#930 - La Penya del Morro del 26/5/2016

d'aquestes, Clàda Jordà. Hola, bona tarda. El més recent va ser el Foc de Massenet de la Selva, el 2003, amb 1.200 hectàrees cremades, però el més gran va ser l'any 67, a la zona de Lloret, quan se'n van cremar 5.000, i el més greu també a Lloret l'any 79, quan van morir 21 persones de l'organització als Pinar. D'aquella importància de l'actuació, tal com explicava la consellera d'agricultura Maritxell Serret. Hi ha moltes urbanitzacions integrades en aquest espai de massa forestal. Algun és en menys de 500 metres del bosc, i, per tant, el risc és real. Clàda Jordà, en Catalunya Ràdio Videres. Esport, Oriol Muntner. Bona tarda, el Giro d'Itàlia, Victòria de l'Itàlia Mateo 30, i ara fa uns minuts a la 18a etapa. La General continua el líder en l'olandès Kraibai. Arlangarrós, Rafael Nadal, ha guanyat l'Argentí Facundo Vanyes en 3-6 i passa a tercera ronda. Ha estat la victòria número 200 de Nadal en un torneig del Gran Eslam. També s'han clasificat Jocovic, Roberto Bautista, Vèrdic, Sim, Marcel Granullés, que ha passat ronda perquè s'ha retirat el seu contrincant, Nicola Maut, Granullés s'enfrontarà per ser ben arrafa Nadal a la següent ronda. Ara juga Nicolàs Almagró i en dones Serena Williams. Aquest vespre comença amb els play-offs de la Lliga CB de Bàsquet. A les 9, a la Palau Llorana-Barça, fue enlabrada el primer de la sèrie de quarts a final. El director general de la Juventus, Josep Marrota, ha negat que hi hagi cap acord tancat per Alves Imexerano, però alerta que aquests i altres homes sortiran d'aquí fins al 31 d'agost. El nàstig estarà molt pendent del partit que juga en aquest vespre l'Oviada i l'Eganés. Ja que si els madrilenys no guanyen, els grans em mantindrien la segona posició a la clasificació que ocupa en des de la seva victòria d'ahir contra l'Ossessona. I amb la terapola aquest vespre a les 9, juga el segon partit de la final de la Lliga masculina entre el Sabadell i l'Atlètic Barcelona. Quan llencen el Sabadell, es proclamaran campions per primer cop, fins al 31 d'agost. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, el ple del mes de maig tractarà alguns dels punts econòmics i no manarà els representants de l'Ajuntament al Consell de Mobilitat de l'AMB i a l'Assemblea de la Xarxa Local de Consum de la Diva. El ple de maig consta de 4 punts de l'ordre del dia i també una emoció. Pel que fa als aspectes econòmics, està previst donar compte el ple del càlcul del període mitjà de pecament trimestral 2016. En aquest sentit, la mitjana de pecament de l'Ajuntament a empreses proveïdores és de 23 dies, mentre que la llei permet un màxim de 60. També està previst donar compte dels informes d'execució pressupostària i de l'informe de morositat per al Ministeri d'Hisenda i d'administracions públiques. D'altra banda, en referència als nomenaments, el regidor de transports, mobilitat i seguretat biària, Jordi Porta, serà nomenat representant de l'Ajuntament en el Consell de Mobilitat de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. També està previst nomenar com a representant municipal de la Assembria de la Xarxa Local de Consum de la Diputació de Barcelona, el Regidor de Comerci Consum, Ferran Tost. A més, també es donarà de baixa el representant del Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona. Per últim, el grup municipal d'Esquerra presentarà una emoció per defensar per la defensa de la sobirania del Parlament de Catalunya i en contra dels atacs a les lleis catalanes. Demanen suport al Parlament en les iniciatives legislatives que referim la voluntat de donar resposta a les emergències socials i al govern normatiu i reglamentari i en la relació amb els serveis socials. També es demana impulsar iniciatives des de l'Ajuntament que permetin mantenir el compromís de continuar impulsant accions per evitar desnonaments, per impagament dipoteca o de lloguer i buscar mecanismes de segona oportunitat per cancel·lar deutes concretes per habitatge habitual. La darrera part del ple comptarà amb el torn de preus i preguntes per part dels regidors i regidores i també del públic assistent. Tot plegat tindrà lloc a partir de les 7 de la tarda a les estacions de l'Ajuntament de Sant Just. Justícia i Pau de Sant Just organitza una casolada contra la política europea amb els immigrants i refugiats. L'acte reivindicatiu tindrà lloc aquesta tarda a dos quarts de Vuit d'Ovespre a la plaça Bardeguer. Totes les persones que no puguin assistir es demana que s'assumin des de casa. L'entitat convoca tota la ciutadania, tant de Sant Just com del Baix Obregat, que és el que s'ha de demanar. La idea va ser una petició de diferents persones del municipi que ho van demanar a aquesta entitat. Amb aquest acte volen mostrar el seu desacord amb les polítiques europees cap a aquestes persones. Per tot això, Justícia i Pau organitza aquesta convocatòria. A més, conviden a totes aquelles persones que no puguin assistir a la convocatòria a fer-se escoltar des de casa. La casolada tindrà lloc avui a dos quarts de Vuit d'Ovespre a l'Ateneu, i també totes les llars del municipi. Finalitzem aquest vulletiu recordant-vos que el documental del mes de maig, el K2, tocant al cel, és un retrat psicològic de 4 fills delpinistes que van perdre la vida en voler coronar el cim d'una de les muntanyes més perilloses del món. Un viatge emocional fins al camp base del K2, que es podrà veure avui a les Vuit d'Ovespre, a l'Ateneu. L'estiu de 1986, 9 expedicions de tot el món, es van trobar a la base del K2 per escalar la muntanya simultàniement. 