#926 - La Penya del Morro del 20/5/2016

Xelona Més fa pocs minuts un comunicat on expressa la seva satisfacció per la decisió judicial, que permetrà l'exhibició d'estalades a la final de la Copa de Diumentja, i afegés que el club celebra que la decisió del jutge permeti la lliure expressió de símbols i banderes legals als seus socis i aficionats. D'altra banda, el jugador del Barça, Ivan Raq, he dit que el vestidor els fa molta il·lusió guanyar el doblet, i reconeix que per ell la final davant el Sevilla és un partit molt especial. El Barça i el Sevilla han tornat avui a la feina per acabar de preparar la final de Copa de Diumentja, Claudio Bravo i Sandro han rebut l'alta Amèrica. El ciclista de l'equip Sky, el Navarres Miquel Nieve, acaba de guanyar la 13è etapa del Giro d'Itàlia per Fil Montagnós, en final a Xivirale del Friuli, a falta de confirmació. Segurament hi haurà canvi de líder i a Luxemburguers Bob Jungels perderà la malla rosa. L'Espanyol repetirà per 4 anys consecutiu l'estatge per temporada la Vall d'Aran, mentre estan a l'equip blanquiblau, tanca aquesta temporada jugant dos amistosos a Bolívia, el primer la ha jugat aquesta matinada passada guanyant el Blooming per 3 goals a 1. El Barça, l'Àsia i el Catgàs Santa Coloma juguen aquest vespre al Palau Laurena, el segon partit del Play-of de Quarsta final de la Lliga de Futbol sala, el Barça va guanyar el primer partit per una dos, i Joel González va guanyar la medalla de bronze als campioners d'Europa de Taicuondo, que es fan amb un tre a la categoria de menys 63 quilos. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, avui divendres se celebra en noves activitats a la plaça de la pau amb motiu dels divendres al parc. És un cicle de tallers i activitats per a nens i nenes i per a les seves famílies que fa aquest mes de maig i que organitza la xarxa 06 i el consistori. La intenció dels divendres al parc és dinamitzar els parsant just tanks amb activitats per a tota la família. Cada sessió compta amb una programació estable d'activitats, com ara un racó d'expressió creativa amb fang i acuareles, també per fer dibuixos, construcció de gegants, amb capses o bufant polles de sabó. A banda de les activitats fixes, també hi ha activitats variables. Avui hi haurà un taller de ging electrics, a càrrec del personal de la Diputació de Barcelona. L'objectiu és descobrir les diferents energies que existeixen. També aquesta tarda hi haurà comptes amb Raquel de Manuel i activitats de primavera i un verenà a preus populars a càrrec de lampa del centre Marex. L'agricultura i l'alimentació a Catalunya és el tema central de la darrera tertúlia del cicle de la Teneu. El sociòleg agràric Andreu Peix serà encarregat de parlar de l'agricultura ecologista de proximitat de la comercialització i del cooperativisme. La idea de la tertúlia és explicar els problemes d'alimentació del món i els problemes de suministrament que es preveuen a causa de l'aument de la població i de la impossibilitat de creixement dels terrenys o de l'aigua per regar. Hem de dir que, com més habitants té una zona més producció agrària, es fa a causa de la població propera. En aquest sentit, Catalunya és importadora d'aliments i a l'hora també és exportadora. La clau d'aquesta producció és el regadiu, que, a més, redueix la petjada de carboni i les emissions de CO2. Espectes de tenir en compte, ja que l'agricultura és l'única indústria que absorbeix aquestes emissions de CO2. D'aquesta petjada ecològica de l'agricultura responsable i dels nous canals de comercialització es parlarà avui, a partir de les 8 del Despre, a la sala piquet de la Teneu. I també avui divendres, però a cal llibre té es presenta la recerca del flamenc amb Sebastià Portell, Joan Tudó i Jaume Pons a l'Orda, que ells explicaran una sessió narrativa experimental que van viure per crear aquest volum. El llibre escrit de 6 mans serà l'eix central de la primera sessió narrativa experimental d'aquest divendres a la llibreria. Aquesta activitat és una activitat compartida entre 3 narradors, Jaume Pons a l'Orda, Sebastià Portell i Joan Tudó, que comparteixen llibre i experiment. La breu edició ens va proposar tancar els 3 escriptots a una masia a bord del Delta de l'Ebre. Per què cadascú ha escrivit un conte, tal com ens ha comentat l'Ester Endurrà aquest matí als micròfons de ràdio d'Esvern, editora de la breu edició. La recerca del flamenc és el llibre amb relats independents units per la forma, el lloc i l'escriptura. El títol del llibre és un altre element que comparteixen i que va sorgir arran d'unes experiències viscudes en aquest experiment. La presentació amb l'Ester Endurrà, els contes, els autors, l'experiència i la lectura d'un fragment de la recerca del flamenc seran avui els protagonistes a Cal Gibrater. De tot plegat es parlarà, com dèiem avui, a partir de les 8 del vespre, a Cal Gibrater. I finalitzem recordant-vos que al programa esportiu de ràdio d'Esvern juguem a casa, aquest dissabte estarà el complex esportiu municipal de la bona aigua amb el Hockey Club Sant Just. Retrasmetran el Partit de Categoria Nacional Catalana Control Campbrils Club de Hockey. Serà aquest dissabte a partir de dos quarts d'avui del vespre. L'Hockey Club Sant Just disputa, com dèiem, aquest dissabte al darrer partit de la temporada. Ara pararà el Club Sant Just va cinquè, segons el resultat d'aquest partit, poden acabar cinc anys a la classificació o passar a ser cisens. Sigui com sigui jugarà en la copa per estar dins dels vuit primers classificats de la Lliga. Per tot això el Club fa una crida als seus equips i a tota l'afició per omplir la bona aigua a aquest dissabte. El partit es podrà seguir a partir de dos quarts d'avui del vespre a través del Twitter amb el hashtag omplim la bona aigua i també a través de ràdio d'Esvern, els nou vuit punts de l'FM a partir de les set de la tarda. Fins aquí la informació local, més notícies d'aquí onoren aquesta sintonia. La sintonia. Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desvernada. I tu t'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada i vendres a les vuit del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio d'Esvern. La penya del Morro, un programa amb més morro que penya. Hola, bona tarda, Gina Sant Just i de la Franjè. Benvinguts a la penya del Morro, avui programa 1855. Avui que es divendres, els parla i el saluda Marc Romero, un servidor. Avui a la penya del Morro tindrem, com sempre, des d'aquest mes de maig, el nostre politòleg de capçalera, el Pau Ramac, ens vindrà a explicar forces coses mogudetes, i la política aquesta setmana, entre les estelades, el futbol i tot plegat, ja teca. També tindrem els gunis de Sant Just amb el Dani Martínez, a partir de la 6 de la tarda, l'antiaigenda amb l'elicap de Vila. També farem el nostre concurs, el concurs més complicat de la ràdio, per saber com ser un bon català. I acabarem la setmana amb el Sinema, amb el Jordi Roca, tot plegat des d'ara, i fins a la 7 de la tarda, del vespre, aquí, a la sintonia de ràdio d'Esvern. Abans de començar, però, hola Dani Martínez, bona tarda. Bon, bona tarda. Bé, bé, bé, aquí, enfeinats, avui enfeinats. Escolta, una cosa, que tenim una pregunta en marxa, avui, ja. Sí, bueno, dir-vos que hem fet diverses preguntes aquests dies. Comencem a la d'avui, de la d'avui, què tenim? La d'avui, avui tenim una pregunta que és sobre la solidaritat del poble, que, bueno, aquí, senyors, ja sabeu que som tots molt solidaris, eh? I aviam, la pregunta d'avui és la següent. Aquest dissabte té lloc la segona caminada solidària pel parc de Collserola. Creus que Sant Just és un poble solidari? Home, no ho dubtis. Sí o no? Home, la penya del Morro puncia, aquí no ho dubtarem. Escolta, tenim més preguntes, però perquè ahir també hem fet una, no? Sí. També en vam fer una. Correcte, ahir vam preguntar 152 infants, participen diumenge de la tercera edició del triadloí infantil. Creus que Sant Just és un poble esportista? Aquí jo ja dubto més. Aquí dubto més jo, eh? Doncs bé, el 100% va dir que sí, que Sant Just és un poble esportista. Sí, sí, sí, sí. Bueno, si ho diu la gent, no serà jo qui li porta la contrària. I una pregunta més del Dimecres. La pregunta que vam fer Dimecres deia així, els Mossos puncat detecten 3 joves per cometre robatoris de Sant Just. Creus que ja a poc ha asseguratat a Sant Just? Sí. I aquí hi ha hagut un empat. Han votat 6 persones i 3 han votat que sí i 3 han votat que no. És a dir, tenim 50% i 50% de resultats. Ojo, eh? Sí, sí, es posa seriosa, eh, la cosa? Sí, sí. Espera't, Pau, digue-li el Pau, que no em sent. Pau. Digue-li, en l'estudi de l'altre cantor allà trobaràs auriculars. Això és una cosa que no hauria d'haver sonat a la raïm. Doncs, escolta, doncs empat tècnic al Dimecres, avui veurem què fem. Recordem, quina és la pregunta d'avui? La pregunta d'avui és, aquest dissabte té lloc la segona caminada solidària pel part de Colserola. Creus que Sant Just és un poble solidari? Sí o no? Responeu. A través del Twitter de la Penya del Morro podem contestar-ho, no? Sí, fins demà a la tarda. Vinga, doncs Dani, merci. De res, fins ara. Molt bé. Canviem de sintonia. Posem una miqueta més de ritme. Per què saludem el nostre politòleg de capçalera. Bona tarda, Pau Ramà. Bona tarda. Com estem? Molt bé. No sé si tu aniràs al Calderona que cap de setmana o no. Queda una miqueta lluny. Lluny no tens entrada. No tinc entrada i tampoc tinc interès. No soc de futbol. Aquí no obrirem el debat futbolero, però sí que parlem de la final de Copa del Rei i de la famosa prohibició de les estalades al Calderon en aquesta final de Copa del Rei. Sí, perquè una decisió que no ha estat indiferent a ningú i que fins i tot dins el PP ha generat discrepàncies. La decisió s'empara en la llei de l'esport, per la qual no es permet l'entrada als recentes esportius elements que posin enfrontaments i problemes d'ordre públic. Amb praules a la dada del govern, concepció d'encausa, en els controls del segon anell s'assegurarà que ningú porti elements perillosos com, per exemple, vengales, teies, etcètera. Ni tampoc materials de propaganda. Resista, xenòfoba, política o religiosa que poden generar conflictes ordres públics. El futbol no ha de ser un escenari de lluita política. El president de l'Agenetat, Carles Puigdemont, l'alcaldessa de Barcelona, Adoc Lau i l'alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, han avisat que no se seran al partit mentre el Beto segueixi vigent. Puigdemont, que ho considera un atemptat contra la llibertat d'exposió, ha dit. La bandera és perfectament legal i democràtica. Està penjada als balcons i ha sigut portada per milions de catalans que la veu com un símbol de llibertat. El Barça també suposa la decisió de la delegada del govern el considero un atemptat contra la llibertat d'exposió i tot i que ho firma la presència el president Josep Maria Bartomeu, sí que tenen previst fer alguna cosa al respecte i el Beto, aquesta tarda, a les 4 de la tarda, ja un dels jutges, un dels dos jutges ja ha aixecat el Beto, que l'espera a veure què diu l'altre jutge sobre el recurs que va plantejar el Barça, no, Pau? Sí, probablement, si no et fa res, seguim amb el tema... Sí, sí, perdona, perquè el PP també ha dit altres coses, no? Exacte. Perquè, independent d'aquí, li preguntis, el Pé et respon una cosa o una altra. Els messes de justícia i aferts exteriors en funcions ja estan a favor, el primer afirma que el govern aplica la llei i veu sorprenent que algú se senti o fes, i el segon, la decisió li sembla perfecta. En canvi, el ministre d'Interior en funcions ha habitat posicions a favor o en contra, però sí que està desmarcat de la presa de decisió. Diu, ha estat una decisió tècnica i operativa que ha adoptat