#932 - La Penya del Morro del 30/5/2016

Tots seguim, les notícies de Sant Just. Bona tarda, avui tenim ple municipal extraordinari a la sala de sessions de l'Ajuntament. L'ordre del dia es conforma per 3 punts. Per una banda hi haurà una votació dels crèdits extraordinaris i els suplements de crèdits finançats amb superàvit resultant de la liquidació del presopost del 2015. De la mateixa manera s'haurà de votar els crèdits extraordinaris i els suplements per despeses finançades amb el romanèndic i de tresoraria del 2015. L'import global d'aquestes és de 552.175 euros. Per últim també es farà l'elecció dels membres de les meses electorals per a les eleccions generals del 26 de juny. L'hora d'inici serà la set del vespre a la sala de sessions de l'Ajuntament. D'altra banda avui s'han publicat legistes provisionals baramades amb reclamacions de l'escola Bressol Municipal Marrex per al proper curs. El grup de lecterns ofereixen 7 classes i s'hi n'hi han presentat 12 prescripcions. El grup de nens i nenes d'un any hi ha 30 places disponibles i s'hi han presentat 51 prescripcions. I a l'edinfants de dos anys, l'oferta és de 17 places i han entrat 23 sol·licituds. Les llistes completes i els punts es poden consultar al web municipal 3bedoplespuntsenjust.cat. El sorteig públic per adjudicar les places en cas d'empat serà el 2 de juny i les llistes definitives es publicaran el 3 de juny. El període de matriculació finalment serà del 6 al 10 de juny. I la matern de l'Atlètic Sant Just puja a segona divisió catalana. El darrer partit de la temporada es va disputar aquest diumenge. El grup Sant Just Teng es va imposar al Llano de Sabadell per 3 goals a 2. L'Atlètic Sant Just va disputar el darrer partit de la temporada. El rival, el Llano de Sabadell, anava a tercera clasificació. Tots dos necessitaven la victòria i l'Atlètic finalment es va endur aquesta victòria. Si l'Atlètic guanyava, mantenia la primera posició i pujava de categoria. Si el Llano es guanyava, l'Atlètic passava a ser tercer. No podia optar a pujar de categoria. I la segona posició tampoc li anava bé perquè era per promocionar. Així, el partit va arrancar amb un gol de l'equip visitant, però l'Atlètic va aconseguir empatar pocs minuts del final de la primera part a través de l'Expaláceos, el capital. El Llano de Sabadell, però, a punt de pitar el final de la primera part, es va posar per davant de l'equip local al minut 44, com deien. Però l'Atlètic amb un gol d'Adrián Faure, els inicis de la segona part, van aconseguir de nou l'empat. A la segona part va ser de color s'enjustenc, però no va ser fins al minut 84, del partit qual l'Atlètic es va posar per davant. Va ser pet la cima, que va marcar el tercer gol de falta fora de l'àrea i d'aquesta manera els s'avançaven al marcador i ja quedava un resultat final de 3 gols a dos. L'Atlètic va tancar el darrer partit de Lliga aconseguint l'ascens de categoria. I, finalment, us recordem que els motius per llegir seran el tema de la xerrada colòquic organitza demà que el llibre té. El filòleg i editor Oriol González reflexionarà sobre les finalitats de la lectura. A partir de les 8 del vespre, les persones assistents podran aportar el seu punt de vista. El filòleg i editor de Vira-Viro Editorial Oriol González reflexionarà sobre la lectura i els infants. La xerrada colòquic abordarà la relació de la lectura i els més petits de la casa i es dirigeix a pares i mares, mestres, educadors i a tota persona interessada en la lectura. El colòquic articularà el voltant de les idees que sorgiran dels assistents. Les persones que hi participin hauran, a l'inici de la sessió, de completar l'expressió llegir per, a partir de les idees que pareguin durant 60 minuts, Oriol González reflexionarà sobre les diferents motius de la lectura i convidarà les persones assistents a intervenir per aportar la seva pròpia reflexió. La conclusió de que el més important és llegir per llegir. Tot plegat serà, com dèiem, demà a partir de les 8 del vespre, al carrer Bonavista número 81, on es troba la llibreria, que el llibre té. Fins aquí l'informació local, en aquesta sintonia. El sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. T'hi esperem. Jo sóc de basquet. Jo sóc de futbol. Jo sóc de humble. Jo sóc de volei. Jo sóc de hockey. I tots som del jugament a casa. Tota l'actualitat esportiva de Sant Just d'Esvern el jugam a casa cada dilluns de 2,48 i fins a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. No t'ho perdis. Som el millor i únic programa d'esports de la ràdio. Amigues, amics, Ràdio d'Esvern us ofereix el programa a l'audició en nous continguts i en més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar als dilluns de 8 a 9 del vespre o als dissabtes a les 9 del matí. Us esperem. Cada dilluns de 9 a 10 del vespre tenim una cita amb Rambovineu, si us plau, una mirada al passat sense nostàlgia amb la millor música dels anys 20 o 50. O si ho prefereu, podeu descarregar el programa a la carta a Ràdio d'Esvern. Lo antic és millor i més divertit. Rambovineu, si us plau. Primer, van ser les zones. 98.1 FM. Després, internet, radeodesvern.com. Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram, i ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610.777.015. Ràdio d'Esvern. Cada dia, més a prop teu. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Despartanta, corrent, esmorzan, comprant, passejant, caden, treballant, celebrant, sortint, conduint. Vius connectat, conduint, desconnecta, evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Per a les potres, ràdio d'Esvern. Sintonitzes, ràdio d'Esvern. La ràdio de Sant Just. Durant de 8.1. Ràdio d'Esvern. Durant de 8.1. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Aquest és el programa número 1.861 de la Pella del Morro. Bona tarda i benvinguts al programa. Gràcies. Avui el programa com sempre al Twitter i al Facebook amb el Dani Martínez. Bona tarda. Gràcies. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. I avui parlarem de Teatre amb l'Oriol Puigtaulet. La història de Sant Just amb el Manel Ripoll a la second hora de la tertúlia esportiva. comença, com sempre, parlant de teatre amb L'Oriol Puig-Tau-L'e. Ja veig, sí. L'Oriol, bona tarda. Hola, molt bona tarda. Hola, bona tarda. Quina il·lusió. Quina il·lusió saludar-te, L'Oriol. A veure si poses una lletra d'ordre, avui el programa, perquè avui estem... Doncs sí, perquè et necessitem, perquè t'acabes d'olvidar les enquestes. Ai, les he... Totalment. Perdó, m'he oblidat les enquestes. Mira, que has correglat mal el seu. L'enquesta de Twitter. Avui què preguntàvem, Dani? Avui preguntem. El Vulletí Municipal de Sant Just ja es pot consultar a Santjust.cat. I si t'agrada la nova versió de la revista municipal. M'agrada molt. M'agrada molt. Tots la revista hauria alt la nova versió. M'ho imagino, llavors hi ha dos senyadors de Sant Just, llavors sí. Si ho t'adicen. O no, poter votar. Molt bé. Ha votat algú o com sempre...? Sí, una persona, de moment. Quina és el premi? A veure, una cosa. Tothom està acostumat que ara s'han de repartir premis per tot. I no ha de ser així. No. Perquè ara estem acostumats que si la gent no... S'ha tornat molt vaga la gent. Ara, si la gent no hi ha premis, no participa a les coses. Això. Ja. Ja, ens hem acumbidat una mica tot, em sembla. Pot ser això o és una percepció meva? Oriol, no et passa tu? Ah, sí, sí. Si ho fan fins i tot arreglo, fan una cosa al segon hora. Un concurs, també, d'aquests de Twitter, que és d'allò, que és el Jair Domínguez. I no guanya ningú, si no l'encertes, però no et donen re, que és el Marraco. Quan hi ha gotó, grup o gotó, doneu... Si podeu donar els tàpers de la venguàrdia, o els que anirem a la venguàrdia, o els que volleu a l'esport, però no en això. Nosaltres som radiolocals i ens podem justificar una mica més, i diríem que no tenim diners i fer una mica de paura. L'opini o gotó, home. Per favor, per favor. El divendres, també, preguntàvem... Ah, mira. La Taneu de Sant Just celebra aquest cap de setmana la seva festa major. Ah, sí? Participareu en els actes en guany? Sí. Aquest any, sí, sí. Cada que va venir el Josep Pedral... Sí, el Josep Pedral. Ah, Pedral, molt bé. I es va quedar empat, això. Es va quedar empat perquè la gent deia que sí, la gent deia que no, 50% i 50%. Ah, bueno, bueno, per tant... O sigui, que... Empat, molt bé. Ja estàs, Dani, del teu? Avui ja estic de l'omeu, perdona, però... No, casco, s'ha reclamat... Ah, així és la vida, Oriol, que ha d'escobar a reclamar la seva part. Sí, m'estaparen en minuts. Llavors jo la tindré en minuts en la història de Sant Just. Bé, així va tot, així va tot. Bé, cadascú ha de reclamar la seva part, perquè si no ho fa un mateix, qui ho farà, eh? Exacte, exacte, sí. Vinga, va, teatre amb l'Oriol Puigdavler, bravo! Bé, hem de començar a Oriol parlant aquesta setmana del bon lladre que es fa a Love Romeo, no? Love Romeo, això vol dir sessions off, sessions golfes. Sí. Que són divendres i sempre s'hi mengen a 4, 12 hores de la nit. Bé, si s'hi mengen és més d'hores, a 4 hores de 8, 4 hores de 9. Però és interessant perquè és en el bar, el bar del teatre Romeo, que sempre està bé. Però jo, molt prudent i molt estut, vaig preguntar abans d'entrar a la taquillera. Dic, escolta, és el bar, però el bar està al govern i m'ha dit no. El bar està tancat. Jo vaig anar ràpidament allà al menys d'issabes, al costat, a fer una canya, allà al bar, al menys d'issabes. Perquè això ja... Això ja ha passat, no? Ja no ho repetirà, no sé. No, això s'està fent, ho tens en el guió, s'està fent en sessions de divendres i setmanes, fins al dia 9 d'ajust. Ah, d'acord. I és un monòleg. I és un monòleg pel Josep Julien, que també està al guió, eh? Sí. Molt bé. I dirigir pel Xicumasó i porten més de dos anys fent-lo a la Segue i al Testeatres, que jo el vaig anar a veure, Oriol, i a mi em va agradar molt, perquè el Josep Julien està allà aguantant com un jabato, doncs la hora i escatx, no?, que dura el vio. Ai, et veu el... En la fitxa posava 70 minuts, d'una hora i 10. Jo crec que va durar una hora i mitja, hora i mitja llarga, eh?, perquè vam entrar a dos quarts, 11, vam sortir un quart d'una, com aquell tio que vam dir. Mare meva, va estar molt bé, fa molt bé, té molt gran. És molt bo, Julien. Vam sortir allò, i tu, un quart d'una, és... Bueno, potser no sé si me'l tens a molts anys, que a la cop la llarga una mica més o hi posa alguna mortillita, però no, està molt bé, està molt bé, perquè és allò que es diu sol entre el peligro, no? Sí, sí, totalment. És allà aprofitant el bar, doncs està en un bar, la barra, amb els tamborets, amb els cadires, i d'explicar una història molt pel·licolera, no?, una història com de... de mafia, és l'Andesa, no?, com de gangster, és l'Andesos, és un delinqüent de poca-monte, no?, que és a dir, que fer... una mica xico per a tot, no?, fer encàrrecs per a un gran jef, del Joe Murray, i el Joe Murray li encarrega de vegades que vagi a fer por o espantar la gent, en plan de manassar-los, no?, a gent que els fan pagar un impost. Un matón, un matón, no?, un matón. Mató, no, a gent que els fan pagar un impost revolucionari, i llavors ell va allà, com això, i llavors ell explica com se'n va, diguéssim, a fer por o espantar, a manassar a un ricachón, que era una història molt... molt pel·lecolera, de fet, molt tarantí, no?, i vaig trobar que era molt tarantiesca. Però molt bé, perquè el Josep Julien és un actor molt bo, molt estables, que porta anys picant pedres, des del teatre més petit, més alternatiu, també és internacional, ha fet tele, ha fet cine... I no, molt bé, molt bé, perquè és com si t'explicés un conte, no?, d'explicar la història, la història, i com que és un actor molt estables, doncs domina tot, domina els registres còmics més dramàtics, la veu, el cos, bueno, fantàstic. Vull dir que és molt recomanable. Sí, veiem totes les imatges, també, del monòleg que va passant, i de la història... Jo, realment, sí, sí, jo veient el monòleg, ell el mires, perquè ho fa molt bé, i el mires, i allò, arreu, metro. És una mica microceatre, saps? Però vull dir que jo, realment, em vaig imaginant i visualitzant, no?, el que explica el segrest, la senyora, la nena, la casa, on van, tot això, i ara, realment, mira, ara me'n recordo com si fos una pel·li. Sí, senyora, el cotxe, el cotxe, també. El cotxe, no?, el cotxe, llavors el canvien. Doncs jo el tinc, ara, com gravat, oi, Joan, vaig veure el 17 de la nit, com si fos una pel·lícula, no?, perquè ell ho aconsegueix fer-te veure tot aquest món, tot aquesta història. Doncs molt bé, el bon lladre, el love del Romea, com diem, divendres, dissabte, si diumenge, el bar del Teatre Romea també buscant... Niui, perquè ell ens va dir al final, allò que fan, en les vegades, molts objectors, que parlen, i ens va dir que tot i que està al Romea, no hi ha diners per la teva emoció, ni per publicitat, si no, boca o