els gifs. M'agraden molt. Doncs vinga, gifs... Una cosa, perquè la gent estic d'una mica. O sigui, no et veig, Jordi. Ah, no em veus? No, veig com un vidre així, una planta reflectida. I no, no et veig. No et veig. No pots fer cap cara així de... Ah... No, perquè no... O sigui, no em veus tu ara? No. No saps el que estic fent, Jordi. No, no, no. Jo dic perquè mira la gent que ho sàpiga, la gent situació. Bé, deixa'm dir que no t'has tornat loca, senzillament, que aquí a la ràdio hi ha l'estoi número 1, que aquesta època de l'any que ja hem arribat. Quan hi ha el maig sempre passa el mateix, reflecteixen en el vidre de l'estoi número 1. I jo com que estic al control, hi ha una doble capa que fa que, efectivament, no et vegi re de res. Re de res. Que maco! Molt, molt bonic. Sobretot el que va inventar aquest sistema a ràdio d'Esvern, per fer programes sobretot d'aquesta hora, entre el tècnic de so i el locutor és mentida, no trencant tòpics que s'endereu a la cara. Perquè, si és igual, si el locutor fa la seva i el tècnic de so, doncs no cal que el vegi, no cal que el vegi. Bueno, dit això, posem a la segona història que tenia preparada, perquè... que també hem de parlar, ara, de Cota Johnson. Sí, saps qui és? La filla de Melanie Griffey. I Antonio Banderas, no? Sí. Ah, també? No, no, no, de Banderas, no. No sé què... Johnson. I... Don Johnson. Don Johnson. Don Johnson. El Banderas va ser abans, no? No, va ser després. Doncs li hem, perquè... Si veus, jo em premsa... Veus, no. Clar, clar. Aquesta dona, què va fer la Cota Johnson? Doncs ella també ha dit algo molt important. Perquè, atenció, ella està cansada d'agravar escenes de sexe. Oh! Està cansada. Ella va firmar el contracte per fer la trilogia del llibre 50 Hombres de Greys. Ah, és ella? És ella. Ah, no hi ha hagut, ara, clar, clar, com se'n podia haver passat aquesta dada, clar, clar. I tot just ara ha començat la gravació de la sequena. Llavors, clar, ha fet aquesta confessió, ja ha dit. Ara mateix, porto 7 hores simulant, tenir redaccions sexuals, i no és còmode haver de gravar aquest tipus de escenes davant de tot l'equip. Ja. Li fa pal, no? Li fa... Bueno, sempre diuen que hi ha com una mena de pudor, no? Amb els rectoris, els crios, que són dels moments més incòmodes, però, clar, s'han de despullar. Han estat moltíssimes hores, fins i tot demana que només hi hagi... l'equip necessari, els càmeres, l'agenda de so, en fi. Tot aquell agent que està pululant pel plató, fora, esplau, reserva, i tal. Escolta, després, no sé si és una tonteria o no, però aquestes escenes laboren milions de persones a tot el món, a través de la pantalla de cine, no? Però, clar, suposo que és diferent, no?, estar allà despullada, a que després la càmera et gravi, en aquesta perspectiva, i només et vegi aquella part, no? Però, perdona, què farà? Només gravarà això, a la pel·lícula? 7 hores cada dia de fer una escena de sexe? Eh, quasi, quasi. No, no, era per saber-ho. Molt bé, des de cota, Jónsson, veus? Una d'altra introdutat d'aquesta celebritat. Sí, a més... No, re, dic, encara li queden com uns... mínims 6 mesos de rodatge, sí, que patirà, eh, encara? Bé, 6 mesos per rodar 50 obres d'aquest vei. Ah, perquè potser fan les dues a l'hora, no?, la 2 i la 3. Sí, sí, sí, faran la 2 i la 3. És com els senyors de les anillos, però la nillo és... Sí, és una altra. Te cantes? Perquè mira... És una cançó de molt bons rotllos, no? Ja, és veritat, és veritat. Bé, creuem ara l'Ocea Atlàntic per venir cap aquí a la península perquè hem de parlar de l'actor Immanuel Arias. Ell està molt enfadat per la seva vinculació amb els papers de Panamà. Ah... Sí, sí, sí. I ell ha confessat que està fart d'assemblar un delinqüent. Ja. I ha explicat que va saber que estava sent investigat quan el seu banc el va trucar a partir-li que s'havia enbloquejat tots els seus comptes. I tela, eh? Es van tarar, a partir del banc, el va trucar. Ja, però escolta, ell que diu que té alguna cosa a veure, que no té alguna cosa a veure, perquè, per exemple, va sortir Bertinoz Borne, no?, i amb aquella gràcia natural que el caracteritza va dir, que, bueno, hi ha una cosa que havia fet, però ell tampoc no sabia que era il·legal, ja com hem anat avui il·legal. En aquell moment semblava que ara ja havia passat els comptes, no?, amb Vicent i tal, però a Imanuari és que diu... Ell diu que ell no va fer res il·legal, i que, en tot cas, va seguir, en tot moment, el consell de la seva gestoria. Ah, bueno. Que ell ho tenia sempre amb mans d'ells, i que, bueno, que ell va fer el que van dir. Però que, en tot cas, que té moltes ganes de declenar. Bé, és que hi ha molta gent que li ha passat això. També sembla que no s'hi perd el modó, va, i tal. És que ningú li agrada, imagino, que es vegi relacionat, però moltes vegades, clar, jo potser si vaig al gestor, i el gestor em diu, no, és això, perquè mira, això ho pots fer-ho, és legal, no et preocupis, no hi ha problema, i amb això pots conyar una mica més de diners, que això segurament és el que li hauria de dir. Escolta, doncs sí, fem un útima mena de problema, amb aquests estalvis que tens una mica aquí arreconats, no? En fi, el més important, jo diré que és que també hi hagi, ja ha pagat el seu compte, i tota la història, i tot aquest avantatge. I hem de parlar de Blanca Suárez. Sí, perquè ella ha portat temps sent acusada, com una víctima dels Photoshops, i perquè semblen totes les fotos que surten, el primer, i tal, i feia uns anys on no estava tan, tan, tan primer. Què vols dir, que li fotopegen les fotografies? Sí, però això passa, o sigui, ara, avui dia, totes les empreses de moda fan Photoshop en les seves models, digués-ho. Perdona, sí, he fer-hi fotopegenis, fotoshopejar. Fotoshopejar, hauria de ser, eh? Perdona, si em veu Òscar Dalmau, de la Gran dictat. Sí, em faré una bronca, fotoshopejar. Fotoshopejar, exacte. Que l'entràndic, a partir d'aquest, surti, a la Gran dictat, això, eh? Clar, bé, digues, digues. Ella s'ha pogut reivindicar, pujant una foto a Instagram, i dient, estic, aquest matí, quan m'he llevat, també m'han fet Photoshop. Perquè, clar, l'entràndic ja estressada amb aquest tema. I, de fet, aquest tema està sent, ara, bastant castigat i al punt de mira, sobretot pel moviment feminista. I, per tant, és un tema amb el qual s'ha d'anar amb cuidar. Sí, correcte, correcte, correcte. Bé, doncs el veu deixem aquí, no? Sí, sí, bueno, jo volia dir que, si a Blanca s'haurien de fer Photoshop, millor que ens amaguem la resta del món, eh? Tens tota raó del món. És que hi ha coses que no... no quadren, no quadren, no quadren. En fi, Alba, moltíssimes gràcies. Una setmana més per haver vingut al programa, t'esperem d'aquí un parell a la secció... Bueno, qui diu què o el món de l'Alba, això que em faig tu. Contenidor, contenidor, es diu... Estic aguantant, he fet tres programes. Molt bé, Alba, bona nit. Estic, que guai. Doncs mira, d'aquí un parell de setmanes, si vols, ens tornem a veure. Que vagi molt bé. Cuidat molt. Adeu. Adeu. Ara parlem de la publicitat i d'aquí uns moments parlem de psicologia energètica. Fins ara mateix a l'Apeña del Morro. L'Apeña del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Gràcies. 60 i més. El magasin fet per gent gran, per a tothom que ens voleu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat, tots els dimecres, a les 8 del vespre, i, en segona audició, els dissabtes, a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Primer van ser les zones. Després, internet, radiodesvern.com. Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram, i ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610-777-015. Radio Desvern, cada dia, més a prop teu. Desperta't, corrent, esmorzan, comprant, passejant, cadant, treballant, celebrant, sortint, conduint, vius connectat, conduint, desconecte, habitant, vius connectat, conduint, desconnectar, vius connectat, desconnectar, connectat, conduint, desconectar, habita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són producats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Radio Desvern, 98.1. Radio Desvern, 98.1. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veu-li, som originals de mena. 5.37 de la tarda continuem en directe al programa. I ara, aquí, a l'estiu número 1, tenim amb nosaltres la Clàudia Coster, que és terapèutat i que, com cada setmana amb l'espai essència, ja se veu que l'educem aquests minuts dels dimecres per parlar de tot allò que ens pot ajudar a fer-nos sentir bé a nosaltres mateixos, com diu la Montse Farràs de l'espai essència, a aprendre a ser conscients, també, d'allò que ens passa i allò que vivim. I és per això que, a partir d'ara i durant les 3 pròximes setmanes, perquè farem 4 sessions, comptant-la d'avui, tindrem la terepeuta Clàudia Coster. Clàudia, què tal? Bona tarda. Bona tarda. El català l'entens? Et costa una mica, no? Sí, una mica. Comentava que eres terepeuta i que, oi, vas a parlar, i estos dies, també, una mica de la psicologia energètica. Sí. Tu eres terepeuta. A veure, això de la psicologia energètica, què és concretament? Sí, en principi, la psicologia energètica és un títol que embarga diverses tècniques i jo, bueno, he escogit algunes tècniques que he vist que van millor per a mi. No és tot el que és la psicologia energètica, sinó que jo opto per uns temes que he vist que funcionen millor. Entonces, una cosa que funciona muy bien es el EMDR, que es a través del movimiento bilateral de los ojos. Si los ojos no pueden seguir, porque mueves el dedo muy rápido, puede ser auditivo o tactil. A ver, vamos un poco por partes, porque tú dices que estas son cosas que tú has probado antes, ¿no? Sí, sí, porque, claro, a lo largo de los años tú te das cuenta de lo que te funciona mejor. Pero optas por un camino más rápido y lo que funciona mejor. Hay una combinación muy personal, que cada uno escoga un poco su camino, pues el mío es combinar ciertas cosas que me han ido mejor. ¿Cuántos años hace que eres terapéuta? Más de 20 años. Más de 20 años, mucha experiencia en este campo, y queréis hablaros de la kinesiología, de la