la de la de la garcia del govern. Un altre que no es pronuncia és el president del govern, Mariano Rajoy, que considera que no és de la seva competència, i ja està. I des del PP català no hi estan a favor. Seve García Elviol ha dit, a mi l'estelada no m'agrada, és tan inconsciencional com la que hi havia en aquest país durant la dictadura, però no cal prohibir-la en els partits. De fet, no només el PP tenen discrepàncies ciutadans, tampoc d'una postura única. Albert Rivera creu que és una decisió correcta, perquè en un camp de futbol no és un Parlament. I en canvi, Carlos Carrizosa portava del partit al Parlament afirmava que les banderes no són cap símbol agressiu. Bueno, jo crec que això ha portat bastant de polèmica, allà de tota la setmana veurem com acaba, però en principi sembla ser que hi haurà estalades a aquest diumenge que el diron. Escolta, una altra cosa, parlem ara d'una quadratura testicular, no? Sí, perquè l'Arcabisba de València ja ha parlat, però comencem si no et fa res per la polèmica del protocol de l'Ajuntament de l'Aguadaira, perquè el Departament de Protocols d'aquesta localitat va enviar a tots els regidors d'aquest municipi unes instruccions sobre com anar vestits per al dia del ple de presa pulsació, diu. La Corporació Municipal conscient de la importància que el ceremonial i protocol té per la millora de la imatge pública amb respecte a la tradició i a la Constitució vigent tindrà cura del compliment de les normes, estil i cerimònies en organitzacions dels actes oficials. I atenció, qui diu. Els senyors regidors aniran amb americana i corbata i les senyors regidors aniran amb roba de vestir, no pas pantalons, en color discret, porten tota la medalla corporativa. Llavors, aquest fet d'obligar a no portar pantalons a les zones, la majoria de formacions polítiques ho van criticar, tant pel fet de citar la Constitució, que no diu res sobre la sil de vestir, com per les connotacions masclistes al negar els pantalons i demanar colors discrets. També van anunciar que n'hi dien com elles volguessin, com va fer l'alcaldeza que van en pantalons, i des de l'Ajuntament han negat que hagi sigut fruit del masclisme i van donar plena llibertat per escollir pantalons o faldilla. Més coses, perquè també l'alcaldeza de Badalona va patir una lleu, un lloc accident perdó de trànsit, que va... Què va dir Xavier Garcia Albiola, el respecte? Doncs no va evitar fer un comentari de mal gust. Diu, el meu ànim a l'alcaldeza de Badalona per l'accident que ha patit amb el cotxe oficial. Sort que no anàvem la bicicleta com quan no era política. Dolors Sabater, l'alcaldeza, ha respost trist que un senador, diputat i regidor faci mofa d'un accident. El treballador ferit evoluciona bé, gràcies. Això... Bueno, campèon. És un pimpam. Un campèon, aquest home. Bueno, és igual. Més qüestions, perquè el ministre d'Immigració d'Australia compte que ens anem lluny. Ha opinat, també, sobre el refugiats. El propè més esuliol i eleccions federals i el ministre del Govern Conservador d'Australia ha respost a la proposta dels laboristes sobre augmentar la quota novel de refugiats. Segons Peter Dutton, no saben matemàtiques en el seu propi idioma i són en alfabets. Aquesta gent ha vingut a treure la feina als australians i no hi ha dubte. Jo ets a dir que aquest senyor té raó. Té motius per preocupar-se. Amb declaracions com les que ha fet, demostra el seu nivell d'intel·ligència i si venen immigrants en alfabets amb ganes de prendre la feina als autòctons, és molt probable que ell sigui un dels primers afectats. Tot això, el primer ministre d'Australia li ha donat suport i el considera que el senyor Dutton s'ha de donar suport. A diferència del partit laborista que diu que el senyor Dutton no només ha insultat els refugiats fent aquests comentaris sinó que ha insultat milions d'immigrants que han continuat a fer aquest país un gran país. Jo crec que aquesta gent tossa que no té un altre nom em mereix un aplaudiment. Bueno, que malament està el món, eh, Pau? Bueno, pensa que aquesta part queda lluny. Queda lluny? Sí, però també tenim racistes i xenòfobes aquí. Sí, i no tan lluny. Mira, parlant de racistes i xenòfobes, l'arquivisba de València ha defensat la família cristiana i ara entendreu per què ho dic, això. Antonio Cañizárez, arquivisba de València. Home, Antonio Cañizárez, un grande. Sí, és un baterà de les polèmiques. Ha defensat la família cristiana a la vegada que ha dit que en els últims anys hi ha hagut una escalada contra la família per part de dir gens polítics. Es veu per altres peders com Atenció, l'imperi gay i certes ideologies feministes. Com que jo sé que és una persona com una persona que mai mentiria ni manipularia, jo em crec que hi ha un imperi gay i, per tant, la marxa imperial ja no serà aquesta que tots coneixem. Un moment. Ara en una pel·lícula nova, ara. Bueno, no sé en què no falta una miqueta, però... Saps com es dirà? No, però de robi, potser. No, el retorn de l'imperi gay. Ah, val. Potser és per aquí que jo he vingut, val. Gràcies, gràcies. Sort que se m'han lleonats. Sí. Escolta, la vaig a deixar ja, a fons. No, perquè... No? Si tots no se'n pensen en la marxa imperial, com a marxa imperial, doncs aquesta gent no serà la marxa imperial. L'imperi gay ha de tenir la seva pròpia marxa. Un moment, eh? Un moment que l'altra marxa s'ha tancat, perquè l'ordinador avui va molt malament. Aviam. Un clàssic, eh? La seva marxa està a punt de sonar, aquí, a la sintonia de Radio Desbert. Aviam, un moment. Fem temps, vols que... Mira, ara de seguida, jo crec, ara sortirà una anuncia del YouTube d'aquests meravellosos. Això és fantàstic. Mira. Això és un anunci. Aquest és l'anunci. Aviam, si l'ordinador va al seu ritme, puc dir que... Sí, és una llàstima que ens hagi faciat el gag. Bueno, jo crec que el podrem arreglar. Mira, vinga, som-hi. Ara està carregant, ara està