orella... Ell va penjar un tuit que posa la màxim menjant els mocs a la seca, amb el bon lladre, justament. Això quan ho va fer la seca és veritat, sí, perquè la seca, després en parlarem, és un teatre que també vaig anar al diumenge, que fa molt bé, però, sí, costa veure-hi public. Sí, però no pot ser. Mira, ahir, justament, no? Vas anar, com dius, a veure el monòleg del perdó. Exacte. De l'Enric Casases, que ja hem parlat la setmana passada, per això hi posem... Sí, el Pascal Comalat, dirigit per la Belgarcia Bernet, amb la Blanca Garcia Lledó, i el Joan Siriere, que són família, la Belgarcia i la Blanca Garcia. No, sembla que no, sembla que no. Jo diria que no. Escolta, em va agradar molt, molt, molt, molt recomanable. La primera de tot, perquè el Casases és un gran poeta, és un gran... Jo crec que el Casases és un dels genis que tenim ara mateix en el nostre país. Perquè el Casases, jo crec que és una mica fill, fill, com es diu, fill adoptat, el fill fotatiu del Joan Brossa, no? És un poeta que juga molt amb la llengua, que també sempre està com fent un joc, no?, amb la marraquesa del lèxica, el català més popular, el català més culte, el català com dels nostres avis. És un català molt ric, però que em recordo el català dels meus avis. I aquest és un monòleg que va escriure per un encàrrec, i llavors, la primera de tot, sobte, perquè és monòleg, perdó, i són dos, no?, és algun actriu i un actriu, que dius, què passa aquí? I això està molt bé, perquè la proposta del director de la Belgarcia Bernet, aviam, el monòleg, el fa ella, l'actriu, la Blanca, que ara en parlarem, que ho fa molt bé, però llavors té un personatge que pot ser que sigui l'autor, el director, la Man, l'amic, però que està allà escoltant-la, donant-li la rèplica, comentant o una mica trencant el que fa el que ha dit la protagonista, que és la Blanca, la filla, i llavors és un monòleg, una mica meta teatral, perquè és com començar dient, vinga, va, voleu monòleg, us faré un monòleg. I té tres històries, bàsicament, tres històries bastant boges, però que realment estan molt ben escrites, i que llavors anàvem compensant l'actriu, que estan basades en fits reals. Una és la història de la Calamity Jane, western, far-west americà. Em segueixes? Sí, sí, que sentia molt silenci, no sento que m'ho puc fer ni res. A més de ser més contenta, tenc també l'Orià. És el que penses, estic parlant sol. Doncs la història de la Calamity Jane, que és la Joana, la calamitat de la Plana, de la Plana òrbica, llavors també hi ha una història de la reina de les neus, que és aquest conte de l'Anderson, que també és com el Hans Christer-Anderson de venir a Barcelona, si va estar un dia a visibilitzar la segla. Llavors hi ha una altra història, com més de conte, d'una nena que va buscar el seu amic, que s'ha perdut. Però és un text, no diré que sigui una cosa fàcil i conversial, és un text literalment molt potent, i a mi el que em va encantar, a part de la posada en escena, que és àgil, divertida, estan els dos molt bé, és ella, la Blanca García Lladó, que jo no l'havia vist, és un atriu que... Ho fa molt bé, que té una màgia, té com un magnetisme, té una brilla en tots els ulls... Que tens un riure bonic. Molt, ho fa molt bé, perquè a mi és quan veus connector en test, molt bé el text, i el diu molt bé, i el diu molt bé perquè, de fet, és un projecte seu, perquè llavors jo he d'anar a parlar allà amb uns quants, hem d'anar a fer una viureta allà, oi? La que fas tu, pot funcionar, pots viure't. És una posició de la plaça darrere del Picasso, i que em va explicar que, de fet, aquest projecte era seu, que la va presentant el director Lladó García Lladó, perquè li va dir, no m'agrada, és massa raro, llavors li va dir, sílgemo, tal. I clar, es nota molt quan una cosa, l'espectacle, el llostre, un projecte d'una altra, un atriu, no? És patissa clàssic, en ell, no ho ha iniciat ell, clar, clar. I, a més, és una cosa que havíem fet a l'Àpic, del que anirem tant, fa dos anys, que havíem fet algun volo suelto, i vaig anir el diumenge, que havíem esperat anar-hi a vendre, semblava que estava la cosa super rodada, super bé, com si l'havíem fet durant dos o tres anys. Per tant, la recomanació és anar a veure aquest monòleg de perdó que es fa a la seca i que podreu veure durant aquest mes de juny. El Casaces, a més, espera't, que això... M'ho has fet pensar, el Casaces, això que et deia, que és com el fill del Joan Brossa, t'he de poder dir que el Casaces és el pare del Padral, del Jordi Oriol, no? Sí senyor. De brosa, però boètica, jugar amb els paraules, una cosa molt lúdica, i, a més, és un grande, i és un text. El Casaces és molt ben fet, molt ben dirigit, molt ben interpretat, per tant, ni a lui, perquè més és a la sala... Palau i Fabra, de dalt, d'allà, de la seca, a la sala aquella que és com una galeria, no és la Frégoli, que és la vernella, que és més un túnel, sinó una blanca, que és més gran, era un poquet, era un poquet. No pot ser, no pot ser, com un text que és tan bon, un sector tan bon, no pot ser que estiguin tan poquets, per tant, animeu-vos-hi i... i hi ha entrades de no gaire crud. Home, molt bé, molt bé. Escolta, el monòleg del... Perdó, a la seca, gran recomanació de la setmana. Passem ara a una de les estrenes. I és que s'estrena el profeta de la calòrica dins el cicló del Tantarantana, dirigida per l'Israel Solà, amb l'Ester López, l'Aitor Galisteo Rocher i la Júlia Truyol. La història es situa al 1915, on ells diuen que una noia ha tingut una aparició de Crist a la capella del seu poble. L'any 1968, Cristian Bernard decideix fer el primer transplantament d'acord a la ciutat del cap. I al 2015, una noia s'ha curat miraculosament, després d'abandonar el tractament mèdic per la seva malaltia. Una història, ells diuen sobre els visionaris i la fe. Què creiem i què és el que ens porta a creure-ho? Sobre aquestes preguntes, reflexiona el profeta. No sé si has vist alguna cosa, o... No, encara no. Jo hi vaig dir mecres a una prèvia, perquè el dijous coincideix amb l'estrena que parlàvem després. Vull dir que no, no, hi visc imatges, hi visc un petit talent, i la calòrica és garantia, vull dir, la calòrica. Des que es va crear, que van fer la... la feixima enfermedat, la renerca de la primera, llavors la catòlica, perdó. Llavors l'he dit a Vulgaró, un gran espectacle. Amb els bojos, el Bluf, vull dir, és una companyia que hem anat seguint, i realment treballen molt bé, treballen molt bé tots. Molt bé, és el Joan Llago, que és el drama Turc, veig veu-s'ho a l'altre director, els actors, tenim l'ajut de Truyol, que aquest temporada vinent entrarà a la companyia lliure, a la companyia de joves, el tetre lliure, companyia Mk, exacte, que és molt modern, i llavors el Marrius, que el Marrius d'aquesta obra no l'ha de fer, també el Marrius és potser l'actor que més treballa de Catalunya, perquè és estar fent coses constantment, i estava en el hamlet del lliure, ara és el Marius Tuartmaic, i això són 3 actors, L'Aitor i l'Ister Roche, que és molt bo, que a mi el Bluf em va encantar, que feia de dona i feia meravellosament bé, l'Aster López i la Julia Truyol, aquesta història que barreja... Jo crec que es dirà molt aquest món de barrejar coses històriques, coses científices, coses una mica de defensa ficció, per tant, bueno, anirem, anirem aquest dimit que és a la prèvia, molt bé, fantàstic, doncs ja ens ho diràs. Oriol, escolta això, si us plau. El Salaera Grinder. Lo quiero todo, y lo quiero ya. No mientes, l'estaves esperant, i ells t'estaven esperant, a ti. Bé, aquest és el so del teaser del trailer de Grinder el Musical. Una estrena que, quan és aquest, és aquest i jaur, l'estrena de... És aquest i jaur, és aquest i jaur, el dia 2. D'acompanyar la retorcia, es diuen retorcia, sense la dirigida per Davó Marín, un musical de creació sobre l'aplicació de moda per lligar entre els gays, que és el Grinder. Bé, una història que ja ha arribat al teatre, que recorda una mica l'Esmaily del club, no? Jo crec que hi ha una mica el perill, no? Crec que l'Esmaily era una comèdia romàntica, una història d'amor, però l'Esmaily, hi havia aquell moment que, llavors, el personatge del Ramon Pujol anava quedant en diferents tios, pel Grinder i, llavors, el triola, que estava divertidíssim, feien diferents papers, del musculito, de la loca, de la poble, aquesta casada i té família, però llavors estava a la vida. I, llavors, d'aquest musical, si la lleixes per aquí, el guió que t'he passat és el diferents impercils, per tant, t'hi pico, el busco, no el pio. Diu, creuera, haver trobat l'amor verdader quan coneix empotrador, que només busca el simple plaer. Plaer, que col·lo tragons, tots ja són nics, pot donar-los. Col·lo tragons, eh? Sí, no tragons, tragons. Tragons. Que trien la murosa i sumen Jim per Jim, que també és un altre... I, buscant de Jim, això és un plàstic. Un noi, saia esportista, però amb poques llums. I discreto, que aquest és un altre, que darrere d'una façana dura i insensible sent que la seva vida penja d'un fil. Tenen un ex en comú, Miss Grinder, l'aplicació mòbil personificada que els guiarà com a mestre de cerimònies. La cosa, la cosa promets. La cosa que promet i més això serà a l'example teatre, l'antíquic guasque teatre, el teatre guasque, que passen de fer teatre infantil a fer Grinder al musical, que és molt interessant. I, a més, és això musical de creació, i m'han dit que hi ha, des de cançons clàfiques de musical, allà de balades, hi ha rap, hi ha flamenco, hi ha, crec que, angreguria, vull dir que hi ha tots els estils. Per tant, anirem moltes ganes i aviam, aviam què tal. Perfecte. Oriol, moltíssimes gràcies. La setmana que veia ens passeses comptes de tot el que vas a veure, perquè no, com sempre, no, pares, és de tot arreu. I, llavors, de mala pedrera, si no l'heu vist... Què fan? Al dins del cicle de noves escenes de la pedrera, que fan de l'agrupació del senyor Serrano a Haus i Nàcia, que és un espectacle, com aquests que fan el senyor Serrano, amb maquetes en càmeres directes i amb objectes superguapos, que han lleigat vermits munt, i aquí, a Catalunya, quasi no s'ha vist, perquè el senyor Serrano és una companyia que va a les festivals d'Europa, d'Amèrica i d'Àsia, i aquí això s'ha vist a Terrassa, a Lod, a quatre llops. Per tant, és una bona oportunitat demà, dimarts, a les vuit del vespre, entrades a 7 euros. Els fets de la pedrera són entrades a 7 euros, més veritat que al cine, i veure aquesta obra de Haus i Nàcia, que està molt bé. Molt bé. Oriol, ablar-te les recomanacions, ho deixem aquí, la setmana que ve, i ens explicaràs com ha anat el tema del Grindr i... Amb pèls i detalls.Sí, i el profeta de la calòrica. Molt bé, sobretot amb pèls. Oriol, gràcies. Pèls i senyals.Que vagi bé. Cuida't un petó, guapo. Ja, ja, ja, ja, ja, ja. 5.33 de la tarda. Dani, avui que preguntàvem el Twitter del programa, obretament... Doncs bé, avui parlàvem sobre un tema molt interessant. Quin és? Parlem del Vulletí.Ah. El Vulletí, la revista mensual que edita l'Ajuntament de Sant Justesbert. Doncs sí, és aquesta revista, que mensualment ens expliquen les coses que passaran al poble, les que deixaran de passar... Que molta gent diu que és com el pamflatària de l'Ajuntament, són notícies que passen.A mi m'agrada, eh? A mi personalment m'agrada. Hi ha molt de color, les mages. Clar, el color és xula, a mi m'agrada. Doncs avui el que parlàvem és que el Vulletí fa pocs mesos, per a qüestió de 4 o 5 mesos, ha reformat la seva cara al públic, perquè és diferent. Ja és una versió nova, ja portava molts i molts anys que s'havies tancat amb aquesta edició, i ara s'ha reformat. Us agrada la nova versió de la revista municipal? Ah, aquesta és la pregunta que fem, eh? I la gent que diu... De moment, el 100% dels votants diu que sí, que és una persona que vota. Correcte. Fem una pausa per la publicitat, i d'aquí uns moments amb Manel Ripoll a Història de Sant Just. Fins ara mateix, a la Pany del Marro. 100% músiques relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Jo sóc de basquet. Jo sóc de futbol. Jo sóc de humble. Jo sóc de volley. Jo sóc de hockey. I tots som del jugament a casa. Tot a l'actualitat esportiva de Sant Just d'Esvern al jugament a casa, cada dilluns de 2,4 a 8, i fins a les 8 del vespre, a Ràdio d'Esvern no t'ho perdis. El millor i l'únic programa d'esports de la ràdio. Amigues, amics, Ràdio d'Esvern us ofereix el programa a l'audició en nous continguts i en més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, com la música de coble, o també les danses tradicionals, podem escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem. Cada dilluns de 9 a 10 del vespre, una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys 20 o 50, o, si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a Ràdio d'Esvern. Va bé. L'Antique és millor i més divertit. Primer van ser les zones, 98.1 FM. Després internet ràdiodesvern.com. Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram, i ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610-777-015. Ràdio d'Esber, cada dia, més a prop teu. Ràdio d'Esber, cada dia, més a prop teu. 5.38 de la tarda. amb el Manel Ripoll, Manel, què tal, bona tarda? Hola, bona tarda, Jaume. Ho hem hagut al programa una setmana més, i és que ja fa uns dies que vam obrir una carpeta, que és la carpeta de l'Església de Sant Just des Bern, l'Església del Sant Just i Pastor, i ja portem força setmanes, parlant des del seu origen, el nom, totes les coses que havíem passat, i ens vam quedar justament a la setmana passada, si no ho recordo malament, o fa unes quantes setmanes... La setmana passada, si no vaig poder passar per aquí. És veritat, és que l'edifici de l'Església que ha arribat als nostres dies va ser dirigit al 1571, i va ser consagrat, que ja vam comentar, que segurament va ser el 13 de juliol d'aquell mateix any, no? Exacte, sí, el mateix any, el mateix any. En el Temple Perroquial van ser dirigits amb el transcurso de temps diversos altars i capelles, perquè és una mica la construcció que s'havia fet durant totes les modificacions que s'han fet a llarg de l'Història, fins a arribar, en principi, volem arribar a l'agressivil. Abans d'aquest cremés... Quan es va cremar a l'Església, anirem veient una mica, des d'aquest 1571, en el moment en què... diríem que l'incendi de l'agressivil va afectar l'interior, però a l'exterior de la Perroquia del Sant Justi Pesto, per tant, el que veiem avui en dia quan pugem a la plaça de l'Església, és molt probablement aquell edifici que, amb més o menys modificacions, es va construir el 1571, i ara el que anirem veient són totes les modificacions internes que van haver durant el temps, d'acord? I els diferents espais que havien estat dedicants en el seu moment. D'acord? La setmana passada els vam anomenar i n'hi havíem bastants, i avui, per començar, com no podia ser d'altra manera, ens centrarem en la part principal de qualsevol església, per tant, també, la del Sant Justi Pesto, com és l'altar major, que seríem, diríem, la part central, la part principal de l'Església. Per tant, avui parlarem, sobretot, de l'altar major i les modificacions que ha tingut el mateix. A llarg del temps, les que tenim recollides i anirem a explicar una mica, com està fet d'una manera, quins retebles hi va bé després, quins està dedicat, quines amplies on es va patir, etcètera, etcètera. Hòstia, l'altar major. Fa respecte. La primera referència que entenem d'aquesta part central de l'Església, data del 13 de setembre, de l'any 1574, en què es descriu com un espai en el que hi havia una imatge de Vulto, que es diu, amb el seu fill. Exacte. Sí, és una mica la idea principal que hi ha bé, i per tant, el que veiem aquí al principi és que, de moment, tres anys després de l'Església, el Sant Justi Pesto no apareixen per enlloc. No sé si perquè...Curios. No sé si perquè clar, el serà altar major, si era una perroca dedicada al Sant Martí Justi Pesto, estindiries el lloc més important. Sí, el que passa és que aquí no hi ha hagut dubte que sempre s'ha de deixar els germans Justi Pesto. Tot i que ja veiem que hi havia una línia d'investigació, que era que el Visba... El Visba Droggell, Sant Just Visba Droggell. Però ni un ni l'altre surten nombrats aquí, d'acord? Molt probablement també una cosa que és important és que veiem aquí que fica de Vulto. De Vulto em vol dir que aquesta imatge estava allà, però no era la imatge principal. Si estava de Vulto acompanyant a algú més important. I què hi havia més important?No ho sabem, perquè no va quedar descrit. L'únic escrit que ens ha arribat del 1574 és que a l'altar major hi havia aquesta figura de la Vèrgia Maria amb el seu fill, d'acord? I que era una imatge, diríem, secundària, una imatge no principal. I és el que tenim avui en dia. Després, a posteriori, com anem avançant, veiem que ja ens descriuen com a imatge principal tal. I de Vulto tenim aquest sant o aquest altre, o aquest retable que expliqui el cos o que tal altra cosa. Bé, tot això, per tant, el que fa referència a l'església, que l'imagino, el 1574, que estem parlant ja de... Bueno, que és a dir, de finals, de la demitjana, però en aquell moment també era una església, més o menys, clàssica romànica, on hi havia poca llum, foscor, i veja les espelmes que hi havia, donaven una mica d'ombra i de llum poqueta. Gairebé eren les entrades de llum que hi havia naturals, i els diferents candelobres que hi poguessin haver. Ja com vam parlar de l'església anterior, o de la seva construcció, ja vam explicar que aquesta ja tenia algú més de llum, que la seva preda d'assessora, i recordem que, des de la principal, que hi va haver d'època romànica fins a aquesta de 1.500, ja havien explicat que a diverses vegades havia anat al bisbe, i dius, escolta, aquí heu de fer una entrada de llum més forta, heu de reclat el cos o tal altra, ara aquesta, en principi, estructuralment no canviarà molt, però no ens hem d'imaginar amb els vitrats que tenim avui en dia, ni amb una il·luminació elèctrica que teníem avui en dia, i anirem veient una mica com la zona avui, de l'ectà major, va anar evolucionant a la llar dels sigles. Bé, no serà fins el 15 de desembre, de fet, del 1.581, és a dir, 7 anys més tard, de la qual tenim primera referència d'aquesta església. És que sí, justament després de que s'hi inaugurés la nova església, que es detallarà per primer cop les imatges dels sants màstirs justi pastor, les quals ja són de vultú, com dius-t'ho, el 5 de desembre del 1.584. Sí, és a dir, el 1.581 ja per primer cop tenim i ens apareixen els sants justi pastor, i per tant, segurament, els 24 també hi eren, però qui va fer la descripció que ens ha arribat avui en dia no en parlava, i l'any 84, i ens diuen que aquestes imatges ja són de vultú, ja han de tenir unes de més modernes, que les tenen col·locades en un lloc més central, i aquestes ja passen a ser com secundaris, o, diguéssim, per omplir, o per tenir més ben decorat l'alta major. Bé, pensem una mica més quants anys més tard en el temps, l'any 1588, concretament el 6 d'octubre, està constància per primera vegada de l'existència d'un retaula. Què vol dir això, Manel? Fins ara el que teníem eren diferents imatges individuals, hem parlat d'una vegada, hem parlat de la imatge dels màrtirs sants justi pastor, però ara, per primera vegada, l'any 88, d'acord, ja feia una sèrie d'anys que s'havia inaugurat l'església, i per tant suposo que els prohoms de la parròquia i els diferents veïns, inclús el mossèn, havíem pogut recuperar-se econòmicament del desgàs que havia tingut construir una església de nou, perquè la van tirar terra i la van aixecar de nou, i, per tant, ja podien empendre el que seria una construcció interior important, com seria el retaula, com els retaules que podem veure quan anem a la catedral de Barcelona, o les esglésies més importants que tenen el seu retaula en pintures, d'acord, explicant la vida de diferents sants, o la vida i miracles de Jesús, o de la mare de Déu... I el retaula que hi havia aquí, l'any 1588, quina és, saps? És un constant que estava molt ben treballat. O sigui, la primera dada que entrem de l'any 85, el 1588, explica la persona que el detalla, que era un retaula molt ben treballat, que no estava policromat encara, o sigui, que feia poc... De moment no, o sigui, el principi, clar, tu t'has d'imaginar que això va per etapes. A veure, colors, el deurat, el blau, el vent... Però veiem el color perquè ja està acabat. Però, clar, amb el temps s'havia d'anar treballant. Per tant, el 1588 existia el retaula, per tant, ja s'havia fet la inversió de fer el retaula de fusta, però quedava pendent el tema de començar-lo a pintar. Hi havia la... Estava tallat, potser... Potser tenien els relleus del que hi hauria, però encara no l'havia un poligromat, no l'havien pintat. Perquè, clar, tot anava per etapes, i ara veurem les diferents etapes... Sí. ...que es van succeint en la... I se sap quina era la temàtica, es despecava la vida de Jesucrís... Sí, ara més endavant n'hi hem d'escrivint com era, i que hi havia cada una de les diferents zones. Clar, què va passar en els anys posteriors? Per exemple, els anys 1592, 1595 i 1596, diverses de les visites pasturals que hi va haver per part de la nostra paròquia, es diran d'escrivint els diferents treballs de policromia que es van nefent a l'altar major. I, per exemple, un cop ja fets aquests primers treballs de policromia, d'acord, el 1596 es comentava que l'altar major ja era acabat, ja era acabat de dourar el pinzell, i tenia les imatges dels sants Justi Pastor i altres sants que eren de vulto, d'acord? O sigui, ja ens diuen que amb el temps, d'acord, amb aquests set anys, són capaços de poc a poc a anar-lo pintant, i anar-lo, d'acord, sobretot amb la imatge central del sants Justi Pastor, i després altres sants que eren acompanyant per omplir, per tenir més ben guarnit el que seria la zona d'altar major. Molt bé, tot això, per tant, en aquests anys posteriors, el que comentes. I aquesta policromia d'Aurada era parcial, no? Sí, no estava del tot acabat encara, d'acord, i seria com el que veiem també en moltes vades en els retaules. Veiem unes parts que estan pintades amb dourat, i després, a dintre, hi ha pintades diferents escenes de diferents sants, de la vida de Jesús, o diferents apartats de l'Avengelli o, inclús, de la Bíblia. Ara ja fem un cel·le a 1.600, 1.601. D'acord, es va demanar que acabessin de pintar les parts latales del retaule. Jo, d'imaginar el retaule, tindria la part central, i després té com unes parts laterals, que si les tanquessis, quedaria com si fos una porta, com les laterals de la porta que podries tancar, d'una porta que sobrís, debat, debat, i la poguessis tancar. Doncs s'hauria d'anar una mica a aquesta idea, que es començaria a pintar a partir del 1.600, 1.601, i aquí vaig trobar una cosa que era bastant curiosa, d'acord, i era el fet de que el Bisba, que anava visitant periódicament la pròquia de Sant Justipastó, primer va dir que el pintor que se li havien carregat el fet de policromar amb el retaule, que era un tal pintor camps, que el teníem més o menys localitzat, d'acord, i els seus obres que treballaven amb ell, d'acord, a 1.600 els hi diu, escuteu, us fico una petita multa o una pena de 10 lliures, d'acord, de vens propis pagadors de cada un dels obres, perquè facin el favor d'acabar la feina, i el tema esperant, aquí ficava des del 1588, que el teníem ja tallat, sense policromar, que estem al 1.600, i l'únic que ho heu fet és pintar les pares d'aurades. Una mica de celeritat, sisplau. Us plau què està passant, no? D'acord, i primer els hi fica aquesta multa de 10 lliures, sembla que la multa de 10 lliures no els hi fa molt de mal, els que estaven treballant a la parròquia i estaven policromant tot aquest tema, d'uns anys després, la multa que els hi fica és pena d'excomunió, o acabeu ja, imagina't l'onfadat que devia estar, el bisbe o els informes que devia rebre del mossèn de l'època, que els hi diu que, com ho ficava aquí, el bisbe va demanar a aquests pintors l'acabament de les quatre taules que mancaven en un termini fixat sots pena d'excomunió, com no acabessin amb el termini que els hi fixava, i el que t'excomularia de la parròquia és que avui en dia diríem... I què? Però a l'època que t'excomulguessin era la pitjor de les coses que et podien fer. Per tant, va ser una mica lenta el policromar aquest tema jo. El rebutat final va arribar algun dia, no? Sí. Un cop va estar l'altar major decorat, aquest majestuós de taula estava format per un conjunt de taules pintades, de dalt a baix, d'un cantó a l'altre de la nau, i tapaven totes les dues d'alàpsis. O sigui, havia de ser un retaula gros, perquè la part de l'àpsis seria un cop estem a dins de l'església, abans de començar a pujar les escales de l'altar. Tota la part de redera que veiem de forma com que va. D'acord? Seria l'àpsis. I ens hem d'imaginar que el retaula era prou gros, com per anar de dreta a esquerra i de dalt a baix, per tapar-lo tot i que no es veiés la paret de redera. Ens està comentant aquí que tenia un conjunt de taules pintades. Les taules pintades haurien d'entendre com els diferents espais, on en cada zona hi havia pintada un sant diferent, o hi havia pintada una part del que explicava el retaula. Bé, tot això, per tant, perquè fa referència d'aquesta retaula, no? Exacte. A més, també hi ha el detall d'aquí, o qui estaven dedicats, per comentar un segon moment, és el que preguntava. A veure, aquesta taula va trigar una estona. El seu temps. No hi havia pressa l'època. No és que avui en dia hi ha uns terminis fixats. Avui en dia, perdona, Manel, depèn de quina obra vagis... S'ho treuen amb calma. Per exemple, les taules del Cap de Munt del Cim diuen que estaven dedicades a la crucifixió. Exacte, també és un tema central que