#116 - La Penya del Morro del 25/9/2012

En directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de la FM, i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de Morro, la penya del Morro. Què tal? Bona tarda. Com estem, amics i amigues? Hem vingut a ràdio d'Esvern, són les 5 i 6. Us parla i us saluda Jordi Domènec, i això és la penya del Morro. Moltes gràcies. Avui, gent, que ens ha vingut a veure des d'Esterri, daneu. Moltes gràcies per ser aquí a l'estudio d'Esvern. Avui el programa parlarem de les notícies de Sant Just amb la Carme Verdo i Carme. Bona tarda. Bona tarda. Té una reacció sobre l'avançament de les eleccions dia 25 de novembre? He vist tuits de la tenent d'alcalde de Ginnapol. Ara mateix no m'ho sé de memòria. El president d'Esvern ha dit fa uns moments sobre avançar les eleccions el 25 de novembre, que això és ja. Avui el programa tindrem la segona sessió de coaching a l'actualitat amb la Núria Oriol. Parlarem d'una notícia negativa, la del Fons Monetari Internacional, que ha revisat a la baixa les seves previsions de creixement mundial. Una persona cega ha aconseguit veure amb les tècniques dels rat penats. Ho descobrirem d'aquí una estona del programa. També connectarem amb el casal de Joves de Sant Just, perquè ens expliqui els tallers que comencen de cara a la tardor. Moltes gràcies per ser en risc. geldi a всens YA. La overtime en va i les tres això és una cursa deабатuleases. El par derecho de Cartagena Bázquez s'ha tapat el Bassistat A Madrid, com a Barcelona, ho descobrirem durant el programa d'avui, que connectarem amb ella. Bona tarda, benvinguts a la penya del marró. La penya del borro, un programa amb més borro que penya. Vinga, comencem. Avui es celebra el dia del patró de la policia amb un acte a l'escola d'Ars Gràfiques. I és un acte que se ve per attejar assembling admissió a l'escola. 12 hores és de l'entrada de Sant Toni Or achio a Sant Γéssbal a partir d'aix mig de l'?" És que no tothom serà segur, perquè algú ha d'estar apatrullant senyors. Clar, i a la centraleta, no? No pot ser que tota la policia, per una hora o dos, deixin d'offrir el servei de seguretat ciutadana. No, això està clar. El que sí que serà segur és el cap de la policia local, John Ramon Fabra, és un acte que ja s'ha anat celebrant els últims anys, el petó de la policia, alguns parlaments, una mica de valoració del que hem comentat aquests dies també, del nivell delictiu al nostre municipi, que continua mantenint-se per sota la mitjana, sobretot viària, etcètera. Però aquest any hem decidit, des de la policia local, impulsar una cosa nova, que són els premis conviu. És el primer cop que s'entreguen, la idea és que es puguin anar lliure'n cada any, i el que volen fer és valorar i donar conèixer, treure la llum d'alguna manera, la col·laboració ciutadana, la gent que fa actes de manera altruista, per ajudar els altres. Llavors comencen forts, i avui es lliuren una vintena de premis. Ara, si et sembla, mantenim l'expectativa, i demà ja els comentem, no, clar. Què vols dir, que no el sabem o sí? Sí, que el sabem, però... Algú ho fa, exemple. No, no els dinem. Per què no? Perquè a mi em van comentar que millor que no els diguéssim. Ah, ojo, que aquí hi ha ordres de dalt. No, no, però no són ordres de dalt, eh? En parlant a l'entrevista, justament amb Joan Ramon Fabra, ja ho diríem un cop s'hauria lliurat. Ah, bé, doncs ja ho direm demà. Però hi ha algú relacionat a la penya del Morro. Del Morro? Del nostre programa de ràdio? Sí. Hi ha un premi relacionat... No, no, el programa, no. Amb un col·laborador. Amb un col·laborador? Un col·laborador de la penya del Morro que està implicat amb la policia? Hermà, qui és? No, no diré. Ah, però diré el que... Hi ha una informació que en principi crec que sí que puc dir, perquè m'han enviat una nota de premsa i tot, però... La premsa, l'Ajuntament de Sant Lluís? Sí, però... Com a serveis informatius, hem recebit no dir-ho, fins que no es lliuren els premis. Per tant, no estic saltant cap llei o res