#927 - La Penya del Morro del 23/5/2016

Uns nous, ben singular, són 3 pollets de Falcopa, la gril que nascut a la classe Europa, el districte econòmic de la ciutat, l'hospitalet de Llobracat d'Evitanjala. Bona tarda. Els 3 pollets van néixer a finals del mes de març dins d'una caixa instal·lada en un edifici d'aquesta plaça, dins del programa Agenda 21, que pretén millorar la biodiversitat de la ciutat. Mercè des Alcanaz, biòloga de l'Ajuntament, explica com serà el seu cicl vital. Estan aprenent a volar, el que fan és que comencen a donar voltes, al voltant de l'edifici on els tenim, la R23 de l'edifici realia, encara necessiten que els pares se'ls alimentin i quan ja siguin independents i ja s'apiguen alimentar-se per si sols, marxaran. El Falcopa la Grí, una espècie d'extinció a casa nostra, foraigita altres ocells com Cotorres o Coloms. D'Evitanjala, Catalunya Ràdio, l'hospitalet de Llobracat. Bona tarda, el Barça, viure a Vil·la, celebració del doblet, en una festa al Camp Nou que tindrà el seu punt nàlgid cap a les 10. Amb l'arribada dels integrants del primer equip, la festa és d'accés gratu i tòtica, cal recollir-hi abans les entrades a les taquilles de l'estadi. De moment s'han enretirat unes 30.000. El Club de la Mitja Nits farà un programa especial a partir de les 10. El Barça ha confirmat que Luis Suárez pateix una al·legió muscular a la cama dreta que començarà a fer rehabilitació a Barcelona. El club de la mitja nit farà un programa especial a partir de les 10. La festa és de la part de la mitja dreta que començarà a fer rehabilitació a Barcelona mateix als pròxims dies i que la seguirà fent als Estats Units on anirà amb la selecció del seu país, per tant, no està descartat per jugar a la Copa Amèrica. Avui també hi haurà festa amb en Ressa per celebrar la continuïtat de l'equip de Bàsquet a l'ACB. Serà a partir de dos quarts, avui, al teatre Cursal. Arrol Engarrós enjoc el partit entre el Bermontanyès i Alcarlovic, on el català ha perdut els dos primers sets. També juga ara Fernando Berthasco contra Steve Johnson, el primer set. Estan Islas Vabrinca, suat de valent per desfer-se de Luca Rosol. El quadra femení i Gervín Yamogrut ha basat la primera ronda en imposar-se a Ana Xmitlova. I ja se saben els horaris dels dos primers partits de quarts a final dels play-offs de la lligandesa. El Barça Lassa jugarà el primer partit aquest dijous a les 9, el Palau contra el Montequin de Funt-La Brada i el segon diu Menja a dos quarts de pitjol vespre a la pista dels Madrid-Lens. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, el músic Sant Justenc, Víctor Puertes, serà el protagonista d'una nova conversa del món il·lustrat. Víctor Puertes parlarà amb la Vicmama Montse, avui a les 8 del vespre al cim de Càngine Està. La xerrada és oberta a tothom. Des de fa 20 anys, Víctor Puertes està immers al món de la música. La seva idea de petit no era dedicar-se a aquest món, però de mica en mica es va anar endins Sant, fins a realitzar el seu primer concert, amb tan sols 15 o 16 anys. A banda de tocar l'armònica, Víctor Puertes va aprendre a tocar el piano i posteriorment va fer un duet amb el seu germà Pere Puertes i amb el nom de Sweet Cakes Brothers, l'any 2013, van participar a l'International Blues Challenge, celebratament fins i banca de segons. Avui el músic Sant Justenc participa d'una de les converses que organitza el grup al món il·lustrat, perquè els assistents puguin conèixer una mica més a prop la seva figura professional i personal. La conversa Víctor Puertes i la Vicmama Montse, la Montserrat Prat de Sava, tindrà allò com dèiem avui a les 8 del vespre a l'acel·ligidor consoleigirbet de Càngine Està. Ten Code, del cineasta barcelonès Juanjo Jiménez, ha guanyat un dels premis principals de Cán's. Es tracta d'una història d'amor entre dos guardes de seguretat, narrada a través de les pantalles de vigilància d'un pàrquing. La ballerina Sant Justenc, l'àlia i Guadés, la protagonista, juntament amb el ballerí, Nicolas Ricini. Són 15 minuts de pantalles i dansa, on les paraules són menys importants que la imatge. El curt explica la relació en forma de dansa entre dos de les guardes de seguretat. Time Code va ser escollida entre més de 5.000 curs participants i està guardonat amb la Palma d'Or. Nous actes bandàl·lics al municipi, un contenidor va ser cremat divendres a la nit davant la porta de l'institut. Ara, per ara, es desconeix qui vencer els autors o autors dels fets. La policia continua investigant aquests fets. Divendres a la nit es va cremar un contenidor al passeig de la muntanya, l'autor o autors dels fets, segons fons, policials van col·locar el contenidor a la porta de l'institut i li van calar foc. Els fets van ocorre la matinada de divendres a dissabte a dos quarts tocats de 5 del matí. Tot i que es desconeix qui els va originar, la policia local sospita que es pot tractar de les mateixes persones que van provocar la setmana passada un incendi a la tanca de l'institut. Ara, per ara, els fets estan sent investigats pels Mossos d'Esquadra. Aquest no és el primer acte bandàlic al municipi d'Anguany. Fa pocs dies també van aparèixer unes pintades al mural fet per dona i empresa, en motiu del Dia Internacional de la Dona. En aquest cas, les pintades ja han estat esborrades. L'Ajuntament ha obert convocatòria pública per optar a quatre espais exteriors del mercat municipal pel desenvolupament d'activitat econòmica. Es tracta de dos botigues i dues oficines de caràcter públic i privat. L'autorització serà un sorteig amb vigència per dos anys. Es tracta de dos lots amb dos espais cadascun. El primer lot consta de dos mòduls de 19 metres quadrats situats a l'exterior del mercat municipal amb l'aparador. L'entrada se situa al carrer del mercat número 22 i els locals es destinarien a activitats comercials davant del detall obertes al públic. Els altres dos són oficines de 22 metres quadrats, situades a l'edifici anex a l'equipament, al carrer mercat 22. Aquests espais haurien de ser destinats d'activitats d'oficina de caràcter privat i sense accés al públic. Les bases amb els criteris per optar, per les que es termini els models de sol·licituds, els trobareu al taulet d'anuncis oficials del 3bdoples.s. El termini de presentació de les sol·licituds finalitza el proper 3 de juny i s'ha de formalitzar l'oficina de tensió ciutadana de l'Ajuntament. De totes les persones que sol·licitin la seva ocupació, es crearà una llista d'espera, una per cada lot, per tal de cobrir els possibles assassaments d'activitats que es produeixin en qualsevol dels quatre espais. Les persones destinatàries pagaran a l'Ajuntament pel seu bus i aprofitament un atac semensual de 9 euros amb 15 cèntims per metre quadrat útil. Doncs, fins aquí la informació local, més notícies d'aquí una hora en aquesta sintonia. I tot som del Juguem a casa. Tota l'actualitat esportiva de Sant Just d'Esvern el Juguem a casa cada dilluns de 2,48 h i fins a les 8 de l'espera a Ràdio d'Esvern. No t'ho perdis, som el millor i l'únic programa d'esports de la ràdio. Amigues, amics, Ràdio d'Esvern us ofereix el programa de l'Audició en nous continguts i en més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana com la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem. Cada dilluns de 9 a 10 del vespre teniu una cita amb Ramon Vinell, si us plau, una mirada al passat sense nostàlgia amb la millor música dels anys 20 o 50. O, si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a Ràdio d'Esvern. Primer, van ser les zones. 98.FM. Després, internet. I el primer programa de l'Audició de la sardana va ser el programa de l'Audició de la sardana. I el primer programa de l'Audició de la sardana va ser el programa de l'Audició de la sardana. Després, internet. Ràdiodesvern.com Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram, i ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610.777.015. Ràdio Desvern. Cada dia, més a prop teu. Ràdio Desvern.com Desperdanta, corrent, esmorzant, comprant, passejant, cadant, treballant, celebrant, sortint, conduint. Vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Ràdio Desvern. 98.1. Ràdio Desvern. Ràdio Desvern. La penya del Morro. Un programa amb més humor al capet. Ràdio Desvern. Avui el programa, una persona que diu que això de fer de somaris queda antic. Oriol Puigtauler, Oriol, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Té en clara un somari, avui, per fer-ho diferent. Et sembla bé? Sí, molt bé, molt bé. Bé, i a més avui també, d'aquí una estona a tertulia esportiva, com que a Dilluns, Am, Oriol Pascual, Lídia El Rodríguez, El Refacano, o el Sevaz Ali. i ha estat això avui a la penya del Morro. Però abans de començar ràpidament, Dani, l'altre dia quina pregunta feia amb el Twitter? L'altre dia deia, en aquest dissabte té lloc la segona caminada solidària del Parc de Colls Cebalac. Creus que Sant Just és un poble solidari? És molt interessant. Molt, molt, molt... És reuatat. Sempre, sí, sí. Ves en Just de tota la vida. Doncs tenim una mica dividir de la gent. Què dius ara? Perquè hi ha un 80% de persones que diuen que sí, però un altre 20 que diu que no, que no solidari. Tampoc no se t'han dividit, eh? Ja, però, bueno... Claríssim del sí, ja ens deberíem guanyar. Exacte, sí. És un temor referèndum. Exacte, exacte. Ara hi ha un 48% a favor del procés i diuen, ja és l'espoble que te l'ago del procés. Bueno, és un 48%, eh? Exacte, avui. No, home, si fos votat de persona imaginat, que dirien, ja dirien, ja tot el món. Bueno, escolta, Dani, la pregunta que avui llensem, a les xarxes, quina és? Avui llensem. Demà... bueno, bé. Avui el que preguntem és, el futbol club Barcelona ha guanyat la Copa del Rei. Sí, sí. Ah, sí? Sí. I tu ets més de l'Atlètic Sant Just o, potser, ets més del futbol club Sant Just. Ah, molt bé, cop de futbol, tot, no? Clar, eh? Molt bé, molt bé. Doncs ja podeu respetar el Twitter. Vinga, va, anem cap al teatre. That boy needs therapy. And that boy needs therapy. Ja va fent els seus nyeks, de fons, del telèfon, l'Oriol Puigtauleu. Sí, jo soc del centre de l'esforç de Badell, jo soc del centre de l'esforç de Badell, perquè és un equip de futbol que va arlequinat. Si això ja el fas tot, van arlequinats blau i blanc. És molt teatral, no? Perquè potser és l'equip més teatral del futbol, perquè... És que en Sabadell és ciutat de teatre. No ho dic, és clar. Clar, de l'Arlequí. És com l'August, de les cròniques, del teatre. Perquè l'Oriol ha de parlar de teatre, com sempre, i vas a veure unes coses molt interessants la setmana passada. Tu has passat molt bé, Oriol, donant el teatre aquesta setmana? Molt bé, Oriol Brogi, Pepto Zabat, veureu flotats els imuïns al teatre modern del Prat, l'Ecinet. El flotat al Prat? I us demanaria flotar ser-ho o no jugar-ho, eh? No tens altres coses. Una obra que es va fer a teatre lliure passa que es va exaurir tot. Vull dir, el que fa el lliure no és cellos pascòfics i labretta màgica, però, bueno, últimament, totes les obres que es fa es creureixen a les entrades abans de començar. I aquestes es va exaurir i, com que estan de volos, i el Prat tinc família, vam aprofitar i vam anar a lliure el Prat. Ah, molt bé, Oriol. I que, d'alguna cosa vera, ser-ho o no amb l'obra de Shakespeare? Hamlet. No, no, és una obra que parla sobre la qüestió jueva, és a dir, el fet de ser jueu. És un tema que aquí, com que, de fet, a Espanya, el fet espanyol, la moment que ens els vam fer fora, ja fa tants centenars d'anys, els veus, jo trobo que, bueno, n'hi ha de veus aquí, Catalunya i Espanya, però jo mai n'he conegut cap. No, però a França és una mica lluny, això, no? A França és un tema més de lloi. És una comèdia d'un autor francès, el Jean-Claude Grumberg. Típica comediata francesa, que a partir d'una cosa molt senzilla, es fa una situació. En aquest cas, són dos veïns que es van trobant, el replà de casa, un és el Josep Maria Flutats, que és un senyor gran, que evidentment hi ha una edat que és jueu, i l'altre és un veí jove, que és l'Arnau Puig, gran esto, que és molt més així, simple, ignorant. I li va preguntant, doncs, mica en mica, li va preguntant sobre què significa ser jueu. Aviam, els dos