13 escaladors van perdre la vida, molts de ells van ser enterrats a la muntanya, d'altres encara ens han recuperat els cossos. Des de llavors, de l'estiu del 86, el K2 és coneguda per tots els alpinistes com l'estiu negre. Ara, 30 anys després, la directora i alpinista, Elisa Kubarska, reuneix 4 fills d'aquests alpinistes que van perdre la vida. El film acompanya els protagonistes en aquest viatge emocional per entendre i intentar reconciliar-se amb els pares i mares, que els van deixar orfes per l'atracció cap a aquesta muntanya salvatge. La història es podrà veure aquest vespre, amb versió original en anglès, i polonès i subtitulada en català. Serà a partir de les Vuit, a la sala cinquant d'enari de l'Ateneu, el preu de l'entrada és de 5 euros i 3 euros pels socis i socis de l'entitat. Fins aquí l'informació local, que ha d'anar a l'hora en aquesta sintonia. El just de la fusta, parlem de tot el que passa Sant Just. Si s'ho ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Està en d'èxit de públic, està omplint gairebé cada dia. Justa la fusta, vivim Sant Just en directe, cada matí de 10 a una. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chillout, i t'hi esperem. Vet aquí una vegada un programa de contes que realitza el grup Marc Mestres àvies recuperadores de contes de l'Associació de Mestre Rosa Sençal. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilònis. No us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. El Barça ja ha fet el doblet. Ara ens toca a nosaltres. Aquest cap de setmana doble ració d'Esports en Justent. A partir de 4 de la tarda, les noies del basquet es juguen l'ascens i la final de les fases. A partir de 12 del matí, l'Atlètic vol ser campió de Lliga i vol l'ascens directe. Aquest cap de setmana doble ració d'Esports a la ràdio. Aquest cap de setmana, doblet del jugament a casa. No te'l perdis, dissabte. Viu l'Esports en Justent. Babilònia, més a prop teu. Despertanta, corrent, esmorzant, comprant, passejant, quedant, treballant, celebrant, sortint, conduint. Vius connectat, conduint, desconecte, evita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són producats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Gràcies per la veritat de Catalunya. La penya del Morro, un programa de l'Esports capetx. Bona tarda, senyusti, gent de l'Estrenger, com esteu? Això és la penya del Morro, avui programa número 1.850. Avui al programa d'aquí els moments parlarem amb el senyor Benito, que m'ha dit que està al metro de Barcelona i que si el volem acompanyar en la seva aventura urbana. Avui parlarem amb la Gina Tossas, que s'ha explicat el programa de l'Esports capetx. Bona tarda i benvinguts a la penya del Morro. Les coses importants de la vida, avui des de l'Andana de Girona, del metro de Barcelona. Senyor Benito, bona tarda. Aquesta l'Andana ara mateix del metro, no? Sí, ara estic a l'Andana de la estació de Girona, com vostè ve. Girona, què és? L'únic a 4. L'únic a 4. L'únic a 4. Vaig direcció a la Pau. És a dir, vaig cap a baix. Sí, sí, sí. Perdoni, ha de passar per Berdeguer? Potser, Junico, no? No, ja li ha passat. Ah, ja l'ha passat. Ja l'ha passat. Després de Berdeguer, tirant-la a baix va bé i seu Girona. Girona, no? I després passeig de Gràcia. Gràcia. I el Girona. I el Girona. Ah, sí? Ja m'ha aprimit. Ja hi veieu. Barcelona. I l'Aulí. Bueno, bueno. Tota la gent que ve de la platja. L'altre dia vaig agafar la línia 4, que és la línia groga de Barcelona. Un diumenge a la tarda. No ho faci mai, perquè vaig agafar tota la gent que venia de la platja. És com si anessis directament a la platja, és el transport de platja. De debò, eh? Sí. A veure, a més, com que tampoc no estem acostumats ara, vull dir, feia ja, però molta gent. O sigui, guiris cremats de color, o sigui, amb l'apell de color vermell, nois que anaven amb... Silenci, què diu? Bueno, per si... Que vigileu les teves coses perquè hi ha llargres. Sí. Jo sóc el metro. Metro és una cosa que no pots mai en silenci. No. Però jo sóc amb les teves coses, amb el teu llibre. No hi ha molta lligua per tot el llibre, el metro. Ah, sí? Sí, sí, sí. I de cop i volta s'encieguen aquests... aquests carlosos, no? Sí, sí. Dient coses, a més, diuen coses, m'estranger. Sí. Home, perquè el metro és... sempre hi ha guiris, el metro. Si algun lloc hi ha guiris a Barcelona, que és tot Barcelona, el metro... No, no. És el metro. No ho sé. Per què ningú jo vull fer un treball de carmes? Sí, que per cert, perdoni, perdoni. És que ara que deia això, m'ha vingut el cap, aquestes... Des de fa relativament poc, hi ha un que és... si es troba malament, descansi, i baixi a una parada, i demani sucors o ajudes. Si et trobes malament, demana ajuda utilitzant els interfonsies de la pantalla. Està bé, això és l'únic que acoro ben, no? Ah, sí, sí, sí. Però això està bé, perquè... Això que és des d'aquesta de col·lau alcaldessa, o abans amb tries ja hi vivia això. Jo diria que amb el tries ja hi era, eh? Amb el tries ja hi vam posar aquest. Però perquè això és com... És