sortint la volet. Mira, guaita-ho. Aquesta és la basta nova. Ara sí. Suelo. Suelo, suelo. Bueno, Pau. Què? De un ideó, eh? Jo crec que l'hem arreglat. Mira. Mare de Déu, que anem lents, avui. La gent està rient. No sóc jo, eh? És la gent que riu i... Estic una mica talent, però si tots som lents no passa res. Bueno, com anem, avui. Gràcies. Escolta, també parlant de més imperis, hi ha hagut una nova comparació amb el nazisme? Sí, això no hauria de ser notícia, però sí que ho veus perquè ho ha fet un britànic. L'exalcalde de Londres. Home, l'exalcalde de... No sé qui és. El conservador Boris Johnson. I l'objectiu? No són ni independentistes ni gent d'esquerra. És la Unió Europea. La Unió Europea vol un superestat, com el que Hitler volia. Segons el líder conservador, en els últims 2.000 anys s'ha intentat imitar l'Imperio Romà, Napoleó, Hitler i altres ho han intentat i s'ha acabat de manera tràgica. La Unió Europea és un intent de fer això amb diferents mètodes. Déu n'hi do, també. Déu n'hi do. És que la gent està molt crispada. A mi em dona la sensació, però vaja. Escolta, també parlem d'un altre gran, molt gran, Bertín Osborne, que és notícia per qui voldria tenir d'entrevistat. Sí, la revista Vanity Fair li va fer algunes preguntes i respondent a quin personatge històric li agradaria entrevistar el famós presentador per respondre que Hitler seria la seva entrevista sumiada. Home... Atenció. Per saber que té un tio com aquest en el cap ha de ser surrealista. Hi ha hagut molts monstres, però ell és el més recent. Això sí. Tenien entès que no entrevistaria mai a Nicolás Maduro la resposta d'Osborne va ser. Bé, és que a poca vergonya i delinqüents procuro no tenir-los a prop i entrevistar-los menys. A veure, jo puc arribar a entendre que és interès en persones històries que han comès atrocitats per intentar entendre com una persona va poder arribar a cometre tots aquests crimes. El que és més difícil d'entendre és que ha sigut per entrevistar un dictador responsable de l'assassinat de milions de persones i no pas a un president d'Hungward que hi ha les institucions internacionals que reconeixen com a democràtic. Bé, aviam. Jo no sé, seria una bona entrevista un home com aquest. Seria una entrevista com a mínim divertida, jo crec. Home, jo no tinc ganes d'entrevistar Hitler. Si tingués l'opció... Imagina't, visualitzau. Berti, no es borne a la cuina amb Hitler. Això sí, això. Hitler cuinant amb un davantal rosa d'aquests que els regalarem a les llalles per Nadal. Hitler cuinant, fent nous ferrats... Alguna cuina que posi algo desobeus? Ah, això mateix, ja veig bé. Hòstia, és un gacte al Polònia, això. I tu saps els gorritos aquests dels hotels que et poses al cap pels cabells, però el mateix per on el bigoti. Perquè no caiguin els palets del bigoti. Hòstia, això. Berti, no es borne sense saber encendre el forn, l'altre dia els lleveu a la cambra de gas, jo que sé alguna cosa. Meta la cabeza, ja veuràs tu què hi ha aquí en l'horre. Meta la cabeza i respireu ondo. I ara anem als ous quadrats d'aquesta setmana. Sí, els ous quadrats de la setmana són per la Jornada Visigòtiques de Guadamor. En la seva ONG es van projectar les imatges a Francisco Franco, Adolf Hitler i Henrik Himmler. Des de l'Ajuntament han demanat disculpes i han reconegut que les imatges no eren encertades. Home, no ho sé, jo ben bé. Daniel Límit. Imagina't, un castell, doncs en cada paret del castell, la cara de Franco, de Hitler i de Himmler. Ben grans. Marvellós, marvellós, magnífic. La Diputació ha avisat que ha trencat el conveni amb els organitzadors de l'acte. Home, no m'ha estranya. Escolta, Pau, tenim alguna cosa més? No, ja ho hem fet tot. O sigui que ràpid, no, avui hem anat. Tinc pam, no? Tinc pam. Si vols, mira jo, mira. Li dono la volta als fulls. I torna a començar. No, escolta, Pau, no sé, estalades de mà que s'ha de veure, no? Jo crec que, si les han permès per una banda, segur, a part que ja m'estaniria que no apareguessin, encara que siguin prohibides, perquè això, la gent, si ets capaç de portar una ampolleta de, no sé, quantes centílitres a l'Europort amb una boceta, una estalada, ni que fos en els calçotets? Jo tenia pensat de fer, bueno, alguns amics que hi van, de fer com plegar l'estalada, i d'aquí a l'anglador Icami, ficar-lo entre Natge i Natge, i a la registra dir-li al policia de qui no nos movemos hasta que me saca usted la estalada, y hurga usted bien. No sé que de corto. Pau, merci per haver vingut. Utilitzaries el teu cul com una urna per posar-hi la bandera independentista? Pau, moltes gràcies per haver vingut. Ens veiem demanant. Un minut i dos quarts de sis de la tarda. Ara el ràdio d'Esvern sona una sintonia que fa així. Una sintonia que fa així. Dani Martínez, bona tarda. Bona tarda, bona tarda. Com a col·laborador. Un moment, una cosa. Com a guió, m'acabes d'entregar un full en blanc. No, un telèfon. Ah, sí, un telèfon. El del Xavier París. Ara o pel Comça on Montcatalan? En la uw... würd marina. Aquest és per als guúnis. Et dic una cosa, jo tinc avui, aquí, aquí, jugaré amb el Comça on Montcatalan? Ah, sí. Truquem. Però, Dani, què ens portaràs avui? Avui parlem de la manida de mongetes amb bacallar i vinegret de fruit sèx. Parlem també Dillen vinaigretes suaves i olives i acabarem amb la crema de pinya. Si vols seguir les receptes, Marc, te les hem enviat al mail de la penya del Morro. Ara ho miro. A veure, i així, avui ho hem de fer tot a l'estil antigua. Bueno, us ho explico, avui parlarem amb Xavier París, que és el director de les escoles de música, d'escola municipal de música de la Teneu. Llavors, ens explicaré una mica, perquè aquest cap de setmana acollirem a la Teneu com un acabament de curs, diguem-ne. Perquè... Un moment, perdoneu. Doncs bé, com us deia, es fa com una final de curs on hi haurà representacions de diferents músiques i de diferents tipus d'instruments. Tot això serà demà al matí. Tenim el telèfon, Xavier París, bona tarda. Bona tarda, Xavier. Com estem? Molt bé, tot a punt. Tot a punt per demà? Sí. Fantàstic. Mira, no sé si saps, però fem una secció diferent, perquè a ràdio d'Esvern som una mica diferents. Llavors, avui parlarem de l'audició de l'alumnat de l'escola de música de la Teneu, però també anirem integrant receptes de cuina. Ho fem així, de divertit. Comencem parlant amb tu. Quants alumnes participaran demà, aproximadament, en aquesta audició? Demà on participen? 