#118 - La Penya del Morro del 27/9/2012

En directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de la FM, i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro. La penya del morro. Com esteu, amics i amigues? Benvingut al programa de les tardes de ràdio d'Esvern. Parla i ho saluda Jordi Domena. Gràcies, de veritat. Moltes gràcies. No sé què dir, amb aquest apòliment que sempre rebem el començament del programa. Avui, de gent que ens han vingut a veure de públic, des de la bonica població de... Ustalaig de Balanyà. Gràcies per venir. Des d'aquests moments comencem amb les notícies de Sant Just i la Carme Verzoll. Carme, bona tarda. Bona tarda. El vial que ha de connectar el barri de Mas Lluís amb el núcle urbà de Sant Just d'Esvern. És a dir, aquesta carretera, aquest carrer, que no faci quedar tan apartat als veïns de Mas Lluís, que estan més togant a Sant Feliu, que no part. El centre de Sant Just d'Esvern sembla ser que, finalment, no es construirà aquest mes d'octubre. Tant i com es preveia fa unes setmanes. Descriurem el motiu d'aquí uns moments amb les notícies de Sant Just. A més a més, també, durant aquesta primera hora de programa, rebrem a la Júlia Admenya i una de les seves històries de misteris de Catalunya. Per cert, que també avui parlarem de política catalana, perquè ja sabeu que el president Mas l'altre dia va comentar en la segona sessió, el segon dia del debat de política general al Parlament de Catalunya, que impulsaria una consulta sobiranista amb la val de Madrid o sense. Ja sigui dins l'alegalitat o no. Justament vaig veure la notícia al 324.cat, en aquest espai d'informació, i comentava una persona, que és el Sergi Pérez, deia, si a Madrid no deixen fer-lo, jo ofereixo la plataforma referèndums.cat i la meva experiència per realitzar-lo de forma eficient, segura i econòmica. Avui al programa parlarem amb el Sergi, perquè ens expliqui de primera mà, a veure en què consisteix i en què heu fet la Generalitat o Artur Mas, i si ha parlat amb ell o no sobre aquest tema. I avui al programa entrevistarem la presentadora del hat-trick espanyol Raquel Mateos, que ens farà una visita a la penya del Morro. Bona tarda i benvingut al programa. La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya. O, i demés, penya en comú. Bé, com hem comentat fa un moment, parlem d'aquest vial que havia de connectar al barri de Mas Lluís amb el núcle urbà de Sant Just d'Esvern. M'encara la de connectar. Això ho dius tu? Això ho dius tu, que la de connectar encara? Perquè, vaja, això es va endarrerir, ja, des del 2008, que portem tota la gent de Mas Lluís reivindicant aquest carrer, que travessaria el polígon, una mica de Sant Just. En fi, fa una setmana les preveia, però, finalment, sembla ser que aquest mes d'octubre no es construirà aquest carrer tan desitjat per aquest barri de Sant Just. Carme. Aquesta passant terrorífic és que l'ofrian polèmica entre una gent que no pot moure de casa. Hi ha persones que fa mesos que no surten de Mas Lluís perquè no tenen carrer per veure-ne dramàtic. Sí, el que ha passat és que hi ha una sentència judicial que dona a la raó les constructores privades i els atorga la iniciativa en la reorientació de la Jorn, en detriment de l'Ajuntament. Aquesta sentència elega que les constructores tenen la intenció inicial, les obres del vial, i des de l'Ajuntament creuen però que en els propers mesos quedarà a palès que la sentència no diu la veritat. El que diu llavors l'Ajuntament és que dona un mes, un mes de marge, perquè aquestes empreses privades construeixin, o aquesta empresa privada en concret, comença a construir aquest vial. Si d'aquí un mes no ha començat, tornarà a començar per l'Ajuntament el procés. El que passa és que tot això ja sabem que és molt llarg, que l'Ajuntament hagi passat un mes, si és que l'Ambressa de la Privada no ho fa, i l'Ajuntament torna a fer-se encàrrec, no vol dir que l'endemà hi haurà un excavador a la llar construint-ho, sinó que caldrà fer més tràmits, per tant no serà una cosa immediata. I que s'haurà d'esperar 4 anys més? No, el Pere Sontanier, el regidor d'urbanisme, ha dit que bastant abans de l'estiu estarà aquest vial. Però bé, diguem que... Sí, sí, també. El 2008 també van dir que estaria fet pel 2009. En fi, és un tema que ja s'ha arrossegafat molts anys a Sant Just Desbert, i que, si voleu saber com ha anat també tot des del 2008 fins ara, ens sembla que l'informatiu vespre, a la set, els companys del servei d'informatius han preparat un petit resum de com ha anat l'evolució aquest del vial, que no arriba mai a Sant Just Desbert. Un resum també, a través del que ha explicat el regidor d'urbanisme Pere Sontanier, que també recordem que el regidor de l'Ajuntament ho explicaran també als veïns, directament, en una reunió informativa, on també convidaran el propietari de la constructora que ha interposat el recurs, si vol, perquè també expliqui en quin procés es troben. Segur que bé, segur que bé, el propietari de la constructora... Potser estic bé, i diu que realment el jutge puny començarà demà passat. Sí, sí, sí, no, no, jo confio molt en aquest home, que malament no deu passar-ho tampoc, no? I el propietari de la constructora? Dic jo, eh? Dic jo. Bueno, en fi, continuem més notícies de Sant Just. Perquè avui té lloc el ple municipal correspondent al mes de setembre. La sessió compta amb una emoció de condemna als atacs suferts contra la senyera de la penya del Mauro Carme i més punts de l'ordre del dia. Sí, en total ni a 14, tot plecat començarà la set de la tarda, la sala de plens de l'Ajuntament, i la sessió de la mobilitat internacional. I la modificació del contracte de Can Ginestar Maragall. També és debatrar la provació del Compte General de l'Exercici 2011 i el Compte de Resultats de les Empreses, Promunça i Proexa. I llavors aquestes dues emocions, una que és aquesta que presenta Junts per Sant Just en condemna als atacs contra la senyera instal·lar de la penya del Mauro i d'altra banda, els partits del govern que presentaran una altra emoció per formalitzar l'adesió de l'Ajuntament de Sant Just a la Carta Internacional per caminar. Tot seguit, què passa? I que a partir del ple d'avui, dijous, SantJust.cat oferirà en podcast tots els punts de la sessió. És a dir, que demà, quan algú vulgui vagi a aquest web, doncs diu a veure el punt 3 del programa del dia i vota escoltar. A l'Ajuntament d'Esplugues ho fan en directe, per wifi. Molt bé. Està molt bé. Bé, parlem ara del cau, l'agrupament, escolta, Martin Luther King, que inicia el seu curs 2012-2013... No, perdó, perdó, inicia el curs el 12 i 13 d'octubre amb una sortida per a tots els nens que en formen part. Sí, les inscripcions es van fer la setmana passada i queden encara algunes places lliures per a tots els grups d'edat, els interessats en apuntar-s'hi, encara ho poden fer posant-se en contacte amb l'entitat a través d'un formulari a la pàgina web 3bdobles.aemlk.com. I del treballar també el cau continuarà treballant per trobar nous locals. Recordem també, doncs, que l'agrupament escolta, Martin Luther King, basa la seva activitat en l'educació en el lleure de joves infants. Bé, Carme, moltes gràcies. Ja sabeu que, a partir de la set, teniu els enjurs notícies, edició vespre i ara mateix totes les informacions de Sant Just a la pàgina web de radiodesverb.com. Carme, bona tarda, gràcies. Bona tarda. Adéu, adéu, adéu, adéu, adéu, adéu. Un quart de sis, d'aquí un moment, amb la Júlia Edmella, que ens explicarà una història terrorífica als misteris de Catalunya. Ai, quina por. ¡Todos llorrados fuimos al conforto del guante y la pata de dublín! Medión a antes que invadimos el metro yo iba obligado en un éxtasis y tanto estaba 8 como 80 a los fanáticos de John Boy frente al estadio ya cantabais sistemas primeras filas vuestra obsesión decías que John Boy era moreal algo ambiguo y de infancia gris sinceramente yo lo detestaba hasta por él la luz se desmayor con cual van a empezar a tí te daba la igual dijiste afuertada oh, oh, oh como es posible que haya estado en tus infiernos es imposible no misterio y que tuviera su don sería posible conocerte más por dentro no lo conseguiré saber más de ti yo us soy fón Ontra fán dec23 oh, oh, oh homenba re sight ah ah De aquellas masas era el gran incepto, tiene poderes de gastar de fin. Creo que lleva media vida huyendo, quizás le pasa lo mismo que a mí. Havia expandido su rengüeción global, desde línia está recavec. Y sin embargo aquí tenía cerca, no podía transmitir ni al universal. 5 i 16 de la tarda, continuem a l'apena del morro en directe a Radio Desben, el nou 8.0 de la FM. M'hi trascoltàvem aquest tema de Love of Lesbians. Julià, coneixies tu club de fans de John Boy? No. Això de fet, hi s'hi rellevant, perquè ara mateix arriba com una mena de Boira Espeça, l'estudi número de Radio Desben. Perquè cada setmana la Julià et met la que ja la tenim aquí, Julià, bona tarda. Bona tarda. No aplaudiu, no aplaudiu. Fem la mòsfera de misteri que havíem creat. Ens explica una llegenda, una història, en fi, curiosa de Catalunya, en l'espai Misteris de Catalunya. Avui de què ens parles, Julià? Doncs avui parlem d'una creu on hi pensàvem gent que executàvem, i aquesta creu... Molt bonics. Sí, fantasmes i coses així. I, bueno, situem la creu, perquè està aquí també al costat. Ah, sí? Sí, aquesta creu es troba on hi ha, avui en dia, on hi ha la crulla de Sant Antoni, amb el paral·lel i el carrer Madrid. A la carretera de Madrid, vaja. És a dir, a la Plaça Espanya. A la Plaça Espanya. A la Plaça Espanya. Està parlant de la Plaça Espanya, que de fet, clar, aquesta creu que deies, hi ha un dos del carrer de Sant, que diu creu coberta. Exactament, és la creu que dona el... Exactament. I per què es coneixia com a creu coberta? Perquè era una creu que estava coberta per una capella, en el segle XIX. Tira, tira. I llavors, al pedestal d'aquesta creu, hi ha les quatre espesques que hi havia, unes caleberes, que eren un record del que va passar en aquella creu. I què és el que va passar en aquella creu? Doncs explica la llegenda que al segle XVI, un formós cavaller muntat en un cavall negre, sortia a una terra de Barcelona pel portal de Sant Antoni, i es va embolicat amb una capa i cober el rostre amb un antifas negre. Era com el zorro? Pràcticament. Perdó, perdó, no volia treure de matisme el tema. Bueno, continuem. Diu, semblava que tenia pressa i clavava els esperons al cavall amb insistència. De sobte, l'animal es va parar a estarrofant la crinera i va deixar onar un ranill de terror. Què va passar? Doncs eren en un lloc desert, i al mig del camí s'aixecava una creu. I a la seva dreta, penjant uns pals, es veien uns escalets, i amb els vestits destrossats. I a sobre d'ells, un grup de corbs anaven fent voltes. Home, perdona, això és una mica... terrorífic, eh? Robati tu, aquí. Estem parlant del segle XVI. Això és el que diu la llegenda. Actualment és la plaça Espanya, el voltant d'aquesta creu que era coberta, on s'acaba aquesta creu que hi havia, no? Sí. Doncs ple de terror, el cavaller es va descobrir el cap i va resoldre un pern nostre per les ànimes despenjats. Tot seguit va tirar les regnes al cavall, perquè es posés en marxa, però va ser inútil. Aleshores el cavaller va sentir una veu com sortir de l'avisme. Va cridar tres vegades. Frederic, frederic, frederic. El cavaller gairebé mort de por es va dirigir cap al lloc d'on semblava que s'hagia la veu i va veure en horror que un dels cossos despenjats es tenia les mans cap a ell. Home, sí, perdona, l'escaled i el calàver, l'hi deia frederic, és com es deia el cavaller. El cavaller es deia frederic i l'escaled el cridava amb les mans. Frederic! Frederic! No, no, no, no, no fem raó, això és una altra gent que s'explica a Barcelona. Sí, sí, pot ser certa. Segur que ho és, segur que ho és. Segurament. Doncs, estaven així, quan el cavaller li va dir, et demano un nom de Déu que em diguis el que vols. I el fantasma li va contestar, que d'ufladeric em despengis. Home, quin mal rotllo, no? I què va passar, Júlia? Doncs que el cavaller li va fer cas i es va tancar el pal i va despenjar