que sigui estrany. Bé, eh... Ja... Ja és bé, mantenir... Sí, però hi ha rumors, eh? Hi ha rumors que circulen, diuen que, per exemple, eh... té molts punts... Eh... M'ha anat ripoll, història... No, no t'equivoquis. M'ha anat ripoll, historiador... de que fa la secció de la història de Sant Lluís, els dilluns de la penya del Morro. Podria ser. Però, clar, no acabo d'amorar... Jo no ho veig mentire. No ve que el link, no ve que el link entre... entre algun col·laborador de la penya del Morro i la policia local. No, és que no és la policia... No m'has escoltat el que he explicat. A veure, digues. No és que valorin coses relacionades amb la policia, sinó gent totalment independent de la tasca de policia que fa tasques pel poble a nivell altruista. És a dir, pot ser una persona que potser planta arbres, com una persona que és pastisser i s'ha retirat i dona pastissos a gent que li agrada els pastissos i no s'ha de fer-ne. Saps què vull dir? Són exemples molt absurds que he posat, però... No hi ha ningú de penya del Morro, perquè la penya del Morro no fem servei a la ciutadania mai. És que no t'has de veure amb la penya del Morro. De fet, no crec que la penya del Morro estigui premiada. He dit que un col·laborador que té altra vida a part de la penya del Morro, però tothom treballa a ver tu i prou. No, però dic un col·laborador de ràdio d'Esber, llavors. Un col·laborador de la penya del Morro. Però tenen altra vida, dic. Però no és valorat pel preu que fan aquí. Ja t'entenc, ja t'entenc, ja t'entenc. Bueno, demà ho descobrirem. En fi, alguna cosa més sobre aquest dia del patró de la policia? Ja està bé, perquè hem anat parlant d'aquests dies. Recordem que divendres i ara també la Milla Verda, una cursa entre la font de la beca i la plaça Mireia. Bé, parlem d'una altra història, perquè ahir, Lluís Montfort, regidor d'educació, va parlar del programa El Rentapeus de les reduccions pressupostàries en ensenyament. Doncs sí, va ser el convidat d'aquest programa, va parlar d'alguna manera també dels principals inquiatuts de l'Ajuntament en matèria d'educació i joventut. Pel que fa el que tu comentaves ara mateix, aquestes reduccions en pressupost, va posar l'accent, sobretot, en els pressupostos de les Ampes, és una queixa que ja ha expressat en diverses ocasions, i també va insistir en la pèrdua de qualitat educativa causa de l'aument de les ràtios i de la reducció del nombre de mestres. D'altra banda, també va destacar el programa de mobilitat internacional destinats a joves que marxen a l'estranger per tenir una primera experiència professional, que això s'està posant en marxa si no ha començat ja a oferir en els propers dies, que també, de fet, em parlarem demà amb un altre regidor de l'Ajuntament de Sant Just, i em parlarem més informació, també, d'aquest programa de mobilitat internacional, repetint per joves que necessiten marxar a l'estranger per tenir una primera experiència professional. Per cert que, a hores d'ara, ja és Trending Topic, la data del 25è, també altres qüestions relacionades amb aquestes eleccions que s'avancen al Parlament de Catalunya d'aquí un parell de mesos, i també recobrem algun tuit concretament el de Ginapol, primera tenent d'alcalde de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern, que ha posat en relació el discurs de com ha obert Artur Mas, el debat de política general del Parlament, ha comentat que ja està fent campanya el president, tindrà programa social o tot serà repte nacional. Això és el que deia Ginapol fa una hora, justament, al Twitter. Si hi ha més intervencions d'altres polítics, les polítiques s'han justencs relacionades amb el tema, els anirem descobrint. Passem a l'altra qüestió. Aquest dijous és l'últim de mes, i, per tant, com cada mes, hi ha el ple de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern, i, en aquest cas, el ple municipal corresponent el mes de setembre. Ja s'asseven alguns punts a l'ordre del dia? Sí, de fet, en total, són 14 punts, les dades destacades és l'aprovació