#918 - La Penya del Morro del 9/5/2016

i s'allargarà fins dimecres a Sòscar Callau. Per gaudir d'aquesta oferta, el públic s'ha de registrar la pagina web fiesta del cine.com i demanar el nombre d'entrada a Escavol. La passada edició va tancar més de 2 milions d'espectadors i una recaptació de prop de 6 milions d'euros. L'objectiu de la festa és fomentar l'assistència a les sales com a un hàbit social i cultural. Els espectadors de la primera sessió d'aquesta tarda han opinat sobre aquesta oferta a Catalunya Ràdio. No ho sabíem i ens hem trobat aquí amb aquesta gran oferta i molt contents. Ho hem fet ja des que va començar fa uns anys i ho estem fent cada any. A més, ens sembla que és una mesura impressionant. No és el primer any que érem a la festa del cine, des del bon començament, són fixes aquí. La proposta permet anar a totes les sessions habituals i veure totes les pel·lícules que estan en cartellera fins dimecres. Esportzeu del Serra. El futbol club personal estudia si aconsegueix el títol de Lliga a Granada, fer els actes d'eslaboració al mateix dissabte tot just tornada a la ciutat Andalusa. Els jugadors tornarien a Barcelona cap a quarts d'onze de la nit i sortirien en una rua des del mateix aeroport en direcció a Barcelona. El recorregut, que seria més cur que en altres ocasions, s'ha de consensuar amb l'Ajuntament de Barcelona. D'altra banda, el partit Granada de Barcelona el podrà jugar a Thomas Vermeiling, que avui ha rebut l'alta mèdica després de setmanes de baixa. El davanté de l'Espanyol, Felipe Caicedon, no jugarà a l'últim partit de Lliga davant L'Eiber, ni tampoc disputarà la minigira que els blanquiblals faran a finals de més per Bolívia. Avui s'ha confirmat que ahir al Camp Nou es va fer una lesió muscular a la Cama dreta i s'estarà unes quatre setmanes de baixa. I el Tribunal d'Arbitratge de l'Esport ha rebaixat de 6 a 4 anys l'ascensió d'inhabilitació per qualsevol càrrec esportiu el president de l'UEFA Michel Platini. I d'aquesta manera, Platini no podrà presidir l'eurocopa de França, sinó que tot i cap pensa recórrer l'ascensió davant la justícia ordinària. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, movem. Sant Just assegura que el pla d'acció municipal és una declaració d'intencions basada en un programa de govern. Destaquen que qualsevol projecte de govern que vulgui transcendir, ha de marcar uns objectius i tenir un punt d'utopia. El portaveu de movem, Sant Just, Lluís Montfort, considera que el pla d'actuació municipal ha de ser un document ambiciós, ha de marcar uns objectius i ha de tenir un punt d'utopia. A més, el portaveu de movem, Lluís Montfort, assegura que el PAM és una concreció dels objectius de govern amb meixos de treball i accions desenvolupades que serveix com a futbol de ruta del govern, per explicar a la ciutadania les prioritats a nivell intern per marcar la gestió. El document vol mantenir els aspectes positius del municipi com ara el model de creixement, els serveis de les persones i el model de ciutat educadora. Un d'aquests elements de futur és un entorn sostenible. Ara, per ara, Sant Just és un referent en eficiència energètica i en producció d'energies renovables entre d'altres. Amb aquests compromisos del PAM i amb el repte de ciutat sostenible, Lluís Montfort demovem assegura que Sant Just podria arribar a liderar de la manera de treballar de l'àrea metropolitana de Barcelona. L'Institut d'Estatística de Catalunya, durant la darrera setmana del mes i la primera de juny, realitzarà una enquesta a algunes llars del municipi. Vola en conèixer de primera mà les condicions de vida de les llars. A Sant Just es tracta de l'enquesta de condicions de vida 2016 d'obligada resposta. L'Institut d'Estatística de Catalunya realitzarà un estudi al municipi durant la darrera setmana d'aquest mes i la darrera setmana de juny. Es tracta d'una ampliació de la mostra de l'operació enquesta de condicions de vida 2016 de l'INE, que es realitza cada any. És una estadística oficial prevista al Decret 255-2015, en el qual s'aprova el programa anual d'actuació d'estadística per aquest any i d'inclusió de noves activitats estadístiques d'interès de la Generalitat en el Pla Estadístic de Catalunya. Per tal d'efectuar l'enquesta, persones identificades de l'Institut i algunes de les llars de Sant Just per conèixer a través d'una enquesta quines són les condicions de vida de les llars. El municipi s'entrevistarà en 12 habitatges dels 252 que es faran al Baix Obregat i d'un total de 2.868 llars de tot el territori. Prèviament, a l'entrevista personal, amb qüestionari electrònic, els titulars dels habitatges seleccionats rebran una carta informativa de l'Idescat. Les persones seleccionades estan legalment obligades a respondre amb la finalitat de assegurar una quota d'acuada de respostes i de resultats estadístics fiables. Són diversos qüestionaris adreçats a les llars i a les persones que hi resideixen. El de la llar recull informació sobre la despesa, parament de la llar, situació econòmica, ingresos, rendes, autoconsum i accés als serveis, entre d'altres. Pel que fa el qüestionari individual, aquest compta amb preguntes dirigides a persones de 16 anys i més sobre les característiques del lloc de treball, la renda, del 2015, dades personals com de salut, educació, necessitats bàsiques o limitacions a la vida diària, entre d'altres. Recollendades sobre els ingresos i les condicions de vida amb l'objectiu de disposar d'indicadors de pobresa, exclusió social i desigualtat i poder-nos comparar a escala nacional i europea. Per qualsevol dubte o consultes, podeu posar en contacte amb l'Idescat, a través del telèfon 900-834-044 o, a través del correu electrònic, condicions de vida, roba i descat.cat. Els resultats de l'equest es podran consultar al web, per les 3 BDO, i d'Escat.cat. I finalitzem recordant-vos que les línies d'autobusos urbans de gestió indirecta de transports medovil·litants de Barcelona a Sant Just disminueixen els viatges durant el primer trimestre del 2016, per contra, augmenten els viatges en el mateix periode en la línia nocturna del municipi i el Justran. Els serveis diurns en l'àmbit del VajobraGat han tingut un comportament positiu amb increments, excepte a Sant Just i a Esplugues. Les línies urbanes que han patit un descens del 2,8% segons dades de l'àrea medovil·litat i transport de l'àrea metropolitana de Barcelona. En aquest sentit, les línies de gestió indirecta del TMB, LADEU, L46 i Just Metro, han patit un lleuger descens de persones usuàries aquest primer trimestre del 2016, respecte al mateix període de l'any anterior. La línia que més descens ha patit amb més de 9.000 persones ha estat el Just Metro. Li segueix amb un descens de més de 6.000 persones usuàries, l'Ela 10 i l'Ela 46, amb una reducció de 2.000. Per contra, el servei Just Ram és l'únic que ha augmentat en poc més de 500 persones usuàries durant gener febrer i març de 2016, respecte als mateixos mesos de l'any anterior. Pel que fa als serveis nocturns, l'Ena XII, diferència de la majoria de diurns, ha augmentat el nombre de viatgers en més de 5.000 persones. Per norma general, el mes de març és el mes que més usuaris s'acumulen a diferència de gener i febrer. Durant el mes de març d'en Gwany, l'Ela 10 i l'Ela 46, el Just Ram i el Just Metro, han estat més utilitzats en dies feiners, mentre que l'Ena XII ha estat més utilitzat en dissabte. Fins aquí l'informació local, més notícies d'aquí una hora en aquesta cintoria. Jo sóc de basquet. Jo sóc de futbol. Jo sóc de humble. Jo sóc de volei. Jo sóc de hockey. I tots som del Juguem a casa. Tot a la qualitat esportiva de Sant Just d'Esvern al Juguem a casa, cada dilluns de dos quarts d'avui i fins a les 8 del vespre, a Ràdio d'Esvern, no t'ho perdis. Som el millor i únic programa d'esports de la ràdio. Cada dilluns de nou a 10 del vespre teniu una cita amb Rambovineu, si us plau, una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys 20 o 50. O, si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a Ràdio d'Esvern. Lo antic és millor i més divertit. Ràdio d'Esvern, durant de 8.1. La Tenya del Morro, un programa amb més humor que peix. Què tal? Bona tarda, Sant Just. I gent de l'Esclenxer, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Parla i el saló de Jordi Domènec. Des d'ara fins a les 7 del vespre, aquest és el programa número 1.846 de la Penya del Morro. Hola, bona tarda. Ara parlarem amb el nostre crític i cronista de l'actualitat teatral. L'Oriol Puigtaulé, que va anar a veure una de les trenes d'aquesta primavera victòria al Teatre Nacional de Catalunya. A més a més, també tindrem el Manel Ripoll, avui en un capítol especial de la història de Sant Just. Concretament marxarem fins al 1936, on l'església va ser cremada al començament de la guerra civil. I també a la segona hora, la tertúria esportiva, com Cadevilluns, amb L'Oriol Pescuà, del Rodríguez, del Rafacano i els seves alies, per parlar de la lliga que hi ha al Barça de la Telsa. Tot això, avui a la Penya del Morro. Bona tarda i benvinguts al programa. Per cert que avui estrenem nou comití mànager a la Penya del Morro, i no és altra que un veig conegut al programa Dani Martínez. Bona tarda. Perdona, que estàs posant cuits, ja? Sí, això està, quan no estàs... Però no et passis, no posis molts tuits, perquè sí, no. Vinga, 30, no, és un persecció, en principi. Ah, vale, vale. Anem cap al teatre. Som-hi, som-hi. La Penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio dels veus. I és que ja tenim el telèfon, com deia amb l'Oriol Puigdàuleo, i el bona tarda. Hola, molt. Bona tarda. A quina surt? Per un moment pensava que t'havien perdut. No, és que tenia... Estava fent que acabava amb cammells, perquè com que no m'entrava, no m'entrava, i estàvem al final amb cammells i fent coses. No m'entrava perquè t'haig de trucar abans, perquè ets 10% del programa, si no trucaria, ja, clar, no pot ser. No sóc de no, un sí, d'introducció, que tot el que fa és que et fa llarga. Perdona, perdona, però què vol dir que ens fa llarga introducció? No, Jordi, fa llarga. Jo no sóc diu per què t'estimes, però fa llarga. Què vols que faci, que entri directament amb el programa? El tumor és molt antic, està molt petit. A veure, para un moment. A veure, què hem de fer, d'on? A partir d'ara no fem somari. Has de començar com la Bibiana Valdez. Teatre. Màxia. No, energia. Farem una cosa semblant. A veure, un moment, torna a posar, vinga. L'indicatiu és llar, també, eh? També és llargui. El que he dit és feina. El Dani, el Daniel Martínez. Ah, hola. Teatre, màgia, misteri, Oriol Puigtaulé. Sí, sí, és com més d'àxiu. Com és el programa així? Ni resum, ni res. Ni bona tarda, ni mel·la. Les tardes ja estan donades, les bones tardes. És que saps què passa, que jo potser de tan modern que és, ja és que em fa falta com el respecte de tan modern, no. Ni un guantillà, ni res. Aquest país va cap a la Bibiana Valdez. Bibiana Valdez és una situació. Perquè és vist que avui ha sortit una cosa... Ara aplaïll? Això l'ha de aplaïllar, l'ha sortit al divendres passat. Llavors, avui, un projecte que té la Bibiana Valdez, que de fet hi recicla el programa de tele que va fer fa un any o dos, que no va veure ningú, que és el caràcter, ha fet com una pàgina web, que és un mapa de creativitat de Barcelona. I avui les xarxes estan emprenyant a la gent, perquè bàsicament és un mapa de gent guai, artistes guais, així com que reaccionen entre ells i això, que es diu The Creative Pointnet. I llavors... The Creative Pointnet, no? I és com el mapa de la criteritat de Barcelona. I, bé, aquestes coses que heu patit. Què hi ha en aquest mapa, va? Bueno, il·lustradors, la gent que va amb Skate... Bueno, el rotllo del món de Bibiana, no? Aquest rotllo, que si no vas amb Skate i no ets il·lustrador, no ets ningú. És aquest rotllo. Però clar, és allò que la gent ja es queixava, gent de teatre i així, perquè és com una cosa que és privada, però té justes públiques, i això representa que és un mapa dels artistes de la creació de Catalunya, que és això, no? I llavors avui hi ha un evento, l'eventisme, que t'agrada tant a tu, hi ha un evento de presentació. Jo serà la fàbrica d'Am, que allà ho fan tots, la fàbrica de... Jo els hi paguen els taxis, jo els fan allà, i bueno, és d'aquesta tonteria. En fi, escriu-vos al Nari, ja ho sap. Escolta, et presento el Dani Martínez, que és el nou Bacari Comunitat del programa, Dani Oriol Dani. Bona tarda, Oriol. Li has de demanar el Twitter. El Twitter, ja ha estat el controlat, Jordi. Jo ja tinc el seu Twitter... La punta de núvol... Jo ja tinc aquí el seu Twitter preparat, i d'aquí uns instants al penjaré. Encara no és penjat? No, esclar, les coses s'han de fer bé. Bueno, escolta, va, que hem de parlar de teatre. Tenim, ja, una de les grans trenes que ha sigut victòria, a la sala gran del Teatre Nacional de Catalunya. Estic dirigida pel Pau Milo, el nostre dramató, ja, de capçalera català. La gran és que era un repartiment de luxe. Molt de luxe. En Mavilarassau, Jordi Boixaderes, i Jordi Boixaderes. Pere Arquilluer, duel de titant, eh? La salonari de la sala gran. L'Ànega, la Mar, el de Molins, i després també el Nil Cardoners. I el Joan Anguera, que aquest és el repartiment. Un muntatge de gran format, Oriol, que vas anar a veure a l'estrena d'Imigres Passat, què tal, Victòria? Allò, aquelles estrenes que dius aquí, si posen una bomba, la sala gran se'n va. A veure què tal és, aquelles estrenes que dius, i és tothom de la professió. També polític, que seria el dia perfecte, no vull una idea, però per posar una bomba. Aquesta va al flotat. No, el flotat no. Em pensava. Però... Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do, de gent. Perquè el flotat no ha tornat al Tata Nacional, ja que va ser de ser director, o no ho sabem? Sí, que neus. Aquí he tornat perquè l'he passat a dirigir el Joc de l'Amor i l'Azhar, amb el moment d'aquí, i la Mar de Molins... L'Alberti, oi, Jordi, com estàs? L'Alberti va voler programar els flotats com per dir... Ah, veus? I que t'ho faré molt de lloc. Sí, molt bé. Gran nit d'estrena, gran nit d'estrena. Doncs molt bé, aviat, molt bé. Jo crec que és un text que costa una mica d'entrar, potser, o no tant el text sinó el muntatge. Perquè l'opció de Paul Miró, tant a l'hora d'escriure el text com a l'hora de dirigir-lo, perquè ell ha dirigit l'obra, és que sigui una cosa bastant continguda, bastant freda, bastant... És a dir, que ningú s'esperiria a veure l'Emma Vila de Sal plorant. M'hi mare sempre ho diu. L'Emma Vila de Sal, que plora bé, que plora. Les insagres de poders, de tot allò. Plorant, cridant, no, tot és una cosa molt continguda. Perquè, a més, de fet, l'argument de l'obra, clar, Barcelona. En 1951, l'aquesta postguerra, que encara hi ha cartilla de racionament, una nena de pobresa material, però també una mica espiritual, no? La vaga dels trambies. La vaga dels trambies. Llavors és la Barcelona una mica molt grisa, on tothom és una mica derrotat, una mica víctima, i llavors també una mica aquesta cosa que tothom... Bueno, clar, el que passava, intenta sobreviure. Llavors hi ha gans, hi ha traïcions, hi ha mentides. Però és un toc bastant fred. Llavors, la muntatge està molt bé. La sonografia és espectacular. La sonografia ho ha fet el Max Glanzel. Ha fet una barbaria així, dos anys cincuantes, xulíssima. És que és surrealista, no?, amb els que hi ha amb els cirons aquests de verbets, tots els mòbles, tot. I llavors, que més per si... per si faltés... Vull dir, perquè ara prefereu per dissabte el riso, la barbaria puja i baixa i tal, i és molt interessant. Pasa que, clar, la sala gran, sempre ho dic, és molt gran. És una sala enorme. I llavors, per això es diu gran, però tot i que des de la sala gran, dius, hòstia, i és molt ampla. I clar, aquí crec que aquest muntatge seria ideal per a la sala petita. De fet, la sala petita al DNC és la que està més ben feta. Perquè t'actualment, com a espectador, ho veus molt bé. T'ansista a l'italiana, a dues bandes. I trobo que, a més, com que aquest muntatge... està fet de tensions, de mirades, de silències... És una cosa competida, no fan gran descarafalls. I estava a la fila XII, i encara, però és la gent que estava a la fila XX, quan es veuen prismàtics, i llavors es perden una mica les intencions. Però, bé, t'he de dir que està molt bé tots, el que està molt bé, està molt bé tot el repartiment. Clar, que t'he de dir, la Vilareçau, Boixaderes, Arquí Lluet... Aquella primera escena entre Boixaderes i Arquí Lluet, quan acaba l'escena, és per agafar, xacar-se i aplaudir. Perquè aquelles veus, unes... No vull destripe gaire, perquè això ja es veu de seguida... Ah, t'hi heu de dir, doncs? Ah! Sí, t'ho vaig dir, que vaig anar al dilluns passat, eh? A mi t'ho vaig anar a la prèvia. Sí, i llavors, clar, un és d'un bàndol, l'altre de l'altre, aquell cara que tenen, és magnífic, perquè, a més, el Pau Mirosta... ho escriu molt bé, amb tota l'intensió, vull dir... Perquè el que està bé, també, el Pau Miró, és que no fa aquesta cosa de Blanc onegre, o bons violents, sinó que tothom té una mica una cara fosca, o sigui que no. No vol ni dir això, però no. Però vull dir que calen, oi, que això sempre ho parlem, amb amics, no?, que sembla com si d'aquesta època tothom fos superanti franquista i super... No. No, i aquí, els nostres avis, els nostres vuitiutombres... La gent sabia el que podia per sobreviure. El que diu la Victòria, em va anar tocat allà, aixecar el braç, però no va ser aixecar el braç, no, i no. I el Mauri se'n va dir que vindria més clients i van venir més clients. A mi la primera part em va agradar molt, i la segona, clar, m'esperava més explosió, però, clar, a l'època també tot era molt contingut, era una cosa molt... Doncs mira, a mi em va passar com tu. A mi la primera part també em va agradar, i la segona també, però no tant. I el dia de les trenes, jo parlava amb amics, gent que em vaig trobar, molts de gent era al contrari, que els havia costat entrar, i la primera part no s'havia agradat tant en canvi de la segona més. Dic, no, no, m'he pregut que... El problema de les obres llarges, jo, amb mitja part, clar, estaria una mica al factor novetat, perquè clar, mitja part surts, el cigarró, el que tens a fer, que no s'entra, i clar, el segon refets la mateixa, el factor són la mateixes, el to, i clar, dius, no sé que em sorprenguin molt el que hi hagi un canvi, clar, aquí t'esperes per sempre en sonir tot, no? Ara es pot fer esqüestos, començant a carregar gent, la barbeta, no. Jo també m'ho pensava, sí, però no pot ser... Però també s'ha de dir això, que el Pau mira o juga, amb una mica les expectatives, que sembla que passarà... Bueno, la feixita passa una gran cosa, i Victòria fa un canvi, no? No cal, no cal, no cal, però és molt subtil... Però no, Victòria fa un canvi, jo es pot dir, perquè tampoc és el problema i és res. Diu que prengueu una decisió, perquè no havia pres decisions mai a la meva vida, no per agafar el marit, el pare... El que passa és que tot és molt subtil, la segona part, i llavors, però bé, és com a l'època. Victòria de la noia que arriba a la França, que hi ha això, no em va acabar de... Bueno, això, jo m'ho expliques més, ho desenvolupes més, i no queda una mica superficial. Una mica de pedàcia, bueno. Sí, però bueno, està molt bé, néu-hi, és la feu entrada dels primers files, millor, i no, molt bé, també està molt bé la vida de l'Assau, eh, perquè és això, fa una creació de personatge molt contingut, que hi ha moments molt forts, a mi, aquell moment... Un personatge li diu a l'altre, que no li diem qui. Això de que va, casem-nos, però va, per una cosa pràctica, no? Vull dir, els sentiments no tenen res a veure. Tinc casem, però això t'ajuda, t'ajuda... Era una altra època, era una altra època. És aquesta cosa, una mica del pas, el diamant de la Colometa... Exacte. No, o això, el felangista que fa informes i redacta tot el dia informes, espia la gent, i llavors diu... Però, al final, aquests informes no se'ls exigeixi ningú, no? Que és molt pobre, que és com una empatia. És com funcionava i els soborns, també, de l'època... I tot, en les autoritats... La corrupció, la corrupció del sistema i d'ahir de tothom, no? I la traïció, també, no? Això és un del francisme, espai. Total. Que està molt bé i no ho veurà victòria, tu, que sí, que sí. I veus que és un espectacle, a més... Ai, que... Avui no calles, eh? Avui estàs... Sí que sí. Que el que estic a casa no estic a la ciència, no estic aquí. Bé, escolta, acabem de qüestió. Parlem ara dels mal nascuts, que ells acabaran... Bueno, acabaran amb la Celebequet, de forma metafòrica, perquè... Perquè acabaran en ella, l'Ola. Seran els últims en programar alguna cosa a la Bequet amb captius. Aquest cap de setmana passat... Com dius, això? No, a veure un moment, a veure un moment. Què tal? Quin dia m'ho has dit? Captius. Captius, captius. Perdó, se'n va agrair a ti. Doncs el que és amb la tou, amb l'hi tuar. Captius, captius. Sí, aquest cap de setmana ha passat. I després, a l'Eonci i l'Ena... Tot i que aquí posa l'Ena i l'Eonci. L'han canviat l'ordre, no? L'ordre, aviat. Això són els mal nascuts. És un grup de teatre jove que has de posar en contacte amb la Bequet. I agrafen la Bequet com a sala d'exhibició. I és un grup organitzat per una gent jove, estupenda d'aquí a Barcelona, que... Aviam, són actors professionals. No, són gent que s'estudiant potser. Potser sí a alguns, sí a alguns no. És a dir, són gent jove que tenien ganes de fer teatre, i s'ha d'organitzar per fer espectàquers de creació, i una mica fan convocatòries, cada any fan convocatòries, perquè és gent que tingui ganes d'habituals. Jo també, d'escriure, de dirigir, de fer sonoratia i esposició. I llavors, de fet, aquest cicle són 3 espectàquers. Aquest cap de setmana va haver-hi captius, que ja es va acabar. Ara, aquesta setmana, el demà dimarts del dimecres, hi ha aquest lena, i llavors, sí, que això ve de la Manya, de Berlín, del teatre Folxvina, important de Berlín, i que, de fet, els mal escutxos van inspirar amb aquesta companyia, perquè aquestes P14, que estan fent a Alemany, és la companyia jove d'allà del teatre de Berlín, i llavors fan aquest espectacle a Alemany, amb la situació català. Jo hi diré demà, perquè, bueno, jo estic a Alemany, m'agrada molt. I, de fet, vols fer-me demà a la cara? Tu el parles a l'armar. Podria ser un dia a la secció amb Alemany, perquè tenim aquí a Sant Just una colònia d'Alemany, i Alemanya és molt important i molt l'embreza. Ja, m'agrada molt. Perdona? Però què és dit ara, Oriol, què és dit? No, que és molt bon dia, que em diguis un dia, i quan tu m'ho diguis, ho faig. És la teva música de secció de Teatre a Alemany, sí. Teatre amb Oriol Puigdollet. Com és teatre? Teatre en, no? Teatre. Teatre en mitz. Teatre en mitz. Oriol Puigdollet. Que guai, que guai. És que veus com un idioma que t'omple la boca, eh, a Alemany? Bé, a tothom a tothom. Això, ara hi ha els Alemans i llavors del 21, el 28 de maig, i el tercer espectacle, els no en l'he escut, o el ciclo aquest, que és una espectacle que el títol trobo que té gràcia, que és dir, like, si hi ha hores, like, com un like, de... Molt modern, no? Facebook, i un espectacle sobre les xarxes socials i tot això. Bueno, és una bona manera d'això, de veure aquests trups de joves, que és un teatre així, en berro i... T'has enfadat, perquè això no ve ningú mai, encara. És fresc, és fresc, no? Ara, ara, ara, ara. I de fet, això serà l'últim que farà la Beckett a Gràcia, perquè després hi ha partit el Juliol. El Juny és traslladat en el Juliol i ha començat l'obra de distiu. Per la 9, i a partir del 10, i també ha començat la programació, ara més endavant, però per la 9. Escolta, aquest no diu res de les glòries. Ah! Té un actiu en aquest dijous, a la Beckett. Ah! Ah! Sí! Aneixarem per veure les glòries i tant, i tant. Home, mare meva, és històric. Aquest dimecres m'han dit que no poden venir al programa, perquè volen assajar-lo del dijous, que a mi no m'enganyeu. Diuen que han d'assejar-hi tot, han d'assejar-hi tot. Bé, no, l'has d'estar tot esgotat, eh? El dia passat, com el Hamlet i el Dom Joan, no ens ha estrenat tot esgotat, i tenen reserves, que la capitana, la Bernal, es pensa que hi haurà un overbooking, perquè tenen com hi ha 20 persones en listes fetes, que la gent no pels per què, perquè sí, sí. I doncs la gent és molt barra, la gent diu... Ai, sí, sí, vindré, vindré, i els diuen... La gent no reserva, ja està ple, eh? I diuen, si venen tots els que diuen que vindran, no hi cabrem. És que ja són una gaire glòria, ja. Patant-ho tot, haurem de fer el despatx d'aclar fora, per cert que hem d'acabar de parlar d'una altra cosa, que és que tenim el cicle de noves escenes de la padrera. Ah, sí? Què era això? Això és el que t'he posat. Però vas de posar una mica més endavant. Posa-ho a partir del segon que t'he dit jo. Quin segon m'has dit, tu? A partir de l'U20, perdona. Serrança, cauen, ja. U20. Ah, és molt enllà, eh? Tenim... Escolteu què diuen. Això és una cosa moderna, com un rotllo viviant, Oriol. Això què és? Ah, molt millor. Això és un cicle que fa anar a la padrera, eh? Sí, home. Ja fa uns anys, la padrera, la coneixem. Jo, bastant, sí. I, llavors, és un cicle que està molt bé per a diverses coses. El cicle es diu Noves Escenes. És un cicle que dura quatre setmanes, de fet són quatre espectacles. Cosa molt important. Són muntatges de teatre d'aquest modern, la creació, coses que estan molt bé. I la cosa encara més important, a un preu inusit en el món del teatre, que són 7 euros. 7 euros. Doncs clar, perquè la padrera és Fundació Catalana i la Padrera. L'avorç de la Fundació és apropar la cultura a la gent, i, per això, es poden permetre això, un espectacle per a 7 euros, que això en un teatre es vol dir. Llavors, això comença aquest diner creix, ja aquesta setmana. Hola. Hola, bona tarda. Que paguen la música, què ha passat? No, no, la música continua igual, i des que això comença, aquest dimecres per 7 euros. Dimecres amb un espectacle, sí, sí, per 7 euros. Un espectacle de los corderos, amb aquest grup que són una vara de música, que són fa. Fa, no els coneixes? Z, A, Z, O, Z. Jo conec la Zas, conec, Zas. Aquestos són d'aquí catalans, és una de Terrassa, l'altra de Calonga, però això és el que fa que deia Terrassa, Calonga. Són molt bons, són molt rucos. Són dos que toquen el meu instrument, i fan música així, psicolèl·lica, i molt bé. I són una nit amb els corderos, que és una companyia de teatre, teatre d'ant, teatre físic, i faran això, un espectacle que es diu A Passions de Last Conference, l'última conferència, que segur que es farà molt bé, que això es estrena. També en aquest sigla podrem veure donar a més a Match, a la Sònia Gómez, a la Ballerina, un espectacle a la Sociedat Doctora Alonso, lloc també de teatre moderno. Saps què és moderno? Tomàs Ara Gai, és molt curiós, perquè és el que fa els guions, de les pel·lis, del Cés Gai, que tot és Gai, però l'Ara Gai fa uns guions de històries cotidianes, que és cuarentet, cuarentones, incrisis i tal, però llavors els seus espectacles, els seus companyies són coses molt més modernes i creatives. I també hi haurà el senyor Serran, l'agrupació del senyor Serran, amb un espectacle que es diu a House in Asia, que és el que fa a House in Asia, que és un espectacle amb els que fan ells amb maquetes, amb minutets d'aquests petits, com de sovallets de plom, amb càmeres en directe, i t'expliquen l'amagatall del Bin Laden i com a l'exèrcit dels Estats Units va fer com una rèplica de la casa o de l'amagatall del Bin Laden per planificar el seu atac. Aquest sigla de la padrita està molt bé, sempre està molt bé cada any, perquè és una cosa d'això de dans o de teatre, així, modernes i bon, i mira, 7 euros. Molt bé, doncs escolta, prendrem una tècnica de recuperació. I això el fa a tècnica, es fa a baix, es fa a lo que és les cotxeres, el garatge de la padrera, que es falla a baix. No penseu que estarà al terrat ni a la buixa. Molt bé, molt bé. Doncs perfecte, Oriol, moltes coses, eh? Has portat avui? No. I l'agenda d'aquests dies, perquè, per exemple, a Dijous Arreu, s'estrena el festival Trapesi. I anirem, anirem, anirem! El cap de setmana, i us explicarem per qui... Sí, a Trapesi. Avui s'ha presentat la... La persona, ella que fa, que ara fa, i a Trapesi, hi ha festivals que fan dues presentacions. I ja van fer un dinar amb periodistes per presentar-ho, i avui, en el precòp, esmorzar a la fàbrica d'AM per presentar el Trapesi. Potser ve com un tuxó. Potser el dia passant convidant a menjar. Ja, ja, ja. Ja va, Oriol. He cuidad molt, descansa, i ens trobem dilluns que ve amb més teatre, que vagi bé cuidad bona setmana. Oh, si ja els hem aclarat, eh? Ai, bueno, ets amb bé, però el programa, la teva, el programa, Oriol. Que vagi bé, la setmana, Oriol. Bona tarda, bona tarda. 