21. 21 alumnes. Partits amb diferents instruments. És que fem dos concerts, el de demà a dissabte, 21, com ha dit molt bé, i també el següent, el de 28, fem encara un altre concert, perquè tots els instruments alumnes, en què no siguin els audicions massa llargues, el repartim amb dos dies. Demà toca els alumnes a uns quants de piano, els de gil i els de guitarra, i l'altre dissabte fem la resta de piano, el traveser de clarinet, saxofone i violoncelle. Que dissabte, doncs això són 19. Malament 21, perdó, 21. Són molts nanos que toquin instrument, qui s'enjust. Sí, i a més... Sí, i tant. Jo també penso que és un poble que hi ha afició, eh? Sí. Sí? Sí, sí, sí. Sobretot, a quin instrument diria vostè que... Bueno, tu, si em permets. Sí, tant, tant. Quin és l'instrument favorit d'aquí dels sengostangs? Mira, jo crec que la persona amiga com a tot arreu el piano sempre és el que domina més, eh? Clar. Sí? Com a tot arreu el piano és un instrument, sí. I la veu? Però tot arreu hi ha més... Aixant més alumnes, més gent que el vol estudiar, però baix a l'acord també, al vent... Més o menys repartir. I la veu també? O no? La veu també, no tant, per exemple. Tanta demanda, diguem. Val. Val, val, val. Ara tenim el cor jomaní, el cor coratge, que està aquí, una cosa. Sí. També actuaran aquest dissabte? No, els actuaran el diumenges. On fan un concert a part independent. Val. Ells actuaran, si no m'equivoquen, amb una... Aviam, un moment, eh? Actuaran amb un cor, no? O amb un orfeu? El del concert o el diumenges. No estimo clar com ho fan, perquè no és com una operació d'alumnes de l'escola i tenen el cor a part, diguem. Val. Val, val, val. I fer que fan aquest concert, segur. Deixem-nos, que et pregunti pel concert que tenim pel que organizeu demà. Sí. Sembren de 21 nanos. Les peces que s'han escullit són peces que suposo que al llarg de l'any els nois i noies han anat estudiant. Sí, correcte. Sí, sí, sí. El preparatoria és el que van fent per de petre tocar l'instrument i van anar a pujar una de les que els hi surten jo, el que ells volen tocar, no la mena favorint que toquin el que ells desitjen. Perquè si et diuen tocar amb un escenari, està gust, sentir i tocar el que tu t'agrada, i hi ha l'obra que, o una de les obres que van fet i tothom la toquen en públic. Perquè, per exemple, normalment per començar a aprendre o per nois que ja toquen una mica el piano o qualsevol instrument, quines són les peces més habituals o alguna de les peces que segur que demà trobarem? Mira, clar, el que passa és que la pedantatge d'un instrument, sobretot, es comença molt en repertòria clàssic, però podien dir que hi ha tantes obres variades i tants arrenjaments, tantes obres musicals, ja siguin clàssiques o modernes, saps? És que no se'n repeteix cap, i no et diria que hi hagi una que segur que trobarem, saps? La mà de clàssica és que costa va bé que si el paral·lis obres d'aquestes de la toven, mira, que demà no hi serà. Això va com va. Els alumnes avui en dia, és normal, volen també actuals, modernes, que es poden fer arrenjament d'obres, que hi ha unes que són molt difícils, i també tants clàssiques, ara hi ha molta literatura, molt llibre, de moltes obres musicals, pats a l'espermanos, vull dir que ara hi ha molta variedat. Suposo que també un nano que comença a tocar o que ja domina una mica el que vol tocar és el seu cantant preferit, o la seva cançó que li agrada, i no una música clàssica de Beethoven, que potser hauria de ser una passió una miqueta més gran pel piano. Correcte, sí, és així. A vegades hi ha un compromís amb obres que voldrien tocar els cantants o dels grups que els li agraden i que realment es puguin tocar, que no són fàcils. Perquè fer un arrenjament o arreglar una peça pel piano, l'instrument que toca el nano, suposo que té la seva dificultat, no? Sí, correcte. A més tu pots fer un arrenjament que més o menys per un cert nivell es pugui tocar, però el resultat no és el que se sent quan ho toca el grup, que més hi ha uns instruments implicats, hi ha uns ritmes, hi ha molts més instruments, i a vegades mà s'ha simplificat, fins i tot, quan ho queda veu, per la força que té l'obra musical que pot tocar de pel grup concret. Dani, fem un moment tot receta? Un moment tot receta. Vinga, som-hi. Llavors, sabia que aquesta secció i el Dani funcionen una mica raro, que ara ell ens explica una recepta i després tornem amb l'entrevista. És una entrevista així boguda, diguem. Sí, molt bé. Dani, amb què comencem avui? Doncs mira, avui comencem, com ve de llam abans, amb una amanida de mongetes amb bacallà i vinagreta de fruit sex. Vinga, va, som-hi. Començarem per uns ingredients de 4 persones, que són els següents, 360 grams de mongeta de sec a cuida, també 120 grams de bacallà sec esqueixat, un tomàquet madú petit, un quart de pebrot vermell, una ceba petita, 30 olives negres, 4 culleres de soperes d'oliva, dues soperes de vinagre, 2 dents d'all, 4 etmelles torrades, pebre vermell opcional i sal, diguem. Aquí has fet una llista de la compra llarga, eh. Bé, llarga, són coses que podem trobar a casa, eh, quasi tot, quasi tot que podem trobar a casa. I llapel·la, eh, i llapel·la. L'alaboració és la següent, es queixarem el bacallà i el remullarem un parell d'hores. Passar d'aquesta estona les valdirem i les correm ben escorregut. Has netejat les