#920 - La Penya del Morro del 11/5/2016

La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya. Què tal? Bona tarda, senjors i gent de l'Estrenger. Com esteu? Benvinguts al programa número 8.848 de la penya del Morro. Parla i ho saluda Jordi Domenes amb el Dani Martínez del nostre Community Manager. Moltes coses, Dani, què tal? Bona tarda. 10 busquats. Sí, 10 busquats. Salut d'una altra manera, si vols. Com que avui he posat la paròquia a la ràdio. Avui també el programa tindrem a l'Alba González, el qui diu que ens parlarà sobre la ciutat de Barcelona i les bicis, i a més també tindrem a l'Espai d'Escència. Parlarem avui amb la Clàudia Capster de la Quínio... Ho tinc perquè he apuntat Quínio Sciologia. D'aquí al moment s'ho veurem què és, això. I, a més a més, també tindrem l'Albert Capapella, filosofia d'Occbill Beach, l'Èric Pomar i l'Hombert Blanco a les tecnologies. I connectarem amb el casal de joves, de senjors i de serri ràdans, explicarà quines són les coses que es mouen. Per allà, tot això, avui a la penya del Morro. Bona tarda, que t'he vingut el programa. Bé, abans de començar, recordar que cada dia a Twitter... llancem una pregunta. Dani, ahir quina pregunta vam fer? Ahir la pregunta era, alguna vegada heu donat sang a senjús. I la resposta que no he obtingut? Doncs un 100% de les persones que han votat han dit que no, que no donen sang a senjús. No han donat mai sang a senjús, correcte? Molt bé. És a dir, quantes persones van votar? Unes tres. Tres persones. Està molt bé. I després, avui, parlant de senjús, el diputat de la CUP, Albert Votran, parlarà avui de la visió de la seva formació política sobre aquests mesos clau per Catalunya. Vindrà, concretament, a dos quarts de vuit del vespre, a la Teneu, per parlar sobre tota aquesta qüestió. I per això avui al Twitter preguntem... Creus que Catalunya serà independent en 15 anys i 18 mesos? Molt bé, doncs ja sabeu que podeu votar ara mateix el Twitter de la penya del Morro. Gràcies, Dani. I, d'això, anem cap a el qui diu què. Alba González, bona tarda. Hola, boníssimes tardes. Boníssimes tardes, meravelloses, estupendes, increïbles, fantàstiques. Ja estàs en alguna discúteca avui, allò que fas tu fent fotografies per Instagram? Ah, no, però has cap allà ara. Ah, vas cap allà? A quina discúteca vas, avui? Avui, en un mallor d'oficina. En un mallor d'oficina. Ah, vale. Hi ha una foteta, és bona, ja. Ja. Ja ho explicaré, ja ho explicaré. Va, ja no ho explicaràs, ja no ho explicaràs. Bueno, en fi, què? Bona tarda, Alba, soc el Dani. Hola, bon dia. Comin i t'hi managem. Tens Twitter? Sí. Em dius a l'adreça, sisplau, que et poso. Perdona, però sí, en directe, tenia el programa. Ah, en directe. Però això es fa... Com, com? Quines? Però ara en directe l'he de dir. Sí, tant. No passa res, eh. Perquè sou molt inactiva de Twitter, jo. Bé, doncs no me'l diguis. Mira, és... Alba Gepri. Alba Gepri? Sí. Ja està, Dani. Alba Gepri de González. Pietro, alba Gepri. Ah, clar, alba Gepri. Dani, ho tens ja apuntat? Fantàstic, sí. Tu no et tallis, eh, demana'ls els col·laboradors i trafem el programa. És una cosa que queda molt bé, i que, bueno, està bé, perquè l'aprensió, com ho demana, és desconeguda. És que ahir em deies, Dani apunta al Twitter de no sé què, i ja el tenia, però avui no, avui al de l'Alba no el teniu. Jo tens tot, ja? Jo tinc tot, gràcies. Vols alguna cosa més? M'acabo d'entrar a la casa de preguntes al Twitter. Ara, al sol, les respondré, ja, també, home. Que vén començar a dir junts, és clar. Bueno, Dani, alguna cosa més? Vols saber? Vols saber? Al Instagram de l'Alba González, alguna cosa? Això ja després, més a l'intent. És el mateix, és el mateix. Ah, sí? Fantàstic. Molt bé. Bé, tensió, perquè, com deia, l'Alba hem de parlar avui al qui diu què? De Barcelona i les bicis, que ha sigut un tema que s'ha posat, bueno, a primera pàgina de l'actualitat, arrel de la... Bueno, això no sé bé què és el que va passar, el que és d'una dona que va caure desmallada després, al cap d'una estona, de rebre un cop i s'ha atropellada per una bici a la Diagonal de Barcelona. A veure, què has investigat, tu? Doncs mira, jo volia saber què diuen els habitants de Barcelona sobre les bicicletes, però ara, a la ciutat. I he volgut preguntar a la gent què pensen sobre si és una ciutat habilitada o no per circular amb bicicletes. I en general, què has trobat? Bueno, per començar, això és el que veig la gent del carrer, sobre si la ciutat està o no ben habilitada. Molt bé. A veure, escoltem el primer, doncs. Si que tenim una ciutat que està molt habilitada. Tiene toda la infraestructura, tiene... Yo creo que la cantidad suficiente de bicicletas, la movilidad en bicicleta, es mucho más eficiente que yo diría que hacer un bus en el tren. Yo lo veo bastante bien. Yo voy aquí unos meses y, bueno, muy contento. Normalmente me sirve perfectamente y estoy encantada. Y es buena iniciativa, yo creo que me encanta. Prefiero mil veces andar en bici y andar en tren o en bus. Bé, per tant, en principi, bona acceptació, no? Parla gent amb qui vas parlar sobre el tema de la bici? Clar, sembla que funciona força bé, no? Sí. Però què més, Joan? Podem sentir? El carrer del bici, hi ha de ser-hi. Hi ha de ser-hi per la ciutat, però, jo crec, per una millora de la nostra vida ciutadana. Jo crec que està poco aprovechado. Debería haber más utilidad en el carrer bici. Recomendar-la a la persona que sí que la usa. Per tant, són algunes de les qüestions, no?, que el tema de la bici. Tu verem bici, el veu, o no? Jo, la veritat, és que no. No. No faig servir la bicicleta. La tinc allà, el balcó, la cubreta, que està morta de fastig... El mínim té la bicicleta, perquè no sé si t'ho vaig empladant. Jo sí, et trofiada, però la tinc perquè em van robar una, que és una història que jo us explica un dia, aquí a la penya, però me la van robar aquí a Sant Just, una, o sigui... Sí, una desgràcia molt macada. En fi, doncs tot això... Bé, parlant de tot el tema de les bicis... Tu et penses que... Sí. Digues, Alba, digues. No, no vull preguntar. Penseu que és veritat que està poc utilitzat el carrer bici? D'acord? O què? Depèn de quina hora vagis i d'on vagis i de quin carrer el bici sigui. Perquè tu, per exemple, la diagonal o el d'orgèl, depèn si vas a hora punta entre les 8 o 9 del matí. Allò és un no parar de bicis que van passant. Clar, si després, doncs, mig matí, o ja arriba a la tarda, i a poc que gent que l'utilitza... Potser sí que es semblen una mica... una mica 8, no? Però, de totes maneres, sembla ser que cada vegada som més els carreros bici que hi ha a Barcelona, que estàvem fent una sèrie de proves l'altre dia, no?, per fer... més carreros bici. Això vam llegir la notícia a les Corts, i em sembla que també va ser per Nou Barris. En fi, jo, el carrer el bici, t'haig de confessar que no ho vaig servir, perquè, clar, no tinc bici, jo. No tens bici, Jordi? No, no tinc. Com pot ser, tens un car i no tens una bici? Car tampoc tinc, eh, tampoc tinc car, però vaja. Casi, casi. Aquí veig que tots utilitzem el bici el mateix, eh? Sí. Sí, tenim la bici al balcó, no?, però... Casi, casi. Hola. Hola, hola. Hem fet uns moments de silenci, eh? Què? Com que mai caigui, ho dic molt raro, ara és de matallat. No, dona, t'estem esperant, a veure què dius. No, res, jo volia ser nota que a Barcelona tenim... També tenim un servei, no?, que tots coneixem, que és el bici. Correcte. Doncs ja vaig fer un part amb MEC, que ja desambra el servei de bici, i això és el que opinava la gent sobre aquest servei. M'ho sembla a mi, o hi ha com un dilei, avui, amb el telèfon. Pot ser, això? Sí, crec que sí. Oi que sí, perquè responc com 4 vegades... 4 vegades, no, però com que es diguessis a Chicago, és allò que diu, bé, sembla que tenim problemes amb la connexió. Però és un telèfon mòbil, no?, en principi, no hauria de passar. Bé, en fi, escoltem això sobre el tema del bici, que m'he de preguntar l'Alba, els ciutadans i les ciutadanes de Barcelona. Avui tot valent, eh? Avui tot valent. Va, com em dic, va amb telèfon, però... Mira això. A mi me sirre muy... O sea, me va súper bien, porque tengo al lado de casa uno, al lado del trabajo otro... El servei funciona bé. Jo contento. Es súper bueno. Muy contenta, en realidad. Yo encantado. Yo diría que la gente es muy chíbica y respetan totalmente las señales de tránsit, pero no tenía problemas así. Todo bien, y aquí hay que ir con cuidado. Es sentido común, al final, pero es mucho mejor que muchas ciudades. Bé, doncs, per tant, la gent contenta amb el bici, no? Sí, sembla que sí. Sembla que la gent està bastant contenta. Ningú home de res, sobre si... Bueno, jo de vegades, a mi, no he sentit que hi havia poques bicicletes, o que no funcionaven les marxes, o que estaven les rodes pasimplades... Sembla que la gent no. Està bastant contenta. Ara hem sentit que s'ha d'anar amb cuidado, oi? Mm-hm. I que molta gent considereix en pensar que la ciutat li falta seguretat pel ciclista. Sentim el segon àudio que ens explicaran que se senten bastant destrutgits. Crec que és un perill. Hi ha carril, però amb llocs, que és una mica perillós anar amb la bicicleta. Normalment per parlar el que és el trànsit de la ciutat. El problema que nos cochen es lo suelen ver. Y sí que a veces tiene problemas de que te puedes tener un accidente. Alguns puestos ayudan la vida, eh? A poca visibilidad quizá que hay en las esquinas estas aquí por el retranqueo. El fet que el carril vici aquí no està integrat com a carril vici, sinó que està posat al mig de la carretera. Què em penseu? Home, que evidentment és perillós, no? Perquè, de fet, la bicicleta és molt perillosa, però jo recordo que encara més desprotegit, perquè la bicicleta davant d'una moto d'un cotxe, d'on està molt desprotegida, però encara més desprotegida està el vianant. El vianant. Realment moltes vegades un no se n'adona i passen unes bicis. Depèn de quina vorida vagis. No sé si és la primera vegada que hi ha una bicicleta de la vida, però la veritat és que no és el que passa. Si no hi ha una comaja i ens hem d'educar, pensar que sempre pot ser que vinguin alguna bicic en qualsevol moment. Fa un any no passaven, en canvi, ara les bicis van per totes les voreres, com si no hi hagués cap mena de problema. I ja en surt, sovint com el que va passar ara i comentàvem, que el cicli està a més dels cotxes i les motos. Sentim?A veure'm. El problema, crec, que té la ciutat, és que a molts d'aquests llocs siguin de dos sentits. Que també és un problema. Es fixem més en el trànsit, la situació. Pensem que els bicicletes també venen i pot venir de la part contrària. Això és el doble sentit, no? Que parlàvem ara, Alba? Clar, aquest doble sentit és molt perillós, perquè la gent està acostumada a mirar cap a un cantó, cap al sentit on venen els cotxes, i pots trobar-te que una bicicleta ve del sentit contrari, no l'has mirat, vas a creuar i ja em