estan molt bé. De fet, he de dir que els dos estan estupendos, i el Flutats, com més grans es fa, més natural, és normal, i és perdut, aquella cantarilla que van tot l'abatxí. I ara no t'adreixerà. Ara parla molt normal i molt bé. Vaig trobar que és una obra, un text super senzill, però, bueno, la feina és molt bé, els dos, perquè, clar, pel que fa a l'Arnau Puig, pobre, és un home que no sap re de re, de re, de re, de re, de si jueu, de la Bíblia, del que ells no sap res. I l'altre li va explicant, és una mica d'iquipèria. Però bé, mira, va estar bé d'estar-hi. Previsar altres coses d'aquesta setmana? Què hem de parlar, ara, de qui bones obres farà? Ui! Ui! Aquesta música és tot el contrari de la spectacla. Sí, ara vosaltres ho treu-la. No, no, ja va bé, no m'hi quedava bé. No, fem una música, mira així. Ara. Quina cosa més trista. Qui bones obres faràs? Respectacle escrit i dirigit per Pep Tosà. Pep Tosà. Però és de Mallorca, Pep Tosà. A la sola petita d'Estè en esce. Una companyia es veu obligada a abandonar la seva sala, on ha treballat els últims 35 anys. Això em sona, eh? Això em sona. Els deutes han provocat un desnonament. La companyia està assajant, mentre estan l'espectac... La companyia s'ajala a Gavina i l'espectacle de Pep Tosà. Això ho sé l'Oriol, no ho invento jo. Ja, ja, explica'ns. S'inspira en l'or del cirerès d'Anton Shekhov. Oriol, què tal, aquesta estrena? L'estrena del mes, el TNC. A la sala petita ja ho sabem, la millor sala. Hi som prou dius, de la Salona. Però què? Qui bones obres farà de Pep Tosà, a veure. Els aplaudiments sempre s'ha de mesurar els aplaudiments del dia de l'estrena, contant que l'estrena no és una funció real, perquè el dia de l'estrena... No és la millor funció. I, a més, el públic no és real, perquè són invitacions, amics... Hi ha molts nervis, els tècnics, també. Les tècnics, també, la primera vegada que ho fa... Jo... Jo diré que a veure hi ha uns aplaudiments discrets. Discrets. Perquè és un espectacle, aviam. Jo trobo que la cosa principal d'aquest espectacle és que dura 3 hores. 3 hores? Jo crec que m'ho haurà a la mitja, una hora i mitja màxim dues, sense pausa. Ja, ja, ja. Les aquelles espectacles, que la primera part és una hora i tres quarts. Sí, però... Ja vols, encara em falta una altra hora, que dius, fa mà. Quan tornes a seure, dius, ja, ja, si una mica, com va tot, no? Però els Peptos A, altriment conegut, de la professió com el senyor Soma, també... Soma? Sí, què passa? Que tenia moltes coses a dir? Jo crec que tenia moltes ganes de dir coses. El Peptos A ha fet espectacles molt bons, més de petit format, quan dirigia això, el Cerco Maldà, la història del senyor Soma, ho havia fet una adaptació més telemargarita, havia fet també cumbre de pressions literàries, sobre Vivanhof, també del Xacof, en aquest cas, juga molt el que seria el Meta Teatre, el teatre dins del teatre, una companyia que s'enja un obra, amb el mateix temps, un espectacle que està basat en una altra obra. Llavors jo trobo que és un espectacle molt llarg, i sobretot la primera part, és que és clar que això... És una cosa que no s'ha de fer mai en teatre, que és quan les escenes, els diàlegs, són explicatius. És a dir, quan els personatges s'expliquen coses que ells ja saben, però ho expliquen, ho diu una mica altra, perquè el públic se n'està venting. Perquè tu i jo ens hem conèixer fa 20 anys a Londres, i quan vam tornar a tal... Això jo no vam comentar una setmana passada, que és que per això t'agafes un llibre, per exemple. Exacte, però allò era el que era els Cors Purs del Brogis, i que allò era un espectacle molt narratiu, perquè estàveu a tenir un compte, i els actors grafaven el to del narrador. Llavors l'Ameri li va dir el Tom de Tatar. En aquest cas, això d'explicatiu, vull dir, clar, que si jo et digués... Hola, Jordi, perquè tu i jo fa 5 anys i ens coneixem, i el colaboto, el penyol, el morro, recordes? I recordes que, clar, hi ha moment que... És per informació una mica amb calçador. Ah, i la primera part, gairebé... 90% de la primera part és només això, presentació de personatges, presentació del que ha passat abans, de què es coneixen, i clar, dius, oh, oh, oh, oh... Jo ho sabeu, disimulem una mica més, no? Bé, avui, llavors, hi ha coses interessants, hi ha coses que estan bé. Una és aquest espectre del teatre dins del teatre, perquè estan acesant aquest obre, i llavors hi ha un personatge que és un periodista, que és el Pere Eugeni Font, que grava... Ah, per exemple, sí. Tens que no el sentia, mare. Ell fa un periodista que és l'únic que s'interessa per l'explicament d'aquesta sala, d'aquest teatre, i el vi fa com un reportatge. El vi fa un documental i els agrada. I, llavors, la sonoració no està malament, perquè és com veus que seria el vestíbul o la sala d'un teatre, llavors hi ha un tult d'aquests negres, seny transparent, i darrere hi ha l'escenari, una altra platèia, la mini-platèia, i ells allà estan acesant. I, llavors, el periodista, el Pere Eugeni Font, ho va gravant, i tu veus la càmera en directe, això és molt alemany, no ho veus al vectors, el Pere Compares dues bandes. Això és una mica un truco, perquè dius, home, senyor Pep Rosar, si fas la càmera en directe, que sigui la càmera en directe de veritat, i està falsejat, està falsejat... És una gravació. Ho veus que està gravat abans, està molt ben gravat, però això és molt bonic en plan cine. Però ara, si t'hi fixes, el Pere Eugeni Font, ara un foc a una, un foc a l'altre, ara una a l'altre, i llavors, si t'hi fixes, ah, això està gravat... Però la graxa del teatre és aquesta viu, i està allà mateix en directe, no? Digue-li al senyor Tusà, digue-li al senyor Tusà. Com aquells que van fer a l'hotel, no, de Mèxic, que no sé d'on eren, o d'Argentina eren, allà a la Villa Roel, allò que vam anar, no? Exacte, allà a la Villa Roel. Allà els elements ho fan molt, això de la càmera en directe. Però llavors hi ha una cosa que està molt bé, fan una mica com l'efecte aquest, de fals documental d'aquestes sèries o aquestes pel·lis, allò, Modern Family, l'heu vist, no? Modern Family, és la sèrie normal, però llavors hi ha moments que els actors, els personatges, diguéssim, parlen de càmera, com dient-ho, que ha passat amb el meu marit, o que ha passat amb la meva filla, doncs això hi ha uns vídeos inserits, on els personatges, no els actors, estan parlant com a càmeres, són el teatre, la companyia, i això. Això està molt bé. I sobretot, el que em quedes d'aquest espectacle, el que em quedo que és meravellós, i macolomè. I macolomè, un aplaudiment per macolomè. Escriu Batarana, una de les fundadores del teatre lliure, bé. I aquí fa un paper molt bonic, molt bonic, perquè és la figura inistra, la dissenyera de vestuari modista del teatre, que és una senyora gran, clar, que té una edat ella, que té una inicida al veig, era hora de demèncer-se-n'hi, i llavors ella ho fa superbé, perquè té aquest punt, encara diguéssim, divertit, que s'equivoca amb els noms, que compon el passat amb el present. I llavors, la gràcia és que el senyor Pep Tuzà, director i autor de l'espectacle, també surt en escena, fa l'Anton Schehoff. Oh, quina gràcia! Jo soc l'Anton Schehoff, i surt, i m'han dit que al començament, i una mica al final, com a intruderia, que va a l'espectacle. Però llavors hi ha una escena molt... que realment és molt bonica, que l'imacolomè és l'única que veu al Schehoff, i parla, no hi tenen una escena, i diu com és que et vegi si tu estàs mort, perquè ella té el cap que, bueno, no estarà malament, però té moments de l'ocidència, no? I està molt bé, això està molt bé, i la imacolomè l'hem de revisdicar, perquè des d'aquestes actius de tota la vida, que ha fet, potser, segurament més secundaris que protagonistes, però, bueno, que està molt bé. Només per l'imacolomè, ja heu d'anar-ho. Ja val la pena. Molt bé, doncs, que he de dir, aquí hi ha bona obres farà, espectacle escrit i dirigit, pel Pep Tuzà a la sala petita del TNC. Hem de parlar d'un altre espectacle, ara. Molt cal. Ai, com relaxes. Sí, perquè el conmellat... Més al tot el país de les 5 cases, del Pablo Ley, ara ho farem, però, mira, ja que és una de la música del pescat conmellat, hauríem de parlar del monòleg del Perdó, que es pot veure a partir d'aquest de samarca bé, a la seca, un text d'Enric Casaces. Ah, per això, perquè el conmellat és dirigit per... El tècnic que t'ha posat una cosa és el que t'ha posat. M'ha posat com a l'ADM? M'ha posat com a l'ADM, sí. Enric Casaces és un gran poeta que t'ha treballat molt amb el comelade. Per això l'ha posat, per això l'ha posada. Ara em diu que sí, que sí, Ramon, que sí. Tot el que és un text d'Enric Casaces, el monòleg del Perdó, que es pot veure a la seca, a partir de la setmana que ve, dirigit per la Bel Bernet, interpretat per la Blanca Garcia Lledó i el Joan Cirira. Ja s'havia estrenat, això, Oriol, no sé si ho recordes, i després de fer uns punts bolos ha arribat ara a la seca. Tu l'has vist, o no, aquesta obra? L'Albor, no m'ho vaig fer de veure al seu moment, la veuré ara. Ja ho parlaré també millor la setmana que ve. Però trobo que està molt bé, perquè la Bel Bernet, que ara no sé si és la Bel Bernet, la Bel Bernet, la gent firma amb un cognom, firma amb dos. Ell és el tècnic de l'Enterentana i de l'Àtix, per estallar molts anys, o treyant-se, i per trobar la cosa tècnica, però també és director. A l'espectacle de l'estallar hi ha aquests dos actors, que ell estic a l'aconec de diverses coses, de la vècti, de les lectures, i també bastant amb un aspecte que el Joan Uller, de la seca, que era de paraules d'amor. I el Casasses és un autor molt interessant, és un poeta, però que també té algunes cases de teatre, que juga molt amb el llenguatge, que fa un tipus de teatre també irònic, castigat, que així juga a n'hi ha. I és un tècnic exacte poètic que no vam poder veure, i ara hi anirem, per tant. Molt bé, molt bé. No puc explicar gaire cosa, però hi anirem. Diu d'aquest tracte és un conte i una història o què? Un actor i un actriu, una parella, un univers compartit. Què tenen en comú en compte d'Anderson i una història real del llunyà uest americà? Les protagonistes, una nena i una dona que van a contracorrent per fer el que volen i viuen dur a com volen. I per què elles, perquè un actriu i un actor, no en fi, coses així. Vàries de poesia, del... No, poesia, de teatre. Vaja, fa gràcia que es digui monòleg del perdó i sigui-nos actors. Clar, no és part de monòleg. Està bé, està ben buscat, està ben buscat. Bueno, escolta, Oriol, hem d'acabar parlant... del paisatge Xincasa, de Pablo Ley, un espectacle de la birgaria, companyia cançana de molts, que es pot veure al seu local de sats. Ojo que hi ha l'acosta tan malament que la gínia de tova teatres, al seu propi local de sats com a espai teatral. Allà per la Seix, barri d'actors, el Carreg Grases, que el Carreg Grases diu en una dramaturga, un actriu, tíscits, i llavors la birgarieta al seu local de sats, allà, aquest espectacle que hi havien fet fa 3 anys, vins del teatre lliure, a l'Aixucluc, i ara torna, i de fet és un espectacle que jo no he vist, també, sento molt, i vaig avui i aviat em promet molt, perquè el text és a Pablo Ley, Pablo Ley, que és director, que és dramaturg, que treballa també a òlia, que ara va fer la Santa Joana, una redactació de la Joana, els escuchadors, que ara tornarà amb el Raquel Ferri, que és un actriu que ara ha guanyat el que estàs fent a la companyia lliure, i aquest espectacle, que és el que diem avui, perquè sàpigues, en casa, està protagonitzat per un trio de luxe, sobretot pel Javier Beltran, el que ha vagit el Javert, que vas a dir, i l'altre actor, el que ens ha suscrit al davant, que ara me'n recordo, que es diu Eduardo. Sí, el tinc aquí, mira, tu dic Eduardo Tellechea. Tellechea, exacte, que veig pas, correpeteu els teus cel·lars, no? Llavors va ser un text que va guanyar el premi Marqués de Bradomín, el 90, aquest premi era molt important, però no se veia ser important, és un premi que l'han guanyat, doncs l'Albel, el Casanovas, els altres més importants, i parlava, o parla, que et veig d'aquest moment del 80, no? Del moment de la droga, de la ruïna, aquesta