#924 - La Penya del Morro del 18/5/2016

L'Avenya del Morro, un programa amb més morro que pèl. Què tal, bona tarda, centros vigents de l'estranger com esteu, benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'experts. Nos parla i un salut a Jordi Gómez, que és d'hora d'aquí un present del vespre, aquest era el programa número 1.853 de l'Apenya del Morro. D'aquí uns moments amb les glòries que barateres, després d'haver triomfat a la sala vèqueta Barcelona, sí, sí, a la sala vèqueta Barcelona van estar la setmana passada, abans que la dirigin a terra. A més a més també vindrem a nosaltres avui, a la segona... no, a segona, no, no, no. A la d'aquí una estona amb la... Amb qui? Amb qui estarem? Estàs posant nerviós, amb qui estarem? Ho tenia a punt d'aquí, però ara s'ha van marxat. Però és la nostra terapeuta anàlgica particular que a mi explicarà moltes coses. Clàudia Còpster. Clàudia Còpster, ara. Què passa? A moment, a veure, què... Però estic en directe, no? Què passa? Mira les glòries. Què cremes tu, vei? La penya del morro, robagimil.com Viure molt lli... Però neteja-ho, això, eh? Ara ve, sí, sí. Qui era? Era la glòria, no? La capitana. Però vols tancar aquest nou programa? A més a més, també d'aquí uns moments, a la segona, ara tindrem la filosofia del Vilvic, la secció de gossos amb l'Albert Capapell i les noves tecnologies amb l'Èric Pamarca. Avui també ens explicarà, en primera persona, l'incèndic que ha llagut aquest matí, a l'Institut de Sant Josep Bern, i acabarem el programa, com cada dimecres, parlant amb el Casal de Joves, que ens explicarà el Sergi Arrada, quines són les coses que es podran fer de cara als propers dies en aquest equipament públic de servei juvenil del nostre municipi. Tot això, avui, a la penya del morro. Bona tarda i benvinguts al programa, va. Ja sabeu que a Twitter hi haurà una pregunta, Dani, quina pregunta feia amb a la penya del morro? Ahir deia, amb el cao de Sant Júger té local, et sembla bé l'emplacament de la Plàcia Maragall i el 100% de les persones a Vic, que sí, que li sembla molt bé l'emplacament de la plàcia Maragall. Deixa'm fer un matís, perquè en defèn encara no és 100% segur. Sí, van dir que segurament anirien, però no sabem. Però a la gent li sembla bé, en cas que fos la Passe Maragall, el bar que hi havia li sembla bé. La gent votava que sí. Atenció, perquè els Mossos han detingut 3 joves per cometre 3 robatoris en domicilis de Sant Just Desbem. Això era una notícia que han ressabentada mai, i és que el fet van ocorre el passat 3 de maig. Tots dels joves es troben llibertat amb càrrecs, i l'altra està a l'espera que el ciiti el jutge. Mossos d'Esquadra de la Unitat d'Investigació de la Comissaria d'Esplugues del Llobregat van detenir 10 marts, 3 de maig, 3 joves, de 18 i 19 anys de nacionalitat espanyola, i veïns d'Esplugues i també de Cournallà, com a presumptes autors de 3 robatoris silenciosos a l'interior de domicilis de Sant Just Desbem. La Investigació Policial es va iniciar el 28 de febrer arran d'un robatori amb força a l'interior d'una casa una i familiar. Per això avui, al Twitter, Dani, us preguntem... Els Mossos detenen 3 joves per cometre robatoris de Sant Just. Creus que hi ha poca asseguretat a Sant Just? Ja ha votat gent, i de moment diuen un 67% que sí, i un 33% que no hi ha asseguretat a Sant Just. M'estic a votar a través del Twitter de la penya del Morro. Vinga, correcte. 5.17 de la tarda, com que dos dimecres és l'hora de les glòries que va retenir. Glòries, bona tarda! Hola, buenas noches! ¡Martín, tono! Que aquí deu tant que esteu saturant tot el micro. Ay, que tenemos aquí un niño jovencito que lo hemos vuelto loco ya. Yo me he puesto loca cuando lo he visto. A ver, Dani, Martínez, Gloria, Capitana i Patiño. Hola, Dani, cariño. Hola, guapa. Hola, Dani. ¿Cuántos años tienes, cariño? Yo 16. Uuuh! A ver, tranquilas. ¿Cómo puede haber gente con 16 años por dios? Que les quiero ver. Hijo de ustedes, ¿eh? Mio, seguro. A ver, una cosa. Y yo también, ¿eh? A ver, Glòries, tranquilas, por favor. A ver, te lo quiere para otra cosa. Cuideu mal, no les panteu d'entrada, perquè és el nou Becari comorita del programa, ¿vale? Ah, muy bien. ¿No pasas a hacer fotos? Ahora te hago fotos, sí. Te voy a hacer tantas fotos que vamos a saturar el Twitter, el Facebook, todo. Muy bien. Espera que me arreglo las pelas, entonces. Atención, porque hoy es un día histórico, porque hoy es el día que las Glòries van triunfar a la sala. Bueno, hoy no. A ver, venimos de en parmes, de lo que voy a decir, sí, sí. Y aparte, tenemos otro acontecimiento importante que comunicar. ¿Qué dius, ara? No te ha dado cuenta que somos tres. No me ha dado cuenta, es verdad. ¡Está la patiño! ¡No, no, no, no! ¿Qué pasa, que chiquitica? ¡Que es la de más! ¿Qué pasa, patiño? Dice chiquitita en vez de jovencita, pero es jovencita. Bueno, jovencita, cuando te fuiste, ahora ya. Ahora ya, pasa, habló, adiós, de cariño. O sea, que no ha sigut una llegenda ni un mita que había una tercera glòria, ¿no? Había una tercera glòria, sigue existiendo, y está aquí con nosotras. Qué fuerte. Me ha ido un ratito, nada más, después ya hablaremos de ese tema. ¿Ah, sí? Después. Bueno, a ver, cuando tú digas Jordi... No, yo aquí sí soy un mandado. Ah, bueno. Me hace mucha ilusión que estéis aquí. Estoy con nervió, yo también. No, no, no, no, acordate, Jordi, que tú no nos catapultaste al éxito y cuando eramos tres. Nosotras... hemos venido aquí a la radio hace un montón. Eso, eso, sí. Claro. Aquí tuvimos que el Jordi siempre nos ha tenido muy bien. Siempre, siempre. ¿Cómo es que has vuelto, patiño? ¿Cómo que...? ¡Oh! Porque es una pregunta en profundidad. Es una pregunta muy... bueno, he vuelto por muchas cosas. Primero, porque las extrañaba horrores. A pesar... Sí, sí, sí. A pesar... Muchos a muso, ¿eh? No, no, no. A pesar de que las odio también. Ah, vale, vale, vale. Ahorita se están diciendo las verdades. Ahora sí, vengo... Yo diría que vengo también a hacer una especie de venganza. ¿Verdad, ahora? Sí, ¿quién? ¿Qué dices? A mí, yo me enteré de muchas cosas. ¿Qué ha pasado con esos cuatro años? ¿De qué te puedes saber entrar o qué? Ya, Jordi, tú no te hagas el que no sabes nada, porque creo que... Yo ya desconfío hasta de este niño que está aquí. Me parece que seguro que lo sabes. Si es la cosa más cookie que ha parió madre. ¿Has visto? ¡Ah! Pues eso, eso, sí, todo es tú, ¿eh? Sí, pero... Ya es personífica de este niño, ¿eh? Que no la taqueo ya como recurso fácil. No, no, no. Mira, no tiene ahí apuntarse en la parrilla, Gloria. Sí, mira. Se ha hecho a parrilla y toda es la primera vez en la vida que he programado en la peña del morro. Tengo el teléfono y todo, vemos otra. ¡Uy, cariño! Hasta no enviaron WhatsApp. Me enviaron a su WhatsApp con las fotos y todo. A ver si nos llama a alguien. Claro, sí. ¿Tienes a ver cambiar voces? Voces, sí, para que no parezcas tú. Y nos llamas, nos llamas, nos preguntas cosas. Ahora te sales para afuera y haces el fan. Pues vale. ¿Tú lo haces los amigos nuestros? Sí. La cara de Jordi, en este momento, es de sincion. Vols que troqui algú? Perquè s'hauria donat el telèfon, llavors. Sí, de la peña del morro. 93372, 2901, 93372, 2901. Hi ha WhatsApp, Jordi. A WhatsApp... Menos mal que estàs tenint-ho aquí, també digues a WhatsApp. A WhatsApp teniu un problema, és que s'ha de posar el mòbil. No està en set. Res, res, no de WhatsApp. Truqueu, truqueu millor. 93372, 2901 i connecteu directament amb les glòries i pregunteu el que vulgueu, perquè a més avui tenim molta gent a la webcam. Ah, sí? ¿Cuántos Justin Bieber's tenemos? Ocho. ¡Ocho! 7 de Argentina. ¡Pero esos son sus familias! Deben ser mi fans, esos son mi fans, Jordi. Una cosa, Matíño, però aquí vamos abriendo temas y no cerramos. Sí, es verdad. Bueno, a ver, he vuelto porque las glòries primeras son eternas, las glòries no mueren. Ah, no? Y además, sin mí, es que vos viste la mierda. Por querida que haces. Oye, perdón. Vine a poner orden, vine a que ensallen, a que puedan bailar, a que sea algo. Hay malas lenguas que dicen, dicen ser rumoreas, que ahora empiezan a triunfar y entonces vienes a... ¡Aguá hay ahí! ¡Aguá hay ahí! Ha visto el pilón, ella vio el evento en Facebook. Ha visto lo que hemos ganado. Y ha dicho... Voy pa' allá. ¿Tú te llevas algo de comisión de estos cuatro años? ¡No! ¡No! ¿Qué te hubiera llevado? Podría porque salen, ¿eh? Claro, salen sentados espectáculos. O sea, ¿me usaron todos estos cuatro años y me usaron? Hablaron rollantis. Nos querías comprar rollantis, dila verdad. Pero al final... La hemos pagado en humus, ya está. En humus de mercadona. Bueno, en fin. Bienvenida de vuelta. Gracias. He vuelto porque en realidad me lo han pedido a ella, Jordi. Me lo pidieron, éxits. Normal, normal. Eso, bueno... Bueno, aquí siempre tienen las puertas de la radio abierta, ¿sí? Muchas gracias. Gracias, gracias. Capitárez, ¿no mires con esta cara? No, es que... No, estoy mirando... No, para nada, si yo te tengo una previa. Mira, de costadito. Sí, pero de costadito, porque no... No es borré, no es borré. ¿No es borré? Bueno, escuteu, que jo vull parlar de l'èxit, ara sí, por favor. Que veu triunfar l'altre dia a la sala de Béquet de Barcelona. Uuuh! El carrer alegre de Val. 55 vies. Es va posar alegre per un dia. Per un dia, sí. Atenció, perquè veu triunfar, la sala plena, veu fer l'espectacle, els fantasmes de les glòries. La veritat és que va ser espectacular... A la sala... A la gente, gente por los suelos, tirada, viendo las glòries. Però, flautes, que em venia última hora. Va ser tot un èxit al director de la sala, Toni Casares, Toni Carinyo. Toni Carinyo, nos vino a felicitar a Camerinos. Nos vino a Camerinos a felicitar. ¿Qué os va dir? ¿Qué os dijo? Muy bien, que era un buen final para la Béquet, que ara ya solo podía ir a mejor. De fet, va ser la primera vegada que actuava en un escenari tan gros, perquè es que acaba que marxava i tornava, feia un passeillo de 20 metres. Eso sí, es que pasa que habían quitado la bambalina y nos lo dejaron así a pelo, el escenario. Pero bueno, las glòries actúan en cualquier lugar. Pero lo llenábamos, claro. El flaco nos puso unas cruces y se actuara aquí. La verdad es que las cruces... Se ven los vídeos y los cruces van por un lado. Yo he de dir que va ser el millor espectacular que vi de las glòries. Ah, que és el del de la vida. De la vida de las glòries. Sí. Y eso que yo no hice mucho, porque si no imaginate... Bueno, tú te echaste la música, Carinyo. A ver, bueno, qué técnica es el luce, por dios. Fino, fino, fino. Fino catalino. ¿El teniño está hablando de con quién habla? No, estoy poniéndolo las fotos en Twitter. Ah, vuestra foto guapísima. Ah, muy bien, así me gusta, Carinyo. Que controla a la juventud, porque... ¿Es del vostre grad la fotografía que está panjando en Twitter? Bueno, primero pasa no en la, ¿eh? Es que sí, tu colgás las fotos a fiegas, no, Carinyo. Está muy bien. Lo que pasa es que la luz entra, pero bueno... Sí, parece que haya fantasmas aquí. Bueno, pero ya os pegan las fantasmas. Sí, sí. No, la verdad es que la vida es igual. Está atento, ¿eh? Es que la casa del bue... Aquí no era el qual se vol, eh. Aquí ve qui pot. Claro, porque mira lo que twittero. Comencem parlant amb les glòries. Gasta, quines dones més guapes, gasta, que los fantasmas