FTMDR, como dices tú, también ejercicios energéticos. Creo que fue el científico Antoine Lavoisier, que decía que la energía, justamente, nunca se destruye, sino que se transforma. ¿Tiene alguna cosa que ver con todo esto? Sí, porque somos energías. O sea, cuando tenemos un sistema energético, que hace como... En China y la India siempre se dicen hace 5.000 años, y me hace gracio, pero hace mucho tiempo, que descubrieron que sí que existe como un sistema energético en el cuerpo, los hindúes lo llamaban Prana, los vallanos lo llaman Qui o Chi, la energía vital. Entonces se encontraron como momias, con unos tatuajes, unos puntos muy claves, que tenían que ver con una rulencia de la espalda, y se sabe hoy que estos puntos corresponden mucho a lo que se conoce hoy como la acopuntura. Correcto, de hecho, está todo relacionado, porque los puntos energéticos también bloquean diferentes partes del cuerpo. Sí, porque además el pueblo lo dice, se me cae una piedra del corazón, o se me encoge el corazón, se me hace un nur en el estómago. Es verdad, el vocabulario está lleno de estas referencias. Sí, porque también en alemán hay un dicho que dice qué bicho te pasó por el hígado, como diciendo qué rabia te has tragado. Sí, en alemán. Sí. ¿Cómo es el dicho? ¿Vas a este Überiläbeglauf? ¿Qué bicho te pasó por el hígado? Es como diciendo cuando aguantas mucha rabia, que ataca el hígado o la vesiculabiliar. Que, de hecho, sentí el mal. Bueno, hay muchos temas, porque también está todo el mundo de los sueños. Recuerdo que viniste a hablarnos también la última vez hace unos meses de todo esto. Pero vamos a hablar de MDR, que es lo que tú querías comentar, que es un tipo de ejercicio, de mecanismo, que está relacionado con los ojos. Sí, está relacionado con los ojos, porque lo descubrí una psicóloga, se llama Francine Chapiro. Se supone, científicamente no está comprobado, pero se supone, porque hay una fase en el sueño, que se llama RIM Rapid Eye Movement, que viene del inglés, aquí me parece, lo dice Mor, Movimiento Ocular Rápido, donde el cerebro procesa las cosas que vive durante el día. Entonces, cuando tú tienes un problema, una rabia o un trauma, se utiliza este mecanismo de movimiento de los ojos a ver si el cerebro lo puede procesar de alguna manera, porque algo se quedó bloqueado. Claro. En la práctica he visto que mucha gente no puede seguir el dedo, o sea, tú pones el dedo externo delante de la cara de la persona y lo haces mover de la derecha a la izquierda, y la persona tiene que seguir con los ojos sin mover la cabeza. Y, esta vez, es una dificultad. O los ojos saltan antes, o no pueden seguir. Entonces, yo hago que la persona cierre los ojos y lo hago táctil en la palma de la mano. Això és un ejercicio que aquí los ojos son los protagonistas. ¿Por qué son tan importantes en el cuerpo? Los ojos son importantes porque los imágenes entran por el ojo y son procesados por el cerebro. Lo que veo es hacer una reacción. O sea, tú puedes ver un accidente y tienes una reacción porque genera un pensamiento o qué ha pasado ahí, qué horror. En seguida viene la palabra, también después. O sea, el ojo es un canal visual donde entra primero la imagen. Claro, de hecho, como dice usted, un canal donde después tenemos que aprender a gestionar las emociones por ahí. Porque, como dices, tú ves, no sé, cualquier cosa que... Yo que sé, pongo ejemplos, pero alguien de tu familia, solo verlo, solo verlo, a lo mejor ya te transmite una emoción. Sí, lo sé, que se dice, ¿no? Veo esta persona, se me pone el pelore punta, ¿no? Sí, claro, o yo que sé, pero has tenido a lo mejor una relación muy mala con una persona. Y cuando la ves, ya solo verla, ¿eh?, sin tener necesidad de oír su voz ni que te vea ella, solo verla ya te pasa algo. Sí, porque normalmente viene también porque te recuerda algo tuyo. Y esto cuesta mucho en la gente de aceptar eso, ¿no? Es como algo te hace espejo que esto dispara algo en ti. O sea, si yo veo algo que no me gusta, siempre habla también en parte de mí, no precisamente como yo lo hago a otra gente, sino como yo mismo me trato. Claro, o sea, no estoy viendo a esa persona, sino que en el fondo, quizás, estoy viéndome a mí delante de una situación del pasado, por ejemplo. Por ejemplo, ¿no? Porque nuestros padres o la educación graba mucho, como nosotros podemos percibir las cosas después, ¿no? A ti te sacas de que hicieras otra cosa que a mi. ¿Y esto por qué? Porque venimos de los casas diferentes y los valores son diferentes. Entonces nos marca mucho para la vida como podemos reaccionar ante una situación. Yo me recuerdo de una señora que se quejaba de su marido, que era muy ávaro, ¿no?, que gastaba el dinero para sus amigos y para sus hobbies, para la casa y para ella, no soltaba un duro, me dijo, ¿no? Y dice, ¿ya me deras tú con tu espejo? ¿Dónde tengo esto? Porque yo soy muy generosa y, efectivamente, era una señora muy generosa que trabajaba en la iglesia, siempre hacía mucho para gente pobre. Entonces, claro, a la primera vista no tenía que ver nada con esto y por qué les acaba tanto de quicio, ¿no? Entonces, yo la preguntaba, ¿cuándo tienes tiempo para ti? Y enseguida me respondió, nunca, como si fuera un pecado. Digo, mira, no tienes ni valor, ni un valor para tu vida. O sea, hay que verlo también un poco simbólicamente porque el dinero representa los valores y ella no lo tenía para su vida, ni para su tiempo, ni para ocuparse de sus cosas. Siempre estaba dando a otros, pero no se daba a sí misma, ¿no? Entonces, a veces cuesta ver esto, porque la gente lo ve demasiado literal como si actuaran igual, ¿no?, o la mujer maltratada, donde se ve más claro, es como donde hace el espejo, ¿no?, porque dice, yo no trato mal a nadie, digo, pero aguantando una situación así que vives, es el maltrato que tú deras. Claro, te tratas mal a ti misma. Exacto, porque además, cuando viene al caso extremo que dices, vas a denunciarlo, ellas no lo quieren hacer, esto pasa muchas veces. Entonces, es el maltrato que yo me doy. Pero a veces cuesta verlo, ¿no?, porque lo vemos demasiado hacia afuera, no lo vemos hacia adentro. Nos cuesta centrarnos en nosotros mismos, ¿no? Justamente estos ojos que tenemos y que siempre están mirando hacia afuera, no los podemos girar y hacer que vean nuestro interior. Sí, porque no nos educan así. Yo, mira, el otro día, leí una frase que dijo, demasiado amor a Govia los hijos. Y yo creo que se utilizan muy malas palabras, porque si el amor a Govia deja de ser amor. Claro, claro, claro. Entonces, confunde mucho y, sobre todo hoy, las familias quieren ser perfectas, quieren atender perfectamente a sus hijos y crearles un ambiente perfecto, pero la vida no es perfecto y es mucho más válido de hablar de los problemas en familia que hacer como si todo fuera perfecto. Como si no pasara nada, ¿no? Sí. Hemos empezado a estacharla hablando un poco en general de la psicología energética. Y hay un ejercicio, lo digo por si alguien quiere ponerlo en práctica, porque a lo mejor nos está escuchando y me gustaría probarlo. Este ejercicio de los ojos, ¿cómo podemos hacerlo en casa? Sí, por ejemplo, yo no lo recomendaría si realmente hay un miedo ahí, el grande o un pánico, ¿no? Porque esto te puede conectar a algo que quizás en el momento no lo puedes gestionar, ¿no? Porque te puedes encadenar cosas. Pero si, por ejemplo, te has peleado y estás supernojado, muy nervioso, ¿no? Tienes una tensión en el cuerpo. Una emoción que no puedes controlar. Exacto, ¿no? En este momento sí que te lo puedes intentar hacer, ponéndote el dedo delante, o sea, estiras tu brazo, levantas el dedo índice, lo miras fijamente y lo das en un ritmo de la derecha a la izquierda como... tac, tac, tac, tac, ¿no? Y sigues con los ojos. El dedo. Exactamente, o sea, es un movimiento que el dedo va a linear delante de los ojos a la misma altura, bastante rápido. O sea, el ritmo es tu... tac, tac, tac, tac. Claro, y a veces cuesta de seguirlo. ¿Y esto nos puede ayudar? Sí, te puede ayudar. Lo que pasa es que muchas veces la gente no se da cuenta que los ojos no lo siguen bien, porque puedes saltar lo delante o puedes perder el ritmo. Entonces, yo sé... o se te queda clavado la vista. Entonces, cuando veo esto, sé que hay un bloqueo en el cerebro que no quiere procesarlo. Esto también puede pasar, ¿no? Qué bueno. O sea, que gracias a esto, de hecho, tiene mucho que ver también con el aquí y el ahora, esto que está tan de moda en vivir el momento y estar aquí y ahora siguiendo tus ojos, el dedo que se mueve. Exacto. Entonces, sí, yo veo que tengo cierta dificultad, porque también hay gente que les escuesen los ojos, que tienen dificultad. Esto pasa mucho. Entonces, tú puedes coger tus dos manos y ponerlo en cada hombro. ¿Sabes cómo cruzado? O sea, la mano derecha sobre el hombro izquierdo y la mano izquierda sobre otro hombro derecho. Entonces, te das impulsos de un... Ah, esto también? Sí, también. Es como la estimulación bilateral hace que pase algo en el cerebro y se puede experimentar, por ejemplo, cuando tienes rabia o que te ha salido muy mal el día, estás con mucha ansiedad. Bueno, sí, sí, lo que ya entiendo, cuando estás así con emoción, esto es lo que hace, lo que va a decir, que estás relacionado con lo que estás comentando, es que lo que haces es distraer al cerebro. O sea, esto es como distraer un poco la mente. No, es lo que se intenta que los dos hemisferios del cerebro se van equilibrando, porque, claro, si hay un problema, hay un desajuste y se intenta de ajustarlo a través, que fluye la energía bien. Claro. Bueno, avui, a modo de introducción, estamos hablando con la Claudia Coster, que es terapeuta, y también vamos a hablar, porque hoy es como introducción a todo lo que haces tú. Hemos empezado por el MDR, pero también... Dices que a ti te gustan mucho los sueños, interpretar los sueños. Esto es un mundo fascinante, porque, claro, esto de los sueños, el mundo onírico, es una cosa que no podemos controlar. Pero tú dices que realmente tienen su significado. Sí, porque, claro, viene del inconsciente y el consiento no lo puedo ni