cosa, que hi havia a Barcelona i a Tarrèu, no? De la gent perduda i gent una mica d'ambulant, per aquests feritats sense cases, per aquest Raval, Barretxino, o el Casino. I diré, avui, a l'estat de la Virgheria, en principi, ara ho estan fent, han fet poques funcions, totes exaurides, quan avui, quan demà, o quan el dia 30, també els he dit que ve, i a principi volen fer-ho a algun altre lloc. Però, de moment, ho estan recuperant, suposo, jo entenc per poder-ho fer, llavors. Sí, de fet, és una mica... les companyies, al final, hauran d'anar a actuar com aquella Virgheria, el seu local de sats habitual, perquè, clar, si ja no ja saps l'esquíal programa, és tot molt car. S'han de pagar els ives, s'han de pagar les coses, el teatre es queda un temps per cent. Les companyies tenen el local de sats, perquè ara, amb tot això, dels microteats, els mini-teatres... Ui, ui, què has d'obtenir? Jo, avui, que hi ha molts... que els píndules que actúes i pots fer amb dos altres actors, una obra al mantador de casa. Exacte. La gent ja es busca les seves coses. Molt bé, Oriol, alguna cosa més, així, de teatre, aquesta setmana? Vull comentar, o què? Aquesta setmana, aquest dimecres al matí, a 25, es presenta ja la propera temporada, el TNC, la temporada del 2016-2017, perquè ha d'haver fet aquests dies ja estan entre les temporades tancades, i has presentat també la lliure i tal. Per tant, jo aniré també a la presentació del TNC, de la temporada que veig, amb les cosetes, i tendràs a parlar bé la setmana que ve. Ah, molt bé, la setmana que ve... Ja comença la programació del 2016-2017, no? 7-17, sí. Només diré que hi ha un espectacle del Marc Polzíc, que està protagonitzat per Mercè Rànega. Mercè Rànega fa de senyora Gran, més gran, aquí, ja veu que... Fa de iaia, molt convergent, i molt fan de la Núria Feliu, i junta el drama del Pujol, quan agafa un parell d'anys o un any i pico, es va descobrir tota la trama Pujol, una dona que es queda ridua, i el seu ídol, el seu heroi, que és el Jordi Pujol, surt a la llum que té el tema de l'Arencia, el Pajar i la Corrupció. Per tant, és una dona que el món se li desmorona. Per tant, anirem, anirem, aquest diners de la presentació, també us en parlaré. Molt bé, doncs això serà la temporada que ve. El Teatre Nacional de Catalunya, el Marc Polzíc que no para, no estarà al llibre, també, el Marc Rossell? No estarà al llibre, també, fent una adaptació del llibre de l'Esvestia, serà molt lluny, perquè és el any lluny, i vam guanyar un concurs, vam fer-ho un concurs, per adaptar el llibre de l'Esvestia per a públic familiar, i ell el va guanyar a la companyia Marc Rosíc, que és el teatre obligatori, i farà en un musical, la música de la Cara Teia, amb el Toni Vinyals, amb el Pujol, que estarà molt lluny de l'Esvestia, per al públic. És això que et temes, quines? És de la que t'agrada tu, eh? M'encanta, que vols veure't, que vols veure't. Aquesta canta també el canta en les glòries, eh? Ah, sí?Sí, mira-me. En algun show l'han cantat. No. És un clàtic del Molino. Sí. Però van a recuperar-la... com el Coco. Sí, senyor! És que no s'escapa ni una, eh? Ja parlarem. Jo intentaré anar a un assaig. No sé si el seu senyor Jordi Milán em deixarà, però deia el meu jefe, qui del meu volt. Jo vull anar a un assaig de la Cubana, que estan preparant el pròxim gran muntatge, que serà un musical, amb actors clàcics de la Cubana, Montplant, Mercè Comas, amb els joves, i això s'estanarà amb el cap al setembre, però jo avui, si em deixen anar, un lliure, un assaig. Colla't a un assaig, ens expliques com... El Jordi Milán, que no és gaire manda que la gent li vegi els assaig. No cal que vingui, no cal que vingui. Potser al final, allò de les prèvies, allò d'un assaig, a veure allò com es cuina, a mi m'encantaria. Si dius que ets fan, potser això tens punts. Potser sí. Fas cara a la pena. Molt bé, Oriol, gràcies. I el Núvol, no s'ho proteueu, la punteador. Punteador. Si algú es fan de seguir-ho, ho seguiu la cuina, la punteador. Oriol, que vagi bé, un petó cuida. Un petó, que hi ha al cor de tarda. Déu! I tu beso me harán las caras. Si tu amor es verdad, mírame. Para hacerme cali, mírame. Para hacerme sonar mi amor. Si me querés matar, mírame. Siento renacer en mi amor. Al saber que volverás. Cuando vuelvas a filar aquí, busca en tu mirar. Concare en tu mirar. Si me beso todo suelo, el sentiré. Concare en tu mirar. 5.35 de la tarda. I ja tenim aquí a l'Estudio Número de la Ràdio. Avui, com de sorpresa, ve així com mig espantinat. Ve una miqueta ja d'estiu. Senyor Benito, bona tarda. Bona tarda, senyor Número. Aquí, audiència tota. Però què ha arribat l'estiu ja? Bueno, fa caureta, eh? Jo ho noto, sí. Vaig una mica d'esperitregat. I té algun recurs així fàcil per no haver de passar calor? No, cap ni un. Bé, senyor Benito, són les 5.86 de la tarda. Molt bé. Vol afegir alguna cosa més al programa. L'enganxa que està augmentant la redacció. Pots preguntar una cosa a Twitter, Dani. Pots il·luminar-los, la pregunta que estem fent. Us il·lumino. El futbol club Barcelona va guanyar la Copa del Rei. I tu, què ets més, de l'Atlètic o del futbol club Sant Just? Algú podeu dir que no té res a veure. Tinc la relació, m'han descol·locat una mica. És un tuit trampa. Algú ha respost? No. Em sembla que no, ara ho mirarem. Vostè, senyor Benito, què és més de l'Atletic Sant Just o del futbol club Sant Just? Eh... ara m'ha agafat amb l'Atletic, no? Jo tinc un... Era més atletic. El nom, eh? És més juvenil. De fet, vaig empallar l'Atletic de Bilbao i l'Atletico de Madrid. L'Atletic i l'Atletico. És diferent, eh? L'Atletic de Bilbao. I l'Atletico. Los leones i los colchoneros. Que abans, l'Atletic de Madrid es deia l'Atletico aviación. Durant la polsguerra. M'ho li van deixar dir... I per què? Perquè tenia signa... No, perquè tenia un caï de... Una mica de rojillo, eh, llavors van dir... Ah, bueno, era... L'Atletico aviación. Històricament, l'Atletic de Madrid, l'Atletico de Madrid... L'Atletico. Sempre ha tingut aquests caïres més... Més liberal, eh? Més de Sabina, no? Més de Sabina. Ah, això, aquí. Bé, eh... És curiós, perquè aquí, per exemple, no passava amb el Barça i l'Espanyol, per exemple. No. Així com el Madrid era com més... A veure, l'equip així, del regi... Estem remuntant a l'època una mica... Bueno, anti-diluviana, eh? Sí, però... En parlant... Cal dir... El Barça era molt d'Espanyol. Bé, perquè... A diferència del Barça, l'Espanyol tots eren jugadors espanyols. I el Barça hi havia estrangers. Ah, és per això? És per això, és per això. Mira, tot torna a Roma, no? Una mica, això, eh? A l'Atletic de Bilbao també li passava el mateix. Ara ja, perquè ja van començar a fitxar amb algun... Sí, però abans no, eh? Abans sempre eren tots d'allà, no? Del País Vasco. I l'Espanyol... Busquiu-ho a la... Ara després faran la tertúlia esportiva. Amb el Rafacano. Posa'ls-hi sobre la taula. Hi ha algú que... El Rafacano, que és la persona que... El periquito. A ell no va veure el futbol, no va veure'l res. Vaig anar pel carrer i vaig anar als gols. Ah, sí? Sí, m'aturàvem un bat i miràvem així per fora. I diuen... Ah, molt bé. Jo miro el futbol passejant. El passejant d'aquestes setmanes que has fet, senyor Benito? Forses coses, eh? Ah, sí? Sí. Vaig anar a fer un volo, una petita actuació de teatre, a un poble que es diu Vassiana. Vassiana? Vassiana és el que porta la nau i bonof. Ah, sí? És un poplet molt maco. Ah, sí? Sí, encantador. Està a prop d'igualada. Ah, a la noia? Sí, diria que és la noia. Allà hi ha molts camps, eh? Tot això és blat. La part aquella era més muntanyosa i una mica més tortuosa. Sí, més amballs i muntanyes. Hi havia un riu, perquè sempre hi havia un riu. Sí, hi havia un riu i el riu, em sembla que es diu Riu Pera. El Riu Pera? Ei, Riu Pera! Molt bé, i... Manolo, no. Era... no, era Paco! Paco! Que va morir el maco. Un record, un record. Paco! Per què em treu aquestes coses aquí? Vostè, vostè és... Vam anar a un Pera, no? Jo diria que el riu es diu Pera. Ara es trocarà algú de Vassiana i dirà'ls-ho. Quan vagin llocs, fixi-s'hi. On segur que no va anar és a la nit dels museus. Ho dic perquè la nit dels museus ha fet record d'història, record de visitants, que cap a setmana, centenars de milions de persones. Però vostè ja sap que jo sóc una mica contreres. I a mi això quan et programen les coses, les nits del museu i la no sé què, i aquestes crigues... 3 hores de cua per entrar al maco. 3 hores de cua. 3 hores de cua? Tu hi vas anar, Jordi? No, vaig anar. És curiós perquè un cop hi entres dins, te'l mires amb 10 minuts, eh? Que coño es esto. Jo vaig veure un que va posar un tuit i diu... Que anem a entrar al maco. Diu, però no he volgut fer 3 hores de cua. Diu, jo estic a la botiga del museu, no hi ha ningú. No hi ha ningú. La botiga del museu és de pet, de quina baix, i té més coses interessants que no passa el propi... El propi assaig d'exposiciós. Jo viatja a dir que no sóc massa d'anar a museus, eh? Però, bueno, no... Et creixo la cultura per altres bandes, el museu. M'has de fer el motec i tal. Ah, sí? Estic jo, m'has diut, en els espacios més alternatius, en què hi ha un debat, sempre hi ha un debat, amb l'actualitat, i estem més pendientes de les coses que ens poden generar. Fem que ser pitjor, ara, o què? Sí, que soc pitjor. Ah, sí? Se'l veus, se'l veus. Una miqueta. El museu és un poco para los papanatas, es un poco la comarca nos visita. És una mica el postureo. El postureo cultura. És allò que la gent que diu... Bueno, voy a ir al Prado, tú, a ver un... No sé, a ver un Velázquez. Ah, coño, Velázquez. Però no saben què va pintar. No vull intentar ni més, perquè sí que ara... Vostè no m'ha entrat en mai. Sempre és una manitat d'estar amb vostè, de partir en aquest moment. No em faci... Què vol? 5 o 10 euros, no? Sí, però és així. No vull distreure, perquè sé que ara d'entrar a gravar el mític programa... Bravo, l'ineu, sisplau. És el programa que fa Angelo Romero. Angelo Romero, sí. Tant de músiques no actuals. Està molt bé, era el meu programa. Està molt bé. No és perquè faci vostè, però està molt bé. No, però que no s'ocorre. Sí, t'agrada molt. I avui és de... Tant de 8 a 9 ens sembla que és, perquè no escolto pel podcast. Jo diria que és a les 9, perquè sí... Avui de què parlareu del consultori de l'Ena Francis? No, ja vam parlar d'aquest. Els germans Marc... És que m'han passat l'escaleta i ara no me'n recordo. Com que vostè ho llegeix tot. No hem provit en aquest programa, no? No, no ho deixen. Ja li donaria un tòpio. Clar, hi ha molta gent que diu que sí que s'ha quedat. Si ho llegeix tot, que l'hi escribo al Jero. De tant en tant, li fot una porcilla pel mig, però molt de taranta. És que improvisar està bé, eh? A vegades... Hi ha gent que a vegades li queda bé improvisar. Hi ha gent que sí, però s'ha de saber molt. Potser el senyor Benito és més de llegir. Més de llegir. I també una altra cosa. El Riu Menja vaig fer una obra de teatre. Jo feia de narrador. Era com un conte. Era una alegoria del conte de la... De Tres Forquets? No, de la Rateta. La Rateta presumida. Que es comprava l'escaleta. Sí, però aquest cas es comprava la Barceloneta. Oh, que m'he trobat. És una alegoria... Què és aquest? Allò que fa vostè de tant en tant per a la plataforma... Sí. De fet, és per a l'Hipoteca. Sí, la Pa i tot aquestes... Aquest, també. Sí, una mica contestatari... Sí, escolti, això no aguanta a tenir més, però ha vist ja el documental d'alcaldeça? No, encara. No té ganes de veure'l? Sí. El davat de Colau. Oi, aquest l'hem de veure. Està el Docks Barcelona. Benito, moltes gràcies. Moltes gràcies, senyor Lomena, que ha sigut un plaer retrobar-los. I jo us ja farem trobar... Per cert, com l'hi va al teatro? Bé, molt bé. Aviam si aquest cap de setmana ha tingut... Ja no serà, no? Ja no serà. Amb el podíem venir a fer a casa? Doncs, miri, dura 15 minuts, són dues persones, un més. Vull dir que... No, l'hi farem per telèfon. Jo m'hi preparo, unes pastes, eh. Ah, bé, un vinyet. Un refrigeri. Un refrigeri. Ah, parlem. Convoco una mica la meva família. La meva família és petita, és curta, eh. Vull dir, som una tota estirada, em sembla que som 10. Bé, doncs vinguin tots, que són 4 euros per persona, i ens ho portem d'una altra. No, vinguin a casa. Sí, bé, per això, però som 4, però pagaran entrada. Però no pagaran entrada. Ja els hi donarem alguna cosa. No volem l'indrus que van sobrar de Nadal. No? No volem caix. Caix, caix, ja els hi donem caix. Vols fer després? La Grinaldo. Després passen el Plateret, eh. Hi ha algú a la família que és generós. Ah, sí? Que no és vostè, eh. Jo sóc generós. Si no, que et donguin una caix de bombons. Ah, també. En fi, senyor Benito, gràcies, eh. Jo sóc generós, amigo de mis amigos. Vaig i se'n va a gravar. Se'n vagi, senyor Benito. Igualment, el Bena, qui acompanya... Gràcies. Vinga, celebrant el truque. Gràcies. 