5 i 34 de la tarda, i ja tenim amb nosaltres a l'estudi número 1, després del teatre, on hi havia lluns, el Manel Ripoll, que és el Manel, bona tarda. Bona tarda, Jordi. A l'hora d'obrir un capítol nou a la història de Sant Jus, ho crec també en situarem a l'any 1936. Una miqueta abans, però. Ah, una mica abans, eh? Sí, explicarem com van evolucionar l'església, des que lloc hem explicat el 1571, fins que la querem en el 36. ... Amigues, amics, Radio Desveros ofereix el programa a l'Audició en nous continguts i en més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, com la música de coble, o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els lluns d'avui, de nou del vespre, o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem. ... Cada lluny de nou, a 10 del vespre, teniu una cita amb Ramon Vineu, si us plau. Una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys 20 o 50. O, si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a Radio Desveros. L'oantic és millor i més divertit. Ramon Vineu, si us plau. Despertanta, corrent, esmorzan, comprant, passejant, cadant, treballant, celebrant, sortint, conduint, vius connectat, conduint, desconnecta, evita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Ràdio Desver, 98.1, Ràdio Desver, 98.1. La penya vol morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio Desver. 5 i 37, avui, Manel, què tal, Maripoll, bona tarda. Bona tarda. Per un dia... No, des que han dit que podem començar i mig abans de 40, intentaré arribar puntual i aprofitar aquests 2 minuts de ràdio. De difuntre el patrimoni del poble. Sí, senyor, perquè això és el que ens dediquem. Quants temporades, a l'època? Sí, i tant, i fa unes setmanes vam estar parlant sobre l'origen de la parròquia del Sant Just i del Pastor, des dels seus desconeguts orígens, com a un temple parroquial d'estil romànic, del qual ben poques dades en tenim, fins al moment en què aquest primitiu edifici era tirat a terra des del ciment d'erigir un nou temple parroquial al 1571. Per tant, avui iniciem també una part, no? Sí, com una segona capítol del que vam estar comentant en el seu moment. Exacte. I les properes setmanes utilitzarem el llibre de mossèn Antonino. Exacte, sí, és un dels pilars de la història del municipi, no? Tenim el llibre de mossèn Antonino, d'altres històriques del poble i parròquia de Sant Just desvern. Tenim el llibre verd, que jo sempre nomeno, que és un paisatge i una història. I després tenim les diferents missatges fins a arribar a la vintena, que no farà gaire van venir presentar aquí els companys del centre d'estudi. Serien els tres grans pilars de la història de Sant Justenca, per qui volgués indagar el tema de la història de Sant Justenca. Per tant, avui el que farem serà continuònomica, amb el que havíem començat, que és la qüestió de les Glícies. Exacte, pots ficar tu si vols a la pàgina 80, i a partir d'aquí anirem comentant alguns textos, perquè aquí surten escrites amb els escrites de l'època del 1500 i 1600, que sempre fa una mica de gràcia llegir el català de l'època. Clar, ja ho veig. Avui intentarem parlar, ja acabarem, de quan va ser cremada l'església de Sant Just. Exacte, serà l'últim capítol, l'últim punt de tota aquesta història, que anirem ressaltant, ho vaig trobar interessant, havíem parlat aquí del que hem comentat, d'aquests origens de la paròquia, d'aquesta reconstrucció completa des del ciment, el 1571, i ho vam deixar una mica aquí, i l'altre dia, mirant-me al llibre de Mohsen Antonino, veia que ell havia anat més enllà, i havia anat eficant les diferents remodelacions, o les diferents etapes que la paròquia havia anat passant des del 1571, fins que arribem al 1936, i ell ens explicarà com era aquella paròquia, perquè ell la va veure en directe, i ell ens explicarà o va deixar redactat com era aquella paròquia, quina distribució tenia, quines capelles hi havia, quins sants estaven dedicats... Perquè l'església que es va cremar l'any 1936, tenia alguna cosa a veure amb la que hi ha ara mateix? De fora sí, de dintre no. Algunes imatges que anirem veient aquí recopilades, o gent que recordi com era la paròquia abans del 1936, comentaran que no té res a veure amb la fasonomi o la distribució actual que té la paròquia dels sants Justipastó. De fet, sabem que l'actual església que ha arribat fins als nostres dies va ser resultat de la reconstrucció que es va efectuar un cop acabada la guerra civil, i que, de fet, es van aprofitar la major part de les parets que van quedar de després de l'incendi. Exacte. La idea bàsica és aquesta, i és el que ja havíem comentat quan vam parlar, que la estructura que veiem nosaltres avui des de fora, és més o menys la mateixa que es va dirigir al 1571, l'estil de fora no ha canviat. Sí, que anirem veient que la distribució de dintre i, sobretot, aquí està dedicada, ha canviat molt des del 1571, inclús de com era el 1936. Bé, comencem parlant del que deia el M. Newtones, de l'estructura de l'església, quina era? Doncs hi havia una gran nau central, com a tota església, i hi havia... que la nau central seria on tindríem ficat el presbiteri, on tindríem l'altar, d'acord? El presbiteri central de l'església, i després a banda i banda hi havia quatre capelles, dos a cada banda. Avui en dia, si ens mirem l'església del Sant Justi Pastor, també tindríem aquestes capelles laterals, d'acord? Però estaven dedicades a uns sants totalment diferents, o alguns d'ells, potser seran els mateixos, però d'altres són totalment diferents els que avui en dia estan dedicades a aquestes capelles laterals. I l'esclos de volta també era important, no? Això és interessant, perquè a cada una de les capelles hi havia una clau de volta fet amb pedra, i hi havia esculpita en el centre d'aquesta clau de volta, en Baix Relleu, la imatge del Sant, el qual està dedicada aquesta capella. A mi m'ha fet bastant gràcia, en el lliure de mossant Antonio, que explicava que si algú volia veure com devia ser aquesta clau de volta, si un entra avui en dia a l'església, i just quan entra, mira cap al sostre, i veu la part de sota del coro, allà hi ha una clau de volta fet amb una rodona, i que seria més o menys el que hi havia en cada una d'aquelles capelles, l'únic que es va conservar va ser aquella, perquè expliquen que en aquell moment, quan es va cremar la perròquia, aquella part no es va veure afectada, i per tant, allò va aguantar el pas del temps, que no va poder passar cap de les altres quatre capelles laterals. De fet, com dius tu, les coses de volta fetes de pedra en aquelles quatre capelles duyen esculpita en Baix Relleu, la imatge del Sant, a la qual es va dedicada la capella en qüestió. Al costat de la Bengeli, més propera a l'altar, hi havia la capella dedicada a la Maria de Déu del Roser. Exacte. Per exemple, avui en dia, cap de les quatre capelles que tenim estradicada a la mare de Déu del Roser, d'aquella època, doncs es va decidir dedicar una a aquesta mare de Déu. Una altra a Sant Joan Baptista. Exacte. Aquestes eren les dues que estaven en una banda, d'acord? Hi havia la mare de Roser, la més propera a l'altar, i la més allunyada a l'altar era de Sant Joan Baptista. I a l'altra banda, al costat de la Pístula, la més propera a l'altar estava dedicada a Santa Margarida, exacte. Que no sé si continua igual. No, avui en dia ja no hi ha aquesta de la Pístula de Santa Margarida de la Paròquia. I a la següent, a Sant Abdoni, a Sant Senent. Exacte, que eren dos sants que hi ha de molt antic, perquè quan havíem parlat de la remodelació de l'Església, el 1571, també vam estar mirant alguns documents que ens deia què s'havia fet a la Paròquia abans del 1571, que teníem molt poques dades, i una de les dades s'hauria de recordar l'època, però era anterior al 1571, ja s'havia demanat que s'arreglés l'altar dedicat a Sant Abdoni i Sant Senent. O sigui, que és una parella de sants que hi ha des d'èpoques pretèrites, havia hagut molta devoció a la nostra Paròquia del Sant Justís en Pastor, i avui en dia, en canvi, diríem que són dos sants, si més no, totalment desconeguts, o diríem que no en coneixen gairebé res. I, de fet, hi ha data exacte, en què l'Església va ser consegrada el 1571. Aquesta és una cosa bastant curiosa, perquè si veiem tota la documentació que vam estar treballant, dèiem que s'acabava la construcció al 1571, no hi havia cap document que digués quan aquesta va ser consegrada. No podia ser gaire més tard, perquè després ja veiem que va començar a tenir activitat més o menys normal i que les visites estructurals... Consegrada? Què vol dir que vingués el bisbe? El bisbe, i... Exacte, feia una celebració constatant que l'Església ja estava apta pel culte religiós. Això no es tenia, però sí que es té una cosa que és tan curiosa que hi havia un document que Josep Antonín no ho estudiava del 20 de novembre del 1608. Si feia constat que, des de feia una sèrie d'anys, el 13 de juliol es celebrava la festa o aniversari de la parròquia. Llavors, podria ser molt probable que un 13 de juliol, no sabem si del 1571 o 1572, o algun any posterior, el bisbe, aprofitant una visita pastoral, consegrest la paròquia del Sant Justi Pastor, i, per tant, s'aprofités sempre aquest 13 de juliol a commemorar-nos celebrant l'aniversari de parròquia, una cosa que també avui en dia s'ha perdut totalment, perquè després d'aquests cremes es va tornar a consagrar en una data totalment diferent. Clar, de fet, anem avançant en la data i en la història, perquè van a patir modificacions, no? Sí, exacte, de l'edifici original o la construcció, cap a un comentari del 1571, amb el temps com tot necessitarà de petits ajustaments, de petits retocs i modificacions. El que va fer ells, i és curiós, és l'endat a 21 de novembre de 1622, en el qual el rector manava reparar el passadís de la rectoria, ja que aquest es trobava en perill. De fet, aquí tenim el text que està escrit amb el català de l'època, que ficava. La visita del 21 de novembre de 1622 manava el rector, que dins un més pròxim, repari el passadís de la rectoria, i va arribar a la part de l'església, a tés que està a perill. Això era una de les notes de les vites pasturals, que quan venia el vís va dir, escolta, mossèn, escolta rector, aquest tros d'aquí ja fa una mica de pena. A veure si aposa la mosca i en dóna una mica de lliure. El 1552 es van construir darrere la part de l'abstis de l'església, unes dependències que van ser destinades en part a una sagristia. Això actualment sí que hi ha una sagristia. Actualment una sagristia, però actualment la sagristia veurem una modificació posterior que es farà. Bueno, perquè vull dir... no, perdó. El 1552 sí que és el moment on es fan les dependències de l'església, on estan avui en dia. Amb anterioritat, la sagristia, avui en dia, quan entrem a la parroquia, podem anar... o per la nau central hi arribar a l'altar, o a mà esquerra tenim el que seria l'altar del sentíssim. Doncs en un primer moment, on avui en dia la sagristia no existia, perquè es va fer el 1752, la sagristia estava ocupant el que avui en dia és l'altar del sentíssim. O sigui, tota aquella capalleta petiteta, allò estava tancat, perquè és... Allò estava tancat i era les dependències on el mossèn, els ajudants es canviaven i... Fensa de sagristia, això es decideix al 1752 hem de canviar-ho, d'acord? I, doncs, habilitar la part esquerra de... de redera de l'altar, a part les dependències de la sagristia, que són, avui en dia, les dependències de la sagristia, per tant, reconvertir el que havia estat, fins i llavors, la sagristia en la capella del sentíssim sagrament, on es guarda el cos de... de Crist. Bé, segons documents, en aquesta església de Sant Josep Astó, hi van arribar a haver 7 llàncies de plata. Això és curiós, i fa... Gràcies, perquè avui en dia diríem que no hi són, o van desaparèixer en el seu moment. Perquè les llàncies de plata quina funció tenien? Doncs de poder il·luminar cada una de les capelles, i l'altre hem de pensar que avui en dia hi havia la paròquia del Sant Josep Astó, hi havíem tota la il·luminação