surto. Correcte, correcte. Escolta'm també un altre testimoni. Està bé que hi hagi carri el bici. Jo crec que s'ha apostat pel carri el bici, però no com a un vehicle que hagi d'anar per la carretera, sinó que s'ha d'adaptar al seu trànsit propi. Molt bé, llavors vas preguntar quines són les millores que la gent creu que falta o les coses que trobem més a faltar amb la bicicleta, no? Ah, sí, és. Escolta'm-ho. A veure, avui tot... Per què va tan lent, avui tot? Jo no puc fer programes. Vols que expliqui un gis?No. No, és que... no, parlo bé. A veure, què passa amb l'ordinador? Que és aquesta com... Valent? Val... que l'ac, el que es diu, que l'ac. Tinc una cosa, és que des que hem instal·lat el Windows 10, no sé qui ha instal·lat Windows 10 en aquest ordinador, del control tècnic de la ràdio. Lo millor és que hi hagués. I des que ha estat instal·lat, va tot molt lent. No és per res, eh? Teniu el Windows 10, vosaltres?No. Em sembla que no.No, jo me'l vaig treure, també. A casa meva tinc el Windows 10, i a mi em va bé. A mi em va bé, però aquí no va bé, per favor. A casa de teva et va bé?Sí. Aquí no, aquí va molt lent. No hauràs enviat els archius amb virus, també. Alba? Quero. No hauràs enviat archius amb virus?Virus. No, no, no. Segur, eh? Jo tinc un mac, no té virus. Ah, tens un mac. A veure, així podem escoltar, si us plau, l'audio que anàvem a fer-ho, que és quines són les millores que la gent creu que falta, o les coses que troben més a faltar. I altres ciutats que tenen el carril bici, més a la vorera o més amb un carril que no està directament a la calçada, sinó que està més a l'abat o d'una altra manera, de tal manera que el ciclista queda més protegit. Més informe a terra, amb per escrit, de dir, mireu els dos bandes, com si netxis a Londres que et posen... Mira la part esquerra, mira la part... Right, left, no? Aquesta senyora ha viatjat, eh?Sí, ha viatjat. En fi, Alba, tu que opines d'aquestes millores, sí? Clar, jo crec que són totalment... Sí, que falta, sí, sí, és veritat, tot cert. Però ara veig ja, d'això em demana la perillositat, realment va ser una de les tants carrils bici, i està tan ben veritat com ens hem dit al principi. Ah.A veure què pensa la gent, però... Escoltem-ho, sí, podem. Que per moltes zones no hi ha carrils suficient. Jo lugaré que sí lo necessita. Hi ha uns trams que falten. Per exemple, Gran Vía con Pase de Gracia, hay un tramo hasta la universidad que no hay nada, y es un poco sobrevivir, como puedas. Esclar, ya. Estendrían café, estendrían café... Carrers de Sants, que és una calle superreimportante, no hi ha... No és veritat, jo estic amb aquesta gent, eh? Primer, a la universitat, el centre de Barcelona, en plaça de la universitat, hi ha carrils bici, ja poc, i hi ha moltes hòsties que van amb bici. Carrer de Sants, un altre tema. Ara, com haguem de fer carrils bici a tot Barcelona, passarem de dos carrils a un carril, no? Sí.Pels cotxes. Tot són amb bussos, tot és trànsit... En fi.Tot mana. Avui la cosa està molt pesa, eh? Acabem, ja, perquè... Conclusió, Alba, sisplau. Bueno, la mala conclusió és que la Barcelona té molt bones intencions d'encuadrar servei de bicicleta, però que ara queden molts aspectes per millorar. I el principal, per mi, és la protecció... Doncs, de bicicletes, tal i com diu aquest jove, a veure si podem sortir l'últim àudio i acabem. Està bé que hi hagi carril bici. Jo crec que s'ha d'apostar pel carril bici, però no com a un... com a un vehicle que hagi d'anar per la carretera, sinó que s'hauria d'adaptar al seu trànsit propi. Molt bé. Ara, permeteu-me l'ordinador, què és? Podem trencar-lo, per favor, perquè... No, m'ha portat una mica de corcó. Ara, perfecte, perfecte. Molt bé. Alba, moltíssimes gràcies, una setmana més. Amb el qui diu que ens trobem d'aquí un parell de setmanes. Que el vagi molt bé, que cuidi molt, i que faris moltes fotos pel Instagram. Molt bé, moltes gràcies. Adéu, gràcies. Adéu. Pum-pum. No cantsis les intonies. A mi m'agradava, Jordi. A sobre, les cançons del programa. Fem una pausa per la publicitat. I d'aquí un moment de l'apenya del Morro, parlarem... Parlarem, parlarem, amb l'Elicia Capter, que ens explicarà coses avui sobre la quinaxiologia. Saps què és la quinaxiologia? Quinaxiologia. Quinaxiologia. Per millorar la comunicació. A quin moment ens ho explicarà aquest? I per què s'utilitza... Per què serveix una mica d'aquest? I per què s'utilitza, per què serveix una mica més avui? A l'espai essència de l'apenya del Morro. Fins ara mateix. Segueix l'apenya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, l'apenya del Morro. A Facebook, l'apenya del Morro. Són els originals de mena. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Aquest cap de setmana la Lliga no ajuda granada. La Lliga ajuga als enjurs d'Esvern. Aquest dissabte al Barça no és l'únic que juga el títol de Lliga. A la 5 de la tarda, a l'Ethics en Just, rep el líder en joc, l'Escens i el títol de Lliga. El programa talismà viure al partit amb l'Ethics en Just dissabte. A partir de la 5 de la tarda, la Lliga ajuga a Radio d'Esvern. 015. Radio d'Esvern. Cada dia, més a prop teu. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador, el dispositiu Mop. Informatiucomercal.com. Desperta't, corrent, esmorzan, comprant, passejant, cadant, treballant, celebrant, sortint, conduint, vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. 5 i 35, continuem en directe a la penya del Morro. Gràcies per escoltar-nos una estona més. I ara, com que, dimecres, ens endinsem en l'espai d'Essència. Ja sabeu que teniu a la vostra disposició aquest centre de... Digue-li, convulguis, eh? T'arribaràs d'alternatives, de creixement personal. Aquí, a Sant Justesvern, al Barri Sud. I avui, com la setmana passada, parlem amb la Clàudia Kalbster. Clàudia, què tal? Bona tarda. Espera, que no tens el micròfon encert. Ara sí, eh? Clàudia, bona tarda. Ara? Ara sí, ara sí, bona tarda. Bona tarda. Benvinguda al programa. La setmana passada ja vam començar a parlar una mica de tot el que tu fas, com a terepeuta, vam parlar també del món dels somnis, vam parlar també de diferents claus i les energies, una mica que tots tenim, i també allò que està amagat, eh, dins el nostre cos, i que de tant en tant surt, i que vol dir alguna cosa. Avui vam parlar de la Quinesiologia. Sí. La Quinesiologia. De entrada, què és la Quinesiologia? No sé ni dir-ho. Sí, Quinesiologia. Bueno, esto lo descubrió un quiropráctico. George hace muchos años. God had. Sí. Y es como, a través de un test muscular, ver un poco cómo te va una cosa o no. Es como un director de mentiras. Ah. Porque si tú dices algo, para ti, por ser la verdad, pero el cuerpo puede reaccionar diferentemente. Entonces es un test muscular, o sea, yo digo algo, y puede ser que no es verdad para mi cuerpo. Entonces el tono muscular afloja un momento. Y este momento yo, bueno, yo lo puedo detectar a través de varios test, ¿no? Es como un director de mentiras, pues te ponen los eléctrons para ver un poco cómo reaccionas, capta el estrés muscular, y ahí saben si dices la verdad o no. Pero, claro, aquí en este trabajo va un poco más sutil, porque a veces hay cosas que no quieres superar, tú vienes para querer superarlo, por esto viene la gente, la consulta. Perdón un momento que te corte, pero antes me gustaría parar en lo que has comentado, que el cuerpo no engaña. El cuerpo, el lenguaje corporal, el mismo cuerpo, te da señales, sin equivocas, de lo que realmente está pasando, aunque no lo queramos ver o aunque lo queramos disimular y esconder. Cierto, mira, todos lo hemos quizás experimentado alguna vez. Tú ves una persona la primera vez y se te pone el pelo de punta. Pero no lo sabes porque, ¿no? Luego entras en conversación, hablas muy bien y piensas, ves cómo eres, es una persona educada, ¿por qué pienso esto? Pero después de algunas meses te hace quizás algo, ¿no? Una trastada que tu cuerpo te avisó, es como diciendo, no quiere decir que no lo vas a conocer, pero el cuerpo le dice, ojo, ten cuidado, no tengas demasiada confianza, por algo te aviso. Ah, pero esto suele suceder, es decir, la primera vez que tú conoces a alguien, esa impresión que te llevas ya queda impregnada en tu cuerpo. Sí, porque se dice que hay como un cerebro en el bajo vientre, hay muchos neurones allí también, que captan antes algo que tu cabeza lo puede captar, es como va más bien por energía subtílcula, instinto, te está avisando. ¿Sabes qué, a veces, este sentido de la variga? Confío en la variga, ¿no? Hay como... y antes la gente confiaba más. Y realmente te puede guiar muy bien. Lo que pasa que hoy entra mucho el vasoncino, ¿no? Tú piensas, no, fíjate, tiene una buena educación, sabe comportarse muy bien. Y vienen todas estas cosas lógicas, pero no siempre la lógica tiene que ser lo cierto. Claro. No sé qué buscamos. ¿Y por qué dices que antes la gente seguía más los instintos? Mira, los campesinos, por ejemplo, sabían muy bien cuando era un buen día de sembra para sembrar, sabían o captaba las cosas, tenía como el instinto, ¿no? Saber, mira, este día está bien o va a ser, bueno, viene la lluvia. Lo tenían muy bien, los instintos funcionaban muy bien, porque estaban mucho más sincronizado con la naturaleza lo que estamos... hoy nos falta eso. Mira, lo que realmente me... bueno, me impresionó mucho cuando escuché que en un colegio, en Barcelona, los niños tenían que, bueno, dibujar un animal. Y hubo una niña que pintó una pechuga de pollo en un embalaje, ¿no? Claro, porque en su vida había visto un animal. Y, claro, esto nos separa un poco de lo normal, ¿no? Estamos un poco con temas a veces que... bueno, desconectados, la verdad. Claro, claro. Bueno, solo falta ver el ejemplo que has puesto de una niña... Sí, impresionó mucho. ...que tuvo que dibujar un animal, dibujó por las alitas de pollo del súper, con la bandeja. Bueno, hoy queríamos hablar de eso, de la kinesiología, y hablábamos de que el cuerpo no engaña. Y hay un test que tú comentas para hacer cuando vienen a tu consulta los diferentes pacientes. Mira, por ejemplo, puede venir una mujer que dice, bueno, en mi familia no se me hace caso, mi marido pasar a mí o no me ve, mis hijos tampoco. Entonces, bueno, y me dice... Digo, por favor, un ejemplo, ¿no? Para saber un poco, digo, seguramente que algunas cosas tienes claras, no es en todas las cosas, ¿no? Y me dice, bueno, pero es muy en vanal lo que te voy a decir. Digo, pero no hay nada vanal, porque las banalidades se juntan cada día y a lo largo de la vida tienes, bueno, un collar de banalidades, ¿no? Porque, claro, no nos juntamos con la pareja por problemas grandes, sino son las cosas de cada día que nos pese, ¿no? Como tú apretas el tubo dentífrico, ¿no? Te puede fastidiar porque tú lo haces de abajo arriba y viene él... no apretas arriba, ¿no? Son estas cosas. Y me dice, sí, por ejemplo, de elegir un restaurante, pues yo digo algo y a mí nadie me hace caso y al final