el cos d'aquell home, que es va quedar de peu. Com si no li hagués passat res. I els corts van fugir i llancen uns crits horribles. Frederic, va dir la justícia, esteu a punt de cometre un crim i de semblar d'esventura en una casa. Déu-me enviar per desliurar-vos-en. Cal que em doneu la vostra capa i el vostre cavall. El Frederic tremolant, sense saber què passava, es va treure la màscara i tot seguit es va treure la capa. I la justícia et va agafar la roba, s'hi va embolicar, es va posar el barret i l'entifàs i una vegada vestit així, li va dir, anàveu a una cita que us va donar una dona qui persegueu des de feia temps i en comptes de l'amor que esperàveu, hauríeu trobat la mort. Ella, fidel al seu marit, li va explicar el vostre atreviment i la cita no és més que una trampa per castigar el vostre infortuni. Pugeu un arbre frederic i des de allò observeu el futur que us esperava. Per tant, si ho entenc bé, hi ha una mà intercanvi de roba i per tant el cadàver que estava penjat a aquesta creu coberta... És com si Déu l'hagués tornat a reanimar per ajudar aquest pobre home, que l'anava a matar. L'anava a matar, diu, no? Si l'anava a matar, observeu el marit de la subusada mànqueta. Si no, observeu el que passarà. I què va passar? Doncs frederic va pujar un arbre i va veure l'espectre llunyar-se amb el cavall i al fons del camí va veure sortir 4 homes enmascarats d'entre unes mates, que un d'ells era el marit per a la dona que li havia demanat la cita. Els homes es van llançar damunt de l'espectre i el van cosir apunyalades i al cap de poc temps, quan els homes van haver marxat, va veure amb esglai que la justícia et s'ajacava. És a dir, el fantasma que havíem marxat per segon cop tornava a reviure. Frederic va marxar corrents cap a Barcelona i al passar per davant de la pedra va veure el cos que havia salvat penjat d'un garfi de ferro. Llavors, en aquell moment, Frederic no va tornar a casa seva, sinó que es va dirigir a un convent i va entrar de novici. Aquesta és la llegenda que explica la història de la creu coberta. Ara cada vegada que agafem, per exemple, el 157, i anem fins a la Plaça Espanya, quan passem per l'últim tros de la carretera de Sants i veiem... No sé si encara hi és, hi ha una creu coberta... No hi és la creu, només hi ha el carrer que es diu la creu coberta. Pensem en aquesta història terrorífica, que una setmana més la Júlia Edmella ens ha acostat. Júlia, moltes gràcies per venir. La història és d'on les treus tu, perquè és una noia misteriosa, veig. Sorpresa, no et votis, sinó les busques llavors, no té gràcia. Ja que eres misteriosa, ja es veu. En fi, Júlia, passi, tu s'ha deixat la política catalana, que també és últimament... Sí, però amb misteris, no? Bastant misteriosa. Fosa de pell de gallina, no? Sí, política catalana. Ja passa. Aparentum, independència. Amb misteris s'ha ens escamatge. No, ho dic perquè... Espanta, espanta. Sí, són... sobiranisme. Són termes que molta gent inquieta, inquieta. Sí, molta gent, jo diria, que a tothom. Estem una mica a l'espectativa, de què passarà durant les properes setmanes. Tu veus que Artur Mas va dir que volia impulsar una consulta sobiranista amb la Val de Madrid, o sense? Això va ser el segon dia de debat de política general al Parlament de Catalunya, és a dir, ahir? Exactament. Ahir, ahir. I que ell diu que ho vol fer, segurament ho presentarà al programa de Convergència, que ja sigui dins la legalitat o no? Sí. Bueno, ja... No sé, no cal ser dramàtics. Llavors, aquesta notícia sortia al 3.24, i hi havia un home que va posar un comentari dient si a Madrid no deixen fer-lo, jo ofereixo la plataforma referèndums.cat i la meva experiència per realitzar-lo de forma eficient, segura i econòmica. I és per això que nosaltres hem contactat amb l'autor d'aquesta frase, que a mi només són els responsables d'aquesta pàgina web, la de referèndums.cat, perquè ens expliqui com es podria fer i en què podria ajudar ell i per què va dir aquest comentari sobre aquest tema. Bé, d'aquí uns moments a la penya del Morro en parlem. Júlia, moltes gràcies, que tinguis bona setmana. Vale, merci igualment. Ràdio d'esper. Durant l'8.1. Ràdio d'esper. Durant l'8.1. L'agafo jo, que tu estàs conduint. No, no, ja l'agafo jo, passa mal. Però si és la Rita, ja contesto jo. Que no, que no passa res, que puc fer-ho. Dóna'm. Rita, estic conduint. Papa, mama. Les improvències al volant generen víctimes mortals, però també seqüeles per a tota la vida. Perquè pots evitar un accident, però no el seu record. Recorda-ho, els accidents són per a tota la vida. Al volant, risc zero. Generalitat de Catalunya. De dilluns a divendres de 4, 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, les muts jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4, 5 de la tarda. Smooth jazz clú. T'hi esperem. El just a la fusta, parlem de tot el que passa Sant Just. Hi haurà alguna aprensa que ja aconseguirà entreure qui eren tots els empresaris que anava amb ell, que fins ara muntis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir-la. Busco sempre aquella notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint, gairebé cada dia. Sí, volem veure un d'aquests grus més de casa i amb moltes oportunitats molt festivals. T'equivoques en un penal, en un basse a Madrid. Pots quedar crucificada per vida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Tant d'aquests grus més de casa. Adeu. Vaja. Lepenya del mocare. Són originals, també. Dos quarts de 6 de la tarda, com comentàvem, fa un moment, Mas vol impulsar una consulta sobiranista amb la val de Madrid o sense. L'Artur Mas va explicar que el que cal són les eleccions que ja han convocat pel 25 de novembre, i que a continuació, al següent pas, ha de ser la convocatòria d'una consulta d'autodeterminació ja sigui dins la legalitat o no. Ens va sorprendre aquest comentari que vam llegir a la pàgina de notícies 324.cat. Si a Madrid no deixen fer-lo, jo ofereixo la plataforma referent d'uns.cat i la meva experiència per realitzar-lo de forma eficient, segura i econòmica. És el que comentava el Sergi Pérez i responsable d'aquesta pàgina web que tenim al telèfon. Sergi, bona tarda.Bona tarda. Com és que vas decidir posar aquest comentari a la notícia del 324? Bé, ja fa temps que vaig crear aquesta plataforma referent d'uns.cat, un domini que ja es va agafar a l'època de les consultes de Rinc de Mún, el 2009, i sempre ha sigut la intenció d'aquesta plataforma col·laborar precisament amb la democràcia participativa. La intenció és directament ajudar que la gent pugui votar d'una forma fàcil i eficient, aprofitant la tecnologia que tenim avui en dia que ens ho permet. Home, tu deies que posaves la disposició d'aquí calgués aquest sistema que dius perquè és possible que si a Madrid diguéssim que no, perquè... bueno, és possible que no, que no, legalment i tot plegat, no hi ha cap mena de problema fer aquestes coses via internet, no? Exacte. Bueno, la idea és més que res, una mica col·laborar amb el govern de la Generalitat des de la ciutadania. O sigui, diguéssim que Madrid pot prohibir a nivell oficial que el govern faci certs moviments, però el que no pot impedir és que ho faci la ciutadania. Si des de la ciutadania pugem o recolzem aquestes iniciatives, diguéssim que és una manera de fer-ho sense permís, no? És el que... jo crec que el president Mares mesure molt bé les paraules quan parla i no ha dit mai de fer una consulta i legal en cap moment. Ha dit que ho faran legalment o ho faran igualment, però no legalment, o sigui, no i legalment. Entens el que t'he de dir? Llavors, aquesta seria una manera, crec jo, de fer una consulta i de fer una consulta i de fer una consulta. És una mica... aquesta llei, ja que ningú pot impedir que tu obris una web, comencis a fer consultes més o menys segures, perquè això se pot dintre de la plataforma poder valorar si fem un registre més segur, fins i tot amb denei electrònic, com una tarjeta d'identificació o així, o si realment vota tothom qui entri o la gent que registri, etcètera. Testejar o fer un referèndum totalment eficient i fidel, sense que tingui per què ser una cosa convocada des del govern, diguéssim, no? Amb aquesta idea era la proposta. I després d'en contacte amb algú de la genetitat o...? Bueno, en principi, de moment, amb la Generalitat no ens hem ficat en contacte, perquè de moment s'han de deixar passar el temps de moment. No, fins avui no hi havia ni la proposta de que es farà un referèndum segura. Ara ja sabem que el Parlament ho ha decidit, però i perquè tampoc de moment és el que cal. El que sí que he fet de moment és fer algun contacte amb entitats importants socials, diguéssim, que no són del govern, no? L'Assemblea Nacional Catalana. Per exemple, o algun altre, per poder tenir el recolzament, hem fet un petit embrió, una tarjeta d'identificació, que seria l'embrió del carnet d'identitat català, que ens servissi per poder votar a la selecció, al referèndum, de manera que, des de qualsevol ordinador amb lector de DNI, poguéssim votar tant amb el DNI espanyol, com amb aquesta tarja, que seria aquest embrió de DNI català, que el disseny ja el tinc fet i està penjat, si seguiu el meu perfil de Facebook segur que l'heu vist, el de referèndums, és un DNI molt xulo, que a més tothom l'està demanant. Per què no el fabriques, però la veritat és que la seva intenció només és fer una tarjeta d'identificació amb un certificat, un certificat digital que ens serveixi per votar en un referèndum. Jo recordo que fa uns anys hi havia gent que tenia el passaport català. Sí, no, existeix, existeix. Fins i tot hi ha un DNI, hi ha gent que fa una gent de Girona, que fan un DNI, però no deixen de ser tarjetes serigrafiades, amb el teu nom i el teu... No, no, jo me refererixo a una tarjeta intel·ligent, aquestes tarjetes tipo chip, com les tarjetes de crèdit, o com la tarjeta telefònica, que simplement portés un certificat d'identificació, que això és molt fàcil de fer. I, a més, és econòmica, no penso en tarjetes que surten a 2 o 3 euros la unitat, o sigui, tampoc és una cosa complexa. Llavors s'hauria de repartir tots els habitants de Catalunya, no, i ciutadans? Exacte. De totes formes, és el que et dic, és un embrió que el tingués fantàstic i que no el tingués tampoc passaria res, perquè no és re oficialment aprovat, sinó seria simplement un embrió de lo que podria ser un futur DNI. Però de moment seria la tarjeta per votar. Que pots votar amb el teu DNI espanyol? Doncs sí, perquè també és una tarjeta d'identificació. No deixe de portar dins un certificat electrònic que te val per identificar-te electrònicament. Llavors, quan se vol tarjeta que t'identifiqués, perquè una tarjeta de crèdit també ho és, perquè porti dins d'un certificat personal que t'identifiqui. Per tant, amb quan se vol d'aquesta, se podria votar. Podries votar des de casa, si tens un lector, o se podria habilitar als ajuntaments un ordinador amb lector i que tothom que hi n'és, pogués votar. De manera que fas un referèndum moltíssim més econòmic que el que és muntar un referèndum amb urnes, tindré que editar les paperetes, etcètera, etcètera, que és una aliada impressionant. Tu vas tenir alguna cosa a veure amb les consultes sobre el tramvia de la Diagonal? No, no, jo vaig viure molt en aquella. És el que vaig tenir. Jo vaig votar perquè m'he tocat a la persona, però la veritat és que vaig viure molt, perquè el sistema és molt curiós. Tant preocupar-se de la seguretat encara és terriblement el sistema, i després, a l'hora de la veritat, la seguretat no la tens, perquè la seguretat és sempre relativa. Llavors, quan se treballen referèndums, però ja te diré que fins i tot amb els físics, quan ho fas amb paperetes, la possibilitat d'errades sempre hi és. Llavors has de treballar amb un tant percent que sigui d'error, de marge d'error que puguis tenir. Normalment no és significatiu, perquè difícilment te trobaràs una consulta en què quedis 50-50, sinó que normalment les diferències són prou significatives, com perquè aquest marge d'error no sigui significatiu, però tant la seguretat és molta, la seguretat és tanta, com