de la glòria es gasta, se la ve aquest. Ah, esto es un buen tuyeta. No ha passat per la universitat, todavía. No, no, no, no ha llegado. Todo está aprendiendo aquí, en la escuela de la vida de la radio. Sí, sí. ¿Qué te va a quitar el sitio, Jordi? Jordi, con cuidado, ¿eh? Bueno, bé, jo he tenido que probar la gente que... Escolteu, alguna cosa més sobre... ¿Venimos del Parmere de la Vec? Pues ya la vienen mierdas varias. Ah, y mierdas varias, las cosas que hemos ido a ver en los teatros. Ay, que una te veura. Madre mía, no te lo cuento, cariño. Cuéntalo, si ya le perdías al río. Me se ocurrió de irme al teatro Romea, ahí. Pa' ver a Margarita. Pa' saludar a Margarita. La fantasma de Margarita, sí. Y dice, pásate, me dice Margarita, pásate a la función. Digo, hombre, no, Margarita, que sí que te pase. Me invitó Margarita. Y digo, bueno, pues me paso a ver la función. Madre mía. ¿Qué? ¿Pero qué es que fa nada a la Romea? Unos actores que los cuelgan unos cables y vuelan. ¿O otra fantasmas más? Sí, parecen fantasmas. Pero al Circus Soleil, ¿qué es eso? Sí, bueno, no sé, era una bonita estampa irlandesa. ¿Pero qué fa? ¿Pero qué no es obra fanada? Es que no... Els Cors Purs. De un irlandés. ¿Y quién la interpreta? ¿Qui surta el escenario? O actores. Actores que hacían esto ikamente lo que podían. Nosotros no somos críticas de teatro. Dirigida por uno que también nos nombramos muchas veces, porque siempre pone tierra en los escenarios. Sí. Pues él también no ha puesto tierra, ha puesto sabanas. Ah, sí? Allan sols, sí. Se ha innovado. Creo que quería hacer que fuera nieve. Ah, la neu. ¿Y posa ton weights o no? No, que va. Todo el rato una musiquilla irlandesa. Hemos pensado. El señor Pursable igual te habla que también fue ayer. Oye, que yo también he ido al teatro. Yo y fui a ver una obra cortita. Uy, uy, uy. ¡Ay, mi cara de tonto! Ah, que se ha vuelto tonto. Pero es que eso no es teatro. ¿Cómo que no es teatro? Es un micro teatro. Yo aún tengo que ir al micro teatro. Vamos a ir con la patiño. ¿Y qué me miras con cara de amenaza? No, es mi cara de cariño. De compasión y de pena. Es que había un actor, había un actor. Sí. Muy bien. Capitán, es que a mí estas cosas no me dan. A mí me doy. Va a venir a ver la obra del micro teatro que están haciendo. Pues sí. ¿Quién la está haciendo? La Jordina Serla y yo, como actor, y Alberto Díaz la dirigí, y Alberto Ramos la escribí. Mira que te acabo de dar una publicidad gratis. A la sala 4. Ara seré una mica colorió. Que l'altre dia hem de fer 5 passes cada dia, i l'altre dia dels 5 passes, vam suspendre 4. ¿Te lo han dicho hoy? No, no lo han dicho hoy. De suspender los pasos en el micro teatro. Diu, per això no vull. Perquè jo estic allà, al camerino, amb tota la gent de micro teatro, a todas las salas, 5 compañías, y yo os veo un regidor y digo... Tú lo haces, tú no. Sí, sí, es como el dios del teatro. El dios del micro teatro, por dinero. Sí, es como aquella, o Dios o Musa, ¿no? ¿Cómo es aquella del teatro? Sí, yo tampoco. Con la máscara griega y tal. Y digo, los de la sala 4 no actuáis. Los de la sala 5 actuáis. Oye, entonces los que no actuáis... Talía, perdona, es talía. ¿Os quedáis a ir todos en el camerino juntico llorando? ¿Cómo va? Yo me voy a mi sala. Podrías jugar al 1 o alguna cosa de esta. Mira, también, también. Bueno, en fin, noies, teniu... Teniu rodinopela? Sí, tenemos preparada una cosita. Hemos dado curro, ¿eh? Vale, atento. A Jafe de Argentina, un moment, y a mí no me voy a ver si es una gentifa o que pugui. Madre mía... Estas tampoco las de mi. Este, así. Acá. Acá, ¿no? Tiene que ser así. Las es tan bien como yo hablo catalán. Bueno, Nema... Nenka, para la radio novela o no? Venga, venga. El 9, cariño. ¿Lo puedes creer? No, verdad, ¿no? Sí. La historia de las glórias jamás contada. Capítulo 9. ¿Tiene título del capítulo 8? No, es la continuación del anterior. Así se titula. Continuación del capítulo 8. En el capítulo anterior, la Patiño, la tercera gloria argentina portada a su país cuatro años atrás por una denuncia perpetrada por nosotras mismas, nos avisó que volvia. El estupor se apoderó de nosotras. ¿Qué pasaría ahora? ¿Tendríamos que volver a ensayar? ¿Nos torturaría con sus coreografías complicadas? ¿Nos obligaría a ir a Mercadona? La Martínez y yo misma aceptamos nuestro destino. Y una vez más nos dejamos llevar por los acontecimientos. Parecía cambiada. Quizás deberíamos darle otra oportunidad, Martínez. Sí. Puede que haya madurado en estos años y quizás nos consigue algún buen bolo, quién sabe. Los días pasaron alegres durante aquella primavera incipiente. Hasta que un día, la Patiño nos reunió. ¡Chicas, chicas, chicas! Tengo algo para contarles. Ayer salí con un chavón, un morocho, re copado. Este tipo me presentó a la patiña. ¿Qué pasa? Ayer salí con un chavón, un morocho, re copado. Este tipo me presentó a otro tipo que trabajaba de tramollista en el Liceu. Ya saben cómo soy yo, que cuando quiero conseguir algo, lo consigo. ¿Cómo me puedo? El caso es que me dio el teléfono del programador del Liceu. Bueno, lo llamé. Lo invité a una cena zarpada. ¿Viste cómo cocino yo? Le hice un colchón de arvejas con un lambrujito fresquito. Bueno, patiño, ¿y qué? Al grano. Bueno, ahí va, ahí va, ahí va. Hablamos toda la noche. Vieron que lo mazo que tengo yo. Y bueno, hablando, y hablando, y hablando, bueno, no se pudo resistir. Y bueno, chicas, tenemos un bolo en el Liceu! ¿Cómo? ¡Oh, Dios! No puede ser cierto. Por fin me reconocerán como la metzo soprano que soy. Bueno, más metzo que soprano. Bueno, pero escúchenme una cosa. Vamos a tener que ensayar, ¿eh? Se acabaron esos estrenos del horto que preparan ahora, ¿ok? Vamos a hacer buenas coreografías, canto, interpretación dramática. Bueno, chicas, prepárense porque se vienen las glorias con todo. Estas perras... se van a enterar de lo que es bueno. ¿Deportarme a mí? ¿A la patiño? La voy a crujir vivas. ¡Vanilo y faré un toz! ¡Vamos, amor! ¡Vos voy a toz! ¡No brazos, no brazos! ¡Pare, pare, pare, pare, pare! No, no, no, no, no, va, va, va. Desde el principio vamos, chicos, por favor. ¿Qué quieres? ¿Es el ridículo? ¡Ay, qué viejas! ¿Qué están, por favor? ¡Ay, es sumillante mientras... ¡Ay, por favor! Callate, callate, móvil, horro, tovales, cólica. ¡Dios! ¡Puedo tomar un vaso de agua, patiño! ¿Quieres agua de vuelta? ¡Quieres agua! ¡Toma, toma! ¡No! ¡Dios mío! ¡Codo sea por actuar en el lisao! ¡Dios! Tres meses después, llego el gran día. La capitana y la Martínez estaban exhaustas, pero las glorias iban a actuar en el lisao. Che, che, che, escúchame. Escuchen, escuchen, escuchen. ¿Recuerdan el tano este que les hable? Bueno, el copado nos lleva en auto hasta el vuelo. Así que dale, va, suban, se va. Vaya, vaya, con la gloria. Yo pensé que serían como vos, patiño, pero si son dos viejas... Pero si son dos viejas y si son traves... ¡No somos travestis, somos mujeres altas! ¡Sobesbias! Dale, dale, vamos, suban el auto, vamos. Oh, Dios mío. No, pero... Disculpe, señor tano, pero acabamos de pasarnos en lisao. Era ahí atrás. ¿Por qué vamos en dirección al puerto? Para el coche, por favor. ¿Por qué se proponen, patiño? ¿Pero qué significa esto? ¡No! ¡Hola! ¡Estamos tan ustedes! ¡Uy, quiere una flor! ¡Macha, macha! ¡Uy, perdone que le he mojado! ¡Vaya, vaya, vaya! ¡Ay, que me siento solo, me siento muy solo! ¡No, no, pa' ya, señor mío! Pensaron que me quedaría de brazos cruzados. ¡No! Me denunciaron, guachas, yo lo sé todo. Yo lo vi todo lo que dijeron de mí en los shows. Son unas hijas de... Mira, la venganza es un plato que se sirve frío. ¡Súbanse a ese escenario, perras! Van a actuar con payasos, y no eso no es todo. Además, son Argentina. Patiño, pierda. Por favor, pierda. Los claros en un circo. ¡No! Y hasta aquí el capítulo nueve de... La historia jamás contada de las glorias. Madre mía. Serror auténtico. ¿Te ha gustado, cariño? Qué capítulo fantástico, ¿eh? Claro, intento. Dani, què s'entesto de la radio novel·la del capítol d'avui? A veure, explica'ns. Potser entes que aquí hi ha una mica de conflictes. Molt bé. No hi ha gaire emocionitat de grup. Emocionitat? És a dir, que no... Buen rollo, vamos. Buen rollo, les tres estries. Guardilla, que se van conxando. Escolta, molt bé, avui, eh? Molt bé, molt bé, molt bé. Molt bé, molt bé. No sale bien de ser mala, me encanta. Has vuelto con fuerza, eh? Sí, sí. I has hecho de argentino muy bien. No, no. De payaso, sobre todo. El pasa. ¿Al otra vez? Me he hecho todo solo. No sé per què ho sé. Si el tí hauria de fer, baixa, baixa. Baixa, baixa. Baixa, baixa, però con equis. Bueno, aquí. Noia, moltes gràcies. Ja està. Ja no se ha echa. Que fuerté. Quan vengo yo todo es más intenso, entonces es normal. Normalmente los tiene una hora y hoy es que veníamos con ganas. És que ara ve la Clàudia Cofster, que es terapèuta energética, que ens vindrà a parlar de la comunicación... de la comunicación general, de tot. Vale, porque no viene la Cupcake, ¿no? No, perdona. ¿Quién es la Cupcake? Caroline Cupsteak. Ah, Cupsteak. Es que, claro, como hemos saltado una semana, ahora ya se nos ha descuadrado los colaboradores. Ara que hacemos, venimos a la semana que viene, o ya esperamos dos semanas. No, veniu d'aquí dos setmanes, no. ¿Y por qué, Jordi, no els podríem buscar un furat? No, déjalo, déjalo. Dejalo, cariño. ¿Qué majo este chico, pero no? Tengo Sica. Tengo entradas para el circo, ¿eh? Para vos, para que no vengas a ver. Para el circo Raluy. La gloria s'actuando en un circo. Esto va a ser muy... ¿Pero que actúa un circo? No. Próxims volos, pocs volos de la gloria? ¿Saben o no? Bueno, tenemos uno en septiembre. Y ahora estamos en cultura. Ya lo anunciaremos. Estamos mascarando una cosa de tres. Porque no sé si lo sabe Jordi, pero cumplimos siete años. Ah, ¿qué es la gloria? El pasado lunes, eh. Antes de ayer, eh. Vete años. Tres de años de gloria. Ni una cupcake, ni un pastelito. No importa res com sou, eh. No. Podríem aportar alguna cosa? Hola, mi mamá. ¿Aquesta no t'agrada aquesta cançó? Oye, Jordi, que te envío una canción por maile. Ah, sí? ¿Para qué no la ha pedido? Es verdad, porque ya... Eso lo hace siempre el chico. ¡Mamá, mamá! Yo me encargo de tener los colaboradores contentos. ¿Ves? ¿Cuánto llevas tú trabajando aquí? Pues mira, llevo... ¡Media hora! No, de colaborador en la radio ya llevo 4 o 5 años. ¿Qué tenía, 11 años? ¿De qué hablabas? 12, sí, 12 años. ¿De los Playmobiles? ¿De qué hablabas? No, empecé con debates. Vam començar amb debats. Sí, amb debats, és veritat, con cara a cara, y cosas en plan... Salva més i estava bé. Molt, con un cènico. No, en cènicos quizás no 13. Ah, bueno. Perdona, el Sergi Pon pregunta... El chat de radiodesbert.com pregunta... Ara Radio Desvern és en castellà. Diu com han canviat les coses. Oh, ye! Mira, Sergi, que si vols fer-me el programa en cadena, no tenim cap mena de problema. ¿Qué pasa? ¿Qué pasa? Queda millor el castellà. Es que nos pega más, pero además, ¿tú quién es la opiná? Hacemos en castellà porque nos ha ganado. ¡Ahora va a ser esto una democracia! ¡Uy, madre mía! Bueno, que cada uno opinero que le dé la gana. Els ullers podran opinar. O sea, tanta tontería para decir esto. En fi, Gloria, gràcies. A tu, sempre. Gràcies, carinyo. Gràcies, Jordi. Recupereu-vos molt. Gràcies, carinyo, la capitana i la Gloria. I per a tots la nit... No t'apolli de descargar la cantea, no? No l'ha rebut. Te'n passes ni veig com si és l'estiu. L'espectacle neix la nit somriu. Dic un salagreu-nos i partim tots. Amb l'espectacle pleguen cançons. Veu-li per a tots la nit a tots. Els ullers tots celebrem la festa com a bons amics. Aquesta nit és per als amics. Perquè per a vosaltres ara i sempre són amics. Les meves cançons. Bona nit! Fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments amb la Clàudia Coster. Avui, de la comunicació de la nostra terepeuta energètica. Fins ara mateix, en l'apena del meu rus. Estaràs cansat? 