vamos a uno que no me gusta y siempre me dejo convencer. Entonces le digo, bueno, la próxima vez intenta decir que no, que te gustaría ir ahí, y si no se hace, pues que se vaya a la familia, que no pasa nada, pero tú te quedas en casa tranquilo, hace unas cosas, ¿no? Y después me viene otra vez y me dice que no, no podía hacerlo porque no se sentía con ganas o con fuerza de hacerlo. Entonces, ahí hay algo fuerte que le impide, ¿no? Porque por lógica podría haberlo hecho, pero es algo que le retiene. Entonces, ahí, donde hago el test de la quinesología para saber si realmente quiero superar este papel de víctima, porque es un papel de víctima, ¿no? Y, claro, esto choca, a veces, la persona a veces me dice, pero porque me dices esto, yo vengo aquí para superarlo y ahora me estás diciendo que no lo quiero. Y en el fondo no lo quieres hacer, ¿no? Esto a veces nos pasa, ¿eh? Que nos pensamos si queremos una cosa, pero en realidad a lo mejor no lo queremos. Exacto, ¿no? Es como también uno que fuma no va por inteligencia, porque podrías decir, no fumes, porque no te va bien, porque sigues fumando, déjalo, pero no va por esta. No, no va por aquí, no por aquí. Es más complicado, ¿no? Bueno, sí. Y entonces, claro, una vez haces este test, ¿no? El test, ¿qué has comentado aunque consiste? Sí, mira, hay varios test. Yo opto por un test que es muy visible para la persona también, para que no piense que hay una manipulación, porque quiero que ella participe activamente para dar un juicio, es verdad o no, incluso lo puedo repetir, porque muchas veces te dicen, repítelo porque no prestaba mucha atención, no puede ser, ¿no? Mira, y una manera es de estirar el brazo a tu lado, estiras un brazo a tu lado y digo a la persona, mira, haz fuerza, yo intento bajarte el brazo y tú no te lo dejas bajar, ¿no? Quiero testar un poco como... La fuerza, ¿no? La fuerza de la resistencia. La resistencia, correcto. Y empezamos con algo muy, muy fácil, que la persona dice su nombre. Yo me llamo, en este caso soy yo, Claudia. Entonces, la persona nota, ui, mira, se pone fuerte el brazo y puede mantenerlo muy bien con una presión que le hago en la muñeca, ¿no? Lejos de... bueno, para tener un ángulo para apretarlo. Sí. Y luego le hago decir otro nombre, yo me llamo Mónica, por ejemplo, y apreto otra vez y el brazo baja. Dice no puede ser, repítelo porque no preste atención. Esto es la reacción normal, ¿no? O sea, que cuando tú mientes tienes menos fuerza. Exacto, porque es como para que vea primero la diferencia entre una cosa y la otra. Por eso lo hago con el nombre, para que la persona lo pueda apreciar. O sea, tú te pones a hacer esta prueba para que... como dices, para que puedan apreciar que el cuerpo no te engaña. Entonces, primero dices... La verdad, ¿no? Que es tu nombre. Entonces, el brazo ofrece mucha resistencia y después dices una mentira, que me llamo otro nombre, y el brazo es sede. Sede, sede. Claro, y yo lo hago para que la persona, cuando después... bueno, vamos a preguntar el tema, sabe cómo sienta cuando es verdad, porque si no es muy difícil, ¿no? Porque te lo puede discutir. No, no, ahora estoy más débil, no, hazlo otra vez. Y así con el nombre se ve muy claro eso. Entonces, en este caso, cuando hemos hecho el test del nombre que la persona lo puede ver, pregunto... Digo a la persona, D, quiero superar mi papel o mi rol de víctima, ¿no? Cuando hemos hablado antes, porque lo hace y tal. Entonces, lo dice y muchas veces baja el brazo. Baja el brazo, ¿no? Porque me suena de lo mejor, no lo quiere o ya está acostumbrado a eso. Sí, entonces, claro, yo le hago la pre... bueno, la persona se puede rebotar un poco como diciendo, pero que me estás diciendo, yo vengo aquí, hago tratamiento para que tú me digas que no es verdad. Digo, bueno, tú conscientemente tu conciencia quiere superarlo, pero hay un programa inconsciente que te lo impide y esto lo tenemos que descubrir. Es un poco como un alcohólico cuando viene, lo primero que tiene que decir es soy alcohólico, si no lo admiten, no hay cura. Es como, véalo que hay algo que no te guste y cuando lo tienes reconocido, lo puedes curar, pero cuando lo niegas es muy difícil de hacerlo, porque no quieres mirarlo. Y todo esto son señales del cuerpo. Exacto, exacto, ¿no? Entonces, bueno, la pregunta dame tres razones así, al azar, a ver si es espontáneo, ¿por qué te conviene tener este papel de víctima? Y es muy curioso que la gente normalmente da en el negro con esto. Yo tuvo una mujer que trabaje seis años con un oncólogo, que tuvo cáncer, pues muy mal, y la pregunté salió que no lo quería superar, era muy fuerte eso, ¿no? Entonces le dije, dame una razón, ¿por qué crees que no lo puedes superar? Y dice, pero yo lo quiero superar, estaba un poco, ¿no? Digo, pero mira, si tuvieras contestar, ¿qué dirías? Adivina, da igual. Estaba como un momento así pensando y me dice, y empezó a llorar, dice, mira, la primera vez en mi vida, a través de esta enfermedad, la familia me hacía caso. Yo siempre estaba por ellos haciendo de todo, ¿no? Manteniendo las espaldas libros de toda mi familia, sirviendo a todo el mundo. Y en el momento que caí enferma, tenía toda la atención que siempre lo había deseado. Claro, es muy fuerte, muy fuerte, muy fuerte, porque a veces no lo tenemos tan conscient de esto, pero son programas que nos impiden de superarlo, ¿no? Y aunque no lo vemos, pero es muy duro eso, muy duro, ¿no? De hecho, la conciencia es muy importante, y para superar un trauma o para limpiar un poco lo que decíamos, las cosas que no nos dejan avanzar o sentir bien, tenemos que ser conscientes de lo que nos está pasando. Sí, porque si no eres consciente, ¿cómo lo quieres curar? Es como diciendo, si no lo niego, es imposible, lo que niego no puedo curar. Entonces, a veces es el paso más dificultoso, ¿no? De admitir que hay algo allí que no me gusta, ¿no? Porque es duro, a veces, admitirlo. Pero si lo puedes admitir y lo ves, bueno, entonces va más fácil, no siempre es fácil, ¿no? Pero va mucho más fácil. Bé, avui estem parlant de la kinosiologia amb la Claudia Kopster, que està explicant tot plegat. ¿No es si quieres añadir alguna cosa más sobre esto? Porque a mí me parece muy interesante las señales del cuerpo, que nos comentan alguna cosa, porque nosotros, cuando estamos solos, o si alguien nos está escuchando ahora, ¿puede hacer algún ejercicio? Sí, mira, lo puedes hacer, por ejemplo, también se puede hacer solo. Las preguntas emocionales hacerlo solos es un poco difícil, porque no sabes si influyes con tu deseo, ¿no? Esto a veces puede pasar. Pero, por ejemplo, si quieres averiguar, si una alimentación te va bien o no, por ejemplo, el queso, ¿no? Que tú puedes pensar, pues, este queso cada vez cuando lo como, quizás no me conviene, ya lo tienes claro. Pero si hay alguna duda, lo puedes hacer. Por ejemplo, pones en un papel, pones un cierto queso, que hay varios quesos, ¿no? Digamos, te cabra, en el otro pones queso de vaca, ¿no? Entonces, pones estos papeles y los mezclas para que no lo veas, para que no te influya. Esto es importante, ¿no? Porque tú puedes sentir una atracción por algo, entonces se lo puede influir. Que no te hagas trampas. Exactamente, ¿no? Entonces, yo no lo sé cuál es cuál, y uno ponga a la derecha de mí, yo me pongo de pie y uno a la izquierda. Entonces, estoy de pie delante de los dos papeles, con los pies cerrados para tener menos estabilidad. Y entonces, dejo que mi cuerpo va un lado al otro. O sea, uno de los dos papeles sin saber. Sí, entonces yo me digo, ¿qué queso me va mejor? ¿O qué queso me conviene? ¿O qué queso no me conviene? Según la pregunta, esto es muy importante, porque si tú preguntas qué queso no me conviene, la reacción es otro, ¿no? Claro, te puedes echar atrás, o sea, el pulso va atrás, pero ¿qué queso me conviene? Haces una unión hacia el queso. Entonces, el cuerpo quizás, en este caso, va a la derecha, abres el papel y ves que eso se cabra. Y entonces ya ves que ese queso es el que te conviene. Pero luego hay que matizar, porque puede ser que el queso de cabra cada día no te conviene. No, claro, claro. Entonces hay que matizar una vez de la semana, dos veces de la semana. O sea, todo esto se puede matizar y lo puedes empezar como un juego, ¿no? Pero, Claudia, me estás diciendo que esto también lo podemos aplicar en el día a día, es decir, en cuestiones importantes también, y en decisiones, pero esto da un poco de miedo, ¿no? Porque, por ejemplo, yo no sé, en relaciones con... de pareja, me conviene esta persona, no me conviene, una pregunta muy general. Sí, pero fíjate, allí hay muchos matices. Si te conviene una pareja o no. Si piensas bien y crees que no te conviene, pero quizás el aprendizaje que haces, aunque sea un año con la persona, también te puede aportar algo. O sea, estos son matices muy complicados, ¿no? Muy complicados. Bueno, yo... porque ya me he ido un poco y he pensado que imaginarte de decidir todo así, ¿no? Sí. Con los papeles, ¿no? Ya digo, cuando son cosas emocionales, el deseo a veces nos confunde mucho. Por esto también conviene a veces con cosas que yo creo que puro influir, dejarlo hacer por otra persona. Y esto, igual, cojo un papel con varios productos, o, en este caso, alimentación chocolate, por ejemplo, quiero saber si me va bien o no, lo cojo, ¿no?, y yo no sé lo que cojo entre los papeles, y la persona que me hace un test tampoco lo sabe, ¿no? Entonces, lo cojo, un papel, lo pongo aquí, estiro el... bueno, lo pongo aquí, en mi pecho, estiro un brazo y pido la persona que me haga un test, ¿no? Si me baja el brazo, mejor no comer al menos ahora el chocolate. Bueno, yo creo que... bueno, per ser que deixem-me recordar que si algú té alguna pregunta o algú en dubte, tot això ha de poder fer arribar a la penya del Morro, a robajimel.com, la penya del Morro a robajimel.com, i nosaltres li traslladarem a la Clàudia. Clàudia, moltes gràcies per haver venido, oi? Gràcies a vosotros. Que vaya muy bien, y la semana que viene vamos a continuar investigando sobre la quinesilogía o las trapes energéticas que tú controlas y que tú haces. Que vaya bien y que tengas una buena semana. Muchas gracias a vosotros. Farem una pausa per la publicitat, i d'aquí un moment parlarem d'un nou desafiament que explota les xarxes socials amb el Dani Martínez. Fins ara mateix a la penya del Morro. Ràdio T'esper. Durant de 8.1. Ràdio T'esper. Durant de 8.1. Beus de la parròquia. A profundiment de la espiritualitat. Una mirada a l'Avengelli. Notícies i activitats d'Església. Audició i comentari de música i can religió. Els dimecres a dos quarts d'avui del vespre i els dissabtes en diferit a dos quarts d'11 del matí. 