dels crèdits per programes d'ocupació i inserció, assessoria de mobilitat internacional per joves, això que comentàvem Fonestona, i també la modificació del contracte de Can Genestar i Maragall, que s'explicarà demà. També és debatre l'aprovació del Comte General de l'Exercici 2011, i el Comte de Resultats de les Empreses Promúncia i Proex. És a dir, no es tracta de pressupostos, no és encara debat de pressupostos, sinó serà l'aprovació del Comte General de l'Exercici 2011, que és l'anterior. El ple també compta amb dues emocions, la més destacada la presenta junts per Sant Just, en condemnar els atacs sofers contra la senyora instal·lada a la penya del Moro, els partits del govern d'altra banda presenten una altra emoció per formalitzar l'adresió de l'Ajuntament de Sant Just a la Carta Internacional per caminar. Carme, aquest èmfasi que has posat al final... Era per acabar la notícia? No, no, no, és perquè... no sé... Ja m'has anat curiós. Sí, sí, no, des que... En fi, aquest dijous és un pla interessant, normal. Sí, jo crec que sí. El primer pla de curs, jo crec que sí. Tu hi aniràs? Sí. Molt bé. La penya del Moro, cada tarda, a 5 a 7, a Ràdio del Sèrio. Doncs ja sabeu que tenim una informació de Sant Just, ara mateix a ràdiodesbert.com i a partir de les 7, el Sant Just Notícia, la edició vespre, Carme, moltes gràcies que vagi bé. Adéu, bona tarda. Bona tarda. Ia, it's a lot. To be something I'm not. I'm a fool out of love. Cos I just can't get enough. I'm just a little bit caught in the middle. Life is a maze and love is a riddle. I don't know where to go. I'll do it alone, I'll try. And I don't know why. I'm just a little girl lost in the moment. I'm so scared that I don't show it. I can't figure it out. It's bringing me down. I know I've got to let it go. And just enjoy the show. The sun is hot in the sky. Just like a giant spotlight. The people follow the sign. And synchronize in time. It's a joke, nobody knows. They got a ticket to the show. I'm just a little bit caught in the middle. Life is a maze and love is a riddle. I don't know where to go. I'll do it alone, I'll try. And I don't know why. I'm just a little girl lost in the moment. I'm so scared that I don't show it. I can't figure it out. It's bringing me down. I know I've got to let it go. Just enjoy the show. Just enjoy the show. I'm just a little bit caught in the middle. Life is a maze and love is a riddle. I don't know where to go. I'll do it alone, I'll try. And I don't know why. I'm just a little girl lost in the moment. I'm so scared that I don't show it. I can't figure it out. It's bringing me down. I know I've got to let it go. Just enjoy the show. Just enjoy the show. Just enjoy the show. Just enjoy the show. I want my money back. Just enjoy the show. I want my money back. Just enjoy the show. Ara escoltes ràdio d'esper. Si tu n'hi t'has ràdio d'esper. La ràdio de Sant Just. Durant de 8.1. Ràdio d'esper. Durant de 8.1. Ràdio d'esper. Durant de 8.1. Ràdio d'esper. Durant de 8.1. Ràdio d'esper. Ràdio d'esper. Ràdio d'esper. Per cert que hi ha moltíssimes reaccions a Twitter, entre elles de molts diputats del Parlament de Catalunya, recomanem la pàgina web 324.cat, on els diputats d'aquesta novena legislatura del Parlament de Catalunya, que acabarà en les pròximes setmanes, van posant els tweets i els han agrupat en una columna a la dreta de la pàgina d'aquest canal de notícies, d'informació, i estan tots els diputats el que van dient, imagino, des del seu escó, el Parlament i Twitter. És molt curiós, també, el que van comentant. En fi, com cada dimarts nosaltres li volem donar una volta a l'actualitat, una mica més general, i fer-me allò que en diem coaching a l'actualitat, ho fem amb una professional del sector, amb molta experiència, que és la Núria Oriol. Núria, bona tarda.Bona tarda. Com estem?Molt bé, vosaltres. Doncs mira, molt bé, aquí. Acabem de recopilar encara aquestes dades sobre el que hem sabut avui, les eleccions que s'avancen al Parlament de Catalunya, d'aquí