hortelises en un bol, preparem una barreja amb el bacallà al pebrot i els tomàquets sense llavós, molt important, perquè les llavós ens donen una mica de cidesa i això no volem, els tomàquets tallats sense llavós, adaus i la ceba pelada i tallada amb làmines molt fines. Després, en un morter es piquen els grans d'all i les melles torrades si afegeix l'oli, el vinagre i el pebre vermell opcional amb pols i amb aquesta vinagreta se maneja el bacallà i les hortelises, amb una safata de servir si posen les mongetes cuites i escorregudes i fredes, el damunt el bacallà, amanit amb les verdures i les olives negres. I llestos? I llestos. Vinga, va. Xavi, encara et tenim el telèfon? I tant. Hola, bones. Escolta, Dani, tens alguna pregunta més pel Xavi? Bueno, comentar-li, perquè de professor són molts, no? Suposo, en aquesta escola de música, tu quin instrument ensenyes? Jo ensenyo el piano. Els instruments, jo suposo que són instruments molt normals, vull dir, la guitarra, el piano, tot el que puguem trobar més demanda, perquè com dèiem abans el que teníem més demanda era el piano, però suposo que la guitarra també deu tenir la seva demanda. També, correcte. Sí, sí. És un instrument que també té ganxo. Xavi, demà el concert o el recital, diguem-li, més o menys... Audició. Sí, audició. És oberta a tothom? Sí, sí, tant que sí, tant que sí. Tu et pots venir aquí vulgui, clar, i bé, sobretot les famílies, els alumnes, els amics, però és oberta a tothom. A partir de quina hora poden començar a entrar o quina hora iniciarà aquesta audició? Sí, a més o menys obrim portes a les 10 i 20 del dematí i el concert comença al 2.4. I amb això sí que dediques que són molt puntuals. Comencem puntualíssim. Sí, perquè suposo que, si no, s'allargaria massa, també. Sí, sí, sí. Clar, perquè l'hora de finalització quina serà, aproximadament? El col·lem que durarà una hora, jo crec que cap a entre 2 i 3.4 de 12 poden estar. Tampoc. Tampoc és molt... No, perquè per això, com que els diria, com que els diríem dos dies, perquè no sigui molt llarg, que us donen una hora al concert, potser l'hora hi coar com a màxim, de fet. Però passen els alumnes d'un en un, o fan trios o duetos, o com va això? Sobretot passen d'un en un. Nosaltres en aquests concerts, els concerts que fem en la de l'iternal de curs, si que són de grups i de grupacions, en aquests concerts el que pretenem és que l'alumne potenciar l'actuació en solitari. I, principalment, la majoria, quasi tots, toquen sols. Hi ha algú que toquen duos, entre dos alumnes, màxim, no hi ha trios, però sobretot toquen individualment, sí. Llavors, clar, van tocando, suposo, peces, com, quan dura una peça més o menys? Si no s'allarguen gaire, suposo. No, no, no, les peces, potser, màxim, durant dos minuts, un minut i mig. Clar, per no parlar dels dels més grans, perquè començàvem els petits aquí, en totes les edats, clar, estan barrejats quan els toquen per ordre, començen pels petits a caure amb els grans, però vull dir que clar, els petits és poquíssim, i no sé, poden durar en 30, 35 segons, la veritat és que no les he curmatrat gaire mai, però si les màxima, les més, dels més grans, poden durar un minut i mig, que és màxim dos, no sé. Xavi, quan pot trigar un noi, imagina't que comença ara un nou noi aquí a l'escola de música, quan pot trigar a prendre a tocar un instrument, un piano, una guitarra, un més o menys? A veure, mira, per tocar a nivell del que es diu d'agreu elemental, que ja són els quatre cursos acabats, que hi ha d'un i dos a les obres que es toquen, doncs compta quatre cursos, més, que no només no són quatre, l'últim curs potser és una mica de més, de pent, més a l'etapa d'initiació, estem parlant de, doncs, sis, set anys, potser, potser parlant d'un nivell d'acuars, sí, que ja és un nivell alt, però bé, no, amb tres anys ja, ara, d'un i dos a les coses que es toquen. Tu toques algú, Marc? Jo no toco ni piano, ni res, jo... res de res, l'espotify que ho toca tot. Molt bé. Sí, sí, sona força bé, també, no sé com s'ho fan. Dani? Momento, receta? Som-hi. Vinga, va, segon plat. Segon plat, un conill amb vinaigretes suau i olives, els ingredients són els següents, per a quatre persones, i seran un kilogram de conill torsejat petit, lli un cap d'alls, després també una ceba grossa, 100 grams de pasta naga, 4 cullerades superes d'oli d'oliva, una copa de vi blanc sec, 24 olives negres d'arregó, lliure, pebre negre, en grà, farigola, en branca, fonoll, en branca i sal, i aquí s'acaben els ingredients. Llavors l'elaboració és la següent, en una cassola de fang es daurà el conill per donar-li color, sense que escogui gaire, sobretot, estreu de la cassola i a reserva. Llavors es sufregeixen les verdures en el mateix oli, sense que gafi gaire color i es mulla, la preparació amb una copa de vi blanc i el vinagre al gust. S'afegeixen les herbes anomàtiques, les espècies, les olives, i es fa reduir el suc a la meitat. Llavors s'afegeix l'aigua justa per cobrir el conill i es deixa cobrar 20-30 minuts a foc molt suau. Llavors és un plat que es pot menjar també fred, o sigui que amb aquesta temporada d'estiu ens aniria de fàbula. Tenim? Ho tenim. Xavi, abans de deixar-te ja tranquil i dir-te Déu, recordem, eh? Demà, a partir de dos quarts d'onze del matí, a audició de tots els joves de música, recordem el lloc... La Teneu de Sant Justesbert. La Teneu, sí. La Teneu, i és a la sala del cinquantanàric al segon pis. La sala de la Teneu. Una d'aquí que està molt bé, perquè a més els alumnes poden tocar... Els alumnes de piano poden tocar amb un piano de gran cua i tenen un escenari amb un públic, que té una furament de 200 persones. Vull dir que està prou bé per fer actuacions, ja que s'acostumina al que és un escenari gran important. Sí, perquè imposa 200 persones, que no s'hi estarà ple demà, però vagi. No, no, no. És igual, una cinquantana de persones ja imposa, eh? I tant. I tant. Xavi, que vagi molt bé demà. Moltes gràcies, eh, Xavi? Moltes gràcies a vosaltres. Molt bé, gràcies. Adéu. Tu aniràs demà a l'edició, o no? No, però convido tots els enjustecs a anar-hi, evidentment. Sí, sí, sí. Ben fet. Molt bé. Queden uns postres, no? Queden uns postres, i després si vols podem xerrar d'unes altres coses que tinc preparades, eh? Per això no pateixis. Parlem... Espera, espera. Un moment, una receta. Un moment, una receta. Som-hi, va. Tres quarts de sis de la tarda, de seguida connectem amb Catalunya Ràdio al Vulletí, abans, però tenim un postre de Dani Martínez. Sí, crema de pinya. Som-hi, va. Ingredients per a quatre persones. Espera, espera, un moment. Crema de pinya. Per a quatre persones. 