un referèndum físic. Tu, Sergi, ets la Lleida, no? Sí, jo soc la Lleida, s'ho noten. No, tampoc tant, no et pensis, però ets informàtic d'adueixo. Sí, en certa manera, a veure, no soc tècnic electrònic de formació, però em dedico al marketing i a la publicitat, i a aquests llavors el que sí conec és molt d'internet, perquè estic des del principi, i de totes aquestes coses. Sí, tinc una formació tècnica, però bàsicament jo lo que soc és d'empresa, molt emprenedor, i això. I aquesta pàgina web de referèndums.cat ara mateix està en funcionament. La gent, hi ha alguna consulta que s'estigui fent? Aquesta web va començar, va néixer, en principi, volia ser un recolzament, precisament, als referèndums que es va fer en un moment de independentistes al partit del darrere de Munt. Sí, aquella de diferents onades. Llavors és quan vaig comprar el domini, que el fill del cap és un domini important, perquè referèndums.cat, en sí, com a valor, és un bon domini. Vaig comprar llavors amb la idea que aquesta de muntar una web de tipus independentistes. A la llarga, durant aquests 3 anys, ha anat evolucionant veient que la democràcia participativa era un tema important, que si parlem de democràcia, tenim que parlar de que tothom hi pogués participar, i això l'ha fet anar evolucionar. I ara és una web en castellà, perquè està oberta a tothom, i amb la idea que tothom hi participi, sigui del símbol que sigui. El fet que jo sigui com a propietari, que jo sigui independentista, no vol dir que la web tingui que sigui al contrari. En l'explicació que es fa de la web de lo que som, es diu clarament que no som ni una web anti-sistema, ni una web independentista, sinó, al contrari, és una eina. Una eina per expressar-se. On tothom qui entre i es registre pot donar al seu pare o fer la seva aportació amb un referèndum, o sigui, muntes tu una consulta, i la gent que entre sense registrar-se ni res pot votar tranquil·lament el que més li sembli. I això és totalment gratuïda. Jo ara mateix entro a la pàgina web aquesta de referèndums.cat, monto una consulta sobre... no sé, m'ho invento. Aquí, Sant Jordes Bern, per exemple, tenim la festa major que està dividida entre els grocs i els blaus. Llavors, jo poso, per exemple, que sou grocs o blaus, i la gent pot votar lliurement, no? Exacte, perfecte. És una eina. És simplement una eina perquè la gent pugui utilitzar i tirar endavant la democràcia participativa, no? En aquest cas de forma digital. També tenim... Estem muntant una espècie d'agència, de qualificació, que és el que diem nosaltres, el kit de la qüestió, no? El que farà que aquesta web sigui una mica diferent a les altres, perquè una enquesta tu la pots muntar al Facebook, si vols. Però la gràcia que té aquesta és que busquem que les enquestes que es facin significatives i tinguin importància. Per què? Perquè nosaltres, després, fem un seguiment dels resultats d'aquestes enquestes. I si veiem que són importants i que tenen realment una incidència en poden tenir una incidència política, una incidència en el maneig del govern d'un ajuntament, o de la Generalitat, o del govern central, el que fem és comunicar els responsables, com el que està passant, el que s'està fent una consulta al tor d'un tema que porten ells, i calculem o fem seguiment de com responen en aquesta proposta. I així, després, podem valorar si els polítics s'estan portant bé i segueixen el que la gent els diu. És un sistema de qualificació bastant xulo, que ens hem inventat. Ja et dic que jo sóc emprenedor, i el que m'agrada és inventar coses. I, en aquest cas, inventar un sistema perquè la democràcia participativa tingui efectes sobre la legislació. Clar, aquí m'imagino que el gran hàndic, el gran problema, és trobar gent que voti, no? Sí, bueno, jo el que vaig fer, jo, de moment, tampoc tinc recursos per fer campanyes, ni per promocionar aquesta web de forma molt general, jo, des dels meus perfils, també la vaig promocionar, vaig comentant a tothom, perquè la gent hi vagi entrant. Poc a poc ja es veu que hi ha algú que ha ficat els seus referèndums. A veure, en principi, jo la vaig deixar oberta perquè votar pogués votar a tothom. No és molt fiable, però almenys provoca una mica de participació, perquè al principi el que ens convés és això. Pensa que el nivell de seguretat el podem variar sempre que vulguem, i en el referèndum que vulguem. Si volem que un referèndum sigui molt fiable, fins i tot podem fer això, o que la gent se registri per votar, o fins i tot que tinguin que entrar amb un DNI electrònic, per exemple. A tu què et sembla que a la democràcia espanyola, amb aquests 30 anys, només hagin fet dos referèndums? Home, a mi em sembla fatal. A mi em sembla que el problema que té aquest país, però no sóc aquest país, sinó aquest planeta en general, és que fins i tot els països més avançats, els més democràtics, el problema que tenen és que no deixen participar prou a la gent, sinó que s'han instaurat en una democràcia representativa, i els representants s'han ha sigut a la butaca i han dit, bueno, el poder és mío, i ja està, i no podem perdre aquest poder. Tu creus que arribarà algun dia en què votarem un invento? Potser una vegada a la setmana, des del seu terminal o des de internet, des del mòbil, sobre qüestions que realment ens afectin a tots? O això és una utopia... La meva il·lusió és aquesta, la meva il·lusió, pràcticament, referent d'uns puncats està pensat, perquè cada matí, quan t'aixeques, igual que llegeixis el diari o veus les notícies o t'informes de lo que està passant al món, tinguis les teves alertes dels referèndums que estan en viu, que a tu t'afectin, de la teva zona, els que a tu t'has suscrit, diguéssim, que són de la teva zona o que a tu t'interessa participar-hi, i que pots fer-ho, perquè també després s'ha d'evaluar de quina zona pots votar, per exemple, si el que tu deies, si fes un referèndum desenjust, que no pugui entrar a un de Barcelona a votar allà, perquè al final ni li va ni li vei, no seria just que... És com si el d'aquí votessin els espanyols, entens? Això com es controla amb l'IP dels ordinadors? Això se pot controlar, perquè la CPS tenen una procedència. Aquí hi ha diferents sistemes. Sí, però ara faré d'advocat del diable. Imagina't que hi ha un sent justent que està vivint a Vali i vol votar perquè... Bueno, en aquest cas, quan és un referèndum, tant que ha de ser fidel el resultat, o sigui que el control d'accés ha de ser fort, com va per el llibertat del padró, o per el llibertat de gent que pot votar i que té el seu DNI o que té la seva residència, evidentment, cada un té la seva identitat. I això no es pot canviar, és el que diem, no? Una tarjeta identitària, i ja està. I amb aquell certificat d'identitat, no hi ha qui et substitueixi, vull dir, no hi ha problema per això. Això depèn del referèndum que vulguem fer, saps? Presament ara, el referèndum funcàt el que hi ha és consultes simples, perquè tothom hi voti i ara pots entrar i amb una mica de saber, una mica, pots votar 50 vegades, si vols. Però, clar, és perquè ara ho tinc, ho tenim obert, perquè provoqui participació. Quan arribi una votació seriosa, ficarem sistemes de control, això està claríssim. Quin referèndum hi ha ara mateix, a la pàgina? Bueno, hi ha un noi basc que va entrar demanant la independència d'escalaria, per exemple. I com haig anat participat i com està el percentatge ara mateix, per exemple, d'aquest concret que has dit, eh? Ara no ho tinc davant. Aquest moment m'enganxo una mica en fals, però no hi havia gaire gent, hi havia poc que ets ja et dic, ara la web és molt nova d'obertura i no és conell gaire. Més que res, el sistema que vols, que ja està establert, que es pot impulsar per aquí. En fi, ja veurem què és el que passa, Sergi, moltíssima sort. Gràcies també per haver-nos atès i re, ja ho sabeu, aquesta pàgina. Si us interessa, referèndums.cat, on podeu entrar, i vaja, allà també, a més a més, hi ha l'explicació d'aquesta pàgina web, com funciona, com es pot registrar un, com fer aquests referèndums, no? On recordem que el Sergi es va oferir per si hi ha Madrid, no deixen fer-lo de forma legal a la Generalitat de Catalunya, doncs es pugui fer amb l'experiència que té ell, de forma eficient, segura i econòmica, a través d'Internet. Això, a mi em sembla que queda com molt lluny encara, no? Potser que tants milions d'aquests de catalans puguin votar per internet, però vaja. No, jo penso que sí, no és difícil, perquè pensa una cosa. Encara que tu no tinguis ordina de casa o lector de DNI, també tampoc tens una urna per tirar, quan fas un referèndum per tirar la teva papereta, has d'anar al col·legi electoral, sí o no? Doncs no costa res els ajuntaments o els departaments de barri habilitar un ordinador amb un lector i una persona al davant, que a tothom que li ve li faci el servei de deixar-lo, o sigui, d'ajudar-lo a votar, i ja està. No cal ni fer llistes perquè la tarjeta d'identificació ja és segura. Vull dir, si no pots votar, no et deixarà. Llavors no pots ficar la papereta a la urna a algú que no sigui autoritzat. No, és que ja ho tens tot estudiat i... No, és que és fàcil, la veritat no és complicat. I és el que et dic, des de la ciutadania podrien fer alguna cosa, que a vegades des del govern no poden fer perquè estan lligats. L'oferiment és aquest, no és dir... Home, no, la meva plataforma, no, muntem-la una a l'altra, si es que donen el mateix. I això, sobretot, és un valor important, que és tenir un domini que és important, com és referèndum puncat, que és fàcilment recordable, i que tothom trobe, i dos, una experiència en fer això per poder organitzar, diguéssim, una consulta sense cap problema, des de la ciutadania. Fantàstic, sí, ha quedat clar, Sergi. No, no, de veritat, de veritat ho dic, i t'agraeixo que ens hagi quedat una estona, en el que passa és que ara tenim una secció, la secció que fem d'educació canina. Tens gos, tu, Sergi? No, jo no. Tinc gats. Ah, mira, no sé si parlem de gats avui, ho descobrem d'aquí uns moments. Sergi, moltíssimes gràcies. Bona tarda. Que vagi bé. Fem una pausa, i d'aquí un moment amb l'Albert Capapè i el nostre educador caní particular, que ens donaran alguns consells pel nostre gos o gossa. Fins ara mateix. Ràdio d'Espel, 98.1. Ràdio d'Espel, 98.1. El just de la fusta parlem de tot el que passa Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anava a ell, que fins ara m'ho tis. 400 pisos per vendre. Si s'ho ha pagat de la seva butxaca ningú li pot dir. Us poso sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic està omplint gairebé cada dia. Volem veure un d'aquests grus més de casa i amb moltes oportunitats molt festivals. T'equipo a casa en un penal, en un barça a Madrid. Pots quedar crucificada per vida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Cap a les 6 de la tarda, 10 minuts arribem a aquest punt horari. Continuem a Radio Desvern, a l'Apenya del Morro. I, com sempre, cada dijous parlem d'educació canina. I ho fem amb un dels nostres educadors cada dos setmanes. Si intercanvien els papers, la Rosé Arx i avui l'Albert Capapè. I que el tenim al telèfon, Albert. Bona tarda. Hola, bona tarda, Jordi. Bona tarda, Albert Capapè. A veure, avui, Albert, de què parlem en la secció d'educació canina del món dels gossos? Parlem de gats, avui? No, avui encara no parlem de gats. Avui parlarem, perquè la Rosé ja està en el tema. Fa just ara mateix acabem de penjar el convidat que hem tingut, el Sergi Pérez, dels referèndums, que ens comentava el que tenia gats, si podíem parlar-ne. Digueu-li que estigui ben atent que parlarem amb la Rosé, jo estaré escoltant-vos de la tema gats. Ara molt interessant. Avui, a veure, sentem-nos amb el tema dels gossos. Què proposes? Parlar-te d'això que tenen davant de la cara, que és tan estrany, això que li diem morro, de la punta del morro, tenen una cosa que es diu nasc. És molt potent en els gossos. M'agradaria parlar una miqueta d'això. Del sentit de l'olfacte, em sembla fantàstic. Molt desenvolupat, molt més que els humans? Molt més. Jo no ho qualificaria en números perquè sempre és un error, segons la meva punta de vista. Però sí que tenen un olfacte molt, molt, molt més potent que nosaltres. El que sí que tenen en deteriorament, en comparació amb nosaltres, per exemple, és que altres sentits no els tenen tan desarrollats. La vista, per exemple, tenen una vista diferent. Podem dir que veuen pitjor, però, en canvi, ho cobreixen molt millor amb l'olfacte. Vols dir que potser és més important per ells el sentit de l'olfacte que el de la vista? Correcte, completament. I tu, si no s'hi has trobat alguna vegada, o alguna cosa que ens estigui sentint, en una situació en què ens ve un gos que no coneixem de res, ja el vos ens apropa i, primer, clar, obviament es mirarà a la certa distància, però, quan realment ens està coneixent, és quan ens apropa i ens en suma la mà, els pantalons, els peus... Aquí és quan realment ens està presentant el gos. Bueno, ens estem presentant nosaltres, de fet. O sigui que els gossos ens reconeixen per la nostra olor. Completament. Tant de vera, també, la figura, la forma, la veu, tot, no? Però les olors tenim una olor característica que la persona. La mateixa suor no fa la mateixa olor. Això té a veure amb l'altre. Això té a veure amb l'altre. Això té a veure amb l'altre. Hi ha persones que dius... A mi no ho teniu quan pugem un ascensor. Sí, també a l'autobús, al metro, també... A la dinar, sí. Aquestes olors especials que dius... potser no calen. De fet, els gossos dius que ho ens sumen tot. Per ell és com una necessitat? Exacte. És bàsic. És com si a nosaltres ens presentessin algú que no coneixem de res amb la vista tapada. A nosaltres portem 5 minuts parlant amb aquesta persona, però no estem tranquils. Perquè no sabem realment qui és aquesta persona. Si és alta, si és baixeta, si és rosa... N'en falten dades. A ell sempre li passa el mateix. Quan van pel carrer veuen una persona, però l'habitual és que nosaltres continuem passant de llarg. I algú se'n mira com una cara de... Ui, mira, m'agrada conèixer. Però mira, no tinc una oportunitat. I per què se'n sumen a vegades el cul, els gossos? És una miqueta com la seva presentació. I ells tenen dintre del seu ritual, de llenguatge i tal. La seva manera de conèixer és així. Jo et dono l'altom, que em sumo una miqueta al cul, i quan ja estiguis tranquil, me l'enxumes a tomar. Però m'agradaria encara fer més incapient recometes en el fet que quan venen pel carrer amb els gossos, sense que hi hagi més gossos al voltant, moltes vegades es queden parats de una farola, al carrer, a una planta, en sumar algú. I nosaltres no ho veiem, òbviament. És un pipi que fa, potser, 3 o 4 dies que ja està fet allà. Aquest pipi és superimportant pel gos. Ah, sí? Sí, perquè aquest pipi li està donant tota una següent informació d'un altre gos que va passar per allà, del veí, de l'acostat o d'un terreny més aval, i li està dient coses com, per exemple, si es fa mascle a la femella, si estan gel... Els gossos només enhoran el pipi, el pipi d'un altre gos. Ja poden saber si són mascle o femella. Correcte, i mira... T'explico si ràpidament una anècdota que em va passar a la visual amb la meva goseta, amb la luna, que volia conèixer un goset que hi havia suelto per allà al poble, al poble poble, a veure, ja deixen el gos suelto, i el gos tenia por, i no els podia aprovar per la meva gos, perquè sempre marxava. I és una d'aquestes, el gos es va espantar, i li va escapar un pipi, una miqueta d'una goseta de pipi, del mateix gos. Això ens ha passat a tots, també. Jo connecto amb algunes persones que els hi passa, també. Tindríem un problema, eh, llavors? Sí, bueno... També depèn del fructe, eh, també t'ho dic. A més, t'he algeixat amb la motosierra, i també em fas el pipi. Clar, clar, clar, sí, home, sí. I què va passar, al final, amb el gos? Justament, el quart d'hora que va estar ella, intentant conèixer el gos, va acabar quan va fer el pipi, el gos va pixar sense voler, i la meva gosa va dir, vale, ja tinc la teva tarjeta, ja no estic intentant conèixer i tal, ja veig que em tens por, i llavors jo en conformo, fatejant la teva tarjeta, et deixo la meva costat, va fer el seu pipi, i és una manera, també, que el diserveix per dir, si demà ens tornem a veure, ja parlarem. Això que... Sí, sempre hi ha gent que ho estrapola tot, i pisa fora de test, mai més ben dit. Això no vol dir quan coneguem un gos, per exemple, ens haguem de fer pipi al costat, no? Ui, no, no, no. Parlaré un dia d'arècditos d'aquestes, perquè ens subtandrem, eh, de la que arribem a fer els jovans. Què dius, ara, sí? Ho deia com a broma, jo. No, no, no, mira, si vols veure la gent part de aquests 15 dies, i faig una recopilació d'anècdotes reals... Home, sí, home. Que ja han de totes, eh, de persones que pisen el gos, persones que munten, persones que... Perdona, que hi ha persones que pisen el gos? I tant, i tant. Però què dius? Sí, que mengen menjar de gos, i que els disproveixen... Perdona, que mengen menjar de gos? Sí, sí, home, les teories d'aquest instrument de fa uns anys, el que deien era que si el gos, per exemple, es feia pipi a un lloc que no t'agradava, havies d'anar a tu sent piqui a sobre. Tantíssim, però què és això? Sí, sí, sí, però verà, i això, qui ho deia, això, qui ho deia? Doncs els dants sinistra. El que faig encara ho diuen, eh. Hi ha programes a la tele que encara recomanen tècniques molt semblants, aquesta. Pisarta, on el gos no té por anar, per exemple? Sí, però el gos potser que, mira, després d'estar 8 hores treballant, que no ha pogut sortir del carrer, doncs si és un gos jove que encara no controla el pínter o la seva necessitat, doncs fa pipi a un lloc que, mira, li ha agafat allà. I tu, quan arribes a casa, segons els dants sinistradors d'aquesta escola, t'agafen i et diuen, vale, si s'ha fet pipi aquí, no ho rentis. Primer, pisha't, i que et vegi el gos, com pisis al mateix lloc, i després ja hi ha pogut anar allà. M'estic d'agarrifat? Sí, sí. No, no, és que m'estranyim. Bueno, a mi és que no... És la que ens prenem amb mitjambroma, si es recometa, però que realment és seriós, perquè quan determinades persones els dius o vas a fer una visita i et diuen tota aquesta cosa, és com que els fa... Primer els fa vergonya, i després arriben, inclús, a plorar per la barbaritat que han arribat a fer amb el seu gos. Sí, home, jo recordo que sense demà és lluny xumari al faro, per exemple, mític presentador d'aquest remei de l'àvia on els hi agi, i d'allà que entravíem de veure la nostra pròpia urina, no? En fi, sí, sí, no, no, és així. Per cert que, si no, no tindrem temps perquè estàvem parlant de l'olfacte. També pot servir l'olfacte dels gossos com a part de teràpia? Correcte. És superimportant en gossos que sobretot de la ciutat. A les ciutats com Barcelona, Ciutats com Tarragona, Llidona, que són aquí més grans, o Vilas, o Vilanova, que són molt urbanes, el gos sí o sí ha d'anar amb el Nadaterra, o a mínim, la major part del passeig. El que no és normal és un gos que va pendent, completament, del cotxe que passa, de la moto, de la bici, de la gent... Això és una sobreestimulació pel gos, en la majoria dels casos. I com ho podem fer?Sí. No té temps de pensar. I com... No, no, no. La pregunta és com podem fer per ajudar-lo al gos, amb el tema de l'olfacte, com a teràpia, per solucionar alguna cosa? Jo començaria amb el tema dels gossos, que és el més fàcil i el millor pel gos. Estem molt habituats, d'exemple, que quan anem al part de la ciutadella, agafem la pilota i l'hi tirem 30 vegades de pilota. Si en comptes de fer aquest exercici, aquest joc, agafem la pilota i l'hi amaguem. I la fem buscar... És el mateix joc, amb la mateixa joguina, però amb una utilització completament diferent. El gos apendrà a utilitzar-se un nas per buscar el que li interessa. Heu d'utilitzar el nas, també, dels beneficis de que relaxa, de que fomenta la concentració, fa pensar aquesta estimulació mental. Bé, doncs ja sabeu que l'Albert Capapell és educador que n'hi ha, juntament amb la Rosers, que els tenim casament aquí al programa. Si voleu fer alguna consulta, podeu fer-ho a través del nostre mail, a la penyadalmorro, a robajimeil.com, la penyadalmorro, a robajimeil.com, i nosaltres farem arribar a aquesta consulta que tingueu sobre el vostre gos, i també gats, si voleu, a la Roser i a l'Albert. Per cert que ja hem d'anar acabant, però abans de connectar amb el bolletí de les 6, comentar que aquest dissabte feu un espectacle, participeu a un espectacle que n'hi ha de la mà, de gossos en acció, que la Roser ens va parlar la setmana passada, que són aquesta entitat que va a geriatri i a residències amb Gengran, per estar amb ells. Sí, és un espectacle que s'ha de menjar una miqueta de diverses disciplines. Així, ells cobreixen la part de l'activitat d'assistir des en gossos, tant en persones grans, com en nens, com en tot el tipus de persones amb discapacitat. També farem un espectacle de frisbi, una miqueta de gos, de manera a jugar una miqueta raonablement, no allò de tirar-li 30 vegades la pilota, com deia mare, i també d'acció, d'acció, avui, d'eulors. Ah, d'acció, eulors, sí. Serem amb la Luna una miqueta de mostra. On pot participar també tota la Gengran, que està allà? Totes les persones, nens, grans i pares i fills, tots estan convidats a venir a participar. Doncs què ha dit? On serà això, per cert? Al Forja, és un poble de la provincia Tarragona. Ah, molt bé. Doncs li preguntaré a la Rosè de Setmana que ve com m'ho has anat. Que vagi molt bé i que tingueu un bon final de setmana. Albert, bona tarda. Igualment, Jordi. Que vagi bé. Adéu, adéu. Són les sis. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem, Manel Carvajali i Ramon Company. El Parlament de Catalunya està votant aquesta hora les propostes de resolució sortint del derrere debat de política general d'aquesta legislatura. La derrere en votar-se serà la presentada per Convergència i Esquerra, i que proposa una consulta per decidir el futur de Catalunya. Aquesta proposició tiraran davant amb el suport d'initiativa Solidaritat i el diputat Joan Laporta, el vot en contra de PP i Ciutadans i l'abstenció del grup socialista. Parlament, Mont Carvajal, bona tarda. Bona tarda, així és. Tots els grups han argumentat les seves propostes i els seus vots. Initiativa i Esquerra han celebrat que els socialistes no suposen, finalment, a celebrar la consulta pel dret a decidir, ja que han anunciat que s'abstindran. I si ells ho deia, fa un moment, la porta veu per la menteria d'Esquerra. Celebrar que el Partit dels Socialistes de Catalunya no s'hi oposi aquesta majoria de dues terceres parts. Perquè, com hem defensat sempre Esquerra, la nostra voluntat és la cohesió social, la cohesió civil, posar data a la democràcia, fer un procés inclusiu i per tothom. I el que vostès faran avui també a nosaltres, pensem que ens agrada. I és un primer pas, no haurien de fer d'altres. Però, en tot cas, deixin que celebrem que vostès estiguin per no posar-se a aquesta consulta. En aquests moments estan votant les 125 propostes de resolució. L'ordre ha estat escollit pel sorteig. Pel final, han deixat la que proposaven conjuntament, inicialment, com a Esquerra i a la que s'hi han afegit, com deia, una iniciativa de solidaritat i la porta, i a la que el PSC s'abstindrà al Partit Popular i votaran contra son 5 punts. Recordem-ho, entre ells, instar el govern a fer una consulta prioritàriament, i ens la propera legislatura. La secretària General del Partit Popular, Maria Dolores de Cospedal, ha dit avui que el govern espanyol utilitzarà tots els instruments al seu avest per evitar una consulta a Catalunya que considera il·legal, a l'hora que no descarta la possibilitat que l'executiu espanyol tipifiqui com a delicte, la convocatòria dona consultes sense permís de Madrid. De la seva banda, el president d'Extrema Dura, José Antonio Monago, ha proposat que es faci una consulta a tot Espanya per decidir el futur de Catalunya. Si me pide usted a mí la opinión, yo lo vería perfecto. De España tienen que opinar los españoles. El Partit Popular d'Extrema Dura ha presentat una emoció al Parlament de la Comunitat per fer front comú entre tots els partits