un parell de mesos. No sé si podríem fer una primera... Jo sé que no havies preparat aquest tema per res, eh, Núria. Però, home, ja que la nostra intenció també és donar-li una mica... la volta a les notícies i parlar-ne una mica detingutament, quan tothom sembla ser que vol fer-ho ràpid i de forma impactant. Has tingut temps de pensar-hi sobre això o què? Doncs he començat a pensar-hi en el moment que ho he sabut. Ara m'agafes en fred, però tot i així, tot i així, et diria que en pare és una conseqüència, no?, lògica dels esdeveniments que es van produir, sobretot l'11 de setembre, però que ja venien temps que s'arrossegaven, del fet que és veritat que un compromís polític del partit de govern era aconseguir la nova financiació per Catalunya i no vento aconseguit i sent un punt tan capdalt, doncs és lògic que s'ho hagi plantejat. Tenint en compte que hi haurà pros i contres a la seva decisió, que tothom opinarà el respecte, però que ell no deixa de ser el president i el que ha de prendre les decisions és a dir, escoltant tothom, però final prendre-hi les decisions perquè n'ha d'assumir les conseqüències. Em sembla que ens esperen uns dies molt mogudes, no?, a les tertúlies polítiques, en general, les notícies, la premsa, una campanya potser una de les més interessants políticament parlant dels últims anys, no? Sí, serà, suposo, un davant molt apassionat, que jo afegiria per dir que m'agradaria que no oblidés altres dimensions de la nostra vida ciutadana, no només la de la identitat, que és molt important, però que no oblidés altres dimensions també fonamentals per la qüestió social, que no oblidés tan poc de temes de debat, sobre com aprofundir i millorar l'educació, la sanitat, els temes de vanestar, les situacions laborals, etc. O sigui, que una cosa no ens faci esborrar l'altra, perquè penso que també aniria amarrat. Vés a jo d'obrir el focus, i encara que tinguem un tema molt prioritari sobre la taula, saber que els altres temes també són molt prioritaris, perquè a més a més s'arrosseguen, també des de fa molt i molt de temps. Sí, la veritat és que hi ha gent que ho està passant molt malament. Però vaja, totes formes, anem al tema que t'havies preparat. Sí, sí, sí, parlem d'aquesta notícia. Hem començat abans el començament del programa, i és que, al Fons Monetari Internacional, l'FMI ha revisat a la baixa les seves previsions de creixement mundial. Per tant, una notícia a priori negativa, no? Sí, a priori negativa, i aleshores el que jo diria que ens podríem fixar, és que utilitza bastant un llenguatge amb ego. És a dir, com amb moltes notícies d'aquest terenà negatiu, el llenguatge amb ego prena el protagonisme, no? I diu, considera que els governs no acaben de fer prou pel creixement econòmic, i que ells tenen unes quantes peces de puzzler que no els acaben d'encaixar. Clar, a veure, sabem que al Fons Monetari Internacional va néixer com una idea el 1944, la famosa convenció de Bretonguts als Estats Units, o sigui, porta molts anys, eh?, en marxa, i que la seva foncera promoure polítiques sostenibles, facilitar el comerç internacional i reduir la pobreza. A partir d'aquí, de promoure polítiques sostenibles, sembla que s'ha convertit en una entitat que assessora sobre temes de polítiques monetàries, etcètera, etcètera, de comerç internacional, però es queda com maturat en aquest punt, o sigui, no està acabant de realitzar el seu paper. Articulació de lideratge. Sí, jo m'he quedat una mica glaçat, ara, que has comentat que el Fons Monetari Internacional va ser fundat per aquestes qüestions que comentes. O sigui, jo no lligaria mai per res que l'FMI, entre altres coses, ha de cuidar per la sostenibilitat del planeta. Doncs imagines, internacional, eh?, més a més, i facilitar el comerç internacional i reduir la pobreza. Però la veritat és que fallen les seves polítiques reguladores, i llavors, fixa't, fallen les seves polítiques que, per tant, és un tema de lideratge, i és una qüestió que haurien d'assumir els que lideren aquesta