una pertèndia, perquè, si no, clar, col·la... Sí, és egoista, això, eh? Perquè amb el pont, abans la gent es troba malament, i es quedava dins el metro, i on li van dir, tot i que no el surti, perquè el metro podran anar a setembre a fer la vida, i vostè, que li deia aquí abandona, que el migdano a recollir. És una cosa així, és un servei de recollir de gent que es troba malament. Sí, potser és massa... Home, però està bé que ho diguin, perquè a vegades un es troba malament i no sap que es troba malament, o no és conscient. És utilitzant els interfons de la estació. Sí, allò és que de dir, el trobo malament, no? Hi ha molta gent que... El trobo malament. Això deu haver aixecat una mica l'índex de trucades internes del metro a través d'aquests interfons, no? De gent que diu, es troba malament, clar. Jo, a vegades, el que faig, truco l'interfons i de dir, em trobo bé, de moment, eh? No em trobo bé. Sí, per si de car, gràcies, eh? Estic bé, vull dir, no. Gràcies per preocupar-se per mi, però estic bé. El deixo que arribi al metro, no? Una mica és la història. El metro de Barcelona, clar, el metro de Barcelona, que és... Ho va dir l'altre dia, és que aquella mena de camp, on es permet tot, no?, perquè no hi ha llei, és com una mica la selva de Barcelona. Sí, perquè el metro, o sigui, les competències d'aquí són, en principi, de la Guàrdia Urbana, però no ho veus, o dels Mossos. Veus Mossos tant en tant? Sí, per Guàrdia Urbana. Però Guàrdia Urbana a poca, o sigui... Però per si eren seguretat pròpies. Exacte, exacte. És que una mica camp de ningú, perquè en real de les... Ara notes que sempre comentem temes de strict actualitat. Se'n recorda que fa una... Arriba al metro, ara, eh? Arriba al metro. Silenci. Silenci, silenci. A veure com el soroll. I veurem les coses variopistes, els personatges que hi ha. Ens pots fer una radiografia del que et trobarà, o no? Sí. De fet, ara hi ha un flautista, tu. Hi ha un flautista? Bueno, el dia que s'ha de donar un plaeret, ja s'ha d'anar a faltar. Bueno... Però... Escolteu, és que... Eh? Ja l'escolto. Que és no cordió, també, no? Sí, mira, mira. Ara hi poso perquè l'escolti. Silenci. Aquí et trobo a l'esport. Hi ha una vida increïble dins del metro. Bé, vegin compte perquè últimament s'estan posant molt de moda els que... Hòstia, és que crida. No, això sempre ha sigut de moda el metro a Barcelona. S'estan posant de moda els que van amb un karaoke. No ho he vist, això? No, encara, no, encara. Doncs fixi-s'hi bé, perquè l'altre dia, quan vaig pujar... Escolta, no pot apartar-se una mica de l'home de la cordió, és que et toca molt alt. No, ja em posaré l'esquena. No, però... No et porten porificació, el tio, aquest, eh? Ja, però què? Bé, sol? Aquest és la via com l'home orquestre. Tinc bandaig. Està sol, porta un carrer, saps una cosa... Sí, ui, que partem la connexió. Sí, que partem la connexió. Llavors, llavors... Llavors... Ah. Per aquí el fet és un covalet. Sí? Sí. Sí. És que per un moment l'hem... Senyor Manito, per un moment l'hem perdut, però ja està, ja el tenim... Hola. Ja està, ja està, ja el tenim recuperat. Bueno, escolti, no, jo volia dir-li que... ara el metro de Barcelona, que era una mica com la Selva, és la Jungla, és un lloc que doncs... Que no, bueno, com diu vostè, no? És una mica la ciutat sense llei, que hi ha moltíssima, moltíssima gent. No està com regulat moltes vegades, no? El que es pot fer i el que no. Arrel del que va passar fa unes setmanes, sobre una parella, practiquen sexe, en una de les endanes, si no recordo un malament, em sembla que era de passeig de gràcia. A l'Iceu, l'Iceu. A l'Iceu era. A Madrid, a l'Iceu, sí. Sí, sí. Jo ara canvio de... faig transport, el que es diu. Ah, sí? Ja, on baixarà? A Diagonal, ara? Deixo la línia 4. No, deixo la línia 4. Sí? Cap on va ara? Sí. I ara aniré cap a Sant Antoni. Ah, Sant Antoni. Però línia 4, la línia 2, a quina para d'estar? Ara passeig de gràcia. Ah, va, l'estrat... Ara passeig de gràcia. Mira, aquí hi ha una noia, que ha de portar uns turistes, perquè és que ha operat i no segueixen. Ah, bé, però escolta, col·lis vostè entre els turistes i vagi darrere a l'Iceu, com si... Home, deuen anar cap a la Casa Palló, ara imagino, o a la Padrera, no, una mica, a tot aquest, també. Jo diria que ha segat l'Auguràs, per l'Auguràs. No falti el respecte, Jusplau, a les guies que són... Perdoni, que les guies de Barcelona tenen una feina molt feixuga i molt pesada, perquè... Sí, a partir de la guia de Barcelona, era una guia d'aquests destraccis que li havien... Ah, què vol dir? Aquesta gent que es camufla, li fa de guia, cobra tot demà... No paga? No paga llibres? No paga llibres. No paga llibres. Aquí estem, eh? Aquí estem. Bueno, eh, què es troba? Si segur que ho deixi allà per anar-ho. Ja n'hi ha prou. Perdoni, ha pujat per l'escala mecànica. L'anem seguint, eh? Ha pujat per l'escala mecànica. Ara estic a punt d'entrar en l'escala mecànica. Sí, però posis a la dreta i deixi passar la gent per l'esquerra, Jusplau. Jo sempre ho faig, això sempre ho faig. Perquè sempre hi ha el típic, que jo tinc pressa, i jo sé el que vaig corrent per l'esquerra. Ja, però escolti, jo sóc el típic que vol pujar per l'esquerra ràpid, eh, i no fer cua, i sempre hi ha un home despistat, o dona gran, que està allà al mig, i