#114 - La Penya del Morro del 21/9/2012

En directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de l'AFM, i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de Morro, la penya del Morro. Bona tarda, amics i amics, com esteu? Bévinguts a la penya del Morro, el programa de les tardes de Radio d'Esvern. Bona tarda, l'esterra de Lleida. Parlarem de les notícies de Sant Just amb la Carme Verdeu. No hem de fer aquest cap de setmana amb l'antia agenda de l'el·li cap de Vila i parlarem de la Riera a la segona hora amb la Carme Verdoi. Carme, bona tarda.Bona tarda. Què tal? Com a to?Molt bé. Molt bé. Doncs això és el que tenim avui a la penya del Morro. Bona tarda, jo he vingut. La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya, o era més penya que Morro. Comencem amb les notícies de Sant Just. Avui ha passat pel d'estudis de ràdio d'Esvern al cap de la policia local Joan Ramon Fabra, que ha valorat positivament la col·laboració ciutadana que contribueix a mantenir el baix nivell de la delinqüència. Carme. Sí, de fet, no ens ha explicat que, en principi, la penya del Morro és un dels punts forts a nivell general, i per això Sant Just, segons Joan Ramon Fabra, continua passant tota la mitjana pel que fa a índex de la delinqüència. Menys a la zona de la penya del Morro. Seriutat. D'altra banda, la policia celebra d'Imar, el dia del petró de la policia, és un acte on s'entregaran els premis conviu, que són nous, en guany s'entrequen per primer cop, i la idea, doncs, és que serveixin per valorar la feina de persones a títol individual, la gent anònima, que fa coses de manera altruista. És un premis que vol aturcar cada any de policia per reconèixer la feina de gent que treballa per la convivència ciutadana, com si diguéssim. Són nous, aquests premis, llavors dius... Ah, molt bé, no? Premis conviu. Està molt bé. Premis conviu. Policia, baixi del cotxe. Sóc Joan Ramon Sabra, i li dono un premi. Es mereix el premi conviu per a vostè. Gràcies a la col·laboració ciutadana des de la policia de la Sant Jordes Ver, que agraïm a tothom que faci coses i col·labori. Bé, doncs aquest és un anunci, no? Està bé. properament, sí, escoltarem a Ràdio Desbert i a altres ràdios sobre la policia local de Sant Jordes Ver. Es llore i març, per tant, ja concretarem també aquí s'ha aturat aquests premis, perquè n'hi ha no uns quants, aquest any. Per cert, parlant de policia i tot plegat, he fet un link amb una notícia que vam saber ahir, que publicava El Mundo, que havia fugit un pres de la presó de Sevilla 1, aprofitant un concert dels Morancos. I és d'aquests lladres, bé, o presos, no?, que passaran a la història de presos... a l'estil una mica Ben i Gil, perquè es veu que va saltar, quan tothom estava al concert de los Morancos en aquesta presó d'Andalusia, al terrat de la presó, i van estar, llavors, van donar l'alerta als guàrdies, i van estar, com, mitja hora buscant-lo. Per seguint el lladre, durant mitja hora, finalment, el van atrapar i va ingressar a la presó un altre cop. Per tant, un aplaudiment per aquest lladre tan àvili, que recorda aquelles històries de la Morel, de Barcelona, dels anys 70 i 80, que hi ha un documental que no paren de passar per TV3, aquest estiu la passa com 50 vegades, que està molt bé. Alguna cosa més sobre la policia local de Sant Just? Doncs mira, el comentava un parell de coses més, només que, al tema del nivell de delictes, els robatoris amb habitatges i a les persones han augmentat l'últim any, però en canvi, però en canvi... I m'afreden la calenta, eh?, perquè els robatoris a botigues, vehicles i indústries, en canvi, han baixat, per tant, una mica de canvi d'hàbits, en aquest sentit. I, a nivell de seguretat viària, Sant Just concentra la major part dels accidents a les vies amb més densitat de vehicles, sobretot a la carretera real. I, dimarts, com dèiem, aquest acte pas a l'abril i a la petrola de policia, s'entregaran aquests premis conviu, en paral·len també la setmana que ve, i divendres de la setmana entrant, hi haurà una cursa que es fa cada any, també, entre la font de la dècada i la plaça Mireia, que organitza també la policia, diu que és una cursa que no és fàcil. També és la primera vegada que la fa? No, fa temps que es fa. Ells l'anomenen, com a milla verda. Hi ha una pel·lícula que es diu la milla verda, que també va de policies, en aquest cas, de presó. La penya vol morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La Unió de Boticers iniciarà en guany la Unió de Boticers d'aquí de Sant Just d'Esvern 6 noves campanyes per impulsar el comerç Sant Justany. 6 noves campanyes? Sí, sí. Són moltes, no? D'un i dos. Ahir es van reunir amb l'Ajuntament, i estan molt satisfets amb la col·laboració de Consistori, una de les més destacades és la del mercat de Nadal, ja ho vam comentar a principi de setembre, que es va fer l'any passat, i aquest any farà el primer cap de setmana de desembre. Ja estem parlant ja de Nadal, eh? Sí, sí. O sigui, estem a final de setembre, que estem a mitjana de setembre, diria jo, i com comencen a posar els llums? La setmana que ve? No, s'ha perdesembre, justament, no? Després, més cores, també es repartiran per Sant Just del Carrer uns vals que podran canviar-se amb una bossa en disseny d'Antoni Miró, però... O sigui, és un conveni que ha signat l'Ovi com el banc Sabadell, llavors, Sant Just del Carrer repartiran aquests vals... Vindran a Guardiola? Vindran a Guardiola? No ho sé, no, crec. És una bossa d'aquestes grans, s'ha de fer evitar les bosses de plàstic, i llavors es podran anar a recollir, és una altra dels acords que s'han fet, un concurs de fotografia, és el que repatirà el que s'ha fet als últims estics, però aquest any també s'inclaurà una exposició de fotògrafs de més renom amb imatges dins de les botigues. Més coses són que es vol distingir els comerços de Sant Just, associats a l'Ovi, amb una banderola, els que compleixin una sèrie de requisits s'hauran de distingir de qualitat, i l'última iniciativa és la que lliga comers amb esport, i és que l'Uni de Boticers impulsarà una duet lò, una mera de duet lò, un recorregat de refadrats i una cursa popular, també. Això de cara al bon temps, eh, Juny? Una mica broma, el curs. Perdona, m'he quedat esgarrifat dels activitats que volen fer des de la Unió de Boticers i comerços de Sant Just. Saben que Sant Just, a vegades, no hi participen ningú, i s'han denulat allets i sucsos? Això està canviant, això està canviant. Per cert, una altra cosa que està canviant és la festa major, que ocupa la portada i també el tema central de la Vall d'Avers, l'única revista mensual que hi ha Sant Just d'Esvern, i que parla en profunditat de com va anar la festa major d'anguany a començaments d'agost, entre els grocs dels blaus, que recordo que van guanyar els blaus aquesta vegada, i la veritat és que la fotografia de portada és molt xula, l'hem retuitejat el Twitter de la penya del Morro, i Carme, sorpresa, o surto i jo. Sí. Oh! No l'he vist. Està aquí, a la revista de la ràdio. I no només jo. També surt molta gent de Sant Just, molts joves coneguts, com Just for Salva, Sergi Pont, que se li veuen una mica les rastes. En fi, molta gent de l'esplai, del caos. Una fotografia que la veritat és que és molt xula, que es va fer el primer dia de festa major. Realment, el dijous a la nit, quan hi havia tot d'activitats a la plaça Jacim Bardagué, també coneguda com el renta peus, on van tocar sorpreses riu allà, i també a Gratll i Oli, que són uns gratllers que versfinaven cançons i tot plegat. En fi, la portada de Vall d'Avers m'ha agradat molt aquest mes de setembre. Felicitem a la Clara Guilar i a la Gina Paul, em sembla, que són les dues que porten... Perdó, Gina Tossas. Perdó, perdó. No, Gina Paul, no. Gina Paul és la regidora de comunicació, de Sant Jordes Bern. Bé, i acabem amb una última notícia, que vam saber ahir aquí a la penya del Morro, perquè l'escriptor Albert Sánchez Pinyol obrirà el novembre literari. Molt bé. Sí, sí, presentarà la seva novel·la Victus en el marc d'aquests cicles, un dels grans noms de la literatura catalana, que és segona edició d'aquest, certament, que es va estrenar l'any passat, Sánchez Pinyol, conegut, sobretot per les seves anteriors novel·les, com la Pell Freda i Pandora, el Pongo, vindrà a Sant Justa Líes 6 de novembre. 6 de novembre, Albert Sánchez Pinyol. És una cosa inaudita. Home, és un dels grans escriptors contemporanis i de referent, ara mateix, del món literari català tòtica, la novel·la ha estat escrita en castellà. És el que anava a dir.Clar, molt bé, Carme. M'ho ha robat. Escolta, perdona, això sóc tothom, eh, avui tampoc no cal. No, tot el que dic jo sóc tothom. No, no és veritat, no és veritat. Només el que passa és que, clar, jo ho vull dir perquè... trobo que està bé dir-ho. En fi, segur que tens coses que no dic, Carme. A més, la Sánchez Pinyol...Com són les dones? Quantes ho veieu, no? També passaran per Sant Just al mes de novembre, escriptors com Josep Tornbau Lenes, Josep Pedrals i Paco Camarassa de la llibertat negra i criminal. Bona nit, senyora. Sant Just Literari. Un novembre on els escriptors de Catalunya vénen a conèixer les terres bas llobregatines. M'agrada molt el nom del certamen. Sí, novembre Literari. Ja sé que és poc original, però m'agrada. Sí, després podríem fer un desembre, no sé... Congegar.Esportiu. Molt bé, Carme. Aquest certamen organitza l'escola d'escriptura de la Taneu és una col·laboració amb la biblioteca Joan Margarit de Sant Just. I és la segona edició. Recordem que l'any passat el llistor va quedar molt amunt, perquè va comptar amb la presència, entre altres, de l'escriptor Joma Cabri, que va presentar la seva última novel·la. Jo confesso. Molt bé. Carme, moltes gràcies. Ja sabeu que teniu tota aquesta informació i més coses a la pàgina web de radiodesvern.com i, a partir de les set, tindries edició vespre. Carme. Sí? Què dius?No. És que ja estic... Estimant-te com t'estimo. Què estàs fent, ara? No, que veig que hi ha molta gent aquí fora. Sí, perquè d'aquests moments... M'agrada molt aquesta secció. Entre el Jordi Roca amb el cinema... L'altre vull dir, eh. No vull dir que m'agrada molt la del cinema, però m'agrada molt la del granar. No és veritat. Perquè després el Jordi Roca, que és així senzill, i ara és com és... No en senten, no, grec. Espero que no, però jo és així senzill, i després no et parlarà... Sí que en senten, sí. Ah, vas fent maranya. I després tindrem l'Èric Pomar i els seus amics, el Dani i el Joan, els branes de la penya del Morro. Hola, hola, Dani. En fi, fem una pausa per la publicitat. I d'aquests moments, amb el Jordi Roca, ell sol, només ell sol, a l'Anda Cinema. Tot va començar la nostra cuina, la cuina més petita del barri. Havíem de fer alguna cosa amb la nostra brossa. En cabils covets de reciclatge era difícil, però no impossible. Ens ho vam muntar com vam poder i vam començar a reciclar. Satisfits en els nostres forts, el volíem donar a conèixer el món. Aquí reciclem punca, si voleu entrar, perquè no és una qüestió de cuina petita, sinó de responsabilitat gran. El just a la fusta parlem de tot el que passa s'enjust. Sóc una urbanita, ho reconeixo. Sí, sí, jo també sóc molt urbanita. Compenat d'una bona