300 mililitres de suc de pinya. 300 mililitres de suc de pinya. 30 grams... 30 grams de... Midó. Midó. 5 ous. I sucre, 60 grams de sucre. Per tant, repassem-ho tot un moment. Sí. Hem dit 60 grams de sucre. 5 ous. 5 ous. 30 de midó. No cridis. 30 grams de midó. 300 mililitres de suc de pinya. I se'ns acabo. Que poc, no? Que poc, és poquíssim. Vinga, va, som-hi. I tot això per a quatre persones. Llavors, elaboració és la següent, que també són 5 passos, supercurs. Desfem el midó amb el suc de pinya. A part, es baten els ous amb el sucre, es barreja tot plegat, es cou la mescla al bany Maria, fins que es passegi, i es posa en bols o cassoletes. Ara el refrigerador i es serveix ben fred. I se'ns acabo. I això crema de pinya, així de fàcil. Crema de pinya, així de fàcil. Molt bé. Has vist? Home, jo et porto coses bones. Molt, molt fàcil, eh? Sí, avui per això, les receptes ens les ha portat el Joan, tot i això que avui no ha pogut estar amb nosaltres, però ens l'has adquirit. Fa molt, eh? Fa molt, però ja vindrà, no pateixis. I el Joan m'hauria d'anar venint, eh? Vull dir que aquí passen llista i si no hi ets, si falles molt, eliminador, eh? Vull dir que... Si l'elimines amb ell, jo també marxo, eh? Molt bé, tots dos, vinga, va. 13 minuts, tots us passen pa i les 6, o 2 minuts per sobre, de 3 quarts, de 6, de la tarda. Dani, tenim més coses, no? Sí, tenim més coses, perquè com que ja sabeu que soc el community de la penya, com aniré amb ell, sí. Avui portem coses de Google. Google impulsa... Google Things. Que diria que ojo a Google Things. Google... Google Things. Impulsa noves emoticones per representar la dona treballadora. Molt bé, molt bé. Això ja tocava. Ja tocava. Però abans d'això, vull parlar d'una cosa que m'ha impactat molt en veure les xarxes. Són Google Things, també? No, són... Un mocador pot servir per evitar la prohibició de l'estelada a la copa. A la final de la copa. Un moment, Dani, Dani, un moment. Escolta'm una cosa, Dani. Sí. Un mocador pot servir... Dani, Dani, Dani. Doncs mira, us explico. És fàcilíssim. Dani, un mocador? Sí. Dani, Dani. Sí. Vols que t'ho expliqui? Dani, Dani, així no. Que sí. Estàs quedant retratada. Doncs quedo retratada. Per què? És el creador d'aquest mocador blau amb l'estrella blanca i explica a Catalunya migdia esports que, a les últimes hores, s'ha disparat la venta de l'estelada. Només es pot comprar a la botiga de l'Assemblea Nacional Catalana. Ja sabeu si demà teniu entrades. Per anar al Vicente Calderón heu d'anar a comprar directament ja a la botiga de l'Assemblea Nacional Catalana. Però talé poden no comprar-la, no? Sí, bueno. Però si voleu... Mira, és boníssima la idea, no ho has vist? Sí, sí. Una cosa també. És que al final, el jutge, que he dit que sí que es poden portar estelades. Ah, sí? Però si acabem de dir que sí. No, el jutge ha dit que no. Un que sí. Un ha dit que no passa res. I l'altre ho està a punt de dir. Si no ho ha dit ara, però si no ho diu, haurem de fer servir el mocador. Però vull dir, jo ho dic pel pobre empresari aquest. El empresari aquest, com has dit que és d'ella? El Joan. Joan, Joan. Es està fent d'or. No, però una cosa. És molt bona idea, a mi m'agrada. Espero que estigui intentat trobar aquesta situació. Joan, Joan Mateus. Està ja com un porto de l'Assemblea Catalana. Que era un hermano de la Sagrada Família. Doncs potser ho és. Joan, escolta, Joan. Que t'havia sortit bé a la jugada. Però ara ja no. Perquè el jutge i que no passa res. I, per tant, no cal comprar-se el mocador. La idea era bona. La idea era bona. Però, Joan, Joan. No t'aprofitis a tot. No, sí, no, Joan. Per aviam. Hi ha dos jutges. Dos jutges mengen fetge d'un pàngel. Sí. Aguanyarà el canó. És evident, la regla de tres de tota la vida. Sí, no, no. Ja està, és així de fàcil. Per molt que em digui que sí, i l'altre diu que no, serà no. Així les coses no van. En aquest país potser sí, però així les coses no. En aquest país baixiu, sí que... Va, Dani, 10 minuts i les 6. Tornem a les... Google Things. Va, perquè ens havies parlat però no? Sí, Google impulsa noves emoticones per representar la dona treballadora. Un equip de Google s'ha proposat a fonamentar la igualtat de gènere en el llenguatge icònic. Per aquest motiu han creat 13 emojis per representar fidelment l'àmbit professional, tant en la versió masculina com en la femenina. Les noves emoticones s'han obtingut a partir de la suma d'altres icones existents i representen professionals de diferents àmbits, educació, tecnologia, salut, indústria, investigació, artístic, etcètera. Aquesta iniciativa s'ha presentat a l'organisme californià que s'encarrega de desenvolupar el sistema dels emojis. Llin... Un moment, que això és complicat de pronunciar. L'únic... L'únicot... Vinga, que tu pots, ànims. L'únicot consortium, és a dir, l'únicot consortium. L'únicot consortium. Llavors, aquest centre haurà de decidir si aquestes emoticones s'acabaran desenvolupant i estaran disponibles i s'entendran a les aplicacions més populars. Segons un estudi, datweek, un 78% de les dones utilitzen emoticones davant un 60% d'homes. Aquestes dades recollides també per