3, 4, 6 de la tarda hem de fer una pausa per la publicitat. I Dani i Martínia, d'aquí un moment, d'aquest parlem el programa. Parlem de la misteriosa dona de Rosa. La misteriosa dona de Rosa? Sí, de la copa del rei. Que hi havia una dona de color rosa. Una dona de color rosa situada en el palc... de les majestats... i de tots els... No vull desvellar res més. Tengui el moment, no ens ho expliquem. Bona nit. Aaaaah! Gràdio d'esper! Durant de 8.1! Gràdio d'esper! Durant de 8.1! Jo sóc de basquet. Jo sóc de futbol. Jo sóc de humble. Jo sóc de voleit. Jo sóc de hockey. I tots som del Jogem a casa. Tota la qualitat esportiva de Sant Just d'Esvern el Jogem a casa cada dilluns de 2,48 i fins a les 8 de l'Uesperà. A Ràdio d'Esvern no t'ho perdis. Som el millor i únic programa d'esports de la ràdio. Gràdio d'esper! Amigues, amics, Ràdio d'Esvern us ofereix el programa de l'audició en nous continguts i en més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana com la música de coble o també les dances tradicionals el podreu escoltar als dilluns d'avui, de nou del vespre o als dissabtes a les 9 del matí. Us esperem! Cada dilluns de nou a 10 del vespre tenim una cita amb Rambovineu, si us plau. Una mirada al passat sense nostàlgia amb la millor música dels anys, 20 o 50. O si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a Ràdio d'Esvern. L'oantí que és millor i més divertit. Primer, van ser les zones. 98.ufm. Després, internet. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. Si sents 10, 777.015. Ràdio d'Esvern. Cada dia, més a prop teu. Ràdio d'Esvern. 98.ufm. Despartanta, corrent, esmorzan, compren, passejant, caden, treballant, celebrant, sortir, conduint, vius connectat, conduint, desconnecta, evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Tinc tantes coses que vull t'explicar. Entre la dona de Rosa. La nova James Bond. És una idea que m'agrada. Segons els usuaris de Twitter que s'han decantat per la popular SQLI d'expedient TX per encarnar la versió femenina. Escali. No veies la sèrie. No veies la sèrie. Parlem de la dona de Rosa. És una misteriosa dona que va aparèixer darrere de Colau. Va estar tot el partit dormint. No tot el partit dormint perquè s'anava despertant. Va ser una sèrie fàcil. Va estar tot el partit dormint. Vam tancar la rosa darrere de Colau. Vam descobrir qui és la mateixa dona. Júlia Otero va dir que no hi ha una pista fiable. I moltíssims més, com per exemple, gol, reacció, hashtag, la Múlger de Rosa... I fins i tot, memes. Ni d'Estela, ni d'Este l'Ada, ni d'Este l'Ado. Que no se callen i no me dejan dormir. Molt, molt ben buscat. Al final, llavors, qui és aquesta dona? Doncs mira, Àvia. Ara ens hem de centrar qui és aquesta senyora. Aquesta és la pagina, ara, no? No, la tinc coberta. Què diu, què diu? No sé si vam bé, bé, aquí surt. Perquè saps què passa? No. Aviam. A veure. Aviam, aviam, aviam. No s'ha de refacir d'avui, eh? No s'ha de refacir. El que ningú sabia, però, és que la dona que ha sigut objecte de tantes bromes era la dona del president de la Federació Espanyola de Futbol. Què en dius, ara? L'Àngel Maria Villar, que és el president, l'Àngel Maria Villar. I la seva dona estava allà migdormint... La seva dona estava allà migdormint... És com si n'és la feina del seu marit, no? Clar, és com si n'és acompanyar-la al treball, no? Sí, sí. Doncs sí, sí, és una mica... Bueno, en fi. Molt bé, Dani, moltes gràcies per aquesta informació. Tens alguna altra cosa més? Sí, aviam. Podem parlar de tot el que tu vulguis, Jordi. Jo toco jo volguer? Clar, jo de lo que vulguis. Aviam, ja saps... Mira, ara et diré el nom de la senyora aquesta, que ara m'ha sortit aquí a pantalla. La senyora aquesta es diu Ana Bolyaín Doménez. Ah, bé. Jordi, mujer de Rosa i esposa del presidente de la Real Federación Española de Fútbol, Maria Villar. I, bueno, això és el gran boom. Bueno, està generant molta cadena aquests dies de Twitter. Llavors, també parlem de com ve deia'm abans d'Hillian Anderson. Bé, com ve deia'm després de la Déu definida... definitiu de Daniel Craig a James Boom, el mític agent amb llicència per matar el que ha donat vida durant quatre ocasions en el cinema a Casino Royale, Quantumos Solans, Skatefall i Espectre. Els rumors... Bueno, no hem parat sobre qui pot ser aquest nou James Boom. Clar, perquè aquí han sortit rumors de... Diferents rumors, no? Llavors, per qui seria el millor candidat per substituir l'actor britànic? El sembla... Sembla que Craig hauria rebutjat una oferta de 68 milions de llibres, és a dir, uns 88 mil milions d'euros, per tornar a ficar-se a la pell d'aquest personatge en altres dues pel·lícules més. És a dir, que ha rebutjat, bueno, quasi 100 milions d'euros, per fer dos pel·lícules més. Fa uns dies es comentava que Tom Hiddleston sonava com en força per agafar el relleu de Craig, el protagonista de High Rise, solo los amantes sobrevivent, i el Loki de los Vengadores. A tu ha agafat la delantera, i fins que el punt que... Bé, doncs sembla ser que la puja sobre la seva participació a la saga de Bon s'ha acabat suspenent. O sigui, a final no continuarà d'anir a Craig. Sí, correcte. Vostè està traduint del castellà directament. No! Perquè per un moment...És petit, eh! Dani, doncs, moltes gràcies per aquestes informacions. L'última hora... Nosaltres hem de connectar tot seguit amb Catalunya Ràdio, per escoltar el vulletí de la 6 de la tarda, a veure amb què ens sorprenen, segurament, amb el tema del Barça, i nosaltres em parlarem... Què dius així? Ai, sí, és que mira, ha portat una bandera, a veure si... Tots els que esteu veient per la càmera, el web-camp, podeu veure que heu d'escriure una mica. Ah, sí, sí! Podem cantar l'himne... Deixem la bandera, per favor! Tot el camp és un clam. Tant se'n van d'on venim, si del sud o del nord. Bé, ara estem d'acord. Nosaltres coneltrem amb Catalunya Ràdio, on m'entra el dany d'acabant. No tranqui res en la bandera, eh? No, no tranco res. La llum del sostre d'aquí, de l'estudi número 1 de la ràdio. Bé, fem una pausa per la publicitat, i d'aquí uns moments a la tertula esportiva amb el Rafa Cano, L'Oriol Pasqual i el C. Estan interessant, això, eh? Sí, d'ara mateix, i aquí. Aplaudiments. La música electrònica és suave. T'hi esperem. Jo sóc de basquet. Jo sóc de futbol. Jo sóc de humble. Jo sóc de volei. Jo sóc de hockey. I tots som del jugament a casa. Tota l'actualitat esportiva de Sant Jordes Bern al jugament a casa, cada dilluns de 2,48 i fins a les 8 del vesperà a Ràdio d'Esvern. No t'ho perdis. Som el millor i únic programa d'esports de la ràdio. Amigues, amics, Ràdio d'Esvern us ofereix el programa a l'audició en nous continguts i en més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, com la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem. Cada dilluns de 9 a 10 del vespre teniu una cita amb Ramon Vineu, si us plau, una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys 20 o 50. O, si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a Ràdio d'Esvern. Lo antigu es millor y más divertido. Rebovineu, si us plau. El vicepresident i conseller d'Economia Aureol Junqueras convençut que els pressupostos es poden acordar amb la CUP. Això, malgrat que l'Assemblée a dos copaires va aprovar-hi una resolució que reclama alliberar-se de l'acord d'estabilitat amb junts pels sis. El vicepresident i conseller d'Economia Aureol Junqueras han aconseguit que els pressupostos es poden acordar amb la CUP. Això, malgrat que l'Assemblée a dos copaires va aprovar-hi una resolució que reclama alliberar-se de l'estabilitat amb junts pels sis. Estem absolutament convençuts que és possible arribar a un acord en aquest àmbit i en tants altres. A nosaltres sempre ens trobaran ben predisposats per buscar els millors acords possibles. Doncs precisament normalitat a la reunió setmanal de junts pels sis i la CUP després d'aquestes crítiques de l'Assemblée a copaire, el pacte d'estabilitat. La trobada ha estat breu, això sí, i no s'ha abordat, diuen, l'esmena aprovada a l'Assemblée dels anticapitalistes. Bona tarda, penes i minuts durant la reunió, la camp participa Jordi Torrós, Roger Torrent, i els diputats veneç a l'Ellet si hi hauria la serra a més de dos mesos del govern. Aparent normalitat en la trobada, segons fons consultades, no s'ha abordat la recent Assemblée a Copaire i el missatge a crítica pel pacte d'estabilitat, sinó temes que van demà al conseller executiu la reunió. Ha estat breu perquè la candidatura d'unit a poble haurà d'estar de segatària nacional. Ignasi Aba, Catalunya Ràdio Parlament. Gràcies. Notícies breus, Montse Quadreny. L'Audiència Nacional dona 10 dies a termini el Partit Popular perquè pagui 1,2 milions d'euros com a responsables civils subsidiari pel cas de la Caixa B del Partit. I avisa que, si no els diposita, l'embargarà. El Partit de Mariano Rajoy s'ha afanyat a assegurar que pagaran, però ha tret importància a la mesura. És una afiança com a responsables civils subsidiari pel delicte que suposadament va cometre els seus tresorers. Des del PP, la seva dirigent, Andrea Levi, ha volgut deixar clar que el jutge no els imposa cap multa. Esto no es ni una multa ni una condena. Es una garantía cautelar que el juez ha pedido que se deposite en base a unas afirmaciones que nosotros negamos desde un principio que ha hecho el señor Várcenas ante el juez. Catalunya acollirà tres famílies sirianes procedents de Grècia. Segons ha pogut saber Catalunya Ràdio, són tres parelles i quatre menors, en total deu persones. La meitat de les que arribaran demà a l'estat espanyol per primera vegada des de Grècia. De moment no se sap si demà mateix aterraran a casa nostra ni a quines ciutats viuran. Els reallotjaran en pisos i centres del Comitè Espanyol d'Ajunt del Refugiat, la Creu Roja i de l'OVNG AXEM. L'arribada dels primers migrants des de Grècia l'ha anunciat qualque firms de dias. Mañana empiezan a venir ya desde de Grecia, el pasado mañana bien de Italia y disorders dai el refugiado reacentadós a los campos del Blivano y de Turquía. La plat� no ha mobilitzat llarg del llarg del squires en diferents poblacions de la demarquació de lle kom Kasr ja era com Tàrrega, Veleguer o la mateixa Capital per informar les ciutadaniques sobre la situació dels refugats persones migrades, com les que havia atarribat a Lleida per la campanya de la fruita. Lleida, Josep Maria, per allò. Bona tarda. Segons els membres de la plataforma, les condicions en què viuen centenars d'empres un cop arriben a Lleida per treballar al camp són similars a les que han de viure el refugiat i s'han d'afrontar des de l'àmbit local. Marta Marqués, membre de la plataforma, no en el nostre nom. Els temporers a les terres de Lleida tenen una situació molt precària, justament a la ciutat de Lleida, que és un espai on es reben molts de temporers. Josep Maria, per allò, Catalunya Ràdio, Lleida. La corresponsal elàfrica de Catalunya Ràdio, Gemma Parellada, guanya el premi Miguel Gil Moreno de periodisme, Blai Mercè. El jurat l'ha premiat per la seva excel·lent trajectòria professional, la seva valentia i el profund compromís amb la veritat que te'n recorda a Miguel Gil, qui dona nom al guardó i que va morir l'any 2000, en una emboscada mentre informava sobre el conflicte de Sierra Leone. El jurat l'ha definit com una professional, que forma part d'una generació disposada a deixar la seva joventut i ser un exemple de l'ofici periodístic en temps de crisi. Aquesta és la transgenedició del guardó que aconsegueixen des del 2002 la fundació Miguel Gil Moreno i el grup editorial Penguin Random House. Esport, Oriol Moner. Bona tarda, de quina hora les 16 es podrà començar a accedir al Camp Nou per la celebració que es farà del duplet i que tindrà el punt al G de les 10 amb l'arribada dels integrants del primer equip. La festa és d'accés gratuït, tot i que cal recollir abans les entrades a les tequilles de l'estadi. El club de la mitja nit farà un programa especial a partir de les 10. El Barça ha confirmat que Luis Suárez té una al·legió muscular a la Camadreta, que començarà a fer rehabilitació a Barcelona els pròxims dies i que la seguirà fent als Estats Units on anirà amb la selecció del seu país. El Barça grossa al capital del Baig és a Manresa, serà el teatre Cursal a partir de dos quarts d'avui per celebrar la permanència un any més a la Lliga. Arlen Garrós, Albert Montanyes, ha caigut en primera ronda davant d'Ivo Carlovich, Sare Joan Fernando Berdasco, contra Steve Johnson en Berdasco, que s'ha endut el primer set, i ha començat a la si del partit entre Albert Ramos i Orácio Ceballos. També és tan joca el camp front a Jordi Semper en Matias Burg, arçat ronda, per cert, que inicio Cori i en el quadre fomeniva de la temporada vinent. I a la set i tornarem amb el Catalunya Vespre. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, el músic Sant Justenc, Víctor Puerta serà protagonista d'una nova conversa del món il·lustrat. Víctor Puerta es parlarà amb la big mama Montse avui a les 8 del Vespre al cim de Càngine Està. La xerrada és oberta a tothom. Des de fa 20 anys, Víctor Puerta s'està immers al món de la música. La seva idea de petit no era dedicar-se a aquest món, però de mica en mica es va anar endins Sant, fins a realitzar el seu primer concert, amb tan sols 15 o 16 anys. A banda de tocar l'armònica, Víctor Puerta es va aprendre a tocar el piano i, posteriorment, va fer un duet amb el seu germà Pere Puertes. I amb el nom de Sweet Case Brothers, l'any 2013, van participar a l'International Blues Challenge, celebratament fins i van quedar segons. I el músic Sant Justenc participa d'una de les converses que organitza el grup El món il·lustrat, perquè els assistents puguin conèixer una mica més a prop la seva figura professional i personal. La conversa Víctor Puerta i la big mama Montse, la Montserrat Prat de Sava, tindrà jo, com dèiem, avui a les 8 del Vespre, a la sol·ligidor consoleigiribet de Càngine Està. Time Code, dels ideistes de Barcelona, Juanjo Jiménez, ha guanyat un dels premis principals de Càngine Està. Es tracta d'una història d'amor entre dos guardes de seguretat, narrada a través de les pantalles de vigilància d'un pàrquing. La ballerina Sant Justenc, l'Àlia Iguader, és la protagonista, juntament amb el ballerí, Nicolas Ricini. Són 15 minuts de pantalles i dansa, on les paraules són menys importants que la imatge. El curt explica la relació en forma de dansa entre dos dels guardes de seguretat. Time Code va ser escollida entre més de 5.000 curs participants i està coordonat amb la Palma d'Or. 9 actes bandàlegs al municipi, un contenidor va ser cremat i vendre-se la nit davant la porta de l'institut. Ara, per ara, es desconeix qui vencia els autors o autors dels fets. La policia continua investigant aquests fets. Divendres a la nit es va cremar un contenidor al passeig de la muntanya, l'autor o autors dels fets, segons fons policials, van col·locar el contenidor a la porta de l'institut i els fets van ocórrer la matinada de Divendres a dissabte a dos quarts tocats de 5 del matí. Tot i que es desconeix qui els va originar, la policia local sospita que es pot tractar de les mateixes persones que van provocar la setmana passada un incendi a la tanca de l'institut. Ara, per ara, els fets estan sent investigats pels Mossos d'Esquadra. Aquest no és el primer acte bandàlic al municipi d'Anguany. Fa pocs dies també van aparèixer unes pintades al mural fet per dona i empresa, en motiu del dia internacional de la dona. I els fets ja han estat esborrades. L'Ajuntament ha obert convocatòria pública per optar a quatre espais exteriors del mercat municipal pel desenvolupament d'activitat econòmica. Es tracta de dos botigues i dues oficines de caràcter públic i privat. L'autorització serà un sorteig amb vigència per dos anys. Es tracta de dos lots amb dos espais cadascun. El primer lot consta de dos mòduls de 19 metres quadrats a l'exterior del mercat municipal amb l'aparador. L'entrada se situa al carrer del mercat número 22. I els locals es destinarien a activitats comercials de vent del detall obertes al públic. Els altres dos són oficines de 22 metres quadrats, situades a l'edifici en ex a l'equipament, al carrer mercat 22. Aquests espais haurien de ser destinats d'activitat d'oficina de caràcter privat i sense accés al públic. Les bases amb els criteris per optar, terminis els models de sol·licituds, d'oficials del 3bdoples.s. El termini de presentació de la sol·licitud finalitza el propet 3 de juny i s'ha de formalitzar l'oficina de tensió ciutadana de l'Ajuntament. De totes les persones que sol·licitin la seva ocupació, es crearà una llista d'espera, una per cada lot, per tal de cobrir els possibles assassaments d'activitats que es produeixin en qualsevol dels quatre espais. Les persones destinatàries pagaran a l'Ajuntament pel seu bus i aprofitament un atac semensual a un metre quadrat útil. Doncs, fins aquí la informació local, s'haurà d'aprofitar les dades d'aquí una hora en aquesta sintonia. Jo sóc de basquet. Jo sóc de futbol. Jo sóc de humble. Jo sóc de volei. Jo sóc de hockey. I tots som del Juguem a casa. Tota l'actualitat esportiva de Sant Just d'Esvern el Juguem a casa cada dilluns de dos quarts d'avui i fins les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. No t'ho perdis. El programa d'esports de la Ràdio. Amigues, amics, Ràdio d'Esvern us ofereix el programa a l'audició en nous continguts i en més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana com la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar als dilluns de 8 a 9 del vespre o als dissabtes a les 9 del matí. Us esperem. Cada dilluns de 9 a 10 del vespre teniu una cita amb Ramon Vineu, si us plau. Una mirada al passat sense nostàlgia amb la millor música dels anys 20 o 50. O, si ho prefereu, podeu descarregar el programa a la carta, a Ràdio d'Esvern. I ara obrim un nou canal. Comunicat amb nosaltres per WhatsApp. 610.777.015. Ràdio d'Esvern. Cada dia, més aprofiteu. Conduint. Vius connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, i apareix de ràdio Generalitat de Catalunya. Bona tarda. Benvinguts a la tertúlia esportiva de la penya del Marro. Bé, com que avi dilluns tenim aquí la gent per comentar com ha atalcat el cap de setmana esportivament. Estem parlant del Barça i del Copa del Rei. Bones tardes. Bona tarda guerres catalans. Bona tarda. Hola, què tal? Hola, què tal? Hola, bona tarda. Bé, avui m'imagino que content, amb el duplet i el Barça, que no sé quina la tele posaria a aquesta temporada, però com a mínim, no et tapla molt alt, o ho sembla a mi? I tant. Jo no et tapla. Jo, un sis... Ja hi som, el tribunero. Un sis com un sis. Un sis com un sis. M'ha remerat. M'han tomat el plató, que diu un amic meu, m'ha estat a la radio. Bé, un sis, m'ha remerat, i no que és broma, no? No, no, no. El pitjor és que tu et creus. Tu en dius que el Barça ha guanyat 4 títols. Per què? La Copa del Reis. I la Lliga? No té explicació. No em diguis que sí, que us hi veus tot. Tu m'estàs dient que sí. Que sí, tu, que sí. Jo el dic, perquè per exemple, el primer de tot, per mi un sis és una bona nota, no és una mala nota. Això per començar. Si per tu és un sis, si per tu un sis, ara entenc moltes coses. Si per tu un sis és una bona nota. Ara ho intento. Però jo poso un sis, perquè és com allò que ens deia la professora. És que podrien haver fet tant, perquè com que tens les capacitats per fer-les, saps allò que et deia la professora? A mi em van dir tota la vida. És que guanyar la Lliga i la Copa és fer poquet. Però és que ho podrien haver fet tant. Jo només pel fet de guanyar la Lliga. No, no, no, hem fet tant, però podrien haver fet mil més. Guanyar la Lliga i la Copa. La Champions, no. Espera, perdoneu. Aquest any s'acaba amb quatre títols. Supercopa, Mundial de Clubs, Lliga i Copa. Jo només per guanyar la Lliga, la nota és un set i mig, vuit com a mínim. Sí, sí, home, per guanyar la Lliga un set i mig. Vinga, vinga. I li sumo mig més per guanyar la Copa, perquè per mi la Copa és la competició que menys gràcia té. Perquè a no sé que et toqui un rival seriós, a ser misacuars, és una competició que no té cap mena del sentit. El premís jo el cap. 7-0 València, una final. Però podrien haver guanyat la Lliga. Podrien haver guanyat la Lliga molt més tranquil·lament. Molt més tranquil·lament. Ens podrien haver plantat a la final de la Champions, tranquil·lament, i perdre la final de la Champions. Masses anys has viscut tu de glòria, ja haguessis vist altres anys. És que som uns carques, home, som uns carques. No, és que som uns carques, per l'amor de Déu. Marc, portes? Capacitat, no, el següent. Vuit de les últimes 12 Lligues. Vuit de les últimes 12 Lligues, és que això és una estilesa. No és poc. És una cosa bèstia. La temporada del Barça no és excel·lent, perquè no guanyar la Champions, perquè has guanyat la Lliga, que ja et fa arribar el notable, i notable els 6 sumes, el que dèiem, el Mundial de Clubs i 6 sumes de Supercopa. O sigui, ara es fa el comput global. Jo crec que durant l'època de Cliffs, que guanyàvem una Lliga cada 25, ja hem guanyat 4 seguides. Jo també, Marc. Ja hi ha prou. No podem fer-hi infravalorar. Exacte, o sigui, no pot ser això. Després hi ha cosetes que podem anar parlant de jugadors i de coses, perquè les has guanyat dos vegades. La Lliga l'havien perdut el mes de febrer o març. O sigui, ja estava perdut a partir del Real Madrid quan va venir el Camp Nou i va guanyar. La Lliga ja estava, com que jo dic perduda, i el Barça l'ha hagut de tornar a guanyar. Els últims 7 partits no han caixat cap gol, el Barça. I que partim d'una iniciatem porada, que el Barça no va poder fitxar, que va fitxar, allò a l'estil... El raturan. Sí, el va fitxar a partir del desembre. I quina primera volta va tenir a anar al Camp de l'Atlètic, a camps molt difícils, el Bernabéu. Jo, quan Marta escolto dir això, i tota la gent també que pensa com tu, a mi em fa pena, perquè penso que no es valora el que realment... Jordi, no és que no es valori. Oi, tant que no es valori. És que encara no ho entés. I tant que ho valorem, i tant que estem condens per haver guanyat una Lliga i per haver guanyat la Copa. I tant, perfecte. No es pot guanyar sempre la Champions. Ara bé. En 100 anys... Ara bé. Avent demostrat el que ha demostrat el Barça durant el 90% de la Lliga i durant el 100% de la Copa i durant el 80% de les Champions, avent demostrat el que ha demostrat... I què és el que ha demostrat? Home, que va perdre contra el Madrid quan va venir... No, que l'Atlètic ha demanat l'alimentat en un partit... Avent demostrat el que ha demostrat... Jordi, no, no és que es fa equivocant. Jordi, al Barça, durant tota la temporada ha demostrat que és un equip de Déu, quan vol. Quan vol. I durant la Champions ha demostrat que és un equip de Déu. I durant tota la Copa ha demostrat que és un equip de Déu. No és veritat, això. Mira, jo aquí no estic d'acord. I al Barça durant dues setmanes, durant dos mesos, o el temps que dure, aquesta baixada, al Barça va decidir renunciar a títols. No va decidir renunciar a re, Marc. A veure, anem a parlar seriosament. El Barça ha hagut molts partits aquest any, el camp de llevant, el camp de les palmes. El camp que els ha guanyat, perquè és al Barça, i perquè té un tio que es diu Suari, que aquest any ha estat pitxit, serà votador europea. Perquè, si no, aquests partits, al Barça no els hagués tret. Vull dir que al Barça hi ha hagut molts partits d'aquest any, que al Barça no... O sigui, ha competit perquè no... No n'ha tret més. I entrem en el tema que hem dit moltes vegades, que és que al Barça, aquest any, la Lliga i la Copa l'han guanyat 13 jugadors, 