entitat, que ara mateix està presidida per la Cristina Lacar, no?, des de fa un anyet, que és francesa, però falla, i llavors, llavors, el missatge negatiu que van fora de pessimisme, perquè aquest missatge és de pessimisme, i diu, no, que és un tema d'alerta. Si home ho fas per alertar, però tu saps que amb el teu missatge comences la roda d'impregna de pessimisme, de no oferir solucions, tampoc. Però és que tot això és molt complex. Les peces del puzzle no m'estan encaixant. Bé, aquí, si li estaven encaixant, seria la pregunta, les peces d'aquest puzzle. Aleshores, esclar, en aquest tema d'alerta, ells aconsegueixen a veure, objectivament, sobretot, no animar els petits i mitjans empresaris en les seves polítiques d'activació de l'economia, no animar a les persones que es troben a l'atur, a sobre incrementen l'ancietat o la incertesa amb els treballadors en actiu. I ells continuen insistint en dir, és que esclar, nosaltres no sabíem quina solució donar, doncs, perdonin, si vostès no saben donar aquesta solució, tindrien potser que fer-se un mirau o dimitir. Potser haurien de plegar, no? Clar, clar, és que ells, gens, en els missatges així... pessimistes, han extracte, que sobretot és molt important això de l'abstracció, quan no es concreta, quan no concretem, és que hi ha confusió en el missatge, però aquest missatge que enviem al mateix temps és molt difícil de poder contra-esgumentar, perquè no tens bases sòlides. Perquè no donen dades concretes, no? Han donat molt poques. Han dit que s'hauria de pujar a la taxa d'interès entre els bancs, de sessió d'interès d'entre els bancs, tant per a Estats Units d'Europa i el Japó, que sobretot insistir que s'han d'iniciar unes reformes estructurals, però clar, no concreta en quines, i han alertat que potser ara s'està exigint els bancs que tinguin molta solidesa de líquids, saps? Que ara siguin solvents i així impideix que flueixi el préstec. Home, a mi... Perdona, perdona, acaben hores. No, no, el que et volia dir és que fora d'això, que és evident que no flueix el préstec, i fora que també és del sentit comú de tots els ciutadans, de saber que si s'està exigint una... que, diguem-ne, que es netegin, que es depurin, que s'aneixin els bancs, que no flueix el préstec, que no donuin més pistes, doncs sincerament, és bastant de sabador. I llavors, aquí... Sí, això t'anava a dir jo, perquè, a mi, quan llegiu aquestes coses, o quan t'escolto ara, comentant tot això del Fons Mueta Internacional, em frustro, o sigui, a mi em ve com la sensació de frustració. Llavors, no sé com es pot contraatacar aquesta sensació per no caure amb el que dius tu, amb aquesta espiral negativa, no? Sí, sobretot, sobretot, és saber que aquesta informació d'entrada és parcial. Segona, saber responsabilitzar... Jo mai utilitzo la paraula culpabilitzar, responsabilitzar qui li toca d'aquest fet. I, aleshores, sempre mirar, mirar de què pot ser un mateix. Perquè estava pensant quan preparava tot aquest tema de les notícies pessimistes vinculades a l'economia, que els éssers humans som maravellosos i fantàstics per poder-nos reinventar, per poder superar l'adversitat. És com si ho portéssim també com una... Mercat a la DNA, saps? I, aleshores, és que, realment, podem dir... No, mira, aquesta notícia és negativa, però passarà, se superarà. Per què? Perquè totes les adversitats que ens hem hagut d'anar enfrontant, no només en el terrestre, sinó fins i tot històricament, les hem pogut superar. I és molt important, per no sentir-nos tan impotents, com ens expliquem aquesta història. I per això torno a insistir-nos del llenguatge abstracte. Si hem utilitzat un llenguatge abstracte, és que ens estan amagant moltes coses. Nosaltres necessitem explicar-nos aquesta història amb un llenguatge concret i dir, molt bé, doncs no fluirà el crèdit de moment, o alerten que no flueix el crèdit. Com bé podria ser, eh? Com bé mobilitzar-se, sigui per internet, sigui, doncs, a través de les xarxes socials, sigui d'altres maneres concretes, mobilitzar-nos i