la majoria de les veïnes sempre es tracta. Doncs anirem a imaginar la part superior del retaula, dedicada al tema de la crucifixió. D'acord? Després, en els laterals, també hi havia els quatre evangelistes. D'acord? Això seria el que parlem de la part superior. La part central ja l'hem explicat abans, que estava dedicada als sants justi pastor, com no podia ser d'altra manera. Després, el que teníem eren les pares de baix, que formaven dues portes laterals, que això és el que ens hem d'imaginar al retaula. Si es volgués, el retaula aquest que hi havia, tenia com uns engranatges que permetia plegar-lo i tancar-lo. Hi havia molts retaules que es podien plegar amb el temps, perquè si no es feia ús cada dia del retaula, es podia tancar i guardar, i el dia que es volia, es obria com dues portes, com si obressis les finestres de bat a bat, i llavors es veia tot el retaula amb la seva esplendor. Doncs bé, en aquests dos laterals, en un dels laterals hi havia representat Sempera i la seva vida i Miracles, que era l'altra banda i havia dedicat... estava dedicada a Sant Pau, d'acord? Per tant, tenim la part de dalt, crucificció, quatre evangelistes, la part central, els sants justi-pastom, i cada un deslaterals, una a Sempera i l'altra a Sant Pau. Bé, així mateix... Per ser que també es fa esment que el retaula amb qüestió i les seves pintures eren d'una valor artística notabilíssima. Això ja no ho podem saber. Perquè no s'ha arribat imatges. Imagino que aquesta és la que es va cremar. Es substituirà amb el temps. Perquè aquí, en el llibre que jo estic fent la viquet de l'Història de Sant Just desvern de Mohsen-Antonino, hi ha una imatge de l'altar major després de les millores respetes de l'any 21, i ja veurem que ha canviat respecte al que hi havia al 1600. D'acord? Però no serà molt diferent, però anirà canviant amb el temps, perquè la gent amb el temps escansa el que hi havia, diu això fora i em fiquem un de nou. A més d'això que hem d'escrit, hi havia tres pisos de regles de taules, d'un metre quadrat, més o menys, en total, on cada regla. El pis de baix què hi havia? El pis de baix ja estàvem... Hi havien representades unes escenes de la passió de Jesús. D'acord? Mentre el segon pis, les imatges volien representar el martiri del Sant Justipastó, i el tercer pis, apena que s'apreciaven. Qui ho va descriure, ja tan amunt ja no arribava a veure, que és el que hi havia d'escriure. Això ens hem d'imaginar, nosaltres hem parlat d'aquestes taules... Era alt per això, eh? Sí, era alt. Hem d'imaginar que cobria tota l'església fins al sostre tot perquè l'apsis no es veia. Per tant, cada vegada tot coveia. De unidor, eh? De unidor, de unidor. Ara potser podem entendre, perquè el pintor Camps i els seus operaris... no podien anar molt ràpid, perquè, clar, o sigui... També havien d'anar amb les vestides, m'imagino, no? Exacte, i desofem poc a poc. El que estem descrivint aquí, aquests tres socules, d'acord, serien com els separadors de les diferents taules que hi havia en el retaula, d'acord? El que fèiem era una mica. Si a la part de dalt parlem de la crucifixió i els quatre evangelistes, parlarem una mica de la passió de Jesús. Si a la part del mig tenim ficats els dos sants, els sants Justipastó, que els tenim amb imatge, però que els hi hem fet un espai al retaula, perquè ja estiguin introduïts, sota parlem del martiri que van patir aquests sants Justipastó. I la part de dalt, sí que ja no s'aprecia molt bé, però no sabem a què podia estar dedicada o de què parlava en aquell moment. Aquest altar, que de fet és en l'època del mossèn Don Alonso de Castilla. Això és posterior. Al 1802, que és quan aquest mossèn, que un dia en parlarem d'ell, perquè hi ha moltes coses... Ara hem fet un salt de 200 anys. Haurà 200 anys poques coses se li faran a l'altar, perquè es consero, durant 200 anys el tindrem bastant bé conservat. Jo suposo que al principi se'n parla molt, però primer no en teníem, després el tenim policromat. Després el comencem a pintar allà. Vols un cop el tindrem acabat? Expliquem de què va. Exacte. I després hi ha 200 anys que ja en sembla bé i poc el tocaré. Per tant, del 1800, que és quan hi ha mossèn Don Alonso de Castilla, duca aquest altar que hi havia. Va ser declarat altar privilegiat. Exacte, de gut. Les obres que comentàvem que eren d'un valor artístic notabilíssim de la persona que va fer els escritos i que ens van arribar avui en dia. I per a una sèrie de característiques, se'l va considerar com altar privilegiat. També és normal que l'altar major sigui un altar privilegiat respecte als altars laterals, que són de menys valor artístic, que estan dedicats entre cometes per la por que s'han secundaris, o personatges de les lleis secundaris. Sí, i per tant, ara fem un salt en el temps. Exacte. I marxem cap al 1825, concretament el 24 de juliol, perquè aquí és una data important per l'altar i per les lleis de Sant Just, perquè es va decidir per la majoria dels feligresos de la parròquia que calia fer un altar nou. Tu que em preguntava si aquest altar que hem parlat del 1500, fins al 1500, 1600, és el que ens va arribar a l'agressivit? Doncs no, perquè aquí ens expliquen que se'n va engançar el cap de 200, i vam dir, farem una cosa nova. I es van recaptar un total de 1.500 lliures per tal de 2 termes que tenien aquest projecte. El resultat, quin va ser? El resultat va ser una restauració del Rataula pre-exister. No és que l'agafin i el tirin i comencin de nou a l'altra vegada, sinó que la estructura ja els semblava bé. Vull dir, ocupava l'espai que veu ocupat, tenia la majestositat que havia de tenir un altar major, i el que es decideix és incorporar-hi un segrari o manifestador d'estil barró, que ara ja estem a l'època barroca, que era anterior a la barroca, i per tant, com que totes les barroques del voltant, i també a Barcelona, s'estaven empapant d'aquest barroc, el que es decideix és incorporar-hi aquesta zona del segrari per poder-hi ficar una sèrie de relíquies, suposo que dels sants Justi Pastor, i que estiguessin a la vista de tots els feligresos, perquè hi pogessin a rezar o a demanar ajut el que necessitessin aquell moment, s'inclou també un nínxol o una orància de molt mal gust artístic per la persona que va fer la descripció, sigui amb les imatges del Sant Justi Pastor, aquesta sí que diuen que estaven molt ben decorades, però estaven mal fet. I d'això tenim imatges del Sant Justi Pastor mal fet o no? No, tenim imatges del Sant Justi Pastor de l'any 36, és com si els haguessin... De fet, els que teniu i en dia a la parròquia, nosaltres els estimem molt i són els nostres sants, i la gent que diu que semblen una mica capgrossos, que són cap molt grors, pel cos que tenen aquests nens, està molt proporcionant. Una mica a l'època la persona que va fer això és d'entendre que venien d'un altre tipus d'art, i els hi fiquen allà coses d'època barroca, que no acaben d'entendre molt, i diuen que amb aquestes imatges estan més o menys bé, estan ben decorades, però les proporcions agrada molt, i aquesta espècie de nínxol que havien fet té molt mal gust artístic. La persona segurament estava criticant que el que hi havia abans, era més calc. I pel que sembla, era un altar que potser no s'hauria d'haver tocat. Ho he dit perquè encara que la majoria de feligrers de la parròquia van decidir el 1825, canviar-lo sembla ser que no va ser del gust de tothom, i ho he dit perquè, més que re, el van declarar un altar privilegiat des del 1600 al 1800. Per tant, és una pena que aquest altar t'apareixés, perquè clar, això és com sempre, si has de canviar les coses, per anar millor endavant. És una pitjor, doncs quasi bé, no ho toquis i no ho m'ho dius, no? En la nostra iglesia no perquè no s'ha buscat o no s'ha rescat a la paret, però jo que a vegades vaig allà, a Sant Vicent dels Orts, quan vaig a fer-lo de la setmana Santa i a fer de romà, hi va haver un moment a la parròquia d'allà de Sant Vicent dels Orts, que van decidir apicar la paret per nadejar-la i pintar-la de nou, i es van trobar que sota la pintura blanca que s'havia ficat a principis del segle XX, en finales del segle XIX, hi havia pintures anteriors, molt maques o d'un valor artístic important, però que, per al motiu que fos, a finals del segle XIX, principis del segle XX, s'havien cansat de veure allò durant tant de temps... Perdó, que talli, però passa que hem de connectar amb Catalunya Ràdio, perquè ja s'ha acabat el temps, o sigui que, si et sembla bé, ho deixem aquí. S'ha de saber que acabarem això i ho començarem amb els altres altars. Doncs mira, deixem-ho aquí perquè hem de connectar amb Catalunya Ràdio, perquè quan acabem ens veiem amb més història. Que vagi bé, fins i lluny, que bé. Connectem amb Catalunya Ràdio, pintarà. Bona tarda, us informo aquí i li en sabria. La CUP veu irreversible ara com ara, si més no, les venen a la totalitat, els pressupostos de la Generalitat. Hola, bona tarda. Mentre estan reunits, la CUP hi junts pel Sí, en la reunió habitual de coordinació dels dilluns, just després de l'anunci de la presentació d'una esmena de la totalitat dels pressupostos, avui en rodes de premsa, tant amb veneig celelles com Mireia Baï han anunciat o han confirmat que la retirada de l'esmena de la totalitat en aquests moments no és una possibilitat. Em sembla que la CUP, des de l'inici, ha sigut claríssima i evident que presentaríem una esmena de la totalitat, com estan els contes i com estan disposades les coses, no? L'esmena és allò irreversible entre que no es pot tocar ingressos o despeses? No es pot tocar ingressos o despeses, llevat que presentem un nou projecte, no? L'actual és irreversible. Per tant, la CUP, en aquests moments, reclama un nou projecte de pressupostos, no estan disposats a retirar l'esmena a la totalitat, que tenen temps per presentar-la fins i junts, i hi ha un que el seu cas demana al govern que es mogui, perquè aquests grans números dels pressupostos canvin i no siguin autonomistes com els que diu el presentar Oriol Júqueras, i n'ha de llevar a Catalunya Ràdio Parlament. Notícies breus, Montse Quadreny. El cíndic de Greuges retreu els inspectors al Departament d'Enseñement i als Mossos d'Esquadra, que, en el cas de presuntes abusos ameristes, no hagin prioritzat l'interès de les víctimes. Rafael Ribó ha compregut aquesta tarda el Parlament, Montse Poblet. Bona tarda, Ribó ha comparat el cas dels meristes amb el de l'Alba, la nena que ara fa 10 anys es va quedar en comop amb el tractament rebuts a casa seva. Diu que, en tots dos casos, l'administració va assegurar, en un primer moment, que no sabia com és cap error, i que, ràpidament, només rascant una mica, se'n troben molts. El cíndic posava com exemple el fet que els Mossos no continuessin investigant ni informessin a la de Gaia de la primera denúncia contra el professor Joaquim Benítez. No s'hi val que la màxima autoritat d'interior de Catalunya de la policia digués que ja van fer el que havien de fer, actuant ordres al jutge. Però la policia de Catalunya forma part del govern. I, en el govern de Catalunya, hi ha un núcle de protecció dels infants que hauria estat notificat. Montse Poblet, Catalunya Ràdio Parlament. El Tribunal Suprem recorda que l'exconsellera de la presidència Francesc Homs podria haver comès un delicte de malversació i prevaricació en l'organització de la consulta del nou N. El Suprem considera imprescindible continuar la investigació contra Homs, perquè, després de la suspensió de la consulta que va fer el Constitucional, es va seguir amb la publicitat institucional. A més, segons el Suprem, Homs va signar una carta on va notificar a una empresa informàtica que no hi havia cap impediment per continuar els preparatius de la consulta. El grup de la CUP, la Diputació de Girona, denuncia que el dictador Francisco Franco encara és el president d'honor de la institució des de fa més de 60 anys. També, durant l'època franquista, el ple de la Diputació va aconseguir diferents honors al dictador que encara no s'han revocat. La cadena de clíniques d'antals fan ident ha anunciat avui que té la intenció de reobrir el 15 de juny per acabar els tractaments dels pacients afectats pel tencament subtat dels centres. L'empresa sobrenya que l'expresident del negoci investigat per presumpte Estafa, de prop de 9 milions d'euros, es mantindrà alier a les clíniques. Per poder reobrir, fan ident diu que vol contractar entre 150 treballadors a les àrees de clínica i d'administració, cosa que, de fet, ha d'autoritzar la jutge que ens trueix el cas de l'Estafa. Uns 4.000 joves de les comarques de Girona participaran als programes de garantia juvenil de la Generalitat. Girona, Maria Rovira. El programa va dirigir de joves d'entre 16 i 29 anys, que no troben feina i tot hi haver treballat alguna vegada. La directora del servei públic d'ocupació, Mercè Grau, explica com funciona. Orientació és una fase prèvia. A partir d'aquí hi