13 països, l'han guanyat a l'11 de Gala, que a l'11 d'ahir, i el dels últimes 5 jornades al Lliga, era el mateix de la Champions de l'any passat. O sigui, l'han guanyat aquests 11, i si m'apures afegiria Sergi Roberto, i no sé... i no sé... Sí... Clar, un partit no fa d'allò. No m'ha dit matí, però no sé. O sigui, la Lliga d'aquest any del Barça, no, no. Quin jugadors més? Sergi Roberto. Sergi Roberto, ja està. El Barça ha fet una primera part de temporada acollonant. Va, però per què? Perquè jugadors estan frescos, tens un jugador que t'estan fent partida de sus, però què passa? Això és esport d'elites, futbol professional, fins al mes de març, jugues, dimecres, diumenge, dimecres, diumenge, i no pot ser que juguis amb 12 tios, i t'hi estiguin bravo. Per què que em deixava... Llavors, el que hem de fer és fotre fora el tio que decideix qui fitxa, perquè ha fet una plantilla de merda. I el tens fora, Zubi, ja està. Perdona, Zubi porta Neymar, Zubi porta també Suárez... Clar, i et porta també a Douglas, i et porta també a Bermael Eny, i et porta així... A veure... El Barça venia de l'ascensió FIFA, que aquest estiu li passarà això al Madrid i a l'el·leti de Madrid, aquest estiu. El Madrid i l'el·letic de Madrid es fotran a fitxar a Punta Pala, perquè l'estiu que ve i el Nadal que ve no podran fitxar ningú. Aleshores, el Barça, aquest estiu, tindrà la sort de que podrà agafar i fotres a fitxar una sèrie de gent, i espero que a donar de baixa a molts altres. A Denis Suárez ens ha de salvar aquest tio. Jo no dic aquí, ja tindré més... Gamillo, que anem ara movent perduts per fitxar el tio aquest. I ja tindrem temps de parlar de altres i baixes, Marc. Què més dona, aquí fitxem si, al final, acabaran jugant els 11. Sí, que clar! El que ho decideix, això. Llavors, ho va decidir l'any passat i va sortir bé, vam guanyar un triplet, però clar, aquest any hi ha hagut el handicap, que hem hagut de jugar dos competicions més, com són la Supercopa d'Europa, la Supercopa... Però això són quatre partits. No fotrem, són quatre partits. És marxar dos setmanes i ja està ja durant... Però és més, són uns serveis, perquè... Home, et fot la planificació. És a voltar al món de vacances i van en els isos dels collons. És dies que tens de descans, no els descanses. I és una petita pretemporada que fa la gent. Al Ronaldo, després de l'entrenament... Al Ronaldo, per la buffa. El Ronaldo estava a final de la Champions. Sí, clar! Perquè li ha tocat el Vosburgo, el City i el Baceteño. I el tema de les voles calentes ja ho hem parlat, això. Quantes hi vas té, Ronaldo? En temes d'ugles. En temes d'ugles. Si t'agrada més Ronaldo, fes tal Madrid, que juguen millor, són més forts... És que no em pots posar com a excusa quatre partits que es van fer al principi de temporada. És un motiu. És un tant. És un tant. L'inici de temporada que el Barça no el fa. No, és... Un partit, tio. Un partit. Però és que... Ara m'està dient que la primera volta al Barça... No és un partit. No és un partit. Jo crec que el Barça ha fet una primera part de la temporada memorable, guanyant a camps complicadíssims, 0-4 al Bernabéu, guanyant al Calderón 0-1, guanyant a Sant Mamès, guanyant al Madrid... O sigui, el Barça, la primera volta al Barça, és immaculada. Només es deixa dos empats. Sembla que estigui en el contrari. No, però el problema és que com que només han jugat amb 13 tios, hi ha un moment que... Si jugues dimeques dissabte, dimeques dissabte, dimeques dissabte amb els mateixos tios, és un moment que físic i mentalment no pots. Si és que estem d'acord. Si és que estem d'acord, Oriol. Amb el Villanovenci et jugava Neymar, que dius... Oriol, que sí, que estem d'acord, però és que t'estic dient, per això m'empipa encara més. No, no. Oriol, com que només hem set amb burros, de jugar només amb 13 tios, has arribat a final. Burros, no, perquè... Has arribat... Has arribat millor. Has anat confiant en els tios que no t'han fet res. Contra el Villanovenci és ràquid i no pot descansar. Sí, clar, però... Contra el Levante, les Palmas i aquests, busquets no poden rotar? Sí, però això és un altre problema, aquest problema, i jo l'he dit moltes vegades, que és que Lluís Henrique no ha fet rotacions. Però per què no ha fet rotacions? Perquè la gent sembla banqueta. Sabent que arribaràs a final de temporada tocat. I sabent que tens 11 tios que han de fer un fot, mira com has acabat. Per això m'empipa. Sabent que tens 11 tios que poden jugar perfectament si els dones els minuts de descans que necessiten. Vols dir, perquè Lluís Henrique fa un any està fent el mateix i va guanyar el triplet. Sí, però l'ha impassat, per números, això, si ho mires a qualsevol diari, tu diràs, perquè més ho deien a Iarraquua, més després de la Lliga, que comparaven l'ha impassat amb aquest, amb el nivell de minutatge, i el trident, per exemple, excepte a Messi, que em sembla que va estar... A partir de Noeta? A partir de Noeta ja no és que juguin sempre els mateixos de la rota d'una 0 al Barça allà. És que és que al Barça, durant tota la temporada, tu mires, i entre aquesta i l'any passat, el nivell de minutatge és que em sembla que els de dalt ja et juguen 500 minuts més cada un. 400 minuts més cada un. Per això dic... Ni falta que fa. Per això dic... Si ho haguéssim gestionat bé, aquest any, tranquil·lament, perquè més a més d'aquest any... És possible, però... Tranquil·lament, és que no podries fitxar, et véns amb al·líu, no em fotis. Doncs jugues amb Sergi Roberto, partits que va jugar ràquid... Hi ha hagut una planificació. Sí, però ha jugat en totes les posicions del món, per agudes i per haver, i no ha tingut un lloc fix, i jo crec que hem d'estar contents en la temporada que ha fet el Barça, i tornarem al debat. Tornem al mateix debat. Hem d'estar contents. Sí, podríem haver fet molt més, també. Sí, clar. Sí, des del principi... Però no per això has d'adonar-nosis a l'equip, que has guanyat la lliga a la Copa del Mundial, i no sé què més. Sí, la Champions és la hòstia. Jo crec que el més important és la lliga, i la Champions ja és la glòria, és el màxim. Quants anys té la Champions? 100? El màxim d'equip que ha guanyat és el... No, la Champions és de 1992. Copa d'Europa, avui dia. 55. Des del 55. Sí, què té? 65... El Madrid... Tindria una que de 5-6 anys... Imaginar la dificultat de guanyar aquesta competició, i t'estic posant l'exemple de Madrid, que és l'equip que més n'ha guanyat, i et pot guanyar l'11 aquest any sense haver fotut absolutament res. Vull dir que... Fàcil no és. Jo crec que si el Barça hagués tingut una mica més de banqueta, he rutat millor en els seus moments, arribes net, arribes bé al partit competitiu contra l'elèctric de Madrid... Completament d'acord. Però quin problema hi ha? El Barça tenies, Sandro, Munir, Adriano, Bermaelen, Bartra, Arde Turan, Elés Vidal... Tens una sèrie de tios, que aquest estiu agafaran, tocaran el 2, i espero que el Barça tingui la suficient maduresa, com per portar algú, com perquè la competició de la Copa... O sigui, Guardiola, poso el primer simil, que jo vaig anar més talla, a la Copa del Rei, que menys la final que va posar... Era l'equip B, era. Sí, era l'equip B, a Metó... No, però a Metó hi era l'equip B, de titulars aquella època hi havia... Toreia hi ha, etó, i no sé si potser el potser et va jugar també a la final, però hi havia 4 tios, i l'altra maïtat, si et va jugar tota una competició amb un equip B, que ara no ho pots fer perquè no tens jugadors per fer-ho. No tens fons de banqueta, no tens fons de banqueta. Si no són jugadors vàlids, sí que ho són, perquè... Jo crec que el que han jugat no ho han demostrat gens. No tots, no sempre, però sí 3 o 4, com els mateixos d'Ardatoran, a l'Eix Vidal, Sergi Roberto, Marc Bartra, que potser no t'ho han demostrat, però jo crec que també és culpa de l'entrenador que no t'haig de demostrar. Sí, sí, completament d'acord, completament d'acord, perquè... També és tan culpa seva com de l'entrenador i que no hagin pogut demostrar. Et dono la raó, perquè partits de casa, Barça Getafe, que saps que un partit... Tant d'entra setmana al que et jugaves al diumenge no sé on quin camp difícil era, que podries fer-ho, no va rotar ni el Tato, o un Barça Getafe. No estem parlant del València, del Sevilla, de l'Elètic de Madrid, del Vila Real, de l'Elètic de Bilbao. No, estem parlant del Getafe, un equip que... Que se'n va segona! Però vull dir que al Barça hi ha hagut molts partits contra equips de la part mitja-baixa, com a local, que no ha fet un punyadero, canvia l'alineació. No ha acabat passant factura. És una mica la valoració global que fem aquí ara. Li dono un 8 de la temporada. Jo també li dono una molt bona nota, i aquí més o menys ja estem d'acord, i al marc una mica menys. Pujo, 6,7, si voleu. A mi m'agradaria parlar una estona de la final d'ahir. Ho he dit perquè al Barça, que ens volia que és la primera vegada que arribava en una final i que li expulsaven un jugador i que... Doncs jo... poques vegades, eh? Poques vegades, això... És una exposició més que emprenera la copa, segur. En fi, vaig eranó, jo sabeu que el van expulsar, però gràcies al gol de Neymar i Jordi el va primer, i després Neymar ens vam posar a la pròrroga part 2-0 contra el Sevilla. En fi, m'agradaria anar a dir en algun jugador a veure què opineu. Us hem nota, també. Com vulguis. A veure, ahir comencem. I miesta. O un 12, si pot ser. Sí, espectacular. Sublim. Jo em vaig assacar, perdoneu, del sofà, un parell de vegades, després de la roleta. A més, si ni estava agafant la responsabilitat quan l'equip pitjor ho estava passant, en el moment on el Sevilla té quasi un atac i gol, que era... al Barça no sabia com sortir una mica. Va ser una part, no? Al final de la primera i al inici de la segona, que al Barça encara s'havia de recolocar a través d'un cop l'expulsió, ni estava agafant la responsabilitat de dir a l'equip, anem a sortir d'aquí, no ens tanquem tan arredera, perquè el Sevilla anirà picant pedra, anirà picant pedra, i algú ens acabarà fotent. I és iniesta qui, des d'arredera, comença a treure la pilota i comença a posar pilotes a Messi, que compta. Ahir Messi, per mi... Un moment, ara parlarem amb jugador per jugador, però vull dir que les conduccions... I aquesta, ahir, eren espectaculars. L'úperú de ràdio d'Esvern. No, no. Iniesta va fer una classe magistral de futbol. Ha tornat iniesta o no? No ho sé per mi, però ha fet una temporada no tan bona com les altres. Jo l'he vist molt bé, aquesta temporada. El problema és que, com que aquests 5 partits, o sigui, que el Barça va perdre, és que no salvaven iniesta. No salva ningú. No, per això... No ha briljat tant, no ha briljat tant durant aquesta temporada. No, però la primera part de temporada de iniesta és monumental. Però què és la primera temporada? Vull dir que això no sé si... És la segona, ja? No, és la primera. És la primera. Per això he dit que a Iniesta no ha tingut a Xavi de company. Però vaja... En fi, no sé per què ha dit això, però és una de les meves... Escolta, un altre aquí. Sí, tan ampla. Més sí. Per mi bruta. Jo et dic un 9,9% a Iniesta, ahir. Comparat a Iniesta, ahir està per sota. Però va fer dos resistències. Sí, sí, sí. Però és que Iniesta va estar tan... Vaig igual, el tema. Però jo crec que a Imesi fa una declaració d'intencions entre cometes de dir el mig del camp a Imesi decideix venir al mig del camp a buscar pilotes. Per això he dit que a Imesi fa una declaració d'intencions i diu... Potser ja no he trigat tant al mig del camp. No, però el bo d'Iniesta, i el bo de Messi, perdó, és que Messi ha hagut partit aquest any que ha jugat al mig del camp i se l'ha passat caminant i no feia absolutament res. I a Imesi, jugant de mig del camp, ja no només assistia, sinó que baixava que feia sprints d'aquells dels seus ulls. Jo he fet partits que no veia com agafava pilotes i se n'anava bé. I se'n feia tres. Altra cosa és com el paraven. Ja parlarem després d'això. Sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. Neymar és el següent. Neymar, un tres. Per mi, Neymar, i els tres, és pel gol. Perquè, si no, jo, Neymar, a mi, em crispa molt. Neymar ve d'una sèrie de partits molt