60 i més... El magasin fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena, té ser comentat, tots els dimecres a les 8 del vespre, i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, xeixanta i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense tiquetes ni dades de caducitat. La feia Valmorro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esberto. 3, 4, 6 de la tarda continuem en directe al programa, i com han comentat el seu moment, ara tenim la nostra entrepeuta energètica particular que ve directament des de l'espai essència d'aquí de Sant Just, i és la Clàudia Coster, Clàudia, que tal, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda, he vingut una setmana més. Com diem, volem parlar de diferents qüestions, i avui vols tractar... Oigues a tractar el tema de la comunicació, ¿verdad? Sí. ¿Por qué? Porque es una cosa muy importante, porque vivimos un poco en la comunicación y la gente habla mucho, pero muchas veces nos comunica. Si hay una diferencia entre hablar y comunicar. Nos pasa muy a menudo, que hablamos, hablamos o incluso... Nos parece sentir que estamos escuchando también, ¿no? Y en el fondo, a lo mejor estamos pensando en nuestras cosas, cada uno está en su mundo, y cuesta un poco comunicarse de forma real mirándose a los ojos y diciendo las cosas como son, ¿no? Sí, cuesta, porque no estamos más acostumbrados de realmente expresar lo que sientes tú, y no que son ideas de otros, porque a veces lo escuchamos en la casa o alguien nos ha dicho, y lo hacemos como si fuera nuestra opinión cuando no lo es, o por convencer, o para la persona crea que somos algo que no lo somos, para esconder miedos, o sea, la comunicación no es fácil, no es fácil. I, entonces, hoy quieres hablar de la comunicación casi desde el principio de todo, que es del bebé con su madre, ¿no? Sí, sí. Bueno, allí han hecho muchos tests y experimentos para ver, ¿no? Sobretot, querían ver un neurólogo alemán, bueno, como yo soy alemana, pues estoy más en este tema de los alemanes, ¿no? Que querían ver si el potencial es más bueno o más malo cuando nace un bebé, y yo lo veo esto como muy interesante, ¿no? Es saber que nacemos con los dos potenciales, pero cuál es el más fuerte. Y entonces cogieron un grupo de bebés de seis meses, y los enseñaron tres frecuencias muy cortitos, porque cortos, porque no pueden prestar mucho la atención, porque son bebés y no... ¿Sonido? No, eran frecuencias de ver algo, o sea, era un muñeco... Ah, imágenes. Imágenes, sí, perdona, sí, imágenes, ya ves. No, no, no, está bien, porque no sabía si era una cosa, porque a veces a los bebés también se les pone audio, música... Cierto. Música clásica, a ver cómo reaccionan, o diferentes músicas. En este caso eran imágenes. Eran imágenes, o sea, eran muñecos, com estos de un poco de títeres, que eran un muñeco verde que subía una montaña con mucho esfuerzo, así, no resoplando y tal. La segunda frecuencia era un hombre amarillo que ayudaba al verde de subir más fácil, o sea, entre los dos lo hacían más fácil, ¿no? Y la tercera frecuencia era un muñeco azul que estaba arriba de la pendiente y evitaba que el verde podía subir. ¿Sabes? Lo apretaba para evitarlo. O sea, diferentes acciones que simulaban ayuda, rechazo, pararlo... Sí, como exactamente, ¿no? El oprime y el otro que ayuda. Entonces, como eran muñecos, les dieron a estos niños, todos estos muñecos para jugar al azar, ¿no?, a ver qué cogen para que les gustara más. Y todos, sin excepción, elegieron uno en concreto, ¿qué crees que elegieron? O sea, a ver cua... Había tres, ¿no? Dices. Habían tres. Había ayudador, que era el amarillo que ayuda al verde, y el azul que aprieta, que evita que puede subir fácil, y el verde, bueno, que está ahí solo, intentando subir. O sea, hay uno que es positivo, otro que es negativo, y otro que es pasivo. Bueno, el otro, el verde, es el que emprende un camino, ¿no?, y lo que encuentra ahí puede ser una ayuda o algo que va en contra. Mira, yo, a lo mejor, soy un poco hippie, pero voy a decir el amarillo, el ayudador. Sí, sí, pero también tienen una explicación para esto, porque en tu códico biológico, tú te juntas con alguien que garantiza tu sobrevivencia, tú no te juntas con alguien que lo pone en peligro. Esto tiene su razón. O sea, el bebé se arrima a quien le ayuda, no a alguien que le puede como poner en peligro su sobrevivencia. És una cosa natural, instintiva. Sí, porque está codificado. O sea, estamos dentro de nuestros instintos, está así, ¿no? Y entonces este grupo lo se coge otra vez después de un año, o sea, medio año más cuando los niños ya tienen un año, y hacen justamente el mismo test, o sea, los mismos tres frecuencias, el verde, el amarillo, el azul. Y un 20% de los bebés cogen el azul, el que evita que puedes subir. Y claro, la pregunta es ¿qué pasó allí? Y es cuando también es una cosa que el niño está codificado de alguna manera que se orienta a quien tiene éxito. No razón, esto es muy importante de entender. O sea, se orienta a quien tiene éxito. Si en la familia, la madre, con un papel de víctima, logra lo que quiere, ahí se orienta el niño. Si un padre golpea la mesa y dice porque lo digo yo, ahí se orienta el niño. Entonces claro, hicieron estos test para demostrar egocentrismo y con su mismo es una educación, no se nace así. Para mí esto es muy importante entenderlo, porque lo perdemos un poco de vista cuando los niños crecen. Claro, de hecho, esto es muy importante y ser consciente de, como dices tú, cómo conseguimos las cosas, ¿no? O cómo conseguimos que la gente nos haga caso. Porque, por ejemplo, el tema del victimismo que has hablado hace un momento, es un tema que a lo mejor de forma inconsciente lo tenemos y mucha gente, de forma inconsciente incluso, se aprovecha o intenta hacerse la víctima para que le hagan caso, para que esto vaya, pueda conseguir lo que quiere. Sí, esto pasa porque la autoestima es baja y además también esto se aprende en familia. Tú no naces así como víctima, sentiéndote víctima. Esto se aprende. El siguiente paso es decir que esto es un modelo que tú sigues. Claro, claro. Y aquí también lo hace por la fuerza, como os he dicho hace un momento, pues también lo aprende, ¿no? Exacto. En general, eso de que los niños hacen lo que ven en casa, es muy cierto, ¿no? Sí. Son el modelo. Claro, pero esto a veces es muy duro cuando tengo gente en la consulta que habla de los problemas de los hijos y digo, siempre tiene que ver contigo, esto cuesta mucho aceptarlo, ¿no? Está mejor aceptado cuando la persona quiere realmente mejorar algo. Pero, mira, aquí también hay un caso de un niño de un año. Sí, un, 12 meses, 13 meses tenía. Y golpeaba a otro niño, ¿no? O sea, él veía a este niño, iba allí, le quitaba las cosas y si no lo oraba, pues lo golpeaba. Entonces, la madre me dice, pero yo no sé de dónde la he cogido, porque en mi casa nadie es agresivo, ¿no? Entonces, claro, para mí es muy difícil, porque yo tengo que fijarme mucho lo que me están contando. Entonces, me dice, ¿no? En mi casa ni mis padres no tenemos comportamientos en este sentido como agresivo. Entonces, empieza el trabajo de directiva, ¿no? De preguntar, vamos a ver. Pues cuéntame un poco el día normalmente cómo te pasa, cuando viene tu marido a casa, ¿qué pasa? Entonces, me comento, cuando vuelve el marido a casa, pues le dice las cosas como lo que le pasó en el trabajo que ha hecho ella y le está bombardeando con cosas. Y cuando ella no quiere escuchar porque está con otras cosas, él le va detrás diciendo, bueno, le machaco con las palabras. Y dice, a veces me pasa cuando me encuentro tan mal y no me dejan en paz, que broto a llorar, ¿no? Entonces, le digo, pero no lo ves aquí el paralilismo, porque es un ataque verbal y esto también es agresividad. Un niño en un año no tiene una herramienta de verbal, porque todavía no habla también. Entonces, a él lo vive, lo exterioriza a través de pegar, ¿no? O sea, que también fijándonos en el comportamiento de nuestros hijos, podemos ver cómo somos nosotros, incluso. Sí, sí. Fíjate, ella respetó algunas cosas, habló con su marido, lo hablaron, y intentaron, o él intentaba hacerlo diferente, ella también habló un poco más como se sentía, porque tampoco lo hacía. No dijo a él, pues déjame, no me ataques tanto, déjame, primer respirar y vamos a hablar tranquilamente de las cosas. Después de 15 días me dijo, en este tiempo que lo vigilaron, ni una vez ha pegado a este niño, o sea, era como, wow, no me lo puedo creer, si supiéramos qué importancia tiene esto, nos tomamos mucho más tiempo para los hijos para dedicar más tiempo, ¿no? Y a veces como lo vas a hacer, si la madre tiene que trabajar, tiene la casa, es que nos queda muy poco tiempo para eso. Casi nada, ¿no? Casi nada. Bueno, avui estem parlant de la comunicació justament amb la Clàudia Coster, que és terepauta energètica de l'Espai d'Escència, i també això de... Aquí tienes un punto que pone, ¿qué me dicen los problemas de mis hijos? Sí. ¿Esto qué significa? Bueno, era un poco eso, ¿no?, de este chico que acabamos de decir que realmente el niño siempre nos refleja algo que pasa en la familia. El niño, cuando tiene problemas, ¿no?, y lo curioso era que los padres también querían llevar al niño al psicólogo que lo ofrecieron ahí donde llevaban el niño, ¿no?, y a veces pienso, es increíble, ¿no?, intentan curar a un niño cuando la causa viene de... bueno, de otro lado, no viene del niño, ¿no?, el niño solamente lo vive, lo que nos pasa en casa, ¿no? Y realmente allí yo puedo ver mucho en mi casa, si observo a los niños cómo se comportan, cómo son, cómo llama la atención, y ahí también, ¿no?, esto de hablando de la víctima, si el niño no tiene la atención de la madre, pero él rompe algo o hace algo que se hace daño y tiene la atención de la madre por tender de coger esto para llamar la atención, ¿no? Claro, como un mecanismo no habitual. Mira, te presento a Dani, que es nuestro comunitum manager. Hola, Dani. Hola, Dani. Mira, que... Te quería hacer una pregunta con todo esto de la comunicación. Los seres humanos somos los únicos que nos comunicamos, o también lo hacen los animales por... Claro, claro, que además es muy importante, ¿no?, para salvar una manada, ellos se comunican, los pájaros se comunican, y también los animales, sobre todo los que tienen animales en casa, como gatos y perros, ellos lo saben que se comunican, saben exactamente cuándo les pasa algo, o sigui, tienen otra forma no verbal, pero, bueno, es esta forma no verbal, como se dice, con gestos, con mímica, y ahí otra vez estamos con otro tema de los hombres, tienen mucho menos mímica cuando hablan que los mujeres, los mujeres expresamos más cuando hablamos de los emociones, el hombre no, el hombre quiere