clar, jo li... O sigui, hi ha dues opcions, o et quedes allà esperant, amb cara de mala llet, però és igual, perquè no et veu la persona, estàs com allà al dient, o si no el que fas és el que faig jo, que és dos copets a l'esquena, i li dius, sisplau, que deixi passar. Saps com, fent evident, que és una mala persona. I que és... Ara que està arribant el convoy de la línia 2... Ja ha arribat, ja ha arribat. Però sí que anar ràpid aquest transport. Però què, què, què? Sí, jo soc ràpid, eh. Però què va corrent? El convoy no, el pas. El convoy obró la porta, instru, i el convoy, hi ha un sentit lliure. Ah, doncs sentit. Però n'hi ha tres, ja m'has fet amb un. Molt bé, eh. Perdona, perdoni, ja té lloc. Primera reflexió ràpida, eh, així. Hi ha més llocs lliures a la línia... Lila, que a la Groga. Sí, sí, sí. A la Groga anava plena de gent que anava cap a la banda de mare. Clar, per això. Que veig que us veies, que us veia en cara de dir... oi, la voy a gofer. Clar, però aquesta... Aquesta línia és més que va a universitar, és el Raval, no? És el Raval. Sí, aquesta ja va cap al Raval, el Paral·lel, i una cosa ja més marginal, diguéssim, més de... Vostè ho nota? Hi ha una altra fauna per dir-lo d'alguna forma fina, en aquest vagó, de la línia de Lila? Sí, en l'altre hi havia, diguéssim, d'estrangers de cap al nord, més aviat rossos i aquests rossos. Aquí hi ha estrangers, però, diguéssim, de més cap al sud. Ah, més de cap al sud. Més de cap al sud. Algú tapat, alguna d'altres fins... Sí, és un clàssic. Però aquí no he ningú tocat la flauta. Ho dic perquè en l'anterior, clar, com que hi ha més gent, és que, a veure, els músics que estan al metro, no els autèntics que passen un càsting, sinó els que van al vagó de rotllo clandestí i tal, o el clandestí, que no han passat un càsting. Perquè allà hi ha espais, el metro de Barcelona, que diu espai per músics, que hi ha allà tocat. Doncs els que estan als vegons, que són els de la cordió, el que dic jo acabant amb un... com es diu això, amb un micròfon i un bafle, un altre veu... Tot d'aquests, clar, van a les línies on hi ha més gent. No són tuntos, no van a la línia 2. No hi ha ningú. A la línia 2 tindrien d'ara. Si només m'hi haguéssiu, doncs la podria acabar. Bueno, clar, perquè... És que ara, a cada metro que passa, hi ha una persona tocat... fent d'on és, això? Una cosa en directe. Escolta, senyor Benito, alguna cosa em mira així per comentar el metro? Sí, a la línia 2, el convoy fa mesuroll. Ah, sí? A veure, silenci. Silenci? Ah, mira. Què és un bo vostè, Sant Antoni? Para? On va vostè? Va Sant Antoni? Va Sant Antoni, sí. O sigui, vaix aquí? O sigui, ha fet un recorregut. Ja va aquí, ja va aquí. Però què fa? Una parada per línia vostè, no? Jo sí, sí, però... Com que jo... No, ara ja vaig molt bé el destí. Ara baixa, bueno, ja la que hem d'acompanyar mentre baixa... Hi ha poca gent... I qui vol dir bé el que hi ha a superpícies? Sí, perquè això passa. Estic calculant i portem ja 12 minuts a sota de Barcelona, en principi, com aquell que no vol recordar. Però no li ha passat res, vull dir, està bé, no? Vull dir que el metro molta gent té por d'agafar el metro, però clar, no seria el sucre. Bueno, escolti, senyor Manito, és que tot això tenia alguna notícia per comentar amb vostè avui? Ah, sí? Sí. Si no li fa res, eh? No, no, no, no, no ho heu d'espistar. Diguéssim que ja ha d'acabar l'investigació a tot Borbara, no? Ah, exacte. He sigut un treball d'investigació. I ara, sisplau... Has tingut un treball de camp, bastant i teletant? Sí, sí, sí, sí. Jo crec que podem donar aquí per la conclòs, aquesta primera aproximació, n'hi ha una més, vols? Sí. Bueno, si passa, ara, vostè, quan hagi arribat el superfície, m'ho diu, però, mentre tant, volia comentar-li aquesta qüestió que he trobat, que diu que una catalana dispute el Mundial de Baterans de Tenis Taula amb una instal·lada, això és de res, això és de fa poc. A un moment. Diu la catalana Mónica Weig està disputant el Mundial de Baterans de Tenis Taula amb una samarreta amb l'estalada. Es veu que és la pelista del Falcón Sabadell, que és un club, que està competint a Lacan i a ells. És una sabadellenca nascuda a Hungria, i creixent molt orgullores i diferents per poder disputar tot el campionat amb l'estalada, la samarreta de l'estalada. Com a castellà. Sí, clar, perquè no és falcalderón, aquesta... No, quasi. Bueno, no, que al final sí, que al final van deixar entrar. Diu que Mónica Weig es va imposar a la Índia Sonal Joshi, a la Turca Handan Kulak Seten, i a l'Alemanya Manuela Hainz. I ja... Però això és una notícia del món d'avui, però és autèntica. I ja és el quadre final del... És el quadre final del Mundial ja. Diu que la sabadellenca tenia, doncs, això, un vaig per accedir directament a la segona ronda i que disputarà... Bueno, de fet, avui ha disputat, avui diu Jous, ha disputat ja els 32 anys de final, però no, he portat una mica la pista i no sé com ha continuat. Però, bueno, una cosa... Sí, coreja. Exacte. I no sé si hi ha alguna cosa més... Ara que estic a la superfície... Ah, perdona, ja he arribat a la superfície ara. Sí, estic a la superfície, el dia és gris. Sí, a la superfície de la ciutat. La ronda Sant Antoni fa anys que està ocupada pel mercat. Ah, és veritat. Fa una mena de barracons