dolents, però jo crec que va donar la cara i desmarcades em va fer un fotiment i bé, l'expulsió. Fora de joc i marca el gol. No és el Neymar de principi de temporada o de final de l'anterior, però, mira, què vols que et digui? Jo, per mi, Neymar, crec que està completament desaparegut que aquell tio o aquell gent i de l'un contra un que ens van vendre, que feia fil... Aquest tio jo no l'he vist, encara. Els primers anys de Neymar al Barça són brutats. Sí, però aquest any, no. L'any passat va ser l'altre. Aquest any, no ho dic. Neymar és la temporada que més vols posar. Però vull dir que no deixa una mala temporada de Neymar. Jo el partim d'ahir... Jo el sis li poso a Neymar, perquè la primera part vaig trobar que perdia pilotes que feia... Un sis? Com li pots fotre un sis? Com li pots fotre un sis? A mi em passa amb Neymar que arriba a un punt que penso que és un jugador que té sortida, que et desmarca, que té velocitat... Però aguanta massa la pilota als peus. No la passa. Em sento que és un jugador que podia tenir i una jugada clau, no sé quina va ser, que et sembla que tenia sol... Sí, que té a Matí a l'esquerra, té a Matí a l'esquerra i més a la dreta. Un sprint allà, va, va, va. Exacte, aquesta, aquesta. I al final decideix acabar-la ell. La primera part de Neymar a mi em va desesperar molt, perquè era allò d'agafar pilotes, intentar fer-ho ell tot sol. Per dia no se'n sortia, molt xupon. Molt bé. I la segona, mira encara. Suárez. No va fer gaire cosa. Però vaja, vull dir que la relació tampoc no va aparèixer. Parlant des de l'aguisme, puc dur, no sé com estarà el tema de l'Azió, però no em fa res que es perdi la Copa Amèrica aquesta. No, no sóc a Pere, eh. El dia 1 de juny ja està allà. El dia 1 de juny? Sí, sí, no, no. Comença per la recuperació allà. Però a mi m'he fet la recuperació allà. Perdó, això volia dir. A l'1 de juny marxa cap allà. És igual, però allà hi ha a veure si poden o no l'altra cosa de veure, que fa Uruguai. Jo, Suárez... Espera, que tenim el... El confidencial diu que no hi juga. Que no hi juga. Tens informacions, té informació... Privilegeada. Està parlant pel telèfon. Qui més? Piquet també suposo que tiràs, Piquet. Vull anar a dir Piquet, sí senyor. Brutal, un 9,8. Si el 10 és i n'hi està el 9,9 més, si el 9,8 és Piquet. Per mi el partit de Piquet ahir és monumental. Per mi és un 8. Per mi és un 8. Està bé, ahir Piquet, està bé. Ahir Piquet està molt bé. Molt bé. Va estar a punt de fer un gol que li va treure rico, no sap com, amb una para de monumental. Ahir Piquet està molt bé. Ahir Piquet està molt bé. Així que, a més a més, quan es posa a marxarà, ell va fer doble labor, quasi bé. De vegades, sí, sí, jo patia. Quan Piquet i paties en porta de defensa, posa't a córrer, eh, en un perdit. No, però falta un jugador, que jo et deixes un. No, no, és que n'hi ha molts, encara. Teres Tegen. Un 3. Digues Teres Tegen, va. Jo crec que clau. Un set i mig. Sí, un 9. Però, perdona, hi ha una sacada de... A mi no em dóna tranca. A mi no em desagrada, però no visc trancada. A mi no em desagrada, però no visc tranquil. A mi m'encanta. A mi m'encanta. Tu estàs tranquil, en Teres Tegen. Jo sí, jo sí. A nivell de reflexos, o sigui, ahir... El contra del baller, la de l'Ebandós. Ua, Dios. Un altre. Jordi Alba. Perdona, el partit de Jordi. Un moment, esteu d'acord amb mi que el gol és un xurro? No. La intenció de què? M'has de odiar de la boca aquesta intenció. I tant. Jo realment veig un tio que arriba a línia de fons desesperat i que la pica... que la pica com pot. La pica com pot. I el porté, si us fixeu, tornau a mirar les imatges que no les heu vist bé. Sergio Rico fa un pas. Escolta. No, escolta. Sergio Rico fa un pas. El costat del pal. No, no, s'en va al cor. Em marxa de fer una cola allà al costat. Sou pitxocs els portes. Un set. Mira, mira, mira. Posa el gol. Això per la ràdio anirà molt bé. Anirem a les imatges en uns moments. Jo és que no em fa falta. Busquets, no hem parlat de busquets. Normalet. Un, dos, un sis. Jo crec que és un jugador que aquest any ha jugat massa. No ha tingut el descans necessari. I s'ha notat molt. Això jo també ho sé. Sí, però jo crec que el Barça el que hauria de fer és fitxar un defensa central. Normal, deixar-se d'invents, d'haver mai elions i collonades d'aquestes, fitxar un bon defensa central. I que l'any que ve masquerà no faci el favor d'agafar-hi i anar replassant a busquets. Busquets no pot jugar als 80. És que Sergio Roberto és... Dic una cosa, una cosa. Busquets és el nou Xavi. És el tio. És el tio. Un moment, un moment, un moment. Vosquets és el nou tio, que com que porta tants anys no tenim collons a fotre'l fora. Perquè és tan bo. El problema que he tingut aquest any és que... És que ja no va, ja no va. Ha jugat massa i no l'han rotat. No troba fora. Tinc per què apuntar també Albes. Albes. El més flús de tots, per mi d'aquí. Home, no, pitjor que busquets. No, no. Sí, Albes, el més flús. T'han acabat fent un bon partit per fer un bon partit. A l'equip en general, la segona part és bona. Però una cosa és que a mi m'agradaria... Podem parlar un moment allà? No, a l'arbitre al final de tot per justificar... Quan parlem de l'arbitre hem parlat de futbol. A veure, hem de parlar un moment també... A mi m'agradaria mencionar, eh, del mèrit que va tenir del Barça, jugant amb 10 jugadors. Ja sé que el Sevilla estava molt cansat i em direu que venia la final de d'Europa. Jo ja vaig dir que no seria un partit fàcil que ni 5 de 0, ni punyetes. El Sevilla cansada de guanyar la copa, el Sevilla... Vem-ne la pròrroga, eh. 0-2, vinga, pa casa. Tu vas patir en algun moment del partit? Sí. Jo vaig patir els últims 10 minuts de la primera partit. El Barça no es pulsen el tio, i allò acaba un 0-5, com estava Messi. Les pulsen el minut 35, i el Barça no et sota... Exacte. La pulsió, com sempre, és un factor molt psicològic. Sí, perquè el Sevilla... La primera part del Barça per mi d'ahir és fluixa. I jo crec que el Barça fa una primera part d'ahir fluixa. Controla el rival, és veritat, però no fa cap xute entre els tres pals. La primera, per la Barça, que jo sàpiga. El Barça no xute entre els tres pals, i el Sevilla en té alguna. El Barça xute entre els tres pals, amb xuts de falta, no? Sí, amb xuts de falta, correcte. O sigui, el Barça... Ahir, els primers 30 minuts, el Barça, per mi, va estar proxet. Jo crec que aquest any no he vist el Barça. Aguantava amb la... també l'he vist. I aguantava la pilota. L'expulsió... Jo, els únics moments que he patit del partit d'ahir, va ser des de l'expulsió a Masquerano, fins al minut 5 de la segona part. Aquest quart d'hora, que el Barça no sap què fer, que és on teres té que anar a treure dos mans monumentals... Perdona, Orioles, un quart d'hora també, que el Barça prefereix anar a la mitja part, perquè... per rebre indicacions... Va ser un risc, eh, això? Sí, va ser un risc, però va anar bé. I de fet, el factor psicològic, perquè el Barça també li passa moltes vegades, quan li expulsen a un jugador rival, el Barça, qualsevol equip, es confia. Ells són 10, jo crec que ahir el Sevilla va pecar d'això, i al final de tot, que no s'esperaven, el Sevilla ja li anava bé arribar a la pròrroga, comptava amb el desgàs del Barça, que eren 10 jugadors i l'expulsió del Jordi. Si el Sevilla va pel partit... Si el Sevilla va pel partit, com diu el Jordi, en el minut 60, fot 3 canvis, 3 dius frescos al mig del camp, un any i emeri, i el Sevilla ens en fot. El que passa és que psicològicament el van expulsar el jugador del Sevilla, i això els va quedar enfonsant. Jo crec que no, però bueno... Jo vaig veure així. Jordi, per primera vegada en la història, aquestes totes les estic d'acord amb tu. Jo també, jo crec, Jordi, que... Canvio opinion, llavors. No, no, per això està, tu. Si el Sevilla va pel partit, fot 3 canvis, el primer canvi d'un any i emeri és el minut 80. Minut 80, crits xòvia. I com són molts entradors, com el guardiola, que sempre canvia el primer cap i el 90, i com... Ui, tio, estàs amb un tio més en una final de copa. Si tu vas pel partit, fots 3 dius frescos. Però és que el Sevilla va anar pel partit. Sí! Jo crec que el Sevilla, a partir del minut 60-70, ja li anava bé arribar a la pròrroga. A partir d'aixut el pal, que fa el paio aquell, que el Sevilla no té cap més ocasió, jo crec que el Barça juga al revés de com li juguen ell habitualment. O sigui, el Barça, tancat al darrere i els altres ja arribaran. I ahir el factor psicològic va ser l'expulsió, perquè van jugar tots super, super, super concentrats i no van deixar que el Sevilla fer res més des d'aixut el pal. La expulsió del Sevilla no és. Perdona? La expulsió del Sevilla no és. És una expulsió com una casa de pagès, Marc. Vés-te'n aquest. No, la que a mí sí que... I li he dit a l'Oriol... Perdona, no tens que dir-li-te. No, no, l'Oriol sí que li he dit abans d'entrar, i tu he dit que és la segona expulsió del Sevilla i li ha dit... A Piquel li van caure 4 per molt menys, per anar a l'àrbitre, dir-li, no sé què. Perdona, parlant de l'àrbitre? Sí, però abans vull una cosa. Vull fer una rajada, també. Jo vull fer una rajada. No, que això... És que després m'agradaria que m'expliquessis què tal l'ambientillo per allà. Oriol, que faig una indró. La rajada. La rajada d'Oriol Pascual. No, això és l'alegria. La segona rajada serà l'àrbitre. La primera rajada jo crec que és la realització del partit d'ahir per a la visió. O sigui, és lamentable com van els tios de realització. També et dic una cosa, eh? És molt empipat amb la gent de TV3. Però és que això no és TV3. No, no, no, no. TV3 no. TV3 és la realització. No, no, no. TV3 només tenia el dret de l'abans i el després. Però durant el partit, Marc, els drets només... Quan el Barça et checa el títol, jo estic emprenyat que quan el Barça et checa el títol. Això és el de menys. El que has d'estar emprenyat és que durant el partit, la repetició és una fasta. A part d'aquelles repeticions, sempre les del Sevilla, attacks del Sevilla... Era ampliar partit, acabar amb una realització, i veig una jugada que estava a punt de acabar. Això fatal. A nivell d'eficions, van enfocar un 99% de vegades l'afició del Sevilla. La afició del Barça va ser una vegada més buitanta. Perdona, és que ja havia... El doble, com sempre passa, el final del cop, el rei, no sé què passa, però que no... No anessin ni una, i que no... Però era cada vegada que el Barça es posava, crida, boti, boti, boti, Madridista, el Quino Boti, o independència, alguna cosa d'aquestes, enfocar directament el del Sevilla, tallar per aquí... L'arbitra era d'això, és que... Mare de Tunguacha... Era guarda civil. De fet, és guarda civil, està en el paro, perquè quan acabi d'arbitrar si vols, si pot tornar a dedicar... Es fan excel·lències. És de la Benemèrida. Home, jo estic empipat amb la realització de TV3, en el post-partit, si voleu, perquè en el moment en el que hi n'hi ha estat xec a la copa, el primer que es fa és una imatge en grandes talades. Em va semblar tan poc sotil, de la manera tan poc sotil de fer-ho, que vaig dir, hòstia, potser tampoc calia fer-ho així. La realització de donar el partit era nafasta, nafasta. Però em va semblar, d'alguna manera, que a l'inici del partit, els 5 només es veien a banderes d'Espanya. A l'inici, durant, després... Sí, sí, en el post, en el post, a TV3, només es veien estalades. És la contra... Sí, però, hòstia, a mi no em va agradar, i mira que a mi les estalades no és que em produeguin horticares. Tu enfocaves el sector del Barça i ja havien estalades. Sí, però, Oriol, tu pots fer un pla general i pots trobar... És el que et dic, ho podrien haver fet d'una manera més sotil, que n'és que més bonic. Si no n'enfocessin, la veritat és que només hi havien estalades. Sí, però si només enfoces la sala... Tu que vas estalcar l'ambient i tot, hi havien estalades a punt de pales. Què hi vas estalcar? Ahir vas anar al sector del Barça, a la final de la Sevilla, i ara ens ho dius. Jo ja ho he dit a l'entrada. I ho va dir divendres? I ho va dir avui, el només arribo a la primera cosa que ho dic. Jo vaig dir-hi uns passats, perdona, Jordi, no estàs alerta. No m'ha arribat un brofax, una