los hechos, tan, pam, pam, y no le vengas con muchas guernaldas de emociones, entonces se cansan, rafiro, los hombres, ¿no? Sí, y también, un poco, ya, diriéndonos a los seres humanos, ¿es esencial la comunicación para el ser humano? Sí, sí es esencial, porque tengo una necesidad de expresarme, porque la expresión une también, busco siempre la unidad, la comunicación, como no solamente es a través de la palabra, también comunicamos con gestos, entonces todo esto es muy importante, ¿no?, gente que no pueda hablar, se puede comunicar también, ¿no? A veces, si hay una persona en frente de ti que cruza las manos en frente del pecho, abre los piernas, es como diciendo, hasta aquí no pases mi terreno, no quiero que te acerques, o sea, ya estás signalizando que no te acerques, y todavía no ha hablado ni una palabra, ¿no? Comunicación no verbal hay mucha, ¿no? Sí. Bueno, estábamos hablando justamente de la comunicación con los hijos, que a lo mejor esta, o con la pareja, es la que nos cuesta más, porque es el aprendizaje más fuerte. Sí, porque los hijos también te reflejan mucho dos cosas, entonces, claro, nos cuesta mucho más, nos queremos ver reflejados, ¿no?, y el niño también sabe meter el dedo en la llaga, donde te duele, porque te conoce, ¿no? Esto de forma inconsciente, ¿no?, a lo mejor. Sí, bueno, cuando son de corto edad, cuando luego crecen, ya saben cómo herirte en esas cámaras, ¿no? La docencia ya es otro tema, ¿no? Es otro tema, sí. Hoy no tenemos más tiempo, pero es una pena, porque también queríamos hablar de la comunicación en la pareja, y querías poner el ejemplo de Maribel. Ah, sí, sí, era un caso muy interesante hace un año, esta chica tuvo un cáncer y estaba en pleno tratamiento de la quimio y perdió todo el pelo, y ella tenía algunos dificultades con la pareja de comunicación, cambió algunas cosas de expresar más cómo ella se siente, según lo que se dice, no callarse cuando algo no le gusta, o sea, ser más abierto en la pareja, decir más las cosas como siente, y funcionó mucho mejor la pareja. Entonces, me llamó diciendo, mira, todo ha ido mucho mejor, pero ahora estoy fatal, porque estamos muy maldigo, que ha pasado, ¿no? Y dice que habían acordado que nadie va a visitarles hasta que ella no tiene pelo, ¿no? Y él estaba de acuerdo. Y dice, un día me dice que ha invitado un amigo, y dice, pero ¿por qué lo has hecho? Porque hemos acordado hasta que yo no tengo pelo, no quiero tener nadie en casa. Claro. Y no la entendía, discutían, y él dijo, mira, esto es mi casa como la tuya, invito quien quiero. Bueno, entonces está por la chica. Claro, esto es una lucha, ¿no? También aquí. Y claro, la chica estaba deshecha, muy mal, y digo, mira, aquí ha pasado algo anterior, que des... Desembocado en esto, ¿no? Exactamente. Dice, pero no me recuerdo, no, antes no pasó nada, no me recuerdo. Digo, las cosas no pasan por así, porque es por defecto cuando hacemos algo que discusta mucho al otro, se tiene que manifestar de alguna manera. Quizás no con la misma persona, esto lo sabemos todo. Tragamos, tragamos, y explotamos, en una situación a veces menos apropiado, ¿no? Entonces ella pensaba y pensaba, dice, mira, ahora que lo pienso hace 15 días, pues fui a una agencia de viajes, y para hacer un viaje ahí, hice una semana con una amiga, ¿digo cómo? Después de todo el tiempo que él estaba a tu lado, que estabas vomitando, que te encontrabas muy mal, y ahora que estás un poco mejor, muy mal, y ahora que estás un poco mejor, y haces diez días con tu amiga... Claro. Ahí dice, si me lo planteas así, tiene razón. Claro. Habla con él, a ver qué te dice, y me llamó y me dijo, bueno, era justamente esto, pero como él tampoco lo pudo manifestar... No se daba cuenta. Exacto. Entonces, estas cosas pasan, pero sabiéndolo, me hago más consciente, y también veo cuando uno no expresa realmente lo que quiere decir, le puedo echar un cable para que la comunicación funcione mejor. Bueno, doncs, Claudi, muchas gracias por haber venido una semana más al programa, esperen que t'aixinin molt bé, i ens retropliquem ja Dimecres Cabell, amb la qual s'ha d'anar a l'última sessió, una llàstima i una pena que estaràs amb nosaltres. Que tinguis una bona setmana, cuida'm molt, va, que vagi bé. Fem una pausa per escoltar avui a Catalunya Ràdio i tornem tot aquí, tindrà. Catalunya Ràdio, les notícies de les 6. Bona tarda, s'informa, qui li en sabria? Dues abatats ara, aquesta hora, una, el president de la Generalitat Valenciana, Ximopuig, ha apostat per construir un estat federal on Catalunya s'hi senti còmode, Marcial José. El socialista Ximopuig, en aquesta nova Espanya, creu que la Generalitat i el poble de Catalunya podrien prendre les seves decisions. Per Puig cal trobar un espai comú, sigui federal o confederal, que reconegui les singularitats territorials i que uneixi els llassos entre Catalunya i el país valencià. Volen compartir l'Espanya possible, l'Espanya real, la de la sensibilitat mediterrània, una Espanya que intègre nou coneixement, experiència italènia, i és en ella Espanya, en ella altra Espanya, on la comunitat valenciana, el país dels valencians, li agradaria trobar, trobar-se en Catalunya. Puig ha qualificat dinar invisible que el govern d'Espanya no faci res. Aquesta tarda, el president Valencià es reuneix en aquests moments amb el president català Carles Puig de Mord. Aquesta reunió, una de les destacades, l'altra també, Otegui a Catalunya, que assegura que el procés català alimenta el procés basc. Aquesta és una de les idees que el líder de l'Esquerra Barzale ha traslladat en els grups parlamentaris amb els que s'ha reunit al Parlament com a la mateixa presidenta de la Cambra, Carme Forcadell. Bona tarda, Otegui. Està convençut que el procés català és irreversible. Després de les reunions que hem tingut amb diferents actors parlamentaris, ha assegurat que la situació política que viu Catalunya i produeix textualment s'han enveja. Más que hablar de coordinación, lo que sí creo que hemos trasladado es la idea de que cada proceso alimenta a los otros procesos, cada proceso forma parte del proceso de los demás, y lo que hemos querido manifestar, al menos, desde nuestra parte, y creo que ha sido una reflexión compartida, es los independentistas vascos, sentimos el proceso catalán como un proceso propio. Otegui, que es dirigirà ara cap a un altre acte organitzat a la Fàbrei Quots de Barcelona, ha destacat que si les bases del seu partit demanen optarà a Cèlian de Cari, victòria a Vil·laplana, Catalunya Ràdio Parlament. Notícies breus, Montse Quadreny. El govern espanyol prohibirà les banderes instal·lades a la final de la Copa del Rei de Futbol, que juga diumenge a Madrid, emparant-se en la llei de l'esport. La delegació del govern anunciat que instal·larà un doble filtre de seguretat per escorcollar els aficionats. El conseller de Justícia, Carles Mundó, que ha passat per l'horacle de Catalunya Ràdio, considera vergonyós que el govern espanyol prohibeixi l'entrada d'estalades a la final de la Copa del Rei. Doncs en l'1è episodi, vergonyós, és una vergonya que el govern espanyol quarti la llibertat d'expressió dels ciutadans que vulguin expressar-se amb un símbol democràtic, com és l'estalada, emparant-se exactament no sé amb què, però això no té cap justificació, el fet que no es puguin exibir instal·lades en un camp de futbol, lliure que és una limitació de la llibertat d'expressió que no és acceptable en un estat democràtic. El Parlament ha rebutjat amb els vots de Junts-Pelsí i el Partit Popular la ILP d'Educació que havien firmat 95.000 ciutadans. La Copa, el Partit Socialista i Catalunya Sí que es pot i han votat a favor i ciutadans s'ha abstingut. Parlament, Montse Poglet. Bona tarda, la votació al Parlament ha acabat amb un procés que va començar a fa 3 anys i que es va concretar amb 8 mesos de recullida de sinatures en favor de la gratuïtat de l'ensenyament des de l'escola Bressola a la Universitat, entre d'altres aspectes. Just abans de la votació al Parlament, Rosa Canya Della, en nom dels promotors de la ILP, expressava la seva indignació per les dues esmenes a la totalitat presentades per Junts-Pelsí i el Partit Popular. Ens quedem sorpresos i bastant indignats que justament el grup parlamentari que parla de processos participatius i de la Constitució Laborada, Conjuntament i totes aquestes històries resulta que ara volen abortar el debat. Montse Poglet, Catalunya Ràdio, Parlament. Al vicepresident econòmic Oriol Junqueras i el ministre d'Economia en Funcions Ruïs de Guindols s'han reunit aquesta tarda a Barcelona. Catalunya vol passar pel finançament que véns ara a més llar termini, però encara continua pendent l'autorització del Consell de Ministres. Per això Junqueras ha demanat al ministre que s'agilitin els tràmits. També han tractat de la qualificació creditícia del deute català que està a nivell de bo escombraria. Preocupació dels agents, dels agents affiliats, el sindicat de Mossos d'Esquadra, víctima d'una taxa hivernètica aquesta matinada. Ho ha explicat a Catalunya Ràdio el portaveu del sindicat Toni Castajón. Molt empadat, cerco de preocupació, perquè ningú li farà ser els últims agents d'esquadra, menys quan ets policia, menys en TV4 de vista, i bé, ha sigut un pal. L'Ajuntament de Tarragona permetrà la instal·lació de centres d'acult en zones industrials i comercials, Tarragona, Ricard Buigas. Bona tarda, el regidor de territori, Josep Maria Milà, diu que és una mesura necessària. A uns anys ningú podria plantejar-se que és una zona comercial o són industrial, i podria ser que, per exemple, hem de donar facilitats perquè hi hagi discriminació entre les diferents compresions. Ricard Buigas, Catalunya Ràdio, Tarragona. I la seu vella de llei de és el monument favorit dels catalans, aquest concurs organitzat per descobrir sàpients amb la col·laboració de la tribu de Catalunya Ràdio, llei de Rosé Pereira. Bona tarda, doncs si els finalistes eren la seu vella i Sant Climent de Taullos, dos de les terres de llei de, i finalment la seu, està a la vencedora amb 60.000 17 vots, l'església de Sant Climent de Taullos ha obtingut 58.813. Escolta'm, Anabel Bernador, que és la secretaria de l'Associació d'Amics de la Seu Vella, que està molt satisfeta. No podria ser d'una altra manera, llei de és llei de, i la Seu Vella és el seu monument. És un reconeixement més, porta molts anys lluitant, perquè la Seu Vella se la reconegui, no ha llei de que ja se la reconegui, sinó el forer de llei de, que fa molta falta. El resultat oficial s'ha donat a conèixer aquesta tarda en el programa a la tribu de Catalunya Radio, que comanda Javi Rosiñol, Rosé Pereira, Catalunya Radio llei de. Esport, Julián Moner. Bona tarda, 3 quarts de nou a jugar a Basilea Suïssa a la final de l'Europa Líc entre el Sevilla i el Liverpool. La ciutat està presa pels aficionats majoritàriament anglesos. Gerard Piqué, no creu que la disputa avui d'aquesta final s'està passant i factura el Sevilla en forma de cansament de cara a la final de Copa, de diumenge. A Can Barça, el turcar de Turà, han tornat els entrenaments, i l'equip ha fet un dinar de germà, no tot seguit. Neymar continuarà al Barça fins al juny de l'any 20, el club confirmat a més, que la setmana vinent finalment no jugarà a l'amistòs que estava prevista, que tard per una qüestió de dades dels