La Penya del Morro
Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.
Subscriu-te al podcast
#938 - La Penya del Morro del 7/6/2016
Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.
Bona tarda, l'aula d'estudi de la biblioteca amplia durant aquesta setmana el seu horari fins a les 12 de la nit, coincidint en el període de preparació de l'espau, el servei llarga l'horari fins dilluns. Durant aquesta setmana i fins dilluns, el servei de l'aula d'estudi amplia l'horari des d'un quart de nou fins a les 12 de la nit. L'ampliació horària ve motivada per la preparació de les proves d'accés a la universitat, un servei dirigit, sobretot, als estudiants. A més, a partir del 15 de juny, l'horari s'amplia els dissabtes als matins. Ara obrirà de 10 del matí a dos quarts de dues del migdia. D'aquesta manera, tant els dissabtes com els diumenges d'aquest mes estarà oberta. Recordem que l'horari de l'aula d'estudi és als divendres d'un quart de nou a 12 de la nit, dissabte de 10 a dos quarts de dues del migdia i de 4 a 12, i els diumenges de 10 a dues i de 4 a 9 del vespre. La biblioteca a partir del 15 de juny els dimarts al matí no obrirà, com tampoc ho farà els dissabtes. Per últim recordar que la biblioteca farà vacances d'estius a partir del 17 de juliol i tornarà a oferir els seus serveis el dia 1 de setembre. Un nou vial connectarà a Barcelona amb el baix obregat. Els ciclistes i vianants de Sant Just podran arribar a Barcelona passejant per un nou espai urbanitzat que connectarà la capital catalana amb esplugues. Es tracta d'un tram de 800 metres de longitud. Neix a la vorera del costat de muntanya, de l'últim tram de la Vinguda Diagonal, aprofitant el talús del Parc de Cervantes, al costat de la V23. Transcurrarà per sota de la ronda de dalt i en els diferents enyassos que hi ha entre la ronda i la V23, fins a incorporar-se la vinguda dels països catalans d'esplugues. El camí tindrà una emplada mínima de 3 metres en 80 centímetres, amb parts diferenciades per bicicletes i vianants i també inclourà pendents inferiors als 4% de desnivell. El recorregut comptarà amb lluminària lineal i dos petits espais d'estada i descans amb bancs de fuster i papereres. Aquest vi el generarà un espai d'ociutel·lat de 8.283 metres quadrats que ordenarà el trànsit de persones i bicicletes. D'aquesta manera, els Sant Justencs i Sant Justenques que avuquin podrán gaudir d'aquest espai per passejar i anar amb bicicleta fins a Barcelona, tot i que per fer-ho caldrà anar fins a esplugues. Les obres, que començaran aquest mes de juny, es preveu que finalitgin l'abril del 2017. Ja ha començat el procés de matriculació de l'escola Bressol municipal Marrex. Els horaris són avui i dimecres de 3 de la tarda a 8 del vespre i divendres de 3 de la tarda a 7 del vespre. Els dimarts i els dijous de nou del matí a dues del migdia. Ja s'han publicat les listes definitives d'admissió a l'escola Bressol, després que dijous passat es fes del desempat entre les sol·licituds que s'hi havien presentat al procés de preinscripció. A partir del número 41 es van ordenar les inscripcions baramades amb la mateixa apuntuació. Així, doncs, ja ha començat el procés de matriculació que acabarà divendres. Trobareu més informació al web www.santjust.cat-marrex. I també recordar-vos que fins divendres les entitats del municipi poden solicitar ocupar una de les 8 carpes que s'ha dès l'Ajuntament per la festa major. S'oblicaran al camp de futbol i seran prioritariament per a entitats d'àmbit juvenil. L'Ajuntament instal·larà 8 carpes al camp de futbol per les diferents activitats de la festa major d'anguany, que se celebra, recordem-ho, del 31 de juliol el 6 de agost. Les entitats poden optar-us a l'ús de les barraques, que oferiran al servei de bar el dia 5 i 6 de agost, i es comprometen a no vendre alcohol a menors d'edat, a señalitzar la prohibició en un lloc visible i a no subministrar vagudes en suport vidre o metàlic. Recordem que els requisits de priorització són ser entitats que hagin participat anteriorment a les carpes de festa major, que siguin entitats juvenils del municipi que participi habitualment en el Consell de Juventud i que hagin participat en les activitats de la festa gran del poble durant els darrers 3 anys. Fins que vendres, les entitats interessades poden presentar la sol·licitud a l'oficina de gestió integrada de l'Ajuntament. Fins aquí l'informació local, més notícies d'aquí una hora. De 11 divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el xilalt, les botges, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de 11 divendres i de 4 a 5 de la tarda. T'hi esperem. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Parlem de la Roma. La música coral més de mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Primer van ser les zones, 98.1 FM, després internet radiodesvern.com. Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram i ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610.777.015. Ràdio Desvern, cada dia més a prop teu. Un nou horari d'estiu a restaurar en el Nil. Obrim tots els dies, mig dies d'una a quatre, i les nits d'avui del vespre a 12 de la nit. Els diumenges a la nit tanquem. Vine a gaudir el nostre pati d'un sopar a la fresca i et convidem a una copa de vi. Ens trobaràs el carrer Josep Encel Claver número 1 de Sant Just Desvern. Telefon 93.473.40.58 i també al web 3vdoples.restauranalniucanjust.com. Restaurant al Nil. Vine a conèixer la terrassa de Sant Just al nou bar restaurant del complex esportiu La bona Aigua. Esmorzar, esmenús, dinar a la brasa, prendre una copa envoltat de natura i bon ambient i tots els dimecres música en directe. Inauguració al 15 de juny. T'hi esperem. Nou bar restaurant del complex esportiu La bona Aigua. No hi faltis. Despertanta, corrent, esmorzant, comprant, passejant, quedant, treballant, celebrant, sortir, conduint, vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. La penya del Morro. Un programa amb més morro que penya. Què tal? Bona tarda als en Just i gent de l'Estrenger. Com esteu? Benvinguts al programa número 1.867 de la penya del Morro. Des d'ara fins la set del vespre d'aquí uns moments a l'espai de carretera i manta amb l'Ànar Rovira. Avui viatjarem fins a Manilua. Avui el programa pararem amb l'Erua Carmona de diferents intercambis europeus de viatge voluntari per joves d'Europa. I a la secció de televisió a la segona hora amb el David Ávila entrevistarem l'actor Pau Roca, que està fent pretty a la Villarroel. També tindrem l'Edu Martínez, el nostre pare en apuros particular que ens explicarà les seves aventures i desaventures. I acabarem amb els llibres de l'Arnau Consult. Avui a la penya del Morro. Bona tarda i benvinguts al programa. Com sempre, a aquesta hora saludem el Dani Martínez, que és el nostre bacari community. Està fent les seves pràctiques particulars de community manager del programa. Què tal, Dani? Bona tarda. Molt bé, fantàsticament bé. Avui què passa, aquestes? Estàs practicant idiomes? Sí, jo parlo de le français. Sí? Sí. Bueno... Un pan, un pan de microfons. Bueno, escolta, Dani, el dia que diguis alguna cosa, amb lògica, jo crec que el dia... no sé, la gent aplaudirà, no? Un premio para Daniel. Bé, escolta, Dani, què diu la gent a Twitter? Perquè hem preguntat coses i volem respostes. Allà quina pregunta llança a les xarxes? Allà ens deuen les xarxes, la turc baixa senjús, el segon més... Dani, perdona, Dani, parla bé. Ah, bé. La turc. No te'n tenem, no estem al cap. La turc baixa senjús per segon més. L'Audiència, l'Audiència. No, la turc. Ah, la turc. Per això preguntàvem-hi, treballes a senjús? Sí. I llavors la gent ha dit que sí, que treballa a senjús, un 60% dels que han votat. Sí. Han dit que sí. Jo sóc... però mira, diem qui ha sigut, Arturo Valls... No, això no es pot veure. No es pot veure qui ha votat. Quan rebuner... No, però gent que viu a senjús i que treballa, a senjús, gent de fora no compta. No, gent que treballa només preguntava mai. I dos de les tres persones que van respondre van dir que sí. Que vivien a senjús. No, cinc persones. Ah, cinc persones? Sí, sí. Molt bé. Ja et dic jo que estem pujant, perquè aquesta setmana és l'última setmana que tinc. Com que és l'última setmana? L'última setmana enquestes, vull dir. A veure, és que aquestes enquestes... Perquè no li agraden, en el lloc. No, no m'agrada que la gent que respongui només una persona, dues persones, i és que pregunteu només coses a senjús, llavors no puc contestar. Llavors què hem fet? Doncs he fet una porra, si en aquesta setmana puc revifar l'enquesta, que problema... Però si no depèn de tu, tampoc. Sí, perquè jo faré mètodes revifades. A veure, mètodes revifades. Sí, sembla d'una mada d'això. A veure, què és el que faràs, Dani? Doncs mira, molt fàcil, dir-li a un regidor que retuïtegi el post, dir-li a l'alcalde, per exemple, que retuïtegi el post. Això és molt cutre. L'altre dia, una gent d'un portal de televisió m'han demanat, ens podries felicitar per Twitter, i vaig pensar, sisplau, i posa l'etiqueta, i de no sé què, i vaig pensar, moment, això hauria de sortir de mi, no com ho demanis tu, que em parissin de l'encés. Clar, també el des... Sí, Dani, abans de parlar amb l'alcalde i amb el regidor, potser hauries de parlar amb la direcció del programa, per saber si ha anat pedulant els retuïts, que l'apenyeu molt. Ah, però ja parlarem l'ector. Clar, parlar, parlar amb l'ector, a veure què et diu. Bueno, escolta, Dani... Ah, i no m'has presentat, Jordi, perdona. No, ni a l'Anna Rubé, tampoc. Bona tarda. Bona tarda. Ana, per la tarda. Ana, per la queixa, però abans de... Ui, no m'haureu de cap, avui vaig pensar en això. Dani, quina és la pregunta que llensem avui? Avui llensem l'aula d'estudiar de la biblioteca de Sant Just, amplia aquesta setmana, eh? Aquesta setmana, fins a les 12 de la nit. Accepta, si no tinc malentès, diumenge. I llavors, vull preguntar si estudies a la biblioteca i si... Bueno, quan estudies a la biblioteca, vol dir que t'agrada estudiar a la biblioteca. Correcte, amb el qual... Jo, a vegades, vaig amb una biblioteca d'una universitat que hi ha a la comarca d'Osona. No diguem-ho, perquè... Torelló. L'universitat de Torelló. U, Torelló. Sí. U, Torelló. Doncs hi ha una universitat a la comarca d'Osona i hi ha molta gent que en aquella universitat no va a estudiar, sinó que va... A la biblioteca. Que va a la biblioteca a fer el primer amor de... d'universitats, vull dir, que... A fer el primer què? El primer amor, no fer l'amor, no a buscar el primer amor... Ah, val, val. Entre l'universitat. I jo, qui és aquest noi que no hi he vist mai? Doncs, si no, abans d'aquí a Gittindere i totes aquestes coses, hi havia la biblioteca d'aquesta universitat. Ah, molt bé, molt bé, molt interessant. Bueno, en fi... Ja s'ho veu anomenar. Dani, avui la pregunta... Per tant, la pregunta avui és... Estuies a la biblioteca Joan Margarit? De Sant Just? De Sant Just. Doncs si voleu res, podria ser el que teniu a... Aquesta la pots contestar, Anna. A la vostra disposició. És el Tarracón, no? O què? El que es diu Joan Margarit, no? Ah, no ho sé. No, es diu... Ah, no, es diu Jordi Margarit. Ah, Jordi Margarit. Ah, Jordi Margarit. Per cert, què estava pensant? Anna, tu pots respondre a les preguntes del Twitter de Sant Just? Perquè, tu, per exemple, vas a la biblioteca... Doncs no. Trave de Sant Just? No. No, te la pots respondre, encara que sigui. No passa res. Ja, sí, aquestes sí. Clar, no totes, totes. Clar, no, en fi... Responeu, perquè si no... Responeu, perquè si no, això se'n va al... En fi, què? En fi, Dani, gràcies, que vagi bé, i nosaltres que hem de continuar el programa, i ara, com sempre, anem amb l'Anna Rubira. No sé si us posaré l'aire, eh? Jo també vull l'aire. Jo també vull l'aire, perquè... M'ho sembla a mi o fa molta calor, avui? Fa molta calor. Ja hem arribat a l'estiu. Sí, de cop. He passat de la priavera a l'estiu. Bé, ara que ha marxat el dalt, qui presentarà la penya de l'estiu? Torno a dir que és el tercer any que em posa la mel als llavis i no... Que no ha rebut el circular. Ha enviat un mail... Quina circular, a veure. No ha rebut? No, no, no. Mireu el mail quan riu a casa. Què dius, què dius? Correu a sobre d'estava un, perquè si no l'he rebut... I què diu aquesta circular? Un resum. Ja ho veuràs, ja ho veuràs. No et preocupis. No tinguis paciència. No, no, no. Ja ho veuràs. Ja ho veuràs. Jo vull saber què m'he d'organitzar, l'estiu. Escolta... Ja una setmana ja no hi sóc. Anna Rubira, què? On te'n vas? Només de colòniers. Ah. No, no, no. Segur que se'n anirà amb els nens a la concaua. Un clàssic. Anna Rubira, avui amb quina queixa comencem? Perquè si no, no comencem sense cap queixa. Tinc una mala notícia. No em deixen, no em deixen queixar-me. Què passa? Aquelles que no em deixen queixar-me. No, no, què és? Tinc una mala notícia que estava buscant el mando de l'aire condicionat. Resulta ser que el comandament el tenen a l'estudi número 2 i estan gravant 60 més i menys. Però no pots entrar al moment. Entra al moment i gafa'l. Bueno, ja, però... Aquí estem en directe i ja estem morint. Joana, perdó, Joana, perdó. No diguis res. Entres, l'agafes amb silenci sense mirar-lo als ulls i vens cap aquí. Però llavors... Com un espia. Clar. Fem un crossover de programes, va. Un cruzón. Oh, quines són les ganes? Un cruz, cruzover. Ah, cruzover. Ah, vale, vale. Fem un cruzover. També... Com fan el trencadís i... Que a vegades... No, trencadís no ja no ho feien. Bueno, ho feien, abans ho feien el trencadís i el salvament, abans... Enferi, jo ho feia. Sí, sí, sí. Perquè la Sandra Berneda i el Javier i el Jorge Javier Bázquez s'ha vendut molt bé. Ah, ja està arreglat. Ah, i l'ho deixo. Ja està arreglat. Ah, i l'ho deixo. Ja està arreglat. Perdoneu. Vull fer la meva queixa. Ah, i perdó, perdó. Ai, no marufes. Neus que el mando de l'Aira, el comandament, i a veure, anem cap a la queixa de... Queixa número. Sempre que vinc a queixar-me, me'n deixeu queixar-me. Ha passat alguna cosa? Sempre hi ha per qui gent comenten coses. Aquest obert és el perludi. És el perludi de la queixa. Queixa perludi. Anem ja enrere a matèria. Va, queixa número 2, la de la veritat. Sí, ara, ara. A veure, avui t'agradarà per enqueixuda Sant Feliu. Ah, molt bé. A veure. En general. Sant Feliu, en general. No, no, no. És una població que hauria d'estar a un altre comarque. No, per què? Perquè s'han just el... No, no, no. A veure, jo em queixo perquè ara que s'ha gostat Sant Joan. Aquestes coses. Jo no he vist... Sant Feliu que facin... Cada any, normalment, ara passen els companys, fan una festa per Sant Joan. I aquest any no he vist que facin res. Dic, bueno, m'hauria d'anar al port de la costata. Sant Joan, que és una festa major. I hi ha coses guais. Correcte. Això no pot ser. El Sant Just podria venir. Que fan el Sant Just. El Sant Just ara... No sé si els dimonis mongen una festa. Sí? Sí, crec que sí. Doncs mira. Però no ho sé. Mira. Potser em passo per aquí. Mira, aquí puc venir caminant. Sant Joan també puc anar caminant. Que coses així. I també queixo que la gent es queixa per xorrar. O sigui, a part de mi, eh? La gent es queixa de xonteries. Finalment l'altre dia vaig veure una dona, que s'hauria queixat a l'alcalde. Sant Feliu, que ella havia d'abandonar un institut o d'un col·le, i que estàvem fent la festa del que hi hagi un institut, que acabava les dos de la nit. I la dona es queixava que per què l'alcalde donava aquests permisos de que acabessin les dos de la nit, dius a veure. Senyora. És un cop a l'any. Pobres nens, deixa que facin una festa al seu col·le. Per tant, festa és que... Que no et moriràs. És que si comencem a xiquejar-nos de totes les festes, acabarem-se amb un poble de merda. Ja ho dic així. No esperem res. Que ens retiraran el premi. El premi de què? No, perquè jo sí que diuen veritats. Per tant, perdona un moment, que s'ho entenc bé. La queixa és que les festes durin ja fins a quina hora? No, és que... Has menjat un moment i no t'has entrat el canvi de queixa. No, és que he menjat. Has menjat la queixa? No, hi havia un altre tipus de queixa també de festes. Jo, entre dia, el Facebook era una dona, que se li queixava a l'alcalde dient-li, que ella vivia davant d'un institut o d'una escola. No me'l recordo bé, m'he quedat ja. I que estàvem fent la festa a final de curs, que acaba a les dues de la nit. I la dona es queixava que no podia dormir, perquè aquesta festa és un cop a l'any. Una mica de paciència. Clar, és que la gent reba un punt, a part de mi, que es queixa per tot. Jo no és que vivia davant d'un institut, sinó que vivia a l'institut. Ah, sí? No, no, no, no. Vaig estar donant un temps a Barcelona vivint. I el pis on vivia era com una espècie de loft. I vivíem el pati, tocava amb el pati de l'escola. Porta en porta. O sigui que si algun dia no em tocava anar a classe, doncs pam. I ja hem arribat amb la pilota i tot el... Directament, no? Sí, sí, sí. I quan deien, David, de cara a la pare, tu deies, de cara a casa meva. Sí, escolta, jo també tinc... M'ha passat una cosa avui. Una tranquil·litat? Sí. Avui li he sedit... Vull estar esperant aquesta secció, eh? Avui li he sedit el... Avui he pujat a l'autocar i li he sedit el... L'autocar. Bueno, l'autocar que porta... El cotxe de línia. El TMB. Ah, l'autobús. L'autobús. L'autobús autocar. El bus urbà. Perdona, no és el mateix. No és el mateix un autobús que un autocar. No. Perquè un autocar suposa que és privat, no? No, no. Jo també ho considero així. L'autocar té el seu jufè i, llavors, tu puja dalt, i tots els agents estan en parelles, no? El de teia esquerra i és un passadís central. El típic d'alcohol, eh? Sí. I els de Barcelona? És un bus. L'autobús. L'autobús. Doncs he pujat l'autobús... L'autocar. I... I li he sedit el lloc com una senyora gràcies. Molt bé. Escolta, David, tu, d'entrada? Una aplaudiment per tu, ja. No, no, no. Perdona, perdona. D'entrada? Una aplaudiment al David. Una aplaudiment al David. Per què? I m'ha dit... Em va deixar de tot les dones. Em diu, bé, la dona, i em diu... Escolta, maco. Perquè m'has sedit el lloc, perquè em veus molt cansada o perquè em veus molt gran. Oh! Ha sedit un moment a part, és que torno a seure. A sobre, que li deixes el lloc? I jo... i jo l'hi he sigut sincer, he dit, perquè la veig molt guapa. Oh! Escolta, David, et quedo un piropero. I què t'he dit, eh? S'ha sentat on, al final? Eh, bueno, ha regut i ha segut. Això és que li deies maco. Ai, li deies jo. Ai, li deies jo. Saps què li deies jo a l'Anna, cada dia, quan me la trobava a classe? L'Anna Rovira. No, si hem d'entrar en històries amoroses de David Àvila, i les canyes que ha tirat, no acabarem mai. No, un segon, un segon, li deia, ell arribava molt abans que jo. Però sempre li deia... No, li havia dit que no, eh? Sí, li deia, escolta, l'Anna, aquest alcom estàs, i ell en deia molt bé, i te li dic, no, no, no, no era una pregunta, era una afirmació. Ah, sí, això sempre ho diu. No li deia a tothom, això, eh? No, però li deia al seu gos. Bueno, en fi, ja hem escapat una mica els motors, que ja estem a punt d'acabar el programa, i de curar-te amb Catalunya Ràdio, però encara ens queda una secció per fer. Ai, que tinc una notícia de Catalunya Ràdio. Quina notícia? Perdona, ja ho veig, eh? Espera'm, la meva secció mai de la vida, quan el David està aquí. Quan el David del programa no es poden fer ja seccions, només és ell, ell i ell, i ja està. I exclusives i coses. Què passa amb Catalunya Ràdio? No, no, no, que té... Què passa? Ara ho dic. Ara ho dic. No veig la víctima. No, no, que veig aquí un guió molt xulo amb... No, no, no, no. No veig la pilota, David, va. Digues. Com estàs, David? D'explicau. Què passa amb Catalunya Ràdio? Hi haurà en canvi, a la tarda. A la tarda? Què dius, ara? Sí, ja no està a la tribu, ja. I ja haurà la tarda. Després, a la meva secció, t'ho explico. No, no, no venguis, Peyg. David. L'Albert Tom, no? I el Quim Morales? No. No és el Quim Morales? No. Què dius? Toni Clapés, Toni Clapés, torna a Catalunya Ràdio, Toni Clapés. No. Toni Clapés ha renovat. Sí, ha renovat. I va ser, crec que també. Bueno, en fi, anem cap a viatges. Que el guió aquest és tan xulo. Calla, calla, David, calla. Vaig dir que m'han practicat per la penya de l'estiu. Atractivos monstruos que les som reiran i disfruten. Venen cap a l'espai de carretera i manten. Amb l'Ània Rovira. Aquesta setmana tornem a anar a una capital d'un país que està fet, està composat per moltes illes. Parlem de Manila, la capital de les Filipines. Per què eres collit Manila, avui, Anna? I què té Manila que no tingui, si hi ha una altra ciutat, com Budapest, per exemple? Perquè vaig pensar, d'Europa ja n'has fet molt, d'Amèrica últimament també n'estan fent bastant. No ho tinc com hem anat a l'Àfrica, oi que sí, diria, hem anat a Senegal. I dic, doncs una mica així, crec que l'última llei que vam fer era a Cuba, doncs fem una altra illa, que està en altra punta. Bueno, no és una illa, és una xipela, conjundilles. Conjundilles, conjundilles. I dic, mira, fem Filipines, que fan així estiu, em veuen moltes platges, però no parlarem de platges. Filipines, on estan els sudès? Estan, Japó, els molts als suds de Japó, eh, sudès asiàtics. Una mica més amb un d'Indonesia, no? Sí, al Pacífic. Tot el que seria el Pacífic, molt bé. La platja de les Filipines, sí. Però no parlarem de cap platja, perquè platges, vull dir, ja pots trobar, tothom coneix les platges de Filipines, jo parlaré de Manila, que veurà Manila, les platges, ja te les busques tu, que totes són molt maques. I aquestes habitants, ja, Manila, és la capital del país, Manila? Sí, és la capital del país, i al 2010 es va calcular que la ciutat tenia més de 1 milió i mig d'habitants. I, sí, amb la seva area metropolitana, està considerada que era la desena area metropolitana més gran del món, o sigui, poca broma, tot és una illa. I saps on ve l'on de la ciutat, Manila? No, no. Doncs mira, ve de l'Idioma d'allà, el Tagal, que es diu Mai, o sigui, Mai, Nilat, que significa Mai, significa lloc on hi ha el Nilat, que el Nilat és un arbús que creja allà, Manila, o sigui, allà, aquella de la Filipina. Mira, aquest és l'himne de les Filipines. Jo crec que no. Perdona, perdona, això és una versió que tradueix la lletra. És molt bo, això. Va ser colonia espanyola. Mira. Perdona, això és un tio... Això és amb un d'acord. El lloc que va rodant així, la mà que sona. Això és molt friqui, no? Però això és molt friqui, perquè és un tio que ha traduït l'himne a les Filipines, a l'Espanyol, i l'ha cantat a sobre de l'himne original. Home, veu de fons, no sento. Bé, en fi, buscar l'himne original. És una mica, si puc, a Galapè, la cadena de les estrelles. Sí. Manila va ser fundada el 24 de juny del 1571. Sí, pel conquistador espanyol, com ha dit abans, Miguel López de Legazpi. Que és una parada metro de Madrid. Ah, sí? Doncs mira. Deu ser per això. I l'antiga... Això és l'idioma original, si podem... El Tagal. L'opang in irang, es diu... a l'idioma. A l'himne. Ara va. L'himne de Filipines. Què és això, un motor o un tambor? Què és això? Això és l'himne? No ho sé, ara. Tens un rotllo? Bé, confirmat, eh? El primer que hem escoltat és un tio que ha traduït l'idioma al castellà i l'ha cantat de sobre. Heu escoltat el nou ímne merengue... No cal, no cal. No cal. Per dir popular, això... Espera, que hi havia l'opció de fer-lo reggae o fer-lo merengue. Menys mal, menys mal. Com es diu aquella música així? Batsata. No, batsata no l'altra. Reggaeton, reggaeton. Jo ho hagués impactat molt. Ara buscarem. El dic que l'antiga ciutat amorellada d'aquesta ciutat encara es conserva un lloc anomenat intramuros. Ah, intramuros. Com que ha patit diferents episodis bèl·lics, filipines, allà, que sigui els conquistadors, que sigui els americans, que sigui els japonesos, segona guerra mundial, etcètera, etcètera, ha fet que molt del patrimoni arquitectònic s'hagi perdut. I això de intramuros, aquesta zona, és el nom de l'antic núcle de la ciutat. Allà es poden veure diferents parts d'aquesta ciutat. La ciutat és una amorellada defensiva. A part, aquesta zona és on s'han viscut més intensament als conflictes. Fins i tot, la Segona Guerra Mundial, el 1945, entre Japonesos i Estadounidens. Ah, i nord-americans, eh? Sí. Silenci, ja el tenim aquí. Aquí regeu, no, Anna? Comença bé, però ja l'han cagat. A mi m'agrada la cara que posen els periodistes a la sala de premsa entre ells. Un moment, hi ha vídeo d'això? Sí. Dani, penge el vídeo. Penge el Dani, vídeo. És de veritat? Sí, sí, sí. Hi ha un vídeo i això, què passa? Mira. Bueno, en fi, Anna, alguna qüestió més sobre Manila? Sí, home, sí que he de començar. Ah, que he de començar? Llavors, en aquesta zona d'intramuros, que va arribar a ser un d'aquests dos espanyols, hi havia la seu del Palau del rei Rajah Suleiman. Ah, sí. Llavors, clar, això, avui dia no queda gran cosa, sinó que queda en la zona aquesta d'allà on fort, i després t'explicaré. Però hi ha una església molt important, no? Sí, en aquesta zona d'intramuros hi ha un església de Sant Agustín que va ser declarada patrimoni de la humanitat per Raonisco, i aquesta església va ser construïda al 1606 des de més antiga de la ciutat. Ha aguantat, la Segona Guerra Mundial la va aguantar, no va ser destruïda, però anteriorment a la Segona Guerra Mundial sí que una de les seves torres va caure per culpa de dos taratrèmols que va patir Manila, però la van reconstruir i va aguantar la Segona Guerra Mundial, segueix sense la fins avui dia. Llavors, la façana d'aquesta església és molt senzilla, amb un color taronjat que a mi m'agrada, quan li dono el sol a la xima i a la tarda, ja ho molt intento, aquest taronja, i a part també he de tallar els blancs de la façana. A mi m'agrada una església del reneixement italià. No té res a veure a l'exterior, amb l'interior de l'església. El sostre està molt ben pintat en perspectiva i dona una sensació que estigui esculpit, el sostre, però és tot pintura, que li dona així com forma de relleus i tal. A més, hi ha unes làmpades d'aranya que li acaben de donar aquest toc italià, com si fos un palau, però sent una església. A cap uning, no? Sí, a mi m'ha assoltat aquest contrast de dintre fora. Hi ha una cosa més sobre Manila. Home, sí. Seguim a Intramuros, perquè no hi ha mateix, i al fort de Santiago. Cada vegada que sento Intramuros penso en Joc de Trons. Ah, per cert, que en Joc de Trons vaig veure l'últim capítol. Bueno, de fet, no l'he acabat de veure. Jo no. Vaig a dir que a mig capítol l'ordinador es va empatjar i ja vaig aixecar. Jo vull veure un altre moment. I està molt interessant. Aquesta exigència de temporada m'està agradant moltíssim. Més que la cinquena, que és bastant fluixa. Segurament, segurament, David. Segurament. Escolta, que ha sortit la notícia que segurament no vinguin a rodar Girona. Què en dius, ara? Ja no voldran venir ni més. Tu t'he dit que... M'has de fer qui es vol, tu, ja havia. El punt avui ha dit que no, però després el Monaraco ho han dit que sí. Seria una qüestió d'estat, això. Què més ens dona? És molt important. Hi ha una cosa que no hi estic d'acord, que és que si tu vol rodar una pel·lícula de Girona, has de pagar uns impostos. Cosa que l'equip de Joc de Trons se'ls van posar totes les facilitats i no van pagar... Molt bé, doncs que no torni. No torni. Si l'agenda act bé o no... No va pagar res. Se'n vagin a Sevilla, i a Dubrovnik. David, de totes maneres, és normal que no paguin, perquè després ha de comportar molts beneficis de la ciutat, que s'hi ara fan la ruta de Joc de Trons. Que s'hi ara fan la cursa de Joc de Trons. Però a veure, la gent... La gent no vindrà expressament de fora del país de Girona. No, si passa per allà, de pas, per aquesta puta. No, no, no, no, no. Se'n ve molt frica el món. S'estan fent rutes de Joc de Trons. A veure, sí, jo vaig anar a Dubrovnik, però no vaig anar per veure Joc de Trons a pas. Perquè no ho sabies, no? Sí que ho sabia. Però profites i vas. I vaig passar per Dubrovnik, que és maco, i vaig dir, mira, això sí que és el de Trons, perquè no vaig ser cap ruta. A veure, Ana Rovira, hi ha gent que se'n va expressament a llocs de pel·lícula. Diuen, mira, doncs és molt friqui de demostrar-ho. Anem un dia. O gent que ja ha vist Girona, si no té catalicient, no sé què, vaig veure, per exemple, la pastisseria dels pares del president. O sigui, no hi ha... No hi ha cap al·ligent en canvi. Diuen, mira, Joc de Trons, anem a fer-lo una fotografia. Home, sí que hi ha el Girona, és maco. Però vull dir que, si no fos per això, potser molta gent no hi hagués anat ara, a veure, temps de flors, temps de Game of Trons. Anem a cobrar-te, Ana, que no la deixo fer el guió. I no ha passat del primer pare. No, ara que menys un segon. Ja se sap, com del David, ja se sap. Bé, més coses, Ana. Seguim a Intramuros, però no a Intramuros del Game of Trons. Intramuros de Manila. Interworld. Llavors, a Intramuros hi ha el fort de Santiago, que es tracta d'un dels edificis colonials més antics que hi ha a la ciutat, i, a llarg dels anys que era difícil, podríem dir... jo n'he fet un parallelisme amb un juic, perquè a llarg dels anys s'ha servit com a presó dels mateixos filipins. A la gent de Barcelona, on l'ho presonaven. És com un juic? I també tenen un cementiri molt gros? No, no. T'expliquen-hi. El fort, ja no sé què dic. El fort de Santiago. El fort de Santiago. Com bastant mans dels espanyols, com dels japonesos, van utilitzar-lo com a presó dels serveis filipins. I fins i tot els japonesos, van utilitzar també com el seu últim reducte de la lluita contra els americans. Per tant, això va fer que... Bueno, acabés una mica d'estruït, d'aquest fort. De fet, és molt curiós que Manila, que està allà a l'altra banda del Pacífic, a sota del Japó, com dius tu, el sotest asiàtic, va afundar uns espanyols l'any 1571. Era allò que anàvem col·lonitzant al món. I van dir, mira, em quedaré a qui costa d'aquest riu. Aquest home, aquest home, Miguel López de Legazpi, va arribar allà a veure les platges paradísiaques, les palmeres, els cocotes... Però si és que passa, jo tinc una teoria. Totes les platges del món, Tiempo Ja, eren molt paradísiaques, però què passa, que les destrossem? Vos hem d'estrossar-les a l'altre punt del món. Estem parlant de fa 500 anys que no estava ni destrossada les platges que hi havia a l'altre espanyol. Doncs ja està, és que mira... Però allà no hi havia ningú, i ho van quedar uns espanyols, molt bé. Escolta... Bueno, sí, però passa per a les mans de tothom, pobres, eh? Hi ha alguna cosa més sobre Manila? Sí, llavors, en aquest mateix fort de Santiago, després el van reconstruir, i ara hi ha un parc i un teatre. Llavors, aquest parc és el parc Rizal o Rizal, no sé exactament com es pronuncia, i, bueno, a dintre d'aquest parc han convertit, hi ha un homenatge, a l'eroi Filipí José Rizal, d'aquí el nom, que va ser un gran pensador anticolonial d'allà a Filipines, que, per cert, va estar presoni al fort, i va passar els seus últims dies allà. Llavors, en aquest parc, hi ha un santuari i diuen que hi ha relíquies i un tros de la seva vertebra. Què dius, eh? Només la vertebra de l'equil·la. Sí, va quedar bé, suposo. I, bueno, el parc, el parc té... Qui el diu? M'estic fent. El parc té... Estàs bé? Sí, sí, sí, estic bé. És que potser fa estona que el David no s'interromp. No cal, no cal, no cal. El parc és una de les més grans de sud-est asiàtic i té 58 hectàrees, o sigui, no és petitó, eh? Per tant, hi ha l'homenatge José Rizal, hi ha el parc, hi ha el teatre, hi ha el fort, està dintre el parc, també... M'imagino el jardiner netejant totes les hectàrees. Home, un jardiner són el grec. Uns quants, uns quants. En fi, 58 hectàrees i és un dels parcs més grans dels sud-est asiàtics. Això és molt important. Què pots dir, que anem a acabar? I aquestes 54 fills, què fan d'aquí? Ja, m'he cansat, m'he cansat. He vist que no vols acabar-ho perquè em tallaràs. No, ja està, anem només a fer quatre línies més, perquè hem de parlar per últim, ja, del Palau i museu de Malacanyang. Sí, era l'antiga residència d'estiu. Teníem d'allà, del govern espanyol, em vaig a colonitzar i em faig tres residències, que no hi ha res, clar, que sí, que els treballin per mi. És com la embajada. Puc dir una coseta molt petita, molt petita. A veure, va. És que penjaré el Facebook del programa un enllaç on la casa de Maria Teresa Campos es vent i és un cassoplon. És de verà o d'invierno? Per què la vent, Maria Teresa Campos? És de verà o d'invierno. Sí, més de 4 milions d'euros. No ho sé, però... Crec que ni tu i jo ni jo la podrem comprar. Perdona, per què se la vén, aquesta dona? No ho sé, però se la vén, surta... Jo tenim moltes cases. Parlem d'el·lusió. Crec que està a Madrid. Està a Madrid? Buscala, buscala, que m'interessa... Busca, acabo la meva secció, et sembla bé. Sí, Anna, sí. El Palau i Museu de Malacanyang era l'antiga residència d'estiu, com deia, del govern espanyol, quan era colònia, i a dia d'avui és la seu del govern i és de la residència oficial del president del país. Llavors, l'edifici va ser construït al segle XVIII, i, bueno, amb una barreja d'estils entre el local i el espanyol, tot i que van fer diferents canvis i té de por d'aquest estil original, llavors, a dintre del museu que hi ha, si hi ha un museu allà dins, i si pot veure relíquies, fotografies de l'ocupació espanyola, de l'americana, fotos dels presidents filipins, és com un petit museu històric del país que veu totes les invasions sigui... per tot el que va a d'aquella casa és per tot el que va a d'aquell país. Fa tant que era ben reflectit. Anna Rovira, moltes gràcies. Espera, espera, espera. Que t'escripteix. Descriu-la a casa. Crec que no la vull comprar. Descriu-la a casa. És com... Hi ha moltes fotos. Aires de grandeza, aquesta casa, saps? Sí, sí, sí. Aquí hi ha uns vals, les fotos a les parets, fotos quadres... Una casa gòtica... És com un palau de versalles, això. Sí, sí, sí. Veus, eh? Ai, per favor. De veritat. Aires de grandeza total, eh? Et penja el Facebook, David. Et penja el Facebook. Eh, però Dani, Dani, estic esperant que penjis el vídeo del Pé. No l'ha pensat, l'ha pensat. Sí, ara el miraré, ara el miraré. En fi, doncs... Què et sembla si comprem la casa mitja d'on la camp post? No, no em sembla, no. Anna Rovira, moltes gràcies, eh? Que vagi bé, que tinguis bona tarda. No em canvia un ràtus, sembla bé. Sí, perquè així molèso la vida. La Roa Carmona, no, no, es poden vestir, eh? Llavors, mamà. No, quina, quina, quina. Estet tinc una reunió. Bé, doncs jo decidiu el que feu, que ens interessen molt a tots, la vostra agenda. I després hem de fer una pausa per la publicitat. Parlarem amb la Roa Carmona, que avui tindrà més coses de viatges voluntaris. Però on és? Avui va... Perdona, fons. Va, avui va d'ajudes internacionals. Si jo crec que això us pot interessar. Fins ara mateix, a la penya del Morro. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esber. De 11 divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el xilalt, l'smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de 11 divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. Tia. Tia. Tia. Tia. Tia. Tia. Vine a conèixer la terrassa de Sant Jus a el nou Bar Restaurants del Complex Esportiu La Bonaigua. Esmorzar, esmenús, dinar às a l'abrasa, T'hi esperem. No ho vas restaurant del complex esportiu Labonaigua. No hi faltis. Despertanta. Corrent. Esmorzan. Comprant. Passejant. Cadent. Treballant. Celebrant. Conduint. Vius connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. La pell de Bolborro cada tarda de 5 a 7. i arribem a aquest punt horari i en directe, com que a dimarts, tenim la Roa Carmona, directament des del servei de mobilitat de Sant Jordes Bern. Roa, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda, Roa. Què tal? Com estàs? Molt bé, estic molt contenta perquè ja fas calor a distció. Sí, ja arriba la calor. M'agrada molt. Mira, mira, estàs aquí, el que és el de joves de Sant Jordes, amb la GESPA, el... bueno, el vent no fa, però fa solet. I ja tens ganes d'aportar-te. Superbé, a què passa, que dintre l'oficina no et pensis tu que clima és el mateix que fora, eh? No, perquè teniu l'aire condicionat a tope, eh? No, no, cobrim finestres, com sostenibles. Molt bé, sostenibles, i passeu calor, però, bueno, obro finestres. Això és el més interessant. Ara avui ens parlaràs d'algunes coses, de viatges voluntaris, com, per exemple, el tercer foro compàs que es fa a Hungria, o la residència artística que es fa a Suïssa, o beques d'investigació de l'European Institute of Advanced Study, o la beca Explore USA. Avui tens moltes coses, eh? O sigui que haurem d'anar per feina, si et sembla, i comencem pels foros juvenils que es fan a Rússia ben aviat. Concretament, del 27 de juny fins al 28 de juliol a la regió de Vladimir. Què ens pot explicar d'aquests foros juvenils? Bueno, t'explico que són unes beques que les emiteix l'ambaixada de la Federació Rússia Espanya, que tots dos... Comencem pel primer foro que es fa a la terra ciència en el clíaz, no entenem res a tot això. L'objectiu d'aquesta trobada és unificar la joventut internacional per promoure un estil de vida saludable i de valors familiars. Així es contribueix l'envolupament de la creativitat juvenil a l'esfera de la ciència, de les seves tecnologies, de l'art... I a més a més fa que es puguin establir relacions amistàtiques i cooperació entre joves de tot el món. Digue'm aquí, observador, però Rússia no és a Europa. Llavors això és igual? Sí, però tens tota raó. Però aquesta és bé. Vull dir, ara no estem parlant de l'ERASMUS Plus. Ja ha fet en tota aquesta fecció de viatge voluntari. No parlarem de l'ERASMUS Plus. Què és això? L'ERASMUS Plus és el programa... No, sí, sí, l'ERASMUS Plus, jo sé. Per què no parlem de l'ERASMUS Plus? Perquè aquestes beques o aquestes beques de mobilitat internacional venen directament a les meves emitides. A les meves? Sí. Per l'INJUE, que és l'institut de joventut espanyol. Llavors va a la part de l'ERASMUS Plus. No té res a veure amb l'ERASMUS Plus. Estan dintre de tot aquest món, de la mobilitat internacional per joves. Jo no està fora fora del que seria el programa, sinó del que sempre parlem de l'ERASMUS Plus. Molt bé, molt bé, molt bé. Això de Rússia també està connectada, sí, perquè els catalans com l'ERASMUS Plus, on només els països de l'intra de l'Europa, són els que tenen preferència en totes aquestes beques, no que és una mica a nivell mundial, eh? Com parlarem després d'un cas per a l'Estat Unit, que en ia parlant a nivell mundi-mundi. I això molt internacional. Si algú vol inscriure's o més informació, què és el que ha de fer? Ara ano a la página web de l'ambaixada de la Federació de Rússia, que seria http2.barres, ara. Steam.mid.ru i allà trobarà més informació i també un mail, que el mail, si vols, també el donem, és emdruesarroba.mit.ru, on li podrà donar més info. A més a més, jo aconsello que també es miri la web de l'Injuve, perquè directament et linqueja aquestes pàgines i et tens més fàcil d'arribar. Molt bé, perfecte, adormit, si vols una capa a Rússia, ja ho sabeu, eh? Més info també, que és el de joves en Justarroba.gmail.com, allà també ho s'atendran molt i molt bé. Anem cap a Budapest. Perquè, en aquesta bonica població d'Ungria, es farà el tercer fòrum de compàs. El Departament de Joventut del Consell d'Europa Organitat, el tercer fòrum compàs en educació en drets humans. Això serà 3 dies del 5 al 7 d'octubre d'aquest 2016. Aquí va dirigit, això. Està dirigit tant a joves com a sovist d'organitzacions jovanils, implicats en aquesta educació pels drets humans. Per què? Doncs perquè té com a objectiu principal enfortir la qualitat, el reconeixement i la difusió de l'educació en drets humans entre els joves. A més a més, també contribueix tot aquest fòrum en la promoció de valors fundamentals que té al Consell d'Europa i en la protecció i en la promoció dels drets humans. En general, però sobretot d'anents i del joves. D'anents i joves. Per participar en aquest fòrum, s'ha d'enviar un formulari de sol·licitud. Com a màxim, fins al 8 de juny, és a dir, demà, al migdia. Molt bé. Tinc en compte que tot aquest fòrum es desenvoluparà amb anglès. I que no hi ha límits d'edat per participar-hi. Tot i que estigui dirigit a joves, també està dirigit a socis d'organitzacions jovenils, i no per ser socis d'una organització jovenil, ha de ser completament jove. Hi ha alguna pagina web, d'algun formulari disponible? Sí. La pagina web és al TTP d'esponses de dades, i els aplicacions.i.n.t. Més fàcil, pagina d'enjuve o Google, fòrum Budapest, com pas, i d'allà trobareu el link cap a aquesta pagina web, que és on trobareu el formulari. Bé, anem cap a una altra, anem cap a Suïssa. Attenció, perquè hi ha residències artístiques en aquest país, concretament ARC. És una residència artística situada a Roma i Muatio, a la Sarralada Jura, que és a Suïssa. Es tracta d'un lloc per la reflexió i el diàleg que permet l'intercanvi de la col·laboració d'artistes en un ambient càlid i una atmosfera amagable. Quins dies són i què és el que s'hi farà, Aruba? Hi ha dos programes que gestionen des d'aquesta residència. El primer, que es diu Custom Mate, dura màxim un mes, i es cataloga com la residència ha fet a mesura. On poden participar artistes o col·lectius, són vuit participants, que tinguin una idea sobre una idea que vulguin investigar o una idea en què vulguin realitzar un projecte. L'altre programa és El World Can Talk, conegut com a residència de passeig i de conversa. On es convida a dues persones o altres altres artistes, vull dir, no cal que siguin només artistes de pintors, poden tenir altres professions. Estàncies molt portetes de quatre dies, que els hi permet iniciar diàlegs per trobar els projectes de col·laboració amb un ritme més pausat, amb un ritme més de Little by Little, i no treballant paral·lelament o amb altes preocupacions. El diàleg és l'objectiu principal d'aquests quatre dies. Algú crida en de fons, no sé qui, però sembla la llamada de la sensació. La llamada de la sensació exacta. Tot aquests dos programes es poden solicitar durant tot l'any, però sempre dos mesos abans de quan tu vulguis marxar. Tu has de solicitar-ho dos mesos abans, perquè et puguin donar resposta i els dos mesos marxar. S'ha de veure per això la disponibilitat que tenen, perquè depèn de quan vulguis marxar, potser coincideixes amb un gran volum i no et deixen. Per tant, a la web, tres beveixes dobles, arcbarraartistresidency.ca, has de veure la disponibilitat. Pots veure l'espai de feines, pot veure l'allotjament, pot veure una mica tot el programa. S'ha de dir que està cobert tant el viatge com l'allotjament, com el menjar com l'espai de feina. M'agrada molt la idea, perquè hi ha algú en toc aquest, que és com anar i parlar. Es convida a dues persones, artistes o altres professionals, a aquestes restàncies curtes de quatre dies, que els permetran donar els passejos i iniciar llars diàlegs a un altre ritme i a forma de col·laboració. Recorda una mica els aristòtics... Ah, els aristòtics dels filòsofs grecs, com Aristòtil o Sòcrates, que anaven passejant, i d'aquesta manera anaven descobrint la vida i la filosofia. Això és curiós, no? Clar, sí, jo trobo un meu cuarent. Has de tenir temps per... Quan el teu objectiu principal és pensar, has de tenir temps per pensar, i això vol dir que no has d'estar fent res més. O has d'estar fent una cosa que impliqui un esforç que mirar, és una cosa mecànica. Si tu vas passejant i et vas sentir a gust, el teu pensament flueix. És o no és? És que no tens tota la raó del món, perquè, evidentment, ara no hi ha res més bonic que pensar tranquil·lament, i trobar el temps per fer-ho. Perquè avui en dia que sempre anem estressats, sempre anem corrents d'aquí cap allà, i anem demanant les coses que fem, les coses que ens demanen. Fes allò, no sé què, i tu vas traient la llengua, que no tens temps de res. Està bé relaxar-se una mica. I si no us agafen aquí a FUSA, sempre podeu anar a passejar, perquè és allò, la penya del Moro, o la carretera de les aigües, que hi ha molta gent sempre. Ja s'ha posat molt de moda, eh? Hi ha molta gent sempre i estàs de reventar, però podeu anar a passejar... Però hi ha llocs alternatius per la muntanya? Sí, per això, la penya del Moro, per exemple, o puges aquí cap a Munt, cap a Munt i diràs cap a la dreta. No ho sé, hi ha molts llocs on podeu anar a passejar i fer veure que esteu a Suïssa i en aquestes arrelades, però fer-ho una mica més nostrat i més d'aquí. En fi, ara que jo m'ho apunto, prenc bona nota, i si ho faig ja et diré el que. Hem de connectar ara amb Catalunya Ràdio, que moltes gràcies, la Doa, que vagi molt bé, i que tingui una bona tarda. Els que ens ho falten per fer, els podem fer la setmana que ve, si vols. Sí, sí, doncs, per tant, calen tenir data. Tenim marxa d'inscripció. Per això, per això, per això. Vale, vale, me'ls apunto, me'ls guardo, guaja. Vale, guarda'ls, que vagi bé, un petó, cuida'l. Vinga, vés-hi, adéu, adéu, adéu, adéu. Sí, Catalunya Ràdio. Bona tarda, us informa qui li han sabut. El col·lectiu de l'anomenat Bank expropiat del barri de Gràcia, de Barcelona, no convocarà més manifestacions de contemne pel desallotjament ara fa dues setmanes. Marjorado. A través d'un comunicat penjat al seu compte de Twitter, asseguren que tant les institucions polítiques, com la policia i la premsa, han intentat crear una divisió artificial entre els partidaris del local i la resta de veïns i comerços de Gràcia. Els ocupes lamenten que la Pica Baralla i els del Darulls no permetin parlar del problema dels dos models de barri de Gràcia, que es diuen el que realment hi ha en joc, també, que s'obrallen, que es reuniran amb diferents col·lectius del barri, per establir una setègia més àmplia, i acaben anunciant que seguiran mirant com tornarà entre el local. Notícies breus, Montse Quadreny. Ciudadans tindrà l'EMA propi de campanya el 26-J per Catalunya, un president català per canviar Espanya. L'ha presentat aquesta tarda el catalista per Barcelona, Joan Carles Girauta, que s'obralla la vocació de partit de govern del seu partit. La prevoluntat és ser part protagonista d'un gran acord que permeti la formació govern en una escenari tetrapartista. Ja li dic que Ciutadans estarà en el govern, a poc que l'aritmètica permeti aquell acord, perquè aquest és un partit de govern. Les Nacions Unides instal·larà que respectar els drets humans dels civils que fugen de Falluia acompanyada a tota aquesta sortida d'una operació militar molt important. És una ciutat ocupada pels ultraradicals sonites de Daix. L'AL Comissionat de l'ONU pels drets humans afirma que té informes molt preocupants, segons els quals aquells que han aconseguit sobreviure i escapar també del 16-militari d'estat islàmic amb petit abusos per part de les autoritats. 4 dels 5 ingressats per l'incèndic ha provocat un reclus a la presó de Mas d'Enrica Tarragona, han estat donats d'alta. El director general de serveis penitenciaris diu que l'incident ha desblasat a la presó de Calyà per fer el seguiment de l'incident. L'interna ha tingut un brot d'agressivitat, una alteració desmesurada, i a la foca de la seva cel·la, evidentment, quan aquest interna ens torni al centre, els serveis mèdics se m'evaluaran la seva reacció. Ricard Vulles, Catalunya Radio Tarragona. A dir, fa segura que ha estat un acte bandàlic el que ha afectat aquest matí la circulació de trens de la Línea Barcelona Puigcerdà. Segons l'organisme que gestiona la xarxa ferroviària, algú ha llançat un cap la metàlic a la catenària prop d'atagar-me nen al Vallès Oriental i després ha passat del que ha passat. A dir, fa segura que l'acció ha estat intencionada i que la denunciarà. Desconvocava la vaga a Seat a Martorell, segons els sindicats comissions oberes i UGT i ha hagut avanços importants en la negociació del conveni col·lectiu. L'empresa diuen acceptat algunes de les seves reivindicacions del que fa salaris, jornada i aspectes socials. És per això que, mentre continua negociant, el comitè d'empresa ha desconvocat les aturades previstes per als caps de setmana de juny i juliol. El Museu Nacional d'Art de Dinamarca ha modificat els títols i les descripcions de 14 de les seves obres per canviar la paraula negra per la d'Africà. Aquesta edició afecta obres que van del 1609 fins al 1959 i inclou peces d'artistes com el danès Nicolai Abildgar o l'olandès Carrel van Mander Tercer, pintor de l'acord de Cristian Cuart. La direcció del museu ha anunciat que, en el cas que la paraula negre formi part del títol original de l'obra, es mantindrà la fórmula genuïna en un segon pla. El Museu Nacional d'Art de Dinamarca ha seguit l'estela del RIG Museum d'Amsterdam i fa uns mesos va aplicar la mateixa mesura. Esports, Marta Garcia. El nazi de Tarragona ja va camí de Pamplona amb demà de disputar la nada de la primera eliminatòria de Senza, primera contra l'Ossasuna. És tècnic Vicente Moreno, assegura que l'equip arriba molt motivat i amb totes les opcions intactes per aconseguir l'objectiu de pujar. La Fiscalia de l'Audiència Nacional de l'Ossasuna ha aconsegurat per haver enganyat, suposadament, el fons brasil·ler diss en el traspàs del Joaoor al Barça. Per la sua part, Carles Pujol, assegura que Bartra ha sigut valent en anar-se'n del club i fitxar pel Borussia de Dortmund. Quan falten tres dies perquè comença l'eurocopa a la selecció espanyola, joau i l'últim amistós, serà contra Georgia a dos quarts de nou, amb presència de diversos joaors catalans. En la Copa Amèrica està pròxima matinada, Estats Units Costa Rica i Colòmbia Paraguai. A Madrid, a les 9. Els madrilenys dominen la sèrie per dos victòries a cero. El Barça ha viatjat avui a Vitoria, on hem a jugar contra el Vascònia, també a avantatge de dos a cero. L'equip d'envol per la sua part ha ampliat tres anys el contracte del Francesc Cedric Sorendó, que ara serà blau granat fins al 2020. I en el criteri hum-dofine de ciclisme, Jesús Arrada, de l'equip movistar, ha guanyat la segona etapa. Alberto Contador segueix com a líder. Arrat es faré una nova etapa amb l'actualitat a la set i fins a les deu, al Catalunya Vespa. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda. L'aula d'estudi de la biblioteca amplia durant aquesta setmana el seu horari fins a les 12 de la nit, coincidint amb el període de preparació de l'espau, el servei allarga l'horari fins dilluns. Durant aquesta setmana i fins dilluns, el servei de l'aula d'estudi amplia l'horari des d'un quart de nou fins a les 12 de la nit. L'ampliació horària ve motivada per la preparació de les proves d'accés a la universitat, un servei dirigit, sobretot, als estudiants. A més, a partir del 15 de juny, l'horari s'amplia els dissabtes als matins. Ara obrirà de 10 del matí a dos quarts de dues del migdia. D'aquesta manera, tant els dissabtes com els diumenges d'aquest mes, estarà oberta. Recordem que l'horari de l'aula d'estudi és els divendres d'un quart de nou a 12 de la nit, dissabte de 10 a dos quarts de dues del migdia i de 4 a 12. I els diumenges de 10 a dues i de 4 a 9 del vespre. La biblioteca, a partir del 15 de juny, els dimarts al matí no obrirà. Com tampoc ho farà els dissabtes. Per últim recordar que la biblioteca farà vacances d'estius a partir del 17 de 30 de juliol i tornarà a oferir els seus serveis el dia 1 de setembre. Un nou vial connectarà a Barcelona amb el bàs jubregat. Els ciclistes i vianants de Sant Just podran arribar a Barcelona passejant per un nou espai urbanitzat que connectarà a la capital catalana amb esplugues. Es tracta d'un tram de 800 metres de longitud. Neix a la vorera del costat de muntanya, de l'últim tram de la vinguda diagonal, aprofitant el talús del parc de Cervantes, al costat de la B23. Transcurrarà per sota de la ronda de dalt i en els diferents enyassos que hi ha entre la ronda i la B23, fins a incorporar-se a la vinguda dels països catalans d'esplugues. El camí tindrà una emplada mínima de 3 metres en 80 centímetres, en parts diferenciades per bicicletes i vianants, i també inclourà pendents inferiors als 4% de desnivell. El recorregut comptarà amb lluminaria lineal i dos petits espais d'estada i descans amb bancs de fuster i papereres. Aquest vi el generarà un espai d'ús ciutadà de 8.283 metres quadrats que ordenarà el trànsit de persones i bicicletes. D'aquesta manera, els enjustents i s'enjustenques que vulguin podran gaudir d'aquest espai per passejar i anar amb bicicleta fins a Barcelona, tot i que per fer-ho caldrà anar fins a esplugues. Després, que començaran aquest mes de juny, es prevou que finalitgin l'abril del 2017. Ja ha començat el procés de matriculació de l'escola Bressol Municipal Marrex. Els horaris són avui i dimecres de 3 de la tarda a 8 del vespre, i divendres de 3 de la tarda a 7 del vespre. Els dimarts i els dijous de nou del matí a dues del migdia. Ja s'han publicat les gestes definitives d'admissió a l'escola Bressol, després que dijous passat es fes del desempat de les sol·licituds que s'hi havien presentat al procés de preinscripció. A partir del número 41 es van ordenar les inscripcions baramades amb la mateixa puntuació. Així, doncs, ja ha començat el procés de matriculació que acabarà divendres. Trobareu més informació al web 3bdobles.senyus.cat barra marrex. I també recordar-vos que fins divendres, les entitats del municipi poden solicitar ocupar una de les 8 carpes que s'adés l'Ajuntament per la festa. I que eren al camp de futbol i seran prioritariament per a entitats d'àmbit juvenil. L'Ajuntament instalarà 8 carpes al camp de futbol per les diferents activitats de la festa major d'anguany, que se celebra, recordem-ho, del 31 de juliol, el 6 de agost. Les entitats poden optar-us a l'ús de les barraques, que oferiran al servei de bar el dia 5 i 6 de agost, i es comprometen a no vendre alcohol a menors d'edat, a señalitzar la prohibició en un lloc visible i a no subministrar vagudes en suport vidre o metàlic. Recordem que els requisits de priorització són ser entitats que hagin participat anteriorment a les carpes de festa major, que siguin entitats juvenils del municipi, que participin habitualment en el Consell de Juventud, i que hagin participat en les activitats de la festa gran del poble durant els darrers 3 anys. Fins i ben de les entitats interessades poden presentar la sol·licitud a l'oficina de gestió integrada de l'Ajuntament. Fins aquí l'informació local, més notícies d'aquí una hora. Vine a conèixer la terrassa de Sant Jus al nou bar restaurant del complex esportiu Le Bonaigua. Esmorzar, esmenús, dinar a la brasa, prendre una copa en voltat de natura i bon ambient, i tots els dimecres, música en directe. I inauguració al 15 de juny. T'hi esperem. 9 bars restaurant del complex esportiu Le Bonaigua. I el 15 de juny. T'hi esperem. 9 bars restaurant del complex esportiu Le Bonaigua. I el 15 de juny. 5 bars restaurant del complex esportiu Le Bonaigua. I el 15 de juny. Aquest i març, a les 10 del vespre, la música coral, més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Ràdio d'Esvern, cada dia, més a prop teu. Què tal? Bona tarda. Benvinguts a la segona hora de l'Apenya del Morro. D'aquí uns moments parlarem de llibres, com cada dimarts, amb qual llibre té. A més a més també tindrem l'Edu Martínez, amb les aventures del nostre pare Novel, a la secció d'Umpadre en puros. Però abans de tot això, hem d'anar cap a la secció de tele amb el David Ávila. David Ávila, què tal? Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Atenció, perquè jo no sé... No sé si alguna vegada us han dit que no us troben guapos, sinó que us troben normals. Aquesta és la reacció de l'Ameri, un personatge del qual ara parlarem del comentari de l'Edu, un altre personatge. Escolte'm-ho. Nosaltres, sobre mi, comparant-me amb ella, ha arribat fins aquí, ara, en la camis. He dit això, he dit... Bueno, sí, potser l'Ameri no té una cara com la de l'Extradòbia, no és la seva cara, només és normal. És que això no el canvia bé, i va tot d'hora. Bé, ja està. Normal. Ah, sí, m'ho faig. M'ho veurà bé. Bé, això és Teatre, i aquest és l'audio al punt de partida de l'obra Priti, que podem veure a la sala vida Roel fins a aquest diumenge dia 12. I avui tenim el telèfon a un dels culpables, per no ser el culpable, d'aquest comentari tan desafortunat. Pau Roca, bona tarda.Bona tarda, culpable. Culpable, culpable. A la comisserida. Primer de tot, Pau, enhorabona, perquè l'obra que es va estrenar als 6 de maig ha sigut tot un èxit, no? Com ho heu viscut, tot això, vosaltres? Sí, aviam, han sigut 6 setmanes, i ha sigut molt maco de viure des de dins, perquè una productora... petita com nosaltres, com Cic Topaz, doncs a Nalàvia Roel, doncs era tot un repte, i és veritat que, bueno, a l'inici vam dir, no sabem com venir d'això, i ara mateix estem a l'última setmana i molt contents, i amb el teatre molt ple. Cal dir que a Priti és una dotació del Nil-Lavut, i que, a més de tu, també hi ha la Sara Espígo, el Joan Carreras i la Mariona Ribas. Per cert, que vosaltres també ho separeu, ara parlarem una mica de l'obra i tal, no? Però també ho feu separar a l'agent des del principi, per guapos o normals, això, no? Pau? T'ho explico una miqueta, mentre... Un moment, David, hem perdut la por rota. Ara ho sento, ara ho sento. Ara, l'hem recuperat, l'hem recuperat. Per un moment pensava que t'havien perdut Pau. Sí, totalment. D'acord, no? Estàvem parlant que... David, expliques, perquè al començament la gent la fan entre guapo i normal, no? Sí. Entre Pau i normal, també. Us explico una miqueta. L'obra es fa aquest diumenge. Fins aquest diumenge, l'obra, no es batlla massa cosa per la gent que la vulguin a veure i animar-los a la gent que la vagin a veure. L'obra és una experiència teatral des de l'inici. Fins i tot abans que comenci l'obra. Hi ha un moment que, quan entres cap a la sala, hi ha un senyor que et diuen... Escolta, tu has d'anar... A més, no se n'avaguen, eh? Tu has d'anar al passadís dels guapos i tu al passadís dels normals. Què ho escollis, això? Això ens ho dirà. Pau, explica'ns una mica com ha anat tot això, i aquest procés de Priti, del Nil de Budi, que fa aquesta experiència que sí que té, bueno, una experiència del públic, no? És veritat que, si estopes, que ara mateix portem com tres anyets, i ens hem fet... Aquesta és la setena obra que estem fent. Estem sempre molt obsessionats amb que l'experiència teatral comenci abans, no? Abans de seure la butaca i més tard, també, de secar-te la butaca. Sí. I sempre intentem que tinguéssim a veure amb l'atemàtica de l'obra, i que hi hagi sentit el morro, i que sigui algo interactiu, no? I aquí vam dir, home, l'obra comença amb una parella que se'n falen, perquè un dels dos ha dit en públic que la seva parella no és del tot atractiva. Ah, mal fet. Doncs sí, mal fet. Doncs aquí vam dir, escolta, que no fem passar la gent per aquest judici, no? Que entre nosaltres, els companys de Sixto, doncs us saludem, i us diem que per quin passadís hi haurà de passar, cap al dels guapos, o als normals, evidentment, tot ser en molt sentit de l'humor, i amb ganes que, per exemple, fins i tot una parella que vingui, arribi a separar-se 30 segons per tornar-se a juntar la butaca, no? Ah, val. Que bé, no? Clar, perquè tu a la butaca dels guapos, o sigui, tu al passi dels guapos, i els normals, molt bé. Molt bé, molt bé, molt bé, gràcies. El que passa és que a la plateia, després que es troba el seu lloc, on ha comprat l'entrada, o també dieu... A partir de la fila, deuen endavant els guapos, per exemple. No, no, tothom se'n haurà on ells tenien comprat l'entrada, i així és, perquè a parlar logísticament, em sembla més interessant que la gent pugui decidir. Abans de comprar l'entrada, on s'haurà, no? Però, bueno, 30 segons abans de començar a veure, doncs, mira, passaràs per un passadís que els companys de l'entrada hagin decidit. A tu, David, què et van fer? A mi em van fer passar pel passadís dels normals. Normal, normal, com ho has viure. Era curiós, perquè passaves per un passadís on trobaves tot d'adjectius, i els anaves mirant... I amb la noia, amb l'acabatge, anàvem, comentàvem... I dius, no sé si l'agrar-me, perquè m'han dit que passés pel passadís dels guapos. I ja vam fer una espècie de debat que va començar l'obra, i és com xulo. Però el que dieu vosaltres, no? Tampoc intenteu fer coses així diferents, com, per exemple, tota la història, això és el començament, però a l'acabar, quan feia el tema de taquilla inversa, i tal, també és una altra tipus d'experiència interactiva directa amb el públic. Us agrada molt, això, vosaltres? Sí, la taquilla inversa ha sigut en alguns altres espectacles, en aquest nou. Sí, bueno, el que ens agrada és... no acomodar-nos amb res, no? Ni tan sols amb l'experiència nostra, com va poder ser la taquilla inversa. Anem canviant a cada espectacle. Perquè entenem que pot ser atractiu per espectador, però també per nosaltres, per divertir-nos. I amb això que comentàvem, fins i tot Jordi, sàpigues que fins i tot el Pau Roca es va sotmetre aquest judici particular de saber si és guapo o normal. Ah! Van anar a un mercat... Es gra a lloc per preguntar... I el Pau Roca es va sotmetre aquest judici. El que necessito que em diguis és si ell és guapo o més aviat del món tot, normalet. Sí, guapo. Guapo. Tira més a guapo que normal. Un treballador ben majo i ben enrat, clar que sí. Bueno, no està mal. Home, entre guapo i normal posem guapo, que és d'això. Normal. Exactament per què? No sé. És molt com tots, amb verbeta, les entradetes... És agradable, és guapo, és guapo. Amb aquesta excusa, sobre l'aparença, el físic, que és una mica el text del Nil de But, surteix com hem explicat tota aquesta història. Pau, tu no sé que ho pines, però és un debat que s'ha tocat des de molts punts de vista, el tema de la presència, el tema de la superficialitat del que vivim cada dia. Per què vau escollir aquest text del Piriti del Nil de But? Bé, per nosaltres el gran repte de fer això era aconseguir a través d'un detonant aparentment absur, o superficial, acabar tocant alguns punfebles de cada espectador, no? I creiem que així està succeint, i que així passen les nostres vides. És veritat que podem tenir certa consciència de que avui en dia no és l'única cosa important l'aparença, però m'agradaria saber qui pot aixecar la mà de dir que li importa un 0% la seva aparença. Hi ha com una falsa hipocresia, no?, amb tot això, perquè tu dius que l'aparença no és important, però la primera cosa que t'arriba d'una persona quan no la coneixes de res és el físic, que això és evident. Ara mateix no et servís, i realment hi ha tanta hipocresia sobre això, perquè estem al moment exagerat de... De la vellesa. De culte de la vellesa, no?, de tirania de la ve... Sí. Un moment, que ens hem tornat a perdre. Espera't perquè... On deu estar? Aquest el metro, potser? No ho sé. Hi ha gent més, més, més passada pel gimnàs per tu, un paper, o les dones es poden sentir cada cop més preades en una entrevista... Clar, i tu creus que la vida és més fàcil, seny guapo, o no? Jo tinc la sort, no els conec a vosaltres, però jo tinc la sort que sóc més aviat normal. Perdona, perdona, però això no és el que... Jo la gent fa un moment al mercat, eh? El mercat ha hagut meitat i meitat, jo crec. No, no, no, escolta, tu vols dir que tu... Però vosaltres us ho heu dividit, no?, l'acompanyia també entre guapos i normals. Entre nosaltres? Sí. Crec que no ho hem fet, encara. Ah, no ho heu fet? Home, després... Ja que hi ha quatre dies, ho feré, eh? Clar, clar. L'últim dia ho farem. Perquè tu, per exemple, a la Sara Espígul... Ai, ai, ai, ai... No tornem a crear aquest conflicte, Jordi. És un pibón, és un pibón. Guapa, vale. Tu t'ho hauria preguntat en el desentrevista, segur. A veure, el Joan Carreras, guapo o normal? Home, Joan Carreras és un sexinbócum a gustar tota la professió. No ho diré jo. Però estem parlant de la cara, ojo, o sigui... Ah, aquí estàs opinant-t'ho, eh? Ah, aquí estàs opinant-t'ho. És un grandíssim actor. Sí, home, sí. No estem parlant d'això, ara. I la Mariona Ribas, què? La Mariona Ribas, mira, ha sigut escollida, per fer-la guapa. Imagina't, guapa. Tots guapos, així, tots els guapos. Tots guapos. I, escolta, jo volia comentar una altra cosa. Sabies, Jordi, que per promocionar l'obra... tots els actors s'han creat un perfil a Tinder. És veritat, que jo tinc... Jo vaig estar a Tinder fa una època, però no era l'època de Preeti, i tinc gent que em va dir que s'ha trobat els personatges de Preeti a Tinder. Com és aquesta relació, Pau, amb la gent a través d'aquestes aplicacions de contactes? Mira, això... Això ho mou la productora. Nosaltres no gestionem el nostre perfil. I es va fer, evidentment, perquè té molt a veure amb l'obra, però també per... Bé, per viure una experiència a nosaltres, no?, per investigar, durant assajos, anàvem veient el que passava. I, per exemple, és molt interessant com, des de la producció, es va dir, bueno, s'han vist sexuals als quatre, i així hi ha més opcions, no?, de l'aix, de maig. I, bueno, potser dir-hi una cosa molt obvia pels usuaris, però jo, que no ho era, hòstia, el 90% són tios en tots dos casos. Ostres. És a dir, això parla de la voracitat masculina en aquestes aplicacions, no? I què em penses d'aquestes aplicacions? Bueno, no he tingut la sort d'ousar-les en el dia a dia, però com tot, no?, si es fa bon ús, em sembla divertidíssim, però també he vist amics i coneguts que acaben sent una espècie de droga, de bici. Bueno, hi ha algú perillós, no? Sí. M'ha fet més maig dels quatre, que teniu el Tinder. De veritat, que m'encantaria dir que ho sé. Jo, de totes maneres, ho trobo molt original, de fet, avui en dia, no?, que també tothom s'ha de buscar la vida com pot amb el tema sota del teatre, la competència, hi ha moltes casales, hi ha moltes companyies, i jo crec que sou molt innovadors en aquest sentit. Jo heu parlat amb la taquilla inversa, pum! Per exemple, ara, amb el tema de fer publicitat a través del Tinder, avui tot això s'ha usacut a vosaltres, o com ho feu, això, Pau? Sí, sí, sí. Vam néixer així, no?, vam néixer buscant gent que no era del sector per crear una empresa diferent de teatre, i és veritat que en alguns àmbits, doncs... doncs és molt evident. És una equip molt, molt creatiu i que s'ho passa molt bé fent. És que si no s'ho passéssim bé, segurament acabaríem plegant, perquè el teatre és apassionant, cada obra és diferent, però si el pre i el post no els dones el color de l'obra, acaben sent sempre el mateix, no? Doncs escolta, el xapó, xapó per aquest equip creatiu de 6-top Madrid. Per cert, el Pau no ho ha comentat, però tampoc en aquests perfils de Tinder no s'enganya ningú. O sigui, que si tu contactes a través d'aquestes aplicacions amb els 4 perfils de l'obra, automàticament se't diu que aquest perfil ha sigut creat a través d'ahir per fer una obra de teatre i se'ls fa un descontent a tota la gent que ha contactat per parlar amb aquests perfils, per contrarestalar la decisió. Que en aquest sentit no es juga mai amb ningú, en aquest sentit no es fa cap passada a ningú. I hi ha com dos basants, o sigui que és veritat que donem un descontent, perquè em sembla interessant poder fer promoció al Tres de Tinder, però també parlem per qui vulgui conèixer més detalls de l'obra, que algú que potser si no fes Tinder no el sabria, doncs estem allà dedicats al que vulguin preguntar, no? Molt bé, sí, digues, David. Jo vull comentar l'obra de teatre, que tot un èxit ha sigut d'un èxit de crítica. Per exemple, a Sergi Dòria, de l'ABC, diu... I Santifón de Vila de l'Ara comenta que és una posada nascena, enginyosa i una brillant direcció d'actors. Estan superps, enhorabona, perquè totes les crítiques són excepcionals. Sí, de fet, no sé com rebreu les crítiques després de tants anys de professió. Tu, Pau, has trobat la fórmula perquè ni et pugi molt amb un, ni t'afectin molt, tampoc? Havíem. Si parlem amb l'Abasan actor... Sí. Si puc no llegir-les, encara millor. Fem una cosa. Sí. I com a productor, perdó, i com a productor, doncs sí que ens interveixen molt per veure com podem portar la dinàmica del públic. Doncs ara escoltarem unes quantes crítiques de marçons del públic que van anar a veure l'obra. Molt bé.Sí, sí, a veure què diuen. Doncs molt bé, m'ha semblat molt bona. Va arribar, però també et fa pensar i també et fa posar-te tants, no? Està bé. I els actors, molt bo que el fan superbé, realment, sí, molt bé, molt bé. Sembla com una petita gran obra, una gran interpretació, i és el drama actual de la història de la belleza i basat en aquestes tècodes, els collons, i està bé. És molt ben feta i molt ben escrita, molt ben interpretada. Bé, doncs en algunes de les opinions del públic que ha anat a la Villarruel. Escolta, per anar acabant, Pau, hi ha possibilitats que feu bolos, teniu gira, com ho teniu això? Com es presenten les proves setmanes? Sí, bueno, acabem aquest diumenge, giren farem segur. De fet, hi ha molts programadors que volen que hi anem, i, bueno, ser una gira molt xula. I, bueno, que hem de veure si tornarem a Barcelona un dia o no, també depenent de les agentes i del plegat. Però sí que és veritat que quan un obra va bé, has d'intentar donar-li continuïtat a Barcelona, no? Per cert, hem parlat molt de teatre, lògicament, de Priti, però sí, home, a tu t'hem pogut veure en sèries, a la televisió, com a vent en pla, a mi, a bajo sospeig, que és un dels últims treballs que has fet. La tele, com la tens? Torraràs a fer alguna cosa properament, o com està la cosa? Home, properament no ho sé, perquè estic com en converses, però, bueno, la veritat és que tinc l'any molt maco i ple de teatre, que, bueno, que en el fons m'alegra molt l'ànima, no? Ara, la televisió, quan et truca, doncs, bueno, te l'has escoltat. Sí, home, clar, clar. Però converses a nivell nacional o a català? Nacional, de fet, ara mateix estic a Madrid. Ah, estàs en Madrid? Ara estic a la plaça d'Aixueca, però anem amb el Gintònic. Home, escolta, molt bé, però he dit abans que així m'ha acabat abans l'entrevista, perquè volia... Home, no! Escolta, espera, espera, espera. Tens canals a Madrid, eh? Hi ha molts canals, perquè, per exemple, tens canals nous, també, Pau. Jo tinc una primícia, no? Jo tinc una primícia, d'una companya de teva, de l'obra, la Mariona Ribas, que la podrem veure molt aviat, amb una telenovela d'entenatres, que es diu Amar es para siempre. Això no ha sortit enlloc. Això no ha sortit enlloc publicat. Pau, tu hi portis i participaràs en aquesta sèrie o en algun altre? No, en aquesta segur que no. I en algun canal nou, que s'ha fet últimament, a Madrid? Ah, mai se sap. Ah! Cuideu, perquè zero està llançant coses. Bueno, bé, en fi. Però de veritat, ara mateix no, eh? Però podria ser. Perquè, bueno, estem conversant coses, però no, no, no. Jo vull fer una últimíssima pregunta, què passa amb aquests perfils de... Tinc dins, quan acabo... Sí, quan es queden allà sempre i... A partir d'aquest diumenge es fallen, o els torneu a arrenpendre quan torneu a fer gira o no? Doncs mira, és una bona pregunta... que ens hem de respondre a nosaltres mateixos, que no hem decidit, però segurament té més a veure, no tan amb la gira, sinó amb si tornem a Barna i amb quan, saps? Veig que David t'ha agradat molt el tema Tinder, eh? Veig que has apretat... Si fes-hi una estadística, més dels 50% de preguntes que has fet. No, no, no, no. Tenia també un dium molt diferent, eh? Sí, clar, clar. Fes-te'n Tinder, tonto? Fes-te'n Tinder. Bueno, en fi, escolta, Pau Roca, moltes gràcies per haver-nos atès, que vagi bé per Txueca i per Madrid, gaudeix del Gintònic... Moltes gràcies. Quins temps està fent avui a Madrid? Perquè aquí a Barcelona fa una calor horrorosa, avui, eh? Aquí fa una calor terrible, no? En fi, Pau Roca... A Barcelona, a Barcelona. Sí, però clar, perquè ja tenim el mar, el costat... És més sec, no? Sí. Molt bé. Pau, gràcies per atendre'ns, que vagi molt bé. Moltes gràcies. I molta merda. I molta merda pels projectes de TV. Sí, sí. I als de teatre? I als de teatre, i als de teatre. Hi ha vosaltres? Bé, Pau Roca, és maco, eh? Sí, sembla la tele, la tele, la tele. Escolta, David, deixa't estar, estem fent teatre, es teatre, es teatre, tot. Bueno, escolta, és maco, eh, el Pau Roca? Sí, però que no ho sabies, crea maco. Mira, perdona, acabo de matar un mosquit tigre del control. De la radio. Mira, però és d'aquests que no té sang. Saps que a vegades, quan tu ets un mosquit, fas així i et queda una mica de sang a dins de la mà? Sí. Doncs aquest no tenia sang. Bé, escolti, és maco, però què et pensaves? És que ho dius quan la gent diu, és maco, eh? És com si no es pensés que la persona fos maco, abans de conèixer-la. És un prejudici, sorprèn. Sorprèn que sigui maco, una cosa. Sorprèn, trobant en aquesta professió gent amable i... Escolta, trobo que vas molt fort, David. M'has de dir que la majoria de gent és gent... No, no, no, no, no. Que repa gent maleducada, maloperada... No, però hi ha de tot, hi ha de tot. I a vegades ens ha passat entrevistar gent que no ha posat en massa il·lusió. Quina gent, David? No, no puc dir noms. Bé, escolta, David, ho heu de deixar aquí, perquè d'aquí els moments tenim l'Arnau Console, per parlar de... un canvi de música amb el Finets. Per parlar de llibres. Tens algun titular, alguna notícia, però és d'un minut, eh? D'un minut, eh? Doncs mira. Carrossel de notícies. Vols fer un Carrossel de primícies? Això no m'ho he fet mai, però Carrossel de primícies tens... Res, 30 segons més. Tu m'estallar. No, no, no, no tallaré. 30 segons exacte, aconseguint-hi 35, sonarà la publicitat. Vinga, Carrossel. Sant Just de Collera, el rodatge de la segona temporada d'una sèrie, que es va metre a la temporada passada de TV3, i que es diu El Crac, que, per cert, està pretonitzada per Sara Espígui. Una altra cosa, en es primícia, però... El programa de més èxit que s'ha gravat aquí Sant Just, que per a fer un triomfo, tornarà a reunir els 15 participants d'aquella primera edició, farà 3 documentals, i, a més, farà un concert al Palau Sant Jordi. Tens temps, David, si la setmana que ve, eh? Que vagi bé. Cuiden. Vine a conèixer la terrassa de Sant Just al nou bar restaurant del complex esportiu La bona Aigua. Esmorzar, esmenús, dinar a la brasa, prendre una copa envoltat de natura i bon ambient, i tots els dimecres, música en directe. Inauguració al 15 de juny. T'hi esperem. Nou bar restaurant del complex esportiu La bona Aigua. No hi faltis. De 11 diventes de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmorzar, el funk, el sol, o la música electrònica més suave. 100% música relaxant. Cada dia, de 11 divendres i de 4 a 5 de la tarda. Esmorzar Club. T'hi esperem. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, té un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música choral Més de 1000 anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Despertanta. Corrent. Esmorzar. Comprar. Passar. Cadar. Treballar. Celebrar. Sortir. Conduir. Vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. 9 hori d'estiu, a restaurar en el Nil. Obrim tots els dies, mig dies d'una a quatre, i les nits d'avui del vespre a 12 de la nit. Els diumenges a la nit tanquem. Vine a gaudir el nostre pati per sopar la fresca i et convidem a una copa de vi. Ens trobaràs el carrer Josep Encel clave número 1 de Sant Just d'Esvern. Telefon 93-473-4058 i també el web www.restauranalniussanjus.com Restaurant el Nil. La penya vol morro cada tarda de 5 a 7 a Ràdio 2. Endavant, David, has dit que sabies que ara és sobre Catalunya radio, i al final no ens l'has dit. T'anava a dir una cosa que és curiós per que... Perdona un moment, David, tu només ho escoltes, no? Sí, t'escolto sempre. T'escolto i et sento. No. Doncs tens vacàs també. No, n'escoges malament. Sí, un segon, un segon, que d'anar a dir que fics com són les coses de la vida, que la sala de Villarroel està al guèixample. Sí. I està xoca. I el Pau Roca s'ha de dedicar a l'escola del món. Que mon és un mocador, és un mocador i tots junts del Moc. I tots junts del Moc d'un mocador. Escolta, sí. Qui, qui n'hi ha a la setmana a l'Ecrania i a Catalunya Ràdio? Possiblement hi ha gent canvis, els informatius. Sí, però què sabem, què sabem? Doncs, possiblement... Que sap greu, perquè són un acomiadament de gent que... Volem noms? David, no et faig de pregar. Doncs la Neus Bonet, l'informatiu que feia la Neus Bonet els migdies, abans del Xavi Freixes, saltarà i posarà l'Òscar Fernández. Hola, Òscar. Que havia sigut professor meu a la Universitat de Vic. Està bé. I algun altre canvi, sí que saps digues o què? Hi haurà un altre canvi potent... Què dius, ara? Sí, a les tardes de Catalunya Ràdio, fins ara les presenta... Fins a mitjans de juliol, les presenta el Xavi Rosenyol. Correcte. I hi haurà un canvi potent, que és que el Xavi deixa el programa i el presentarà, no sé si amb aquest nom o amb un altre, el Roger de Gràcia. Adéu, Xavi. Hola, Roger. Què em dius, ara? A mi m'agrada. Jo crec que el sentiré a Catalunya Ràdio i tot, només per Roger de Gràcia. Perdona, i la temporada que ve no ens escoltaràs, si tu estaràs fent el programa aquí? Sí, en renoven, perquè, clar, les malaltes llengües diuen que la temporada que ve no em renoven, però ja ho volem. I qui presentarà la penya del Morro d'Estiu? A mi em dona la sensació que el Jordi se n'hi ha d'esfer, i diré, ja us apenyareu vosaltres, i això serà una anarquia. Després vols que també et digui qui els farà els programes d'Estiu? Aviam, va, digues. Eh... no, no els diré, no els diré, no els diré. Per què? Per què em tallaran el coll? Raku, per exemple. Raku, per exemple, va. Jordi Armentera es presentarà El Món. Valient. La Laura Rossell presentarà el Via Llibre, com també aquests dos nons els van presentar la temporada passada. I una veu nova, que la gent no està acostumada a sentir-la Raku, tot i que ha participat en algunes tortulers esportives, com és l'Ada Xavi Racamora. Ah, home, Xavi Racamora no és el de Berseteve. Sí, bueno, ja no és de Berseteve. Era, era, era línia de Berseteve. Ho dic perquè era així, com blanquet, també, tenia un punt. Bueno, en fi, eh... Hi ha una altra notícia bomba. Què dius, ara? Home, tens d'anar. Què, què? La dius o no? No, no, no, no la dius. La guardem per la setmana que ve. La setmana que ve. No, no, no, és que hem de connectar amb el Cal Llibre, que el termina que ve. Un segon. La setmana que ve, estem negociant per parlar del programa de més èxit d'aquesta temporada amb el seu director, que és... Tocaré més suena? No, amb... Ah, no, ja sé quin programa és, còmics... No, el programa es diu... En mi cas, següent, l'altre. Ah, en Bertino Esborne. Ni cas és la tuya. Amb el director del programa. Ah, no és Bertino Esborne, el director. Jo què volia que vingués? Puc per recordar-li una cosa, l'Ornau? Tu mateix, perquè ens hem de tenir amb el telèfon. Ah, la tardam! El Cal Llibre té la llibreria de referència de Sant Just, al mig del carrer, al mig del carrer Bona Vista. Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí. Un partit lloc al ballar, amb desmarat, amb els bancs... Sí, però sí, amb els bancs, eh. Barri, centre, com en comença tot, bé. David, tens el telèfon, que és una cosa, algun llibre o alguna cosa? Sí, sí, sobre un llibre. A veure. Arnau, m'he començat a llegir el llibre del Joel Dicker. El llibre dels Baltimore. El llibre dels Baltimore. Com està funcionant? I si n'has llegit, tot el telèfon l'has llegit, o n'has rebut alguna crítica? Aquest el llibre dels Baltimore no l'he llegit, perquè tot just d'això que ve d'arribar, realment el tens i no ser els privilegiats. Sí, sí, sí, sí, sí. Perquè tot just està començant a vendre, i fins i tot avui ens ha vingut una comercial de l'editorial i ens ha portat com una parada especial, perquè el tinguem dessecat, fins i tot si recordes la portada, i hi ha com una gent que se'n va a la platja amb unes petites amàqueds, no? Sí, sí, sí, sí. Ens ha posortat dues amàques petites, per fer una parada del llibre que és una de les apostes de l'estiu. Però sí que se les gasten, llavors, l'editorial. Els de la campana. Quan aposten per un llibre, aposten per un llibre, que hi ha de per si fer-lo, perquè això que té 800 pàgines, potser? Sí, sí, sí. Bé, no? No hi ha d'arribar. No, no, crec que són unes potentes. S'ha dit una cosa, que el Joel Dicker havia trobat amb el llibre... Com es diu? Ah... La veritat sobre el cas... La veritat sobre el cas Carri Kever, cert, i va ser l'èxit de l'estiu de fa tres... de dos o tres estius. Exactament. Va vendre com 3 milions d'exemplars a tot el món. Vull dir, d'aquests decelers d'algú desconegut, a més a més, molt jove, perquè llavors tenia 27 anys. Ara, bueno, ara hem de 31, no? Sí, sí, sí. I és la tercera novel·la, i ja és això, ja és. Per mi ha sigut un novel·lot de 780 pàgines. Aquell, ja era llarg, que no té res a veure tot i que aparentment ho sembli. I, bueno, en fi, segur que serà un èxit. No sé si tant com aquell, no sé si en menjarà tant, però està cridat a ser un dels llibres que es vengui bastant. Allò de dir-ho, dona'm un llibre que hem dotat l'estiu. Home, doncs aquest... Jo puc dir una cosa, que el Joel Dicker és el premi a la perseverància. Per què? Abans de triomfar amb la veritat sobre el cas Carri Kever, Jordi, n'havia presentat quatre de llibres. I cap d'aquests quatre, tots els hi van anar tombant. Però aquest premi a la perseverància, guaita, el cinquè va triomfar amb la veritat sobre el cas Carri Kever. Que es va convertir, sí, l'any 2012. Tot i que tenia més de 27 anys, doncs hi ha un èxit mundial. Aleshores, el següent, que ha ser els últims dies dels nostres pares. Un llibre més curt, que no tenia res a veure. Hi ha d'adonar un premi dels escritors de Ginebra. Un premi a aquests suïssos en prestigi. I, a més, el segon llibre, el segon esparts, no són llibres d'entrada a premi. I aleshores aquest planteja d'una banda, com el mateix personatge del cas del Carri Kever, el Marcus Goldman. Però el que fa és en comptes de ser ell qui explica una mica el món, es explica com arriba la seva família fins a ell. És una novel·la de saga familiar en què les dues famílies que confiueixen aquest Marcus Goldman. Un els Goldman i els altres els Goldman de Valtimor i els altres els Goldman de Boncler. En tot cas, d'un moment ara em expliqui aquesta gent de Valtimor. És una saga familiar. Res de veure amb aquella mena de novel·la negra, trama, que era la veritat sobre el cas Carri Kever, o Carri Kever, no sé com m'haurien de dir. Però el cas Carri Kever s'havia de fer una pel·lícula, se n'havia parlat de que potser Spielberg faria una pel·lícula. De moment, el que s'està parlant ara i ho va confirmar el Joel Dicker, és que s'està parlant de fer una sèrie sobre el cas Carri Kever. Mira, quantes coses, molt bé. El cas Carri Kever és molt semblant amb una sèrie que es va fer també, que es diu Broad Charge. Però bé, no havíem d'anar a veure com anirà. Sí, que ell el diu a funcional. M'hauria de tenir mig guió fet, després que el canviarà. També, sí, el canviarà el final i el nom dels personatges. No seria la primera vegada que això passa en el món de la literatura. Arnau, deixa'm preguntar-te, perquè avui a les acció de llibre tens un parell de coses que ens volies explicar. Ara el mes de juny ens donem que és un mes que la gent encara està pagant el Sant Jordi. A mi les literials s'inventen això, per exemple, que és amb aquest, és amb un aparador, perquè ja et venen amb l'aparador fet. O s'inventen, per exemple, de la literatura d'enagrama, ha arribat els 500 títols de la col·lecció Argumentos, que no és la famosa col·lecció droga. Perdona, has dit s'inventen?No. Ah.No, sí, s'inventen al campany. Ah, reclams, va, va, d'acord. Reclams, com aquesta de portar-te l'aparador fet, però aquesta d'enagrama que han arribat a la col·lecció, diguéssim, negra, que és l'adassatge, argumentos que porten 500 títols, i això ho celebren amb un de divà. Editen tot del llibre fet és tamaix i mini, amb la forma de molts dels seus llibres, no? Des de llibres de Julian Barnes, de Michael Faver, de Caló de Nàusgard, o d'aquesta col·lecció d'arguments, per exemple, l'últim que és el set, cases sobre la física, fer lliçons veus de la física, i amb forma de llibre, amb forma de miniatura i pàgines en blanc, típic de dir, escolta, compra't el llibre, el llibre té, et regalarà, si vols, un, tot el catàleg d'aquests 500 llibres, en col·lecció molt, i abans d'una llibre teta, perquè tu puguis prendre els teus apunts, mentre llegeixes assaig, no? Són campanyes d'aquestes imaginatives, que ens hem trobat, que diversos editorials en fan, i que podem anar comentant setmana rara setmana, mentre em trobis. És molt més curiós, perquè és cert, és una col·lecció menys coneguda, però segur que tothom entén algun llibre cas, perquè algun dia, home, enagrama, clar, jo conec molt la col·lecció narrativa, la droga pàlida, però, bueno, en aquesta té llibres famosíssims, per exemple, un que m'agrada molt personalment, és llibreries del Jordi Carrion, i el premi, famós premi assaig d'enagrama, doncs és el que ha anat... bueno, un plinto d'aquestes llibres de l'hiversax, per exemple, en Movimiento, que és aquella pel·lícula que recordareu d'Espertares, amb el Roder de Niro i el Rodin Williams, que n'hi ha un que és estar, i l'altre li va donant drogues. Gran pel·lícula, molt bona aquella pel·lícula. Després, en un llibre de casos, d'aquest d'oliversax, que és un metge de fama mundial, i que va aprovar moltes coses, un dels casos d'aquest, com va aconseguir, no sé quina malaltia és, la que tracten, surt d'aquell llibre, en Movimiento. Ja ho dius, el que fa és posar en moviment... A la gent, si gran pel·lícula, molt bé, doncs escolta, la campanya, que ara té aquest editorial de cara al juny, i alguna cosa, sí, que hagis notat, que diguis, mira, aquesta recomanació, aquell llibre està bé, i el comentaré. Home, per exemple, avui m'ha soptat molt, perquè també un llibre que era soptat reedit, amb català, un llibre de Francesc Grau Viedé, publicat... Ah, sí, anys fa, ara, de l'any 78, diria, i que, de sobte, si de l'any 78, la primera edició, el llibre es diu dues línies terriblement paral·les, i que, de sobte, això, 25 anys després, o 30, van fer una edició, no va funcionar gaire, i ara, el 2016, el Club Editor torna a apostar-hi, i posa una mena de pròleg d'Augustí Alcoberro, i clar, llavors dius, però aquesta gent que hi té en aquell llibre, i, clar, el comença a mirar, et demanes una mica d'explicacions, fins i tot l'editor ens ho ha explicat, dius, que escolteu, el Francesc Grau Viedé és l'Anna Franca, català. Què dius, ara? Quin misteri. És algú que explique les seves memòries, no és només una novel·la, tot i que es llegeix com una novel·la, és de la quinta... un dels últims membres vius de la famosa lleve del Vivero, que l'any 38, en 15 anys, s'ha animat a llistar la guerra, de la qual s'han fet pel·lícules, s'han fet tassajos, llibres d'història, però aquest és l'únic que, molts anys després, va publicar el que llavors eren els apunts que no aprendrem, sinó que amb la batalla poc després del tornar. Aquella por infantil, jovenil, de gent de 15, 16 anys, ve clar de trobar-se l'horror de cara. El mateix que Anna Franck, i el que fa Anna Franck i la fa gran, és que t'expliqui una cosa horrorosa que hi està passant, des d'un punt de vista innocent. Doncs aquest francès grau diadè dues línies terriblement paral·les, t'expliqui la batalla de l'Ebre, i el que és a llistar-se de 15 anys i anar a la guerra, al principi vas tot refiat, això de la guerra és bonic, tot m'ho fa, no? I és el que toca, i tothom em diu que seré un patriota. Doncs clar, com s'adona l'horror, i tot això ha explicat amb una patina d'una certa innocència, això et diria Anna Franck, i què et va passant dius, però m'està explicant horrors. Doncs crec que és un llibre que val molt la pena intentar refrescar, sobretot, mestres i professors d'institut, tingueu present que aquests anys que s'estan celebrant aniversaris de la guerra civil, i per exemple l'any que ven o l'altre, serà l'any que farà la femèria trista de la lleve del Viberó, que és l'any 37-38, doncs escolteu, és un llibre per explicar bé, per entendre bé què va ser la guerra, perquè finalment qui escriu és algú que té la bat, doncs dels que estan anant a l'institut. David, sí, volia comentar que a TV3 l'any passat, el juliol de l'any passat, ens va convidar al rodatge d'una TV-Movie que ja està tot empaquetada, ja es va presentar amb un festival de cinema en català, ja ha guanyat diversos premis, que es diu Ebre del Bressol a la Batalla, està dirigida pel Roman Parrado, hi haurà diversos actors com l'Àlex Moner, l'Oriol Vila... Just avui que m'ha estat parlant amb un dels editors de Club Editor, perquè ens expliqués què ha passat amb aquesta redició, perquè insisteixen tant, ens han dit això, que ara la Quinta Viberó és com el tema, i ens ha parlat d'una mena de sèrie o de pel·lícula de TV3, que està venent fent justament agafant testimonis, i que hi ha tradicis de testimonis, i els personatges principals és aquest. És que ell parla o que n'agafen fragments, aquest francès Grau Viedé, que en fi és un llibre que promet. Sí, dues línies terriblement paraleles. Grau Viedé, si us interessa, ja ho sabeu. Passat que he dit que era l'Oriol Vila i és l'Oriol Pla. Bé, escolta, no passa res. Si és l'Oriol Pla i està escoltant, dius, home, no sóc jo. Bé, escolta, d'Arnau, ho hem de deixar aquí. Gràcies per atendre'ns una setmana més. Sí, que vagi molt bé. Aquest llibre té... no pareu, eh? No pareu, no pareu. Aquests junts hem parat una miqueta i volem arrencar, no patiu. Està patiu que arrencarem el motor. Passa el lloc, estàs com el... Arranca-lo, Luis. Tata de arrencar-lo, tata de arrencar-lo. Està superinformat, perquè el del Joel Dicker no estava preparat, i ha començat a explicar i a explicar coses... Però què penses, David? No, no, no, no. A més, ha sigut la casualitat de que avui hem d'arribar. És cert, eh? Si feu per davant, veureu que hi ha un aparador posat. I us colla aquests aquells llibres de com s'ocuren. T'ho explico, en realitat és la campana. No, però tu no... Calla, calla, tu això no ho diguis, Arnau. Tu dius que ho facin, m'està... És com els dos raïlls dels editors que ho treballen, no? Arnau Valzol, moltes gràcies. L'Isabel Martí, que és l'editora de la campana, té una entrevista molt maca, d'una història molt xula de l'editorial. Estava arruïnada i ha passat a ser una de les editorials. És una de les editorials de més èxit a Catalunya. Certament. I un últim apunt, sobre el Díker. La traductora, mira el que et dic, la traductora Sant Justenca. Oh! Home, home, home. Arnau, moltes gràcies. Que vagi bé, que tinguis una bona setmana. Cuida't. Adéu, adéu, adéu. Bé, doncs hem d'acabar el programa. Moltes gràcies a tota la gent que ha fet possible l'apenya del Morro d'avui. Ara entra el Dani, que ens explicarà com anà la pregunta que hem fet sobre si utilitzeu la biblioteca de Sant Justo. M'interestant, ja vaig agraïn a tota la gent que ha fet possible l'apenya del Morro avui, programa número 1.867. Alana Rovira, de carretera Imantha, amb la qual hem anat fins a Manila, a l'aró a Carmona, viatges convoluntaris al Pòrroca, que avui hem entrevistat amb el David Ávila. David, moltes gràcies per venir al programa. Gràcies a tu. Avui hem parlat d'una estona amb l'Arnau Cònsul, que el llibre té el Twitter i el Facebook, el programa, el Dani Martínez, que era el nostre pacari comunitari. I que, Dani, avui, la pregunta que fèiem a Twitter sobre si la gent utilitza o no utilitza la biblioteca de Sant Just, què respond? 50-50. I què vol dir jo? Que hi ha gent que sí que estudia i hi ha gent que no estudia la biblioteca. 50 persones que sí que estudia. Tornem demà a partir de la sèrie de tarda. Gràcies, que vagi bé. Adéu-siau. Endavant. Arduinoowy 5. Vine a conèixer La Terrassa de Sant Llus que s'enius al nou bar restaurant del complex esportiu Le Bon Aigua. Esmorzar, esmenús, dinar a la brasa, prendre una copa envoltat de natura i bon ambient, i tots els dimecres, música en directe. Inauguració al 15 de juny. T'hi esperem. Nou bar restaurant del complex esportiu Le Bon Aigua. No hi faltis. Esmorzar, esclou, t'hi esperem. Despertant-te, corrent, esmorzant, comprant, passejant, cadant, treballant, celebrant, sortint, conduint. Vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Sintonitza, ràdio d'esper, la ràdio de Sant Just. Durant el 8.1. Ràdio d'esper, durant el 8.1. Ràdio d'esper, durant el 8.1. Tot seguit, les notícies de Sant Just.