mica que res. Escolta, i saps què tal l'ambient, això? Molt divertit, va ser una gran experiència. On et vas amagar l'estalada? No la vaig amagar, ja es podia portar a la motxilla. Jo li vaig dir... És veritat que portaves el calçotet de l'estalada, els mitjans de l'estalada... Ells van pintar el cul i no hi eres. Divendres, vam trucar als seves, perquè en el concurs de Comsa en Mont-Català el vam fer amb els seves. I li vaig dir que es doblegués l'estalada com un triangle de origami d'aquests. Llavors que se'ls fiqués entre natge i natge. I fes un calvo. I llavors que la entrada que li digués el guàrdia civil... Mira, d'aquí no ens veiem, fins que em saco totes les estalades que hi veu en cima. No, però me l'haguéssim agafat. Perquè feien un tercer grau allà. Et va trucar. Et va trucar. Em va posar una mica. Em va agradar o no? Seves hi havia dues línies asseguratant. La primera, un triangle. I una mica de toque. La segona hi ha les drogues, les bombes. No, l'estalada ja la portava. Però no van dir res ni res. Em va mirar encara de fàstic. Com a la gran majoria. Això passa aquí a Vall d'Alona, també. No cal anar a Madrid. I després a la porta de l'estadi sí que la motxila, però una bona rebuscada i després... A mi això no em sembla malament. Vam trobar alguna cosa o no? No, em van dir que estava ben fort. Té, tinc. Vam fer la revisió, no? No em posa alguna vacuna? Sí, l'anti-independentin. Sí. Podem parlar de l'Arbitra, o no? Sí, perquè el tio aquell es va proposar que no marxéssim a dormir fins a l'una de la nit. Sí, sí, indignant això. Jo en el moment en què aquell tio, en la pròrroga, li diu, hòstia, ara em fa mal aquí a la cuixa. A què va passar? Es posa, es posa. Els dos fícils d'un de cada equip, el tio, mans aquí a la cintura i mira que va bon, i vinga, i toquen ustedes, masajito per aquí i masajito per allà. El minut centré, el 116, no calia, no va estar corrent en tot el partit, i al sobre... Va ser sublimpar, ja. També que afegís 5 minuts a la segona part, que no s'havien fet més que les altres càmeres, que quan passa amb el Barça que està... En els 5 minuts... Però els 5 minuts els afegis, parlo de les càmeres. Això va ser la pròrroga, sí. Tens raó, tens raó, tens raó. Tens raó, tens raó, tens raó. Ja em perdonareu, la segona rajada és l'arbitratge d'ahir, va ser autènticament lamentable. La única cosa bona que jo crec que va fer, a nivell parcial, va ser expulsar els tios que havia d'expulsar, perquè les expulsions eren clares. La segona, la del Sevilla, se la pot estalviar. Però és expulsió, sota reclamament és expulsió. Tu no pots anar-li dir d'arbitre rajal, què li va dir? Calla, por favor, i el tio li segueix sultant a la cara. Segons l'acte li va dir... No, la segona, l'entrada. No, era la primera. El tio segons l'acte va dir Marica. Segons l'acte, eh? I quin problema hi ha en què et diguin això? No, però és amb tot aspectiu. És com utilitzes, és com dissubnormal. És com dir Pallazzo. Piqué, per molt menys, li van dir que ara 4. I ara quan es patís i caurà. No ho sé, però hi ha un moment que l'arbitre se li va al partit de les mans. I és que no pot ser que el minut 15 o 30 de la segona part, el Sevilla, estigui amb una tarjeta, que era, no sé, superbruta, està tan bé, i al Barça tingués 7 tarjetes. O sigui, jo hi va haver un moment que vaig agafar la reprementa, que era quan el siguen siguen. Una jugada diniesta d'aquestes de l'escavaferia classe mundial, que el tio trepitja la pilota. Fa una pareta, no sé si era amb mosquets, i el tio se'n va de 5 o 6, i l'enganxa en per darrere, segueix tal i qual, cauen a terra, per de la pilota al Barça i l'arbitre. Huèn, huèn, per què? Per quin iesta, Oriol. Per quin iesta és que així li trein groga per caçar-se. Van explosar un utiliero del Barça, també, amb aquella mateixa jugada. Això va ser sobliment. Aquell tio es va proposar de... El protagonista seré jo. El protagonista seré jo. Va realliure, és a dir, si tu et donen va realliure, doncs vas fotent una equip de por. Però te'n pots fer fotre tant. Era molt descarat. Però jo no vaig veure tanta duresa al terrat de joc. Ven haver-hi entrades, amb el gustos per davant. Sí, sí, sí. I que si no troben tarjeta groga, pues hòstia... La sensació al camp era que aquesta final està venguda. O sigui, l'arbitratge s'ha proposat... Sí, sí, sí. Que va haver duresa i va haver moltes errades. Però no vaig veure un partit brut, brut, brut, brut, que diguem malament. Jo crec que la segona part és desesperant. La primera no, però la segona para, amb ell d'entrades, són dos fores de joc inexistents, que Neymar i Messi es quedaven sol davant del porter. Quan Neymar es tirava... A part d'aquests atals, que sí, que n'hi ha molt, i que de fet... Però jo no volia posar un colers... Un moment, ara posem, però és que tots els colers... Es va esperar molt, però una cosa sobre el tema de l'arbitrat, que s'ha d'anar ajuntant, però que es va lesionar. Sí, sí, ho vam dir. Jo això... Finalment no va en cameré, però jo... No va posar amb els dos vídeos allà, els dos vídeos d'ajuntament llatx i el tio. Mans a la cintura, hi va dir, doncs vinga, aquí, que no m'ha costat dur, aquí. Dale, dale, dale. Va ser un moment que... Això era alguna cadena... Perquè era ja a part dels 11 de nit, i els 4 de d'altre no puc posar-ho, això. Mira, que no només és això, és que un del Sevilla va intentar fer un gol amb la mà, però és que més va ser molt descarat. Però també tinc una cosa. En aquesta jugada, Oriol, Oriol, en aquesta jugada, Albes, si aquesta jugada s'arriba a produir al mig del camp, Albes, com et falta? Allò no és penal ni de conya. No dic que sigui penal, no dic que sigui penal. Albes, apareix, com un superman perradera, placa el tio. No es falta ni esplacatge, ni bé. Bueno, Neymar, jo vull parlar de la Neymar, que l'arbitrat li diu que s'atgequi. Sí, aquesta, bueno, un altre, li foten una patada per darrere. Jo veig una piscina com una catedral. Jo aquí veig una piscina com una catedral. Hi ha una que Neymar fa piscina. El que passa és que a la següent, Neymar poden estar a cada i el tira, ni l'arbitrat ni el levanta a té. Jo veig dos com una catedral, dues piscines com una catedral. No, la segona no és piscina. El problema de Neymar és que és un piscinero. És un piscinero. Però això és com el conte del Pere i el Llop, que jo els explico molt als meus nens de P3, que el Pere Mantider el Pere Mantider, que vellop, que vellop, que vellop, i mai vellop. Neymar, què passa? Fins el dia que agafa el vellop de veritat, que vellop, que vellop, ningú s'ho creu, agafa el llop i escarda totes les ovelles. Neymar, a tots els partits, a tots els partits, i ahir, la primera part, és que anava a terra, es tirava, simulava, no sé què, la califó d'anaterra, de veritat, no cola, i què passa? Aquest tio és el moment de vendre-li fer diners. No! Calla, home! A quin tio més sonat? Aquest tio ara val pasta. I record, ja té l'Esteguen, hi ha un paio de Sevilla que li deixa els tags a la panxa, també. Això no és, això no era falta. Per mi això no és falta. Però tio, no pots entrar, m'has dos pas per davant. Hem de quedar un dia per fer-ho a futbol i us faré alguna clàssica. Estem parlant de futbol, no d'arts marcials. I rabadeixo, són les... Mira, mira, mira, mira. Aquest és el gol de Neymar, eh? No, el gol és un altre. Amb la Neymar és un xurro, eh? L'arbitratge, jo crec que va ser l'avantable. El passeig se l'inventa. Sí, però no conec col·ler, perquè si és col·ler, em va romper, que això no sabem, que desacrediti més i desvalori més el Barça. Home, em va agradar el gol. Em quedo amb el que diu el Sebas del Camp, la sensació arbitral. Vull dir una cosa. Un dia li vaig proposar al Marc d'anar al Camp Nou, i em va dir que no. Què, què t'han de dir? Un noi m'has preguntat, senyorita. És el rotero, el rotero camuflat. Què tenia? Escolteu, hem d'acabar la tertúlia a Sebas, a ella, vas anar al Camp, en el lliutat vas anar a la civil, era celebrar-ho per dir-ho. No, no vaig tenir temps, es va retreçar l'Ave i vam tornar jo a les 6. Ah, bueno. Quantes hores t'has tornat avui? No ho sé, 5, 6, no ho sé. Tens gel lac, no? Vas anar a Madrid? Tens gel lac. Vas anar al altre país? Sí, he tornat ràpid. Ara no cal, ara no cal. És veritat. Vas veure la senyora Rosa? No, no, no estava... Alguna anècdota per això? Bé, va estar divertit a Madrid. L'afició brutal, eh? L'afició va estar animant, però tot el partit, això tu pots dir, per la ràdio van dir molt que se sentia més afició de la Barça que al Sevilla, i que va estar animant. No tenia la mateixa. Sebas és veritat que hi havia molta més gent del Sevilla que del Barça? No, no és veritat. I de fet, la tribuna és molt trist, perquè hi havia com dos o tres sectors, que estan buits, completament buits. No, no, del Barça i del Sevilla. De la Federació, suposo que és sector Federació. Però molt trist, perquè hi ha aficionats que... No en sé del Madrid, no? No, però qui no vol anar a una final de copa, no ho entenc. Si et conviden, si et donen una entrada, doncs la dones a un amic teu. No m'amicien convidant i vaja. Jo no prefereixo anar a la televisió, eh? I una cosa que no ha dit per acabar... Jordi, per acabar... No voleu parlar de Jorge Loreto? Per acabar, ho entenc. És que estic tan indignat... Jo destacaria la pròrroga Sergio Rico, o sigui, el porter del Sevilla, que fa tres parades... No, no, no. Si la pròrroga no acaba a cinc a zero, és per gràcia del porter del Sevilla. Com sempre, el porter contra qui juga al Barça, al Barça Internacional... El fa el millor porter del món. Això és un clàssic. Aquesta setmana hi ha la Champions. No em sona, això que dieu... Guanyarà el Madrid. Fem una porra. Porra de Champions. Qui juga a casa? Fem que el Madrid juga a casa. A veure, tu primer. Tu sempre dius, ahir me l'han tret. Ara... dos a dos, pròrroga... I amb comens i uó. Penals. No, i crec que acabarà sent un... 3 a 2 pel Real Madrid. Però anant a la pròrroga. Jo dic 2 a 1 a l'Ètica de Madrid. Crec que el partit acaba un a un, hi haurà pròrroga i la pròrroga guanyarà l'Ètica de Madrid. Jo crec que l'Ètica de Madrid guanyarà la pròrroga. 2 a 1 pel Madrid. 2 a 1 pel Madrid, segur. Sí, guanyarà el Madrid, segur. 2 a 1 per l'Ètica de Madrid, dic. Amb pròrroga, també? El últim minut. Gràcies per fer el programa. A l'agenda de tertúlia esportiva... El Madrid s'ha salvat. El Barça canvió de l'Àllega Regolà. L'Orenta va guanyar. I Marqués, un segon. Euro Pascua, gràcies, que vagi bé. Bon any nou. Sebes dies, bon Nadal. Adéu, fins la setmana que ve. Campeons, un 8. Sí, Marrom, gràcies, que vagi bé. Juguem a casa. 2 quarts d'avui. Un prudent, tot això que estàs veient aquí. Marc, he dit 5, seran 7 menys al final. Doncs tot això d'aquí amb triatletes. A partir de 2 quarts d'avui. Avui el Juguem Acàs és el programa d'Esport Local de Sant Jordi. I el Dani Martínez, el Twitter i el Facebook també. Dani, gràcies. De res, un petonet. Que vagi bé, adéu. Adéu. A partir de les 5 de la tarda, en una nova edició de la penya del Morro, demà tindrem el programa a l'Anna Rubira de Caratira i Manta, l'Aroa Carmona, el David Ávila, l'Edo Martínez i l'Ernau Consul. Us deixem ara amb l'informatiu. Que vagi bé, adeu-siau i que tingueu molt bona tarda. Amigues, amics, el vídeo d'Esber us ofereix el programa a l'audició en nous continguts i en més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana com la música de coble o també les danses tradicionals, el podeu escoltar als dilluns de 8 a 9 del vespre o als dissabtes a les 9 del matí. Us esperem. Cada dilluns de 9 a 10 del vespre tenim una cita amb Ramon Vineu, si us plau, una mirada al passat sense nostàlgia amb la millor música dels anys 20 o 50. O, si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a ràdio d'Esber. El antic és millor i més divertit. Rebovineu, si us plau. Tristim amb nosaltres per WhatsApp. Si sense 10, 777.015. Ràdio d'Esber, cada dia més a prop teu. Desperta't, corrent, esmorzan, Comprant, passejant, cadant, treballant, celebrant, sortint, conduint, vius connectat, conduint, desconecte, hàbit a les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio, generalitat de Catalunya. Tot seguit, les notícies de Sant Just.