campionats d'aquell estat. El ciclista italià Diego Ulissi s'ha fet amb l'Onsen etapa del Giro, un final a Soló. Luxemburgers Bob Junga els continua com a líder de la prova. I el llei de ta, Saul Crabiotto, ha guanyat la seva semifinal de K1 200 metres i accedeix directament a la final de la malpreolímpic de Duisburg. Hi haurà dues places per a Río en joc. A més, Crabiotto, fent parella amb Christian Toró, ha passat a la final de K2 200 metres als preolímpics també de Duisburg. Tornarem a l'esat, com cadia el Catalunya Véspera. Fins aquí, les notícies. Tots seguit, les notícies d'Esenjust. Bona tarda. Avui arrenquen les preinscripcions per a cicles formatius professionals de grau mitjà. Fins el 25 de maig hi ha temps per presentar les sol·licituds. Preimpresió digital i impressió gràfica són alguns dels cicles que es poden cursar al municipi. A Senjús es pot realitzar, entre d'altres, el cicle de postimpresió i acabats gràfics o alt d'impresió gràfica. El termini és el que es pot fer. El cicle de postimpresió i acabats gràfics o alt d'impresió gràfica. El termini per presentar les sol·licituds finalitza el 25 de maig, tot i que es pot presentar documentació fins al dia 27. La llista amb la puntuació provisional es donarà a conèixer el 6 de juny, i del 7 al 9 obrirà el termini per presentar reclamacions. Les llistes definitives d'alumnes adnesos es publicaran el 4 de juliol, i finalment el període de matriculació serà del 5 al 12 de juliol. Pel que fa a la preinscripció dels cicles formatius de grau superior, el termini de presentació de sol·licitud serà el 26 de maig a l'1 de juny. La documentació es podrà presentar fins al 3 de juny, i la publicació de la llista de sol·licituds amb puntuació provisional es donarà a conèixer el dia 10. Del 13 al 15 de juny es podrà presentar les reclamacions, i la llista definitiva d'alumnes adnesos sortirà el 4 de juliol. El període de matriculació pel grau superior serà també del 5 al 12 de juliol. Avui té lloc la segona sessió del curs de coneixement s'enjustenc sobre la vintena misalània del centre d'estudi s'enjustencs. Es tracta del capítol gener de 1939, de Just desvern a San Justo desvern. El curs de coneixement s'enjustenc ofereix avui la segona sessió sobre els capítols de la Guerra Civil de la vintena misalània. Després del inici del curs, i m'he crespassat amb Roger Contia sobre l'economia de San Justo de la Guerra Civil, avui es tractarà el capítol gener del 1939, de Just desvern a San Justo desvern. Serà a partir de la set del vespre, a l'acel·ligidor Consoligiribet de Can Ginestar, amb els autors dels articles, Francesc Riera i Jordi Amigo. Com viatjar econòmicament? El casal de joves amb col·laboració del servei de mobilitat internacional, organitza una xerrada per viatjar econòmicament. Es donaran els recursos per aprofitar descomptes i promocions per preparar el viatge. La xerrada informativa anirà a càrrec de la responsable del servei de mobilitat internacional, Aroa Carmona, i pretén donar les eines a les persones assistents per aprofitar tots els recursos elevats per preparar un viatge de manera econòmica. Descomptes, promocions i carnets són algunes de les opcions que possibiliten reduir el preu d'un viatge per Europa o per altres continents. També s'explicaran els programes per anar a fer d'operar als Estats Units amb billets de biopagats, és a dir, per ser acollit temporalment per una família, a canvi d'una feina auxiliar, també per anar 3 mesos a Irlanda, viatjar a Noruega amb totes les despeses pagades, a la continència frica, per només el preu dels billets de biopagats. Totes aquestes opcions possibles es donaran a conèixer aquesta tarda, a la set, a la sala Ovidí del Casal de Joves. I, finalment, l'agrupament Escolta Martin Luther King disposa d'un nou local, es tracta d'un espai al centre cívic Joan Maragall, per acollir-los, el consistori ha decidit eliminar el bar de l'equipament. L'Ajuntament i el Cau van arribar a un acord i han trobat un espai per l'entitat. Recordem que la Teneu de Sant Just era una de les opcions per acollir l'agrupament Escolta Martin Luther King. En aquest sentit, degut a l'ampliació de les obres per l'acollida de l'entitat, finalment es va descartar aquesta opció. I ara, després de diverses negociacions, s'ha arribat a l'acord d'obicar el Cau, el centre cívic Joan Maragall, i, d'aquesta manera, podré disposar d'un espai propi, tot i que no serà fins al propé curs quan es pugui ocupar. Fins aquí la informació local. Tornarem amb més notícies d'aquí una hora. Ràdio Tespel, 98.1, Ràdio Tespel, 98.1. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Passajant, cadant, treballant, celebrant, sortint, conduint, vius connectat, conduint, desconecte, habita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són producats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio, Generalitat de Catalunya. Ràdio Tespel, 98.1, Ràdio Tespel, 98.1. Ràdio Tespel, 98.1, Ràdio Tespel, 98.1. Síri, 13 de la tarda benvinguts a la segona hora de la penya del Morro. D'aquí uns moments parlarem amb el Sergi Arrada des del casal de joves de Sant Just. Avui tenen moguda perquè a la set comença la xerrada de l'Aroa Carmona sobre viatge econòmicament del servei de mobilitat de Sant Just. També tindrem l'Èrico Amar a les tecnologies, i avui ens parlarà de WhatsApp, sobretot, i d'aquí uns moments també amb l'Albert Capapei de filosofia d'Oc Bilbitz d'Educació Canira. Per cert, Dani, les xarxes... Ara es posa alguna cosa més la pregunta que estem fent? No, de moment ens hem quedat, com deia, un 60... Què preguntàvem avui, Dani? Avui preguntàvem que els Mossos han detingut 3 joves per cometre robatoris de Sant Just. Sí, correcte. Creus que hi ha poca seguretat a Sant Just? Un 67% respon que sí, que hi ha poca seguretat? No, no, ja està. Ho hem menjat una mica de poma, però ja està, ja està. No menys poma entre la pausa del... Sí, sí, em va molt bé. No veus quina pelting més fina? Perquè la gent diu que hi ha seguretat o que no Sant Just. Un 67% diu que sí que hi ha seguretat, i una 333% diu que no, que no hi ha seguretat aquí a Sant Just. El Sergi Pan diu, Sant Just, Ciudadàcine Ley. Diu, sí, que hi ha seguretat. Diu que sí, però si no viu aquí... Si no viu aquí... Què sap? No, no, no. No viu a New York? Viu a Canadà. A Canadà, ui, quasi. Que hem de parlar de gossos. Diu, jo sempre porto l'espai anti-violador. Però tu per què ets molt guapo, Sergi? No per altra cosa. No per què seguim segur. Escolta, va, que hem de parlar de gossos. Ja tenim l'Albert que paperia el telèfon. Albert, què tal? Bona tarda. Bona tarda, Jordi, companyia, com estàs? Molt bé, una setmana més a l'espai de filosofia, Doc Bilbitz. Ja sabeu que si voleu t'envia les vostres preocupacions sobre el món de l'educació que nina i dels gossos i tot això, ja ho podeu fer a través de la penya en elmorroarrobajimil.com la penya en elmorroarrobajimil.com i nosaltres li passarem a l'Albert. Per cert que avui, proposeu parlar de l'origen de molts problemes de conducta en els nostres companys peluts, que són estirar de la corretge, bordar, mossegar i rossagar coses de casa, empassar-se qualsevol cosa que es trobin al carrer, vaja. El que, en principi, podríem considerar com a comportament habitual, no? Dels gossos? Sí, habitual i molestos, entre cometes, són aquests comportaments que ens fan prendre certes mesures, que deterioren la nostra relació, també. I avui, per què vols parlar d'això? Perquè, clar, dius que ell és un llarg etgetre que molts problemes tenen el seu origen en les primeres etapes del gos, quan en un escadell o en la joventut, en l'adolescència, del mateix gos. Sí, si te'n recordes, nosaltres a la setmana passàvem a parlar de les quatre característiques principals, que eren els gossos, i d'aquestes quatre característiques, només ens diferenciava de les persones, de les humans, ens diferenciava una, que era l'última, que era el fet que ells són animals carruñaires, i nosaltres som animals recollectors. Això em porta a pensar i a parlar una mica avui d'això, perquè quina és la primera necessitat que hauríem de cobrir en els animals, en aquest cas, amb els gossos? Hauríem de ser les bàsiques. Si farem a pensar, o si visualitzem ara, per exemple, un cadell de persona, va ser un nen, bebé, qualsevol, de qualsevol part del món, el primer que faran, el primer comportament, un altre comet, que comencen a demostrar, bona Jordi, t'estic veient per la camera ara. Hola, Albert! Vale, ja està. Si ens farem a pensar, les persones tendim a agafar coses. El primer comportament són de moure els braços, de moure les cames, agafar, intentar portar-nos a la cara, a la boca, provar tota aquesta mena de coses. I amb tota la bona voluntat del món, les persones, què farem? Doncs propiciar que aquell individu, aquell nen petit, tingui un entorn apropiat. Que sigui un entorn que no sigui perillós, que no hi hagi dolç, que no hi hagi vidres, que hi hagi coses segures. La seguretat sempre, els més petits de la casa, no? Que no hi hagi cap mena de problema al seu abast, com dius tu? Clar, amb la finalitat d'això, d'acobrir aquestes necessitats que té el nen, que encara, o la nena, que és d'agafar, i provar-hi textures, coses, agafar... Normal, normal. Normal, perquè nosaltres som, com dèiem, som animals recollectors. De manera natural, l'ésser humà, ser animal bípat, tenim una necessitat diferent, en aquest sentit, i nosaltres, com a futurs animals recollectors que serem, quan som petits, tendim a explorar amb les mans moltes coses. Que a la fe d'això ho vas comentar la setmana passada, que és una de les característiques que ens diferencien dels gossos, perquè ells són carrunyaires, vas comentar. Exacte, exacte. I què podem pensar? Com animal carrunyaire, en aquestes primeres etapes, com ve diem que és un mamífer, és un animal social com nosaltres, és un animal caçador. Llavors, aquestes tres coses que tenim en comú ens fan que bona part del creixement personal i individual siguin, de manera, siguin paral·lels, similar, en algun punt. Llavors, en aquestes etapes, en el teu gos, necessita desenvolupar i cobrir les seves necessitats bàsiques, que són aquestes necessitats que tindran com a futura animal carrunyàida i futura animal depredador. Nosaltres hem de, com a bons companys, hem de proporcionar un entorn segur, perquè aquell animal pugui provar diferents textures, provar diferents materials, que a vegades ho hem parlat aquí, en seccions exclusivament parlant d'això, de com solucionar aquests temes de la boca. Però el que em vinga a referir és que nosaltres, el que solen com espècie i el que solen fer és separar els cadells ben aviat de la seva família, de la seva mare i dels seus germans, i començar a criar-lo com si fos una espècie de primat estrall, intentant explicar-li les coses com ho faria un primat. Clar, no tendim a posar-nos gaire en el seu lloc. Clar, això és un problema perquè som espècies diferents, i com diem, amb característiques diferents. Clar, amb característiques que més demanen exigència i diferents, perquè aquell animal pugui completar-se, igual que nosaltres, durant la nostra etapa de joventut, per exemple, posem de fer certes activitats i certes coses, inclús parlen a dia d'avui encara psicòlegs, que estan dient que necessiten fer, durant una època de la nostra vida, no supervisades