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ràdio d'Esper, 98.1, Ràdio d'Esper, 98.1. Bé, anem ara a cap a la secció del Comunití amb el Dani Martínez. Gràcies. Has trobat un desafiament com el tema de xerres socials. No paro, estic on l'efeire. Doncs jo, perquè has trobat un desafiament hot. Hot, hot. Explota, no clara, hot, que és una de Sant Jus. Hola, presidenta d'Esplai. Parlem del desafiament hot que explota de xerres socials. Estem parlant de l'Underbook Pen Challenge. Correcte, és un desafiament que milers de noies utilitzen. Primer, com a introducció, dic que fa un temps hi havia diversos desafiaments, com pot ser el del book Challenge, que era de llançar-se el cobell d'aigua amb gel. Hi havia també el de la cervesa, que t'havies de veure una cervesa d'una sola tirada i allò era... Hi havia mort gent, en diferents països, per culpa d'aquest challenge. Del iceback talent. El del iceback no, el de la cervesa. Hi havia un que era de veure cervesa d'un cop, i hi havia gent que havia mort. Doncs per això, no hi joves que ho feien, ni que... Bé, el seu cos no suportava. Doncs ara ve un altre desafiament, però aquest sí. És un desafiament que diu així. Noies utilitzen els seus pits i un llapis per demostrar que són veritables dones. L'última tendència ve des de les terres asiàtiques de la Xina, i es tracta d'un desafiament per demostrar que són veritables dones. Sí, ja ho has dit, això. Encara que la veritat... Perdó. Encara que la veritat és que acaba sent una excusa per mostrar els pits. M'estàs dient que el que fan és gravar-se amb un llapis a sota del pit. Sí. I això ho graven, i es graven els pits. Es fan una imatge, sí, això afirma el web, el meme. El meme, una part de la font d'informació oficial... És molt bona. És l'únic que he trobat en castellà, perdoneu, que has més introduït. El rebe consisteix, com tu has dit. A vegades, que no cal dir-les, Dani, també t'ho dic, eh? Home, això, que semblava que, si la notícia ja té poca serietat, dic que has deixat el meme. Home, això s'ha de dir, no, d'on es treu la font, la font s'ha de treure. En aquests llocs, sí, sí. Com tu deies, consisteix en posar-se un llapis en el pit i fer-se una imatge per enjar-la a les xarxes socials. Tot seguit us ensenyarem un vídeo de... Un vídeo per la ràdio, eh? Un vídeo, bueno, un vídeo. Escoltarem l'àudio d'un vídeo. Sí, exacte. Són preguntes per a diferents joves que ha fet la xarxa social i web adolescent.cat, que pregunta a diferents joves què és aquest moviment, què és aquest repte. Avui, adolescents.cat, sortim al carrer per preguntar a la gent que no opinen d'aquest nou repte. Està la big. És big. No, sí, em sembla una mica tontòria, aquest, però, bueno... No tontòria, no és. És trobo bé, quan s'ha de provar, a veure què tal. És una tontòria. Sí, perquè, bueno, igual cada vegada estan sacant-me retos i són més tontos, todavía. Antes sacaron lo del agua, ahora lo del lápiz, y, qué sabe, mañana qué van a sacar. Bueno, ara aniré a casar-lo, provaré això, sí. Doncs jo sincerament penso que és una tontòria. Perquè una persona no s'ha de valorar per com és físicament, sinó que s'ha de valorar... I el que transmet a la seva resta de gent i de companys, i de la gent que la seva ànima... M'ho sent ella mateixa, amb tot això que comporta. Bé, no el coneixia, però el trau una mica estupir, la veritat. Bueno, jo penso que és bastanta tontòria, no? En general, tothom opina el mateix, eh, Dani? Sí, sí. És una torrada com una casa. Sí, jo trobo una tontòria. Aquest i tots, eh? Sí, però aquest, com a mínim, no té cap objectiu benèfic, ni res, no? No, no. Jo he vist fins i tot una imatge que, amb sorpres, que era d'una senyora que estava per casa, ha agafat la escombra i se la posa a tindre els pits. I amb la roba i tot sortia la imatge de la senyora, amb un vestit, i la escombra penjant. I, clar, doncs són imatges que jo crec que no... A veure, són coses que no... A veure, no caler, potser, no? Perquè no te'ls profita res. No té cap mena d'objectiu benèfic, ni res, no? Exacte. L'altre, el eix vaquet, aquest, encara sortia alguna cosa, que els famosos donaven diners i coses aquestes. A l'altra de les cerveses tampoc servia de res, que repeteixo que havia petits problemes de salut. I, des d'aquí, jo, des del meu punt de vista, jo no recomano fer aquests desafiaments, perquè costumen a ser una mica que acabes tenint problemes tu, d'alguna manera, si no són socials, perquè, clar, ensenyant a tot el món el pit, doncs també pot... bueno, no és recomanable. Molt bé. Doncs escolta, Dani, queda dit, gràcies. Queda dit i tant. Com Catalunya radio tot seguit per escoltar el bolletí de les 6 de la tarda. I després, a la segona hora, tindrem la filosofia d'Octvil Beach amb l'Albert Capapè, parlant de gossos, la tecnologia, ara amb l'Hombert Blanco, i connectarem amb el casal de joves de Sant Just. Això d'aquí, una estona, a la penya, el morrofin, ara mateix. Bona tarda. Catalunya Radio, les notícies de les 6. Bona tarda. Bona tarda, us informa a qui li en sabria. La Cambra de Diputats d'Itàlia aprovarà aquest vespre la llei que permetrà la Unió Civil entre persones del mateix sexe a Itàlia. Abans, el govern de Mateo Renzi ha hagut de superar una emoció de confiança. Roma, Eduard Rubió. Bona tarda. Finalment, Itàlia donarà un pas important aprovant avui la llei sobre les unions civils entre persones del mateix sexe, una llei molt criticada per l'església catòlica que s'esperava des de fa 30 anys. El govern, per accelerar el procés, ha decidit sometre el text a una emoció de confiança a la Cambra Baixa, que l'ha aprovat amb 369 vots al favor, dues abstencions i 193 vots contraris. Els diputats ara estan examinant 39 hores del dia, a les que seguirà el vots final, al final d'aquesta tarda. Al passat mes de febrer, el text ja va ser aprovat al Senat amb una altra emoció de confiança, sempre amb els vots de partit democràtic, literat per Mateo Rensi, i amb els dels seus socis. El govern, el nou centre dret. Eduard Rubió, Catalunya Ràdio, Roma. Atenció, els preus. Molts quadrenys. El govern espanyol, en funcions, accepta una tarifa plana de 30 euros per als vols entre les illes Balears. Els beneficiaris d'aquesta mesura seran els residents, que fins ara podien va arribar a pagar el triple, i que el govern espanyol no hagi pogut fer el que hagi de fer. El president de la Comunitat Autònoma, Palma Saderriera. Bona tarda, foments. Ha compromès a començar treballant la implantació d'aquesta mesura. Les pròximes setmanes es tracta d'una reivindicació històrica de tots els partits polítics que mai havia obtingut cap resposta de Madrid. Els preus que es paguen actualment suposen un greuge per als ciutadans, que per raons de salut a de feina, s'han de desplaçar de manera habitual, sobretot de Menorca i Ibiza, cap a Mallorca. Serà Riera, Catalunya Ràdio, Palma. El Tribunal Constitucional, de manera abusiva, que s'osmaria barrientos ho ha dit en unes declaracions els matins de TV3. Ràons tenim, sense dubte, crec que hi ha un mostre suficient de que es va massa sovint els tribunals, sobretot el Tribunal Constitucional. Crec que són situacions no desitjables. Jo dic que el debat està en la calla i jo no ho puc obviar. Creu que no és bueno per a la salut democràtica, per a la qualitat de les institucions. La multinacional VAS va confirmar que aquest desembre posarà en marxa una nova línia de producció de fungicides a Tarragona. Significarà una inversió de 21 milions d'euros. Tarragona, Ricard Buigues. Bona tarda, VAS, posarà en marxa la cinquena línia de producció de la planta de formulació de fungicides. Manté la previsió d'obertura inicial el desembre del 2016. La inversió de 21 milions d'euros permetrà augmentar la capacitat de producció un 25%. A més, significarà la creació de 30 llocs de treball. Ricard Buigues, Catalunya, Ràdio, Tarragona. L'Ajuntament de Salars, de Pallars, el Pallars Josep espera que ensenyament els autoritzi l'ampliació de l'escola d'aquest municipi per poder donar cabuda als alumnes que ja hauran d'estudiar el curs vinent. Lleida, Josep Maria Perelló. Bona tarda, aquesta escola va reobrir les instal·lacions a aquest curs després d'haver estat tancat a 15 anys per falta d'alumnes. L'alcalde de Salars de Pallars, Francesc Borrell, assegura que ensenyament s'hauria de fer càrrec del cos de les obres d'aquesta ampliació. Les desperiors de manteniment, les despeses corrents, l'1, les 3 i tot això, que paguem-nos el poder que descunta als ajuntaments que té una escola d'editorietat pública. Això dels obres mereixen seguretat. Serà Maria Perelló, Catalunya Ràdio i Lleida. Aquest estiu tindrem visita real, musical, a Barcelona. La reina de la música disco Gloria Gaynor actuarà a Barcelona a Salabars, concretament 27 de juliol al basolet. El concert forma part de la gira Gloria Gaynor Never Can Say Goodbye, en què la cantant nord-americana fa un repàs dels seus temes dents i sol, des dels anys 70 fins a l'actualitat. I sonaran imnes com I Will Survive Never Can Say Goodbye, o I Am What I Am, que es van popularitzar quan Gloria Gaynor era molt jove. La reina de la música disco Gloria Gaynor actuarà a Barcelona a Salabars, concretament 27 de juliol al basolet. El concert forma part de la gira Gloria Gaynor Never Can Say Goodbye, que es van popularitzar quan Gloria Gaynor era molt jove. Ara, amb 66 anys, continua mercant tendència. La cantant no visitava a Barcelona des de l'any 2017, quan va fer un concert que va omplir el Palau de la Música Catalana. L'espanyol segueix buscinant entrenador de cara a la temporada de minent. Un dels que sonen, un entrenador del rei Oballacana Apaco Xermez, que ha desmentit ecofer polít Whose Kisses, que ha готовat la cantant de various espanyoles, per tu, és el set темes de laivalitat. Laestedit 16, de Sant Goodbye, ha jugat a laarez del reglament gingores responses i patrulls. El reconeix spurà. I a Catalunya, cada més elãtoni el llei esteu assabent a votes típiques. I el títol eleïtatSS que és a certificar-hi la permanència amb la victòria a Bilbao. Entenis el Màsters Míl del Rom, encara en joc al partit, entre Roberto Bautista i Jeremí Xardí, i el primer set ha estat per al Castellunen, aquest matí, en passat ronda, Federat Jocovic i Mórray, en dones ho ha fet Garvin Gemmogurosa. I el circuit de Barcelona a Catalunya és l'últim en els preparatius pel gran premi de fórmula 1, que es disputarà aquest cap de setmana. El president del circuit, Vicenç Aguilera, confia en tenir la fórmula 1 a Barcelona. Nosaltres mantindrem el compromís amb l'actualitat, i l'actualitat s'ha d'aprofitar. Bona tarda, el diputat de la CUP, Albert Bautrán, parlarà avui de la visió de la seva formació política sobre aquests propers mesos claus per Catalunya. Bautrán, segura que tenim una societat disposada a autogestionar-se al marge de l'Estat. La secció local de l'NC organitza aquest vespre a la xerrada 18 mesos clau, la visió de la CUP, amb el diputat de la formació Albert Bautrán. En referència als 18 mesos clau, la CUP té clar que aquesta és una legislatura breu, perquè requeriria poc temps per l'aprovació de les 3 lleis claus i pel desenvolupament d'unes estructures d'estat. La CUP va acceptar el marc polític i temporal, tot i que el diputat Bautrán considera que si es treballa, ningú li preocuparà que s'ampli una mica el temps. La CUP tot i considera que hi ha hagut l'entitud en alguns aspectes, es mostra satisfeta, ja que els treballs en referència a les 3 lleis estan al calendari. Però a banda del compromís temporal, la formació política considera que la importància del compromís ha de ser amb la ciutadania. En aquest sentit, Albert Bautrán diu que la població està menys mobilitzada del que hauria de ser. Sense l'odir responsabilitat, la CUP considera que entitats com òmnium o la NC poden tornar a reactivar-se. A més, afegeixen que el govern hauria de portar a terme la promesa de revertir les retallades. Per tant, amb uns pressos postos de ruptura, unes polítiques socials progressives, i amb la participació d'entitats com la NC, organitzant avui aquesta xerrada, que arrancarà dos quarts d'avui del vespre la teneu, s'aconseguiria aixamplar la majoria. L'Institut d'Estatística de Catalunya durant la darrera setmana del mes de maig i la primera de juny realitzarà una enquestra a algunes llars del municipi, d'enquesta mala condicions de vida de les llars de Sant Just, es tracta de l'enquesta de condicions de vida 2016 d'obligada resposta. L'Institut d'Estatística de Catalunya rigirà un estudi al municipi durant la darrera setmana d'aquest mes de maig i la primera del mes de juny. Es tracta d'una ampliació de la mostra de l'operació enquesta de condicions de vida 2016, i que l'INET realitza cada any. És una estadística oficial, en la qual s'aprova el programa anual d'actuació estadística per aquest any i d'inclusió de noves activitats estadístiques, de la Generalitat en el pla estadístic de Catalunya. Per tal de factuar l'enquesta, persones identificades de l'Institut passaran per algunes de les llars de Sant Just per conèixer a través d'unes enquestes quines són les condicions de vida de les llars. El municipi s'entrevistaran 12 habitatges, dels 252 que es faran al Baix Obregat, i dels 2.688 a tot el territori. Prèviament, hi haurà una entrevista personal amb qüestionari electrònic, els titulars dels habitatges seleccionats, rebran una carta informativa de l'Idescat. Les persones seleccionades estan legalment obligades a respondre amb la finalitat d'assegurar una quarta d'acuada de respostes i de resultats estadístics fiables. Per qualsevol dubte, consulta us podeu posar en contacte amb l'Idescat a través del telèfon 900-834-044 o a través del correu electrònic condicions de vida, roba i d'Escat.cat. Els resultats de l'enquesta es podran consultar al web www.idescat.cat. I finalitzem recordant-vos que avui arrenc el curs de coneixement i salània del centre d'estudi Sant Justencs. L'economia de Sant Just durant la Guerra Civil Espanyola, amb Roger Contíes, és el primer capítol d'aquest curs. L'activitat arrencarà la set del vespre a la Salisdor Consul de Càngida. Avui dimecres arrenca, com deia, amb el curs de coneixement Sant Justencs sobre la vintena i salània, i tot i que aquesta està formada per quatre capítols, el curs només abordarà tres. Seran els temes en referència a la Guerra Civil Espanyola. En aquesta primera sessió es tractarà, com deiem abans, l'economia de Sant Just durant la Guerra Civil Espanyola i es tracta de donar a veu a persones que han participat d'aquests treballos i per aprofundir en ells. Hem de dir que la sessió arrencarà la set del vespre a la Salisdor Consul de Càngida. Està com hem dit, i que els propers dimecres, el 18 i el 25 de maig, tindran lloc les sessions que abordaran els capítols gener de 1939 de Just desvern a Sant Justo desvern i el costumat de la Guerra Civil de Sant Just, amb víctimes i desaproguts vinculats al poble, en relació i com a conseqüència de la Guerra Civil Espanyola. Fins aquí la informació local. Tenim més notícies d'aquí una hora, fins ara. REVOD AGER区 Ara bé. Va bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Aquest cap de setmana, la Lliga no ajuga granada. La Liga ajuga ascengurs d'espert. Aquest dissabte al Barça no és l'únic que juga el títol de Liga. A les 5 de la tarda, a l'Ethics en Just, rep el líder en joc, l'ascens i el títol de Lliga. El programa de talismà, viure el partit amb l'Ethics en Just, dissabte. A partir de les 5 de la tarda, la Lliga es juga a Radio Desvern. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp 610-777-015 Radio Desvern cada dia, més a prop teu. Agenda, no et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat al teu ordinador o dispositiu mob. informativcomarcal.com Gràcies! Els propers dies. A més a més, també tindrem l'Hombert Blanco, que avui a l'espai de noves tecnologies ens parlarà d'Instagram, que s'ha despertat amb un nou disseny. Però abans de... Ja deixo de fer el periodista TV3, perquè si no m'agafarà... Quina veu? Què dius? Home, que estàs fent aquí la veu de... Ui, ara m'ha sortit a mi, l'Àngel Llàtzer. Bueno, què dius? Home, no, tranquil·la. Home! Ja s'estan d'anar a dir. Va, calla, que hem d'anar, que parla de gossos. A l'espai de Filosofia, Dov Vilvitz amb l'Alberca Papé i Albert, què tal? Bona tarda. Bona tarda, com estem? Molt bé, bona tarda, bona tarda. Avui dius que ens vols parlar d'una cosa que, a priori, potser ens pot semblar molt bàsica, i que, doncs, ja és possible que algú pensi... Home, però això ja ho sabem. Però avui ens vols parlar de què és un gos exactament, no? Més que exactament, perquè podríem aquí, que l'haurà molt matisos, quina és la seva base? Quina seria la seva naturalesa, més primordial? Perquè el gos és gos i perquè una cosa que no és un gos no és un gos, no? Bueno, sí, d'una altra manera, podria ser això, sí. Encara li podríem dir d'una altra manera, eh? Ah, sí? Per exemple? Sí, per exemple, 4 pilars bàsics en la naturalesa del gos, per exemple. Per exemple. I a veure, el primer pilar, quin seria per al gos? El primer pilar ja, al final de la secció, parlarem una miqueta de per què tot això, eh? Però el primer pilar és molt evident, és un animal i és un animal mamífer. Sí senyor, a veure, és que el gos és un animal mamífer, d'acord? Sí. Per què? Perquè el període de gestació ho fa a dins de la panxa de família. Exacte. I no només l'estació, sinó que sobretot una bona part de la seva infantesa, i la seva etapa més propera al naixement, té molt a veure amb el període de lactància, té molt a veure amb com es conforma aquell cervell, d'aquell cadell, com es va creant quines connexions neuronal es va generant, no? I per què vull remarcar una cosa tan obvia, perquè tothom sabem que els gosos són mamífers? Doncs mira, per començar, tot i que sabem que els gosos són mamífers, la llei diu que un gos de dos mesos és 18 setmanes, i és un animal que es pot separar de la mare. De manera legal, els cridadors poden vendre l'animal quan té 8 setmanes, i aquí té la regla, no? Quan, aproximadament, la mare acabaria el període de lactància a l'olultat dels 3 mesos. Què vull dir tot això? Doncs que una part molt important, molt més de lo que ens podem plantejar, dels problemes que tenen avui en dies els gosos ja, potser, adults, és que està molt relacionada amb aquesta manera de trencar amb la seva naturalesa més pinigènia, no? Nosaltres veiem la lactància com un set, no deixa de ser anecdòtic amb les persones. No li donem a vegades la importància que li hauríem de donar, però no només estem alimentant aquella cria, sinó que ja estic formant tot un organisme bastant complex, perquè el cervell s'està formant, però també estem generant anticossos, estem generant tot una sèrie d'organismes i hormones, que és molt important que aquell cabell es acabi d'absorbir de manera natural. Llavors, aquí la primera reflexió, si sabem que és un animal mamífer, perquè estem actuant d'aquesta manera separant aquests cabells amb aquestes edats. Bé, per tant, el primer pilar dels gossos és que són mamífers. Després tenim un segon pilar, que el segon pilar és que el gos és un animal social. Sí. Correcte. Tampoc ens sorprendrà, potser, perquè aquí ja hem parlat moltes vegades de la sociabilització, la socialització dels animals, dels gossos. Però també m'agradaria remarcar-ho, perquè és un altre pilar que no sempre estem en compte al moment que tenim un problema amb el gos, amb la nostra companya, amb la nostra companya. I moltes vegades ve donant perquè la socialització, o la vida social per entendre'ns d'aquest animal, no és ni hasta l'apropiada. Per diferents causes, per diferents motius, l'Esa Romà t'endima a intervenir molt en aquesta situació social de gossos, i això castra molt la posibilitat del gos de desarreullar de les seves pròpies eines socials. Des de ben jovenets, també. Això ho fem des que el gos és pràcticament cadell i arribar a la cadra nostra, li estem dient com serà comportant a tres gossos. I de jo sense anar més lluny l'altre dia va ser com... La noia li demanaria disculpes. A més, va ser de banda a casa meva, arribant de passejar, que posava la compra al pa, i la noia venia amb un gos, que, per el que sembla, ella té la seva sucriteri, que és el seu gos, automàticament la noia va agafar... Ara està més gran que la Luna i el Rudi, li va donar la volta, literalment, el va agafar com una grua, el va donar la volta i li va pujar la cua. Obligant el gos a estar quiet, perquè els meus gossos, en teoria, s'havien d'apropar a ensumar-li el cul. Ja t'he dit que era un animal gran, un animal d'uns 25, 30 quilos. Sí, sí. La cara d'aquell animal no te la podria descriure. Jo, realment, vaig dir que hi vaig a bord de perquè no li vaig fer ni cas. Van passar pel costat, en l'alun, el Rudi, com jo, i no ens hi van parar. Quina pena, no? Home, sí, perquè realment estem... Aquestes intervencions, aquesta posició és un extrem, hi ha moltes que són molt més subtils, però també perjudicial, que el que fan és, òbviament, impedir que el seu animal... faci aquesta vida social, es envolupi aquestes reines socials tan importants. Bé, doncs aquest és el segon pilar, que és un animal social. De moment podríem ser nosaltres, perquè són omífers i socials. Anem cap al tercer pilar, que també podríem ser-ho, que el tercer pilar és que el gos és un animal caçador. Correcte. Tampoc ens sorprenen, així, a priori... No, no, no, no. És normal, també. És un animal que té quatre potes, té una, diguéssim, una preparació física, molt fològica. Correcte. Això enfocada en el que se vindria a ser un caçador. Això és relativament normal. Però què vull dir, amb això? Aquestes actituds, aquesta predisposició naturalesa del gos, el dot de la vegada d'una sèrie de comportaments instintius, o uns instints, directament, que si nosaltres no som suficientment àbils, és a l'hora de veure i de cobrir aquestes necessitats, que tenen a veure amb aquests instints, comporten molts problemes de convivència. Problemes com bé, el fet de que, llavors, persegueixi gats o persegueixi qualsevol cosa, que s'estigui