ha accions d'activació, que és recerca de feina, immediatament les ajudar-los a fer el currículum i ensenyar-los a cercar feina. A les comarques de Girona fan dos cursos innovadors, un per impresores 3D i l'altre per restauració de mobles. A partir d'aquí hi ha una feina que es fa a Catalunya Ràdio i Girona. Els experts pronostiquen un estiu amb més meduses a les platges catalanes o asseguren Antonio Canepa, un dels participants en el cinquè cimpós internacional sobre la proliferació d'aquests animals, que es fa per primera vegada a Barcelona. Adverteix que el clima de l'últim any, amb un estiu càlid i univerna amb poca puja, afavoreix la reproducció i l'arribada de les meduses a les costes. De tota manera, altres ponents admeten la dificultat de la seva presència. S'obre un canal de YouTube oficial de Lluís Llach, on ja s'hi pot trobar gran part de la seva discografia. Si sabeu on dorm la lluna blanca... Per a un, te gratuïta? Sí, sí, sí. Podré escoltar l'obra de Llach de forma gratuïta i permetre recuperar contingut audiovisual, que fins ara no es podia trobar a la xarxa. Es tracta d'un total de 7 concerts històrics del cant autor, que des de la seva primera emissió per televisió, no s'havien tornat a veure. Dimarts es penjarà el primer d'aquests vídeos, ara Lluís Llach, 25 anys en directe, que és un programa més originalment del 27 de desembre de 1992, i que conmemorava el 25er aniversari de la seva carrera. També es podrà trobar el concert del Camp Nou del 6 de juliol del 85, o el concert íntegre de Berges 2007, quan es va acomiadat dels escenaris. Esport, Juliol Moner. Bona tarda, el que va quedar tan parellat amb el magro de Ciutat Rial que va ser a l'esquadra de 100 de tercera divisió a Segona B, els partits d'anada jugaran els dies 4 i 5 de juny, i els de tornada l'11 i 12 de juny. Els guanyadors dels 18 emparellaments es classificaran per la tercera i última ronda. Per cert que el propietari i el president també del reu s'han confirmat que Nacho González seguirà sent l'entrenador de l'equip, ara que jugarà a la Segona Divisió A. Ja se saben els horaris dels partits de Senai Finals de la Lligandesa de Bàsquet, el Barça Lassa jugarà al seu partit contra la Bora al Cutxa, o l'Erva Life Gran Canari, el dijous 12 de juny a les 9 del Véspera. El Manresa de Bàsquet ha anunciat de la seva banda la desvinculació del jugador Àlex Hernández. Aumenta el tamor d'alguns esportistes abans del perill del virus dels Ica Jocs de Rio, Pau Gasol i Saul Crabioto s'han expressat en aquests termes i Gasol es planteja renunciar a la Cita Olímpica per falta de garanties. Genètica peric que ha donat el vestiblau a l'ampliació de capital que farà l'Espanyol pre-questiona que aquesta sigui la millor manera de sanejar l'economia del club. I la Lliga de Baterpol es decideix aquest vespre a Barcelona, avui tercer i definitiu partit pel títol de Lliga, amb l'adlètic Barceloneta i el Sabadell a partir de les 9. A partir de les 7 el Catalunya Véspera. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda. Avui tenim ple municipal extraordinari a la sala de sessions de l'Ajuntament. L'ordre del dia es conforma per 3 punts. Per una banda hi haurà una votació dels crèdits extraordinaris de crèdits finançats amb superàvit resultant de la liquidació del presopost del 2015. De la mateixa manera s'haurà de votar els crèdits extraordinaris i els suplements per despeses finançades amb el romanet líquid de tresoraria del 2015. L'import global d'aquestes és de 552.175 euros. Per últim també es farà l'elecció dels membres de les meses electorals per a les eleccions generals del 26 de juny. L'hora d'inici serà a la 7 del vespre a la sala de sessions de l'Ajuntament. D'altra banda, avui s'han publicat les gistes provisionals baramades amb reclamacions de l'escola Bressol Municipal Marrex per al proper curs. El grup de lectors ofereixen 7 places i s'hi n'hi han presentat 12 preinscripcions. El grup de nens i nenes d'un any hi ha 30 places disponibles i s'hi han presentat 51 preinscripcions. I a la d'infants de dos anys, l'oferta és de 17 places i han entrat 23 sol·licituds. Les gistes completes i els punts es poden consultar al web municipal 3B dobles punts s'han just puncat. El sorteig públic per adjudicar les places en cas d'empat serà el 2 de juny i les gistes definitives es publicaran el 3 de juny. El període de matriculació finalment serà del 6 al 10 de juny. I la matern de l'Atlètic s'an just puja a segona divisió catalana. El darrer partit de la temporada es va disputar aquest diumenge. El grup s'an just tenc es va imposar el llan de 3 gols a 2. L'Atlètic s'an just va disputar el darrer partit de la temporada. El rival, el llan de Sabadell, anava a tercera classificació. Tots dos necessitaven la victòria. I l'Atlètic finalment es va endur aquesta victòria. Si l'Atlètic guanyava, mantenia la primera posició i pujava de categoria. Si el llan no es guanyava, l'Atlètic passava a ser tercer. No podia optar a pujar de categoria. I la segona posició tampoc li anava bé perquè era per promocionar. Així, el partit va arrancar amb un gol de l'equip visitant, però l'Atlètic va aconseguir empatar a pocs minuts del final de la primera part a través d'Àlex Palacios, el capità. El llan de Sabadell, però, a punt de pitar al final de la primera part, es va posar per davant de l'equip local al minut 44, com deien. Però l'Atlètic amb un gol de Adrián Faure, els inicis de la segona part, van aconseguir de nou l'empat. La segona part va ser de color s'an just tenc completament, però no va ser fins al minut 84. El partit qual l'Atlètic es va posar per davant. El tercer gol de falta fora de l'àrea, i, d'aquesta manera, els s'enjustencs s'avançaven al marcador, i ja quedava un resultat final de 3 goals a dos. L'Atlètic va tancar el darrer partit de Lliga aconseguint l'ascens de categoria. I, finalment, us recordem que els motius per llegir seran el tema de la xerrada colòquica organitza de Marc Cal Llibrater. El filòleg i editor Oriol González reflexionarà sobre les finalitats de la lectura. A partir de les 8 del vespre, les persones assistents podran aportar el seu punt de vista. La llibreria convida el filòleg i editor de Vira Viro Editorial, Oriol González, a reflexionar sobre la lectura i els infants. La xerrada colòquica abordarà la relació de la lectura i els més petits de la casa i es dirigeix a pares i mares, mestres, educadors i a tota persona interessada en la lectura. El colòquic articularà el voltant de les idees que s'osgiran dels assistents. Les persones que hi participin hauran, a l'inici de la sessió, de completar l'expressió llegir per. A partir de les idees que apareguin durant 60 minuts, Oriol González reflexionarà sobre les diferents motius de la lectura i convidarà les persones assistents a intervenir per aportar la seva pròpia reflexió. L'objectiu de tot plegat és arribar a la conclusió que el més important és llegir per llegir. Tot plegat serà, com dèiem, demà a partir de les 8 del vespre, el carrer Bonavista número 81, on es troba la llibreria Cal Llibrater. La informació local, més notícies d'aquí una hora, en aquesta sintonia. El just a la fusta, parlem de tot el que passa Sant Just. Hi haurà alguna aprensa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven a ell, que, fins ara, mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha apagat de la seva butxaca, ningú li pot dir-la. Busco sempre aquella notícia, una mica positiva. Estant d'èxit de públic, està omplint gairebé cada dia. Si volem veure un munt d'aquests drogues més de casa, hi ha moltes oportunitats molt festivals. T'arquivoques en un penal, en un basse a Madrid, pots quedar crucificada per vida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí de 10 a una. De 11 divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxat amb estils com el chill out, les muts jazz, el funk, el sol, o la música electrònica, més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de 10 a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Jo sóc de basquet. Jo sóc de futbol. Jo sóc de humble. Jo sóc de voleit. Jo sóc de hockey. I tots som del jugament a casa. Tota l'actualitat esportiva de Sant Just d'Esvern, el jugament a casa cada dilluns de 2,48 i fins a les 8 del vespre a ràdio d'Esvern. No t'ho perdis. Som el millor i únic programa d'esports de la ràdio. Amigues, amics, ràdio d'Esvern us ofereix el programa de l'audició en nous continguts i en més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, com la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar als dilluns d'avui de 9 del vespre o als 17 a les 9 del matí. Us esperem. Cada dilluns de 9 a 10 del vespre teniu una cita amb Ramon Vineu, si us plau. Una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys 20 o 50. O, si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a ràdio d'Esvern. Lo antic es millor y más divertido. Rebovineu, si us plau. Primer van ser les zones. 98.1 FM. Després, internet, ràdio d'Esvern.com. Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram, i ara obrim un nou canal. Comunicat amb nosaltres per WhatsApp. 610.777.015. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern, 98.1 FM. Què tal? Bona tarda. És un quart de set de la tarda. Benvinguts a la tertúlia esportiva de l'Apenya del Marró. Bé, saludem ja els nostres punts tertulians habituals del programa, els dilluns d'aquesta hora, amb l'Edu Rodrigues, l'Edu, què tal? Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, com estem? Bona tarda, com a tots seves? Bé, bé. I també, fer-te pregunta perquè vagis que tenies el micròfon obert, i també l'Oriol Pascol, Oriol, què tal, com estem? Bona tarda. Bona tarda. Ara sí. Vinga, Jordi, eh? No, és que el que passa és que estem en directe a través del Facebook. Oh, claro, claro. I és igual, el que diguem per la ràdio d'Esvern. Per la zona. I el Dani, que és el Twitter i el Facebook. Què tal? Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bé, dit això. Dit això. El Madrid no ho sabíeu. No fotis. Ja arriba el rotero català. Jo marxo. Digueu-li que si hi ha d'entre així, que no cal ni que entri. Abans de que entri, deixa'm comentar-te què faràs al partit. A mi el futbol me l'abufa. Sí, sí. Però quan s'ha de criticar... Ara li preguntes. Escolteu, el Madrid es va endur la seva onzena champion. Hola, esporterazo. Això, no sé si ho sabíeu. Després de superar l'Atlètic de Madrid als penals, el partit va finalitzar amb empata un, i la sensació que l'Atlètic ho podia haver de sentenciar a la final durant la pròrroga. No sé si vosaltres us va passar el mateix, però el penal fallat per Grismen o la notitoralitat de Carrasco, aquest resum, o sigui, deixeu allà d'aquest l'Edo... Però avui tergedia només com a saia. Ara, ara, ara. Hem de començar a portar-la a aquest resum de l'Edo. Vull dir que... per favor. Per favor, ja n'hi ha prou. Abans de ret, bona tarda. Segur que posa gran carrera de Fernando Alonso. T'allalgui el micro. Sigues una mica més educat, que això no és el xiringuito, ni tens un mal referent, eh? Sí, ja t'ho dic ara, tens mal referents. Vau veure la final del 17, comencem per aquí? Què us va semblar la història, veure. Va, no, no, jo no he vist res. Va, comença l'Edo. Doncs el Madrid va fer un bon inici de la partit, i es va situar al marcador. Va començar a dominar amb l'Edit a Madrid, i sí que és cert... Però què vas veure, la Sexta, o què vies? Vaig veure tots els canals, tant per moment. I el Madrid va començar bé, jugant bé. Va començar guanyant el partit. Va començar guanyant i domina. I sí que és cert que un cop marca l'1-0, el Madrid t'estan quedant darrere, i el partit, doncs, el domina més l'Edit a Madrid que no el Madrid. El Madrid no fa res anar al set de partit. I sí que és cert que m'ajuda, que van passant els moments, i amb l'entrada de Carrasco, l'Edit a Madrid té més opcions, i jo crec que al final acaba dominant-hi la prògua, sí que és cert que podria haver sentenciat el partit, si hagués volgut, però no volgut l'Edit a Madrid. Va ser un partit una mica ensopit, jo crec, perquè... Perdona, va ser una merda de partit. No, tampoc una merda, és una final, n'hi ha nervis. Jo crec que des de la final de Moscou, des d'aquella final de Moscou del Chelsea, Manches Derby, sí que la sé, que no collons, si fot 4 o 5 anys... És igual. Home, no va ser una mala final, per ser una final, no va ser una mala final. Tu m'has de dir... Jo de debò veig... El partit d'ahir, d'abans d'ahir, de dissabte, és un truño de partit per l'amor. T'estic dient que no és la pitjor final. No et dic que sigui una bona final, que dintre de l'Odolent no va ser el tot dolenta. Sí que van haver-hi moments d'emoció. Oh, doncs... Bueno, és que... Va haver-hi pròrroga penals als últims minuts. No, però és que tu en algun moment vas veure l'Ètic o el partit dient... Hi havia emoció, perquè era una pròrroga i qui marqués guanyar, o quasi guanyava, però... El