per a les nostres pares, és a dir, quan som adolescents, però tenim una edat que necessitem buscar-nos les nostres aventures, entre cometes, sense que estiguin les nostres pares allà. Vem entendre que sols en els gossos també es dona, d'una altra manera, d'una manera similar, però no ben bé igual, però també es dona en aquestes situacions. Aquesta similitud del gos necessita, com deia, com és un carruñaire, necessita tastar diferents textures per crear un fitxer propi, no? Si no, si no cobrim aquestes necessitats, que era el que anàvem a parlar d'aquesta secció, al final això es tradueix en problemes de comportament, quan el gos és adult. Tu és clar, el desconeixement i també la precipitat d'intervenció humana en el procés de desenvolupament de l'animal poden causar futurs problemes de convivència, no? Per exemple, això que diem de... de mossegar, arrossegar coses de casa, segurament molta gent, el primer, de forma incentiva, el que farà és treure-li el que està arrossegant, no? Treure-li el que està mossegant en aquell moment. I això tenien en compte que l'animal que el gos és un animal carruñaire, potser estem intercedint de forma directa amb el que el gos li surt de forma natural, no? De manera que estarem creant, segurament, o potencialment, tenim la possibilitat de crear un animal molt més territorial o molt més egoista entre cometes del que ho hauria de ser. Llavors, sorgirien, en aquest cas, si nosaltres estem a casa, per exemple, i aquesta situació que ve dius, veiem que en el nostre cadell, el nostre gosset, ens ha agafat unes sabatilles o una cosa que teníem nosaltres a pressi, i les està arrossegant. A nosaltres primer li traiem allò, i segurament després li tirem una bronca o el castiguem una miqueta, perquè està fent algú que no ens agrada. I en cap moment estem parant atenció a l'exigència d'aquell animal, que no la fa perquè sigui caprichosi i li agradin les sabatilles, sinó que el seu cos li està demanant, per naturalesa, que rossegui coses, que rossegui coses, que tingui el seu avall, perquè d'aquí unes setmanes o mesos, allò ja no li serà per més. Clar. Per tant, consell, a partir d'aquí, si veiem que el goss de patir quan és un cadell està fent coses, deixar-lo fer, no?, en aquest sentit? Deixar-lo fer, no. Seria intercanviant, al cap d'aquest punt, potser seria més evident, o més evident intercanviar, si és algú perillós o que estigui arrossegant, que només seria el cas en el que podíem intervenir. Si fos una cosa de vidre, si fos una cosa elèctrica, si fos una cosa perillosa, hauríem d'intervenir, si és una cosa, per exemple, si m'ha agafat la sabatilla, que deia, o el comandament, a distància, hauré d'assumir, jo hauria d'assumir les conseqüències, perquè el meu error no ha estat no superbit del goss, sinó no tenir un entorn propici pel goss, i aquell goss hauria de fer vida tranquil·la, fent una vida segura, és el que deia, amb quan tenim un bebé. Clar, exacte. En canvi, amb els gossos no ho fem, això. No, i tenint en compte que són un espècie completament diferent, que hauríem d'explicar-li moltes més coses que un nen, que el nen afini el que vol la nena, ho acabarà assumint molt més fàcil. Ara ho deia, en això fa un moment, ho parlàvem amb la Caldria de Coster, que els nens i les nenes el que fan és imitar el comportament dels adults, dels pares, en canvi, i fan de mirall, no? En canvi, clar, un goss, per molt que vulgui, no pot, no? És una espècie, vull dir, que en una de 104 és que no poden fer, no? Té una morfologia, té una valoració i uns criteris propis d'espècie, que no li faran entendre mai potser el que nosaltres volem. Però l'habitual és que potser tenim un goss que ara té 4 anys, que està intentant arrastrar-nos que la cop que surt pel passejar, i és perquè potser li hem intentat ensenyar a passejar amb correta que no hauríem d'haver fet. Quan el goss era jove i necessitava córrer, quan tenia 6, 8 mesos, aproximadament, nosaltres ens vam posar al cap que havíem de tenir un passeig tranquil amb aquell animal, i l'animal que necessitava era córrer, córrer, i sense corretge. Exacte. En fi, doncs, Albert, no sé si vols afegir alguna cosa més, però clar, el missatge i la reflexió, en general, sobre els problemes que poden tenir els gossos, i que moltes vegades són origens en aquestes etapes, com dèiem, de joventut, de quan on és cadell, d'adolescència. Sí, i, sobretot, afegir-hi com a final, que si la que tingui el goss, si té una problemàtica així, té solució. No és una cosa en què el goss a la gossa s'hagi de morir. Hi ha maneres de solucionar aquest tipus de problemàtiques. L'únic que hauríem de tenir en compte i parlar amb algun educador, o algú que agrada la zona, perquè ens guiï més. Albert, moltíssimes gràcies. Podreu utilitzar també el mail del programa, si teniu qualsevol consulta, sobre el món que n'hi ha, i el vostre goss o gossa, la penya del morroarrobajimeil.com, la penya del morroarrobajimeil.com. Albert, que vagi bé. Adeu-siau, bona tarda. Molt bé, bona tarda. T'he saludat per la webcam, eh? Molt bé, jo també, però no em veig. Que vagi bé. Adeu, bona tarda. Segueix la penya del morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del morro. A Facebook, la penya del morro. Com veus, sou originals de metges. 5 minuts arreu amb el punt de dos quarts de set a la tarda. Continuen en directe a la penya del morro. I ara tenim... Ah, jo estic fatal, jo, avui, eh? Mare de Déu, és que em vinc una càrrega de bateres, aquestes. A les glòries. Les glòries que són tan simpàtiques ens han d'estartelat, eh? Éric Pamar, bona tarda. Ara, ara. Atenció perquè, Éric, ara parlarem justament del WhatsApp originador, que ja he sortit de forma oficial i tal i qual. Però abans hauríem de parlar de l'Infendi, que aquest matí hi ha hagut l'Institut de Sant Just. De fet, nosaltres hem ratuïtejat un parell de vídeos diferents, que els podeu trobar tant al Facebook com al Twitter del programa de la penya del morro. Éric, tu estava a l'Institut aquest matí? Estava a l'Institut. Com ho has viscut? Què ha passat? Bueno, veiem. No, crec que s'ha fet una imatge massa gran de lo que han brindat, ha sigut. Anem per part, he dit, tu on estaves, quan hi ha hagut aquest incendi? Jo estava a la pista. Van les escales que baixen a la pista. Perdona, d'això que era l'hora del pàtic. L'hora del pàtic, exacte. Era d'uns a curant o una cosa així. Ha sigut un quart d'hora d'avançar d'acabar el pàtic. D'acord. Hi ha hagut un moment, bueno, estàvem els amics, en ella repensats a la valla, a la barra, per baixar aquella. Hi ha hagut, primer de tot, hem olorat una mica de fum. A l'úster ha cramat algú. Perdona. Però no a l'institut, sinó... No l'hem donat importància. Perquè per allà hi ha un cramadero, no? Per allà, a vegades, se sent un loc cramat. No era la primera vegada. Cramadero, és la... la nomenclatura oficial. Cramadero. El Sergi Pons, coneixeu Sergi Pons, no? Sí. Això què diu les notícies del Casso? El Casso. Con Eric Poma. Això ha passat avui. No entenc res. Llavors, què més ha passat? Doncs això d'allà... S'ha sentit res. 3 o 4 segons de l'aulo de fum. Després s'ha pagat. Ja no hem sentit res més. Fins després, al cap de 5 minuts, que ja ha sortit, ha començat a sortir, és molt, molt fum. M'assistiria a si em feien una arrecoa de norma. Una arrecoa? No és descarta que fos algú que estigués allà amb uns pinxos o unes botifarres? Sí, clar, no he cantat a veure uns calçots. Clar, no hi havia uns calçots. No hi havia ningú. I això... I darrere del poble? Darrere dels gimnàs. I ja hi ha tota la valla, que toca amb el carrer de baix de la bona aigua. Correcte. Que hi ha un descampat i un solar. Sí, un solar. Hi ha aquestes platges enrere que s'enganxen a les valles. Hi ha pares i el bruc, aquest. El bruc? El bruc, la cinta, aquesta, de palets. Que és per tapar una mica. Això es diu bruc? No ho sé, és que no ho sé. Saps què és bruc? No sé què és, però m'ho imagino. Això que es va servir en les valles per tapar una mica. Ah, que és de color verd? No, no és verd, és marró. És marró. D'acord, que és com una mena de malla. No, era de branques. Era de branques, aquesta. Això ens sent molt ràpid, això. Llavors la pregunta és... Això que aniquins anem... L'origen d'això, qui és? L'origen d'això... Perquè és curiós. M'han explicat dues vegades. Hi ha dues versions. La primera... La segona amb quadraments. La primera. La primera és que hi havia uns en allà que estaven... amb el cigarro, no sé què fent. Estaven fumant a dins de l'institut o a fora? A dins de l'institut. I no sé com, l'han apagat o alguna cosa. Això em sembla una... Que l'ha apagat i l'ha apagat això amb la sabata. I se li ha après la sabata. Això ho hem escoltat alguns, eh? Sí, exacte. La segona, per si jo... Això ha apagat i s'ha restregat per pagar-ho. Sobre això del brú. I ha sigut pitjor. I la segona... En el cas que fos així, això és un problema. És el problema. La persona que li ha passat això, que no sé si se sap qui és, sembla que sí, però no dinnem noms, evidentment. No cal dinoms, però sembla que sí. Això és... L'institut és com una família. Tothom us les coneix. L'institut dubto que ho sàpiga. Però a mi m'han arribat. Ho dic perquè estem parlant d'una cosa que pot semblar al govern. Una... una... una... una... una... una... Una entremalia dura, però clar, estem parlant d'una incèndia, no? Estem parlant d'una cosa que, realment, ha sigut per allòs. Ha vingut la policia local, han vingut els bombers, que els he trucat. El resplor que tu? Ja quan ha començat a sortir fum ens hem acostat. Perquè m'imagino que tu amb el mòbil gravant, no? Tothom. Sí, clar. I llavors, després, quan hem vist això i darrere del gimnàs, hem vist una flama, doncs aquí és clar, la gent grava, la gent grava... i jo heu afatit trucar del centre. Però tu pensa que els bombers han dit que era d'origen desconegut, completament, i no és sep, perquè estem dient que hi ha hagut aquest enargument que ha volgut apagar la colilla i llavors... La brilla, aquest és la brilla. La brilla, i llavors, que ha passat, que ara, a la primavera, hi ha aquell borrisol blanc. Això és el meu present. Estem a la primera opció. Això és la primera opció. La segona, que és la meva germana. La primera és la de una cigarreta malapagada. Correcte. La segona és que ara, en l'institut, hi ha aquests arbres que deixen anar... aquests com... com aquestes fuies... Pullancres. Pullancres. Això que vola, que flota i sembla que sí. És que no està venida en català, però s'esperceixi i no està venida en català. Però és el que s'escampa, la llavor, de forma pel vent, no? Sí. És com una mena de cireres molt grosses, no? Tenen aquestes formes o no? I que es fan plomes. Sí, són com unes naves. Però unes voles d'aquestes de ping-pong. No són aquestes. Això és del plataner. Això és del plataner i... Que floten, sí. Que queden en suspensió en l'aire. Això sí que aprenen bastant. A mi el que m'han explicat, que això ho han vist, és que han nancès primer un noi, han nancès una i la pagada. I després l'altra, que és qui ho ha fet, nancés una més gran i ja no les ha pogut apagar. I ja no les ha pogut apagar. I això tu és que et quadra més que no pas... Foment un cigarro i l'haig d'intentar apagar. Jo com que tinc fons, que m'han dit que és la primera opció, a mi és la que m'han dit. Jo, com que no hi era, no puc dir