molt ben ràpid, al voltant, o que bordi a coses que no compreni, que les vol allunyar. Aquestes comportaments, a vegades, molt primaris, el comportament de monta, que potser no les relacionem directament amb el fet que sigui caçador, però és un comportament molt primitiu, molt instintiu, que sorgeix en situacions molt incòmodes, que ho hem parlat a vegades, molt expressants. Tot aquestes sèries de comportaments, o la gossa els continuarà fent, no solucionem aquestes carencies que tenen a aquests ospilars. El gos no ha tingut una socialització bona, correcte, no ha tingut el temps de no crear-se amb la seva família, i a sobre estem en portant a un món on les coses es mouen molt ràpid, és obvi que el nostre cadell de seguida voldrà, o vegi que s'està molt ben ràpid al seu voltant, persones, monopatins, víscis, cotxes... O vegi que voldrà l'entrada a tot el que li suposa estrany, una cosa rada. Llavors, no hauríem tampoc de castrar, hauríem de tenir la informació propiada per saber com actuen en aquestes situacions, perquè el nostre gos simplement normalitzi aquella realitat. Tant i que és un mamífer, un animal social, un caçador, Aquí l'últim pilar, l'última base d'un gos, és que és un animal carruñaira. Exacte. Fins aquí molaven, no? Les tres primeres eren coses a una manera romàntica. És un animal mamífer com nosaltres, és fial, és caçador, molt avor. Que et vivim amb caçadors. Si diem que és un carruñaira, ja no mola tant veure com el nostre gos, això, que està menjant coses, està buscant per les broses... Clar, esteu carruñaira, ve la imatge d'una llena, per exemple. O et ve la imatge d'un voltó, no? Exacte, d'animals d'una miqueta, allà més, no tan agradables. No tan simpàtics. Clar, però és la seva naturalesa. Si de fet, aquest migdia, aquest matí, t'han anat d'una imatge que t'he passat també per WhatsApp, de les tres primeres, com ho has dit, les tres primeres característiques, les compartim amb el gos. Sí, mamífer, social i caçadors, també. Ens agradi més o menys durant tota l'evolució, fins al que últim, potser, 150 anys, hem estat en tot això. I la única diferència és que nosaltres som recul·lectors en comptes de carruñair. Ah, amico. Va, va, va. Aquí ens hem especialitzat en una altra història, que potser són bífets, per això arribem a arbres, però també et dic una cosa, i també ho comento, estic preparant una entrada al bloc, preferiré això i ho comento, perquè jo, que vaig molt per la muntanya, no és més difícil trobar-me gent, persones, humanes, nans al camp, acollir bolets, acollis pàrrecs, acollis... Mores, que no tenim una necessitat real, perquè tenim tota aquesta necessitat. Això és una cosa que ens sentiva, ara d'enxastrar el que jo diria, perquè des que l'home és home, que diria el senyor Benito, però que ens remuntem a la prehistòria. Ens remuntem a fa molts i molts anys, quan realment, doncs, clar, era l'home i l'ésser humà, era, doncs, recollector per naturalesa. Abans que plantessin camps, abans que feia l'agricultura... Clar, clar, correcte, anàvem aviat de sortir fora, no? Quan els humínicers eren, doncs, nòmades, anàvem sempre amb un llavall a buscar el seu menjar i agarracollactar, també. La diferència que hi ha entre, per tant, l'ésser humà i un gos, és que nosaltres som recollectors i ells són, doncs, carrunyaires, els que dius. Per tant, per això els agrada tant rossagar ossos, per exemple, quan els hi treuen un os. Per exemple, per això també a vegades rosseguen qualsevol pal, qualsevol cosa que troben per explorar material, perquè, com veig, aquestes quatre característiques si comporten una sèrie de necessitats, cada una comporta una sèrie de necessitats diferents, però relativament similar per tots els gossos. I, per exemple, en el fet que sigui un animal que parla de les carrunyaires i cacadors, són les més problemàtiques en convivència, perquè, clar, són les que comporten comportaments que no ens agrada, perquè el nostre gos no ens porta un gat mort a la boca o una rata que estava a mort i l'ha trobat i s'està reflegant, les altres coses no ens agrada. No ens agraden, però hem de saber que és de la seva naturalesa, perquè això, clar, pot produir problemes de conductes i nosaltres els tallem la seva essència, per dir-ho d'alguna forma. Clar, el que hem de tenir és la informació apropiada, Si nosaltres cobrim aquesta necessitat, de manera normal i sense anar, sense haver de provocar que el nostre gos es mengi gats o rat i es refregui per coses mortes, simplement el gos, si m'adura de manera normal, no tindrà aquesta necessitat. La tindrà, potser, durant una etapa de la seva juventut, en què necessiti explorar determinades històries del seu arrisme, però un cop les has dissatisfet, no les tornarà a reproduir. Ja tindrà aquella etapa tancada. Si no, li permetrem que aquesta etapa tingui de manera propiada l'arrestrarà durant tota la seva vida. I inclús es convertiran en comportament quasi compulsiu, perquè el seu organisme li estava demanant amb majúscles que ha de tancar una etapa. Bé, doncs... Sí, sí, són curiositats, eh? Que a vegades passem per al, no ho sabem, o ho donem per molt sentat i no és així. Albert, no es vols afegir alguna cosa? Això que avui estem parlant sobre aquestes característiques especials dels gossos, que, després, com dius tu, ens poden influir en el seu comportament, no? Sí, mira, que quedi com una anècdota en parlant d'aquest tema a nivell personal, perquè és curiós que aquesta característica que ens dissabència, que és l'altre, som recollectors i el som de renyaïda, jo he comprovat amb algunes coses que, per exemple, li dono, li faré els meus gossos una peça de fruita que estiguin menjant jo, i amb tota la bona fe, l'agafen, se l'emporten a un puesto, potser, i la deixen allà i allà s'assega. Vull dir, no és una cosa que ells... Potser que alguns indivídures els agradi, més o menys, però no és una cosa que ells avarem mena el dia a passioni. Llavors, ells poden pensar el mateix, quan nosaltres ens veuen menjar un plat en una poma o qualsevol cosa. No us podem mirar i dir què t'estàs menjant, humà. Però també nosaltres hem d'exactar que aquesta diferència no deixa de ser compatible. És una diferència que jo crec que ens ha fet el binomi per caig i perfecte de la naturalesa, com a caixador. Exacte, exacte. Quan un no troba la caixa, l'altre tampoc, com tenien diferents sentits, els gossos hi us faig els trejadors i nosaltres per la vista, nosaltres els dedicàvem a agafar coses dels arbret i dels arbustos, i ells els dedicàvem a buscar ni amb els gossos. És així, mira, no li podem fer més. Molt bé, doncs, escolta, doncs ho deixem aquí, si et sembla Albert, la setmana que ve, que continuem parlant o el que tu vulguis, i que vagi bé, tinguis una bona setmana, i ja sabeu també que si ens voleu enviar qualsevol història relacionada a dubtes que tingueu amb el Món dels Gossos, la penya del morro a robajimeil.com, la penya del morro a robajimeil.com. Albert, que vagi bé, gràcies, bona tarda. 3 minuts, arribem al punt de 2.47 de la tarda, i ara entrem al Món de les Tecnologies amb l'Hombert Blanco, que ja tenim aquí l'estudi número de la ràdio. Hombert, què tal, bona tarda?Molt bona tarda. Vens més que ha estat a temps, i més apurat, eh? Sí, sí, però... L'Hombert, Dani i l'Hombert, no és que us coneixeu? Sí, tant que ens coneixem. Ah, de la infància.A la infància, entenc. A la mateixa escola, junts.Ah, sí? Ah, Jordi, no t'interes, eh?No ho sabia. Què veu, el Canigo?El Montserrat. El Canigo o Jordi?No, home, no. Que t'allanço el mòbil, eh?No, no. Perquè, a part, no em tocaràs, que tens un vidre. És veritat.2, no? I veu-ne el Montserrat?Sí, sí. Ah, per això s'ho veu així, especialets, els dos, no? Jordi! Què?Que pliego, eh? Perquè diu que la gent del Montserrat... No és el mateix que el Canigo o el Montserrat, no? És millor, per això mateix.És millor el Montserrat, no? Perquè hi ha una dada objectiva sobre això. Hi ha un estudi fet.Som millors, vull dir. Ja està, bàsicament, no?Està bé, això. Molt bé. Doncs que he de dir... Dit això... Onbert, el Dani, portarà el Twitter a partir d'ara, del programa. El Twitter.És el comití màgir. I el Facebook.El Facebook, també. Hi has passat ja el Twitter, el Twitter, l'Onbert, o no? Wifi, Blanco, Jaltín. Arrobo y solanco.Veus?Tot controlat. És que fa molt, des d'aquell surt, el bolletí, amb les seves fotografies que fa a la gent de dimonis. Ho he vist o no, Onbert?Molt bé. He vist un paio de fotos que sortien al dimonis. Sí, però el bolletí, del bolletí, molt bé d'Onbert, eh? Foto molt xules. Felicitats als dos, que controleu molt. Ah, clar. Atenció, perquè hem de parlar de diferents qüestions, notícies de la setmana, hem de parlar... Jo també, mira, d'Instagram, que aquesta... la fotografia que hi ha que va fer de dimonis, que surt el bolletí... És que hi ha alguna fotografia, que vaig penjar jo a Instagram, que me la vas fer, i que surt el bolletí. Sí, després te l'ensenyo.A l'última pàgina. Dani, perdona, et fa res portar-la, o no? Ara porto, sí. No és molt demanar, porta un bolletí, sisplau, perquè així ho veuràs. Justament és una nova secció del bolletí de Sanyús, que l'última pàgina, exacte, veus? Mira, aquesta pàgina... Ah, mira, fos tu. Sí, però és la teva foto. Ostres, no hi ha vist. Que guai, que guai. És la teva foto, vull fer blanco i tal. Mira, és dir, bolletí, i ja baixarà l'alcalde de Sanyús per l'escala. És curiós, és veritat, eh? Sí, sí, una cosa com... sinèrgica. És bolletí, i això ja baixarà l'alcalde. Està baixant per aquí, per l'escala que ens hi n'està. Escolteu una cosa, que hem de parlar... Dani, què dius? És... fascinante. No, d'acord, que hem de parlar... No, hem de parlar de Instagram. Ah, hi ha un nou design a Instagram? Sí, un nou design a Instagram, han renovat, per complet, han recomanat l'aplicació, i hi ponia un logo nou, que és un logo molt raro, molt, no sé, molt curiós, molt colorit, futurístic. Ah, a veure. No, perdona, no el tinc jo, perquè encara no se m'ha actualitzat. Encara s'ha actualitzat. Avui ens hem despertat amb aquesta grata, no grata sorpresa, i aviam, jo crec que no és una costuma, però és bastant... És lleig? A mi no m'ha acabat agradar, però crec que ens acostumarem. És un canvi de design. Ah, sí, ja ho veig. Però és com de colors violetes, tronges... Sí, hi ha la silueta de la càmera antiga, però és completament diferent, vull dir. I la gent què ha dit de les xarxes? S'han cagat bastant a Instagram. Ah, no els ha agradat, eh? No, d'acord, d'acord. La gent li costa canviar coses i internet encara més. Molt bé, que de fet... No sé si això té alguna cosa a veure amb que... Bé, amb renovar-se... Sí, el minimalisme últimament es porta bastant... S'està renovant bastant. Jo crec que, bueno, tant Apple com Google estan tirant cap a unes tendències i els supremilimalistes, molt, molt intuitiu, i crec que realment tothom està adaptant aquesta estètica i, poc a poc, més aquesta