exigir que, realment, el crèdit ha de tornar a fluir. És a dir, intentar-ho, posar-nos en acció de el que podem fer, de que intentem i ens volem explicar la història d'una altra manera. Nosaltres volem capgirar la notícia negativa amb positiva, i anem a intentar-ho. Home, la veritat és que, a més, els catalans també tenim molt d'experiència en això, el fet de xacar-nos, no? Això ho deia Guardiola també, que el més important quan caus és saber xacar-te ràpidament i posar-te dret a un altre cop. Sí, i sobretot la clau està en que, a pesar de que siguin temes que dius estan fora del nostre control, diguem, però el que sí podem nosaltres supervisar i decidir sempre és com ho entomem. És a dir, abans d'elles, en sento tan impotent i és veritat, i és legítim sentir-se així, però, tot seguit, com que la història encara, diguem-ne, aquesta història durarà una mica més, malauradament, eh? Malauradament, dir, amb la impotència, ens podem quedar paralitzats, o bé, a tot el contrari, molt enforismat, i, aleshores, tenir reaccions molt extremes, o no tenir cap mena de reacció, i que són reaccions que ens porten perjudicar personalment o com a col·lectiu, en canvi. Si nosaltres diem, mira, doncs, jo vaig actuar per intentar canviar el que es pugui. Puc protestar, però assenyalant d'aquí és la responsabilitat de les coses. Puc demanar, perquè, a més a més, fins i tot ho tenim com a dret a la nostra Constitució fixa-t'hi, és que fins i tot és anti-constitucional tot això que està passant, del nivell tan elevat de tur, de que la gent no pugui accedir a una feina digna, que no tingui una vivenda digna, etcètera, etcètera. Doncs començar a bombardejar polítics, començar a transmetre aquests missatges de que som conscients d'aquesta realitat que podem fer. Si jo afegiria... Perdona, i una de les mostres és per un exemple. Seria, doncs, els de la Campada Barcelona o també de Madrid, que, justament, avui, doncs, volen protestar, ens sembla que és a les 6 de la tarda, una manifestació concreta, la que ens toca més a prop del Parlament de Catalunya, el part de la ciutadella, on la plataforma del 15M i la Campada Barcelona han convocat aquesta manifestació davant del Parlament, on, per cert, nosaltres d'aquí una estona connectarem amb la Núria Vázquez, perquè està allà, insitu, per saber què passa. Això, per tant, és una reacció lògica, no? No només lògica, sinó molt sana, perquè des del present, des d'on sempre podem impulsar els canvis, mai és des del passat que ja s'ha fet, i el futur que no sabem com serà des del present, i que estem actuant, sobretot si va acompanyat de més aviat de serenitat, d'un estil respectuós, encara que ens assembli que nosaltres ens estem mencant el respecte, però no ens rebaixem a posar-nos a aquest nivell. I a partir d'aquí, nosaltres ens expliquem la història d'aquesta adversitat, com jo també he portat el meu gra de sorra per canviar-la. I amb aquesta història que mira el psiquiatre Luis Rojas Marcos en diu estil explicatiu, que tu et reinventes la teva biografia i la teva història personal, o com a col·lectiu, amb clau molt més positiva. I ja et dic i tot això ara ja científicament està demostrat que reinventar-te la clau positiva t'està ajudant a tirar endavant d'una manera més esperançada, i l'esperança fa que soleixis els teus objectius més aviat. És a dir, que potser ara tampoc tenim molt clar quina és la solució nosaltres, però aquest punt d'actuar amb fortalesa, amb grup, amb cooperació i amb esperança ens fa tropeçar-nos amb una solució que potser al principi no veiem, però que era inevitable de trobar quan ens poséssim a marxar d'aquesta manera, no deixant-nos paralitzar per la impotència o vol passi més marxar. Recordo que la Núria Oriola, amb què estem parlant per telèfon, és coach. Segur que ho noteu també pel seu llenguatge, les seves paraules. M'agrada molt escoltar-te, Núria. Jo estaria tota la tarda escoltant-te. Gràcies. Moltes gràcies, Núria. Moltes gràcies, Núria. Moltes gràcies, Núria. Si us voleu, us podeu posar