gran. Bé, només que un mercat, a veure, és una carpa enorme, no? Una mica, una... Una carpa enorme, si són dos carpes enormes, que han inveït la ronda Sant Antoni, però portem anys amb això, eh? Però això, l'altre, ja ho parlàvem amb una persona als mercats, i això ho va per llarg, encara, eh? Sí, perquè... Vull dir les obres del mercat de Sant Antoni, però hem d'anar a dir que és aquí, vaja, la cantonada, la confluència, ronda Sant Antoni, ronda Sant Pau, que és el que veus d'ell, però sí, sí, l'altre no va per llarg, i el barri sembla que s'hagi acomodat, aquestes espècies d'enyar. Bé, és una pena, perquè trenca tota la visió del ronda Sant Antoni, que és macíssima i preciosa, allò al costat del restaurant, aquell dels tres toms, no? Que hi ha allà en cantonada, clar, en majors mítics. Sí, cantonada, tot això que hem vist. Ara ja m'ha tingut endinsant el carrer Riera Altre, aquí hi ha molta densitat de població, i el dins és una població de trencament d'altra. Vegin comptant amb les senyoretes i els homes que estan darrere d'elles. Ho dic perquè... No es deixin demanar, eh? Si demanen foc, si demanen foc, vols atirir, senyor Bonito? Jo em vols mirar-ho estranyament, no? Exacte, faci una mica com... No, no, oi, no, oi, no, oi, no... No, no, no, no, no, fumó, no. Fumó. Oi, no, fumó. És un barri en bastant color. No vegem la gent que li passa allà. És molt electrònic, és molt electrònic, no? Perquè és electrònic. Perquè hi ha molta tecnologia, hi ha molta informàtica, hi ha moltes coses... És allò com el barri de l'electrònic de Tòquio. Ara passo per una botiga de xinesos que fan arrecs de roba. Hi ha una xinèsa amb unes mans perfectes, perquè hi vagin una rècord a la roba, si hi ha una rècord i no el faig, i si hi ha un curat... De roba, sempre. Déu-ho veure, Déu-ho veure, Déu-ho veure tot, botón i tot. No, menys, menys, menys, menys, menys, menys, menys, menys. És una ganga, és una ganga, jo hi porto sempre els meus. O les meves prendes aquí perquè me la rècordes. Allò que se les trifa el pantalón, i se cauen la pu... Que tu dius, no, me lo puedo coser, i dius, no, un parche mejor, más bonito, más caro, pero mejor. Sí, sí. Un parche, un dia, que és una meravella, ja li ensenyaré. Un parche, clar, un parche humà, no? Un recamado, un recamado, a mi. No, és que per elles posarien sempre parches a tot arreu, que ho dius, són així. Bueno, escolti, senyor Benito, ens agrada molt acompanyar-lo passejant per Barcelona amb el senyor Benito. Al fet, fer-li uns que no ho feiem. Hem rescatat una secció mítica del programa fa uns anys, que el feiem passejant per Barcelona amb el senyor Benito. I ara l'hem represa, eh, l'hem represa. Sí, ja ho veig, ho veig, ja ho veig. Què va, cap a la Rambla al Raval, ara és tot allò que fa el vostè, no? No, ara vaig a la carrera i he vist que hi ha el local de la Sòlida, que es diu la Sòlida, i ara és el local dels anarquistes. Què va, ah, un local d'anarquista, ara? Vegem compte perquè no ho diguin molt alt, perquè si no els Mossos, què vaig expropiar a algun banc? No, no, no, no, no, no, aquí no anem a fer una mica de teatro... Ah, molt bé, teatro social, clar que sí, senyor Benito, si ens agrada. Sí, això mateix. Gran labor que fa. Avui què toca denunciar? Avui què toca? Bueno, denunciem tot. Avui què toca l'immigració? Avui què toca l'immigració? Avui toca... Tot, tot, tot. Fem un camp más, fem un pacte, un pacte. Una oferta, no? Molt bé. Depèn del dia, no? A vegades és una cosa, a vegades són els habitatges, a vegades són l'immigració. Sí, sí, a vegades toquem habitatges, l'immigració, la paculació... La paculació, el moviment... Bueno, l'integració, tot, una mica tot el que toca. L'integració, la convicció... Sí, sí, sí. Indignació, l'indegratot... Molt bé, molt bé. Doncs, senyor Benito, no volem molt estar més... No ho sé, no és que volem, però... Que vagin molt bé, cuidis molt, eh, i res, la setmana que ve... La setmana que ve, ja t'ho hem avançat. No està mai vostè per la vinguda Pearson, eh? Sempre el trobo per... No el trobo mai per la vinguda Pearson, a vostès. No, però ja és molt avorret. Ara és molt avorret, la vinguda Pearson, perdoni, però és d'una avorrita. Si no, ningú. Són laïnederes passejant aquests carritos, de dir, cotxats. Que va, ni això, ni això. Com que tots els tenen gerbil passejant pel gerbil. Van fent voltes a la font, no? Bueno, senyor Benito, cuidis molt, eh, una abraçada molt forta. Au, adéu, a tarda. A pobra, adéu. A pobra, adéu. El just de la fusta de tot el que passa s'enjust. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven a ell, que fins ara muntis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic, que està omplint gairebé cada dia. Sí, volem veure un d'aquests grocs més de casa i amb moltes oportunitats molt festivals. T'equivoques en un penal, en un basse en Madrid. Pots que l'ha crucificat de per vida. I s'ho solucionarà, amb el temps tot s'ho soluciona. Justa la fusta. Vivim s'enjust en directe. Cada matí, de 10 a una. De dilluns i divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns i divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. Vet aquí una vegada. Un programa de contes, que realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes, de l'Associació de Mestre Rosa Sençal. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilòniis. No us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. El Barça ja ha fet el doblet. Ara ens toca a nosaltres. Aquest cap de setmana doble ració d'esports en Justent. Dissabte a partir de dos quarts de 4 de la tarda, les noies del basquet es juguen l'ascens i la final de les fases. I diumenge a partir de dos quarts d'11 del matí, l'Atlètic vol ser campió de l'Iiga i vol l'ascens directe. Aquest cap de setmana doble ració d'esports a la ràdio. Aquest cap de setmana doblet del jugament a casa. No te'l perdis, dissabte. I diumenge, viu l'esports en Justent. Cada dia, més a prop teu. Informatiucomarcal.com Gràcies a tots els agents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, Generalitat de Catalunya. El llibre és el que no porta tot el mal. Bé, hem de parlar de llibres, no sé si havíeu aconseguit alguna vegada aquí el programa. Si no la llibreria, o pel poble, o pel món. És que ara porta el Twitter, el programa, i el Facebook també. És el Community, Bacari Community del programa. Sí, abans ho feia una noia, això, i aquí, la Cristina. Ja ho sé. Ah, la Cristina. Ah, brava, estic jo. Ja sé que el canvi és molt d'això, perquè la Cristina ho feia molt millor que jo, però bueno, des d'aquí una salutació a la Cristina. A veure, Arnau, anem per feina, perquè avui, des que el llibre té, tens alguna recomanació, o tens algunes llibres per comentar-lo, o què? Avui n'he portat un, i abans de volia parlar de l'acte de dissabte, que jo crec que és espectacular, menys espectacular. El que fareu és que t'hi senta. I avui cap s'enjusten que s'ho hagi de perdre. A veure, aquí no, ara comença per aquí. Primer tot estem amb festa major de la Teneu. Ah, és veritat. Sí, és veritat. Té tota la raó. Des de l'escola Escriptura de la Teneu, ara em poso el barret Escola Escriptura, és un barret escolar. La Teneu de l'enjust està de festa major recuperada des de fa un parell d'any. Ara. A la feina, que és festa major. A la Teneu de l'enjust. A la feina, que ens en fem a bo. I esteu contents a la gent de la Teneu, totes la gent... De fet, no és que s'hagi deixat de fer mai la festa major però ara s'ha tornat a dir festa major. Abans es deies setmana de la Teneu i era una mica contradictòria perquè només durava un cap de setmana. Aleshores es va intentar replantar i dir, escolta, posa'm-ne un nom per animar-ho. Això fa dos o tres anys es va dir festa major, que és possible que com es digués antigament. Ara dubto, perquè antigament no hi era jo. Pensem que la Teneu s'ha punt de fer 99 anys i llavors no hi era. En tot cas, l'acte del qual puc parlar i recomanar, a tot s'enjusta en viu, des dels 3 als 99 anys que s'hi acosti, perquè veure la vida d'un altre color, és el vermut poètic que hi haurà 17, 28, a dos quarts d'una, el pati i el roure. En vanuter, patates, olives, i clar, tindrem ni més ni menys que a Josep Pedrales. Poeta, rapper, xouman, és un autèntic crac, no és una sort. No para de fer coses, perquè m'he d'estar a l'altarratge en cultura, que això ho fa en la Barcelona. Aquesta és la ciutat que hi ha aquí. I ara el tindrem a l'oportunitat de veure aquest dissabte. Ell té dos llibres de poesia pròpia, publicats, però han de col·laborar, per exemple, amb DJ Guillemin. Em fa un disc junts, ara no recordo el nom, però clar, perquè ell, quan recita, té tal ritme i tal gràcia, que realment a vegades penses, no, està dient rap. O està fent una mena d'això, de joc, durant un temps feia un sonet diari al diari ara, comentant una notícia, l'actualitat, el que sigui, d'algú a més amb un do de la paraula absolutament contagiós, i que de debò ja va venir un dels primers recitals que vam fer fa 3 o 4 anys, va venir, va ser un xouman, i recordo especialment un formatge, no, un poema, en el qual n'havia dient noms de formatges, només deien noms de formatges i... És aquest, és aquest. Formatges i l'amor. I això? I t'explico una història. És una carta d'amor que li vaig fer a una nòvia que... A una nòvia que t'aniria a dir-ho així. Tengo tantos agujeros, tengo tantos agujeros que ya no sé qué soy, qué soy, qué soy, qué soy, qué soy, qué soy, qué soy, qué soy, qué soy, qué soy... y tú, tú eres mi quesadilla. La primera vez que te brí, me dije, un día quesos, me fundire en esa boca. Cuando te cogí, eras una tierna mozzarella, leyna de García, me sacabas de mis cabrales, eras tan cremoso, se me caía a la bábara por ti. En ese momento, a Penceler. Coño, quizá me gustó, ¿no? Así que tú te caserías conmigo, porque eso es lo que yo que sería, re, que son. Bé, doncs sabem si aquest lliçata del recitarà, els formatges i l'amor... Tot és qüestió de demanar-li, jo crec, eh? Sí, sí. O com avises, o els formatges. Està convertida en un hit. Això que hi haurà serà, doncs l'altre meu? Això serà quarts d'una, una hora d'això. A Tardet, eh? Quarts del migdia, perdona. Quarts del migdia, era part del poem, això? Clar, clar, perdó, perdó. Sí, a l'hora del Bermud, a sota el Roure, si fa sol, doncs tindrem ombra, el Roure, i esperem això que no plogui. Suposo que està previst, llavors fem un altre lloc. Però la veritat és que l'any passat ja va venir el Jaume Ponsa l'hora de fer un recital poètic al migdia, teníem molts dubtes, la gent s'ho va passar molt bé. No és el públic habitual que va al recital, que alguns van