estètica minimalista, futurista, ratlles, colors contrastats, etc. Molt bé, doncs aquesta és la primera notícia amb la que obrim, no? Sí. Tenim més? Sí, seguim de recordes? No sé, recordes que se m'ha passat que això m'ha quedat bé, no em vaig equivocar, i que vam comprar Pepefón, però no ha comprat Joigo, com el vaig dir, sinó m'ha comprat Masmóvel. Faig una mica de resum, Pepefón és una empresa, una companya petita de telèfon, d'aquestes molt barates, i la va comprar a Masmóvel, que és una companya de copes molt més grans. Això també va passar, no? Sí, sí, deia que això podia portar conseqüències negatives, que no ens agradava aquesta compra, etc. Resulta, la setmana, Pepefón ha contestat i hi ha una carta molt, molt estranya, però en plena de metàfores, d'orquídeas rojas i coses molt, molt, molt estranyes, però, bàsicament, m'he de tenir un fragment... Sí, por favor. La orquídea roja, carta a tots els nostres clientes. Haciendo uso de esta metàfora para afirmar que nadie comprará jamás una orquídea salvaje roja para recordarte un solo milímetro para recordarte un solo milímetro y cambiarte la forma. Eso sí podría hacer con el césped, con los setos o con una palmera, pero no con la orquídea, porque solo sabe ser orquídea y jamás sería otra cosa. Molt raro. Romántic, no és molt romántic. Me quedan una mica quadros, ¿no? Sí. Un comunicat de premsa. Un comunicat de premsa de Pepefón. Una cosa, pels ignorants, com jo, Pepefón, què és? Sí, és una companyia molt barata. No és com Movistar, o Tweet, o Wallafon, o Yoigo. Si no, que és molt més petita, només per internet, i és molt més barata i molt més econòmica. Vale, vale, vale. Estic situat, ja estic situat, molt bé. Bueno, aquí hi ha una notícia que no sé si són famoses a Mercat T.C. És enorme. I, quan porta dos anys, caient al picat, les vendes estan arruinant, moltíssim amb els mòbils, i durant dos anys van fer una cagada re una altra, i resulta que les vendes d'aquesta empresa, aquest any han caigut un 79%. Això, una empresa, és una borrada, però estan fent, en principi, coses per reflotar l'empresa. I, per exemple, han fet un alianç amb VALS, no sé si ho són, és una empresa que fa la plataforma videojocs un any més important del món, i han fet un cas de raïda virtual, que ha copiat més per cent, recordo que fa una setmana van parlar. I, bueno, estan fent això, ja sabem si els treu, i segurament faran també el Nexus, que no sé si ho sé, el que és un Nexus, és la marca de Google per als telèfons. O sigui, segurament aquest el faria a T.C. Bueno, seguirem amb una notícia, i és que, bueno, això a mi, és una marca china, és la marca china que ha més vengut al món, és la tercera marca més venguda al món, com que, concretament, és una borrada, no ha conegut gaire gent a Europa, però, realment, és una passada, darrere d'Apel, darrere de Samsung, va Xiaomi. Xiaomi, eh? Xiaomi, perdó. Sí, Xiaomi, exacte. Tenen brutals productes amb molt bon preu, i ara ens han presentat en sorpres, així, perquè sí, amb dos nous productes, un mòbil enorme, que sembla més una tablet, crec que són 6 pulgades i mitja, 200 euros, jo dic que el que hi ha preu molt bo, amb components molt bons, i, finalment, una cosa que ens sembla molt interessant, és una càmera d'acció, sí, una càmera d'acció, anem directament a GoPro, però és una càmera que ha renovat l'anterior gama, i que valia 6 euros i donaven resultats brutals, si voleu comprar una càmera d'acció, no teniu els 300, 400, 500 euros per comprar una GoPro, mireu una Xiaomi, i es diuen. I, bueno, la cosa que ha entret una nova, que grava 4K, 299 dòlars, i, com a última cosa així, racionada amb aquesta marca china, i ha anunciat la renovació del seu sistema operatiu. Molt bé, doncs... He de recordar que ho tenia un d'aquí sense en Just, que la ràdio, no, aquí tenia un Xiaomi. No ho sé, cada cop hi ha més gent amb Xiaomi. Són molt bons, mireu... Teniu auricular? No ens paguen, però està bé, està bé. Bé, doncs escolta, Xiaomi, bons productes a bon preu, eh? Sí, teniu una dota. Però de tot, de tot. Dic que hem d'aporificar dos d'aire, llargs de corrents, entre els sí, de corrents, mòbils, tauletes, tot... De tota aquesta gent. Bé, doncs s'haurà de veure... Sí, sí, concretament. Com dius tu, un mòbil que grava... No, una càmera, una càmera... Una altra resolució? Una càmera esportiva. Sí, sí. L'han fet molt més econòmic a GoPro, i molt temptadora. Molt bé. Bé, que veiem de qüestió, i parlem ara... Sí, dels actes EM, de parlar. Ens queda... Sí, sí. Ens queda parlar de WhatsApp, que ha tret una versió, una finalment, hi havia el WhatsApp Web, que era per les aplicacions... Podries entrar i controlar el telèfon, però ha tret el WhatsApp per Mac i per Windows. És una aplicació que les carreges. I, finalment, anem a mirar el top d'aplicacions de la Google Play, i recomanar-los, abans d'abri-ne tot, una aplicació. Avui portem també un altre, com d'últim dia, un joc. És un duet, i és un joc que molt considereix una pilota, que has d'anar esquivant una espècie de putles, i aconseguint diversos objectius, per ser millor i superar-te. És un d'aquests jocs casuals, que serveixen per passar l'estona, així, entre temps perduts. Un duet val la pena, eh? Us la recomano, tant per iPhone com per iOS. Molt bé, doncs queda dits. Ens queden els tops d'aplicacions. Exacte. I la primera aplicació, l'última setmana, no sé si ho vaig recomanar al Clash of Clans. El nou Clash of Clans. Aquí tenim el top d'aquesta setmana, i comencem com sempre pel número 6, i s'ha dit bastant igual. Bastant igual, eh? És un clàssic, eh? No s'ha de parlar, tampoc no canvia molt. Ens ha pregut una cosa nova, que és el Hungry Shark, un joc d'un tauró. Sí, perdona. A mi m'haig de jugar aquest joc, i m'haig d'enganxar moltíssim l'any passat. I també ens ha pargut per aquí, per llocs més alts, una aplicació que es diu Job Today, que és una especialista social per trobar feinetes. Sí, és com un link dintre, però per trobar minifeinetes. Després també ens ha pargut MSQR, que és una aplicació que s'ha fet superfamosa. Ah, sí, i tant. De canvi, les cares que poses, pots posar qualsevol cara i està supervet. Sí, triomfa molt els events familiars. Sí, està supervet. Per perdre el temps s'ha estat molt bé. També ens ha pargut aquí, en el número 22, una aplicació de Xinova que ens acaba pujant, que es diu SimSimi, que és una tonteria que està arrasant bastant a internet. No sé si saps el que són els bots. No. Un bot és un robot... un bot, el mateix nom, que tu parles amb ell, d'alguna manera, els criostecs, i ell et contesta, i pots mantenir conversacions dius, hola, i et contesta. A mi m'agradaria fer, que s'ho han fet gràcia, per l'humor entre comentes que té, que és que la gent, quan no té una resposta, la gent posa ell la mà resposta, i el que se posa és el radio desvern, i et contestaria... No ja tinc resposta per això, posa la resposta, la millor radio del món, no? I la gràcia que li pregunta és que la gent, com a internet és molt creativa, hi ha coses bastant divertides. Molt bé. I com es diu aquesta aplicació, dius? SimSimi, és una tonteria que, si us juro, està bastant divertida. Ah, està bé, SimSimi. De res ha tornat. Sí, ha tornat, però més brut que mai, no? Jo crec que n'han tornat aquest temps, que ha perdut la moda, doncs van anar posant coses noves. Jo... El pou sempre acabava brut, escarors, i tot. Era la final. Amb les caques per allà. Era la mort, la mort del pou. Sí, però s'està número 30. No sé si m'alegrar o fer-lo amb por. En fi, doncs, Obert, tenim... Aquests eren part les aplicacions així noves, tant per allò que per allò que per allò. Molt bé, perfecte. Si et sembla, ho deixem aquí, que no tenim més temps. I la setmana que ve, pararem de més cosetes de tecnologies, amb l'Hombert, Blanco, Hombert, que vagi bé. Bona tarda. Adéu, bona tarda. Adéu. Fem una posa per la publicitat i tornem d'aquí uns moments connectant amb el casal de Joves, fins ara mateix. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Aquest cap de setmana la Lliga no ajuga Granada. La Lliga ajuga a Sant Just d'Esvern. Aquest dissabte al Barça no és l'únic que juga el títol de Lliga. A la 5 de la tarda, a l'Atlètic Sant Just, rep el líder en joc, l'ascens i el títol de Lliga. El programa talismà viure al partit amb l'Atlètic Sant Just dissabte. A partir de la 5 de la tarda, la Lliga ajuga a Radio Desvern. 777-015. Radio Desvern. Cada dia, més a prop teu. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador o dispositiu.mop. Informatiucomercal.com. Desperdanta, corrent, esmorzan, comprant, passejant, cadant, treballant, celebrant, sortint, conduint. Vius connectat, conduint, desconnecta, evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio, Generalitat de Catalunya. Radio Desvern. Durant de 8.1. Radio Desvern. 6 i 42 de la tarda. Anem cap al casal de joves de Senjors. I aca avui tenim l'Alejandro. Alejandro, què tal? Bona tarda. Hola, molt bona tarda, Jordi. Bona tarda, Alejandro Gaudí. Dani Martínez. Alejandro, Alejandro, Dani Martínez. Ja ens coneixem. Perquè Alejandro ara el Dani Martínez vindrà cada tarda al programa, que és el nostre nou community manager. Sí, prepara't, prepara perquè... Alejandro. Alejandro, tens Twitter? Sí, però no el faig servir. O sigui, de fet, no et podria dir ni a l'usuari. Era pràctica tarda, però és igual. Jo t'he de tarar el casal de joves, va bé? Alejandro Casal, no? Deu ser, o alguna cosa... Aquest és el meu nom artístic, Alejandro Casal. Jo em surto allà als curmatratges. Ah, sí? Què dius, ara? Quins curmatratges ha sortit, Alejandro Casal? Bueno, el que em queda... Bueno, que tu vas participar també. Jo sempre que el power de volen dir-ho de fer alguna cosa, sempre el meu nom és Alejandro Casal. Ah, o sigui, és com el... És com a Alaska, no? Clar, molt amunt. Alejandro Fernández ja existeix. Un punt que és mexicà i és cantant. Ah, sí? Sí. I com que em treu... El 3 protagonisme. Sí, i Alejandro Casal, com que no ho sé, té un rotllo. Jo més clar, perquè la gent t'ho diu, no per res. Perquè relacionen, clar, molts anys, eh? El Sergi el Casal, la Montse el Casal, tothom és la família Casal, una mica, però jo és una situació. Els casaleros, no? Sí, els casals, els casals i casals. Bueno, escolta-t'ho, casals i casals. A veure què tenim aquests dies, el casal de joves. Per exemple, avui, sense anar més lluny, l'Aroha fa una xerrada de mobilitat, no? No, no. Què ha passat? Hem perdut el cotxe, què ha passat? És el 18. Ah, vale, vale. Vam tenir... És que, de fet, ara... M'acaben d'enviar un missatge, també. Ara fa 10 minuts de... Teniu malament a la web, tant. Ah, vale, sí, que no és el 18, eh? No, és la setmana vinent. D'acord, d'acord, està bé. És el de com viatjar econòmicament, farà una xerrada on explica en recursos que la gent pot fer servir perquè tot sortir més econòmic. Molt bé. Però, si vols, la setmana vinent ja... Sí, ja en parlarem, tranquil·lament. Per ser tranquil·lament. Igualment tenim Jaleo, eh? Ah, aquí tenim aquests dies, a veure. Bueno, demà, a títol informatiu, perquè no crec que molta gent vingui... A veure, dic d'uyent, eh? Ah. Tenim el consell de joventut a la set de la tarda. Bé, està bé. És un òrgan de feina, vale? Sí, de fer feina de treballar per l'enjuvent de Sant Just. Sí, sí, al juvent de Sant Just. De fet, vindrà el regidor, vindrà els tècnics... Moltes gràcies. I participant de diferents entitats. I, bueno, ja treballaré una miqueta... recollir tota l'informació que s'ha tret amb les enquestes... del Pla Jove, i tal, i mira... Tens aquí algunes dades o què que ens puguis avançar? No, ara mateix, no, perquè... O sigui, estem revisant... I ja et mentiria, saps? No vols abusar? Bueno, menteix-me. Mente-me. Bueno, o sigui, hi ha una cosa que em fa molta ràbia, vale? A veure, ui. O sigui, hi ha com un... com un... fals rumor que a Sant Just no es fan coses? Això és cert. És mentida? Ja sé per on vas. És cert el que tu dius, eh? És mentida, o sigui, tu mires la gent de d'activitats... I cada setmana hi ha alguna cosa. A veure, per donar... Per donar, veiem que parli amb un jove de Sant Just, que tenim aquí a l'estudi número 1, que és... Vols dir el teu nom o no? Vols dir el teu nom o no, Humbert? Vinga. Humbert, què tal? Bona tarda. Humbert Blanco, bona tarda. A Sant Just es fan coses per joves? Sí, punt sí o no? Punt no. Però trobem a faltar los sinuptuos. Aquest és un altre tema, clar. Aquí entrem en el debat, eh? Aquest és el debat. Posa música al debat o algo, saps? El debat, eh? Demà podem preguntar això, si vols... Ja, que m'apunto. Perquè cada dia estem fent una pregunta, que us convidem, eh? Avui, arreu del diputat de la CUP, que veia fer una xerrada a Sant Just, preguntem si creieu que a Sant Just no. Catalunya és independent, amb menys de 18 mesos. Que ja han votat 6 persones. Rècord, rècord. Què diu l'aquest moment? Doncs 50% sí i 50% no. 3 sí, 3 no. 3 punt sí, 3 punt no. Posa una pregunta. Estou contenta amb els bars que hi ha, o l'oci nocturn? Clar, però és que hem d'entendre quin tipus d'oci nocturn volem. O sigui, o la gent demanda. Perquè el tema és, jo, com a casal, hem fet sempre, històricament, hem ofert l'espai a tothom, ja sigui associat o no associat, tothom que entra al casal i vol fer una activitat, si no és molt xunga, o sigui, si no és una cosa molt agujarrada, s'acaba fent. O sigui, tu pots dir a l'Ània que van fer quantitat de festes de Halloween i coses. Sí, sí. Però, clar, a l'hora de sortir de nit, que no sigui el casal, i la gent, per exemple, diu, no, doncs vull prendre alguna cosa. Però això ja estem parlant d'un àmbit privat. No, no, el casal és molt bé. El casal és molt bé. De fet, us dic que aquest divendres tenim el Feist Truc, que també... Demà en parlarem amb la Júlia Ruiz del Cau. I tot això surt de d'oferir l'espai, que venc ara, com l'espai jove, un divendres al mes i tal, i tothom que vulgui pot demanar a l'espai i pot dir... Mira, doncs jo vull fer una iemcesia, no vull fer un concert. La gent no dubta i no posa en qüestió el carol de joves, no sé què diuen les enquestes, però segur, i estic convençut que ha sortit molt ben valorat, i que demà suposo que es parlarà en aquest consell de juventut, sinó que, com diu l'Humbert, el que passa és a l'hora de sortir... Clar, Rollo, que s'ha de prendre alguna cosa, Rollo, d'on és això? Si es pren alguna cosa en just, s'ha de saber una gent més gran. I aquí, el Parti for Everybody Dents, que no en tenim tant. Parti for Everybody Dents. Doncs la discoteca del... Tenien la discoteca d'allà del... El Sunset. Perdona, es fa 40 anys, no? Sí. Jo referia a la del mirador, eh? Ah, el mirador. El discoteca del mirador, sí, sí. Sunset, Sunset. Bueno, en fi, això és un tema clar, que aquí, també, l'Ajuntament Poga cosa puc fer, no? Diguem-ho així. En fi, Alejandro, alguna cosa més de cara als propers dies, perquè parlaves del festruc que hi haurà d'hi vendre. Això, mira, organitza el cau. Sí. Llavors, com ja han dit, mensualment, un grup de joves poden, o associats, o no, poden dissenyar una activitat. Llavors, el festruc, aquesta vegada, doncs, és un seguit de concerts i DJs. Venen el Pony Pisador. Ah, bé. El Pony Pisador. Ja han tingut Arkadia Sound. Home, molt bé. I DJ Rattachound. Home, DJ Rattachound, no sé qui és, però té bona pinta. Però sona bé, oi? És com bé, jo. De fet, el Pony Pisador a mi em sembla que ja els he vist. Sí, perquè van venir a la nit d'etàper de l'any passat. Ah, i són aquests que eren comiris, no? Exacte, exacte. Són un rotllo així full, que amb els bancs... Sí, sí, sí, sí. Són molt guais, aquest. No, no, sí, sí. Pony, Pony, Pony, Pony Pisador, jo, jo, jo, Pony Pisador. En fi, fa una pinta, una mica. Mient de hobbits, quan s'ho passen bé. En fi, tot això serà aquest divendres. I alguna cosa més de cap de setmana i els propers dies, Alejandro? Sí, un altre punt informatiu. Divendres el matí, durant el matí, tindrem una nova jornada del English Day. Ah, very good. Que, bueno, que ja és tradició, fer-ho aquí. Sí, correcte. Això serà quin dia dius? El divendres 13. Very good. Patates en soup. Sí, que... Això serà el matí o la... Això és durant tot el matí, de 9 a 2. Ah, molt bé. I gent de l'institut, de l'institut. Tenen dies del Madre Sacramento, de l'IES en Just, i els grans de l'IES en Just són els que fan, com, la Munitosa, i ja estan dirigint les proves. I totes les escoles del poble, també. Les escoles públics, Montserrat, Canigó, Montserrat... No sé, eh? Has de decidir. Ah, vale, vale. Si no ha canviat, sí. Si no ha canviat, sí. Tothom parla en anglès, no? I el que d'altre jo és per un dia serà per al Youth Hostel. No va dir, però no. Hauria de ser Youth House, Youth Home. House. O Youth. I per últim, ja no tinc més que això. El dissabte, farem un taller, a veure si ho dic bé. Cianotipia. Cianotipia. Cianotipia. Saps què és? Això és com ser en Dipia, però al revés, no? M'ha costat, eh? O sigui, no sé per què... O sigui, sempre deia Cianotopia. Perquè em surt com la salotopia, és que no... Cianotipia. Que és dins del projecte que tenim de laborator i d'art, que fem un dissabte al mes, eh... com t'ho explico? No sé. Ja és que ahir vam estar preparant... Sí. Tu agafes una cartolina, vale? Passa'm amb el cap de Cianotipias, del que és el de joves, per favor. Mira, ara tu, ara tu... Hola, què tal? Què tal? Tu agafes una cartolina, rotllo... Tu agafes una cartolina blanca. Llavors, la impregnes amb un líquid... Bueno, són dels líquids que... Diguem-ne, el procés és com el del revelat de la fotografia. Ah, sí, ja me n'he sentit parlar d'això. O sigui, tu fiques tot d'això a la cartolina, ho deixes un dia o dos que s'assegui, i llavors l'exposes al sol, però amb objectes o amb el que tu vulguis a sobre, tu imagines la cartolina, jo l'hi fico, ja què sé, doncs una fulla, una altra, un tal, i l'exposo al sol. Llavors, el que està sota del objecte que tu fiques, es queda blanc i l'altre es queda blau. S'entén una miqueta o no? És una miqueta raro, eh? És com fer una fotocòpia o una foto... eh... al natural. S'haurà de veure, potser, això, o què? Sí, perquè així he explicat... Per ràdio també és difícil. Si no us pligueu a la web, que tinc un parell d'imatges. Com un gravat, és? És que... És una exposició. Bé, la gent s'hi anotipia, s'hi anotipia. Sí, busqueu, eh? Busqueu el YouTube, s'hi anotipia vídeos homemade, i ja ho veureu com es fa. Jo ho vaig veure abans d'ahir i vaig flipar, eh, amb les coses que poden fer, que es pot fer fins i tot amb tèxtil. Què dius, ara? Sí, pot fer estudis gens i tal. Sí, molt, eh? Bé, doncs tot això es podria fer, com diem, quin dia? Dissabte... Dissabte, sis de la tarda, institució prèvia. Això té a veure amb aquests tallers que l'estan fent així, xulos, no? Perquè un altre dia també es va fer com un grafitir raro que cremava, o coses allà... Eran, com es deien, paisatges volcànics. Això, païsetes volcànics.Mola, el nom, també. Sí, està molt bé, xanotípia, païsetes volcànics. Us heu convertit una mica en el macba de Sant Just? Bueno... Tant, tant, no, però sí, quasi. Bueno, amb el CSSB, va, amb el CSSB. Va, m'agrada més, m'agrada més. Me usa el rollo del CSSB, que és del macba... En el macba hi ha molts skaters. Sí, en el macba. I, a més, les parets no arriben a terra. I, us haig d'això, no? T'has fixat, o no? Que el macba, les parets del museu, no arriben a terra. És que són... són pijas franceses per això. Són tan moderns que... És que s'acaba una moneda de 12 euros en llasota i ja veus que ho recuperes. Bueno, en fi, Alejandro, moltes gràcies. Una setmana més, que vagi molt bé. Cuida't molt.Molt bé, família. I me l'heuré de saludar-te, eh? I igualment. Sembla que veu quan sigui. Bona tarda. Adéu. Bona tarda. Doncs ja acabem el programa. Tres minuts i mig. I connectem amb l'informatiu vespre i els anjos notícies. I, com sempre, aquesta hora hem de repassar una mica com ha anat el programa. Dani i Martínez, què tal? Molt bé. Has fet molts tweets, ja vull o no? Avui hem fet uns quants tweets. Em sembla que menys caï, però n'hem fet. Ara estaven mirant una mica l'accianotípia. Aquesta té molt bona pinta, eh? És molt xulos. Sí, sí. Molt maco. Has reposat comés a la pregunta del casal? Doncs bé, la pregunta del casal... No, perdona, la pregunta de... Què he fet tot avui, ja no me'n recordo. Ah, sí, sobre l'independència de Catalunya. Sobre l'independència de Catalunya l'hem retuïtejat al Facebook, també, o sigui, que teniu en llas el Facebook. I, de moment, la... 50-50, eh? Han contestat 50-50. Ens esperarem fins demà i demà hi adonarem resultats o passat. Perfecte. Doncs nosaltres acabem el programa aquí. Gràcies, que he fet possible la penya del Morro. Avui l'Alba González, la Clàudia Cápter, parlant-nos de... Com era allò? Sí, la Quineo... Ara t'ho dic. Quinesiologia. Sí, i també l'Alberga Papai de Filosofia 2020, l'Hombert Blanco de Tecnologies i l'Alejandro Casal, que es diu ell mateix, des del Casal de Joves. I el nostre comunitvecari. Vecari comunitvecari, Dani Martínez, gràcies. De res i fins demà... Fins de cada dia, ara o no? Fins de cada dia. Home, se'n deixes, eh? Sí, sí, porto part. De com ara? Nosaltres tornem demà a partir de la 5 de la tarda, perquè demà, atenció, tindrem el senyor Benito. A més, també parlarem amb la Clara Aguilar, que és una de les integrants del grup Boira Sant Justen, que tocarà el primavera Sound després de guanyar un premi de música l'altre dia a la sala a Polo. I, a més a més, també tindrem la Júlia Ruiz, que ens vindrà a parlar, des del cau, com anirà el festruc d'aquest divendre. Ha estat això demà a l'apanyada del Morro. Bona tarda, i cuida-vos molt. Bona tarda. Bona tarda, i cuida-vos molt. Bona tarda, i cuida-vos molt. Anirà. Tant seguit les notícies de Sant Just. que el diputat de la CUP, Albert Butran, parlarà avui de la visió de la seva formació política sobre aquests propers mesos.