en contacte amb nosaltres, perquè, si ja voleu, no sé, una cita amb la Núria, perquè va aconseguir que us ajudi, aconseguir els vostres objectius, també ho podeu fer a la penya del Morro a robaigimell.com, ens envieu un moment i us posem en contacte amb ella. Aquesta era una mica la notícia negativa del dia d'avui, el que hem comentat del Fons Monetari Internacional, dels Ratspenats. Sí, és que això, a veure, pot semblar una notícia així, una mica com exòtica, depèn, per donar-li un adjectiu, eh? Però la notícia en sí que és, per mi, és com un homenatge al senyor Daniel Quix, que ho ha aconseguit, no? Perquè ell va néixer sec, és a dir, que no és una persona que ha vist en algun moment, sinó que va néixer sec, i el final ha convertit el seu hàndicat, la seva... Si volem dir una limitació o la seva situació de dificultat, doncs, en una gran possibilitat de creixement, i m'agradaria assenyalar d'aquesta notícia d'oques coses, ho ha fet amb un sistema molt original, que és utilitzant l'ecolocalització com fan els Ratspenats, és a dir, que és com utilitzar el biosonat, perquè tu llences un sol, i amb l'ecolocalització, quan està topant amb els obstacles, tot conformes un mapa de la realitat, no? És el sistema que utilitzen els Ratspenats. També ho fan els dofins i alguns ocells, i això està molt bé, o sigui, saber que ell ha trobat un altre sistema que fins i tot li permet conduir. Això és una benzi increïble, no? Increïble, increïble i de superació humana extraordinari. Però després, l'altra puna que m'agradaria s'obregeix, que la resposta l'ha trobada en la naturalesa, com moltes de les respostes que hi ha. O sigui, que això em permetria dir que amb una observació, amb una observació tranquil·la, que oferin professionals de diverses disciplines. És a dir, que no només fos un biòleg, un veterinari, un botani, també un metge, sinó que també hi entres un filòsof, o hi entres un periodista, etcètera, etcètera de la realitat. Potser, amb aquesta observació, amb aquesta observació serena, tranquila, d'observar com les espècies s'adapten sobreviuen afrontant els seus problemes i troben solució, també acabaríem trobant la solució, que és de situació crítica. I a més l'acabaríem trobant d'una manera molt natural, perquè seria mirar la natura, reconectant-nos amb el nostre planeta, i d'una manera molt sostenible, perquè la natura, quan troba la solució, no fa res que sigui car, que sigui, doncs, inabarcable, inassumible, o que ens en deuti de cara al futur. És a dir, podríem tenir més respostes a les quals imaginem, en comptes de treballar només en el camp econòmic o polític, com uns obsessius, traslladant la nostra tensió a un camp totalment diferent. Home, Charles Darwin, aquí tindríem molt a dir, no? Molt, i tant. De fet, ja ho va dir, en el seu moment. No, clar, tot el tema de l'elaptació, no?, de les espècies i tot plegat, en aquest cas, una persona cega, que ha aconseguit veure, amb aquestes tècniques, d'experts diuen que s'assemblen molt el que podria ser un sonar, pel que ho triga al submarin i tot plegat, igual que als ratpenats. Però clar, el mecanisme, concretament, deu ser un aparell que deu estar lligat al cervell, no?, o què? No, en el seu cas, més que... És ell que ha adaptat un aparell als sons que genera, que estan gravats i que provoquen un eco. Saps el que et vull dir? Ell ho ha aconseguit amb un aparell que li reprodueix la seva veu, i llavors li retorna al seu eco o bé amb el cop del seu bestó. Li reprodueix amb el cop del seu bestó, també li retorna un eco. I depèn de si té un objecte davant o de la distància. M'imagino que el so deu tenir una qualitat o una altra, no? Sí, és això. Molt, molt, molt, molt curiós, eh? En fi, et sembla que passem ja a l'últim tema que teníem previst. L'excançader socialdemògretà Helmut Schmidt ha criticat l'actitud d'Europa d'Alemanya. És que això és molt important, penso. Sí, ha passat com des de la passamut, sí, a veure. Ha de ser autocrítica, no?, i ell, una mica, ha parlat, és un home de 93 anys, i