repetir, i bueno, la cosa va agradar tant que ens van dir, escolta, aquest any porta algú i vaig dir, coi, el Pedral. Home, i tant. A més, agradarà molt el Pedral. Jo crec que serà molt divertit que, de debò, gent jove que esteu escoltant aquest programa, perdeu la por a un recital de poesia. És la cosa més divertida que us podeu trobar, o apassionant, apassionada. Val molt la pena, realment, eh? I és una llàstima perquè no... A més, a més, això, donaran vermut, patates, olives, fins i tot canxitos, eh? I de forma gratuïta. Gratuita, a més. Molt bé, doncs això, aquest dissabte, com diem, a les 12, més o menys, aproximadament, a la tenuda de Sant Llurs, el vermut poètic. I després també hi ha, com diem, un llibre que t'has portat aquí a Catalunya Barcelona. Sí, és just el llibre que tinc olat aquests dies, és el llibre que estigui llegint. En comptes del John Bilbao, el títol és Stromboli. Ah, Stromboli. Com el volcà, eh? Ah, val. Tot i que és cridament inicial i nom la S, com seria, com a mitaliat, diguéssim. Sí, qui és John Bilbao? John Bilbao, doncs, és un autor molt jove, o bastant jove, estorià. Tot i que es digui Bilbao, va néixer arribar de sella, però és allò que els de Bilbao néixer no en volen, no? Sí. De l'any 72, i bueno, doncs, és ingenier i licenciat en filologia anglèsa, però, fi, escrit tres o quatre novel·les ja ha guanyat diversos premis, és d'aquells noms que em sonava, que no havia llegit mai, ho reconec, però que tenia molt bona pinta, i ja ho veuràs aquest any, aquest editorial impediment, que fa uns llibres preciosos, amb una coberta que amaga, doncs, bueno, la reproducció del que veus a fora, veus a dins, però des d'una altra perspectiva, que sempre dintre, com a punt de llibre, tens una postal, que és la reproducció de la pròpia coberta del llibre, i a més a més, amb un tacte molt maco, i bueno, doncs, en aquest cas és una coberta estranya, perquè hi ha com tot de closques, de moluscos, així de peixines i així d'estrambòtics, que dius, va de més mariners al llibre? No. Va de les tensions que es poden arribar a provocar per petits accidents o malentesos, o no tan petits, doncs entre les persones humanes. La veritat és que els tres primers contes, que són els que he llegit fins ara, són tal meravella, que penses, és igual, encara que no l'hagi llegit tot, jo només per aquests tres contes ja recomano llibre. Perdona, ja sé que no està la previs, però pot llegir algun fragment? Sí, sí, per exemple, el primer de tot, que és el de la banda de motoristes, que acosa una pareja que viaja per Estados Unidos. Ah, bueno, però és clar, espera que et busc una música de motorista, o què? Una cosa així. Llevàbamos dos semanas en reno, cuando sorprendía el motorista con la nariz metida en las bragas de mi novia. És una frase excepcional per començar el llibre. Perdona, jo ja acabaria aquí. Gràcies, Arnau, i gràcies també a John Bilbao. Aquella manyana tocava colada. Perdona, Arnau, perdona, ara ja és fatal, faré un incis, però és molt important escoltar una bona frase per començar el llibre. Aquesta frase és excepcional, perquè pensa... No, després et va explicant i l'escena és una... No, no, perquè no passa res. Dius, no és que hi hagi la novia també darrere d'aquestes bragas. No, no, és que el motorista havia anat a l'habitació, hi havia la rentadora, el quarto de rentadores de tot l'edifici, perquè són uns que han anat a fonatès i a reno. I aleshores, clar, el que es troba és, encara és pitjor, segons com, entres al quarto de les rentadores, te'n vas un moment, tornes, i et trobes un paio que es fes tal d'escriuple, tatuats, que has vist sempre fent el gamberro per patis allà, amb tot de 7 o 8 motoristes, tatuats i gordos i premsa i fent... Agafant les calces de la teva novia, que tu has portat a rentar, ens sumant-les i pràcticament llepant-les. Jo què faig? Jo volia dir que és molt important la primera frase que hi ha... A més, la primera frase del primer conte, va tan estal com comença el llibre. T'enganxa, t'enganxa. Molt bé, digues, digues, digues. Llevàvamos dos semanas en reno, cuando sorprendía el motorista con la nariz metida en las bragas de mi novia. D, había recibido una beca para terminar su tesis doctoral en la Universidad de Nevada. Casi al mismo tiempo, la revista de montajes de instal·laciones mecánicas donde yo escribía que, bro, era la primera vez que me veía sin trabajo. D, me propuso a acompañarla. Tienes que verlo como un periodo de transición, dijo. Unos meses en Estados Unidos te aclararán las ideas, te ayudarán a decidir qué quieres hacer. Passem, salto una mica a la explicació del parque son estats Units, perquè el important és que, després d'aquesta escena que em descrita una sola frase, me quedé paralizado. El motorista era más bien bajo, pero robusto y de brazos muy largos. Aparentado unos 40 años, aunque probablemente fuera más joven. Llevaba el pelo largo y recogido en una coleta. El bigote y la parte de la barba que él le rodeaba, la boca, estaban desteñidos y habían adoptado un tono amarillento. Aquella mañana vestía su atuendo de costumbre, pantalones tjanos, mucrientos de grasa y aceite de motor, camiseta con la leyenda, asesino de madres solteras, también sucia y agujereada por quemaduras de cegarrillo, chaleco de cuero y botas. Me quedé paralizado. No era una