si he sigut A o B. Aquí tu te la parles i ja se sap, on diu una cosa. Per exemple, Sergi Pond, que és Sergi Pond, i li va anir bé perquè ja està el xata, 8 de la tarda. No ja està bé, que vingui. Diu, l'incendi ho ha estat provocat per un burri sol de malic. Ah, podria ser això? Podria ser. En cas que fos així, això seria increïble. Però potser el que tens al malic, que et mires... El Homer Simpson, que estava per allà... Si et fas així, allò que et queda, ho intentes encendre amb l'encenedor. És possible. Que allò és molt incendiari, eh? No ho sabem. Tu creus que és més a la brossa d'aquestes llavors? Jo crec que això pot ser més. Bueno, ja que tampoc ho sabrem... O potser és a un lloguer de les dues opcions. No ho sabem mai, això? No ho sé. Perquè ha sigut... Però això, llavors... Quan ha començat a sortir tot el fum, les flames... Sí, què ha passat aquí? Hi havia una professora allà baix, hi havia professora de l'únic que feia a part dels nens. Però tampoc hem vist que ningú estigués trucant a ningú enlloc. Moments de pànic? Jo en Xiri Vella ha comentat, a la notícia de Radio Desbert, moments de pànic total. Ha dit. I la Júlia Morena després ha dit, ostres. Clar, és que és això. Doncs que el pla suposo que s'ha fet, no?, el pla d'emergència. Un moment, però... Ara t'ho explico. Això ha passat. Això de moments de pànic, hi ha hagut un moment, que sí que el foc s'escampat superràpid. La valla ha cremat tres metres en un minut, en dos segons. Últim hora. Com una ràfaga, no? Exacte, un moment que feia una flama molt gran, i justament a sobre hi havia un arbre enorme. Ja us ha patit una mica. Fa dues setmanes van desbrossar tota aquella part de l'institut. Que no arriba a estar desbrossat i jo estava gairebé sec. O sigui que hagués hagut pitjor encara. Està bastant pitjor. Estem fent broma perquè, afortunadament, no ha passat res. No hem de malamentar ferits. No ha mort ningú ni res. I realment... No ha sigut un incendi. Podria haver sigut. La part darrere del gimnàs deu estar negra. Està negra tot, jo. Ah, ben bé. Primer ha arribat la policia local. Clar, perquè ho tenim a prop. Poden anar caminant, xinoxant. No ho van caminar, ja t'ho dic jo. Ah, després hem vingut els Mossos, i després hem vist que passaven. Quan ja ens han tret tots a fora de l'institut, aquí al carrer... Ah, o sigui, us han desallotjat l'institut. Ens han tret del pati. Clar, normalment el... El que és la vacuació, per si hi hagués un incendi a dintre, vol dir que tothom a la pista. No ho podeu anar a la pista, perquè és on hi havia l'incendi. Això és el que t'ho deia. Si això hagués passat a hores abans, que no estiguéssim al pati, el que hauríem fet és confinament. Val, ens quedem a dintre. Ens quedem a dintre, però no podíem tornar a entrar. Estàveu en terra de ningú, no? Estàvem al carrer. Heu hagut de marxar al carrer. I ara al carrer... I després anà la edifici que està més tocant al carrer, que és al primer des o segon des, perquè si han pogut entrar a fer classe normal. Perdó, una pena haver hagut en el carrer i no fer classe. Sí, justament tenia examen de filosofia. Oh! Oh! Dines, en ella estima. Dos preguntes que tinc jo. La primera, quan de rató heu estat a fora? Entre cap a set d'ot, hi hem tornat a entrar una hora. Una hora. I la segona pregunta... Estona, eh? En català és estona, no rató. Estona, perdó. Bueno, una hora. I la segona pregunta. Tu creus que servirà d'excusa per remodelar els gimnats? No, home. Aquesta cremada? D'una vegada? No, tampoc. Això és el que ha passat avui a l'Institut de Sant Jordi. Per pintar-lo no estaria malament. S'han cremat uns quants matolls. De moment, els bombers han dit que ha sigut d'origen desconegut, però, com hem comentat, aquí és possible que hi hagi hagut un factor humà. No s'ha sigut confirmat res. No sabem. Segur. Segur, factor humà. Perquè això no és allò que hi ha un vidre... No, segur, segur. Aquí, clar, estem parlant de... És la primera vegada que passa, eh? No, no és la primera vegada que passa. Però va passar una cosa que va estar més petida, que van poder pagar amb... Amb algunes punxes. Però, clar, això és... És veritat, sí. Aquí m'imagino que... És un record, sí. A veure, ara, però més a part, aquí hi ha una investigació judicial. Imagino que, doncs, això... Estem parlant d'un pressunt de dicte. S'ha escrit un crim, aquí, total? No, no, un crim, no. Aquest és un peu d'incendi. S'ha escrit un incendi. Un incendi, sí, és que és per la primera part. Sí, sí. Estan fumant... Que no es pot en el centre, no es pot prohibir-se. Clar, està prohibidíssim. Volem veure quines mesures pren el centre, per l'institut... També dic que han enviat un correu. Ah, sí? A mi, els 20 minuts, mitja hora que hem entrat, han enviat un correu a casa. Que s'havia produït un petit incendi. Que tothom estava bé. Que tothom estava bé, que les classes s'han parat, a l'altra hora. Ni per què, ni què ha passat. Home, la foto que ens ha repriulat el nostre amic Edic Pomar, el Twitter, la veritat és que... Aquell ha sigut el moment... Aquell impressiona molt, perquè veus la fumarada. Això és el moment de panica entre cometes. A veure si ara la podem posar en pantalla un moment... T'he esperat, tinc jo d'anar. Aquí la posem en pantalla... Així. Doncs era una imatge caòtica, no? És que dius... Madremia... I tu també hi ha els mòbils, no? Que l'institut no es pot portar mòbil, en principi. Sí que es pot, ara sí. L'ha impassat el consell escolar abans de marxar. Ara podeu portar mòbil al party? Això és una victòria, per a vosaltres. Hola. L'ha impassat el consell escolar, quan encara hi era jo, ho vam estar decidint, i al final ho vam aconseguir. Molt bé, però bé, Dani, no he viscut el passat. No, però estic content, estic orgullós d'això. Bé, escuteu, que són les 6.38 de la tarda. Aquest té un principal problema per tancar. Eric, ja que és a l'institut, digues com conti la cosa. Sí, sisplau. Més que res per saber com anirà la qüestió. I si hi haurà represàlies per aquesta persona, que en principi ja sigui... Una setmana a casa se'n portarà. A veure, ja hauríem de discutir... Un party gran. Que una seria la... La dinar. El dinar a pòster. Vaurem a veure què passa. Hi havia gent que deia que l'espulsin directament, però no volia fer d'això. Aquest noi diu que ja ha sigut espulsat d'una tracentra. Un moment, no sabem si... No sabem si ha sigut aquest, però si ha sigut aquest... No podem començar a llançar especulacions. Ja, no. Intentem especular. No, aquí... Aquest no ho sabrem. Si vols especular... Si vols especular, mira'l just a la fusta. Ah, sí? A quina hora? Ja quedo així. Bueno, escolta, anem a les tecnologies, perquè hem de parlar, com deia Mèric, avui de... De la WhatsApp per web, no? Sí. La setmana passada a WhatsApp va treure... Ja recordeu que, al final d'any, fins i tot abans, WhatsApp va treure això que podies parlar des de l'Orinador, però a través del navegador de Google, de, jo què sé, el Chrome o el Firefox. I no acabava de convèncer la gent, perquè, clar, t'havies de connectar i... Bueno, què hem fet ara? Aquella aplicació que tu accedies a través d'Internet, fer-la en una aplicació que tu descarreres del teu orinador. Però la dinàmica és la mateixa. Segueix peixant això de... El que seria ideal és que tu entres a musulari contra senya i te n'oblides del teu telèfon, que el pots tenir a l'altre punt de la casa. Això vol dir que el telèfon l'has de tenir obert, relativament a prop, i anar-lo obrint de tant o tant, d'una estona, clar, perquè, si no, el WhatsApp automàticament es desconecta. Amb aquesta aplicació has de tenir internet? Has de tenir internet. Has d'estar connectat. Els dos. El mòbil i l'ordinador. Correcte. I alguna altra cosa més? Sí, avui comença el Google i jo, que és la setmana que es pot dir a conferències de Google, que són tots els desenvolupadors, això. Que, normalment, avui és el dia més fort, que és quan comença. Es presenten les coses noves. Veurem... Mira, amb 20 minuts comença la conferència gran. Es veuràs, suposo, que l'Android té, la nova versió. La definitiva, ja... Google TV o no? Google TV, no ho sé, però sí que es veurà Android, a la realitat augmentada. Ah, Android de la realitat augmentada? Sí. Bueno, s'està dient que potser podria ser un nou sistema operatiu adaptat, que seria per realitat augmentada. A lo millor, també, ja estan espaculant que podríem veure una Google Glass nova. Noves. Però, bàsicament, el que està segur que veuré més Android tenen, la versió nova, i l'Android, en realitat, augmentada. Bé, per cert, mira, el Sergi Pons diu a Ràdio Esvern es parla castellà, però és per la castellà, perquè abans hi havia les glòries, i després també hi havia la Clàudia Coster, que és a Alemanya, i que no entén el català, pobra. S'ha de ser al lado castellà, no hi ha mucho. I es difonen rumors infundats, també. Diues, fan judicis paral·les. Diu, però què és això? Estigui indignat. Diu, s'embleu la Nòria, la Nòria. Més un referent que educadíssim, la Nòria. Sí, no sortia aquella la... Va, si diguéssim, s'embleu... La Sandra, la Sandra. La Nòria està caducada. En fi, Éric, alguna cosa més? Perquè, si no, deixem aquí, que hem de connectar amb el cas del de Jobert de Sant Just, després de la pausa per la publicitat. Que vagi bé, amb aquesta bona setmana, eh? Més treu-la, no hi ha gaire plans. La Pell o el Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio de Esvern. L'Hazel Gamemade for everyone. I don't know if it's bad, so wake me up when it's all over. When I was a red, I mordered, all this time I was running myself And I didn't know I was lost, so wake me up when it's all over. Ràdio de Esvern, 98.1, Ràdio de Esvern, 98.1. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomarcal.com La informació del baix i l'obregat.com La informació del baix i l'obregat, el teu ordinador o dispositiu mob. Tant i tant, l'obregat.com La informació del baix i l'obregat.com No et tardis tot el que passa al teu voltant.com No et tardis tot el que passa al teu voltant.com No et tardis tot el que passa al teu voltant.com 15 minuts, o sigui, quina... quina la triga, no? 15 minuts hi arribo al punt de la set de la tarda i hem de connectar amb el que és el de joves, com cada dimecres, i allà hi han d'esperar Alejandro Fernández. Alejandro, què tal? Bona tarda. Bona tarda, com estem? Molt bé! Bona tarda, mira aquí. Fem amb un ritme, ja, de final de programes, saps? Vinga, dame, que... todo, dame, todo. Us veig maquineros, aquí.Avui sí, maquineros. Avui ja ens han passat moltes coses al programa, eh? Sí, el programa m'ho he vist jo, eh? Bé, escolta, atenció, perquè hem de parlar, com deien, del que era el de joves, Alejandro, que ara sabem que d'aquí un quart d'hora comença la xerrada de l'Aroa, que ha generat expectativa entre els joves de Sant Just, eh? Perquè molta gent l'hora de viatjar econòmicament l'interessa, i l'Aroa avui fa aquesta xerrada. Hi ha algú al casal o no? No, encara no. Perquè ja saps com va el teu poble, eh? Que t'esperen el... El poble de tots, eh? El poble de tots, bueno, al seu últim moment vindrà algú, espero que vagi bé, perquè l'Aroa a pobra patia, per si no venia ningú, i sabia just prendre, però, bueno, no. Esperem que no, esperem que no. Creiem que vindrà, però... Bueno, en fi, el Sergi Bon diu que aquella d'aquella època, en què ràdio d'Esber era un mitjà rigorós i de referència reu. Doncs re, no queda reia, no queda reia, és d'altra cosa, sí. Bueno, Alejandro, més coses, perquè de cara als pobres dies, què feu al casal de joves? Doncs mira, per aquest divendres farem el segon circuit de drons. Hombre, que això ho portes molt tu, no? Bueno, d'entra l'Esteba i jo. Ah, bueno, però això és una cosa nova, novíssima, no? De fet, crec que és un dels pocs llocs a Catalunya, potser, que es poden fer circuit de drons oberts a la ciutadania. Sí, sí, perquè, bueno, vam veure que era com la Juguina Boom, no? Sí. D'aquest Nadal i d'aquest any, en general. Sí. Nosaltres també, amb els campionats i tal, hem anat sortjant i donant com a premi. Bé, m'està calculant, i potser heu donat una quinzena o una vintena de drons durant el passat, eh? Sí, sí, sí, sí. I ja veiem molts nanos que venen per aquí, a l'esclana de la Gespa, i que les han entrant volant i tal. Molt a volar fora, però la normativa, o no, és com molt... És que, bueno, no està clar, eh? Com sempre, la gent sempre va molt més avançat al que realment passa. I munteu un circuit a dins de la sala d'autopia. Sí, tota la sala d'autopia serà un circuit d'habilitat, vale? O sigui, pengem aros i posem pneumàtics al terra, també, perquè es passi per al mig del pneumàtic. Bueno, es fa un circuit d'habilitat. Qui tingui trassa ho farà tot sencer. També hi ha la possibilitat de només fer 3 o 4 proves. Però si ho fas tot sencer sí que farem la volta més ràbida, que és cronòmetre, i, bueno, i anem ficant records aquí, no? Clar, de fet, si algú no té dron, vols dir-li que podeu deixar el que passa? Clar, si algú no té dron vol dir que no té habilitat, ha de dur de carregar-se'l, això ho teniu contemplat? Jo ho heu... No, aviam, nosaltres jo tinc un dron aquí que sí que el puc deixar. És que si m'has deixat mig, jo no sé si et serveix mai un dron, o l'Helena García Melero, que no sé si ho saps... Ostres, si l'Helena García Melero la valia, eh? Es carrega cada vegada quan li deixen un dron el que crea per fora de TV3. Massa boníssim. El tema és estar 5-10 minuts explicant... És molt fàcil, realment. O sigui, heu portat un cotxe teledigit. El concepte és el mateix, però volant. Però volant, clar, és clar. Has d'aguadar una miqueta de les distàncies amb el sostre i les parets, però en realitat és fàcil, li agafes el... Tu perquè tens una ment privilegiada, però, clar, jo no sé, tinc una sensació que em costaria i el trencaria la primera. No, Jordi, no. No he hagut d'una persona que s'ha carregat un... Ara, ara, què va passar? On volem saber la veritat? Tu has anat allà a burxar, eh, Jordi? A veure què ha passat. Vam comprar nosaltres pel casal, un dels que donàvem de premis al principi de tot, per provar-ho, per veure si era un bon premi o no. Llavors l'Esteban i jo vam provar, vam volar, tal. Guai, no? Li vam deixar el Sergio Raga. Però, ah, ostres, el Sergio Raga. Per no tenir ni garnet de bici? No tenia clar què va passar a la barba. I res, o sigui, bueno... Se'l va carregant. Ha durat tres segons. El va treballar contra la paret i ja està. Ja li comentaré quan el vegi ho parli amb ell, perquè, clar, això és que no pot ser... Clar, també estem parlant d'un nanodron, que és, com jo què sé, com una galeta, Maria, eh? No, no, no, no, no l'he intentat justificar. No s'ha pilotat, eh? Però sí, sí, ho va carregar. Tant de Star Wars, tant de friqui, i no s'ha pilotat un uns wing d'eron, no? Bueno, en fi, doncs, escolta, què he de dir? Aquest divendres, a quina hora feu el circuit de drones? De 5,5 a 8, a pròxim. Molt bé, molt bé, perfecte. Bé, més coses, el cap de setmana. Teniu previst alguna activitat al casal de joves de Sant Just? Sí, saps que a partir de les 6 tenim el cinema utopia amb la pel·lícula Truman. Hombre, Truman, és la del gos, no? Sí, senyor, Ricardo... Darín, que va guanyar el Goya, a més a més, la pel·lícula aquesta. Sí, senyor. Molt bé, i, per tant, entrada gratuïta... Entrar gratuïta, proyecció en versió original, subtitulada, bueno, subtitulada, no, perquè és en castellà, eh, i re, a partir de les 6, que ja ho he dit, però, bueno, quan comenci la proyecció, s'encarregarà a sala i no es podrà ni entrar... Ni sortir. Bueno, sortir, si és una llancia, sí, no? Sí, però ja estàs. Però, si no, com en un cinema, com en un cinema. Bé, doncs està bé, eh, perquè, clar, no t'expatíem pel Cineglobutopia aquella entitat, en recordes, tu, aquella entitat mítica, que va de parella, però s'ha reconvertit, no? Ara, amb el Cineglobutopia. Sí, ho hem absorbit des del casal. Clar, està molt bé, està molt bé. Està bé tenir una programació... Sí, i tant. És el cinema una mica desenjurs, el que és el de joves, eh? Sí, bé, clar. Retent que sí, això, sí que és cert que continuen tan impúbliques, eh, que això sí que és d'agrair. Perquè hem canviat d'horari i tal, i bueno... Bueno, us ve gent a veure, no? Això és important. Sí, sí, sí. Doncs això serà, com diem aquest dissabte, a les 6 de la tarda has dit o quina hora has dit? 6 de la tarda. Molt bé, perfecte. I el diumenge, tanqueu? I el diumenge, jo crec que tanquem. Sí, no? Perquè ja ho mereixeu descansar una mica. Ah, tinc una cosa que comentari el Dani. Ah, digues. També recordes d'un amic meu, cuiner, que es diu Sergi Marquès? Home, Sergi Marquès, i tant, sí. No sé per fer meu. De cara a l'estiu, m'ha comentat que, bueno, sofereix per fer un monogràfic de cuina. Molt bé, no? Que guai. Amb una única condició. Amb quina? Que vol que una persona sigui el seu ajudant de cuina. Molt un pinxer. Un pinxer? Home, Sergi, molt un pinxer, home. I amb què véns amb tot això? Què vols dir amb tot això? Home, tu qui creus que m'ha dit que vol de pinxer? Vols dir? Mira que la serra. Aquí, aquí, a veure, aquí. Va, no em veiem res. Ai, el senyor Dani Martínez. Què dius? Tot un honor, eh. Si no ve el Dani, jo no vinc. Serà un pinxer de luxe. Bueno, Dani, què dius tu? Home, jo dic que sí. Sí, quiero. Bravo, bravo. Sí, sí. Que bonic, que bonic. Aquesta tarda, com que vindré per aquí del casal, si vols xerrem una mica. Ja en parlem, en parlem. Mira, ja s'apuntaria molt bé. Escolta, Dani, però porta't bé, tu, eh. Jo em portaré bé. No trenqui res. Jo portaré la meva xacatilla de l'escola. Tens una xacatilla que porta Dani Martínez, no? Sí. I que posa l'institut Martidot, com Ivorrito, que sembla cara de bo, saps? Bueno, escolti, quan tinguis una estrella en mitjana, ja es convidés a tot. I tant, i tant. La propagada que fem tot, la fem pagant tot, eh. Ja ho sé, moltes gràcies. Ja us portaré aquí una esfricicació d'algú. Perfecte, això està bé. Això queda galalat, eh, Dani. Exacte, d'aquí. Vam donar tot una empenta per inaugurar-nos el nostre futur culinari i de menjar. Dani, tu has d'alimentar quan siguem grans i estem a la residència. I tampoc, a l'estiu, potser, fem alguna cosa, Jordi, o què? Què vols dir? Que a l'estiu ja saps que toca una cosa. Per tot el que sigui menjar, aquí sempre tindrà les portes obertes. No hi ha un problema. Perquè ho fem per ell, això, per ell, sempre. Bueno, en fi, doncs Alejandro, moltes gràcies. Vols dir alguna cosa més? Hi ha aquests minuts que tens de protagonisme a la Ràdio Líder, són justes. Re, que moltes gràcies, ho estimo. Parlem de Sant Maraví, nen. Perfecte. Vinga, doncs ha arribat algú, ara, o què? Parlador. Eh? He fet una moto, però, clar, sí, que està allà amb el mòbil i no sé si... La Ràdio ha de tenir aquí al teu costat, o no? Sí, la tinc aquí. Passa-me-la, per favor. Està parlant per telèfon, ara. Ah, ja està parlant amb el regidor de joventuts. Segurament, que tenen aquí un... Amb el conseller de joventut, o... Que no s'hi estiguis, però... Ara va a l'alcaldessa, eh? Sí, i tinc ganes de veure el documental de la cola o l'alcaldessa, que no... Vaig a veure un tràner l'altre dia, em van volar, però no l'he vist. L'heu de passar al Cinecluputupi algun dia. Vale. Alejandro, que vagi bé, cuida't un petó. Ai, bé, doncs mira, ja està, qui dia passa, any en peny, qui ara acaba, programa finalitza, fi, Dani, ja està. Tot el que comença a acabar, tot el que puja a baix, tot el que va cap a la dreta, i després som a l'esquerra. L'esquerra. És una cosa que s'allunya del micròfon. És la llei de la vida. Hem de deixar-ho aquí, ara hi... És que és d'hora, eh, encara. Home, que en quedarà queden molts minuts. Si ara hem d'acabar el programa, són ja la publicitat. Després ja ve l'informatiu ara... És que ha sigut divertit el programa d'avui, eh? M'agraden molt, perquè les cabareteres, oi simpatiquíssim, és més maca, m'agraden molt les colòries. Per cert, avui ens anàvem una pregunta al Twitter, Dani. Avui ens anàvem una pregunta al Twitter. La pregunta era sobre uns actes vandàlics que ja han hagut aquí a Sant Just, perquè els Mossos han detingut a 3 joves per cometre robatoris a Sant Just. Creus que hi ha poca asseguretat a Sant Just? Aquesta és la pregunta que formulem avui. I què respon la gent, de moment? La gent em sembla que, un moment que estic actualitzant, per si hi ha dades noves... Un moment, baixem... Però sembla ser que... Per què diu la gent? No és la resposta, Dani. Havia un moment. Està actualitzant. Ah, ja està actualitzat. Has de tenir un windows millor, perquè és que si no... No, aquest em va molt bé. El linkat va molt bé. El linkat té. Sí, linkat. Llavors, un 67% diuen que sí que hi ha asseguretat a Sant Just, que senten molt segurs, i que no tanquen la porta amb clau, amb el qual no passa res. I un 33% diuen que no hi ha asseguretat, i que tenen 4 val 2 a casa, per si algú se li corregi. Què vol dir que han votat 3 persones? Correcte. 3 persones. Fins aquí la pena amb el meu rod d'avui. Gràcies, doncs, que he fet possible el programa amb les Glòries Cabareteres, la capitana, la Martina i la Patinyo. També amb la Clàudia Coster, que ha d'explicar com el canalitzant millor la nostra sensació... Molt interessant, eh? A través de la teràpia energètica. I l'Albert Capapey, la filosofia d'Ovil Beach, Educació Canina. L'Èric Pomar, amb les tecnologies, que avui ha explicat-nos, sobretot, aquest incèndic, que hi ha hagut petit incèndi, sense ferits, i que no ha anat a més a l'Institut de Sant Just. I ara, al final, amb l'Alejandro, des del que és el de joves, explica-nos quines coses faran els propers dies. I com sempre, el Twitter i el Facebook del programa, el Dani Martínez, Dani, gràcies. Ja, de res fins demà, guapos. Bona tarda. I nosaltres tornem demà, a partir de les 5 de la tarda, i ho farem amb la gent de dona i empresa, que ens l'indran a explicar com viatjar pel món. També tindrem el nostre crític de teatre particular, L'Oriol Puigdavler, la Clara Nervion, de la revista Time Out, i el senyor Benito. Tot això demà, a la penya del Morro. Adéu-siau, podeu-vos. I fiquem feliços. Que vagi bé, bona tarda. Per seguir l'actualitat del baix i l'obregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et cardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat al teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomarcal.com Primer, van ser les zones. 98.1 FMA. Després, internet. RàdioDesvern.com Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram, i ara obrim un nou canal. Comunicat amb nosaltres per WhatsApp. 610.777.015. Ràdio Desvern. Cada dia, més a prop teu. RàdioDesvern. Comunicat amb nosaltres per WhatsApp. RàdioDesvern. RàdioDesvern. RàdioDesvern.