que, a més a més, va ser una persona també molt honesta a la línia del senyor de Náuer, o del Billy Brand, que són persones encara molt respectades sobre el seu mandat que van tenir sobre l'Alemanya. Doncs ell ho ha alertat, ha dit, és que l'Alemanya està actuant amb prepotència. Diu-hi la prepotència no s'acostuma a perdonar. A l'Alemanya no deixa de repetir que ella és la locomotora d'Europa. Diu-hi ploc problema, és que està tan centrada dient que ella és la locomotora d'Europa, que el que no veu és que tots els vagons estan a punt de despenjar-se de la locomotora, perquè ja no poden seguir. Diu, potser, a l'Alemanya faria un favor a Europa, si surtis ella d'Europa i deixis que Europa fes el suc a mi. I llavors va afegir, perquè tot això ho va dir durant el passat cap de setmana. Home, són unes declaracions molt contundents, que... Han passat bastantes apercebudes, no? Moltes apercebudes, però en canvi ell ho va dir, eh? Tal vegada Europa hauria de fer aquest favor i, sobretot, dius, siguem capaços de dir-li a l'Alemanya que s'està equivocant. Diu, diguem-li nosaltres, els propis alemans. I això contrastava amb les imatges avui, que ha estat rebut a la Canseguir Alemanya per tota una sèrie d'empresaris alemans que han dit, ostres, l'aplaudeixen i diuen, està defensant els nostres drets, doncs segons el senyor Smith, que és un gran, gran assedista. Alguna cosa de saber, eh? Va ser a l'Alemanya, justament. Sí, sí, per això és social demòcrata, en el seu cas, en el seu cas he dit un no. Vull dir, no està protegint els interessos dels empresaris, perquè com que hi ha Europa de debò profundament amb una recessió, diu els empresaris alemans que, majoritàriament, tenen clients europeus, deixaran de tenir-los. És a dir, la gran contradicció d'un senyor Lussi, que ha dit comú, que està fent com una autoreflacció i que està incitant a fer un canvi de rum a Alemanya, perquè sap, a més a ell també ho va dir, eh? És que, malauradament, diu la primera guerra mundial, la segona, diu provocades per a Alemanya, diu, i aquesta situació actual diu quina pena, diu provocada per a Alemanya, diu, a Alemanya sempre ve oblidat que tota Europa va votar que sí, sí que es tornés a reunificar, diu ara, diu, està, es mostra desagraïda, diu, i també sembla oblidar que de tot el pla marxa per remuntar Europa després de la Segona Guerra Mundial, ells se'n va beneficiar amb milions i milions de dòlars, en aquells moments. Diu, tot això oblidat i només va dient amb prepotència. Jo soc ara la que porto més diners als fons de rescat, per a Europa, etcètera. Diu, però és que té molt de mala memòria. I he trobat molt interessant i molt maco que una persona sigui capaç d'expressar-se d'aquesta manera. I tant, una reflexió molt, molt interessant. Núria, no tenim més temps avui. Jo sí. Moltíssimes gràcies, una setmana més. I dimarts que ve, en parlarem una mica també de tot plegat, a veure com avança també tot aquest tema en els primers dies de les eleccions, l'avançament de les eleccions al Parlament, i vaja, que tinguis una bona setmana, ens tornem a escoltar dimarts que ve. Bona tarda. Bona tarda. Capaç i bé. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro, a Facebook. La penya del Morro. Bé, so originals d'això. El cotxe va, poc a poc, el cotxe va. Però jo, jo ja m'hi he estimat. I fer l'amor costa molt. I fer l'amor costa molt. I fer l'amor costa molt. Sí, vull fer-ho amb tu. Tu és deixat, oh, tu és deixat. Tu és deixat, oh, tu és deixat. La ratlla és del banyador. La ratlla és del banyador. Són com tu i jo, cada un cada uns en color. I ens trobem tant, tant, tant. Ens trobem tant, tant, tant. I ens trobem tant, que al final, ja no se'ns fa estrany. Tu és deixat, oh, tu és deixat. Tu és deixat, oh, tu és deixat. I un regal per Nadal. I un regal per Nadal. I un regal per Nadal. I ja és normal. I cantem tant malament. I cantem tant malament. Però cantem tant que al final ens queda normal. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu. I ningú creu en tu només tu.