de estas situaciones que resuelven, hablando ni el motorista parecía alguien con quien se pudiera dialogar. Por otro lado, no había nadie a dialogar. Aquel tipo estaba restregándose unas bragas de D por la cara, puede que acariciándolas con la punta de la lengua, probando su gusto. Yo tenía que hacer algo. Pero nunca tuve predisposición a la violencia. El conte acaba amb dos o tres pallices que es donen uns a altres. Y es realmente sorprendent, porque va creixent. La tensió tot i que les pallices dius, la descripció de les hores de col·opció i sang. No, això ho resol molt ràpid. La gràcia és tota l'atenció. Com aquest personatge, no predisposat a la violència, va revent, d'alguna manera, el bullying o l'acosament de tota la banda de motoristes que el provoquen perquè un dia, perquè ell al final no li diu res d'aquesta cena, se'n va i fa veure que no el veu. Però clar, se'l va trobant, se'l va trobant, tot s'enriuen, s'enriuen, cada vegada que passa 20 motoristes, van rugir els motors i tal, i un dia reaccionen. I a partir d'aquí no explicarem res. Doncs es troba molt bé de John Bilbao, un llibre de contes excepcionals, com diu l'Arnau, i amb el qual avui que l'Arnau gràcies per venir, que vagi molt bé, cuidat, i ja sabeu que aquest llibre té la vostra llibreria de referència a Sant Just, el Carrer i bona vista. M'ha dit el número perquè està allà al centre, però bueno, quin número és? Vuitant-tou. Ah, vuitant-tou. Ah, sí, sí. Vuitant-tou, m'agrada. Doncs Arnau, que vagi bé, que tinguis bona setmana. Ah, sí, sí, sí. Ara escoltes ràdio d'esper, sintonitzes ràdio d'esper, la ràdio de Sant Just. Durant de vuit punt-un. Ràdio d'esper, durant de vuit punt-un. Ràdio d'esper, durant de vuit punt-un. El just a la fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna aprensa que ja aconseguirà entreure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, tinc olipotiva. Busco sempre aquella notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint, gairebé cada dia. Sí, volem veure un d'aquests greus més de casa i amb moltes oportunitats molt festivals. Tu t'equivoques en un penal, en un basse a Madrid. Pots quedar crucificada per vida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí de 10 a una. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, les muts jazz, el funk, el sol i la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smuff Jazz Club. T'hi esperem. Vet aquí una vegada. Un programa de contes que realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes de l'Associació de Mestre Rosa Sençal. Els podrem escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del dematí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilònis, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre va Babilònia. El Barça ja ha fet el doblet. Ara ens toca a nosaltres. Aquest cap de setmana doble ració d'Esports en Justent, dissabte a partir de dos quarts de 4 de la tarda, les noies del basquet, es juguen l'ascens i la final de les fases i diumenge a partir de dos quarts d'11 del matí, l'Atlètic vol ser campió de Lliga i vol l'ascens directe. Aquest cap de setmana doble ració d'Esports a la ràdio. Aquest cap de setmana, doblet del jugant a casa, no te'l perdis, dissabte i diumenge viu l'Esports en Justent. Ràdio d'Esber, cada dia, més a prop teu. Informatiucomarcal.com Ràdio d'Esber 풀fraure ràbia X말 ràbia rústica rústica rústica rústica rúnica rúnica rúnica rústica rúnica rúnica rúnica rúnica rúnica rúnica rúnica rúnica rúnica Minuts after date, you guy, from the bottomless pit. But my hand was made strong, by the end of the almighty. We forward in this generation, triumphantly. Won't you help to sing, these songs of freedom, cause all I ever had. Redemption songs, redemption songs. Emancipate yourselves, from end to slavery. None but ourselves can free our minds. Have no fear for atomic energy, cause none of them can stop the time. How long shall they kill our prophets, while we stand aside and look? Some say it's just a part of it, we've got to fulfill the bull. Won't you help to sing, these songs of freedom, cause all I ever had. Redemption songs, redemption songs. Emancipate yourselves, from end to slavery. None but ourselves can free our minds. Have no fear for atomic energy, cause none of them can stop the time. How long shall they kill our prophets, while we stand aside and look? Some say it's just a part of it, we've got to fulfill the bull. Won't you help to sing, these songs of freedom, cause all I ever had. Redemption songs, all I ever had. Redemption songs, these songs of freedom. Redemption songs, all I ever had. Un mes de la xifra suficient, perquè es decanti pràcticament una candidatura d'última hora a la convenció republicana de Clivalent, el Juliol Caber. Tram ha guanyat la gran majoria de les eleccions primàries i els seus adversaris, que al principi van arribar a ser 16, han anat abandonant progressivament un darrere a l'altre la cursa electoral. La seva previsible rival demòcrata, Hillary Clinton, encara no ha fet el mateix, encara no ha aconseguit assegurar el nombre suficient de delegats. I aquesta hora és previst que s'obrin les portes de l'Estadi Olímpic pel primer dels dos concerts que els britànics Coldplay fan a Barcelona. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.