partit, un mal partit, però dintre de l'Odolent... Has de veure què és una final, que hi ha nervis... Però va ser una bona final perquè va haver penals, però si no és un truño de final. No, perquè la pròrroga va ser una merda. Però no és que el partit va ser una autèntica merda, vull dir que... No, la primera part, més que la resta, va ser dolenta. Oriol, endavant. A l'altre i a l'altre, sisplau, Oriol. A veure, jo el partit em va semblar... Jo, a més, jo ho anàvem comentant pel grupillo de futbol, em va semblar una final lamentable, molt fluixa dels dos equips. Lamentable, amatot, eh? Lamentable. Lamentable. Jo, després, si voleu, parlem d'en general de Champions... Jo, de la final, em va semblar un partit horrorós. El Madrid va començar a fora els primers 10 minuts i va marcar en fora de joc, cosa que ara ningú diu rei, i la premsa m'ha agradat escoltar-la, perquè també ha sigut de cap. No escolto teatrulles ni res d'això. Per tant, parlo sense gust de raó, de si diuen alguna cosa o no. I al fora de joc tothom el veu tan cremorós, ara, però jo he vist moltes repeticions... És un fora de joc com un piano, però com una casa de pagès. I si no pita fora de joc, era falta en atac, perquè agafen... Jo crec que el tema aquest del fora de joc... Marc. Vella el Mundo Deportivo también dos penaltis no pitados a Ramos. Sí, ja ho veuré. Hi ha unes mans que el Ramos la treu amb la mà i que és involuntària, però per mi allò no és penalt, és igual. Jo crec que el partit va ser un autèntic bluff per ser una final de Champions, jo crec que la final de la Champions s'hauria de jugar dos setmanes després de la semifinal... Que esperaves d'un madret atlètic, un partit bo. No, no, esperava... Alguna cosa més esperava jo d'aquest partit. Si acabes de dir que hi vas un bon partit. No, no, no. No, sí que escolto. Ja està. A veure, tornem-hi. Per mi va ser un partit horrorós, en el qual l'elèctric de Madrid jo crec que va jugar de pena. O sigui, a mi no em diu que l'elèctric de Madrid... I l'única tranquil·litat que vaig tenir, que va durar el partit, és que a partir de la mitja hora de la primera part, el Madrid no va donar cap sensació de poder fer un gol. La putada, o sigui, la mala sort, com a antic-madrilista, que recordo moltes vegades que soc, és que no em va donar cap mena de garanties a l'elèctric de Madrid que anés a fer alguna cosa. És a dir, però quina merda, a partir d'això. I la segona, per només començar, falla el Penal Grisman, que s'ho faci mirar, perquè o Black li para un al baller de Múnich i Grisman, em fa una al Barça, i l'elèctric de Madrid, per molt que rasco que faci el gol al final, diguem-me quantes ocasions va tenir. Poc, és molt poc. No va tenir res, i al Madrid tampoc va fer res. O sigui, jo tinc la sensació que, a part d'aquell partit, va ser una autèntica merda, que l'elèctric de Madrid només que hagués posat una mica d'intensitat, o contra el Barça a Quarts, o el Bayern a Semis, que l'elèctric de Madrid s'hagués menjat al Madrid, perquè físicament el Madrid estava mort a la Pro-Roga, que ja en tots, a la segona, per al Madrid, no s'aguantava, i l'elèctric de Madrid no va tenir els collons... No, no, no, estava igual. Que rasco, que rasco va jugar 75 minuts, i a la primera part de la Pro-Roga estava traient la llengua allà. Per això dic jo que el partit va ser una autèntica merda. S'hauria de plantejar això de jugar a la final un mes després d'acabar la semifinal. S'hauria de jugar dues setmanes o tres després, a part de que deixes passar molt temps i que per molt que descansi, no fa res. Però això és un altre tema. Sí, és un tema de calendari. Jo el partit, rebateixo, em va semblar una autèntica merda. Després, jo crec que d'aquesta Champions del Madrid hi ha dos noms, un és Florentino, amb el tema de les boles calentes, on s'ha fet la final, el seu tema. Oriol, no em fotis. I tant, i tant. I m'agradarà, però no té res a veure. No pots dir que el Madrid és campió de les Champions per les boles calentes. I tant. El Madrid, tal com està ara. El Madrid aquest, l'enganxa a un baller de Múnic o un Barça, i creieu que el Madrid guanyarà un dècima. L'explicable és que l'Atlètic de Madrid no s'hagi presentat encara al partit. Clar, el segon... Perquè a Quarts i a Semis, l'Atlètic de Madrid fa quatre partits. Bruta, aquest és la segona cosa. O sigui, hi ha tres coses. Una és Florentino, que amb les boles calentes ha fotut el Madrid a la final, sense que n'hi haguessin d'on hi compta. Amb la Roma, amb el Volsburgo i amb el Manchester City. I l'Àvita, com sempre, els equips potxos. I les tornades al Bernabéu. Marc, nega-m'ho. T'ho rego, t'ho rego. Doncs aquí està el que està de dir. Segona cosa, l'Atlètic de Madrid ha fet un contra el Barça, sobretot el Calderón, un partidàs que ens van eliminar. Fent un partidàs, Gris, van sortint-se o Black, parant les poques calentes del Barça. Conta el Bayern de Múnic, va fer també un gran partit al Calderón, i ja van saber aguantar l'alienx i va eliminar el Bayern. I jo encara estic esperant que el Bayern, el Calderón de Madrid, faci alguna cosa d'aprofit a la final. Jo crec que aquí... I la tercera és el Madrid. És un equip que, si tu li dones, va relliure un partit de merda, el Madrid el guanyarà sempre, perquè té més qualitat que l'equip rival. El partit del Madrid no guanya, el partit l'empata. El Madrid guanya a la final, encara que... Guanyar els penals, Oriol. Si no haguessin hagut penals, haguess guanyat el Madrid. Es vea des d'una hora lluny. No hi va anar. Oriol, al 90 minuts, a la part d'un partit, van empatar. Tu, en algun moment els penses que el Madrid guanyaria el partit? No, no. Per això és el que t'estic dient. No hi ha una sensació. Si a la final la juga el PSG, el Barça o el Bayern de Múnic... Oriol, la final... I el Madrid no acaba aquella final guanyant-la. És un argument més per plantejar-nos què collons va fer el Barça, perquè ballant els dos equips que hi ha allà... O sigui, si tu dius... A la final, on un dels dos equips va fer un futbol... Aquí va eliminar el Barça, l'Àtlètic de Madrid, i després l'Àtlètic de Madrid, el Bayern de Múnic, va fer un partidàs. Resulta que l'Àtlètic de Madrid... Què? Juga ridícul. A què juga l'Àtlètic de Madrid? Juga a tenir sort. Tots els canvions d'Europa que hi ha hagut per hora i per haver, l'Àtlètic ha tingut 11 vegades sort. No, no t'estic dient pas això. És que no. A Madrid, el Madrid que guanya 3-1 a Leverkusen a Handen Park, és un senyor equip. En canvi, el Madrid de l'Octava que va marcar en fora de joc, no sé qui. I el Madrid... No, va ser... No, va ser vijatòbic. Vijatòbic en fora de joc. I el Madrid, i que Sergio Neymar marcarà en fora de joc, és dos Madrids que a la Lliga fot pena, i que la Champions et guanya per un camí de merda. I català, no té cap més història. Uriol, saps què? Són canvions de Lliga. Són canvions de la Champions. I són canvions de la Champions en part gràcies al Barça. Sí, i tant. I tant. Perquè si el Barça no fa el tonto en el mes i mig aquell, el Barça li fot buit a Madrid de la final de l'Aixata. Deixa't estar. Estàs parlant d'una cosa autòpica de què va passar. El Barça no es va classificar i has defrontar-ho tal com va ser. Ja està. Va ser plantacat a la Vall de Monic, i a la Vall de Madrid s'ha baixat els pantalons amb el Madrid. Jo, a la Vall de Madrid, ja em perdonareu, em recorda molt el València, aquell de fa 13 o 14 anys, que es va plantar dos vegades a la final de l'Aixata. El Madrid es pot fer un paral·lelisme perfecte. A la primera, el Madrid se'l va follar el València. 3-0-3-1, no se'n va ser a l'Itàlia. Em sembla que va ser també o no se'n va ser? El Senziro, no. No se'n va ser, però és igual. I el següent any, a la Vall de Monic, el va eliminar els penaltis. I el València va desaparèixer del Plano Europeu. Jo crec que l'any que ve, la Vall de Madrid hi haurà desbandada i que la Lliga tornarà a ser cosa de dos. Jo no vull mai més un atlètic de Madrid a una final de la Champions, perquè és un ultratge al futbol, és una lacra. O sigui, un equip que ha arribat a la final... No, no. Aquesta és la meva opinió. És que Oriol Semna que el Madrid hagi fet la Champions de la seva vida. No, Marc, el Madrid ha fet una Champions de merda, però l'ha guanyat perquè els seus rivals han estat molt inferiors. O sigui, és més de mèrit del rival que no pas mèrit del Madrid. Digue'm un partit bo que hagi fet el Madrid a la Champions. Doncs ja vols tornar-me al mateix. Si és més mèrit, sí. Si l'Atlètic de Madrid és tan inferior, com dius, al Madrid... El Barça ja hauria d'haver fotut 8. Oi que no, oi que... Perquè juguen diferent, Marc, perquè són situacions diferents. Passa un mes i mig des d'aquest partit. I l'Atlètic, a les finals, desapareix. Perquè el Madrid també s'atjuga a finals, perquè el Madrid arriba a finals i les guanya. I Marc, s'hi ha de dur. Perquè una final no és jugar a futbol, és saber dominar la situació. I a un punt de sort, jo també crec que l'Atlètic m'he tingut. El Penal, que no en xiulen al Calderon, els últims minuts per mans que són com una casa, jo no dono culpa a l'Àrbita ni molt menys. O sigui, no vull posar, com excusa, l'Àrbitra. Però el Barça ha fet un partit de Penal al Calderon. L'últim minut. El Barça es pot clasificar fent un partit de merda. El Baier de Monique, l'Atlètic de Madrid, la primera part... El Baier no em fot 3 o 4, perquè falla un Penal. Perquè hi ha un porter que es diu obla que aquell dia sí que va fer un partit de la seva vida. I perquè el Baier de Monique tenia la punteria desafinal. Perquè aquella primera part acaba a cinc a zero. I no passa absolutament res. S'ho ha jugat tota... Valimina els 8 anys, el PSU, Vendoven, els Penals, també. Zero, zero, zero. Per això us dic que l'Ètia de Madrid s'ho ha jugat tota la Marre Tegui i ha tingut sort pensant-se que aquest any era la suya i que guanyaria a Nitali. Ha fet una final de pena i s'ha trobat que la sort no estava amb ells. Si l'Ètia de Madrid hagués anat amb una mica d'intensitat, el Madrid físicament no estava preparat per guanyar aquest exemple. L'altre dia que t'estudi tothom estava tan convençut que la te guanyaria. Jo sí. La meva porra va ser una a un i dos a un l'Ètica de Madrid a la pro-roga. Jo m'ho pensava. Jo no tenia cap dubte. A mi em va sorprendre fins i tot que l'Ètica aguantés els penals. A mi em va sorprendre. A mi em va sorprendre que com tan superior l'Ètica de Madrid no es dediqués a fer un pas endavant, perquè es veia que el Madrid no podia. El que és d'anàlisis és oblàquia. És per fer-li mal. Dos penals per a 18. I recordo que abans de l'1... Abans de l'1 a 1, oblàquia a la 2. Sí, sí, sí. Però els penals no es va tirar en cap moment. No, no, un moment, només enllà. Uriol, uriol, uriol. Dels últims 18 penals oblàquia només de per a 2. Uriol. Fa dues parades que són de traca i que salval... Sí. Però es tira tot el partit fent el imbècil per les pilotes aèries, perquè, home, fa un... Ell ho ornaves, pilota que xotava de porteria, pilota que ara va fora. Un pas endavant, un pas endavant, dues enrere. Si m'esteu dient que l'Atlètic va perdre per oblàquia. No. Jo et dic que a la tanda de penals... Si a l'Atlètic arriba l'Èltiu... Si a l'Atlètic arriba l'Èltiu... És per oblàquia. Tu mires la tanda de penals una altra vegada. És descarat, és descarat, com el Madrid tira tot a la seva dreta. És descarat. A l'Atlètic, a la banda esquerra. A l'Atletica. No, no, no. I faia Juan Fran, que és una canterà. No, no, no. L'únic que faia és Juan Fran, que ha canviat la posició. Castilleria alguna a l'esquerra. Si no sap tirar-se, que a canvi s'hi mèonega oblàquia. Un minut se'n vini i s'acaba la tuntaria. Exacte. És que a més ve d'aquí, no. Home, si oblàquia, no s'ha de canviar. Perquè va salvar un porter que pot ser campió de la Champions, no sap tirar a l'esquerra. No sap tirar als penals, però és un gran porter. No, no, sí, és un tio. Si l'abon dieu que el Black és un porter que no sap tirar a la seva esquerra... Però com estàs dient que no sap tirar? Com estàs dient que un porter de classe mundial no sap tirar-se a l'esquerra? No pot ser una cosa de saber tirar. Igual es pensava que... Igual el tio n'havia analitzat i el tio es pensava que li tiraria no pel mig, o per la dreta. El PSV, si mireu la tanga de penals, li tiren tots els penals a la dreta. I què? Tots, en dues tangles de penals, m'estàs dient... m'estàs dient que un porter no és capaç de canviar la seva direcció. És un porter que porta la Lédia Madrid a la final de la Champions i que els va salvar del 2-0 més d'una vegada. O no té cap mena de culpa. La culpa del partit de Lédia Madrid va ser que... que l'equip en sí... S'ho creen guanyat. La culpa més que de Black és de Juan Fran. Correcte. Perquè és qui falla. Són molts equips que van estar per la Lédia Madrid. S'estaven jugant tota la temporada al Real Madrid i a la Lédia Madrid. I és una final entre dos equips molt igualats, perquè