davant el que anomenen derivar sobiranista d'arturmes. El ministre, Digenda Cristóbal Montoro, acaba de dir que per veureu que l'any vinent serà l'últim de recessió a Espanya. Ho ha dit en la presentació de les mesures en matèria econòmica que ha aprovat avui el Consell de Ministres. Estiman, per l'any 2013, una suave recesión económica. Una suave recesión económica que pretendemos que sea el último año de recesión económica de nuestro país. De forma que acabe en estar y, sobre todo, de pérdida de puesto de trabajo para los españoles. El govern espanyol ha aprovat avui un nou pla d'incentius per la renovació de vehicles de més de 12 anys d'antiguitat i ha decidit també utilitzar per primer cop la Guardiola de les Pensions, 3.000 milions d'alfons de reserva. Se'n destinaran a cobrir despesa de la seguretat social. Una altra novetat és que, per primera vegada, es pagaran impostos pels premis de la luteria. A partir d'ara, qui li toqui un premi superior a 2.500 euros, haurà de pagar-ne el 20%. La competitivitat de l'industria catalana ha millorat en un punt i mig respecte a la resta de països industrialitzats. Són dades del primer trimestre de l'Institut d'Estatística de Catalunya i del Departament d'Economia. Una de les causes és la tendència, la depreciació de l'euro, en comparació a la lliure esterlina, el dòlar i el franxuís. Bona tarda, us parla David Amador Alvarsas. Ha entrenat d'acord el partit de dissabte a Sevilla. El defensa Jordi Alva espera mantenir els 8 punts d'avantatge sobre el Real Madrid, pensant també en el clàssic del 7 d'octubre. Són 8 punts importants, però són un rival directe, però ara hay que pensar en Sevilla, intentar sacar los 3 puntos en un rival muy difícil, que el rival menos goleado de la liga, con dos goles, y seguro que no va a poner muy difícil, también ganó al Madrid, y ojalá que podamos mantener esa distancia hasta el derby. Alvarsas que ha preparat aquest partit contra el Sevilla, l'espanyol, el davanter, si mal sabrosa, ha admès que l'equip viu una situació complicada pel fet de trobar-se en zona de descens, el portuguès, però recordar que el joc en moltes fases ha estat bo i que poden solucionar el problema. I en natació a la catalana Mireia Belmonte, doble medallista olímpica, s'ha mostrat de sabuda per la decisió del club Natació Sabadell de no renovar el seu contracte. ...notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. El dia al que ha de connectar al barri de Masluí amb el núcle i urbà de Sant Just no es construirà més d'octubre, tal com es prevèia finals d'estiu, el motiu, i la sentència judicial que dona a la raó les constructores privades i els atorga la iniciativa en l'organització de la zona en detriment de l'Ajuntament. La sentència al·liga que les constructores tenen intenció d'iniciar les obres del vial, des de l'Ajuntament creuen que en els propers mesos quedarà palès, que la sentència no diu la veritat, i els donen un mes de marge per començar a fer aquestes obres. Si no, tornarà a encarregar-se a ells d'aquest procés. Els veïns de Masluí no veuen en bons ulls la d'amor de les obres que han de connectar el barri amb la resta del municipi. A l'Ajuntament els emplaçaran a una reunió informativa, a la que també convidaran el proprietari de la Constructura, que ha interposat el recurs. Aquesta tarda comença a tenir allò que el ple municipal que començarà a la set de la tarda, el ple del mes de setembre, com tant 14 punts de l'ordre del dia, on dels més destacats és l'aprovació de crèdits per programes d'ocupació i inserció, s'assauria de mobilitat internacional per joves i la modificació del contacte de Can Genestar Maragall. També es debatrà l'aprovació del Compte General de l'Exercici 2011 i el Compte de Resultats de les Empreses de Promonça i Proèxa. El ple compte amb dues moccions, la més destacada, la presenta a Junts per Sant Just. En condemnar els atacs sofers contra la senyera instal·lada la penya del Mòrux, partits del govern presenten una altra moció per formalitzar la desig de l'Ajuntament de Sant Just a la Carta Internacional per caminar. Per cert que a partir del ple d'aquest dijous, Sant Just.cat oferirà en podcast tots els punts de la sessió. Els usuaris podrán descarregar-se a aquests punts i compartir-los a través de les xarxes socials. I acabem aquest vullet i explica amb vos que aquesta tarda hi ha hagut un accident sense ferits la ramla de Sant Just, cantonada amb el carrer de la Creu. Els fets han passat a les 5 i 20 de la tarda, quan un autobús de TMB ha xocat amb un cotxe, segons la policia local. L'accident, com dèiem, no ha provocat ferits, només petits d'anys materials. Com a conseqüència, s'ha durat la circulació per la ramla durant un quart d'hora, però els vehicles ja hi poden passar amb normalitat. I de moment això és tot més informació de la sessió de la sessió de les xarxes socials. I de moment això és tot més informació de la sessió de les xarxes socials. I de moment això és tot més informació de les xarxes socials. I de moment això és tot més informació de les xarxes socials. I de moment això és tot més informació de les xarxes socials. Avui ens visita a l'Apenya del Morro, una de les periodistes esportives que segueix la informació de l'espanyol a TV3, presenta cada setmana el hat-trick espanyol, i em sembla que és bastant perica. Raquel Mateos, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Raquel, t'agraeixo molt que hagis molt bé. Gràcies, tu ets perico o col·ler? Jo sóc col·ler, jo sóc col·ler. Et portem-nos bé, eh? Espero que sí, perquè tu ets molt perica. Sí. Però vas al camp, et ve de família... Jo sóc sòcia. Tenia un avi que era perico, el meu pare no va seguir el seu camí, però jo després de molt jovenet vaig tenir un noviet que em portava al camp de serriar i anava allà, i mira, d'allà va quedar el sentiment. O sigui, pel tema, si te'l vas lligar... No, jo no ho sabia, no. Home, pot ser, no? No sé, jo no me'n recordo que vaig lligar aquí en aquella època, perquè fa molt, però... Ho estem parlant del cap de serriar, no? Sí, ja fa molts anys, i tinc molta edat. No em preguntis la edat, he passat. No, no ho faré, però entre l'avi i aquell noviet que tenies... Sí, sí, mira, em va traure molt el tema, el bon rotllo, la gent... Un amic que ha fet de ser diferents, no? Però no et van dir que els pericos patien molt? Sí, sí, però jo sóc molt petit d'hora. Sóc molt petit d'hora, molt sufridora, i ho porto molt bé, per això. Sí, sóc de les optimistes, per això, jo. Ah, sí? De pericos n'hi ha molts, com estem amb aquest dragoncat, la muntanya russa, ara sí, ara no, cap un... Totes aquestes coses, jo sóc de les optimistes. I ara l'optimisme per on passa? L'Espanyol va dir-lo bé, empatat a un punt... Vaja, i un punt... Tens la classificació, no? Un punt de 15. Dona-li la volta, sisplau, la classificació. Dona-li la volta, posa-la del revés. Ja, però així no és... Però això és viure en una altra realitat, no? Sí, sí, sí. No, jo crec que mira, són circumstàncies, i li ha tocat viure això a l'Espanyol. Ja sabem que és un equip dels modestos, que estàs de la zona mitja, que de tant en tant pots treure el cap i ja està cap allà dalt, que ha tocat un inici dolent, però jo ja firmo un inici dolent de la primera volta, i que agire la truita i després sigui bo. Vaja, ho espero, jo ho decidjo. Què li passa a l'Espanyol? Què li passa? Mira, li passen moltes coses, i això necessitaria quatre programes teus. No tenim prou una mica, no? Però una mica, sí, no? T'ho puc explicar? Tu estàs a dins, estàs molt més a prop que nosaltres. Hi ha molta, molta cosa. Hi ha temes de gestió, de crisi econòmica, un tema molt important d'haver aprofitat a la primera dècada del 2000, quan l'equip va guanyar dues copes del rei, va jugar a una final de la UEFA, va ser un moment en què s'hauria d'haver aprofitat, segons la meva opinió, per donar un cop de timur a la gestió, a la manera que es portava el club pel tema econòmic, i ara ha enxampat aquesta crisi a tothom, i, evidentment, els clubs de futbol no se n'escapen, l'Espanyol ha perdut socis, ha baixat moltíssim tot el tema de la captació dels estadis, sobretot pels horaris, la gent i va menys, per tots els horaris de futbol, dels trets televisius, i, evidentment, tot això et marca en el teu projecte esportiu. I en aquest projecte esportiu, cada vegada, disposes de menys diners, cada any has de fer cada temporada un equip nou, amb baixes i altes, i llavors un entrenador, que en això té molt de meret Mauricio Pochino, de cada any cada estiu amb una pretemporada refer l'equip, a fer l'engrenatge als mecanismes, amb els nous que tornen a funcionar l'equip, i és una mica anar cada vegada, cada any, fer un equip nou, en lloc de tenir un projecte més a llarg termini, que el pots rodar un any, dos anys, s'acaba de coplar aquest equip i ja us pots aspirar una mica més, anar fent algun fitxatge d'aquests molt concrets, que acabi de puntar la qualitat de l'equip, però té molt de mèrit el que s'està fent, i jo crec que això ha de tirar endavant. No, no, la veritat és que ets molt optimista, ja ho veiem. De totes formes, no sé si Pochino es cansarà d'aquesta roda, que cada any, com dius tu, sempre passa el mateix, no? S'en van i ha de fer equip nou. I cada any que has de fer el programa, has de canviar totes les seccions del programa. L'has de fer tot de nou, i això té un desgast. I m'imagino que aquest desgaste, ell intentarà portar l'equilibre entre l'el·lusió i l'empènda, que es necessita per portar tot això, amb el desgast que suposa. I aquesta mateixa setmana ho ha dit, que ell segueix amb l'el·lusió. Jo crec que s'ha de tenir paciència. En un club com l'Espanyola és una cosa de la que paquem de no tenir, que és paciència. I en el cas de Mauricio Pochino, hem de deixar treballar amb calma, perquè ja hem vist coses molt bones, hem vist com juga l'equip, hem vist nous sistemes tàctics, i ell ho està posant en marxa tot això, i crec que en algun moment ho altra arribarà la bona ratxa de resultats. La comandada Raquel Mateo es presenta el hat-trick espanyol. Si ho fessin a TV3, amb tants percent, quin tant percent creus que ocupa la informació del Barça a TV3? I quin tant percent creus que ocupa l'edat espanyol? Que cregui jo? Que cregui tot tu. Home, creure suposo que és per percepcions. Per percepcions es parla molt del Barça, moltíssim més que de l'espanyol, però això és per una qüestió social, de massa social, de seguiment, sempre està així. Sé que s'ha fet un estudi, però no recordo les dades, en percentatge que corroboren, que això que es parli menys de l'espanyol, és una de les coses que a vegades TV3 és objecte de crítica, sobretot per la massa de seguidors de l'espanyol, però jo crec que això, en els últims quatre anys, mira, aquesta és la cinquena temporada del Hetric, ha millorat moltíssim amb el nou canal d'esports. Hi ha un programa que ja no és aquell golegol, en què es dedicaven cinc minuts, vés a saber quina hora, perquè estaven tres seves parlant del Barça, només cinc minuts de l'espanyol, sinó que ara saben dels seguidors que tenen un programa, que cada temporada té més minuts, que hem fet programes vestidor de fins i tot d'una hora, que cada dia hi ha un espai d'informació en l'esport club, i en les telenotícies també es vella, perquè hi hagi una mica d'informació. Per tant, el desnivell sempre serà molt desigual, perquè fa el Barça i d'altres clubs esportius, l'espanyol i d'altres esports, però crec que pel que fa l'espanyol, s'estan mirant només en el tema de minuts de dedicacions, no també en com es tracta la informació amb la sensibilitat que hi ha per tractar-la. Llavors, jo soc perica, però soc professional, soc periodista, i llavors no em puc posar com un Juli Gana, fer la informació de l'espanyol, que sempre es nota de respu, una mica la sensibilitat a l'hora de parlar-ne. I això s'està notant molt, a mi com a tota la secció d'espanyol que fa informació. Per tant, tu, en aquest cas, està satisfeta amb la cuota que es parla de l'espanyol als esports de TV3? Home, jo com a professional, sí, com a perica, m'agradaria que fes més coses, però ja es fan fins i tot el futbol femení, partits de pre-tamporada, evidentment, que es podrien fer més coses, però fer més coses també implica més recursos econòmics i, evidentment, no es poden fer grans desplegaments. I això no només afecta l'espanyol, sinó que afecta al cobriment d'altres esports, i s'han hagut de fer mans imànigues aquesta tempurada per totes les qüestions dels drets esportius, perquè TV3 pogués oferir informació i el resultat dels partits s'està fent tot l'esforç possible, tant econòmic com de persones, de recursos humans i de gent que s'hi dedica. I el canal esport 3, que finalment no desapareixerà, un rumor que hi havia també la tempura de passada, i, finalment, no sé com m'estirem, Sí, però no crec. Jo no estava preocupada, perquè de fet era una aposta de la casa, i molt gràcies a la feina que s'ha fet des del Departament de Esports, la gent és molt multidisciplinar, fa moltes coses, i el canal era necessari una mica per vehicular totes aquestes energies i tots aquests continguts que no tenien sortida només a Montana. No hi havia un, efectivament, que tens allà un programa de referència, que és un programa de referència, que tens allà un programa de referència ara per les nits, amb el Lluís Canut, que jo he anat de Tartuc, i m'he barallat amb alguns col·legues periodistes que fan informació del Barça, i allà s'ha fet la Radian Colors, una fórmula que ha tingut molt d'èxit, per tant. Jo crec que el canal fa molt bona feina, i a més ara s'ha canviat una mica la programació, i es fan més documentals, temes de lleure, de natura, de salut. Per tant, jo crec que jo no estava preocupada perquè pogués caure, sinó que tirarà endavant, i és més ara que canviarà la franja. Per tant, que els espectadors estiguin atents, perquè la TDS ha de recintonitzar un nou panorama, i arribarà a més llocs. Per tant, pràcticament el 100% de la població que el rebràs. Per 3 que abans no hi era, i amb això també en guanyat. Per cert, la majoria de companys periodistes esportius a TV3, m'imagino que són colers. Sí. És difícil ser perica entre aquest ambient? No sé si diria hostil, és com a qualsevol feina. Aquí a la ràdio les veus quanta gent hi ha del Barça, quanta gent hi ha de l'Espanyol? Mira, de l'Espanyol no tenim una a la terria esportiva, que és el Rafa Cano, i la resta... Ja està. Les situacions són les mateixes. A mi aquesta pregunta me la fa una vegada. Sí, és difícil el TV3. Diu que en qualsevol altra feina, que et trobes, que arribes al dilluns, i el típic comentariet, que sigui del partit, o amb els meus amics. Tinc amics colers que ara em deien, que és més fàcil que l'Espanyol baixi a segona, que tinguem la independència. Sempre deia la típica prometa, i dic jo, doncs mira, serà més fàcil la independència, no? Home, veurem què passa. A veure, a veure. Perquè aquest any hi ha l'Espanyol amb un punt, i les noves eleccions el 25 de novembre. Vull dir que a veure què serà abans. No ho sabem. En fi, per cert, jo et vull també parlar sobre els companys, perquè amb el Lluís Canut, que, per cert, viu aquí a Sant Just Desben, com us porteu ara? Bé, què vol dir ara? Ah, però ja sé per a més. Un incident a la visió? Sí, perquè no cal que recordis. Unes imatges, no? El programa del té vist em sembla que era, i que tu com vas explotar una mica en directe, que xanta sobre els moments que es dedicava a l'Espanyol, i dient-li al Lluís... Què va passar? Res, que fèiem... bueno, saltaven xispes, com diuen, no?, però... Mira, era clar, sempre parlàvem parlant de la Champions, i amb l'altre company, per exemple, el Darío Porre, sempre parlàvem de l'Albarça, del Madrid, i jo vaig voler, hi havia diversos dies seguits, que jo, quan deia algú de l'Espanyol, em deia... Ah, t'he ficat broma cá, ja no sé què, no? I aquell dia, doncs mira, ja em vaig afartar, i em vaig aixecar, i els vaig aixecar, ja, per al Plantats, cosa que no hauria d'haver fet, evidentment, perquè després em van renyar moltíssim. Et van renyar els teus... Els meus jefes, clar, això no es fa. Potser d'altres cadenes ho han vist, però mira, jo tinc aquest temperament, aquest abadiment, i em va agafar en aquell moment així, i ho vaig fer, i no hauria d'haver fet, i llavors, després, me m'ho he demanat disculpes, i jo vaig demanar disculpes als espectadors, perquè això no era pertinent, però res, al marge de l'anècdota, en relació amb el Lluís, i ha anat al seu programa. Tens caràcter, eh, Raquel?Una mica. De vegades, sí. I el hat-trick espanyol, què és el que fas, concretament, tu, a parlar de presentar el programa? Doncs de tot, perquè estem pendents durant la setmana, pendents de la actualitat, una mica planifiquem, a part del partit, altres continguts que puguem creure interessants, o sigui, un jugador, a plantejar pot ser de fer un reportatge d'alguna cosa diferent, que és el jugador amb una altra situació. Per exemple, el dia que va venir el Bardu, li vam dir, podem creure un reportatge a casa teva amb els nens, i ens va dir que sí, vam acompanyar-lo, recollir unes fotos del bateig de la nena, la vam acompanyar a casa, vam veure com li donava de menjar, com recollia l'altra filla a l'escola, amb un ambient familiar, i és una manera diferent, que també els espectadors coneguin els jugadors més enllà del terreny de joc i dels entrenaments. Llavors, plantegem possibles continguts, en aquest cas, amb una entrevista, o parlem del futbol base, o quan ja portes una ratxa, analitzes aquelles ratxes i planteges vídeos. Llavors, és una mica de... treballem els continguts davant mà, sempre depenent, evidentment, del partit, que és el gruix, i allà estem pendents de les imatges, quan va passar al partit, decidim els vídeos, amb el sistema de la tele, una escaleta de continguts, anem fent els vídeos, entre tots els anem fent, el revisem, busquem dades, i llavors plantegem una mica el guió del programa, per on podria anar, amb el David i el meu company, que són sempre ens parlem de les entrevistes, una mica ens repartim, perquè sigui més dinàmic, i n'hem presentat els vídeos. És una feina global, tots fem de tot, pensem els continguts i el David, i són les cares visibles que ho executem. Això és amb un partit que ja s'ha jugat, doncs és això, però per exemple, quan és justament que entrem i fem un vestidor, després del partit, és més improvisat. I ja tens, quan et donen pas del flash, interviu en aquell moment del protagonista, quan estàs veient el resum, et surt l'entredador a fer la roda de premsa, i allà sí que has d'anar trempejant i fer-ho més a allò que he fet. I és quan disfrutes més, tu? Sí, a mi m'agrada més improvisar, no anem amb pròmptes, ni res, però sí que tens una idea del que ha passat, per on aniràs el teu discurs, per on faràs l'anàlisi. Nosaltres hem d'analitzar més. El David i jo després portem convidats, o portem el Dani Sulsona, que ens faci l'anàlisi del partit, per aturar una mica que ens faci una interpretació. A mi m'agrada més allò de saber qui sortirà, qui no, una mica les reaccions, immediatament del partit, anar comentant la jugada que ho tens molt fresc. I saps que en aquell moment t'està mirant més gent, perquè justament acabar el partit ho has connectat. I estan pendents de que els ensenyes les imatges. I com repartiu la cuota de presentació amb el David Balaguer, per exemple? Això està parlat o...? Sí, ens ho repartim a parts iguals, a l'entrada, intervenim els dos, i després més o menys ens hem repartint els vídeos, per això que et dic una mica per donar una mica de ritme, evidentment qualsevol sempre pot fer una punt, pot fer una repregunta, però intentem que sigui una mica més o menys equilibrat. A vegades, des de fora, jo no el conec, el David Balaguer, però em sembla molt radical, com molt acceptiu, no? Sí. O tinc una sensació equivocada? No ho sé, ell li agrada força opinar, no? I té, jo crec que té unes opinions molt vàlides. I ell ho viu molt. Ell ho viu molt, aquesta any està més optimista, però jo l'he vist patir moltíssim. És més perico que tu? No ho sé, són pericos que descoviuen la seva manera. Som igual de pericos als dos, però ell recorda la primera temporada que ens va tocar fer el programa, que encara estava l'Espanyol amb un juic, i que va ser aquell que va tenir tres entrenadors al Tintinmar, que va arribar al Pochitino, que va salvar l'equic que estava a 8 punts del descent. A les escales, David ja em perdonarà. Vigui pràcticament amb aquesta metàfora prerrossagant-se per les escales, dient com podem sortir a 8 punts i dir que no passa de res. No, però clar, llavors de canviar aquest xip, ja s'ha de dir, bueno, ets professional, t'has de reposar d'això, deixar els endiments i explicar-ho. Sense estar alegre, perquè el perico que t'està veient, si és que t'està veient algun perico, que en aquell moment ja no vol saber res, que no pensi que estàs content, perquè no, i has de trobar aquell equilibri, no? Aquests moments van ser els pitjors viscuts durant aquests 4 o 5 anys del hàctric espanyol? Sí, jo crec que sí, aquella temporada va ser la més dura. I la segona, també, quan van començar a cornellar per l'amor del Dani Hárquez, també va ser molt dur, no? I jo crec que a partir d'aquí hi ha hagut dues temporades, en què hi ha hagut dues primeres voltes, cada temporada dues voltes molt bones, i estem esperant amb delit que hi arribi una temporada boníssima per poder-ho explicar. Serà aquesta? Home, esperem que sí, sí, esperem que sí. Sí, ja sé que totes les registres i totes les dades vau estar esborxant molt, eh? No, no, no, tu creus que... A veure, que guanyarà el Madrid la lliga aquesta any, una altra vegada. Tu creus que t'estic apretant molt en aquesta entrevista? Sí, perquè per l'altre no es veu la cara, però jo t'estic veient la cara. Perdona, estic somrient tota l'estona. Sí, que és un risc de punyatera. No, no, és veritat. Per cert, que la Raquel Mateus ha estat... A veure, que això també és històric, no? Fent l'últim programa matinal de com ràdio de la seva història. Sí, sí. Perquè com ràdio, com saps, ara es diu la xarxa, han canviat tota l'estructura i tot plegat, i durant aquest estiu vas estar fent un programa magasin cada matí, què tal, l'experiència? Molt bona. No havia fet aquesta reflexió, jo, que es posa un fet històric, però ara sí, me n'adono, que va ser l'últim magasin matinal, si vam fer l'apartament, de 10 a 1 del migdia, el feia mai a la com, i va fer una experiència genial. 