la CNBC han generat un debat mediàtic que també ha arribat a mitjans com The New York Times o la CNN. Fins i tot, la primera dama dels Estats Units, Michelle Obama, va respondre un vídeo que impulsava aquesta iniciativa. A través del seu compte personal de Twitter, 11.000 persones han manifestat que els agradava aquesta piulada i prop de 4.000 ho han retuitejat. Opinions de Facebook, què opina la gent? Doncs bé... La gent no sap res. En Pep Foc diu els emoticons haurien de ser asexuals. Com? Un moment, un moment. Pep, com fas una emoticona sexual? Ah, sexual. Ah, és el que he dit, no? Com fas una emoticona sexual? Com ho fas? Doncs no li poses ni tita ni res. Però, però, però... Sí, però si vull enviar una cara d'una dona, puc enviar una cara d'una dona. No, eh, Pep, així no, eh. Però si ara els nois van amb cohet, a què més dona? Pep, Pep, així no, eh, així no. Més coses, va. Doncs això, el Pep Foc diu, els emoticons haurien de ser asexuals i deixar-nos de tonteries, que el com pràctic i eficaç. Llavors, també, la Núria Julià diu Maria Corral, la dentista i la magesa. Ha, ha, ha, ha, ha. No, no ho entenc, aquest, perdona. I... i lo altre són tonteries. Ha, ha, ha, ha. No, no ho entenc. No li diu a la dentista i la magesa. Perquè suposo que la Núria deu ser dentista i la Maria deu ser magesa. Ah, va, va, va, va. Jo entenc, això, jo llegeixo això. I llavors poso-li, no? No. I després, per acabar, l'Oriol Manuera Roquet diu, va sortir un paper científic de les silenciacions i termes de cerca força interessants. Aquest tampoc l'entenc. No, jo tampoc. Però és el que opina la gent a Facebook. Però un moment, un moment. Però quines opinions estàs agafant a Facebook? Ja, però és que era l'únic que hi havia. No, Dani, així no. Sí, no, Dani, eh? Era l'únic que hi havia, ja ho sé, és molt volent, ja ho sé. Tenim més coses, Dani? Sí, i tant. Per què ha quedat temps per exportar-nos alguna cosa? En aquesta secció que avui s'està convertint una miqueta en un pupurri de tot, no? Clar, a vegades és això, l'interessant, perquè sempre... Si jo... Un moment, perdoneu. No, tranquil. A vegades està guai fer un pupurri de les coses. Ara ens anem a... Aviam, anem a parlar de... Tu, quan vulguis, eh? Tranquil. El punyent resum de Pilar Rahola de la polèmica de l'estalada. A veure què diu la Pilar Rahola. Pilar Rahola. El resum de la seva opinió de l'estalada. Va, què dius, la Pilar Rahola? DevelopFinally. Pilar... Pilar-ther, com estàs? Now, mira, la tinc amb foto, molt guapa. La pelar! A casa, amb el Push-Pack he recordat... Prou, prou, prou, prou. Dani, Dani, Dani, que s'ha te'n va... M'he passat, m'he passat. Reconec que m'he passat. Perdona, perdona. Bé, i això, la Pilar diu un resum... Dani, un moment, deixeu-me una mica d'esperar amb el micròfon. És que si no, se torna molt. Ara. La Pilar Raola diu resum, una prohibició de l'Iran, un pres a roba Carles, que és el Twitter del Carles Puigdemont, digna un president del futbol club Barcelona.cat, dilatant un jutge amb seny i un PP amb el cul a l'aire. Això ha dit la Pilar Raola. La Pilar Raola ha protagonitzat una de les primeres reaccions després de la decisió del jutge d'aprovar l'entrada d'estalades a la final de la Copa del Rí, una prohibició de l'Iran, un president Puigdemont, digna un president del Barça, digna un jutge amb seny i un PP amb el cul a l'aire. Ha resumit la periodista i escriptora a través de Twitter. El jutjat contenciós administratiu número 11 de Madrid ha estimat el recurs presentat per l'entitat drets i ha suspès el decret de la delegació del govern espanyol. També el Barça havia presentat un recurs en el mateix sentit, però que encara ha de resoldre el jutjat número 15 de la capital espanyola. El president Puigdemont ha rebut la notícia amb satisfacció i ha declarat a través de Twitter que anirà al camp. Perdona, Carles Puigdemont anirà al camp? Sí.Això és notícia. El president Puigdemont ha rebut la notícia... Notícia última hora. Radio Svern, sempre. A la mateixa, me'n falten 3 minuts per les 6 de la tarda. Radio Svern... Suposo que tothom també ho han dit, però... Radio Svern, us podem avançar... com a moltes altres emissores. Que Carles Puigdemont, el president de Catalunya, anirà al Calderón. Doncs sí, de moment el govern espanyol no ha reaccionat a la resolució, però aquest matí Soraya Sainte de Santa Maria ha declarat que es acatarien la decisió judicial. Molt bé.Sí, sí. Dani, et sembla que fem una cosa? Ah, perdoneu, mireu el que ha dit Puigdemont. Molt ràpid, eh? Puigdemont ha dit, ha declarat a través de Twitter, que ni del camp, però també ha demanat dimicions urgents. Escolta, Dani, fem una cosa. Com que queden dos minuts per les 6, ara de seguida connectem amb el Vulletí de Catalunya Radio. A veure, no és urgent s'agradable, gens. Gens. Home, a la seva bagatge. Escolta, ara connectem amb el Vulletí. A les 6 farem la agenda. 1, 2, 3, 4, 5, 6... 6, vale, a les 6. A les 6 farem la teva agenda amb l'el·lícap de vida. Però després farem el concurs de Com som en català amb un home que demà portarà a l'alcalderón. Què dius, ara? Amb un home que se l'ajugarà per Radio d'Esvern. És de Radio d'Esvern? És de Radio d'Esvern. I que demà serà l'alcalderón. I que demà serà, potser, el Sebes, l'Èric Brull, el Marc, serà el Jordi. No ho sabem, no ho sabem. No ho sabem. Respira fons. Ara agafa aire. Bé, a mig minutera de les 6, nosaltres... I tornem ara a la segona hora de la penya del Morro. No marxeu. Ara connectem amb Catalunya Radio. Aquí, a la penya del Morro. Com va l'enquesta? Ah, l'enquesta, com va? Ah, ja, quins nervis. Doncs mira, l'enquesta... De moment, hi ha 3 vots, i els 3 vots diuen que sí, que Sanchús és un poble solidari. Molt bé. Després actualitzem marcadors. Aquí, ara us deixem amb Catalunya Radio. De seguida, i tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro. Tornem a la penya del Morro.