manida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats que es publica dels Estats Units. Som molt feliços, és una història d'amor molt meca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un culte de l'altre era impressionant. I clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta. Vivim s'enjust en directe. Cada matí, de deu a una. Ah, això sóc jo, aquest de la publicitat, no? Gràcies. Jordi Roca, molt bona tarda. Bona tarda. Com que cada setmana parlem amb el Jordi Roca de cinema, avui has vingut amb colors amb aquesta música, un altre triomfal. És que he estat a festa major. Què t'explogues? No. No. Que cada setmana és la festa major d'explogues i també de Barcelona. És el 23, però la festa grossa és de Barcelona amb tots els respectes. Home, perdona. Hi ha molta gent que ens escolta des d'explogues. Sembla molt bé, però que tots vagin a Barcelona. És la gran festa. Perdona, la festa d'explogues està molt bé, també. Sí, sí, i tant. Actuarà la setmana que ve per exemple o té el cotxe hambre. Ah, molt bé. No sé si els coneixes. Són un grup de versions molt bo. I aquest diumenge al migdia, els castellers d'explogues, que són els cargolins. Em sap greu. Doncs perdona, la plaça de l'Ajuntament d'Esplogues faran història als cargolins perquè faran el primer castell de gamma alta. A veure si aconsegueixen descarregar-lo, tant de bo. El 4 de 8. Que ho gravi, ja ho veurem per i tot. Què fan el diumenge al migdia, al matí, a la plaça? Home, les dones fan els castells, precisament. Ah, també fan clar. Home, m'ha estabilat Franca. És veritat, és veritat. En fi, perdona, però els cargolins són la millor colla del vaig llobrecat. Hi ha molts injustenis que hi participen. Bé, sí, em sembla molt bé, molt respectat. Clar, o sigui que hi ha temps per anar a tot arreu, però que ningú s'ho oblidi, també, que és la Mercè. Qui toca avui de la Mercè? M'han dit que toca Macaco o Maria Cristina, pot ser això? Sí, després el Vam casar el fòrum avui. Ui, fa molt de mandramil fòrum. Home, per què? Perquè està molt lluny, està l'altre clar. Tu és al costat. Jo no visc al cantó, però bé, aquests de Sants tenen un més a prop del vaig llobrecat del barcelonès últimament. Ja, ja. En fi, escolta, bé, tu està a Morla. Ah, sí, és veritat. Maica Makowski. És veritat. Mishima. Molt bé. Home, i això el vam, eh? Gratis? Sí. Cinema, amb Jordi Roca! Vinga, repassem les estrenes de la setmana. Avui comencem amb una pel·lícula que fa una mica com de poia, no? Fa bastante por. ¡Vamos, vamos, vamos, vamos! Era un animal? No, era otra cosa. ¡Vamos, vamos! ¿Qué es ese animal? ¿Dónde vamos? ¡Vamos! ¡Vamos! No es que encontrábamos aquí. Apenas saben. ¡No tenemos que tener más cariño! ¡No tenemos que tener más cariño! Hola. Hola. ¿Qué pasa? Ui, ui, ui, ui... ¡Ay, qué puta! Perdona, jo m'espanto amb els trailers. Si no están siguiendo, no se están catándonos. ¡Corre! ¡No me voy sin mi hermano! ¡No me voy sin mi hermano! ¡Me ayudan los! Perdona, molts crits. No veiem res. És un tràiler il·luminant-nos una mica de què va aquesta pel·lícula. La frase clau, la peça clau del tràiler, és quan diu no nos están persiguiendo, no se están cazando. Això ho diu pràcticament tot. Sí, sí, la veritat és que... m'imagino que és una pel·lícula de terror, no? Sí, és una mica arriscada en quant a la aposta, perquè podríem dir que agafa un trasfons real no molt agradable i una mica sensible, que va ser la catàstrofe de Txernòbil. En aquest cas, es trata d'un grup d'amics que, bé, cansats una mica de les típiques vacances monòtones a la platja amb polsera que pots fer de tot, decideixen contractar un guia que els porta i parla una de les ciutats desertes, del costat de Txernòbil, i fer un genomen en turisme de risc. A partir d'aquí, com sempre a totes les pel·lícules de bo, tot sembla tranquil, però comencem a sorgir certes històries que posen les seves vides en perill. Jo he vist alguna imatge i la llegeix... Fa por, eh? Té por una pinta, perquè allà, Txernòbil, a més, quan vas en pel·lícules, han fet ser reals... A mi m'agrada això, que pesquen reals. No. Té un trasfons real, és a dir, agafa una catàstrofe real per situar la pel·lícula. Però el que vull dir és que la catàstrofa és real. Sí, clar. Evidentment, sí, sí, sí. Evidentment, jugaran amb els típics elements de terror, com són els nens, que sempre els treuen per fer por a tothom, i amb el misteri, que també és una cosa que tots ens fa bastante por. Anem a la següent estrena, perquè ja veig que no tindrem temps, i a la següent estrena, que veig 40... Ah, pues, rápido, sí, sí. Mátalos suavemente. Home, jo ni caig. La situación privilegiada tiene soluciones. No sé si puedo hacerlo. Comentíste un error. Y tienes que inmendarlo. There's a man going round taking names. And he decides who to free and who to blame. Has matado a alguien. Lloran, suplican, llaman a sus madres. Me gusta matarlo suavemente, a distancia. Has venido aquí para hacer algo. Recibo órdenes de mierdas como tú. Salte el coche ya. No he hecho nada. ¿Sabes lo que tienes que hacer? Este negocio se basa en las relaciones. Me agarra ahí. Me relaciono con la gente. Y les saco favores de vez en cuando. Té bona pinta, eh? Mátalos suavemente, killing me softly, el titular original. No, però vei... No, això és una cançó, però no és el títol de la pel·lícula en anglès. Segur? Segur. No, no, no, és que és killing me softly. No, que no, que tot estàs confonant en una cançó. No, no, hi ha una cançó que és... Killing me softly. No es titula així amb anglès. És el director i de Brad Pitt, com a protagonista absolut d'aquest film d'acció. Bàsicament, l'argument, sense desvallar gaire, es tracta de dos lladres de tercera divisió que atracaran a una màfia mentre estan jugant una partida de poc. No gaire intel·ligents, per cert. Té bona pinta, eh? Sí, a les hores, bé, pels quits ja, i les pel·lícules d'acció, sí. A les hores... Home, clasta, clar. Aquests de la màfia contractaran a Brad Pitt perquè acabi amb aquests dos lladres. Sempre traurà tallada de tot això. Passem a la tercera estrena de la setmana que estàquem a l'espai de cinema. Som-nos la notxe. Podràs levantar-te i hacer lo que quieras. Desde hace 200 años, ningún hombre vivo muerto me dice lo que tengo que hacer. Oye, preciosa, ¿sabes que está prohibido fumar aquí? Lena? ¿Quieres volver a intentar detenerme? No, me traes demasiado miedo. Tienes que verlo tú mismo. ¿Quién eres? Des de Alemanya ens arriba un nou film sobre vampires. Sí, molt cancinos, perquè l'argument és exactament el mateix. El de Crepusculo, però amb la banda contraria. És a dir, en aquest cas el vampir no és un home, sinó que és una dona i l'anamorat és un home que no és vampir i que és policia. Doncs escolta, com que ja es veuen i això per on va... Passem, perquè hi ha molts cancinos. La següent pel·lícula que recomanem aquesta setmana és una pel·lícula... És un drama. És un drama, és un drama. Clar, per això posem aquesta música a vista. Sí, perquè no li hagués cada clàssic un drama. És una vida nova. Si es titula la pel·lícula és un fill coreà, perquè és molt dramàtica, realment. No, sí, sí. Ens explica els últims dies... És que em fas gràcia, perquè et deig a torrient. Perquè els fills no et veuen a torriure i fent el mono perquè jo rigui en aquests moments. Bé, la història és d'una nena de nou anyets, que es diu Ginny. Sí, que es porta molt bé amb el seu pare, la seva mare ha mort, i l'abandonarà en un urfanat. Brama. Sense cap tipus d'explicació. Aleshores, ella es farà bastant amiga de totes les altres nenes, i el que intentarà és portar-se el màxima la mena possible perquè cap família la doti i es pugui quedar amb el que és ara la seva nova família, que són aquestes nenes de l'urfanat. Hi ha els primers acords del següent tràiler, perquè és un drama... Jo no vull més dramas a la vida, Jordi. I ha de venir de tot. Doncs passem a una comèdia, va, tira, tira. Va, passem a una comèdia. Yo soy de Roma. Mi trabajo es ver todo desde aquí arriba. A todo el mundo. En Roma todo es una is... És una demodialen. Sí. Nos han dado una habitación estupenda. Te casaste con un tío brillante con un coeficiente intelectual de 150 a 160. Estás calculando en euros. En dólares es mucho menos. Enhorabuena, está todo pagado. Soy toda tu, ya toda para ti. Oiga, seguro que es una... Para, para, para, para, para. Què passa? Saps qui és aquesta que ha dit -"enhorabuena, soy todo". Què? Qui no? No saps de qui és aquesta, veu? A veure, torna... torna a posar. A veure, un moment, tornem a escoltar-ho. Enhorabuena, está todo pagado. Soy toda tu, ya toda para ti. Para, para, para, para, para. Sabem qui és o no? Que no sigui la Pereu de la Cruz. Home, i tant. I per què no és la seva veu? Mira, també li passa a molts actors que treballen en pel·lícules nord-americanes i que no venen a doplar els mateixos. Sigui, per exemple, Javier Bardem. També li passa al mateix Jordi Muya, quan ha treballat en pel·lícules de Hollywood. I això què vol dir? Això vol dir que no poden quadrar les seves agendes per doplar la pel·lícula. Home, doncs, Pereu de la Cruz. Que fa pocs dies deia que invertiria tants diners, em formarien gent d'aquí i agafarien... Ara, ara, ara ho has dit. Vull dir, què és això? En fi, Roma con Amor, l'última pel·lícula de Bodialen? Sí, diuen que no està gaire bé, sincerament. No, home, és la veritat, és el que diu la crítica. No aprecien gaire aquest nou film de Bodialen. Diuen que està millor que l'acaba a fer aquí a Barcelona. Vigui Cristina Barcelona, però que bé. No deixa de ser una comedia una mica lleugera i t'interès. Passem ara a la comèdia romàntica, que és el que li agrada el Jordi Roca. Sí, és un drama romàntic. És una música romàntica, però de drama. Vale, sí. Ben vist. És una pel·lícula que un drama romàntic que ens arriba des de Romania. Com es diu la pel·lícula? Es titula Dimarts, Després de Nadal. És que ja amb el títol no anem vellant. Per què? Home, perquè ja d'on entendrà que aquí... És un de l'astre, això. Home, tampoc serà un desastre tan gran. Què títol? Sí, que per cert, després en parlarem, perquè ha iniciat el rodatge de la seva nova pel·lícula. En aquest cas, aquesta pel·lícula ens parla d'un home que es diu Paul, que està feliçment casat amb una nena. I té una nena que es diu... No, no. És una nena que està feliçment casat amb una nena. Que té una filla de 8 anys. Tot va sobre rodes, i no fos perquè Paul té una vida paral·lela amb la dentista de la seva filla. Oh! Què passarà? A la nena i al dentista hi coincidiran tots junts. I a partir d'aquí, has d'estar per a tot el drama? Tu, drama, tinc una pregunta per tu. Digue'm. Tu com fa que no ho vas al dentista? No és que pregunta... Sembla que sigui una pregunta... amb mala llet i amb mala intenció. Però ho dic perquè... el que s'ha d'anar al dentista ha quedat sis mesos. Perdona, tu sabies això, no? Home, i tant. Quedat sis mesos, no. Cada any. Si tens una salut d'antelbona, cada any. Si no, queda sis mesos. Jo vaig anar a l'agost. Jo vaig anar a l'antista. Sí. Va superar la prova perquè és com un examen a l'antista. Què vols dir amb això? Que t'examinen si has portat una bona gent a vocal durant l'any. És que jo feia... Et van trobar de tot, no? Aquí va la cosa. Jo feia dos anys i mig que no hi