elèctrica, però clar, a l'època, i més estem parlant, doncs, d'altres, posterior, en 1752, doncs, la llum elèctrica no existia, i per tant, feien falta una sèrie de llàncies, les quals es poguessin fer... Amb vol i exacte, sí, perquè poguessin il·luminar, doncs, els diferents racons de la paròquia, i no tota la paròquia estava il·luminada. I on estaven situades aquestes llàncies? Doncs, un altre d'aquestes llàncies, on hi havia els sants, i on la gent podia anar a pregar, o a demanar ajuda a qualsevol d'aquests sants, o a mare de Déu que hi hagués, i després, tres d'aquests altres llàncies, estaven a l'altar major per donar una major solemnitat a l'espai central de culte de la paròquia. Molt bé, doncs, aquesta és una curiositat, com moltes n'hi ha haguts, i n'hi ha com, per exemple, que es té constància d'una... de l'existència, no? Sí, d'aquestes set llàncies que hem parlat, d'acord? Hem dit que quatre estaven una cada lateral i tres a l'altar, es té constància que, al segle XVIII, d'acord, en el llibre de Rafael, la mat de cortada i senjús, és un senyor que, durant el segle XVIII, va anotant i va fer unes excursions per Catalunya i el Rosselló, l'últim quart del segle XV... I va passar per senjús. És que és Rafael, la mat de cortada i senjús. És molt curiós, no? I sense té, senjús. Sí, una forma estranya escriu senjús. Aquest senyor, doncs, en les seves visites, suposo que aquest senyor devia ser de Barcelona, i va decidir començar a visitar municipis de Catalunya i el Rosselló, i anant anotant tot el que veia en les seves visites, va passar per senjús durant aquest últim quart del segle XVIII, i ell va anotar o va veure que dins la paròquia encara quedaven tres llàncies de plata, i va dir... Mira, aquesta paròquia, d'entre altres coses que té, hi ha tres llàncies de plata, que anoteu aquí, que jo les he vist i em deixo constància, i, per tant, fins no farà molt de temps, ja farà els seus segles, no?, però fins al segle XVIII, encara tres d'aquestes llàncies de plata continuaven existint a la paròquia del Sant Justicastó. De fred ja van perdre... Amb el temps, segurament, quan va arribar la guerra civil, o qualsevol de les altres guerres que hi van haver, devien desaparèixer, devien fondre per qualsevol altre menester. No se les va jugar, per exemple... Els d'Aus o la cosa del mossèn. Això no ens consta. A mi, la edifici, erigit de nou, el 1571, com diem, va anar patint certes perfectes, no? Sí, va tenir una setia de desperfectes, i això va provocar que una visita del 4 d'octubre del 1735 es manés a reclar les taulades de l'església i les capelles, devien haver-hi goteres a l'església a l'època, i el que es va fer va ser una remodelació bastant substància, o sigui... Ja veurem que mai més s'ha de canviar la fasonomia, però sí que certes coses, per exemple, totes les vigues que hi havia a la taulada eren de fusta. Aquestes van haver de canviar perquè suposo que de 1.500, 1.700, amb el temps s'havien anat podrint, s'havien anat fent malbé. Per tant, es van canviar totes aquestes vigues de la zona de la taulada. Es va fer un vitrall a la zona del cor, que fins i llavors no hi havia un vitrall a la zona del cor, el vitrall que avui en dia veiem que està integrat amb el que seria... Ostres, com es diu. Amb l'orga, avui en dia està integrat amb l'orga, però quan hi havia l'anticorga es veia molt més, però hi ha un vitrall allà, doncs aquest vitrall es va fer per primera vegada en aquesta remodelació del 1.735, i també es va decidir blanquejar l'interior de l'església, i hem de pensar que avui en dia també estem molt acostumats que les esglésies no en negreixen, però si entres a la catedral de Barcelona, o qualsevol catedral antiga, gòtica, doncs algunes vegades tenen el sostre molt negre o algunes parts molt negres, i és que antigament, amb tots els siris que hi havia, i amb aquestes llàncies de plata que es cremava l'oli, doncs anaven negrint, anaven brotint la perroquia, i després de 200 anys, doncs es decideix tornar-la a blanquinar tota, perquè tornem a tenir un bon aspecte. Bé, curiós, també, eh? Sí, són aquestes remodelacions que s'han d'anar fent... S'han d'anar fent perquè, si no... Per tenir un ús adequat i un culte adequat a la perroquia feia falta. Correcte. I també costa una altra restauració feta l'any 1896. Sí, abans, però d'aquesta, perdona, que et talli, el 1.739, o sigui, 4 anys després, es torna a notar que algunes de les coses que s'havíem de fer el 1.735 no s'havien fet, o sigui, ja hem vist que va ser una remodelació molt bastant integral, i com que algunes d'aquelles coses no s'havien fet, a l'any 39 trobem una altra notació del 18 d'octubre, en què es deia que el que s'havia de blanquinar, que es blanquinés, però de veritat, o sigui, no el que s'havia fet en el seu moment, suposo que el 1.735 s'havia arribat fins on s'havia pogut, i en una visita posterior, el bisbe o l'enviat de Barcelona va dir que s'havia de blanquinar, que és blanquini com d'humana, perquè no acaba de tenir el blanc que hauria de tenir la perroquia. Llavors arribem a aquella restauració que deies tu, que és bastant curiosa del 1.896, potser? Sí, crec que sí que és el 1.890. No, 1.890, perdó. Sí, el 1.890 es fa una restauració, i és graciós com ho deixa notar en mossèn Antonino Kífica. Una restauració general va ser i feta l'any 1890, però tan desgraciada que més havia de fer un perjudici que altra cosa. No va decidir notar res més en aquest llibre de notes històriques, però sí que hi havia la Constància, que es va fer una remodelació integral, però que va ser més un nyap que una altra cosa, i ni deixa apuntat què s'hi va fer perquè ni val la pena esmentar-ho. Així, doncs, segons les dades recopilades en les diferents visites, que es van anar succeint des que l'edifici es va construir el 1571, i també va ser consagrat, que, com dius abans, molt probablement, un 30 de juliol, però no ho sabem. No ho sabem, no ho sabem. És una idea, perquè s'anava fent una celebració que el 13 de juliol va celebrar la construcció de l'església, i per tant se suposa que va ser, però hi ha cap document que ens ho garantitzi. Doncs en el temple parroquial van ser dirigits amb el transcurs del Temps, els següents altars i capellar, això és com una mena de... Com una guia, de totes les altars que hi havia. I els que anirem a fer aquests propers programes seran a parlar de cada un d'aquests altars, aquí bastant dedicat, durant quin temps bastant dedicat aquesta maradeu, perquè la fasonomia interior serà sempre la mateixa. L'altar major presbiteri i quatre capelles laterals. Però aquí veiem que hi ha moltes més capelles o que han estat dedicades a molts sants personatges diferents al llarg del Temps. Clar, són del 1500 al 1900, 400 anys. I per què s'ha canviat l'església, els diferents altars, els diferents... Moltes vegades hi havia uns prohomes de la parròquia. De fet, això que no hem comentat, però a partir de... de que l'església va ser consagrada, hi havia uns documents de l'època que ens comentaven que en aquesta església, pel dia de reis, es reunien els prohomes de la parròquia amb el rector i decidien una mica què farien aquella any amb la parròquia, o quins ajuts rebríeu, quines coses farien. Per tant, sempre hi ha hagut una sèrie de gent, diríem, més aviat van estar, o amos de les masies que hi havia de l'època, d'acord, els terratinents de Sant Just, que pagaven, segurament, i per tant, en funció de la devoció, aquella gent devia tenir o que devia sentir per un sen o per una altra. Potser la meva dona o el meu marit o qui fos, sent la devoció per s'enterridre, per exemple. Exacte. Per què no es pot decidir una donació a les vegades? Si fem una donació, nosaltres paguem que l'altaqueta estigui dedicada a quins sems, el mossèn que havia de dir, no vull que fos la donació, no va, i a l'Ina va bé ell, que li regleixin la capella aquella, i que no s'encavolguessin en aquell moment. Llavors anirem veient que, en funció de l'època, estaran dedicades a uns sems o a un altre, veurem quins duren més temps, podem fer un rànquing de quins sems van estar més temps o menys temps, però ara pots anunciar una mica aquest índex. Com per exemple, l'alta major, l'alta de la mare de Déu del Roser, l'alta de Sant Joan, l'alta de Sant Abdon i Sant Senen, que hem comentat, i l'alta de Sant en Margarida. Aquests... Seria com l'inici, no? Aquests serien les quatre capelles laterals, i l'alta major, si us haguem comentat, que es va tenir constància al principi, però ara veurem una sèrie de sants que, amb el temps, aniran agafant importància, o s'aniran remplaçant pels que hem comentat ara. Com per exemple, la capella i l'alta del Sant Cris, l'alta de Jesús Donatgeret, l'alta del Segrat Corp, l'alta de Sant Josep, el Baptisteri, el Campaner i les Campanes. Tot això, o sigui, aquí hi ha diferents acompendis que mosset d'Antonín no va anar deixant posats. Per exemple, veurem, comparem l'alta major, una fotografia de l'any 1921, i veurem que no té res a veure aquesta fotografia del 1921 de l'alta major, amb el que a nosaltres avui en dia tenim mantès com l'alta major, que gairebé és tot blanc i tenim a dalt de tot el Sant Justipastó que estan en un pedestal. No té res a veure amb el que estem veient en aquesta imatge de l'any 1921. Volem com van evolucionant i quines coses s'hi van anar fent. Volem en quin moment apareix el Baptisteri, que al principi va estar fora de l'església, i després es va integrar a dins de l'església la capella de Sant Joan Baptista. I ara anirem veient les campanes que hi han emparat alguna vegada que hi havia hagut. Tot això és el que durant les properes setmanes anirem desgranant i anirem coneixent la perroquia del Sant Justipastó. Estic fullejant el llibre que has portat avui de notes històriques del poble i perroquia de Sant Justesvern, recollides i publicades pel seu rector, Moçan Antoní Nutenes i Alibés, i que és un llibre, com diem, que va fer el Moçan... Es va publicar l'any 1947, el que té un pasicle que després, el centre d'estudis va decidir tornar a publicar, perquè les publicacions de l'any 47 s'havia vist que amb molts sant Justencs ja, evidentment, no la teníem perquè aquest llibre s'havia fet malbé, ho van tornar a publicar i ens ha arribat a les nostres mans avui en dia. Diuen, el llibre del doctor Tenes, això ho firma algú al final de tot, em sembla que durant Sant Pere, i diuen, el llibre del doctor Tenes se recomienda no solamente por la cantidad de notícies que contiene, sino por la aparente facilidad de su estructura, por el orden de su exposición, por la decisión técnica de las descripciones, y porque se ve a lo largo de sus 200 páginas, 30, el estudio continuado, el amor al tema y el arte de hacer libros, todo lo cual no se hubiera descubierto en el autor un temperamento de historiador si sus obras anteriores no lo hubiesen revelado suficientemente. Això lo que deían, como José Antonio Tenes era historiador, ¿no? Sí, sí, sí, de fet, ella, sempre que s'anà parlar, quan va arribar aquí la perroquia, va tenir molt interès per fer-se seva els perroquians, i fer-se seva la perroquia, i va decidir indagant la història del municipi, s'hi va dedicar molt, de fet, va tenir la mala sort sempre un comentat, que per culpa de l'incendi del juliol del 36, es va cremar molta una aquella que havia escrit. I, per tant, ens vam quedar amb unes notes històriques, com ella, el que estava fent era una bibliografia completa de la perroquia, des dels seus inicis, fins avui en dia. Deu dir-ho tot el que ens ha arribat, i el que veurem que parla de la perroquia, de tots els buscants que hi hem hagut, però mai sabrem el que hi havia allà abans del 36, que mai va arribar a les nostres mans de votar a l'incendi. Per cert, aquí veig que també diu a la pagina 80, com dius tu, diu que a l'11 del mes de juliol, que això era el que comentava, de l'any 71, diu que es va donar permís al rector del paperol per banar-hi les gràcies de Sant Justes Bern. Això és una cosa que m'ha assobtat, que va venir al rector del paperol. Perquè devia tenir un grau superior, a vegades. Avui en dia també tenim, quan el bisbe no arriba a tot arreu, tenim el que és el nom en Bicaris Episcopals, que fan de bisbes, perquè quan el bisbe té un territori molt gran, no sempre pot anar a tot arreu. Llavors aquest mosseg del paperol devia ser un enviat del bisbe, que tenia els poders per poder consagrar aquesta parròquia. Fantàstic. Doncs escolta, Manel, bon dia, aquí, avui. Moltíssimes gràcies. Una setmana més, com que no anem endavant la història de la parròquia i de l'altra visió d'aquí de Sant Just, nosaltres hem de fer una pausa ara per escolta el budgetí. Et quedes avui de tot dia?Avui ja ganes. Avui ja ganes. Si el Seymour ja està saludant i de la redacció, fent-li una maneta al perico Manel, no? Vale. Bueno, farem una pausa per escolta el budgetí de Catalunya Ràdio, i després la tertulla esportiva avui no sé si vindrà a refacar, no? I espero que sí, espero que vingui. Si no, ja pujaré jo, adéu. Amb el Seymour Sergiàs, Lluïa Pascual... En fi, ja apenyo. Tio, les notícies de la Sis. Bona tarda, són les sis. El president interi del Congrés Brasile anula el procés de destitució contra Dilma Rousseff. Segons fons parlamentàries citades per diversos mitjans, com ara el Fola de São Paulo, quedaria suspès a la votació del 17 d'abril, que va suposar l'inici de l'impeigment a la presidenta. La votació, si això es confirma, s'hauria de tornar a repetir Joan Garcia. La notícia està generant una gran confusió al Brazil, perquè justament aquesta setmana, l'altra cambra al Senat havia de votar sobre el procés de destitució, que podria apartar Rousseff del poder