cambiar ni interpretar. O sea, es como algo que viene sin filtro, o sea, tus sueños, y no pasa por el filtro de la conciencia. Y esto lo hace tan valioso. Y son más de 20 años de experiencia de interpretar los sueños, porque siempre habla en primer lugar para ti. Es algo diferente que de los sueños lúcidos, que no se puede también aprender a hacerlo, pero es un terreno donde yo no voy. O sea, yo cojo tu sueño normal y lo interpreto, y ayuda mucho para saber dónde está la persona, dónde tiene sus límites, dónde está el bloqueo, y también muchas veces te dan soluciones. Por ejemplo, a veces me dicen, yo he soñado una tontería, era solamente una línea. Me veo en el coche, quiero arrancar. Tengo una persona al lado que pesa mucho, y creo por esto no me arranca el coche. O sea, no arranca, no salgo en el parking. Y un detalle también que me dijo después, pues el coche estaba ahí como mucho tiempo sin utilizar, y lo quiero arrancar, arranca, pero no sale, porque esta persona pesa mucho. Entonces, claro, las personas gordos en un sueño son una parte mía exagerada, y no arranco con mi vida, o con la conducción de mi vida, porque tengo una parte exagerada. Y, claro, esto me hace ver mucho de la persona. Entonces, es un poco de preguntarlo de la situación actual que vive, porque también juego un papel bastante importante, ver un poco qué vives ahora, qué problemas tienes ahora, porque el sueño hace tres años y los reconstancias eran diferentes, te podría decir algo diferente en Matíces. Y la gente que no se acuerda de nada cuando sueña, esto pasa. Sí, pasa. Pero esto es como un training, un entrenarte para recordarte otra vez. Hay algunos puntos, por ejemplo, antes de acostarte por la noche, antes de parar la luz, te puedes decir, mañana me quiero recordar, como último pensamiento, y tener por la mañana todo preparado, un blog con un bolígrafo, y cuando te despiertas, es muy importante no moverte. O sea, quedarte en la posición como te has despertado, pensando qué he soñado, porque a veces simplemente girando la cara, se te va el sueño. Y los sueños también muchas veces son emociones. Lo que estamos sintiendo en el sueño, más que ver las cosas e interpretarlo, es una emoción. Esto, cuando tú sueñas que lo estás viviendo, es importante la emoción que estás sintiendo. Sí, muy importante, porque claro, esto da mucha importancia a una cosa o a otra. Entonces, la emoción juega un papel importante, porque yo de fuera por verlo y sacar la importancia. Pero lo más importante es que la persona ha sentido en este momento. Le da una gravedad o le da más importancia. Yo siempre digo, las pesadillas son lo mejor, porque el cerebro quiere que tú te recuerdas de algo, que no lo pierdes, por eso viene una pesadilla, que es muy aclarificador cuando entiendes lo que te quiere decir. Y en muchos casos, hay personas que sueñan siempre lo mismo, es una pesadilla que se repite, se repite, se repite. Una vez visto lo que es, dejan de soñarlo. O sea, ayuda mucho también de aclararte cosas en la vida. Bueno, de hecho, tú dices también que es como una especie de medio de comunicación directamente con el inconsciente, de nosotros mismos. Y que también en los sueños se tratan los temas importantes de la vida, como el amor, la libertad, la familia, la autoralización, la sexualidad, la muerte... En fin, que es todo, ¿no? Los sueños podemos encontrar todo. Es todo, claro. Todo lo importante siempre tiene que ver con el amor, con el trabajo, como con la salud. Y ahí puedes sacar mucha información y aclaración. Mira, hubo un caso, bueno, esto ya se conoce, que mucha gente ha tenido solución en los sueños, ¿no? De un hombre, el inventor de la máquina de cocer, en 1842, me parece. Y no sabía dónde ubicar el agujero en la aguja para que funcione bien la máquina. Y tuvo un sueño con indígenas que le atacaron con lanzas, que al final de la lanza hubo un agujero. Y por la mañana se despertó y sabía que tenía que poner el agujero de la aguja abajo, el ojal. Esto es otro tipo de sueño, porque aquí ya es como una premonición. Sí, sí, bueno, también lo hay, ¿no? Y para él era... porque estaba semanas con el problema y con este sueño se le aclaró. Dicen que Einstein le venieron muchas soluciones en los sueños. Ah. Y cuando tú tienes un problema y pires como resolución por los sueños, a veces te puede venir. Incluso también cuando no te gusta un sueño, como acaba, por ejemplo, que pierdes una persona o un trabajo, de reescribirte para ti también influya. Bueno, todo esto vamos a hablarlo. Aquests dies ho pararem cada dimecres, aquesta hora, amb la Claudia Coster, que es terepeuta, i a més a més tu dius que també parlarem de comunicació. Avui hem fet aquesta primera sessió per parlar de psicologia energètica, perquè ens expliquis una mica aquest tot això, però a partir de la setmana que ve, també parlarem de comunicació entre parelles. Sí. Això és molt important, també, no? Sí, mucho, porque no comunicamos bien. Uno no entiende lo que dice el otro, y yo me quiero con una película que muchas veces no es la realidad. Dicen que con la pareja es el aprendizaje más rápido y más fuerte que uno tiene de uno mismo. Sí, cierto, cierto, porque solamente personas que lo tenemos cerca nos pueden hacer mucho daño, ¿no? Y saben dónde meter el dedo en la llaga, ¿no? Claro. Tú dices que hay cuatro enemigos de cualquier relación. Sí. La crítica, el desprecio, la justificación y el bloqueo. Sí, sí. Y bueno, eso realmente es... Claro, si yo te critico, lo que yo genero es que tú te vas a defender. Y esto me pone un espiral, ¿no? Tú te defiendes, yo te digo más cosas, tú te vas a defender y al final no... A todo el mundo está ahí en su castillo, ¿no? Exacto, ninguno quiere bajar de lo suyo, ¿no? Claro. El desprecio sería la crítica más ya sabía yo que tú no eres capaz de hacer, ¿no? Sí, sí. Y esto sale muy fácil. Lo reproches, ¿no? Lo reproches, ¿no? Porque si yo te digo, claro, ¿cómo lo vas a hacer? Ya sabía yo, ¿no? Y esto nos sale muy fácil en el parejo. Esto nos toca mucho aparte, ¿no? Cuando nos lo dicen, que es como un menosprecio ahí de forma inconsciente, y después también hablas de la justificación. Sí, es muy curioso, pero claro, si yo me justifico con algo, al final logro que el otro se sienta responsable o culpable de esto. Claro. Si yo te estoy diciendo, no, por esto, lo otro, lo más allá, y tú dices, ¿qué quieres decir? Que yo ahora tengo la culpa, ¿no? Es como... Ya. También hace que la otra persona se tiene que defender. Y entonces ya entro en una especie de guerra, ¿no? Yo digo, tú te defiendes y no encontramos una solución. I el otro enemigo es el bloqueo. Sí, el bloqueo es cuando... Normalmente esto pasa con los hombres, pero también pasa con las mujeres. Habla ella, habla, habla, y tú ves que el otro baja la persona. Ya no quiere, se desconecta. Saks acabado, aquí ya no... Exacto. Se oye ni escuchará nada más, y se espera al final de la frase, al final de la conversación, y dice... Vale, sí, muy bien, gracias, puerta y fuera, ¿no? Sí, y claro, esto sería, bueno, un paso más que él se levanta y se marcha porque ya está harto de escuchar, ¿no? Se ha gerado un poco, pero bueno, la idea. Bueno, pero esto pasa, ¿no? Pero, hombre, el único mecanismo para romper esto es la huida, y esto pasa, ¿no? Bueno, avui hem fet unes pinzallades, eh, de tots aquests temes que tractarem, que diré que és aquí el programa de maig amb la Clàudia Coster, que es trepeuta, directament des de l'espai essència. Clàudia, moltíssimes gràcies per haver vingut aquesta primera setmana, aquesta primera sessió, en moda d'introducció de la psicologia energètica. En parlarem, eh, i per cert, això em va recordar, que si algun dels que ens estigui escoltant vol enviar, per exemple, algun somni que hagi tingut, la Clàudia el pot interpretar i us pot ajudar. Ho heu de fer a la penya del Morro, a robajimeil.com. Clàudia, moltes gràcies, moltes gràcies per haver vingut. Ens trobem d'imegres que ve a la mateixa hora. Sí, moltes gràcies per la invitació. Adéu, bona tarda. Nosaltres conecem tot seguit amb Catalunya Ràdio, per escoltar el vullet i de la sif, i tornem a la segona hora per parlar de gossos a l'espai d'educació canina amb l'Albert Capapey. Fins ara. Cataluña Ràdio, les notícies de la CIS. Bona tarda, us informa Quim Belaguer. A Viladecans ja s'ha acabat el registre del domicili particular del primer tenent delcalde de l'Ajuntament, el socialista Joaquín Guerrero. És un dels quatre detinguts aquest matí, en el marc del cas Inipro, de subusar de corrupció. Anem amb la unitat mòbil a Viladecans. Mercè, el coser. Bona tarda, quan faltaven 15 minuts per la 6 de la tarda, la Guàrdia Civil ha acabat l'escurcoll a casa del primer tenent delcalde de l'Ajuntament de Viladecans, el socialista Joaquín Guerrero. Guerrero se l'han emportat detingut la Guàrdia Civil. Set registres més s'han fet ja i han acabat, i en queden encara quatre d'overs. En concret, dos a Viladecans i dos més a Barcelona. La Guàrdia Civil s'han portat documentació diversa de la casa del tenent delcalde. Aquest registre ha durat prou de 8 hores. Ara la Guàrdia Civil continuarà les dil·ligències amb l'interrogatori del tenent d'encàndel, si saber a declarar. També s'ha acabat el registre a les dependències fiscals i econòmiques de l'Ajuntament. De Viladecans, doncs, s'han endut caixes de material. Els registres els ha ordenat. Recordem el jutge número 1 de Tarragona, que investiga el casini, però contra l'administració pública, on s'ha investigat també l'alcalde de Tarragona, Josep Lluís Vallesteros. Bona nit, si es veus molt, seu poble. Dos ferits crítics en una explosió en una empresa de Vilafranca del Penedès. S'ha uns els bombers de la Generalitat. L'ha vist incèndic que ja està apagat. L'han rebut poc després de les 4 de la tarda, que es va fer a Vilvidja, una nau del costat, com a mesura preventiva. Els ferits, dos treballadors que feien tasques de manteniment, els han traslladat als hospitals de la Vall de Brony, de Vilvidja. Es tracta d'una empresa que es dedica a la destilació de vagudes alcohòlics i que està situada al polígon industrial Domènis II. A causa de l'incèndia ha quedat afectada l'estructura lateral de la nau. Fins al lloc dels fets s'hi han desplaçat 12 dotacions terrestres i un mitjà airi dels bombers. Els embassaments catalans en recuperen els nivells del mes de febrer, concretament, aquests últims episodis de pluja suposen un increment del 5% de les reserves respecte al mes passat. Les pluja del mar és vanatural de 100 de les reserves d'aigua dels embassaments i les d'abril han aconseguit incrementar-les. La gestió dels boscos i l'utilització de la matèria que s'entreu per escalfar edificis seran unes de les línies principals, en què treballarà la Diputació de Lleida per rebre fons fèder de la Unió Europea. Catalunya pot accedir un màxim de 45 milions d'euros del fons per al període 2014-2020. Lleida, Josep Maria, per allò. Bona tarda. Fins el juny hi ha temps perquè la Diputació defineixi el paquet de propostes que presentaran des de Lleida a la Generalitat per portar-les a Europa. Joan Reñé, president de la Diputació de Lleida. La diputació que farà és fer de paraigüe d'aquest projecte més gran a nivell territorial, que pugui encabir totes aquelles propostes i plantejaments que en facin des de cada territori com el cal. El fons fèder tenen un mínim de dotació d'un milió per projecte i un màxim de 4. Joan Maria Perelló, Catalunya Ràdio i Lleida. A mort dels 64 anys, l'actor Ángel de Andrés, un dels protagonistes de la sèrie televisiva, Manos a la Obra. De Andrés era el popular Manolo Humillà en aquesta sèrie, on compartia cartell amb Carlos Iglesias. També va destacar la seva participació de sèries con platos rotos, holos de Villarriba i Villabajo. En cinema també va intervenir aquest xoyó de Pedro Almodóvar, conner al marit de Carmen Maura. La seva última aparició va ser la sèrie Carlos Rey Emperador. El cul de la llauna, l'emblavàtica escultura del barri vell de Girona, on els turistes hi enfilen, es pot tornar a basar a partir d'aquesta tarda. Hi han posat unes escales en barana, després que el novembre ha passat es va caure un ciutadà francès de 75 anys, Girona Albergana. La nova estructura de ferro que s'ha instal·lat aquest matí permet arribar a l'escultura agafat d'una barana. Tot i això el regidor de la via pública de Girona, Joan Alcalar, reconeix que el risc d'ero no existeix. Desgracialment mai, perquè podem passar a caminar, caure, donar-nos un cop al cap i quedar-nos. La imatge de la llaona de Girona és un símbol que assegura el turista que, si vés a aquesta imatge, tornarà a la ciutat, Albergana, Catalunya Ràdio, Girona. Esports, Oriol Montmé. Bona tarda, l'init de champions del Bernabéu. Avui sabrem qui acompanyarà l'Atlètic de Madrid a la final de Milà del dia 28. 3.49 al Real Madrid, rep al Manchester City, amb empata 0 de la nada. Cristiano Ronaldo podrà jugar. Benzema i Casemiro estan descartats. El que ha fet el Manchester City la baix important és Silva Sibepel Grini, recuperatoria i allà. El blau Grana, Sergi Roberto, prefereix que avui passi el conjole anglès, els que ha dit en una entrevista a Catalunya. Ràdio que podreu sentir avui el català vespre a partir de les set. El Camp Nou lluirà un mosaic de 90.000 cartolines, diumenge pel derbi de Lliga contra l'Espanyol amb Valema Somytots. El blau Grana, Jordi Alba, pensa que hi hagi tensió entre els rivals, i el blanc i blau, paper diop, diu que està preparat, però qualsevol ambient hostil. Tot i que aclareu que estem d'un partit de futbol, no pas, de cap guerra. La Fiscalia, per cert, ha denunciat avui a Adriano, jugador del Barça per dos pressuntes delictes contra l'Eicent de Pública. Avui, a la Lliga ACB, el joventut juga la pista del Vasconi a dos quarts de nou, un partit avançat. I en tenis el Màster 1000 de Madrid, partits de segona ronda, amb el Jocovic que està guanyant el seu segon set contra el Colat Còrig, David Ferresta jugant contra Denis Kudle, el segon set després d'haver guanyat el primer, i Marcel Granollers ha quedat eliminat amb perdre contra el portugès, João Souza. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda. 209 alumnes de Sant Just han fet avui, i també faran demà les proves de valorsió de Cisè de Primària. Avui s'han fet les proves de llengua catalana i matemàtiques, i demà serà el torn de la llengua castellana i l'estranger. Per 8è any consecutiu, les proves s'apliquen de manera simultània a tots els centres que hi parteixen a Primària a Catalunya, és a dir, a 2.239 centres. A Sant Just els exames de competències es passaran a les escoles Montseny, amb 25 persones, al Montserrat amb 24 alumnes, al Canigó amb 50 i 27 de Madre Sacramento. També hi haurà amb 83 de la institució de la Miranda. El va jobregat, la realitzen aquesta prova, realitzen aquesta prova a 8.772 estudiants, i a Catalunya 77.323. L'objectiu d'aquests examens és comprovar el nivell de soliment de les competències bàsiques que tenen els estudiants abans d'acabar la Primària i fer el SAR, la secundària. A més, proporciona informació sobre el sistema d'educació català i els centres sobre els seus punts forts i febles. El contigut integra de les proves es podrà consultar cada dia el web del Consell Superior d'Evoluació, un cop hagin començat les proves als centres. Per últim, els centres i les famílies rebran un informe abans d'acabar el curs dels resultats obtinguts, en el cas dels centres referents al conjunt de l'alumnat i en el cas de les famílies referents al fill o filla que ha realitzat els examens. Pares i mares imperfectes és el títol de la xerrada que ofereix avui al Casal de Joves. La conferència va a càrrec de l'escriptora, guionista i pitjor, mare del món, Anna Manso, i va dirigir dels progenitors d'adolescents. El Casal de Joves organitza aquesta xerrada a les xerrades d'adolescents. La conferència es fa aquesta tarda a la sala obidi del Casal de Joves, de la mà de la guionista, escriptora, del bloc i llibre, la pitjor mare del món, el manual, i mare de tres menors d'edat, Anna Manso. Com el títol indica, Pares i mares imperfectes reivindica la implicació dels pares en l'educació dels fills. La conferència abordarà els daltabaixos familiars que fan sovint els pares i mares que se senten que no són perfectes. Això serà que entenguin que no cal arribar a la perfecció per ser uns bons educadors. A través de l'humor i amb la participació dels pares i mares assistents, Manso explicarà la seva experiència personal i convidarà a viure la vida amb els adolescents a través de les ulleres de la imperfecció. Per tot plegat es parla de tot allò que passa quan tens fills i que ningú t'ha explicat de les eines poderoses i bé de preu i es farà un exercici pràctic, el llarg d'aquesta xerrada que s'està fent aquesta tarda al casal de joves. Demà arrenquen les activitats de la festa de la Pau, en guany la celebració s'amplia dos dies més i serà a favor de la població refugiada. La festa de la Pau celebra la seva 17ª edició, reivindicant els valors de la Pau per obtenir un món millor i la necessitat d'ajudar i col·laborar amb els altres. Aquesta any se celebra la festa a favor de les persones refugiades. En aquest sentit, una de les novetats d'aquesta edició és l'ampliació de la festa. Demà a cal llibre té, tindrà lloc, la primera activitat de la festa de la Pau. Es tracta d'una xerrada sobre el llibre, la bus d'Europa que a l'Àfrica es clavitud, el segle XIX, pasteres, el segle XXI. Serà a dos quarts d'avui amb l'escriptor i antropòleg Jordi Tomàs. Les activitats continuaran divendres amb una nova xerrada, joves de Sant Just Solidari i la Força d'una Sónrissa, amb la col·laboració de l'Ajuntament organitzant un vermut solidari a les 8 a les escoles. Es parlarà de la situació actual de les persones refugiades a Europa amb persones voluntàries que han estat al terreny i hi haurà un sopar de pinxos i una actuació musical amb el grup Camí de l'Est. El vermut solidari amb pinxo i beguda té un preu de 4 euros. Per últim, dissabte, la plaça de la Pau continuarà sent el gran dia de la festa de la Pau. Sota la dicotomia treballem tots junts. Les entitats del poble reciclaran joguines i es crearà un gran moral per enviar el pas fronterer entre Grècia i Macedònia amb el missatge de suport a les persones refugiades. El missatge serà, casa nostra és casa vostra. A partir de dos quarts de sis de la tarda hi haurà xocolatada i pastissos amb la comissió de festes del Barri Nord. Tot s'equip hi haurà un espectacle infantil amb payassos sense fronteres, ballada de sardanes, de l'abrupació sardanista Sant Just, i a partir d'un quart de vuit del vespre es podrà veure l'actuació de la colla gigantera Sant Just. A dos quarts d'avui t'esperarà la lectura del manifest amb nens i nenes de l'esplai ara mateix. Després de la lectura, actuarà el Just Gospel Court, a partir d'un quart de nou arrancarà la botifarrada càrrec de la Casa Regional d'Extrema Dura. El preu d'aquesta és de 4 euros i els diners recullits aniran integrament a l'organització de camí d'indomeni. Per últim hi haurà l'actuació de bandandarà, dels diablets de Sant Just, dels dimonis a pagallum de cama blanca i del drac de Sant Just. Fins aquí l'informació local. Més notícies d'aquí una hora en aquesta sintonia. No vols fer-ho. Ràdio gospel dogranter 8.1. Ràdio gospel dogranter 8.1. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena, té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Coneixem el material de la música. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610-777-015. Ràdio d'Esvern. Cada dia, més a prop teu. Ràdio d'Esvern. Durant l'8.1. Ràdio d'Esvern. Durant l'8.1. Què tal? Bona tarda. Bona tarda, benvinguts a la segona hora de l'Apenya del Morro. Hola, estem aquí. Què tal? Bona tarda. Bona tarda. Tindrem el Sergi Arrada. Ens explicarà coses d'aquest equipament juvenil del nostre municipi. Avui és quarta de maig en anglès, May the 4th. Abans d'això, hem d'anar cap a l'espai d'educació canina de filosofia dogbil beach amb l'Albert Capapell. I de fet, el tenim al telèfon, Albert. Què tal? Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jordi. Avui ens proposem d'aprofitar dues notícies per comentar les necessitats reals dels gossos. Molts de vegades els propietaris no saben que aquests animals necessiten unes qüestions específices a la seva vida. És important destacar-ho? És important destacar-ho i, sobretot, m'agradaria, i com a anècdota, arrodoniré una mica el tema. D'alguna manera, he pogut fer alguna cosa al respecte. M'interessa parlar d'això, perquè realment és una cosa que ens afecten quan ha associatat. En la mesura, en la que, com a associatat, ens veiem obligats a vegades, o creiem que ens veiem obligats a prendre determinades mesures per controlar situacions que ens estan escapant de les mans. En el cas que ens abarca, que és el cas dels gossos, sovint els ajuntaments amb millor fe i millor sort, tenen algunes iniciatives que van enfocades en com millorar la convivència, perquè, sovint, aquesta problemàtica que comentem aquí setmanalment, problemàtica de convivència entre gossos i persones, a tots els municipis els donen i de manera freqüent i en queixes dels ajuntaments, els ajuntaments els veuen obligats a prendre mesures en aquest sistema. I, de fet, una d'aquestes coses noves, perdona, és que ho tinc per aquí, és el pipicant Agility i un altre, que és un sortidor de xuches, de gominoles. Sí, correcte. A veure, tant una com l'altra, jo parteixo de la bona fe, et dic, no vull pensar que sigui mala fe, però si tinguéssim o potser si preguntéssim a les persones més indicades, en comptes de fer les coses per voluntat pròpia, política, aniríem més encertats. Què vull dir, que, per exemple, crear un pipicant, ja hauria de ser un símptoma, a veure, que era pipicant a la ciutat, ja hauria de ser un símptoma en quant a què hem d'aprendre mesures bastant radicals, no? Però, bueno, fins aquí bé, perquè es pot entendre que la convivència ha de ser... Sí, perdona, tu com educador, que n'hi tu, defenses els pipicants o no? No, no puc, però perquè jo tinc un punt de vista no tan urbà del gos. Jo entenc que a Barcelona, o a Villanova, o a Sanjus... Jo no és urbana, a les que la gent no tenim l'acces tan proper com puc tenir jo personalment, en torns més naturals, doncs, òbviament, fan falta espais. A una ciutat gran fan falta espais. Jo no em pogués treure el gos, jo em pogués fer que aquell gos es desenvolupi de manera pròpia, com animal, però aquests espais, precisament, no haurien d'anar buscant el conductisme, el control del gos, no?, la manera de controlar aquell animal. Perquè això va en direcció contrària. Si nosaltres pertanem fer, per exemple, un espai d'esbarjo per gossos, creant un circuit de gil·lity, no estem fent un espai d'esbarjo per gossos. Estem fent un lloc d'entrenament per gossos, un gimnàs, per entendre-ho, un lloc on feu una activitat determinada, que per una altra banda, ja s'està fent, de manera privada, en determinats clubs i determinades associacions, que ja gaudessin fent això, però fan també amb una supervisió, amb un coneixement, amb uns professionals, que s'hi dediquen a això, que tenen en compte el gos, i vull dir, proporcionar aquestes eines en un parc públic, no només es fa fomentant una activitat del gos si no necessita, un exercici que el gos no necessita, sinó que, a més, està fomentant els problemes de convivència, perquè aquelles persones que vagin amb tota la seva bona voluntat d'aquell parc voldran divertir-se en el seu gos i que la persona tindrà un criteri diferent, tindrà una edat diferent a l'altra i anirà diferent, no? Si et sembla, mira, comencem per aquest surtidor de gominoles, que és una cosa molt curiosa, i que la podem trobar amb molins de rei, i aquí al costat ja s'envoll, una altra població de la comarca. És un innovador sistema que ja s'utilitza, com diem, en aquestes dues poblacions, i el que fa és regalar una petita gominola si el gos orina correctament. Ojo, perquè es diu, es diu E-CAN, i CAN, perquè tot el que és tecnològic i modern, porta una E i un GIO davant, com que saps. I, de fet, no és que estigui intentant veure autísia, no se'm carrega, però com funciona aquest aparell? Això és de visualitzar com una mena de bústia, no?, o com una mena de lloc metàl·lic, un espanal, com una persona a l'alfada, que té una voltant... Tinc aquí la fotografia, és com una mena de parquímetre, no? Exacte, sí, més aviat, exacte. Amb una espècie de quadrat al seu voltant a terra, que és com el filtro on el gos hauria de fer pipi, en teoria, o la gosa. Aquesta màquina, el que fa és que, en el moment que detecta que l'animal ha fet pipi en el millor que ha apropiat, facilita una gominola, com ve dius, a l'animal. Sí, mira, jo se'm acaba d'obrir. Diu que amb l'objectiu de premiar i educar amb civisme, per remunt de castigar. Segons els seus criadors, Francesc Camp va néixer al E-CAN, un pipicant ecològic i sostenible, que s'està obrint ja alguns camins en alguns municipis del Valls Llobrecat. El seu funcionament, com dius, tu és innovador, a la Parca Senzill, perquè de moment només recull l'aurina i no les defecacions. El primer pas és a traure els animals. Per exemple, l'Oriol Sicar, que és un dels protagonistes i testimonis d'aquesta notícia, diu que el seu gos es va sentir atret per l'olor que deixava anar amb els altres animals, no? Clar. Però en aquest recet ja hem comentat, que a la part conflictiva que jo li veig en aquests sistemes, en aquesta mena de sistemes, que és que el fet de que allò atrau els animals, no és un lloc més, sinó que és una manera artificial de provocar que el gos faci la seva necessitat allà. En primer lloc ja estem intentant dir el gos on ha de ser pipi. Clar. Ja és una cosa que el conductisme ha buscat des de fa molts anys i el gos per controlar aquests comportaments i gènics que a vegades em molesten, però ara també hi ha no només a casa, sinó que volem controlar-los també al carrer. I això fins i tot un punt de lògica, perquè sí que és veritat que, bueno, potser sí que a determinats punts no estaria tan bé que urinéssim, però nosaltres, com a humans i companys que som, hauríem de ser conscients i també permetre els que no tenim gossos que tenim, hauríem de permetre que gossos poguessin fer la seva... És una part de la seva vida social, fer les urines al carrer. Aquesta és la part que tu no t'agrada, que el que fa aquest aparell, que és com una mena de reixa per entendre'ns que hi ha el terra, doncs els gossos... És el contrari a un arbre, per exemple, que seria molt més natural per entendre'ns. Sí, clar, si ofreixen un arbre, a més tens tot arro del món. I després diu que després que l'animal relligui les seves necessitats, un botó activa un sistema elèctric que detecta si haurien anat en un lloc correcte. Si és el cas, entregarà el premi. Mitjançant una palanca es pot repartir una petita galeta deliciosa per les mascotes. Això és el que diu aquí, no ho sabem. Sí, al principi, per el que comenta funciona. Jo estic mirant comentaris i algunes opinions de la gent, i funcionen com a sistema que es descriu tal qual. Però, clar, què és el que estem intentant buscar? O sigui, estem premiant directament el gos, en primer lloc, no estem intentant la base. La base és molt bona, premiant en lloc de castigar. Però premiar l'animal no, premiar la persona. Perquè no busquem una manera que aquella persona sigui més cívica i més responsable, i tu i el seu animal... Vols dir que la galeta hauria de ser per l'AMU, per exemple? Vols dir això?Per exemple. Per exemple, no, però vull dir... És que saps què passa? L'arrell de totes aquestes iniciatives, per teix que jo veig d'un error, una part que és una rona, que és... no pregunten a la gent que té gossos i que sap una miqueta de gossos o que està ficada en el món de l'educació i de les necessitats del gos. Perquè, si preguntin... O sigui, fixen més aviat en determinades qüestions arquitectòniques, en funcions pràctiques, en economia... Però no es pregunta mai a les persones que passegem amb els gossos i ens diuen què voleu, què necessiteu. Si enfoquem d'aquesta manera, segurament tindríem un resultat molt diferent, la gent. Tu i la reacció que pots veure, probablement, ha estat d'aquestes coses per primera vegada, és un propietari sorprèn. És una cosa que estem creant, una necessitat, allò no la necessitava. Correcte, correcte. A més de dir-ho, l'Ican no necessita... Això són propietats, perquè diuen que és psicològic i sostenible, no necessita electricitat externa, ja que s'autobasteix... Un arbre tampoc. Amb mitja una placa fotovoltaica que li permeten repartir aquestes galetes i netejar la base també automàticament. En fi, és una notícia que tu t'ha fet pensar sobre també per què els gossos, no? Sembla que els hem d'estar com manant i els hem d'estar dient el que hem de fer, i les coses podien fer de forma diferent, segons tu. Sí, sí, perquè jo crec que seria molt més barat. Mira que el que comenten és que és molt barat, aquest manteniment, aquesta màquina, perquè això és acològica i tal, però és que tot això és un arbre. Hi ha un arbre de tota la vida, en lloc d'aquesta parafernalia plantada aquí en mitja de la plaça. No ho tindríem, no? No hauríem d'estar buscant solucions tan alternatives, si tornéssim a mirar... Clar, perquè això es podia posar això... Tu què dius? Que els gossos o que els amos aprenguin a portar el gos a fer pipí a l'arbre directament, no? Sí, aquí s'ajunten diverses coses. Clar. Si hem de posar això en mitja de la ciutat, el primer que em ve al cap és que hi ha moltes zones, sense una paparera, sense un arbre, sense una cantonada que els gossos puguin fer pipí, ja estem parlant d'una situació... Això és una alerta. Hem de posar una cosa on els gossos baixin allà a fer pipí, perquè d'entrada ho fan allò que no ho hauríem de fer. Estem passejant al gos perill del poc apropiat. Com a apropiatari, estic portant el gos a un entorn potser massa natural, ahir massa urbà. Però, bueno, això és cosa de cadascú, però també com a municipi hem de pensar... que l'educació canina d'aquestes comporta que, això, no, potser aquesta funció de traure els pipis ho faré un arbre, que és molt més ecològic en tots els sentits, és molt més barat o manteniment, tot el que vulguis. Exacte, bé, doncs són alguna reflexió que fa l'Albert Capapell avui a l'espai de filosofia d'Oc Bilbitz, d'educació canina del programa. L'Albert ho hem de deixar d'equip, perquè avui no tenim més temps. De dues maneres hi ha l'altre, que és la del pipi Can Agility, que, de fet, han retirat la notícia, que no és dur a terme, que proposaven que la fèl·l. I, de fet, aquí, al mail que m'has enviat, em deies que em deixaves un enllaç de l'entrada del teu bloc. El que passa és que no m'ho has enviat, Albert, al mail. Si me l'envies, podrem posar el Facebook de l'Apena del Morro. Així també la gent ho podrà veure amb primera persona. Vaig fer una entrada arrel d'aquest pipi Can Agility, vaig fer una entrada al bloc i va tenir certes... O no, això, no? No m'agrada una altra forma, la decisió. Enviem-ho, que ho penjarem al Facebook de l'Apena del Morro, així també la gent ho podrà veure. Si vols, ho comentem la setmana que ve, perquè és un tema que dona de sí. Albert, moltíssimes gràcies, que vagi bé. Bona tarda, cuidad. Gràcies, Albert. Adeu. 6 i 26 de la tarda i ja entrem a l'espai de les tecnologies. Com que a setmana tenim l'Hombert Blanco. Bona tarda. Atenció, perquè hi ha un dia d'abans, però avui és un dia friki perquè avui és el dia de Star Wars. Fins de gallina, jo. Cada vegada que es voto aquesta música, aquesta banda sonora espectacular de John Williams, i, per tant, s'assembla a May the Force. Per tant, jo, la Padawan, avui véns a disposar a allucionar-nos sobre diferents coses de tecnologies. Actes, events, descontes, arreu sobre Star Wars, no? Tens per aquí? Sí, sí. Arreu de botigues on-line, botigues físiques, guardant posicions, hi ha actes, i no sé si són la legió en 501. Sí, d'aquí a Barcelona. Hi ha divisions per tot el territori. Per tota la galàxia. I són gent que s'hi fresca de soldats, de soldats clon. Són troopers. I van desfilant i fan diferents actes per reure a Barcelona. Si són frikis, avui és el vostre dia. A més, aquests són més frikis que ningú, perquè els vaig veure alguna vegada. Sí, els vaig veure a la inauguració del mercat dels Encants, que anaven amb el mateix Darth Vader, que s'anava al moment per els diferents passadissos del mercat, i la veritat és que els tios t'ho creuen molt, i es pensen que són estar troopers de veritat, però molt, molt. Bé, si voleu, només que el que us coneteu a la legió, 501, sembla que a Barcelona, ja hi podreu veure les coses que... M'has caigut, crec que són miliàlgues... 1.000 euros. Està molt llogada, perquè no pots anar allà amb un paper de plata i quatre cordis, el que has de fer és comprar l'oficial. Bueno, en fi... Ara sí, a veure, buscaré alguna cosa per fer avui racionada amb això. D'altres maneres, però, hem d'entrar en matèria i parlar de diferents qüestions relacionades amb les tecnologies. Avui parlem de la Unió Europea, que torna, per anar-hi a plantar cara, a Google. A veure, què ha passat? La cosa és que Google ja fa temps que la Unió Europea li té... voler-les estar fetxant-ho, i és que Google l'estan acusant de Monopoly, perquè sabem que Google té una quota marcada altíssima, especialment ara les atacen pel tema mòbil, i si no recordo malament, Espanya té una quota marcada del 80%, és una avorrada, i això s'infega la quantitat de dispositius mòbils que hi ha amb Android. És brutal. La cosa bé és que la Unió Europea està acusant a Google que començarà les aplicacions predeterminades en el seu sistema operatiu Android, l'estan acusant de Monopoly, i així impedir que la competència pugui desenvolupar-se. Simplement en aquesta motiu de denúncia, Google apel·la que té un sistema lliure, i que tothom pot utilitzar i vendre el sistema operatiu gratuïtament, o si pot agafar la versió lliure Android i vendre l'alliurement. Però, bueno, se treballa això, i després que no el ser totalment gratuïtes, diu que no hi ha cap intercambi econòmic, i per tant, que no hi està ben cap i legalitat. Ja veurem aquest judici, i no és la primera vegada que passa amb una companyia americana. Bé, veurem què és el que passa. La Cuawei, la marca de telefonia xinesa que està arrasant, va presentar un nou dispositiu. Sí, no va presentar el Mobile World Congress, sinó que va presentar-te un nou dispositiu. És el P9, porta el millor del mercat, i, com a cosa curiosa, porta dues càmeres per fer millors fotos, una càmera que ho capta amb color i l'altra, que és la normal, i després una càmera que només capta amb l'enquí negre. Què concebeixen així? Un nivell de tall, prometen, i realment hem vist algunes fotos, i promet realment molt. Ah, com a cosa important, no sé si et sonava marca Leica, una càmera que m'has sentit, fotografia. Una càmera que tens Leica, que són mítiques. Què ha passat? Saunitza amb Huawei, el Mobile porta la Leica. Una altra qüestió, que ha aixecat molt d'enrenou a Brasil, correcte. I és que la justícia ha bloquejat WhatsApp, que és propietat de Facebook, per cert, durant dos dies en aquest país sud-americà. Sí, simplement l'ha bloquejat per un jutge. L'ha bloquejat que ha dit que durant dos dies es bloqueixi la companyia, perquè tot era a causa de que WhatsApp no Facebook, no volia donar conversacions que eren privades a la caos justícia. Això va dir que per rejudiciar durant dos dies tanques, i això és un gran problema per WhatsApp. I evidentment, no sé si a Brasil està tan estès com aquí... Veu que els nivells són més o menys el mateix. Perquè WhatsApp és un dels països del món que més s'utilitza aquest sistema de missatgeria instantani. Però si per si és aquí, t'ho t'imagines, dos dies sense WhatsApp, per a mateix? Bé, també hem de parlar del Barcelona Games Wall, que substituirà la fira de videojocs més important d'Espanya. Sí, sí, és una notícia que ens ha arribat just avui mateix, és una notícia fresca, i és que si no sé si sabeu, no us ho expliquem, que a Madrid fins fa poc es celebrava la Madrid Games Week, que era la fira de videojocs més important d'Espanya, intentant copiar a fires com de Berlín o de Los Angeles, que són els més importants del món, i estava intentant portar a terme una fira. Està tenint molt èxit a nivell espanyol, però per exportar-la a l'exterior i fer que encara funcioni millor, els organitzadors han decidit portar-la a Barcelona. Fes un gran canvi, i que partirà de Celebri, Barcelona, que a primera setmana és d'octubre, crec que és oberta de tot el públic, hi haurà competicions a videojocs, i ho podràs provar a les últimes nomades. És una gran notícia per a Barcelona, i de fet també és una gran notícia pel món dels videojocs... Intenten obrir-ho al món, que es faci aquí, i que ara, de Madrid, vingui a Barcelona directament, una mica com el Mobile World Congress, però ara amb videojocs. Recordem que el sector dels videojocs és un dels sectors que més factura amb milions i milions d'entreteniment. Exacte, amb milions d'euros cada any, i arribarà a la mà del Barcelona Games World, la primera edició, que ens sentirem a parlar i molt, jo crec, quan arribi aquest octubre. Aquest octubre estarem allà. Hem de parlar també d'una altra qüestió. Exit absolut de Clash Royale. No sé si seu, però Clash Royale és un nou joc, que ha entrat els fràmoxos credos del Clash of Plants, un joc superconegut que durant anys ha estat el top de tots els mercats d'aplicacions. Hi ha molts amics que estan enganxadíssims al Clash of Plants. És molt senzill. Jo també hi vaig jugar durant una estona. Has provat el Clash Royale? No, no l'he provat. Explico que ho de què va. És un joc d'estratègia. Les parties són molt més curtes que el Clash of Clants. Només són parties com siguéssim de cartes. És molt senzill i la causa és que és superadictiu. Els set en curt les parties i us vengueu una altra a una altra, i així els morts ocupen l'espai. Però què vols dir, que és de cartes? Va recarregant-se l'elixir, que és com una barra que es va recarregant d'energia. Vas utilitzant-les per activitar contra l'altre usuari en temps real, que també està utilitzant les cartes que es converteixen en soldats. És complicat, és difícil d'explicar, però realment, si el proveu, és molt senzill i és molt, molt, molt adictiu. O sigui, feu-ho, o no, absolutament. Jo prengueu nota, perquè l'altre dia em vaig veure una aplicació que va recomanar i em va agradar molt. Concretament la dada d'estac, aquella... No, no va ser tu, perdona, ara he quedat fatal. No va ser tu que m'ho haurà recomanat. Aquesta me la punto, ¿eh? Games... Clash Royale. Per cert, hem sabut també que a Google presentarà una nova aplicació de viatges. Hem sentit rumors que algú està preparant una aplicació de viatges amb trucs, consells... No sabem res més, però diuen els rumors i certes captures que s'han escapat, que realment té molt bona pinta. Bé, perdona. Estava pensant en aquesta aplicació de viatges que pot arribar a fer a Google. Tot el que toca a Google és com el ritmi de la tecnologia. Sí, el dominant. Però hi ha moltes coses que han funcionat moltíssim. Un tema de Gmail, per exemple...Maps. S'ha acudit a Google Maps en el seu moment. En fi, el calendari de Google, que molta gent també ho utilitzem. YouTube. YouTube no va crear a Google, sinó que després el van comprar. Però, vaja, que jo dic que com a iniciadors d'aplicacions... D'aplicacions. I si posen, ben posat, pot ser una gran aplicació de viatges, perquè pot linkar un munt de coses sobre les que tu t'agraden i, a més, amb el format de Google. En fi, l'estarem atents. Escolta, hem de parlar d'una notícia trista, ara, dius? Bueno, trista, no sé si coneixeu... Què ha passat? No sé si coneixeu l'operadora Pepefón. Pepefón, sí. Pepecar, no n'havia Pepecar i Pepefón. Jo només recordo Pepefón, però no sé. Pepecar, també. És l'Olylo, no? Ah, sí, sí, sí, això és això. Resulta que era superbon. No sé si us veu que era molt barat, és molt barata, i ofereix una cobertura molt bona, ofereix un servei molt bo, tant de ser el client, no enganya a tothom. Què ha passat? Que ioigo ho ha comprat. Què dius, ara? Oh, bueno. Oh, no, oh. Jo sóc de ioigo. Quan una companya gran compra una petita, vol convertir en una màquina a fer diners, totes les empreses són de fer diners, però vol explodar-ho i segurament no deixarà de ser el mateix. Doncs descansi en pau, eh, Pepefón. A partir d'ara ja no serà el mateix. Segons, un bar blanco. Ah, sí. Era que era bona companyia. Aviam què fan, ioigo. Va ser primera, una primera companya petita, en oferir quatre cells als clients. Fem coses molt bones. Sí, sí. L'altre haurà de faltar el seu somriure, també. La feia vol morro. Cada tarda, t'assigues, eh? A Ràdio d'Esvern. Acabem aquest espai de tecnologies parlant de les aplicacions més descarregades, tant per Android, com per IOS. Comencem per aquesta primera que hem parlat, que són de jocs o d'aplicacions de tots. Són típus, totes. Doncs la primera és Slytherio. Perdona, per un moment. Podem començar per l'última? Perdona, una mica més d'emoció. Encién la posició. Què tenim? Doncs tenim l'aplicació que hem parlat abans, Clash Royale, com us hem t'està tirant un èxit increïble, i la meva recuperació descarregueu-la i perdeu el temps. Encién la posició. La Facebook. Molt coneguda. En quarta posició, més en joc de Facebook. En tercera posició, Wallapop, que està fent campanyes de publicitat molt heavy. Ara, perdona, m'acaba d'arribar perquè tinc Wallapop instal·lada. Ara mateix, mentre fèiem la secció, el que passa és que la notificació l'he borrat, però em deia, lo siento, tenemos que hablar, i llavors he pensat, què passa? I amb una cara així com de trista i tal, i suposo que és una nova col·lecció de Wallapop d'aquesta aplicació per vendre i comprar producte de segona mà. Exacte. Per què dius que té un marketing molt bestia? Estan fent molta publicitat. Vam gravar un anunci a Sant Just, no sé si recordes. És del Neymar? No, aquest és de Mac. Però vam gravar un de Wallapop. Ah, sí, a la piscina de Walden. A la piscina de Walden pot ser correcte. Un d'aquests exemples és aquest. La cosa és que ara mateix no estan guanyant ni un euro, però estan preparats per guanyar el màxim de públic per poder fer un GIRT i començar a ingressar diners. De fet, en segona posició trobem WhatsApp. Molt, no fa falta de fer GIRT. I, finalment... Això què deies? És un joc que va començar a fer molt famosa internet, a YouTube i a internet. És un assert que va per un... La serpiente que jugava quan jo era petit, és que tu no saps què és això, de l'esneig, el mòbil... Sí, és que hi ha un esneig. El Nokia 5210. Amb els pares tenien el mòbil. Llavors jugava jo de pregrafa el mòbil i jugava l'esneig. I aquesta que està triomfant. És un joc online. Hi ha molts jugadors i gràcies a 500 persones juguen a vegada. I tu ets un assert que es menja boletes, això és com l'esneig fins aquí, però el problema arriba quan hi ha més serps que tu. Has d'anar carregant-les i has d'impedir que et moris. Llavors has d'anar fent la més gran de 500 persones que hi ha allà. Això em recorda molt també un joc, una aplicació que l'Èric Pomar justament... La Garío, correcte? Sí, exacte. Es copia una mica la Garío, proposa noves coses i està molt molt fort. Per tant, allò a la Gar.io és una aplicació que sembla dels anys 70. Aquesta és moderna. Slicer.io. I acabem ràpidament, perquè ui, si estàs vici. No hem de connectar encara amb el que és el de joves, però abans, Humbert, quines són les més descarregades a l'Appel Store? Acaba comencem per Spotify, no fa falta afegir gaire cosa més. Després el següent és Simulator Real. Aquesta aplicació que... Perdona, perdona una cosa. Però per què poses 10 aplicacions de l'Appel Store i 6 d'Android? És la captura. La captura només hi havia 6, i ara allà hi ha 6 també. Fes-hi 6 i 6, no? Si fer la captura veus que és quadrat. Ja, ja, va, d'acord. Però es comença a parlar de Xigena, no? Es comença a parlar de Xigena, que és Spotify. Ah, ostres. No ens col·lis més aplicacions de l'Ios, eh? Què ets de Ios, tu? No, no, no. Dèiem que, per exemple, de la Xigena és Instagram. És Instagram, un clàssic, també. I un clàssic, seguida de Facebook, número 5, és la Facebook. Després hi ha una altra una miqueta curiosa, que es diu The Rock Clock. És el rellotge Rockero. És un calendari, una nova idea de rellotge, despertador, que et fa fer coses diferents. I una cosa nova, que realment pintaves també. Seguim un altre cop de número 3, és Messenger, de Facebook. Una comunicació tipi WhatsApp, però he fet a Facebook. No falta fer-ho. Seguim de la xarxa social, Snapchat, que és un nou concepte, no tan nou, de xarxa social, de missatges que el salut us proveixen. I acabem amb el número 1, és Lizario. Ah, també. I deixem afegir una coseta més. És una aplicació... Es diu BIM. És una nova aplicació que acaba de sortir per Android, ja existia per iOS. És una aplicació de nou a York, un famós YouTuber. I és una aplicació que pretén fer la comunicació a xarxes socials diferent. És una espècie de Snapchat, de missatges que el salut us proveixen, però tu no veus el que estàs gravant. Ells diuen per fer el que comparteixes més real. S'hi diu BIM, B-A-M-E. Per exemple, per agravar o per compartir, t'has d'apropar el mòbil al pit, el cap o el que sigui, perquè s'activi el senyor de llum, es tanqui la pantalla i no vegi el que s'està gravant. Curiós. La setmana que ve m'ho vull explicar una mica més en profunditat. Explico la BIM, una història molt chula. M'ho explico la setmana que ve, perquè no tenim més temps. Albert, que vagi bé, gràcies. Moltes gràcies. Sí, escull 43 de la tarda. Continuem en directe al final del programa. I, com cada dimecres, a aquesta hora hem de connectar amb un home, un mita, una esclapa a la barba, un color, el blau, tal d'allò que... Tenim el sintonia, lliures. Un home. Unes idees, unes esclapes a la barba, un color, el blau. Sergi Arrada, Ruiz. Molt bona tarda. Què tal? Com estàs? Com va tot? Molt bé, molt bé. Aquí mirant el sol que entra per la finestra. Que esteu al caral de joves gaudint de la terrasseta, que us heu muntat les patates braves, un vermotillo, una cerveseta, el podria fer, per exemple, no? No seria malament, eh? Per què no ho feu tot tu? Perquè tenen servició com a torrente. Precisament per això, torrente ho feia cada dia que sortia de la nit. Estàs de servició. Va, us heu de casar, vull dir que ho feia així. Escolta, Sergi. Tenim moltes coses per parlar, però on vols començar? Doncs podem començar per l'èxit que està tenint la xerrada, que estem fent ara mateix, de para-si-mara, sí, perfecte. Amb la pitjor mare del món, no? Amb la pitjor mare del món? No és que sigui la pitjor mare del món, això és el títol que ha posat al seu llibre, perquè té uns fills que estan en edat de mareixa de l'adolescència, que diuen que és una de les pitjor etapes i més complicades de la vida, i ha vingut avui la Anna Manso, no? Anna Manso. Explica una mica la seva experiència. Hi ha molts pares que els interessa saber com porten els seus fills en aquesta edat de molts. Molts, molts, molts, molts. Però quants? Quatre? 40 pares, aquí. A veure si el que has alt de joves l'haureu de fer, que has alt de pares. Bueno, se l'ha assessorat amb una mica els adults, no? Doncs no és mala idea, això, eh? Pares cap al casal. Ja hauràs deixat els patinets i els monopatins i tot això que teniu. Més d'un pare s'apuntaria, ja t'ho dic ara. Sí, segur. Bueno, perdona, és que cada vegada els joves, com dius tu, s'han arribat fins a més lluny, no? Encara continua sent 35 anys, que ha estat posada per la Generalitat de Catalunya, per dir que una persona és jove? Sí, sí. No és com digui la generalitat, però és l'edat màxima per optar a les beques i subvencions que tenen les ayuts al lloguer i tal. Bueno, en fi, hi ha molta gent i què podem escoltar-la? La silenci sense ser, o no? No, estarà a la sala de dalt. Ah, vale, perquè no pots pujar de l'ambri, com un moment. És que, si no, baixaria els fills encara més imperfectes, sols, aquí, baix. Ah, vale, vale. Que m'has dit que han vingut tot de pare, i tots els fills estan com a l'odega del casal, que els estan aguantant tu. Bueno, ja n'hi ha, ja n'hi ha. Ja n'hi ha uns quants, no?Sí. Per tant, no sabem què està dient, en Amansó, que la notícia està justament a 4 metres per sobre teu ara mateix, i no sabem res. I ara el si donarà, o el si ha donat ja, una la guia del pare imperfecte, com el manual, del pare o mare imperfecte. Això són tots, això, això són tots. Sí, també... Els participants escriuran en una fulla, en una mica, doncs, les coses, no?, que creuen que no fan bé, o els problemes que tenen amb els seus fills i filles i tal, i faran una mena de catarsis final aquí. Què dius ara? S'explicarà les seves coses. Com uning, com uning. Sergi, no desvello cap intimitat si dic que tu no ets pare, per exemple? No, no, no, i no vull. Tampoc desvello cap altre si dic que jo tampoc ho sóc. De totes maneres, ho dic perquè, clar, és que ser pare un gran poder congeva una gran responsabilitat. Sí, i és molt fàcil que s'apropin al lado oscuro. Correcte, perquè avui... Per cert, felicitats avui, eh, Sergi? Ja friqui, no?, de Star Wars? Ara ho veiem. Està un moment amb l'Humber, per tant, enhorabona, eh? Made the fourth... Made the fourth with you, yeah. Doncs també una mica amb els pares, també, que la força s'acompanyi, perquè, realment, aquesta pressió cap de vegades... Avui no en tinc de la Diomartina d'aquesta setmana, que és el nostre padreina, puros, però ell ens explica que a la setmana, també, que la pressió que moltes vegades ens posem... Home, doncs que ens la traiem una mica, no?, relaxem-nos, i que, com diu l'Anna Mençó, no hi ha el pare perfecte. Però hi ha, com a éssers romans, ja, no com a pares, sinó jo ja aprofundria una mica més i en qualsevol àmbit de la vida, a la feina, a casa, a la família... En fi, amb els amics, amb la parella, no?, això també ens pot ajudar a relaxar. Podria fer un llibre, jo, també. Mira, sí, et veig allà, no?, al programa ja el tens. Sí, el locutor imperfecte. Gràcies, gràcies. En fi, i una portada, una fotografia de Jordi Basté. És broma, és broma. Bé, tot el que... Ara hi ha aquesta conferència. Més coses que tenim aquests dies, el que és el de jove, Sergi? Doncs el 17 del matí marxarem a Barcelona, el Teatre Vars. Què dius, ara? Sí, perquè el nostre grup de Teatre Social participa a la ja noven edició del Deslimítem. Sí. El qualsevol persona de Sant Just que vulgui pot venir, també. El Teatre Vars a Barcelona ja l'ha vingut a Paral·lel, al davant de l'Apolo. Sí, al costat del Begdat. Exacte. Des de les 10 del matí, fins les 2 a 6 mitja, podrà veure les representacions dels 8 grups de Teatre Social que hi ha a Barcelona i Rodalies. Ah, molt bé. I tanquem nosaltres. No se les tanquem la jornada. Per això no és un suport talonès, no? Sí. Hi ha l'espai jove satèl·lit de Montorners del Bagès, amb la representació de l'últim sopar. Ja la Fundació Mans a les Mans de Suena Franca a Barcelona, que fan la representació de NociMimòbil. L'Infituat d'El Ciesmarc... M'ha anat molt aquesta, eh? NociMimòbil. Estem enganxats, els smartphones... Sí. Parlen una mica dels mòbils, els socials Caracara. Ah, sí, ja tens error, ja. Ja no parlem Caracara. No. Després vindré a l'Institut d'El Ciesmarc de Barcelona, que està allà a les Corts, amb la llei de la Selva. Ah. Després el que solta joves del Palau Alors a Barcelona, Ciutat d'Eia... Perdona, aquesta última de la llei de la Selva, que és una obra de teatre, el protagonista és un noi que intenta recollir la seva habitació. Com el pas de l'infants a l'adolescència, no? El títol m'ha portat aquí. Perdona, perdona. I les primeres decisions importants, que fas quan perds les baralles, les coses, eh? Quines? Quan perds, diu. Sí. M'amagarà molt, títols de teatre social. I què més? El que solta joves del Palau Alors a Ciutat d'Eia Barcelona farà advocant-nos... Advocant-nos. Avocant-nos. Avui ho faran nosaltres mateixos, perquè ja l'autodocació és bàsica. Si no la tens a casa, te l'has de buscar a tu a l'afuera. I més títols? Més coses, sí. El grup de joves de poble sec farà status... Status? O com fer un gintònic de vermut al diumenge al matí, el que reblai? Per què no? Per una mica, les tipus de relacions que s'estableixen, d'amistat de parella, familiars a l'escola, amb el metge, amb la persona que t'aten el mercat, no? I com amb cada una d'elles, actuant amb un estatut diferent. I què passa quan tu vols canviar aquest estatut? Les màquines, les màquines, les màscares, que ens posem moltes vegades a nosaltres mateixos. I ara hem de fer... Ara hem de fer-nos el que hem de fer sempre imposant-nos, i fem veure que hi ha impostants. I en el fons, potser no ens ve de gust fer això, i com canviar aquestes dinàmiques. Exacte. I també l'Institut Bascas Montalbán de Sant Adrià de Albasós, farà el mascle Alfa. L'Institut Miquel Tarragui... Perdona, perquè no fas la valoració del mascle Alfa. Perquè, clar, això és important. Els homes, que se suposa que han de tenir un altitud davant de la vida de Machito, de Lidara, de no sé què, perquè se suposa que un home no pot plorar. Se suposa que un home no pot ser dèbil, clar. Tot això és important, també, Sergi. Sí, sí, i que... Ja els joles es relacionen de manera sexista. I que perden el respecte i tal, tan fàcilment. Això és culpa del reggaeton, jo ho saps, no? Entre d'altres coses. Has escoltat les lletres de reggaeton? Sí, aquí vam fer una sessió on... El dia de contraviolència de gènere... Sí. I s'analitzaven les lletres de les cançons de reggaeton i tal. És que són molt fortes. Totes poses a... Que migata, que tomeàs, que no sé gent, i una mica de tranquil·litzando. No sé si és una dona com si fos un objecte. No sé si és una dona com si fos un objecte. Fins i tot la maionesa, no? Que ja m'agrada com va tenir la maionesa. Bueno, personal. Estic, Sergi, no ho havia pensat mai, això? Ahà. Ara m'ha vingut una imatge que... Gràfica, no? Fora, fora, fora. Més títols de obres de teatre social. Castellana, què tu vendres, Albert? Inicitud Miquel Tarradell, del Raval de Barcelona. Però tinc por. Ah, mira, és un clàssic, també. L'úbre atatge, no saber tot això, clar. És estar a l'ordre del dia, molt bé. I per últim, el que sol de joves de Sant Jordi... Ara, ara, ara. Farà Alicia in the park. Perdona? Sí, Alicia al park. Però la paisa és maravilla, és o no? Serà una versió moderna del conte de Alicia. Ah... Que farà una reflexió sobre les drogues, els sèvits de consum, la bus, la pressió de grup... Ah, molt bé. El que has dit, no té res a veure amb la que sigui de Sant Jordi, però és la que més m'agrada. Sí, sí, sí. Doncs, bueno, això... T'has quedat una mica fred, al meu comentari? No, no m'ho esperava. No sé si ho sap la gent, però l'obra, no? El text de l'obra, ho fan els mateixos nens i nenes que fan aquí el curs de teatre. Però quants anys tenen tota aquesta corrulla de joves? Dos, entre 13 i 18. 13 i 18, o sigui, clar. En plena adolescència, també. I l'Anna Mençó no fa cap de joves, dels pitjors joves del món? No. No, no. Ja parla de si mateixa. Doncs tot això, aquest divendres, a partir de quina hora? Dissabte del matí, de Déu a dos i mitja. Ah, dissabte del matí, de Déu a dos i mitja, molt bé. Entre la gratuita, el teatre Vars de Barcelona. Molt bé, teatre social que està a l'ordre del dia, perfecte. Sergi, tens alguna cosa més? No, recordar que en cas de pluja, aquest dissabte de la Festa de la Pau es trasllada al casal de joves. És veritat que no n'hem parlat d'això. La festa de la Pau, d'aquest dissabte que es farà al principi. Posa'm la música de festa de la Pau, que sempre posem. 2, 1, 2, 3, 4. Ara. Tots qui és aquest home que canta? Sergi? Em sona molt. Parla de Pau. Parla de donar oportunitats. Parla de dir, va, donem-li una oportunitat a la Pau. Mira que maca, no, la cançó? Sí. Give me the chance. No és de qui és? No. És de John Lennon. Se la va dir Jimi Hendrix. Bueno, bueno, quasi casés. John Lennon. Per tant, festa de la Pau, aquest dissabte, una tradicional festa del nostre municipi mítica, que es fa el primer cap de setmana de maig i es farà a la plaça de la Pau. On s'ha de fer, Jimi Hendrix? Doncs a la plaça de la Pau. I que hi haurà moltíssimes activitats i moltes activitats del poble que hi participen. Tens per aquí el programa o no? Doncs ara mateix no. Però bueno, sí, hi ha... un munt d'associacions, actuacions, activitats, tallers, pels més petits, pels grans. Durant tot el dia, potifarra popular, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla. A la plaça de la Pau. I si plou, eh? I si plou... Que fa el de jo, va. Perdona, si no no ha de ploure, ja, Mèria. Si ara ja no plourà fins al... Que torna a ploure a partir del 17 del llument, ja. Si fins al desembre ja no plourà més, ja. Com va tornar a ploure, Sergi? Que sí, que sí, que sí, que sí. No tinguis informacions contradictòries. Que tingui informacions contradictòries. Si no la població, amb aquest sol que fa, no pot ploure mai més, ja, fins d'aquí un any, com a mínim, Sergi. D'aquí una setmana farà un any. D'aquí ve l'expressió, no? D'aquí ve l'expressió. El dia farà una setmana. Bé, Sergi, mira, per cert, acabo de rebre una notícia, ara mateix. Diu que el banc central europeu acaba de deixar d'imprimir billets de 500 euros. Oh! I ara què farem? Quina pena! Ara, amb tots els billets de 500 euros, que tenim a casa o a les butxates o a les nostres carteres, què hem de fer, ara, amb això? Suposo que el retornaran com les peixetes. Ah, vale, perfecte. Sí, encara ho pots canviar, no? Sí, les peixetes encara es poden. Tota la gent que té centenars de billets d'aquests, a sota de la típica rajola o a sota del matalàs, d'aquí uns anys les podran canviar, el banc de crèdit, jo què sé, d'Espanyol, europeu. Bueno, en fi, Sergi, volem de deixar aquí, no tenim més temps. No és així, ens hem deixat algun altre tema d'aquests que vulguis parlar al Tinté. El dia març vinent tenim banc de sang. Home! Per la tarda, de 4 a 8 i mitja. Perfecte, molt bé. Van de sang, el dia març. Perfecte, queda clar que arriben el camió de la gent de la fundació de bany i teixits de Barcelona, perquè, que tu d'aquí vulgui, pugui donar sang, oi? Sí. Bàsicament és això. Els vampirs que decidim nosaltres. Venen una vegada que tres mesos, i avui ja toca el dia març. Tens la música aquí de... de papir? De dràcula, no? Té lletra i tot, eh? La coneixes o no? Això és dràcula, però no té lletra. Són els del banc de sang i teixits... T'entenies raó de que era el locutón perfecte, eh? Per això, per això. Estic... Podíem fer un musical, no? Sí. El banc de sang, el musical. Amb plan solitot, no? De mica? Sí, m'agrada una mica solitot. T'ho he posat, t'ho he posat. Però ara no em distreguis, que vull acabar-la. És el banc de sang... I teixits... No, no em surt, m'hauria de mirar, m'hauria de mirar. És igual, Sergi. No, és que em posa nerviós. Ara m'he sentit depressionat. Jo la assajaré, ja faré un musical de solitot d'un ensang. Sergi, que vagi bé, eh? Gràcies per allotant.Vinga, que n'hi ha, adeu. Adeu. En fi, un minut i mig i acabem el programa. Gràcies a tothom que fes possible... Sí, estic molt a gust, no vull marxar. M'agrada molt el programa, avui, però ara que venen les notícies. Bé, doncs gràcies a tothom per fer possible la peia del Morro. Alalva Gonzales, al fidi, que... a la... Clàudia Sopter, eh? que ens ha parlat avui de psicologia energètica, dels somnis i les seves interpretacions, a l'Albert que va fer i a l'espai d'educació canina, i també a l'Hombert Blanco a les tecnologies i ara al Sergi Arrada des del Casal de Joves de Sant Just. I ara, per l'Òscar Iromena, tornem demà a partir de la 5 de la tarda. Demà tindrem el senyor Benito, Concha Beringo. Demà, Concha Beringo, com cada mes, amb la nova llunació que ens explicarà la nostra astròloga particular, com encarem aquest mes de maig, i també la clara nervió de la revista Time Out, i parlarem amb la Lola Armaràs, que és una de les responsables del terratge en cultura a diferents espectacles que es fan als terrats de Barcelona. Tot això demà, a la penya del Morro. Que vagi molt bé, si hi haguen molt feliços. Adéu-siau i bona tarda. Bona tarda a tots i a tots i a tots i a tots i a tots i a tots. Bona tarda, són les 7. Tot seguit, les notícies de Sant Just. 209 alumnes de Sant Just han fet avui i demà faran les proves de vol...