5 setmanes, impressionant, superintenses, no havia fet mai ràdio tant de seguir, tant d'hores, i que havia fet col·laboracions o transmissions de futbol. Ja fa molts anys, quan feia futbol territorial. I vaig gaudir moltíssim. Era un programa que fèiem una barbaritat de continguts. Teníem cada dia molts guions, perquè era allò... Canvia cada 15 minuts, canviaven de tema, no?, i fèiem temes molt didàtics, de tota mena... M'ho vaig passar molt bé, en pocs, però... Ens vam venir molt bé, tant el grup, les dues productores, les tres redactors que hi havia, i molt bon rotllo. Hi havia superbon rotllo. Havíem acabat pujats a sobre de la taula d'aquells tuits. Què dius, ara? A sobre de la taula del control... Del control salt, del studio. De la com? Jo havia agafat el micro, i anava a sortir per la redacció, ja per seguir una coordinadora que no volia mai parlar ni sortir ni res. Què dius, ara? Ens havíem passat molt bé. Com que com ràdio ja sabíeu que anava a tancar, doncs era una mica com el que xondeu final. No, era el que xondeu final, era el bon rotllo de tots. I llavors vam potenciar molt també el programa a les xarxes socials. Tampoc no van donar gaire temps, però sí que vam veure que tenia molt potencial aquell programa de l'apartament, i ens vam passar molt bé. Per cert, fent un link en com ràdio, i amb l'espanyolisme, els periquitos, Sergi Mas, que el van fer fora, la temporada passada, no hagués tingut oportunitat de parlar amb ell sobre com va anar tot plegat. Jo crec que tot hauria d'explicar ell, no? Evidentment, és pel que ell va dir públicament, doncs estava decebut i sorprès per la situació, i era... Em passa bé greu, no tant per ell com que els periquos havien perdut un referent també, per molts a la ràdio. Sí que ho era, sí que ho era molt referent a la ràdio, pels periquos el Sergi Mas, i tot canvi en qualsevol mitjana de comunicació té un efecte traumàtic per la gent que es queda enrere, perquè aquest canvi, la gent que hi entra, entra amb noves il·lusions, i també ha de tenir l'oportunitat de fer ràdio, de fer programes, i que hi hagi aquest canvi, aquestes decisions, i amb el Sergi jo crec que s'ha perdut un puntal de la com, però ara ja el veig que està col·laborant, que està rar, que va a torturar l'alt del Canut, i està preparant algun projecte i alguna cosa així, per fer també alguna cosa a través d'internet a la visió, però no seré jo qui us expliqui res, però ell segueix sent igual de perico que sempre, per tant, alguna cosa o altra, i, a més, ha escrit també el diari o l'agrada, que ara també els pericos tenen el diari o l'agrada, els dissabtes i justes després del partit, que també hi col·laboren allà, o sigui que no està del tot desvinculat. Jo em passava que, sobretot amb el Rafacano, que és el nostre link que tenim amb el món perico, estava molt decebut perquè havia perdut això, i era una mica aquest sentiment. Ja per anar a acabar amb Raquel, et t'han fet escoltar una imitació al Cracòbia? Sí. Però has sortit dues vegades. No m'agrada gens. No et m'agrada gens. La primera va sortir. Jo he estat totalment a la cuina amb la tele, i de sobte sento la sintonia del hat-trick, i pensava que era el Barça, però escolto una beu que diu, els periquitos, no sé què, planta així i em giro i dic, no pot ser, i de seguida em va començar a sonar el telèfon, el meu germà, i la veritat és que de l'atac de riure, que vaig tenir de veure'm allà, i el meu germà, l'altre va anar del telèfon, va ser vestial, perquè li van posar un nas de lloros amb aquella noia que em imitava, d'una roba lletxíssima. Després van fer posar-hi una altra imitació també, que ja li van treure aquest nas. I ja va ser més ajustada, però el meu germà em deia, és que és igual, és que els gestos, és que... I jo vaig dir, és la gent de fora, no la que et veu, a mi em va sorprendre molt, no m'agrada el nas de lloros, però va ser molt gràcies. Sí, ja et trenca una llança a favor teu, perquè no tens tant nas de lloros, no? No, tinc un nas de lloros. Segons el perfil, que a mi no n'hi ha de no sols, però... Que va, que va, que va. En fi, que la gent del teu voltant va dir que estava d'acord amb la imitació, i a tu no et va agradar gaire. No, sí que em va agradar, no em va agradar el nas de lloros, però sí que em va agradar la imitació, evidentment, que el Cracòvia t'imiti... Ostres, les dius... Carai, sí, sí, sí. Està molt bé, està molt bé. Fins aquí, fins a Ràdio d'Esvern, per fer aquesta entrevista, seguirem el següent... Ja s'ha acabat? Més de 20 minuts, eh? Què dius? Més de 20 minuts. Rakell, moltíssimes gràcies per haver vingut. Ja quedarem un altre dia, o l'any que ve, eh? Va fer la temporada, eh, per veure com ha anat això de l'Espanyol. Si no, no em truquis, eh? No vindré, Jordi, ja t'ho dic ara. Recorre a tota la gent del Gènric Espanyol, el David, i que vagi molt bé. La vella del Morro, cada tarda de 5 a 7, per Ràdio d'Esvern. L'Espanyol ha mustardat, un sac o un llei? És la feina d'una gent mal wine Button, un llençó que maptèria que beriga allò que berry. I tu post alone... eventually... When the man comes around The hairs on your arm will stand up At the terror in each sip and in each suck Will you partake of that last offered cup Or disappear into the potter's ground When the man comes around Hear the trumpets, hear the pipers 100 million angels singing Multitudes are marching to the big cattle drum Voices calling, voices crying Some are born and some are dying It's Alpha and Omega's kingdom come And the whirlwind is in the thorn tree The virgins are all trimming their wicks The whirlwind is in the thorn tree It's hard for thee to kick against the pricks Till Armageddon, no shalom, no shalom Then the father hen will call his chickens home The wise men will bow down before the throne And at his feet they'll cast their golden crowns When the man comes around Ara em poso molt en gris, per què? Està on weights? Let him be filthy still Listen to the words long written down When the man comes around When the man comes around Hear the trumpets, hear the pipers Hear the trumpets, hear the pipers Multitudes are marching to the big cattle drum Voices calling, voices crying Amb el tema de demand comes around En fi, 135 de la tarda, continuem en directe La penya del morro de ràdio d'Esvern I tot seguit, com cada dijous de la temporada, parlarem de llibres i de cultura literària general amb l'Arnau Consul Gràcies per la feina de l'Ajuntament I per la feina de la cultura de la diària avui És un dels temes que portava en cartera M'agrada que em facis aquesta pregunta És important que s'hagi animat a treure la cultura que l'havien tingut durant moltíssims anys Els dijous i tot el que hem fet és recuperar el títol i la cultura catalana Per això s'han animat el títol i s'han innovat per sortir els evenes Sortirà demà El número dos El conserva, el mateix esperit Càncer del esperit bastant similar Crítica de llibres, reportatges sobre temes culturals Jo no diria tant què és la cultura catalana. Atenció amb l'article que és important. Si no, què és cultura catalana? La diferència és, més o menys, que se'n pot considerar i que no. Com que el tema és punxegut, com que no tothom es posa d'acord en la definició, el que fan és preguntar-ho amb tota una sèrie d'artistes... i segons la cultura... No m'ho heu reportat, Llerés. I el tema investiga allòs que preguntem a diferents gent que opina sobre aquest tema, no? I, per exemple, d'entrar a l'hi pregunten... El primer que em surt aquí és de l'Enric Casaces, que fa una poeta, fa una definició breu i contundent, i es queda tan ampla. Diu que la cultura catalana és a Catalunya el mateix que la cultura francesa a França, punt. El punt em el diu, no és que jo el llegeixi. Però Enric Casaces és amic del programa, també. Placonic?Sí, mira, sí, sí. Enric Casaces, amic del programa. Ei, sóc Enric Casaces, en Justes Bern, allà al costat de l'estació, al Jujol, i després la penya del Morro. Salut!Salut, salut, salut! Salut, Arriz. Amb el seu món, eh? Una mica surrealista, a Casaces. Sí, sí, sí, el Jujol crec que confoníem en Joan Despí. Sí, però és igual. Però és igual, si tu et queda aquí al costat. A l'estació. Li va faltar de dir, allà té bé tres, que és una altra de les coses que a més d'un diur. A Pallar-se, també li falta la Diva. Doncs mira, també el Jordi Vilbenen, el Joan Margarit, Sánjust Teng, també li pregunten... Què dius, Joan Margarit, m'interessa. Diu que és molt senzill. Cultures tot allò que no necessita ser traduït a cap altre llengua. En la música o les arts plàstiques, cada cop és més anecdòtic saber si l'autor és romanès o americà. De fet, hi ha crups de casa nostra que canten en anglès. Ara, en el cas de la literatura i la poesia, que són dues coses diferents, i aquest és el calvari dels poetes, que som de tant mal traduir, cultura catalana és aquella que existeix obligatoriament en llengua catalana. Paraula de Joan Margarit, genèl. Bona tarda. Bé, doncs, aquest nou suplement de cultura del diari avui, que va sortir divendres passat i que es pot trobar... A partir de demà els tindrem el número 2 d'aquest nou cultura. Important, la declaració a principis que fa David Castillo, que és el coordinador, i que diu que aquests dies de reclavacions ancestrals, en què tot el país ha sortit al carrer, no podem obviar que la cultura catalana sí que ha tingut clar, en tot moment, el seu fet diferencial. Precisament per aquest motiu ha estat perseguida i la van intentar marginar. Ni les dècades llarges del franquisme ho van aconseguir. Bé, dies que ara no sonava... els cagadors, per si ho rock. Jo sóc molt fan, personalment, d'aquesta versió. Però quan veig tu, Arnau, no sé què passa. T'agrada posar-me. No, no, que això no... T'agrada aquest aire d'independentisme, la dintre em veu pel carrer i em diu independència. Sóc jo, sóc jo, Isti. En fi, Arnau, tenim... per cert, per cert, ja sabeu que l'Arnau és de l'escola d'escriptura, de la Teneu de Sant Jordes Bern, i que hi va haver sessió del Club de Lectura, aquest dimarts passat amb un bon totxiu. Un bon totxiu que teníeu per llegir. 900 deu pàgines. Una versió antiga, que és quan feien les coses... Potser la lletra era massa gran, un tipus de lletra... Diguéssim que la versió actual jo crec que ron de les 600 o 700. M'has espantigut, 900 pàgines. I com van anar? La gent va fer els deures? La gent havia fet els deures majoritàriament, hi havia algú que s'havia quedat a poc al final, i algú que s'havia confós per dir... En certa glòria té quatre parts, l'última de les quals, que es diu el vent de la nit, per unes ordres de l'autor o de la dona de l'autor, una mena de ordres testamentals, van deixar dit que l'havien de dir de part, de manera que, com si fos una altra novel·la. I ara, per exemple, on va la Lliveria, es pot comprar només aquesta l'última part o tota l'incerta de glòria sencera. És curiós, perquè realment aquesta nova novel·la, nova novel·la que n'ha sortit al vent de la nit, si no llegeixes les altres tres, no pisques res. O sigui, no hi ha manera de llegir. La banda, que és la part més dentsa, més difícil, i que un de llegeix, perquè dius, home, porto 700 pàgines, m'han d'explicar qui encara, algun secretet que han deixat penjat, i el vull saber. Ara, si no, és una part que més d'un ho va tenir clar a la sessió de dimarts, a dir, me l'hauria saltat. Hagués acabat abans perquè és dents, és molt disquisicional, és molt de filosofia, i religió, i teologia... No és fàcil l'última part. Però aquestes parts, diguem que estan anant al mateix llibre, estan al mateix volum. Aquesta quarta ho estava fins a l'edició del 1980 i tants, que anàvem fent no sé quantes edicions, i sempre formava part, com l'última part, de la novel·la, i ara les editen per separat, com si fossin dos novel·les. Una novel·la és Inserta a Glòria, que té tres parts, i la quarta, que sempre n'havia format part, ara l'editen com una altra novel·la. A part, s'edita allò, alguns cops, en alguna edició està com amb dos volums amb caixa, però són dos volums, una curiositat. Curios, curios, per fer caixa. Abans d'això, el parla d'all. Bàsicament, per fer caixa, o què? Jo crec que sí, perquè quan està calculant, i clar, un llibre de 900 pàgines, doncs són allà els 30, 32 euros, d'altres, un llibre de 60, 700 amb valdre 25, és a dir, ara més barat, però clar, l'altre sol, mínim amb valdre 15, per tant, ja està. Ja ho tens aquí, ja ho tens aquí. La gent que estigui molt interessant saber com va anar la sessió, oi, què va dir, cadascú, dels presents i tal, pot entrar al nostre blog. Què dius, ara? dimartsdellibresblogspot.com. Ah, molt bé, no? I allà trobarà no només la sessió de Inserta a Glòria, els 12 o 13 llibres que hi ha més i tot, potser 14 o 15, que portem llegits fins ara. Ja sabeu, dimartsdellibres.blogspot.com. La Pella vol morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Per cert, d'aquí una estona... Fem-ho ara, recordem, sí, perquè hi ha aquest recital, aquest diumenge, aquesta mescla de catació, de cata de vins, amb recital de posia. Un, diguéssim, per fer-ho bé, és un recital de posia a la qual hi afegim una cata de vins que a poc o molt vagi tingui a veure amb la lectura. No és la gent que va a cata de vins, i de part llegeixi, en principis, al revés. La idea és al revés. Per què ho fem? Deixa-ho clar, perquè...Tampoc, a l'enganyar-nos. Sabíem que els vins podien atreure uns quants uïns més. Però, en tot cas, l'excusa és que tenen a veure a poc o molt amb la lectura. Em van fer un al mes de maig, en què la Dora es concava a venir a un poed de tortozi, vam provar uns vins de l'Atxterres de l'Ebre, i, aquesta vegada, aquest segon recital, com que és d'un poed en llengua alemanya, Friedrich Durrenmatt... Així d'entrada no conec. De fet, era suís, però escrivien alemany. La Dora es vam dir, doncs, vins alemans. Per clar, vins suïsos no va venir a trobar-m'hi, però, vins alemans, sí, els famosos Rieslings. Un de més espumos, segons ens ha explicat l'Àstrid del Sergi Gannmat, i un altre de més repusat. I és una manera de... bé, doncs, llengua alemanya, vins alemans, a veure si alguns d'aquests veïns germanics que tenim en aquest poble s'hi animen i aprenen que, bé, doncs, també aquí a Catalunya, tenim en compte la literatura alemanya, perquè, bé, era un recital bilingüe. Hi haurà el traductor, que s'enjustingui, n'ésipàmies, que llegiran alemany, i una poetessa, es diu Núria Martínez Bernis, que llegirà la traducció en català. De vegades pot ser un espectacle sonor prou curiós. Quantes catexions es faran? O sigui, quants globos... no sé com anirà això. Per globos no hi ha part... Aproximadament, si és com l'altra vegada, en el fons és més allò de dir, és com si estéssim en un bar, però en comptes de bar serà la salàpiquet, que la condicionem, no així, com una fila de cadires, que miren tots de la paret, sinó que ho fem amb semicercle, com si fóguessis una mena d'enfidiatre, i la gent que hi entri trobarà que allà l'Àstrid i el Josep serviran vi, i, per tant, podran estar escoltant... Una copa de persona. Home, hi haurà dos tipus de vins, per tant, que la minin dos. Però crec que, en aquest sentit, el celler de Can Mata no és mai a bar, ni a hoster, i, per tant, qui vulgui repetir, es podrà aixecar sense que els potes li diguin res ni tampoc els organitzadors. Només la seva consciència. Només la seva consciència, el saber que després és diumenge, això serà quarts de vuit, per tant, és fàcil que s'allargui cap a quarts de nou, i, home, arribar a casa a quarts de nou, diumenge, el dia abans de tornar a treballar, amb segons quin grau atílic, no fa bonic. Però, en tot cas, cadascun la seva consciència, com tu ho has dit. Efectivament, que fàcil que vulguis. Aquest diumenge recordem l'hora, una altra vegada. Dos quarts d'avui s'ha a la piquet de la Teneu. Mare, les músiques que estan sonant avui, eh? Bé, i també tenim al guió la recomanació d'un llibre, com cada setmana, avui que ningú no et salvi la vida de Flavia Company. Què podem dir de Flavia Company? Qui és aquest home? És Flavia, eh? És Flavia. M'he deixat l'accent. És una dona, és una dona. Bravo, bravo. La Flavia, la Flavia Company... Doncs la Flavia, que... No és un nom massa corrent, Flavia, oi? No, per això, en Flavia... La dinastia romana, eh? La dinastia Flavia. Doncs no és massa corrent aquí, però, en canvi, a Argentina sí, només d'una. I això, per què m'ho dius? Doncs t'ho dic perquè la Flavia Company, i m'agrada aquest cognom, que en altres llocs es dirien com a company, però és company, va néixer a Buenos Aires en 1963. Però em fa bastant, jo dic que a més de 20 que es va traslladar a Barcelona, i no només s'hi ha integrat i s'hi sent la mar de bé, perquè, per exemple, va crear una escola d'escriptura i ara està vinculada a l'escola d'escriptura de la Teneu, de la Teneu, Barcelona, sinó que n'ha pres l'idioma de manera que aquesta ja és la quarta o la cinquena novel·la que publica en català. Home, això és integració. Justament. I les restes són tonteries. Elles licenciaven filologia espànica, com t'he dit, t'imparteix cursos de novel·la i de compte a la Teneu, Barcelona, i, a banda de novel·la, doncs també ha publicat lliures de comptes, ha fet algun assaig i ha publicat poesia. No sempre en català. Va alternar amb el català i el castellà, i en el cas de les novel·les que ha escrit en català, han sortit en paral·lela amb castellà. De manera que, en aquest cas, que ningú no et salvi la vida, també es pot trobar que n'havia de salvar la vida, publicat a Lumen, si no recordo malament, aquest en català és el publicat d'edicions Proa, i, clar, la gràcia és que vei què és literatura catalana o castellana. En aquest cas es podria dir que tots dos. Cultura catalana és el que es preguntava la avui, la setmana passada. Avui l'hi vam desfasar. Clar, teníem en compte que no és cap tradució, sinó que ella mateixa, el escriu en català, és literatura catalana. Però, clar, com que ningú l'ha tradut en castellà, sinó que ella mateixa, en effecte d'una versió amb literatura castellana, també es pot considerar que l'altra és no una tradució, sinó un nivell de literatura castellana. La sort de saber llengües i dominar-les, no? I dominar-les com per escriure-les. Perquè és prolífic amb diferents tipus de literatura. La veritat és que més és una senyora... que ha tingut bastant èxit. L'últim llibre que va publicar en català es deia Lilla de l'última veritat. I se la va traduint, no només el castellà, que va fer ella la versió, sinó que també es va traduir a l'Alemany, a l'Italià i a l'anglès. Hi ha hagut altres obres que se li van publicar a Brasil, a França, a Holanda, a Polònia, als Estats Units... O sigui, que és una autora que et xeca força passions. Podeu trobar informació d'ella, el seu propi blogspot, que és facompanye.blogspot.com. Bé, doncs aquesta és la recomanació de setmana, que ningú no ets la via acompanyada. És un llibre que d'entrada... L'argument és curiós. El protagonista... Ho dic per si algú s'hi vol posar. El protagonista és algú que... va ser salvat, diguéssim, o sigui, li van salvar la vida en un capítol del passat. Fa uns anys, un amic seu, un dia, ells estava a punt de... es van petxar una oliva, li va anar pel forat d'equivocat, que es diu, i l'altre, quan ja s'estava allò absolutament murat i vermell, era pum. I a partir d'aquí néix un amena de deute i un amistat amb aquest company que li salva la vida, deute, amistat, que anirà creixent perquè l'altre és ferric, i de tant en li deixarà diners, i arribarà un dia que li dirà, ara m'has de tornar al deute. I el deute consistirà en un acte que no puc revelar... No ho diguis, no ho diguis. ...porque es fotut. Per cert, aquest llibre el van presentar, perquè és d'ara, no? Això va sortir el setembre. Per això. I el va presentar a la casa del llibre, que s'està allà a la Rambla Catalunya, número 37, aquest lluny passat amb els actors Eduard Fernández i Pep Tossard, que van fer una lectura dramatitzada d'alguns fragments. Home, doncs no me n'estranya, perquè, de fet, és un llibre que no sé què passarà, però, bé, no sé si tant dramaturgicament, però sí que hi veig una pel·lícula molt clara darrere. Si arriba a les mans d'un director amb vista, darrere té una història com per fer una pel·lícula amb aquesta música que t'ho has posat de fons, una música de suspens... De fet, és un origen bastant Hitchcock-yant. Aquest protagonista, cada sobte, dius... Bueno, ara trobo atrapat a fer alguna cosa i no puc evitar-ho. Ho he de fer d'alguna manera i estic obligat moralment. I, a més, els actors que van de giro... Home, ja diu molt el seu perfil. Adolfo Fernández i Lluís Tossard, que deu n'hi do. En fi, estava pensant... Lluís Tossard també és amic del programa d'Apenya del Morro. Hola, amigos, aquí, Lluís Tossard, i mando un saludo fuerte y cariñoso para toda la tropa de la penya del Morro. Me n'apareixen, me n'apareixen. Tens molts amics, no? No, jo no. El programa té amics, ja. Que parlem de cinema, per exemple. Vaig a la Garó, una salutació molt forta per tots els uïns de la penya del Morro. Hola, Garó, per exemple, acuteu-me del cinema. Hola, sóc el Jaume Figueres, de la penya del Morro, i faig una petició. Què passa? Que no t'uitegeu tant, perquè arribo a un moment en què no puc donar la basta als tweets que fas. Hola, jo sóc l'Àlex Urina, i jo no tinc problemes de tweet com a figueres, perquè directament ni Facebook, ni Tweet, ni d'AFM, ni res de res. Per tant, ja em podeu tutejar tant com vulgueu. Què és el problema? No m'ho crec. Sí, perquè queda molt modern. Ara ja és un capçal modern. És a dir, ara ja no vaig en tweets. I al dresquem, un des del festival de Sitges, que amb telèfon d'aquests fixos, no m'ho crec. No pot ser. També tenim gent a la lletatura. Mai el Forcano. Soc Manuel Forcano, i estic molt content que hi hagi un programa que es digui la penya del Morro, que parla i de poesia, que es dediquen a poesia, i per tant, una salutació ben forta, una abraçada, i que en llegeixin poemes. Doncs avui estarà content, perquè hem parlat del Mil Taura, una salutació, Manuel, si ens estàs escoltant. És una alt com un Sant Pau, eh? És molt alt, no? Podria haver jugat a bàsquet, a dos metres 10, o així, no exagero. Que és molt alt. Soc el Manuel Lucas, i vull saludar la penya del Morro, de Radio Desvern, que crec que en aquesta època que vivim, el Morro és més important que mai. Sí, senyor Manuel. Un espanyol, però, no? El Manuel Lucas és perico, és perico. És perico, és perico. Ja, ja, ja. En fi, és igual, i bastanta gent més, que tampoc ara no comencem a escoltar tots, però... En fi, això venia... Ah, que el Luis Tossar va fer... Però era el Luis Tossar o era el Pep Tossar? No, no, no. El que va fer la lectura és Joan Eduardo Fernández. Era el Pep Tossar. És que m'ha semblat que l'entrada es dit Pep Tossar, i després l'emocionant del Luis Tossar ja salia. I l'entén. L'entén fa por, el Luis Tossar, quan s'hi posa. És que era Pep Tossar. És un actor mallorquí amb... El Pep Tossar. Que pagi i que va fer... Deu sobre l'escenari. És un molt bon actor. Fet papers realment interessants, però clar... El Luis Tossar pot arribar a fer posa. Doncs com, eh, quan pagui aquell paper de la... Fet de 200 onds, allò, posa'm a tothom. Mala madre. En fi, Arnau, no sé si alguna cosa més així... que hem de ser de taula sense comentar, i vulguis aprofitar aquests últims minuts per fer-ho? No, eh? Doncs mira, que si algú, per exemple, es vol apuntar... Per fer el capítol. Va començar amb la lectura. No passa res, perquè a vegades hem de tenir una sensació. Un plim. Si és que no hi ha res, no passa res. Mira, si algú es vol apuntar el club de lectura de la Teneu de Sant Just, ho pot fer. La següent lectura és apassionant el cor de les Tenebres, de Josef Conrad, que, entre d'altres, per si algú no ho sap, s'ha d'estar fent una obra de teatre ara, el Temporal a Altre Sal, però el més important de tot, el que d'alguna manera impressiona quan la gent no ho sap i ho diu, és que va ser l'obra que va donar peu, o que va inspirar a Francis Ford Còpola per Apocalipsnau. Doncs Arnau, consola un plaer, com sempre, tenir-te els rigors, el programa, que tinguis una bona setmana. I nosaltres ho deixem aquí, agraït tota la gent que ha fet possible l'apanya del Morro d'avui, la Carme, les notícies, la Júlia Edmella, l'espai de misteris de Catalunya. També avui hem entrevistat el Sergi Pere, responsable de la web referèndums.cat a la verca paper Educació Canina. Hem parlat també avui, Arnau, amb la Raquel... La Raquel Mateos, que és la presentadora del Haptic Espanyol, que ens ha vingut a fer una visita i... Ah, ho sento, Raquel, no? És molt optimista per això, aquesta noia, eh? Ens ha comentat que allò ho veu... que sí, que sí, que... Que s'esalvaran. Que s'esalvaran. Perquè diu que... Bé, és igual, ja t'ho heu comentat el teu dia. Arnau, gràcies, que vagi bé, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bé, ho deixem aquí, d'aquests moments, les notícies de Sanyurs, l'informatiu vespre, amb la Carme Verdoe, que vagi molt bé, molt bé. A veure, ho veu, tornem demà, a partir de 5%, per cert. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Just hold me tight and tell me you'll miss me. While I'm alone and blue as can be. Dream a little dream of me. Stars fading, but I linger on dear. Still craving your kiss. How long can't you linger till dawn, dear? I love you, de Sanyurs, but I don't need no you. Bona tarda. Són l'Àset del vespre. Comencem una nova edició de Sanyurs Notícies de 8 dijous, 27 de setembre. Tot seguit, les notícies de Sanyurs. Sanyurs Notícies, edició vespre. El vial que ha de connectar el barri de Masluí amb el núcleo urbada de Sanyurs d'Esvern no es construirà el mes d'octubre, tal com es preveia a finals d'estiu. El motiu és una sentència judicial que dona la raó a les constructores privades i els atorga la iniciativa en l'organització de la zona, en detriment de l'Ajuntament. Amb aquesta notícia, obrim l'edició d'avui i resumim altres informacions destacades.