un mínim de 6 mesos a l'espera de la decisió final. De fet, ara per ara, la nostra clàssica denunci d'avui es pot rebatre jurídicament. La setmana passada, el Tribunal Suprem va apartar del carreg que el president del Congrés, Eduardo Ocuna, un dels principals instigadors de l'impeigment. El seu substitut, Valdir Maranau, és el que ara ha pres aquesta decisió, perquè considera que la votació contra Rousseff no es va centrant als fets de què se l'acusava, és a dir, el maquillatge de comptes públics. Un acord d'última hora, entre totes les parts, evita el judici pel cas de Val. Els Mossos d'Esquadra, acusats de la mort de Juan Andrés Benítez, se'ls condemna a dos anys de presó sense ingrés, dos d'inabilitació i cinc de llibertat vigilada. També hauran d'indemnitzar la família de la víctima amb 150.000 euros. Presó provisional per a dos homes acusats d'haver violat una noia de 17 anys amb discapacitat intel·lectual amb Mataró. Miquel Harque. Bona tarda. Els joves es van guanyar la confiança de la noia de 17 anys, però amb una discapacitat del 57% a l'hora del pati, els voltants de l'institut Miquel Viada de Mataró. Segons el testimoni de la mare, que ho ha explicat amb la veu distorsionada a TV3, la van violar vaginal i anàliment de forma reiterada i també la van assajar per internet. Miré sus mensajes y ahí fue que encontré mensajes de dos tipos de estos que le hablaban, donde le proponía, por ejemplo, ir a la montaña, y en una de esas que estaba mirando lento, el hombre se conectó y me envió una foto con su pene. Miquel Harque, Catalunya Ràdio, maresma. Un jutge mexicà ha donat-ho vist i plau per l'exterdició del capo de les drogues, Chapo Guzmán, als Estats Units, on l'acusant de càrrecs d'anarco tràfic, segons l'organisme federal de justícia. A partir d'aquesta resolució, ha de ser el govern qui doni l'autorització perquè Guzmán sigui traslladat al país veí, tot i que la defensa encara pot recórrer la decisió. Després de 10 anys d'espera, l'agència catalana de l'aigua podria començar la construcció de la depuradora mancomunada entre Torra Ferrera i Torra Serona al Segrià, entre l'any que ve i el 2018, llei de Josep Maria Parelló. Bona tarda. Enric Colom, alcalde de Torra Serona, assegura que després de tants anys d'espera, el pressupost es dispararà. Fa 10 o 12 anys valia 3 milions d'euros. Això és el que més o menys puja la geocusió material del projecte. Per tant, ara, en aquest moment, transcurgut aquest temps, fàcilment se'n mirarà els 4 milions d'euros. Els alcaldes consideren que la instal·lació de depuradores en localitats com Torra Ferrera i Torra Serona, que sumen més de 7.000 habitants, és una necessitat medioambiental. Serà Maria Parelló, Catalunya Ràdio, lleida. Bona part del centre comercial diagonal Mar de Barcelona s'ha posat a la venda, segons han confirmat a Catalunya Ràdio Fons coneixedores de l'operació. El Fons d'Inversió Nordamericana Orbot ha començat a buscar un comprador pel seu 60.000 metres quadrats, dues terceres parts de l'establiment. La resta pertany a l'hipermercat Al Campo. La valoració és d'uns 500 milions d'euros, tot i que el muntant de l'operació dependrà també de les ofertes que es presentin. Més d'una 60.000 de quadres de Ramon Casas, amb un denominador comú, Júlia. La seva moosa és l'excepcional exposició que mostra el cercle de l'Iceu amb pintures, dibuixos i cartells de l'artista modernista Estel Bater. El 90% de les obres no s'havien exposat mai al públic. Algunes són propietat dels socis del cercle de l'Iceu, que les han cedides per primera vegada perquè es puguin exhibir a la rambla fins al 20 de juliol. Isabel Coll, la comissària de la mostra que porta partítol Júlia, el desig, ha volgut reivindicar la figura d'aquesta dona. I el meu desig ha estat posar una mica, Júlia, al seu lloc. Que sí, que era una noia molt lliure, sí. Ella no decide mai casar-se, no li importa res. Esports o del Serra. El Barça es planteja si aconsegueix guanyar la Lliga al Camp del Granada, fer la celebració del títol al mateix dissabte, tot just tornada a la ciutat Andalusa. El jugador es tornaria a Barcelona cap a quarts d'onze de la nit i sortirien en una rua des del mateix aeroport en direcció a Barcelona. El recorregut, però, seria més curt que en altres ocasions, i s'ha de consensuar encara amb l'Ajuntament de Barcelona. D'altra banda, el partit Granada de Barcelona el podrà jugar ja al Belga Tomas Fermalen, que avui ha rebut l'alta mèdica després de setmanes de baixa. El dematí de l'Espanyol Felipe Caice no jugarà a l'últim partit de Lliga davant l'Eiber, ni tampoc disputarà a la Minigira que els Blanqui Velaus faran a finals de més per Bolivia. Avui s'ha confirmat que, ahir al Camp Nou, es va fer una lesió muscular a la cama dreta, s'estarà unes quatre setmanes de baixa. I el Tribunal d'Arbitratge de l'Esport ha deixat de 6 a 4 anys la inhabilitació per qualsevol càrrec esportiu el president de la UEFA, Michel Platini. D'aquesta manera, Platini no podrà presidir l'eurocopa que es farà a França aquest estiu, tot i que ha dit que pensa recórrer l'ascensió davant la justícia ordinària. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, Móvem. Sant Just assegura que el pla d'acció municipal és una declaració d'intencions basada en un programa de govern. Destaquen que qualsevol projecte de govern que vulgui transcendir, la gestió ha de marcar uns objectius i tenir un punt d'utopia. El portaveu de Móvem Sant Just, Lluís Montfort, considera que el pla d'actuació municipal ha de ser un document ambiciós, ha de marcar uns objectius i ha de tenir un punt d'utopia. A més, el portaveu de Móvem, Lluís Montfort, assegura que el PAM és una concreció dels objectius de govern amb meixos de treball i accions desenvolupades que serveix com a fut de ruta del govern per explicar a la ciutadania les prioritats a nivell intern per marcar la gestió. El document vol mantenir els aspectes positius del municipi com ara el model de creixement, els serveis de les persones i el model de ciutat educadora. Un d'aquests elements de futur és un entorn sostenible. Ara, per ara, Sant Just és un referent en eficiència energètica i en producció d'energies renovables, entre d'altres. Amb aquests compromisos del PAM i amb el repte de ciutat sostenible, Lluís Montfort demovem assegura que Sant Just podria arribar a liderar de la manera de treballar, de municipis de l'entorn i també de l'àrea metropolitana de Barcelona. L'Institut d'Estatística de Catalunya, durant la darrera setmana del mes i la primera de juny, realitjarà una enquesta a algunes llars del municipi. Volen conèixer de primera mà les condicions de vida de les llars a Sant Just. Es tracta de l'enquesta de condicions de vida 2016 d'obligada resposta. L'Institut d'Estatística de Catalunya realitjarà un estudi al municipi durant la darrera setmana d'aquest mes i també la primera de juny. Es tracta d'una ampliació de la mostra de l'operació enquesta de condicions de vida 2016 de l'INE que es realitza cada any. És una estadística oficial prevista al Decret 255-2015, en el qual s'aprova el programa anual d'actuació d'estadística per aquest any i d'inclusió de noves activitats estadístiques d'interès de la Generalitat en el Pla Estadístic de Catalunya. Per tal d'efectuar l'enquesta, persones identificades de l'Institut passarán per algunes de les llars de Sant Just per conèixer a través d'una enquesta quines són les condicions de vida de les llars. El municipi s'entrevistarà en 12 habitatges dels 252 que es faran al Baix Obregat i d'un total de 2.868 llars de tot el territori. Prèviament, a l'entrevista personal amb qüestionari electrònic, els titulars dels habitatges seleccionats rebran una carta informativa de l'IDS-CAT. Les persones seleccionades estan legalment obligades a respondre amb la finalitat de assegurar una quota d'acuades de respostes i de resultats estadístics fiables. Són diversos qüestionaris adreçats a les llars i a les persones que hi resideixen. El de la llar recull informació sobre la despesa, parament de la llar, situació econòmica, ingresos, rendes, autoconsum i accés als serveis, entre d'altres. Pel que fa el qüestionari individual, aquest compta amb preguntes dirigides a persones de 16 anys i més sobre les característiques del lloc de treball, la renda del 2015, dades personals com de salut, educació, necessitats bàsiques o limitacions a la vida diària, entre d'altres. Recullendades sobre els ingresos i les condicions de vida amb l'objectiu de disposar d'indicadors de pobresa, exclusió social i desigualtat i poder-nos comparar a escala nacional i europea. Per qualsevol dubte o consulta es podeu posar en contacte amb l'IDS-CAT, a través del telèfon 900-834-044, o a través del correu electrònic, condicions de vida, roba i descat.cat. I finalitzem, recordant-vos, que les línies d'autobusos urbans de gestió indirecta de transports metabolitants de Barcelona a Sant Just disminueixen els viatges durant el primer trimestre del 2016, per contra, aumenten els viatges en el mateix periodre en la línia nocturna del municipi i al Justran. Els serveis diuns en l'àmbit del Baix Obregat han tingut un comportament positiu amb increments, excepte a Sant Just i a Esplugament, que es podran posar en contacte amb l'IDS-CAT.cat. En aquest sentit, les línies de gestió indirecta del TMB, l'A10, l'A46 i el Just Metro, han patit un lleuger de descens de persones usuaries aquest primer trimestre del 2016, respecte al mateix període de l'any anterior. La línia que més descens ha patit amb més de 9.000 persones ha estat el Just Metro. El que ha fet és que la línia de gestió directa de l'A10, l'A46 i el Just Metro, ha patit un lleuger de descens de persones usuaries aquest primer trimestre del 2016, a més de 9.000 persones ha estat el Just Metro. Dissegueix amb un descens de més de 6.000 persones usuaries, l'A10 i l'A46, amb una reducció de 2.000. Per contra, el servei JustTram és l'únic que ha augmentat en poc més de 500 persones usuaries durant gener febrer i març de 2016, respecte als mateixos mesos de l'any anterior. Pel que fa als serveis Nocturns, l'N12, diferència de la majoria de diurns, ha augmentat el nombre de viatgers en més de 5.000 persones. Per norma generada, el mes de març és el mes que més usuaries s'acumulen a la diferència de gener febrer. En aquest sentit, durant el mes de març d'en Gany, l'E10, l'A46, el JustTram i el Just Metro han estat més utilitzats en dies feiners, mentre que l'N12 ha estat més utilitzat en dissabte. Fins aquí l'informació local, més notícies d'aquí una hora en aquesta cintoria. Gràcies! Bones tardes, benvinguts a la segona hora de l'Apanya del Morro. Avui hi ha molta gent a la tertúlia de l'esportiva. Bones tardes, amics fos tots. Meneu l'EgPa i el Dominel, i el Taror del Maritet. El títol, només li queda un partit contra el Granada, si guanya serà campió de Lliga, l'equip de Gal que l'Espanyol no va posar resistència al de Lluís Enrique i tancarà la temporada a casa contra... De l'Espanyol. En fi, deixeu-me parlar. Què passa aquí, jo? Avui, el sempre, l'Edu. Escolta'm, que és un tio de Bipolòbat. El primer punt que és, Fernando. Fernando, l'on són el corregut aquest cap de setmana. Anem amb matèria perquè... Sí, entrem, entrem. No critiqui, ho aguantem jo, perquè els treu vosaltres. Avui, en deferència a Rafacano, hauríem d'escoltar-lo i saber què opina del partit que va veure aquí, del dèrbic. A més a més, Rafà, em consta que vas anar al Camp Nou. Sí, faré una síntesis molt ràpida. Va ser una merda de partidors. Què dius? Això no és una mentida. Va ser horrorós per part del Barça, perquè no va desenvolupar el jo que normalment desenvolupa. Desambulupar. Quin tecnicisme. I parlar l'Espanyol perquè fa el mateix de sempre. Et vas a vorrer i... No, mira, no em vaig a vorrer perquè vaig estar amb un teu pare. Per un dia, que veus futbol. I l'habitat és que és un tio... Un dia que va veure futbol. I s'avorreix, el tio. És un tio que et xerrarà molt i t'explica moltes coses històricament. A part de... Vam parlar del Canito... A part de qui va anar, em sembla molt bé, però el joc, que és el que interessa als ullets. Per això, mira, és que t'estic dient... No, no, no, no. Jo vaig anar al Camp del Barça per veure un gran partit. Ja el vas veure. I no vaig veure un gran partit. Per començar, vas veure un camp plent. Això sí, això sí, veus? Veus, veus? Durant el 2000 era. Alguns càntics... No vaig veure un camp, com passa al camp de l'Espanyol, amb molta pressió per als jugadors. Em dius que jo vols d'insults, perquè normalment hi ha una zona d'Espanyol que insulta... No, càntics, insults... Vam estar fins, eh, que se s'emana. Però no saps... Algú en argumen darrere, sí, però ja el coneix. Però de burros, sempre. I algunes coses que inclús jo i la persona que m'acompanyava... Reia. No, sentia en vergonya, aliena, això és el que dic ara. I això, el que va passar al camp... referint-nos al joc... Jo, personalment, no vaig veure un gran partit. I un gran combat de boxa et vas veure, potser? No, no. No li diguis això? Ja no comencem a fer el gili per dir-ho d'altra cosa. Demagògia. Perquè primer, amb el tema del pao, que jo estic una mica de far, perquè el noi... Va tenir un error. Va tenir un error. Va demanar disculpes. I les expulsions que li perdonen. A la copa no les disculpen perquè deu no vol. I no les disculpen perquè deu no vol. Va tornar a demanar disculpes. No és vellet. No és vellet. No és vellet. Si cada cop que ha jugat contra el Barça atrapitja, que ja sé que no ho fa. Com que ha demanat disculpes, ja està, ja s'ha demanat. No, no. Lluís Suárez, quan va mossegar, també va demanar disculpes. L'ho va mossegar, em sembla, d'anem petit. I l'etrapitja, no? És igual, no? L'altre dia, no. No, no, no. Que no ens entendrem. No estic defensant el pao i la seva acció, ni molt menys. Em sembla horrorosa. Em sembla horrorosa. I no es pot fer, i això no es fa. Però el home va dir que s'havia equivocat, va reconèixer, va fer una roda de premsa. Sí, no ho sento. No volverà a passar, com el rei. Però, a veure, què voleu més? No, què voleu? Rafa. Una fal·lació a cada culer. No, no, no, no. De què hem demanat dues? Mira, espera, espera. Es pot fer fal·lació, no? Sí, anem per part. Primer. Com es deia? Hernández era Hernández. Hernán Pérez, el minut 14. Li clava els tacks de mascareta, i això no és vermella. Això és vermella i punto. Si fos vermella, hagués vist la gonoga i no va veure res. No, perquè l'àrbitre era un incompatiment i no va veure res. El Buda, aquesta taula, em diuen que allò no era la tercera de vermella. No és vermella, una entrada de m'està escoltant. Va, home! Arriba-te'l. Una cosa és anàl·l·lià. Arriba-te'l, el Junoi, però no passa res. No, no. Una última que no veu ningú. Un moment, un moment. Una única cosa, només. Has vist la repetició? Exacte, heu vist la repetició. Vosaltres dos, com puc dir que no és vermella? A l'Espanyol i el Barça juguen a diferents velocitats, per tant. És normal. Espanyol per començar a no jugar res. És normal. No hi jugarà. No hi jugarà. Però s'ha salvat per demà i dels equips que hi ha sota. Hòstia, no ho fotem. A veure què dius, Marc. El segueixo la mà, perquè avui són molts. El segueixo la mà si voleu parlar, Marc Romero. Senyor... Jo dic... Jo entenc que a l'Espanyol jugueu una velocitat diferent i que intenti parar els altres del Barça. Lament és el mateix per a un moment. Dic, és això, eh? Però hi ha un senyor que basteix de croc, que em veu una entrada com aquella, o quan veu el que hi ha, el que fa pau, ha de marcar el límit. Però ha de marcar. En Nampérez... En Nampérez... En Nampérez, el 42 de la primera, li foto una empentada, i al ves, amb un terçet de groga sobre allà, que se li envena la onya. Se li envena i el canvien perquè... El galca... A la mitjora partit té 4 grogues, el 4 defenses. A veure, Edu Rodríguez. Jo, dos coses. La primera, que em fa gràcia, que diguem que... No parlem de demacoja, i el primer que fa és criticar Luis Suárez, quan recordo que... Espera, espera, espera. No, espera, espera. Ha mosegat 3 cops, que són a gran arreda, en 7 anys no l'han expulsat cap cop des del 2010, i un tio que porta dues trapichadas paulópez en els últims 4 partits contra el Barça, i diem que no són casos comparables. Jo crec que fiquem demacoja, criticar Luis Suárez, i ser a paulópez en Arsán de Floretes. I punt número 2, si diem que Hernán Pérez arriba a tard, el Barça juga a una altra velocitat, a les seves totes els equips arribarien tard contra el Barça, i a les seves hores... Molts equips acaben. A veure, els jugadors del Barça acaben en les llunats, que és una evidència, Oriol. El reclamen és el mateix per tots, i si arriba entre els altres, és un problema. És dedicar-vos a jugar al Bòlei, tio. No, però a Bòlei és bo. Espera, espera. Rafa, deixem un moment. Mira, tu que ha parlat de tanta història, molt històric. He parlat de la Lleti David, va, o de fa 20 anys, quan va trencar la cama... A veure si com es va jugar la miqueta i no ser tan marietes, tio. Marietes? Un moment, un moment. Doncs s'apliqui. Manuel, tu estàs dient que s'apliqui. El jugador s'ha d'ententar no saltar-se el reglament. No, no, per això és que... Per això és que... És que, Manuel, tu d'on estàs contra dient? Que l'arbitrat piti. A veure, una cosa. Perdoni un moment, ara dono la paraula. Un moment, per aquí... Jo crec que no s'està dient que s'està dient que l'arbitra no aplica el reglament. No és un bon arbitra. És responsabilitat de l'arbitra. No ensenya una tequeta de groda. O vermella, o saltar-se un. Si els jugadors et deixen, tu no eres fins al mimit. Si els jugadors et diuen barra lliure, barra lliure. Mira l'Atlètic de Madrid. I arribar al final de la Champions East. No és que jo perdoneu. Jo no sóc l'arbitra. Jo no sóc l'arbitra. Que cap de vosaltres sou. Per sort. Si el que diu l'arbitra és el que s'ha decidit, jo estic amb l'arbitra. Jo estic amb l'arbitra. A veure, sisplau, que el Sebas fastona que demana paraula. Sebas, digues. Però un moment. No, a mi em sembla molt bé aquesta polèmica que allà em torna l'arbitra, però a mi m'agradaria parlar al partit. Ja que hem vingut aquí, perquè em va dir el perico, que va veure futbol per un dia. És raó, és raó. Sí, perquè tu no vas anar al camp, no has vist els partits del Barça últimament, feia bastanta peneta. Jo he vist el Barça, l'Espanyol, el Madrid, i l'Atlètic de Madrid. El problema que teniu vosaltres és que no ho veieu només que el Barça. Mentida, t'equivoques. T'equivoques? Aquí sí que t'equivoques. A aquest cas, tu una mica més... altres partits d'aquí de la Bora. Sí, exacte. Però jo vaig veure un Barça notable, no excel·lent, no és el millor Barça de tots els temps, això t'ho reconec, però la velocitat va canviar. I tant. Com es movia la pilota, com els jugadors sofrien, com sovrien per la banda... I no és dalt, i en l'últim partit també. Amb quatre cons, s'està clar. Sí, també t'ho reconec, però també eren conos als del Betis. Vull dir que, en aquest sentit, també té un mèrit. El Barça porta 0 goals en els últims cinc partits, i 22 goals. Vull dir que alguna cosa... No vaig jugar a les xambies, però bueno... Ho va fer bé de central. Per mi... Això és una de les meves notícies de partit, que a l'Espanyol no arriba cap. Exacte. I per mi de la via... Amb una sortida de la via. A mi el Barça, després del gol de Messi de Falta, renunciar a jugar, com està? No, marquen gol. Però quin partit vas viure, tu? Si Raqui t'hi va marcar un gol, i li van anul·lar injustament, Rafa. I, a més, si no li piten un penal com un piano, i Raqui t'hi li anul·la un gol, i pau, te'n treurà dos mans, eh? A part de menjar-se'n una, treure-los també. Però dic, el Barça, la primera mitja hora de partit, fins a la falta de Messi, la superioritat que té això a l'Espanyol és que no la rascen. És que no la rascen. Però una vegada marca, relaxa, però segueix en any. Però tu et pots relaxar. No és que relaxis, que canvia de temps. A la segona part em fot 4, però com se la rassa si fot 4 a la segona part? No, no, a la segona part el Barça hi torna. A la primera meitat, després del gol, quan l'Espanyol comença a picar i a deixar la cama, el Barça es centra més... No, Rafa, el Barça sempre més en el joc subterrani d'aquesta gent que no... El futbol té uns temps. El futbol té temps, és que no sempre pots anar el temps per cent. Però tu al temps el pots baixar. Tu la marxa, la pots baixar, com vas guanyant 2 a 0. Però no m'ho nois. No és baixar, no és baixar la mà. Amb 1 a 0 tens un penal que no et piten mal anul·lat a ràquidi. Però com que el marcador de l'1 a 0... Amb 3 a 0 haurien dit el mateix, que baixen el ritme. Amb 3 a 0 et dic... Normal, que aneu caminant pel camp. Normal, perquè no anaven caminant. No van caminant. Anaven, anaven, anaven. És que l'Espanyol no va rascavalar en tot el partit. No n'hi ha res que són cames. Caisé on t'ho alguna? Sí, clar, és que només faltaria que no en tinc dinoma. Cap plaer. Des de fora l'àrea, sí, clar. Sí, clar, a ningú. Tenim una carta a punt de controlar. No és normal que el rival també. Ara és que l'initja arribi. Però sí que és cert que... Si a diferència del partit del Betis o el partit contra l'esporting no sembla bon equip, que potser podria punxar d'aquí a final de temporada, l'equip d'Aïs no dona dubte que contra el Granada guanyaran si juguen com mai. I és la diferència amb els últims partits. Jo no em va. A més, és un balsa... Aposta pel Granada, que donaran molta pasta. I un altre punt positiu és que un balsa amb mal estat en els últims partits, i ahir en bon estat li ha fotut un 21-0 en els quatre últims partits. Sí, qualsevol dels equips que ha jugat contra l'Espanyol, inclús València, que venia en mal estat, va ser el millor... A veure, quan va jugar amb l'Espanyol, va ser... Un partidà. Home, perquè en aquest moment estaven a la part. No, perquè... L'Espanyol té la limitació que té i pot fer el que pot fer. No pot fer res a l'Espanyol. L'Espanyol és l'equip més golejeta de tota l'Espanya. És que és el gran Paul Lleu. L'Espanyol, aquesta temporada... No, no, d'aquests goals... Hi ha caigut 60. Però què ha fet l'Espanyol, aquesta temporada? Salvar la categoria. Rafa, què ha fet l'Espanyol, aquesta temporada? Tenia 5 partits contra els 5 equips dels dissents seguits. I els avui ho va guanyar 3 partits de 5 o 12 a 4. No havia d'adaptar res més. Sí, clar, perquè és la seva lliga en aquestes... Perquè no té res. A veure si tenim un capità que es diu Javi López. I què més dona? No, que és bastant dolent. Carai, Marçal va pixar. Vaig a fotre amaranya. Un moment, si el xino que t'ha de fer un equip per pujar a Europa... O sigui, pot vendre a tot. Comencem. No, a veure, jo no... Jo personalment... Això... Rampena s'es quedaria... Duarte, Oscar Duarte... I diop, i diop. Ja està, punt. I Pau, sobretot Pau, que es quedi Pau. Mira, en defensa de Pau... En defensa de Pau, conservarà el Baró i els dos davanters, perquè has de tenir un column navartadral. Perquè si el s'ha dit... I per què no ficheu a Quico Castilla? El Baró és esplacat davant de la senyora. La senyora és l'únic que s'ha d'anar a la senyora. Que fiquen a Quico Castilla, del Madrid. Estan molt en relacions que hi ha amb el Madrid. Que fiquen a Quico Castilla... Ara ningú ha dit... Les coses que em toca en la Pere. Les relacions amb el Madrid, que l'estan... Que tornin. El que ningú ha dit en aquest home encara és que el Barça havia de ser campió. Però això en parlarem després del robo al Bernabéu. Però... No em trobo a esperar un cap ajuda arbitral en aquestes últimes jornades, que és impossible esperar-la. Si teniu una mica de amor i històrica... No demanem ajuda arbitral. I parlant de primera o de seguretat. No ho espereu, perquè no hi seran. Estem salvats i que no hi hagi caigut amb els càntics de l'estadi dient a segona segona. Ahir no es va... Ahir es va cantar amb molta feina. Es va cantar amb 3-0. Però no ho trobes molt bé. Es va cantar amb molta feina. No ho trobes molt bé. Però el que passa és que és normal... Normal que sumin primer i veuran que no és una mastagona. És que és un can inútil. I tots els can inútil. Recordes que l'Espanyol és l'efició. En totes les partits rajen del Barça. No en parlem d'acabar-se així. Però el camp de l'Espanyol està sancionat per haver fet 11 càntics violents contra el Barça. Amb 30.000 euros que el chino de la butxaca s'acarassin enriure aquesta sanció de merda. No ho sé. Però els dos equips... No ho veus. No ho veus. No ho veus. No estic criticant. Estic dient que me n'alegro. Que no passi el que s'estava. Això completament d'acord. Hi ha gent que li sembla una falta de respecte. A mi m'encanta que hi hagi càntics violents. A mi m'és un derbi. A més vola, perquè dona caliu. L'únic que no m'agrada és un tema que ens hi surti molt en aquest sentit. Hi ha això. Ara vull dir una cosa al respecte. Jo he en defensa de pau. Jo hi ha una cosa que m'agrada molt, que és el piquet de l'espanyol. Un tio que de portes en fora té la sinceritat d'agafar i dir que la Liga el va a ser el cap nou. Li falta un punt de maduresa. No, no, no. El piquet fa i té un coeficient mental. Sí, sí. Hi ha molt bé. I clar, perquè deixen aquestes cames que li falta un punt de madura. I falta dos guants a les mans, tio. Té 20 anys. Com era piquet quan tenia 20 anys? Sembant el Saragossa no era ningú, piquet. I ella està a l'espanyol per alguna cosa correcta. Pau López, trobo molt bé que sigui un tio que foti maranya. M'agrada, és que això és un derbi, hi ha d'haver-hi piquet. El que m'has de dir per a pilotes i no a pitja gent. Acabo d'allà que es donaran 12 baixes. A l'espanyol. Tants com els millons que et vagi l'altre dia que invertiran. Jo crec que entre 12 i 16 milions d'euros... Jo crec que 12 fa curte. Si mirem la història, en realitat això que ha estat aquest dia... No parlem tots a l'hora. No parlem tots a l'espanol, correcte. Edo, no parlem tots a l'hora. Estem parlant ara que l'espanyol tindrà una renovació de vestuari important. Això, 12 milions d'euros. 12, 16 milions d'euros. Diuen que el primer fitxatge serà Pablo Zabaleta. O sigui, que jo ja estic content. Amb 40 anys, gran fitxatge. Jo el tornaria a fer capital, home. I jo, que ja ve, l'ho peço farà. Això, seguríssim. I de la peña no torna, no. I perquè no voleu fitxar clar en sí d'or fer, perquè si no també estaríeu a temps... No, clar, sí. A Mési, a Mési, fitxarem a Mési. D'aí que ve. Tots els calaixen del llevant, ho deu aprofitar. Amb 12 milions no sé si tenen per la fitxa, però no. Tots els del llevant, no? Tots els del llevant, Josep Rossi. Rossi no està malament. Rossi és el que fent que el llevant baixi. Ara no baixi la jornada. ¡Joder! Això, estic picadíssim, va. A veure una cosa, perquè no m'ha acabat parlant del Bassa. És igual, quina desgràcia el que he de fer. Deixeu-me'n mirar cap a la última jornada. I pujarà l'Eganés, eh? L'Eganés, què tal? Fer gran partit de primera. Això serà aquest dissabte. A la 5 de la tarda jugaran els partits al Madrid i al Barça, respectivament. Jo crec que no sé si teniu un dubte que la lliguesa del Barça. Guanyaran tant Barça com Madrid. I bé, i bé. Serà una lluita amb Ronaldo a veure quants gols fot. Recordant l'any passat, el Madrid va guanyar dos a deu, no? La Coruña? O dos a 9? No, però l'any passat va guanyar dos. Va guanyar el Pagí. Si no va això, perquè mira el que va fer el Madrid. A més, el Barça. Si et refereixes, que Cristian no pot atrapar l'UiSua, és que ha 4 gols. La lètica primària. La lètica primària. Sí, però què? Que ha fet 5% de l'UiSua. El Barça el pot prima a la mitja part. L'elètic de Madrid, vinguin primats o no? L'elètic de Madrid porta un desgàs físic i mental, eliminatòries contra el Barça i el Bayern de Monique. Recordem que el Madrid ha subat amb el Vosburgo i el City. I és un balcapunchi. I el Madrid va tenir la santa sort que, si ara voleu, podem parlar d'aquí coca-cilla i l'àrbitre, que els hi van regalar un futiment de parades. I un altre segon gol. Què va passar? Què va passar per la gent que no va poder adonar el Madrid? Tampoc perquè estava al cap d'una hora, no el vaig adonar. Està recordat que va ser un robo. El València? El Camp del Bernabeu, eh? Dos pals, un fora jo, que em sembla. El Benzema o el Barça. Jo sé que el vaig adonar al partit. El València va tenir dos pals, el gol del Madrid és en fora de joc, el València va estar jugant molt millor, però hi havia un senyor que va estirar de groc, un altre gran arbitratge... És per matrar arribar a l'última jornada, perquè és el que ha fet tota la vida el Madrid arribar a l'última jornada. I guanyar la lliga a l'última jornada. Si li piquen un penel en contra el Barça, el partit del Barça anava durant 90 minuts, i jo, si voleu fer en porra, 0-4, fàcil, vull dir. Jo tinc una cosa, eh? Jo tinc una cosa, que el Barça, aquest dissabte... Ojo. També us deia l'Espanyol, i mira... No hi haurà més tertúlies, fins a... Ja haurà de guanyar el doblet. Hi ha més una cosa, com l'Espanyola, d'una tanta canya aniran una mica tocats, perquè, clar, tot amb oratats... Això és veritat. Masquerà no anirà... Masquerà no anirà amable. I Suárez ni te cuento. Jo del Masquerà no ho vaig parlar jo amb el Jordi, amb el parar del Jordi. Sí, sí, sí, amb el Jordi. Amb el Jordi... I de llocs ja. Aquest urmirà calentet. Sí, sí. Per tant, el Barça crec que guanyarà la lliga, no hi haurà cap problema, vull dir... Jo no vaig tan clar el problema. Perquè no, Mas Romero. Perquè el Granada dirà molt primat, eh? I el Deport No. I el Deport No. Tu per què no vas viure a les lligues de Tenerife, però això és totalment al revés, i aquí sí que depèn de tu mateix. Sí, no. Però més el Granada... Roberto, el porter. El Granada que porta des de festa des d'ahir, i que estàs tota la setmana de festa... El Granada no és un equip que tampoc necessiti calés, ve d'una família bastant rica que té l'ordinesa, i que li se deixen jugadors quan volen. Tampoc és un equip que pels temes de calés. És un equip per fugarjar jugadors per l'ordinesa. Jo crec que, com a equip de futbol, que és com a professionals sortiran a... A perdre? No, sortiran a jugar i a guanyar. S'ha de jugar, com el dia de l'Espanyol, a la mitjora i aniran 0-3. És que no té qualitat al Granada, com per planta. O no té qualitat a l'Arabi, a l'Arabi. Ua, clar! A Cuenca. Ostres, ostres, cuidado. La Liga és la futra a Cuenca. Cuenca té molt bones entrades. Tot i així, el Barça no s'ha de confiar, perquè si juga com amb el Bet i les últimes jornades, si juga com amb el Bet i les últimes jornades... Però hi ha aquesta tendència negativa. Porta 0 goals encaixats en 4 o 5 partits. Diuen les males llengües que si el Barça guanya la Liga, i la Rua, aquesta tradició del que es fa, es farà el mateix dissabte a la nit a les 12 de la nit. Si aquí ficava, si apunta Rua, express nocturnen. Sí, perquè es veu que el dia del doblet... Hi ha la Copa del Rei... No, perquè es veu que el dia de la Copa o l'endemà de la Copa no sé què passa, que Bruce Springsteen actua per Barcelona i no s'equivis Jalé o Siam. No es pot anar al cap d'ara, això. No es pot anar al cap d'ara, això. Però hi ha un concert de processos... I hi ha una celebració típica a l'estadi perquè està ocupat. Hi haurà Rua nocturna al dissabte de la nit. No pot anar al cap d'ara, no pot anar al cap d'ara. No pot anar al cap d'ara, no pot dissabte de la nit. I després a la Rua... I després a la festa a Barcelona, clar, ja està, collat, i bé. Però, clar, us què vol dir això? Per la gent aquesta que no trepitja a Barcelona mai... Home, i després... Venia a pujar la Ibaça a les escales de Can Mccànicas del Coltinoe. Per secucions amb els Mossos i... Per sàcla, ja, a les carrers. Escolta, estàs tot l'any i un dia que pots gaudir que guanyes la lligada. El que passa és que aquesta Rua serà més curta que les altres, eh? Ara, òbviament. Perquè no és a les quatre tardes 12 hores de nit i els discursos judicials. Ja, els veïns ho han dormit. I perquè no esperen anar a finalitzar la copa del rei directament, que el van tot guanyar el doblet i l'estrat dium. I si no guanyen què? Això no és... No, no, no, és que això ho ha dit els propis jugadors. Jo vull sotir una informació que deia que els propis jugadors preferien celebrar-ho, aquest dissabte, perquè si no guanyaven la copa del rei es quedava ensenyant no celebrar ni la lligada ni la copa. Sí, perquè després de la copa recordo que s'envallà amb les eleccions. Clar, perquè davant del Sevilla hem de patir. Doncs més que davant del Sevilla... Jo crec que el Sevilla és una situació... i està fotent baranya, però jo contra el Sevilla patirem. No ho sé, eh? O sigui, sí, però el Sevilla vindrà cansat de la final de l'Europa Lig, que és diners. Ens han fet un favor, que és que tothom deia que el Sevilla jugaria al divendres, i no sé per quina raó el fan jugar dissabte, cosa que jo agraeixo perquè si tenen el mateix temps calvar-se per... no, per recuperar-se, no, perquè és veritat, si pensen que té l'Europa Lig, que és Dimecres a la Susa. La final no, però el Sevilla està a la final de l'Europa Lig, que és Barça, li és igual. Però la final no és la setmana que ve, d'aquí un païs de setmanes. No, la setmana que ve. Bueno, la setmana que ve d'aquí dos, d'aquí Dimecres. No, el Dimecres que ve. D'aquí 15 dies, d'aquí 10 dies. No, no, d'aquí 8 dies. D'aquí 8 dies, no, d'aquí 10 dies. D'aquí 10 dies... Dimecres que ve i és dissabte, és Diumenge al partit. No estic parlant de la final de la Copa del Rei. D'aquí 15 dies, clar. D'aquí una setmana. Avui és dia 9 i el 22 es queden 13. A veure, la setmana que ve entre la setmana de la setmana que ve a la UEFA. El Sevilla es juga a la final, però és la final de la Copa. Anem a repassar-ho amb el calendari. La setmana que ve tenim final de l'Europa Lig. D'Europa Lig, Dimecres, llibert Pulseria. Això és el Dimecres, i el proper Dimecres... No, Diumenge. I a l'altre dissabte, l'Ètica de Madrid, real Madrid, final de les Champions. I després tots l'Europa Copa. I a la Copa Mèrica i Jocs Olímpics. Sí, i després el Barça-Madrid, de Tardo. A quina hora serà la final de la Copa del Rei? 2.4.10. L'amantable horari. Perquè hi hagi un menjar que treballa l'endemà. No es pot plantejar d'anar-hi. I on Diumenge? Normalment... No va ser dissabte. A la UEFA, per la final de l'Europa Lig. Tinc un dia més de recuperar l'endemà. Volien jugar les 5, però les TV diuen que no. És una altra vergonya per els seguidors que hi van, però ja s'apanyaran els que hi van. Escolta, doncs que no venen els drets televisius. Però és que s'ha de premiar els socis que van a veure l'equip, no? Si no que hi hagués un ia cap tancat, vull dir. L'Eu n'has il·ludat. L'Eu n'has il·ludat la Sevilla. El Sevilla d'on? Em sembla que són 200 euros a cada un dels aficionats que van anar a Basilea. Sí, sí. La gent que era... No sé, però ho veig així. La setmana que veus, ho torno a dir. Per algú del Nidus estava a la pròxima. La setmana que ve, no. D'aquí dos, jo no t'ho recordo. Sí, que me'n recordaré, però hi havia una notícia. Vaig dir que el Sevilla d'Eu faria 200 euros als aficionats que es passaven a Basilea. No hi paniquen. Paga la entrada i els ens fan guanyar diners. Paga l'entrada i tot. La gent que va al 60.000, que va a Basilea, que va a 40.000 persones, que hi aniran 15.000 del Sevilla. Com s'assistirà el Sevilla? No ho sé. Quan hi van 40.000... És igual. El repartiment d'entrades està marcat. Al final de la Champions no s'ho han d'entrar a dir. Jo sé que hi ha 20.000 per Madrid, 20.000 per Atlètic, 6.000 que ja estan venudes per internet, i la resta per la UEFA. Això és un drama. Són 25.000. El sencer acaba en 80.000. 80.000, 20.000, 20.000, 50.000... 50% per aquí, 50%. És vergonyós. No, és la UEFA. Tota la vida ho està. És el que has dit abans. No ens paguen els diners quan guanyeu la Champions, però ho fan el que volen. Sí, però marquen la regla de tots. Clar, però aquí s'hi faran perquè... No és diferent, és el mateix. Perquè convidar el president de la Federació de Senegal a la final de la Champions... De la Federació Espanyola, també és que era el 50% de la capacitat de l'estadi, i que quan els versos jugaven entre el Bilbao, sospitosament tot anava per el país basc. Però això a tota la vida ha estat així. Entre això a la part de les televisions... La part de les televisions està molt malament. Menys en la terra i a Alemanya, que és on està més ben perill, a la resta dels països... El repartiment d'entrades. En la terra està bastant malament. A fora d'Anglaterra és un desastre. Sí, ja t'ho dic jo. Vaig aquest cap de setmanes un desastre. Per què un amic meu és molt fan de l'Eberton? Un tofi. Som ganes d'anar a veure... Roberto Martínez, l'Ukaku. És bo l'Ukaku. Té bons jugadors a aquest equip. El que passa és que la temporada sigui una fasta. Ja el central, el John Stones. És quasi igual de bo que busquem. El Chelsea vol 60 milions i el Barça el volia. El Stones l'any que ve no estarà a l'Eberton ni a l'Aconya. I l'Ukaku tampoc. Ara continuem parlant de futbol internacional. Si voleu... Sí, perquè el Bardiola s'està a punt d'agar sense xap. Un moment, deixem-me preguntar al Rafa, perquè això ho hem de fer. Vols fer secció, avui, del... No, no hi hagan fet. Que anava a dir molt bo l'humanatge a Manel Vic. Et va agradar? De fet, van fer el mateix que volia tu. Va coincidir amb el que jo vaig... Va escoltar a Rafa. Molt bé, Rafa. Vaig fer una gravació de Manel Vic dient... Bona tarda i benvingut a l'estadi. I després amb silenci. Sí, sí. Pel meri, per favor. I després, sense dir les alineacions. Ni els canvis, ni res. Això sí, sonava el tiriri, sonava del plan. Sí, sí. Només pel Barça, per l'Espanyol. Com? Tiriri, tiriri... I ja em penses per la temporada que aniré. O hi ha mai més diobres pic. Em sembla que el fill de Manel Vic havia ofert. I una de les coses que em va agradar... I perdoneu, perquè va estar dintre de l'humanatge de Manel Vic. I cap a poc no va... Què et va semblar el mosaic? No, el mosaic molt xulo. Som-hi tots. Ja saben que ho fa el mundo deportivo i ja està. Ja està com el Cullet, eh? Quina nacional, Barcelona. No entrem al tema d'abans, Rafa, avança. No són tots tan alts, guapos, damals suïs, blaus, blaus... Però què té a veure, això? El món deportivo que jo sàpiga és l'úder esportiu. Propè al Barça. Un grupó. És una màfia. Perdona, Rafa, no són tots així, perquè vull veure una fotografia que s'ha penjat al Twitter. Amb tots nosaltres. No som així, eh? És que aquí estem a les dos talles. Jo ho sé, però és una... On vols arribar? No, perquè mentre... On vols arribar? Allà l'humanatge del Manel Vic es va aplaudir. No es va fer en silenci. Estava sortint l'alineació de l'espanyol. Alguns van siurar, però van seguir plaudint. No, jo vaig fer les dues coses. Aplaudir l'alineació de l'espanyol i aplaudir amb el Manel Vic. I hi ha gent que et siurava. Sí, però no va haver-hi una xiurada molt mental. Perquè no sabia què fer, la gent. Sí, sí, sí. S'hauria d'haver previst? Sí, jo crec que sí. Primer posar l'alineació de l'Espanyol... El camí més igual, eh? No, però és una anèdota tonta. Jo vaig aprofitar per aplaudir els meus jugadors. Sí, sí, sí. Tu m'has de dir que et vas sentir incòmoda perquè t'ho esperaves que et siulesin i t'ho demana plaudir. No, clar, clar, clar. A ell li agrada el marro, li agrada, li agrada. No, no, sí, sí, sí. Va ser aquesta sensació de dir... Ho vaig comentar, eh? Qui més celebra una mossegada a Suárez és el Rafa Canó. No, bueno... No diem això, que Guardiola s'està apuntant a les 6 champions. Ara hem de parlar de l'Ajuntament Internacional, perquè tenim la... Bueno, què tenim aquí? No tenim la Guardiola, no guanyarà la Champions, perquè s'ha quedat eliminat. No, però... A la Premier League, el City va empatar amb l'Arsenal, va empatar dos a dos... No, té un partit menys, el United. Sí, té un partit difícil. El West Ham, això, el West Ham. West Ham, és una equipa que està evitant... Està evitant per Europa i té un paillet. Escolta. Un altre fitxatge de l'espanyol. Parlem un moment de Guardiola. Ara marxa del Bayern, se'n va al City, la temporada que ve. Creieu que ha triomfat el Bayern? No, per mi ha fracassat. Per què? A veure, un moment. És com si Xavi pascua a la mano. A poc a poc, aquí som tots civics. A veure, Oriol, digues. Jo crec que... No es pot dir un fracàs al 100%. Per mi és un fracàs al 85%. Si ha dit fracàs, què vol dir? A veure, ha guanyat. A veure, fracàs total per mi... Per mi, fracàs total seria... No ve guanyar les Bundesligas. Pots parlar el 85%. Ha guanyat 3 Bundesligas, que és com el PSG, que guanya 3 ligues a França i ja està. Jo crec que amb l'equip que té, com a mínim, una final de la Champions havia d'haver arribat. Com a mínim, com a mínim. Ha guanyat 3 Bundesligas i en 7 anys d'entrenador ha arribat a 7 semifinals de la Champions. Molt bé i tal. Però amb el Bayern demoní, és com l'Orem Blanca, que és el PSG, que per mi ha fracassat. Jo, guardiola, amb els jugadors i l'equip que té com a mínim, jo crec que una Champions li tocava. Edo, espera un moment. Quan el Barça arriba, no sé quantes vegades, de quarts, de finales, no sé quants anys... És un èxit. Quan el Guardiola arriba a sempre a semifinals, és un fracàs. Això sí, un fracàs al 85%. En 3 anys, Marc... 3 semifinals. Però el Barça arriba a finals i les ha guanyat. Però la no, ja està. És la petita diferència entre el Bayern i el Barça. Quan els Champions ha guanyat el Barça i el Barça. Un altre dia, quan el Barça queda eliminat, em dius que el Barça arriba a quarts, de final. O a semis, és igual. Jo dic, en els 3 anys que el Guardiola ha estat, és cert, no puc guanyar a la Champions. Però ha estat sempre a les semifinals. I guanyar sempre el títol de Lliga. Tu explico, les del Barça no són seguides, entre semifinals hi ha hagut unes Champions per realment. I què? El Barça, en 4 anys, ha guanyat dos Champions i el Barça, en 4 anys, ha guanyat 3. 0, 1, 1. Però no va ser de Guardiola. És guai. Perquè la comparativa tingués sentit. Primer hauríem d'esperar que el Guardiola estigués 10 anys al Bayern. I aleshores veuríem quants cops ha arribat. Perquè el Barça arriba a 4 cops en 10 anys. I el Guardiola només ha estat 3 anys. O sigui, la comparativa no té sentit per mi. I després per altra banda... I després per altra banda, el Bayern és un equip que... Hi hagi que abans d'arribar a Guardiola, en els últims 57 anys portava 15 semifinals de la Champions. Ha arribat a 3 de 3. El Bayern era un equip que portava 2, 3 finals de Champions en els últims 40 anys. No ha arribat a cap. O sigui, tampoc és una cosa que anés fent habitualment. Però per tu, llavors, has sigut... Jo crec que no és un fracàs en absolut. Ha canviat el model del Bayern. Hi ha donat variants tàctiques. I no serveix per re, perquè l'any que va arribar a Exceloti tornarà a jugar a la cota. I poden servir en un moment determinat a partidada. No ha arribat a Exceloti i no futura. Ja torna la contra i ja s'ha acabat el Bayern. No s'ha sap, però és una alternativa que la pot utilitzar en qualsevol moment. I, a guanyar les lligues, jo no considero que sigui un fracàs. Guardiola va arribar com a un guru al Bayern i marxa una mica per la porta darrere, perquè ha rebut crítiques de tot arreu. A Alemanya no te'n trobes a tot arreu. Jo crec que Guardiola segueix en el millor entrenador del món. Això t'ho firmo. Però per mi és un fracàs, guanyant només les bundes lliços. També hi hagi esto model, perquè va entrar quan... Va acabar allà guanyant el triplet. Però que no guanyis l'any següent, la Champions s'entén. Perquè dos Champions, aquí ho hem dit, que no les ha fet ningú. Però amb 3 anys, amb els cracs... I com l'eliminen? I com l'eliminen, el Madrid i el Barça. I l'elètic de Madrid. Jo crec que... I amb l'equipàs que té. A partir de l'elètic de Madrid també va tenir molta sort. Bé, molta sort... També va eliminar el Benfica a l'últim minut, i va eliminar el Puigdemont. El Real Madrid... No me'n recordo del tot. Però l'any passat... Sí, però no me'n recordo com va anar el partit. Però l'any passat... El Barça contra el Bayern, recordaràs que fins al minut 75 a l'estadi, el partit és un partit que se'n pot escapar contra el Bayern al qual és el moment. Com va acabar la semifinal de l'any anterior davant del Bayern? Home, veníem d'això. No, però aquest ball de Guardiola, l'any passat a la semifinal contra el Barça... Sí que sé que el Barça li fot un 3, i el primer 75 minuts el Bayern és un equip que podria haver posat 0-1 en el Camp Nou, i és pràctic. Però que no ho va fer tan malament, el resultat és molt enganyós l'any passat. I aquest any, a Manascú, passa clarament, que se'n tenen de por. No, jo crec que no. Guardiola, amb 4 anys al Barça... Jo crec que s'ha millorat l'Atlètic de Madrid. Amb el millor equip de la història que ha tingut al Barça, la seva idea, no fotem guardiola... Però és que el Madrid... Però és que el Bayern no té un equip de cosos, però és que té un equip de càrrec. Però no trobes el partit contra l'Atlètic de Madrid, el Bayern de Monique sí que tenia la filosofia de joc. Intentava anar-hi, però no té la rapidesa que té amb el Barça. Cap equip tindrà la rapidesa que va tenir el Barça de Guardiola. Poblideu-vos-hi. Jo vaig veure el Barça... I mai hi tornaran a ser 3 jugadors amb aquesta velocitat? Més, més. Jo crec que 3 bundes ligues, si tu te'n vas entrenar al PSC o al Bayern, guanyes per fer guanyes de carrera i al Bayern. No puc, amb aquests jugadors que tens, que no poden anar al Bayern. Debilites els altres equips, Borussia Dortmund, que els ja treten el millor. És que si m'apones a Espanya, Guardiola, era un duel Barça-Madrid, ja està, perquè estaven entre els dos, i era una lliga avorrida perquè sempre anaven els dos, i era la mínima que punxava on s'acaba la lliga, a Alemanya. És com a França, que el PSG li deu 50 bundes al segon. Si la lliga alemanya fos tan avorrida, no tindria 4 equips de Champions i no 3, com T'Itàlia o com T'França. I què han fet els 4 equips alemans a Champions, digues. Una altra cosa és el que hagin fet, però s'ha d'esquipar d'anar. El Borussia Dortmund no és un mala equip. I el Borussia Dortmund no va ser un mala equip. Va presentar bastant... Evidentment no té la plantilla del Bayern. No és res comparable. Però no és un mala equip i a la Champions podria fer-ho bé, aquest equip al Borussia Dortmund. Per arribar a quarts de final, és un equip catàlic. Tenint en compte els equips que arriben, el Borussia podria arribar a quarts de final de la Champions. Però no hi ha arribat. Tenim 10 minuts encara de tertúlia, però hem de... alguna cosa més de futbol, en general, crec que no, perquè avui hem fet un rapàs extens a tot això. Anem cap al basquet, la moto i la moto. Els altres, però no. No parlo per la Gini, per favor. Com a guardiola. A mi guardiola em sembla el millor trenador del món. Bé, em parli per l'Espanyol, no? Sí, que vingui, que vingui. Anem parlant de basquet. Oriol, el València, que va guanyar... Però ve a Colònia, perdó. 75, 65, el Barça va guanyar. Sí, no el vaig veure al partit. Estava a les festes majors. Com va quedar, com va quedar? 75, 65, contra el València, va perdre el Barça. Va perdre el Barça. Però encara que margen, encara s'ha de disleadre. Un partit de marxa i la veratge en contra. Queden tres partits. Però és igual, el Barça, jo crec que no arriba guanyar la Liga. I la guanyo, no? Ja s'ha acabat la Liga al futbol, que podem parlar de basquet. Ja, per a l'última. Per a l'última, no? Però hauria de ser que guanyés, i això no la lliga, per a... Sí, sí. Tothom té clar que per a l'última no segueix l'any que ve. Doncs ja està. I, darrere, seu creus. Pasqual i creus, els dos. No hi hauria d'haver d'haver. Igual que el pasqui de l'Envol, algú té dubtes que no ha d'asseguir. Un moment, un moment, Manel, perquè ara parlem de l'Envol, perquè hem de parlar de la final del cop del rei, però, abans, hem de continuar els resultats del basquet. La penya que va guanyant, 90, 88, el Guip Gúsqua. Ja es va salvar. Has vist que veurà un nen que influirà bé nervi, eh? Aquesta reggió és tan objectiva. També... Per veureu els altres propènyes. Sí, el Manresa, que va perdre el Manresa contra el baloncesto Sevilla, 65, 72. Molt burros, perquè guanyant aquest partit, estava gairebé salvat, i ara... El Sevilla està baix, també. No és terra de ningú. Està una victòria per sobre del Manresa. Ahir, del Juventud. Guanyant el Manresa, aquest partit de casa, es salvava, i el Manresa de la Vera, ja en compta amb els 3 de sota, vull dir, que... En fet, el burro. I ara, per acabar, el Mora Van Andorra que va perdre, 91, 89, contra el laboral Cucha. Fins i tot, aquests ja estan salvat, ja està. Voleu parlar de motos? De fet, cosa vostre. No, m'està bé si voleu o no, perquè... No, no, és que anem de parlar igualment. Perquè victòria de Jorge Lorenzo, que ara és el nou líder del Mundial. El Mallorquí es va aprofitar de la caiguda de Marc Marques. Rossi Vinyales va en completar el pòdia en segona i tercera posició. En fi, com va anar la cursa? Jo ho dic, el Mundial de Motos s'està convertint en el Mundial de Fórmula U, eh? Uf, que xaporraït, llavors. Està començant a ser un tostón del Mundial. Per què? Perquè hi ha 16 carreres d'aquelles que agafa un, s'escapa i... Hi ha un altre peníns. No hi ha avançaments, que és la gràcia de la moto. Absolutament res. En el moment en què Rossi l'estaven atrapant, Marques i Do Vixoso, a la mateixa curva els dos a terra i s'acaba la cursa. El mar Lorenzo lidera ara, però ara... Marc Marques va puntuar amb el que era bé caigut, sí. Va acabar l'últim, però és que tornava el mateix. Hi va haver 9 o 10 caigudes. Per alguna cosa, en el seu moment, entre la Fórmula U i també en dreta, les motos de la Greia normal... Però espera, espera, que a Fernando Alonso torni a guanyar el Mundial. I aleshores... Ara, ara, ara. Tornarà la Fórmula U a la televisió. No. També es parla de que Dani Pedrosa fitxarà per Yamaha la temporada que ve. A veure si... En qui faria aquí?En Valentino Rossi. Un segon espai de la reda. Aquest és com l'espanyol de les motos. A mi em diuen que Mavric Vinyales, que estava negociant amb Yamaha, sabent que hi ha nous sessions amb Yamaha, ha demanat massa econòmicament i massa coses, i al final Yamaha ha dit que s'ha acabat i vol fitxar a Pedrosa. Per cert, que tenim també en vol. Al final de la Copa del Rey, el Barça va guanyar el Betia a Naita Suna 33-30. Algú vol comentar alguna cosa? Seves? Jo sí, que no hem dit que el Leister va guanyar la Premier, eh? Sí. El Barça ja està passant. Ara estem al tema en vol, eh? El Barça d'en vol és com el PSG a França. El Barça d'en vol és com el PSG a França. Guanyar el doble d'arriba és portant 50 partits. A competicions nacionals no hi ha cap problema. Està un nivell molt superior de qualsevol equip. L'entreni i l'entreni guanyaran gairebé sempre... Després arribaran champions. El primer partit d'Alpert i normalment el segon, però aquest any no ha passat. El mateix que deia un moment de pescar el bàsquet, li diuen que ja ha acabat la seva etapa, o aquest seria més crèdit que pescar. Jo crec que és diferent, que són dos esports diferents, perquè, de fet, l'exigència de la Lliga d'en vol i el seguiment que té... La feina que fa ja està bé el que passa... Aquest és el més crèdit, perquè és cert que aquest any el Barça ha contat amb la baixa de Carabàtics, que era un jugador clau. Jo, com a mi, vaig sentir... Però els últims anys ha guanyat dos o tres copes... Jo he sentit que hi havia una renovació bastant profunda, que canviaríem bastant jugadors d'una temporada a l'altra, com si bastants hi haguessin arribat. Aquí s'ha de fotre fora, el bàsquet, i si creus el darrere seu, i tota la plantilla, aquesta dinarita. Comença amb el tio. Ufarem més fàcil. Començant per quin jugador? L'Oriol sembla el Rafa per demanar a l'Espanyol. L'Oriol, començant amb quin jugador? Amb quin? Més encara. Aquí fotries fora primer. Dic que em quedo perquè sí que seran... Per cert, abrines, millor jugador, jove de... No, no, és que em quedo. Santoranski, abrines, Pau Rivas, Jou d'Oxi i Dolman. Ja està. Jo em quedo. Estan fintetes. Faltran jugadors a la baqueta. Faltran jugadors a la baqueta. Jogadors, entrenadors... Ho hem de deixar aquí, però abans... La gent del Joguem el Camp. Com ho teniu? On veu una que acaba la setmana? Joguem a casa, programa d'esports, retransmissió... No vau fer esports? Ui, què passa? Va haver un petit programa tècnic. No va poder retespectar-ho. No, però l'envoles va salvar. Però no feu les noies, o ja les volen. I què fareu, que acaba la setmana que ve? Eeeh... És sorpresa. Avui, a la setmana dia, ho és sorpresa. Avui, perquè no ho han descobert. Avui, a dos quarts d'avui, però el juguem a casa. És el programa d'esports local d'aquí de la ràdio, després de l'informatiu. En fi, per cert, que avui, el nostre no-comati-manager, Vakari, Dani i Martínez, creus que el Barça va lluitar el partit d'ahir? Ha preguntat l'enquesta del Twitter. I tothom que ha votat diu que sí. El 100% de persones. Dos persones. En fi, ho deixem aquí, gràcies. Jo faria una porra de si el Barça guanyarà el doblet. De si o no, eh? No, mira, fem una cosa. Clar, però si ara hi ha d'entrar, ja. Aquesta pregunta, però això ja ho faré per la setmana que ve. No, la setmana que ve no hi ha tertulia. Per això vas a fer porra. I què voleu, fer una porra, si haurà doblet o no? Sí o no? Sí o no? Bueno, a veure, Manel, vale. Seves. Sí. Marc. Sí, sí. Edu. Go, Rafa. Sí, sí. Ja també sí. Jo també, sí, sí. Aquí gràcies a tots per haver participat a tertulia. Edu Rodríguez, Edu, gràcies. Rafa Cano. Seguim amb primera. Oriol Pascual, Manel Ripoll, Seves Alies... Adéu. Adéu, que vagi bé. Nosaltres tornem demà a partir de la cinc de la tarda. Agraï també la presència el Dani Martínez, que ha estat avui el primer dia el Bacari Community Manager, que tenim el programa que us ha parlat Jordi Domena. I tornem demà a partir de la cinc de la tarda. Estem ara amb l'informatiu vespre de ràdio d'Esber. Que vagi bé, adeu-siau i que sigueu molt feliços. Bona tarda. Gràcies, Roger. Jo soc de basketball. Jo soc dejiMball. Tota l'actualitat esportiva de Sant Just d'Esvern el juguem a casa, cada dilluns de 2,48 i fins a les 8 del vespre, a Radio d'Esvern. No t'ho perdis, som el millor i l'únic programa d'esports de la ràdio. Amigues, amics, Radio d'Esvern us ofereix el programa de l'audició en nous continguts i en més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, com la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem? Tot seguit, les notícies de Sant Just.