estan molt igualats tots dos, i els nervis tens un mal dia... I no deixa les una final. A Madrid saps jugar a finals. És una final, però a la Lédia Madrid, jo va haver-hi un moment durant tota la segona part, que el Madrid no va rematar porta fins al final que el Black entre dos abans de l'Empat. I la Lédia Madrid el veies bastant superior i li va dir que no hi anava ni que no hi anava. Carrasco, sí. Però és que no va fotre res. Va fer falta coses allà, no sé. A mi em va decebre molt. La final i la Lédia Madrid t'han sentit. Després, clar, això ha salvat la temporada del Real Madrid, no? És a dir, que... I li dona marge d'un altre any tranquil·lament. Sí, sí. Creieu que Zined Zidane... Zined Zidane s'acosta... El que va ser Guardiola, en el seu moment. El que va ser Guardiola va fer 6 al primer any. Això li preguntes a l'afició de Madridista i tampoc ho creuen ells. No, esteu convençuts que no creuen? Mira amb quina a 15 equips va arribar el Barça a la final. I va guanyar el sextè del primer any i amb 15 equips ha arribat el Madrid a la final i ha guanyat unes Champions. Ara tampoc ens equivoquem. Que si el Madrid arriba a la última jornada de la Lliga, disputant-li la Lliga al Barça, és perquè el Barça... Perquè el Barça fa el burro. I això ho hem dit. I no ens equivoquem que el Zined Zidane, el Madrid de Zidane, aquell equip que fins que no arriba al Camp Nou, anava a donar pena a tots els camps de la Liga Espanyola. I plus després, el Camp Nou ha anat a donar pena. Que guanya les palmes quan l'impaten en el 88 i fot un gol al 89, que guanyen l'últim segon. És un equip que fora de casa donava pena. I per dia 2-0, el Camp del Rai, oi? I per la Lliga, perquè el Barça... Jordi, molt bé aquests tertulians que venen aquí... Rafa, Rafa, i Marxan. Rafa, molt bé. Ja li farem un toc d'atenció, Marromero, perquè hem marxat dos a què. Que no te la va bu? Jo crec que Continui Zidane és una bona notícia pel Barça. Sí, sí, sí. Creieu que és una bona notícia pel Barça? Sotenen tot supercregut. I Zidane... La Champions pot passar, són detalls, pot passar qualsevol cosa, però la Lliga, jo crec que és una bona notícia de Continui Zidane. I tant, i més, jo crec que el Madrid, l'encaveli, passarà el mateix que el Barça, que és que el Zidane farà jugar un onze tota la temporada i quan arribi a finals acabarà encremat perquè no té nassos per continuar. Jo el que he posat sobre la taula abans és l'el·letric de Madrid. Jo crec que l'el·letric de Madrid ja s'ha acabat el xollo i ha tingut dues oportunitats en 3 anys de guanyar una Champions. Aquest any era la seva perquè jo ha contat un equip cremat físicament parlant i no ho han sabut aprofitar. Diuen que hi haurà desbandada. Jo no sé què em penseu vosaltres, Siméon, i diuen que té més... No sé si continua a dir Siméon o no. Exacte. Bueno, ja veurem ara què és el que passa, no? Perquè, com sempre, de tots aquests temes de mercat, mai saps el que pot arribar a passar. Llavors hi ha moltes populacions, s'han d'umplir moltes hores de ràdio, moltes hores de tèl·li i moltes pàgines a diaris, ara, o sigui... Tot i això, Jordi, jo crec que el Madrid hagi guanyat una Champions que està molt bé i la Nora Bonet, tot el que tu vulguis, sobretot quan l'has guanyat fent un partit de merda i fent una competició si adultarada. Jo crec que no s'ha de treure mèrit a la temporada que ha fet el Barça guanyant 4 títols. No, és que jo crec que hem de ser molt conscients... Jo crec que hem de ser molt conscients... Si el Madrid ens treu 6 Champions. No es tracta d'anar igualant-los ara mateix. Però són coses independents. Només el forofisme pot fer que tu intentis... El que és trist és que només pugui discutir-li el tro el Madrid en aquesta Champions al Barça, que no hi hagi un possible baller, que no hi hagi un Chelsea, que no hi hagi un Milan... És una mica trista la situació de la Copa de l'Europèu. Però com a millor europeu, què passa? Mira, l'espanyol se l'està menjant. La Copa de l'Europa ha guanyat el Sevilla, ha guanyat la Copa de l'Europa i ha guanyat la Copa de l'Europa en 3 anys. 3 anys seguits. I la Lliga i el Barça Madrid. Barça Madrid ho han guanyat 3 anys. Perdona, l'ètic de Bilbao i Villarreal també arriben a fer els finals. El futbol, els espanyols, s'està menjant ara. Però ha coincidit que amb un malalt del Chelsea, que és l'únic equip que et pot fer front a la Champions League dels equipos anglesos, amb un malalt a Anglaterra dels millors equips, a veure si el Manchester United recupera amb l'arribada del Mauríniu. Sí, però que tanyes de l'Europa. L'any que ve... El City, potser. Jo crec que l'any que ve, a part de Madrid i Barça, jo crec que hi haurà dos equips més, que són el City del Guardiola i el Bayern de Montenxelot. I si m'apures... Però pensa que el PSG, per exemple, porta a mostrar... Si m'apures, el PSG. Però si m'apures. No, però el City no hi va a Pellegrini, hi va al Guardiola. Sí, però és el primer any amb el Guardiola canyant. Guardiola, 7 anys equips. O sigui, 7 equips que ha estat, tant 7 anys, 7 semifinals de la Champions com a mínim. Sí. I Guardiola, ja s'està planificant un tros d'aquí, per l'any vinent, que això ja... La següent setmana ja anem parlant. Compte amb el City de l'any que ve. Sí, clar. I el Barça li va guanyar 3-0 en 15 minuts aquí al Camp Nou. Però tenim molta sort, també, perquè el Barça li va costar deu i ajuda aquell partit. O sigui, el Barça el partit del Camp Nou. Són detalls, al final, la Champions són detalls. És com l'elèctric de Madrid. L'elèctric de Madrid surviu del Bayern de Montigny, perquè és el que deia abans. A Madrid, 3 pals, 12 o 3 parades al Black, un penal fallat i, tot i això, acabo en 0. Sí, el 4-48, a final del dissabte. Exacte, exacte. Per cert que... Mira, això del Facebook, avui ho estem veient a través de streaming fent aquesta prova, en directe. Bueno, no està malament. Hi ha una mitjana de 3, 4 piwers, eh? Bé, no està malament. I, a més, et diuen quins amics del Facebook que es van connectant a mirar i, durant una estona, ja ho he conegut per tots. Sí, a què va ser que ha marxat? L'anava a saludar, però ja no. Escolteu, parlem una mica del Barça, o què? Vinga, va. El Barça, que ha presentat la seva primera equipació de la temporada de 2017 a 2017, ha primer fitxat-se, ja el tenim aquí, i és que avui s'ha presentat un 30 de maig. Està inspirada en l'acabar a portar el Dream Team a Wembley a la final del 92. De fet, a la final no, perquè vam jugar amb una samarreta tronja. Aquesta vegada sí que podríem dir amb l'acabant, jugar a aquella temporada, i l'escriva... A mi també em recordava una mica, a la clàssica, Rollo Mayba... La Kappa, exacte, que són amb les franges molt simples, amb dues franges o tres molt grosses. I cada una rellada, sí, de pròpies. Us agrada la nova samarreta? Sí. De moment, a més, no em porta patrocinador. Això ho fa més maco. M'agrada només pel fet que ja són verticals. Això ja em trenca d'allò. Perquè per molt l'horitzontal que fos a l'any passat i per molt que intentéssim vendre'ns la moto, el Barça sempre ha tingut la... L'any passat ha estat l'únic del 100, no sé quants anys, d'història del Barça, que l'ha portat en oritzontal. Jo crec que una cosa és intentar modificar la samarreta i tot i l'altra és canviar. És com si li fos el sèntic de Glasgow. Tu digues el sèntic a fot i la samarreta de les franges verticals. No, jo crec que aquí l'any passat la va encargar. T'agradarà més o menys, però jo crec que és un error. Ara una cosa és fer bonica la camiseta i una altra cosa és posar-la a 140 euros cada camiseta. Això és lamentable. Perdona? Sí. El que passa és que perdoneu. Ara es pot comprar... Pots comprar la rèplica sense res d'allò on hi vas per 85 euros. Ah, mira. Mira. A veure, ara no hi ha... No cal anar a Xina, eh? No cal anar a Xina. De totes maneres, ara el logo no hi és, però, vaja, n'hi haurà algun segur. És evident. 140 euros té el logo. I els catarfundeixen alguna cosa per la Xina? No. Ah, Nike. Nike ho faré a la Xina. Està al cabre, el contracte més des. Jo crec que sí, una bestiesa de contracte malvats. Per tant, creieu que hi haurà Nike a la samarreta? No, el pit no, el pit no. El pit no, el que passa és que Nike estarà a tot arreu, que amb nou. En uns sis, graderies, per tot arreu, o sigui... I en el trimen de catarfundeixen o no? De fet, el nou cap nou seria... No, camp nou, Nike. Es podria dir així perfectament, perquè és... No, Nike, Camp Nou. Nike, Camp Nou. Nike, Camp Nou, de nit. Camp Nike. Bueno, escolta, doncs això ja és perquè la nova samarreta del Barça... Xula ens agrada a tots, eh? Jo crec que estem d'acord amb això. I per cert que parlant de patrocinadors, espera al Barça atacar un nou patrocinador de cara als propers 10 dies. Estaria manejant dues alternatives a Qatar. Que de moment no s'han fet públiques, que jo sàpiga. Pepsi, no? Pepsi. Pepsi era una opció, el que vas és que no... No s'ho ha d'agafar. A mi m'és igual, és que una vegada ja l'avantacà, ara ja és, i és qui d'aquí d'on qui més passa. Qui pagui més. Però no teniu una mena de sensibilitat especial. Sí, abans de si és una cosa d'apostes, si és a Qatar que sembla ser millor, o qualsevol cosa, abans que a Qatar. Sí, abans que a Qatar. I dins de l'esponsorització, hi ha marques i marques que representen les coses. El Barça sol i bufa bastant, i si a Qatar no pot ser millor... El Barça no, a la directiva. Exacte. Aquesta directiva estigui tardant tant per signar un patrocinador, perquè és una cosa que el més del genet ha de estar llesta i resolta. I votada per assemblea, si no m'equivoco. I estem aquí que no... I és una cosa clau, si tu vols, encara en marcat de fitxatges, i si tu vols... Potser ho estan fent per estirar amb... Per trobar la millor oferta, però... Sí, però tant estirar, potser et queda sense res, i això sí que el grup el pot deixar en una situació delicada i obligar la directiva a dimitir, perquè si no arriben els diners, no compleixen amb... Els diners arribaran perquè acabes de firmar un contracte d'enaig de 155 quilos a l'any. Aquest contracte no entra fins 2018, aquest contracte. L'any que ve, temporada 17-18. És la següent. S'han de signar un acord, i ara per quan es signen? Acabaran fent-ho ja. No crec que triguin gaire. A la cara el Madrid ha guanyat la dècima i l'on dècima, i ara començarà la Eurocopa i tot això, el va ser l'interessa vendre producte i premsa. Bé, parlem una mica de... De bassis no parlem? Sí, parlem una mica de fitxatges, de la dècima que més t'agrada Oriol, quan ara arribem a la temporada, de cara al mercat de fitxatges, clau també per tancar un bon acord, tot aquestes punxoritzacions, perquè, clar, es necessiten caix. Albes, comencem per ell. A punt de signar per la Juventus a Cozero. Això és, com a mínim, el que ha sortit en els diferents mitjans als últims dies. El club s'estelviarà 14 milions de salari, però això és el que diu la directiva. Comencem per aquí. Tema albes, què opineu? El Barça heu de partir, que és un equip malvanador, però sempre. El Barça no s'ha hagut mai vendre bé. O un tio que has sigut el considerat, tu el consideres. És el jugador... És el jugador que més títols té en la seva carrera esportiva. Més cap i li. Una cosa, pots treure de 10 milions? No. Això de nota un altre... Aquesta directiva, Messi, d'aquí 3 o 4 anys, s'envallà sus orígenes. S'en va gratis, eh? I el Madrid per Cristiano en traurà 150, i això ens ho tornarem a menjar en patates. Tampoc n'hem pagat res per més, però per Albes vam fer una inversió i llavors... Sí, però jo crec que Albes ha estat ben invertit. És igual, encara que faci una inversió, tu has de vendre... La sensació... Per molt de 30 anys que tinguis 10 o 15 quilos els has de treure. La sensació que queda deixant a Albes gratis, a Sandro per bona actitud, deixant-lo una gratis, i Marc Bartra per 8 quilos, eh? Sí, ara vull parlar amb Adrià, no a la Latxó, està tot tancat. Sí, sí, però hi ha plusos per si... Jo trobo bé els que se'n van, el que no trobo bé és la manera que se'n van. Sí, i encara faria fora més més gent, eh? Vendre David Villar per 2,5 milions. Jo crec que és prioritari en el lateral dret vendre abans a Douglas, que no a Albes, perquè si et deixa sense Albes, què fixarem? No estarem tot l'estiu que saben els altres equips que necessites un lateral dret. I el Villarín te'l vendran per 40 quilos quan no ha demostrat re encara. Home, Villarín, aquest és el que m'ha tapat. Sí, és molt bo. Però ara que el Barça té necessitat un lateral, te'l doblaran de preu. Jo crec que serà el col·laborant del verano, però jo crec que Villarín serà una nova sescada, o sigui, un nou sesc. Jo crec que Villarín, l'any que ve, serà jugador del Barça, pagant una pasta. Jo crec que, a part dels que s'han anat ara, ja ho veurem. Arda. Jo crec que Arda té números per marxar. Té un ofert de 60 quilos a la Xina. I si es necessiten diners per fitxar, perquè tu necessites fitxar