anava. Ostres! Això està molt bé, nen. És molt important, la salut d'antelbona. Perquè reflexa, escolta'm bé, reflexa la salut del cor i l'ha de l'estómac. Què dius, ara? I tant. No ho sabies, això? Doncs sí. Que ets doctor, ara. Com ho saps, això? Sabe popular, coses que se saben. Pots tornar a repetir la frase, que m'agraden molt. Sí, que la salut d'antelbona reflexa, en alguna mesura, els problemes d'estómac i d'acord. Tu estaves bé o no de les dents? Ja has de tornar d'aquí dos dies? Haig de tornar l'octubre. Així no estem gaire bé, eh? En Vil·lusió. Sí, però segur que el que et falla és d'estar al fil d'antel, que no te'l passes mai. És que jo, a veure, tampoc no farem aquí un debat sobre les més dents, però jo tinc les dents separades. Això dificulta, a vegades. Perdona, si les tens... No, no, no. Si les tens separades, és més fàcil passar-te al fil d'antel. Parlem de notícies de cinema. Cinema... Sí, sí. Ah, què passa? Posa el trailer que t'he portat, especialment per tu, per si no ens donés temps després. Ah, que és el del Jòbit. Sí. Moltes gràcies, moltes gràcies. Jòbit, un viatge inesperat de Peter Jackson, que ja ha sortit un nou trailer, no? Exactament. A veure, escoltem, a què tal? Podem escoltar-ho? Lejos hacia el este, más allá de sierras y ríos. Se alza una solitaria montaña. M'estic posant palotes. Estan decididos a recuperar su tierra. Espero que facis el mateix quan escoltis el de Crepuscula. Me gustan las visitas. No compares crepusculas en ellas. Prefiero que me avisen antes de venir a verme. Senyor Bolsón, a vuestro servicio. Estoy rodeado de enanos. ¿Qué hacen aquí? Pero se son muy alegres. Así que este es el Jòbit. Me pedisteis que encontrar al 14º miembro del grupo y elegido al señor. A mi m'agrada molt perquè les veus m'agraden passar 10 anys. Són les mateixes en castellà. Tot i que... Serà la nostra oportunitat de recomanar-me. M'ajuden a identificar els personatges, a no perdre el fill. ¡Va emprender una aventura! El gant del vis el mateix. I el Gollum, també, que saps qui fa de Gollum, tu o no? No, qui és la que fa de Gollum? Quizá porque tengo miedo. ¿Qui és, qui és? Y él me infunde coraje. Molt conegut i molt famós. I ha fet alguns colabrotges a TV3. ¿Acentraros en la montaña? ¿Aquest és l'Avel Folk? ¿Qui és l'Elrón? Ah, te'n pots dir l'Aveu. Vaig a quedar i és l'actodi. No, l'actodi va mal. Qui és, el Farelo? Home, clar, m'hi tinc, que no veu preciosa. ¡Jordi Roca! ¡Jordi Roca es malo! ¡Jordi Roca es malo! ¡Jordi Roca es malo! De acuerdo. Doncs que arriba el senyor dels anells a finals de desembre. Aprofitant tot el tema de desembre a principis de desembre, ens arriba el hobby, que segurament va treure tots els records d'aquí allà. És una pel·lícula molt esperada per tots els panes. Vinga, repassem notícies del món cinematogràfic. Sony Pictures vol retornar-nos als anys 80 amb una pel·lícula que està preparant. Sí, exactament. Ja en parlàvem la setmana passada que estàvem fars dels remix. D'aquí dos dies farem un manifest en contra d'aquestes coses. I és que vol portar a la gran pantalla una sèrie dels anys 80, que es deia Manimal, que per cert no va tenir gens d'audiència perquè competia directament amb dades, i et preguntaves de què pot anar una sèrie que es diu Manimal, doncs d'un home que té el poder de transformar-se en animals. Molt bé, no té més, no? Sí, no té gens d'intent. El nou film de Godzilla s'estrenarà al maig del 2014? Sí, aquí dos anys. Si morirem tots el 21 de desembre, d'aquest any? El 21 de desembre, per què? Perquè és l'apocalipsi zombie al final del món. I tot plegat, i els maies ho van dir. Bueno, però jo sobreviurem per veure-ho. Doncs la Warner Bros i la Legendary Pictures, que són dos grans productores, han anunciat per què rius. No, no, no. Tira, tira. Ara arribarà a les sales de cinema el 16 de maig. Tenim data concreta del 2014. La intenció d'en dues productores és retornar el personatge a les seves arrels a través d'una descarna de realista cinta d'acció. Un film que, per cert, dirigirà Gareth Edwards, el director de Monsters. I avui ha arrancat la 60a edició del festival de Donostia a Sant Sebastià. També dic Sant Sebastià, en altres llocs? Sí, molt bé. El cinema el diu inaugurar aquesta nit, aquest festival, que generarà primícia la primera europea d'arbitrage. El frau d'una producció nord-americana en secció oficial del concurs, protagonitzada per Gert, que és el Richard Gert, i Sussan Saran. Doncs que, per cert, els dos hi assistiran. Que, per cert, jo també vull oferir un apunt, que he vist aquest migdia, no, que he vist aquest migdia als informatius i que, comentavant, la pel·lícula que estrenava Richard Gert, i diu una pel·lícula amb un personatge... No he dit un personatge nou, perquè és el mateix que fa sempre. Un home de negocis que té molt d'èxit, que té una idea pels diners, i que li costa en les relacions humanes. Com a Pretty Woman i com a dones pel·lícules que ha fet el Richard Gert. Perdona, no. Ah, no havia la foca, no? Però va per allà, també, vull dir. El que faci de gentlemen... No vol dir que sempre faci mateix paper. En fi, comença el rodatge del nou film, d'Isabel Cuixet. Sí, ho hem de celebrar, un aplaudiment, no? Bueno... Per què? Què passa? No t'agrada deixar-ho? No, el rodill m'ha quedat... 1, 2, 3, 4... A més, a veure el Cuixet. No t'agrada. Ara és una mica lenta, les seves pel·lícules. Bueno, és que tens una obsessió amb les coses lentes i ràpides que no analitzarem aquí. L'arrealitzadora catalana es troba gent més en el seu nou film, que per ser situada a Catalunya, i del qual no ens vol explicar absolutament res. És tant el sacratisme sobre l'argument que ha fet firmar a tot l'equip tècnic un contracte de confidencialitat perquè no expliquin els mitjans de comunicació del que anirà. Això sí, l'únic que sabem és que ens situaran un futur proper i, més concretament, el 2017. La Pella del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. I acabem amb una última notícia, perquè el Festival Internacional de Cinema de Toronto justament acaba aquests dies, i tu volies fer un esment perquè t'agrada molt tot el que és Canadà. Sí, exactament. Uns comencen, els festivals comencen, com és el de Sant Sebastien i altres acaben com és el del Toronto, i mereix, si més no, una petita mansió. Hi ha que diuen que és el primer festival a la carrera cap als Òscars, aquella frase que tu t'agrada de la carrera cap als Òscars. En aquest cas ens ha deixat com a millor pel·lícula Silverlinings Playboc, que ha sigut votada pel públic i que va ser dirigida per David Russell, narra la història d'un professor d'institut que, després de passar 8 mesos en un psiquiatric, torna a casa per reconstruir la seva vida. Tu ets quan... que hi ha la Torra de Toronto, no? Una torra molt alta, que hi ha la ciutat. Sí. Tu ets... quina... Et queda un minut, així que ràpid, eh? Sí, no, per posar-ne un moment que estic fent una cosa. Tu saps quina... què es veu, des de la Torra més alta de Toronto? A tu, segur que no. Toronto entero. T'ha agradat o què? Sí, sí, el teu nivell dels acudits va increscendo. Jordi Roca, moltíssimes gràcies. La setmana que ve Mera Estrenes i més cinema, aquí a la Peña del Morro. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. 5.41 de la tarda. Continuem a la Peña del Morro. I atenció, perquè aquest espai de ràdio... ha canviat una mica el seu decorat. I ara això s'ha convertit en una espècie de tribunal. Tenim el magistrat Éric Pomar, que és una mica qui conduirà a aquest tribunal. Éric Pomar, bona tarda. Bona tarda. Benvingut al programa. Veig que, a més a més, avui portes un vestit típic dels jutges, una perruca d'aquestes del segle XVIII i tot plegat de color blanc. Et veu una mica gran el vestit, tot s'ha de dir. Però, vaja, no passa res. Avui tenim un tribunal. Què és això del tribunal, aquest? Doncs, aviam, primer de tot, avui tenim varios punts. És a dir, anirem més o menys ràpid. Doncs només en tenim un. Però, igualment, anirem més o menys ràpid. De què debatrem, avui, en aquest tribunal del Brenà de la penya del Morro? Doncs el tema número 1 i el primer. I, a l'últim, és sobre les tardes a l'Institut. Les tardes a l'Institut de Sant Just Desben. De fet, tenim Daniel Martínez, no? Sí, amb el seu advocat Dani Martínez. Bona tarda. Bona tarda. Tu ets l'advocat? No, jo sóc el Dani Martínez. I aquest és l'advocat. Però si la veu és molt semblant, has de buscar un altre. Són cosins, són cosins. Ja ho trobarem, això. I a la meva dreta tenim el Joan Chirivella, amb el seu advocat Xipit Chirivella. Bona tarda. Bona tarda, Joan, bona tarda. A veure, posem-nos en situació. Eric, què passa i per què voleu parlar de les tardes a l'Institut de Sant Just? Doncs aquest any els instituts faran 3 tardes lliures en lloc de dos, que deixant són dos tardes de dia sencer. Des de l'Institut es va fer arribar una carta fins als d'anys passat que es podia escollir, si volíem totes les tardes lliures, però plegant a les 3 i mitja... No, a les 3, Eric, a les 3. No t'has matat el torn de paraula, Joan. M'ha de sort. Bueno, doncs a les 3, sí. I aviam. I o podíem seguir fent el mateix, o dos tardes normers, i un dia plegant a les 3. I vau votar o escollir, o com va anar, això? Doncs sí, es va escollir i va sortir a fer dos... A un dels 3 pèr de paperis d'hora. Què dius, home? I... doncs... i va... si es va... a la carta aquesta, podies tu escollir-ho, i llavors, amb això, es va fer un sorteig. I va sortir la... dos dies sencers, i per matí i tardes, sortint a les dues, per anar a dinar i tornar a les 3 i mitja, i per la tardes, sortint a les 5 i mitja, els dimecres i els divendres, sortint a les dos i a la tarda, no tenim col·le, però això és el que... i això és per el que estem aquí, per els dijous, que abans era un dijous llarg, i ara és un dijous que pleguem a les 3. Per tant, si ho entenc bé, perquè això és el segon dèso, que feu ara. L'any passat fèieu totes les tardes, i aquest any teniu 3 tardes lliures. L'any passat fèiem totes les tardes, menys dimecres i divendres que plegoven a les dues. Ah, i aquest any, per tant, teniu una tarda més lliure. Doncs sí. Doncs si ho sembla bé, el Joan i el Dani i els seus dos advocats, comencem aquest debat, d'acord? O sigui, primer li donarem la paraula al Dani. Bona tarda. Bona tarda, Dani. Tu què opines de tot plegat? Prefereixes que hi hagi 3 tardes lliures, o no, o prefereixes que totes les tardes anà a l'institut? Doncs mira, no m'agrada que hi hagi tardes lliures, perquè els dijous sortim a les 3 de la tarda, i entre pitos i flautes dinem a les 4 menys 20. I jo crec que fem molt d'esforç i tenim que aguantar massa temps sense menjar. Mentira, Dani, jo estic en contra, eh? És massa tard, eh? El Dani diu que es dinarà tard i que, clar, imagino que li trastoca els plans del menjar. Tu i Joan, tu i et sembla bé. Doncs que faci com jo, a la mitja classe, que es prengui una fruita. Però molt bé, molt bé. Tu m'estàs dient, Joan, que a mitja classe agafes i creus una poma o una pera, però si no es pot menjar, la classe, no? Entre classe i classe, i en 6 minuts ho pots fer. A l'Èric es menja els pelitos. A tu, Èric, tu et menges un palet d'aquestes a cranc? No, palitos de cranc, no, palitos aquests, les barretes... Les barretes de cereals i tot això. Sí, però un moment, però res, és un minutet. Però que l'Èric s'ho menji no vol dir que això estigui... Bueno, jo no sé com està la normativa, però quan venim a la meva època a classe no es podia menjar mentre el professor estava fent classe. No, però entre classe i classe et donen 5 minuts. Ah, va, entre classe i classe, no en mitja l'aula. Això, perdona, m'he equivocat. Jo protesto. Què passa? Doncs no et dono una paraula. Aviam, et deixem les coses clares, el que diu la paraula. No, sóc jo. D'acord? Llavors, ara, que hi ha vols dos, que vull dir jo. Doncs sí, Jordi, el que tu deies de menjar entre classe i classe, això em deuria parlar normativa del centre. Està prohibit. No, Èric, entre classe i classe no hi ha ningú normativa. Hi ha una normativa que viu...Só que pot sortir el passadís. Hi ha una normativa que viu, que les taquilles no pot haver... És que ni gota de menjar... i que no es pot menjar dintre de l'aula. Però jo menjo el passadís. Estaríem parlant d'un buit legal, per tant, a les normes de l'Institut de Sant Just Desvern, on el passadís queda com un territori neutral, no definit, on, segons el Joan, que defensa amor, podem menjar entre classe i classe... Doncs potser, no? Hi ha crisis, i cada vegada les noies de la neteja venen menys... menys rato... o menys... A veure, a veure, eh? Una mica d'ordre, sisplau. Que la gent a casa ens ha d'escoltar una a un. Atenció, ordre, sisplau, eh? Que no volem aquí tindre un grigall. Aviam, doncs, si us sembla bé, Dani, no ens en anem del tema de les noies de la neteja, i no les noies i el que sigui, però que d'ella no ha sortit del tema. Home, ha sortit del tema menjar el passadís. Les noies de la neteja no neteja, perquè això és un altre punt. Sí, sí que neteja. Això, si hi ha algú, la setmana que ve. Però ara no neteja perquè hi ha crisi. No neteja perquè neteja en soberne. És un micro, eh? Aviam, doncs no són molt càrrecs. Ja veig que aquí l'eric està posant... T'ha transportat molt d'oèric, eh? Home, és la meva feina. S'ha de controlar, és veritat, és el jutge, és el jutge, clar. Ara li donem la paraula al Joan, si li veia. Doncs a veure, jo crec que sí que és bo això de no anar per les tardes, però el que passa és que el consell escolar ha decidit que fins a segon de l'ESO es vagi dues tardes, i la partida tercera de l'ESO no es vagi cap tarda. Però jo això tampoc ho trobo bé, perquè tots som iguals. Doncs, Joan, aquesta ha sigut la teva declaració. Vols afegir algú més? Sí. Que també tenim més temps per fer més deures i estudiar. Sí, sí, sí. Dani, ja sé que ets un altre que ha de fer deures, però si ens posen molts, s'ha de fer. Ja, ja, però ara ja venint el tema d'abans de menjar dues... de menjar entre classe i classe. A part d'aquesta prohibit, perdó, que n'en toca a mi... A mi no t'ha donat la paraula. A part d'aquesta prohibit, també podrien ficar un segon pati de 10 minuts per fer un petit piscolabis. A veure, a veure, a veure, a veure. O sigui, segons tinc entès tu, Dani, el que proposa és que en lloc dels 5 minuts de pausa, entre classe i classe, segumenti a 10 minuts i puguis anar al pati a menjar alguna cosa a totes les classes, no? No, no, no. A veure, després del pati, hi ha 4 classes. Per exemple, hi ha tecnologia i experimentals. Experimentals? Per exemple, quan hem acabat aquestes dues classes, en comptes de tenir un descans de 5 minuts, tenia un descans de 15 minuts. 15 minuts són molts, Dani. Com a molt, 10. Però també que ens obri la cafateria, perquè la cafateria també està restangida. Ara, ara, ara. A veure, si has cobert el total retorn. No, total retorn. Hi ha un horari penjat a la porta, així, no? Passeu d'hi uns dits fixats. Jo veig que tu amb el tema de menjar estàs molt cafecat, no? Sí, sí. Sí, sí, però és que, a part d'això, jo crec que en 10 minuts ja hi ha suficient, i també hi ha un moment de respirar. Però a part de tot això del pati i tot, ja passem de tema. Jo volia preguntar, Dani, per què no et sumes a la proposta del Joan? Que a mi em sembla correcte, que si tu dius que el debat, en definitiva, és que opineu sobre que hi hagi classes a les tardes o no? Perquè aquest any teniu tres tardes lliures, una més comprat en l'any passat, no? Llavors, jo entenc que tu deies, oi, a mi no em sembla bé, perquè entre pites i flautes, per a les teves, les 4, 4, 20, arribes a casa i és l'hora de dinar, no? No, les 4, 20 no arribo, poder arribar. A les 3 i 4. Però entre que saludo a la família. Vaig al lavabo a fer les necessitats i a netejar-me les mans. Busco el canal que vull veure a la tele. Ja se'n feia molta. És que tu també, Dani, ets una mica lent, perquè jo tinc fins a casa meva 20 minuts, ja hi vinc, ja estic a casa meva, i a la mitjana ja estic dinant. Jo estic molt solicitat i tinc molta reunió. Sí, com quines? Jo tinc una reunió amb la professora de català. Bueno, doncs molt bé. Vaig sortir de l'aula a les 10. A tu també t'ha agradat molt enrotllar-te amb els professors, eh? Sí. Que són molt majors i tot això. Jordi, fica amb un látiguo d'aquest. Sí, amà. Vale, doncs aviam, Dani. Ara diria en català es fouet. No siguis professora, Dani. Va bé. Tranquils tots, sisplau. Sí. Dani, el que tu deies de si vas a dinar o no vas a dinar, i això diria que no és problema nostre ni del departament d'ensenyament. Ja, ja, ja. Això és que tu ets molt lent. No. I tu tens la casa al costat i et porta amb cotxe perquè no et dóna la gana d'anar caminant. Però és que no és problema. Ara no estic dient pel problema nostre, però estic dient pel problema de tots els que van a l'escola i es troben que tenen com un quart d'hora d'aquí a casa i arriben a casa a menys vint cansats, que només volen estirar-se a veure la tele. Ara, ara. M'entira. Perquè jo tinc 20 minuts i a la vint ja estic a casa meva. Anirem. En comptes de tenir molt de temps, jo, de l'institut de casa, jo el que passa és que... jo tinc molt l'efecte de les professors i xerro molt... Sí, que ets molt pelota, concretament. I a vegades hi ha alguna reuniureta i tal. I per això trigo més. I per això, en nom de tots els nens, que tenen la casa llum, o els agrada parlar i que les coses queden clares, jo crec que hi haurien d'haver tardes tots els dies. Doncs jo... Un moment, un moment.A la hora. Un moment, un moment, un moment, un moment, un moment. Bé, queda clar, Dani, que t'estimes molt l'institut pel que es veu, i tens ganes d'anar cada dia. No, no, perdona. Estàs dient que tu vols anar cada tarda, cosa que em sembla molt bé i tot plegat. Joan, tu vols refegir alguna cosa, perquè hem de comentar encara un paell d'acord de genda amb l'Èric. La primera, que el Dani és molt pelota amb les professors, i llavors està molt derrat a l'institut. I per això plegaré més tard. I això que viu a 10 minuts de l'institut per no dir cinc, i va amb cotxe. Per això he tardat en la temps. A veure, a veure. I jo, en nom de tots els nens de l'institut, dic que no s'hauria d'anar per les tardes per al bé dels estudis. Ja està. Mentida, Daniel. Ja està. Puc tenir un altre punt d'hora? No, ja està. Que hem de dir més coses. Estimats ullents, ho deixem aquí, l'ho del debat. No ho podem deixar aquí, ara. Mentida, Èric. No, aquí perquè se'ns està anant el temps a sobre. Tio, avui tinc moltes coses a fer. Sí, anava a fer-ho, anava a fer-ho a les pluges. Ai, me quiero subir al tío vivo. Escolta, Daniel, no t'hi fiquis, eh? Bé, anem per l'Unaval, eh? A mi també t'has ficat abans amb mi, eh? Home... Anem per l'Unaval, eh? 5 minuts, arribem al punt de la 6 de la tarda. Continuem als drenes de la penya del Morro. Ja veieu, estimats ullents, que ha començat en força aquest debat d'avui. I això del que ens esperarà una mica, cada divendres. Perquè aquí l'Èric, que intentarà fer de jutge, tot i que em sembla que alguna vegada també podràs dir la teva... i dir el que et doni la gana. I el Joan i el Dani fent debats sobre coses que els preocupen, que em fan segons d'això, com, per exemple, el tema de les tardes. Per cert, hi ha algunes activitats d'aquest cap de setmana, que volies comentar, no, Èric? Sí, abans de tot, deixem dir-te una cosa. Que podeu putar en el Facebook de la penya del Morro, que ficarem una pregunta que opinou vosaltres, si li doni a la raó en el Dani o en el Joan, o enviar un mail a la penya del Morro a robajemail.com i la setmana que ve direm la resposta guanyadora. Molt bé, doncs després ho pengem. A partir del mail he citat la penya del Morro a robajemail.com. Doncs aquí ha finalitzat aquest debat sobre les tardes de l'institut. La setmana que ve més, però abans... Recordeu que aquest cap de setmana és la fila d'esplogues. Aquí al costat... Aquí al costat, per més informació, esplogues.com. Sí, i demà, a la set de la tarda, a la FNAC del Triangle de Plaça, a Catalunya, actual, Joan d'Ausai, els tipus d'interès. Per més... Sí, digues, digues. Per més informació a joandausa i els tipus d'interès.com. Molt bé, doncs, nois, moltíssimes gràcies. Una rona, Jordi, que et deixava una cosa. I recordeu que per Halloween estem preparant una altra festa jove. Ah, sí? La tercera festa jove. Mesta jove, edició Halloween. Com s'ha de dir? Halloween o la castanyada? La castanyada. Quan arribi el moment ja en parlarem. La setmana que ve, ja tenim debat. Gràcies, ens has fet la feina. Que vagi molt bé i tornem a parlar... No, però, escolta, aquest debat l'hem de fer d'aquí un temps. Ara ha de passar tot l'octubre. Abans ja sou que hi ha debats més suculents, que vull trobar per la setmana que ve. Moltes gràcies, nois. Enhorabona pel debat, m'ha agradat molt. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Té quins moments que connectem amb la xarxa per escoltar el bulletí. M'interessen aquest tema del jo mai mai, de Joan d'Ausai, els tipus d'interès. Avui l'Albert arriba a l'hora, em dona el cava, i el poso en fe. I arriba en l'Hector i la Clara, porten la nena a dormir i d'anar al cotxe. Jo obro la porta a l'ajudit, avui ben sala, m'encanta el teu vestit, i va arribant tota la colla. Quan sona taula, trec el sopar. Un menjar exquisit, vull provar aquest vi. Qui vol que faci? Hi ha gintonics també, i juguem al joc d'aquelles nits d'estiu. T'ho parleu tan fort que la nena dorm. I l'Hector diu, jo mai mai he desitjat, fer un petó a l'ajudit i afegeix. Jo mai mai he desitjat, que deixis el seu marit. Tothom em mira i ningú veu. I aquell d'art imaginat se m'ha clavat el cor i ho reconèixerà. Són les sis. Notícies en xarxa. Bona tarda. Bona tarda. I també ha advertit que és el conjunt de la societat espanyola que hauria de decidir sobre el futur de Catalunya. Decisiones de esta naturaleza solo pueden tomarse por quién es el titular de la soberanía, que es el conjunto de la nación representado por las Cortes Generales para declaraciones del tipo que usted me pregunta, ni siquiera solo en las Cortes Generales, sino la totalidad del pueblo español decidiendo una reforma constitucional agravada que, como usted sabe, requiere preguntar al conjunto del pueblo español. Saed de Santa Maria ho ha dit en acabar el Consell de Ministres, que també ha aprovat la reforma educativa que redueix la capacitat de les comunitats per decidir els continguts curriculars i amplia el poder del govern central. A Catalunya, per exemple, l'estat decidirà que el 65% dels continguts educatius faran el 55% que decidirà fins ara. En declaracions a la xarxa, l'alcalde David, diputat de Convergència i Unió, i president de l'Associació de Municípis per la Independència, Josep Maria Vilada Badal, ha demanat al president Mas que convoci eleccions el més aviat possible per després fer un referèndum sobre la independència. Està fent molt bé el president Mas en seguretat, pas a pas, perquè s'ha perdat el temps. El temps que no sigui necessari, no el perdem. Quan abans millor, quan sigui possible. No sé si el 18 o el 25, quan sigui possible. El abans millor, eleccions quan abans millor. De la seva banda, el portaveu del govern, sense escoms, ha dit avui que no descarta la possibilitat que el Parlament declari l'estat propi. Però a visió del temps, en Jordi Miralles, bona tarda. Bona tarda, estem a les portes d'un cap de setmana, que ens portarà un temps molt tranquil·lestable. Aquest dissabte, amb força sol, alguns núvols a la costa, també a les comarques del Pirineu, també a les temperatures una mica més altes, màximes de fins a 27, 28, 29. Els podríem fregar els 30, a punts d'Alsagria, també de les Garrigues i de la Ribera d'Hebreja, cap a les comarques del sud. De cara a diumenge, augmentarà una mica més la núvolositat, les temperatures mínimes púgeren, tot i que el matí farà fresc a l'interior i les màximes es mantindran. I un cap de setmana que ens porta a la tardor, perquè demà, a les 4 i 49 minuts de la tarda, començarà aquesta estació. De cara a dilluns, tindrem núvolositat variable, sobretot a la costa, també a les comarques del Pirineu, i les temperatures començaran a baixar una mica. Sí, sobre la independència de Catalunya. La proposta ha tirat endavant gràcies als vots favorables de Comerci Unió, de la CUP, d'Esquerra Republicana, i un dels tres vots dels regidors del PCC, ja que els altres dos s'han abstingut. El PP va llenc i ha votat en contra. Entre els acords ja que el Parlament de Catalunya somet i avotació una declaració unilateral de sobirania catalana, i si s'escau, convocui un referèndum sobre la independència de Catalunya. L'investigador i físic Lluís Torné serà el pregoner de la festa major de la Mercè d'Anguany. Serà d'aquí una hora, aquesta tarda a les 7, al Saló de Cent de l'Ajuntament, un dels plats forts es podrà veure a la Sagrada Família, que es convertirà en l'escenari d'un espectacle multimèdia sobre Gauder. També vull arrencar la festa major de Tarragona, Sant Tetecle. Ho fa coincidint amb la celebració de la ciutat com a capital de la cultura catalana. El tret de sortida el donarà a la tarda el pregó de la cantana Algaresa, Franca Maso, i a la nit, un dels actes més multitudinaris, la baixada de la Liga. La força espanyola ha pujat avui al 2,6% i ha recuperat el nivell dels 8.200 punts que no teníem des de finals de març, influïda per la millora en el mercat del deute i les pujades al sector financer i energètic. La prima de risc em baixa ara dels 420 als 417 punts bàsics. Bona tarda. El cap d'albarça s'entra per preparar el partit d'amà contra el Granada, el Camp Nou, en la cinquena jornada de Lliga primera, el Defensa central, Marc Bartra, pot ser el substitut de l'Asianat, Gerard Piqué. El seu torn l'excapitada del Barça, Jose Ramon Alecsanco, en declaracions a la xarxa, ha valorat els 8 punts d'avantatge dels Bleu Granes sobre el Real Madrid, el cap d'avant de la Lliga. es un problema de no tener resultados. Lo padre es caro, es una ventaja, es un espacio que está abriendo muy grande y, sobre todo, un FC Barcelona que está voliendo que no falla. Por lo tanto, mucha más presión, mucho más todo, para un Real Madrid que tiene que escalar y duro. A l'Espanyol, Forlín i el Vincent Baixes, per jugar contra el Betis i a la fórmula 1, l'alemany Sebastián Vétel ha estat el millor a la segona sessió d'entrenaments lliures del Gran Premi de Singapur. L'estoria Fernando Alonso ha acabat tercer al català Pedro Martínez de la Rosa, 23è. ... Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i cinc. La policia municipal celebra dimarts el dia del petró de la policia. L'acte s'entregarà en els premis conviu que en guanyes lliurem per primera vegada. Joan Ramon Fabra també ha explicat aquest matí a Justa de Fusta. Ha fet un repàs del nivell electiu del nostre municipi. Els robatoris en vivendes i les persones han augmentat l'últim any, però robatoris a botigues, veïcs, indústries, en canvi, s'han vist reduïts. En aquest sentit, Fabra valora molt positivament la col·laboració ciutadana que segura que Sant Just continua estant per sota de la mitjana pel que fa a delinqüència. A nivell de seguretat viària, Sant Just concentra la major part dels accidents a les vies amb més densitat de vehicles, especialment a la carretera reial. I per mirar de reduir els índex d'accidentalitat, la policia elabora el pla local de seguretat viària. A la policia local encara una setmana plena d'actes culminarà divendres vinent amb la milla verda, una cursa entre la font de la beca i la plaça Mireia. L'Unió de Botigues i Comercians comença aquest curs una sèrie de campanyes que ajudin a promoure comerç local. Ells van reunir amb l'Ajuntament i estan molt satisfets amb la col·laboració del Consistori. El primer cap de setmana de desembre l'havíc repetirà, per tant, l'experiència del mercat de Nadal. L'havíc també repetirà, de cara a finals d'estiu, el concurs de fotografia i s'incloure també una exposició dins dels comerços. I, a més, vol distingir els comerços de Sant Just Associats. L'havíc amb una banderola. La tercera iniciativa Lliga Comerza amb Esport i és que l'Unió de Botigues i Comercians impulsarà una dual lò per federats i una cursa popular. I acabem amb aquest vullet i explica'n-vos que Albert Sant Just Pinyol presentarà la seva novel·la Víctor Sant Just en el marc del novembre literari. És un dels grans noms de la literatura catalana que passarà per la segona edició d'aquest cicle que es va estrenar l'any passat. Sant Just Pinyol també conegut per les seves anteriors novel·les, com la Vellfrèdea i Pandora del Congo, vindrà Sant Just al dia 6 de novembre. La novel·la Víctor sortirà a la vent del mes d'octubre. I, en aquest lloc, en aquest lloc, l'experiència de l'experiència de la literatura catalana de Sant Just al dia 6 de novembre. La novel·la Víctor sortirà a la vent del mes d'octubre. I en aquesta ocasió, l'escriptor canvia de llengua i l'escrita per Primer Cop en castellà. A més, de Sant Just Pinyol també passarà per Sant Just al mes de novembre. Escriptors com Llesentón Baulena, Josep Pedral, i l'experiència de Sant Just al mes de novembre. Her vagina, oh, her lips taste just like sunk ships. But her breast tastes just like breakfast. There's her hand now on the cock sock filled with white tears from the thrift store. She's an eyesore in her red dress. I'm the ghost of her deceased when she said, give us back our lives. Leave him, Carolina, everything's just fine. Refill my prescription until next time. I get so lost inside the rooms inside my mind. California, presidente, cojimucho, estoy cansado. Dostoevsky, Fab Moretti, antiseptic, complimentary. There's her hand now on the cock sock filled with white tears from the thrift store. She's an eyesore in her red dress. I'm the ghost of her deceased when she said, give us back our lives. Leave him, Carolina, everything's just fine. Refill my prescription until next time. I get so lost inside the rooms inside my mind. Good night, sweetheart, flying high on birth control. She knows the pregnancy will show that she smells nice. Then you look twice, who's your boyfriend, Carolina. And it's good night, sweetheart, flying high on birth control. She knows projections in her bones, Carolina. She's from Texas, with bricks dropped from her vagina. Carolina, Carolina, Carolina. Radio, T'esper. Durant 8.1. Radio, T'esper. Durant 8.1. Radio, T'esper. Durant 8.1. Tot va començar la nostra cuina, la cuina més petita del barri. Havíem de fer alguna cosa amb la nostra brossa. En cabils covets de recicleta era difícil, però no impossible. Ens ho vam muntar com vam poder i vam començar a reciclar. Satisfets en els nostres forts el volíem donar a conèixer al món. A qui reciclem, puncat, si voleu entrar, perquè no és una qüestió de cuina petita, sinó de responsabilitat gran. Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració de Coembes i de Covidrio. L'agafo jo, que tu estàs conduint. No, no, ja l'agafo jo, passa mal. Però si és la Rita, ja contesto jo. Que no, que no passa res, que puc fer-ho. Dóna'm, Rita, estic conduint a tu. Papa, papa, papa. Les impudències al volant generen víctimes mortals, però també se que l'espera tota la vida. Perquè pots evitar un accident, però no el seu record. Recorda-ho, els accidents són per a tota la vida. El volant RISC0, Generalitat de Catalunya. 6 i 12, benvinguts a la segona hora de la penya del Morro a Ràdio d'Esvern. Tot seguit, parlem d'una espectacle de màgia. És que aquesta nit, a la sala Lut de Gas de Barcelona, a dos quarts de 10, hi ha una espectacle titulat El Show Stickman, a càrrec de l'Ignasi Stickman, que, vaja, és el Marc Stickman, i que el tenim al telèfon Ignasi. Bona tarda. Bona tarda, Jordi, què tal? Bona tarda, molt bé. Bé, em consta que ara mateix, de fet, estàs a la sala Lut de Gas, acabes d'entrar, i preparar-lo una mica tot l'espectacle del vespre. Hi ha nervis ores abans d'un vol o què? Bueno, ara mateix n'hi ha moltíssims nervis, perquè acabo d'arribar i m'acaben de dir aquí, aquí, ja, que hi ha 400 localitats venudes. Què dius, això? Home, mira... Estic encantat, perquè l'aforament de la sala és precisament això, 425, o sigui, que queden unes poques localitats i estarà tot ple. Què vindrà a la porta? Espero que no. Jo, perquè si no la liarà, farà més protagonista que jo. Sí, farà desaparèixer, no?, em polles d'acaba d'una forma diferent. En fi, l'Ignasi Stickman, entre altres coses, ha sigut ajudant del Maglari, l'espectacle increïble, on va estar treballant amb ell i també l'alumna seu. Què presentes en aquest espectacle, el seu Stickman? Doncs aquest espectacle que faig és una mescla entre cabaret, circ, màgia, és una mica de tot, perquè, bueno, portem... Jo vaig estar amb el Maglari fa 10 anys i després, vaig passar molt bé, vaig aprendre molt, i després poc a poc vaig començar a actuar el que actuem més als mags, que són a bodes, a batejos, a comunions, a festes d'aniversari, festes majors, tot això, no? A la teva pagina web, tu, que has actuat amb més de 150 bodes, batejos o 200, quasi, d'un hidòcrid, quin currículum amb un públic moltes vegades poc entregat i difícil. Difícil, difícil, sí, i també faltar hotels de turistes, de la Costa Brava i tot això, que això és més difícil encara, t'ho puc assegurar, que és tan difícil. Però, bueno, és molt divertit, també, i sempre trobes sorpreses que no te les esperes. Com a vegades, hi ha hagut persones que, bueno, ha actuat per polítics, per presidenta república, dels països de l'est, que, bueno, llocs que no m'ho esperava. Tu has actuat per presidents de països d'Europa de l'est? Sí, sí, sí, una vegada vam fer una actuació, per 5 nens, 5 nens, se'ns van dir jo, és que com pot ser que puguem fer una actuació per només 5 nens, en anglès era, i quan vam arribar hi havia 5 nanos amb un senyor gran, amb un jaillu, i el jaillu era el president de Kazakhstan, del Kazakhstan, sí, sí. Tio. N'ha fet una cosa així, diu, un senyor, i va ser molt amable, va ser molt fàcil. Però això què era, un hotel de la Costa Brava? No, és una casa que tenen privada, que ells van haveranejat cada estigua, ja, perdó, cada mes de juliol i agost, a prop de Santa Cristina d'Aro, Santa Cristina d'Aro era. D'un milió, no, em imagino que clar, quan vas arribar allà, em imagino que la casa petita no és. No, no, no, i a més a més sobretot tenen molta seguretat, estable de guardaespaldes, i bueno, no et deixaven fer res, ens van controlar tot, ens van mirar les maletes, ens van mirar, tot el que portaven ens van mirar de de la baix, i va ser una mica molest i tot, però no, després els nens van ser molt macos, i s'ho van passar molt bé, es van fer fotos amb mi, però jo no em vaig poder fer fotos amb ells, no em van deixar, i llavors, bueno, però mira, ho tinguen al raccord. No, no, la veritat és que era molt, molt curiós. Per cert, el seu estigman, avui, a dos quarts de deu, a la sala Luz de Gas, jo no et conec gens, vaja, però no, tens pinta de ser un tio polifacètic, el sentit de que actúes, fas joc de mans, no? No sé si també fas balles, muntes coreografies d'aeròbic, també ho hem dit, també? També, també, correcte. Sí, sí, hi ha un moment que fem que l'espectador, vam fer tot el públic, s'atgequi i faci una coreografia d'aeròbic, alhora que jo faig malabats, faig malabats, perquè no només fem un espectacle de màgia, sinó que és un avparreja, també hi ha cir, també hi ha una part de musicals, en què parlem de teatres musicals, parlem de la pel·lícula cantando bajo la lluvia... Home, tu vas estar amb el jove teatre Regina, amb l'obra Pastoret Superestel? Sí, una gran obra, una gran obra. No, no, que és aquesta... Això es va posar de moda fa uns anys, que era versionar els Pastorets de forma contemporània. Exacte, sí, sí, sí. De què feies tu, allà? Jo feia de dimoni, feia de dimoni. Era un dels dimonis que li passaven diverses coses, i sempre els nens els veien bé i... Un dimoni una mica claunesc, podríem dir? Sí, sí, molt, molt claunesc, era molt. I també està... I feia màgia, també, o sigui, el dimoni, per enganyar els Pastorets, els hi feia trups de màgia, i coses d'aquestes. No, no, està bé, està bé. I després també va estar amb Snoopy, el musical, no? Sí, això va ser un altre musical que vaig fer, que feia de Butz Talk, feia sobre les històries de les Snoopy, i bueno, ja... A les Snoopy té un ocellet, que és el Butz Talk, que sempre van bé, que és de color broc, i jo era el seu company. Llavors, totes les octubres que tenia a les Snoopy, doncs jo l'acompanyava, i bueno... Doncs sort que no feies... No, però sort que no feies, anava a dir el personatge de les Snoopy, no? Perquè potser l'actor no salveia, o sí, portava una... Sí, sí que salveia, perquè era molt... Era una mica contemporani, tot. No es cop d'aquells nínots. Per cert, clar, no, parlant de contemporani, que això fa molt d'anys, potser és més recent les representacions del centre de cultura contemporània a Barcelona, amb l'espectacle, la màgia de Harry Potter. Sí, exacte, sí, sí, Harry Potter. Això ho van fer amb l'editorial Salamandra i grups 62, doncs van contractar i van estar durant uns anys fent espectacles sobre els llibres de Harry Potter. I què fèies? Fèies també allò que fes a Harry Potter. Jo era un alumne, això ens ho van muntar, i era un alumne de Hogwarts, la presentava, que venia enviat pel meu amic i company, Harry Potter, i doncs anava fent jocs de màgia, i anava fent el que acostumem a fer els estudiants de Hogwarts. Aquesta era la història, la idea. Aquest va funcionar molt bé. Els nens els hi encantava. Ens ensenyàveu també a fer trus de màgia i tot plegat? Bueno, no, això, no, això, no. Perquè és molt difícil i no ens ho permetien. Tots els nens et preguntaven com es fa i llavors la resposta era molt fàcil. Això et va comprar el llibre i llegir molt, perquè llegint és com aprenent. Clar, clar, és veritat. I per ser-te'l, tu que has estat amb... Bueno, se suposa, amb el teu personatge aquell, que havia estat compartint a aula amb Harry Potter i també amb el McLarey. Qui és millor? Harry Potter o McLarey? Home, per mi el McLarey. A mi m'agrada molt el McLarey. I com és que no? McLareys, sí. Sí, sí. I no tornar-te a coincidir, no? Amb el McLarey, sí, tant, ens veiem moltes vegades i moltes vegades ens hem trobat el que passa. És que, clar, ell, vull dir, és boníssim i ha tingut molt d'èxit i que s'ho mereixia. I llavors, clar, ell està en una categoria que, bueno, que a mi em costarà poder actuar amb un escenari amb ell, però, bueno, jo tinc esperança i, a veure si algun dia me'l puc tornar a trobar amb ell davant d'un escenari, no? Dels trucs que realitzes a l'espectacle, quin és el que més t'agrada i estàs més content de fer-lo? Doncs és un número que està basat en la melodia de cantant de Bajo la lluvia, com t'he dit abans, i és un número que hem fet nou per aquest espectacle, portem tot l'estiu assajant-lo i el faig amb la meva ajudant, amb la meva partener, la Sandra, i, bueno, és un número molt xulo, perquè hi ha una més clara de cançons, és un número molt musical, que veiem també, i interpretem, ens tornem bojos, els dos, i, bueno, llavors, la fico en una capsa i li faig unes coses amb unes espasses, i després, doncs, si tot va bé i surt bé, que a vegades no, però espero que aquesta nit sí, doncs ella surt i l'estes, surt la mar de bé i surt molt contenta, no? Home, què vols dir, com que no surt bé? Què vols dir? Oh, que a vegades, doncs, a lo millor, es pot morir la Sandra. Què dius, ara? No fotis. No passa res. Sí, però després la resucito i ja està. Ah, va, d'acord, d'acord, d'acord. No problema. No, mira, que un ens envio un missatge i diuen, sí, li fa uns polvos màgics, no, home, no. També, també. També, també. Ostres, tu, noi. No, no, la Sandra no, la Sandra no, perquè és la meva ajudant, i la feina és la feina, no? És veritat, és veritat. En fi, Ignasi Stigman, aquesta nit amb l'espectacle Show Stigman, un espectacle de màgia, que se suposa que estarà a patar aquesta nit a l'Eusdegas, i que, si voleu anar-hi, m'imagino que algun entrarà a dos quarts de... A dos quarts de 10 aquesta nit a l'Eusdegas. Ignasi, que vagi molt bé l'espectacle i molta, molta sort. Moltíssimes gràcies, Jordi. Moltes gràcies. I bueno, et convido que vinguis i ja em diràs què et sembla. Doncs vinga, fet, no ho dubtis. Que vagi molt bé. Bona tarda, gràcies. Moltes gràcies. Adeu-siau. Càmica per les 6 i 23 de la tarda. Continuem en directe a l'Apenya del Morro de ràdio d'Esvern. Que anem tu, eh, els Macs. D'aquí uns moments parlarem amb l'elicap de Vila del que no hem de fer aquest cap de setmana a l'antiagenda de l'Apenya del Morro. No sé si tindrem temps a parlar una estona de la Riera, i també parlarem amb el Josep Maria Marquès, sí senyor, Osona, expresident de la Taneu de Sant Just d'Esvern, que demà participa en un nou programa que s'estrena també demà dissabte, avui, televisió, per exemple, un programa de tele i de vins presentat pel Llucia Ferrer. D'aquí uns moments el truquem i li preguntem si consistirà la seva participació. And singin'in the rain. Dime cream. Ràdio T'esper. Durant-te 8.1 Ràdio T'esper. Durant-te 8.1 Tot va començar la nostra cuina, la cuina més petita del barri. Havíem de fer alguna cosa amb la nostra brossa. En cabils covets de reciclet ja era difícil, però no impossible. Ens ho vam muntar com vam poder i vam començar a reciclar. Satisfets en els nostres forts, el volíem donar a conèixer el món. Aquí reciclem, puncat, si voleu entrar, perquè no és una qüestió de cuina petita, sinó de responsabilitat gran. Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració de Coimbes i EcoVideo. Ràdio T'esper. Durant-te 8.1 Ves, com comentàvem, fa un moment volem parlar amb l'expresident de la teneu de Sant Just Desbert, Josep Maria Marquès, que ja el tenim al telèfon. Josep Maria, bona tarda. Bona tarda, Josep Maria. Josep Maria Marquès, sí senyor. Perquè demà, justament, em sembla que participes en un nou programa que s'estrena avui a televisió i que parlarà de vins, no? Exacte. I què fas en aquest programa? Jo tinc part de Montseller Torroja de Priorat i, aleshores, esclar, quan tens vi, has de poder donar-lo conèixer. I és bo, encara més. I d'aquest parlaràs, concretament, en el programa? Aquest programa el vam gravar, o ens el vam gravar, i no vaig intervenir ni més que com el projecte actiu, però ha segut en una taula al costat d'un senyor que té un restaurant a Girona i li va donar un vinostre amb un plat que va presentar ell. I això és un programa nou que el salió corregut amb el Josep Arrer i que es diu De Cantats. De Cantats, eh, demà? El nom el trobo molt ben trobat. I em van telefonar i dius, compte que voldries participar en això. Li vaig apuntar, dius, seràs dels primers. I, sí, estiraré el nou primer programa, presentant això, explicant una mica el vi com és, i parlant del meridatge i contestant, respondent les preguntes del Josep. I això del meridatge? Perquè jo li confesso que soc un negat en la matèria. Com? Que em diguis de tu, si plau. Ah, doncs jo et confesso que soc un negat en la matèria i que no tinc ni idea de vins, eh. Què és això del meridatge? Meridatge. O sigui, què vol dir meridar-se, casar? Casar-se, fer que se vinguin, que no sempre és el cas. Una persona amb una altra, o un vi amb un plat. I, aleshores, hi ha plats que, per exemple, o vins, que se diuen més en plats amb un mar i muntanya, o bé amb una carn de casa, o bé una carn roja, o bé amb una carn blanca, i respectivament a l'inversa. I això és de lo que es parla en aquest programa, quan se parla de meridatge. Bé, estem parlant amb el Josep Maria Marquès, que és el president de la Teneu de Sant Just, perquè sabeu que em sembla que és el gener o febrer, hi ha l'Albert Macià, Sant Just, Josep Maria. Personalment tampoc sabia que tenies una empresa de vins. És una empresa petita, amb molt de carinyo, ja fa uns quants anys que la tinc. I quants vins fabriqueu l'any? Quants quins tipus? Sí, i de quantitat, també, per fer-nos una idea. Com a molt, 15.000 ampolles. Home, d'una idea o no? És poc. És poc, és poc. Són dels petits-petits. I quin tipus de vins? El vi generalment basat en el raïm d'allà del Priorat, que són garnatges, carinyenes, hi ha una mica de... que la carinyena, per cert, no li podem dir així, perquè hi ha una regió, una regió que se'n diu, a l'Aragós, les diem de dir Samsó, que és el nom català. I què em fan, de la carinyena? Si ho posem amb els ampolles, sí. Per tant, denominació, Samsó, diu. Home, és clar, és una idea, els he acostat probablement molt de temps i molts diners de registrar-la i de la defensa, i trobo que fan bé. I com són, quin costenen els teus vins? Els vins, aquests, aviam. Són vins d'una graduació, respectable, perquè la terra ho porta, això. Són vins... que fa molts anys eren vins de granèl·lo, que es veia. O sigui, a Dojo, ben dit, amb català. Però això, al priorat, ha canviat moltíssim, sobretot en els últims 30 anys. I ara es fa un vi d'autíssima qualitat, que té unes grans puntuacions en tots els concursos i en totes les evaluacions que es fan a tot el món. Sembla normalment negre. Vinc de Biblan, però molt poc se'n fa, al priorat. És afruïtat? O quins característiques tenen? No, no, no. Vinaigre té alguns tocs de fruita, però és el Biblan, el que més aviat manté, els gustos afruïtats. I aquest en pot tenir, però té diverses... És tan difícil de descriure un vi en paraules. El vi vas de mirar-lo, olorar-lo i testar-lo. Són les tres fases. Mirar-lo, o la color és un rubís, un color d'esparell, un color brillant, i després olorar-lo. Tenten els aromes, aquí pot entrar l'aroma de fruita, l'aroma de fruits del bosc, l'aroma de, jo què sé, de mil coses. Per cert que... La fusta que porta. I per tu, la característica que més et fixes, quina és? Per mi, el factor, i el gust són bàsics, com el paladar, al final, el que et queda, el que dius, aquest dia sí que m'ha entrat bé, que encaixa amb aquesta canca i pre, és tan bona, el que sigui. Per això, el chat de RadioDesvern.com ens pregunten si és cert el mita, que diu que el peix s'ha d'acompanyar amb vi blanc i la carn amb vi negre. Tu mateix, tu has contestat. És un mita? És un mita. Sí, sí, és un mita. Has sigut una costum, potser... L'origen d'això no en sé prou, per contestar-te. És un mita. És un mita. És un mita. En qualsevol peix es pot prendre un vi blanc i en qualsevol carn es pot prendre un vi negre i en qualsevol carn un vi blanc, sempre que no sigui, que domini massa, per exemple, els afruïtats. Aquests s'hi ha d'anar molt en compte. Això és una de les coses que s'ha de tenir més en compte. Per què t'ho vas estar en molts anys com a president? Sí, perquè vaig entrar... provisionalment amb una gestora, perquè estava en aquells moments molt complicats de la situació del que és el cafè i el restaurant de Bataneu, i en t'hi coltallà unes persones que no eren més adequades. I vam fer una gestora que ningú volia ser president. De quin any estem parlant? Estic parlant del 2002. I després, al cap de dos anys, vam fer l'ajuntament, llavors ja em van escollir com a president, i jo vaig voler ho fer també, i he fet els dos mandats que marca la llei, que marca les nostres estatuts. I ara ja no estàs vinculat a Bataneu o continues encara? Continuo cantant com un descosit quan puc i quan em deixen. El cor i canto també, però no sempre. Allí faig una espècie d'assistència quan és necessari, que està molts anys i ara ja seria massa, però canto al feu. Ara mateix, el dia abans de la Mercè, el diumenge me'n vaig a cantar la plaça Catalunya, i jo, pel meu compte, amb un cor que s'ha format de la Federació Catalana i ens han demanat alguns que sempre hi participem d'anar, i vaig allà a cantar molt de gust. Aquest diumenge a la tarda? Aquest diumenge, sí. I quin repertori hi haurà? El repertori és el de cançons catalanes, molt tradicionals, el senyor Sant Jordi, el canigó, el rosinol, perdó, el can a la senyera. Home, ara està molt de moda, tot aquest repertori. És que toca, diguéssim, la fibra. Sí. I la fibra convé tocar-la, perquè ens han tocat una altra cosa. És veritat. Tinc convé estar molt a la mateix, preparats per el que vinguis. Sí, per cert, que tornant al tema de la Teneu, d'adueixo que tu no tens cap vincle amb l'entitat, diguéssim, de la presidència de Teneu, ni vicepresident, ni res. No, no, jo no estic a la junta. Jo crec que la junta que hi ha ara mateix ho està fent molt bé. A més, vam fer un relleu molt adequat, amb l'Albert. Tinc una boníssima relació des de sempre. I canta de Tener, també, al mateix grup. I ve, s'ha d'estar cantant cols amb cols, una amladra, preparant un concert que farem amb la Queralt Sant Jordi, i amb una oquestra de cambra una mica completada, i cantarem a l'Auditori, i a l'Auditori de Rassa, i serà una cosa bonica per Nadal, una obra del mestre Ferrer. Fa uns dies vam parlar amb l'Albert Macià, l'actual president de la Teneu de Sant Just, i va comentar que, entre altres coses, el que volia intentar dur a terme i proposar és una baixada de preu de les cuotes. Sí, efectiu, això seria magnífic. Això potser ens donaria alguna entrada més de soci. Sí, perquè ell mirava això, podria també augmentar el número de socis de la Teneu. Tu vas intentar alguna vegada baixar les cuotes, quan eres president? No, les vam mantenir, i no vam empullar ives, ni obetes d'això, i vam haver de passar una època bastant, bastant fomuda. Fins que ens vam posar a to econòmicament, vam passar uns quants anys. Doncs res, Josep Maria. Ha estat un plaer parlar una estona amb tu. Moltíssimes gràcies. Demà, a quina hora et veurem... A les 20 hores, a 8.00. A les 8 del vespre, a 8.00 televisió. Veurem si us animeu a veure, i veurem si el que dic no m'ho heu de xiu la massa. No, segur que no, segur que no. A l'estiu modernista, el carrer Sant Pau, hi ha el restaurant Espanya, que és molt bonic, és de l'estiu modernista, és digna de visitar-lo expressament. Hi ha una xamanèia, que és una obra d'art i tot el restaurant és bonic, i veig que aquests van escollir aquest lloc. Clar, bé, és independentment del nom, que tampoc no em trobes. No, home, no. Són veïns, són veïns. Exacte, exacte. I es convé tenir bona relació. Doncs et veig en forma, eh? Estic en forma i amb ganes. Com és el teu nom? Jordi. Jordi Domènech. Per servir-lo, adeu-hi a vostè. Això deien de petits. A mi m'ho van ensenyar. I després també deien moltes gràcies, i la resposta tu les tens totes. Exacte. Molt bé. Molt bé. Moltes gràcies, que vagi bé. Bona tarda, una abraçada. Gràcies per trucar. A tu, que vagirem. Adéu. Tira, tira, tira. És una música com aquesta de vins, dins i amb classe. Amb classe i amb finesa. Vagi amb Déu, Josep Maria, ens apunten des del chat. Que també... És un tafanès, diu, aquest tafanès. Què dius? Diu, no saps de gossos, no saps de vins. Ja és veritat. Això m'ho diu a mi, perquè a la secció d'educació canina jo li vaig dir que no tenia ni idea de gossos ni de res, i ara, clar, parlant amb Josep Maria Marqués, tampoc no tinc ni idea de vins. Jo, com a mínim, sóc sincer, no com altres. 6 i 38 de la tarda, continuem a la penya del Morro, i d'aquí uns moments parlem amb el senyor Benito, que em va dir l'altre dia, i ara en parlem. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, NERPRO t'ofereix als seus serveis el millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat preu a NERPRO. Truca'ns al 682-345-853 o consulta la nostra pàgina web NERPROSeguridad.com NERPRO Empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. 5 i 38 de la tarda, continuem a la penya del Morro en aquest divendres, avui, 21 de setembre del 2012, i com comentàvem, teníem el senyor Benito al telèfon, i em sembla que aquesta vegada el tenim una mica lluny. Senyor Benito, bona tarda! Hola, bona tarda! Senyor Benito! Senyor Benito! Bravo! A veure, senyor Benito, on es troba vostè? Bueno, ara estic, diguéssim, estic en Madrid. En Madrid? Què fa en Madrid? Bueno, jo estic fent així una mica un encàrrec. Bueno, un encàrrec, no? És una iniciativa que hem fet una gent catalana i estem fent catalans, les abans de Madrid. Com? Que estan fent catalans a Madrid? Sí, bueno, ara m'hi diuen, jo li explico així, jo li faig un ríbil i segur que ho entenc ràpid. Anem per parelles, som com aquests els mormons, vostè no s'ha trobat mai un mormon d'aquests, que són dos rius americans amb una corbateta, trage... Ah, jo... Jo, a vegades, me l'he trobat a vostè amb un mormon. Però no és el mateix. A mi no, no, jo sí. Doncs aquests que van de parelles van fent prosolitiva. Perdona, aquí el chat em diuen, mori el mormó! No, jo no faig el mormó, eh? Ah, val, val, val. Jo li he posat un címil, un címil, i ara anem per parelles. Aquí estem a Madrid, eh? Som uns quants, eh? Som una brigadilla. I anem per parelles, llavors anem fent catalans, aturem una persona d'aquí de Madrid. Com? I li diem, bueno, et demanen diners, perquè s'aturin. A veure, obera, obera, obera. El partem una mica amb la connexió, que et demanen a la gent que els doni diners? No, nosaltres els donem diners. Ah, els donen diners vostè, eh? No, nosaltres som els catalanes, vinga, 5 euros. Perquè... perquè tenim bon rotllo, no? Clar, llavors el tio ja... pot donar uns llunys com unes tronxes. Clar, i llavors... M'entens? Sí, diuen que hi ha... Si ens queda allà aturadet, llavors li diem, bueno, li comencem a dir coses... i al final, doncs el convidem a que vingui amb unes tertúlies, uns tallers, que estem fent a... aquí a Madrid, eh? A la barri de la La Pies, tenim un local, que ja ha jugat... Un moment, un moment... Què vol dir, ser català? Però... Però les petites coses... La gent s'hi va apuntant, saps? Però per qui treballa, vostè? Per Catalunya. Clar, llavors ara valorem referèndums i coses d'aquestes. Sí. Tot aquesta gent s'ho travulta. Llavors nosaltres ja n'hem fet una estesa. Ah, fan com una mica... Ja ho entenc. Fem pedagogia, no? Fem pedagogia, no? Una mica, per allà? Més que pedagogia, és convertible. Si Máume no va a la muntanya, els catalans... Els Madrid venen a Catalunya, no? Ah, ja ho va dir. Igual d'aquí uns dies... Igual d'aquí uns dies... Igual d'aquí uns dies... Sí, sí, sí. I estaves d'un plaer d'estabades... Sí, segur. Estarà plena d'estalades. Jo dic ara que sí. Jo em jugaria... Tots els meus estalvis, de lo segur que estic, que això passaria. Això passarà, eh? Sí, sí. De moment, escolti, de moment sento algú que crida. No sé si... És la canalla que està excitada. Ah, és la canalla de Madridlenya, no? O la canalla dels nanos, dels nanos... Ja, ja, ja. Senyor Benito. Quan venen a veure el taller, els hi durem per anar. Ja, escolti. Senyor Benito. Senyor Benito. Que no... que no col·la això, eh? Que no col·la això, eh? Que no col·la això. Vols dir internet? Internet? Internet. Internet, tot el que és la xarxa global, no? Vos internet i li sortiràs. Bueno... Estarem darrere això, senyor Benito. Ja ens informarà la setmana que ve com m'haurà anat. La setmana que ve li faré fil per banda. Per això mateix, per això mateix. Ara, sí, ho hem de deixar que... Que hem de connectar. Sí, bueno, un èxit segur. Segur que estan encantats. Però està bé això, perquè és una mica com anar... No n'ho traiem de sobre. No, no. No, no, segur que passa. Senyor Benito. Bona tarda. Bona tarda. Per cert, aquells que et pregunten, diuen com és que ploren els que estan aquí amb vostè. Diu que estan tristos, com el... Perquè no els hi donem diners a tots. Perquè ja que fa mala cara, i dic, miri, vull vostè, no. Senyor Benito, moltes gràcies. Moltes gràcies, eh? Que vagi bé, bona tarda. Moltes gràcies a vostè. Què diu? Què diu? Sí. Bona tarda, va. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Moltes gràcies. Bona tarda. Bona tarda. Moltes gràcies. M'estic adonant que, en aquesta segona hora, jo estic aquí a l'estudi de Radio Desbert, en el control número 1, i jo vaig fent trucades i, mira, es van posar, hem parlat amb un Mac, l'expressió de Teneu, ara amb el senyor Benito, i d'aquí us parlem amb l'Eli Capdevila, que també la tindrem al telèfon. Això sembla una mica ja el programa aquell d'Alar Poreblar. Sí. Hola. Bona tarda. Què et preocupa? A veure qui serà la següent trucada. Ai, si em sembla que ja ho he dit. És l'Eli Capdevila. Doncs l'anem a trucar, fins ara mateix. Ara deixem aquesta música, que és molt bonica, i que tenen ganes de fer coses. Estem intentant trucar a l'Eli Capdevila. Però sembla que no agafa el telèfon. Ai, quina gràcia que em fa això. Però mira, tu m'has molint, eh? Informació gratuïta d'Eorens. El telèfon el que llama no està disponible ni nada, tu. Què fem, ara? Què fem? Home, la podem fer igualment l'antiagenda. El que passa és que, clar, no tenim l'Eli. Perquè l'Eli ja sabeu que la penja sempre el blog, d'ElisendaCapdevila.wordpress.com. Podem anar allà al blog i fer-la a nosaltres sense ella. No? Què fer? No ho sé, eh? Bé, doncs és una pena que no la puc tenir el telèfon, perquè em de l'explicar les històries que hi ha de cara a la festa major de Barcelona, a la Mercè, d'aquest 22 i 23 de setembre, demà i diumenge. Mira, fem una cosa. Potser l'Eli l'hem agafat malament. Jo, la torno a trucar, si ho sembla bé, res, espereu-me'n. La torno a trucar i, si no, ja ho comentem nosaltres, el que tenia preuís l'Eli. Ho sembla bé o no? Sí, sí, em sembla molt bé, Jordi, quina gran idea! Doncs llavors ho fem així. La truquem, la truquem ara. Tenim un tema per posar així una mica perquè la gent també no se'n vagi. Tenim les As, aquella noia francesa, que a mi m'agrada molt, que canta Gervais. Vinga, va, la truquem i parlem ara mateix. Dona-me un suitoritz, que no en veu pas de bijous de chez Chanel, que no en veu pas, dona-me una limousina, xarferé quoi, pa-pa-pa-la, pa-pa-pa-la, opres-me du personel, xarferé quoi, ma noira no es Chanel, c'esté pas pour moi, opres-moi la Tour Eiffel, xarferé quoi, pa-pa-pa-la, pa-pa-pa-la. Rèc de final del programa, i atenció perquè tenim una bona notícia. L'Icap de Vil, bona tarda. Molt bona tarda!Molt bona tarda! Molt bona tarda! O que bé, perquè tenen trucats un moment i ja patíem, que no podíem parlar amb tu. Tinc un whats, dient... Com que tens l'ambró? I ara sentit res. Ah, va, va, d'acord. Parlem de l'antiagenda del que no hem de fer aquestes setmanes. I atenció, perquè pren relleu importància la festa major de Barcelona. Lògicament, la Mercè, que avui ja comencen activitats, i també durant tot el cap de setmana i fins dilluns. Tu què destques, bàsicament? Jo destaco, bàsicament, tot el que es fa a part de la ciutadella, que a mi m'agrada molt, perquè jo soc molt fric i molt jic, i llavors m'agrada molt la llum i la tecnologia. Clar, és que ho fan a la nit, no? I ho fan a la nit, i aleshores hi ha diversos efectes relacionats amb el món de la llum i els elements tecnològics. Jo hi vaig anar l'any passat i em va agradar molt, que vaig veure també la dansa dels signes. El ball dels signes. Per veure l'espectacle de la sorra, també? No. Aquest any és l'oportunitat. Hi ha una altra artista que fa això que fan de dibuixar amb la sorra i les mans, una pantalla retroilluminada i un projecte, i aleshores pots veure com el senyor en qüestió fa dibuixos. Amb un moment... Que modern. És molt modern i està molt bé. Avui i demà a la nit, al part de la ciutadella? Comença avui i és avui, demà i demà passat. Valdàveu passat a la nit també, eh? Sí. Jo també tinc apuntat a la meva gent de particular. A mi, a càssic o 4x4. Cada nit, entre les 9, 10, 11 i 12, hi ha el mapping de la Sarà Família. Sí, i interessant, això també. No ho podem perdre, això, tampoc. Perquè el mapping, habitualment, el mapping és fer projeccions sobre edificis. És molt modern i no llaman mapping, ara. I això que es fa a Europa des de fa molt de temps, a veure bé tot arreu, tot arreu dels edificis, és així important. Ara nosaltres ho fem aquí per la festa. I l'Ajuntament de Barcelona és molt cutre, molt cutre, molt cutre, encara que sembla molt guai, però en el fons és com pot currar. I, en canvi, el que hem fet per la Sarà Família sembla que serà bastant espectacular. Ja t'ho diré. Com, com, perdona? Digues, digues. No què has dit, ara, què has dit? Que ja t'ho diré, que sembla que la Sarà Família és bastant espectacular. Sí, sí, jo també he sentit coses per l'estir. Però no hem tingut massa sarà amb els altres mappings que hem fet fins ara a Barcelona. Home, doncs ho vam fer a la façana de l'Ajuntament, a la Plaza Sant Jaume. Sí, però van repetint sempre els mateixos efectes, i no són massa originals. Hi ha molt pocs mappings, poc lluit, en comparació amb altres mappings que es fan per a Ai, eh? Molt bé. Va, i pels puestos per a Europa. I jo crec que aquest, de la Sarà Família, pot estar molt bé. Però ja t'ho diré, la setmana que ve. Molt bé, doncs ja en parlarem i veurem a veure què tal. Perquè jo també em contestem opinions, perquè jo també tinc ganes d'anar-hi. Se'ns acomoda la feina. Sí, sí, parla de la ciutadania i el mapa. I el que més m'agrada, el que més m'agrada, també una de les coses que més m'agrada, i és bastant feliç aquí. I el que més m'agrada és la ciutadania, i de la Mercè és el Festival Àsia. Ah, ojo, què passem? Que abans era independent i ara s'han accionat a la festa de la Mercè per ser la més grossa. I aquest any, el dia 24, que és el dia de la Mercè, que és dilluns, fan un dia a l'Àsia. Ah. I els SSBB faran tot d'activitats a l'Àsia, a la ciutadania en general, eh? Txina, Japó, així, tot a l'Àsia en conjunt. Però que més m'agrada de tot, és un festival que fan totes les casals, associacions de xinesos de Barcelona, que són a Barcelona, que fan talents, i llavors ensenyen els seus talents, i surten allà amb els mallots, surten les nenes a cantar... Ah, ojo, que això té un punt de freqüisme important, que també... Això és boníssim, i ho he de recomanar molt. Doncs que no m'ho puc perdre, això tampoc, quan és això? No ho puc perdre. El dia 24, el dilluns, allà, el SSB. El matí? És tot el dia, a la part d'arredera. Si va durar tot el dia, i això segurament serà per l'etapa. Ah, doncs anem-hi, quedem-hi, a l'hi anem, no? Sí, sí, sí que et feten. A la Txina em vas veure un d'aquests, fets per cinos en un parque, i era 3 menys, 3 menys... No us ho podeu perdre. Això és l'antiga agenda que no us podeu perdre. Per cert, m'imagino que... Tu, que estàs també molt posada amb el món oriental, perquè sé que tens aquesta debilitat. Has vist quina ha sigut l'èxit musical de l'estiu a Corea del sud, o no? No, il·lustra-me, il·lustra-me. Home, perdona, gangnam style, no l'has vist? Ja sé qui és. Sí, sí, sí, sí. Itza, gangnam style. No, estia, és boníssima, que després... Perquè teníem per aquí el... Ara no trobem el vídeo. Bueno, en fi... El tio ho ha petat, això, no? Però és que, escolta, que portava més de... no sé... No tens quantes milions de visites a ser a YouTube, no? Sí, 500 mil milions de visites. Però no cal, són molt orientals, eh? Mira, ho tinc aquí a la xifa, el vídeo aquí davant són, concretament, 230 milions de visites al YouTube. Home, ja... I, a més, és un vídeo que jo no deixo de veure una vegada i una altra. Una vegada me'l poso, no paro de veure'l. Estic molt enganxat. Estic molt enganxat. Mira, mira, què els tenim? Tu l'has vist, el vídeo, no? Gangnam style. Particular, a més, amb molts colors, vull dir, una estètica... És una mica la cultura d'allà, un poc de Pokémon, no? Exacte. Ara sortim, anem petit, ballant, fent comunament de debat... Com que sí, com de cavall. Per això el festival Àsia, perquè el vídeo aquest... Tu et sembla quits, això? És allò exòtico. Tu et pots fer el festival de talentos, perquè és segurament imprescindible. Ara surto a una sauna. Aquesta està molt bé. No, no, perdona, jo soc molt fan d'aquest home... Què fan? M'assuna, oi? Ja suro aquí ballant, com si n'és a cavall, i amb el braç dret, com si tingués un llas d'aquest dels cavalls... Bé, és increïble. El Oriol ens ho està fent molt mal, eh, donadona? Sí, però escolta, que vinguin tu... Jo, que vinguin els de Corea... Hi ha, políticament, aquest misteri, que no sabem què passarà, tot això amb Catalunya i tal, perquè no venen els sudcoreans i ens en vadeixen a tots, i ens fem tots coreans. Jo voto molt per aquesta proposta, eh, però vaja... Jo, ja... Com a coreós perillosa, eh, jo, cuidava, eh. No, però va... No, són els del sud, són els del sud. Són de wendry, home. Jo diràs tu que vivies en un petit perill. Tot Catalunya, així, amb aquests colors. La gent treballant amb americanes grogues, què? Aquesta de la gría, venga. Bueno, en fi... Som volat allà, som si està allà... Som volataires, som si està allà, per parlar molt ben buscat. Un felicitó a la persona musical de la ràdio, molt bé. Perquè a set cases, a la bonica població del Ripollers, hi ha la festa del bolet. Atenció, aquest cap de setmana. Sí, a més, és allà. Per si voleu desintoxicar-vos de tant color, de tanta corea i de tanta cosa, sempre podeu anar a la muntanya a fer una passejada que fa bolets, eh. I és la primera trobada que hi ha. Ja comença la temporada, i llavors això vol dir que a partir d'ara començarem a tenir voletaires per totes les muntanyes, amb un iaball, intentant a veure si tenim una bona producció. I trobar molts, molts i molts bolets. La Tarragona, allò de part de... Ara no et tinc aquí a mà, mira. Però hi ha una pola de Tarragona, són tres municipis que s'han posat d'acord per fer pagar a tothom qui ho volgui anar, perquè s'ha trobat un carnet de voletaire. Sí, fa molt de temps que també ho fan a fora. I, bé, així mena senyal més que anem cap a Europa. Jo, sí. És com el Ciutadans. I el mapi de les arrels a la família són dos indicis que cada cop anem més cap a Europa. Fem-ho aquí, també, no? És veritat, està molt ben vist. Molt ben vist. En Fiali ho hem de deixar aquí. Ja sabeu que aquesta és la recomanació a setmana. Hi ha una pàgina web, no?, si voleu anar a la festa del bolet. Sí senyor, hi ha una pàgina web i veu el bolet.com. Com? Festival del bolet.com. Festa, perdó, festa del bolet.com. Molt bé. Aquí, mira, quin sobiranisme que flora per la pell, avui. Sí, sí, mira, pell de gallina. Eli, que vagi molt bé, que tingui una bona setmana. I ja comentarem totes les activitats d'aquestes nocturnes que hi ha aquest cap de setmana i que tenen bona pinta al mapi de les arrels a la família. Llums i espectacle, així, l'umini que sobra d'aquest monument mític de Barcelona. Després hi ha el part de Ciutadella de nit, tant avui com de mai. I després, el dilluns al matí, que posem la cirereta en aquesta mena d'operació un triomfo asiàtic, que hi haurà el dilluns, el CCCB. Eli, moltes gràcies, que vagi molt bé. Espero que hi faci, adéu, adéu. Ens veurem al dilluns, que vagi bé, va, tardar. Bé, nosaltres deixem, ja acabem aquí, el programa. Agraïm tota la gent que ha fet possible l'apenya del morro d'avui, si treu. Treu-me, jo, el Joan Garnella, dels Boletaires. Perquè, mira, això és com més electrònic, més d'ara, no més modern, l'Hog of Lesbian, club de fans de John Boy. Gràcies a tothom, tornem dilluns a partir de les 5, que vagi bé. Bona tarda. Bona tarda. Diciais que John Boy era moreal, algo ambiguo y de infancia gris. Sinceramente yo lo detestaba hasta por él. La luz se desmayor con cual van a empezar. A tu te daba igual, dijiste afortarla. Oh, oh, oh, oh, como estás y nunca hayas dado tus infiernos. Es imposible, no, misterio, y que tuviera su don. Sería posible conocerte más por dentro. No lo conseguiré saber más de ti. Yo lo soy fan otro fan de John Boy.