ara mateix, si se'n va mascarano, a veure per quan se'n va, perquè mascarano recordem que encara li queda un o dos anys de contracte i haurien de pagar la clàusula, però mascarano, vino 25, menys de 30, no s'ha de vendre. Sí, però per té que un jugador de 30 anys, ja baixarà el cacher. Cal Barça, que és mal vanadó, vengui a Mascarano per 25 milions, m'agradaria veure-ho. Però és un repte. Si se'n va mascarano, jo crec que l'any que ve n'has citat, i Bermaelen també se n'anirà, Bartra se n'anirà, Adrià no se'n va, Mascarano estem dient que se'n va, Albert se'n va, Munir, Douglas, Bermaelen tampoc marxa. Ja ho veurem. I Adrià no jo m'aposta el que vulguis, que tampoc marxa. Aquí, Adrià no. Adrià no, si ho té fet amb l'Àxio ja. No, estic segur que no marxa. El que no marxarà és Mascarano, perquè el Barça no el deixarà marxar, perquè no té diners. Marxarano, no sé, però jo crec que si se'n van... Això és la titular d'un dret esportiu, d'aquí poc ho sabeu, marxarano. És un tio al mig del camp que pugui fer o de Sergio Busquets, i no em digueu que Sergio Roberto. Sergio Roberto. Sergio Roberto. No, s'ha faltat un al cap. No, Sampere s'anirà. El problema és que no... No, s'ha portat un tio. S'ha portat un tio que per substituir de Busquets jugarà 4 partits posant-se a Sampere i... Has portat a Ardab quan tenies de Denis Suárez. Sí, és el mateix. Necessita cas per fitxar. I l'únic tio que et pot donar caja ara mateix i tothom ho sap en el món internacional és Marxarano i el Barça al Malvaldrà, i Arda Turan, que tenia un oferta amarejant de la Xina. A veure què passa. Ja ho veurem. Jo crec que Arda, car del camp. És la meva opinió. Jo crec que Arda ho ve absolutament. Vartra. Arda, car del camp. L'ha dit el... No, car del camp. Però el Barça no fitxarà cap ningú. Per cert que marxarà a Denis Suárez. Vartra, que ho heu comentat, ja ho tinc a Vartra. Que se'n vagi. A mi em sap molt de greu, jo crec que és un Barça que pensa que li demostri a Lluís Enrique el bon defensa que és i ja està. De 48 milions. Això torna a ser, novement, la directiva, que torna a fer la... Escolteu, una altra cosa, que no és del mercat de redestiu, però sí que és extraesportiu, aquest dimarts de mar començarà el seu judici. Només haurà d'acudir el dia que hagi de declarar, en aquest cas, dijous. El jugador argentí s'enfronta a una petició de 22 mesos de presó per defraudar 4,1 milions d'euros. El diners si surten per a Suérez s'acabarà pagant. S'ha robat que pagui. Però potser ho remarxarà, no. Una de les opcions o un dels motius que deia per marxar, jo he escoltat que és pel tema de l'Eigenda, que l'hem tocat molt als nassos. Això, creieu que és possible? Sí, però no sé què espera, que el Barça vagi... No és per diners. És perquè l'han condemnat a un any de presó, que és menys de dos. Qui l'ha condemnat al Barça? O la justícia? Jo no entenc aquests jugadors que esperen que el seu club, que és allò on treballen, els defensen. Això és el més rastreu de tot, perquè tenint els diners que et surten per les orelles, és lamentable que no tinguis cap puto assessor que sigui capaç de portar-te bé els números i els tenen, l'únic que fan inventives per... Però com que no ets capaç de portar-te bé els números? Jo és que flipo, que paguin, i si anem a la presó, posa-la a la presó. El problema és que només es focalitzem jugadors del Barça i hi ha jugadors de tot el món. Això és un altre tema. El Barça es queixi de no tenir diners per anar al mercat, no fitxar centrals, no fitxar laterals, com veiem perquè no hi ha diners, i després, per exemple, sortint informacions a Carose i Bargumeu, pelgaran amb 14 milions del club, per ser un leute amb la justícia que el Barça pagui per Mascherano, que el Barça pagui per Messi per arribar a una cosa que no veia a presó, o sigui, es queixem que no hi ha diners per fitxar jugadors per l'equip, però en canvi, tot aquest tema judicial sí que el club va saltar en diners a qui ho necessiti per arribar a acords. Quan, en casos com el de Mascherano, Messi no és qüestió, no és cosa del club. Un altre que està... Un altre jugador que diu que està bastant a prop del Barça és Estons de la Everton. Pris i impossible. Ja ho veurem, perquè el Barça tenia lligat a la porta i se l'emporta a Guardiola al City. Estons no els fitxes ni amb broma, perquè el Everton li sobra la pasta. Si ho va oferir 50 quilos. Si ho va oferir 50 quilos. Però ja ho veuràs. A Everton li sobra la pasta. A Everton ja tot els equips d'Anglaterra, i més que des d'aquest any tenen aquell contracte que... El City pot ofer-te 80 milions, i aquí s'ha acabat la tontària, i el Barça queda fora de joc. El Barça és que no pot oferir més de 30 quilos per un central. El Barça només feixarà un central aquest any de renom. De renom, estigui. A les seves ja no pots vendre a Mascherano, perquè si se'n va en part i va en mala i segur, ja t'has de quedar a Mascherano. Sí, però tu què et penses? Tu mira quins noms sortien l'altre dia. M'has plantat un olito. Com vingui un olito, ja l'hem parit, però molt bo que sí. Si neixi del dèport, i no sé per què... Per la porta, Déu. Escolteu, 10 minuts per acabar el programa. Hem de parlar una mica, ni que sigui de l'Espanyol. Espereu, també, també. Ara parlarem del reu. Un moment, perquè hem de parlar d'Espanyol. Que hi ha una quarta, que no volo parlar d'Espanyol. Hola, Rafa. Dani Sánchez Libre i Ramon Condal d'hucan venut a Txèng. El 5% de les accions que encara guardaven queden desvinculats per tant del club, Dani Sánchez Libre i Ramon Condal. Estan enganyant com un xino. L'Espanyol diu que realitzarà una ampliació de capital històrica d'un màxim de 150 milions d'euros. Això no s'ha vist mai a la vida. És el record de qualsevol culpa espanyola. Poca broma. Qui que Sánchez Florez es perfila com el nou tècnic. Sí. Fompa Cogemi, no qui que Sánchez Florez. Jo, papi, que vingui. En fi, com que avui no està el Rafa, segur que el comentàveu que ho faci. Si no, passem a parlar d'altres ports catalans. Els pitxatges de l'Espanyol que anaven a lluitar per la Champions on estan. Sí, sí. I aportem uns dies a mercat, sinó que n'hi ha ni rumors, tu. Bé, el reus que ha superat el racing i, perdona, el reus puja segona. Molt bé, molt content. Molt bé, molt bé. També, altres equips catalans, Lleguster, en canvi, ha perdut la categoria. I m'imagino que ara faran el Costa Brava... Futbol, no, club? No, hi ha problemes. Sí, no estic massa segur. No pot ser, això. Si s'haguessin salvat... No, es deia Palamós. Palamós, Costa Brava. Si s'haguessin salvat... Tenim nom de l'inèlto gust. Si s'haguessin salvat ho haguessin fet. El problema és que els diners que donaran a segona ve, que és res, no tenen diners. En fi, més coses. El Nàstic, que s'assegura el Play-of-descents, i, per tant, haurà de jugar i podria pujar directe a primera, si guanya, i al mirandès de rota al Lleganés. Cada Sant Justenc, sisplau, que posi de veuros a una maleta dirigida miranda de Ebro. Perquè, com pugil·... Aquest any que estem a eufòrex que baixa el que t'ha fet, ara l'ha pujat Lleganés. El Madrid, que per dia 6 punts ara en tornarà a guanyar 6. No voldries felicitat plena. Home, estic content, perquè ha pujat a la la ve. L'any que ve aquí voldràs descendre, si no. Collons, sí, però hòstia, no fotem. L'Espanyol, ara està. L'Espanyol, ara està. Lleganés ho tens més fàcil que amb el que té. Lleganés no ho guanyaran ni quins punts. Espera que encara guanyarà contra el Barça i ho rigurem. O quan el Girona, perquè el Girona depèn de si mateix per jugar al Play-of-descents, també. No ho veuríem malament. Ho té complicat, el Girona, perquè jugar al Camp del Pom ferradina que jugar a baix està... Ho tinc de difícil. Pot haver-hi encerrona, tant de bo, si fiquis Girona anàstic i, si més, no tindrem un equip català lluitant per... dos equips catalans lluitant per pujar. En fi, doncs això pel que fa els equips catalans... No, hi ha una altra cosa. Digues. El Prat. Ha pujat de tercera, segona ve. Sí, i l'Atlètic, no estem dient res, i l'Atlètic se'n juga. Què ha passat amb la tercera, segona? Molt bé, no? No, ja l'ha epicat. I n'ha dit re que el Lleida va eliminar el Baracaldo, que ho he dit molt bé. Per cert, una cosa, deixa'm... Ja l'ha acabat. I han quedat eliminats el Vilafranca, que va perdre 2-0 contra el Málaga B, i a l'Euroca va perdre 2 a casa a l'Europa, contra el San Fernando, que venia d'empatar-ho allà. Abans de passar el tema en pols esportiu, perquè teníem bàsquet i formuleu-ho ràpidament, i ens hi diem el tema de l'Atlètic. Avui els juguem a casa, es parlarà especialment de tot això, a partir de dos quarts d'avui del vespre, no? Sí, a més, allà vam anar amb el juguem a casa, amb el Marc, i ja vam anar a retransmetre el partit, i va ser un partidat, la veritat. Els vam passar bé, no? Basta molt bé. Ara, no sé si... Bueno, què? Sí, a veure una cosa. Per a tots els auriculars, Marromero, aquí, els teus problemes, fer el que vulguis, però aquí es diu, bona tarda, com sempre, i quan se'n va un també diu, escolta... Havia de sortir un moment... Sí, sí. Què passa? Avui juguem a casa, què? Bueno, ja ho veurem. L'ogística ens està ajubant la contra. Però, per la realitat, s'enjust? No, no, això està clar. Pasa que avui teòricament hem d'entrevistar la regidora que resumada. Que resumada serà no? Correcte, perquè... És la col·laboradora ja de programa. És la quarta. Té una secció, una secció i una cobra. La regidora. El tema és que avui hi ha un ple extraordinari. És extraordinari. És brutal. Una cosa, però no parlareu de l'Atlètic. És que no se ni si parlarem. No ens venguis motos. Com que no en parlareu? És que no se ni si parlarem. Potser no hi ha cap programa. Potser no hi ha cap programa. Ara no hi ha ni programa avui. Ara no hi ha ni programa avui. Avui potser no, perquè avui potser ens quedem tirats. És culpa del Black Note, també, això. Perdona, això. No, no, no. Per què no? A veure, no us ha escoltat ahir, mentre es feien la retransmissió. No, però escolti. Portem dissabte. No tinc temps. T'hem anat a dormir un poc. No, tampoc. Està molt bé. Esteu traient el timing de l'Alonso. Sí, sí, va, que t'ha parlat l'Alonso. Escolta, bona tarda. Digui, que digui. D'acord, Marc, adeu, adeu. Atenció, perquè Red Bull li regala el gran premi a Hamilton. Aquesta és el titular que s'ha escrit. I a l'11 finalitza 5. Ojo, a l'11! Quan es va abandonar? Sí. La carrera em pluja i a l'Alonso va... On va ser? Montecarlo, va ser. Van començar darrere l'Esticard. Una carrera accidentada. Brutal, començar darrere l'Esticard. T'indica que serà una carrera. Menys crítiques i res. Fernando Alonso, poc a poc, va fer una gran parada de boxes, va llargar la seva parada, va sortir, va passar de 8 a 5, i va aguantar-ho. Però va ploure, no? I això que va bé per Alonso? Va bé. Estava a la pista mullada. I has de començar a parlar amb tots els homes del temps, que plogui cada cap de setmana que hi hagi formar algú? No ho sé. Esperant també la caca amb la pluja. Però ahir va fer un bon gran premi. De cada 5. I poc a poc, tu, que la cosa ja va millor. On és el proper gran premi? És d'aquí dues setmanes, que és en la Terra. Silverstone, Holanda o Alemanya. És igual, però què m'interessa això. És per una ricó. Ja fa una BMW extra. El que està claríssim és que, a final de temporada, Fernando aconseguirà el podi. Ja està, tots contents. Aconseguirà un podi dels podi. Però és que... Hem d'acabar el programa, nois, o sigui que... Ràpidament... Mira, el Barça de Bàsquet. Semis després de superar el punt laboral de 1884. Per tant, està en play-off allà. Oriol, et dic que no guanyarà, però... Sí, el Madrid, en canvi, s'ho jugarà tot el tercer i definitiu partit contra l'Ocamp, Múrcia, 98 en set. I el laboral, també. Hi ha un Ocamp Madrid, també. De 6 a segona, bé. En fi, nois, ho hem de deixar aquí. Arribar a perdre el primer partit. Agraïn... Això és com l'estret. El de l'Ocamp de Bàsquet. Ah! Gràcies a tots els de fer possible la penya del morro d'avui. A l'Edo Rodríguez, L'Oriol Pescual, Sebes Alíes i el Marrue Mero... Va, tarda. I a Dani i Martínez, també, que avui al Twitter i al Facebook... Quants viuers hem tingut, al Facebook? Doncs no ho sé, però... L'Oblac, mire, l'Oblac. Sí, no ho sé. En fi, i a l'Hivera també, Jordi i Doménez. Correm demà a partir de la ciutat de la tarda. Adéu-siau i que tingueu un bon dia junts. Bona tarda, tots. Fins demà, la setmana amb l'informatiu. Bé, va, tarda. Cada lluny de 9 a 10 del vespre teniu una cita amb Ramon Vineu, si us plau. Una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys 20 o 50. O, si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta al ràdio d'Esvern. L'oantic és millor i més divertit. Ramon Vineu, si us plau. Despertanta, corrent, esmorzan, comprant, passejant, cadant, treballant, celebrant, l'abra, sortint, conduint, vius connectat, conduint, desconecta, habita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya.